Programa electoral 2011-2015

ÍNDEX

ÀREA ADMINISTRATIVA..........................................................................3

GOVERNACIÓ..................................................................................................4

ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL.........................................................................7

PARTICIPACIÓ CIUTADANA..........................................................................11

CONSTRUCCIÓ NACIONAL..........................................................................15

ÀREA SOCIAL.........................................................................................17

SERVEIS SOCIALS.........................................................................................18

SALUT.............................................................................................................26

CULTURA.......................................................................................................32

EDUCACIÓ.....................................................................................................39

ESPORT..........................................................................................................48

JOVENTUT.....................................................................................................53

ÀREA TERRITORIAL...............................................................................58

URBANISME...................................................................................................59

HABITATGE....................................................................................................60

MEDI AMBIENT..............................................................................................64

MOBILITAT.....................................................................................................71

ÀREA ECONÒMICA................................................................................74

PROMOCIÓ ECONÒMICA.............................................................................76

COMERÇ........................................................................................................81

TURISME........................................................................................................85

TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ (TIC).................88

ÀREA ADMINISTRATIVATot i les limitacions de l’actual marc juridicopolític, hi ha una sèrie de mesures

polítiques i administratives destinades a posar les institucions al servei de les

classes populars que l’Ajuntament ha d’activar de manera immediata:

➢ La definició i posada en marxa de criteris per a una administració

transparent, desburocratitzada, àgil i eficaç.

➢ La voluntat política real per al desplegament de mesures de promoció de la

democràcia participativa.

➢ El manteniment i el creixement dels serveis de titularitat pública, amb la

implicació directa de la ciutadania en la seva planificació i gestió.

➢ Unes polítiques de contractació de personal transparents, lliures de tot

clientelisme i decidides pel consistori en ple, que potenciïn el reciclatge i la

formació del personal municipal per promoure, d’aquesta manera, un millor

servei i una millor atenció a la ciutadania.

➢ El desplegament d’una política d’hisenda municipal basada en l’assoliment

d’una justícia distributiva per a tota la ciutadania, que promogui

exempcions tributàries per als col·lectius més necessitats i per a les entitats

populars i que apliqui taxes per al reequilibri econòmic i ecològic.

http://berga.cup.cat 3 / 93

http://berga.cup.cat/

GOVERNACIÓLa política de governació ha d’anar més enllà de les actuacions policials i

judicials; cal apostar per un nou model que estigui lluny de la percepció que la

seguretat equival a autoritat, ordre i repressió.

La CUP aposta per un model de prevenció, diàleg i educació que vagi a l’arrel

dels problemes.

A més a més, la política de governació, i en especial la de seguretat, ha de ser

planificada coordinadament entre diverses àrees de l'Ajuntament.

SEGURETAT

Les solucions expeditives, malgrat que es portin a terme en nom de la seguretat,

la convivència o el civisme, són generalment poc efectives i tot sovint lesionen els

drets i llibertats fonamentals de les persones.

Per altra banda, endurir la repressió policial i generalitzar el règim de sancions de

forma indiscriminada no és la solució. Entenem que calen unes polítiques

públiques centrades en la prevenció, la reducció dels factors de risc, l’afavoriment

de la inclusió social i la creació d’uns serveis públics de qualitat per reduir les

causes delictives.

En l’àmbit de seguretat ens comprometem a:

➢ Desenvolupar el Pla d’Actuació Municipal per a Incendis Forestals.

Aquest pla és obligatori per a tots els municipis declarats d’alt risc

d’incendi per la Generalitat de Catalunya.

➢ Revisar i actualitzar el Pla de Protecció Civil de Berga (2003), el Pla

d’Emergències Municipals (2003) i el Pla d’Emergència per Nevades

(2006).

➢ Revisar totes les actuacions en matèria de civisme compreses en el

Pla de Seguretat de 2005, sobretot les que regulen de forma restrictiva

l’ús de l’espai públic i la participació ciutadana.



➢ Desenvolupar el Consell de Seguretat i Prevenció, com a òrgan

ciutadà de control en matèria de seguretat, que ha de comptar amb la

participació de totes les entitats ciutadanes interessades a formar-ne part.

➢ Desenvolupar i vetllar pel compliment efectiu de la Carta de Serveis

de la Policia Municipal.

➢ Potenciar una política d’immediatesa basada en la mediació social

a través dels serveis que ofereixen actualment l'Ajuntament de Berga, el

Consell Comarcal i la Policia Local.

➢ Dotar de formació específica en matèria de mediació el personal

responsable i els agents de la Guàrdia Urbana.

➢ Continuar reforçant el paper de la Junta de Seguretat Local i la

coordinació amb les entitats socials de la ciutat per fer que sigui

aquest l’organisme encarregat de gestionar la política de seguretat.

Considerem que, en matèria de seguretat, hi ha un grup que podem situar en

aquells conflictes i situacions derivats de l'actual sistema social i que

s’emmarquen molt sovint en l’àmbit de la marginació. En aquest cas, treballarem

per:

➢ Dur a terme una política social que progressivament eradiqui les

circumstàncies que generen aquestes situacions. (vegeu SERVEIS

SOCIALS, pàg.18)

➢ Dur a terme una bona coordinació de tots els agents integrants de

la Junta de Seguretat així com un seguiment per a una posterior

prevenció també a través d’entitats socials com les associacions de veïns,

entitats juvenils, esportives i associacions de mares i pares.

En aquest àmbit encara hi ha un altre element a considerar, segurament el més

espinós i polèmic: els abusos d’autoritat. D’abusos d’autoritat se’n poden produir

de dos tipus: d’una banda, els que deriven de prejudicis classistes i racistes,

juntament amb les polítiques que utilitzen l’estratègia de la por contra l’enemic



difús —els joves, la droga, els indigents, l’estrany...— per generar un reforçament

del control social i una legitimació de les polítiques repressives; d’altra banda, tot

allò que fa referència a la utilització dels cossos policials per dur a terme tasques

de repressió política, pràctica freqüent en governs autonòmics i estatals.

L’administració local també té molt sovint la temptació d’utilitzar la Guàrdia

Urbana per dur a terme tasques d’assetjament als moviments crítics.

En aquest sentit, treballarem per:

➢ Garantir que l’Ajuntament exerceixi un control exhaustiu de

denúncia i prevenció d’aquestes pràctiques a través del treball a la

Junta de Seguretat.

TRÀNSIT

Un altre àmbit de la política de governació és la mobilitat urbana, la senyalització i

el control del trànsit.

Respecte d’aquest punt, ens comprometem a:

➢ Desenvolupar el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible. (vegeu

MOBILITAT, pàg.71)

➢ Controlar rigorosament el soroll generat pels ciclomotors. (vegeu

MOBILITAT, pàg.71)

➢ Fer un seguiment i replantejar, si s’escau, la senyalització, per

eliminar els punts conflictius de la ciutat. (vegeu MOBILITAT, pàg.71)

Treballarem per:

➢ Seguir escrupolosament el principi de multar exclusivament com a

element dissuasori i mai com a element recaptatori.



ADMINISTRACIÓ MUNICIPALÉs fàcilment palpable en el dia a dia que existeix un recel entre els ciutadans i

l’administració local. En aquest sentit adoptarem un seguit de mesures que ajudin

a fer-lo desaparèixer. Per aquest motiu, organitzarem l’administració municipal de

manera que els treballadors de l’Ajuntament treballin per objectius, i que la feina

realitzada quedi reflectida mitjançant diversos mecanismes de control per tal que

la ciutadania pugui conèixer què es fa en tot moment a l’Ajuntament.

Entenem que el personal laboral de l'Ajuntament ha de poder treballar en un

ambient emprenedor amb oportunitats de projecció professional. (vegeu ÀREA

ECONÒMICA, pàg.74)

ATENCIÓ I SERVEI ALS CIUTADANS

En l'àmbit de l'administració municipal cal treballar per tal de millorar l'atenció i el

servei als ciutadans. Defensarem la filosofia per la qual el personal laboral de

l'Ajuntament ha d'estar immers en un procés de formació continuada que li ha de

facilitar el mateix ens.

Ens comprometem a:

➢ Crear un Reglament Orgànic Municipal que inclogui i reguli:

Els drets i deures de les formacions polítiques i regidors.

Els mecanismes de participació ciutadana. (vegeu ÀREA


Treballarem per:

➢ Proposar l'adopció d'una política d'incentius envers els treballadors

i treballadores que assoleixin els objectius marcats per l'equip de

govern. Aquests incentius seran:

Formació específica gratuïta o subvencionada que permeti la

promoció dins l’escalafó administratiu.



Possibilitat de flexibilització de l’horari laboral, mitjançant la

incorporació del teletreball i l’autogestió de part de la jornada

laboral.

➢ Facilitar la informació i burocràcia a través d’oferir tramitacions

telemàtiques a la pàgina web de la l’Ajuntament de Berga.

➢ Reorganitzar l'organigrama de l'Ajuntament per possibilitar la millora

de la coordinació entre les diferents regidories, de forma que l'acció política

de cadascuna es projecti com un conjunt envers la ciutadania.

LABORAL

Pel que fa a l’àmbit laboral dels treballadors de l’Ajuntament ens

comprometem a:

➢ Revisar convenis laborals per garantir una política laboral equitativa

i justa, per tal de continuar la política de reducció de la partida actual

d’hores extres.

Per altra banda, treballarem per:

➢ Aplicar unes polítiques de contractació de personal transparents,

lliures de tot clientelisme i decidides pel consistori a través del Ple.

FINANÇAMENT MUNICIPAL

El primer que cal tenir present a l’hora d’encarar el finançament i la fiscalitat és

que se sustenten en pràctiques injustes. El finançament dels ajuntaments s’ha

basat durant anys en les taxes i els impostos que tenen a veure amb l’especulació

immobiliària i les subvencions estatals i autonòmiques, sovint finalistes.

Cal impulsar una modificació del finançament per tal que els principals ingressos

de l’Ajuntament no depenguin de la construcció ni de les subvencions, recuperar

els serveis externalitzats i treballar per una fiscalitat progressiva augmentant la

despesa social.



En aquest augment de la despesa social cal adequar els serveis municipals a les

necessitats que té, ja que no és millor el municipi que té més serveis sinó el que té

els serveis que necessita.

Ens comprometem a:

➢ Garantir el pagament del deute total als proveïdors dins la propera

legislatura. Entenem que la manera més efectiva de dur-ho a terme és a

través del pressupost ordinari, plantejant-lo amb superàvit i destinant els

ingressos a liquidar el deute existent.

➢ Plantejar uns pressupostos clars i entenedors on qualsevol persona

pugui identificar fàcilment a què correspon cada partida pressupostària.

➢ Debatre i aprovar el pressupost municipal a principis d’any per

poder planificar amb garanties les despeses i els ingressos i no basar-nos

en els fets consumats com fins ara.

➢ Reduir despeses en el pressupost ordinari:

Prioritzant les despeses de caràcter netament social.

Optimitzant l'estructura de recursos humans de l'Ajuntament

sota criteris objectius.

Elaborant projectes tècnics amb recursos propis.

➢ Augmentar els ingressos:

Recuperant externalitzacions.

Gestionant amb mitjans propis els impostos municipals.

Estudiant i fiscalitzant les condicions de les concessions

municipals.

Estudiant i fiscalitzant les condicions d'explotació d’espais

municipals.



Treballarem per:

➢ Invertir per estalviar a partir de la modernització d'instal·lacions amb

l'objectiu de reduir-ne els costos de funcionament. (vegeu ÀREA

TERRITORIAL, pàg.58)

➢ Obtenir una hisenda municipal basada en la justícia distributiva. En

l’apartat de les ordenances fiscals cal diferenciar entre les taxes, que

tothom paga per igual, i els impostos progressius, com l’IBI, el qual es

paga en funció de les propietats. Apostem per incrementar els impostos

progressius en funció de l’IPC anual.

➢ Implantar criteris de renda familiar en els tributs municipals. La

renda és el criteri que marca la necessitat. En aquest sentit proposem

bonificacions fiscals per criteri de renda per poder garantir l’accés a serveis

bàsics a les persones i famílies amb dificultats. (vegeu SERVEIS SOCIALS,

pàg.18)

➢ Assolir una major racionalització de la despesa pública. Per això

proposem que els regidors i alcalde amb dedicació exclusiva tinguin un sou

màxim de 36.000 euros bruts anuals, i que el sou de la dedicació parcial

sigui proporcional a aquesta xifra.

➢ Publicar trimestralment a la web de l'Ajuntament les despeses

derivades de les dietes i les despeses de representació,

perfectament diferenciades.



PARTICIPACIÓ CIUTADANALa participació és un concepte que sol estar en els programes electorals de tots

els partits però sovint acaba reduïda a pura literatura propagandística per

presumir de valors democràtics. La realitat, però, és que molt sovint els partits

clàssics no fan sinó pervertir el significat de les paraules, desenvolupant polítiques

d'aparador o mecanismes burocràtics i obsolets que no són representatius de la

realitat social de les classes populars.

El problema fonamental de la democràcia participativa és un problema de

voluntat política. Voluntat d'aconseguir espais de poder per al poble en detriment,

lògicament, dels poders polítics i fàctics sobre els quals se sustenta el sistema.

Nosaltres creiem que la democràcia és molt més que anar a votar cada quatre

anys un paquet d’opcions polítiques inamovibles i sovint poc representatives de la

realitat social. La democràcia real és la que permet decidir dia a dia el model de

societat que volem.

Per aconseguir això, caldrà trencar l'escissió, cada vegada més gran, entre la

classe política i les classes populars. Aquesta escissió es veu reforçada per una

desinformació alimentada per les institucions. Caldrà combatre aquesta

desinformació, tot recordant que només existeix democràcia amb persones

igualment informades. Per això és fonamental que Berga es doti d'uns mitjans de

comunicació transparents, de qualitat i sotmesos al control democràtic del

conjunt de forces polítiques i del teixit associatiu.

A la vegada, cal desvetllar la confiança de les classes populars en elles mateixes,

ja que considerem que no només tenen el dret de demanar, sinó també el dret i la

capacitat de decidir sobre qüestions que les afectin.

Això no és fàcil, però existeixen tota una sèrie de mesures que l’administració

municipal pot posar en marxa de cara a afavorir la participació. Així i tot, insistim:

aquesta participació només és possible amb voluntat política per part de qui

governa; si aquest no és el cas, les experiències que a priori són interessants

acaben pervertint-se i servint per al contrari del que s’havien proposat.



Entenem la política com l’activitat encaminada a cercar solucions als problemes

que com a col·lectiu —classe, ciutat i nació— ens afecten. I en conseqüència,

treballarem pel desplegament de mesures de promoció de la democràcia

participativa, des de la coresponsabilitat amb la societat civil en la definició i gestió

de projectes, fins a l’adopció de mecanismes tant consultius com vinculants.

Perquè aquestes són les úniques garanties que la política municipal la faci el poble

i per al poble.

En matèria de participació ciutadana ens comprometem a:

➢ Facilitar la informació dels ciutadans i les entitats.

➢ Dinamitzar els processos d’exposició pública a través del lloc web

de l’Ajuntament. El consistori ha d’oferir al ciutadà la possibilitat d’opinar

sobre els diferents àmbits de l’acció de govern d’una manera fàcil.

➢ Garantir la participació de les entitats berguedanes als plens

formulant precs i preguntes o presentant i defensant mocions

sempre que formin part de seu àmbit d’actuació.

➢ Posar en marxa un procés participatiu amb els veïns i les

associacions de veïns de Berga per tal de detectar les necessitats

immediates en el manteniment. Aquest procés pretén ser el primer pas

per a l'aplicació d'una política participativa on la ciutadania no només

aporti idees o solucions, sinó que també sigui qui prengui la decisió final. El

procés de participació, que es realitzarà anualment, es dividirà en diverses

fases:

Una primera fase d'elaboració de llistats de necessitats detectades

pels ciutadans.

Una segona fase de deliberació per part de l'equip de govern de la

possibilitat de dur a terme les propostes rebudes. Els motius de

desestimació només podran ser d'índole econòmica, legal o bé pel

fet que ja estiguin en tràmit d'estudi o pendents d'execució.



Una tercera fase de decisió de les prioritats d'aquestes propostes,

on pugui participar tota la ciutadania empadronada en cada barri.

Aquest procés d'elecció generarà una llista ordenada de prioritats,

la primera de les quals serà d'obligat compliment dins el mateix any

per part de l'Ajuntament.

Al mateix temps, treballarem per aprofundir en la democràcia participativa

a través dels següents canals:

➢ Crear assemblees consultives implicant representants de la societat en

la planificació de cada una de les polítiques estratègiques de la ciutat.

➢ Fer possible que experts en matèries tractades puguin intervenir en

els plens municipals, en l’apartat de les deliberacions, ja sigui en els

punts de l’ordre del dia o en la defensa de mocions.

➢ Posar en marxa el Ple Obert. Es tracta d’unes reunions bimensuals

entre la ciutadania i l'equip de govern en què els ciutadans podran

demanar comptes als governants sobre qualsevol aspecte relacionat amb

la política municipal. Aquest Ple Obert estarà regulat mitjançant un

reglament que en permetrà l’agilitat i la bona organització.

➢ Iniciar una experiència pilot de debat ciutadà a través d’internet,

mitjançant la creació d'un entorn virtual de participació on la ciutadania

pugui debatre qüestions vinculades als grans eixos temàtics que marquen

el futur de la ciutat. S’oferiran equipaments municipals i assessorament a

les persones que no tinguin accés a la xarxa.

➢ Afavorir l’autoorganització popular, dinamitzar i enfortir el teixit

associatiu. Una de les formes més directes de participació que cal

promoure és la coresponsabilització del teixit associatiu en la gestió dels

equipaments i programes, dotant de mecanismes de gestió i de convenis

que garanteixin tant la prestació del servei públic com l'enfortiment del

paper de les entitats. D’aquesta manera, passen de ser simples agents

consultors a esdevenir també protagonistes de l'acció de govern.



➢ Crear grups de participació ciutadana, entesos com a grups de

persones escollides a l’atzar que, després d’un procés d’informació plural i

de deliberació col·lectiva, emeten un dictamen no vinculant sobre un afer

col·lectiu que afecti directament el municipi i sigui de competència

municipal.

➢ Crear punts de trobada amb l’empresariat del municipi quan hi hagi temes

rellevants a tractar amb aquest sector.



CONSTRUCCIÓ NACIONALEls Països Catalans som una nació que actualment no pot exercir el dret a l'estat

propi. Els catalans, però, hem demostrat durant anys que la nostra voluntat és

esdevenir una nació lliure en el marc internacional de pobles sobirans. En aquest

sentit, Berga ha viscut mobilitzacions importats com la darrera Marxa de Torxes

per la Independència o iniciatives com l'organització popular de la consulta

independentista, amb gran èxit. Centenars de berguedans també van ser

presents a la històrica manifestació del 10 de juliol a Barcelona.

L'actual marc juridicopolític, definit per la constitució postfranquista espanyola de

1978 i desplegat pels diferents estatuts d'autonomia, així com les lleis de base de

règim local, presenten uns dèficits democràtics inassumibles des d'una òptica de

defensa de les llibertats i de la sobirania popular. No tan sols amb les polítiques

sectorials concretes, sinó també amb l'organització administrativa, la coordinació

supramunicipal o el paper polític dels regidors, cal avançar en la construcció

d'una societat catalana plenament lliure i solidària i d'una alternativa política

d'alliberament per al conjunt dels Països Catalans.

Treballarem per portar terme les següents actuacions:

➢ Impulsar mesures i presentar mocions que facin avançar de manera

efectiva en el reconeixement i exercici del dret a l'autodeterminació

dels Països Catalans.

➢ Participar en la creació d'una Assemblea de Regidors dels Països

Catalans, com a òrgan representatiu i consultiu del poder local a escala

nacional i com a embrió d'un futur òrgan de poder popular.

➢ Elaborar un pla de col·laboració amb la Catalunya Nord, basat en

l'intercanvi i aprofundiment de relacions en el terreny educatiu, econòmic i

cultural.

➢ Promoure l'intercanvi d'estudiants dels Països Catalans per tal

d’incentivar la consciència nacional.



➢ Col·laborar i coordinar-se amb entitats i organitzacions que

treballin propostes polítiques comunes en els àmbits cultural,

territorial, social, ambiental i lingüístic d'arreu dels Països Catalans.

➢ Augmentar els recursos i competències per als municipis, com a

administracions més properes als ciutadans i, per tant, més coneixedores

de les dinàmiques socials i més sotmeses al control democràtic del poble.

➢ Establir criteris per promoure un nomenclàtor dels carrers amb

referents nacionals i locals, i un tractament clar de la Senyera com

a única bandera nacional.

➢ Fomentar i fer avançar el moviment popular per a

l'autodeterminació que organitzi l'espai de ruptura democràtica

necessària per trencar amb els estats opressors, amb l’objectiu sempre

ineludible de la unitat popular.



ÀREA SOCIALEns trobem davant d’una crisi mundial del sistema econòmic, polític i social del

capitalisme, els efectes de la qual s’accentuen en l’àmbit de l’Estat espanyol, i de

retruc en els Països Catalans, donada la preeminència dels sectors més

especulatius en aquest territori. D’altra banda, estem presenciant una nova

ofensiva neoliberal, on les retallades socials i laborals —reforma laboral i del

sistema de pensions, retallades salarials al sector públic, congelació de les

pensions, eliminació de prestacions socials, etcètera— són constants i agredeixen

fortament els drets socials de les classes populars.

Davant d’això, entenem que l’Ajuntament de Berga ha de ser una peça activa en

la transformació de l’actual sistema neoliberal basat en el màxim benefici per

sobre dels drets de les persones treballadores. És per això que considerem que

cal cercar solucions transformadores, és a dir, programes universals de benestar

social, tributació progressiva, polítiques macroeconòmiques per a la creació de

condicions de plena ocupació, un sector públic sòlid, una proporció significativa

de propietat pública, privada o col·lectiva i la presa de decisions democràtica en

relació amb les prioritats socioeconòmiques bàsiques. No obstant això, cal tenir

en compte que la veritable justícia social només s'assolirà amb la superació del

sistema capitalista.

Per últim, entenem que en un context com l’actual, de profunda crisi econòmica i

extrema vulnerabilitat i precarietat de les classes populars, esdevé imprescindible

garantir uns serveis socials de qualitat que garanteixin el benestar i la cohesió de

les classes populars.



SERVEIS SOCIALSEn la darrera legislatura hem treballat intensament per tal d’aconseguir una ciutat

més cohesionada i justa socialment. En aquest sentit hem proposat incorporar el

criteri de renda en les subvencions públiques i en les bonificacions del servei

educatiu de l’escola bressol. També hem treballat per donar prioritat a la

contractació d’empreses que apliquen la igualtat efectiva entre homes i dones al

mercat de treball, així com per optimitzar els recursos humans de l’Ajuntament. En

la pròxima legislatura, tenim un repte important: garantir el benestar i la cohesió

social enmig d’una conjuntura socioeconòmica clarament adversa.

Considerem que la igualtat és una condició necessària per a la llibertat i que, per

tant, cal ser coherents en el repartiment dels beneficis de l’activitat humana a fi

d’evitar els problemes inherents a la desigualtat social. En aquest sentit, entenem

que cal realitzar un canvi en les polítiques dels serveis socials per tal que els seus

beneficiaris deixin de ser uns agents passius que només reben unes prestacions i

siguin uns agents socials actius, motors del canvi social.

Per altra banda, creiem que l’Ajuntament ha de treballar activament per

combatre l’exclusió social i fer efectiva la igualtat de drets i oportunitats per a tota

la ciutadania, a fi de garantir unes condicions de vida dignes per al conjunt de les

classes populars. Per això, la política de serveis socials esdevé fonamental a fi

d’oferir solucions als problemes i a les necessitats socials de les persones que

viuen al nostre municipi.

Per tot plegat, ens comprometem a:

➢ Incorporar el criteri de renda en totes les subvencions públiques i

l’accés als serveis municipals per tal d’eliminar les barreres

econòmiques dels serveis bàsics a les famílies més desfavorides.

➢ Recollir i actualitzar periòdicament totes les subvencions i ajuts

públics i els criteris pels quals es regulen.

➢ Combatre l’estigmatització dels col·lectius que reben ajudes



públiques, elaborant una llista de coresponsabilitat ciutadana. En aquesta

llista hi haurà un ventall de serveis a la comunitat, els quals les persones

que reben prestacions podran realitzar voluntàriament.

➢ Elaborar un pla local estratègic en matèria de serveis socials.

➢ Vetllar per la continuïtat dels projectes que s’hagin iniciat en

matèria de serveis socials i que hagin tingut bons resultats.

I durant aquesta la legislatura, treballarem per:

➢ Potenciar, per davant de tot, l’autonomia de les persones, fugint de

l’assistencialisme i el paternalisme. Cal que les polítiques socials vagin

encarades a cobrir les necessitats concretes de cada persona o família i,

alhora, evitar al màxim la institucionalització.

➢ Afavorir el treball en xarxa entre els diversos agents integradors, —

tercer sector, CAP, escoles, serveis socials—, per tal d’evitar la

cronificació de les situacions d’exclusió social i dissenyar itineraris

personalitzats d’inclusió.

➢ Donar preferència a la realització de tasques amb mitjans tècnics i

humans propis, minimitzant l’externalització de tasques i serveis. (vegeu

ÀREA ECONÒMICA, pàg.74)

➢ Reforçar els serveis d’atenció domiciliària amb prou dotació horària

per poder donar una bona atenció a la gent gran i les famílies en la

quotidianitat de les llars i evitar, en el cas de la gent gran i en la mesura que

sigui possible, l’ingrés a residències de la tercera edat. Pensem que

l’Ajuntament ha de vetllar perquè siguin els serveis els que vagin a casa de

les persones i no les persones les que accedeixin als serveis.

GENT GRAN

La reducció de les taxes de natalitat i l’increment de l’esperança de vida han

portat a un envelliment de la població, i el Berguedà és de les comarques on



aquest envelliment és més elevat. Per això cal estar més atent en aquest

col·lectiu, que sovint es troba massa sol i necessita una atenció especial dels

poders públics.

Les persones grans són el sector de la societat més dependent i que necessita

més suports mèdics, atencionals i socials. Queda evidenciat doncs, que els

serveis socials han de vetllar perquè aquestes persones tinguin prou suport i

mitjans per desenvolupar, igual que la resta de ciutadans, una vida amb plena

normalitat.

D’altra banda, també cal remarcar que les persones grans són per davant de tot

ciutadans de ple dret, actius i participatius de la vida comunitària, i no només

ciutadans receptors de serveis. Per això, volem centrar-nos en la millora de les

prestacions que rebin i vetllar perquè aquesta participació sigui real.

Per tot això, ens comprometem a:

➢ Promoure les relacions i les activitats intergeneracionals. (vegeu

EDUCACIÓ, pàg.39)

➢ Implantar un programa d’allotjament de joves a les llars de

persones grans que viuen soles o necessiten companyia. (vegeu

HABITATGE, pàg.60)

➢ Impulsar, amb altres administracions i entitats, la creació de pisos

tutelats per a gent gran que s’ajustin a les necessitats d’aquest

col·lectiu. Així també, l’Oficina Municipal de l’Habitatge ha oferir

prioritàriament a la gent gran o a persones amb mobilitat reduïda aquells

pisos que reuneixin les millors condicions per a les seves necessitats.

(vegeu HABITATGE, pàg.60)

➢ Impulsar la creació d’un consell consultiu de la gent gran a Berga, tal

com es fa a escala comarcal, per tal de fomentar la participació activa

d’aquestes persones en la vida de la ciutat. (vegeu PARTICIPACIÓ

CIUTADANA, pàg.11)



➢ Donar suport a les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran.

(vegeu EDUCACIÓ, pàg.39)

DONA

És evident que avui, tot i que s’ha evolucionat en la igualtat d’oportunitats entre

gèneres, les dones continuen en una situació flagrant de discriminació en àmbits

tan diversos com el familiar, el professional o el social. Massa cops aquesta

situació de discriminació desemboca en violència masclista i en la vulneració dels

drets més bàsics que hauria de tenir qualsevol persona, independentment de la

seva procedència, ètnia, edat o sexe. Aquesta situació de discriminació és molt

evident també en el procés de maternitat. Creiem que no es pot tolerar més

aquesta situació de desigualtat i proposem una política municipal activa per

eradicar de forma definitiva aquesta lacra de la nostra societat.

Per això, ens comprometem a:

➢ Donar suport al Punt d’Informació i Atenció a la Dona i difondre’n

l’existència perquè tothom en tingui coneixement.

➢ Coordinar els serveis socials amb les associacions de veïns per

detectar i prevenir maltractaments de gènere.

➢ Interactuar i coordinar-nos amb totes aquelles entitats que treballin amb

la dona.

➢ Coordinar-nos amb els centres educatius de la ciutat per elaborar

conjuntament programes de sensibilització. (vegeu EDUCACIÓ,

pàg.39)

També treballarem per:

➢ Acabar amb les situacions de discriminació sexual en tots el àmbits

i94 donar el suport necessari a les dones que n’hagin estat víctimes.

➢ Assolir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones a la nostra

ciutat.



➢ Donar a conèixer la igualtat de drets i oportunitats a les dones

nouvingudes.

➢ Esport i dona. (vegeu ESPORT, pàg.48)

NOVA CIUTADANIA

En el context de crisi actual la situació de les persones nouvingudes en les

últimes dècades s’ha precaritzat encara més, i per tant, n’ha augmentat

considerablement l’exclusió social. Observem amb preocupació un augment del

racisme i la xenofòbia, i com la immigració és posada en el centre del debat polític

de forma demagògica, irresponsable i populista.

La política d’estrangeria és competència de l’Estat espanyol, que només ha

establert polítiques de control d’entrada i ha tractat sempre la immigració des

d’una perspectiva laboral. La realitat és que són els ajuntaments, sovint amb molt

pocs recursos, i la societat civil els qui gestionen el fenomen migratori dins del

territori.

Ens comprometem a:

➢ Crear la figura del mediador intercultural per afrontar els reptes que

les persones nouvingudes ens plantegen i per aconseguir-ne una plena

integració. Les funcions d’aquest mediador han de ser:

Acollida a les persones nouvingudes. Explicar als nouvinguts els

serveis dels quals disposa la ciutat, així com els seus drets i deures.

Coordinació amb les diferents organitzacions que treballen

amb les persones nouvingudes.

Educació de carrer amb els joves.

Treball conjunt amb els centres educatius de la ciutat.

Elaborar programes conjuntament amb els centres educatius de la

ciutat que siguin eixos que tinguin continuïtat en el temps i en l’espai

on es duguin a terme. L’escola ha de ser un eix vertebrador de



convivència i interacció social. (vegeu EDUCACIÓ, pàg.39)

Prevenció i detecció de conflictivitat social.

➢ Afavorir l’intercanvi cultural, la interrelació i el reconeixement de les

especificitats culturals de tots els col·lectius elaborant un programa

d’interacció social entre les diferents cultures que conviuen a la nostra

ciutat. També, afavorir l’empatia i la comprensió de la diversitat. (vegeu

CULTURA, pàg.32; ESPORT, pàg.48; PROMOCIÓ ECONÒMICA, pàg.76)

➢ Elaborar un projecte destinat a eliminar els rumors i els estereotips

envers les persones estrangeres per tal de millorar la convivència i la

cohesió social.

➢ Cedir espais municipals a col·lectius de persones immigrades on

puguin realitzar activitats diverses sense ànim de lucre. (vegeu CULTURA,

pàg.32)

➢ Potenciar les parelles lingüístiques, ja que creiem que la nostra llengua

és una eina bàsica per a la cohesió social i un tret identitari del nostre

poble. (vegeu EDUCACIÓ, pàg.39)

➢ Activar un programa d’esport incentivant la participació dels joves,

ja siguin d’origen immigrat o autòctons, per tal de fomentar la inclusió i

la cohesió social. (vegeu ESPORT, pàg.48)

➢ Donar suport a les iniciatives en favor de l’extensió dels drets

polítics per a tothom, ja que un dret bàsic en un estat que

s’autodenomina democràtic és el dret a vot.

D’altra banda, treballarem per:

➢ Convertir la ciutat de Berga en una localitat on la cohesió social i la

convivència entre cultures esdevinguin una realitat i un element

enriquidor per a tothom.



NECESSITATS ESPECÍFIQUES

Creiem que l’Ajuntament ha de ser el màxim responsable de vetllar per la inclusió

i la cohesió social de tots els seus ciutadans i ha de garantir a tothom l’accés al

benestar sigui quina sigui la seva condició o situació. Actualment ens trobem en

una societat molt heterogènia i complexa, diversa culturalment, generacionalment,

econòmicament entre altres. L’Ajuntament és la institució que més pot influir en

l’articulació d’aquesta diversitat social.

Apostem per una major atenció a les necessitats específiques dels ciutadans,

sobretot si poden conduir a situacions de risc d’exclusió social. Ens referim a

persones amb discapacitat, famílies desestructurades, joves en risc d’exclusió

social i famílies monoparentals amb necessitats.

Ens comprometem a:

➢ Treballar conjuntament amb les entitats i associacions que estan

en contacte amb les persones amb problemes de discapacitat i

actuar-hi com a coordinadors.

➢ Millorar i agilitzar els sistemes actuals per accedir als serveis

d'atenció urgent en situacions marginals que porten al perill, a la

pobresa i a la desestructuració de les famílies, com poden ser les

addiccions diverses —drogues, ludopaties, etcètera—, facilitant canals

d'orientació ràpida i directa en situacions d'emergència.

➢ Facilitar la implicació dels col·lectius amb risc d’exclusió social al

projecte d’horts urbans municipals. (vegeu MEDI AMBIENT, pàg.64)

Treballarem per:

➢ Promoure activitats que fomentin la participació de les persones

amb discapacitat superant les perspectives de caire assistencialista i

paternalista. Defensar les accions que promoguin l’autonomia de les

persones amb dependència.

➢ Elaborar línies de treball conjuntes amb l’àmbit educatiu, per



prevenir l'absentisme als instituts i realitzar tasques d’informació, orientació

i seguiment de les famílies. (vegeu EDUCACIÓ, pàg.39)

➢ Crear programes d’ajuda a les famílies monoparentals amb

necessitats, on un tant per cent molt alt són dones soles amb fills que

treballen dins i fora de casa. Aquests nuclis familiars han d’atendre totes

les despeses amb un sol sou, la qual cosa comporta que,

independentment de l’edat dels fills, siguin un col·lectiu que necessita més

sovint acollir-se a ajudes socials, ja siguin de caire econòmic o material.



SALUTEn l’àmbit municipal es disposa de poques competències en salut, i no és pas a

l’administració local a qui correspon corregir les deficiències del sistema sanitari.

Així i tot, cal que els ajuntaments treballin per pal·liar la problemàtica existent i en

facin coneixedores les administracions competents. Aquesta és la via per trobar

les solucions més adients per tal que tothom pugui gaudir d’aquest dret universal

que anomenem salut, entesa per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com

«l’estat de benestar complet en l’àmbit físic, mental i social», i no només com «un

estat d’absència de malaltia».

En aquest sentit, és necessària la implicació dels municipis en la millora dels

serveis sanitaris i sociosanitaris. Davant les tendències privatitzadores de

l’administració i tenint en compte els models sanitaris d’arreu dels Països

Catalans, els ajuntaments han d’apostar per uns serveis públics, universals i de

qualitat. Caldrà vetllar per un ús correcte dels recursos, que donin resposta a

demandes creixents sobretot pel que fa als aspectes sociosanitaris —atenció a

persones malaltes, gent gran, persones amb mobilitat reduïda. És important

també que es promocioni la medecina preventiva i es potenciïn d’hàbits de vida

saludables.

Defensem de manera ferma el caràcter irrenunciablement públic dels serveis de

salut ja que no han de ser rendibles, sinó que són un servei per a les persones.

Però perquè aquest servei sigui de qualitat cal comptar amb una política sanitària

participativa i que el Consell de Salut del govern territorial avaluï i formuli propostes

d’actuació per millorar la sanitat pública, tant en l’àmbit local com comarcal, i per

assegurar que els professionals sanitaris duguin a terme pràctiques eficients.

L’Ajuntament ha d’impulsar les enquestes de satisfacció en relació amb la xarxa

d’equipaments sanitaris presents al municipi per tal de poder dotar-se d’elements

de pressió davant l’administració autonòmica. En aquest mateix sentit, convé que

es creïn agrupacions d’usuaris dels serveis sanitaris.



Ens comprometem a:

➢ Crear el Consell de Salut Municipal (CSM). La composició del CSM

estarà formada per ciutadans i per professionals dels diferents àmbits

sanitaris del municipi: atenció primària, atenció hospitalària, col·legis

sanitaris, residències d’ancians, associacions de pacients, associacions de

dones, etcètera. També hi seran representades les formacions polítiques

municipals i els sindicats del sector.

Malgrat que un organisme d’aquesta tipologia no es pot dotar de capacitat

executiva, el CSM sí que tindrà facultats deliberatives. A més, podrà proposar

mesures i actuacions, formular i plantejar criteris, fer un seguiment exhaustiu de

les prestacions sanitàries locals i vehicular la participació ciutadana en matèria de

salut. Aquesta institució, a més, s’encarregarà de planificar estratègies per a la

formació de la població i dels professionals. Haurà de plantejar programes

d’educació sanitària i vetllar per assolir l’objectiu que la salut a Berga sigui

dinàmica, racional, sostenible i de qualitat. El CSM també incidirà en el foment de

la medicina preventiva i d’uns hàbits de vida i consum saludables. Coordinat amb

altres comissions com la d’esports, el CSM aprofitarà les fires i diades

assenyalades per fer difusió de les diferents campanyes o activitats relacionades

amb la salut que li plantegi la societat. El CSM participarà en el control exhaustiu

de qüestions que afecten la salut pública, com per exemple les mesures

sonomètriques, la qualitat de l’aire o el control de la salubritat dels espais públics.

ÀMBIT SOCIOSANITARI

Tenint en compte les limitacions de competències dels ajuntaments en aquesta

matèria, ens comprometem a:

➢ Preservar els serveis d’assistència psicopedagògica a les escoles i

instituts.

➢ Proporcionar informació, formació i assessorament a la població

adulta, amb programes de salut i altres activitats organitzades i

promogudes per l’Ajuntament. L’objectiu és iniciar un procés progressiu de



desmedicalització de la societat tot impulsant una cultura social que

fomenti que la població assumeixi més responsabilitats en relació amb la

seva salut.

➢ Plantejar a organismes com el Departament de Salut o el mateix

Consell Comarcal la necessitat de dotar els centres sanitaris

públics de la figura d’un traductor per facilitar la intercomunicació entre

els professionals sanitaris i els usuaris immigrats acabats d’arribar a Berga

que encara no han tingut temps d’aprendre la nostra llengua.

➢ Confeccionar una guia sanitària local que ajudi a racionalitzar l’ús que

es fa dels serveis sanitaris i on es plantegin, de la manera més clara

possible, situacions concretes en què es poden veure involucrats els

ciutadans —situacions d’emergència, prevenció de riscos laborals,

agressions, etcètera— i les pautes que s’han de seguir per arribar a una

solució tan efectiva com racional.

➢ Donar suport a les associacions de familiars i malalts de la ciutat.

➢ Donar suport a aquelles iniciatives del Departament de Salut

orientades a l’optimització dels recursos sanitaris, sempre que no

comportin una disminució de la qualitat assistencial als ciutadans. Un

exemple d’actuació en aquesta línia és la potenciació dels

medicaments genèrics dins del marc d’un ús més racional dels

fàrmacs.


➢ Potenciar l’educació sanitària en la infància i l’adolescència amb

iniciatives a les escoles i impulsades per l’Ajuntament. El programa Salut i

Escola ha de ser més present als centres de secundària del municipi.

➢ Millorar l’educació sexual, sobretot en els joves, incidint en la prevenció

dels embarassos no desitjats com també en les malalties de transmissió

sexual, reforçant el servei d’assessorament i informació sobre sexualitat

que realitzen les institucions sanitàries de la, com per exemple el servei



Tarda Jove.

➢ Potenciar els serveis socials com a complementació d’un bon servei

sanitari, per evitar la saturació de pacients als hospitals per manca

d’ubicació a l’alta.

ATENCIÓ PRIMÀRIA

L’atenció primària és la forma més adequada per assegurar els millors resultats

de salut de la població amb els menors costos possibles.

Treballarem per:

➢ Vetllar perquè es mantinguin uns serveis d’atenció primària públics,

gratuïts, d’accés universal i de qualitat a la ciutat. Per aquest motiu ens

posicionem clarament a favor que l’Institut Català de la Salut conservi la

titularitat i la gestió pública de l’Atenció Primària que s’ofereix a la ciutat.

➢ Celebrem que en els darrers anys s’hagi reestructurat el Servei d’Atenció

Primària de la ciutat de manera que siguin possibles les visites a la tarda.

Tot i així, creiem que s’ha d’anar més enllà i augmentar el nombre de

visites de la tarda, sobretot les visites de pediatria, on l’oferta

actual és clarament insuficient.

➢ Augmentar de manera clara i decidida la coordinació entre el Servei

d’Atenció Primària de la ciutat i l’hospital de Berga per evitar

duplicitats en els serveis que ofereixen.

ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

L’Hospital Sant Bernabé és un organisme autònom municipal, dirigit per un

patronat que alhora contracta i delega les tasques de gestió del centre a un

gerent. A diferència, doncs, d’altres àmbits sanitaris com l’atenció primària, el

municipi sí que té certa capacitat d’influència respecte del funcionament de

l’hospital, malgrat que una qüestió tan important com el finançament de

l’equipament depèn en un 80-90% del Departament de Salut de la Generalitat.



Considerem que l’estructura jurídica de l’hospital podria ser més eficient i anar

més en consonància amb els organismes que intervenen en el seu finançament.

Per aquest motiu volem iniciar un debat per tal d’estudiar la possibilitat de canviar

el règim jurídic de l’Hospital Sant Bernabé de manera que passi a ser un ens

públic participat equitativament per l’Ajuntament de Berga, l’Institut Català de la

Salut i el CatSalut. Aquesta modificació estatutària blindaria definitivament la

institució de qualsevol temptativa privatitzadora.

Les propostes que plantegem en l’àmbit hospitalari són les següents:

➢ Replantejar el model actual de finançament amb el Servei Català de

la Salut, ja que les característiques socioeconòmiques i demogràfiques del

Berguedà —PIB baix, població envellida— en generen la necessitat. El

model capitatiu és insuficient per a la nostra comarca malgrat l’existència

de factors correctors poc transparents i clarament insuficients.

➢ Mantenir l’actual plantilla. Entenem que és imprescindible per tal de

garantir la qualitat assistencial de l’hospital. Malgrat les tendències

privatitzadores i el debilitament premeditat de la cobertura sanitària pública

al Principat, ens oposarem fermament a qualsevol retallada que comporti

disminuir el nombre de professionals.

➢ Mantenir tant les prestacions actuals com la qualitat assistencial

que ofereix l’Hospital Sant Bernabé. Els efectes de les retallades,

juntament amb la futura creació de les vegueries, estan duent el mapa

sanitari català a la centralització de serveis cap a grans hospitals, en el

nostre cas cap a la fundació Althaia de Manresa.

➢ Posar en funcionament al més aviat possible el nou edifici de

l’hospital. Qualsevol demora en aquesta qüestió serà considerada

inacceptable per la nostra candidatura tenint en compte els costos de

construcció i de manteniment d’un edifici buit.

➢ Modificar els estatuts de l’hospital per tal d’adaptar-los a les

circumstàncies actuals. Els estatuts, redactats en una realitat social molt



diferent de l’actual, actualment són clarament obsolets. Un exemple d’això

és la definició de l’objecte social de l’hospital: «prestar assistència

hospitalària als malalts pobres…»

➢ Modificar la composició del patronat de l’hospital per tal d’adaptar-

lo a les noves demandes i necessitats actuals. La nostra proposta en

aquest aspecte consta de 3 eixos: introduir representants dels treballadors

al patronat, ampliar la presència de representants comarcals en aquest

òrgan en conseqüència amb la cobertura comarcal de l’hospital i

descarregar-lo de contingut confessional.

DROGODEPENDÈNCIES

Pel que fa a un problema tan greu com les drogodependències creiem

fermament que, els ajuntaments i el Consell Comarcal han de potenciar el Pla

Comarcal de Drogodependències adaptant-lo a les noves situacions i problemes.

Proposem:

➢ Desenvolupar el Pla Comarcal de Drogodependències

coordinadament amb el Consell Comarcal, posant èmfasi en aspectes

com:

Promoure noves campanyes d’informació sobre les drogues

per poder incidir realment en els rols d’aquells que consumeixen

drogues, sobretot joves, sense saber-ne els efectes reals que se’n

deriven.

Establir punts d’informació en zones d’oci nocturn col·laborant,

quan sigui possible, amb les diverses administracions i ONG que ja

treballen en aquest sentit.

Potenciar el centre d’atenció i seguiment de

drogodependències en l’àmbit de l’atenció primària i

hospitalària.



CULTURALa cultura és un dels elements principals a l’hora de bastir el model de societat

integradora, solidària i dinàmica que defensa l’Esquerra Independentista. Entenem

que la cultura ha d’ésser per als ciutadans un mitjà de relació social i participació,

de diàleg i reflexió comuna, que ens ha de permetre reconèixer-nos com a

persones i col·lectivament com a catalans i berguedans. Per tant la cultura és una

eina d’aprofundiment democràtic i de vertebració social.

Al nostre entendre, la política cultural municipal ha de tenir per objectiu fer de les

nostres viles i ciutats elements clau en l’enriquiment de les persones i en la

revitalització cultural del nostre país amb la implicació de tots els ciutadans.

L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil, protagonista principal de la

vida cultural, sinó que ha de treballar per assentar unes bases sòlides sobre les

quals el teixit associatiu, l’administració pública i les iniciatives particulars puguin

bastir uns projectes culturals enriquidors i alliberadors per al conjunt de la

població.

Res no és més nociu per a una societat que una concepció parcel·lària de la

cultura i la seva utilització com a arma electoral; és la política qui ha de posar-se al

servei d’un projecte d’enriquiment cultural col·lectiu. Per això, la política cultural ha

de partir del principi de fer tot el municipi partícip de la vida cultural, vetllant per

evitar la dualització de la societat, per aixecar el llistó de qualitat en la producció

cultural i artística i per establir mecanismes de socialització d’aquest patrimoni

comú.

La planificació democràtica de la política cultural a Berga hauria de permetre

definir, de manera consensuada i amb la responsabilitat compartida per part de

l’administració i la societat civil, el conjunt d’elements necessaris per assolir

aquests objectius. A la ciutat de Berga hi ha una sèrie d’elements que poden

ajudar a enriquir l’àmbit cultural. La nostra ciutat té un seguit de mancances o

mals usos dels espais existents. També hi ha una manca d’estratègia a l’hora de

planificar el programa cultural de la ciutat.

Convé crear un equip culturalment actiu que marqui uns objectius i dinamitzi el



teixit cultural de la ciutat. Cal definir els usos dels espais que tenim a la ciutat i

establir una planificació estratègica local.

POLÍTICA CULTURAL

L’Ajuntament ha de tenir una relació amb els promotors culturals que suposi una

aposta seriosa per al desplegament de la política cultural de la ciutat. S’han

d’establir relacions directes tot evitant el clientelisme, aclarir unes normes iguals

per a tots i una transparència total.

Per millorar les formes de relació, ens comprometem a:

➢ Realitzar convenis, pactant l’aportació econòmica, la cessió

d’infraestructures, l’assistència tècnica per part dels serveis de

l’Ajuntament, etcètera. L’establiment d’aquests convenis ha de prioritzar

el treball voluntari, la solidaritat —interculturalitat i integració cultural—, la

promoció de la cultura popular, l’enfortiment del teixit associatiu i

l’autoorganització.

➢ Establir entre totes les entitats les necessitats més urgents en

matèria d’infraestructures mòbils. Un cop establertes les prioritats i

costejades amb el pressupost, l’Ajuntament les adquirirà i seran

gestionades per les entitats, prèvia elaboració d’una normativa d’ús

transparent i igual per a tots.

➢ Condonar les taxes d’ocupació de via pública i fiances a les entitats

sense ànim de lucre. En cas que la realització d’activitats a la via pública

requereixi mesures de seguretat i sanitàries específiques, les despeses han

de córrer a càrrec del consistori. S’ha de fer possible l’autogestió d’entitats

sense ànim de lucre.



EQUIPAMENTS

Ens comprometem a:

➢ Optimitzar els espais ja existents i treballar per dotar la ciutat

d’aquells equipaments necessaris i inexistents fins avui:

Espai polivalent: cal com a mínim un espai polivalent, públic i

adequat per fer-hi qualsevol acte cultural que suposi l'assistència

d'entre cent i vuit-centes persones, sense haver de condicionar

l'activitat esportiva al pavelló. S’ha de trobar un local per poder

donar cobertura a aquest tipus de demanda. Aquest espai pot ser

alguna de les sales del Centre Cívic destinades fins ara a l’Escola de

Música, alguna sala de la nova Escola de Música o alguna altra

alternativa. Una bona opció és l’antic bar El Casino.

Sala d’exposicions: manca una sala d’exposicions pública,

adaptada, cèntrica i a peu de carrer. S’ha de buscar un espai

perquè els artistes puguin exposar en condicions i no hagin de

buscar solucions imaginatives com fer-ho en bars, restaurants o al

carrer.

Sales d’assaig: amb la gran quantitat de grups que hi ha a Berga i

al Berguedà ha d’existir un espai on puguin assajar. Molts municipis

compten amb aquests espais. Cal donar suport a la creació

artística, i la musical en aquest cas ha de ser prioritària en una ciutat

com Berga.

Centre Cívic: amb la nova ubicació de l’Escola de Música, el

Centre Cívic ha de recuperar la funció que sempre hauria hagut de

desenvolupar. Proposem que el Centre Cívic esdevingui un pol

d'activitat cultural a partir d'un conveni amb les entitats per establir

una programació cultural estable i de periodicitat anual, programada

per les entitats i subvencionada per l’Ajuntament.



Teatre Municipal: és un dels espais més utilitzats de la nostra

ciutat. La vitalitat del món teatral a la nostra ciutat és una realitat

representada per les diverses companyies amateurs, un premi

nacional per a obres —Premi Ramon Vinyes— i una vasta oferta

d’obres interpretades per companyies reconegudes. En aquest

sentit, i després de la signatura que corresponsabilitza els grups

teatrals berguedans en la programació del teatre, creiem que cal

apostar pels següents eixos:

Establir una normativa pública d'ús del teatre.

Programar les estrenes de les obres guanyadores del

Premi Ramon Vinyes.

Elaborar un pla per fomentar el teatre dins l'àmbit

educatiu.

Situar l'oferta teatral dins les accions de promoció

turística.

Treballar amb les Tecnologies de la Informació i

Comunicació (TIC) per obtenir entrades, abonaments,

programació teatral, musical...

➢ Biblioteca: (vegeu EDUCACIÓ, pàg.39)

PATRIMONI I POLÍTICA MUSEÍSTICA

Considerem que l'actual Ajuntament ha menysvalorat i, en ocasions, actuat

nocivament sobre el conjunt del patrimoni històric de Berga. Davant la greu

situació en què es troba el patrimoni històric de la nostra ciutat, ens

comprometem a:

➢ Refer el catàleg del patrimoni històric i cultural de Berga per corregir

els errors existents i incorporar els elements no inventariats.




➢ Elaborar un pla de recuperació del Castell de Sant Ferran que

inclogui, entre altres, les següents mesures:

Redacció d’un Pla de Millora Urbana que inclogui el Castell,

així com els accessos des del nucli urbà a través de la Pujada del

Castell.

Establiment de tasques de manteniment periòdiques per tal

d’evitar-ne la degradació.

Incloure el Castell i la Torre de la Petita en els Itineraris

Interpretatius de Berga. Promocionar-los com a béns d’interès

històric i cultural.

➢ Redactar el projecte de Museu Comarcal, ja que considerem que cal

posar fi a la dispersió museística de l’actual política cultural i que cal

desencallar definitivament els eterns projectes museístics de la ciutat.

Aquest museu ha d’esdevenir un vertader centre cultural amb sales

d’exposició, dipòsit, biblioteca annexa, arxiu i sala d’actes. La ubicació

d’aquesta infraestructura estarà determinada pels condicionants

urbanístics i de disponibilitat del projecte, però tindrà prioritat la ubicació

dins el teixit urbà i la recuperació d’espais patrimonials.

PATUM

La Patum forma part de la identitat dels berguedans, és un imaginari compartit

que des de sempre ha contribuït a la cohesió social i a projectar-nos com a ciutat

a l’exterior. És una festa que al llarg dels segles ha evolucionat i que avui gaudeix

d’una magnífica salut. Prova d’això és l’interès creixent que desperta a escala

internacional, la proliferació d’estudis, la presència mediàtica o, el més important

de tot, la participació de la gent.

Malgrat aquesta vitalitat, és un lloc comú que en l’apartat de la gestió actualment

existeixen deficiències que han de ser encarades, amb l’únic objectiu de garantir



el millor marc per al desenvolupament de la festa.

Ens comprometem a:

➢ Millorar la gestió de la festa. Pensem que l’Ajuntament de Berga a

través dels seus representants polítics és qui ha d’assumir la

responsabilitat de gestionar la Patum apostant per un model de

funcionament transparent i eficaç. Cal plantejar-se modificacions en els

òrgans de gestió existents. Pensem que, d’aquesta manera, el finançament

i el funcionament de la Patum poden millorar notablement. (vegeu ÀREA



➢ Aconseguir el finançament per desenvolupar el projecte del Museu

de la Patum. Apostem fermament per un model de Museu de la Patum

com a espai permanent de divulgació de la festa, però també

d’investigació i documentació, en la línia de les propostes museístiques

més actuals.

Com a espai museogràfic és un complement de la festa i, per tant, un lloc ple de

contingut destinat a la conservació, exposició i divulgació, projectat com un espai

dinàmic i canviant i no com un espectacle estàtic i exclusivament arquitectònic.

Més aviat les seves finalitats són culturals, educatives i turístiques. En aquest

sentit, i per revaloritzar un edifici històric integrat dins el conjunt de la festa,

proposem instal·lar el Museu de la Patum a l'edifici de l’Ateneu.

El Museu es concep, a més, com un centre de documentació i estudi de

referència internacional que, tenint com a actiu la Patum, treballarà més

àmpliament en el camp de la cultura popular i del patrimoni immaterial. Els

recursos que demana la implementació d’un centre d’aquestes característiques

són petits ja que pot treballar en xarxa amb altres institucions i iniciatives

existents: universitats, arxius, etcètera i, en canvi, ofereix un gran potencial per

situar Berga al mapa de la cultura.

En definitiva un equipament de referència pel contingut i no pas pel continent,



segurs que la Patum té el potencial per projectar-nos.

Mentre aquest museu no sigui una realitat, s’ha de dinamitzar i reforçar

la Casa de la Patum situada a l’edifici de l’Hospital Vell.



EDUCACIÓEls ajuntaments, tot i tenir escasses competències en matèria d’educació, han

de donar suport incondicional a l’escola pública, fent costat al cos de docents i

les organitzacions de mares i pares, per tal de reivindicar millores per als seus

centres. Al mateix temps, en relació amb les etapes educatives no obligatòries així

com en tot el que fa referència a ensenyaments no reglats, el municipi ha de

poder cobrir totes aquelles demanes que es formulin en matèria educativa.

Només prioritzant aquest àmbit podem planificar canvis socials a mitjà i llarg

termini.

El concepte d’educació ha evolucionat cap al de l’educació permanent a causa

de les profundes transformacions que s’han produït a la realitat social. L’educació

permanent dóna peu a l’educació de les persones al llarg de la seva vida. Així,

l’educació deixa d’estar circumscrita a l’espai escolar i a les primeres etapes de la

vida, i apareixen nous conceptes i modalitats educatives.

L’educació no és només a dins de les escoles i de les diverses institucions

d’ensenyament i aprenentatge. L’educació és al carrer, és a tot arreu. Totes les

estructures que organitzen la vida en societat són educatives.

ESCOLA BRESSOL (0-3 ANYS)

Creiem que hi ha d’haver una oferta suficient de places de 0 a 3 anys a les

escoles bressol i que no es pot acceptar el greuge comparatiu que estan

esdevenint els criteris d’accés de les escoles bressol concertades en comparació

amb la municipal.

Ens comprometem a:

➢ Accelerar els tràmits de la creació de l’escola nova, la gestió de la

qual ha de ser municipal.

➢ Ampliar el nombre de places de caràcter públic a la ciutat.

➢ Tenir en compte el criteri de renda per accedir-hi. De totes maneres,



caldrà acotar bé el barem que se li dóna perquè l’escola pública no es

converteixi en l’escola de les famílies d’un nivell econòmic baix. Per això es

creu important el punt següent.

➢ Unificar criteris entre totes les escoles bressol de la ciutat, ja siguin

públiques o privades per desfer el greuge comparatiu entre les escoles

bressol concertades i la municipal.

EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA (primària i secundària)

Entenem l’educació com un dels pilars de la societat, com un valor social que cal

protegir i potenciar.

Ens comprometem a:

➢ Accelerar al màxim els tràmits de la construcció del nou institut

públic.

➢ Activar el Consell Escolar Municipal com a eina de participació de les

escoles a la política municipal, com un instrument de planificació de les

instal·lacions educatives necessàries a curt, mitjà i llarg termini i com a

plataforma perquè les escoles formin part del funcionament de la ciutat.

Implicar els centres en el dia a dia de l’Ajuntament buscant

eines de participació. Alguns àmbits en què l’escola ha de participar

són: dinamització de parcs, polítiques de mobilitat o altres iniciatives

que sorgeixin de les escoles, entre molts altres.

➢ Afavorir la coordinació entre els centres de primària i secundària,

tant pel que fa a les diferents àrees com per acordar hàbits i pràctiques

educatives; assegurar la continuïtat d’aquesta coordinació. Considerem

necessari un treball comú entre tots els centres educatius en l’àmbit

informatiu i per mantenir la cohesió de grup de les etapes educatives

anteriors, per tal d’afavorir una màxima integració dels alumnes al nou

centre educatiu. Això s’aconsegueix fent un traspàs general d'informació

de l'alumne al nou tutor, realitzant trobades per àrees, de manera que el



nou professorat tingui coneixement de les eines utilitzades pels alumnes a

l'etapa anterior.

➢ Fomentar des de l’Ajuntament la realització de treballs de recerca

sobre la ciutat de Berga o la comarca.

➢ Fomentar la participació de la gent gran en l’aprenentatge dels

infants i joves amb la creació d’una borsa de voluntaris

especialitzats en alguns temes per tal que els centres puguin consultar-

la. La participació de la gent gran en l’aprenentatge dels infants i joves pot

afavorir la sensibilització envers aquest col·lectiu sovint oblidat i

menyspreat. Són molts els àmbits en què la gent gran podria participar de

la vida escolar: horts escolars, jocs, vivències personals, informàtica… Fora

de l’horari escolar també es poden realitzar algunes activitats d’intercanvi

com la lectura de diaris per part dels nens i nenes a persones grans que

tenen dificultat per a la lectura. (vegeu SERVEIS SOCIALS, pàg.18)

➢ Potenciar els camins escolars. Actualment hi ha en funcionament els

camins escolars de l’Escola de Sant Joan i de l’Escola de Santa Eulàlia. En

fem una valoració positiva tot i que trobem necessari estendre’ls a les

altres escoles, ja siguin públiques o concertades; fins i tot algunes poden

compartir trajecte. (vegeu MOBILITAT, pàg.71)

Incloure l’Escola de Música com a punt de parada dels

camins escolars.

Crear rutes segures en les quals els alumnes puguin transitar

sols, ja que el finançament dels camins escolars és dificultós.

Cal la participació de la ciutadania i fins i tot la creació de punts de

suport com botigues on els infants puguin acudir en cas d’imprevist.

Una altra proposta és que aquesta tasca d’acompanyament dels

infants i joves la realitzin alguns pares amb algun benefici a canvi —

gratuïtat del menjador, d’alguna extraescolar— o persones que a

canvi de rebre alguna ajuda de l’Ajuntament realitzin treballs a la

comunitat. (vegeu MOBILITAT, pàg.71)



Treballarem per:

➢ Fer més participatiu el Consell d’Infants. Cal fomentar el treball de tots

els alumnes des de l’aula i que sigui una eina per canalitzar veritablement

les seves preocupacions, inquietuds i motivacions envers la ciutat. Per

això, proposem que es realitzi fora de l’horari escolar per tal que hi puguin

participar més alumnes. (vegeu PARTICIPACIÓ CIUTADANA, pàg.11)

➢ Crear una escola de pares i mares de Berga on participin

psicopedagogs, pediatres i els especialistes pertinents per poder debatre i

orientar les famílies en l’educació dels fills. L’escola ha d’anar lligada al

Consell Escolar Municipal per tal que hi hagi una implicació de tota la

comunitat educativa. És necessari que els temes que es proposin sorgeixin

de les inquietuds i motivacions dels pares i mares ja que d’aquesta manera

se n’assegura la participació. A més, ha de tenir un calendari fix i regular

per tal que tingui continuïtat. La gestió ha de ser de les AMPA, tot i que

l’Ajuntament ha de vetllar pel seu bon funcionament.

➢ Fer un programa pilot per introduir productes alimentaris de la

comarca en els menjadors escolars.

➢ Educació sexual: (vegeu SALUT, pàg.26)

FORMACIÓ POSTOBLIGATÒRIA (batxillerat i universitat)

Considerem important impulsar incentius per fomentar l’excel·lència entre els

estudiants.

Ens comprometem a:

➢ Garantir que s’impartiran titulacions postobligatòries en els dos

centres públics per evitar desequilibris.

➢ Promoure la Universitat Catalana d'Estiu de la Natura que es realitza

a Berga.



➢ Premiar i organitzar esdeveniments per difondre en l’àmbit social el

treball de l’alumnat per incentivar-los. Per exemple, considerem

important que els alumnes tinguin incentius per tal que realitzin treballs

relacionats amb la ciutat o la comarca.

FORMACIÓ PROFESSIONAL

Considerem que és una prioritat absoluta potenciar la formació professional, ja

que equival a treball de qualitat, i és un factor que fa disminuir la precarietat.

Actualment creiem que és molt genèrica i, a més, està monopolitzada pel sector

privat. Per tant, tenim com a objectiu augmentar el ventall d'oferta pública

incorporant cicles formatius.

Treballarem per:

➢ Garantir i lluitar per una oferta digna i pública de cicles de grau

mitjà i de grau superior. És necessari que hi hagi una continuïtat en els

estudis de grau mitjà amb l’opció de continuar estudiant a la comarca. Els

estudis ofertats actualment són poc adaptats a la realitat econòmica de la

comarca, i n’hi ha una oferta molt minsa. Proposem que es realitzi un

estudi de la demanda formativa actual a la comarca per tal de poder-ne

augmentar l’oferta i ajustar-la al model de societat que volem.

FORMACIÓ PERMANENT

Considerem la formació integral un dret bàsic de la població i un del element

fonamental del progrés i la igualtat social. En els darrers anys la formació

permanent ha viscut uns canvis molt importants. S’ha passat d’una formació

encarada a suplir el dèficit de les capes de la població que no va tenir mai accés a

l’educació pública a una formació encarada al procés del reciclatge, a la formació

permanent i a pal·liar els efectes dels fracàs escolar.

A la ciutat tenim una sèrie d’ofertes públiques i semipúbliques de formació

oberta, que permeten compatibilitzar horaris laborals i estudi a partir de

l’organització flexible de currículums educatius impartits telemàticament. Aquest



és el cas de l’educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació

professional, impartits per l’Institut Obert de Catalunya al centre de suport ofert a

l’aula de formació d’adults. També és el cas de la UOC, amb el punt d’informació

instal·lat a la biblioteca, l’Escola Oficial d’Idiomes i les Aules d’Extensió

Universitària de la Gent Gran.

Ens comprometem a:

➢ Recollir i actualitzar periòdicament tots els cursos de formació no

reglada que fan centres públics i privats, dirigida a treballadors i persones

en situació d’atur.

➢ Oferir unes instal·lacions òptimes a l’aula de formació d’adults.

Actualment tenen problemes de soroll, aïllament i espai. Aquest servei anirà

ubicat al nou institut públic pendent de construcció.

➢ Ampliar l’oferta artística relacionada amb la formació integral de la

persona. La ciutat compta amb molts espais que es poden optimitzar,

com els centres educatius fora d’horari escolar, que es poden aprofitar per

ampliar l’oferta artística de la ciutat.

Treballarem per:

➢ Oferir classes de català a l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI). És

important oferir a l’EOI els diferents nivells de català, ja que molta gent ha

d’anar fora de Berga a estudiar-los o ha de pagar molts diners per treure’s

la titulació oficial. De la mateixa manera que s’ofereixen llengües

estrangeres és prioritari que s’ofereixi la llengua pròpia, ja que, a part de la

importància social que té, en molts llocs de treball es requereixen

titulacions oficials.

➢ Fer canvis en els horaris perquè hi puguin assistir les persones amb

horari laboral partit. En algunes ocasions, els horaris de l’EOI del

Berguedà són incompatibles amb l’horari laboral. Cal que s’ofereixin cursos

en horari de vespre; d’aquesta manera molta més gent podrà



compatibilitzar l’horari de treball amb l’estudi de llengües.

➢ Treballar perquè tothom pugui cursar tots els estudis reglats

d’idiomes de manera continuada. Actualment, els cursos de francès de

quart i cinquè no es realitzen cada any, sinó que es fan intermitentment, un

any quart i el següent cinquè.

➢ Proposar que l’EOI realitzi activitats per als alumnes que ja han

acabat tots els cursos. Proposar intercanvis amb alumnes que encara

cursen els estudis, grups de conversa, sortides relacionades amb la

llengua estudiada, lectures.

ESCOLA DE MÚSICA

La construcció de la nova escola de música ja és una realitat i, en el proper curs,

ja podran gaudir d’unes noves instal·lacions.

Ens comprometem a:

➢ Promulgar l’ordenança que faciliti i promogui la música al carrer els

caps de setmana en horari diürn.

➢ Habilitar un espai d’assaig per a grups i formacions musicals.

Creiem que és una bona eina perquè els alumnes de l’escola de música

puguin compaginar la vessant acadèmica amb experiències de música

popular.(vegeu CULTURA, pàg.32)

➢ Garantir totes les infraestructures i recursos que es considerin

necessaris per tal d’aconseguir una educació de qualitat.

Treballarem:

➢ Perquè Berga expedeixi titulacions oficials en matèria de música.

ESCOLA DE LA LLAR DE SANTA MARIA DE QUERALT

L’escola de la Llar de Santa Maria de Queralt ha fet i fa un servei importantíssim i



dóna un servei específic a tota la comarca. Fa poc més d’un any i després de

moltes reivindicacions ja poden gaudir d’una nova escola.

Ens comprometem a:

➢ Garantir totes les infraestructures i recursos que es considerin

necessaris per tal de garantir una educació de qualitat.

Treballarem perquè:

➢ L’escola de la Llar de Santa Maria de Queralt esdevingui una escola

de titularitat pública.

EDUCACIÓ EN EL LLEURE

Considerem l’educació en el lleure un aspecte molt important per a la formació

dels infants, donat que pot afavorir un màxima integració dels infants nouvinguts a

la nostra ciutat.

Ens comprometem a:

➢ Crear un casal d'infants de titularitat municipal. Cal replantejar el

Centre Obert existent. Considerem necessària la creació d’un Casal

d’Infants obert a tots els nens i nenes de la ciutat i extern als centres

escolars.

➢ Dotar dels recursos necessaris per facilitar les titulacions oficials

de monitor o director d’educació en el lleure.

RECURSOS PER A LA FORMACIÓ

Treballarem per:

➢ Convertir la biblioteca en un espai cultural de primer ordre. Les

propostes que volem desenvolupar en aquest àmbit són:

Augmentar la dotació de llibres, especialment de la secció

específica del Berguedà.



Concentrar les activitats relacionades amb els llibres i la

lectura a la biblioteca.

Incloure la ciutat dins les iniciatives de foment de la lectura

que es desenvolupen a escala nacional i europea.

La biblioteca ha quedat petita. Per solucionar aquest problema

d’espai es poden traslladar alguns serveis com el punt de

connexió a Internet o les sales d’estudi a altres espais que creiem

que estan desaprofitats com ara el Telecentre.

Tot i que hi ha hagut una millora en els horaris de la biblioteca,

creiem convenient adaptar-los més a les necessitats dels

estudiants i oferir més flexibilitat d’horari a l’estiu.

També creiem necessària l’ampliació del servei de la biblioteca

a hospital, piscines, residències de gent gran... per tal que

tothom tingui accés als seus serveis.



ESPORTDes d’un punt de vista de la qualitat de vida que volem per a la nostra ciutat i

com a elements de cohesió social de primer ordre, és necessari treballar per la

promoció del lleure i de l’esport com a espais de convivència i d’enriquiment

social i cultural. Davant la mercantilització del lleure, l’esport i la cultura, l’esquerra

vol defensar i promoure valors com la creativitat, la imaginació, l’autoorganització,

la cooperació i l’accés de tothom a la pràctica d’aquestes activitats.

GESTIÓ ESPORTIVA

Ens comprometem a:

➢ Reorganitzar i optimitzar les funcions del tècnic esportiu per tal que

s’encarregui de la gestió, la promoció i la dinamització de la vida esportiva

de la ciutat.

➢ Millorar la coordinació amb altres municipis de la comarca.

➢ Millorar la gestió de la vida esportiva local mitjançant:

La creació d’una Coordinadora Municipal d’Esports de Berga.

La Coordinadora ha d’organitzar, fomentar i potenciar l’esport a la

nostra ciutat en tots els camps: escolar, federat, temps lliure i per a

persones amb dificultat. També ha de gestionar, administrar i

conservar les instal·lacions esportives municipals de la ciutat i

promoure els esdeveniments esportius de Berga. Aquesta

coordinadora ha de ser una eina per a la unió entre els clubs i

l’Ajuntament, que han de ser tots plegats parts implicades en l’ens.

L’obertura d’un procés de participació on s’analitzin i s’estudiïn els

avantatges a l’hora de constituir un únic club esportiu local que

compti amb diferents seccions, amb l’objectiu d’organitzar millor el

teixit esportiu de la ciutat, i optar també a més subvencions i millors.

➢ Millorar la gestió de les instal·lacions esportives municipals



mitjançant:

La continuació del treball en l’optimització de les instal·lacions

esportives municipals obrint-les en horaris extraescolars, seguint

la línia iniciada el 2010 a proposta nostra. Estudiar la manera de

millorar i ampliar aquest sistema que ja s’ha començat a utilitzar.

L’elaboració d’un pla de rehabilitació i manteniment per a

totes les instal·lacions esportives municipals dels barris de la

ciutat.

L’adaptació de totes les instal·lacions esportives per a persones que

pateixen alguna discapacitat física.

L’estudi d’ajudes o descomptes a persones amb dificultats

econòmiques a les instal·lacions del Centre Esportiu el Tossalet.

➢ Establir convenis amb altres ajuntaments de la comarca per a la

utilització recíproca d’instal·lacions esportives entre poblacions en cas de

necessitat.

PROMOCIÓ ESPORTIVA

Ens comprometem a:

➢ Crear una borsa local de monitors i dinamitzadors esportius amb

titulacions oficials amb l’objectiu que els clubs, les escoles i les

associacions de mares i pares tinguin un espai on trobar especialistes per

a les activitats esportives.

➢ Impulsar d’una manera decidida la formació de monitors esportius

per tal de dinamitzar la vida esportiva local, incidint especialment en els

estudiants de Batxillerat i Formació Professional dels centres

d’ensenyament secundari de Berga i comarca.

➢ Estudiar amb tots els agents implicats la possibilitat d’unes

jornades esportives periòdiques on participin els diferents clubs locals,



seguint el model establert de la Marató Esportiva en homenatge a Josep

Maria Isanta.

➢ Millorar la presència de l’esport local a la pàgina web de

l’Ajuntament facilitant oferint-hi informació i enllaços a tots els clubs

esportius i activitats que es realitzin a la ciutat, crear una agenda

d’esdeveniments esportius i aplicar les Tecnologies de la Informació i la

Comunicació (TIC) a l’àmbit esportiu.

Pel que fa a clubs i entitats, ens comprometem a:

➢ Donar suport a tots els clubs i entitats de la ciutat de Berga

mitjançant un tracte igual i duent a terme la realització d’un estudi previ per

tal de detectar i pal·liar mancances.

➢ Potenciar els clubs i entitats amb dificultats intentant proporcionar-los

el mínim material que els sigui necessari.

➢ Estudiar la possibilitat de construir una pista d’atletisme —

mancança històrica de la ciutat de Berga— o cercar un espai alternatiu on

poder desenvolupar aquest esport.

Pel que fa a l’esport extraescolar i en el lleure, ens comprometem a:

➢ Potenciar l’esport extraescolar com a base esportiva, basant-lo en

l’aprenentatge d’habilitats motrius generals sense fomentar l’especialització

esportiva.

➢ Continuar treballant en els problemes derivats de l’obesitat infantil,

en la línia de la feina feta per la CUP en l’anterior legislatura. Promocionar

dietes alimentàries saludables. (vegeu SALUT, pàg.26)

➢ Establir diverses rutes locals per passejar ben marcades sobre el

terreny i sobre el plànol local. Mantenir les rutes ja existents.

➢ Organitzar activitats periòdiques per difondre les rutes i l’entorn natural

de la ciutat.



I treballarem per:

➢ Potenciar els esports nacionals reconeguts internacionalment, els

quals poden jugar en nom de Catalunya, organitzant unes jornades

esportives internacionals un cop l’any, complementades amb diversos

col·loquis on es convidarà els màxims exponents esportius nacionals dels

diferents esports reconeguts.

➢ Iniciar converses amb la Secretaria General de l’Esport de la

Generalitat de Catalunya i amb l’Àrea d’Esports de la Diputació de

Barcelona per poder ser ciutat organitzadora d’esdeveniments esportius

internacionals.

ESPORT I GENT GRAN

➢ Col·laborar amb totes les entitats locals que realitzin activitats per a

gent gran, proporcionant monitors i material o amb l’elaboració de

programes d’activitat física adaptada a la gent gran.

➢ Promocionar el dia de la gent gran, juntament amb altres regidories, on

s’organitzin activitats físiques i de salut entre d’altres.

ESPORT COM A MITJÀ D’INTEGRACIÓ

La Regidoria d’Esports treballarà conjuntament amb la de Serveis Socials

utilitzant l’esport com a eina d’integració i cohesió social.

Ens comprometem a:

➢ Potenciar l’esport entre les persones amb risc d’exclusió social i

persones nouvingudes. Es tindran en compte aquests punts:

L’esport com a mitjà d’integració per a infants i adolescents

en edat d’escolarització obligatòria. Els infants i adolescents

que no practiquen cap tipus d’activitat esportiva o de lleure fora de

l’horari escolar tenen més dificultat a l’hora d’interrelacionarse i un



risc més elevat d’exclusió social.

L’esport com a mitjà d’integració per a joves fora de l’edat

d’escolarització. Molts adolescents fora de l’edat d’escolarització

practiquen esport a les places de Berga o en instal·lacions

municipals, però quan hi ha esdeveniments esportius a la ciutat, no

hi participen.

L’esport per als pares i mares de família. Moltes vegades són

els pares o les persones més grans els que tenen més dificultats en

integrar-se, amb l’agreujant que molts no tenen hàbits de practicar

cap esport.

Incidir en la pràctica de l’esport de les persones amb discapacitat i

fer un treball coordinat entre clubs, associacions i entitats que hi

estan en contacte.

ESPORT I IGUALTAT DE GÈNERE

Ens comprometem a:

➢ Potenciar la participació de noies i dones en l’esport que es practica

a la ciutat.

➢ Incidir en la presència de dones en els òrgans de direcció i gestió

dels clubs, per tal de fomentar la integració de la dona dins dels clubs de

la ciutat.

➢ Donar suport als clubs esportius amb equips femenins que participen

en competicions i intentar recuperar els desapareguts.



JOVENTUTConsiderem que la política de joves ha d’abastar cada aspecte que, d’una

manera o d’una altra, afecti el jovent. Encara que aquesta voluntat transversal

impliqui la participació d’altres àrees, és tasca de la Regidoria de Joventut

dissenyar, coordinar, implementar i avaluar la política juvenil de l’Ajuntament. Per

tal de detectar les vertaderes necessitats del jovent i per implicar-los en

l’elaboració de les polítiques i la gestió dels espais, és necessari establir

mecanismes de participació ciutadana en aquest àmbit municipal. Proposem un

replantejament de la Regidoria de Joventut i ens comprometem a:

➢ Facilitar la coordinació amb les diferents àrees de l’Ajuntament i

permetre un treball conjunt, mitjançant la creació d’equips que combinin

personal de les diferents àrees.

➢ Accelerar la construcció del local de joves autogestionat per una

coordinadora que agrupi les entitats juvenils de la ciutat.

➢ Realitzar polítiques adreçades als joves immigrants amb la voluntat

de dotar-los de la formació necessària per accedir a la nostra ciutat en

igualtat d’oportunitats i evitar, d’aquesta manera, l’exclusió social i la

creació de guetos. Aquestes actuacions les ha de gestionar el Punt

d’Atenció a la Immigració.

➢ Establir un pla d’informació i de formació sobre drogodependències

(vegeu SALUT, pàg.26)

➢ Potenciar els programes educatius de formació d’una sexualitat

lliure i conscient.


➢ Adoptar les mesures necessàries per trencar amb la tendència

social que associa jovent i conflictivitat. En aquest sentit, proposem la

participació de les entitats juvenils en peu d’igualtat i defugint el

paternalisme en tots aquells processos de participació que els afectin, tant



en l’àmbit educatiu com en l’àmbit cultural o lúdic.

Hi ha determinats problemes que afecten en concret aquest col·lectiu i que cal

tenir en compte. Els més importants que hem detectat són en l’àrea laboral, la

participació —espais i cultura— i l’obtenció d’habitatge.

ÀMBIT LABORAL

Actualment, les perspectives laborals per al jovent de Berga són més aviat

pèssimes. Els números, de fet, parlen per si sols: al voltant del 40% dels

berguedans menors de 25 anys estan a l’atur. A l’elevada taxa d’atur cal sumar-hi

la precarietat i la temporalitat que caracteritzen els llocs de treball que ocupen la

major part dels joves que sí que treballen.

Ens comprometem a:

➢ Fomentar i promocionar, amb ajuts, les iniciatives empresarials

dels joves basades en un model compromès socialment, és a dir,

iniciatives basades en el cooperativisme i l’economia social.

➢ Coordinar els agents públics locals i comarcals per tal que el jovent

emprenedor pugui engegar iniciatives que permetin aprofitar, amb

actituds de respecte i defensa, els grans recursos de Berga i comarca.

➢ Crear una oficina pública per assessorar i fomentar el diàleg i la

mediació entre joves i empreses, que serveixi per aportar solucions,

idees i projectes amb el bé comú i els drets laborals com a base. (vegeu

ÀREA ECONÒMICA, pàg.74)

➢ Dotar d’eines pedagògiques les institucions per tal de fer front al

racisme i la xenofòbia, així com per clarificar el veritable origen de la

present situació socioeconòmica. (vegeu SERVEIS SOCIALS, pàg.18)

➢ Facilitar, amb la creació d’una borsa pública d’estudiants en

pràctiques, les relacions entre els centres formatius i les empreses

per tal de permetre més accessibilitat a la realització de pràctiques. Alhora,



vetllar per garantir els drets i perquè s’asseguri la possibilitat d’incorporació

laboral.

➢ Introduir formació i conscienciació laboral als centres educatius

que permeti formar els joves per tal que coneguin els seus drets laborals.

(vegeu EDUCACIÓ, pàg.39)

➢ Apostar per la iniciativa social en els àmbits del lleure i les activitats

extraescolars. Aquestes activitats s’han consolidat al llarg dels darrers

anys com a noves fonts d’ocupació dins de les quals els joves tenen un

pes més que considerable. Donarem prioritat a les iniciatives socials per

sobre dels interessos d’empreses privades de dubtosa vocació educativa.

PARTICIPACIÓ, ESPAIS I CULTURA

La situació actual del jovent a Berga està marcada per una manca d’espais que

permetin el desenvolupament de tot el seu potencial. Aquest dèficit també té una

incidència important sobre l’oferta d’oci alternatiu, donat que no existeixen espais

on plantejar i treballar alternatives a l’oci actual.

Per altra banda, un greu problema amb què es troba la ciutat és la poca

participació i implicació per part de la majoria del jovent. La nul·la possibilitat

d’incidir en les decisions polítiques està alimentant un desinterès més que

preocupant.

En aquesta legislatura ens comprometem a:

➢ Crear l’Assemblea de Col·lectius de Joves com a espai de trobada

entre els diferents col·lectius juvenils, ja siguin entitats legalment

constituïdes o bé grups informals de joves. L’Assemblea permetrà tractar

propostes que afectin els joves i estarà dotat de poder de decisió.

➢ Crear espais polivalents i facilitar l’accés als espais actuals per

permetre el desenvolupament dels joves i garantir l’activitat i funcionament

dels col·lectius juvenils.



➢ Cedir un local autogestionat que serveixi de seu de l'Assemblea de

Col·lectius de Joves. Un espai on els joves puguin desenvolupar les

pròpies activitats i ser partícips i responsables de la seva vida social,

cultural i creadora.

Treballarem per:

➢ Apostar per la democràcia directa, com a mecanisme de presa de

decisions col·lectives que permeti canalitzar de forma directa la voluntat i

els interessos del sector juvenil. (vegeu ÀREA ADMINISTRATIVA, pàg.3)

➢ Recuperar els carrers i places com a centres d’interrelació

personal, de socialització i com a espais per a l’expressió artística i

cultural, fent de Berga una ciutat dinàmica, oberta i dialogant. Crearem

punts estables al carrer —punts d’informació, escenaris, espais oberts,

etcètera— on els col·lectius juvenils puguin expressar els respectius

projectes i inquietuds.

➢ Cercar fórmules imaginatives que generin la confiança i la voluntat

participativa dels joves. Construirem una coordinadora de grups

musicals juvenils que doni a la ciutat un valor afegit i una oferta cultural

participativa i enfortirem les entitats que ofereixen educació en el lleure.

➢ Fomentar un oci crític i productiu, en contraposició a l'oci de consum,

que permeti el desenvolupament personal, la creativitat i la diversió sana. El

teixit associatiu ha de tenir un paper rellevant a l'hora de desenvolupar una

oferta d'oci nocturn responsable i creatiu que alhora generi cohesió social.

HABITATGE

El principal problema que han d’afrontar els joves en relació amb l’habitatge és la

impossibilitat d’emancipar-se i dur a terme el seu projecte de vida a la ciutat.

L’arrel d’aquest problema cal cercar-la en la gestió privada i, per tant, en la

mercantilització de la pràctica totalitat de l’oferta. Això se suma a la poca oferta

d’habitatges de lloguer i a la completa liberalització d’aquest tipus d’habitatges,



amb la conseqüent manca d’estabilitat i de viabilitat econòmica que presenten per

a molts joves estudiants i treballadors.

El preu de l’habitatge, doncs, segueix elevadíssim malgrat la crisi del sistema

capitalista. L’administració pública no només no intervé estructurant un parc

d’habitatge públic sinó que a més continua donant via lliure a les empreses

immobiliàries i financeres, l’especulació desenfrenada de les quals ens ha conduït

a l’actual situació de crisi. (vegeu URBANISME, pàg.59)



ÀREA TERRITORIALAl llarg dels darrers anys els Països Catalans han transformat clarament el seu

model de territori, hem estat protagonistes d’un desgavell territorial, econòmic i

social sense precedents.

Sempre hem lluitat i ens hem mobilitzat per aturar la transformació territorial

imperant i hem proposat alternatives que assumeixin la necessitat de considerar

límits al creixement de la urbanització difusa, a la multiplicació d’infraestructures

viàries, a la clonació de centres comercials, logístics, d’oci, etcètera. Treballem

per un model d’interacció amb el territori més respectuosa i sostenible, que

marqui un ritme de transformació del nostre entorn més assumible en termes

ambientals, més amable en termes socials i culturals, que permeti un

desenvolupament cívic i identitari més harmoniós. La presa de consciència social

dels perills d’un creixement incondicional també comporta que cada vegada més

col·lectius professionals s’esforcin a construir alternatives socialment creïbles,

èticament fonamentades i tècnicament rigoroses.

Per nosaltres la planificació territorial ha de servir, no només per ordenar el desori

territorial actual, sinó també per cercar estils de vida amables, pacífics i

respectuosos amb el patrimoni de les generacions futures i amb la memòria dels

presents; per tant, també hauria de ser el motor d’un canvi sociocultural

compartit, el pretext per reconstruir una idea de model territorial més

consensuada.



URBANISMEDefensem un model urbanístic de ciutat compacta i diversa, on cada part pugui

mantenir un grau de complexitat, amb barreja d’activitats comercials, industrials,

de serveis, d’equipament i residencials. La ciutat compacta es caracteritza per

densitats raonablement altes i una bona integració territorial. És una ciutat

dinàmica i intensa, complexa i cohesionadora socialment. Per fer-la possible és

necessari apostar per la renovació de la ciutat construïda, moderar el consum del

sòl i protegir les àrees no urbanitzables.

S’ha de treballar per adaptar l’urbanisme a les necessitats de la ciutadania i no a

l’inrevés, tenint sempre en compte els drets de les persones amb mobilitat

reduïda: millora d’infraestructures —marquesines en les parades d’autobús,

ampliació de voreres, equipaments adaptats com els sanitaris públics, canviadors

per a nadons...— i eliminació de punts de risc de l’espai públic —barreres

arquitectòniques, obres mal senyalitzades.

Ens comprometem a:

➢ Prioritzar la rehabilitació i utilització d'espais i instal·lacions

existents per davant de la nova construcció.



HABITATGEConsiderem l’habitatge una de les nostres principals prioritats. Garantir l’accés a

un habitatge digne ha de ser l’eix vertebrador de les polítiques urbanístiques.

Aquest accés ha d’afavorir l’equitat social i protegir els sectors socials més

necessitats, com ara joves, immigrants i famílies monoparentals.

Ens comprometem a:

➢ Realitzar un inventari de béns immobles propietat de l’Ajuntament.

➢ Crear un cens d’habitatges buits de tota la ciutat. Actualització

constant del cens realitzat al nucli antic.

➢ Crear una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. La cessió d'ús és

un model en el qual es garanteix l’accés a l’habitatge a un preu assequible.

Mitjançant algun dels diferents Models de Cessió d’Ús (MCU), l’interessat

s’associa a la cooperativa d’habitatge pagant una quota d’entrada que li

serà reemborsada en cas de donar-se de baixa. La cooperativa és la

propietària de l’edifici d’habitatges i, mitjançant el pagament d’un lloguer

tou, cada soci té dret a l’ús indefinit d’un habitatge de la cooperativa. És

un sistema d’accés a l’habitatge situat entre el lloguer i la propietat,

funciona de manera democràtica i els seus habitants mai no poden

transformar-lo en una propietat tradicional, tot i que tenen més drets que

un llogater convencional. És un model que integra la iniciativa privada en un

mercat no especulatiu. Les actuacions concretes en aquest tema seran:

Impulsar una promoció d’habitatges en cessió d’ús que

serveixi com a prova de referència per a un desplegament futur

del model cooperatiu d’habitatge social i que permeti garantir

l’accés a l’habitatge i fer front a l’especulació immobiliària.

Prestar assessorament i donar suport a altres cooperatives

d’habitatge que puguin crear-se.

➢ Fomentar el lloguer entre les persones que viuen a la ciutat:



Potenciar la borsa d’habitatges de lloguer. L’Ajuntament podrà

gestionar els lloguers, oferint garanties de compensació i reparació

de la propietat en cas de danys a l’immoble per part del llogater.

Treballar per concedir ajudes a la rehabilitació condicionades

al fet que l’habitatge es destini a un lloguer rebaixat per a un període

determinat.

Establir les bonificacions de l’IBI i l’ICIO per als habitatges

destinats a lloguer social.

Reduir la taxa de llicència urbanística per a joves i gent gran.

Impulsar un sistema de lloguers tous temporals per a joves,

amb una durada de 5 anys revisables.

Fomentar l’habitatge dotacional per a joves i gent gran. Es tracta

d’habitatges de superfície reduïda, amb serveis comuns i un lloguer

accessible.

Realitzar una borsa d’habitatges de lloguer per a joves amb

els pisos que no compleixen les condicions necessàries

perquè hi puguin viure persones grans o amb mobilitat reduïda.

S’apostarà pel nucli antic com a àrea residencial per a joves, i

l’Oficina Local d’Habitatge realitzarà les tasques de mediació i

garantia necessàries.

➢ Impulsar l’habitatge protegit amb criteris d’adjudicació, en base als

nivells de renda, dimensionant l’habitatge social a les necessitats reals de

la ciutat.

➢ Activar polítiques destinades a les famílies monoparentals amb

l’objectiu d’alleugerir la càrrega econòmica de la unitat familiar originada

per l’habitatge.

➢ Fomentar una arquitectura més sostenible incorporant les energies



alternatives als edificis i incrementant els espais comuns en els edificis

d’habitatges; espais comuns per a serveis energètics -calefacció,

refrigeració i aigua calenta sanitària amb control individualitzat de consums-

per al treball a casa, per al joc dels més petits, per a les reunions i

celebracions, o serveis comuns de bugaderia; amb una gestió d’aquests

espais a càrrec de la comunitat.

➢ Donar suport públic institucional als moviments en lluita pel dret a

l’habitatge i en contra de l’especulació.

➢ Treballar perquè es creï d’un parc de gestió pública d’habitatges.

Treballarem per:

➢ Solucionar el problema de les “cases fantasmes” del nucli antic.

➢ Impulsar la masoveria urbana com una fórmula més de gestió i

rehabilitació de l'habitatge al nucli antic.

ORDENACIÓ D’ESPAIS LLIURES

Entenem el paisatge com un bé ciutadà i volem que els espais lliures de l’entorn

urbà i periurbà passin a ser part activa de la vida quotidiana de la nostra ciutat.

Ens comprometem a:

➢ Continuar donant suport a la Comissió d’Horts Urbans creada per

l’Ajuntament amb l’objectiu de vetllar per la protecció i la millora de

l’horticultura urbana actual i per la creació d’una xarxa d’horts urbans

municipals.

➢ Recuperar les fonts de Tagastet, del Recuit i dels Terrissers.

➢ Recuperar l’entorn del Pou de Gel, fent-ne possible la visita i

coneixement dels seus usos i història.

➢ Protegir altres espais del terme i estudiar la creació de noves formes de

protecció a l’entorn de la ciutat de Berga.



➢ Vetllar per un correcte estat d’ús i manteniment dels parcs i jardins

públics.

➢ Canviar la normativa urbanística del nucli antic per tal d’eliminar

progressivament les façanes de marbre, rètols i altres elements

constructius externs aliens a l’estil arquitectònic del barri, i substituir-los per

altres amb major consonància amb l’entorn.

➢ Revertir la proliferació de construccions provisionals, acumulacions

de materials diversos, tancaments perimetrals elaborats de forma

improvisada, i en definitiva, de la suburbialització dels espais adjacents al

nucli urbà.

➢ Conservar els elements arquitectònics característics com els camins

entre murs de tàpia.

➢ Promoure la conservació dels camins de carro i evitar-ne la

pavimentació, excepte en els punts crítics.

➢ Ordenar la gestió del cementiri i establir criteris que permetin revertir

l’actual saturació de l’equipament així com facilitar una sala per a la

realització de funerals laics.



MEDI AMBIENTLa problemàtica que afecta el medi ambient també ens afecta a nosaltres,

directament o indirecta, a curt, mitjà o llarg termini. Fins ara, una part de la

població li ha donat una importància relativa a causa, sobretot, d’un

desconeixement de la situació i la manca de mecanismes de participació

ciutadana que provoca la nul·la implicació de la població en aquests temes.

L’augment de la mobilitat obligada, la disminució de la qualitat ambiental,

l’increment de la petjada ecològica de la ciutat per l’elevada generació de residus i

l’augment del consum d’aigua, energia i altres recursos, o la degradació social i

ambiental de certs espais urbans i periurbans, han estat algunes de les

conseqüències derivades del model consumista actual.

Cal assegurar la protecció de la biodiversitat i els paisatges, la qualitat dels

recursos hídrics, la reducció de la contaminació atmosfèrica i dels nivells de soroll

urbà. Al mateix temps, els objectius de millora de la qualitat de vida, d’equitat i de

cohesió social han d’esdevenir reptes indefugibles per al planejament. En la

consideració de tots aquests elements es troba la clau d’una sostenibilitat

ambiental.

Les nostres propostes van encaminades a buscar solucions a aquests

problemes concrets, i també a promoure que la ciutadania prengui part activa en

la presa d’aquestes decisions. Les propostes que s’anuncien a continuació, a

diferència del que ha succeït sempre a la nostra ciutat, que han anat les unes

despenjades de les altres, s’emmarcaran en l’Agenda 21 Local, un programa

impulsat per les Nacions Unides amb l’objectiu de fomentar un desenvolupament

sostenible als municipis, en base a una diagnosi de la situació actual. Amb això

pretenem que les polítiques ambientals, tot i que es gestionen des d’una regidoria

concreta, impregnin tota la societat per tal de ser més eficients a l’hora d’aplicar-

se.

Ens comprometem a:

➢ Reactivar l’Agenda 21 en tota la seva amplitud.



➢ Dinamitzar els canals d’informació ciutadana en temes

mediambientals. (vegeu PARTICIPACIÓ CIUTADANA, pàg.11)

Realitzar un butlletí-memòria de la Regidoria de Medi

Ambient on es recullin alguns indicadors de residus, reciclatge,

consums elèctrics... comprensibles per tota la ciutadania, així com

actuacions de millora implementades i objectius a assolir.

Crear un espai específic per al medi ambient a la web de

l’Ajuntament on s’han d’incloure ampliats i actualitzats els

mateixos continguts que el butlletí, la documentació generada per

l’Agenda 21 i un apartat de fòrums i espais de debat públics per a la

presentació i discussió de propostes, i participació ciutadana en

general.

Reactivar el Consell Municipal de Medi Ambient i

Sostenibilitat, per tal que els agents socials afectats per algun

tipus d’actuació mediambiental —associacions, empreses de

gestió, entitats, centres educatius— puguin dir-hi la seva.

MODEL ENERGÈTIC

El creixement econòmic associat al consum d’energia ha augmentat en els

darrers anys i, en conseqüència, han augmentat les emissions de gasos

responsables de l'efecte hivernacle així com d’altres contaminants atmosfèrics, la

qual cosa fa que ningú dubti de la necessitat d'aplicar mesures correctores al

sistema energètic.

La moderació del consum ha de ser un objectiu prioritari de la política energètica,

mitjançant la recerca de formes de consum més responsables i respectuoses

amb el medi ambient. Aquest fet, lligat a la dependència dels combustibles fòssils

i a la manca de diversificació de les fonts d’energia renovable, obliga a replantejar

el model actual.

L'ús de les energies renovables és a dia d'avui molt petit a Catalunya i es troba



molt per sota dels objectius que es marquen en l’àmbit europeu. És per això que

en l’àmbit del Principat, el Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015 (PEC)

estableix l'ús d'energies renovables com un dels seus objectius principals, així

com la recerca, el desenvolupament, la millora i la innovació d'aquestes

tecnologies.

Ens comprometem a:

➢ Actualitzar l’auditoria energètica amb l’objectiu de detectar

mancances, disfuncions o obsolescències en els sistemes, instal·lacions i

equipaments municipals que originin consums energètics innecessaris, i

corregir les deficiències detectades.

➢ Racionalitzar el consum d'energia i determinar quines són les

necessitats veritables i com cobrir-les —per exemple, explotant les línies de

subvenció de l'Institut Català d'Energia, (ICAEN)—, així com determinar

quines despeses energètiques són prescindibles.

Reduir la intensitat lumínica de l'enllumenat públic a

l'estrictament imprescindible per garantir la seguretat a partir de

determinades hores de la matinada en les quals l'ús dels vials

públics és pràcticament nul.

➢ Estudiar la possibilitat d’instal·lar sistemes de generació i

aprofitament basats en les fonts d’energia renovables, en especial:

Biomassa. Promoure i estudiar la viabilitat tant d’instal·lacions de

producció calorífica com d’instal·lacions de generació elèctrica per a

usos municipals, domèstics i industrials. Fer una substitució

progressiva de les calderes de calefacció que consumeixin

combustibles fòssils per altres que funcionin amb biomassa forestal.

Microhidroelèctrica. Estudiar la possibilitat d’aprofitar l’energia

hidràulica de la xarxa de subministrament d’aigua potable.

Solar tèrmica. Promoure’n la instal·lació, en especial als edificis



públics per a l’obtenció d’aigua calenta sanitària o com a suport de

sistemes de calefacció.

Microeòlica. Promoure el debat sobre la conveniència d’instal·lar-la

i, arribat el cas, estudiar l’aprofitament microeòlic al terme de Berga.

Metanització de residus orgànics. Estudiar la possibilitat

d’obtenir aprofitaments energètics a partir de residus orgànics.

Geotèrmica. Promoure’n i estudiar-ne la viabilitat, en especial en

edificis públics; així com de les possibilitats de cooperació en l’ús

d’aquestes instal·lacions també per a edificis privats.

➢ Adequar les potències contractades als consums mitjans.

Treballarem per:

➢ Promoure la gestió cooperativa, en l’àmbit local, ciutadà i

supramunicipal, en aquells tipus d’instal·lacions en què ho permetin els

costos de posada en servei, mode d’explotació o tipologia industrial.

(vegeu ÀREA ECONÒMICA, pàg.74)

GESTIÓ DE L’AIGUA

La gestió de l’aigua ha esdevingut en els últims temps un debat clau. En aquest

sentit, s’ha difós un nou corrent de pensament conegut com a nova cultura de

l’aigua. Segons aquest corrent, l’aigua, pel fet de ser un bé imprescindible per a la

vida, s’ha de distribuir equitativament entre tots els éssers vius.

L’eix principal d’aquesta concepció consisteix a deixar de considerar l’aigua

únicament com un recurs i començar a parlar-ne com l’element bàsic dels

ecosistemes hídrics i com a part fonamental per a la bona preservació de la

qualitat ambiental, que a la vegada garanteix la preservació de l’aigua com a

recurs.



Ens comprometem a:

➢ Millorar l’eficiència en el consum d’aigua de les instal·lacions i

equipaments municipals.

➢ Posar en marxa un programa d'actuació que tingui com a finalitat la

reducció de les pèrdues de la xarxa de distribució d’aigua, determinades

per l’estudi realitzat arran de la posta en marxa de l’Agenda 21 de Berga.

➢ Establir sistemes d'aprofitament de les aigües pluvials i promoure les

obres necessàries al respecte amb l'objectiu de reduir el consum d'aigua

provinent de les captacions.

➢ Instal·lar sistemes de reg als parcs i jardins que promoguin l'estalvi

d'aigua. Promoure també la plantació d'espècies autòctones amb baixes

necessitats hídriques.

Treballarem per:

➢ Netejar la llera de la riera de Metge i treballar amb l’objectiu estratègic

d’assegurar-ne un cabal ecològic raonable.

➢ Estudiar la possibilitat de donar nous usos a les aigües depurades

un cop processades per tal d’optimitzar-ne si és possible els usos en regs,

neteja, etcètera.

➢ Recuperar la gestió pública de l'aigua. (vegeu ADMINISTRACIÓ

MUNICIPAL, pàg.7)

RESIDUS MUNICIPALS

Els municipis acabem gestionant els residus que fem com a consumidors d'un

procés productiu que és lineal—del recurs natural a l'abocador— a diferència dels

processos naturals, que són circulars i en què tot es recicla.

El 2009, a Catalunya el nivell de recollida selectiva era del 34,20%, una xifra molt

baixa si tenim en compte que els materials que conté la brossa són fàcilment



reciclables en un 80%. La barreja dels materials reciclables als contenidors de

rebuig en dificulta molt la gestió.

Hi ha una alternativa, l’estratègia de residu zero, que ja fa anys que mostra

l’opció de convertir les deixalles en recursos. A més d’evitar els problemes

relacionats amb els impactes ambientals i socials de la gestió de residus, genera

molts més llocs de treball que l’estratègia de gestió de residus convencional i és

tan o més rendible econòmicament que les alternatives de gestió final —

abocadors convencionals, i incineració.

Per tal de millorar la gestió dels residus de Berga i afavorir l’estratègia de residu

zero ens comprometem a:

➢ Implantar una taxa d'escombraries dinàmica en funció d'uns objectius

assolibles en matèria de disminució de volums i separació de residus.

Congelar l'increment de la taxa, repercutint alhora les baixades de costos

d'abocador en forma de reinversions de millora del sistema de recollida i de

valorització del residu (metanització), amb l’objectiu d’assolir a mitjà o llarg

termini disminucions del cost de la taxa.

➢ Optimitzar el sistema de recollida selectiva detectant-ne les

mancances i establir mesures correctives al respecte, com per exemple

establir millores en la ubicació dels contenidors amb l'objectiu de facilitar la

recollida selectiva.

➢ Introduir sistemes de recollida porta a porta de les diferents fraccions

de residus.

➢ Treballar per assolir el cobrament de les bosses de plàstic no

reutilitzables a tot el comerç de Berga. (vegeu COMERÇ, pàg.81)

➢ Posar a disposició dels ciutadans un servei de vaixella reutilitzable

per a esdeveniments, festes populars i privades amb l'objectiu de donar

una alternativa a les vaixelles d'un sol ús. (vegeu PROMOCIÓ




➢ Treballar de forma conjunta amb el comerç i l’hostaleria de Berga

per tal de cercar solucions que permetin reduir el volum de residus

generats per aquesta activitat, com per exemple estudiant la possibilitat

d'implantar sistemes de reutilització d'envasos, foment de la venda a

granel i de productes de proximitat, etcètera.

➢ Estudiar la possibilitat d’implantar un sistema municipal de

bolquers de cotó reutilitzables, a partir de les llars d’infants i altres

establiments col·laboradors. (vegeu PROMOCIÓ ECONÒMICA, pàg.76)

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

Per tal de garantir una bona qualitat de vida dels habitants de la nostra ciutat,

ens comprometem a:

➢ Actualitzar els estudis realitzats i posar en pràctica les mesures

correctores proposades.

➢ Promoure els controls exhaustius als vehicles per tal que s’ajustin a la

normativa vigent.



MOBILITATLa mobilitat interna de Berga és un problema urbanístic de primer ordre i

altament complex. Fins i tot és de difícil solució, especialment si s’aborda només

des del punt de vista del trànsit com s’ha fet en els darrers temps.

Existeixen dues maneres de plantejar la millora de la mobilitat. La tradicional

parteix de la demanda d’espai viari fonamentalment per al cotxe privat i la creació

de més espai amb la idea de disminuir els problemes de trànsit. Com s’ha

demostrat arreu del país, aquest és un model contraproduent, ja que, a mesura

que augmenta l’espai, augmenta l’ús del cotxe. La segona tracta d’invertir el

plantejament i definir quin model de mobilitat volem per a la ciutat de Berga; és a

dir, adaptant l’ús del cotxe al model i no a la inversa. Creiem que només des

d’aquesta visió es pot assolir una solució raonable al caos de trànsit en què

comencem a viure.

Davant l’agressió que suposa l’ús massiu del vehicle privat, cal defensar una

intensificació de les xarxes de transport públic comarcals i intercomarcals. Noves

xarxes de ferrocarrils i la connexió en transport públic eficient de tots els municipis

d’una mateixa comarca són reivindicacions que cal posar sobre la taula de

manera immediata.

Ens comprometem a:

➢ Treballar amb l'objectiu estratègic de promoure el canvi de model

de la mobilitat actual basada fonamentalment en el vehicle privat, per un

model basat en els desplaçaments a peu, amb bicicleta i amb transport

públic.

➢ Introduir bonificacions i recàrrecs a l’impost de circulació mitjançant

criteris mediambientals.

➢ Promoure la94 progressiva substitució del parc mòbil municipal per

vehicles propulsats per sistemes més eficients, com ara vehicles elèctrics o

híbrids.



➢ Continuar promovent la lluita per la integració tarifària dels

municipis del Berguedà.

➢ Vetllar per una permanent adaptació del servei d’autobús, per

exemple, amb la utilització de vehicles de mides adequades a la demanda

existent, a les variacions de necessitats de mobilitat que en el decurs del

temps vagin sorgint.

Reformular l'actual format de l’abonament de 10 viatges per

un altre format més pràctic.

Estudiar la creació d’altres tipus d’abonaments que resultin

més econòmics als usuaris habituals de l’autobús.

➢ Potenciar la mobilitat a peu amb actuacions concretes:

Illes de vianants: Tancament a la circulació de tot el nucli vell

permetent només l'entrada als veïns i als serveis de càrrega i

descàrrega en un determinat horari.

Zones de prioritat invertida: espais on la prioritat de circulació és

per als vianants, com a alternativa igualment sostenible a les illes de

vianants.

Voreres: caldria fer un estudi d'amplades, estat, mobiliari urbà,

continuïtat en el pas, etcètera, i corregir-ne les deficiències

detectades.

➢ Promocionar els camins escolars i vetllar perquè els espais per on

passen estiguin ben condicionats i siguin segurs. Estendre’n

l’aplicació als centres d’educació concertats. (vegeu EDUCACIÓ, pàg.39)


➢ Construir una terminal d’autobusos que permeti adequar el servei a les

necessitats actuals.



➢ Augmentar la presència d’arbres d’espècies autòctones als carrers i

places de la ciutat, principalment a les entrades a la ciutat.

➢ Promoure la creació d’un carril bici al llarg de l’eix est-oest de la ciutat.

Dotar-lo de les infraestructures necessàries per poder-ne garantir el

funcionament —senyalització, instal·lacions d’aparcament de bicicletes en

condicions de seguretat, etcètera.

➢ Promoure l’adequació de vies interurbanes a la circulació amb

bicicletes dels trams Berga-Avià (Antic camí Ral de Cardona), Pedret-Cal

Rosal (antiga via del ferrocarril) i valorar l’adequació del tram Berga-Cercs,

ja sigui seguint el traçat de l’antic Tramvia de Sang o bé el de la Carretera

Vella de Cercs.

➢ Recuperar com a passeig el tram de l'antiga carretera C-16 des de

Cal Rosal a la Font del Ros.

➢ Crear espais d'aparcament a les entrades de la ciutat, dotats de

bona connectivitat amb el centre de la ciutat mitjançant el transport públic,

per tal de descongestionar-lo de trànsit rodat. Promocionar-ne l’ús entre

els usuaris potencials de la resta de la comarca.

➢ Disposar d’una línia de tren apta per a mercaderies i passatgers, no

només a Berga sinó també al Berguedà, ha de ser un objectiu estratègic.

Implementar polítiques que ens permetin acostar-nos a aquest objectiu,

com per exemple millorant la connectivitat amb les infraestructures

ferroviàries existents. Treballar perquè s’inclogui aquesta línia al Pla

d’Infraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026.

➢ Fer front comú amb l'Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del

Bages per reclamar a la Generalitat les millores que permetin una

reducció substancial del temps de viatge amb tren entre Manresa i

Barcelona.

➢ Millorar l’actual xarxa de transport públic entre els municipis de la

comarca treballant conjuntament amb el Consell Comarcal.



ÀREA ECONÒMICAEls Països Catalans pateixen especialment la crisi econòmica per la

preeminència dels sectors més especulatius. El creixement econòmic de la

darrera dècada s'ha forjat en la construcció amb finalitats especulatives,

promogut pel govern estatal i els autonòmics. Les corporacions locals veien en les

taxes i impostos relacionats amb aquesta activitat econòmica la base del seu

migrat finançament en relació amb els serveis que han anat assumint, tot i que no

són, en molts casos, l'administració pública competent.

La retallada de salaris al sector públic, la congelació de les pensions, l’eliminació

de prestacions socials, etcètera s’han vist acompanyades d’una reforma laboral i

del sistema de pensions que suposa una nova pèrdua de drets dels treballadors.

En definitiva, les mesures adoptades pel governs suposen una nova agressió dels

drets socials de les classes populars.

Així, doncs, totes aquelles polítiques encarades a fer pagar la crisi a les classes

treballadores no ajudaran a superar-la, sinó que l’agreujaran. D’aquesta manera,

apostem per aprofundir en la redistribució de la riquesa, de manera directa i

indirecta, per poder edificar un model que no requereixi l’especulació financera o

immobiliària, sinó que es basi en la producció, l’estabilitat i el benestar social.

Davant d’aquesta situació treballarem perquè l’Ajuntament sigui una peça activa

per a la transformació de l’actual sistema econòmic, basat en el màxim benefici

per sobre dels drets de les persones.

Ara bé, una vertadera transformació positiva passa pel canvi de les estructures i

també per les relacions humanes basades en una ètica justa que promogui la

reciprocitat i la solidaritat, a través del reconeixement de l’altre i de la pluralitat de

subjectes i gèneres. La justícia està estretament lligada a la superació de la

subordinació, al mateix temps que queda fortament vinculada a la idea de llibertat

i igualtat i, en conseqüència, a la demanda de reconeixement.

En aquest sentit, cal superar l’actual concepció emprada pels successius

governs municipals que redueix la ciutadania i els seus drets a simples usuaris



d’uns serveis personals, en lloc d’encarar el repte de garantir la igualtat efectiva

entre tots els ciutadans, deixant de tractar-nos com a usuaris. Cal situar la

població com a subjecte de drets i deures més enllà de la seva edat, classe

social, gènere i procedència. En la mesura que l’acció social municipal se situï en

aquestes coordenades tots els col·lectius es veuran atesos, perquè les iniciatives

s'adreçaran a totes les persones per igual.



PROMOCIÓ ECONÒMICADonarem suport a totes aquelles iniciatives i lluites que serveixin per donar poder

a les classes populars de les quals formem part indissoluble. Això vol dir que

donarem decidit suport al cooperativisme i a l’economia social arrelada al territori i

prioritzarem, tant en el nostre fer diari com en el nostre treball, les institucions,

cooperatives i altres formes organitzatives d’economia social més justa.

L’atur a la nostra comarca és un dels problemes que requereixen una intervenció

urgent per part de les administracions. Tot i que les entitats locals no tenen

competències legals sobre aquest tema, l’Ajuntament és la primera administració

a qui s'adrecen els ciutadans en situacions problemàtiques i, per tant,

l’administració local hi té una responsabilitat social que ha d'assumir.

Un dels efectes que té la crisi, especialment a la nostra comarca, és el

tancament d'empreses i la deslocalització quan es tracta de multinacionals, tot i

que puguin tenir projectes de viabilitat. L'Ajuntament ha d'assumir un paper actiu

en la defensa dels treballadors, i ha de protegir la permanència de les activitats

susceptibles de deslocalització oferint un suport públic a les vies alternatives de

continuació de l'activitat que comptin amb la participació activa dels treballadors.

Ens comprometem a dur a terme les següents actuacions:

➢ Coordinar tots els agents públics i privats implicats en tasques de

promoció econòmica —Ajuntament, CFI, Consell Comarcal— amb

l'objectiu de no duplicar tasques i serveis, contribuint a la planificació

estratègica del desenvolupament econòmic comarcal.

➢ Posar en funcionament un servei d’informació i gestió d’iniciatives

laborals i empresarials, amb especial atenció envers els joves, que

complementi la seva tasca amb la dels altres serveis públics existents.

➢ Treballar per adequar la formació professional i la formació i

reciclatge per a persones en situació d’atur a la demanda existent,

posant especial èmfasi en els sectors emergents de l’economia comarcal,



amb possibilitat de constituir filons d’ocupació i d’autoocupació. (vegeu

EDUCACIÓ, pàg.39)

➢ Crear vivers de petites empreses posant a la seva disposició, així com

del col·lectiu dels teletreballadors, un espai adequat per a les seves

tasques administratives, adaptat a les seves necessitats tècniques i

d’equipament.

➢ Promoure el sector primari: els oficis de reparació i rehabilitació, els

serveis personals i mediambientals, l'oci creatiu i productiu, el turisme

actiu, etcètera.

➢ Dinamitzar el polígon de la Valldan.

Actualitzar el cens de naus i terrenys buits i disponibles, així

com les seves condicions d’ocupació. Publicitar el cens amb

l’objectiu de facilitar al màxim les possibles implantacions futures.

Crear una imatge de marca del polígon en el seu conjunt,

amb l'objectiu de millorar-ne la imatge i difusió, així com de facilitar

també que les empreses ja implantades s’hi identifiquin.

Promoure l'associacionisme entre les empreses ja

implantades.

Analitzar les estratègies d’implantació i desenvolupament,

prioritzant activitats i sectors capaços de crear sinergies i que siguin

font d’ocupació.

Adequar els serveis existents a les necessitats estratègiques

de desenvolupament futur, així com de les empreses ja

implantades.

A la vegada, treballarem per:

➢ Potenciar l’economia social del sector de medi ambient i gestió de

residus, entre altres. Explorar les possibilitats que puguin oferir tasques



puntuals que per si soles no donarien probablement càrrega de treball

suficient per a sostenir una activitat econòmica. (vegeu MEDI AMBIENT,

pàg.64)

Estudiar la possibilitat de crear un servei de cessió, neteja i

ús d'una vaixella d'ús públic per a esdeveniments socials —

festes, dinars populars, etcètera.

Estudiar possibilitat de crear un servei de gestió logística,

neteja i control de bolquers de cotó reutilitzables

subministrant-ne a les famílies mitjançant les escoles bressol i una

xarxa d'establiments col·laboradors.

➢ Potenciar el consum alternatiu i sostenible fomentant

l'associacionisme dels consumidors.

Compra pública en proximitat. Donar preferència a proveïdors

locals.

Compra pública social de béns i serveis com per exemple les

telecomunicacions.

Potenciar els serveis existents que fan la funció de bancs

d'aliments.

Dinamitzar el banc d'hores comarcal.

➢ Dinamitzar les fires sumant altres dates amb potencial d'atracció de

públic basades en fets històrics i esdeveniments locals -carlins, Guillem de

Berguedà, Elois- o bé en activitats d'interès general i cultural -energies

alternatives i estalvi energètic, teatre amateur- a les actuals cites anuals

d'activitats comercials.

Traslladar la Fira de Maig al primer cap de setmana de maig, en

dissabte i diumenge. Estipular els preus dels estands de la fira, així

com la seva superfície, amb la premissa de facilitar la presència del



màxim nombre possible d'empreses. Dividir la fira en cinc àmbits:

L'espai tradicional, que agruparà les empreses i comerços

de Berga i comarca.

Un espai de cooperativisme i nova economia.

Un espai de Tecnologies de la Informació i la Comunicació

(TIC).

Un espai on convidarem empreses externes a la comarca

interessades en establir vincles amb empreses locals.

Un espai de formació, que aplegui les ofertes formatives amb

incidència directa en el món laboral.

Dinamitzar la Fira de Santa Tecla amb una mostra gastronòmica

que s’integri en al conjunt de les activitats de la fira. Aquesta mostra

estarà oberta a la participació dels establiments més destacats en la

comercialització del producte alimentari fresc i cuinat. Al mateix

temps, ha de ser un aparador d’integració intercultural, on es

recullin les propostes gastronòmiques pròpies d’establiments

especialitzats en cuines d’arreu del món, ja que entenem que la

gastronomia, com a manifestació cultural, pot i ha de ser un vehicle

important de convivència i cohesió social. Tot això, sempre amb el

producte protagonista de la fira, el ramader, com a nexe d’unió.

➢ Promocionar l’economia cooperativa basant-nos en:

Difondre l’economia cooperativa a tots els nivells.

Assessorar els emprenedors per a la creació d’empreses

cooperatives o d’iniciatives cooperativistes interempresarials.

Assessorar en la recerca de fonts de finançament per a

projectes cooperatius.



Organitzar una mostra d’empreses cooperatives i

d’iniciatives cooperativistes interempresarials.

Realitzar accions formatives sobre economia cooperativa

dirigides als emprenedors.



COMERÇPer nosaltres, el comerç de proximitat és una pedra angular de les relacions

econòmiques, socials i de convivència dels pobles i ciutats catalanes. Més encara

si tenim en compte el cas particular de Berga, capital de comarca d’un territori

que ha estat víctima d’un dels processos de deslocalització industrial més

importants dels darrers 25 anys. El comerç de petites i mitjanes dimensions

representa el mitjà de subsistència d’un bon nombre de famílies berguedanes, i és

un element dinamitzador de la vida econòmica i social dels barris i carrers de la

nostra ciutat. A més, els ciutadans de Berga tenim dret a gaudir d’una oferta

comercial diversa, de qualitat i pròxima al nostre habitatge.

Per tot això, creiem fermament que el comerç fa ciutat i que, per tant, el seu

desenvolupament ha d’estar lligat a un projecte de ciutat compacta, que eviti els

desplaçaments dels seus habitants, complexa, que harmonitzi els usos

comercials i els residencials, i cohesionada. Les polítiques de suport al

desenvolupament del comerç de proximitat han de ser clares i decidides, s’han de

dotar de recursos humans i financers i han d’integrar els seus principals actors,

els comerciants i les associacions, en totes aquelles decisions que afecten la seva

activitat. En poques paraules, cal implicació i complicitat a l’hora de donar suport,

des de tots els punts de vista —econòmics, tècnics, humans, etcètera— a totes

aquelles iniciatives que els comerciants considerin necessàries per impulsar i

promocionar la seva activitat a la ciutat. A més, l’Ajuntament de Berga no pot

dissenyar els projectes i reformes urbanístiques de la ciutat d’esquena als

interessos del comerç existent, o del que es podria generar, en el seu entorn. Ha

de treballar conjuntament amb els comerciants en projectes d’urbanisme

comercial que facin compatible la vida ciutadana amb el desenvolupament del

comerç de proximitat i que facilitin el model de ciutat que hem apuntat

anteriorment. En definitiva, el model de desenvolupament comercial i de ciutat que

defensem vol preservar i potenciar el comerç de proximitat allà on està instal·lat,

facilitar-ne la implantació als barris on l’oferta, almenys la referent a les necessitats

més bàsiques, és deficitària, estimular la continuïtat comercial i, finalment, adaptar

el sector als canvis en els hàbits de vida i consum de la demanda. Tot això, com



hem dit, ha d’estar lligat a un projecte de ciutat i, per tant, ha d’estar suportat en

tot moment, tant des del punt de vista tècnic com financer, pel nostre ajuntament.

Per tot això, ens hem proposat treballar de tu a tu amb els comerciants, amb

l’objectiu de donar-los tot el suport i complicitat que necessitin i que fins ara, al

nostre entendre, els ha mancat.

En l’àrea de comerç ens comprometem a:

➢ Posar en funcionament un servei d'atenció al comerciant que

dinamitzi de forma estable la coordinació amb la Unió de Botiguers

i altres associacions de comerciants, i que pugui assessorar en tot allò

que fa referència a la normativa comercial, la disciplina de mercat, la

formació a comerciants i treballadors del comerç, etcètera. (vegeu

PROMOCIÓ ECONÒMICA, pàg.76)

➢ Establir a la web de l'Ajuntament un espai amb informació detallada

útil per al comerciant. Des de les necessitats per a l’obertura d’un

comerç fins a la normativa i pràctiques comercials.

➢ Implicar els representants del comerç berguedà en la planificació

de totes les polítiques susceptibles d’afectar el desenvolupament

de l’activitat del sector -urbanisme, medi ambient, ordenació

d'equipaments comercials, etcètera- mitjançant assemblees

consultives. (vegeu PARTICIPACIÓ CIUTADANA, pàg.11)

Programa d'actuació i millora de les voreres i espais per a vianants.

Canvi de la normativa urbanística amb l'objectiu de retornar al nucli

antic un aspecte més d'acord amb la seva antiguitat.

➢ Desenvolupar un nou Pla de Dinamització Comercial amb cinc eixos

d'actuació.

Estructura i gestió.

Posar a disposició de la UBIC un espai físic adequat per al



desenvolupament de la seva activitat.

Identificació comercial.

Promoció del logotip i marca comercial.

Senyalització del centre comercial.

Creació de bosses i embalatges unificats, tant de

reutilitzables com d'un sol ús, aquests darrers de pagament

per al client.

Comunicació i publicitat.

Promoció de la marca comercial en premsa, ràdio i televisió

locals.

Promoció i animació.

Presència i participació a les fires.

Campanya de Nadal.

Serveis als clients.

Estudi de viabilitat i posada en marxa, si s'escau, d'un servei

de lliurament a domicili.

Creació d'una pàgina web a través de la qual es puguin

recollir comandes.

Estudi de viabilitat i posada en marxa, si s'escau, d'un servei

d'atenció infantil.

Serveis als comerciants.

Assessorament tècnic a través del servei d'atenció al

comerciant.



Formació a comerciants i treballadors.

➢ Establir plans d'usos comercials basats en l’estudi de carències i

dèficits existents en determinats barris i zones, que tinguin com a

objectiu l’estimulació del comerç en aquests espais, amb especial prioritat

per a l’establiment de comerç de proximitat amb l’oferta més primària i de

consum habitual, que minimitzi aquestes mancances.

➢ Procurar la integració dels comerciants nouvinguts en el teixit

associatiu comercial de la ciutat. La Fira de Santa Tecla és l'espai idoni

per iniciar aquesta integració.

MERCAT MUNICIPAL

La dinamització del Mercat Municipal de Berga és un repte pendent i totalment

necessari en el comerç de la ciutat.

En aquest punt, ens comprometem a:

➢ Dinamitzar el Mercat Municipal a les instal·lacions actuals.

➢ Treballar per traslladar el Mercat Municipal a la plaça Viladomat, a

l'espai actualment ocupat per l'edifici de l’OTG i convertir les instal·lacions

actuals en aparcament.

➢ Afegir al mercat setmanal de dissabte un espai de productes locals

i comarcals alimentaris, manufacturers i artesanals.



TURISMEEl turisme és un sector econòmic importantíssim al nostre país, que ha

protagonitzat en gran mesura el pas d’una societat industrial a una societat de

serveis. Per aquest motiu, quan el Berguedà ha patit la crisi industrial, molt sovint

s’ha plantejat el turisme com la gran alternativa. Però aquest plantejament ha anat

mancat de model i s’ha basat massa sovint en actuacions aïllades o bé en

simples actuacions d’aparador que, al final, no han aconseguit els objectius

previstos.

El Berguedà no és una comarca que puguem situar a primera línia del turisme de

masses. És per aquest motiu que ens cal orientar el sector cap a un model

alternatiu, que busqui com a clients el sector cada vegada més important de

població que defuig les zones turístiques massificades i que cerca retornar a

l’autenticitat. Però aquesta autenticitat no és quelcom que puguem construir de

cartró-pedra, com un simple aparador, sinó que ha de partir d’una realitat

concreta.

Per aquest motiu, considerem que el principal actiu turístic de la nostra ciutat ha

de ser la pròpia qualitat de vida dels berguedans, entenent aquesta qualitat de

vida com el conjunt de serveis, vida cultural i conservació de l’entorn i del

patrimoni històric. Una de les primeres tasques de la Regidoria de Turisme serà

establir quins són els elements qualitatius de promoció turística de la ciutat.

Un cop establerts aquests elements qualitatius sobre els quals impulsar la

promoció turística de la ciutat, considerem que la política turística cal basar-la en

quatre eixos: millora de les infraestructures turístiques, promoció exterior de

l’oferta turística, adequació dels mecanismes de comercialització turística a les

noves tendències i preservació d’un model turístic propi respectuós amb l’entorn

natural i cultural.

Per tot això, ens comprometem a:

➢ Desenvolupar i potenciar el Museu Comarcal (vegeu CULTURA,

pàg.32)



➢ Promocionar a l’exterior l’oferta turística de la ciutat i la comarca.

➢ Integrar Berga i el Berguedà al Camí dels Països Catalans. EL Camí

és una ruta de senderisme sociocultural en procés de senyalització de

forma participativa per fer a peu, que recorre totes les comarques i illes de

parla catalana. Està pensat per a tots els públics i edats, i va enllaçant els

pobles, que és on es troba principalment la realitat social, la cultura, l’art...

Són les entitats, veïns i institucions de cada municipi i comarca els qui

defineixen el seu tram de Camí, els continguts de la guia i els recursos i

serveis que inclou. És un projecte apartidista i que té tot el país i tota la

seva gent com a protagonistes i beneficiaris, a més dels visitants d’altres

països.

QUERALT

Tenint en compte que al llarg de la legislatura la gestió de Queralt retornarà a

l’Ajuntament de Berga, entenem que s’obre la possibilitat de plantejar de nou la

seva dinamització.

En aquest tema treballarem per dinamitzar l’espai de Queralt. Aquesta

dinamització es concreta en:

➢ Implantar un model turístic familiar, educatiu i cultural oposat a la

massificació que fomenti els valors del respecte i la responsabilitat

envers l'entorn, la natura i el paisatge.

Potenciar l’espai de Queralt en quatre eixos: paisatge i

natura, cultura, esport, oferta gastronòmica i allotjament.

Natura: Creació d’un espai d’interpretació de l’entorn: flora,

fauna, geologia, valors paisatgístics...

Cultura: Creació d’un espai d’interpretació amb dues

vessants, una, dedicada a la cultura trobadoresca, prenent

com a referent la figura de Guillem de Berguedà, i l'altra,

dedicada al catarisme i la seva influència a les nostres



contrades, posant d'aquesta forma en valor l'inici del camí

dels Bons Homes.

Esport: Dinamització de les possibilitats esportives de

l'entorn: senderisme, escalada esportiva i parapent.

Oferta gastronòmica i d’allotjament:

• Allotjament: adaptació dels edificis actuals per tal de

realitzar una oferta d’allotjament integrada dins de la

Xarxa d’Albergs de la Generalitat de Catalunya. La

tipologia de les habitacions hauria de ser variada, amb

habitacions grans tipus casa de colònies, habitacions

de mida mitjana amb lliteres i bany compartit per a

grups reduïts i habitacions de dues a quatre places,

de tipus familiar, amb bany compartit les unes, i amb

bany individual les altres. Aquests requisits són

necessaris per tal de poder-se adaptar al diferents

públics a què es dirigeix l'equipament.

• Gastronomia : la restauració hauria de disposar d'un

espai divisible que permetés tant el servei a grups

grans com a una oferta de bar–restaurant per a grups

reduïts i familiars.

Conservar les edificacions actuals i la seva volumetria, els

camins i espais oberts i de passeig com a signes d'identitat

propis de Queralt, portant només a terme les corresponents

adaptacions als requeriments actuals per als usos descrits, evitant

alhora la construcció de noves edificacions que puguin danyar

l'equilibri natural o paisatgístic de l'entorn, o bé que prefigurin un

model massiu d'explotació turística.



TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ (TIC)

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) suposen, per a la nostra

societat, un salt endavant històric. Per aquest motiu, segons el plantejament

d’esquerres, com a societat no podem quedar enrere, i cal que ens adaptem i

innovem en aquest sentit.

El repte més important que tenim, però, és que aquest àmbit arribi a tota la

societat. La fractura digital —la divisió de la societat entre aquells que dominen les

TIC i aquells qui ni tan sols hi tenen accés— representa aprofundir encara més en

les diferències socials existents, i ens allunya del nostre objectiu de reduir, fins a

fer desaparèixer, aquestes diferències socials.

Com ja s’apunta al Pla Director Participatiu de la Societat del Coneixement,

encarregat pel Consell Comarcal del Berguedà el 2009, la nostra comarca està

patint ja la fractura digital i és en part a les mans de l’administració local que

aquesta situació no s’agreugi.

D’altra banda, des de la nostra perspectiva d’esquerres, apostem per un model

concret: un model solidari, cooperatiu i obert a tothom. Per això, el nostre treball

es basarà en l’àmbit del programari lliure i en l’àmbit del lliure accés a la xarxa per

part dels ciutadans. Optem per aquest model davant del model obsolet de

monopoli i patents que grans multinacionals intenten imposar-nos.

QUÈ S’HA FET FINS ARA?

En els darrers quatre anys la política de l’Ajuntament respecte de les TIC ha estat

minsa i mancada d’idees. Podem afirmar que l’actuació de l’Ajuntament ha estat

molt per sota de les necessitats i de la importància que actualment es mereixen

les TIC dins la nostra societat. Per exemple, no s’ha universalitzat l’accés a la

xarxa tot i la insistència constant de la CUP. Pel que fa a les TIC, Berga també va

un pas endarrere.



QUINS REPTES TENIM?

El repte més important és universalitzar l’accés i el domini de les TIC no

només per combatre la fractura digital sinó, per, amb legítima ambició,

retallar part de les desigualtats socials existents.

Ens comprometem a:

➢ Tirar endavant decididament la implantació del sistema d’accés a

Internet sense fils que sigui, en la majoria d’aspectes, públic i universal.

➢ Migrar tots els sistemes informàtics d’equipaments municipals a

programari lliure. Aquest procés, que han fet i estan fent administracions

locals i regionals europees, permetrà a l’Ajuntament de Berga posicionar-

se avantatjosament en el camp del progrés tecnològic i estalviar-se un

munt de diners en llicències de programari.

➢ Elaborar un Pla Integral de Formació de TIC. A partir de les entitats ja

existents que ofereixen formació d’aquest tipus —Telecentre, Escola

d’Adults, Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran, escoles de

primària i de secundària, entitats privades— volem coordinar un pla que

permeti augmentar el nombre de persones que dominin les TIC. Els eixos

principals seran:

Garantir una oferta horària entre els diferents agents que

permeti arribar al màxim de persones possible.

Unificar la informació i la publicitat de la formació dels

diversos ens que en programen.

Coordinar la informació sobre actuacions en aquesta matèria

d’ens i administracions supralocals.

Potenciar les titulacions d’Acreditació de Competències en

Tecnologies de la Informació i la Comunicació (ACTIC).

L’ACTIC és el certificat acreditatiu de la competència digital, entesa

com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit



de les TIC.

Un segon repte és fer pujar la ciutat i la comarca al tren de l’economia

vinculada a les TIC.

En aquest sentit, treballarem per:

➢ Dotar d’instruments l’associació d’empresaris relacionats amb les

TIC, ja creada.

➢ Actualitzar el portal turístic de Berga a la xarxa. Posar a un sol clic

tota l’oferta de la ciutat.

➢ Crear un portal actualitzat per al comerç de la ciutat. Per a un petit

comerç resulta molt costós tenir presència a la xarxa si l’esforç es fa

individualment.

En aquest sentit, ens comprometem a:

➢ Potenciar les xarxes socials —Facebook, Twitter... i les que vagin

apareixent—aplicades a la informació municipal i la seva promoció.

➢ Dotar d’un espai propi a la Fira de Maig la Regidoria de Tecnologies

de la Informació i la Comunicació i l’associació d’empreses

especialitzades en aquest àmbit.

Finalment, el tercer repte és obrir l’administració i la democràcia a les

TIC.

Treballarem per:

➢ Crear un portal cultural i associatiu de Berga. Fer formació sobre el

bon ús de les xarxes socials entre les associacions de la ciutat.

Ens comprometem a:

➢ Potenciar els espais joves municipals ja existents a la xarxa,

coordinant-los amb els altres de la comarca. Utilitzar les xarxes



socials com a eines per afavorir la participació dels ciutadans i la

comunicació en el màxim d’àmbits de l’administració local.

➢ Actualitzar el web de l’Ajuntament. Cal que aquest web tingui una

presència moderna i atractiva, que contingui el màxim d’informació

estructurada de forma àgil i que s’hi puguin fer el màxim de tràmits

municipals. El web ha d’entrar en un procés d’actualització constant.

➢ Canviar completament el web de la Patum i crear el de la Festa dels

Elois. L’actual web de la Patum no està a l’alçada de la festa i fa molt

temps que s’hauria d’haver renovat. A més, cada actualització que hi ha de

fer l’empresa externa que el gestiona suposa uns costos inacceptables per

a l’Ajuntament.



PACTES POSTELECTORALS

Quan un només vol el poder ha d'amagar totes les cartes per tal d'arribar-hi, però quan a un partit només li interessa treballar per una ciutat millor no hi ha excuses per no fer públiques les intencions per al dia després de les eleccions:

Si som el partit més votat exigirem formar govern, ni que sigui en minoria.

Si no som el partit més votat no establirem cap pacte: el partit més votat ha de governar. I un govern en minoria té tanta o més validesa que un govern amb majoria absoluta.Més plens, més debat, en definitiva, més democràcia. I, com hem demostrat, continuarem treballant fent propostes i projectes. La nostra oposició serà constructiva.





Documents

Programa electoral 2011-2015