Programa educatiu en ESS DEF - manlleu.cat · Segons Euclides Mance, el concepte d’ economia solidària va una mica més lluny, a més de la creació de nombrosos llocs de treball

-

Programa

educatiu en

Economia

Social i

Solidària

Manlleu

Desembre 2017

Joc cooperatiu

Alterna’t 2017

Detall d'un moment dels jocs cooperatius que es van fer en el marc de

l'Alterna't, Jornada de presentació de la Xarxa d'iniciatives d'Economia Social i

Solidària (ESS) de Manlleu el divendres 1 de setembre del 2017 a l'Embarcador

del Ter, Manlleu.

Aquest projecte està elaborat exclusivament per a l’Ajuntament de Manlleu,

tenint en compte la seva idiosincràsia i característiques territorials.

PROGRAMA EDUCATIU EN ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA│SUARA COOPERATIVA 3 de 65

Índex

1 Presentació 4

2 Introducció 5

3 Introducció teòrica a l’educació en ESS 7

3.1 Definició d’economia social i solidària 7

3.2 Principis i valors de l’economia social i solidària 8

3.3 Desenvolupament evolutiu dels infants a nivell psicològic i social 9

3.4 Capacitats dels infants en acabar l’etapa d’EI 2n cicle 13

3.5 Competències bàsiques de l’àrea d’educació en valors socials i cívics en EP 14

3.6 Competències bàsiques de l’àmbit de cultura i valors ètics en ESO 21

3.7 Correlació principis i competències de l’ESS 26

4 Objectius 32

4.1 Educació infantil 2n Cicle 32

4.2 Educació primària cicle inicial 36

4.3 Educació primària cicle mitjà 38

4.4 Educació primària cicle superior 43

4.5 Educació Secundària Obligatòria 50

5 Metodologia 57

4.1. Eina de recursos educatius en ESS 57

4.2 Orientacions 60

6 Web grafia 62

7 Annexes 63


1 Presentació

Aquest és el Programa educatiu en Economia Social i Solidària (ESS). Un document que ha estat publicat per l’Àrea de Serveis a les Persones i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu, i finançat pel Servei públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) en el marc del Programa de Projectes Innovadors i Experimentals.

Per a la seva elaboració s’ha comptat amb l’expertesa de Suara, una cooperativa amb experiència contrastada en l’àmbit d’atenció a les persones i l’educació, i que a Manlleu gestiona l’Escola Bressol Municipal Els Picarols.

El document representa una eina complementària del Catàleg d’activitats educatives per als centres

docents de Manlleu al servei del seu professorat i alumnat.

Aquest Programa educatiu en ESS és conseqüència de l’aposta municipal de concebre el desenvolupament local amb caràcter integral i harmònic. Les sinèrgies entre els diferents serveis a les persones possibiliten accions i projectes d’innovació pública que persegueixen l’adaptació de l’administració i les seves polítiques públiques a les necessitats i oportunitats d’una societat canviant i plural. El document, per tant, és el resultat d’una col·laboració entre els serveis d’educació, empresa, ocupació i formació, així com també d’una estreta i habitual cooperació amb els diferents centres educatius de Manlleu.

El seu marc contextual és el pla d’acció en ESS impulsat des de l’Ajuntament de Manlleu per l’any 2018, i s’emmarca en les línies estratègiques de Coneixement i reconeixement i Generació i

manteniment d’ocupació. La nostra voluntat és la de poder-lo compartir amb les administracions públiques i organitzacions que ho desitgin amb l’objectiu final de millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones.

Marta Alsina i Teixidor Eudald Sellarès València Regidora de Serveis Econòmics i Educació Regidor de Promoció Econòmica, Joventut i Indústria


2 Introducció

El present document s’emmarca en l’encàrrec que l’Ajuntament de Manlleu fa a Suara Cooperativa per tal de desenvolupar accions vinculades al Projecte Innovadors 2017 de Manlleu, pel foment dels valors de l´Economia Social i Solidària.

Educació i desenvolupament social han d’anar junts per tal d’arribar al canvi cultural cap a una nova economia de transformació social.

Per promoure aquest canvi a llarg termini, cal realitzar un projecte adreçat als alumnes i als centres educatius, com eina per a la visualització d’aquesta nova economia i alhora desenvolupar les capacitats dels nostres infants i joves.

Un projecte en educació de valors com el treball cooperatiu, el compromís i la responsabilitat social, la solidaritat, la igualtat de gènere, la participació activa, la democràcia, l’autonomia, l’educació ambiental, l’alimentació ecològica, el comerç just, les finances ètiques,... amb la implicació i coresponsabilitat de tots els agents educatius

Aquest projecte neix amb la voluntat de desenvolupar un proposta educativa adreçada als alumnes d’educació infantil (EI) de 2n cicle, d’educació primària (EP) i d’educació secundària obligatòria (ESO) del territori de Manlleu per tal de fomentar l’economia social i solidària. Hem exclòs d’aquesta proposta l’etapa d’educació infantil 1r cicle ja que per l’edat dels alumnes i les característiques del desenvolupament en aquestes edats hem valorat que no correspon iniciar aquest treball amb infants tant petits.

Com veurem més endavant, per fomentar l’economia social i solidària cal treballar una sèrie de principis i valors ètics, per la qual cosa hem inclòs dins aquesta proposta les capacitats que s’ha desenvolupar de les 3 àrees del currículum d’EI1, les competències bàsiques de l’àrea d’educació en valors socials i cívics del currículum d’EP2 i les competències bàsiques de l’àmbit de cultura i valors ètics del currículum d’ESO3 segons l’organització que fa el Departament d’Ensenyament.

En primer lloc hem volgut fer un recull de quines són les principals característiques del desenvolupament dels infants en cada una de les etapes evolutives, per tal de poder emmarcar els objectius i competències que es treballaran en cada cicle educatiu, adaptant-los als processos maduratius dels infants.

A continuació hem fet un anàlisi de quines són les capacitats en l’etapa d’EI 2on Cicle, les competències bàsiques en l’àrea de l’educació en valors de primària i les de l’àmbit de cultura i valors de secundària que han d’haver assolit els alumnes un cop finalitzades cada una d’aquestes etapes educatives i

1http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-ed-inf-2cicle/ 2http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/primaria/ambit-educacio-valors/ 3 http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/eso/ambit-cultura-valors/


concretar quines són les que incideixen en el foment cada un dels valors i principis relacionats amb l’economia social i solidària.

A partir d’aquests anàlisi, es presenta una proposta dels objectius vinculats a assolir per cada una d’aquestes capacitats i competències i algunes accions relacionades per treballar cada un dels objectius. També es proposen alguns indicadors a tenir en compte a l’hora d’avaluar l’assoliment de cada objectiu. Aquesta proposta ens ha de permetre detectar de forma ràpida, partint de les necessitats del grup, quines activitats s’han de potenciar per poder assolir els aprenentatges en aquest àmbit.

Un cop establerts els objectius de treball, hem volgut desenvolupar una sèrie de consideracions metodològiques que cal tenir en compte a l’hora de dur a terme un programa educatiu d’economia social i solidària.

Per últim, hem elaborat una Eina de recursos en ESS, que permet permet identificar mitjançant les capacitats o competències educatives en ESS que hem definit al llarg del programa, quines propostes d’activitats es poden realitzar per assolir-ne els objectius en cadascuna de les etapes dels 3 als 16 anys.


3 Introducció teòrica a l’educació en ESS

3.1 Definició d’economia social i solidària A continuació, es presenta una breu introducció a la definició del que és l’economia social i solidària, per tal de poder desplegar a partir d’aquest marc quins serien els principis i valors que la sostenen.

Hi ha diferents autors que s’han dedicat a conceptualitzar què són les economies solidàries. Paul Singer i Euclides Mance4 són alguns dels principals autors.

Per Singer, l’economia solidària és una estratègia per la lluita contra les desigualtats socials i la desocupació: "La construcción de una economía solidaria es una de esas estrategias alternativas, que aprovecha los cambios

en las relaciones de producción y de trabajo provocados por el gran capital, para lanzar y promover los fundamentos de nuevas

maneras de organizar la producción y los intercambios, sobre la base de una lógica muy diferente de aquella que rige en un

típico mercado capitalista. Todo lleva a pensar que la economía solidaria permitirá, al cabo de algunos años, dar a muchos la

oportunidad de ingresar a la producción por cuenta propia (en lo individual, o en lo colectivo a través por ejemplo de una

cooperativa), a pesar de que hoy día las posibilidades que esos mismos tendrían de conseguir un empleo serían demasiado

remotas...” [Singer-2002]

Segons Euclides Mance, el concepte d’economia solidària va una mica més lluny, a més de la creació de nombrosos llocs de treball afegeix la col·laboració solidaria, orientada a la construcció d’una societat que garanteixi el benestar i la llibertat de totes les persones.: "...consideramos la colaboración solidaria como

trabajo y consumo compartidos, cuyo vínculo recíproco entre las personas, se encuentre primeramente caracterizado en un

sentido moral de corresponsabilidad de la marcha de la sociedad en su conjunto, y del buen vivir de todos y cada uno de sus

integrantes, buscando ampliar al máximo posible, el ejercicio concreto de la libertad personal y pública..." [Mance-1999].

L’Economia Social i Solidària suposa un intent de repensar les relaciones econòmiques d’un país, estat o comunitat des d’uns paràmetres diferents. Davant la lògica del capital que busca el màxim benefici, l’Economia Social i Solidària promou la construcció de relacions de producció, distribució, consum i finançament basades en la justícia, la cooperació, la reciprocitat i l’ajuda mútua.

Segons el portal de l’economia solidària5:

La Economía Solidaria es un enfoque de la actividad económica que tiene en cuenta a las personas, el medio ambiente y el desarrollo sostenible y sustentable, como referencia prioritaria por encima de otros intereses.

4 https://es.wikipedia.org/wiki/Econom%C3%ADa_solidaria 5 https://www.economiasolidaria.org/carta-de-principios


3.2 Principis i valors de l’economia social i solidària A la Carta de la Economía Solidaria6 elaborada per REAS, trobem els següents principis de l’Economia Social i Solidària:

Principi d’equitat.

És un valor que reconeix a totes les persones amb la mateixa dignitat i amb el dret de no ser sotmeses a relacions de dominació per raó de condició social, gènere, edat, origen, capacitat, creences... Quan es vincula la idea que totes les persones som iguals en drets i possibilitats i es respecta la diferència entre les persones i/o grups, estem parlant d’equitat.

Principi de treball.

El treball és un element clau en la qualitat de vida de les persones i és importat recuperar la dimensió humana, econòmica, social i cultural que permeti el desenvolupament de les capacitats de les persones i satisfaci les necessitats reals de la població.

Principi de Sostenibilitat Ambiental. Tota activitat productiva i econòmica està relacionada amb la naturalesa per la qual cosa és fonamental integrar la sostenibilitat ambiental en les accions que es porten a terme, avaluant l’impacte ambiental, buscant formes sostenibles de producció i consum i promovent l’ètica de la suficiència i l’austeritat.

Principi de Cooperació. Cal afavorir la cooperació en lloc de la competència, buscant la col·laboració amb altres organitzacions o empreses basada en les relacions comercials justes, la igualtat, la confiança, la coresponsabilitat, la transparència, el respecte, la presa de decisions conjuntes...

Principi “Sense fins lucratius”. El model d’ESS té com a finalitat el desenvolupament integral de les persones i la comunitat a partir de la gestió eficient, sostenible i rentable. En el balanç de resultats no sols hem de tenir en compte aspectes econòmics sinó també humans, socials, mediambientals, culturals… A més els beneficis econòmics han de revertir en la millora i ampliació dels fins socials de les empreses d’ESS així com per recolzar altres iniciatives solidàries d’interès general.

Principi de compromís amb l’entorn. Es concreta en la participació en el desenvolupament local sostenible del territori i la implicació i cooperació amb altres entitats de la xarxa social i econòmica propera. Aquesta col·laboració és el

6 Font: Carta de la Economía Solidaria elaborat per REAS. http://dev-economiasolidaria.devtopia.coop/sites/default/files/pages_attachments/CARTA_ECONOMIA_SOLIDARIA_REAS.pdf


camí per generar processos de transformació de les estructures generadores de desigualtats, dominació i exclusió.

Segurament, als principis anteriorment citats podem afegir altres valors més tranversals com: la responsabilitat, la participació democràtica, el compromís, la solidaritat, l’autonomia, la igualtat... que poden estar relacionats amb més d’un dels principis anteriorment citats

3.3 Desenvolupament evolutiu dels infants a nivell psicològic i social Per tal d’emmarcar la proposta educativa, hem fet un recull de quines són les principals característiques del desenvolupament evolutiu dels infants que els han de permetre en cadascuna de les diferents etapes, anar assolint els aprenentatges propis de l’economia social i solidària.

Així doncs, només farem referència a aquells aspectes relacionats amb el desenvolupament psicològic i social, donada la relació directa que té amb les aprenentatges significatius en l’àmbit tractat, entenent que les altres dimensions també hi tenen una importància cabdal però de forma transversal.

Les etapes evolutives que es consideren corresponen a canvis més o menys fonamentals que caracteritzen cada una d’elles. Com defineix l’autor Osterrieth, una etapa del desenvolupament és “un

momento del desarrollo caracterizado por un conjunto de rasgos coherentes y estructurados, que en

su totalidad constituyen una mentalidad típica, pero pasajera”.

Aquestes són:

- Etapa de 3 a 6 anys (educació infantil 2n cicle) - Etapa de 6 a 12 anys (educació primària) - Etapa de 12 a 16 anys (educació secundària obligatòria i altres recursos educatius: UECs, PFIs..)

3-6 ANYS

Desenvolupament psicològic

- L’infant passa de conèixer i controlar la realitat familiar a descobrir la realitat exterior. Davant d’aquest descobriment, pot donar-se en major o menor mesura actituds de rebel·lia, però acaba adaptant-se a les noves normes de convivència que li venen donades per l’entorn. Aquest pas és important per una bona maduració psicològica de l’infant, donat que és un pas més en l’estadi de la persona com a ser social.

- Als 5 anys a nivell emocional apareixen noves emocions com: por, frustració, ira, curiositat, valoració de la bellesa... Apareix el sentiment d’orgull i de vergonya.

- L’etapa dels tres als sis anys és una etapa pròpia de pors. Aquesta por pot ser fruit de la seva gran imaginació i tenen a veure a la por a que algú o alguna cosa li faci mal, por a la pèrdua o separació,... És el temps d’inestabilitat emocional i comportamental: gelosies, capritxos, tossudesa, rebequeries, variabilitat entre la inseguretat i l’omnipotència. El negativisme és un funcionament imprescindible per l’autoafirmació del nen/a.

- L’infant passa a tenir un pensament de caràcter intuïtiu. - Té una gran curiositat per a conèixer el seu cos i el de les persones que l’envolten.


- El llenguatge es va estructurant per arribar, finalment, a dominar-los força bé. El pensament del nen/a en aquesta edat es basa cada vegada més en el llenguatge. Això li permet tenir major coherència i capacitat de comunicació.

- No li és fàcil diferenciar el món real del món de la fantasia, i en molts moments els confon. - A aquesta edat el nen/a continua tenint un pensament egocèntric. Poc a poc va superant aquest

egocentrisme en funció de les relacions que va establint amb el món exterior. - En aquestes edats passa molt de temps aprenent habilitats noves, desenvolupant la seva capacitat

de pensar i trobant noves maneres d’expressar la seva creativitat. - A aquesta edat gairebé tots els nens/es senten una gran curiositat per tot el que els envolta. Això

és important pel seu procés d’aprenentatge.

Desenvolupament social - Fins ara només era capaç d’establir relacions momentànies i esporàdiques de tu a tu. A partir

dels 4 anys comença a establir relacions amb més d’una persona a la vegada, apareixen rivalitats quan es realitzen activitats comunitàries i la capacitat de col·laboració és molt precària ja que en aquesta edat és molt egocèntric i la capacitat de comprendre i posar-se al lloc dels altres no es desenvoluparà fins més endavant.

- A aquesta edat es fa valer socialment mostrant les seves gràcies i les seves millors conductes, quan vol.

- Cap als 4 anys ja és capaç de demanar ajuda quan té alguna dificultat - El joc és bàsic pel seu desenvolupament i comença a imitar força bé. - El joc és una activitat necessària per al seu desenvolupament intel·lectual, afectiu, emocional i

relacional. El joc espontani afavoreix la maduració i el pensament creatiu. - Cap als 5 anys comencen a comportar-se en públic de manera socialment acceptable, la majoria

de les vegades, diferencia el que és socialment acceptable i el que no. Sap disculpar-se quan fa alguna cosa malament, tot i que encara és necessari recordar-li-ho i demana permís per utilitzar objectes que pertanyen a uns altres.

- Cap als 5-6 anys comencen a aparèixer alguns intents de col·laboració, comencen a tenir en compte als altres i a jugar els uns amb els altres, però aquesta capacitat és desenvoluparà durant els propers anys.

- Amb el joc aprenen a relacionar-se amb els altres, a descobrir les seves emocions, a apreciar les virtuts de donar i rebre, descobreixen el que senten quan juguen a ser una altre persona...

- El joc a aquesta edat està relacionat amb esdeveniments de la vida diària i les històries i contes que ha escoltat. El joc i la vida de l’infant a aquesta edat es situa a límit entre la realitat i la fantasia. Per un costat es comporta d’una manera totalment normal i per l’altre viu en un món màgic on totes les coses poden tenir vida pròpia.

- Als 5 anys el nen encara no ha arribat a l’etapa de jugar amb jocs organitzats on s’han de seguir unes regles. Prefereixen jocs de representació inspirats en contes, històries fantàstiques o programes de televisió (dibuixos animats) o basats en la vida real: mares i pares, escola, metges...

- Cap als 5 anys comencen a preocupar-se pel seu creixement i comencen a fer comparacions. Miren enrere i es comparen amb els més petits, i miren endavant i veuen el que fan els nens més grans que ells.

- L’assistència a l’escola, la relació amb altres nens i nenes de la seva edat, fan possible que el nen desenvolupi la seva creativitat, la iniciativa i la capacitat de cooperar, aspectes que són primordials per arribar a un bon desenvolupament emocional, social i intel·lectual.

- Comença a cobrar molta importància l’opinió del grup i busca la seva aprovació. En el grup s’assumeixen rols que el propi grup va marcant a cadascú.


6-11 ANYS


- El pensament intuïtiu i subjectiu deixa lloc al pensament lògic. En aquesta etapa augmenta la capacitat de raonar.

- A partir del sisè any, el pensament es fa més analític, apareix l’esperit crític i la diferenciació conscient entre “el possible” i “l’impossible”.

- El nen/a és capaç de tenir un major contacte amb la realitat i és capaç de reflexionar. - Augmenta la seva tolerància a la frustració directament proporcional a la seva capacitat

d’acceptació de la realitat. Diferencia entre el món real i el món màgic i de les fantasies. - A aquestes edats tenen la necessitat de ser reconeguts com a persones tant dins la família com a

l’escola. - Mostren una gran curiositat i interès per totes les coses i tot el que el seu món li pot oferir. - El sentit del temps i l’espai es torna més pràctic i detallat. - Comença a ser capaç de fixar-se més en els detalls i en les dades que rep, i té necessitat de rebre

explicacions. - La major organització del pensament li permet establir classificacions a partir de semblances i

diferències. - El joc continua sent una activitat fonamental en la vida dels infants en aquesta edat. Els hi permet

desenvolupar tant les capacitats físiques com les intel·lectuals. El joc serveix també com a ensenyança del funcionament grupal: la rivalitat, els desafiaments, la tolerància...

- A mida que avança aquesta etapa el nen/a van augmentat la seva capacitat de controlar la impulsivitat, de pensar abans d’actuar, de conèixer-se a si mateixos...

- A aquesta edat es freqüent que presentin labilitat emocional, el pas de l’amor a l’odi en qüestió de segons. Això es produirà fins que l’infant trobi l’equilibri entre els seus desitjos i les obligacions, deures i prohibicions que ha de complir i respectar.

- En aquesta etapa l’infant aprèn a expressar amb paraules el què sent i el què vol, això li permet millorar la comunicació verbal i emocional i el vincle amb els altres.

Desenvolupament social

- Cada cop és menys egocèntric, en aquestes edats es fa palesa una socialització creixent. - Comencen a tenir importància les relacions fora de la família. - A partir dels 9 anys manifesten una gran autonomia, però a la vegada necessiten molt la vida de

grup. - En aquestes edats, el nen/a passa moltes hores a l’escola i es converteix en un experiència molt

important per al seu desenvolupament social. A l’escola, a més del seu aprenentatge intel·lectual, han d’aprendre a relacionar-se amb altres adults que no són els seus pares, han d’aprendre a fer amics i a relacionar-se amb ells, i tot això en un ambient que és menys protector que el de casa seu. A l’escola és un més entre els seus iguals i s’haurà d’esforçar per trobar el seu lloc.

- La incorporació a la escola suposa formar part d’un grup de la mateixa edat i capacitats similars. Això li permetrà comparar-se amb els seus iguals i donarà lloc a relacions d’amistat-rivalitat on es posa en joc l’autoestima de l’infant.

- Cap als 8 anys l’infant comença a descobrir i entendre els termes d’igualtat i justícia. Pren importància el concepte de lleialtat al grup al qual pertany. Per l’infant és molt important l’acceptació i l’aprovació per part del grup d’iguals. Dins del grup aprendrà a defensar els seus drets.

- A finals d’aquesta etapa apareix el respecte per l’altre i l’honestedat. L’infant es comença a iniciar en la cooperació i la solidaritat. És molt important en aquesta edat el que s’anomena «recolzament mutu», la complicitat i la compenetració amb els altres per assolir un objectiu comú.


- L’escola, i també la família, representa l’espai on el nen/a aprèn i incorpora les regles fonamentals de convivència.

- El joc és una activitat necessària per al seu desenvolupament intel·lectual, afectiu, emocional i relacional. El joc, en totes les seves formes afavoreix la maduració, l’esperit crític i el pensament creatiu.

- Mitjançant els contes, l’infant amplia el seu món, aprèn a conviure i desenvolupa la imaginació i el coneixement.

- Els esports, la pintura, la música, la lectura i altres aficions estimulen el desenvolupament físic i l’equilibri psíquic, així com poder expressar les emocions de formes variades i enfortir la voluntat i l’esperit de sacrifici.

12-16 ANYS


- Aquesta etapa es caracteritza pel desenvolupament de formes noves de pensament que els hi proporcionen major autonomia com l’aparició del pensament abstracte amb el qual comencen a raonar a partir de suposicions i no només a partir de lo real i lo concret, i així arribar a múltiples solucions i alternatives

- Hi ha una revisió constant de la seva pròpia identitat, i les seves noves capacitats. L’adolescent busca respostes a preguntes com Qui soc? Què vull? Quins son els meus interessos?

- És un moment de construcció de la pròpia identitat, caracteritzat per una sèrie de conflictes que es deriven dels canvis hormonals, la lluita per l’autonomia i la independència i el haver de començar a prendre decisions per la vida futura. Tots aquests conflictes es manifestaran en:

- Oposició i rebel·lió enfront dels pares - Inconformisme i rebuig de les idees de la societat en què viu - Recerca de valoració i consideració per part del grup d’amics i amigues. - És una etapa d’exploració i experimentació de diferents opcions, rols... comencen a qüestionar

idees i accions alienes fins a crear la seva pròpia manera de ser, la seva identitat personal. - És una etapa en la que entren en joc l’autoconcepte i l’autoestima: la capacitats en els estudis, la

popularitat, l’aparença física, ser valorat per les amistats... Assolir un nivell d’autoestima normal és necessari pel bon desenvolupament psicològic de l’adolescent.

- Són molt sincers, quan alguna cosa no els agrada ho manifesten a l’acte.

Desenvolupament social

- L’adquisició de autonomia ètica consisteix en passar de l’obediència cega a les normes a la possibilitat de poder qüestionar-les i arribar a un judici moral propi.

- Apareix l’interès per les qüestions socials i polítiques. Acostumen a mostrar-se respectuosos amb les minories i tolerants. Es comencen a implicar en activitats d’ajuda que els fa sentir útils (voluntariat).

- Es produeixen canvis en les relacions pares-fills. Aquestes poden ser més o menys conflictives. Normalment els conflictes estan relacionats amb la imposició de límits per part dels pares i la percepció de l’adolescent que aquests no s’ha decidit i negociat conjuntament. La flexibilitat i el diàleg pot afavorir les relacions entre pares/mares i fills/es.

- Les relacions amb el grup d’iguals són el referent més important que els proporcionarà estabilitat i seguretat, des de la necessitat de compartir experiències, sentiments, expectatives de futur i preocupacions. Les amistats mica en mica s’aniran aprofundint i consolidant. El grup d’iguals es convertirà en el context de socialització més important.

- El recolzament del grup ajuda a l’adolescent a afrontar diferents situacions conflictives com per exemple el fracàs escolar, els amors frustrats, els conflictes amb la família...


- El grup també és una font importantíssima d’informació i ajuda per resoldre els problemes quotidians relacionats amb l’escola, a sexualitat...

- Tenir un grup d’amics/es durant l’adolescència és un indicador que la persona té habilitats socials i afavoreix una alta autoestima.

- Comencen a identificar-se amb els seus ídols imitant la manera de vestir, col·leccionant fotos i pòsters, escoltant les seves cançons preferides...

- Comencen a participar en activitats en les que poden estar amb els amics: esports, videojocs, activitats nocturnes...

- Comencen a donar-se els primers enamoraments. La por al rebuig comença a manifestar-se i poden donar-se els primers desenganys amorosos.

- El diàleg sobre els textos que llegeixen, les pel·lícules que veuen... ajuda a capacitar-los per un aprenentatge comprensiu.

3.4 Capacitats dels infants en acabar l’etapa d’EI 2n cicle

En el currículum del segon cicle de l’educació infantil7, s’estableixen a partir de les capacitats de l’etapa, els objectius, els continguts a desenvolupar en cada àrea i els criteris per a l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat.

En aquesta etapa s’afavorirà que els infants desenvolupin les capacitats que els han de permetre créixer integralment com a persones en el món d’avui, en uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l’etapa d’educació primària amb l’adquisició de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat en finalitzar l’educació obligatòria.

Per això en aquest punt no parlem de desenvolupament de competències sinó de desenvolupament de les capacitats que els infants han d’haver desenvolupat en acabar el segon cicle de l’educació infantil.

Les àrees de coneixement i experiència d’aquesta etapa educativa són:

- Descoberta d’un mateix i dels altres.

- Descoberta de l’entorn

- Comunicació i llenguatges

Aquestes àrees s’interrelacionen per crear uns espais d’aprenentatge globalitzats on es contribueixi al desenvolupament integral dels infants, acostant-los a la interpretació del món, donant significat i facilitant-ne la participació activa.

L’aprenentatge dels continguts d’aquestes àrees s’ha de plantejar mitjançant activitats que tinguin interès i significat per als infants. Tant les àrees com els continguts han de tenir un tractament global i interdependent.

En finalitzar el segon cicle de l’educació infantil l’infant haurà de dominar les següents capacitats:

Capacitat 1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

7 http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-ed-inf-2cicle/


Capacitat 2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.

Capacitat 3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

Capacitat 4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

Capacitat 5. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

Capacitat 6. Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

Capacitat 7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar en conseqüència.

Capacitat 8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.

Capacitat 9. Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

3.5 Competències bàsiques de l’àrea d’educació en valors socials i cívics en EP Per elaborar aquest programa educatiu hem fet una anàlisi de les competències bàsiques de l’àmbit de l’educació en valors socials i cívics que el Departament d’Ensenyament identifica com les que han d’haver assolit els alumnes en finalitzar l’etapa de l’educació primària8.

Ens hem basat en aquesta àrea, ja que les competències bàsiques de l’àrea d’educació en valors socials i cívics es refereixen a les capacitats que permeten als alumnes viure plenament i contribuir al benestar dels qui els envolten, tant dels qui els són més propers com dels qui els són més llunyans.

En el món complex d’avui és imprescindible treballar actituds que, des d’uns principis morals compartits, contribueixin a la convivència, al respecte dels drets de les persones i a l’assoliment d’unes condicions de vida dignes per a tothom. Els alumnes han d’aprendre a ser competents per viure i conviure d’acord amb els valors propis d’una societat democràtica: la llibertat i la responsabilitat personal, la solidaritat, el respecte, la igualtat i l’equitat.

Aquests valors com hem vist en l’apartat anterior, són els que fonamenten l’Economia Social i Solidària.

En aquesta àrea, les competències s’agrupen en tres dimensions:

Dimensió personal Dimensió interpersonals Dimensió social

Hem de tenir present que les actituds no s’adquireixen sense informació i per tant hem de tenir present quins continguts corresponen a cada competència. És per això que en cada competència s’assenyalen

8http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/primaria/prim-educacio-valors.pdf


uns continguts clau que constitueixen informacions indefugibles, si bé un mateix contingut pot servir per a diverses competències

Dimensió personal

La dimensió personal fa referència a l’individu en singular, en tant que és capaç de dirigir la seva vida. L’autonomia, el desenvolupament d’habilitats i l’expressió del pensament propi són aspectes que afecten de ple cada persona. Assolir aquesta dimensió permetrà a l’alumne prendre decisions i resoldre conflictes, tot adaptant-se als canvis. Serà competent personalment quan dirigeixi la seva pròpia vida i sigui capaç d’esmenar els propis errors.

Agrupa les competències bàsiques de l’àrea que s’adrecen a la persona en tant que individu capaç de conèixer les seves emocions i sentiments, de respectar-se a si mateix i d’orientar i dirigir la seva pròpia existència. Per això, inclou les competències que porten a captenir-se de manera autònoma i responsable, amb coneixement dels propis drets i deures, amb la sensibilitat moral per descobrir els aspectes ètics de les diverses situacions i la possibilitat de la felicitat personal.

L’assoliment de les competències de la dimensió inclou la construcció d’una ètica inspirada en valors àmpliament consensuats, com els representats per la Declaració Universal de Drets Humans, així com el desenvolupament d’habilitats argumentatives de construcció i expressió del pensament propi.

COMPETÈNCIA 1: Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la responsabilitat dels propis actes.

Capacitat d’actuar a partir de criteris propis davant de situacions que plantegen alternatives diferents. Una persona que pren decisions amb autonomia, actua amb coherència amb les pròpies conviccions i valora les aportacions dels altres per incorporar, a partir de la seva llibertat de decisió, les que creu adequades.

L’autonomia en la presa de decisions implica el fet d’acceptar i prendre en consideració les conseqüències d’allò que un fa, o d’allò que no fa, tant si és de manera intencionada com si no. Cada persona és responsable dels seus actes. I encara més, en molts casos una persona està involucrada en els actes que fan els altres i n’és co-responsable. Amb la seva actuació, per acció o per omissió, pot afavorir o evitar els efectes positius i negatius que se’n deriven.

Cal tenir en compte que l’autonomia de què disposen els infants i la responsabilitat que se’ls pot exigir depenen del moment evolutiu en què es troben.

Aquesta competència dóna a la persona la satisfacció de valer-se per ella mateixa sense dependre dels altres i reforça la seva seguretat a l’hora d’enfrontar-se a moltes situacions de la vida quotidiana. Al mateix temps, contribueix a la millora de la convivència. La responsabilitat i la coresponsabilitat intervenen de manera decisiva a l’hora de prevenir i resoldre els conflictes que es donen en tots els àmbits d’actuació.

Continguts clau

Conductes autònomes. Conductes responsables i co-responsables. La coherència com a principi rector de la conducta. Normes i límits en les actuacions quotidianes. Relació amb l’entorn: implicacions socials i naturals de la pròpia conducta


COMPETENCIA 2: Desenvolupar habilitats per fer front als canvis i a les dificultats i per assolir un benestar personal.

Es tracta d’habilitats socials, cognitives i emocionals que ajuden les persones a orientar les seves vides, desenvolupant la capacitat de viure amb plenitud i de conviure amb harmonia. Són la capacitat d’adaptar-se a les situacions i al context, de trobar ajuda en un moment donat, de preveure els fets amb temps per poder adoptar mesures, de no deixar que els aspectes negatius ofeguin els positius...

La vida quotidiana comporta dificultats i conflictes, genera imprevistos que cal poder resoldre: entomar un accident, superar una separació, saber guanyar o perdre, acceptar una decepció, etc., i per això cal poder encarar aquestes situacions amb un bagatge que aporti lucidesa, valentia, esperit crític i, a la vegada, flexibilitat i creativitat.

La motivació, l’esforç i la tenacitat són aliats de la resiliència, que es pot definir com la capacitat d’una persona o un grup per superar grans dificultats i créixer a través o en presència d’aquestes dificultats de manera positiva.

Continguts clau

Conductes assertives i empàtiques. Fases en el procés de resolució de problemes i de presa de decisions. Estratègies del pensament crític i creatiu. Estratègies per a l’autoconeixement i l’autoestima: emocions i sentiments. Estratègies de prevenció i resolució de problemes o conflictes. La voluntat i l’esforç com a components de les conductes resilients.

COMPETÈNCIA 3: Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.

Els alumnes han d’aprendre a argumentar, cosa que inclou definir, estipular, replicar a les objeccions, contra replicar, refutar els arguments contraris, contrargumentar, preguntar… Al mateix temps cal que vagin aprenent a detectar arguments fal·laços com els arguments d’autoritat, les desqualificacions personals, les apel·lacions a la majoria, les generalitzacions precipitades, les ambigüitats...

L’argumentació requereix una actitud de rigor i obertura intel·lectuals fonamentada en bones raons, però al mateix temps necessita la força i la intuïció que de vegades les emocions ens transmeten. Els nois i noies, amb la combinació de tots aquests elements, aniran construint el seu pensament propi.

Pensar per un mateix requereix l’actitud de no donar res per establert ni acceptar res sense examen. Inclou la perspicàcia a detectar i analitzar tant allò que s’explicita com el que es pressuposa o amaga. Un argument és una prova o raó per justificar alguna cosa com a veritable o falsa, pel contrari, un prejudici és un judici o suposició no contrastat que es limita a generalitzar. Es mostra en forma de creença o valoració que hom fa de forma precipitada i sense base de certesa, però malgrat això influeix i condiciona el punt de vista personal.

Continguts clau

• Estratègies per al diàleg: l’argumentació, la contra argumentació i les proves.

• Característiques del pensament argumentatiu: causa-efecte, mitjà-finalitat, relació part-tot... Arguments fal·laços.

• Prejudicis i estereotips propis i aliens.

• Situacions de marginació, discriminació i injustícia social en l’entorn local i en el món. Causes que les provoquen.

• Els mitjans de comunicació com a font d’estereotips i prejudicis.


Dimensió interpersonal

La dimensió interpersonal fa referència al tracte amb els altres, és a mig camí entre les dimensions personal i la social. Tracta de les relacions que s’estableixen amb les persones amb les quals es conviu. Constitueixen la dimensió interpersonal el conjunt de les relacions quotidianes en què s’assagen actituds de convivència, simpatia, apatia, antipatia...

Integren aquesta dimensió les competències que tenen a veure amb la comunicació i la interacció quotidiana de la persona amb d’altres persones concretes.

Les competències d’aquesta dimensió preparen per a una acció fonamentada en el diàleg i en el respecte, i també en l’adopció de criteris per tal de considerar allò que fan les altres persones, així com per a la gestió positiva dels conflictes que inevitablement planteja la convivència. La família, l’escola, el barri o el poble són els àmbits en els quals s’assagen actituds de convivència, simpatia, apatia, antipatia... i són el bressol de la pràctica dels grans valors com el respecte, la tolerància, el diàleg, la cooperació i el compromís. És des d’on es plantegen amb contundència les qüestions relacionades amb la llibertat i la responsabilitat.

COMPETÈNCIA 4: Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones, les seves idees, opcions, creences i les cultures que les conformen.

Respectar les persones significa tenir en compte la seva dignitat, la seva condició humana i implica el reconeixement dels seus drets com a individu. Aquests drets estan reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans i en la Convenció dels Drets de l’Infant.

El respecte que es deu a cada un dels altres no significa que les seves idees, opcions i creences no hagin de ser posades en consideració ni que calgui acceptar-les de manera acrítica. Especialment cal ser crítics amb les que són fruit d’egoismes i de prejudicis. Aquest és el sentit que pren l’expressió de respecte actiu vers les diverses idees, opcions i creences.

A l’escola el respecte es concreta en la consideració cap a tots els altres membres de la comunitat, en l’acceptació dels seus drets i, especialment, en la necessitat d’utilitzar determinades pràctiques de salutació, comiat, excusa i demanda que atorguen i reconeixen condició d’humanitat i d’igualtat.

Continguts clau

• Les diferències de gènere, origen, creença o cultura com un element enriquidor de les relacions interpersonals.

• Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i de l’entorn proper.

• La convivència en els diferents àmbits propers: la família, l’aula, el grup d’amics… actituds, lèxic, gestualitat i conductes exemplars i de referència.

• Drets i deures individuals i col·lectius recollits en les declaracions universals dels drets humans i dels infants.

• Drets i deures individuals i col·lectius recollits en la legislació vigent.

• Elements i característiques de les cultures de l’entorn.

• Prejudicis i estereotips propis i aliens.


COMPETÈNCIA 5: Aplicar el diàleg com a eina d’entesa i participació en les relacions entre les persones

Dialogar consisteix a comunicar i compartir les pròpies opinions, pensaments i sentiments i a copsar i compartir els d’altres persones. La dinàmica del diàleg implica un procés d’enraonar i escoltar, i és una eina privilegiada per tractar els conflictes interpersonals.

El diàleg és una eina d’entesa que té un paper fonamental en l’educació. El diàleg exigeix llibertat de parlar, però també una bona disposició per escoltar. L’escolta és una mostra de respecte imprescindible perquè un diàleg arribi a bon port.

És condició per al diàleg acceptar amb humilitat que ningú no té tota la veritat. Això implica no adoptar postures intransigents. Però a aquesta fita s’hi arriba de manera progressiva. Els infants a mida que van creixent van abandonant els punts de vista més egocèntrics i són capaços d’incorporar les actituds necessàries per al diàleg.

El diàleg també és la base per a la participació. Els ciutadans incidim en les decisions que afecten la col·lectivitat a partir del contrast de les diferents alternatives possibles, i després d’estudiar-ne els avantatges i els inconvenients.

El diàleg demana l’adopció d’actituds intel·lectuals i d’actituds afectives. D’entre les actituds intel·lectuals hi ha la d’exploració, la recerca de criteris, la racionalitat, l’acceptació de la pluralitat i de la diferència. Les actituds afectives fan referència a l’autoafirmació sense inhibició, ni agressió, a la consideració envers la intervenció de l’altre, a la confiança i a l’autocontrol al llarg de tot el procés.

El diàleg constitueix la metodologia més adequada per a la formació democràtica d’infants i joves, perquè d’una banda facilita la construcció del coneixement de forma compartida i, de l’altra, capacita per aprendre a pensar sobre el món en què vivim (pensament crític) i a plantejar propostes alternatives per construir un món millor (pensament creatiu).

La competència suposa saber posar en relleu els elements diferents d’un conflicte: les parts o actors, les seves actituds i pensaments, les seves accions, els interessos en joc, les persones que, sense ser-ne part, en són afectades. També inclou ser capaç de prevenir el conflicte o aturar-ne l’escalada, així com d’aprendre a abordar cooperativament els conflictes en què s’és part, tot evitant l’actitud competitiva, la inhibida o l’autodestructiva.

Continguts clau

• Estratègies per al diàleg: l’argumentació, la contra argumentació, les proves...

• L’assertivitat com a forma d’expressió d’opinions i judicis.

• Emocions i sentiments propis i aliens.

• Conductes empàtiques.

• Estratègies de mediació i gestió positiva de conflictes.

• La pau i la violència: situacions quotidianes i estructurals

COMPETÈNCIA 6: Adoptar hàbits d’aprenentatge cooperatiu que promoguin el compromís personal i les actituds de convivència

Afavoreix el desenvolupament de futurs ciutadans que siguin capaços de contribuir a construir una societat integradora, que respectin totes les persones i que reconeguin que la diferència no pot ser motiu de desigualtat. El treball a l’escola, a l’aula, ha de facilitar conviure plegats, aprendre, assumir i respectar les diferències per fomentar la cohesió i afavorir el desenvolupament integral de cada infant.


L’aprenentatge cooperatiu és una estratègia que possibilita aquestes interaccions i, a més, permet practicar la responsabilitat i el compromís, tant individual com col·lectiu. La participació cooperativa permet que els nens i les nenes es responsabilitzin de les seves decisions, de les seves accions i de les conseqüències que tenen sobre ells mateixos, sobre els altres i, fins i tot, sobre el seu entorn proper.

El treball cooperatiu és una estratègia amb uns objectius concrets: la responsabilitat i el compromís individual, l’autoreflexió del grup, el procés i els resultats compartits… Contribueix també a l’escolta activa, a la capacitat de diàleg i a l’habilitat d’oferir i demanar ajuda... Tot plegat millora la capacitat de comunicar-se i de relacionar-se amb els altres.

Continguts clau

• Normes del treball cooperatiu: fixació dels objectius comuns, autoregulació de la conducta, establiment de rols…

• Conductes assertives i empàtiques.

• Conductes responsables i coresponsables.

• Expressions de reconeixement, agraïment, disculpa i elogi.

• Estratègies de mediació i gestió positiva de conflictes.

Dimensió social

La dimensió social abraça un entorn social més ampli, el que aplega tota l’espècie humana, tot i que el seu abast es va configurant de mica en mica: la ciutat, la comarca, el país, etc. Aquesta dimensió, sense límits ni fronteres, proposa una reflexió sobre problemes que ens afecten en tant que individus que compartim la condició humana i ens fa sensibles a les condicions i circumstàncies de les altres persones, per més allunyades geogràficament que estiguin. Les competències d’aquesta dimensió desvetllen el caràcter solidari de cadascú que detecta i intenta ajudar en situacions injustes i que empeny a buscar alternatives. En definitiva, atès que res humà ens és aliè, aquesta dimensió ens humanitza.

Aquesta dimensió es refereix als rols socials de la persona, és a dir, aquells que amplien l’àmbit de l’actuació del món interpersonal al món social, més enllà de les relacions que s’estableixen amb les persones amb qui compartim la quotidianitat.

Les competències d’aquesta dimensió proposen que l’adquisició d’aquests rols es desenvolupi de forma crítica i que estiguin destinats a la millora de l’entorn, sigui natural, social o polític. Així mateix, capaciten per actuar amb criteris davant dels canvis cientificotecnològics i fan èmfasi en l’acció col·lectiva i la capacitat d’actuar cooperativament, amb objectius compartits, projectant aquesta acció al món d’avui i de demà.

Els coneixements i les actituds pròpies de les dimensions anteriors, personal i interpersonal, seran la base per a l’assoliment d’aquestes competències. Les habilitats assolides de raonament i de relació permetran establir una relació ètica amb l’entorn afavoridora de la convivència i de la resolució de les situacions d’injustícia.

COMPETÈNCIA 7: Analitzar l’entorn amb criteris ètics per cercar solucions alternatives als problemes

El nostre entorn està constituït per dues realitats: una física i una altra d’humana. Hem de recordar que quan parlem d’entorn tenim present els elements naturals i l’existència de les persones, així com de les seves interrelacions i, ara també, l’entorn virtual. Per analitzar-lo convé ser conscients de les relacions que s’estableixen entre ambdues realitats. Avui dia, els avenços tecnològics fan que aquest


coneixement de l’entorn es pugui abordar de manera virtual. Els infants, a més, hi tenen accés des de molt petits, de manera que la proximitat i la llunyania queden relativitzades. Aquesta possibilitat que tenim com a persones d’apropar-nos a entorns llunyans és enriquidora sempre que no signifiqui que deixem de sentir-nos responsables del que passa al nostre voltant.

L’anàlisi de l’entorn ha de basar-se en criteris ètics, perquè des de l’entorn ens arriben demandes que ens reclamen la col·laboració en el manteniment i millora d’un món per a tothom i també per a aquells que encara han d’arribar. Cal, doncs, fomentar en els alumnes una consciència social i ecològica que ha de ser la base en la recerca de solucions alternatives als problemes que presenta la realitat present i futura.

Per tant, una forma d’analitzar aquest entorn és advertint les seves conseqüències ètiques. En tot cas, el disseny de les mesures que poden millorar el nostre entorn i les relacions que hi establim reclamen formes creatives diverses, que sorgiran del diàleg, de la reflexió i del contrast amb la realitat.

Continguts clau

• Característiques del pensament argumentatiu: causa-efecte, mitjà-finalitat, relació part-tot…

• Estratègies del pensament crític i creatiu.

• Fases en el procés de resolució de problemes: cerca de solucions i alternatives.

• Dilemes ètics presents en l’entorn.

• Relació amb l’entorn: implicacions socials i naturals de la pròpia conducta.


• Drets i deures individuals i col·lectius recollits en les declaracions universals dels drets humans i dels infants.

• Drets i deures individuals i col·lectius recollits en la legislació vigent.

• La pau i la violència: situacions quotidianes i estructurals.

COMPETÈNCIA 8: Mostrar actituds de servei i de compromís social, especialment davant de les situacions d’injustícia.

Desenvolupar actituds de servei i compromís que facilitin i promoguin la convivència. Del que es tracta és de fomentar tot allò que permeti viure al costat dels altres i arribar al bé comú, sabent que aquest fet comporta, moltes vegades, renúncies individuals.

Mostrar una actitud de servei implica estar atents i conèixer les necessitats dels altres i contribuir a la satisfacció d’aquestes necessitats. Els infants viuen els casos d’injustícia amb una gran sensibilitat. Cal vehicular aquest sentiment perquè derivi en una acció d’ajuda, de col·laboració, de reflexió, d’escolta... Les situacions d’injustícia tindran com a referent les declaracions internacionals dels drets humans i dels infants.

El compromís es presenta quan l’actitud de servei és responsable, continuada i permanent i quan s’aplica sobre un entorn que depassa l’àmbit més pròxim, cosa que s’esdevé mes fàcilment en els alumnes més grans.

Continguts clau

• Drets i deures dels infants i dels adults en les declaracions internacionals.



• La pau i la violència: situacions quotidianes i estructurals.

• Dilemes ètics presents en l’entorn quotidià.

• Relació amb l’entorn: implicacions socials i naturals de la pròpia conducta.

• Conductes solidàries i altruistes.

3.6 Competències bàsiques de l’àmbit de cultura i valors ètics en ESO

Les competències bàsiques en aquesta etapa es basaran en les recollides en l’àmbit de cultura i valors ètics9. Pretenen desenvolupar en l’alumne un seguit de competències personals, interpersonals i socioculturals tot aplegant i vertebrant continguts procedents de l’ètica, la filosofia i la història de la cultura.

En aquesta àrea, les competències s’agrupen en tres dimensions:

Dimensió personal Dimensió interpersonals Dimensió social

Té com a nucli la fonamentació dels valors ètics que han d’inspirar els criteris per tal de jutjar fets i accions. En ocupar-se dels valors, promou aquelles actituds imprescindibles per viure i conviure en la societat actual, complexa i diversa.

Cultura i valors ètics inclou competències adreçades a millorar l’autonomia personal de l’alumne recolzada en la deliberació reflexiva, asserenada i amb criteris, que consideri les conseqüències dels propis actes i els faci conscients de les responsabilitats que se’n deriven. També inclou aquelles competències orientades a millorar la capacitat de pensar críticament, d’avaluar la fiabilitat de les fonts d’informació i de cercar constantment la millora en la fonamentació del propi pensament per tal de prendre decisions davant de situacions noves, així com ser capaç de presentar i debatre els propis punts de vista de forma argumentada. Conté, a més, competències relatives al respecte a un mateix i als altres, a la gestió assertiva i cooperativa dels conflictes interpersonals i al desenvolupament de les habilitats per al diàleg que promoguin la cultura de la pau. També es pretén el desenvolupament de la sensibilitat moral, especialment el fet de posar-se en el lloc de l’altre, el sentit de la justícia i la preservació dels lligams afectius amb les altres persones. Així mateix, es proposa contribuir a fer l’alumnat competent per viure i conviure en el pluralisme i en la diversitat d’identitats (de gènere, nacionals, ètniques, religioses...), tot descobrint els valors que es comparteixen més enllà de les identitats que diferencien.

Al mateix temps, es fomenta la consciència de les arrels culturals a través de les manifestacions artístiques i culturals, com la música, les arts plàstiques, la literatura i l’evolució del pensament sobre els valors amb relació a la noció d’ésser humà, les relacions humanes, la natura, la ciència i la tècnica.

Finalment, es proposa que l’alumne sigui capaç de treballar en equip de manera cooperativa i creativa, així com afavorir la participació activa com a ciutadà amb una actitud de compromís cívic per tal de promoure un augment de la qualitat democràtica de la nostra societat.

9http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/eso/ambit-cultura-valors/ .


Atès el caràcter prosocial de la majoria de competències de la matèria, ocuparan un lloc privilegiat en la metodologia totes les tècniques de dinàmica de grups que impliquin interacció entre els membres de la classe. També serà important el recurs a les diverses arts.

Hem de tenir present que les actituds no s’adquireixen sense informació i per tant hem de tenir present quins continguts corresponen a cada competència. És per això que en cada competència s’assenyalen uns continguts clau que constitueixen informacions indefugibles, si bé un mateix contingut pot servir per a diverses competències

Dimensió personal

COMPETÈNCIA 1: Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.

Cercar la construcció de la personalitat moral per afavorir l’autocomprensió, l’autocontrol, l’autoregulació i la confiança en les pròpies possibilitats i en el marc del bé comú.

Continguts clau • La presa de decisions: fases i conseqüències.

• Els criteris com a fonament de la presa de decisions.

• El concepte de llibertat i els seus límits.

• Les lleis i les seves implicacions ètiques i socials.

• Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

• El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

COMPETÈNCIA 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Promoure actituds ètiques i de relació que afavoreixen la convivència i el progrés de la societat inspirat en els valors universals, atenent al respecte a la igualtat de gènere i la no-discriminació.

Continguts clau • La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

• Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

• Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

• Els drets humans com a deures morals.

• Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

COMPETÈNCIA 3: Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.

Promoure l’ús de l’argumentació per construir interrogants formulats en bones preguntes i desenvolupar un discurs racional lliure de prejudicis i estereotips, i generador d’un pensament propi.

Continguts clau • El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

• El bon argument.


• Els aspectes d’una argumentació.

• L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

COMPETÈNCIA 4: Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.

Posar-se en situació de superar les limitacions i projectar com es vol el món, amb capacitat imaginativa, originalitat i sostenibilitat. Una capacitat que ens projecta cap al futur i ens permet buscar alternatives i anticipar conseqüències.

Continguts clau • Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat...

• Imaginació i creativitat aplicades a les decisions ètiques.

• La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

• Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

• Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

Dimensió interpersonal

COMPETÈNCIA 5: Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.

Practicar la raonabilitat i l’acceptació de l’altre en les seves diversitats per aprendre a viure junts amb actituds de tolerància activa i respecte.

Continguts clau • La dignitat humana i el respecte. Consideració de la igualtat.

• La pluralitat cultural, política, religiosa i altres.

• Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

• Valors universals i valors compartits. La convivència.

• Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

COMPETÈNCIA 6: Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau .

Usar el diàleg com a reconeixement de l’altre, per a l’exercici d’actituds intel·lectuals (d’exploració, de recerca de criteris, de racionalitat, d’acceptació de la pluralitat, de flexibilitat) i afectives (de consideració, de confiança, d’autocontrol).

Continguts clau • El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de

sentiments i de relació.

• Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...


• Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

• El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

• La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

Dimensió sociocultural

COMPETÈNCIA 7: Comprendre i valorar el nostre món a partir de les arrels culturals que l’han configurat.

Configurar la manera de ser i de comprendre el món a partir del sistema de valors i els grans relats que penetren els àmbits diversos de la cultura: la llengua, la ciència, el dret, la religió, les arts, etc. Promoure en l’alumne la comprensió i la valoració de les arrels culturals, com a dues capacitats diferenciades i complementàries.

Continguts clau • La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de: a)

el món, b) l’ésser humà, c) la història, d) la divinitat.

• Els principis que es desprenen de les tres cultures.

• Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

Competència 8. Copsar les dimensions ètiques dels grans relats literaris i de les obres artístiques.

Promoure en l’alumne la lectura, la interpretació i la valoració, dins la creació literària i artística de la història, dels significats ètics que manifesta.

Continguts clau • Els grans relats de la cultura grecoromana, els seus relats bíblics, de matriu judeocristiana, i les

obres clàssiques del pensament filosòfic i il·lustrat com a expressions de comportaments ètics.

• Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

COMPETÈNCIA 9: Analitzar críticament l’entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.

Formar-se criteris propis per valorar fets i situacions, tant de contextos propers com de més llunyans.

Continguts clau • Diferència entre fins i mitjans. Relació entre pensament i acció.

• Ciència i tecnologia com a àmbit de debat ètic (bioètica...).

• L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

• El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).


• Tradicions, costums i creences.

• Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa.

COMPETÈNCIA 10: Realitzar activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques.

Promoure les bones relacions entre l’alumnat i la recerca d’un objectiu comú com a base de la participació i el treball en equip.

Experimentar i protagonitzar accions de compromís cívic (dins i/o fora del centre) a partir de les quals es posi en pràctica l’exercici actiu de la ciutadania i es posin en joc els coneixements i les capacitats al servei de la comunitat.

Continguts clau • Les normes i els criteris del treball en grup i en equip.

• Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

• Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

• La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.


3.7 Correlació principis i competències de l’ESS Sense voler ser un decàleg tancat, a continuació es presenta a mode de síntesi del capítol, unes taules, on es correlacionen els principi de l’ESS basats en la Carta de la Economía Solidaria elaborat per REAS, amb les capacitats i competències de cada una de les etapes educatives. S’ha inclòs un apartat de competències que es consideren transversals i que no queden explícitament recollides en cap dels principis, malgrat la majoria de competències són transversals a molts dels principis als que els hem vinculat.

Seguint l’esquema presentat, es diferencia entre educació infantil, educació primària i educació secundària ja que es tracte d’un procés de consolidació, on sense haver assolit els aprenentatges previs no és possible poder treballar els següents passos. D’aquí la importància de començar el foment i l’educació en ESS, en les etapes primerenques.

EDUCACIÓ INFANTIL – 2ON CICLE

Principis Capacitats

Principi

d’Equitat

- Igualtat d’oportunitats: igualtat de gènere i nivells d’igualtat i participació en la presa de decisions d’homes i dones, retribucions equitatives sense diferencies salarials excessives...

- Transparència: salaris públics i altres remuneracions

- Participació: participació en l’elaboració, aprovació i seguiment de la planificació estratègica i pressupost.

Capacitat 8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes

Principi del

Treball

- Llocs de treball generats i condicions laborals: % contractes indefinits vs % contractes temporals

- Desenvolupament personal: plans de formació, diagnòstic de necessitats formatives, copagament formació, alliberacions parcials per formació, mesures de suport a la conciliació familiar i personal com excedències, adaptació horaris/jornades, complements salarials...

Principi de

Sostenibilitat

Ambiental

- Actuació en gestió ambiental: disposar de polítiques o implementar mesures per millorar la gestió mediambiental (estalvi aigua, eficiència energètica, foment producció o consum aliments ecològics, reutilització...).

- Impacte de l’activitat: consum energètic i emissions de CO2

Capacitat 6. Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

Principi de

Cooperació

- Cooperació en l’àmbit extern: intercooperació amb altres entitats semblant producte i/o servei.

- Intercanvis amb entitats no lucratives i desenvolupament del mercat social: compra i venta de bens, productes i/o serveis amb altres entitats ESS.

Capacitat 9. Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

Principi

“Sense fins

Lucratius”

- Autonomia i sostenibilitat financera

- Reinversió i redistribució: suport econòmic a altres iniciatives ESS, participació en projectes de finances ètiques.

Principi de

Compromís

amb l’Entorn

- Participació activa en moviments i plataformes socials dedicades a àmbits com el voluntariat, la lluita contra la exclusió...

Capacitat 6. Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar,


Principis Capacitats gradualment, en activitats socials i culturals.

TRANSVERSALS

Capacitat 1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

Capacitat 2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.

Capacitat 3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

Capacitat 4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

Capacitat 5. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

Capacitat 7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar en conseqüència

Educació Infantil 2n Cicle

Principi d’Equitat

Principi de

Treball

Principi de Sostenibilitat

Ambiental Principi de Cooperació

Principi “Sense

fins Lucratius

Principi de Compromís

amb l’Entorn Transversals

Capacitat 1

Capacitat 1

Capacitat 3

Capacitat 4

Capacitat 5

Capacitat 6

Capacitat 7

Capacitat 8

Capacitat 9


EDUCACIO PRIMÀRIA

Principis Competències

Principi

d’Equitat




- Competència 1: Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la responsabilitat dels propis actes.

- Competència 4: Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones, les seves idees, opcions, creences i les cultures que les conformen.

- Competència 6: Adoptar hàbits d’aprenentatge cooperatiu que promoguin el compromís personal i les actituds de convivència.

- Competència 8: Mostrar actituds de servei i de compromís social, especialment davant de les situacions d’injustícia.

Principi del

Treball



Principi de

Sostenibilitat

Ambiental



- Competència 7: Analitzar l’entorn amb criteris ètics per cercar solucions alternatives als problemes.

Principi de

Cooperació




Principi

“Sense fins

Lucratius”




Principi de

Compromís

amb l’Entorn



- Competència 7: Analitzar l’entorn amb criteris ètics per cercar solucions alternatives als problemes.

- Competència 8: Mostrar actituds de servei i de compromís social, especialment davant de les situacions d’injustícia.



TRANSVERSALS

- Competència 2: Desenvolupar habilitats per fer front als canvis i a les dificultats i per assolir un benestar personal.

- Competència 3: Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.

- Competència 5: Aplicar el diàleg com a eina d’entesa i participació en les relacions entre les persones.

Educació Primària


Principi de Treball



Principi “Sense fins Lucratius



Competència 1

Competència 2

Competència 3

Competència 4

Competència 5

Competència 6

Competència 7

Competència 8


EDUCACIÓ SECUNDÀRIA


Principi

d’Equitat




- Competència 2: Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.

- Competència 4: Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.

- Competència 5: Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.

- Competència 10: Realitzar activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques.

Principi del

Treball





Principi de

Sostenibilitat

Ambiental




- Competència 9: Analitzar críticament l’entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.

Principi de

Cooperació





- Competència 7: Comprendre i valorar el nostre món a partir de les arrels culturals que l’han configurat.

Principi

“Sense fins

Lucratius”







Principi de

Compromís

amb l’Entorn




- Competència 5: Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.

- Competència 7: Comprendre i valorar el nostre món a partir de les arrels culturals que l’han configurat.

- Competència 8: Copsar les dimensions ètiques dels grans relats literaris i de les obres artístiques.

- Competència 9: Analitzar críticament l’entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.


TRANSVERSALS

- Competència 1: Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.

- Competència 3: Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.

- Competència 6: Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau .


Educació Secundària Obligatòria


Principi de Treball



Principi “Sense fins Lucratius



Competència 1

Competència 2

Competència 3

Competència 4

Competència 5

Competència 6

Competència 7

Competència 8

Competència 9

Competència 10


4 Objectius

Per tal de treballar cada una de les capacitats i competències citades en l’apartat anterior, a continuació presentem una proposta d’objectius més concrets per cada una de les capacitats i competències a desenvolupar. Es tracta només d’una proposta que es pot ampliar o modificar en funció de les necessitats del grup o altres propostes de l’equip educatiu. Amb cada objectiu associem algunes accions concretes a portar a terme dins de l’aula. També es proposen alguns indicadors a tenir en compte a l’hora d’avaluar l’assoliment de cada objectiu. Aquesta proposta ens ha de permetre detectar de forma ràpida, partint de les necessitats del grup, quines activitats s’han de potenciar per poder assolir els aprenentatges en aquest àmbit.

En l’etapa d’educació primària treballarem les competències de manera progressiva en cada un dels cicles: inicial, mitjà i superior. Hem tingut en compte les característiques del desenvolupament evolutiu dels infants per determinar quines competències començarem a treballar en el cicle inicial i anar-les incorporant en funció del desenvolupament maduratiu dels infants, de manera que al finalitzar l’educació primària s’hagin treballat totes les competències bàsiques que es defineixen en la Àrea d’educació en valors socials i cívics.

En canvi, en educació infantil 2n Cicle i ESO exposem totes les capacitats i competències definides en el currículum de cada etapa i la seva implementació es farà en funció de les necessitats del grup i les consideracions de l’equip educatiu.

4.1 Educació infantil 2n Cicle

Capacitat 1: Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

OBJECTIUS TIPUS D’ACTIVITAT INDICADORS10

Fomentar l’autoconeixement (conèixer el seu propi cos, els seus gustos, les seves capacitats...)

Realitzar dinàmiques i jocs que els ajudin, descobrir el seu cos a nivell físic mitjançant la dansa i la expressió corporal i a identificar les seves

- Té un coneixement de si mateix adequat al seu desenvolupament?

Fomentar la descoberta d’un mateix a partir de les relacions que estableixen amb els altres

Realitzar dinàmiques i jocs que fomentin valors com la democràcia, la igualtat, la pluralitat i la justícia on s’hagin de tenir en compte les opinions i interessos dels altres

- És capaç diferenciar entre els seus pensaments, gustos, opinions i els dels altres?

Fomentar la curiositat com a motor d’aprenentatge

Mitjançant el joc es potencia el desenvolupament motriu i sensorial dels infants: descobreixen noves potencialitats del seu cos i l’exerciten (salten, corren, s’enfilen...)

També la música i l’expressió corporal són una bona eina per explorar el seu cos i totes les seves possibilitats

- Li agrada explorar nous coneixements?

10 Podem valorar el grau d’assoliment del objectiu per part de cadascun dels nostres alumnes puntuant cada indicador amb la següent gradació: Molt sovint / Sovint / Alguna vegada / Gairebé mai


Capacitat 2: Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.

OBJECTIUS TIPUS D’ACTIVITAT INDICADORS

Fomentar l’autoconeixement (els seus gustos, les seves capacitats...)

Realitzar jocs que fomentin l’autoconeixement (que els agrada més o menys,...) i l’autoestima (quines coses poden fer i abans no podien,...).

- Té un coneixement de si mateix adequat al seu desenvolupament?

- Té una bona autoestima?

Fomentar la gestió correcta d’emocions i sentiments

Proposar activitats que ens els permetin reconèixer les emocions bàsiques: alegria, tristesa, por, ràbia...)

- És capaç d’identificar les principals emocions: alegria, tristesa, ràbia, por, amor...?

- És capaç d’expressar les seves emocions?

Capacitat 3: Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia


Fomentar l’autonomia adaptada a les capacitats de cada un.

Crear espais de joc simbòlic on l’infant pugui aprendre i créixer mitjançant la pròpia experiència

Fomentar activitats de vida quotidiana on l’infant davant nous reptes pugui actuar de forma autònoma (rentar-se sol, vestir-se sol, cordar-se les sabates...) sense l’anticipació de l’adult.

- L’alumne té un nivell d’autonomia adequat al seu desenvolupament?

Fomentar el protagonisme real de l’infant

Deixar espai en la programació d’activitats per les propostes on intervingui l’elecció de l’infant fomentant el pensament crític, la creativitat i la presa de decisions

- L’infant pren decisions pròpies sobre el que vol i el que no vol?

Capacitat 4: Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.


Fomentar el pensament creatiu (fer servir la raó i les emocions, intuïcions , fantasies… per ser capaç crear quelcom nou).

Proposar activitats en les que es desenvolupi el treball creatiu mitjançant el dibuix, la pintura, la música...

Fer servir jocs que estimulin la imaginació i la creativitat.

Jocs simbòlics com jugar a botigues, jugar amb cartes i números... serveixen per iniciar-se en habilitats matemàtiques

- S’esforça a l’hora de fer les tasques més creatives?


Capacitat 5: Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.


Promoure que els infants s’expressin de manera entenedora

Si s’aprèn a parlar parlant, hem de trobar espais on l’infant pugui expressar-se i comunicar-se. Hem d’ajudar a l’infant a posar paraules a allò què fa, pensa, veu, sent...

- Els missatges de l’infant són entenedors?

Fomentar la comunicació assertiva (capacitat d’expressar el que pensa, sent,... tenint en compte als altres)

El joc és un activitat bàsica per desenvolupar la capacitat comunicativa a aquesta edat.

Fomentar la utilització de determinades pràctiques de salutació, comiat, excusa i demanda des d’una posició d’igualtat i consideració cap als altres

- Es comunica correctament?

- Fa servir les formules de salutació, comiat, agraïment...?

Fomentar altres llenguatges i tipus de comunicació: verbal, corporal, artístic, musical... per fomentar el desenvolupament de la seva capacitat expressiva i comprensiva

Fer servir les diferents formes d’expressió per que l’infant pugui comunicar fets i experiències, expressar idees i sentiments, verbalitzar el que està imaginant...

- L’infant explora altres maneres per comunicar-se que no sigui verbal?

Capacitat 6: Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.


Donar a conèixer les idees bàsiques per tenir cura del medi ambient.

Tenir papereres a l’aula per cada tipus de deixalla.

Fer servir material de rebuig per realitzar diferents activitats artístiques

- Té cura de l’entorn?

Fomentar el coneixement i cura de l’entorn més immediat i proper.

Organitzar activitats que afavoreixin el coneixement de l’entorn més immediat i les relacions que els alumnes estableixen amb els diferents elements d’aquest entorn

- Comprèn la necessitat de tenir cura de l’entorn?

Capacitat 7: Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar en conseqüència.


Fomentar la participació activa dels infants en l’elaboració i construcció del seu pensament

Oferir una gran diversitat de propostes als infants perquè aquests puguin triar i començar a prendre decisions en funció de les seves necessitats i interessos

- L’infant pren les seves pròpies decisions?

Ajudar a l’infant a identificar les situacions de perill

Fomentar el dibuix en l’infant perquè pugui expressar les seves pors

Proposar la reflexió de l’infant a partir de dibuixos que reflecteixin diferents situacions de perill

- Identifica les situacions de perill?

- Actua tenint en compte els perills que es pot trobar?


Capacitat 8: Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.


Fomentar les relacions interpersonals basades en el respecte

Aprofitar les diferents situacions que es donen a l’aula on els alumnes s’interrelacionen entre ells i fomentar el respecte mutu.

- Sap guanyar i perdre?

- Es relaciona amb els altres amb respecte?

Fomentar la capacitat de resolució de problemes

Analitzar diferents situacions a través de contes, relats, faules, novel·les, pel·lícules, etc., que mostrin personatges que es troben en dificultats i les estratègies que apliquen per superar-les.

- Reconeix quan té un problema o dificultat?

- És capaç de demanar ajuda?

Fomentar l’empatia Proposar activitats com jocs, dinàmiques... on els alumnes comencin a conèixer als altres, el que pensen, el que els agrada i el que no,..).

- És capaç de reconèixer algunes diferències entre ell i els altres?

- Comença a mostrar actituds de col·laboració?

Capacitat 9: Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.


Fomentar la responsabilitat i la reflexió sobre la conseqüència dels nostres actes.

Donar a conèixer les normes bàsiques de convivència: esperar el torn, demanar les coses correctament...

- S’adapta a les normes bàsiques de convivència?

- Reconeix els seus errors?

Donar a conèixer els Drets humans i els Drets pels infants reconeguts per la ONU com a marc per a la convivència.

Tenir en un lloc visible de l’aula un mural on es recullin els Drets humans i els dels Infants, així com organitzar dramatitzacions, debats, treballs de recerca...

- Té present la diferència entre els drets i els deures?


4.2 Educació primària cicle inicial

Competència 1 : Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la responsabilitat dels propis actes.


Fomentar l’autonomia adaptada a les capacitats de cada un.

Desenvolupar activitats en les que els alumnes cada vegada siguin més autònoms en la realització de les seves tasques.

- L’alumne té un nivell d’autonomia propi de la seva edat?

Fomentar la responsabilitat i la reflexió sobre la conseqüència dels nostres actes.

Donar a conèixer les normes bàsiques de convivència: esperar el torn, demanar les coses correctament...

Proposar activitats en les quals els alumnes observin situacions que mostrin exemples d’actuacions autònomes i responsables. Es poden buscar exemples en contes i animacions adaptats a l’edat on personatges actuen de manera responsable. Els jocs de representació també són una bona eina ja que l’infant té una gran capacitat d’imitar el que fan els més grans

- S’adapta a les normes bàsiques de convivència?


Competència 2: Desenvolupar habilitats per fer front als canvis i a les dificultats i per assolir un benestar personal.


Fomentar l’autoconeixement a nivell físic i emocional

Realitzar jocs que fomentin l’autoconeixement (que els agrada més o menys,...) i l’autoestima (quines coses poden fer i abans no podien,...).

- Té un coneixement de si mateix adequat a la seva edat?

- Té una bona autoestima?

Fomentar l’empatia Proposar activitats com jocs, dinàmiques... on els alumnes comencin a conèixer als altres, el que pensen, el que els agrada i el que no,..)

- És capaç de reconèixer algunes diferències entre ell i els altres?

- Comença a mostrar actituds de col·laboració?

Fomentar la comunicació assertiva Aprofitar les diferents situacions que es donen a l’aula on els alumnes puguin expressar-se


- Es comunica tenint en compte els sentiments dels altres?

- Fa servir les formules de salutació, comiat, agraïment...?

Fomentar les relacions interpersonals basades en el respecte

Aprofitar les diferents situacions que es donen a l’aula on els alumnes s’interrelacionen entre ells i fomentar el respecte mutu.

Fomentar jocs i activitats en grup on comencin a col·laborar



- Busca l’aprovació del grup?



Fomentar la capacitat de resolució de problemes i si cal demanar ajuda)

Analitzar diferents situacions a través de contes, relats, faules, novel·les, pel·lícules, etc., que mostrin personatges que es troben en dificultats i les estratègies que apliquen per superar-les

Aprofitar les diferents situacions que es donen a l’aula on els alumnes hagin de resoldre petits problemes

- Reconeix quan té un problema o dificultat?

- És capaç de demanar ajuda?

Fomentar el pensament creatiu Proposar activitats en les que es desenvolupi el treball creatiu mitjançant el dibuix, la pintura, la música...

Fomentar activitats en les que no hi hagi respostes correctes i incorrectes. Contra la tendència que tenim a distingir entre el que està bé i el que està malament, valorarem l’esforç i la implicació dels alumnes per fer les tasques


Fomentar la gestió correcte d’emocions i sentiments

Proposar activitats que els permetin reconèixer les emocions bàsiques: alegria, tristesa, por, ràbia, vergonya...)

Proposar activitats, jocs, dinàmiques.. en els que els infants puguin expressar com se senten


- Reconeix en si mateix moments en els que ha sentit les diferents emocions?

- És capaç d’expressar les seves emocions als altres?

Competència 7: Analitzar l’entorn amb criteris ètics per cercar solucions alternatives als problemes.


Donar a conèixer les normes bàsiques per tenir cura del medi ambient

Tenir en un lloc visible de l’aula un mural on es recullin els normes bàsiques per tenir cura del medi ambient en temes de reciclatge de residus

Tenir papereres a l’aula per cada tipus de deixalla.

Fer servir material reciclat per realitzar activitats artístiques

- Té cura de l’entorn?

Competència 4: Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones, les seves idees, opcions, creences i les cultures que les conformen.


Donar a conèixer els Drets humans i els Drets pels infants reconeguts per la ONU com a marc per a la convivència


- Té present la diferència entre els drets i els deures?


Aprofitar les diferents situacions que es produeixen a l’aula que permeten practicar aquest enfoc de diàleg i respecte als altres.

- Tracta amb respecte els companys?

- Tracta amb respecte els mestres?

- Tracta amb respecte el personal no docent?


Fomentar el coneixement de l’entorn més immediat i proper

Organitzar activitats que afavoreixin el coneixement de l’entorn més immediat i les relacions que els alumnes estableixen amb els diferents elements d’aquets entorn

- Comprèn la necessitat de tenir cura de l’entorn?

4.3 Educació primària cicle mitjà

Competència 1: Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la responsabilitat dels propis actes.


Fomentar el pensament crític fent-los capaços de acceptar o rebutjar les opinions dels altres segons un criteri propi

Crear espais i moments de decisió, opinió, participació, col·laboració... en aspectes que els afectin individual o col·lectivament: normativa de l’aula, decoració d’espais, encarregats...

- L’alumne té criteris propis?

- Argumenta les pròpies opinions?

Fomentar la responsabilitat i la reflexió sobre la conseqüència dels nostres actes

Proposar activitats en les quals els alumnes analitzin i reflexionin sobre situacions que mostrin exemples d’actuacions autònomes i responsables. Es poden buscar exemples en la vida quotidiana, en els mitjans de comunicació amb temes d’actualitat o en l’anàlisi de pel·lícules o llibres en les que els personatges actuen de manera responsable o irresponsable que poden servir de base per a la reflexió i el diàleg

- Considera les conseqüències dels seus actes i els dels altres?

- Accepta les conseqüències dels seus actes i els repara?

Fomentar la divergència d’opinions, la discrepància, el pensament original.


- Accepta les opinions dels altres després d’analitzar-les?



Fomentar l’autoconeixement de la pròpia personalitat, fortaleses i punts de millora

Realitzar dinàmiques que fomentin l’autoconeixement i l’autoestima

- Es conscient de les seves pròpies capacitats?

- Te una bona autoestima?

- Mostra constància?




Fomentar l’empatia Proposar activitats com jocs, dinàmiques, role-playings que provoquin situacions en les que es posin en joc les diferents habilitats (empatia, presa de decisions, saber guanyar i perdre, resolució de conflictes...) fomentant el diàleg i la reflexió individual i grupal sobre quines són les habilitats que s’han fet servir.

- És capaç de posar-se al lloc dels altres?

- Mostra actituds d’ajuda envers els altres?

Fomentar la comunicació assertiva Aprofitar les diferents situacions que es donen a l’aula on els alumnes puguin expressar els seus pensaments, sentiments...



- Fa servir les formules de salutació, comiat...?

Fomentar les relacions interpersonals basades en el respecte i el benestar mutu

Proposar activitats com jocs, dinàmiques, role-playings que provoquin situacions en les que es posin en joc les diferents habilitats (empatia, presa de decisions, saber guanyar i perdre, resolució de conflictes...) fomentant el diàleg i la reflexió individual i grupal sobre quines són les habilitats que s’han fet servir.



Fomentar la presa de decisions sent capaç d’avaluar les diferents alternatives, els pros i els contres

Proposar activitats com jocs, dinàmiques, role-playings que provoquin situacions en les que es posin en joc les diferents habilitats (empatia, presa de decisions, saber guanyar i perdre, resolució de conflictes...) fomentant el diàleg i la reflexió individual i grupal sobre quines són les habilitats que s’han fet servir.

- S’esforça per resoldre els problemes que se li presenten buscant solucions alternatives?

- Busca alternatives davant les dificultats?

Fomentar la capacitat de resolució de problemes i conflictes


- Reacciona positivament davant les dificultats?

- Té capacitat d’adaptació a situacions noves?

Fomentar el pensament creatiu fent servir la raó i les emocions per veure la realitat des de diferents perspectives

Proposar activitats en les que es desenvolupi el treball creatiu mitjançant el dibuix, la escriptura, les manualitats, la música...


- És creatiu i imaginatiu?


Fomentar el pensament crític Aprofitar les diferents situacions que es donen a l’aula per generar diàleg

Propiciar el pensament lliure on els infants siguin capaços d’exposar les seves opinions, les seves motivacions...

- Exposa les seves opinions de manera assertiva justificant el seu punt de vista?

- És capaç de analitzar des d’un punt crític les diferents opcions?


Proposar activitats com jocs, dinàmiques, role-playings que provoquin situacions en les que es posin en joc les diferents habilitats (empatia, presa de decisions, saber guanyar i



perdre, resolució de conflictes...) fomentant el diàleg i la reflexió individual i grupal sobre quines són les habilitats que s’han fet servir.


- És capaç d’expressar les seves emocions a els altres?

- És capaç de controlar les pròpies emocions?

Competència 3: Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.



Fomentar espais de debat sobre temes de decisió pròpies del centre en el que les idees que es presentin hagin d’estar ben argumentades i justificades.

Fomentar espais de debat sobre temes d’actualitat presents a la societat: la televisió, internet, l’ús dels mòbils, les modes... on es posin en comú les diferents opinions sempre ben argumentades. Es pot fer servir la dramatització fent que els participants adoptin papers ficticis (un polític, un mestre, un jove, una dona molt rica...) i argumentin des d’aquests rols.

Analitzar els mitjans de comunicació com a font d’estereotips i prejudicis.

- Expressa el seu punt de vista amb claredat?

- Fa servir arguments sòlids per defensar les seves opinions?

- Intervé en els debats de forma reflexiva i sense impulsivitat?

- Les seves opinions estan lliures de prejudicis?

Facilitar l’anàlisi crític dels arguments i les opinions dels altres comparant-les amb les pròpies opinions





- Te present la diferència entre els drets i els deures?






Crear a l’aula un ambient que afavoreixi el debat, la conversa i la bona entesa

Activitats de dramatització i simulació on es mostrin diferents conductes i l’anàlisi posterior, millor si són reals i properes per als alumnes.

Visualització de pel·lícules, vídeos... on es puguin posar en debat les diferents opinions, cultures, conductes que es posen en joc.

-Té present les opinions i idees dels altres?


Competència 5: Aplicar el diàleg com a eina d’entesa i participació en les relacions entre les persones.


Fomentar actituds de llibertat d’expressió i escolta activa

Aprofitar les diferents situacions que es donen a l’aula per generar diàleg

Fomentar l’ús de l’argumentació a l’hora de defensar una actitud o opció

Habilitar l’espai de manera facilitadora d’una conversa atenta i respectuosa, s’aconsella seure en rotllana

Establir prèviament les normes de funcionament en situacions formals de diàleg, com per exemple: respectar el torn de paraula, donar raons de les pròpies opinions, mantenir l’atenció al llarg de la sessió, no parlar amb els companys del costat, aportar alternatives noves...

Abordar els conflictes que es poden donar a l’aula des del diàleg, de manera que es puguin posar damunt la taula els diferents elements que han originat el conflicte: actituds, accions, interessos, idees...

- Escolta atentament?

- Mostra interès cap als temes de debat proposats?

- Compren els missatges amb claredat?

- Respon de forma clara i precisa?

- Participa activament en els espais de debat?

- Té idees pròpies?

- És capaç de resoldre conflictes sense fer servir la violència

Fomentar el pensament crític creatiu

Fomentar el diàleg com a eina de resolució de conflictes fomentant els valors de la cultura de la pau i rebutjant actituds de violència

Competència 6: Adoptar hàbits d’aprenentatge cooperatiu que promoguin el compromís personal i les actituds de convivència.


Fomentar la cooperació, l’ajuda mútua i la solidaritat.

Fer servir el treball en equip com a eina d’aprenentatge en el que es valori tant l’esforç individual com aspectes de treball col·laboratiu (organització, clima de treball, repartiment de tasques, ajuda mútua, implicació, motivació...)

- Aporta informació adequada a l’equip?

- És receptiu vers les aportacions dels altres?

- Fa les tasques que li corresponen de manera adequada?

- Ajuda als companys del grup?

- Contribueix a crear un bon clima de treball?

- Accepta les decisions del grup?

Fomentar la responsabilitat i el compromís tant individual com col·lectiu.

Fomentar la capacitat d’oferir i demanar ajuda.




Tenir en un lloc visible de l’aula un mural on es recullin els normes bàsiques per tenir cura del medi ambient en temes de reciclatge de residus així com tenir papereres a l’aula per cada tipus de deixalla.

- Te cura de l’entorn?

- Està sensibilitzat en temes de ambientals?


Fomentar accions encaminades a reduir el consum innecessari

Fer accions relacionades amb la reutilització com tallers de manualitats amb materials reciclats. Realitzar altres tipus d’activitats relacionades amb la sostenibilitat13

Fomentar el coneixement de l’entorn més immediat i proper primer, però també des d’un coneixement més global de l’Univers

Organitzar activitats que afavoreixin el coneixement de l’entorn més immediat i les relacions que els alumnes estableixen amb els diferents elements d’aquets entorn (sortides, redaccions, dibuixos, exposicions fotogràfiques...)

Fer servir els avenços tecnològics per conèixer l’entorn més llunyà i tenir una percepció del món més global

- Identifica implicacions ètiques del que passa al seu voltant?

Fomentar actituds de col·laboració en el manteniment i millora de l’entorn

Competència 8: Mostrar actituds de servei i de compromís social, especialment davant de les situacions d’injustícia.


Fomentar actitud d’empatia cap a les necessitats dels altres

Donar a conèixer exemples de conductes solidàries i altruistes

Fomentar la participació dels alumnes en feines de servei i compromís responsable dins del mateix centre educatiu (col·laborar en l’ordre i la neteja de diferents espais del centre, el reciclatge, l’acompanyament als més petits...)

Fomentar activitats amb els alumnes (recerca d’informació, treballs en equip...) per analitzar que passa al nostre entorn, el grau de justícia i injustícia de les accions humanes...

- Es mostra sensible a les necessitats dels altres?

- Assumeix les seves responsabilitats?

- Ajuda als altres quan ho necessiten? Fomentar actituds de rebuig cap a situacions de marginació, discriminació i injustícia social.

13 http://www.elauladepapeloxford.com/reciclaje-en-la-escuela/?lang=ca


4.4 Educació primària cicle superior

Competència 1: Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la responsabilitat dels propis actes.


Fomentar el pensament crític fent-los capaços de acceptar o rebutjar les opinions dels altres segons un criteri propi


Proposar diferents alternatives en moments en què els alumnes han de prendre decisions (sortides, projectes de recerca, organització de festes…) i proposar-ne la valoració coherent abans de decidir quina és la que es considera més adequada.




Fomentar la responsabilitat i la reflexió sobre la conseqüència dels nostres actes


Fomentar projectes en els quals hi ha una relació entre grans i els petits (apadrinaments lectors, tenir cura de l’hort, gimcanes i olimpíades esportives...).

- Considera les conseqüències dels seus actes i els dels altres?


- Participa en projectes d’ajuda als altres o a la comunitat?






Fomentar l’empatia Realitzar dinàmiques que fomentin l’autoconeixement i l’autoestima



Fomentar la comunicació assertiva Proposar activitats com jocs, dinàmiques, role-playings que provoquin situacions en les que es posin en joc les diferents habilitats (empatia, presa de decisions, saber guanyar i perdre, resolució de conflictes...) fomentant el diàleg i la reflexió individual i grupal sobre quines són les habilitats que s’han fet servir.


- Fa servir les formules de salutació, comiat...?



Fomentar les relacions interpersonals basades en el respecte i el benestar mutu

Aprofitar les diferents situacions que es donen a l’aula on els alumnes puguin expressar els seus pensaments, sentiments...




Fomentar la presa de decisions sent capaç d’avaluar les diferents alternatives, els pros i els contres

Proposar activitats com jocs, dinàmiques, role-playings que provoquin situacions en les que es posin en joc les diferents habilitats ( empatia, presa de decisions, saber guanyar i perdre, resolució de conflictes...) fomentant el diàleg i la reflexió individual i grupal sobre quines són les habilitats que s’han fet servir.

- Busca alternatives davant les dificultats?

- Te en compte els pros i els contres de cada alternativa abans de prendre una decisió

Fomentar la capacitat de resolució de problemes i conflictes


- Reacciona de forma tranquil·la davant les dificultats?

- Té capacitat d’adaptació a situacions noves?

Fomentar el pensament creatiu fent servir la raó i les emocions per veure la realitat des de diferents perspectives


- És creatiu i imaginatiu?


Fomentar el pensament crític Proposar activitats en les que es desenvolupi el treball creatiu mitjançant el dibuix, la escriptura, les manualitats, la música...


Fomentar les tècniques de pensament creatiu com el brainstorming, mapes mentals, 6 barrets per pensar...15






Facilitar l’anàlisi i la crítica dels arguments i les opinions dels altres comparant-les amb les pròpies opinions i arguments

- Es capaç d’identificar les principals emocions: alegria, tristesa, ràbia, por, amor...?




15 http://www.blog.andaluciaesdigital.es/herramientas-y-tecnicas-para-fomentar-la-creatividad/



Proposar activitats com jocs, dinàmiques, role-playings que provoquin situacions en les que es posin en joc les diferents habilitats ( empatia, presa de decisions, saber guanyar i perdre, resolució de conflictes...) que ens permetin descobrir com reaccionem davant el plaer, l'alegria, la tristesa, la ira o la injustícia ... permetre que la raó intervingui per identificar què ens impulsa i què ens paralitza.





Fomentar la gestió correcte de l’estrès i la relaxació


Proposar activitats basades en tècniques de relaxació: ioga, mindfulness16 (consciencia plena)...

- És capaç d’identificar moments en els que pateix o ha patit estrès?

- És capaç d’organitzar el seu temps correctament?

- Fa servir tècniques de relaxació?

16 https://psicologiaymente.net/meditacion/que-es-mindfulness



Propiciar el pensament lliure on els infants siguin capaços d’exposar raonadament les seves opinions, motivacions, ...



Posar en contacte diferents col·lectius (altres classes, altres escoles, associacions de gent gran, diferents professionals...) que puguin transmetre altres punts de vista

Fomentar accions d’ajut, cura, solidaritat i cooperació que trenquin estereotips, prejudicis i actituds de discriminació.


- Expressa el seu punt de vista raonadament?

- Fa servir arguments sòlids per defensar les seves opinions?

- Expressa arguments tant a favor com en contra?

- Es capaç de canviar de parer si l’argument de l’altre és més convincent?



Fomentar el raonament coherent

Facilitar l’anàlisi crític dels arguments i les opinions dels altres comparant-les amb les pròpies opinions


Competència 5: Aplicar el diàleg com a eina d’entesa i participació en les relacions entre les persones.






Fer servir els espais de participació que existeixen al centre (reunions, de delegats, assemblees, tutories...) per aplicar el diàleg









Fomentar el diàleg

Fomentar el pensament crític i el pensament creatiu





- Te present la diferència entre els drets i els deures?

Fomentar el coneixement de les diferents cultures, opcions i creences sent crítics amb postures discriminatòries, egoistes i/o basades en prejudicis

Organitzar activitats (exposicions, debats...) en les que cada alumne o grup d’alumnes de diferents orígens puguin mostrar la seva cultura, festes, tradicions, gastronomia... en aquestes activitats podem comptar amb la col·laboració de les famílies.

- Respecta les opinions i creences dels altres?







Activitats de dramatització i simulació on es mostrin diferents conductes i l’anàlisi posterior, millor si són reals i properes per als alumnes

Visualització de pel·lícules, vídeos... on es puguin posar en debat les diferents opinions, cultures, conductes que es posen en joc



Per l’avaluació de la dimensió grupal d’aquest objectius es proposa una taula de co-avaluació on el grup reflexiona sobre cadascun dels ítems:

Com ens hem

organitzat?

Hem tingut

problemes per

organitzar-nos.

Ens hem organitzat

amb l’ajuda del

mestre.

Ens hem organitzat

amb alguna ajuda

puntual del mestre.

Ens hem organitzat

de manera

autònoma.

Com ens hem

implicat?

Només una part del

grup s’ha implicat.

Quasi tothom s’ha

implicat.

Tothom s’ha implicat

però uns més que

altres.

Tots els membres del

grup s’han implicat

igual.

Com ens hem

relacionat?

Hem tingut

problemes per

escoltar-nos i

respectar-nos.

Normalment la

majoria ens hem

escoltat i respectat.

Gairebé tothom ha

escoltat i ha

respectat els altres.


grup ens hem escoltat

sempre amb respecte.

Com hem pres les

decisions?

No hem arribat

a acords.

Hem aconseguit

acords, però no

tothom ha participat

en la presa de

decisions.

Hem aconseguit

acords, i gairebé


en la presa de

decisions.

Els acords s’han pres

per consens de tots

els membres del

grup.

Com valores el

resultat final?

El resultat no ha

estat bo.

El resultat no ha estat

gaire bo.

El resultat ha estat

bastant bo.


molt bo.

Com valores el que

has après?

No he après gairebé

res.

He après algunes

coses però no m’ha

interessat gaire.

He après bastant i

m’ha interessat

força.

He après molt i m’ha

interessat molt.

17 http://www.cooperativesalumnes.cat/ca/per-que-fer-la/per-que-fer-la/101

Competència 6: Adoptar hàbits d’aprenentatge cooperatiu que promoguin el compromís personal i les actituds de convivència.


Fomentar la cooperació, l’ajuda mútua i la solidaritat

Definir les normes del treball cooperatiu: fixació d’objectius comuns, establiment de rols, conductes assertives, empàtiques responsables i corresponsables

Fer servir el treball en equip com a eina d’aprenentatge en el que es valori tant l’esforç individual com aspectes de treball col·laboratiu (organització, clima de treball, repartiment de tasques, ajuda mútua, implicació, motivació...)

Fomentar la participació en projectes col·laboratius com la creació de cooperatives d’alumnes17


- Es receptiu vers les aportacions dels altres?





Fomentar la responsabilitat i el compromís tant individual com col·lectiu

Fomentar la capacitat d’oferir i demanar ajuda





Tenir en un lloc visible de l’aula un mural on es recullin els normes bàsiques per tenir cura del medi ambient en temes de reciclatge de residus així com tenir papereres a l’aula per cada tipus de deixalla.

Fomentar accions encaminades a reduir el consum innecessari

Fer accions relacionades amb la reutilització com tallers de manualitats amb materials reciclats

Realitzar altres tipus d’activitats relacionades amb la sostenibilitat18


- Mostra sensibilitat en temes de ambientals?

Fomentar el coneixement de l’entorn Organitzar activitats que afavoreixin el coneixement de l’entorn més immediat i les relacions que els alumnes estableixen amb els diferents elements d’aquets entorn (sortides, redaccions, dibuixos, exposicions fotogràfiques...)

Promocionar activitats que permetin observar, recollir informació, classificar-la i comparar-la amb altres realitats semblants

Fer servir els avenços tecnològics per conèixer l’entorn més llunyà i tenir una percepció del món més global

Treballar a l’aula els dilemes ètics relacionats amb el medi ambient: reciclatge, contaminació, energies renovables, consum responsable... i les implicacions de la pròpia conducta en cadascun

Fomentar la participació en projectes comunitaris i de millora de l’entorn

- Identifica implicacions ètiques del que passa al seu voltant?

- Col·labora en la recerca d’alternatives als problemes de l’entorn?

Fomentar actituds de col·laboració en el manteniment i millora de l’entorn

Fomentar en els alumnes la consciència social i ecològica

18 http://www.elauladepapeloxford.com/reciclaje-en-la-escuela/?lang=ca


19 http://www.aprenentatgeservei.org/index.php?cm=02

Competència 8: Mostrar actituds de servei i de compromís social, especialment davant de les situacions d’injustícia.



Donar a conèixer situacions de marginació, discriminació i injustícia social en l’entorn local i el món

Donar a conèixer exemples de conductes solidàries i altruistes

Fomentar la participació dels alumnes en feines de servei i compromís responsable dins del mateix centre educatiu (col·laborar en l’ordre i la neteja de diferents espais del centre, el reciclatge, l’acompanyament als més petits...)


Organitzar i/o participar com a escola en activitats adreçades a combatre situacions de marginació, discriminació i injustícia en l’entorn més proper (desnonaments, recuperació espais naturals...) o llunyà (gran recapte d’aliments, la Marató de TV3...)

Fomentar la participació en projectes d’aprenentatge i servei19


- Col·labora en les feines de servei a la comunitat?


- Valora les actuacions dels altres atenent criteris de justícia?

- Ajuda als altres quan ho necessiten?

Fomentar actituds de servei pel bé comú malgrat haguem de fer renúncies individuals

Fomentar actituds de rebuig cap a situacions de marginació, discriminació i injustícia social


4.5 Educació Secundària Obligatòria


Competència 1: Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.


Difondre el coneixement de les eines teòriques bàsiques de la presa de decisions

Conceptualització teòrica de les diferents fases en la presa de decisions i la importància d’establir criteris com a fonament bàsic a l’hora de prendre decisions i poder defendre-les

Conceptualitzar el concepte de llibertat i els seus límits, les lleis i les seves implicacions ètiques i socials.

- Assoleix els continguts treballats?

Fomentar el pensament crític perquè siguin capaços d’acceptar o rebutjar les opinions a partir del criteri propi


Proposar diferents alternatives en moments en què els alumnes han de prendre decisions (sortides, projectes de recerca, organització de festes…) i proposar-ne la valoració coherent abans de decidir quina és la que es considera més adequada.



Fomentar la responsabilitat a partir de la reflexió sobre les conseqüències dels nostres actes


Fomentar projectes en els quals hi ha una relació entre grans i els petits (apadrinaments lectors, tenir cura de l’hort, gimcanes i olimpíades esportives...).

- Considera les conseqüències dels seus actes i les dels altres?


- Participa en projectes d’ajuda als altres o a la comunitat?





Competència 2: Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.


Fomentar el coneixement de la Declaració Universal dels Drets Humans

Difondre el coneixement dels drets i deures en l’àmbit familiar, escolar i social.

Que coneguin algunes institucions per a la defensa dels drets humans i les llibertats

Tenir en un lloc visible de l’aula un mural on es recullin els Drets humans i els dels Infants


Fomentar la construcció d’una personalitat moral en el marc del bé comú

Crear situacions o contextos en els que es posin en joc els drets humans i les llibertats. Es poden fer servir situacions reals properes que s’hagin donat a l’aula, l’institut, el barri, la ciutat...

Difondre la idea que els drets d’unes persones es converteixen automàticament en deures morals per als altres

- Les seves accions van encaminades tan sols en benefici propi o té en compte el bé comú?

- Compleix amb els seus deures i obligacions?

- Respecta els drets dels altres?

Fomentar l’empatia Proposar activitats com jocs, dinàmiques, role-playings que provoquin situacions en les que es posin en joc la capacitat d’empatitzar amb els altres.



Fomentar el pensament crític Aprofitar les diferents situacions que es donen a l’aula per generar diàleg




- Accepta les opinions dels altres encara que no les comparteixi?




Promoure l’ús de l’argumentació per construir un discurs lliure de prejudicis i estereotips

Fomentar la formulació de bones preguntes

Difondre la bases teòriques d’una bona argumentació i quins aspectes entren en joc

Analitzar els prejudicis i estereotips que sovintegen en l’actualitat, sobretot els més propers al grup d’alumnes

- Formula preguntes orientades a entendre opinions diferents a les pròpies?

- Expressa el seu punt de vista en base a argumentacions fonamentades

- Basa les seves opinions ens estereotips i prejudicis?

Propiciar el pensament lliure on els infants siguin capaços d’exposar raonadament les seves opinions, motivacions, ...


- Expressa el seu punt de vista raonadament?

- Fa servir arguments sòlids per defensar les seves opinions? Fomentar el raonament coherent




Posar en contacte diferents col·lectius (altres classes, altres escoles, associacions de gent gran, diferents professionals...) que puguin transmetre altres punts de vista

Fomentar accions d’ajut, cura, solidaritat i cooperació que trenquin estereotips, prejudicis i actituds de discriminació.


- Expressa arguments tant a favor com en contra?

- Es capaç de canviar de parer si l’argument de l’altre és més convincent?



Competència 5: Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.


Fomentar el coneixement de les diferents cultures, opcions i creences sent crítics amb postures discriminatòries, egoistes i/o basades en prejudicis

Organitzar activitats (exposicions, debats...) en les que cada alumne o grup d’alumnes de diferents orígens puguin mostrar la seva cultura, festes, tradicions, gastronomia... en aquestes activitats podem comptar amb la col·laboració de les famílies.

- Respecta les opinions i creences dels altres?

Fomentar el concepte d’igualtat i de respecte com a base fonamental per a una bona convivència


Fomentar actituds de raonabilitat (explicar els motius que ens porten a actuar d’una manera determinada) i de tolerància ( acceptació dels altres encara que pensin, actuïn.. d’una manera diferent




Competència 4: Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.


Donar a conèixer els diferents criteris morals actuals i la seva fonamentació

Treballar sobre els principals dilemes ètics del segle XX.

Estudiar diferents codis deontològics professionals.


Fomentar la imaginació i la innovació per donar resposta als principals dilemes actuals.

Que els alumnes facin propostes de com s’imaginen el món del futur.

Que els alumnes facin propostes de com les noves tecnologies poden donar resposta als diferents dilemes ètics.

- Fa propostes innovadores?



Activitats de dramatització i simulació on es mostrin diferents conductes i l’anàlisi i reflexió posterior, millor si són reals i properes per als alumnes

Visualització de pel·lícules, vídeos... on es puguin posar en debat les diferents opinions, cultures, conductes que es posen en joc


Competència 6: Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.


Fomentar el diàleg com a eina de resolució de conflictes

Desenvolupar el concepte i els valors del diàleg: assertivitat, respecte, igualtat, sinceritat, escolta activa, comprensió, exclusió de violència, participació, cooperació...

Desenvolupar el concepte de conflictes, l’anàlisi i les estratègies per la seva resolució: conversa, negociació, mediació...

- Assoleix els conceptes teòrics treballats?

- Es capaç de resoldre conflictes sense l’ús de la violència física o verbal?





Fer servir els espais de participació que existeixen al centre (reunions, de delegats, assemblees, tutories...) per aplicar el diàleg









Fomentar el diàleg

Fomentar el pensament crític

Competència 7: Comprendre i valorar el nostre món a partir de les arrels culturals que l’han configurat


Fomentar el coneixement de les dimensions ètiques de la nostra cultura i els principis i valors actuals.

Estudiar els principis i valors de les principals cultures: greco-romana, judeocristiana, il·lustrada europea, islamista, budista.. i com aquestes han influenciat en el sistema de valors dels nostres dies: solidaritat, bé comú, compromís...

- L’alumne assoleix els conceptes treballats?


Competència 8. Copsar les dimensions ètiques dels grans relats literaris i de les obres artístiques


Fomentar el coneixement de les dimensions ètiques de la nostra cultura i els principis i valors actuals.

Estudiar els principis i valors de les principals cultures: greco-romana, judeocristiana, il·lustrada europea, islamista, budista.. i com aquestes han influenciat en el sistema de valors dels nostres dies: solidaritat, bé comú, compromís...

- L’alumne assoleix els conceptes treballats?

Competència 9: Analitzar críticament l’entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.


Fomentar l’anàlisi crític dels fets a partir del criteri propi

Promoure el debat ètic per analitzar diferents aspectes: ciència versus tecnologia, la dimensió ètica de la política, ètica del consum, els mitjans de comunicació i el tractament de la informació

- Participa activament en els debats proposats?

- Es capaç de defensar les seves opcions en base a uns criteris ètics propis?

Fomentar actituds de cura pel medi ambient.

Fomentar accions encaminades a la sensibilització en temes mediambientals: conèixer entitats ecologistes, protectores d’animals...).

Realitzar altres tipus d’activitats relacionades amb la sostenibilitat.


- Esta sensibilitzat en temes de ambientals?

Fomentar el coneixement de l’entorn Organitzar activitats que afavoreixin el coneixement de l’entorn més immediat i les relacions que els alumnes estableixen amb els diferents elements d’aquets entorn (sortides, redaccions, dibuixos, exposicions fotogràfiques...)

Promocionar activitats que permetin observar, recollir informació, classificar-la i comparar-la amb altres realitats semblants.

Fer servir els avenços tecnològics per conèixer l’entorn més llunyà i tenir una percepció del món més global.

Treballar a l’aula els dilemes ètics relacionats amb el medi ambient: reciclatge, contaminació, energies renovables, consum responsable... i les implicacions de la pròpia conducta en cadascun.

Fomentar la participació en projectes comunitaris.

- Identifica implicacions ètiques del que passa al seu voltant? - Col·labora en la recerca d’alternatives als problemes de l’entorn Fomentar actituds de col·laboració en

el manteniment i millora de l’entorn.

Fomentar la consciència social i ecològica


Competència 10: Realitzar activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques.

OBJECTIUS TIPUS D’ACTIVITATS INDICADORS

Fomentar la cooperació, l’ajuda mútua i la solidaritat.

Definir les normes del treball cooperatiu: fixació d’objectius comuns, establiment de rols, conductes assertives, empàtiques responsables i co-responsables.

Fer servir el treball en equip com a eina d’aprenentatge en el que es valori tant l’esforç individual com aspectes de treball col·laboratiu (organització, clima de treball, repartiment de tasques, ajuda mútua, implicació, motivació...).

Fomentar la participació en projectes col·laboratius com la creació de cooperatives d’alumnes21.

Fomentar la participació en projectes de compromís cívic: campanya de recollida d’aliments, donacions, voluntariat...


-És receptiu vers les aportacions dels altres?





Fomentar la responsabilitat i el compromís tant individual com col·lectiu.

Fomentar la capacitat d’oferir i demanar ajuda.


Donar a conèixer situacions de marginació, discriminació i injustícia social en l’entorn local i el món.

Donar a conèixer exemples de conductes solidàries i altruistes.

Fomentar la participació dels alumnes en feines de servei i compromís responsable dins del mateix centre educatiu (col·laborar en l’ordre i la neteja de diferents espais del centre, el reciclatge, l’acompanyament als més petits...).


Organitzar i/o participar com a escola en activitats adreçades a combatre situacions de marginació, discriminació i injustícia en l’entorn més proper (desnonaments, recuperació espais naturals...) o llunyà (gran recapte d’aliments, la Marató deTV3...).

Fomentar la participació en projectes d’aprenentatge i servei22.


- Col·labora en les feines de servei a la comunitat?


- Valora les actuacions dels altres atenent criteris de justícia?

- Ajuda als altres quan ho necessiten?

Fomentar actituds de servei pel bé comú malgrat haguem de fer renúncies individuals

Fomentar actituds de rebuig cap a situacions de marginació, discriminació i injustícia social

21 http://www.cooperativesalumnes.cat/ca/per-que-fer-la/per-que-fer-la/101 22 http://www.aprenentatgeservei.org/index.php?cm=02


Per l’avaluació del treball en equip es proposa una taula de co-avaluació on el grup reflexiona sobre cadascun dels ítems:

Com ens hem

organitzat?

Hem tingut

problemes per

organitzar-nos.

Ens hem organitzat

amb l’ajuda del

mestre.

Ens hem organitzat

amb alguna ajuda

puntual del mestre.

Ens hem organitzat

de manera

autònoma.

Com ens hem

implicat?

Només una part del

grup s’ha implicat.

Quasi tothom s’ha

implicat.

Tothom s’ha implicat

però uns més que

altres.


grup s’han implicat

igual.

Com ens hem

relacionat?

Hem tingut

problemes per

escoltar-nos i

respectar-nos.

Normalment la

majoria ens hem

escoltat i respectat.

Gairebé tothom ha

escoltat i ha

respectat els altres.


grup ens hem escoltat

sempre amb respecte.

Com hem pres les

decisions?

No hem arribat a

acords.

Hem aconseguit

acords, però no


en la presa de

decisions.

Hem aconseguit

acords, i gairebé


en la presa de

decisions.

Els acords s’han pres

per consens de tots

els membres del

grup.

Com valores el

resultat final?


bo.


gaire bo.


bastant bo.


molt bo.

Com valores el que

has après?

No he après gairebé

res.

He après algunes

coses tot i que no

m’ha interessat gaire.

He après bastant i

m’ha interessat

força.

He après molt i m’ha

interessat molt.


5 Metodologia En aquest apartat es presenta una Eina de recursos educatius en ESS que ens permet identificar mitjançant les capacitats o competències educatives en ESS que hem definit al llarg del programa, quines propostes d’activitats es poden realitzar per assolir-ne els objectius en cadascuna de les etapes dels 3 als 16 anys.

Cal remarcar la importància que si s’aplica un programa en ESS, tota la comunitat educativa estigui involucrada en la finalitat d’aquest. En aquest sentit, al final, es donen una sèrie d’orientacions que volen incidir en la importància de no sols incorporar activitats, si no també dinàmiques, treball transversal i la importància de la coherència amb els valors que es volen transmetre en el dia a dia a l’escola.

4.1. Eina de recursos educatius en ESS Per tal de facilitar la tasca als docents, s’han elaborat uns dossiers agrupats cicle infantil, primària i secundària, que acompanyen tan el Programa, com l’eina en sí mateixa.

L’eina es presenta junt amb aquest programa en format excel i consta de les següents parts:

1) Graella en blanc: per tal de poder fer el diagnòstic del grup i poder programar segons les necessitats detectades.

Apareixen els principis a l’eix vertical correlacionats a l’eix

horitzontal amb cadascuna de les capacitats competències

i objectius que es treballen.

En blanc, es poden anotar les activitats que es volen

programar. El propi professional pot decidir si utilitza

recursos que hi hagi al territori, els existents al banc de

recursos, si dissenya propostes d’activitats pròpies..

EDUCACIÓ INFANTIL 2on Cicle

Principi ESS CAPACITAT OBJECTIU ACTIVITAT ENTITAT REFERENT CONTACTE


8.-Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els

altres i en la resolució pacífica de conflictes.

8.1 Fomentar les relacions interpersonals basades en el respecte

8.2 Fomentar la capacitat de resolució de problemes

8.3 Fomentar l’empatia

Principi de Sostenibilitat Ambiental

6. -Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i

participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

6.1 Donar a conèixer les idees bàsiques per tenir cura del medi ambient.

6.2 Fomentar el coneixement i cura de l’entorn més immediat i proper.

2) Graella recursos del territori: seguint el format anterior, s’han anotat aquelles activitats que es

duen a terme al territori de Manlleu, extretes del Catàleg de les activitats per als centres

d’educació secundària, PFI, batxillerat i cicles formatius que proposa l’Ajuntament de Manlleu

Curs 2018-1923.

A les 3 columnes activitats, entitat referent i

contacte: apareix la informació de les activitats

que es realitzen a Manlleu.

Permet poder identificar quines activitats poden

donar resposta a les necessitats detectades i

posar-se en contacte per programar-les.

3) Graella banc de recursos: amb el mateix format, a les columnes activitats i contacte, s’han

anotat aquelles activitats que es poden trobar a la xarxa web i que poden ajudar a

complementar a l’hora de programar el treball en ESS a l’aula, cicle o centre educatiu.

23 http://www.manlleu.cat/viure/educacio/cataleg-d-activitats.htm

EDUCACIÓ PRIMÀRIA- CICLE MITJÀ

Principi ESS COMPETÈNCIA OBJECTIU ACTIVITAT ENTITAT REFERENT CONTACTE1.-Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la responsabilitat dels propis actes.

1.1 Fomentar l’autonomia adaptada a les capacitats de cada un.

Anem a la biblioteca Biblioteca Municipal de Manlleu

[email protected]

4.1 Donar a conèixer els Drets humans i els drets dels infants

Bosses de contes per treballar la igualtat de gènere

Biblioteca Municipal de Manlleu

[email protected]

Els jocs i les joguines: de nens o de nenes.

El Safareig [email protected]

Joc per la igualtat.

Fundacio Aroa [email protected]

6.- Adoptar hàbits d’aprenentatge cooperatiu que promoguin el

6.1 Fomentar la cooperació, l’ajuda mútua i la solidaritat

Un, dos, coop… Programa de difusió del cooperativisme a les escoles

Suara Cooperativa [email protected]

4.4 Crear a l’aula un ambient que afavoreixi el debat, la conversa i

la bona entesa

Principi d’Equitat4.- Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones, les seves idees, opcions, creences i les cultures que les conformen.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA-CICLE SUPERIOR

Principi ESS COMPETÈNCIA OBJECTIU ACTIVITAT ENTITAT REFERENT CONTACTE

1.-Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la responsabilitat dels propis actes.

1.2 Fomentar la responsabilitat i la reflexió sobre la conseqüència dels nostres actes.

Videos per fomentar el consum responsable Economade https://economade.wordpress.com/2014/03/06/tres-videos-ninos-consumo-responsable/

13 películes per educar en valores, amb guia per al professor i quadern per l'alumne

Alfonso Mendiz http://alfonsomendiz.blogspot.com.es/2012/05/15-peliculas-para-educar-en-valores-con.html

Diferents propostes per treballar els Drets Humans a l'aula

Amnistia Catalunya http://www.amnistiacatalunya.org/edu/material/material-cat.html

Projecte "Implica't+" per treballar valors com la solidaritat, la democràcia, no-violència i la cultura de la Pau

XTEC.- Xarxa telemàtica educativa de Catalunya

http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/primaria/index.html

Projecte educatiu de convivència per treballar la coeducació i igualtat de gènere, l'interculturalitat, l'educació per la pau, l'educació socioemocional, la gestió positiva dels conflictes, l'esforç i la responsabilitat, el respecte…

XTEC.- Xarxa telemàtica educativa de Catalunya

http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/recursos/

6.1 Fomentar la cooperació, l’ajuda mútua i la solidaritat

L'alumnat crea i gestiona una cooperativa escolar amb el recolzament de la comunitat educativa, l'administració i altres agents socials de la seva localitat.

Diputació de Barcelona http://www.diba.cat/web/cueme/programa

6.2 Fomentar la responsabilitat i el compromís tant individual com col·lectiu

Proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo.

APS.- Aprenentage i Sevei http://www.aprenentatgeservei.org/index.php?cm=02


4.1 Donar a conèixer els Drets humans i els drets dels infants

4.- Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones, les seves idees, opcions, creences i les cultures que les conformen.

6.- Adoptar hàbits d’aprenentatge

cooperatiu que promoguin el compromís personal i

les actituds de convivència


4) Mapa del territori: aquesta darrera opció permet veure quines activitats es duen a terme el

territori i quines no queden cobertes. És útil per combinar amb el banc de recursos, per aquelles activitats que no estan presents al territori o fins i tot per si es vol preparar alguna activitat per donar resposta a principis i capacitats/competències que no existeix oferta educativa al territori.

Activitats que actualment no hi ha oferta però que són necessàries en aquesta etapa per consolidar aprenentatges relacionats amb ESS.

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Activitats existents al municipi relacionades amb ESS. Les activitats poden servir per treballar més d’un principi, competencia o diferents objectius.

2.1 Fomentar el coneixement de la Declaració Universal dels Drets Humans2.2 Fomentar la personalitat moral i l'autocontrol2.3 Fomentar l'empatia

Apropant-nos a les violències masclistes

El Safareig [email protected]

Tinc 500 amics? Prevenció del ciberassetjament

Associació Candela [email protected]

Si m’estima em donarà el seu password?

Associació Candela [email protected]

4.1 Donar a conèixer els criteris morals actuals: justicia, igualtat…

Creativitat i innovació per resoldre reptes

OPE Ajuntament de Manlleu

[email protected]

Eines per treballar la infografia OPE Ajuntament de Manlleu

[email protected]

Principi de Sostenibilitat Ambiental

2.-Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració

Universal dels Drets Humans

2.4 Fomentar el pensament crític

4.- Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi

respostes adients i preferentment innovadores

4.2 Fomentar la imaginació i la innovació per donar resposta als

dilemes actuals


4.2 Orientacions Les diferents activitats proposades han de promoure la interiorització dels hàbits més que no pas la memorització de coneixements, si bé certes informacions són necessàries. La metodologia s’ha de basar en activitats de simulació, de reflexió, de joc, de lectura, i ha d’utilitzar els recursos audiovisuals i digitals com a elements de cerca d’informació alhora que ajuden al debat i al contrast d’opinions. La mateixa dinàmica de l’aula i de l’escola dóna molt sovint situacions que permeten aquesta reflexió i debat. Les actituds i els valors s’adquireixen sobretot a partir de les vivències i l’observació dels models socials.

Els dies internacionals que proposa l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i que serveixen per sensibilitzar la població en general: el de la pau, el de les persones grans, el del dia de la dona, el del desarmament, el de la tolerància, el dels drets dels infants, etc., són sempre una bona oportunitat per posar l’èmfasi en les informacions i actituds que fomenten les competències d’aquesta àrea. Però caldrà advertir que no té sentit fer d’aquests dies excepcions de bones pràctiques si aquestes no es perllonguen després en les activitats del dia a dia.

El treball en equip i cooperatiu és una metodologia que en si mateixa ja promou valors de col·laboració i unes relacions personals d’empatia. El docent haurà de crear un clima de tranquil·litat, de diàleg i de confiança que faciliti la comunicació i l’expressió d’idees i sentiments. Haurà de posar en valor les conductes i actituds positives que es produeixen en el marc de l’aula o de l’escola i que serveixen de model i d’exemple.

El treball de l’àrea d’educació en valors socials i cívics en educació primària es complementa de manera transversal amb el de les altres àrees, ja que requereix una base àmplia de coneixements, i es vincula amb els principis generals que constitueixen la vida quotidiana de l’escola. No pot entendre’s aïllat ni, encara menys, en contradicció amb aquests principis. Aquesta àrea està especialment vinculada amb les competències que es desenvolupen en l’àrea de medi i que fan referència a la dimensió de la vida ciutadana en la qual els alumnes han de dur a la pràctica un sistema de valors i d’actituds positiu i convivencial. També el treball de l’àmbit lingüístic té molts lligams amb aquesta àrea: ha d’afavorir l’expressió dels sentiments i les emocions i ajudar a la simulació de conductes, pràctica que serà a la base de moltes de les activitats desenvolupades.

Per a l’avaluació convindrà observar la capacitat d’anàlisi, judici i valoració de l’alumne i de quina manera la seva conducta és inspirada per un sistema de valors afavoridor del creixement personal i de la convivència. És clar que aquesta observació ha d’anar més enllà del marc de l’aula, per incloure tota l’escola, els espais d’esbarjo entesos com un espai educatiu més, les activitats extraescolars que també formen part del projecte educatiu del centre escolar... i tots els àmbits en què les actituds preteses en les competències es manifesten.

Com a instruments d’avaluació seran útils pautes d’observació bàsicament actitudinals, que pot omplir el mateix docent o ser emprades com a guies per a l’autoavaluació o la co-avaluació. Els exemples d’indicadors que es proposen per a cada objectiu es vinculen amb cada competència poden ser útils per a la seva avaluació, però poden ser ampliats d’acord amb les aportacions de cada centre i docent. Tant o més interessant que posar una creueta en cada casella pot ser crear un apartat d’observacions que doni informació complementària que permeti qualificar més acuradament els alumnes.

L’aplicació de taules d’observació al llarg de tota l’etapa permetrà fer un seguiment de l’evolució de cada alumne i advertir quins són els aspectes que es consoliden i quins demanen més treball. Així


mateix, serà un document útil per ser considerat en el pas a l’ensenyament secundari, en què hi ha una continuïtat de les competències.

Com a recursos caldrà servir-se de: estudi de casos, exemples de vida, situacions reals que ens poden oferir els mitjans, però també a partir de la ficció, la narrativa, el cinema (curtmetratges o llargmetratges), que són mitjans adequats per tractar l’educació en valors. Atès que l’etapa és molt àmplia, caldrà adaptar diferents recursos que s’adaptin a les edats i els interessos dels infants.

Per als primers cicles es proposaran jocs, situacions d’aula, activitats relacionades amb la seva vida: presa de decisions, autoconeixement, responsabilitat...

En els cursos superiors s’ampliaran amb textos, cançons, teatre, fotografia, pintura, documentals i totes les activitats que es vegin adequades a les edats, els interessos i les condicions de l’alumnat.

A partir de cicle mitjà i especialment en el cicle superior cal tenir en compte els recursos TIC com a eines que milloren la recollida de dades ja que són un recurs molt motivador i permet obtenir informacions amb gran facilitat; així es va introduint els alumnes en els principis de la recerca, el treball en xarxa, la participació en blogs, la producció de documents col·laboratius, la planificació i producció de presentacions...

En l’educació secundària obligatòria els objectius proposats pretenen desenvolupar en l’alumne un seguit de competències personals, interpersonals i socioculturals a partir d’uns continguts procedents de l’ètica, la filosofia i la història de la cultura. Té com a nucli la fonamentació dels valors ètics que han d’inspirar els criteris per tal de jutjar fets i accions. En ocupar-se dels valors, promou aquelles actituds imprescindibles per viure i conviure en la societat actual, complexa i diversa.

Es proposa que l’alumne sigui capaç de treballar en equip de manera cooperativa i creativa, així com afavorir la participació activa com a ciutadà amb una actitud de compromís cívic per tal de promoure un augment de la qualitat democràtica de la nostra societat.

L’assoliment de les competències s’ha de considerar com a producte del treball continu per mantenir-les, millorar-les i ampliar-les davant de situacions de complexitat creixent, atès que el caràcter bàsicament actitudinal de la majoria fa que avancin totes alhora i de forma interrelacionada.

Atès el caràcter prosocial de la majoria de les competències proposades, ocuparan un lloc privilegiat en la metodologia totes les tècniques de dinàmica de grups que impliquin interacció entre els membres de la classe. També serà important fer servir el recurs de les diverses arts i les TIC. Convé, a més, que cada un dels objectius proposats es treballi transversalment, que contingui activitats variades i incloure vivències personals on mitjançant trobades o visites de testimonis que puguin explicar la seva experiències, els alumnes puguin fer preguntes i es pugui establir un diàleg reflexiu al voltant del tema d’interès.

6 Web grafia Fonaments teòrics:

http://ensenyament.gencat.cat/

http://www.economiasolidaria.org/taxonomy/term/278

http://www.economiasolidaria.org/documentos/materiales_didacticos_sobre_consumo_responsable_y_comercio_justo

http://www.economiasolidaria.org/noticias/encuentro_ludico_coopolis_un_juego_cooperativo

http://www.congdnavarra.org/la-coordinadora/escuelas-solidarias/

http://educacionglobalresearch.net/wp-content/uploads/EGR08-02-Marian-PascualCastellano.pdf

http://ethica.co/ca/home-ca

Recursos i activitats:

http://www.manlleu.cat/viure/educacio/cataleg-d-activitats.htm

http://www.elauladepapeloxford.com/reciclaje-en-la-escuela/?lang=ca

http://www.blog.andaluciaesdigital.es/herramientas-y-tecnicas-para-fomentar-la-creatividad/

http://www.cooperativesalumnes.cat/ca/per-que-fer-la/per-que-fer-la/101

http://www.aprenentatgeservei.org/index.php?cm=02

https://www.siguestu.cat/ca/inici.html

http://nova.edualter.org/ca/recursos#b_start=0

http://alfonsomendiz.blogspot.com.es/2012/05/15-peliculas-para-educar-en-valores-con.html

https://www.pinterest.es/pin/74872412533212229/

http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/infantil/index.html

http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/recursos/

http://familiaycole.com/2011/11/24/fomentar-la-creatividad-diez-estrategias-1a-parte/

http://www.amnistiacatalunya.org/edu/material/material-cat.html

http://www.diba.cat/web/cueme/programa

https://economade.wordpress.com/2014/03/06/tres-videos-ninos-consumo-

http://laeconomiadelosconsumidores.adicae.net/index.php?articulo=3330

https://historiata.wordpress.com/2013/03/24/dossier-explicacio-breu-dels-drets-humans/

http://www.vives.org/serveis/lliga-de-debat/lliga-de-debat-de-secundaria-i-batxillerat/

https://www.scoop.it/t/innovacion-didactica

http://competenciesiepd.edualter.org/ca/la-guia/estrategies-didactiques


http://www.dipta.cat/ca/taxonomy/term/47

7 Annexes S’adjunta Eina recursos educatius en ESS, en format excel.

Complementen aquest programa, 3 Dossiers, un per Infantil 2C, un altre per Primària i un per Secundària.


Documents

Programa educatiu en ESS DEF - manlleu.cat · Segons Euclides Mance, el concepte d’ economia solidària va una mica més lluny, a més de la creació de nombrosos llocs de treball