Programa Final XXIV Congrés de la Societat Catalana de ... _final2012-1.pdf · Moll de Barcelona, s/n. 08039 Barcelona Tel. 93 508 81 25 BUS 20 Pl. Maragall/Estació Marítima -

XXIV Congrés de la SocietatCatalana de Cardiologia7 i 8 de juny de 2012World Trade Center Barcelona

Programa Final

World Trade Center

Salutació

Benvolguts companys i companyes,

Un any més arriba la data en la qual podem saludar-nos de nou i compartir la nostra activitat científica realitzada en els últims mesos. El XXIV Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia és el fòrum que ens permet reunir-nos i rebre els estímuls que ens animen a seguir en la nostra activitat professional. Com cada any, hem preparat el programa cien-tífic amb la màxima il·lusió, intentant escollir els temes que en aquest moment són del màxim interès. A més, tindrem

l’ocasió de repassar tots junts les principals línies de recerca en l’àmbit de la Cardiologia catalana.

A ningú se li passa per alt que l’organització d’un esdeveniment científic en un moment de tre-menda crisi econòmica i cert desànim entre molts companys no és una tasca fàcil. Però aquestes circumstàncies són les que ens han de servir de revulsiu per fer palesa l’extraordinària fortalesa de la Cardiologia catalana, en totes les seves vessants: assistencial, docent i investigadora.

La Societat Catalana de Cardiologia té entre les seves finalitats defensar els interessos pro-fessionals dels seus associats i ser portaveu davant dels organismes públics en tot el que faci referència a la Cardiologia. Entre tots hem de fer valer la nostra veu davant de tots els canvis que necessàriament es produiran en el futur.

En aquest dia i mig de convivència esperem crear entre tots un nou ambient d’esperança, amb el desig que arribin millors temps per al sistema sanitari en general i per a la Cardiologia en particular.

Alfredo BardajíPresident de la Societat Catalana de Cardiologia

XXIV Congrés de la SocietatCatalana de Cardiologia

Barcelona, 7 i 8 de juny de 2012Dirigit a: Metges i Infermeres

Activitat en procés d’acreditació pel Consell Català de la

Formació Continuada de les Professions Sanitàries

Taules rodones

- Repercussions de la crisi econòmica a la sanitat: impacte sobre

la Cardiologia a Catalunya

- Situació del trasplantament cardíac a Catalunya

- Noves evidències en el tractament de la IC. Reducció de la mortalitat i millora de la

qualitat de vida amb Ivabradina

- Fibril·lació auricular a l’any 2012, com queda?

- Investigació bàsica a Catalunya

- Estratègies d’intervenció educativa per millorar l’adherència terapèutica

del pacient

- Rehabilitació cardíaca a Catalunya. Situació actual i futura

XXIV Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia

Controvèrsies

- Ecocardiografia i resincronització cardíaca

- Viabilitat Miocàrdica: RMN versus SPECT

Cardioactualitat 2012

Conferència “Joan Codina Altés”

- Innovació i crisi: Lliçons en temps de guerra


Index

Salutació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1

Comitè organitzador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Comitès de valoració comunicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Programa dia a dia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Programa científic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Comunicacions orals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

Pòsters moderats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129

Pòsters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151

XXIV Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia 7

Comitè organitzadorPresident: Dr. Alfredo Bardají i Ruiz Hospital Joan XXIII, Tarragona

Vicepresident: Dr. Josep Lupón Rosés Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona

Secretari: Dr. Cosme García García Parc de Salut Mar- IMIM, Barcelona

Tresorer: Dr. Román Freixa i Pamias Hospital Moisès Broggi, Sant Joan Despí

Vocal: Dra. Josefina Orús i Puigvert Hospital Parc Taulí, Sabadell

Vocal: Dra. Dolors Viles i Bertran Hospital Arnau de Vilanova, Lleida

Secretària Electe: Dra. Mercè Camprubí i Potau Hospital Joan XXIII, Tarragona

President sortint: Dr. Jordi Bruguera i Cortada Parc de Salut Mar-IMIM, Barcelona

En col·laboració amb el Grup de Treball d’Infermeria en Cardiologia:

DUI Dolores Gil AlonsoHospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona

DUI Magdalena Nebot MargalefHospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat

DUI Lluïsa Garcia GarridóHospital Dr. Josep Trueta, Girona

8 XXIV Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia

Comitès valoració comunicacionsComitè valoració comunicacions

Dr. Antoni Carol Hospital Moisès Broggi, Sant Joan DespíDra. Concepció Alonso Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, BarcelonaDr. Ignasi Anguera Hospital de Bellvitge, L´Hospitalet de LlobregatDr. Albert Ariza Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, BarcelonaDr. Dabit Arzamendi Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, BarcelonaDr. Víctor Bazán Parc de Salut Mar, BarcelonaDr. Antonio Berruezo Hospital Clínic, BarcelonaDra. Mª Angels Castel Hospital Clínic, BarcelonaDr. Eduard Claver Hospital de Bellvitge, L´Hospitalet de LlobregatDr. Ramon de Castro Hospital Joan XXIII, TarragonaDr. Román Freixa Hospital Moisès Broggi, Sant Joan DespíDr. Miguel Gómez Parc de Salut Mar, BarcelonaDra. Eva Guillaumet Hospital Parc Taulí, SabadellDr. Josep Guindo Hospital Parc Taulí, SabadellDr. Francesc Jara Hospital de Bellvitge, L´Hospitalet de LlobregatDr. Pablo Loma-Osorio Hospital Dr. Josep Trueta, GironaDr. Jordi López-Ayerbe Hospital Germans Trias i Pujol, BadalonaDr. Gerard Martí Hospital Vall d’Hebron, BarcelonaDr. Mohsen Mohandes Hospital Joan XXIII, TarragonaDr. Manel Morales Hospital Dr. Josep Trueta, GironaDr. Ferran Padilla Hospital Mútua Terrassa, TerrassaDr. Jordi Pérez Hospital Vall d’Hebron, BarcelonaDra. Júlia Roure Hospital Dr. Josep Trueta, GironaDra. Antonia Sambola Hospital Vall d’Hebron, BarcelonaDra. Isabel Serrano Hospital Joan XXIII, TarragonaDra. Helena Tizón Parc de Salut Mar, BarcelonaDra. Bárbara Vidal Hospital Clínic, BarcelonaDra. Dolors Viles Hospital Arnau de Vilanova, LleidaDr. Roger Villuendas Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona

Comitè valoració comunicacions d’infermeria

DUI Dolores Gil Alonso Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona DUI Magda Negot Margalef Hospital de Bellvitge, L´Hospitalet de Llobregat DUI Lluïsa Garcia Garridó Hospital Dr. Josep Trueta, Girona. DUI Dolors Atmetller Ciurana Unitat Coronària del Hospital Dr. Josep Trueta, GironaDUI Lauré Ollé Parc de Salut Mar, BarcelonaDUI Paula Ortiz Olmo Hospital Germans Trias i Pujol, BadalonaDUI Silvia Santiago Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona


Com arribar-hiWorld Trade Center BarcelonaMoll de Barcelona, s/n. 08039 Barcelona Tel. 93 508 81 25

BUS 20 Pl. Maragall/Estació Marítima - 18 Pl. Congrés/Drassanes

36 Paral·lel/Besòs - 38 Pl. Catalunya/Can Tunis

57 Collblanc/Barceloneta - 64 Pedralbes/Barceloneta

14 Passeig Bonanova (Rambles) - 59 P. Marítim/Pl. R. Ma Cristina (Rambles)

METRO Línia 3 Drassanes (Rambles)

Pàrquing: En el mateix edifici

Exposició TècnicaParal·lelament al congrés es celebrarà una exposició de novetats en productes farmacèuticsi electromedicina.

Control i lliurament de material audiovisualEl material audiovisual per a cada sessió es lliurarà a Secretaria màxim 1/2 hora abans de l’inici de la sessió corresponent.

Lliurament de documentacióLa documentació i distintiu, es lliuraran el primer dia del congrés a partir de les 8:45 hores.És imprescindible el distintiu per entrar a les sales de conferències.


Programa congrés 2012 Dia 7 de juny de 2012

HORARIS AUDITORI SALA A SALA B

08:45 - 09:00 Recollida de documentació

09:00 - 10:30 Taula rodonaREPERCUSSIONS DE LA CRISI ECONÒMICA A LA SANITAT: IMPACTE SOBRE LA CARDIOLOGIA A CATALUNYAModerador: Dr. Alfredo BardajíPonents: Dr. Josep M. Argimon Dr. Joan MV Pons Dr. Alfredo Bardají

Comunicacions oralsINSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Moderadors: Dr. Román Freixa Dr. Josep Lupón

Comunicacions oralsARÍTMIES

Moderadors: Dr. Antoni Berruezo Dr. Jordi Pérez

10:30 - 11:15 CAFÈ – VISITA EXPOSICIÓ COMERCIAL I PÒSTERS

HALL AUDITORI: ÀREA ESQUERRA Pòsters moderatsINSUFICIÈNCIA CARDÍACAModeradora: Dra. M. Angeles Castel

HALL AUDITORI: ÀREA DRETAPòsters moderatsCARDIOPATIA ISQUÈMICA I IMATGEModeradora: Dra. Antonia Sambola

11:15 - 12:45 Taula rodonaSITUACIÓ DEL TRASPLANTAMENT CARDÍAC A CATALUNYAModerador: Dr. Nicolás Manito Ponents: Dr. Fèlix Pérez-Villa Dra. Eulàlia Roig Dr. José González-Costello

ControvèrsiesECOCARDIOGRAFIA I RESINCRONITZACIÓ CARDÍACAModerador: Dr. Jaume Candell Ponents: Dra. Marta Sitges Dr. Xavier Viñolas VIABILITAT MIOCÀRDICA: RMN VERSUS SPECT Ponent: Dra. Marina Huguet Dr. Joan Castell

Comunicacions oralsINFERMERIAModeradores: DUI Lluïsa Garcia DUI Silvia Santiago

12:45 - 13:30 Taula rodona patrocinada per SERVIERNOVES EVIDÈNCIES EN EL TRAC-TAMENT DE LA IC. REDUCCIÓ DE LA MORTALITAT I MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA AMB IVABRADINAModerador: Dr. Enric Galve Ponents: Dr. Nicolás Manito Dr. Josep Comín

Taula rodona patrocinada per MENARINICARDIOPATIA ISQUÈMICA CRÒNICA EN PACIENTS AMB COMORBIDITATSModeradora: Dra. Magda Heras Ponents: Dr. Cosme Garcia Dra. Mercè Camprubí

Taula rodona patrocinada per BAYERRIVAROXABAN EN LA FIBRIL·LACIÓ AURICULAR: QUAN I COM L’ADMINISTREM?Moderadora: Dra. Pilar TormosPonents: Dr. Xavier Garcia-Moll Dr. Román Freixa

13:30 - 15:00 DINAR


Dia 7 de juny de 2012


15:00 - 16:30 Taula rodonaFIBRIL·LACIÓ AURICULAR A L’ANY 2012, COM QUEDA?Moderador: Dr. Julio Martí Ponents: Dr. Antoni Martínez Dr. Jaume Roquer Dra. Concepción Alonso

Taula rodonaINVESTIGACIÓ BÀSICA A CATALUNYAModerador: Dr. Àngel CequierPonents: Dr. Joan Cinca Dra. Magda Heras Dr. David Garcia-Dorado Dr. Antoni Bayés-Genis

Taula rodona d’ infermeriaESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ EDU-CATIVA PER MILLORAR L’ADHERÈNCIA TERAPÈUTI-CA DEL PACIENTModeradora: DUI Dolores Gil Ponents: DUI Consolació Ivern DUI Alba Villalobos DUI Assumpció González

16:30 - 17:00 DESCANS - VISITA EXPOSICIÓ COMERCIAL I PÒSTERS

17:00 - 18:30 Comunicacions oralsHEMODINÀMICAModeradors: Dra. Helena Tizón Dr. Gerard Martí

Comunicacions oralsTÈCNIQUES D’IMATGEModeradors: Dr. Jordi López-Ayerbe Dra. Barbara Vidal

Comunicacions oralsCARDIOPATIA ISQUÈMICAModeradors: Dr. Ramón de Castro Dr. Antoni Carol

18:30 - 19:30 Taula rodona patrocinada per DAIICHI-SANKYOQÜESTIONS PRÀCTIQUES EN EL MANEIG FARMACOLÒGIC DE LA SCAModerador: Dr. Manel SabatePonents: Dr. Fernando Worner Dr. José L. Ferreiro Dr. Manel Pique


Programa congrés 2012 Dia 8 de juny de 2012


09:00 - 10:30 Taula rodonaREHABILITACIÓ CARDÍACA A CATALUNYA. SITUACIÓ ACTUAL I FUTURAModerador: Dr. Josep Lupón Ponents: Dra. Esther Marco Dr. Ramón Coll Dra. Felicitas Garcia

Comunicacions oralsCARDIOPATIAISQUÈMICAModeradors: Dr. Pablo Loma-Osorio Dr. Ferran Padilla

Comunicacions oralsINSUFICIÈNCIA CARDÍACA Moderadores: Dra. Dolors Viles Dra. Josefina Orús

10:30 - 11:15 CAFÈ – VISITA EXPOSICIÓ COMERCIAL I PÒSTERS

HALL AUDITORI: ÀREA ESQUERRA Pòsters moderats INSUFICIÈNCIA CARDÍACAModerador: Dr. Josep Comín

HALL AUDITORI: ÀREA DRETAPòsters moderats ARÍTMIESModeradora: Dra. Concepción Alonso

11:15 - 12:45 Taula rodonaCARDIOACTUALITAT 2012Moderador: Dr. Alfredo BardajíPonents: Dr. Jaime Aboal Dr. Antoni Serra Dr. Josep Comín Dr. Alejandro Ruiz Mayoral Dr. Josep Guerra

12:45 -13:30 Conferència“JOAN CODINA ALTÉS”INNOVACIÓ I CRISI: LLIÇONS EN TEMPS DE GUERRADr. Eduardo de Teresa

13:30 - 14:00 Assemblea de la S.C.C.Lliurament de premisComiat dels residents

14:00 - 14:15 Comiat Congrés


Agraïments

Membres col·laboradors «d’or»ALMIRALL, S.A.ASTRAZENECABAYERDAIICHI-SANKYO/LILLYLABORATORIOS SERVIER, S.L.

Membres col·laboradors «de plata»BOEHRINGER INGELHEIM ESPAÑA, S.A.LABORATORIOS FARMACÉUTICOS ROVI, S.A.LABORATORIOS MENARINIMEDTRONICMSD CARDIOMETABÓLICAPFIZER,S.A.

La Junta Directiva de la Societat Catalana de Cardiologia vol fer palès el seu agraïment pel suport donat per aquestes empreses.

A totes elles, gràcies.

PROGRAMA CIENTÍFIC



DIJOUS

7 de juny de 2012

08:45 - 09:00 Lliurament de documentació

09:00 - 10:30 Taula rodona

AUDITORI REPERCUSSIONS DE LA CRISI ECONÒMICA A LA SANITAT: IMPACTE SOBRE LA CARDIOLOGIA A CATALUNYA

Moderador: Dr. Alfredo Bardají. (Hospital Joan XXIII, Tarragona)

Ponents: Dr. Josep M. Argimon. (CatSalut, Barcelona) Impacte de la crisi econòmica a la sanitat a Catalunya Dr. Joan MV Pons. (AIAQS, CatSalut, Barcelona) Els reptes de la innovació en salut avui en dia Dr. Alfredo Bardají. (Hospital Joan XXIII, Tarragona) Riscos i oportunitats per a la cardiologia catalana en temps de crisi

09:00 - 10:30 Comunicacions orals

SALA A INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Moderadors: Dr. Román Freixa. (Hospital Moisès Broggi, Sant Joan Despí) Dr. Josep Lupón. (Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona)

1 Impacte sobre el pronòstic del trasplantament cardíac de l’ampliació de l’edat del donant

Laura López, Sònia Mirabet, Vicenç Brossa, Ana Méndez, Eduard Solé, Alex Sionis, José María Pa-dró, Antonio Ginel, Eulàlia Roig. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona

2 Paper del pèptid natriurètic tipus-B en el diagnòstic de pacients ambulatoris amb in-suficiència cardíaca de debut

Laura Sanchis, Rut Andrea, Carles Falces, Manuel Morales-Ruiz, Marta Sitges, Fèlix Pérez-Villa, Manel Sabaté, Magda Heras, Josep Brugada. Servei de Cardiologia, Institut del Tòrax; Servei de Bioquímica i Genètica Molecular, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona-IDIBAPS

3 Factors relacionats amb l’embolització sistèmica en vegetacions grans en el curs de l’endocarditis infecciosa

Irene Santos, Nuria Vallejo, Elena Gómez, Raquel Núñez Aragón, Francisco Gual, Jorge López Ayerbe, Elena Ferrer, LLuïsa Pedro Botet, Antoni Bayés-Genís. Servei de Medicina Interna, Servei de Cardiologia, Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona.


DIJOUS

4 Resultats a llarg termini en els malalts trasplantats d’urgència amb i sense assistència ventricular

Joaquim Cevallos, M. Ángeles Castel, Elena Sandoval, Ramon Cartañá, Montserrat Cardona, Daniel Pereda, Marco Hernández, Irene Tatjer, Fèlix Pérez-Villa. Hospital Clínic, Institut del Tòrax, Barcelona

5 Comparació directa de les troponines I/T d’alta sensibilitat en insuficiència cardíaca crònica: tenen el mateix valor pronòstic?

Marta de Antonio, Josep Lupón, Amparo Galán, Joan Vila (1), Elisabet Zamora, Agustín Urrutia, Lucía Cano, Crisanto Díez, Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Ger-mans Trias i Pujol, Badalona; (1) IMIM, Barcelona

6 ST2 d’alta sensibilitat i funció renal en pacients ambulatoris amb insuficiència cardíaca Antoni Bayés-Genís, Marta de Antonio, Amparo Galán, Agustín Urrutia, Elisabet Zamora, Lucia

Cano, Salvador Altimir, Ramon Coll, Josep Lupón. Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Ger-mans Trias i Pujol, Badalona

7 Estratègia multi-marcador en la insuficiència cardíaca: és sempre obligatori l’NT-ProBNP? Josep Lupón, Marta de Antonio, Joan Vila (1), Amparo Galán, Agustín Urrutia, Roser Cabanes,

Elisabet Zamora, Crisanto Diez, Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona; (1) IMIM, Barcelona.

8 Caracterització ambulatòria de la insuficiència cardíaca: fracció d’ejecció preservada enfront de reduïda

Laura Sanchis, Rut Andrea, Carles Falces, Manuel Morales-Ruiz, Bàrbara Vidal, Fèlix Pérez-Villa, Manel Sabaté, Magda Heras, Josep Brugada. Servei de Cardiologia, Institut del Tòrax; Servei de Bioquímica i Genètica Molecular, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona, IDIBAPS

9 Estudi de funció pulmonar en pacients diagnosticats d’insuficiència cardíaca amb frac-ció d’ejecció preservada

Laura Sanchis, Rut Andrea, Alejandra López-Giraldo, Carles Falces, Concepción Gistau, Patricia Sobradillo, Magda Heras, Josep Brugada, Àlvar Agustí. Servei de Cardiologia, Servei de Pneumo-logia, Institut del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona, IDIBAPS

10 La freqüència cardíaca és un determinant clau de qualitat de vida en el món real en pacients no seleccionats amb insuficiència cardíaca

R. Méndez-Fandiño, A. Torrens-Osses, C. Enjuanes-Grau, J. Comín-Colet, M. Cladellas, JM. Verdú-Rotellar, P. Ruiz, J. Brugrera-Cortada. Programa d’Insuficiència Cardíaca, Departament de Car-diologia, Hospital del Mar, Barcelona


SALA B ARÍTMIES

Moderadors: Dr. Antoni Berruezo. (Hospital Clínic, Barcelona) Dr. Jordi Pérez. (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona)


DIJOUS

1 Diferències entre la crioablació amb baló i la radiofreqüència en un centre novell en ablació de fibril·lació auricular

Julio Martí-Almor, V. Bazán, E. Vallès, B. Benito, M. Jauregui, S. Ascoeta, N. Farré, Jordi Bruguera. Hospital del Mar, Barcelona

2 Teràpies apropiades en taquicàrdies ventriculars ràpides en pacients amb DAI en pre-venció primària

Ignasi Anguera, Ainhoa Torrens, José González-Costello, Elaine Núñez, Montserrat Gracida, Paolo Dallaglio, Nicolás Manito, Ángel Cequier, Xavier Sabaté. Unitat d’Electrofisiologia i Arítmies, Servei de Cardiologia, Àrea de Malalties del Cor, Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat

3 Tractament actual de la fibril·lació auricular en centres de terciarisme a Catalunya Roger Villuendas, Jordi Pérez-Rodón, Ivan Roca, Ángel Moya, Víctor Bazán, Ignasi Anguera, Miguel

Jáuregui, Jordi Puntí, Julio Martí-Almor en nom del Grup de treball d’Arítmies de la SCC. Hospital Ger-mans Trias i Pujol, Badalona; Hospital Vall d’Hebron, Barcelona; Hospital del Mar, Barcelona; Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat; Corporació Parc Taulí, Sabadell

4 Ablació d’arítmies supraventriculars després de la cirurgia cardíaca. Característiques i seguiment a llarg termini

Ignasi Anguera, Paolo Dallaglio, Mari Fe Arcocha, Miguel Álvarez, Javier García Seara, Aurelio Que-sada, Antonio Hernández-Madrid, Xavier Sabaté. Unitat d’Electrofisiologia i Arítmies, Servei de Car-diologia, Àrea de Malalties del Cor, Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat

5 Eficàcia de la segona ràfega en el tractament de les taquicàrdies ventriculars ràpides en portadors de DAI

Ignasi Anguera, Paolo Dallaglio, Elaine Núñez, Montserrat Gracida, Mercè Fontanals, Raquel Be-nedicto, Ángel Cequier, Xavier Sabaté. Unitat d’Electrofisiologia i Arítmies, Servei de Cardiologia, Àrea de Malalties del Cor, Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat

6 Característiques i resultats clínics dels pacients sotmesos a upgrade a teràpia de resin-cronització cardíaca en el nostre centre

Lidia Carballeira Pol, Enrique Rodriguez Font, Santiago Magnani, Francisco Mendez Zurita , Bieito Campos, Alfredo Vázquez,Jose Maria Guerra Ramos, Concepción Alonso Martín, Xavier Viñolas Prat. Unitat d’arítmies. Servei de Cardiologia. Hospital de la Sant Creu i Sant Pau.

7 Perfils de resposta a la resincronització cardíaca en funció de la cardiopatia de base i la indicació rigorosa

Carlos Labata Salvador, Meritxell Lloreda Surribas, Teresa Oliveras Vila, Damià Pereferrer Kleiner, Roger Villuendas Sabaté, Óscar Alcalde. Unitat d’Arítmies i Electrofisiologia, Servei de Cardiolo-gia, Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona

8 Estimació del percentatge de pacients no diagnosticats de fibril·lació auricular a la co-marca del Baix Ebre

Iñigo Lechuga (1), Josep Lluís Clua (1), Emmanuel Giménez (3), Núria González-Rojas (4), Jorgina Lucas (1), Anna Panisello (1), Carlos López (2), Albert Roso (2), Miquel Gallofré (5). (1) Atención Pri-maria/Hospitalària, Institut Català de la Salut Terres de l’Ebre, Tortosa; (2) USR Terres de l’Ebre, IDIAP Jordi Gol-IISPV- Fundació Dr. Ferran, Tortosa; (3) Economía de la Salud, Amaris Consulting. Barcelona; (4) Economía de la Salud, Boehringer-Ingelheim España, Sant Cugat del Vallès; (5) Pla director de la Malaltia Vascular Cerebral de Catalunya, Departament Salut Catalunya, Barcelona.


DIJOUS

9 Experiència del seguiment de desfibril·lador automàtic implantable DAI en un hospi-tal sense unitat d’arítmies

Gil Bonet, Jordi Mercé, Ramón de Castro, Alfredo Bardají, Mercè Camprubí, Isabel Serrano, Ingrid Colomer, Gabriel Martín, Steve Gwynn. Servei de Cardiologia. Hospital Joan XXIII de Tarragona-IISPV

10 Els canvis en la durada del QRS a les derivacions de l’electrocardiograma amb elevació del segment ST diferencien la pericarditis aguda de la isquèmia miocàrdica transmural aguda

Xavier Rosselló, Rob Wiegerinck, Juan Alguersuari, Alfredo Bardají, Fernando Worner, Mario Sutil, Andreu Ferrero, Juan Cinca. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona; Hospital Son Espa-ses, Palma de Mallorca; Hospital Joan XXIII de Tarragona; Hospital Arnau de Vilanova, Lleida.

10:30 - 11:00 Pòsters moderats

HALL AUDITORI (ÀREA ESQUERRA) INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Moderadora: Dra. M. Angeles Castel (Hospital Clínic, Barcelona)

1 Hipertensió pulmonar i metabolisme del col·lagen en pacients amb insuficiència car-díaca i fracció d’ejecció preservada

Evelyn Santiago Vacas, Marta Farrero Torres, Montserrat Batlle, Isabel Blanco, Montserrat Cardona, Gizem Kasa, M. Ángeles Castel, Joan Albert Barbera, Fèlix Pérez-Villa. Hospital Clínic, Barcelona

2 Valor pronòstic dels nivells de CA 125 en pacients amb insuficiència cardíaca estable A. Méndez, J. Ordóñez, M. Noguero, N. Ribas, T. Mir, C. Garcia, MT. Domingo, A. Bayés, S. Mirabet,

E. Roig. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona

3 El dèficit de ferro és un factor clau en la determinació de la qualitat de vida en pacients amb insuficiència cardíaca

R. Mendez-Fandiño, C. Enjuanes-Grau, J. Comín-Colet, A. Torrens Osses, M. Cladellas, JM. Verdú-Rotellar, S. Ruiz, J. Bruguera-Cortada. Programa d’Insuficiència Cardíaca, Departament de Car-diologia, Hospital del Mar, Barcelona

4 Disfunció endotelial perifèrica en insuficiència cardíaca amb fracció d’ejecció preser-vada: relació amb la presència d’hipertensió pulmonar

Evelyn Santiago Vacas, Marta Farrero Torres, Gizem Kasa, Isabel Blanco, M. Ángeles Castel, Marta Sitges, Barbara Vidal, Joan Albert Barbera, Fèlix Pérez-Villa. Hospital Clínic, Barcelona


DIJOUS

HALL AUDITORI (ÀREA DRETA) CARDIOPATIA ISQUÈMICA I IMATGE

Moderadora: Dra. Antonia Sambola (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona)

5 Anàlisi de l’adherència a les guies de pràctica clínica i de la qualitat dels documents assistencials a la síndrome coronària aguda sense elevació del segment ST

Xavier Rosselló, Lorenzo Azzalini, Xavier Garcia-Moll. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona

6 Diferències entre sexes en la utilització de teràpies amb indicació classe I i mortalitat hospitalària en l’infart agut de miocardi

Núria Farré, Jordi Sans, Soledad Ascoeta, Miguel Cainzos-Achirica, Sandra Cabrera, Sergio Rojas, Lluís Recasens, Alfredo Bardají, Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona; Hospital Joan XXIII de Tarragona

7 Evolució del perfil del tractament farmacològic a l’alta hospitalària en el pacient amb síndro-me coronària en un hospital general entre 2004 i 2010

Olga Guri, Jordi Julià, Montserrat Martín-Baranera, Román Freixa, Eduard Homs, Maria Puig, Pilar Sánchez. Consorci Sanitari Integral, Hospital General de L’Hospitalet de Llobregat; Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi

8 Anàlisi de fase de la gated-spect de perfusió miocardíaca en cardiopaties estructurals i en els trastorns de conducció ventricular

María Nazarena Pizzi, Santiago Aguadé-Bruix, Emilio Mariscal-Labrador, Guillermo Romero-Fa-rina, Gemma Cuberas-Borrós, Laura María Gràcia Sánchez, Joan Castell-Conesa, David García-Dorado, Jaume Candell-Riera. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona

10:30 - 11:15 Cafè


AUDITORI SITUACIÓ DEL TRASPLANTAMENT CARDÍAC A CATALUNYA

Moderador: Dr. Nicolás Manito (Hospital de Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat)

Ponents: Dr. Fèlix Pérez-Villa (Hospital Clínic, Barcelona) Indicacions actuals del trasplantament cardíac

Dra. Eulàlia Roig (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona) Resultats del trasplantament cardíac a Catalunya

Dr. José González-Costello (Hospital de Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat) Assistència circulatòria mecànica com a pont al trasplantament cardíac i com

a teràpia de destí a Catalunya


DIJOUS

11:15 - 12:45 Controvèrsies

SALA A ECOCARDIOGRAFIA I RESINCRONITZACIÓ CARDÍACA

Moderador: Dr. Jaume Candell (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona )

Ponents: Dra. Marta Sitges (Hospital Clínic, Barcelona) A favor de l’ECO

Dr. Xavier Viñolas (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona) En contra de l’ECO

VIABILITAT MIOCÀRDICA: RMN VERSUS SPECTPonents: Dra. Marina Huguet (CETIR - Sant Jordi - Clínica del Pilar, Barcelona) RM Dr. Joan Castell (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona)

SPECT-PET

11:15 - 12:45 Comunicacions orals d’infermeria

SALA B

Moderadores: DUI Lluïsa Garcia (Hospital Josep Trueta, Girona) DUI Silvia Santiago (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona)

1 Nitroglicerina sublingual: què en saben els pacients amb un esdeveniment cardiològic isquèmic?

José Luis Serrano Carmona, Judit Mir Aiguadé, Jesús Amo Polo, Cristina Garriga Teixidó, Sandra Simón Llorente, Ingrid Rovira Vilamala, Mònica Guardia Azara, Yolanda Vélez Pérez, Anna M. Muñoz Bautista. Servei de Cardiologia, Hospital de Girona Doctor Josep Trueta

2 Seguretat i eficàcia de la titulació de blocadors beta per part d’infermeria en un pro-grama d’insuficiència cardíaca basat en telemedicina: estudi pilot aleatoritzat

M. Pilar Ruiz Rodríguez (1), Anna Linàs Alonso (1), José M. Verdú Rotellar (1, 2), Josep Comín Co-let (1), Cristina Enjuanes Grau (1), Ainhoa Torrens Oses (1), Rafael Méndez Fandiño (1), Sonia Ruiz Bustillo (1), Jordi Bruguera Cortada (1). (1) Programa Integrat d’IC Mar-Litoral, Servei de Cardiología, Hospital del Mar-IMAS, Barcelona; (2) Fundació Jordi Gol d’Investigació en Atenció Primària, ICS, Barcelona

3 Telemetria: estudi i anàlisi d’arítmies a la sala d’hospitalització Núria Castelló, Alba Villalobos, Jonatan Valverde, Daniel Majó. Unitat d’Hospitalització de Cardio-

logia, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona


DIJOUS

4 Maneig inicial del dolor toràcic Neus Servià Bofill, Majda Radaidan Hazzaoui, Javier Rodríguez Moreno, Ferran Vila Massanas,

Sílvia Joher Sàbat, Estefanía Jurado Soto, Sílvia Prada Juvanteny, Aïda Valentí Puig. Hospital de Girona Doctor Josep Trueta

5 El malalt cardíac a l’àrea d’observació d’urgències d’un hospital de referència Neus Servià Bofill, Majda Radaidan Hazzaoui, Javier Rodríguez Moreno, Ferran Vila Massanas,

Sílvia Joher Sàbat, Estefanía Jurado Soto, Sílvia Prada Juvanteny, Aïda Valentí Puig. Hospital de Girona Doctor Josep Trueta

6 Com influeix la col·locació dels elèctrodes en la correcta interpretació de l’electrocardiograma?

Javier Rodríguez Moreno, Majda Radaidan Hazzaoui, Ferran Vila Massanas, Sílvia Joher Sàbat, Estefanía Jurado Soto, Sílvia Prada Juvanteny, Aïda Valentí Puig, Neus Servià Bofill. Hospital de Girona Doctor Josep Trueta

7 Estudi prospectiu de les diferents modalitats de fluoroscòpia d’un equip de RX en el laboratori d’electrofisiologia

Mercè Fontanals, Francisco Pino, Paolo Dallaglio, Ignasi Anguera, Ivana Valdelvira, Àngels Peña, Samuel Ruiz, Susana Boada, Xavier Sabaté. Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat

8 Millora del coneixement teòric després del curs de suport vital bàsic i desfibril·lador semiautomàtic en l’Hospital de Girona Doctor Josep Trueta, 2011

Ángel Luis Rodríguez, Jenifer Martín, José Daniel Gualda, Jesús Alberto López. Hospital de Girona Doctor Josep Trueta

9 Influència de la gravetat i estabilitat de la insuficiència cardíaca en el nivell de satis-facció amb el seguiment del pacient per part d’infermeria mitjançant un programa de telemedicina

Anna Linàs Alonso (1), M. Pilar Ruiz Rodríguez (1), José M. Verdú Rotellar (1, 2), Josep Comín Colet (1), Cristina Enjuanes Grau (1), Ainhoa Torrens Oses (1), Rafael Méndez Fandiño (1), Sonia Ruiz Bustillo (1), Jordi Bruguera Cortada (1). (1) Programa Integrat d’IC Mar-Litoral, Servei de Cardiologia, Hospital del Mar-IMAS, Barcelona; (2) Fundació Jordi Gol d’Investigació en Atenció Primària, ICS, Barcelona

12:45 - 13:30 Taula rodona patrocinada per SERVIER

AUDITORI NOVES EVIDÈNCIES EN EL TRACTAMENT DE LA IC. REDUCCIÓ DE LA MORTALITAT I MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA AMB IVABRADINA

Moderador: Dr. Enrique Galve (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona)

Ponents: Dr. Nicolás Manito (Hospital de Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat) Eficàcia i seguretat del tractament de la IC amb Ivabradina. Noves evidències

Dr. Josep Comín (Parc de Salut Mar, Barcelona) Eficàcia i qualitat de vida en la IC tractada amb Ivabradina


DIJOUS

12:45 - 13:30 Taula rodona patrocinada per MENARINI

SALA A CARDIOPATIA ISQUÈMICA CRÒNICA EN PACIENTS AMB COMORBIDITATS

Moderadora: Dra. Magda Heras (Hospital Clínic, Barcelona)

Ponents: Dr. Cosme García (Parc de Salut Mar, Barcelona) Últimes evidències en el tractament del pacient amb comorbiditat Dra. Mercè Camprubí (Hospital Joan XXIII, Tarragona) Casos clínics

12:45 - 13:30 Taula rodona patrocinada per BAYER

SALA B RIVAROXABAN EN LA FIBRIL·LACIÓ AURICULAR: QUAN I COM L’ADMINISTREM?

Moderadora: Dra. Pilar Tornos (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona) Ponents: Dr. Xavier Garcia-Moll (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona) Eficàcia i seguretat de Rivaroxaban en diferents poblacions Dr. Román Freixa (Hospital Moisès Broggi, Sant Joan Despí) Aspectes pràctics de l’anticoagulació amb Rivaroxaban

13:30 - 15:00 DINAR


AUDITORI FIBRIL·LACIÓ AURICULAR A L’ANY 2012, COM QUEDA?

Moderador: Dr. Julio Martí (Parc de Salut Mar. Barcelona)

Ponents: Dr. Antoni Martínez (Hospital Parc Taulí, Sabadell) Nous anticoagulants en la prevenció de tromboembolisme en pacients en FA Dr. Jaume Roquer (Parc de Salut Mar, Barcelona) Està justificat el canvi en els criteris de coagulació: CHADSVASC? Punt de

vista del neuròleg Dra. Concepción Alonso (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona) Com queda la dronedarona? Juga de titular o és suplent?


DIJOUS


SALA A INVESTIGACIÓ BÀSICA A CATALUNYA

Moderador: Dr. Àngel Cequier (Hospital de Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat)

Ponents: Dr. Joan Cinca (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona) Experiència a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Dra. Magda Heras (Hospital Clínic, Barcelona) Experiència a l’Hospital Clínic Dr. David García-Dorado (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona) Experiència a l’Hospital Vall d’Hebron Dr. Antoni Bayés-Genís (Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona) Experiència a l’Hospital Germans Trias i Pujol

15:00 - 16:30 Taula rodona d’infermeria

SALA B ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA PER MILLORAR L’ADHERÈNCIA TERAPÈUTICA DEL PACIENT

Moderadora: DUI Dolores Gil (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona)

Ponents: DUI Consolación Ivern (Parc de Salut Mar, Barcelona) Aprenentatge del pacient amb una Insuficiència Cardíaca des d’una visió

personalitzada DUI Alba Villalobos (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona)

Educació grupal: Pla integral d’atenció a les cardiopaties isquèmiques

DUI Assumpció González (Institut Català de la Salut. Barcelona) Autoresponsabilitat del pacient i foment de l’autocura. Programa Pacient Expert Catalunya

16:30 - 17:00 Cafè - Visita Pòsters

1 Període de garantia d’una SPECT de perfusió miocardíaca estrès-repòs normal Guillermo Romero-Farina, Santiago Aguadé-Bruix, M. Nazarena Pizzi, Gemma Cuberas, Gustavo

de León, Irene Buera, Joan Castell-Conesa, David García-Dorado, Jaume Candell-Riera. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona


DIJOUS

2 Masses cardíaques en un hospital comarcal Josep Sadurní, Rocio Robles, Bartomeu Pascal, Montserrat Barcons, Xavier Pla, Esteban Alberto Rey-

naga, Mariona Espaulella, Anna Torné. Hospital General de Vic

3 Implicació de les variants genètiques de la proteïna quimioatraient de monòcits-1 (MCP-1) i de la proteïna C-reactiva (PCR) en el risc de fibril·lació auricular

GerardAragonès(1,2),RobertoElosua(3),AnnaHernández-Dalmau(2),CésarRomero(4),FrancescPlanas(5),JorgeJoven(2),JosepM.Alegret(1,2).(1)SecciódeCardiologia,HospitalSantJoan-IISPV,Reus;(2)CentredeRecercaBiomèdica-IISPV,UniversitatRoviraiVirgili,Reus;(3)Grupd’EpidemiologiaiGenèticaCardiovascular

4 Rendiment diagnòstic del holter de 7 dies en un hospital terciari María Soledad Ascoeta (1), Ana Rodríguez Campello (2), Begoña Benito (1), Víctor Bazán (1), Er-

mengol Vallès (1), Miguel Jáuregui (1), Núria Farré (1), Jordi Bruguera (1), Julio Martí-Almor (1). (1) Servei de Cardiologia; (2) Servei de Neurologia, Hospital del Mar-Parc de Salut Mar, Barcelona

5 Avaluació de control remot en els dispositius implantables automàtics: experiència d’un centre

Méndez Francisco, Rodríguez Enrique, Alonso Concepción, Guerra José M, Varela Mari Carmen, Santiago Silvia, Bote Maite, Viñolas Xavier. Hospital de la Santa Creu I Sant Pau, Barcelona.

6 Test de vascularització en l’estudi del síncope: és adequat el protocol amb nitroglicerina? Míriam Garcia-Bermúdez, Jordi Mercé, Íngrid Colomer, Sergio Rojas, Sandra Cabrera, Ramón de

Castro, Isabel Serrano, Mercè Camprubí, Alfredo Bardají. Servei de Cardiologia, Hospital de Tarra-gona Joan XXIII

7 Valor pronòstic de l’ergometria en la unitat de dolor toràcic en un hospital comarcal Manel Forcadell, Fernando Cristóbal, David Bierge, Francesc Josep Santo-Tomás, Delicia Gentille,

Núria Casalé, Pilar Rull, María José Rallo, Iñigo Lechuga. Hospital de Tortosa Verge de la Cinta

8 Infart de miocardi en immigrants del sud d’Àsia a Barcelona. Està garantida l’equitat? Miguel Caínzos-Achirica (1), Cosme García-García (1), Roberto Elosúa (2), Joan Vila (2), Lluís Re-

casens (1), Miguel Ángel Muñoz (3), Álvaro Sáinz (1), Andrés Fernández-Gasalla (1), Jordi Brugue-ra (1). (1) Hospital del Mar-Parc de Salut Mar, Barcelona; (2) Institut Municipal d’Investigació Mè-dica (IMIM), Barcelona; (3) Unitat d’Investigació en Atenció Primària, IDIAP Jordi Gol, Barcelona

9 Tractament de suport amb ventilació mecànica a una unitat coronària Núria Ribas, Cosme García-García, Lluís Recasens, Ona Meroño, Jorge Morales, Miguel Cainzos, Andrés

Fernández, Xavier Rovira, Jordi Bruguera. Servei de Documentació Clínica, Servei de Cardiologia, Hospi-tal del Mar

10 Significat pronòstic de la cistatina-C de forma aïllada i conjuntament amb el filtrat glo-merular estimat a la insuficiència cardíaca crònica

Elisabet Zamora, Josep Lupón, Marta de Antonio, Joan Vila (1), Amparo Galán, Agustín Urrutia, Beatriz González, Salvador Altimir, Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona; (1) IMIM, Barcelona


DIJOUS

11 Implantació de pròtesi aòrtica transcatèter en pacients amb revascularització percutà-nia del tronc comú esquerre

Joaquim Cevallos, Rut Andrea, Carles Falces, Manuel Castellá, Victoria Martín, Clemente Barriuso, Bàrbara Vidal, Gullermina Fita, Manel Sabaté. Servei de Cardiologia, Servei de Cirurgia Cardiovas-cular, Servei d’Anestesiologia, Institut del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona

12 Estenosi aòrtica greu de baix gradent i fracció d’ejecció normal. Mite o realitat? Gladys Juncá, Nuria Vallejo, Raquel Pla, Irene Santos, Elena Ferrer, Francisco Gual, Albert Teis, Jorge

López, Antoni Bayés-Genís. Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona

13 Prevalença de cardiopatia “chagàsica” fora de la seva àrea endèmica en una població de risc a Barcelona

Luis Molina Ferragut, Miquel Gómez Pérez, Jordi Gómez i Prat, Mireia Ble Gimeno, Begoña Treviño Maruri, Núria Serre Delcor, Mercè Cladellas Capdevila, Jordi Bruguera Cortada. Hospital del Mar, Barcelona; Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional, Drassanes, ICS, Barcelona

14 Dessaturació nocturna en pacients amb miocardiopatia dilatada avançada estable David Viladés Medel, Hernán Aguirre Bermeo, Anna Mola Ausiró, M. Carme Puy Rion, Virgina Pa-

jares Ruiz, Ana M. Fortuna Gutiérrez, M. Rosa Güell Rous, Laura López López. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona


AUDITORI HEMODINÀMICA

Moderadors: Dra. Helena Tizón (Parc de Salut Mar, Barcelona) Dr. Gerard Martí (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona)

1 Prevalença de resposta subòptima a clopidogrel i àcid acetilsalicílic en pacients amb in-fart agut de miocardi amb elevació del segment ST remesos per angiopàstia primària

Sílvia Homs, José Luis Ferreiro, Javier Berdejo, Gerard Roura, Josep Gómez-Lara, Rafael Romaguera, Luis Teruel, Joan Antoni Gómez-Hospital, Ángel Cequier. IDIBELL-Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat

2 Hibernació coronària dels segments distals a una oclusió crònica completa coronària recanalitzada amb stent farmacoactiu

Josep Gómez-Lara, Luis Teruel, Sílvia Homs, José-Luis Ferreiro, Rafael Romaguera, Gerard Roura, Paco Jara, Joan-Antoni Gómez-Hospital, Ángel Cequier. Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat

3 Enoxaparina endovenosa complementària durant l’intervencionisme coronari percu-tani en la síndrome coronària aguda sense elevació de l’ST. És necessària?

A. Alonso Tello, V. Serra Garcia, E. Bosch Peligero, I. Otaegui Irurueta, N. Bellera Gotarda, E. Do-mingo Ribas, G. Martí Aguasca, B. García del Blanco, D. García-Dorado. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona


DIJOUS

4 Impacte d’una recàrrega de prasugrel en pacients amb una resposta subòptima al tractament de manteniment amb prasugrel

José Luis Ferreiro (1,2), Salvatore D. Tomasello (2), Antonio Tello-Montoliu (2), Masafumi Ueno (2), Naveen Seecheran (2), Bhaloo Desai (2), Fabiana Rollini (2), Theodore A. Bass (2), Dominick J. Angiolillo (2). (1) Unitat de Cardiologia Intervencionista, Àrea de Malalties del Cor, IDIBELL-Hospital de Bellvitge, Universitat de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat; (2) University of Florida College of Medicine Jacksonvill

5 Avaluació del recobriment tissular de l’stent amb everolimús mitjançant tomografia de co-herència òptica

Yajaziel Azpeitia, Yoshitaka Shiratori, Salvatore Brugaletta, Luis Álvarez, Sebastián Gaido, Anuar Delahanty, Victòria Martín-Tuste, Manel Sabaté, Mònica Masotti. Secció d’Hemodinàmica Car-diaca, Departament de Cardiologia, Institut del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona

6 Utilitat de l’stent Mguard per al tractament de l’infart amb alt contigut trombòtic des-prés de l’aspiració mecànica

Montserrat Gracida, Remedios Sánchez, Rafael Romaguera, Gerard Roura, Josep Gómez, José Luis Ferreiro, Luis Teruel, Joan Antoni Gómez-Hospital, Ángel Cequier. Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat

7 Milloria en la taxa d’èxit angiogràfic abans i després de la implantació d’un programa específic per a revascularització percutània d’oclusions cròniques totals

Sílvia Homs, Lluis Teruel, Josep Gómez-Lara, José Luis Ferreiro, Gerard Roura, Rafael Romaguera, Joan Antoni Gómez-Hospital, Francesc Jara, Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Interven-cionisme Coronari, Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat

8 Factibilitat, seguretat i eficàcia inicial del tancament de fuites periprotèsiques amb dispositius amplatzer

Diego Fernández (1), Victoria Martín-Yuste (1), Luis Álvarez-Contreras (1), Ander Regueiro-Cueva (1), Diego Penela (1), Salvatore Brugaletta (1), Mónica Masotti (1), Manel Sabaté (1), Eulogio Gar-cía (2). (1) Unitat d’Hemodinàmica, (2) Servei de Cardiologia, Hospital Clínic, Barcelona

9 Tendències en la indicació de cateterisme cardíac en un hospital general sense unitat d’intervenció coronària: anàlisi d’un període de set anys (2004-2010)

Maria Puig, Jordi Julià, Montserrat Martín-Baranera, Román Freixa, Eduard Homs, Olga Guri, Pi-lar Sánchez. Consorci Sanitari Integral, Hospital General de L’Hospitalet de Llobregat; Hospital Moisès Broggi, Sant Joan Despí


DIJOUS


SALA A TÈCNIQUES D’IMATGE

Moderadors: Dr. Jordi López-Ayerbe (Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona) Dra. Barbara Vidal (Hospital Clínic, Barcelona)

1 Global function index: un paràmetre ecocardiogràfic derivat del Doppler Tissular que es relaciona amb la capacitat funcional en pacients amb estenosi aòrtica

Miguel Caínzos-Achirica, Miquel Gómez, Lluís Molina, Mireia Ble, Mercè Cladellas, Aleyska Ramí-rez, Andrés Fernández-Gasalla, Jordi Bruguera. Hospital del Mar-Parc de Salut Mar, Barcelona

2 Necrosi i viabilitat miocardíaca amb ressonància magnètica i gated-spect de perfusió miocardíaca

Santiago Aguadé-Bruix, Gemma Cuberas-Borrós, Víctor Pineda, María Nazarena Pizzi, Guillermo Romero-Farina, Gustavo de León, Joan Castell-Conesa, David García-Dorado, Jaume Candell-Riera. Servei de Medicina Nuclear, Servei de Radiologia, Servei de Cardiologia, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona

3 Relació de l’àrea auricular esquerra indexada, capacitat d’esforç i NT-ProBNP en pacients amb estenosi aòrtica

Miguel Caínzos-Achirica, Miquel Gómez, Mercè Cladellas, Lluís Molina, Mireia Ble, Aleyska Ramírez, Andrés Fernández-Gasalla, Jordi Bruguera. Hospital del Mar-Parc de Salut Mar, Barcelona

4 Consultories virtuals entre cardiologia i atenció primària: experiència inicial Sílvia Serrano García, Eva Bernal Labrador, David Lacasta Tintorer, Souhel Flayeh Beneyto, Anto-

ni Bayés-Genís. Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona; CAP La Salut, Badalona

5 Valoració de la perfusió miocardíaca en pacients amb d-transposició dels grans vasos corregida a la infància mitjançant switch arterial i reimplant d’artèries coronàries

María Nazarena Pizzi, Elisa Franquet-Elía, Santiago Aguadé-Bruix, Begoña Manso, Guillermo Ro-mero-Farina, Gemma Cuberas-Borrós, Gustavo de León, Jaume Casaldàliga-Ferrer, Joan Castell-Conesa, David García-Dorado, Jaume Candell-Riera. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona

6 Paper de l’ecocardiograma de contrast en el diagnòstic de la síndrome hepato-pulmo-nar en pacients remesos per a trasplantament hepàtic

Raquel Benedicto Calpe, Alejandro Ruiz Majoral, Miguel Ángel Sánchez-Corral Mena, Eduard Claver Garrido, Montserrat Lacárcel Comas, Carlos Molina Mazón, Ángel Cequier Fillat. Àrea de Malalties del Cor, Hospital de Bellvitge-IDIBELL, L’Hospitalet de Llobregat


DIJOUS

7 Repercussió de l’esforç isomètric sobre la insuficiència aòrtica valorada mitjançant cardiorm

Josep M. Alegret (1,2), Monique Mendoza (1), Maite Martín (1), Manuel Montero (1), Pilar Valdovi-nos (2), Óscar Palazón (2), Francisco Rubio (3), Luis Franco (3). CRC Diagnòstic per la Imatge Reus (1), Secció de Cardiologia (2), Unitat de Medicina Esportiva (3), Hospital de Sant Joan de Reus

8 Estimació del miocardi en risc i del miocardi salvat mitjançant una gated-SPECT de perfusió miocardíaca practicada al mes de l’infart agut de miocardi

Guillermo Romero-Farina, Santiago Aguadé-Bruix, M. Nazarena Pizzi, Gemma Cuberas, Gustavo de León, Jaume Figueras, Joan Castell-Conesa, David García-Dorado, Jaume Candell-Riera. Hos-pital Vall d’Hebron, Barcelona

9 Valor pronòstic del TAC multidetector en pacients amb risc intermig de coronariopatia Guillermo Sánchez Elvira, Gerard Roura, Remedios Sánchez, José Luís Ferreiro, Josep Gómez,

Lluís Teruel, Rafael Romaguera, J. Antoni Gómez-Hospital, Àngel Cequier. Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat

10 Variables predictores de mortalitat cardíaca en els pacients amb una SPECT de perfu-sió miocardíaca estrès-repòs normal

Guillermo Romero-Farina, Santiago Aguadé-Bruix, M. Nazarena Pizzi, Gemma Cuberas, Gustavo de León, Rodrigo Cárdenas, Joan Castell-Conesa, David García-Dorado, Jaume Candell-Riera. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona


SALA B CARDIOPATIA ISQUÈMICA

Moderadors: Dr. Ramón de Castro (Hospital Joan XXIII, Tarragona) Dr. Antoni Carol (Hospital Moisès Broggi, Sant Joan Despí)

1 Efecte de la hipotèrmia terapèutica sobre el pronòstic vital i funcional de la mort sob-tada recuperada en cinc unitats coronàries de Catalunya

Pablo Loma-Osorio, Jaime Aboal, Maria Sanz, Alessandro Sionis, José Carlos Sánchez, Ángel Ca-ballero, Antoni Curós, Rosa-Maria Lidón. Hospital de Girona Doctor Josep Trueta; Hospital Vall d’Hebron, Barcelona; Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona; Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona; Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat

2 Els nivells plasmàtics del pèptid natriurètic tipus B (BNP) a l’ingrés mantenen valor pronòstic en pacients amb síndrome coronària aguda i fracció d’ejecció preservada

Lorenzo Azzalini, Gregori Casals, Jordi Sans, Albert Duran, Montserrat Vila, Magda Heras, Wla-dimiro Jiménez, Alessandro Sionis. Servei de Cardiologia, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona; Servei de Bioquímica i Servei de Cardiologia, Hospital Clínic, Barcelona


DIJOUS

3 Validació de l’SCORE crusade en pacients amb IAMEST sotmesos a angioplàstia primària Guillermo Sánchez Elvira, Albert Ariza Solé, José Carlos Sánchez Salado, Victòria Lorente Torde-

ra, Rafael Romaguera Torres, Luis Teruel Gila, José Luis Ferreiro Gutiérrez, Joan Antoni Gómez-Hospital, Àngel Cequier Fillat. IDIBELL-Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat

4 La mort sobtada: causa principal de mort d’origen cardíac en els pacients intervinguts de revascularització coronària i anuloplàstia mitral

Gladys Juncà Puig, Elena Ferrer Sistach, Luis Delgado Ramis, Jorge López Ayerbe, Nuria Valle-jo Camazón, Francisco Gual Capllonch, M. Luisa Cámara Rosell, Xavier Ruyra Baliarda, Antoni Bayés-Genís. Servei de Cardiologia i Servei de Cirurgia Cardiaca, Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona

5 Seguiment de pacients amb estenosi del tronc comú coronari esquerre revascularitzats de

forma quirúrgica o percutània a l’Hospital de Bellvitge Josep Gómez-Lara, Sílvia Homs, Arnau Blasco, Daniel Rivero, Fabrizio Sbraga, Joan-Antoni Gómez-Hos-

pital, Daniel Ortiz, Carles Fontanillas, Ángel Cequier. Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat

6 Anàlisi del tractament de reperfusió en octogenaris i la seva repercussió pronòstica en una unitat coronària

Jaime Aboal, Pablo Loma-Osorio, Xavier Albert, Daniel Bosch, Aleix Fort, Coloma Tiron de Llano, Martí Puigfel, Elisabet Pujol, Joan Sala. Hospital de Girona Doctor Josep Trueta

7 La glucèmia capil·lar a l’ingrés és un predictor important d’esdeveniments adversos cardiovasculars a llarg termini en pacients amb una síndrome coronària aguda

Lorenzo Azzalini, Jordi Sans-Roselló, Montserrat Vila, Albert Duran, Ander Regueiro-Cueva, Ana García-Álvarez, Magda Heras, Alessandro Sionis. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona; Hospital Clínic, Barcelona

8 Influència dels factors trombòtics i fibrinolítics en l’extensió de la necrosi miocàrdica i la reperfusió en l’infart de miocardi amb elevació de l’ST

María Mutuberria Urdániz, Antonia Sambola Ayala, Jaume Francisco Pascual, Jaume Figueras Bellot, Bruno García del Blanco, Gerard Martí Aguasca, Imanol Otaegui Irurueta, José Antonio Barrabés Riu, David García Dorado. Servei de Cardiologia, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona

9 Pronòstic i factors predictors de mortalitat en pacients amb estenosi del tronc comú no intervinguda

Míriam Garcia-Bermúdez, Mercè Camprubí, Ramón de Castro, Jordi Mercé, Esther Sanz, Isabel Serrano, Ingrid Colomer, Àngels Gonzàlez, Alfredo Bardají. Servei de Cardiologia, Hospital Joan XXIII de Tarragona

10 Síndrome d’apnea obstructiva del son en pacients ingressats per una síndrome co-ronària aguda

Albina Aldomà, Dolors Viles, Cristina Esquinas, Marta Faiges, Manel Piqué, Berran Barbé, Fernan-do Worner. Servei de Cardiologia, Servei de Pneumologia, Institut de Recerca Biomèdica (IRB), Lleida


DIJOUS

18:30 - 19:30 Taula rodona patrocinada per DAIICHI-SANKYO

AUDITORI QÜESTIONS PRÀCTIQUES EN EL MANEIG FARMACOLÒGIC DE LA SCA

Moderador: Dr. Manel Sabate (Hospital Clinic, Barcelona) Ponents: Dr. Fernando Worner (Hospital Arnau de Vilanova, Lleida)

Aprofundint en els diferents estudis de nous antiagregants de la SCA Dr. José L. Ferreiro (Hospital de Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat)

Un mateix fàrmac per a tots els pacients amb SCA-PCI? Dr. Manel Pique (Hospital Arnau de Vilanova, Lleida) Consens sobre el maneig de la SCA de la Societat Catalana de Cardiologia en temps de crisi

Dia 8 de juny de 2012


AUDITORI REHABILITACIÓ CARDÍACA A CATALUNYA. SITUACIÓ ACTUAL I FUTURA

Moderador: Dr. Josep Lupón (Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona)

Ponents: Dra. Esther Marco (RHB Parc de Salut Mar, Barcelona) Experiència a Parc de Salut Mar

Dr. Ramón Coll (Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona)

Experiència a l’Hospital Germans Trias i Pujol Dra. Felicitas Garcia (Hospital Mútua de Terrassa, Terrassa)

Experiència a la Mútua de Terrassa


SALA A CARDIOPATIA ISQUÈMICA

Moderadors: Dr. Pablo Loma-Osorio (Hospital Josep Trueta, Girona) Dr. Ferran Padilla (Hospital Mútua de Terrassa, Terrassa)


DIVENDRES

1 L’índex de massa corporal i la mortalitat hospitalària en pacients amb síndrome co-ronària aguda atesos a un hospital de referència

Míriam García-Bermúdez, Mercè Camprubí, Sandra Cabrera, Jordi Sans, Gil Bonet, Georgina Vi-dal (1), Teresa Salvadó (1), Alfredo Bardají. Servei de Cardiologia, Hospital Joan XXIII de Tarrago-na-IISPV; (1) Unitat Docent i Servei d’Anatomia Patològica, Hospital Verge de la Cinta, Tortosa

2 Pronòstic intrahospitalari i mortalitat a 7 anys d’un primer infart agut de miocardi. Diferències en funció del sexe

Cosme García-García, Isaac Subirana, Joan Sala, Ginés Sanz, Jordi Bruguera, Fernando Arós, Miquel Fiol, Jordi Serra, Roberto Elosua. Servei de Cardiologia, Parc de Salut Mar-IMIM, Barce-lona; Hospital de Girona Doctor Josep Trueta; Hospital Clínic, Barcelona; Hospital Txagorritxu, Vitòria; Hospital Son Espases, Palma de Mallorca; Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona

3 Pronòstic similar a mig termini en pacients ingressats per síndrome coronària aguda amb i sense elevació de l’ST

Sergio Rojas, Gil Bonet, Miriam García, Ana Villares, Sonia Ginel, Ramón de Castro, Alfredo Bar-dají. Servei de Cardiologia, Hospital de Tarragona Joan XXIII - IISPV

4 Caracterització dels pacients obesos que ingressen per síndrome coronària aguda Gil Bonet, Mercè Camprubí, Sandra Cabrera, Jordi Sans, Míriam Garcia-Bermúdez, Georgina Vi-

dal, Teresa Salvadó, Ramon de Castro, Alfredo Bardají . Servei de Cardiologia, Hospital Joan XXIII de Tarragona-IISPV

5 Cardiopatia isquèmica en immigrants del sud d’Àsia a Barcelona. Un nou perfil en l’infart de miocardi precoç

Miguel Caínzos-Achirica (1), Cosme García-García (1), Roberto Elosúa (2), Joan Vila (2), Lluís Re-casens (1), Ramón Serrat (1), Oona Meroño (1), Neus Piulats (3), Jordi Bruguera (1). (1) Hospital del Mar-Parc de Salut Mar, Barcelona; (2) Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), Barce-lona; (3) CAP Drassanes, Barcelona

6 Característiques immunohistoquímiques dels trombes coronaris resistents a fibrinòlisi Francisco Pascual J, Sambola Ayala A, Mutuberria M, Figueras J, Ruiz-Meana M, García del Blan-

co B, Martí Aguasca G, Otaegui I, García-Dorado D. Servei de Cardiologia, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona

7 Diferències en el perfil hemostàtic i fibrinolític en els malalts amb IAMEST resistents al tractament fibrinolític

María Mutuberria Urdániz, Antonia Sambola Ayala, Jaume Francisco Pascual, Jaume Figueras Bellot, Bruno García del Blanco, Gerard Martí Aguasca, Imanol Otaegui Irurueta, José Antonio Barrabés Riu, David García Dorado. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona

8 Ventilació mecànica en pacients amb síndrome coronària aguda en l’era de

l’intervencionisme coronari percutani Pedro Moliner Borja, Albert Ariza Solé, Victòria Lorente Tordera, José Carlos Sánchez Salado, Gui-

llermo Sánchez Elvira, Marcos Franne Ñato Bengoa, Joe González Costello, Joan Antoni Gómez-Hospital, Àngel Cequier Fillat. IDIBELL-Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat


DIVENDRES

9 Evolució hospitalària dels pacients d’edat avançada ingressats per un infart agut de miocardi

Núria Farré, Sandra Cabrera, Andrés Fernández, Daniel Bueno, Jordi Sans, Ramon Serrat, Sergio Rojas, Alfredo Bardají, Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona; Hospi-tal Joan XXIII de Tarragona

10 La hipotèrmia terapèutica modifica els valors predictors de bon pronòstic neurològic de l’enolasa neuronal específica en els pacients supervivents a una mort sobtada ex-trahospitalària

Aleix Fort, Jaime Aboal, Coloma Tiron, Mónica Fuertes, Daniel Bosch, Xavier Albert, Pablo de Loma, Ramon Brugada, Joan Sala. Hospital de Girona Doctor Josep Trueta


SALA B INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Moderadores: Dra. Dolors Viles (Hospital Arnau de Vilanova, Lleida) Dra. Josefina Orús (Hospital Parc Taulí, Sabadell)

1 Dèficit absolut i funcional de ferro: són igual de perjudicials en la insuficiència cardíaca? Marta de Antonio, Josep Lupón, Josep Comín (1), Amparo Galán, Agustín Urrutia, Beatriz González,

Elisabet Zamora, Ramon Coll, Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona; (1) Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital del Mar, Barcelona

2 Resultats del tractament amb bosentan en pacients amb hipertensió pulmonar candi-dats a trasplantament cardíac

Irene Tatjer, Marta Farrero, Montserrat Cardona, Diego Penela, Ángeles Castel, Fèlix Pérez-Villa. Hospital Clínic, Barcelona

3 Experiència en l’ús de furosemida oral bebible a altes dosis en pacients amb insuficièn-cia cardíaca avançada: estudi pilot

Sonia Ruiz Bustillo, Marcelo Rizzo, Josep Comín Colet, Laura Ollé Olivé, Cristina Enjuanes Grau, Ainhoa Torrens Oses, Nuria Farré López; Rafael Méndez, Jordi Bruguera Cortada. Programa d’Insuficiència Cardíaca, Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona

4 Cirurgia cardíaca valvular: un seguiment postquirúrgic acurat pot millorar la supervi-vència?

Andrés Fernández-Gasalla, Mercè Cladellas, Miguel Caínzos-Achirica, Núria Farré, Soledad Asco-eta, Mireia Ble, Miquel Gómez, Álvaro Sáinz, Jordi Bruguera. Hospital del Mar, Barcelona

5 Recanvi valvular aòrtic: impacte i supervivència a mig termini del mismatch en la nos-

tra població Soledad Ascoeta, Mercè Cladellas, Andrés Fernández, Miguel Caínzos, Núria Farré, Mireia Ble, Mi-

quel Gómez, Lluís Molina, Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar-Parc de Salut Mar, Barcelona


DIVENDRES

6 Incidència de rebuig agut durant el primer any postrasplantament cardíac. És segur reduir el nombre de biòpsies endomiocàrdiques?

Eduard Solé, Sònia Mirabet, Vicenç Brossa, Laura López, Ana Méndez, Alex Sionis, Cristian Muñoz, Jose Montiel, Eulàlia Roig. Servei de Cardiologia, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona

7 Pericarditis tuberculosa. Experiència de 35 anys en un hospital terciari Juan Gabriel Acosta Vélez, Jaume Sagristà Sauleda. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona

8 Assistència ventricular tipus ecmo a la unitat coronària: una nova alternativa al rescat del xoc cardiogènic refractari

Albert Ariza Solé, José Carlos Sánchez Salado, Victòria Lorente Tordera, Joe González Costello, Daniel Ortiz Berbel, Albert Miralles Cassina, Nicolás Manito Lorite, Àngel Cequier Fillat. Hospital de Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat

9 Trombosi protèsica no obstructiva (TPNO): és realment una entitat benigna? María Mutuberria-Urdániz, José Fernando Rodríguez-Palomares, Jordi Bañeras Rius, Juan Gabriel

Acosta-Vélez, Gisela Teixidó-Tura, Teresa González-Alujas, Artur Evangelista-Masip, Pilar Tornos-Mas, David García-Dorado. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona

10 Rendibilitat dels estudis pel diagnòstic de la miopericarditis en un hospital terciari Laura Sanchis, Magda Heras. Servei de Cardiologia, Institut del Tòrax, Hospital Clínic, Barcelona


HALL AUDITORI (ÀREA ESQUERRA) INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Moderador: Dr. Josep Comín (Parc Salut Mar, Barcelona)

1 ST2 d’alta sensibilitat i causa de mort en pacients ambulatoris amb insuficiència car-díaca

Antoni Bayés-Genís, Marta de Antonio, Amparo Galán, Elisabet Zamora, Agustín Urrutia, Roser Cabanes, Crisanto Díez, Ramon Coll, Josep Lupón. Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Ger-mans Trias i Pujol, Badalona

2 Seguiment evolutiu en trombosi valvular protèsica obstructiva i no obstructiva: consti-tueixen entitats diferents?

María Mutuberria-Urdániz, José Fernando Rodríguez Palomares, Jordi Bañeras Rius, Irene Buera-Surribas, Laura Gutiérrez-García, Teresa González-Alujas, Artur Evangelista-Masip, Pilar Tornos-Mas, David García-Dorado. Hospital Unversitari Vall d’Hebron, Barcelona

3 Endocarditis sobre vàlvula mitral nativa en un hospital terciari Irene Santos, Nuria Vallejo, Raquel Núñez Aragón, Gladys Juncà, Raquel Pla, Elena Ferrer, Lourdes

Mateu, Jordi López Ayerbe, Antoni Bayés-Genís. Servei de Medicina Interna, Servei de Cardiolo-gia, Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona


DIVENDRES

4 Predictors d’ús de blocadors beta a l’alta en pacients amb insuficiència cardíaca refrac-tària tractats amb levosimendan sense dosi de càrrega

Rafael Méndez, Marcelo Rizzo, Sonia Ruiz Bustillo, Josep Comín Colet, Ainhoa Torrens, Cristina Enjuanes, Núria Farré, Álvaro Sainz, Jordi Bruguera Cortada. Programa d’Insuficiència Cardíaca, Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona


HALL AUDITORI (ÀREA DRETA) ARÍTMIES

Moderadora: Dra. Concepción Alonso (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona)

1 Predictors electrocardiogràfics i ecocardiogràfics de fibril·lació auricular en pacients hipertensos

Pere Blanch Gracia (1), R. Freixa Pamias (1), J. L. Sobrepera Bustamante (1), E. Salas González (1), P. Codinach Huix (1), M. Martín Baranera (2). (1) Servei de Cardiologia; (2) Unitat d’Epidemiologia Clínica, Consorci Sanitari Integral, Barcelona

2 Disfunció de l’elèctrode del ventricle esquerre i necessitat de reimplant per a recuperar la resincronització cardíaca

Santiago Magnani, Enrique Rodríguez, José M. Guerra, Concepción Alonso, Francisco Méndez, Alfredo Vázquez, B. Campos, L. Carballeira, Xavier Viñolas. Unidad d’Arítmies, Hospital de la San-ta Creu i Sant Pau, Barcelona

3 Mortalitat en pacients amb teràpia de resincronització Cardíaca Alfredo Vázquez, Enrique Rodríguez, Concepción Alonso, José M. Guerra, Francisco Méndez, San-

tiago Magnani, L. Carballeira, B. Campos, Xavier Viñolas. Unitat d’Arítmies, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona

4 Resincronització: amb o sense DAI? Meritxell Lloreda Surribas, Carles Labata Salvador, Teresa Oliveras Vila, Roger Villuendas Sabaté,

Óscar Alcalde, Damià Pereferrer Kleiner. Unitat d’Arítmies i Electrofisiologia, Servei de Cardiolo-gia, Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona

10:30 - 11:15 Cafè - Visita Pòsters d’infermeria

1 Prevenció i cures de la flebitis en vies perifèriques durant el tractament amb amioda-rona intravenosa

José Luis Serrano Carmona, Íngrid Rovira Vilamala, Jesús Amo Polo, Sandra Simón Llorente, Cris-tina Garriga Teixidor. Hospital de Girona Doctor Josep Trueta


DIVENDRES

2 Suport vital bàsic i desfibril·lador automàtic extern Íngrid Rovira Vilamala, José Luis Serrano Carmona. Hospital de Girona Doctor Josep Trueta

3 Intervenció d’infermeria en el pacient amb insuficiència cardíaca congestiva Estefania Cámara Morales, Maria Dolores Abad Ruiz, Montserrat Alcalde Méndez, Jéssica Fer-

nández Nofuentes, Silvia Matamala Gómez, Raquel Milan Cordero, Marta Reche Morros, Beatriz Ruiz García, Sandra Sánchez Mellado. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona

4 Mesures preventives per reduir les infeccions en l’esternotomia realitzada en pacients sotmesos a cirurgia cardíaca

Estefania Cámara Morales, Maria Dolores Abad Ruiz, Montserrat Alcalde Méndez, Jéssica Fer-nández Nofuentes, Silvia Matamala Gómez, Raquel Milan Cordero, Marta Reche Morros, Beatriz Ruiz García, Sandra Sánchez Mellado. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona

5 Atenció d’infermeria al nen cardiòpata susceptible de patir hipoxèmia Estefania Cámara Morales, Maria Dolores Abad Ruiz, Montserrat Alcalde Méndez, Jéssica Fer-


6 Recomanacions dietètiques a l’alta del pacient pediàtric trasplantat cardíac Estefania Cámara Morales, Maria Dolores Abad Ruiz, Montserrat Alcalde Méndez, Jéssica Fer-


7 Intervenció d’infermeria davant tècniques agressives en pacients pediàtrics amb insu-ficiència cardíaca

Raquel Milan Cordero, Maria Dolores Abad Ruiz, Montserrat Alcalde Méndez, Estefanía Cáma-ra Morales, Jéssica Fernández Nofuentes, Silvia Matamala Gómez, Marta Reche Morros, Beatriz Ruiz Garcia, Sandra Sánchez Mellado. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona

8 Cures d’infermeria al nen amb cardiopaties congènites Raquel Milan Cordero, Maria Dolores Abad Ruiz, Montserrat Alcalde Méndez, Estefanía Cáma-

ra Morales, Jéssica Fernández Nofuentes, Silvia Matamala Gómez, Marta Reche Morros, Beatriz Ruiz García, Sandra Sánchez Mellado. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona

9 Aspectes a tenir en compte per infermeria davant l’administració de fàrmacs en car-diologia

Raquel Milan Cordero, Maria Dolores Abad Ruiz, Montserrat Alcalde Méndez, Estefanía Cáma-ra Morales, Jéssica Fernández Nofuentes, Sílvia Matamala Gómez, Marta Reche Morros, Beatriz Ruiz García, Sandra Sánchez Mellado. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona

10 Guia farmacològica i educativa per al pacient cardiològic Mònica Guardia Azara, Sandra Simón Llorente, Cristina Garriga Teixidó, Laura Navazo Subira-

na, Sílvia Joher Sabat, Yolanda Vélez Pérez, Anna M. Muñoz Bautista, Lluïsa García Garrido, M. Juana Oyanguren Artola. Hospital de Girona Doctor Josep Trueta; Centro de Salud Bassauri-Ariz, Vizcaya


DIVENDRES

11 Tècniques i cures d’infermeria en el tractament de la hipotèrmia induïda José Luis Serrano Carmona, Sandra Simon Llorente, Cristina Garriga Teixidó, Íngrid Rovira Vila-

mala, Jesús Amo Polo. Hospital de Girona Doctor Josep Trueta

12 Educació sanitària de la medicació immunosupressora al nen trasplantat cardíac Montserrat Alcalde Méndez, Cristina A. Pérez Rozas, Paloma Conde García. Hospital Vall

d’Hebron, Barcelona

13 Educació sanitària sobre les mesures de protecció a l’alta al nen trasplantat cardíac Cristina Adela Pérez Rozas, Montserrat Alcalde Méndez, Paloma Conde García. Hospital Vall


14 Administració d’anestèsia en un pacient amb problemes cardíacs en la clínica dental Xavier Farré Viles (1), Marta Pons Viaña (1), Nuria Sáez Calero (2), Maria Velasco Vargas (3), Ra-

fael Lorite Palomo (3), Rosa M. Oliver García (4), Esmeralda Martínez Martínez (1), Alicia Morros Olmo (3), Gaudi Mestres Diaz. (1) Servei de Pneumologia, (2) Servei de Nefrologia, (3) Servei de Cardiologia, (4) Servei d’Oncologia, Hospital Arnau de Vilanova, Lleida

15 Actuació d’infermeria davant les complicacions vasculars en el cateterisme cardíac Xavier Farré Viles (1), Marta Pons Viaña (1), Nuria Sáez Calero (2), Maria Velasco Vargas (3), Ra-

fael Lorite Palomo (3), Rosa M. Oliver García (4), Esmeralda Martínez Martínez (1), Alicia Morros Olmo (3). (1) Servei de Pneumologia, (2) Servei de Nefrologia, (3) Servei de Cardiologia, (4) Servei d’Oncologia, Hospital Arnau de Vilanova, Lleida

16 Mort sobtada en esportistes Xavier Farré Viles (1), Marta Pons Viaña (1), Nuria Sáez Calero (2), Maria Velasco Vargas (3), Ra-

fael Lorite Palomo (3), Rosa M. Oliver García (4), Esmeralda Martínez Martínez (1), Alicia Morros Olmo (3). (1) Servei de Pneumologia, (2) Servei de Nefrologia, (3) Servei de Cardiologia, (4) Servei de Oncologia, Hospital Arnau de Vilanova, Lleida

17 Prevenció dietètica de la hipercalèmia en un pacient amb patologia renal Xavier Farré Viles (1), Marta Pons Viaña (1), Nuria Sáez Calero (2), Maria Velasco Vargas (3), Ra-


18 Rehabilitació cardíaca. Mantenir els canvis en l’estil de vida Xavier Farré Viles (1), Marta Pons Viaña (1), Nuria Sáez Calero (2), Maria Velasco Vargas (3), Ra-


19 Son correcte, cor sa Xavier Farré Viles (1), Marta Pons Viaña (1), Nuria Sáez Calero (2), Maria Velasco Vargas (3), Ra-



DIVENDRES

20 Ansietat en els nens ingressats a la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques (UCI P) Sandra Calero Carmona, Cristina Jiménez Mercadé, Mayte Donado Cid, Mirian Valín Tascón,

Emilia Saja Mansilla, Miguel López Tejado. Unitat de Cures Intensives Pediàtriques, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona

21 Cures d’infermeria al nen portador de suport ventricular extern Silvia Torres Gómez, Olga Ramos Romero, Esther Rivas Barja, Laura Navarra Ortega, Raquel Gue-

rra Navas. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona

22 Impacte de l’ús del suport ventricular en les cures d’infermeria del nen trasplantat cardíac Moisés Álvarez, Marta Ávila, Noemí Aznar, Ángel Torres, Beatriu Vilar. Hospital Infantil Vall


23 Eficiència, seguretat i cost-eficàcia de la intervenció coordinada entre infermeria i atenció primària en la prevenció secundària en pacients amb cardiopatia isquèmica d’alt risc

Consol Ivern Diaz, Neus Badosa Marcè, Paula Cabero Cereto, Anna Linàs Alonso, Pilar Ruiz Ro-dríguez, Nuria Pujolar Fulquet, Sonia Ruiz Bustillo, Josep Comín Colet, Jordi Bruguera Cortada. Hospital del Mar-IMIM-Parc de Salut Mar, Barcelona


AUDITORI CARDIOACTUALITAT 2012

Moderador: Dr. Alfredo Bardají (Hospital Joan XXIII, Tarragona)

Ponents: Dr. Jaime Aboal (Hospital Josep Trueta, Girona) Cardiopatia Isquèmica

Dr. Antoni Serra (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona)

Hemodinàmica Dr. Josep Comín (Parc de Salut Mar, Barcelona)

Insuficiència Cardíaca Dr. Alejandro Ruiz Mayoral (Hospital de Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat)

Imatge Dr. Josep Guerra (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona)

Arítmies


DIVENDRES

12:45 - 13:30

AUDITORI CONFERÈNCIA “JOAN CODINA ALTÉS”

Dr. Eduardo de Teresa (Hospital Universitario Virgen de la Victoria. Málaga) Innovació i crisi: Lliçons en temps de guerra

13:30 - 14:00

AUDITORI ASSEMBLEA DE LA SOCIETAT

Lliurament de premis Comiat dels residents

14:00 - 14:15 Comiat del Congrés


DIJOUS


DIJ

COMUNICACIONSORALS



SALA A

Dijous 7 de juny

09:00 - 10:30

INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Moderadors

Dr. Román FreixaDr. Josep Lupón


IMPACTE SOBRE EL PRONÒSTIC DEL TRASPLANTAMENT CARDÍAC DE L’AMPLIACIÓ DE

L’EDAT DEL DONANT

Laura López, Sònia Mirabet, Vicenç Brossa, Ana Méndez, Eduard Solé, Alex Sionis, José María Pa-

dró, Antonio Ginel, Eulàlia Roig. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: El descens de donants cardíacs en els últims anys ha motivat que s’acceptin

donants de major edat amb risc cardiovascular baix.

OBJECTIUS: Comparació de supervivència dels trasplantaments cardíacs (TC) de donants > 50

anys (D > 50) amb la resta (D < 50).

MÈTODES: Revisió dels 214 TC realitzats a l’hospital des de 1998.

RESULTATS: El 73% dels receptors eren varons amb una edat mitjana de 53 ± 14 anys. L’edat

mitjana dels donants fou de 35 ± 13 anys (11 a 64). Quaranta TC foren d’un D > 50 (19%). Els D

> 50 tenien major incidència d’HTA i dislipèmia 15% vs. 5%, (p = 0,02) i 11% vs. 1,2% (p = 0,01).

No hi havia diferències significatives en la taxa de DM i tabaquisme. Els receptors de D > 50

eren més grans, 57 ± 14 vs. 52 ± 14, (p = 0,05). Durant una mitjana de seguiment de 5 ± 4 anys,

els receptors de D > 50 presentaren menor incidència de rebuig agut 44% vs. 64% (p = 0,03);

No hi ha diferències en la incidència de disfunció primària de l’empelt, ni de malaltia vascular

de l’empelt. Tanmateix, la mortalitat precoç fou significativament superior en els de D > 50

(30% vs. 14%, p = 0,01), si bé la supervivència tardana, mitjançant les corves de Kaplan-Meier

fou significativament pitjor: al mes 77% vs. 86%, a l’any, 5 i 10 anys del 62% vs. 80%, 58% vs.

73% i 35% vs. 55%, respectivament. Prova de log-rang: p = 0,02.

CONCLUSIONS: 1) Els TC de D > 50 tenen menor incidència de rebuig agut; 2) Els TC de D

> 50 tenen pitjor supervivencia; 3) La pitjor supervivència s’ha de contrastar amb el risc de

deteriorament en espera de TC.


PAPER DEL PÈPTID NATRIURÈTIC TIPUS-B EN EL DIAGNÒSTIC DE PACIENTS AMBULA-

TORIS AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA DE DEBUT

Laura Sanchis, Rut Andrea, Carles Falces, Manuel Morales-Ruiz, Marta Sitges, Fèlix Pérez-Villa, Ma-

nel Sabaté, Magda Heras, Josep Brugada. Servei de Cardiologia, Institut del Tòrax; Servei de Bio-

química i Genètica Molecular, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona-IDIBAPS.

INTRODUCCIÓ: El paper del pèptid natriurètic tipus-B (BNP) per al diagnòstic de la insuficièn-

cia cardíaca (IC) en pacients ambulatoris no està ben definit.

OBJECTIUS: Conèixer el comportament del BNP en pacients ambulatoris amb símptomes ini-

cials d’IC i determinar el punt de tall per al diagnòstic en aquesta població.

METODOLOGIA: Estudi observacional i prospectiu d’una cohort de malalts ambulatoris amb

símptomes inicials d’IC referits a una consulta d’alta resolució per al diagnòstic, entre abril de

2009 i desembre de 2011. Es realitzava: avaluació clínica, electrocardiograma, radiografia de

tòrax, determinació de BNP i ecocardiografia. Els pacients es diagnosticaven d’IC amb fracció

d’ejecció preservada (ICFEP) o reduïda (ICFER) seguint les recomanacions de la Societat Euro-

pea de Cardiologia.

RESULTATS: S’inclogueren 143 pacients amb una edat mitjana de 75 ± 10 anys, 64% dones i

75% hipertensos. El diagnòstic fou IC en 66% (67% ICFEP, 33% ICFER). Els nivells de BNP eren

més alts en els diagnosticats d’IC enfront dels que no (234 ± 363 versus 20 ± 26, p < 0,001), i

més alts en els ICFER que els ICFEP (401 ± 580 versus 153 ± 123, p = 0,025). El BNP fou un bon

predictor d’IC a la corba ROC, AUC = 0,898; (IC 95%: 0,848-0,948); p < 0,001. El punt de tall

60,12 pg/ml presentà una sensibilitat del 83% i especificitat del 84% per al diagnòstic d’IC.

CONCLUSIONS: Els pacients ambulatoris amb IC d’inici presenten valors patològics de BNP,

amb valors superiors als diagnosticats d’ICFER que als d’ICFEP. El punt de tall 60,12 pg/ml té

sensibilitat i especificitat elevades per identificar IC. El BNP podria ser utilitzat a l’Atenció Pri-

mària per identificar IC en pacients amb símptomes inicials.


FACTORS RELACIONATS AMB L’EMBOLITZACIÓ SISTÈMICA EN VEGETACIONS GRANS EN

EL CURS DE L’ENDOCARDITIS INFECCIOSA

Irene Santos, Nuria Vallejo, Elena Gómez, Raquel Núñez Aragón, Francisco Gual, Jorge López Ayer-

be, Elena Ferrer, LLuïsa Pedro Botet, Antoni Bayés-Genís. Servei de Medicina Interna, Servei de Car-

diología, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: La mida de la vegetació s’ha descrit com a factor de risc independent per a

presentar esdeveniments embòlics en el transcurs de l’endocarditis infecciosa (EI). El paper de

la cirurgia com a profilaxi dels esdeveniments embòlics en cas de vegetacions majors d’1 cm és

controvertit.

OBJECTIUS: Avaluar factors associats a l’embolització sistèmica en el transcurs de l’EI en cas de

vegetacions majors d’1 cm per ecocardiograma que ens puguin ajudar a definir l’actitud tera-

pèutica.

MATERIAL I MÈTODES: Estudi retrospectiu, observacional, de 272 pacients admesos amb el

diagnòstic d’EI (criteris de Duke) al nostre centre des de gener de 2003 fins a desembre de 2011.

RESULTATS: Dels 272 casos, 97 eren EI sobre vàlvules esquerres amb vegetacions de > 1 cm i,

d’aquests, 42 presentaven alguna manifestació d’embolisme sistèmic (43%). Es van associar sig-

nificativament a la presentació d’embòlies sistèmiques la presència de comorbiditat (p = 0,049),

l’addicció a drogues per via parenteral (p = 0,039), la presència de valvulopatia orgànica prèvia

(p = 0,038) i l’edat (p = 0,012), essent més freqüent en els pacients més joves. Curiosament, la

localització aòrtica es va associar a més embòlies (ns) i no es va trobar relació amb el microor-

ganisme causal. La presència d’embòlies no va ser un factor associat a més mortalitat ni es va

indicar més cirurgia per a aquest motiu.

CONCLUSIONS: En el cas de les EI esquerres, amb vegetacions grans, es van associar a embolis-

me sistèmic l’edat i la presència de valvulopatia estructural. La localització aòrtica va ser predo-

minant i no hi va haver un microorganisme associat a major embolització.


RESULTATS A LLARG TERMINI EN ELS MALALTS TRASPLANTATS D’URGÈNCIA AMB I SEN-

SE ASSISTÈNCIA VENTRICULAR

Joaquim Cevallos, M. Ángeles Castel, Elena Sandoval, Ramon Cartañá, Montserrat Cardona, Daniel

Pereda, Marco Hernández, Irene Tatjer, Fèlix Pérez-Villa . Hospital Clínic, Institut del Tòrax, Barcelona.

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS: L’ús d’assistències ventriculars de curta durada (AVCD) en malalts

que esperen un trasplantament cardíac urgent (TCU) a Espanya ha augmentat dràsticament,

com a conseqüència de majors temps d’espera i nous sistemes d’assignació d’òrgans. Es desco-

neix si l’ús d’AVCD en malalts en xoc cardiogènic afecta els resultats del trasplantament cardíac.

Hem estudiat la supervivència a llarg termini dels TCU amb AVCD, comparant-la amb la dels TCU

sense dispositiu de suport.

MÈTODES: Mitjançant una avaluació restrospectiva de la base de dades dels TCU al nostre cen-

tre (entre 1999 i 2011), s’ha estudiat la supervivència actuarial dels TCU amb i sense AVCD.

RESULTATS: D’un total de 237 malalts trasplantats, 55 (23%) van ser TCU: 16 amb AVCD (3 es

van llistar però van morir abans del trasplantament) i 39 sense. La mitjana del temps d’espera en

els TCU va ser de 6,5 ± 6 dies i la mitjana del temps sota AVCD va ser de 8,4 ± 8 dies (1-31 dies).

Les AVCD emprades van ser Levitronix CentriMag (6), Abiomed (9) i ECMO (1). Després d’una

mitjana de seguiment de 4,6 ± 4,1 anys (0-13), 22 malalts van morir (5 en el grup AVCD i 17 en

els TCU sense AVCD). La supervivència a l’any va ser del 63% i 69%, respectivament (p = ns). Les

corbes de Kaplan-Meier i la regressió de Cox no han mostrat diferències de mortalitat, RR 1,11

(0,41-3,02; p = 0,84).

CONCLUSIONS: En la nostra experiència, els resultats a llarg termini dels TCU amb AVCD són

comparables als dels malalts trasplantats sense AVCD.


COMPARACIÓ DIRECTA DE LES TROPONINES I/T D’ALTA SENSIBILITAT EN INSUFICIÈNCIA

CARDÍACA CRÒNICA: TENEN EL MATEIX VALOR PRONÒSTIC?

Marta de Antonio, Josep Lupón, Amparo Galán, Joan Vila (1), Elisabet Zamora, Agustín Urrutia, Lu-

cía Cano, Crisanto Díez, Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Universitari

Germans Trias i Pujol, Badalona; (1) IMIM, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: Les recentment disponibles determinacions d’alta sensibilitat de les troponines

cardíaques (hs-cTnI i hs-cTnT) han incrementat llur detecció en la insuficiència cardíaca (IC).

OBJECTIU: Valorar el significat pronòstic d’ambdues troponines en pacients ambulatoris amb IC.

PACIENTS I MÈTODES: S’estudiaren 876 pacients (72% homes, edat 70,3 anys), d’etiologia pre-

dominantment isquèmica (52,1%), la majoria en classe funcional II (65,5%) o III (26,3%). La FEVE

era del 34%. La mitjana de seguiment fou de 3,45 anys. Es van analitzar diverses mesures de

rendiment (discriminació, calibratge i reclassificació) per a dos punts de tall de la hs-cTNI (0,00

i 50 ng/L), i per la hs-cTnT com a variable contínua. S’utilitzà com a referència un model amb 11

variables clíniques ben establertes com factors de risc de mortalitat.

RESULTATS: La hs-cTnT es detectà en tots els pacients, però la hs-cTnI només en 276 (31,5%).

Solament 121 pacients (13,7%) tenien valors de hs-cTnI ≥ 50 ng/L. En l’anàlisi de regressió multi-

variable, tant hs-cTnT (HR 3,90 [1,69-8,98], p = 0,001) com hs-cTnI (punt de tall 0,00 ng/L HR 1,85

[1,45-2,35], p < 0,001; punt de tall 50 ng/L HR 1,52 [1,11-2,08], p = 0,008) es mostraren predicto-

res independents de mortalitat. Els models amb variables clíniques + troponines obtingueren

millors mesures de rendiment que el model clínic aïllat. Els millors resultats es van obtenir sem-

pre amb la hs-cTnT.

CONCLUSIONS: Tant hs-cTnT com hs-cTnI van ser predictors de mortalitat en pacients ambula-

toris amb IC crònica. No obstant això, la hs-cTnT va ser molt més sensible i es va mostrar superior.


ST2 D’ALTA SENSIBILITAT I FUNCIÓ RENAL EN PACIENTS AMBULATORIS AMB INSUFI-

CIÈNCIA CARDÍACA

Antoni Bayés-Genís, Marta de Antonio, Amparo Galán, Agustín Urrutia, Elisabet Zamora, Lucia Cano,

Salvador Altimir, Ramon Coll, Josep Lupón. Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Universitari Ger-

mans Trias i Pujol, Badalona.

INTRODUCCIÓ: L’ST2 és un nou biomarcador que proporciona informació pronòstica en pa-

cients amb insuficiència cardíaca (IC), juntament amb l’NT-proBNP. És ben sabut que l’NT-proB-

NP està molt influenciat per la funció renal.

OBJECTIU: Determinar si els nivells d’ST2 es correlacionen amb la funció renal, comparant els

resultats obtinguts amb els d’NT-proBNP. Analitzar el valor pronòstic de l’associació dels dos

marcadors segons la funció renal.

PACIENTS: S’estudiaren 891 pacients (71,6% homes, edat 70,2 anys, la majoria en classe funcio-

nal II [65,5%] o III [26,1%]). La FEVE era 34%. La mediana de seguiment fou 41,3 mesos.

RESULTATS: Tant l’NT-proBNP (r = -0,46, p < 0,001) com l’ST2 (r = -0,18, p <0,001) es correlaciona-

ren inversament amb l’FGRe. S’analitzaren 3 subgrups d’FGRe: ≥ 60 ml/min/1,73 m2, 30-69 ml/

min/1,73 m2, i < 30 ml/min/1,73 m2. Els nivells d’ambdós marcadors augmentà significativament

a mesura que l’FGRe empitjorava (p < 0,001). No obstant això, en els pacients més evolucionats

(classe funcional III-IV), només l’NT-proBNP s’elevà significativament amb l’empitjorament de

l’FGRe (p < 0,001), mentre que els nivells d’ST2 foren similars en els tres subgrups (p = 0,420). La

combinació dels dos biomarcadors augmentà significativament llur capacitat pronòstica, fins i

tot en pacients amb insuficiència renal. En aquests pacients, però, si només un marcador estava

anormalment elevat, l’ST2 tendia a discriminar millor la supervivència que l’NT-proBNP.

CONCLUSIONS: L’ST2 semblà menys influenciat per la funció renal que l’NT-proBNP. En combi-

nació amb l’NT-proBNP, l’ST2 millorà la precisió pronòstica a llarg termini en pacients ambulato-

ris amb IC, fins i tot en aquells amb insuficiència renal.


ESTRATÈGIA MULTI-MARCADOR EN LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA: ÉS SEMPRE OBLIGATO-

RI L’NT-PROBNP?

Josep Lupón, Marta de Antonio, Joan Vila (1), Amparo Galán, Agustín Urrutia, Roser Cabanes,

Elisabet Zamora, Crisanto Diez, Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Uni-

versitari Germans Trias i Pujol, Badalona; (1) IMIM, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: La mortalitat segueix essent elevada en la insuficiència cardíaca (IC). La combi-

nació de diferents biomarcadors que reflecteixin diferents vies fisiopatològiques en una estra-

tègia multi-marcador sembla racional i possible per tal d’estratificar millor el risc de mortalitat.

OBJECTIUS: Avaluar el rendiment d’una estratègia multi-marcador en l’estratificació del risc en

una cohort de pacients ambulatoris amb IC atesos en una unitat multidisciplinària.

PACIENTS I MÈTODES: S’estudiaren 876 pacients (72% homes, mediana d’edat de 70,3 anys,

fonamentalment d’etiologia isquèmica (52,1%), la majoria en classe funcional II (65,5%) o III

(36,5%). La FEVE mediana era 34%. S’utilitzà una combinació de biomarcadors que reflectien

dany miocàrdic (hs-cTnT), estirament miocàrdic (NT-proBNP) i fibrosi i remodelació ventricular

(hs-ST2), que s’afegí a 11 factors establerts de risc de mortalitat.

RESULTATS: Durant un seguiment de 41,4 mesos van morir 311 pacients. En l’anàlisi multivaria-

ble de regressió de Cox, els tres marcadors biològics foren bons pronosticadors independents

(NT-proBNP p = 0,037, hs-cTnT p = 0,002 i ST2 p < 0,001). L’adició combinada de hs-cTnT i hs-ST2

al model clínic mostrà bones mesures de calibratge, discriminació (AUC-COR 0,79), i reclassifica-

ció (IDI 4,1 [IC 95%: 2,5-5,6], NRI 13,9% [IC 95%: 6,2-21,6]). La reclassificació no es va beneficiar

d’afegir l’NT-proBNP al model complet. Fins i tot alguns dels índexs van empitjorar amb la suma

dels tres marcadors biològics.

CONCLUSIONS: Una estratègia multi-marcador sembla útil per estratificar el risc en la IC cròni-

ca. No obstant això, l’adició de l’NT-proBNP als biomarcadors de nova generació hs-cTnT i hs-ST2

obtingué un efecte limitat en l’estratificació del risc.


CARACTERITZACIÓ AMBULATÒRIA DE LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA: FRACCIÓ

D’EJECCIÓ PRESERVADA ENFRONT DE REDUÏDA

Laura Sanchis, Rut Andrea, Carles Falces, Manuel Morales-Ruiz, Bàrbara Vidal, Fèlix Pérez-Villa, Manel

Sabaté, Magda Heras, Josep Brugada. Servei de Cardiologia, Institut del Tòrax; Servei de Bioquímica i

Genètica Molecular, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona, IDIBAPS.

INTRODUCCIÓ: La insuficiència cardíaca (IC) està infradiagnosticada.

OBJECTIUS: Caracteritzar la insuficiència cardíaca de debut dels pacients ambulatoris, compa-

rant IC amb fracció d’ejecció preservada (ICFEP) enfront de reduïda (ICFER), mitjançant una con-

sulta d’alta resolució pel diagnòstic (CAR-IC).

METODOLOGIA: Estudi observacional i prospectiu d’una cohort de pacients ambulatoris refe-

rits a la CAR-IC, entre abril de 2009 i desembre de 2011, amb símptomes de nova aparició d’IC. En

una consulta d’acte únic es realitzà avaluació clínica, electrocardiograma, radiografia de tòrax,

determinació de pèptid natriurètic tipus-B i ecocardiografia amb estudi de funció sistòlica i dias-

tòlica. Els pacients foren diagnosticats seguint un algoritme preestablert.

RESULTATS: S’inclogueren 143 malats. El diagnòstic fou IC en 66% (67% ICFEP, 33% ICFER). El

grup IC tenia més freqüentment antecedents d’hipertensió arterial i fibril·lació auricular i, en el

moment del diagnòstic, presentaven ECG patològic, signes ecocardiogràfics de disfunció dias-

tòlica, volum auricular esquerre alt i hipertensió pulmonar. Els pacients ICFEP, en comparació

als ICFER, foren predominantment dones (71,4% versus 38,7%; p = 0,002), amb més edemes

mal·leolars (61,9% versus 35,5%; p = 0,016) i índex de massa corporal (29,8 ± 5,1 versus 27,2 ±

5,0; p = 0,021), amb valors inferiors de pèptid natriurètic (153,3 ± 123,1 versus 400,8 ± 579,8; p =

0,025) i troponina I ultrasensible (0,024 ± 0,019 versus 0,071 ± 0,12; p = 0,037). L’anàlisi multiva-

riable objectivà que el sexe femení i els edemes mal·leolars foren predictors de funció sistòlica

preservada, mentre que l’ona Q electrocardiogràfica, alts valors de pèptid natriuretic i freqüèn-

cia cardíaca ho foren de la reduïda.

CONCLUSIONS: La insuficiència cardíaca d’inici ambulatori ha estat caracteritzada a la CAR-IC,

essent la ICFEP la presentació més freqüent.


ESTUDI DE FUNCIÓ PULMONAR EN PACIENTS DIAGNOSTICATS D’INSUFICIÈNCIA CARDÍA-

CA AMB FRACCIÓ D’EJECCIÓ PRESERVADA

Laura Sanchis, Rut Andrea, Alejandra López-Giraldo, Carles Falces, Concepción Gistau, Patricia So-

bradillo, Magda Heras, Josep Brugada, Àlvar Agustí. Servei de Cardiologia, Servei de Pneumologia,

Institut del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona, IDIBAPS.

INTRODUCCIÓ: Els pacients amb insuficiència cardíaca i fracció d’ejecció preservada (ICFEP)

tenen dispnea i intolerància a l’exercici. La funció pulmonar d’aquesta població no està ben ca-

racteritzada.

OBJECTIU: Conèixer la funció pulmonar dels pacients ambulatoris amb diagnòstic recent

d’ICFEP.

METODOLOGIA: Estudi observacional i prospectiu d’una cohort de pacients ambulatoris con-

secutius diagnosticats d’ICFEP en una consulta d’alta resolució entre abril de 2009 i desembre

de 2011. El diagnòstic es va fer seguint un algoritme basat en les recomanacions de la Societat

Europea de Cardiologia. Es realitzà avaluació clínica, espirometria forçada, volums pulmonars,

capacitat de difusió (DLCO) i gasometria arterial.

RESULTATS: Es van incloure 63 pacients diagnosticats d’ICFEP, d’edat 76 ± 9 anys. Eren majori-

tàriament dones amb sobrepès i hipertensió, antecedent de tabaquisme en 30,2% (4,8% actius)

i 71,4% sense antecedents de pneumopatia. Cinquanta realitzaren una espirometria valorable:

30% patró obstructiu (7% lleuger, 53% moderat, 40% greu), 16% restrictiu (75% lleuger, 25%

moderat) i 14% mixt. Quaranta-nou completaren l’estudi de difusió amb DLCO, alterada en el

84% (63,4% lleu, 29,3% moderada i 7,3% greu), amb correcció pel volum alveolar parcial en el

39% i total en el 46%. La gasometria es cursà en 45 pacients, amb hipoxèmia en 67% (lleugera

63,3%, moderada 26,7% i greu 10%).

CONCLUSIONS: Les alteracions funcionals respiratòries han estat freqüents en una població

ambulatòria amb diagnòstic recent d’ICFEP. L’etiologia podria ser la pròpia cardiopatia més la

probable coexistència de patologia pulmonar. El diagnòstic i tractament de la patologia pulmo-

nar podria millorar la simptomatologia i el pronòstic d’aquests pacients.


LA FREQÜÈNCIA CARDÍACA ÉS UN DETERMINANT CLAU DE QUALITAT DE VIDA EN EL

MÓN REAL EN PACIENTS NO SELECCIONATS AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

R. Méndez-Fandiño, A. Torrens-Osses, C. Enjuanes-Grau, J. Comín-Colet, M. Cladellas, JM. Verdú-Rote-

llar, P. Ruiz, J. Brugrera-Cortada. Programa d’Insuficiència Cardíaca, Departament de Cardiologia, Hos-

pital del Mar, Barcelona.

OBJECTIU: L’objectiu de l’estudi va ser avaluar la relació entre la freqüència cardíaca (FC) i la

qualitat de vida (QV) en pacients amb insuficiència cardíaca (IC).

MÈTODES: Es van incloure 684 pacients de la nostra unitat amb IC estable. La QV es va mesurar

utilitzant el qüestionari de Minnesota (MLWHFQ). L’FC es va classificar en 3 grups: < 70 batecs

per minut (bpm), 70-89 bpm i ≥ 90 bpm.

RESULTATS: L’edat mitjana va ser de 72 ± 11 anys (57% d’homes). La FEVE mitjana va ser 43,14

± 25,41 (42% amb FEVE conservada). El 42% dels pacients tenien etiologia isquèmica i el 30%

hipertensiva. La mitjana d’FC va ser de 79,9 ± 20,3. La puntuació mitjana global de l’MLWHFQ va

ser 43,14 ± 25,4 i 49,8% tenien classe funcional III-IV. Els pacients amb més HR tenien pitjor QVRS:

la puntuació de l’MLWHFQ per < 70 bpm, 70-89 bpm, ≥ 90 va ser de 40,7 ± 26, 42,9 ± 25 i 47,3 ±

22, respectivament (p-valor < 0,05). En l’anàlisi multivariable, l’FC va ser un predictor indepen-

dent de pitjor puntuació en l’avaluació de la QVRS (p = 0,004). Quan l’impacte de l’FC en la QV

es va analitzar d’acord amb la FEVE, una superior freqüència cardíaca es va associar a una pitjor

QV en el reduït grup de la FEVE (MLWHFQ: < 70 bpm: 40,75 ± 26,7, 70-90 bpm: 40,67 ± 25,3, ≥ 90:

49,3 ± 21,6, p = 0,024) però no en el grup amb FEVE preservada.

CONCLUSIÓ: L’augment d’FC s’associa amb una pitjor qualitat de vida, en pacients amb IC no

seleccionats, principalment en pacients amb FEVE reduïda. Es necessiten estudis addicionals per

confirmar aquesta hipòtesi i per determinar si aquest efecte és diferent segons la FEVE.


SALA B

Dijous 7 de juny

09:00 - 10:30

ARÍTMIES

Moderadors

Dr. Antoni BerruezoDr. Jordi Pérez


DIFERÈNCIES ENTRE LA CRIOABLACIÓ AMB BALÓ I LA RADIOFREQÜÈNCIA EN UN CENTRE

NOVELL EN ABLACIÓ DE FIBRIL·LACIÓ AURICULAR

Julio Martí-Almor, V. Bazán, E. Vallès, B. Benito, M. Jauregui, S. Ascoeta, N. Farré, Jordi Bruguera. Hos-

pital del Mar, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: L’aïllament de venes pulmonars (VVPP) és la base del tractament mitjançant

ablació de la fibril·lació auricular (FA). La radiofreqüencia (RF) i la crioablació amb baló (CB) han

mostrat resultats similars.

OBJECTIU: Conèixer els resultats d’ambdues fonts d’energia al nostre centre.

MÈTODES: Estudi retrospectiu que recull les ablacions de FA, comparant RF vs. CB, des de 2006.

Se n’han fet 20 amb RF i 24 amb CB. Tots els malalts han estat 3 mesos amb FAA postablació i

se’ls ha realitzat Holter al cap d’1, 3, 6 i 12 mesos. Les variables analitzades són: demogràfiques,

grandària de l’aurícula (AE), fracció d’ejecció (FE), temps d’escòpia, temps de procediment, com-

plicacions i recidives.

RESULTATS: L’edat mitjana dels pacients era 55 (± 8,3) anys, amb 9/44 dones i FA paroxismal

en 40/44 pacients. La grandària de l’AE era 41,1 (± 3,7) mm. El nombre de VVPP aïllades amb CB

va ser de 90/96 vs. 56/80 amb RF; p = 0,03. El nombre de pacients amb RS al cap d’un any de

seguiment era de 18 amb CB vs. 8 amb RF; p = 0,003. Els temps d’escòpia amb CB fou 38,99 (±

12,5) min vs. 51,58 (± 17,22) amb RF; p = 0,006. El temps de procediment fou 189,4 (± 25,6) amb

CB vs. 290,2 (± 28,3) min amb RF; p = 0,03. El nombre de complicacions fou 6 amb CB vs. 2 amb

RF, p = 0,27.

CONCLUSIONS: Al nostre centre, l’ablació amb CB és més eficaç que l’ablació per RF, amb reduc-

ció del temps d’escòpia i de procediment. El nombre de complicacions no és significativament

diferent.


TERÀPIES APROPIADES EN TAQUICÀRDIES VENTRICULARS RÀPIDES EN PACIENTS AMB

DAI EN PREVENCIÓ PRIMÀRIA

Ignasi Anguera, Ainhoa Torrens, José González-Costello, Elaine Núñez, Montserrat Gracida, Paolo

Dallaglio, Nicolás Manito, Ángel Cequier, Xavier Sabaté. Unitat d’Electrofisiologia i Arítmies, Servei

de Cardiologia, Àrea de Malalties del Cor, Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

INTRODUCCIÓ: La implantació de desfibril·ladors automàtics (DAI) en prevenció primària (PP)

ha demostrat una significativa reducció en la mortalitat. No obstant això, el benefici del DAI és

heterogeni, i els subgrups que poden beneficiar-se més no s’han definit.

OBJECTIU: Determinar la incidència de teràpies apropiades (TA) en taquicàrdies ventriculars rà-

pides (TVR) en pacients en PP i correlacionar la incidència de TA amb un subconjunt dels factors

clínics de risc.

MÈTODES: Vam incloure 109 pacients amb DAI en PP (edat mitjana 55 ± 10 anys), 52% isquè-

mics, i FE mitjana del 26 ± 7%. Es va correlacionar la incidència de TA (estimulació antitaquicàrdia

o xocs d’alta energia) en TVR (FC > 200 bpm), amb un subconjunt dels factors clínics de risc

associats a un major benefici del DAI (edat > 70 anys, fibril·lació auricular, QRS > 120 ms, classe

funcional > II i disfunció renal).

RESULTATS: Després d’una mitjana de seguiment de 35 mesos, es va observar una mortalitat

del 8% i un 5% de trasplantament cardíac. Un total de 22 pacients (20%) van rebre TA en TVR.

Hi va haver una tendència a l’associació entre TA i el nombre creixent de factors clínics de risc (p

= 0,1). L’anàlisi multivariable va mostrar que la presència de ≥ 3 factors clínics de risc va ser un

predictor independent de TA durant el seguiment (p = 0,02).

CONCLUSIONS: La subestratificació dels pacients amb disfunció ventricular esquerra pot ser

útil per augmentar la proporció de pacients que reben teràpies apropiades després de la im-

plantació de DAI en prevenció primària.


TRACTAMENT ACTUAL DE LA FIBRIL·LACIÓ AURICULAR EN CENTRES DE TERCIARISME A

CATALUNYA

Roger Villuendas, Jordi Pérez-Rodón, Ivan Roca, Ángel Moya, Víctor Bazán, Ignasi Anguera, Miguel

Jáuregui, Jordi Puntí, Julio Martí-Almor en nom del Grup de treball d’Arítmies de la SCC. Hospital

Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona; Hospital Universitari Vall d’Hebrón, Bacelona; Hospital

del Mar, Barcelona; Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat; Corporació Parc Taulí,

Sabadell.

INTRODUCCIÓ: Amb la publicació de noves evidències en el maneig de fibril·lació auricular (FA)

i l’aparició de nous anticoagulants, hem analitzat l’impacte d’aquestes modificacions en hospi-

tals de tercer nivell a Catalunya.

OBJECTIU: Valorar el tractament actual de la FA a les consultes d’arítmies.

MÈTODES: Durant els mesos de gener i febrer de 2012 s’han revisat tots els pacients amb FA no

valvular a 5 hospitals de tercer nivell. S’han recollit variables clíniques, tipus de FA, estratègia de

control de ritme (CR) o de freqüència (CF) i variables associades a risc embòlic i hemorràgic. S’ha

fet una anàlisi estadística descriptiva de les dades recollides.

RESULTATS: S’han recollit 235 pacients, 127 (54%) homes, edat mitjana 64,55 ± 12,69 anys, 110

FA paroxística, 62 FA persistent i 63 FA permanent. Es va optar per CR en 155 pacients (65,9%)

emprant-se fàrmacs en 90, ablació en 29 i CVE en 36. Dels pacients amb CF, 71 van ser controlats

amb fàrmacs, 2 amb ablació del NAV i 4 MCP. La puntuació CHADSVASc va ser ≥ 2 en 167, 1 en 30

i 0 en 18 pacients; dels quals 148, 15 i 18, respectivament, van ser tractats amb anticoagulants.

En 8,8% dels pacients es van administrar nous anticoagulants.

CONCLUSIONS: Les unitats d’arítmies d’hospitals terciaris tenen una proporció elevada de FA

paroxística amb un predomini de CR. L’ablació de venes pulmonars comença a introduir-se en

l’arsenal terapèutic. En alguns pacients no s’apliquen les recomanacions d’anticoagulació, els

nous anticoagulants són encara poc utilitzats.


ABLACIÓ D’ARÍTMIES SUPRAVENTRICULARS DESPRÉS DE LA CIRURGIA CARDíACA. CA-

RACTERÍSTIQUES I SEGUIMENT A LLARG TERMINI

Ignasi Anguera, Paolo Dallaglio, Mari Fe Arcocha, Miguel Álvarez, Javier García Seara, Aurelio Quesa-

da, Antonio Hernández-Madrid, Xavier Sabaté. Unitat d’Electrofisiologia i Arítmies, Servei de Cardio-

logia, Àrea de Malalties del Cor, Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

INTRODUCCIÓ: La correcció quirúrgica de cardiopaties congènites (CC) i adquirides (CA) im-

plica la creació de línies de bloqueig que provoquen un substrat fisiopatològic complex, que

facilita les reentrades auriculars. L’ablació amb radiofreqüència (ABL) permet tractar aquestes

taquiarítmies auriculars.

OBJECTIU: Descriure l’evolució a llarg termini de pacients amb cirurgia cardíaca prèvia (operats

per CC o CA) sotmesos a ABL de taquiarítmies macroreentrants dretes.

MÈTODES: Registre retrospectiu multicèntric en pacients diagnosticats de taquiarítmies macro-

reentrants dretes després de cirurgia cardíaca per CC o CA.

RESULTATS: S’han inclòs 181 pacients (65% homes), 57 amb CC (60% CIA ostium secundum) i

124 amb CA (valvulars en el 48%) amb una edat mitjana de 60 anys (51 anys en CC i 68 en CA).

Flutter típic en 124 casos: 81,5% de CA (n = 101) i en el 40% de CC (n =23) i atípic en 57 casos

(septal en 10, anterior o lateral en 36 i altres en 11). L’ABL fou eficaç en 165 casos (91%) (95% dels

típics i 84% dels atípics). Després d’una mitjana de seguiment de 52 mesos es van observar 44

(25%) recidives (40% dels típics, 19% dels atípics) i es va fer reablació en 16. En 60 pacients (35%)

va observar-se FA, 31 (18%) van requerir implant de marcapassos, i el ritme a fi de seguiment era

sinusal en 112 (68%). La mortalitat global va ser del 16%.

CONCLUSIÓ: L’ABL amb radiofreqüència és capaç de controlar la majoria de taquicàrdies macro-

reentrants després de la cirurgia cardíaca, malgrat es tracta d’una població amb morbimortalitat

elevada en el seguiment.


EFICÀCIA DE LA SEGONA RÀFEGA EN EL TRACTAMENT DE LES TAQUICÀRDIES VENTRICU-

LARS RÀPIDES EN PORTADORS DE DAI

Ignasi Anguera, Paolo Dallaglio, Elaine Núñez, Montserrat Gracida, Mercè Fontanals, Raquel Bene-

dicto, Ángel Cequier, Xavier Sabaté. Unitat d’Electrofisiologia i Arítmies, Servei de Cardiologia, Àrea

de Malalties del Cor, Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

INTRODUCCIÓ: L’estimulació antitaquicàrdia (EAT) amb una ràfega (R) és eficaç en el tracta-

ment de les taquicàrdies ventriculars ràpides (TVR) en els pacients portadors de desfibril·ladors

automàtics implantables (DAI), d’aquesta manera s’estalvia un nombre significatiu de descàrre-

gues d’alta energia (DAE). No s’ha demostrat si aquest benefici es mantindria programant una

2a R sense comprometre la seguretat.

OBJECTIU: Avaluar l’eficàcia i la seguretat de la programació extensiva d’un protocol d’EAT en

TVR.

MÈTODES: Hem revisat els episodis espontanis de TVR (188-250 bpm) en la nostra població de

pacients amb DAI mono/bicameral Medtronic. S’ha avaluat l’eficàcia de la 1a R (8 impulsos al

88% de la longitud de cicle), de la 2a R (8 impulsos al 88%) i de successives R abans de la DAE en

episodis de TVR.

RESULTATS: S’han identificat un total de 148 episodis de TVR en 24 pacients (edat mitjana 62

anys, 79% homes, CMD idiopàtica en 54%, fracció d’ejecció mitjana: 30%). La 1a R va ser eficaç en

el 64% d’episodis (duració mitjana dels episodis de 9.5”). En 53 episodis en què la 1a R va ser in-

eficaç, una 2a R va ser eficaç en el 47% d’episodis (duració mitjana dels episodis de 16”). L’eficàcia

global de l’EAT amb 1a R + 2a R va ser del 84%. La resta d’episodis (28) van ser tractats amb

successives R y DAE (24 episodis) amb una durada mitjana de 28” (1 pacient va tenir 1 síncope).

CONCLUSIONS: La programació de 2 R d’EAT en TVR estalvia un nombre elevat de DAE i manté

un perfil de seguretat acceptable.


CARACTERÍSTIQUES I RESULTATS CLÍNICS DELS PACIENTS SOTMESOS A UPGRADE EN LA

TERÀPIA DE RESINCRONITZACIÓ CARDÍACA EN EL NOSTRE CENTRE

Lidia Carballeira Pol, Enrique Rodriguez Font, Santiago Magnani, Francisco Mendez Zurita , Bieito

Campos, Alfredo Vázquez,Jose Maria Guerra Ramos, Concepción Alonso Martín, Xavier Viñolas Prat.

Unitat de arritmiès. Servei de Cardiologia. Hospital de Sant Pau.

INTRODUCCIÓ: L’estimulació única crònica ventricular dreta ha demostrat ésser potencialment

perjudicial, especialment amb disfunció sistòlica rellevant. Els procediments d’upgrade en la

teràpia de resincronització cardíaca (TRC) van en augment, malgrat que tècnicament poden

suposar un repte.

OBJECTIU: Avaluar els procediments d’upgrade en la TRC realitzats en el nostre centre entre

maig del 2003 i desembre del 2011, amb un seguiment mínim de sis mesos.

RESULTATS: Es van realitzar 40 upgrade en la TRC (15 portadors de marcapassos i 25 de DAI),

en 20 pacients (50%) afectats de cardiopatia isquèmica i 20 de no isquèmica (50%). El 90%

dels procediments (36/40) es va concloure amb implantació amb èxit a través del si coronari,

un d’ells amb implantació contralateral del cable esquerre. En 2 dels 4 procediments fallits es

va a realitzar implantació epicàrdica. Dels 38 resincronitzats, un va requerir explant de forma

precoç, 6 (16%) van morir abans del primer any, 11 (29%) van ser respondedors clínics i 10

(26%) clínics i ecocàrdiografics. Va haver-hi 8 casos (21%) més que no van respondre. No es

van trobar diferències significatives en l’evolució clínica en els subgrups amb bloqueig de

branca esquerra respecte els pacients amb QRS estimulat a l’implant.

CONCLUSIONS: La taxa d’èxit en els upgrade en la TRC va ser adequada. L’evolució dels pacients

sotmesos a upgrade en la TRC en la nostra sèrie va ser pitjor respecte al 30% de no respondedors

reportat habitualment a la literatura pels primoimplants.


PERFILS DE RESPOSTA A LA RESINCRONITZACIÓ CARDÍACA EN FUNCIÓ DE LA CARDIOPA-

TIA DE BASE I LA INDICACIÓ RIGOROSA

Carlos Labata Salvador, Meritxell Lloreda Surribas, Teresa Oliveras Vila, Damià Pereferrer Kleiner,

Roger Villuendas Sabaté, Óscar Alcalde. Unitat d’Arítmies i Electrofisiologia, Servei de Cardiologia,

Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

INTRODUCCIÓ: La teràpia de resincronització (TRC) en pacients amb FE < 35%, QRS ample, CF

≥ II i tractament optimitzat ha demostrat disminució de la mortalitat, millor qualitat de vida i FE.

Existeix però una elevada proporció de no responedors.

OBJECTIUS: Descriure les característiques i la resposta a la TRC al nostre centre.

MÈTODES: Estudi observacional retrospectiu. Seguiment dels nostres pacients amb TRC fins

desembre de 2011. Es considera responedor (resp) un augment ecocardiogràfic de la FE ≥ 5%.

RESULTATS: Dels 116 implants, el 73% eren homes, l’edat mitjana de 68 ± 8 anys, el 44% eren

isquèmics i la mitjana de seguiment de 2,2 ± 1,8 anys. Grup A (30 pacients) amb FE < 35%, BBE-

FHH, QRS ≥ 150 mseg, RS i CF ≥ II; Grup B (86 pacients) sense algun d’aquests criteris. Hem

considerat valorables com a responedors els pacients que seguien resincronitzats, no tenien

cardiopatia potencialment reversible ni havien estat sotmesos a tractaments que poguessin jus-

tificar milloria de la FE. Dels 73 pacients valorables, 26 eren del Grup A (19 resp) i 47 del Grup B

(24 resp) p = NS. Vint-i-nou eren isquèmics (11 resp), 44 no isquèmics (31 resp), p = 0,004. Dels 26

pacients valorables del grup A, 11 eren isquèmics (4 resp) i 15 no isquèmics (15 resp), p < 0,0001.

CONCLUSIONS: En la nostra experiència podem definir 3 perfils de resposta a la TRC en funció

de la cardiopatia de base i la indicació rigorosa: resposta segura 100% (indicació rigorosa, no is-

quèmics); resposta intermitja 55% (indicació no rigorosa, no isquèmics) i baix índex de resposta

36-38% (isquèmics independentment de la rigorositat de la indicació).


ESTIMACIÓ DEL PERCENTATGE DE PACIENTS NO DIAGNOSTICATS DE FIBRIL·LACIÓ AURI-

CULAR A LA COMARCA DEL BAIX EBRE

Iñigo Lechuga (1), Josep Lluís Clua (1), Emmanuel Giménez (3), Núria González-Rojas (4), Jorgina Lu-

cas (1), Anna Panisello (1), Carlos López (2), Albert Roso (2), Miquel Gallofré (5). (1) Atención Primaria/

Hospitalària, Institut Català de la Salut Terres de l’Ebre, Tortosa; (2) USR Terres de l’Ebre, IDIAP Jor-

di Gol-IISPV- Fundació Dr. Ferran, Tortosa; (3) Economía de la Salud, Amaris Consulting. Barcelona;

(4) Economía de la Salud, Boehringer-Ingelheim España, Sant Cugat del Vallès; (5) Pla director de la

Malaltia Vascular Cerebral de Catalunya, Departament Salut Catalunya, Barcelona.

OBJECTIU: Determinar el percentatge de subjectes amb fibril·lació auricular (FA) no diagnosti-

cada entre la població major de 60 anys del Baix Ebre.

MATERIAL I MÈTODES: Estudi observacional, transversal, d’una mostra representativa de sub-

jectes majors de 60 anys que voluntàriament es van prestar a que se’ls fes un electrocardiogra-

ma (ECG).

RESULTATS: La mostra va estar formada per 1.043 subjectes (edat mitjana 73 anys, 53% do-

nes). La prevalença de FA diagnosticada va ser de 8,3%. El nombre de subjectes que no esta-

ven diagnosticats prèviament va ser de 23 (2,2% sobre el total de la població). Per als casos no

diagnosticats anteriorment de FA es va realitzar una anàlisi multivariable que va mostrar que el

no diagnòstic previ de FA s’associa amb el gènere i l’edat del pacient, haver tingut símptomes

previs i tenir història d’insuficiència cardíaca. DISCUSSIÓ: Els resultats d’aquest estudi mostren

una prevalença de FA en població major de 60 anys del 8,3%, valor comparable a l’obtingut en

l’estudi PREV-ICTUS. El percentatge de FA no diagnosticada és del 2,2%. El model multivariant

mostra com factors de risc: la presència d’insuficiència cardíaca, el gènere i l’edat del pacient.

Aquests factors també són tres dels factors de risc d’ictus considerats en l’escala CHA2DS2VASC.

CONCLUSIONS: Una de cada 45 persones majors de 60 anys pateix sense saber-ho una FA; da-

vant les implicacions terapèutiques que té el seu diagnòstic, seria raonable avaluar la possibilitat

de fer un ECG de cribratge periòdic en població general major de 60 anys.


EXPERIÈNCIA DEL SEGUIMENT DE DESFIBRIL·LADOR AUTOMÀTIC IMPLANTABLE (DAI) EN

UN HOSPITAL SENSE UNITAT D’ARÍTMIES

Gil Bonet, Jordi Mercé, Ramón de Castro, Alfredo Bardají, Mercè Camprubí, Isabel Serrano, Ingrid

Colomer, Gabriel Martín, Steve Gwynn. Servei de Cardiologia. Hospital Universitari Joan XXIII de

Tarragona-IISPV.

INTRODUCCIÓ: El maneig habitual del desfibril·lador automàtic implantable (DAI) el porta

a terme una unitat d’arítmies. El nostre Hospital no disposa d’aquesta unitat, de manera que

aquests implants i seguiments els realitza el Servei de Cardiologia.

OBJECTIUS: Analitzar l’experiència en el nostre Servei en la teràpia amb DAI.

MÈTODES: Es va realitzar una revisió de tots els implants de DAI en un període de 3 anys (2009-

2012) i es va comparar amb el registre espanyol de desfibril·lador automàtic implantable (RE-

DAI).

RESULTATS: El nombre d’implants va ser de 48; 64 implants per milió d’habitants/any (100,61

REDAI). Edat mitjana: 64,5 ± 9,7 anys (62,5 REDAI; p = 0,2). La majoria van ser homes, el 83% (81%

REDAI; p = 0,7). La cardiopatia responsable més freqüent va ser la isquèmica amb el 52% (53,6%

REDAI; p = 0,8). Un 62,5% implants va ser per prevenció primària (65,6% REDAI; p: 0,7). La mitjana

de seguiment de 18,2 ± 13 mesos. Es van registrar 30 esdeveniments arítmics en 22 pacients.

La mitjana de temps del primer esdeveniment va ser de 9,4 ± 8 mesos. La arítmia més freqüent

va ser la taquicàrdia ventricular sostinguda (TVS) amb un 70%, i en un 81% es va resoldre amb

teràpia antitaquicàrdia. Un pacient va presentar 2 descàrregues inapropiades (2,7/100 pacients/

any de seguiment; IC 95%: 0,3-9,9).

CONCLUSIONS: El nombre d’implants per milió d’habitants és molt inferior al descrit en el re-

gistre espanyol, però les característiques dels pacients i les indicacions de l’implant no presen-

ten diferències significatives. Un percentatge adequat de TVS es resolen amb teràpia antitaqui-

càrdia. Hi ha un baix nombre de descàrregues inapropiades.


ELS CANVIS EN LA DURADA DEL QRS A LES DERIVACIONS DE L’ELECTROCARDIOGRAMA

AMB ELEVACIÓ DEL SEGMENT ST DIFERENCIEN LA PERICARDITIS AGUDA DE LA IS-

QUÈMIA MIOCÀRDICA TRANSMURAL AGUDA

Xavier Rosselló, Rob Wiegerinck, Juan Alguersuari, Alfredo Bardají, Fernando Worner, Mario Sutil,

Andreu Ferrero, Juan Cinca. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona; Hospital Universitari

Son Espases, Palma de Mallorca; Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona; Hospital Arnau de

Vilanova, Lleida.

INTRODUCCIÓ: La durada del complex QRS a les derivacions amb elevació del segment ST es

prolonga a la isquèmia miocàrdica transmural. Aquest efecte és desconegut a la pericarditis.

OBJECTIU: Avaluar les diferències en la durada del QRS entre l’infart transmural i la pericarditis

aguda.

METODOLOGIA: Es va analitzar l’electrocardiograma de 12 derivacions ampliat x 2 en 79 pa-

cients amb pericarditis aguda i 71 amb síndrome coronària aguda amb elevació del segment ST

(SCAEST), 28 de localització anterior i 43 de localització inferior. La durada de l’interval QRS es va

mesurar en les derivacions amb el segment ST elevat i isoelèctric.

RESULTATS: El segment ST es va elevar en menor magnitud (P < 0,001) a la pericarditis (0,1 ±

0,06 mV) que a la SCAEST (anterior: 0,2 ± 0,16 mV; inferior: 0,2 ± 0,15 mV). El nombre de deriva-

cions amb ST elevat va ser major (P < 0,001) a la pericarditis (6,5 ± 2,01) que a la SCAEST (anterior:

5,8 ± 2,14; inferior: 4,8 ± 1,78). A la pericarditis, la durada del QRS a les derivacions amb ST elevat

i ST isoelèctric va ser comparable (81,4 ± 11,36 ms vs. 80,4 ± 12,20 ms; P= 0,281). Per contra, a la

SCAEST la durada del QRS va ser significativament més prolongada a les derivacions amb ST ele-

vat respecte les isoelèctriques (anterior: 83,3 ± 13,15 ms vs. 78,1 ± 12,58 ms, P = 0,007; inferior:

87,2 ± 14,67 ms vs. 83,1 ± 12,12 ms; P = 0,009).

CONCLUSIONS: El QRS es troba més perllongat a les derivacions amb elevació del segment ST

a la SCAEST, mentre que a la pericarditis la seva durada no es modifica. Es proporciona un nou

criteri per al diagnòstic diferencial entre la pericarditis aguda i la SCAEST.


SALA B

Dijous 7 de juny

11:15 - 12:45

COMUNICACIONS ORALSD’INFERMERIA

Moderadores

DUI Lluïsa GarciaDUI Silvia Santiago


NITROGLICERINA SUBLINGUAL: QUÈ EN SABEN ELS PACIENTS AMB UN ESDEVENI-

MENT CARDIOLÒGIC ISQUÈMIC?

José Luis Serrano Carmona, Judit Mir Aiguadé, Jesús Amo Polo, Cristina Garriga Teixidó, Sandra Si-

món Llorente, Ingrid Rovira Vilamala, Mònica Guardia Azara, Yolanda Vélez Pérez, Anna M. Muñoz

Bautista. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

INTRODUCCIÓ: Un dels reptes del sistema sanitari és millorar l’adherència terapèutica dels pa-

cients crònics. A la pràctica clínica, un problema observat és l’ús incorrecte de la nitroglicerina

(NTG) en pacients isquèmics cardiològics.

OBJECTIU: Descriure què saben els pacients amb cardiopatia isquèmica sobre l’NTG. Posterior-

ment elaborarem un instrument per avaluar el grau de coneixements sobre la seva utilització.

MATERIAL I MÈTODES: Estudi descriptiu. Població formada per pacients diagnosticats de sín-

drome coronària aguda amb prescripció d’NTG. Mostra de conveniència. Exclusió: pacients amb

problemes cognitius i els dependents per a les AVD. S’estudiaren variables sociodemogràfiques

i clíniques. Per mesurar els coneixements s’elaborà una enquesta que valorà l’acció, l’actuació i

l’administració del medicament.

RESULTATS: Mostra: 50 persones (36 homes, 14 dones). Edat mitjana: 65,24 anys. Gairebé el 50%

tenia estudis primaris i feia més de 3 anys del primer episodi cardíac. El 66% manifestà conèixer

l’NTG i la relacionà amb el nom de la seva medicació, però més del 60% no va reconèixer cap

efecte secundari. Dels que manifestaren conèixer-la: menys del 50% sabia la dosi correcta a

prendre davant d’un episodi de dolor i només 6 pacients van saber el temps necessari entre les

preses; més del 87% saberen quan havien de prendre-la, el 40% en quina posició i gairebé la

totalitat la via d’administració.

CONCLUSIÓ: Malgrat que 2/3 dels enquestats manifestaren conèixer l’NTG, presentaren co-

neixements insuficients en aspectes rellevants. Com a infermeres, això ens ha de fer reflexionar

sobre l’educació dels pacient amb malalties cròniques.


SEGURETAT I EFICÀCIA DE LA TITULACIÓ DE BLOCADORS BETA PER PART D’INFERMERIA

EN UN PROGRAMA D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA BASAT EN TELEMEDICINA: ESTUDI PI-

LOT ALEATORITZAT

M. Pilar Ruiz Rodríguez (1), Anna Linàs Alonso (1), José M. Verdú Rotellar (1, 2), Josep Comín Colet (1),

Cristina Enjuanes Grau (1), Ainhoa Torrens Oses (1), Rafael Méndez Fandiño (1), Sonia Ruiz Bustillo

(1), Jordi Bruguera Cortada (1). (1) Programa Integrat d’IC Mar-Litoral, Servei de Cardiología, Hospital

del Mar-IMAS, Barcelona; (2) Fundació Jordi Gol d’Investigació en Atenció Primària, ICS, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: La seguretat i l’eficàcia de la titulació de blocadors beta (BB) íntegrament per

part d’infermeria, en programes d’insuficiència cardíaca (IC), no ha estat avaluada.

OBJECTIUS I MÈTODES: Estudi prospectiu, aleatoritzat, amb un grup intervenció (GI: titulació

de BB per infermeria amb algoritmes i via clínica específics en un Programa d’IC basat en tele-

medicina) i un grup control (GC: titulació convencional en un Programa d’IC), per avaluar als 6

mesos l’eficàcia (prescripció i dosi BB en mg/dia d’equivalents de carvedilol) i seguretat (esdeve-

niments adversos) d’aquestes dues estratègies en pacients amb IC després de l’alta hospitalària.

RESULTATS: Es varen incloure 65 pacients (34 GC, 31 GI): edat 75 ± 10, 48% dones, 36% etiologia

isquèmica, 51% NYHA III-IV, 46% FEVE < 50%. Inicialment, taxa de BB (81% GI vs. 88% GC; p =

0,5), dosi de BB (18,2 ± 14,2 GI vs. 18,1 ± 13,3 GC; p = 0,9). En el seguiment, la taxa de BB va ser

similar (84% GI vs.79% GC; p = 0,6) però les dosis mitjanes de BB varen ser superiors en el GI (41,5

± 15,2 vs. 27,1 ± 17,2; p = 0,002) amb major taxa de dosi objectiu/recomanada de BB (65% GI vs.

30% GC; p = 0,009). No hi va haver diferències en mortalitat (13% GI vs. 15% GC; p = 0,8), amb

tendència a una menor taxa de reingrés en el GI (16% vs. 29%; p = 0,2).

CONCLUSIONS: En l’àmbit de Programes d’IC, la titulació de BB íntegrament per part

d’infermeria mitjançant telemedicina és factible, segura i eficaç en comparació de la titulació

tradicional en aquests programes.


TELEMETRIA: ESTUDI I ANÀLISI D’ARÍTMIES A LA SALA D’HOSPITAITZACIÓ

Núria Castelló, Alba Villalobos, Jonatan Valverde, Daniel Majó. Unitat d’Hospitalització de Cardiolo-

gia, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: El monitoratge del ritme cardíac es realitza a la nostra Unitat mitjançant l’ús de

la telemetria, amb l’objectiu de monitorar per control remot els pacients que presenten arítmies

o tenen un risc potencial de sofrir-les. L’equip d’infermeria s’encarrega d’observar i analitzar el

monitor central i la informació transferida. L’estudi consisteix en la recollida de dades de la tele-

metria durant 3 mesos a la sala d’hospitalització de cardiologia. Analitzant les característiques

del pacient i les eventualitats arítmiques sorgides durant l’ingrés.

OBJECTIUS: 1) Conèixer les característiques del pacient portador de telemetria; 2) Estudiar les

actuacions d’infermeria que es duen a terme, així com les arítmies que apareixen amb més fre-

qüència.

METODOLOGIA: Configurarem unes fulles de recollida de dades incloent el sexe, l’edat, an-

tecedents cardiològics, freqüència cardíaca i motiu pel qual porten telemetria. A més a més,

s’anotaran els diferents esdeveniments que van sorgint, seguint una llegenda, i identificant-los

amb data i hora, registrant la simptomatologia i l’actuació d’infermeria.

RESULTATS: En 83 pacients estudiats, 76% homes, amb una mitjana d’edat de 67 anys, el diag-

nòstic més freqüent és la cardiopatia isquèmica. L’arítmia amb més prevalença és la taquicàrdia

ventricular. El 96% dels pacients que han presentat arítmies no han sofert simptomatologia. El

26% dels esdeveniments registrats són falsos/artefactes.

CONCLUSIONS: La telemetria comporta més observació i anàlisi que no actuacions invasives,

per part d’infermeria. Destaca la taquicàrdia ventricular, arítmia mortal, com a principal esdeve-

niment. Després de realitzar aquest estudi s’ha constatat la importància d’una bona formació

sobre patologia cardíaca, i sobre l’actuació eficaç i ràpida de l’equip d’infermeria.


MANEIG INICIAL DEL DOLOR TORÀCIC

Neus Servià Bofill, Majda Radaidan Hazzaoui, Javier Rodríguez Moreno, Ferran Vila Massanas, Sílvia

Joher Sàbat, Estefanía Jurado Soto, Sílvia Prada Juvanteny, Aïda Valentí Puig. Hospital Universitari

de Girona Doctor Josep Trueta.

INTRODUCCIÓ: El dolor toràcic és una molèstia o sensació anòmala localitzada en el tòrax, per

sobre del diafragma. El dolor toràcic, amb un 5-7% del total d’assistències hospitalàries, és un

dels motius de consulta més freqüents als serveis d’urgències. El seu maneig requereix una ac-

tuació ràpida d’infermeria per descartar patologia cardíaca aguda i començar el més aviat pos-

sible les intervencions necessàries.

OBJECTIUS: 1) Reducció del temps de resposta davant del pacient amb una síndrome coronària

aguda (SCA). 2) Conèixer el protocol d’actuació davant d’un dolor toràcic.

METODOLOGIA: Per realitzar aquest treball hem fet una revisió bibliogràfica, duta a terme el

mes de desembre de 2011 en bases de dades de Medline, Cochane i Elsevier. Hem trobat articles

relacionats amb l’actuació d’infermeria davant el dolor toràcic en els serveis d’urgències i pro-

tocols de diversos centres hospitalaris. Criteris d’inclusió: antiguitat dels articles no superior a 5

anys, idioma: castellà, català i anglès.

RESULTATS: 1) Valorar característiques del dolor i EVA; 2) Tranquil·litzar el pacient; 3) Desvestir el

pacient; 4) Monitoratge de constants, realitzar ECG i avisar el metge; 5) Canalitzar via perifèrica i

extracció de mostra de sang: hemograma, bioquímica i coagulació; 6) Administració de vasodi-

latadors coronaris: NTG sublingual si TA > 100 mmHg per indicació mèdica; 7) Control de TA; 8)

Deixar el malalt en repòs i registrar les activitats del full d’infermeria.

CONCLUSIONS: És molt important una actuació ràpida en els pacients amb aquesta clínica,

per començar el més aviat possible les intervencions necessàries, atesa la importància del factor

temps davant d’una SCA.


EL MALALT CARDÍAC A L’ÀREA D’OBSERVACIÓ D’URGÈNCIES D’UN HOSPITAL DE RE-

FERÈNCIA

Neus Servià Bofill, Majda Radaidan Hazzaoui, Javier Rodríguez Moreno, Ferran Vila Massanas, Sílvia

Joher Sàbat, Estefanía Jurado Soto, Sílvia Prada Juvanteny, Aïda Valentí Puig. Hospital Universitari


INTRODUCCIÓ: L’àrea d’observació d’urgències és la zona on s’ubica a tot malalt que, pel seu

estat crític o semicrític, requereix vigilància contínua, i monitoratge del registre electrocardio-

gràfic i de les constants vitals. Pel que fa al malalt cardiològic és una unitat fonamental per al

tractament de les patologies cardíaques i de suport a la Unitat Coronària de l’Hospital.

OBJECTIUS: 1) Conèixer el perfil del malalt cardiològic atès a l’àrea d’observació d’Urgències; 2)

Analitzar el temps d’estada del malalt cardiològic a l’àrea d’observació.

METODOLOGIA: Tipus d’estudi: no experimental, observacional i transversal; Població: pacients

ingressats a l’àrea d’observació d’Urgències d’un hospital de referència durant l’any 2010; Mos-

tra: pacients ingressats a l’àrea d’observació d’Urgències de l’Hospital Universitari de Girona

Doctor Josep Trueta de l’especialitat mèdica de Cardiologia.

RESULTATS: Durant l’any 2010 es van tractar un total de 648 malalts de l’especialitat de Cardio-

logia, amb una mitjana d’edat de 70 anys. El 37,8% eren dones i el 62,2% eren homes. Les prin-

cipals patologies ateses foren: dolor toràcic (31,48%), arítmies (principalment ACxFA) (27,31%),

SCASEST (12,34%), BAV (8,64%), síncope (5,86%) i SCAEST (4,68%). Pel que fa a la durada del

temps d’observació, la mitjana va ser de 15,2 hores d’estada (amb un mínim d’observació de

menys d’una hora i un màxim de 148 hores).

CONCLUSIONS: El perfil de pacient cardíac que s’atén a l’àrea d’observació del nostre centre és

un pacient amb dolor toràcic d’uns 70 anys d’edat amb un temps d’estada mitjana d’observació

de 15,2 hores i requeriment d’ingrés hospitalari.


COM INFLUEIX LA COL·LOCACIÓ DELS ELÈCTRODES EN LA CORRECTA INTERPRETACIÓ

DE L’ELECTROCARDIOGRAMA?

Javier Rodríguez Moreno, Majda Radaidan Hazzaoui, Ferran Vila Massanas, Sílvia Joher Sàbat, Este-

fanía Jurado Soto, Sílvia Prada Juvanteny, Aïda Valentí Puig, Neus Servià Bofill. Hospital Universitari


PARAULES CLAU: electrocardiograma, elèctrodes i interpretació.

INTRODUCCIÓ: L’electrocardiograma (ECG) és la representació gràfica de l’activitat elèctrica del

cor que s’obté amb un electrocardiògraf. És una eina molt útil per al cribratge i el diagnòstic pre-

coç de malalties cardiovasculars, alteracions metabòliques i una predisposició a la mort sobta-

da. Habitualment, en la pràctica de la nostra professió, realitzem els electrocardiogrames sense

prestar l’atenció necessària en la col·locació dels elèctrodes.

OBJECTIU: 1) Conèixer com es col·loquen correctament els elèctrodes per obtenir un ECG òp-

tim; 2) Demostrar que la incorrecta col·locació dels elèctrodes pot ocasionar una lectura inexac-

ta de l’ECG.

METODOLOGIA: S’ha fet una cerca electrònica amb bases de dades de Medline i Elsevier, i una

revisió bibliogràfica durant els mesos d’octubre i novembre de l’any 2011. Criteris d’inclusió: que

l’antiguitat dels articles no superés els 10 anys i aquests fossin escrits en castellà i/o anglès.

RESULTATS: En els articles estudiats s’explica la importància de la col·locació dels elèctrodes,

sobretot V1 i V2 per a la correcta interpretació de l’ECG. Aquests s’han de col·locar en el 4t espai

intercostal. Els errors més comuns d’interpretació segons la col·locació de V1 i V2 són: 1) dismi-

nució de l’ona T; 2) disminució de l’ona “r”; 3) ona P negativa.

CONCLUSIONS: Els resultats de la cerca bibliogràfica conclouen que la col·locació incorrecta

dels elèctrodes V1 i V2 dóna lloc a artefactes que poden resultar fonamentals en la interpretació

de l’ECG. El paper d’infermeria és essencial en la correcta realització i/o supervisió d’aquest.


ESTUDI PROSPECTIU DE LES DIFERENTS MODALITATS DE FLUOROSCÒPIA D’UN EQUIP

DE RX EN EL LABORATORI D’ELECTROFISIOLOGIA

Mercè Fontanals, Francisco Pino, Paolo Dallaglio, Ignasi Anguera, Ivana Valdelvira, Àngels Peña,

Samuel Ruiz, Susana Boada, Xavier Sabaté. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de

Llobregat.

INTRODUCCIÓ: L’exposició a les radiacions en el laboratori d’electrofisiologia fa que ens plante-

gem una optimització en l’ús dels aparells de radiodiagnòstic (RX).

OBJECTIU: Identificar la modalitat de treball de l’aparell de RX del nostre laboratori que emeti

menor radiació i obtenir una qualitat d’imatge considerada acceptable.

MÈTODE: Estudi observacional descriptiu i prospectiu en 92 pacients durant un període de 3

mesos, amb utilització mensual d’una modalitat diferent de l’aparell de RX: per polsos + mitja

dosi (PPMD), mitja dosi (MD) i per polsos (PP). S’han avaluat variables clíniques i de radiació

emesa: temps d’escòpia total (TET), temps d’escòpia contínua (TEC) amb mitja dosi (MD), temps

d’escòpia per polsos (PP), radiació total (RT), dosi d’àrea mensual i dosi mensual del personal.

RESULTATS: No hi ha diferències significatives en les variables clíniques ni en la qualitat d’imatge

en les 3 modalitats avaluades. L’RT en la modalitat PPMD és significativament menor versus la

modalitat MD i la PP: mediana 0,419 mGym2 vs. 0,661 mGym2 i vs. 1,91 mGym2 amb p < 0,02

i p < 0,001, respectivament. El TET en PPMD és menor respecte al TET en MD (148” vs. 828”, p <

0,001) i el TEC en PPMD també és menor respecte al TEC en MD (26” vs. 828”, p < 0,001). Les me-

sures obtingudes de la dosi d’àrea mensual i dels dosímetres personals donen dades inferiors

de radiació amb PPMD.

CONCLUSIONS: La modalitat PPMD ofereix una qualitat d’imatge acceptable de treball, dismi-

nuint significativament la dosi de radiació al pacient i al personal del servei.


MILLORA DEL CONEIXEMENT TEÒRIC DESPRÉS DEL CURS DE SUPORT VITAL BÀSIC I

DESFIBRIL·LADOR SEMIAUTOMÀTIC EN L’HOSPITAL UNIVERSITARI DE GIRONA DOC-

TOR JOSEP TRUETA, 2011

Ángel Luis Rodríguez, Jenifer Martín, José Daniel Gualda, Jesús Alberto López. Hospital Universitari


INTRODUCCIÓ: Els professionals de la salut han de ser capaços de realitzar una reanimació car-

diopulmonar (RCP) de qualitat, incloent l’ús del desfibril·lador. L’RCP és necesaria, ja que cada

any en els hospitals espanyols precisen RCP més de 18.000 pacients.

OBJECTIUS: L’objectiu d’aquest estudi va ser investigar com augmenta el coneixement teòric

en RCP en els diferents professionals de l’Hospital Doctor Josep Trueta, després del curs reglat

d’SVB i DESA.

MATERIAL I MÈTODES: Tots els professionals de la salut de l’Hospital inscrits en el curs d’SVB i

DESA acreditat, 2011, respongueren a un qüestionari de resposta múltiple abans i després de la

formació en RCP. Les variables es van analitzar amb SPSS statistics 17.0.

RESULTATS: Es van realitzar 2 edicions i van participar-hi 44 professionals, un 11,4% dels quals

eren personal mèdic, 34,1% personal d’infermeria, 47,7% auxiliars d’infermeria, 2,3% tècnics i un

4,5% zeladors. El coneixement teòric es va incrementar en 2,73 punts sobre 10. La mitjana inicial

de puntuació va ser de 6,72 i la puntuació mitjana final de 9,45. El 93,2% dels professionals van

obtenir una puntuació major de 5 punts en el test inicial.

CONCLUSIONS: S’observa una alta participació d’infermeria i un augment del coneixement

teòric després de la formació. Una formació estandarditzada en RCP està associada amb una

millora del coneixement teòric d’RCP. S’observa una discrepància amb les dades de l’any ante-

rior (2010), amb 6 edicions realitzades, on solament el 29,7% dels professionals van obtenir una

puntuació major de 5 punts en el test inicial.


INFLUÈNCIA DE LA GRAVETAT I ESTABILITAT DE LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA EN EL

NIVELL DE SATISFACCIÓ AMB EL SEGUIMENT DEL PACIENT PER PART D’INFERMERIA

MITJANÇANT UN PROGRAMA DE TELEMEDICINA

Anna Linàs Alonso (1), M. Pilar Ruiz Rodríguez (1), José M. Verdú Rotellar (1, 2), Josep Comín

Colet (1), Cristina Enjuanes Grau (1), Ainhoa Torrens Oses (1), Rafael Méndez Fandiño (1), Sonia

Ruiz Bustillo (1), Jordi Bruguera Cortada (1). (1) Programa Integrat d’IC Mar-Litoral, Servei de

Cardiologia, Hospital del Mar-IMAS, Barcelona; (2) Fundació Jordi Gol d’Investigació en Atenció

Primària, ICS, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: Existeix poca informació sobre la influència de la gravetat i l’estabilitat de la

insuficiència cardíaca (IC) en el nivell de satisfacció dels pacients respecte el maneig mitjançant

telemedicina.

OBJECTIUS I MÈTODES: Avaluació prospectiva en 69 pacients amb IC que varen acceptar el

seguiment per infermeria mitjançant telemedicina, durant 5 setmanes, del nivell de satisfacció

(NS), i determinació de la influència de la gravetat dels símptomes (classe NYHA) i l’estabilitat del

pacient, segons tingués un ingrés recent (IR+) o no (IR-) en l’NS (0-10) i en el nivell de preferència

de seguiment amb telemedicina (NPT) respecte el seguiment convencional.

RESULTATS: Característiques: 70% IR+, edat 72 ± 12, 64% homes, FEVE 45 ± 13%, 22% NYHA III-

IV. No hi va haver diferències en l’NS en funció de l’estabilitat (IR+ 9,6 ± 0,9 vs. IR- 9,4 ± 0,9; p = 0,4)

o gravetat (I-II 9,6 ± 0,9 vs. III-IV 9,2 ± 1,0; p = 0,2). L’NPT no s’ associà a la gravetat (I-II 89% vs. III-IV

91%; p = 0,8) però sí a l’estabilitat (IR+ 95% vs. IR- 76%; p = 0,02). En l’anàlisi multivariable, l’NS

es va associar a l’estabilitat (IR+ 9,6 ± 0,2 vs. IR- 8,9 ± 0,2; p = 0,04), i es va observar una interacció

significativa entre estabilitat i gravetat sobre les mitjanes ajustades de l’NS (IR+/III-IV: 9,7 ± 0,4;

IR+/I-II: 9,6 ± 0,2; IR-/I-II: 9,6 ± 0,2; IR-/III-IV: 8,2 ± 0,5; p = 0,026).

CONCLUSIONS: Els pacients amb un ingrés recent mostren nivells més alts de satisfacció i pre-

ferència per al seguiment amb telemedicina, independentment de la seva classe funcional. En

els pacients sense ingrés recent, una pitjor situació funcional s’associa a un nivell menor de sa-

tisfacció amb aquesta modalitat de seguiment.


AUDITORI

Dijous 7 de juny

17:00 - 18:30

HEMODINÀMICA

Moderadors

Dra. Helena Tizón Dr. Gerard Martí


PREVALENÇA DE RESPOSTA SUBÒPTIMA A CLOPIDOGREL I ÀCID ACETILSALICÍLIC

EN PACIENTS AMB INFART AGUT DE MIOCARDI AMB ELEVACIÓ DEL SEGMENT ST RE-

MESOS PER ANGIOPÀSTIA PRIMÀRIA

Sílvia Homs, José Luis Ferreiro, Javier Berdejo, Gerard Roura, Josep Gómez-Lara, Rafael Romaguera,

Luis Teruel, Joan Antoni Gómez-Hospital, Ángel Cequier. IDIBELL-Hospital Universitari de Bellvitge,

L’Hospitalet de Llobregat.

INTRODUCCIÓ: La presència d’una síndrome coronària aguda (SCA) s’associa amb una pitjor

resposta als fàrmacs antiplaquetaris, especialment a clopidogrel, que a més presenta un inici

d’acció lent malgrat la dosi de càrrega (DC). Es desconeix si pacients amb SCA amb elevació del

segment ST (SCAEST) que reben DC d’àcid acetilsalicílic (AAS) i clopidogrel al diagnòstic, i que

són traslladats a un laboratori d’hemodinàmica per intervencionisme coronari percutani primari

(ICPP), presenten una inhibició plaquetària apropiada quan s’inicia el procediment.

OBJECTIU: Avaluar el percentatge de pacients amb SCAEST que presenten una reactivitat pla-

quetària elevada en començar l’ICPP malgrat l’administració de DC d’AAS i clopidogrel.

MÈTODES: Estudi farmacodinàmic prospectiu que inclogué pacients amb SCAEST que reberen

DC de 250-500 mg d’AAS i 600 mg de clopidogrel al diagnòstic i previ a l’ICPP. Les mostres san-

guínies per les proves de funció plaquetària (PFP) s’extragueren tan bon punt es va col·locar el

catèter arterial. PFP emprades: VerifyNow amb punts de tall > 230 PRUs per clopidogrel (variable

principal) i > 550 ARUs per AAS; agregometria d’elèctrodes múltiples i agregometria òptica.

RESULTATS: S’inclogueren 37 pacients. La mediana del temps des de les DC fins el moment

d’iniciar el procediment va ser de 90 minuts [67,5-130]. El percentatge de pacients amb resposta

subòptima (VerifyNow) al clopidogrel i AAS va ser de 89,2% i 24,3%, respectivament. Els resultats

foren similars amb les altres PFP.

CONCLUSIONS: Un percentatge elevat de pacients amb SCAEST presenten nivells inadequats

d’inhibició plaquetària en començar l’ICPP. Això suggereix que fàrmacs antiplaquetaris més po-

tents i amb inici d’acció més ràpida poden ser una millor opció en aquest escenari.


HIBERNACIÓ CORONÀRIA DELS SEGMENTS DISTALS A UNA OCLUSIÓ CRÒNICA COM-

PLETA CORONÀRIA RECANALITZADA AMB STENT FARMACOACTIU

Josep Gómez-Lara, Luis Teruel, Sílvia Homs, José-Luis Ferreiro, Rafael Romaguera, Gerard Roura, Paco

Jara, Joan-Antoni Gómez-Hospital, Ángel Cequier. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de

Llobregat.

INTRODUCCIÓ: Els segments distals a una oclusió crònica completa (OCC) presenten un remo-

delat negatiu respecte els segments de referència.

OBJECTIU: Valorar els canvis de calibre de lumen, placa i vas del segment distal a l’OCC als 15

mesos d’una recanalització exitosa amb implantació d’un stent.

MÈTODES: 91 OCC en 86 pacients recanalitzades exitosament van recateteritzar-se; 31 OCC en

31 pacients van ser estudiades amb ecografia intravascular (IVUS) durant el procediment índex

i al seguiment. La quantificació angiogràfica i d’IVUS va realitzar-se després d’administrar ≥ 0,2

mg de nitroglicerina. La quantificació angiogràfica dels canvis de calibre luminal es realitzà mit-

jançant la diferència entre el diàmetre luminal mínim (MinLD), mig (MeanLD) i màxim (MaxLD).

La quantificació ecogràfica es va fer mitjançant els canvis de calibre del lumen, placa i vas en

segments aparellats.

RESULTATS: Per angiografia, el MinLD augmentà 20,2% (de 1,46 ± 0,59 fins a 1,83 ± 0,62 mm; p

< 0,001), el MeanLD 18,6% (de 1,75 ± 0,62 fins a 2,15 ± 0,62 mm; p < 0,001) i el MaxLD 15,2% (de

2,06 ± 0,68 fins a 2,43 ± 0,65 mm; p < 0,001). Per IVUS, el volum de lumen augmentà 23,1% (de

130,62 ± 99,84 fins a 169,75 ± 132,89 mm3; p < 0,001), el del vas 11,4% (de 265,54 ± 191,48 fins

a 299,80 ± 223,49 mm3; p = 0,002) i el de placa va mantenir-se sense canvis (de 134,94 ± 99,90

fins a 130,49 ± 100,99 mm3; p = 0,295).

CONCLUSIÓ: Als 15 mesos després de recanalitzar una OCC, els segments distals mostren un

important creixement del lumen i vas sense remodelat de placa. Una disfunció a nitroglicerina

després de recanalitzar l’OCC és l’explicació més probable. El tractament de lesions angiogràfi-

ques distals no es recomanable immediatament després de recanalitzar el segment clos.


ENOXAPARINA ENDOVENOSA COMPLEMENTÀRIA DURANT L’INTERVENCIONISME CO-

RONARI PERCUTANI EN LA SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA SENSE ELEVACIÓ DE L’ST.

ÉS NECESSÀRIA?

A. Alonso Tello, V. Serra Garcia, E. Bosch Peligero, I. Otaegui Irurueta, N. Bellera Gotarda, E. Domingo

Ribas, G. Martí Aguasca, B. García del Blanco, D. García-Dorado. Hospital Universitari Vall d’Hebron,

Barcelona.

INTRODUCCIÓ: En pacients (p) amb SCASEST pretractats amb enoxaparina (ENX) subcutània(sc)

que han rebut l’última dosi en les 8 hores prèvies a l’ICP, les guies recomanen no administrar do-

sis extra d’anticoagulació.

OBJECTIU: Determinar la incidència de trombosi de material d’ICP i/o angiogràfica en 2 grups

de p amb estratègies diferents d’anticoagulació. Els objectius secundaris van ser: la incidència

de complicacions hemorràgiques, mort i IAM.

MÈTODES I RESULTATS: Anàlisi retrospectiva de dues cohorts amb pacients SCASEST pretrac-

tats amb ENXsc en els quals se’ls realitzava ICP dins de les 8 hores després de l’última dosi. La

cohort 1 (C1) va incloure 48 p sense dosis d’ENX durant l’ICP. La cohort 2 (C2) va incloure 41 p

amb dosi d’ENX a 0,75 mg/kg ev a l’inici de l’ICP. Es va avaluar el temps de coagulació activat

(ACT) i l’activitat antiXa (antiXa) basalment, 10 minuts i 2 hores després d’ENXiv. La incidència de

trombosi va ser de 37,5% en C1 i 2,4% en C2 (p = 0,007, OR 0058). No hi va haver complicacions

de sagnat en cap dels grups. En C2 l’antiXa, 10 min i 2 hores postbolus, va ser 1,45 ± 0,55 i 1,13

± 0,40.

CONCLUSIONS: Hem observat una alta incidència de complicacions trombòtiques durant l’ICP

realitzada dins les 8 hores després de la darrera dosi de ENXsc en p amb SCASEST. L’administració

d’una dosi adicional d’ENX 0,75 mg/kg e. v. a l’inici de l’ICP redueix significativament la incidèn-

cia d’aquesta complicació mentre els nivells d’antiXa observats després del bolus es mantenen

dins el rang de seguretat reportat en estudis previs.


IMPACTE D’UNA RECÀRREGA DE PRASUGREL EN PACIENTS AMB UNA RESPOSTA

SUBÒPTIMA AL TRACTAMENT DE MANTENIMENT AMB PRASUGREL

José Luis Ferreiro (1,2), Salvatore D. Tomasello (2), Antonio Tello-Montoliu (2), Masafumi Ueno (2),

Naveen Seecheran (2), Bhaloo Desai (2), Fabiana Rollini (2), Theodore A. Bass (2), Dominick J. Angio-

lillo (2). (1) Unitat de Cardiologia Intervencionista, Àrea de Malalties del Cor, IDIBELL-Hospital Univer-

sitari de Bellvitge, Universitat de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat; (2) University of Florida College

of Medicine Jacksonvill.

INTRODUCCIÓ: S’ha reportat prèviament que el percentatge de pacients tractats amb prasu-

grel que presenten una resposta subòptima al tractament pot arribar al 25%.

OBJECTIU: Avaluar el percentatge de pacients amb mala resposta al tractament de manteni-

ment amb prasugrel i com els afecta segons diferents dosis de recàrrega.

MÈTODES: Anàlisi post hoc d’un estudi farmacodinàmic en el qual pacients que estaven amb

tractament de manteniment amb prasugrel (10 mg/dia) durant un mínim de 14 dies van ser

aleatoritzats a rebre una recàrrega de 10 mg, 30 mg o 60 mg de prasugrel. Es realitzaren dife-

rents proves de funció plaquetària (PFP: VerifyNow P2Y12, anàlisi de VASP i agregometria òp-

tica), amb punts de tall establerts associats amb esdeveniments isquèmics, en tres moments:

basal (abans de la recàrrega), 1 hora i 4 hores després de recarregar.

RESULTATS: S’inclogueren 64 pacients: 10 mg (n = 22), 30 mg (n = 21) i 60 mg (n = 21). Basal-

ment, el percentatge de pacients amb resposta subòptima estava comprès entre 3,1% i 12,5%,

depenent de la PFP emprada. Les dosis de 30 i 60 mg reduïren numèricament (estadísticament

significatiu considerant els valors de PFP com variables contínues) el percentatge de pacients

amb resposta pobra comparades amb la de 10 mg, 1 i 4 hores després de la recàrrega amb tots

els assaigs emprats. Amb dosis de 30 i 60 mg, només 1 pacient presentava resposta subòptima

al prasugrel 1 i 4 hores després de ser recarregat.

CONCLUSIONS: En pacients amb tractament de manteniment amb prasugrel, la prevalença de

resposta subòptima varia segons la prova emprada i disminueix amb l’estratègia de fer una re-

càrrega del fàrmac.


AVALUACIÓ DEL RECOBRIMENT TISSULAR DEL STENT AMB EVEROLIMÚS MITJANÇANT

TOMOGRAFIA DE COHERÈNCIA ÒPTICA

Yajaziel Azpeitia, Yoshitaka Shiratori, Salvatore Brugaletta, Luis Álvarez, Sebastián Gaido, Anuar

Delahanty, Victòria Martín-Tuste, Manel Sabaté, Mònica Masotti. Secció d’Hemodinàmica Cardiaca,

Departament de Cardiologia, Institut del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona.

INTRODUCCIÓ: El stent recobert amb everolimús (EES) ha demostrat un índex més baix de

trombosi comparat amb la primera generació de stents recoberts.

OBJECTIU: L’objectiu d’aquest estudi fou avaluar el grau de recobriment tissular de l’EES per

tomografia de coherència òptica (OCT) en temps diferents.

MÈTODES: L’OCT de domini de Fournier va ser realitzada postimplant del stent i al seguiment.

El procés de recobriment tissular va ser valorat com a percentatge de struts no coberts, espessor

neointimal, àrea neointimal i àrea d’obstrucció in-stent/stent.

RESULTATS: Varen ser avaluats 24 pacients amb 26 lesions (9 pacients als 6 mesos, 6 pacients

als 9 mesos i 9 pacients als 12 mesos). El percentatge de struts no coberts va ser inferior als

12 mesos (0,7%) que als 9 (1,4%) i 6 mesos (1,1%; p = 0,095), és a dir el grossor neointimal va

ser significativament més alt als 12 mesos (130,99 ± 32,30 µm) que als 9 (93,13 ± 27,91 µm) i 6

mesos (110,51 ± 32,27 µm; p = 0,042). L’anàlisi del nivell de la lesió va mostrar que la mitjana de

l’àrea neointimal i l’obstrucció de l’àrea in-stent/stent varen ser significativament superiors als

12 mesos (0,97 ± 0,29 mm2 i 14,25 ± 6,26%) que als 9 (0,52 ± 0,26 mm2 i 7,63 ± 5,28%) i 6 mesos

(0,63 ± 0,24 mm2 i 9,29 ± 3,79%; p = 0,009 i p = 0,044, respectivament).

CONCLUSIÓ: Un grau acceptable de cobertura neointimal s’observa ja als 6 mesos després de

l’implant d’EES i és progressiva durant els 12 mesos. Això podria explicar la disminució de la

trombosi tardana observada amb aquest stents.


UTILITAT DE L’STENT MGUARD PER AL TRACTAMENT DE L’INFART AMB ALT CONTIGUT

TROMBÒTIC DESPRÉS DE L’ASPIRACIÓ MECÀNICA

Montserrat Gracida, Remedios Sánchez, Rafael Romaguera, Gerard Roura, Josep Gómez, José Luis

Ferreiro, Luis Teruel, Joan Antoni Gómez-Hospital, Ángel Cequier. Hospital Universitari de Bellvitge,


INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS: El stent MGuard està recobert d’una malla per minimitzar

l’embolització de trombe durant l’implant del stent. La utilitat del stent MGuard en malalts amb

infart amb aixecament del segment ST (STEMI) i persistència de trombe després de l’aspiració

no ha estat avaluada.

MÈTODES: Registre prospectiu, d’un sol centre, dels pacients amb STEMI i elevada càrrega

trombòtica després de l’aspiració intensiva de trombe tractats amb MGuard. L’elevada càrrega

trombòtica es va definir com la presència de trombe grau 4-5, segons el score TIMI. Les lesions

amb branca lateral ≥ 2 mm i pacients amb xoc cardiogènic van ser exclosos. Els endpoints van

ser la proporció de casos amb flux final TIMI3, blush miocàrdic normal i resolució completa del

segment ST.

RESULTATS: 44 pacients van ser inclosos (edat 60 ± 12 anys). L’examen histopatològic va confir-

mar presència de material trombòtic al 85% dels aspirats. El flux TIMI3 es va aconseguir en 82%

dels casos, blush miocàrdic normal en 50% i completa resolució de l’ST en 57%. L’oclusió de la

branca lateral (1,5-2 mm) es va produir en 2 casos (4,5%), l’embolització distal en 3 (6,8%) i no

reflux transitori en 3 (6,8%). Durant el seguiment (228 ± 21 dies) no va haver-hi morts. Un pacient

va presentar trombosi definitiva del stent (aguda). No va haver-hi cap reestenosi.

CONCLUSIONS: El stent MGuard sembla segur i eficaç per prevenir l’embolització distal en pa-

cients amb STEMI i elevada càrrega trombòtica tot i l’aspiració mecànica. Es necessari un assaig

clínic per establir el paper d’aquest stent al STEMI.


MILLORIA EN LA TAXA D’ÈXIT ANGIOGRÀFIC ABANS I DESPRÉS DE LA IMPLANTACIÓ

D’UN PROGRAMA ESPECÍFIC PER A REVASCULARITZACIÓ PERCUTÀNIA D’OCLUSIONS

CRÒNIQUES TOTALS

Sílvia Homs, Lluis Teruel, Josep Gómez-Lara, José Luis Ferreiro, Gerard Roura, Rafael Romaguera,

Joan Antoni Gómez-Hospital, Francesc Jara, Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Intervencionis-

me Coronari, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

INTRODUCCIÓ: L’intervencionisme coronari percutani (ICP) en oclusions cròniques totals (CTO)

és una tècnica complexa amb taxa d’èxit angiogràfic del 50-70%. Consens d’experts aconsellen

seguir un programa específic, basat en l’aprenentatge d’un operador expert, noves tècniques i

material. És incert si seguir aquestes recomanacions millora la taxa d’èxit.

OBJECTIU: L’objectiu de l’estudi és comparar la taxa d’èxit angiogràfic de l’ICP en la CTO seguint

un programa específic.

MÈTODE: Recull prospectiu de les característiques demogràfiques, angiogràfiques i de proce-

diment dels pacients als quals s’ha realitzat ICP sobre almenys una CTO al nostre centre, des de

gener del 2005 fins a desembre de 2011. Definim èxit angiogràfic com un diàmetre estenòtic <

20% amb flux TIMI 3. Entre gener de 2005 fins a desembre de 2007, l’ICP era realitzat sense seguir

un programa per cinc operadors experimentats. El gener del 2008 es va iniciar un programa

específic, seguint les recomanacions d’EuroCTO Club.

RESULTATS: Un total de 99 CTO (99 pacients) i 198 CTO (197 pacients) van ser revascularitzades

entre gener de 2005 i desembre de 2007 (sense programa específic) i entre gener de 2008 i

desembre de 2011 (seguint programa específic), respectivament. Els dos grups tenien carac-

terístiques demogràfiques similars. Algunes característiques angiogràfiques i de procediment

es diferencien significativament: el grup sense programa específic tenia lesions més favorables,

la longitud de l’oclusió més curta, el temps d’escòpia i la quantitat de contrast menor. L’èxit an-

giogràfic va ser del 49,5% en el grup sense programa, i del 87,7% en el grup amb programa

específic, p < 0,001.

CONCLUSIÓ: La implantació d’un programa específic millora l’èxit angiogràfic respecte

l’experiència prèvia.


FACTIBILITAT, SEGURETAT I EFICÀCIA INICIAL DEL TANCAMENT DE FUITES PERIPROTÈ-

SIQUES AMB DISPOSITIUS AMPLATZER

Diego Fernández (1), Victoria Martín-Yuste (1), Luis Álvarez-Contreras (1), Ander Regueiro-Cueva (1),

Diego Penela (1), Salvatore Brugaletta (1), Mónica Masotti (1), Manel Sabaté (1), Eulogio García (2).

(1) Unitat d’Hemodinàmica, (2) Servei de Cardiologia, Hospital Clínic, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: Les fuites periprotèsiques (FPP) presenten una elevada prevalença (17,6% en

posició aòrtica i 22,6% en posició mitral). La seva reparació quirúrgica comporta una mortalitat

elevada (> 10%). El tancament percutani està indicat davant la presència d’insuficiència cardíaca

(IC) o anèmia hemolítica (AH) i s’ha mostrat com una tècnica factible i segura, realitzada per per-

sonal especialitzat. Presentem una sèrie de 7 casos amb FPP mitrals i aòrtiques amb repercussió

clínica, en les quals es va realitzar tancament percutani amb dispositius Amplatzer.

OBJECTIU: Analitzar la factibilitat, la seguretat i l’eficàcia inicial del tancament percutani d’FPP

mitrals i aòrtiques clínicament rellevants.

MÈTODES: S’ha realitzat una anàlisi transversal de paràmetres clínics, angiogràfics i ecocardio-

gràfics de la sèrie realitzada a l’Hospital Clínic des de novembre de 2009 fins a març de 2012.

RESULTATS: Edat mitjana: 71 anys. El 85,7% portava pròtesis mecàniques i el 42,9% portava 2

vàlvules (mitral i aòrtica). La indicació principal va ser IC (71,4%) i la segona va ser AH (28,6%).

La taxa d’èxit va ser del 100%. El 71,4% (5 pacients) presentava FPP mitral greu i se’ls va realitzar

tancament deixant FPP lleugera en 4 pacients i FPP moderada en 1 pacient. El 28,6% (2 pacients)

presentava FPP aòrtica greu i se’ls va realitzar tancament deixant FPP lleugera en 1 pacient i FPP

moderada en 1 pacient. Només hi va haver 1 cas (14,3%) de pseudoaneurisma femoral que es va

resoldre amb injecció de trombina.

CONCLUSIONS: El tancament percutani d’FPP clínicament significatives s’ha mostrat factible,

segur i eficaç inicialment.


TENDÈNCIES EN LA INDICACIÓ DE CATETERISME CARDÍAC EN UN HOSPITAL GENERAL

SENSE UNITAT D’INTERVENCIÓ CORONÀRIA: ANÀLISI D’UN PERÍODE DE SET ANYS

(2004-2010)

Maria Puig, Jordi Julià, Montserrat Martín-Baranera, Roman Freixa, Eduard Homs, Olga Guri, Pilar

Sánchez. Consorci Sanitari Integral, Hospital General de L’Hospitalet de Llobregat; Hospital de Sant

Joan Despí Moisès Broggi.

INTRODUCCIÓ: L’aplicació de proves invasives diagnòstiques i/o terapèutiques en els pacients

amb síndromes coronàries (SC) es veu influïda per la disponibilitat d’unitats d’hemodinàmica

que no tenen els hospitals generals.

OBJECTIU: Descriure les tendències temporals en les indicacions de cateterisme cardíac en els

pacients amb SC admesos en un hospital general.

MÈTODES: En un estudi de cohorts retrospectiu es van incloure els pacients admesos al Servei

de Cardiologia entre l’1 de gener de 2004 i el 31 de desembre de 2010, amb un dels diagnòs-

tics següents a l’alta: angina estable (3,6%), angina inestable (15,1%), síndrome coronària aguda

amb elevació del ST (SCAEST, 21,5%), síndrome coronària aguda sense elevació del ST (SCASEST,

23,4%) o coronariografia diagnòstica (36,5%).

RESULTATS: Es van analitzar 1.950 ingressos corresponents a 1.700 pacients, amb una mitja-

na d’edat de 67,8 ± 11,8 anys, 67,1% eren homes. El total de coronariografies va ser de 1.410

(73,1%), augmentant progressivament des de 37,7% el 2004 fins a 88,8% el 2009 (test de ten-

dència lineal, p < 0,0005). El 68,2% dels pacients presentava lesions coronàries. La freqüència

global d’angioplàsties va ser de 595 (32%), amb un augment sostingut durant 2004-2006, i una

estabilització en 2007-2010 (p < 0,0005). En 594 pacients (30,5%) es va implantar com a mínim

un stent, amb un total de 801 stents implantats (468 metàl·lics i 333 fàrmaco-actius). La implan-

tació de stents va seguir un patró similar a les angioplàsties (2004-2006: 24,2% vs. 2007-2010:

32,0%, p < 0,0005).

CONCLUSIONS: En hospitals sense unitats especialitzades, els procediments hemodinàmics

han mostrat un augment progressiu i significatiu en el període 2004-2010.


SALA A

Dijous 7 de juny

17:00 - 18:30

TECNIQUES D’IMATGE

Moderadors

Dr. Jordi López-AyerbeDra. Barbara Vidal


GLOBAL FUNCTION INDEX: UN PARÀMETRE ECOCARDIOGRÀFIC DERIVAT DEL DO-

PPLER TISSULAR QUE ES RELACIONA AMB LA CAPACITAT FUNCIONAL EN PACIENTS

AMB ESTENOSI AÒRTICA

Miguel Caínzos-Achirica, Miquel Gómez, Lluís Molina, Mireia Ble, Mercè Cladellas, Aleyska Ramírez,

Andrés Fernández-Gasalla, Jordi Bruguera. Hospital del Mar-Parc de Salut Mar, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: El Global Function Index (GFI) és un paràmetre ecocardiogràfic derivat del Do-

ppler tissular, definit com (E/Ea)/Sa que ha mostrat capacitat pronòstica funcional en patolo-

gies amb hipertròfia ventricular com la cardiopatia hipertensiva, miocardiopatia hipertròfica o

malaltia de Fabry.

OBJECTIUS: Analitzar la utilitat del GFI en l’avaluació de la capacitat d’esforç en pacients afectats

d’estenosi aòrtica (EA).

MÈTODES: Estudi prospectiu de 203 pacients diagnosticats d’EA moderada o greu per ecocar-

diografia. Es va completar el registre del GFI i es va fer el seguiment en 134 pacients. Les veloci-

tats tissulars Ea i Sa es van mesurar a l’anell lateral mitral en projecció apical de quatre càmeres.

Es va definir GFI elevat com valors superiors a 1,77 (s x cm-1). La capacitat d’esforç es va mesurar

amb el Test de la Marxa de 6 minuts.

RESULTATS: L’edat mitjana del grup va ser de 73,5 (9,6) anys, el 45% dones. Les mitjanes dels

paràmetres ecocardiogràfics varen ser: Vmax 4,16 (0,82) m/s, gradient màxim 71,9 (25,5) mmHg,

gradient mitjà 44,0 (17,0) mmHg, àrea valvular indexada 0,48 (0,13) cm2/m2. El 42,5% dels pa-

cients varen presentar un GFI elevat. Aquests varen mostrar una capacitat d’esforç significati-

vament inferior a aquells amb valors de GFI no elevats (269 vs. 359 metres, p < 0,001). Després

d’ajustar per edat, gravetat de la valvulopatia i fracció d’ejecció, el GFI va mostrar capacitat pre-

dictiva independent sobre la capacitat d’esforç.

CONCLUSIONS: El GFI, com a estimació de la relaxació miocàrdica i de les pressions d’ompliment

ventricular, té valor predictiu independent sobre la capacitat d’esforç en els pacients amb este-

nosi aòrtica.


NECROSI I VIABILITAT MIOCARDÍACA AMB RESSONÀNCIA MAGNÈTICA I GATED-SPECT

DE PERFUSIÓ MIOCARDÍACA

Santiago Aguadé-Bruix, Gemma Cuberas-Borrós, Víctor Pineda, María Nazarena Pizzi, Guillermo

Romero-Farina, Gustavo de León, Joan Castell-Conesa, David García-Dorado, Jaume Candell-Riera.

Servei de Medicina Nuclear, Servei de Radiologia, Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Vall

d’Hebron, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: La ressonància magnètica amb realç tardà de gadolini (RMRT) és la millor tèc-

nica per delimitar transmuralitat i extensió de la necrosi, però no és clar que defineixi igualment

bé la viabilitat.

OBJECTIU: Determinar la concordança entre transmuralitat i extensió de la necrosi i el grau de

viabilitat amb RMRT, i comparar-ho amb la gated-SPECT de perfusió miocardíaca (PM).

METODOLOGIA: Es van incloure 107 pacients (edat: 61,47 ± 12,9; 13 dones) amb IAM previ, als

quals se’ls havia realitzat RMRT i PM. De l’RMRT es va quantificar el grau de transmuralitat (GT)

(0: Normal, 1: 0%-25%, 2: 26%-50%, 3: 51%-75%, 4: 76%-100%) i de la PM el percentatge de cap-

tació per a cadascun dels 17 segments (total: 1.819 segments). Per determinar la correlació i la

concordança entre el GT de l’RMRT i el percentatge de captació de la PM es van analitzar els 456

segments amb RMRT positiva.

RESULTATS: La major sensibilitat (viabilitat) (98,8%) es va observar per a un nivell de tall > 50%

a la gated-SPECT i < 75% de GT a l’RMRT, mentre que la major especificitat (necrosi) (83%) es va

observar per al < 30% a la gated-SPECT i > 75% de GT a l’RMRT. Dels segments amb GT > 75%

a l’RMRT, en un 33,1% tenien un percentatge de PM > 50%. Per contra, dels segments amb un

percentatge de PM > 50%, un 7% tenien un GT > 75% a l’RMRT.

CONCLUSIÓ: Tot i que l’RMRT delimita amb precisió la transmuralitat i l’extensió de la necrosi

miocardíaca, tendeix a infravalorar la viabilitat miocardíaca en un terç dels segments del ventri-

cle esquerre.


RELACIÓ DE L’ÀREA AURICULAR ESQUERRA INDEXADA, CAPACITAT D’ESFORÇ I

NT-ProBNP EN PACIENTS AMB ESTENOSI AÒRTICA

Miguel Caínzos-Achirica, Miquel Gómez, Mercè Cladellas, Lluís Molina, Mireia Ble, Aleyska Ramírez,

Andrés Fernández-Gasalla, Jordi Bruguera. Hospital del Mar-Parc de Salut Mar, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: La dilatació de l’aurícula esquerra es relaciona amb la disfunció diastòlica i la

regurgitació mitral, fenòmens freqüents en els pacients amb estenosi aòrtica (EA).

OBJECTIUS: Analitzar l’associació entre àrea auricular esquerra indexada (AAEI), la capacitat

d’esforç i els valors de NT-ProBNP en pacients amb EA moderada o greu.

MÈTODES: Estudi prospectiu de 203 pacients diagnosticats d’EA moderada o greu per ecocar-

diograma. Es va completar registre d’AAEI en 162 pacients. L’AAEl es va planimetar en projec-

ció apical de quatre càmeres i es va indexar per superfície corporal. Es va definir AAEI dilata-

da com valors superiors a 9,85 cm2/m2. La capacitat d’esforç es va determinar amb els metres

recorreguts al Test de la Marxa dels 6 minuts. El NT-ProBNP es va determinar després de fer

l’ecocardiograma d’inclusió.

RESULTATS: L’edat mitjana va ser de 73,9 ± 9,2 anys, el 45,2% dones. Les mitjanes dels parà-

metres ecocardiogràfics varen ser: Vmax 4,16 ± 0,86 m/s, gradient màxim 79,9 ± 24,9 mmHg,

gradient mitjà 43,6 ± 16,2 mmHg, àrea valvular indexada 0,48 ± 0,14 cm2/m2. El 58,9% dels

pacients varen presentar una AAEI dilatada. Aquests varen mostrar una capacitat d’esforç signi-

ficativament inferior a aquells sense dilatació auricular (283 vs. 360 metres, p < 0,001). Els seus

valors de NT-ProBNP basal varen ser significativament superiors (mediana 279 vs. 798 pg/ml, p

< 0,001). Després d’ajustar per edat, gravetat de la valvulopatia i fracció d’ejecció, una AAEI dila-

tada va mostrar capacitat predictiva independent sobre la capacitat d’esforç i correlació amb els

valors de NT-proBNP (p = 0,01, r = 0,43).

CONCLUSIONS: Una AAEI dilatada es relaciona de manera independent amb la capacitat

d’esforç i el valor de NT-ProBNP basal en pacients amb EA moderada o greu.


CONSULTORIES VIRTUALS ENTRE CARDIOLOGIA I ATENCIÓ PRIMÀRIA: EXPERIÈNCIA

INICIAL

Sílvia Serrano García, Eva Bernal Labrador, David Lacasta Tintorer, Souhel Flayeh Beneyto, Antoni

Bayés-Genís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona; CAP La Salut, Badalona.

INTRODUCCIÓ: Les llistes d’espera de primeres visites de Cardiologia són un problema per-

sistent. Per reduir-les, des de fa anys realitzem consultories presencials mensuals i difusió de

la Cartera de Serveis amb l’Atenció Primària (AP). S’ha aconseguit incrementar el percentatge

de derivacions seguint els criteris establerts (80% en el 2007, 94% en el 2011). Tanmateix, sor-

geixen consultes que es podrien resoldre “al moment” si hi hagués una disponibilitat d’accés a

l’especialista més ràpida.

OBJECTIU: Descriure la nostra experiència amb la nova eina de comunicació en línia entre AP i

Hospital: ECOPIH.

MATERIAL I MÈTODES: L’ECOPIH és una comunitat virtual de pràctica clínica destinada a facili-

tar la comunicació entre l’AP i els especialistes. Permet la consulta de casos clínics anònims; com-

partir documents o imatges en qualsevol format i difondre notícies rellevants sobre l’especialitat.

Els casos queden a disposició de tots els membres, que poden consultar o participar en la seva

discussió, de manera que aquest coneixement es comparteix amb tota la comunitat.

RESULTATS: Cardiologia integra l’ECOPIH al gener de 2011. Fins al gener de 2012 s’han adherit

230 membres; s’han consultat 28 casos clínics, que han generat 1.748 lectures de continguts i

han resolt el dubte, evitant una primera visita; s’han fet 158 aportacions d’algun tipus i s’han

compartit 8 documents (guies de pràctica clínica i ECG).

CONCLUSIONS: L’ECOPIH, juntament amb les consultories presencials, permet resoldre ràpida-

ment dubtes sobre casos clínics, evitant visites innecessàries. Presenta un alt grau de satisfacció

per part del professionals implicats. Considerem, per tant, que és fonamental la seva difusió.


VALORACIÓ DE LA PERFUSIÓ MIOCARDÍACA EN PACIENTS AMB D-TRANSPOSICIÓ

DELS GRANS VASOS CORREGIDA A LA INFÀNCIA MITJANÇANT SWITCH ARTERIAL I RE-

IMPLANT D’ARTÈRIES CORONÀRIES

María Nazarena Pizzi, Elisa Franquet-Elía, Santiago Aguadé-Bruix, Begoña Manso, Guillermo Rome-

ro-Farina, Gemma Cuberas-Borrós, Gustavo de León, Jaume Casaldàliga-Ferrer, Joan Castell-Cone-

sa, David García-Dorado, Jaume Candell-Riera. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: La correcció quirúrgica actual de la transposició dels grans vasos (TGV) amb

switch arterial es realitza a les poques setmanes de vida i requereix el reimplant de les artèries

coronàries, el qual pot condicionar una alteració de la perfusió miocardíaca durant el creixe-

ment.

OBJECTIU: Valorar l’existència d’alteracions de la perfusió miocardíaca amb gated-SPECT en pa-

cients amb TGV corregida quirúrgicament a la infància.

MÈTODE: Estudi prospectiu en el qual es van incloure 62 pacients (edat mitjana: 9,6 ± 3 anys,

16 nenes) amb correcció quirúrgica de la TGV, als quals se’ls van practicar 53 gated-SPECT de

perfusió miocardíaca d’esforç-repòs en cinta ergomètrica i 9 gated-SPECT de repòs entre 6 i 14

anys després de la intervenció (10 ± 3,3 anys). Es van analitzar les dades clíniques, les variables

de la prova d’esforç i els resultats de la gated-SPECT.

RESULTATS: La freqüència cardíaca màxima (FCMax) a la prova d’esforç va ser de 146 ± 28 bpm

(71 ± 14% de la FCMax teòrica), i el consum màxim d’O2 estimat de 9,4 ± 2,9 METs. No es van

observar canvis significatius del segment ST en cap pacient i només un va referir un dolor torà-

cic lleu a la fi de l’esforç. Al SPECT es van detectar 4 defectes fixos de perfusió (necrosi) i un de

reversible (isquèmia). La fracció d’ejecció va ser del 69,5 ± 12% i els índexs de volum telediastòlic

i telesistòlic van ser de 58,6 ± 16 ml/m_ i 19,6 ± 19 ml/m_, respectivament.

CONCLUSIÓ: Més del 90% de les TGV operades mitjançant un swicht arterial mostren un estu-

di de perfusió miocardíaca sense evidència d’isquèmia ni de necrosi després d’una mitjana de

seguiment de 10 anys.


PAPER DE L’ECOCARDIOGRAMA DE CONTRAST EN EL DIAGNÒSTIC DE LA SÍNDROME

HEPATO-PULMONAR EN PACIENTS REMESOS PER A TRASPLANTAMENT HEPÀTIC

Raquel Benedicto Calpe, Alejandro Ruiz Majoral, Miguel Ángel Sánchez-Corral Mena, Eduard Claver

Garrido, Montserrat Lacárcel Comas, Carlos Molina Mazón, Ángel Cequier Fillat. Àrea de Malalties

del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge-IDIBELL, L’Hospitalet de Llobregat

INTRODUCCIÓ: La síndrome hepato-pulmonar es basa en la triada: hepatopatia, hipòxia (gra-

dient alvèol-arterial ≥ 15 mm Hg) i dilatacions vasculars pulmonars. L’ecocardiografia amb con-

trast pot tenir un paper en el diagnòstic de les dilatacions vasculars.

OBJECTIUS: Conèixer el valor de l’ecocardiografia amb contrast en el diagnòstic de la síndrome

hepato-pulmonar.

MATERIAL I MÈTODES: Malalts consecutius estudiats per a trasplantament hepàtic. A tots ells

se’ls va realitzar ecocardiograma basal i ecocardiograma amb injecció de contrast amb sèrum

fisiològic tant en decúbit com en sedestació. El pas tardà de contrast de cavitats dretes a es-

querres es va considerar com a positiu per a la detecció de shunt intrapulmonar per dilatacions

vasculars.

RESULTATS: Es van estudiar un total de 71 pacients consecutius. La prova va resultar positiva en

34 pacients (48%) i 10 d’ells (29%) amb caràcter de gravetat (grau III). Els pacients amb positivitat

de la prova presentaven una PaO2 de 85 ± 16 mm Hg, respecte a 94 ± 14 mm Hg en els pacients

amb prova negativa (p 0,05). En un 66% dels pacients amb prova positiva es va confirmar hipòxia

(gradient alvèol-intersticial ≥ 15 mm Hg), complint la triada de la síndrome hepato-pulmonar.

CONCLUSIONS: Els pacients remesos per trasplantament hepàtic tenen una alta prevalença

de shunts vasculars intrapulmonars diagnosticats per ecocardiografia amb contrast, però no

tots ells s’acompanyen de la situació d’hipòxia que conforma la triada diagnòstica de síndrome

hepato-pulmonar.


REPERCUSSIÓ DE L’ESFORÇ ISOMÈTRIC SOBRE LA INSUFICIÈNCIA AÒRTICA VALORADA

MITJANÇANT CARDIORM

Josep M. Alegret (1,2), Monique Mendoza (1), Maite Martín (1), Manuel Montero (1), Pilar Valdovinos

(2), Óscar Palazón (2), Francisco Rubio (3), Luis Franco (3). CRC Diagnòstic per la Imatge Reus (1), Sec-

ció de Cardiologia (2), Unitat de Medicina Esportiva (3), Hospital Universitari de Sant Joan de Reus.

ANTECEDENTS I OBJECTIU: A la insuficiència aòrtica (IA) no hi ha estudis que avaluïn l’efecte de

l’esforç isomètric conjuntament sobre la regurgitació i la funció ventricular. La cardioRM podria

ser útil amb aquesta finalitat.

MÈTODES: Presentem l’experiència inicial en l’aplicació clínica de la cardioRM en un test d’esforç

isomètric (càrrega màxima d’un pes a extremitats inferiors, prèviament testat). Es van estudiar

20 pacients asimptomàtics amb IA de grau moderat o important i fracció d’ejecció (FE) con-

servada a l’ecocardiograma. Es va avaluar la repercussió sobre la funció ventricular (mitjançant

cineRM) i el flux de la IA a l’aorta ascendent (mitjançant seqüències de contrast de fases).

RESULTATS: Respecte a la funció ventricular, tant al ventricle esquerre (E) com al ventricle dret

(D) es produí una disminució del volum telediastòlic i telesistòlic, sense observar-se canvis signi-

ficatius de la FE (Esforç vs. Basal; VTDVE: 225 ± 87 ml vs. 162 ± 76 ml, p = 0,0001; VTSVE: 86 ± 41

ml vs. 66 ± 41 ml, p = 0,0001; FEVE: 63 ± 6% vs. 61 ± 8%, p = 0,11; VTDVD: 149 ± 45 ml vs. 94 ± 34

ml, p = 0,0001; VTSVD: 58 ± 24 ml vs. 38 ± 19 ml, p = 0,0001; FEVD: 62 ± 7% vs. 60 ± 10, p = 0,57).

A l’anàlisi de fluxos a l’aorta ascendent, en esforç es constatà una disminució del volum ejectiu

(110 ± 39 ml vs. 94 ± 46 ml; p = 0,03), mentre que el volum regurgitant (18% vs. 15%; p = 0,05) i la

fracció regurgitant (15% vs. 16%; p = 0,48) no es van modificar de forma significativa.

CONCLUSIONS: A la IA l’esforç isomètric no repercuteix en una sobrecàrrega de volum, degut a

la disminució del retorn venós que condiciona. La cardioRM és útil en l’avaluació de la repercus-

sió hemodinàmica de l’esforç isomètric.


ESTIMACIÓ DEL MIOCARDI EN RISC I DEL MIOCARDI SALVAT MITJANÇANT UNA GA-

TED-SPECT DE PERFUSIÓ MIOCARDÍACA PRACTICADA AL MES DE L’INFART AGUT DE

MIOCARDI

Guillermo Romero-Farina, Santiago Aguadé-Bruix, M. Nazarena Pizzi, Gemma Cuberas, Gustavo de

León, Jaume Figueras, Joan Castell-Conesa, David García-Dorado, Jaume Candell-Riera. Hospital

Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

OBJECTIU: Estimar el miocardi en risc (MR) i el miocardi salvat (MS) després d’una revascula-

rització coronària percutània (RCP) primària mitjançant gated-SPECT de perfusió miocardíaca

(gSPECT) practicada al mes d’un primer infart agut de miocardi (IAM).

MÈTODE: Es van incloure 40 pacients (edat mitjana de 61,5 anys, 8 dones) als quals se’ls van

practicar dues gSPECT: la primera (gSPECT-1) amb injecció d’una dosi de 99 mTc-tetrofosmina

prèvia a l’RCP i la segona (gSPECT-2) entre la quarta i la cinquena setmana després de l’IAM.

L’àrea de l’MR real es va quantificar valorant el defecte de perfusió a la gSPECT-1 i la de l’MS

mitjançant la resta entre l’àrea d’MR i l’àrea de necrosi a la gSPECT-2.

RESULTATS: Entre la gSPECT-1 i la gSPECT-2 es va observar una millora significativa de la per-

fusió, motilitat, engruiximent i fracció d’ejecció ventricular esquerra (p < 0,001). A la gSPECT-2

es va observar una discordança significativa (p = 0,007) entre les àrees d’alteració de motilitat

i perfusió (defecte de motilitat > defecte de perfusió en cm2), que va permetre construir un

model amb el qual va ser possible estimar l’extensió de l’àrea d’MR amb una bona correlació de

la mateixa respecte l’àrea d’MR real (CC de Pearson: 0,8). Per l’extensió de l’àrea estimada d’MS,

aquest valor va ser de 0,6.

CONCLUSIONS: La gSPECT de perfusió miocardíaca practicada al mes d’una RCP primària en un

primer IAM permet establir una estimació de les àrees d’MR i d’MS.


VALOR PRONÒSTIC DEL TAC MULTIDETECTOR EN PACIENTS AMB RISC INTERMIG DE

CORONARIOPATIA

Guillermo Sánchez Elvira, Gerard Roura, Remedios Sánchez, José Luís Ferreiro, Josep Gómez, Lluís

Teruel, Rafael Romaguera, J. Antoni Gómez-Hospital, Àngel Cequier. Hospital Universitari de Bellvit-

ge, L’Hospitalet de Llobregat.

OBJECTIU: Tot i que la tomografia computada multidetector (TCMD) ha demostrat la seva pre-

cisió en l’estudi anatòmic coronari, existeix poca evidència sobre el seu valor pronòstic. El nostre

estudi pretén valorar el valor pronòstic que aporta la TCMD en pacients amb sospita de corona-

riopatia en un seguiment a mig termini.

MÈTODES: Tots els pacients als quals se’ls realitzà una coronariografia no invasiva mitjançant

TCMD en el nostre centre de 2008 a 2011 foren valorats. Es van excloure els pacients amb coro-

nariopatia prèvia. A tots se’ls realitzà un estudi coronari mitjançant una TCMD de 64 corones. Es

va fer el seguiment dels pacients mitjançant entrevista telefònica, registrant: mort, infart i nova

revascularització.

RESULTATS: S’inclogueren 205 pacients. La mitjana d’edat fou de 59 ± 12 anys amb risc car-

diovascular intermig (REGICOR 4%). Quaranta-sis pacients (22%) presentaven coronariopatia

significativa (al menys una estenosi luminal > 50%), 67 pacients (33%) lesions no significatives

(estenosis luminals < 50%) i 81 pacients (40%) sense coronariopatia. Deu casos (5%) foren no

concloents. La mitjana de seguiment fou de 19,6 ± 11,6 mesos, on hi hagué 3 morts cardíaques,

2 morts no cardíaques, 3 infarts de miocardi i 10 revascularitzacions. Els pacients sense malaltia

per TCMD presentaren una supervivència lliure d’esdeveniments de més del 96%, clarament

superior als pacients amb coronariopatia (log-rang P < 0,0001). No hi hagué diferències esta-

dístiques entre la supervivència dels pacients amb plaques no significatives i els pacients amb

coronàries normals (log-rang P = 0,31).

CONCLUSIONS: La TCMD és una eina útil per a la valoració pronòstica dels pacients amb risc

intermig de coronariopatia.


VARIABLES PREDICTORES DE MORTALITAT CARDÍACA EN ELS PACIENTS AMB UNA

SPECT DE PERFUSIÓ MIOCARDÍACA ESTRÈS-REPÒS NORMAL


León, Rodrigo Cárdenas, Joan Castell-Conesa, David García-Dorado, Jaume Candell-Riera. Hospital

Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

OBJECTIU: Analitzar les variables predictores de mortalitat cardíaca en els pacients amb una

SPECT de perfusió miocardíaca estrès-repòs normal.

MÈTODE: Es van incloure 2.922 pacients (edat mitjana 62,9 ± 13 anys; 53,4% dones) consecutius

amb una SPECT de perfusió miocardíaca estrès-repòs informada com normal, estudiats amb

una prova d’esforç (n = 2.051), esforç més fàrmac (n = 461) i prova d’esforç farmacològica pura

(n= 410). Durant el seguiment es van valorar les variables predictores de mortalitat cardíaca, i el

valor pronòstic addicional dels paràmetres de la gated-SPECT de repòs.

RESULTATS: Durant una mitjana de seguiment de 5 ± 3,3 anys les variables predictores de mor-

talitat cardíaca van ser: estrès farmacològic (HR 2,7; p = 0,001), edat > 70 anys (HR 1,1; p < 0,001),

bloqueig de branca esquerra (HR 2,9; p = 0,01), diabetis (HR 2,7; p = 0,001), ≥ 3 factors de risc

cardiovascular (HR 0,3; p = 0,014), i infart previ (HR 2,1; p = 0,045). L’augment del volum telesis-

tòlic va tenir un valor pronòstic addicional significatiu sobre la resta de les variables predictores

de mortalitat cardíaca (p < 0,001).

CONCLUSIONS: En els pacients amb una SPECT de perfusió miocardíaca estrès-repòs normal el

no poder practicar esforç com a maniobra de provocació, a més de les variables clíniques, com-

porta un pitjor pronòstic. L’augment del volum telesistòlic ventricular esquerre a la gated-SPECT

també aporta informació pronòstica addicional.


SALA B

Dijous 7 de juny

17:00 - 18:30

CARDIOPATIA ISQUÈMICA

Moderadors

Dr. Ramón de CastroDr. Antoni Carol


EFECTE DE LA HIPOTÈRMIA TERAPÈUTICA SOBRE EL PRONÒSTIC VITAL I FUNCIONAL

DE LA MORT SOBTADA RECUPERADA EN CINC UNITATS CORONÀRIES DE CATALUNYA

Pablo Loma-Osorio, Jaime Aboal, Maria Sanz, Alessandro Sionis, José Carlos Sánchez, Ángel Caba-

llero, Antoni Curós, Rosa-Maria Lidón. Hospital de Girona Doctor Josep Trueta; Hospital Universitari

Vall d’Hebron, Barcelona; Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona; Hospital de la Santa Creu i Sant

Pau, Barcelona; Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

INTRODUCCIÓ: La hipotèrmia terapèutica (HT) és l’única mesura que ha aconseguit millorar el

pronòstic dels pacients supervivents a una parada cardiaca extrahospitalaria recuperada. Una

metanàlisi suggerí un nombre de malalts a tractar (NNT) de 6 per obtenir benefici.

OBJECTIU: El nostre objectiu va ser analitzar l’efecte de l’HT sobre el pronòstic vital i funcional

en la vida real.

MÈTODES: Entre l’1 de gener de 2010 i el 31 de gener de 2012, s’inclogueren en un registre

prospectiu multicèntric (5 hospitals catalans) tots els malalts amb el diagnòstic de mort sobta-

da extrahospitalària recuperada (MSEH). Es varen analitzar variables clíniques, i la relació de la

hipotèrmia amb el pronòstic vital i funcional del malalt en el moment de l’alta. Es considerà que

tenien bon pronòstic als malalts neurològicament indemnes o amb lleus seqüeles.

RESULTATS: Dels 197 malalts inclosos, 83 (42%) reberen HT. La mortalitat global fou del 42%. El

grup d’HT tingué major incidència de ritme desfibril·lable (75 vs. 25%, p = 0,03), no es trobaren

diferències en: edat, temps d’aturada, pH inicial o IAMEST com a causa de l’aturada. El 59% de

malalts del grup HT presentaren un bon pronòstic vital i funcional, comparat amb un 43% del

grup sense HT (p = 0,02). Aquesta reducció estimada del risc relatiu del 26% equivaldria a un

NNT de 7 (IC 95%: 4-71).

CONCLUSIONS: En la població estudiada, els supervivents a una MSEH tractats amb HT presen-

ten millor pronòstic vital i funcional. La magnitud de la millora és comparable a la reportada en

estudis previs.


ELS NIVELLS PLASMÀTICS DEL PÈPTID NATRIURÈTIC TIPUS B A L’INGRÉS MANTENEN

VALOR PRONÒSTIC EN PACIENTS AMB SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA I FRACCIÓ

D’EJECCIÓ PRESERVADA

Lorenzo Azzalini, Gregori Casals, Jordi Sans, Albert Duran, Montserrat Vila, Magda Heras, Wladimiro

Jiménez, Alessandro Sionis. Servei de Cardiologia, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona;

Servei de Bioquímica i Servei de Cardiologia, Hospital Clínic, Barcelona.

INTRODUCCIÓ I OBJECTIU: El pèptid natriurètic tipus B (BNP) a l’ingrés és un marcador de risc

d’esdeveniments adversos en pacients amb síndrome coronària aguda (SCA) i fracció d’ejecció

deprimida (FEd). S’estudià si el BNP mantenia el seu valor pronòstic en pacients amb SCA i frac-

ció d’ejecció preservada (FEp).

MÈTODES: 1.698 pacients amb SCA. Es va determinar la FE i els nivells plasmàtics de BNP a

l’ingrés, considerant FEp si FE ≥ 55%. Es determinà l’endpoint combinat de mortalitat per a qual-

sevol causa i ingrés per nova SCA a l’any.

RESULTATS: 73% varons, edat mitjana 67,9 ± 12,7 anys, 34% diabètics, 84% Killip I, 30% infart

amb aixecament de ST. 94% coronariografia, 41% angioplàstia i 4% revascularització quirúrgica

coronària. La FE mitjana fou del 48,7 ± 12,5%: 44% FEp i 56% FEd. Els pacients amb FEd tenien un

pitjor perfil clínic (Killip), bioquímic (filtrat glomerular, pic de troponina, hemoglobina glicada,

glucèmia en dejú, proteïna C reactiva ultrasensible i BNP) i ecocardiogràfic (FE). Major incidència

d’endpoint combinat en el grup amb FEd respecte al de FEp (10,0% vs. 7,9%; p = 0,05); la morta-

litat global fou del 4,3%, essent major en pacients amb FEd (5,3% vs. 2,8%; p = 0,003). Un BNP a

l’ingrés > 150 pg/ml s’associà a una major probabilitat d’endpoint (p = 0,008). L’anàlisi multiva-

riable identificà un valor de BNP > 150 pg/ml a l’ingrés com a predictor independent d’endpoint,

ajustat per edat, sexe, Killip, troponina, glucèmia en dejú, filtrat glomerular i FE.

CONCLUSIONS: El BNP manté valor pronòstic independentment de la FE en pacients amb SCA.

Un BNP a l’ingrés > 150 pg/ml s’associa a una major probabilitat d’esdeveniments adversos en

el seguiment.


VALIDACIÓ DE L’SCORE CRUSADE EN PACIENTS AMB IAMEST SOTMESOS A ANGIO-

PLÀSTIA PRIMÀRIA

Guillermo Sánchez Elvira, Albert Ariza Solé, José Carlos Sánchez Salado, Victòria Lorente Tordera,

Rafael Romaguera Torres, Luis Teruel Gila, José Luis Ferreiro Gutiérrez, Joan Antoni Gómez-Hospital,

Àngel Cequier Fillat. IDIBELL-Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

INTRODUCCIÓ: L’escala de sagnat CRUSADE prediu de forma acceptable el risc de sagnat en

l’infart de miocardi sense elevació del segment ST (IAMSEST). Cap estudi ha validat el seu ús en

l’infart amb elevació del segment ST (IAMEST).

OBJECTIU: S’avalua la precisió d’aquesta escala per predir les complicacions hemorràgiques

majors en pacients IAMEST tractats amb angioplàstia primària (ACTPp).

MÈTODES: S’inclouen tots els pacients amb IAMEST tractats amb ACTPp. Es calculà la puntuació

CRUSADE per a cada pacient. Tots els pacients van ser tractats d’acord amb les directrius AHA/

ESC. Es van registrar les hemorràgies majors utilitzant la definició CRUSADE. Es va avaluar la

capacitat predictiva d’hemorràgies majors mitjançant un model de regressió logística binària i

l’àrea sota la corba ROC.

RESULTATS: Es van incloure 1.091 pacients (79% homes). La puntuació CRUSADE mitjana va

ser de 24,8. Hi va haver 35 (3,2%) hemorràgies CRUSADE majors. La majoria d’elles (2,5%) per

una caiguda d’hematòcrit > 12. Els pacients amb hemorràgia van tenir una puntuació mitjana

de 41,2 i els pacients sense sagnat de 24,3. La taxa d’hemorràgia major augmentà segons els

quintils de puntuació CRUSADE: 0,4% per a risc molt baix (puntuació < = 20); 2,8% per al baix

risc (puntuació 21-30); 4,2% per a risc moderat (puntuació 31-40); 6,7% per a alt risc (puntuació

41-50) i 13,8% per a risc molt alt (puntuació > 50) (p < 0,001). L’àrea sota la corba ROC fou de 0,78

(IC 95%: 0,71-0,85).

CONCLUSIONS: L’escala CRUSADE prediu amb exactitud l’hemorràgia major en pacients amb

IAMEST sotmesos a ACTPp.


LA MORT SOBTADA: CAUSA PRINCIPAL DE MORT D’ORIGEN CARDÍAC EN ELS PACIENTS

INTERVINGUTS DE REVASCULARITZACIÓ CORONÀRIA I ANULOPLÀSTIA MITRAL

Gladys Juncà Puig, Elena Ferrer Sistach, Luis Delgado Ramis, Jorge López Ayerbe, Nuria Vallejo Ca-

mazón, Francisco Gual Capllonch, M. Luisa Cámara Rosell, Xavier Ruyra Baliarda, Antoni Bayés-

Genís. Servei de Cardiologia i Servei de Cirurgia Cardiaca, Hospital Universitari Germans Trias i

Pujol, Badalona.

OBJECTIUS: Conèixer l’evolució dels pacients amb cardiopatia isquèmica i IM isquèmica crònica

(IMIC) sotmesos a revascularització quirúrgica coronària i anuloplàstia sobrecorrectora mitral.

MÈTODE: S’ha realitzat anuloplàstia sobrecorrectora (2002-2011) en 66 pacients amb IMIC ≥

II sotmesos a revascularització coronària. Anàlisi morbimortalitat, seguiment clínic/ecocardio-

gràfic a mig termini.

RESULTATS: Característiques població: Edat mitjana 67,1 ± 1,2 anys, 77 ± 6% homes, HTA 70

± 4%, DM 38 ± 5%, AVC 5 ± 2%, dislipèmia 67 ± 4%, fumadors 62 ± 4%, FE mitjana 35 ± 10%,

DTDVE 61 ± 7 mm, 33,6% CF I-II, 66,4% CF III-IV. Grau IM: 22% II, 69% III, 9% IV. A l’alta, el 88%

presentaven una IM grau 0-I amb FE mitjana 36 ± 10%. Seguiment del 100% pacients: mediana

42 mesos (1-99). Hem observat 4 èxitus prealta (EuroSCORE logístic: 17%) i 14 al llarg del segui-

ment. Pacients èxitus durant el seguiment: 50% causa no cardiològica, 14% per reIAM i 35% per

mort sobtada. Al llarg del seguiment s’han implantat 4 DAI i un pacient ha estat reintervingut

per recidiva de IM. S’observa millora significativa dels diàmetres ventriculars (DTDVE pre 61 mm,

seguiment 58 mm, p < 0,05) i de la FE (FE pre 35%, seguiment 39%, p < 0,05) i de la CF (CF I-II pre

33,6%, seguiment 95%, p < 0,05). El 78,7% persisteix amb grau IM 0-I.

CONCLUSIONS: En la nostra experiència, la cirurgia de revascularització es realitza en un grup

de pacients de risc elevat amb una mortalitat hospitalària acceptable. La mort sobtada és la cau-

sa principal de mort d’origen cardíac al llarg del seguiment. Hem observat al llarg del seguiment

una significativa millora clínica i dels paràmetres ecocardiogràfics a mig termini.


SEGUIMENT DE PACIENTS AMB ESTENOSI DEL TRONC COMÚ CORONARI ESQUERRE

REVASCULARITZATS DE FORMA QUIRÚRGICA O PERCUTÀNIA A L’HOSPITAL UNIVER-

SITARI DE BELLVITGE

Josep Gómez-Lara, Sílvia Homs, Arnau Blasco, Daniel Rivero, Fabrizio Sbraga, Joan-Antoni Gó-

mez-Hospital, Daniel Ortiz, Carles Fontanillas, Ángel Cequier. Hospital Universitari de Bellvitge,


INTRODUCCIÓ: L’estenosi del tronc comú (TC) coronari requereix revascularització coronària.

La cirurgia de bypass es recomana en pacients electius i l’intervencionisme coronari s’indica en

casos concrets no tributaris de bypass.

OBJECTIU: Descriure el seguiment clínic a llarg termini de pacients amb estenosi de novo del TC

revascularitzats al nostre centre.

MÈTODES: S’inclou tots els pacients diagnosticats d’estenosi del TC revascularitzats des del 2003

al 2008 de forma quirúrgica o percutània. S’ha realitzat seguiment clínic de 3 anys com a mínim.

RESULTATS: S’inclou a 449 pacients; 87 s’exclouen degut a: infart agut de miocardi amb aixe-

cament del segment ST, presència de xoc cardiogènic en el procediment índex o cateterisme

prequirúrgic en pacients derivats per cirurgia de recanvi valvular. En total, 352 pacients amb

estenosi del TC reben tractament de revascularització (253 tractats amb bypass i 99 amb stent).

Es realitza seguiment clínic en 346 pacients a 4,9 anys (mediana). Les característiques clíniques

basals difereixen entre el grup quirúrgic i percutani: edat mitjana de 65,9 vs. 70,0 anys (p = 0,01),

disfunció renal 20,2% vs. 41,4% (p < 0,01), EuroSCORE 5,2 vs. 7,0 (p < 0,01) i procediment urgent

per angina refractaria 8,3 vs. 19,2% (p < 0,01). El syntax score és similar entre els dos grups (27,6

vs. 27,4; p = 0,89). Un total de 14,2% vs. 22,5% pacients són èxitus en el seguiment (p = 0,14).

Mortalitat cardíaca o desconeguda: 10,9% vs. 11,2% (p = 0,77). Revascularització per estenosi de

bypass o stent: 11,7% vs. 12,2% (p = 0,83).

CONCLUSIÓ: Malgrat les diferències en característiques clíniques basals, les dues estratègies de

revascularització presenten resultats clínics similars a llarg termini.


ANÀLISI DEL TRACTAMENT DE REPERFUSIÓ EN OCTOGENARIS I LA SEVA REPERCUSSIÓ

PRONÒSTICA EN UNA UNITAT CORONÀRIA

Jaime Aboal, Pablo Loma-Osorio, Xavier Albert, Daniel Bosch, Aleix Fort, Coloma Tiron de Llano, Mar-

tí Puigfel, Elisabet Pujol, Joan Sala. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

INTRODUCCIÓ: Durant els darrers anys s’ha incrementat el nombre de pacients octogenaris

reperfosos en fase aguda, seguint les recomanacions científiques.

OBJECTIU: Conèixer l’impacte en la mortalitat del tractament de reperfusió dels pacients oc-

togenaris amb SCAEST ingressats en una unitat coronària (UCO) comparant un període inicial

menys invasiu amb un de més recent i invasiu.

MÈTODE: Registre prospectiu de pacients ingressats a la UCO per SCAEST des de 2004 a 2011;

definint un primer període (1/2004-12/2008) i un segon (1/2009-12/2011). Es registren les va-

riables demogràfiques, el tractament rebut i la mortalitat intrahospitalària, i es tornà a fer al cap

d’1 any.

RESULTATS: Es registren 172 pacients (primer període 89 vs. segon 83), en el primer període

hi ha un major nombre de diabètics (36% vs. 21,7%, p= 0,04) sense diferències en la resta de

variables. El percentatge de Killip III-IV va ser de 10,1% en el primer període i 15,7% en el segon

(p = 0,27). Hi ha diferències significatives entre els dos períodes en el nombre de pacients reper-

fosos; 53% (16,9% angioplàstia primària i 36% trombòlisi) vs. 72,3% (49,4% angioplàstia primària

i 22,9% trombòlisi), p < 0,001. Sense diferències en el percentatge de pacients tractats amb AAS,

blocadors beta, IECAS o estatines a l’alta. La mortalitat intrahospitalària és de l’11,2% vs. 15,7%

(p = 0,39). En el seguiment a l’any 28% vs. 31,2%, (p = 0,66).

CONCLUSIONS: S’evidencia en el segon període un augment d’ingressos d’octogenaris en la

UCO. Malgrat un increment de pacients que reben teràpia de reperfusió, no s’objectiven diferèn-

cies de mortalitat intrahospitalària ni a llarg termini.


LA GLUCÈMIA CAPIL·LAR A L’INGRÉS ÉS UN PREDICTOR IMPORTANT D’ESDEVENIMENTS

ADVERSOS CARDIOVASCULARS A LLARG TERMINI EN PACIENTS AMB UNA SÍNDROME

CORONÀRIA AGUDA

Lorenzo Azzalini, Jordi Sans-Roselló, Montserrat Vila, Albert Duran, Ander Regueiro-Cueva, Ana

García-Álvarez, Magda Heras, Alessandro Sionis. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona;

Hospital Clínic, Barcelona.

INTRODUCCIÓ/OBJECTIU: La glucèmia a l’ingrés ha estat identificada con un marcador de risc

d’esdeveniments adversos en pacients amb síndrome coronària aguda (SCA). Tot i això, no està

clar que comporti un valor pronòstic addicional als marcadors de risc tradicionals.

MÈTODES: 1.806 pacients consecutius amb una SCA entre gener de 2005 i novembre de

2009. Es van recollir variables demogràfiques, clíniques, ecocardiogràfiques i angiogràfiques.

L’endpoint primari va ser el combinat de mortalitat i/o nou ingrés per SCA durant el seguiment.

RESULTATS: 73% varons, edat mitjana 67,9 ± 12,7 anys; mitjan de seguiment 13,3 ± 6,7 mesos;

29,7% infart amb elevació ST i 70,3% infart sense elevació ST; fracció d’ejecció mitjana 48,7 ±

12,5%, glucèmia capil·lar (Gc) mitjana 162,1 ± 78,7 mg/dl. 84,3% coronariografies amb 63,0%

d’angioplàstia percutània i 3,8% de revascularització quirúrgica. La mortalitat intrahospitalària

global va ser del 4,8%, l’endpoint primari fou del 9,1%. L’anàlisi de supervivència per Kaplan-

Meier identificà com a òptim el punt de tall en 150 mg/dl. Els pacients amb Gc a l’ingrés > 150

mg/dl presentaven una major taxa de mort i ingressos per SCA durant el seguiment (p = 0,02).

Aquesta diferència va ser principalment atribuïble a nous ingressos per SCA. En l’anàlisi mul-

tivariable, només la Gc [OR 1,003 (IC 95%: 1,000-1,006), p = 0,043] i un Killip ≥ 3 [OR 2,229 (IC

95%: 1,014 - 4,904), p = 0,046) van resultar predictors independents de mort o nou SCA durant

el seguiment.

CONCLUSIONS. En una gran cohort de pacients amb SCA, la Gc a l’ingrés es va associar a un

augment d’esdeveniments adversos cardiovasculars durant el seguiment. La Gc s’hauria de tenir

en compte en l’estratificació de risc de pacients amb SCA.


INFLUÈNCIA DELS FACTORS TROMBÒTICS I FIBRINOLÍTICS EN L’EXTENSIÓ DE LA NE-

CROSI MIOCÀRDICA I LA REPERFUSIÓ EN L’INFART DE MIOCARDI AMB ELEVACIÓ DE

L’ST

María Mutuberria Urdániz, Antonia Sambola Ayala, Jaume Francisco Pascual, Jaume Figueras Be-

llot, Bruno García del Blanco, Gerard Martí Aguasca, Imanol Otaegui Irurueta, José Antonio Barrabés

Riu, David García Dorado. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Vall d’Hebrón, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: L’homeòstasi entre els factors trombòtics/fibrinolítics pot influir en la reperfusió

i necrosi miocàrdica en l’IAMEST.

OBJECTIU: L’objectiu de l’estudi és determinar si hi ha associació entre el grau de necrosi-reper-

fusió valorat mitjançant nivells de CK-Mb, TnT i blush miocàrdic, amb nivells de factors protrom-

bòtics i fibrinolítics plasmàtics.

MÈTODES: S’obtingueren mostres de plasma i trombe de 20 pacients amb un primer IAMEST.

Deu malalts es tractaren amb angioplàstia primària i 10 malalts amb angioplàstia de rescat. Es

determinà en el trombe i en plasma els nivells de fibrina, CD34, FVw, PAI-1, P-selectina, t-PA,

antigen del factor tissular (FT Ag), activitat FT i inhibidor de l’FT.

RESULTATS: Els dos grups presentaven característiques basals similars. Els pacients sotmesos a

angioplàstia de rescat van mostrar major nivell plasmàtic de dímer-D (2.234,3 ± 706,5 ng/ml vs.

1.339,8 ± 774,5 ng/ml, p = 0,038). En ambdós grups els nivells de CK-Mb i TnT es correlaciona-

ven amb els nivells de dímer-D plasmàtic (R = 0,95, p < 0,0001; R = 0,88, p < 0,001) i de PAI-1 al

trombe (R = 0,77, p = 0,01; R = 0,68, p = 0,04, respectivament). Els nivells de CK-Mb s’associaren

inversament amb els nivells de plasmina (R = 0,50, p = 0,033) i t-PA (R = -0,80, p = 0,009). El blush

miocàrdic s’associà inversament amb els nivells circulants d’FT Ag (R = -0,68, p < 0,0001), essent

aquesta associació especialment significativa en pacients sotmesos a angioplàstia primària (R =

0,99, p < 0,0001).

CONCLUSIONS: En pacients amb IAMEST, l’extensió de la necrosi miocàrdica s’associa als nivells

dímer-D i PAI-1 i es correlaciona inversament amb els nivells de plasmina i t-PA, independen-

tment del tractament de reperfusió. El blush miocàrdic s’associa inversament amb els nivells

plasmàtics d’FT Ag.


PRONÒSTIC I FACTORS PREDICTORS DE MORTALITAT EN PACIENTS AMB ESTENOSI DEL

TRONC COMÚ NO INTERVINGUDA

Míriam Garcia-Bermúdez, Mercè Camprubí, Ramón de Castro, Jordi Mercé, Esther Sanz, Isabel Se-

rrano, Ingrid Colomer, Àngels Gonzàlez, Alfredo Bardají. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari

Joan XXIII de Tarragona.

INTRODUCCIÓ: La cirurgia (Q) està indicada en l’estenosi del tronc comú (TC) en el ≥ 50%. És

poc coneguda l’evolució dels pacients no operats (M).

OBJECTIU: Seguiment i determinació dels factors predictors de mortalitat dels pacients amb

TC no intervinguts.

MÈTODES: Incloem els pacients diagnosticats de TC de les coronariografies consecutives (KT)

del 2001-2009.

RESULTATS: Dels 4.851 KT detectem 211 TC (4,3%). Exclosos 46 per cirurgia prèvia o valvulopa-

tia, 8 per angioplàstia TC i 2 sense seguiment. Dels 155 TC se n’operen 101 (65,2%). Tractats M

(vasos dolents, comorbiditat) 54 (34,8%). Més dones, major edat i malaltia 3 vasos al grup M. La

cirurgia s’associa a millor supervivència en l’anàlisi univariable, però no al multivariable. (HR 0,75;

IC: 0,37-1,52, p = 0,4). La mediana de seguiment dels 54 TC no operats és 42,8 mesos (RIC: 18-93).

Homes 66,7%, edat mediana 74 anys (RIC 66-79), gravetat TC (> 70%) 27,8%. Són èxitus 57,4%.

La supervivència a l’any és del 80% i als 5 anys del 52%. S’associen de forma independent a la

mortalitat: l’edat (OR 1,04; IC: 1-1,02, p = 0,05), l’arteriopatia perifèrica (OR 4; IC: 1,6-9,8, p < 0,05),

la disfunció ventricular (OR 4; IC: 1,6-9,7, p < 0,05), la inestabilitat (OR 3,2; IC: 1-10,4, p = 0,05) i la

gravetat del TC (OR 3; IC: 1-8, p = 0,03).

CONCLUSIONS: Només s’intervenen el 62,5% dels pacients amb TC. Els no operats tenen una

supervivència als cinc anys propera a la meitat. En aquest grup són predictors independents de

mortalitat: l’edat, l’arteriopatia perifèrica, la disfunció ventricular, la inestabilitat i la gravetat del

TC.


SÍNDROME D’APNEA OBSTRUCTIVA DEL SON EN PACIENTS INGRESSATS PER UNA SÍN-

DROME CORONÀRIA AGUDA

Albina Aldomà, Dolors Viles, Cristina Esquinas, Marta Faiges, Manel Piqué, Berran Barbé, Fernando

Worner. Servei de Cardiologia, Servei de Pneumologia, Institut de Recerca Biomèdica (IRB), Lleida.

INTRODUCCIÓ: La síndrome d’apnea obstructiva del son (SAOS) s’associa a major prevalença

d’HTA i diverses cardiopaties.

OBJECTIUS: Estudiar la prevalença de nou diagnòstic de SAOS greu en pacients ingressats per

una síndrome coronària aguda (SCA).

MÈTODES: De març a novembre de 2011 s’inclogueren 234 pacients consecutius ingressats per

SCA sense diagnòstic previ de SAOS. Se’ls realitzà una poligrafia cardio-respiratòria (PCR) entre

els dies 1 i 3 de l’ingrés, per classificar-los segons l’índex apnea-hipopnea/hora (IAH) en SAOS

greu (IAH ≥ 30) o no SAOS greu. S’exclogueren pacients amb expectativa vital < 1 any, insu-

ficiència cardiaca greu, tractament crònic amb hipnòtics, problemes per al seguiment clínic i

intolerància a la PCR. Tots reberen tractament segons les guies de referència.

RESULTATS: Setanta-un pacients (30,3%) sense diagnòstic previ de SAOS presentaren criteris de

SAOS greu. En la nostra sèrie no vam trobar diferències significatives en els paràmetres demo-

gràfics, analítics, hemodinàmics ni d’evolució clínica entre el grup SAOS greu i no SAOS greu, si

bé vam observar una marcada tendència a presentar dades antropomètriques més altes en el

primer grup (índex de massa corporal, perímetres abdominal i de maluc).

CONCLUSIONS: La prevalença de SAOS greu en pacients ingressats per SCA és molt elevada.

Desconeixem l’efecte que pot tenir sobre aquest resultat la pròpia malaltia aguda, la medicació

intercurrent i l’ambient en el qual es fa la prova. La nostra mostra no permet assegurar un perfil

diferent d’aquesta població, que potser es podria aconseguir amb una major grandària mostral.


SALA A

Divendres 8 de juny

9:00 - 10:30

CARDIOPATIA ISQUÈMICA

Moderadors

Dr. Pablo Loma-OsorioDr. Ferran Padilla


L’ÍNDEX DE MASSA CORPORAL I LA MORTALITAT HOSPITALÀRIA EN PACIENTS AMB

SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA ATESOS A UN HOSPITAL DE REFERÈNCIA

Míriam García-Bermúdez, Mercè Camprubí, Sandra Cabrera, Jordi Sans, Gil Bonet, Georgina Vidal

(1), Teresa Salvadó (1), Alfredo Bardají. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Joan XXIII de Ta-

rragona-IISPV; (1) Unitat Docent i Servei d’Anatomia Patològica, Hospital Verge de la Cinta, Tortosa.

INTRODUCCIÓ: Encara que l’obesitat és un factor de risc cardiovascular ben establert, existeix

controvèrsia sobre el seu efecte en la mortalitat hospitalària dels pacients amb síndrome co-

ronària aguda (SCA).

OBJECTIU: Analitzar la relació entre l’índex de massa corporal (IMC) com a variable quantitativa

i la mortalitat intrahospitalària en la SCA.

MÈTODE: Anàlisi de variables clíniques, antropomètriques (IMC), hemodinàmiques, escales

GRACE i TIMI, exploracions i tractaments realitzats als pacients inclosos a la base de dades RE-

NACI, ingressats consecutivament per SCA durant els anys 2009 i 2010 i la correlació amb la

mortalitat hospitalària.

RESULTATS: S’han inclòs 853 pacients diagnosticats de SCA. Disposem de les dades de pes i talla

de 824. S’analitzen 824 pacients amb edat mitjana de 65,84 ± 0,4 anys, 73,5% homes. La mor-

talitat va ser 4,2%. Són factors de risc independents per la mortalitat hospitalària: l’edat [odds

ratio (OR) 1,122 (IC 95%: 1,041-1,208), p = 0,003)], la diabetis [OR 3,813 (IC 95%: 1,019-14,275), p

= 0,047], puntuació GRACE [OR 1,037 (IC 95%: 1,013-1,061), p = 0,002] i el Killip IV a l’ingrés [OR

88,520 (IC 95%: 8,950-875,517), p < 0,0001]. L’IMC és un factor independent de mortalitat hospi-

talària, essent un factor protector [OR 0,739 (IC 95%: 0,597-0,916), p = 0,006].

CONCLUSIONS: Tot i que cal prevenir l’excés de pes, existeix una paradoxa entre l’IMC i la mor-

talitat hospitalària en pacients amb SCA ja establerta. A major IMC, menor mortalitat.


PRONÒSTIC INTRAHOSPITALARI I MORTALITAT A 7 ANYS D’UN PRIMER INFART AGUT

DE MIOCARDI. DIFERÈNCIES EN FUNCIÓ DEL SEXE

Cosme García-García, Isaac Subirana, Joan Sala, Ginés Sanz, Jordi Bruguera, Fernando Arós, Miquel

Fiol, Jordi Serra, Roberto Elosua. Servei de Cardiologia, Parc de Salut Mar-IMIM, Barcelona; Hospi-

tal de Girona Doctor Josep Trueta; Hospital Clínic, Barcelona; Hospital Txagorritxu, Vitòria; Hospital

Universitari Son Espases, Palma de Mallorca; Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

INTRODUCCIÓ: S’ha suggerit que les dones tenen pitjor pronòstic a l’infart (IAM), però es des-

coneix si aquest fet podria ser degut a tractament subòptim.

OBJECTIU: L’objectiu és analitzar les diferències en funció del sexe en les característiques, tracta-

ment, pronòstic intrahospitalari i mortalitat a 7 anys dels pacients amb un primer IAM.

MÈTODE: Entre 2001 i 2003 ingressen consecutivament 2.042 pacients amb un primer IAM a sis

hospitals espanyols (registre RESCATE II). S’analitza el maneig i el pronòstic intrahospitalari, i la

mortalitat a 7 anys, en funció del sexe (dones, n = 449 i homes, n = 1.593).

RESULTATS: Les dones eren més grans (66,8 vs. 60,2 anys, p < 0,001) i tenien més hipertensió

(71,0% vs. 48,1%, p < 0,001) i diabetis (37,4% vs. 25,9%, p < 0,001). Les dones tenen més IAM

sense elevació de ST i no classificable que els homes (37,9% vs. 31,3% i 9,8% vs. 6,15%, ambdós

p < 0,001). No hi ha diferències rellevants en el tractament mèdic, la teràpia de reperfusió o els

procediments invasius. La mortalitat a 28 dies fou similar (dones 5,57% vs. 4,46% homes, p =

0,39). A l’anàlisi multivariable la odds ratio de mortalitat per homes, comparat amb dones va ser

de 0,78 (IC 95%: 0,4-1,5, p = 0,45). Els homes tenen més mortalitat a 7 anys, hazard ratio 1,52 (IC

95%: 1,13-2,04, p = 0,005).

CONCLUSIONS: Les dones amb un primer IAM són mes grans i tenen més factors de risc cardio-

vascular. El maneig intrahospitalari entre homes i dones és el mateix, així com la mortalitat a 28

dies. La mortalitat a 7 anys és més elevada en els homes.


PRONÒSTIC SIMILAR A MIG TERMINI EN PACIENTS INGRESSATS PER SÍNDROME CO-

RONÀRIA AGUDA AMB I SENSE ELEVACIÓ DE L’ST

Sergio Rojas, Gil Bonet, Miriam García, Ana Villares, Sonia Ginel, Ramón de Castro, Alfredo Bardají.

Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII de Tarragona-IISPV.

INTRODUCCIÓ: La mort intrahospitalària és superior en la síndrome coronària aguda amb ele-

vació de ST (SCAEST) que en la síndrome coronària aguda sense elevació de ST (SCASEST); es

coneix poc de la seva evolució a mig termini.

OBJECTIU: Valorar el perfil clínic i pronòstic a mig termini dels pacients ingressats per SCASEST

i SCAEST.

MÈTODES: Ingressos a Cardiologia els anys 2009 i 2010 per SCA, registrats a la base de dades

RENACI de la Secció de Cardiopatia Isquèmica i Unitat Coronària de la SEC. Seguiment de mor-

talitat i reingressos per angina, infart i insuficiència cardíaca.

RESULTATS: 765 pacients. 69,7% SCASEST i 30,3% SCAEST. Mediana d’edat 67,4 anys (RIC: 58-

77) per SCASEST i 61,23 anys (RIC: 52-72) per SCAEST (p < 0,01). Mediana de seguiment: 15,5

mesos (RIC: 13-18). Les SCASEST presentaven significativament major proporció de dones,

d’antecedents de cardiopatia prèvia i de factors de risc cardiovascular, excepte el tabaquisme.

Es tracten menys significativament amb clopidogrel (92% vs. 97%), amb càrrega de clopidogrel

(71% vs. 89%) i amb inhibidors de la glicoproteïna IIb/IIIa (7,5% vs. 26%). Se’ls realitzen menys

coronariografies (71% vs. 88%; p < 0,01) i revascularitzacions (42%-79%; p < 0,01). Mortalitat

hospitalària 4,3% (SCASEST 3,2% vs. SCAEST 6,9%; p = 0,02). Mortalitat global 9,9% (SCASEST

10,1% vs. SCAEST 9,4%; p = 0,8). Les SCASEST van reingressar més per insuficiència cardíaca (2%

vs. 0%; p = 0,04) i per angina inestable (7,9% vs. 3,4%; p = 0,03), sense diferències en els reingres-

sos per infarts (6,1% vs. 8,4%; p = 0,3).

CONCLUSIONS: La mortalitat dels pacients amb SCASEST augmenta progressivament en el se-

guiment, de manera que a mig termini s’iguala amb la dels pacients amb SCAEST.


CARACTERITZACIÓ DELS PACIENTS OBESOS QUE INGRESSEN PER SÍNDROME CO-

RONÀRIA AGUDA

Gil Bonet, Mercè Camprubí, Sandra Cabrera, Jordi Sans, Míriam Garcia-Bermúdez, Georgina Vidal,

Teresa Salvadó, Ramon de Castro, Alfredo Bardají. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Joan

XXIII de Tarragona-IISPV.

INTRODUCCIÓ: L’obesitat és un factor de risc cardiovascular, però no estan ben establertes les

característiques clíniques, la comorbiditat associada i el seu impacte en l’evolució intrahospita-

lària en els pacients ingressats per síndrome coronària aguda (SCA).

OBJECTIU: Analitzar les característiques clíniques dels pacients obesos, així com la seva comor-

biditat i evolució intrahospitalària en SCA.

MÈTODES: Anàlisi de factors de risc cardiovascular, de les variables hemodinàmiques d’ingrés,

de la puntuació d’escales de risc i de les exploracions cardiològiques en pacients ingressats per

síndrome coronària aguda de forma consecutiva en un hospital universitari, durant els anys

2009 i 2010, i la seva correlació amb l’evolució intrahospitalària segons la seva divisió en tres

grups: normopès (IMC < 25 kg/m2), sobrepès (IMC 25-30 kg/m2) i obesitat (IMC > 30 kg/m2).

RESULTATS: Es van analitzar un total de 824 pacients amb SCA. Els pacients amb excés de pes

presentaven a l’ingrés nivells de tensió arterial més elevats, pitjor Killip i pitjor puntuació TIMI,

així com xifres més elevades de primera glicèmia i colesterol. Van morir 35 pacients (4,2%). La

mortalitat de subjectes amb pes normal (n = 218), sobrepès (n = 399) i obesos (n = 172) va ser del

6,1%, 3,1% i 4,1%, respectivament, sense diferència estadísticament significativa entre els grups.

CONCLUSIONS: Els nostres pacients amb sobrepès i obesos tenen més incidència de diabetis,

d’antecedents cardiovasculars, i es presenten amb pitjor Killip i pitjor puntuació TIMI. Malgrat

això, mostren una tendència a disminuir la mortalitat en comparació amb els pacients amb nor-

mopès.


CARDIOPATIA ISQUÈMICA EN IMMIGRANTS DEL SUD D’ÀSIA A BARCELONA. UN NOU

PERFIL EN L’INFART DE MIOCARDI PRECOÇ

Miguel Caínzos-Achirica (1), Cosme García-García (1), Roberto Elosúa (2), Joan Vila (2), Lluís Recasens

(1), Ramón Serrat (1), Oona Meroño (1), Neus Piulats (3), Jordi Bruguera (1). (1) Hospital del Mar-Parc

de Salut Mar, Barcelona; (2) Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), Barcelona; (3) CAP Dras-

sanes, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: Durant els últims anys s’ha produït al nostre centre un important augment

d’ingressos per infart agut de miocardi (IAM) en immigrants Sud-asiàtics (SA).

OBJECTIUS: L’estudi ASIAM (anàlisi de la síndrome coronària aguda en immigrants del Sud

d’Àsia al nostre medi) busca definir les característiques d’aquest col·lectiu.

MÈTODES: Estudi retrospectiu dels pacients SA i caucàsics ingressats consecutivament al nostre

centre per un primer IAM entre 2002 i 2011 (n = 1.272). S’analitzaren diferències epidemiològi-

ques entre ambdós grups. Després d’aparellar-los per edat, sexe i any d’ingrés (n = 203) es van

comparar els factors de risc, l’anatomia coronària i el pronòstic intrahospitalari.

RESULTATS: Els SA eren més joves (47,5 vs. 64,9 anys, p < 0,001) i amb major freqüència eren ho-

mes (92,1% vs. 72,4%, p < 0,001). A l’anàlisi per aparellament els SA van presentar majors nivells

d’hemoglobina glicosilada (5,6% vs. 5,2%, p = 0,003) i menor colesterol HDL (35,5 vs. 42,3 mg/dl,

p < 0,001). La seva prevalença d’HTA (27,6% vs. 42,5%, p = 0,048) i consum de tòxics fou menor.

Els SA van presentar un major nombre de lesions coronàries greus (2,20 vs. 1,61, p = 0,016), més

malaltia coronària no revascularitzable (5,26% vs. 0%, p = 0,019) i més IAM amb elevació de l’ST

anterior (67,7% vs. 28,6%, p < 0,001). La mortalitat intrahospitalària fou similar entre ambdós

grups (SA 1,32% vs. caucàsics 0%, p = 0,374).

CONCLUSIONS: Els immigrants Sud-asiàtics que ingressen per un primer IAM al nostre centre

són més joves i amb major freqüència homes. El seu perfil de risc és diferent a l’observat en els

pacients joves caucàsics i la seva malaltia coronària és més extensa. La mortalitat intrahospita-

lària és similar.


CARACTERÍSTIQUES IMMUNOHISTOQUÍMIQUES DELS TROMBES CORONARIS RESIS-

TENTS A FIBRINÒLISI

Francisco Pascual J, Sambola Ayala A, Mutuberria M, Figueras J, Ruiz-Meana M, García del Blanco

B, Martí Aguasca G, Otaegui I, García-Dorado D. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Vall


INTRODUCCIÓ: La fibrinòlisi continua essent un tractament de primera línia en els pacients

amb infart agut de miocardi, sobretot quan l’angioplàstia (ICP) primària no està disponible. No

obstant això, en un 40% dels casos resulta inefectiva. El mecanisme pel qual resulta inefectiva

no és conegut.

OBJECTIU: Analitzar les diferències en el contingut de factors trombòtics i fibrinolítics en el

trombe de pacients resistents a la lisi respecte al trombe de pacients sensibles.

MÈTODES I RESULTATS: Es van incloure 20 pacients amb un primer IAMEST sotmesos a ICP.

D’aquests, 10 van ser sotmesos a ICP primària i 10 a ICP de rescat per ineficàcia de la fibrinòlisi.

De tots els pacients, es va obtenir un trombe coronari mitjançant un sistema d’aspiració Aviat

V3 ®. Es va realitzar una anàlisi immunohistoquímica del trombe utilitzant diferents anticossos

monoclonals. A més es van determinar els nivells de fibrina, CD34, factor von Willebrand (FvW),

inhibidor plasmina activada, P-selectina i activador de la plasmina tissular per immunofluores-

cència. No hi va haver diferències en l’edat, sexe, factors de risc cardiovascular, temps des de

l’inici de símptomes-pilota, localització de l’infart ni nombre de vasos afectats. Els pacients so-

tmesos a ICP de rescat van mostrar nivells significativament superiors de fibrina, P-selectina i

FvW que els pacients sotmesos a ICP primària.

CONCLUSIONS: Els pacients amb un IAMEST en què la fibrinòlisi és inefectiva, presenten una

alteració en l’estructura del trombe, amb un major component de fibrina i plaquetes, així com

en el seu contingut, amb nivells elevats d’FvW.


DIFERÈNCIES EN EL PERFIL HEMOSTÀTIC I FIBRINOLÍTIC EN ELS MALALTAS AMB IA-

MEST RESISTENTS AL TRACTAMENT FIBRINOLÍTIC

María Mutuberria Urdániz, Antonia Sambola Ayala, Jaume Francisco Pascual, Jaume Figueras Be-

llot, Bruno García del Blanco, Gerard Martí Aguasca, Imanol Otaegui Irurueta, José Antonio Barrabés

Riu, David García Dorado. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: Per raons d’accessibilitat, la fibrinòlisi segueix essent un tractament de primera

línia en l’IAMEST, però en un 40% d’ocasions és ineficaç per raons desconegudes.

OBJECTIU: Analitzar si existeixen diferències en els factors hemostàtics/fibrinolítics i el contin-

gut del trombe entre els pacients resistents/sensibles a la fibrinòlisi.

MÈTODES: S’obtingueren mostres de plasma i trombe de 20 pacients amb un primer IAMEST.

Deu malalts es tractaren amb angioplàstia primària i 10 malalts amb angioplàstia de rescat, de-

terminant els nivells d’activitat del factor tissular (TFa), TFAg, TFPI, FVW, dímer-D, PAI-1 i t-PA. Es

realitzà una anàlisi inmunohistoquímica dels trombes. Es comprovà in vitro que tots els trombes

dels tractats amb angioplàstia primària eren sensibles al fibrinolític.

RESULTATS: Ambdós grups presentaven característiques basals similars. Els pacients sotmesos

a angioplàstia de rescat mostraren nivells superiors de dímer-D (2.234,3 ± 1339,8 ± 706,5 vs.

774,5 ng/ml, p = 0,03). Els nivells de dímer-D es correlacionaren amb els de TFa (R = 0,95, p

= 0,01) i de FVW (R = 0,65, p = 0,04). Els nivells plasmàtics de FVW es correlacionaren amb el

contingut del trombe de PAI-1 (R = 0,79, p = 0,006), CD34 (R = 0,85, p = 0,004) i P-selectina (R =

0,77, p = 0,002). En pacients sotmesos a angioplàstia primària, el dímer-D s’associà amb el t-PA

(R = 0,95, p = 0,001) i els nivells de FVW es correlacionaren inversament amb el TFPI (R = 0,87, p

= 0,01) en el plasma. En el trombe, el contingut de fibrina es va associar amb CD34 (R = 0,71, p =

0,03) i FVW (R = 0,73, p = 0,02).

CONCLUSIÓ: Hi ha patrons clarament diferents de trombòtics i fibrinolítics. Els pacients resis-

tents a la fibrinòlisi mostren correlació positiva entre els trombòtics, mentre que en els pacients

sensibles a la fibrinòlisi hi ha tendència a l’hemostàsia entre els protrombòtics i fibrinolítics.


VENTILACIÓ MECÀNICA EN PACIENTS AMB SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA EN L’ERA

DE L’INTERVENCIONISME CORONARI PERCUTANI

Pedro Moliner Borja, Albert Ariza Solé, Victòria Lorente Tordera, José Carlos Sánchez Salado, Guiller-

mo Sánchez Elvira, Marcos Franne Ñato Bengoa, Joe González Costello, Joan Antoni Gómez-Hospi-

tal, Àngel Cequier Fillat. IDIBELL-Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

INTRODUCCIÓ: L’intervencionisme coronari percutani (ICP) millora el pronòstic de la síndrome

coronària aguda (SCA), i redueix el risc de reinfart, complicacions mecàniques i insuficiència car-

díaca (ICC). Hi ha poca informació sobre els pacients que requereixen ventilació mecànica (VM)

en l’era actual.

OBJECTIUS: Descriure els pacients amb SCA amb VM en la nostra Unitat Coronària, la indicació

de VM, l’evolució intrahospitalària i la mortalitat. La mitjana de seguiment és de 349 dies.

RESULTATS: Entre octubre de 2009 i març de 2012, ingressaren 1.804 pacients amb SCA. El

96,6% van ser sotmesos a coronariografia durant l’ingrés i el 83,8% a ICP. Cent setze pacients

(6,4%) van requerir VM. Entre els pacients amb VM i la resta no hi hagué diferències en edat

(mitjana 62,3 anys) ni sexe (77,3% homes). Els pacients amb VM tenien més diabetis (39,7% vs.

29,4%, p = 0,004), insuficiència renal (12,9% vs. 5,5%, p = 0,001) i anèmia (9,5% vs. 3,8%, p =

0,003). La situació Killip era pitjor en pacients amb VM (Killip IV 25,3% vs. 1,6%, p = 0,001). La raó

més freqüent de VM fou parada cardíaca /arítmies ventriculars (60,9%) seguida d’insuficiència

cardíaca (ICC) (20%) i xoc (13,3%). La mortalitat durant el seguiment fou major en pacients amb

VM (HR 6,49, IC 95%: 4,37-9,64, p = 0,001), especialment aquells amb xoc o ICC (51,6%), seguit

dels pacients amb PCR (35,6%).

CONCLUSIONS: Els pacients amb VM tenen perfil de risc més elevat, pitjor estat hemodinàmic

i evolució desfavorable. La causa més freqüent de VM són les arítmies ventriculars, que d’altra

banda presentaren menor mortalitat que els pacients amb ICC.


EVOLUCIÓ HOSPITALÀRIA DELS PACIENTS D’EDAT AVANÇADA INGRESSATS PER UN

INFART AGUT DE MIOCARDI

Núria Farré, Sandra Cabrera, Andrés Fernández, Daniel Bueno, Jordi Sans, Ramon Serrat, Sergio Ro-

jas, Alfredo Bardaji, Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona; Hospital Uni-

versitari Joan XXIII de Tarragona.

INTRODUCCIÓ: L’envelliment de la població fa que el nombre de pacients d’edat avançada que

ingressen per un infart agut de miocardi (IAM) augmenti.

OBJECTIU: L’objectiu de l’estudi és analitzar el tractament i la mortalitat hospitalària de pacients

d’edat avançada.

MÈTODES: Anàlisi prospectiva dels pacients de 70 anys o més ingressats a 2 hospitals universi-

taris per un IAM. Per a l’anàlisi comparativa es va establir un grup A (n = 210, edat 80 o més) i un

grup B (n = 283, edat 70-79 anys).

RESULTATS: L’edat mitjana del grup A va ser 84 vs. 75 anys al B. El grup A tenia una major preva-

lença d’hipertensió arterial, insuficiència cardíaca i renal crònica (IRC), i major puntuació GRACE,

creatinina i Killip > 2. El 23% dels pacients va presentar un IAM amb elevació de ST, sense di-

ferències entre grups. Els pacients del grup A reberen menys freqüentment dosi de càrrega de

clopidogrel (58 vs. 75%, p < 0,001) i anticoagulació (81% vs. 88%, p = 0,037), i se’ls va fer menys

coronariografies (51% vs. 79%, p = 0,001). No hi va haver diferències en el nombre de vasos

afectats ni en el nombre d’angioplàsties (68% dels pacients) entre els dos grups. No hi va haver

diferències en la mortalitat (7,7% en el grup A vs. 4,6% en el B, p = 0,15). Després d’ajustar per

múltiples factors, la puntuació GRACE, la IRC i la realització de coronariografia van ser els únics

factors associats significativament amb la mortalitat.

CONCLUSIONS: Els pacients molt grans tenen major comorbiditat i reben menys freqüentment

teràpies amb indicació classe I que els pacients grans.


LA HIPOTÈRMIA TERAPÈUTICA MODIFICA ELS VALORS PREDICTORS DE BON PRONÒS-

TIC NEUROLÒGIC DE L’ENOLASA NEURONAL ESPECÍFICA EN ELS PACIENTS SUPERVI-

VENTS A UNA MORT SOBTADA EXTRAHOSPITALÀRIA

Aleix Fort, Jaime Aboal, Coloma Tiron, Mónica Fuertes, Daniel Bosch, Xavier Albert, Pablo de Loma,

Ramon Brugada, Joan Sala. Hospital de Girona Doctor Josep Trueta.

INTRODUCCIÓ I OBJECTIU: Els pacients supervivents d’una mort sobtada extrahospita-

lària (MS) presenten un pronòstic vital i funcional molt heterogeni degut a l’alta prevalença

d’encefalopatia postanòxica. L’enolasa neuronal específica (NSE) ha demostrat ser d’utilitat en

l’estratificació pronòstica dels malalts supervivents a una MS extrahospitalària. Es desconeix si

l’hipotèrmia terapèutica (HT) modifica la seva precisió diagnòstica.

MÈTODE: Entre l’1 de gener de 2010 i l’1 de gener de 2012 es registraren prospectivament els

pacients ingressats a la UC amb el diagnòstic d’MS extrahospitalària recuperada. Entre els dies

1 i 3 de l’ingrés s’extragué sang per a l’anàlisi d’NSE. S’inicià el protocol d’hipotèrmia dins les pri-

meres 6 hores de l’ingrés. Es recolliren característiques de l’aturada i estat neurològic a l’alta. Es

considerà que tenien bon pronòstic neurològic aquells pacients sense o amb mínimes seqüeles

a l’alta.

RESULTATS: L’NSE es determinà en 37 dels 53 pacients registrats durant el període d’estudi.

D’aquests, en 26 es realitzà HT. En els pacients amb bon pronòstic neurològic a l’alta, s’observà

una NSE mitjana de 14 ± 3 en el grup sense hipotèrmia terapèutica i de 21 ± 5 ng/dL en el grup

que hi estava sotmès (p < 0,01). Un valor d’enolasa de 25 va classificar adequadament a tots

els malalalts de bon pronòstic neurològic sense hipotèrmia, aconseguint-ho només en un 71%

dels pacients sotmesos al tractament esmentat. El primer ritme fou desfibril·lable en el 70% dels

casos. La mortalitat fou del 46%, i en el 37% dels casos els pacients no presentaren cap dèficit

neurològic a l’alta.

CONCLUSIONS: LA hipotèrmia terapèutica disminueix l’especificitat de l’enolasa com a predic-

tor de bon pronòstic neurològic en la població estudiada.


SALA B

Divendres 8 de juny

9:00 - 10:30


Moderadores

Dra. Dolors VilesDra. Josefina Orús


DÈFICIT ABSOLUT I FUNCIONAL DE FERRO: SÓN IGUAL DE PERJUDICIALS EN LA INSU-

FICIÈNCIA CARDÍACA?

Marta de Antonio, Josep Lupón, Josep Comín (1), Amparo Galán, Agustín Urrutia, Beatriz González,

Elisabet Zamora, Ramon Coll, Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Universi-

tari Germans Trias i Pujol, Badalona; (1) Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital del Mar, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: El dèficit de ferro (DF) pot empitjorar el pronòstic en pacients amb insuficiència

cardíaca (IC) i es pot considerar absolut o funcional.

OBJECTIU: Valorar el significat pronòstic del DF, tant en termes absoluts (definit com ferritina <

30 mg/L) com funcionals (definit com ferritina ≥ 30 mg/L i saturació de transferrina < 20%) en

una població de pacients ambulatoris amb IC.

PACIENTS: S’estudiaren 878 pacients (72% homes, edat 70,3 anys, d’etiologia fonamentalment

isquèmica (52,2%), la majoria en classe funcional II (65,6%) o III (26,3%)). La FEVE mediana era

34%. La mediana de seguiment fou 3,4 anys.

RESULTATS: S’observà DF en 452 pacients (51,1%), essent absolut en 81 (9,2%) i funcional en

371 (42,3%). Només 238 pacients amb DF tenien anèmia (52,7%). Durant el seguiment es van

enregistrar 313 morts. El DF s’associà amb major risc de mort (HR 1,48 [1,18-1,86], p=0,001),

específicament en la població sense anèmia (HR 1,66 [1,18-2,34], p=0,004). En l’anàlisi multiva-

riable, que també incloïa edat, sexe, fracció d’ejecció, classe funcional, etiologia isquèmica, GFRe,

i NT-proBNP, el DF romangué en el model. Quan l’anèmia es va incloure en el model, el DF només

quedà com predictor independent en pacients no anèmics. Quan s’analitzaren per separat DF

absolut i funcional, aquest últim tendí a tenir un pitjor pronòstic: HR 1,31 [0,89-1,92], p = 0,177

vs. HR 1,52 [1,20-1,93], p <0,001), respectivament.

CONCLUSIÓ: El DF, sobretot funcional, fou molt freqüent en una població amb IC de diferents

etiologies i comportà un major risc de mort, específicament en la població sense anèmia.


RESULTATS DEL TRACTAMENT AMB BOSENTAN EN PACIENTS AMB HIPERTENSIÓ PUL-

MONAR CANDIDATS A TRASPLANTAMENT CARDÍAC

Irene Tatjer, Marta Farrero, Montserrat Cardona, Diego Penela, Ángeles Castel, Fèlix Pérez-Villa. Hos-

pital Clínic, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: La presència de resistència vascular pulmonar (RVP) elevada s’ha associat a in-

suficiència cardíaca dreta i elevada mortalitat després d’un trasplantament cardíac.

OBJECTIU: Analitzar l’efecte del tractament crònic amb Bosentan oral en pacients amb insufi-

ciència cardíaca terminal i alt risc pel trasplantament cardíac, degut a elevades RVP.

MATERIAL I MÈTODES: Estudi prospectiu en què 22 pacients amb insuficiència cardíca en fase

terminal i presència d’hipertensió pulmonar van rebre tractament amb bosentan 125 mg cada

12 hores. Un segon cateterisme cardíac es va repetir 4 mesos després d’iniciar el tractament.

Onze pacients que van rebutjar el tractament es van considerar el grup control.

RESULTATS: Als 4 mesos, en el grup tractat amb bosentan es va documentar una reducció signi-

ficativa de les RVP (de 5,6 ± 2 a 3,4 ± 2 unitats Wood; p = 0,0001), del gradient transpulmonar (de

22 ± 7 a 16 ± 8 mmHg; p = 0,003) i de la pressió pulmonar diastòlica (de 33 ± 6 a 25 ± 7 mmHg;

p = 0,001). Al grup control, es va documentar una tendència no significativa cap a l’augment de

les RVP (de 4,6 ± 2 a 5,5 ± 2 unitats Wood). El cabal cardíac va augmentar en els pacients tractats

amb bosentan (de 4,1 ± 1 a 4,9 ± 1 l/min; p = 0,01), mentre que es va mantenir sense canvis en

el grup control. Després del tractament amb bosentan, 14 pacients (64%) van ser trasplantats,

amb una supervivència al primer any del 93%.

CONCLUSIONS: En pacients d’alt risc pel trasplantament cardíac, per presència d’elevades RVP,

el tractament amb bosentan s’associa a una marcada reducció de les RVP i a un bon resultat

després del trasplantament.


EXPERIÈNCIA EN L’ÚS DE FUROSEMIDA ORAL BEBIBLE A ALTES DOSIS EN PACIENTS

AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA AVANÇADA: ESTUDI PILOT

Sonia Ruiz Bustillo, Marcelo Rizzo, Josep Comín Colet, Laura Ollé Olivé, Cristina Enjuanes Grau, Ainhoa

Torrens Oses, Nuria Farré López; Rafael Méndez, Jordi Bruguera Cortada. Programa d’Insuficiència

Cardíaca, Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: Els diürètics són imprescindibles en el tractament simptomàtic de la insuficièn-

cia cardíaca avançada (ICA) però hi ha poca evidència sobre el seu ús i l’elecció de dosi continua

essent empírica.

OBJECTIU: Avaluar si l’ús de furosemida oral bebible a altes dosis (FOB) (250 mg/dia) en pa-

cients amb ICA és una teràpia útil per a reduir descompensacions cardíaques.

MÈTODES: Registre de 16 pacients controlats en una unitat d’insuficiència cardíaca amb ICA i

resistència al diürètic oral en pastilles a altes dosis, als quals es va prescriure FOB.

RESULTATS: L’edat mitjana fou 71 ± 8 anys, 73% homes. La FEVE mitjana va ser 48% (53% amb

> 50%), el 33% va presentar etiologia isquèmica i el 27% hipertensiva. La dosi mitjana de furose-

mida en pastilles abans de l’inici de FOB fou de 153 ± 56 mg/dia. No hi va haver diferències en la

creatinina abans i després de l’inici de FOB (1,7 ± 0,49 i 1,7 ± 0,66 mg/dl, p = 0,75) ni en el K (3,9

± 0,5 i 3,9 ± 0,6, p = 0,82). La mitjana del temps d’ús de FOB fou de 9 ± 6 mesos. La mitjana de

descompensacions que precisaren tractament diürètic endovenós abans d’iniciar la FOB fou 3,8

± 2,2 i posteriorment de 1,5 ± 1,8 (p < 0,003).

CONCLUSIÓ: La resistència a la furosemida en pastilles a altes dosis en pacients amb ICA no es

relaciona amb la FEVE i sí amb disfunció renal. Amb FOB es redueix el nombre de descompen-

sacions que precisen visites hospitalàries, per la qual cosa pot ser una eina útil de baix cost de

milloria simptomàtica i de qualitat de vida, sense observar empitjorament de la funció renal o

alteracions electrolítiques.


CIRURGIA CARDÍACA VALVULAR: UN SEGUIMENT POSTQUIRÚRGIC ACURAT POT MI-

LLORAR LA SUPERVIVÈNCIA?

Andrés Fernández-Gasalla, Mercè Cladellas, Miguel Caínzos-Achirica, Núria Farré, Soledad Ascoeta,

Mireia Ble, Miquel Gómez, Álvaro Sáinz, Jordi Bruguera. Hospital del Mar, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: La millora de la qualitat assistencial i de l’esperança de vida han comportat que

darrerament s’operin malalts més grans i amb més comorbiditats.

OBJECTIU: Conèixer si un seguiment postoperatori protocol·litzat millora la supervivència du-

rant el primer any de la cirurgia valvular (CV).

MÈTODES: Des de l’any 2006 els malalts sotmesos a CV programada (n = 337; edat 69 ± 11; 47%

dones) s’han inclòs a un protocol que consisteix en 3 visites clíniques amb analítica i ecocar-

diograma durant els 3 primers mesos postcirurgia. Aquest grup s’ha comparat amb una cohort

històrica intervinguda entre 1998-2005 (n = 209; edat 64 ± 12; 51% dones).

RESULTATS: La cohort actual en relació amb la històrica tenia un EuroSCORE pitjor (7,3 vs. 6,7),

major percentatge de bypass associat (27% vs. 18%), menys percentatge de classe funcional

III-IV (32% vs. 47%), més proporció de pròtesis aòrtiques (72% vs. 48%) i menys mitrals (16%

vs. 34%); tot amb p < 0,01. No es van observar diferències significatives en les complicacions

postoperatòries greus intrahospitalàries (36% vs. 39%). La mortalitat anual va ser significativa-

ment menor al grup de seguiment protocolitzat (5%) respecte al grup control (9,6%; p = 0,04).

Tanmateix, l’anàlisi multivariable ajustada per EuroSCORE, les complicacions intrahospitalàries

greus, els factors de risc cardiovascular, la classe funcional III-IV i el bypass associat van demos-

trar una disminució de la mortalitat en el grup de seguiment protocolitzat (Hazard ratio 0,5; IC

95%: 0,25-0,98).

CONCLUSIÓ: Un seguiment postoperatori acurat dins els 3 primers mesos de la CV millora la

supervivència durant el primer any.


RECANVI VALVULAR AÒRTIC: IMPACTE I SUPERVIVÈNCIA A MIG TERMINI DEL MIS-

MATCH EN LA NOSTRA POBLACIÓ

Soledad Ascoeta, Mercè Cladellas, Andrés Fernández, Miguel Caínzos, Núria Farré, Mireia Ble, Miquel

Gómez, Lluís Molina, Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar-Parc de Salut Mar, Bar-

celona.

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS: El desajust pacient-pròtesi o mismatch (Mi) continua essent un

tema controvertit en relació a si representa un factor predictiu de mortalitat i/o d’esdeveniments

cardiovasculars a mig termini, essent aquest l’objectiu de l’estudi.

MÈTODES: Es van incloure pacients intervinguts de recanvi valvular aòrtic des de 1998 fins a

l’actualitat. L’àrea de l’orifici efectiu (AOE) es va determinar segons valors publicats in vivo per a

cada pròtesi indexada per la superfície corporal. Es va considerar que hi havia Mi moderat (MiM)

quan l’AEO era entre 0,85-0,66 cm2/m2 i greu quan era ≤ 0,65 cm2/m2 (MiS).

RESULTATS: Dels 358 pacients inclosos (edat 70 ± 10 anys; 45% dones) amb una mitjana de se-

guiment de 2,8 anys (P25-P75: 1,04-10,4), en un 57% el grau de Mi era moderat i en un 12% era

greu. No hi va haver diferències en relació a factors de risc cardiovascular, fracció d’ejecció, classe

funcional, EuroSCORE, ni gravetat de valvulopatia. La insuficiència cardíaca (IC) i la mortalitat car-

díaca van ser superiors en el MiS, sense diferències significatives en la mortalitat global. L’anàlisi

multivariable ajustada per l’EuroSCORE va mostrar un HR 3,2 (IC 95%: 1,3-8,3) per IC i de 2,2 (IC

95%: 1,06-4,8) per a la mortalitat cardíaca. Als 7 anys la supervivència lliure d’esdeveniments va

ser menor en el grup de MiS (43% vs. 66% i 60%, p = 0,02).

CONCLUSIÓ: Els pacients amb MiS van presentar major incidència d’IC i de mortalitat car-

díaca a mig termini, sense observar diferències en la mortalitat global. La supervivència lliure

d’esdeveniments va ser menor en el grup amb MiS.


INCIDÈNCIA DE REBUIG AGUT DURANT EL PRIMER ANY POSTRASPLANTAMENT CAR-

DÍAC. ÉS SEGUR REDUIR EL NOMBRE DE BIÒPSIES ENDOMIOCÀRDIQUES?

Eduard Solé, Sònia Mirabet, Vicenç Brossa, Laura López, Ana Méndez, Alex Sionis, Cristian Muñoz, Jose

Montiel, Eulàlia Roig. Servei de Cardiologia, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: El trasplantament cardíac (TCx) millora la supervivència dels pacients (p) amb

insuficiència cardíaca greu. Atès que el rebuig agut (RA) ha disminuït en els últims anys, s’ha

proposat reduir el nombre de biòpsies (BEM) per detectar RA durant el primer any post-TCx.

OBJECTIU: Per tal d’analitzar la seguretat d’aquesta proposta, s’han revisat 90 TCx realitzats en-

tre els anys 2005 i 2010. MÈTODES: S’ha comparat el nombre d’episodis de RA (2R) detectats

durant els primers 6 mesos (RA < 6 m) amb els últims 6 mesos (RA > 6 m).

RESULTATS: L’edat dels receptors va ser de 52 ± 12 anys i la dels donants de 38 ± 13 anys, el

temps d’isquèmia de 190 ± 48 min, un 71% dels TCx van ser electius i un 29% urgents. El tracta-

ment immunosupressor va ser: inducció amb ATG fins el 2009 i basiliximab al 2010, ciclosporina

(11 p) o tacrolimús (79 p), micofenolat mofetil i corticosteroides. Es va detectar RA en 30 p (33%).

D’aquests, 24 (27%) van presentar RA < 6 m, mentre que 6 (6%) van presentar RA > 6 m (p =

0,02). Dels RA > 6 m, 3 havien presentat RA previ. Dels 3 p amb RA > 6 m sense RA previ, un havia

presentat rebuig hiperagut al postoperatori immediat, un altre estava tractat amb ciclosporina i

l’últim tenia nivells baixos de tacrolimús en el moment del RA.

CONCLUSIONS: 1) L’aparició de RA més enllà dels 6 mesos post-TCx és baixa, del 6%. 2)

L’absència de RA < 6 m identifica un grup de pacients de baix risc per tenir rebuig agut, en els

quals no seria necessari realitzar BEM a partir dels 6 m.


PERICARDITIS TUBERCULOSA. EXPERIÈNCIA DE 35 ANYS EN UN HOSPITAL TERCIARI

Juan Gabriel Acosta Vélez, Jaume Sagristà Sauleda. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: La pericarditis tuberculosa (PTb) és una forma poc freqüent de pericarditis.

OBJECTIU: L’objectiu d’aquesta comunicació és aportar la nostra experiencia al llarg de 35 anys.

MATERIAL I MÈTODES: Entre 1977 i 2011, es van identificar 39 casos de PTb (5 dones; edat 13-

78 anys, mitjana de 44). Els criteris diagnòstics van ser la identificació del BK en el pericardi o en

altres localitzacions, o la troballa de granulomes en el pericardi o en altres teixits.

RESULTATS: Entre 1977 i 1987 no hi va haver cap cas associat a SIDA; entre 1987 i 2002, 11 de 16

casos estaven associats a SIDA, i entre 2002 i 2011 només 1 dels 7 casos. Les exploracions que

van ser positives van ser: estudi de l’esput o aspirat gàstric (19/39, 49%), estudi del líquid pericàr-

dic (12/21, 57%), estudi del líquid pleural (3/11, 33%), estudi d’adenopaties (6/7, 80%) i biòpsia

pericàrdica (18/19, 94%). Les exploracions que cronològicament van ser la primera exploració

positiva van ser: examen de l’esput o aspirat gàstric 25% dels casos, estudi del líquid pericàrdic

18%, líquid pleural 3%, adenopaties 15% i biopsia pericàrdica 26%. L’interval entre l’inici dels

símptomes i el diagnòstic va ser de 38 dies de mitjana. En el seguiment, el 40% dels casos van

evolucionar a pericarditis constrictiva, tots ells en un interval inferior a 6 mesos.

CONCLUSIONS: La PTb és una causa poc freqüent de malaltia pericàrdica aguda. El diagnòstic

s’ha d’establir en base a criteris segurs i mitjançant procediments diversos. És freqüent l’evolució

a constricció cardiaca de forma subaguda.


ASSISTÈNCIA VENTRICULAR TIPUS ECMO A LA UNITAT CORONÀRIA: UNA NOVA AL-

TERNATIVA AL RESCAT DEL XOC CARDIOGÈNIC REFRACTARI

Albert Ariza Solé, José Carlos Sánchez Salado, Victòria Lorente Tordera, Joe González Costello, Daniel

Ortiz Berbel, Albert Miralles Cassina, Nicolás Manito Lorite, Àngel Cequier Fillat. Hospital Universitari de

Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat

INTRODUCCIÓ: La teràpia de suport amb assistència ECMO ha emergit en els darrers anys com

a opció de rescat en pacients amb xoc cardiogènic refractari. La manca d’estudis aleatoritzats i

la petita grandària de les sèries publicades no permet, malgrat això, conèixer el perfil de pacient

que més es beneficia d’aquesta tècnica.

OBJECTIUS: Analitzar característiques dels pacients, indicacions, resultats de la tècnica i com-

plicacions intrahospitalàries dels pacients sotmesos a ECMO a la nostra Unitat Coronària.

RESULTATS: Entre desembre de 2009 i març de 2011, 14 pacients foren sotmesos a ECMO. L’edat

mitjana fou 53,9 anys, i el 71,4% eren homes. La indicació més freqüent fou xoc cardiogènic se-

cundari a miocardiopatia dilatada (43%) seguit de IAM Killip IV (35,7%) i miocarditis (21,4%). Un

92,8% estaven en situació hemodinàmica catastròfica (valor 1 d’escala INTERMACS). L’estratègia

inicial fou pont a trasplantament en 8 pacients (57%), pont a recuperació en 3 pacients (21,4%)

i pont a decisió en la resta (21,4%). La tècnica resultà efectiva en 7 pacients (50%). En un 21,4%

s’aconseguí un weaning exitós de l’assistència i 4 pacients (28,4%) s’acabaren trasplantant. Vuit

pacients (57%) patiren hemorràgies i 9 pacients (64,3%) patiren infeccions. La mortalitat global

intrahospitalària fou de 57,1%.

CONCLUSIONS: Els pacients de la nostra sèrie han estat d’un perfil de risc molt elevat. El per-

centatge de complicacions ha estat elevat. Malgrat tractar-se de l’experiència inicial, la morta-

litat ha resultat comparable a la d’altres sèries publicades. La tècnica ha permès el rescat de

pacients amb pronòstic ominós a molt curt termini.


TROMBOSI PROTÈSICA NO OBSTRUCTIVA (TPNO): ÉS REALMENT UNA ENTITAT BENIGNA?

María Mutuberria-Urdániz, José Fernando Rodríguez-Palomares, Jordi Bañeras Rius, Juan Gabriel

Acosta-Vélez, Gisela Teixidó-Tura, Teresa González-Alujas, Artur Evangelista-Masip, Pilar Tornos-Mas,

David García-Dorado. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

OBJECTIU: Determinar els esdeveniments a curt i a llarg termini en pacients amb trombosi pro-

tèsica no obstructiva (TPNO).

MÈTODES: El diagnòstic es va realitzar mitjançant ecocardiografia transesofàgica. La resolució

es va definir per la desaparició/disminució del trombe sota anticoagulació. Els ≥ 10 mm van ser

tractats amb heparina, i els < 10 mm mitjançant optimització de l’anticoagulació oral. A l’alta, els

pacients rebien anticoagulació únicament o amb associació d’antiagregació (doble tractament).

En el seguiment, es van definir com esdeveniments adversos la presència de recurrència, trom-

boembolisme, sagnat o mort.

RESULTATS: Entre 1997 i 2012, es van diagnosticar 47 casos de TPNO (97% mitrals). El 66%

dels casos presentaven alteració de l’anticoagulació. El 60% tenien trombes ≥ 10 mm i van

ser tractats amb heparina; d’aquests, un 35% van precisar un segon tractament per fracàs de

l’anticoagulació (64% cirurgia i 36% trombòlisi). La mortalitat d’aquest grup va ser de l’11%. En

un 69% dels pacients amb trombes < 10 mm, la intensificació de l’anticoagulació oral va ser

efectiva, i la mortalitat va ser nul·la en aquest grup. A l’alta, un 44% dels pacients van rebre so-

lament anticoagulació i un 56% doble tractament. Durant el seguiment (mitjana de 23 mesos,

rang: 0,03-116 mesos), pacients amb doble tractament van mostrar més esdeveniments adver-

sos (39% vs. 21%, p = 0,05).

CONCLUSIONS: La TPNO constitueix una complicació protèsica amb elevada morbiditat i mor-

talitat. La grandària del trombe presenta implicacions en el tractament i el pronòstic. El doble

tractament a l’alta incrementa la taxa de complicacions.


RENDIBILITAT DELS ESTUDIS PEL DIAGNÒSTIC DE LA MIOPERICARDITIS EN UN HOSPI-

TAL TERCIARI

Laura Sanchis, Magda Heras. Servei de Cardiología, Institut del Tòrax, Hospital Clínic, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: La pericarditis i la miopericarditis són motiu de consulta hospitalària habitual.

El diagnòstic es basa en la clínica i és important fer el diagnòstic diferencial amb la síndrome

coronària aguda (SCA).

OBJECTIUS: Caracteritzar la presentació, el diagnòstic i el consum de recursos del diagnòstic de

la miopericarditis en un hospital terciari.

MÈTODES: Anàlisi retrospectiva dels casos de pericarditis i miopericarditis que requeriren in-

grés entre gener de 2009 i juny de 2011. Es van excloure les secundàries a neoplàsia, les SCA o

la cirurgia cardíaca.

RESULTATS: L’estudi inclou 62 casos (79% homes, edat 42 ± 18 anys, estada mitjana hospitalària

7,4 ± 6 dies). El 75% presentà pròdroms (76% respiratoris) 6 ± 9 dies abans de la consulta. El 90%

debutà amb dolor toràcic, el 84% amb ECG anormal (48% aixecament difús del segment ST) i

el 74,5% amb troponina I positiva (20,13 ± 30 ng/ml). Inicialment, el 39% foren orientats com

a SCA. Es va fer ecocardiografia al 100% dels pacients i ressonància magnètica cardíaca (RMC)

al 22%, que confirmà el diagnòstic de miopericarditis en el 82%. En el 52% s’estudià l’etiologia

amb serologies microbiològiques que no van contribuir al diagnòstic en cap cas (cost 1.233,8 €)

mentre que l’RMC (334 €) va completar el diagnòstic en la gran majoria de malalts.

CONCLUSIONS: El diagnòstic de la miopericarditis es basa en la clínica i l’ECG, i és difícil de di-

ferenciar inicialment del SCA. En la nostra sèrie l’estudi analític etiològic ha resultat improductiu

amb un cost elevat, mentre que que l’RMC ha demostrat ser útil per tal de confirmar el diagnòs-

tic de miopericarditis en casos dubtosos amb un cost raonable.

XXIV Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia 129XXIV Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia 129

PÒSTERSMODERATS




HALL AUDITORI (ÀREA ESQUERRA)

Dijous 7 de juny

10:30 - 11:00


Moderadora

Dra. M. Angeles Castel


HIPERTENSIÓ PULMONAR I METABOLISME DEL COL·LAGEN EN PACIENTS AMB INSUFI-

CIÈNCIA CARDÍACA I FRACCIÓ D’EJECCIÓ PRESERVADA

Evelyn Santiago Vacas, Marta Farrero Torres, Montserrat Batlle, Isabel Blanco, Montserrat Cardona, Gi-

zem Kasa, M. Ángeles Castel, Joan Albert Barbera, Fèlix Pérez-Villa. Hospital Clínic, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: La hipertensió pulmonar és un important predictor de mortalitat en pacients

amb insuficiència cardíaca i fracció d’ejecció preservada (ICFEP).

OBJECTIU: Avaluar l’associació entre biomarcadors del metabolisme del col·lagen circulants i

hipertensió pulmonar, en pacients amb ICFEP.

METODOLOGIA: Es van obtenir els nivells de les metall proteases de la matriu plasmàtica (MMP)

-2 i -9 i el propèptid C-terminal del tipus 1 procol·lagen (CIPC) de 21 pacients amb ICFEP i 21

controls hipertensos sense insuficiència cardíaca. Es va proposar un cateterisme dret si la pressió

de l’arteria pulmonar (PAP) sistòlica era > 35 mmHg.

RESULTATS: Comparat amb els controls, els pacients amb ICFEP tenien nivells circulants signifi-

cativament més alts d’MMP-2 i de CIPC. En el grup d’ICFEP, 16 pacients (75%) tenien hipertensió

pulmonar. En 13 d’ells es va fer un cateterisme dret: PAP sistòlica 74,15 + 24 mmHg, PAP diastòli-

ca 27,7 + 11 mmHg, resistència vascular pulmonar (RVP) 6,3 + 4 unitats Wood. En els pacients

amb ICFEP i hipertensió pulmonar, els nivells d’MMP-2 van mostrar una correlació lineal amb la

PAP sistòlica (r = 0,87, p = 0,004) i amb la PAP diastòlica (r = 0,71, p = 0,047). Els nivells circulants

de CIPC van mostrar una correlació lineal amb la PAP sistòlica (r = 0,56, p = 0,04), la PAP diastòlica

(r = 0,64, p = 0,018) i amb l’RVP (r = 0,70, p = 0,007).

CONCLUSIONS: En els pacients amb ICFEP i hipertensió pulmonar, els nivells d’MMP-2 i CIPC

mostren una correlació lineal significativa amb la PAP, de manera que podrien ser utilitzats com

a marcadors del desenvolupament i progressió de la hipertensió pulmonar en pacients amb

ICFEP.


VALOR PRONÒSTIC DELS NIVELLS DE CA 125 EN PACIENTS AMB INSUFICIÈNCIA CAR-

DÍACA ESTABLE

A. Méndez, J. Ordóñez, M. Noguero, N. Ribas, T. Mir, C. Garcia, MT. Domingo, A. Bayés, S. Mirabet, E. Roig.

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS: El CA125 és utilitzat com a marcador tumoral. Nivells elevats es

correlacionen amb gravetat de congestió i activitat inflamatòria sistèmica en insuficiència car-

díaca (IC), i s’associen a un pitjor pronòstic en IC aguda. Per avaluar el valor pronòstic en IC crò-

nica estable, 154 pacients (d’una Unitat IC) han estat estudiats. CFNYHA II-III. Nous ingressos

hospitalaris (empitjorament IC) i mort han estat avaluats. Nivells de NTproBNP foren avaluats el

mateix dia.

RESULTATS: Edat: 72 ± 12 anys (62% homes). Etiologia: hipertensiva 22%, isquèmica 35%, dila-

tada 8%, valvular 19%, congènits 2%, altres 14%. FEVI 48 ± 17% (53% preservada). Tractament:

IECA/ARA2 77%, diurètics 83%, blocadors beta 58%, antagonistes de l’aldosterona 48%. Segui-

ment: 18 ± 8 mesos, 105 pacients van requerir ingrés (68%) i 28 van morir (18%). Nivells de

CA125 es van correlacionar amb NTproBNP (p = 0,001). Nous episodis d’IC i mort s’associen amb

majors valors de CA125: 58 ± 85 vs. 34 ± 61 KU/l (p < 0,05) i 93 ± 123 vs. 45 ± 77 KU/l (p < 0,01),

respectivament. La comparació dels valors NTproBNP entre els pacients amb nous episodis o

morts van ser 3.431 ± 4.792 vs. 2.365 ± 4.355 pg/ml (NS) i 6.715 ± 8.482 vs. 2.298 ± 2.834 pg/ml

(p = 0,0001), respectivament. Nivells circulants de CA125 superiors al percentil 75% (50 KU/L)

van ser identificats com el predictor més potent de mort i reingrés en l’anàlisi multivariable de

regressió Cox (p < 0,01). D’acord amb les corbes de Kaplan-Meier, la supervivència es va reduir

significativament en pacients amb CA125 > 50 KU/L vs. la resta (64% vs. 82% als 24 mesos; p =

0,0001).

CONCLUSIONS: 1) Els nivells de CA125 són un marcador biològic útil per a pacients amb IC

estables. 2) Els nivells de CA125 > 50 KU/L identifiquen empitjorament de la IC i major mortalitat.


EL DÈFICIT DE FERRO ÉS UN FACTOR CLAU EN LA DETERMINACIÓ DE LA QUALITAT DE

VIDA EN PACIENTS AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

R. Mendez-Fandiño, C. Enjuanes-Grau, J. Comín-Colet, A. Torrens Osses, M. Cladellas, JM. Verdú-Rotellar,

S. Ruiz, J. Bruguera-Cortada. Programa d’Insuficiència Cardíaca, Departament de Cardiologia, Hospital

del Mar, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: El dèficit de ferro (DF) en la insuficiència cardíaca (IC) s’associa amb alteració de

la capacitat d’exercici. La influència del DF en la qualitat de vida (QV) en aquests pacients no ha

estat estudiada.

OBJECTIU: L’objectiu de l’estudi va ser avaluar la influència del DF i l’anèmia en la QV en pacients

amb IC.

MÈTODES: 759 pacients amb IC estable, amb FEVE reduïda o preservada van ser inclosos. Es

van registrat variables clíniques i es van prendre mostres de sang per a l’avaluació de l’estat del

ferro. La QV es va mesurar utilitzant el qüestionari de Minnesota per IC (MLWHFQ). L’anèmia va

ser definida com hemoglobina ≤ 12 g/dl. El DF es va definir com ferritina < 100 ng/ml o % de

saturació de transferrina < 20%.

RESULTATS: Les característiques basals van ser: edat mitjana 72 ± 11 anys, el 45,2% es trobaven

en classe funcional III-IV, el 41,6% tenia FEVE conservada. Els pacients amb DF en comparació

amb no-DF tenien nivells més baixos de ferritina i TSAT (p < 0,0001), predominava classe NYHA

III-IV (49,8% vs. 37,2% DF vs. no-DF, p < 0,01), tenien major prevalença d’anèmia (43,5% DF vs.

27,5% no-DF, p < 0,0001) i pitjor QV (MLWHF: DF = 44,6 ± 25,03 vs. no-DF = 38,9 ± 26,1, p = 0,005).

CONCLUSIÓ: Pacients amb IC i DF, però no anèmics, s’associen amb una pitjor QV. La presència

d’anèmia pot no repercutir de manera significativa en la QV però pot empitjorar-la. Això pot ser

degut a un major grau d’esgotament de ferro en pacients amb anèmia-DF en comparació amb

no anèmia-DF.


DISFUNCIÓ ENDOTELIAL PERIFÈRICA EN INSUFICIÈNCIA CARDÍACA AMB FRACCIÓ

D’EJECCIÓ PRESERVADA: RELACIÓ AMB LA PRESÈNCIA D’HIPERTENSIÓ PULMONAR

Evelyn Santiago Vacas, Marta Farrero Torres, Gizem Kasa, Isabel Blanco, M. Ángeles Castel, Marta Sit-

ges, Barbara Vidal, Joan Albert Barbera, Fèlix Pérez-Villa. Hospital Clínic, Barcelona.

INTRODUCCCIÓ: La hipertensió pulmonar és freqüent en la insuficiència cardíaca amb fracció

d’ejecció preservada (ICFEP). La disfunció endotelial perifèrica ha estat descrita en pacients amb

insuficiència cardíaca i fracció d’ejecció deprimida, així com en pacients amb hipertensió pul-

monar primària.

OBJECTIU: Determinar si la presència de disfunció endotelial perifèrica està associada amb la

hipertensió pulmonar en pacients amb ICFEP.

METODOLOGIA: Es va mesurar la vasodilatació mediada per flux en l’arteria braquial de 21 pa-

cients amb ICFEP i 21 controls hipertensos sense insuficiència cardíaca. Es va proposar un cate-

terisme dret si la pressió de l’arteria pulmonar (PAP) sistòlica > 35 mmHg.

RESULTATS: Comparat amb els controls, els pacients amb ICFEP tenien significativament dis-

minuïda la vasodilatació mediada per flux (0,105 ± 0,03 mm en ICFEP versus 0,29 ± 0,04 mm

en els controls, p = 0,002). En el grup d’ICFEP, 16 pacients (75%) tenien hipertensió pulmonar.

En 13 d’ells es va fer cateterisme dret: PAP sistòlica 74,15 ± 24 mmHg, PAP diastòlica 27,7 ± 11

mmHg, resistència vascular pulmonar (RVP) 6,3 ± 4 unitats Wood. La vasodilatació mediada per

flux i la resistència vascular pulmonar van revelar una correlació inversa (r= -0,69, p = 0,009), i

van mostrar que quant menys dilatació de l’arteria braquial en resposta al flux, més alta era la

resistència vascular pulmonar.

CONCLUSIONS: En pacients amb ICFEP, hi ha una correlació significativa entre la disfunció en-

dotelial perifèrica i la resistència vascular pulmonar. La vasodilatació mediada per flux podria

ser una eina clínica útil per l’estimació no invasiva de la vasoreactivitat pulmonar i la hipertensió

pulmonar en pacients amb ICFEP.


HALL AUDITORI (ÀREA DRETA)

Dijous 7 de juny

10:30 - 11:00

CARDIOPATIA ISQUÈMICA I IMATGE

Moderadora

Dra. Antonia Sambola


ANÀLISI DE L’ADHERÈNCIA A LES GUIES DE PRÀCTICA CLÍNICA I DE LA QUALITAT DELS

DOCUMENTS ASSISTENCIALS EN LA SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA SENSE ELEVACIÓ

DEL SEGMENT ST

Xavier Rosselló, Lorenzo Azzalini, Xavier Garcia-Moll. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: Les recomanacions de les guies de pràctica clínica (GPC) incrementen la super-

vivència. Els registres internacionals de síndrome coronària aguda sense elevació del segment

ST (SCASEST) mostren un seguiment subòptim.

OBJECTIUS: 1) Identificar el nivell d’adherència a les principals recomanacions de la GPC de

l’European Society of Cardiology (ESC); 2) Identificar la relació entre la qualitat dels documents

d’alta hospitalària i el grau d’acompliment de les GPC.

METODOLOGIA: Recollida consecutiva de les dades de 73 pacients ingressats amb diagnòs-

tic de SCASEST entre octubre i desembre de 2010 en un hospital universitari. Avaluació de

l’acompliment de recomanacions I-A i I-B i aplicació d’una escala de qualitat dels documents

assistencials basada en el registre CRUSADE.

RESULTATS: Es va estratificar el risc a un 6,3% dels casos. A les primeres 24 h, va rebre aspirina un

93,33%, clopidogrel un 90% i anticoagulació un 76,6%. Es va realitzar una coronariografia en <

72 h a un 82,8%. Les prescripcions a l’alta foren: 93,8% aspirina, 75% clopidogrel, 95,3% estatina,

79,7% blocador beta i 62% IECA o ARA-II. El 31,25% va rebre recomanacions sobre tabaquisme,

dieta i hàbits. El 18,75% i el 17,18% en va rebre sobre els controls de glicèmia i tensió arterial, res-

pectivament. La puntuació mitjana a l’escala de qualitat de la informació va ser de 13,89 sobre

20, sense trobar relació significativa amb el grau d’adherència.

CONCLUSIONS: El seguiment de la GPC de la SCASEST és subòptim i similar al d’altres centres

de referència. No s’ha objectivat cap relació entre la qualitat de la informació dels documents

assistencials i el nivell d’adherència.


DIFERÈNCIES ENTRE SEXES EN LA UTILITZACIÓ DE TERÀPIES AMB INDICACIÓ CLASSE I

I MORTALITAT HOSPITALÀRIA EN L’INFART AGUT DE MIOCARDI

Nuria Farre; Jordi Sans; Soledad Ascoeta; Miguel Cainzos-Achirica; Sandra Cabrera; Sergio Rojas; Lluis

Recasens; Alfredo Bardaji; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia. Hospital del Mar (barcelona). Hospital

Joan XXIII (Tarragona).

INTRODUCCIÓ: Hi ha discussió sobre si les dones tenen major mortalitat que els homes a l’infart

agut de miocardi (IAM). Es desconeix si això és degut a una menor utilització de teràpies amb

indicació classe I. L’objectiu va ser comparar el tractament i mortalitat hospitalària entre homes i

dones amb un IAM.

OBJECTIU: L’objectiu va ser comparar el tractament i mortalitat hospitalària entre homes i do-

nes amb un IAM.

MÈTODES: Estudi prospectiu dels pacients ingressats per IAM entre 2010-2011 en 2 hospitals

universitaris. Es van establir 2 grups per comparació (H: homes, n=850, i M: dones, n=311).

RESULTATS: Les dones eren majors (70 ± 13 vs 64 ± 13 anys, p<0.001) i tenien més prevalença

de diabetes, dislipèmia, hipertensió i insuficiència cardíaca que els homes, però menys MPOC,

malaltia coronària i vascular perifèrica (tots p<0.05). La puntuació GRACE va ser superior. La

presentació va ser similar (IAM amb elevació de ST en el 27% D i 32% H, p=0.064). A menys

dones se’ls va realitzar una coronariografia (75% vs 82%, p=0.01). Aquesta diferència desapareix

a l’ajustar per GRACE, presentació amb o sense elevació de ST i Killip>2 (p=0.054). Les dones

tenien més freqüentment artèries coronàries sense lesions i menys malaltia de 3 vasos. Menys

dones van rebre angioplàstia (49% vs 62%, p<0.001). La mortalitat hospitalària va ser similar

(3.7% H i 3.9% D, p=0.87). A l’alta, l’ús d’AAS (90% dels pacients), betabloquejants (75%) i estati-

nes (87%) va ser similar. Més homes prenien clopidogrel (79 vs 73%, p=0.045).

CONCLUSIONS: No hi va haver diferències en l’ús de teràpies amb indicació classe I i la mortali-

tat hospitalària va ser similar entre grups.


EVOLUCIÓ DEL PERFIL DEL TRACTAMENT FARMACOLÒGIC A L’ALTA HOSPITALÀRIA

EN EL PACIENT AMB SÍNDROME CORONÀRIA EN UN HOSPITAL GENERAL ENTRE 2004

I 2010

Olga Guri, Jordi Julià, Montserrat Martín-Baranera, Roman Freixa, Eduard Homs, Maria Puig, Pilar Sán-

chez. Consorci Sanitari Integral, Hospital General de L’Hospitalet de Llobregat; Hospital de Sant Joan

Despí Moisès Broggi.

INTRODUCCIÓ: Si bé les recomanacions sobre teràpia farmacològica en la prevenció secun-

dària del pacient coronari es recullen en les diferents guies de pràctica clínica de les societats

científiques, la seva aplicació varia en l’entorn assistencial.

OBJECTIUS: Descriure el tractament farmacològic dels pacients coronaris a l’alta hospitalària,

i analitzar les variacions en funció de diferents factors demogràfics i clínics, al llarg del temps.

MÈTODES: A partir d’un estudi de cohorts retrospectiu dels ingressos al Servei de Cardiologia

entre gener de 2004 i desembre de 2010, aquest treball inclou els que presentaven un dels diag-

nòstics següents a l’alta: angina estable (5,6%), angina inestable (25,4%), síndrome coronària

aguda amb elevació de l’ST (SCAEST) (31,2%), síndrome coronària aguda sense elevació de l’ST

(SCASEST) (37,8%).

RESULTATS: Complien criteris d’inclusió 1.211 ingressos corresponents a 1.080 pacients, amb

una mitjana d’edat de 68,1 ± 12,4 anys, 67,9% eren homes. El 93,7% dels pacients portaven an-

tiagregants a l’alta, 90,2% estatines, 75,5% blocadors beta, 60,2% nitrats, 41,0% IECA. El perfil de

prescripció va variar significativament en funció de l’edat, el sexe, del diagnòstic i al llarg dels

anys estudiats. La implantació o no de stent va condicionar de forma significativa les freqüèn-

cies d’alguns grups farmacològics: estatines, blocadors beta o antiagregants (96,5% en pacients

amb stent vs. 89,7% en pacients sense stent, p < 0,0005). La diferència en l’ús d’antiagregants

s’explicà fonamentalment a expenses del clopidogrel.

CONCLUSIONS: Globalment la prescripció farmacològica en el malalt coronari a l’alta hospita-

lària és correcta, amb un marge de millora en la prevenció secundaria de determinats subgrups

de pacients.


ANÀLISI DE FASE DE LA GATED-SPECT DE PERFUSIÓ MIOCARDÍACA EN CARDIOPATIES

ESTRUCTURALS I EN ELS TRASTORNS DE CONDUCCIÓ VENTRICULAR

María Nazarena Pizzi, Santiago Aguadé-Bruix, Santiago Aguadé-Bruix, Emilio Mariscal-Labrador, Gui-

llermo Romero-Farina, Gemma Cuberas-Borrós, Laura María Gràcia Sánchez, Joan Castell-Conesa, Da-

vid García-Dorado, Jaume Candell-Riera. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: L’histograma de fase (HF) de l’anàlisi de Fourier de la gated-SPECT de perfusió

miocardíaca (gSPECT) és un bon indicador de les alteracions de la sincronia de contracció del

ventricle esquerra (VE).

OBJECTIU: Valorar l’alteració del sincronisme de la contracció del VE a la gSPECT en diverses

situacions excloents: 1) Grup control: estudi de perfusió i QRS normal, 2) Hemibloqueigs (HB), 3)

Bloqueig de branca dreta (BBD), 4) Bloqueig de branca esquerra (BBE), 5) Marcapasos (MCP), 6)

Infart de miocardi (IM) i 7) Miocardiopatia dilatada (MD).

METODOLOGIA: Es van seleccionar 290 pacients (edat mitjana: 68 ± 10,7 anys, 106 dones) amb

patologies cardíaques aïllades: 79 individus del grup control, 20 HB, 40 BBD, 37 BBE, 26 MCP, 71

IM i 17 MD. Es van obtenir els següents paràmetres quantitatius de l’HF: 1) Pic de fase (PF), 2) Des-

viació estàndard (DE) de la distribució de fase, 3) Amplitud de l’HF (AH), 4) Simetria de la distribu-

ció de fase (SH), i 5) Curtosi (CH), junt amb la fracció d’ejecció (FE), els volums i la duració del QRS.

RESULTATS: Normal HB BBD BBE MCP IM MD FE (%) 70,6 ± 8,5 66,6 ± 7,7 71,2 ± 8,4 63,9 ± 12,7

61,5 ± 10 54,4 ± 11 44,4 ± 15 QRS (ms) 86,6 ± 8,7 98,1 ± 15 141 ± 21 160 ± 24 154 ± 54 96 ± 16 102

± 15 PF (º) 135 ± 20 132 ± 16 141 ± 20 140 ± 24 132 ± 47 128 ± 19 132 ± 45 DE (º) 18,5 ± 8,7 20,5

± 8,9 19,3 ± 9,5 26,4 ± 9,1 30 ± 14,2 32 ± 13,5 32,4 ± 16,2 AH (º) 53,2 ± 25,7 61,9 ± 32,2 58,6 ± 26,6

81,4 ± 30,5 94,6 ± 46,3 101 ± 49,2 112 ± 85,4 SH 4,08 ± 1,03 4,13 ± 0,88 4,59 ± 4,55 2,94 ± 0,73

2,59 ± 0,9 3,04 ± 0,97 2,89 ± 0,87 CH 19,3 ± 11,6 20,2 ± 11,8 20,7 ± 19,6 10,1 ± 5,96 7,96 ± 6,9 11,3

± 8,1 10,2 ± 7,7. L’anàlisi intergrup (Anova) va mostrar diferències significatives excepte pel PF.

CONCLUSIONS: Les cardiopaties estructurals (IM, MD) junt amb els MCP afecten més significati-

vament els paràmetres de l’HF que els trastorns elèctrics de conducció ventricular.


HALL AUDITORI (ÀREA ESQUERRA)

Divendres 8 de juny

10:30 - 11:00


Moderador

Dr. Josep Comín


ST2 D’ALTA SENSIBILITAT I CAUSA DE MORT EN PACIENTS AMBULATORIS AMB INSUFI-

CIÈNCIA CARDÍACA

Antoni Bayés-Genís, Marta de Antonio, Amparo Galán, Elisabet Zamora, Agustín Urrutia, Roser Caba-

nes, Crisanto Díez, Ramon Coll, Josep Lupón. Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Universitari Ger-

mans Trias i Pujol, Badalona.

INTRODUCCIÓ: L’ST2 és un nou marcador biològic que proporciona informació sobre el pronòs-

tic en la insuficiència cardíaca (IC) aguda i crònica. Els nivells elevats d’ST2 també s’han relacio-

nat amb major risc de mort sobtada.

OBJECTIU: Examinar la relació entre els nivells solubles d’ST2 amb la causa de mort, en una

població de pacients ambulatoris amb IC de diferents etiologies atesos en una unitat multidis-

ciplinària.

PACIENTS: S’estudiaren 891 pacients (71,6% homes, edat 70,2 anys, la majoria en classe funcio-

nal II [65,5%] o III [26,1%]). La FEVE mediana era 34%. La mediana de seguiment va ser de 41,3

mesos.

RESULTATS: Durant el seguiment van morir 319 pacients. Les causes de mort van ser: progressió

de la IC 92 (28,8%), mort sobtada 31 (9,7%), infart agut de miocardi 15 (4,7%), accident cerebro-

vascular 6 (1,9%), altres causes cardiovasculars 28 (8,8%); causes no cardiovasculars 116 (36,4%);

causa desconeguda 31 (9,7%). Els pacients amb nivells d’ST2 ≥ 50 ng/L tingueren una mortalitat

significativament més gran (57,7%) que aquells amb nivells per sota d’aquest punt de tall (28%),

p < 0,001. No hi va haver diferències significatives (p = 0,278) en els valors d’ST2 dels pacients

que van morir per diferents causes, encara que aquells que van morir per accident cerebrovas-

cular varen tendir a tenir nivells més baixos.

CONCLUSIONS: Els nivells elevats d’ST2 es van associar amb major mortalitat en una població

de pacients ambulatoris amb IC de diferents etiologies. No obstant això, els valors d’ST2 no van

permetre fer aproximacions en la predicció de la causa de la mort.


SEGUIMENT EVOLUTIU EN TROMBOSI VALVULAR PROTÈSICA OBSTRUCTIVA I NO OBS-

TRUCTIVA: CONSTITUEIXEN ENTITATS DIFERENTS?

María Mutuberria-Urdániz, José Fernando Rodríguez Palomares, Jordi Bañeras Rius, Irene Buera-Surri-

bas, Laura Gutiérrez-García, Teresa González-Alujas, Artur Evangelista-Masip, Pilar Tornos-Mas, David

García-Dorado. Hospital Unversitari Vall d’Hebron, Barcelona.

OBJECTIUS: Seguiment dels pacients afectats de trombosi protèsica obstructiva i no obstruc-

tiva (TPO vs. TPNO).

MÈTODES: El diagnòstic es va realitzar mitjançant ecocardiografia i cinefluoroscòpia. Durant

l’ingrés, els pacients amb TPO es van tractar amb cirurgia o trombòlisi depenent de la situació

hemodinàmica i el risc quirúrgic. Els pacients amb TPNO es van tractar mitjançant optimització

de l’anticoagulació. En un seguiment a llarg termini, es van definir com esdeveniments adversos

la presència de recurrència, el tromboembolisme, el sagnat o la mort.

RESULTATS: Entre 1984 i 2012, es van diagnosticar 157 casos de trombosi protèsica: 110 TPO i 47

TPNO; 83% pròtesi mitral. En el 58% dels pacients amb TPO i el 66% dels pacients amb TPNO es

van documentar alteracions de l’anticoagulació. Durant l’ingrés, la taxa d’esdeveniments adver-

sos va ser major en TPO que en TPNO (36% vs. 13%; p: 0,002). També la taxa de mortalitat global

va ser superior en el grup de TPO (25% vs. 10%, p: 0,04). Durant el seguiment (mitjana de 18

mesos, rang: 0,01-315 mesos), els pacients amb TPO van presentar major taxa d’esdeveniments

adversos (75% vs. 55%; p = 0,01). Va destacar una major mortalitat en TPO (31% vs. 10%; p =

0,012) i més esdeveniments trombòtics i hemorràgics en TPNO (17% vs. 3%, p = 0,008).

CONCLUSIONS: La trombosi protèsica constitueix una complicació amb una elevada morbi-

ditat i mortalitat. Els pacients amb trombosi protèsica obstructiva presenten major mortalitat i

taxa d’esdeveniments adversos, no solament durant l’ingrés del pacient sinó també en el segui-

ment a llarg termini.


ENDOCARDITIS SOBRE VÀLVULA MITRAL NATIVA EN UN HOSPITAL TERCIARI

Irene Santos, Nuria Vallejo, Raquel Núñez Aragón, Gladys Juncà, Raquel Pla, Elena Ferrer, Lourdes Ma-

teu, Jordi López Ayerbe, Antoni Bayés-Genís. Servei de Medicina Interna, Servei de Cardiologia, Hospital

Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

OBJECTIUS: Descriure el perfil epidemiològic, la presentació clínica i el pronòstic de

l’endocarditis infecciosa (EI) en un hospital terciari amb Servei de Cirurgia Cardíaca.

MÈTODES: Estudi prospectiu observacional de pacients ingresats amb el diagnòstic d’EI des de

gener de 2003 a desembre de 2011.

RESULTATS: De 272 casos d’EI, 56 (21%) són EI sobre vàlvula mitral nativa. Edat mitjana de 63 ±

13 anys, homes 55%, 60% són comunitàries, 62% dels pacients tenien alguna malaltia de base i

el 21% havia patit alguna manipulació. Trenta-set (66%) dels pacients tenien afectació valvular

prèvia essent més freqüent: la valvulopatia degenerativa (23%), el prolapse valvular (17%) i la

calcificació anular (14%). Fins al 30% van presentar algun tipus d’embòlia, 58% qualsevol grau

d’insuficiència valvular i fins el 43% van presentar insuficiència cardíaca. Per gèneres, l’etiologia

més freqüent és l’estreptocòccica, encara que per microorganisme és S. aureus (26%). La mor-

talitat és del 39%.

RESULTATS: L’EI sobre vàlvula mitral nativa al nostre centre suposa un 21% de totes les EI, afecta

generalment vàlvules degeneratives i és l’S. aureus el microorganisme més freqüent. Hi ha una

alta incidència d’insuficiència valvular i insuficiència cardíaca. La mortalitat és elevada, de fins

al 39%. Possiblement aquestes dades no serien sobreposables a l’EI sobre vàlvula nativa en un

hospital no terciari.


PREDICTORS D’ÚS DE BLOCADORS BETA A L’ALTA EN PACIENTS AMB INSUFICIÈNCIA

CARDÍACA REFRACTÀRIA TRACTATS AMB LEVOSIMENDAN SENSE DOSI DE CÀRREGA

Rafael Méndez, Marcelo Rizzo, Sonia Ruiz Bustillo, Josep Comín Colet, Ainhoa Torrens, Cristina Enjua-

nes, Núria Farré, Álvaro Sainz, Jordi Bruguera Cortada. Programa d’Insuficiència Cardíaca, Servei de

Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: L’ús de blocadors beta a l’alta millora el pronòstic dels pacients amb insuficièn-

cia cardíaca (IC). Quan aquests pacients requereixen tractament amb inotròpics, el tractament

amb blocadors beta pot acabar retirant-se. L’ús de levosimendan podria evitar aquesta retirada.

OBJECTIUS: Descriure les caraterístiques i identificar predictors d’ús de blocadors beta a l’alta

en pacients amb IC tractats amb levosimendan.

MÈTODES: Estudi de 72 pacients ingressats a l’hospital (2008-2011) degut a IC que van precisar

tractament amb levosimendan sense dosi de càrrega.

RESULTATS: La mitjana d’edat va ser 72 ± 13 anys i de FEVE 29 ± 8%, 65% eren homes, etiologia

isquèmica en el 72% dels casos. El 78%, 68% i 38% del pacients rebien tractament amb IECA, blo-

cadors beta i antialdosterònics, respectivament. El 44% dels pacients van rebre tractament con-

comitant amb dobutamina. S’observà milloria clínica en el 89% dels pacients als 5 dies i reducció

significativa del logNT-proBNP postlevosimendan. La mortalitat hospitalària va ser del 14%. El

57% dels pacients van rebre blocadors beta a l’alta. Aquests pacients eren més joves, tenien me-

nor freqüència cardíaca (FC) postlevosimendan i menor logNT-proBNP pre- i postinfusió. Dels

pacients que no van rebre blocadors beta, un major percentatge havia precisat dobutamina

concomitant (64% vs. 35%, p = 0,03). A l’anàlisi multivariable, una major FC postlevosimendan i

l’ús concomitant de dobutamina es van associar a un menor ús de blocadors beta a l’alta.

CONCLUSIONS: L’ús de blocadors beta a l’alta en pacients amb IC tractats amb levosimendan

està associada amb marcadors IC menys greu. L’FC elevada i la necessitat de dobutamina po-

drien identificar un subgrup d’alt risc.


HALL AUDITORI (ÀREA DRETA)

Divendres 8 de juny

10:30 - 11:00

ARÍTMIES

Moderadora

Dra. Concepción Alonso


PREDICTORS ELECTROCARDIOGRÀFICS I ECOCARDIOGRÀFICS DE FIBRIL·LACIÓ AURI-

CULAR EN PACIENTS HIPERTENSOS

Pere Blanch Gracia (1), R. Freixa Pamias (1), J. L. Sobrepera Bustamante (1), E. Salas González (1), P. Co-

dinach Huix (1), M. Martín Baranera (2). (1) Servei de Cardiologia; (2) Unitat d’Epidemiologia Clínica,

Consorci Sanitari Integral, Barcelona.

INTRODUCCIÓ I OBJECTIU: L’aparició de fibril·lació auricular (FA) en pacients hipertensos

s’associa a una alta incidència de complicacions cardiovasculars.

OBJECTIU: L’objectiu d’aquest estudi va ser avaluar els paràmetres clínics, electrocardiogràfics i

ecocardiogràfics predictors de FA en pacients hipertensos.

PACIENTS I MÈTODES: Es van analitzar retrospectivament 183 pacients sense història de FA.

RESULTATS: Després d’una mitjana de seguiment de 4 ± 2,2 anys, 23 pacients (12,5%) van pre-

sentar FA. Els pacients amb FA durant el seguiment van ser els de més edat (74,6 anys vs. 62,7

anys, p < 0,0005), major taxa d’obesitat (60,8% vs. 38,5%, p = 0,049), major taxa de malaltia car-

diovascular establerta (52% vs. 28%, p = 0,025), aurícula esquerra (AE) més gran (48,7 mm vs.

38,2 mm, p < 0,0005), major massa de ventricle esquerre (VE) (324 g vs. 266 g, p = 0,014), menor

fracció d’ejecció (62,6% vs. 69,7%, p = 0,002), major taxa d’insuficiència mitral (82% vs. 51,7%, p

= 0,008), major taxa de pacients amb criteris d’hipertròfia ventricular esquerra en ECG (21,7%

vs. 7,4%, p = 0,026), i major presència d’extrasistòlia supraventricular en ECG (23,5% vs. 6,1%, p

= 0,044). No hi va haver diferències en cap altre paràmetre electrocardiogràfic analitzat: durada,

amplitud, dispersió i eix de l’ona P; interval PR, durada QRS i freqüència cardíaca basal. Única-

ment l’edat (OR 1,06) i la dilatació d’AE (OR 1,22) van ser factors significatius predictors indepen-

dents en l’anàlisi multivariable.

CONCLUSIÓ: en la nostra població de pacients hipertensos, l’edat i el diàmetre de l’AE són fac-

tors predictors per a l’aparició de FA.


DISFUNCIÓ DE L’ELÈCTRODE DEL VENTRICLE ESQUERRE I NECESSITAT DE REIMPLANT

PER A RECUPERAR LA RESINCRONITZACIÓ CARDÍACA

Santiago Magnani, Enrique Rodríguez, José M. Guerra, Concepción Alonso, Francisco Méndez, Alfredo

Vázquez, B. Campos, L. Carballeira, Xavier Viñolas. Unidad d’Arítmies, Hospital de la Santa Creu i Sant

Pau, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: La teràpia de resincronització (TRC) cardíaca és un tractament efectiu en la in-

suficiència cardíaca. Els beneficis depenen d’una acurada selecció del pacient i de la posició dels

elèctrodes. La disfunció de l’elèctrode del ventricle esquerre (VE) suposa la pèrdua de la TRC i

una disminució de la qualitat i la supervivència dels pacients.

MÈTODE: Estudi d’observació descriptiu que va incloure els implants de TRC-P i TRC-DAI des de

gener del 2006 fins a gener del 2012. S’ha analitzat la taxa de disfunció de l’elèctrode de VE que

va condicionar la realització d’un reimplant, així com les seves causes.

RESULTAT: Dels 244 implants de TRC (77% TRC-DAI i 33% TRC-P), 6 dels malalts (2,5%) van pre-

sentar disfunció de l’elèctrode del VE: Dos (33,3%) per pèrdua de captura, 2 (33,3%) per estimu-

lació diafragmàtica, 1 (16,7%) per la ruptura de l’elèctrode i 1 (16,7%) per desplaçament durant

la substitució del generador. En 5 (83,3%) malats es va extreure l’elèctrode completament i en 1

(16,7%) es va haver d’abandonar per fractura durant l’extracció. En 5 (83,3%) casos es va aconse-

guir fer una reimplantació endocavitària en una posició acceptable (vena lateral) però diferent

de la del primoimplant, mentre que 1 (16,7%) pacient va requerir un reimplant epicàrdic per una

anatomia venosa subòptima.

CONCLUSIÓ: Dels pacients tractats amb TRC, un 2,5% va presentar disfunció de l’elèctrode

del VE. La reimplantació endocavitària va permetre recuperar la TRC en la majoria dels casos

(83,3%), tot i que en una ubicació venosa diferent de la del primoimplant.


MORTALITAT EN PACIENTS AMB TERÀPIA DE RESINCRONITZACIÓ CARDÍACA

Alfredo Vázquez, Enrique Rodríguez, Concepción Alonso, José M. Guerra, Francisco Méndez, Santiago

Magnani, L. Carballeira, B. Campos, Xavier Viñolas. Unitat d’Arítmies, Hospital de la Santa Creu i Sant

Pau, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: La teràpia de resincronització (TRC) s’ha demostrat que redueix la mortalitat en

pacients amb insuficiència cardíaca en avançat funcional classe.

OBJECTIU: L’objectiu d’aquest estudi és analitzar la mortalitat en implantar pacients a llarg ter-

mini amb CRT.

MÈTODE: S’han inclòs 111 pacients sotmesos a implant amb TRC entre 2003-08. S’han analitzat

aspectes demogràfics, clínics i ecocardiogràfics. La mort va ser confirmada pels familiars direc-

tes, a través de contacte telefònic o a partir de la ressenya de la història clínica.

RESULTATS: De 111 pacients inclosos (79,2% homes, d’edat 64,1 ± 10 anys, FEVE: 23 ± 6%, 64%

cardiopaties no isquèmiques), van ser introduïts 82 (74%) dispositius de desfibril·lació (TRC-DAI),

90% amb indicació de prevenció primària. 29 (26%) van presentar un dispositiu de CRT-P. Un

total de 35 (32%) malalts van morir en una mitjana de seguiment de 59 mesos. Es va observar

una major mortalitat en pacients en avançat funcional classe (II: 22%, III: 31% i IV: 61%; p< 0,001)

i en pacients amb l’implant de TRC sense desfibril·lació (CRT-P: 52% vs. TRC - DAI 25%, p = 0,01).

La mortalitat va ser significativament superior en primer any després de l’implant. (1º any 13,5%,

2º any 5,2%, 3º any 6,5%, 4º any 4,7%).

CONCLUSIÓ: La classe funcional i la teràpia CRT sense desfibril·lació, es va associar amb la mor-

talitat significativament superior en el seguiment, encara que l’elecció del tipus de dispositiu no

es va realitzar a l’atzar. La mortalitat en aquests malalts és significativament més alta durant el

primer any després de l’implant.


RESINCRONITZACIÓ: AMB O SENSE DAI?

Meritxell Lloreda Surribas, Carles Labata Salvador, Teresa Oliveras Vila, Roger Villuendas Sabaté, Óscar

Alcalde, Damià Pereferrer Kleiner. Unitat d’Arítmies i Electrofisiologia, Servei de Cardiologia, Hospital

Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

INTRODUCCIÓ: Les guies clíniques recomanen desfibril·lador automàtic implantable (DAI) en

pacients amb disfunció ventricular i teràpia de resincronització (TRC) en aquells amb disfunció

i asincronia. Molts pacients són elegibles a tots dos tractaments, però no necessàriament obte-

nen benefici addicional del tractament combinat.

OBJECTIUS: Descriure les característiques dels pacients portadors de TRC amb i sense DAI, la

seva evolució i les causes de mortalitat, incloent la mort sobtada (MS).

MÈTODES: Estudi observacional retrospectiu de tots els pacients amb implant exitós de TRC al

nostre centre fins a desembre de 2011 i determinar les diferències entre variables dels portadors

de DAI respecte els no portadors.

RESULTATS: n = 116; 53 TRC-P i 63 TRC-D; edat mitjana 71,5 ± 7,5 vs. 65 ± 8 (p < 0,0001), homes

64% vs. 81% (p 0,04), isquèmics 37,7% vs. 49,2% (p 0,21), FA 26% vs. 19% (p 0,34), CF-I-II 17% vs.

39% (p < 0,0001), CF-III 53% vs. 42% (p 0,28), BBEFH 66% vs. 85% (p 0,012), QRS > 120 ms 92% vs.

84% (p 0,17), FE mitjana 24,17 ± 9,55 vs. 22,98 ± 6,59 (p 0,44), responedors 60% vs. 68% (p 0,38,

mortalitat global 30% vs. 20% (p 0,24), mort sobtada 37% vs. 0% (p 0,006). Dels pacients que

varen morir per MS, el 83% ho va fer durant el primer any de seguiment.

CONCLUSIONS: Els pacients amb TRC-D són més joves, predominen els de sexe masculí, tenen

millor classe funcional, tenen més BBEFH. Un percentatge elevat de mortalitat en els pacients

sense DAI és deguda a mort sobtada, sobretot en el primer any de seguiment, que no han pre-

sentat els pacients amb DAI.

PÒSTERS



PÒSTERS

Dijous 7 de juny


PERÍODE DE GARANTIA D’UNA SPECT DE PERFUSIÓ MIOCARDÍACA ESTRÈS-REPÒS

NORMAL


León, Irene Buera, Joan Castell-Conesa, David García-Dorado, Jaume Candell-Riera. Hospital Univer-

sitari Vall d’Hebron, Barcelona.

OBJECTIU: Valorar el període de garantia d’una SPECT de perfusió miocardíaca estrès-repòs

normal per a tres tipus d’estrès: esforç, esforç més fàrmacs i farmacològic pur.

MÈTODE: Es van analitzar 2.922 pacients amb una SPECT de perfusió miocardíaca estrès-repòs

normal. Durant el seguiment es van valorar 3 complicacions: mortalitat global, mortalitat cardía-

ca i mortalitat cardíaca o infart agut de miocardi (IAM). El període de garantia es va definir com el

temps en el qual un pacient es mantenia amb un risc de complicacions ≤ 1%/any.

RESULTATS: Dels 2.922 pacients estudiats (edat mitjana 62,9 ± 13 anys, 53,4% dones), en 2.051

es va practicar una prova d’esforç limitada per símptomes, en 461 esforç més fàrmacs i en 410

només farmacològica. Durant una mitjana de seguiment de 5 ± 3,3 anys es va observar un in-

crement significatiu (p < 0,05) de les complicacions analitzades (mortalitat global anual [1,47;

2,3; 4], mortalitat cardíaca anual [0,4; 0,8; 2] i mortalitat cardíaca o IAM [0,4; 0,9; 2] entre la prova

d’esforç, esforç més fàrmacs i farmacològica pura respectivament, i una reducció significativa (p

< 0,05) dels períodes de garantia per a mortalitat global [1,2 anys, 9 mesos, 4 mesos], mortalitat

cardíaca [5 anys, 2 anys, 1,6 anys] i mortalitat cardíaca o IAM [3 anys, 1,5 anys, 6 mesos] entre la

prova d’esforç, esforç més fàrmacs i farmacològica pura, respectivament.

CONCLUSIONS: El període de garantia d’una SPECT de perfusió miocardíaca estrès-repòs nor-

mal és molt variable ja que està determinat pel tipus d’estrès utilitzat i les característiques clíni-

ques de cada pacient.


MASSES CARDÍAQUES EN UN HOSPITAL COMARCAL

Josep Sadurní, Rocio Robles, Bartomeu Pascal, Montserrat Barcons, Xavier Pla, Esteban Alberto Reyna-

ga, Mariona Espaulella, Anna Torné. Hospital General de Vic.

INTRODUCCIÓ: L’ecocardiografia és la tècnica d’elecció per a l’estudi de masses cardíaques. La

incidència d’aquesta patologia a la comarca d’Osona no és coneguda.

OBJECTIUS: Estudi descriptiu de les masses cardíaques a l’Hospital General de Vic.

MÈTODES: Revisió dels tumors, quists i vegetacions diagnosticats ecocardiogràficament des de

l’abril de 2009 fins al febrer de 2012 (3.000 ecocardiogrames/any).

RESULTATS: D’una àrea d’influència de 154.204 persones es diagnostiquen 23 masses cardía-

ques, 8 tumors/quists i 15 endocarditis. Diagnostiquem 3 quists pericàrdics (a paret lateral apical

del ventricle esquerre, confirmats per TAC o RMN, un curat espontàniament i els altres estables

no intervinguts), 2 mixomes (a l’aurícula esquerra al tàbic interauricular, intervinguts i confir-

mats amb anatomia patològica), 1 fibroblastoma (a vàlvula tricúspide, confirmat per RMN, no

intervingut) i 2 angiosarcomes (a l’aurícula dreta, 1 confirmat amb anatomia patològica i l’altre

amb RMN, amb mortalitat del 100%). Al grup d’endocarditis, un 60% dels casos són majors de

75 anys. El diagnòstic microbiològic per hemocultiu està en 13/15 casos. Localitzats 11 sobre vàl-

vula nativa (7 aorta i 4 mitral), 2 sobre vàlvula aòrtica protèsica i 2 casos relacionats amb el cable

del marcapassos. En 5 casos es va realitzar tractament quirúrgic. La mortalitat va ser del 33%.

CONCLUSIONS: Els tumors cardíacs són poc freqüents (0,05% en 3 anys), els quist pericàrdics

representen el 37%, els mixomes el 37% i els angiosarcomes el 26% de la nostre sèrie. Les endo-

carditis (0,1% en 3 anys) són més freqüents, 73% sobre vàlvula nativa i el 46% per estreptococs.


IMPLICACIÓ DE LES VARIANTS GENÈTIQUES DE LA PROTEÏNA QUIMIOATRAIENT DE

MONÒCITS-1 (MCP-1) I DE LA PROTEÏNA C-REACTIVA (PCR) EN EL RISC DE FIBRIL·LACIÓ

AURICULAR

Gerard Aragonès (1,2), Roberto Elosua (3), Anna Hernández-Dalmau (2), César Romero (4), Francesc

Planas (5), Jorge Joven (2), Josep M. Alegret (1,2). (1) Secció de Cardiologia, Hospital Universitari Sant

Joan-IISPV, Reus; (2) Centre de Recerca Biomèdica-IISPV, Universitat Rovira i Virgili, Reus; (3) Grup

d’Epidemiologia i Genètica Cardiovascular.

INTRODUCCIÓ: Certs mediadors (pro-)inflamatoris, com són la proteïna C-reactiva (PCR) i la

proteïna quimioatraient de monòcits-1 (MCP-1 o CCL2) s’han relacionat amb l’etiopatogènia de

la fibril·lació auricular (FA). Tot i així, actualment no existeixen estudis que demostrin una relació

causal entre un estat inflamatori i l’aparició de FA.

OBJECTIU: Establir la relació de causalitat entre les concentracions circulants d’MCP-1 i/o PCR

i l’aparició de FA, a través de l’estudi d’aquells polimorfismes genètics que s’associen amb un

augment de la seva expressió.

MÈTODES: Estudi transversal cas-control d’associació genètica en 275 pacients amb FA sense

cardiopatia estructural i 400 individus control. S’han analitzat 7 polimorfismes del gen CCL2 i 8

del gen CRP, així com les seves concentracions plasmàtiques mitjançant mètodes immunoen-

zimàtics.

RESULTATS: El grup de pacients amb FA presentava una concentració plasmàtica d’MCP-1 signifi-

cativament superior a la del grup d’individus control [116 (103-132) vs. 78,9 (60,6-109) pg/mL; p <

0,001)]. Contràriament, únicament el grup de pacients amb FA permanent presentava un concen-

tració plasmàstica de PCR significativament superior a la del grup control [1,79 (0,89-4,46) vs. 1.47

(0,46-3,21) mg/L; p = 0,008] i a la del grup d’individus amb FA paroxística [1,23 (0,63-2,81) mg/L;

p = 0,017]. Tanmateix, cal destacar que no s’han trobat diferències significatives en la distribució

genotípica entre els pacients amb FA i el grup control en cap dels polimorfismes estudiats.

CONCLUSIONS: No es pot establir una relació causal entre inflamació i FA a partir dels poli-

morfismes estudiats, malgrat relacionar-se amb un increment de les concentracions circulants

d’MCP-1 i PCR.


RENDIMENT DIAGNÒSTIC DEL HOLTER DE 7 DIES EN UN HOSPITAL TERCIARI

María Soledad Ascoeta (1), Ana Rodríguez Campello (2), Begoña Benito (1), Víctor Bazán (1), Ermengol

Vallès (1), Miguel Jáuregui (1), Núria Farré (1), Jordi Bruguera (1), Julio Martí-Almor (1). (1) Servei de Car-

diologia; (2) Servei de Neurologia, Hospital del Mar-Parc de Salut Mar, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: Ampliar el temps de monitoratge del ritme cardíac fins a 7 dies pot comportar

un major rendiment diagnòstic en pacients amb indicació de Holter convencional.

OBJECTIU: Avaluar la utilitat del Holter de 7 dies (H7D) en pacients d’un hospital terciari.

MÈTODES: S’analitzen retrospectivament les sol·licituds de H7D dels darrers 2 anys en el nostre

centre i s’avalua el seu rendiment diagnòstic. Es recullen característiques demogràfiques i es fa

una anàlisi descriptiva de les dades.

RESULTATS: Dels 21 H7D inclosos, 13 van ser demanats pel Servei de Neurologia per ictus crip-

togenètic després d’un estudi exhaustiu que incloïa telemetria de 48 h, Holter de 24 h i ecocar-

diograma per descartar causa cardioembòlica. Els vuit H7D restants van ser sol·licitats pel Servei

de Cardiologia, cinc per palpitacions no documentades, dos per síncope de causa incerta i un

per a descartar arítmies ventriculars. El rendiment diagnòstic dels pacients amb ictus cripto-

genètic va ser del 25% (3/13) mitjançant documentació de fibril·lació auricular (FA), mentre que

en la resta d’indicacions no es va obtenir cap rendiment diagnòstic. En dos dels tres pacients en

què es va detectar FA, el diagnòstic es va fer després de les 24 primeres hores. Amb una mitjana

de seguiment de 7,3 ± 2,3 mesos, dos pacients del grup d’ictus, amb H7D negatiu per FA, van

presentar aquesta arítmia; no es van documentar troballes arítmiques en els pacients del grup

cardiològic.

CONCLUSIONS: En el nostre estudi, el H7D té un rendiment acceptable en pacients amb ictus

criptogenètic. En altres indicacions el H7D no sembla ser superior al Holter convencional.


AVALUACIÓ DE CONTROL REMOT EN ELS DISPOSITIUS IMPLANTABLES AUTOMÀTICS:

EXPERIÈNCIA D’UN CENTRE

Francisco Méndez, Enrique Rodríguez, Concepción Alonso, José M. Guerra, Mari Carmen Varela, Silvia

Santiago, Maite Bote, Xavier Viñolas. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

INTRODUCCIÓ I OBJECTIU: Avaluar els sistemes de control remots, transmetre la informació

pertinent emmagatzemada en un DAI i proporcionar un seguiment més estret. L’aplicació en el

nostre entorn ha estat capaç de demostrar la seva viabilitat. Ens exposem a una ressenya deta-

llada de l’experiència en el nostre centre.

MÈTODES: Hem inclòs tots els pacients als quals es va introduir un DAI (/-TRC), amb sistema

de control remot, entre gener de 2008 i desembre de 2011. Hem avaluat el nombre i tipus de

transmissió, així com l’impacte en la direcció clínica.

RESULTATS: 285 pacients van ser inclosos (80,3% homes, edat 58,5 ± 13 anys, EF VE 35,05 ±

15%): 70,2 DAI VR %, 11,2 DAI DR % i 18,6% DAI TRC, prevenció primària de 60%. Monitoratge

acabat en 21 (7,4%) pacients per trasplantament de cor o la mort. Hi havia les transmissions de

1.507, 1.047 (69,5%) s’han programats i 138 alertes (9,2%). Del total de 201 transmissions (13,3%)

s’ha demanat un contacte de telèfon i 70 (4,6%) exigeix visita in situ. Les causes més freqüents

de contacte amb el pacient estaven programades (66, 24,4%): pèrdua de transmissió i presència

d’arítmies significatives (65, 24,0%). 138 Transmissions per alerta subratllar 39 (28,3%) per ventri-

cular arítmia, 26 (18,9%) per 36 i supraventricular arítmies (26,0%) per alteracions en el sistema.

CONCLUSIONS: El control remot permet controlar de més a prop el pacient. Hi ha una propor-

ció significativa de l’informe de transmissions en arítmies clínicament rellevants o disfunció del

dispositiu. Amb una configuració òptima d’alertes i l’educació al pacient es reduiria el nombre

de transmissions innecessàries.


TEST DE BASCULACIÓ EN L’ESTUDI DEL SÍNCOPE: ÉS ADEQUAT EL PROTOCOL AMB NI-

TROGLICERINA?

Míriam Garcia-Bermúdez, Jordi Mercé, Íngrid Colomer, Sergio Rojas, Sandra Cabrera, Ramón de Castro,

Isabel Serrano, Mercè Camprubí, Alfredo Bardají. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Tarra-

gona Joan XXIII.

INTRODUCCIÓ: La nitroglicerina (NTG) és el fàrmac més utilitzat en el test de basculació (TBAS),

però existeix poca informació respecte als resultats que s’han obtingut.

OBJECTIUS: Analitzar el rendiment diagnòstic del TBAS i la resposta a l’administració d’NTG.

MÈTODES: S’han analitzat els pacients consecutius remesos per a realitzar TBAS durant un pe-

ríode de 7 anys i 2 mesos. El nostre protocol inclou una fase passiva i una fase farmacològica

amb administració sublingual d’NTG (0,4 mg).

RESULTATS: S’han analitzat 228 pacients, 54,8% dones, amb una mitjana d’edat de 58 anys (rang

35-73), 192 remesos per a estudi de síncope (84,2%) i 36 (15,8%) per a estudi d’altres símptomes.

Dels pacients amb antecedents de síncope (168), aquest era únic en 17 (10,1%). Tenien antece-

dents d’hipertensió arterial 75 (32,9%), diabetis 28 (12,3%) i cardiopatia estructural 35 (15,3%).

El diagnòstic en finalizar l’estudi va ser síncope vasovagal (SVV) en 133 (58,3%), síncope cardio-

gènic en 9 (3,9%), síncope de causa desconeguda en 40 (17,6%) i altres en 46 (20,2%). El TBAS va

resultar positiu en el 72,4%, en el 86,7% després de l’administració de NTG i, d’aquests, el 65,7%

en els primers 5 minuts. Dels pacients diagnosticats de SVV, el TBAS va resultar positiu en el 91%.

D’aquells amb diagnòstic alternatiu a SVV, el TBAS va resultar positiu en el 50,9%.

CONCLUSIONS: Un elevat percentatge de positivitats del TBAS s’obtenen després de

l’administració d’NTG, i la majoria succeeixen en els primers minuts. L’especificitat d’aquestes

respostes és subòptima.


VALOR PRONÒSTIC DE L’ERGOMETRIA EN LA UNITAT DE DOLOR TORÀCIC EN UN HOS-

PITAL COMARCAL

Manel Forcadell; Fernando Cristobal; David Bierge; Francesc Josep Santo Tomás; Delicia Gentille;

Núria Casalé; Pilar Rull; Maria Jose Rallo; Iñigo Lechuga. Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

INTRODUCCIÓ: La unitat de dolor toràcic (UDT) és una estratègia de valoració del dolor toràcic

que ha demostrat una alta eficiència en el maneig de pacients. Analitzem el seguiment dels

pacients del nostre centre.

OBJECTIUS: Conèixer la seguretat de la nostra UDT, i intentar identificar els pacients que pre-

sentaran esdeveniments després de l’alta.

MATERIAL I MÈTODES: Estudi observacional prospectiu de tots els pacients valorats en la UDT.

RESULTATS: Hem analitzat les dades corresponents a 372 pacients (34% dones; edat mitjana 60

anys). 318 pacients van ser donats d’alta des d’urgències i seguits durant 46 mesos. 21 (7%) van

reingressar per síndrome coronària aguda (SCA) (temps mitjà 20 mesos, rang 0,13-88 mesos);

aquests tenien més freqüentment antecedents de cardiopatia isquèmica, i una ergometria po-

sitiva i/o no completada. En 37 pacients (12%) es va realitzar una coronariografia, mostrant 22

pacients noves lesions (7%); aquests 22 presentaven amb més freqüència dislipèmia i una ergo-

metria positiva i/o no completada. Sis pacients van morir per cardiopatia durant el seguiment. El

temps mitjà fins a la defunció va ser de 35 mesos (rang 8-78 mesos). Tots presentaven una prova

d’esforç amb isquèmia i/o no completada.

CONCLUSIONS: La UDT del nostre centre és segura, no presentant els pacients donats d’alta

esdeveniments adversos durant els primers cinc mesos. De totes les variables estudiades (edat,

sexe, factors de risc cardiovascular, característiques del dolor i dades de la prova d’esforç), el

resultat de la ergometria és l’única que permet seleccionar els pacients que presentaràn una

major morbimortalitat a més llarg termini.


INFART DE MIOCARDI EN IMMIGRANTS DEL SUD D’ÀSIA A BARCELONA. ESTÀ GARAN-

TIDA L’EQUITAT?

Miguel Caínzos-Achirica (1), Cosme García-García (1), Roberto Elosúa (2), Joan Vila (2), Lluís Recasens

(1), Miguel Ángel Muñoz (3), Álvaro Sáinz (1), Andrés Fernández-Gasalla (1), Jordi Bruguera (1). (1) Hos-

pital del Mar-Parc de Salut Mar, Barcelona; (2) Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), Barcelo-

na; (3) Unitat d’Investigació en Atenció Primària, IDIAP Jordi Gol, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: Els pacients Sud-asiàtics (SA) ingressats per infart agut de miocardi (IAM) són un

col·lectiu creixent al nostre medi. Desconeixem el seu grau d’accés als procediments diagnòstics

i als tractaments basats en l’evidència.

OBJECTIUS: L’estudi ASIAM (anàlisi de la síndrome coronària aguda en immigrants del Sud

d’Àsia al nostre medi) pretén definir les característiques de l’atenció especialitzada oferida a

aquest col·lectiu.

MÈTODES: Estudi retrospectiu dels pacients SA ingressats consecutivament al nostre centre per

un primer IAM durant el període 2000-2011, aparellats per edat, sexe, diagnòstic i any d’ingrés

amb pacients caucàsics (n = 203). Es va comparar l’accés als procediments diagnòstics i terapèu-

tics, i el tractament farmacològic durant l’ingrés hospitalari i a l’alta.

RESULTATS: No hi va haver diferències en el temps des de l’inici del dolor fins al primer electro-

cardiograma (SA 138 vs. caucàsics 122 minuts, p = 0,84). L’accés al cateterisme diagnòstic va ser

similar entre ambdós grups (SA 93,4% vs. caucàsics 85,8%, p = 0,155), així com a l’angioplàstia

(86,6% vs. 86,5%, p = 0,984) i a la revascularització quirúrgica (9% vs. 5,2%, p = 0,362). No hi va

haver diferències rellevants durant l’ingrés en l’accés als tractaments farmacològics amb indica-

ció classe I. A l’alta, els SA van rebre més tractament amb blocadors beta (97,2% vs. 82,4%, p =

0,005) i insulina (13,9% vs. 4%, p = 0,025).

CONCLUSIONS: Els immigrants Sud-asiàtics que ingressen per un primer IAM al nostre centre

tenen el mateix grau d’accés que els caucàsics als procediments diagnòstics i terapèutics. El

tractament farmacològic intrahospitalari és similar en ambdós grups, amb disparitats puntuals

en la prescripció a l’alta.


TRACTAMENT DE SUPORT AMB VENTILACIÓ MECÀNICA A UNA UNITAT CORONÀRIA

Núria Ribas, Cosme García-García, Lluís Recasens, Ona Meroño, Jorge Morales, Miguel Cainzos, Andrés

Fernández, Xavier Rovira, Jordi Bruguera. Servei de Documentació Clínica, Servei de Cardiologia, Hos-

pital del Mar.

INTRODUCCIÓ: El tractament de suport cada vegada té més rellevància en el pacient crític car-

diològic. La ventilació mecànica (VM) és un dels més utilitzats.

OBJECTIU: L’objectiu és avaluar les característiques i l’evolució dels pacients que ingressen a la

Unitat Coronària i requereixen VM.

MÈTODES: Entre 2009 i 2011 ingressen a la Unitat Coronària 157 pacients que requereixen VM.

Comparem les característiques clíniques, el tractament i l’evolució dels pacients tractats amb

VM invasiva (VMI, n = 79) i no invasiva (VMNI, n = 78).

RESULTATS: La VMI s’utilitza en pacients més joves (68 vs. 72 anys, p < 0,018). Les causes per rea-

litzar VM són diferents, malgrat que la insuficiència cardíaca és l’etiologia fonamental (VMNI 55%

i VMI 39%), la VMI s’indica en segon terme per taquiarítmies (VMI 28% vs. VMNI 4%) i la VMNI en

la cardiopatia isquèmica (VMNI 35% vs. VMI 25%), p = 0,006. El maneig dels pacients intubats és

més invasiu amb major implant de vies centrals (71% vs. 40%, p < 0,001), vies arterials (63% vs.

26%, p < 0,001) i catèters Swan-Ganz (38% vs. 22%, p = 0,03) sense diferències en l’ús del baló de

contrapulsació. El requeriment de vasopressors és major en els pacients amb VMI (p < 0,001). No

hem trobat diferències en la funció ventricular. La mortalitat intrahospitalària fou major en cas

de VMI (46,8% vs. 24,4%, p = 0,003).

CONCLUSIONS: La insuficiència cardíaca és la patologia principal que indica l’ús de la VM, espe-

cialment VMNI, essent les taquiarítmies causa freqüent de VMI. La mortalitat intrahospitalària és

molt més elevada en els pacients tractats amb VMI.


SIGNIFICAT PRONÒSTIC DE LA CISTATINA-C DE FORMA AÏLLADA I CONJUNTAMENT

AMB EL FILTRAT GLOMERULAR ESTIMAT A LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA CRÒNICA

Elisabet Zamora, Josep Lupón, Marta de Antonio, Joan Vila (1), Amparo Galán, Agustín Urrutia, Beatriz

González, Salvador Altimir, Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Universitari

Germans Trias i Pujol, Badalona; (1) IMIM, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: El filtrat glomerular renal estimat (FGRe) utilitzant la fórmula de Cockcroft-Gault

és la millor fórmula d’FGRe per predir el pronòstic a llarg termini en la insuficiència cardíaca (IC).

La cistatina-C és un nou biomarcador renal alternatiu.

OBJECTIU: Comparar el valor pronòstic de la cistatina-C i l’FGRe en pacients ambulatoris amb IC

i avaluar si llur combinació millora la precisió pronòstica.

RESULTATS: S’estudiaren 879 pacients (72% homes, edat 70,3 anys), d’etiologia predomi-

nantment isquèmica (52,5%), la majoria en classe funcional II (65,5%) o III (26,2%). La FEVE era

del 34%. La mediana de seguiment fou 3,4 anys. S’enregistraren 316 morts. En un model ajus-

tat, l’FGRe i la cistatina-C demostraren valor pronòstic similar en l’anàlisi, discriminant AUC-ROC

0,767 i 0,769, respectivament. El calibratge també va ser molt similar. La reclassificació (IDI) fou

pitjor amb la cistatina-C (-0,5 [-1,0; -0,1], p = 0,03). En l’anàlisi multivariable de regressió de Cox la

HR va ser de 0,99 [0,98-0,997], p = 0,009 i 1,14 [1,02-1,28], p = 0,02, respectivament. Quan amb-

dues variables es van analitzar juntes en l’anàlisi multivariable s’aprecià una interacció molt sig-

nificativa entre elles (p = 0,001). Cal destacar que el valor de la cistatina-C per a l’estratificació del

risc es va concentrar en pacients amb disfunció renal moderada (FGRe 31-62 ml/min/1,73 m2).

CONCLUSIÓ: La cistatina-C i l’FGRe van mostrar un valor pronòstic individual a llarg termini en

pacients amb IC bastant similar. La combinació d’ambdós marcadors va millorar el pronòstic en

graus moderats de disfunció renal.


IMPLANTACIÓ DE PRÒTESI AÒRTICA TRANSCATÈTER EN PACIENTS AMB REVASCULA-

RITZACIÓ PERCUTÀNIA DEL TRONC COMÚ ESQUERRE

Joaquim Cevallos, Rut Andrea, Carles Falces, Manuel Castellá, Victoria Martín, Clemente Barriuso, Bàr-

bara Vidal, Gullermina Fita, Manel Sabaté. Servei de Cardiologia, Servei de Cirurgia Cardiovascular, Ser-

vei d’Anestesiologia, Institut del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona.

INTRODUCCIÓ: L’abordatge transcatèter constitueix una alternativa per al tractament de

l’estenosi aòrtica greu en els malalts desestimats per a substitució valvular quirúrgica. L’evidència

sobre la seguretat de la implantació de pròtesi aòrtica transcatèter (TAVI) en pacients amb revas-

cularització percutània de tronc comú és escassa.

OBJECTIU: Avaluar els resultats de la TAVI en els pacients del nostre centre amb estenosi aòrtica

greu que havien requerit revascularització de tronc comú amb stent.

MÈTODES I RESULTATS: L’any 2011, es van realitzar 3 TAVI en pacients amb malaltia de tronc

comú revascularitzada amb stent: 2 homes i una dona, de 80, 86 i 80 anys, amb clínica d’angina

i dispnea, CF-3 NYHA, risc quirúrgic elevat (EuroSCORE logístic: 33,91%, 43,19% i 26,32%), frac-

cions d’ejecció: 38%, 50% i 35%, però bon estat funcional (Barthel 100%). Dos havien estat rebut-

jats per cirurgia per aorta en porcellana; el tercer per antecedent de revascularització miocàrdica

amb mamaria permeable. Els pacients van ser avaluats per un equip multidisciplinari. S’havia

implantat stent únic a tronc comú en els 3 casos, en context de síndrome coronària aguda (2 far-

macoactius i un convencional). En un segon temps es va implantar pròtesi Edwards SAPIEN, una

transfemoral i dos transapicals per mals accessos vasculars. Els pacients van ser donats d’alta als

10, 55 i 6 dies. A l’any de seguiment, els tres estan asimptomàtics, amb pròtesis normofuncio-

nants i normalització de la funció ventricular.

CONCLUSIÓ: La TAVI en pacients amb revascularització coronària de tronc comú amb stent és

factible, en casos adequadament seleccionats.


ESTENOSI AÒRTICA GREU DE BAIX GRADENT I FRACCIÓ D’EJECCIÓ NORMAL. MITE O

REALITAT?

Gladys Juncá, Nuria Vallejo, Raquel Pla, Irene Santos, Elena Ferrer, Francisco Gual, Albert Teis, Jorge Ló-

pez, Antoni Bayés-Genís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

INTRODUCCIÓ: S’ha definit, en el últims anys, un subgrup de pacients amb àrea valvular aòr-

tica (AVA) < 1 i gradient mig (GM) < 40 mmHg amb funció ventricular aparentment normal (FE

> 50%), que s’ha denominat estenosi aòrtica (EAo) paradoxal greu de baix flux i FE normal. Es

tractaria, segons la literatura, d’un subgrup de pacients amb disminució del volum sistòlic i im-

pedància ventricle-arterial elevada.

OBJECTIUS: Estudi descriptiu observacional de pacients que compleixen els criteris de EAo

greu de baix flux i FE normal.

MÈTODES: Avaluació clínica i ecocardiogràfica de pacients correlatius que són avaluats en el

nostre gabinet d’ecocardiografia durant un any (2011)

RESULTATS: Es van trobar 22 pacients. Edat mitjana de 74 anys; dones 59%; antecedentS

d’hipertensió arterial en tractament 82%; DTD < .47mm 12 pacients (54%); ZVa > 4,5 en 6 pa-

cients (27%); volum-batec < 35 ml/m2 en 5 pacients (27%). En 5 pacients es canviaria el diagnòs-

tic si l’estudi el fes un altre ecocardiografista.

CONCLUSIONS: En el nostre grup, la incidència de EAo és relativament baixa i no es compleixen

la majoria dels criteris definits a la literatura (ventricles petits, impedància ventriculo. arterial

elevada...). A un 22% es canviaria el diagnòstic per un altre ecocardiografiasta. Pensem que la

incidència real d’aquesta patologia és baixa i es tracta d’inconsistència de deficinions a les guies

de pràctica clínica.


PREVALENÇA DE CARDIOPATIA “CHAGÀSICA” FORA DE LA SEVA ÀREA ENDÈMICA EN

UNA POBLACIÓ DE RISC A BARCELONA

Luis Molina Ferragut, Miquel Gómez Pérez, Jordi Gómez i Prat, Mireia Ble Gimeno, Begoña Treviño Ma-

ruri, Núria Serre Delcor, Mercè Cladellas Capdevila, Jordi Bruguera Cortada. Hospital del Mar, Barcelo-

na; Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional, Drassanes, ICS, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: La malaltia de Chagas és la tercera malaltia parasitària més important al món.

És la principal causa de miocarditis infecciosa. Creix la detecció de pacients (p) a àrees no endè-

miques. A Espanya hi poden haver més de 60.000 p amb malaltia crònica.

OBJECTIU: Conèixer la prevalença de cardiopatia “chagàsica” a l’entorn assistencial en una po-

blació de risc resident a Barcelona.

METODOLOGIA: Diagnòstic amb 2 proves serològiques positives diferents. Electrocardiograma

(ECG) i radiografia de tòrax. Davant d’alguna anomalia es va realitzar ecocardiograma (ECO) i/o

Holter.

RESULTATS: Entre 2007 i 2011 s’han analitzat 547 p (72,3% dones) amb una edat mitjana de 37

anys. Dolor toràcic 32 (7%), palpitacions 23 (4%) i marejos 7 (2%). L’ECG va ser normal en 437

(79,7%), fibril·lació auricular o flutter 3 (0,6%), blocatge incomplet de branca dreta 12 (2,2%),

blocatge complet de branca dreta 20 (3,6%), hemiblocatge esquerre anterior 18 (3,3%), combi-

nació d’ambdues 23 (4,2%). Tenien FC inferior a 50 ppm 51 p (9,3%). L’ECO es va realitzar a 101 p

(18,5%): normal 86 (85%), disfunció ventricular 3 (3%), aneurisma ventricular 3 (3%) i cardiopa-

ties congènites o reumàtiques 6 (6%). El Holter es va fer a 21 p (3,8%): normal 9 (43%), disfunció

sinusal 10 (48%), flutter 2 (9,5%) i extrasistòlia 2 (9,5%).

CONCLUSIÓ: Es van detectar alteracions ECG en un 11,7% i alteracions de l’ECO en un 1,1%. La

prevalença d’afectació cardíaca és menor que la registrada en àrees endèmiques però és impor-

tant realitzar cribratge i seguiment cardiològic per l’edat jove i l’evolució crònica de la malaltia.


DESSATURACIÓ NOCTURNA EN PACIENTS AMB MIOCARDIOPATIA DILATADA AVANÇA-

DA ESTABLE

David Viladés Medel, Hernán Aguirre Bermeo, Anna Mola Ausiró, M. Carme Puy Rion, Virgina Pajares

Ruiz, Ana M. Fortuna Gutiérrez, M. Rosa Güell Rous, Laura López López. Hospital de la Santa Creu i Sant

Pau, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: Els pacients amb miocardiopatia dilatada (MCD) poden presentar dessaturació

nocturna, fet atribuït a episodis d’apnea central o a respiració de Cheyne-Stokes. No obstant

això, en aquestes poblacions no s’ha descartat patologia respiratòria associada.

OBJECTIU: Avaluar el patró de dessaturació nocturna en pacients amb MCD i disfunció ven-

tricular esquerra (DVE) sistòlica ≤ 35%, en fase estable i sense malaltia pulmonar obstructiva

crònica (MPOC) associada.

METODOLOGIA: Estudi transversal. S’han revisat, en 5 mesos aleatoris i de forma consecuti-

va, pacients amb MCD i DVE sistòlica ≤ 35%, classe funcional avançada i estabilitat clínica, que

acudien a Consultes Externes del nostre centre. A tots se’ls va realitzar una espirometria, una

gasometria arterial, la prova de la marxa de 6 minuts (PM6M) i una poligrafia respiratòria noc-

turna (PR).

RESULTATS: Dels 436 malalts revisats, 46 complien els criteris d’inclusió, dels quals se’n van estu-

diar 12. L’edat mitjana va ser 64 ± 12 anys, el FEV1/FVC 76,3 ± 4,6, la FEVE 29,1 ± 4,7%, el diàmetre

telediastòlic 57,9 ± 5,1 mm. La SatO2 mitjana en la PM6M va ser 94 ± 1,38% i la SatO2 mitjana de

la PR va ser 94 ± 2,1%. L’estudi nocturn no va mostrar patologia en 3 pacients, 5 pacients presen-

taven SAHS lleu, 2 SAHS moderada i 2 SAHS greu.

CONCLUSIONS: En la població estudiada no s’ha detectat dessaturació atribuïble a la patologia

cardíaca, tot i que hi ha una proporció elevada de malalts amb diferents graus de SAHS. És pos-

sible que els resultats es trobin limitats per la grandària de la mostra.


PÒSTERS D’INFERMERIA

Divendres 8 de juny


PREVENCIÓ I CURES DE LA FLEBITIS EN VIES PERIFÈRIQUES DURANT EL TRACTAMENT

AMB AMIODARONA INTRAVENOSA

José Luis Serrano Carmona, Íngrid Rovira Vilamala, Jesús Amo Polo, Sandra Simón Llorente, Cristina

Garriga Teixidor. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

INTRODUCCIÓ: Entre les complicacions més freqüents que es presenten en les infusions intra-

venoses perifèriques de fàrmacs es troba la flebitis, que consisteix en la inflamació d’una vena

deguda a una alteració endotelial. L’amiodarona, fàrmac antiarítmic de primera elecció per res-

taurar el ritme sinusal en pacients amb fibril·lació auricular, és causant en múltiples ocasions

de flebitis química. Això pot provocar la necessitat de canviar la via intravenosa d’una manera

prematura i, en alguns casos, poden aparèixer complicacions que podrien allargar l’estada hos-

pitalària del pacient.

OBJECTIUS: Com a objectius ens hem plantejat estudiar actuacions d’infermeria per prevenir o

minimitzar la flebitis causada per l’administració d’amiodarona intravenosa, així com conèixer

les formes de presentació de l’amiodarona, administració i observacions d’interès per a infer-

meria.

MATERIAL I MÈTODES: S’ha creat un grup de treball multidisciplinari que ha dut a terme una

revisió bibliogràfica per consensuar les cures d’infermeria respecte a la flebitis provocada per

l’administració d’amiodarona intravenosa.

RESULTATS: A través de la revisió bibliogràfica s’han generalitzat unes mesures necessàries per

a la prevenció de la flebitis provocada per l’administració d’amiodarona intravenosa, i s’han es-

tablert una sèrie de cures un cop instaurada la flebitis.

CONCLUSIONS: La revisió bibliogràfica ens ha servit per consensuar criteris de cures entre els

professionals de la nostra Unitat. És de gran importància que el personal d’infermeria adquireixi

els coneixements necessaris per administrar l’amiodarona i detecti les possibles complicacions

potencials que puguin aparèixer.


SUPORT VITAL BÀSIC I DESFIBRIL·LADOR AUTOMÀTIC EXTERN

Íngrid Rovira Vilamala, José Luis Serrano Carmona. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

INTRODUCCIÓ: Morir per un atac de cor és freqüent. Aquesta mort es podria haver evitat si

s’hagués practicat immediatament la ressuscitació cardio-pulmonar (RCP). Quan el cor s’atura

de forma sobtada, sovint, és degut a un ritme caòtic que es coneix amb el nom de fibril·lació

ventricular (FV). Un desfibril·lador extern automàtic (DEA) és un aparell que administra una des-

càrrega elèctrica controlada al cor per interrompre l’FV i restablir la funció cardíaca. El senyal

elèctric generat pel cor és detectada pel DEA mitjançant dos elèctrodes autoadhesius, que a la

vegada serveixen per administrar la descàrrega si és necessària.

OBJECTIU: El nostre objectiu, per tant, és elaborar una guia visual que serveixi a la població per

realitzar amb èxit un SVB amb DEA.

MATERIAL I MÈTODES: S’ha creat un grup multidisciplinari, que prèviament ha realitzat el curs

d’SVB i DEA, i mitjançant les noves guies de ressuscitació de l’European Resuscitation (ERC) ha

ensenyat a la població com realitzar correctament un SVB + DEA a través d’imatges.

RESULTATS: S’ha creat un pòster que reflecteix, utilitzant imatges, com donar un correcte SVB i

com utilitzar el DEA.

CONCLUSIONS: Les aturades cardiorespiratòries són freqüents cada dia i la majoria es donen al

carrer, sense que hi hagi a prop un equip de reanimació. La formació de la població en SVB i DEA

és un fet clau per a la recuperació d’aquests tipus de malalts. Per això creiem que les imatges

serviran de recordatori en el moment en què ens trobem davant d’una aturada al carrer.


INTERVENCIÓ D’INFERMERIA EN EL PACIENT AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA CONGES-

TIVA

Estefania Cámara Morales, Maria Dolores Abad Ruiz, Montserrat Alcalde Méndez, Jéssica Fernández

Nofuentes, Silvia Matamala Gómez, Raquel Milan Cordero, Marta Reche Morros, Beatriz Ruiz García,

Sandra Sánchez Mellado. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: La insuficiència cardíaca és una afectació caracteritzada per la presència de

signes i símptomes produïts per congestió venosa, sigui pulmonar o sistèmica, per baix cabal

cardíac o per totes dues. Les cures d’infermeria en aquest tipus de pacients requereixen d’una

gran especialització, tant teòrica com pràctica, que garanteixin les cures d’alta qualitat.

OBJECTIU GENERAL: Determinar la intervenció d’infermeria al pacient amb insuficiència car-

díaca tenint en compte els patrons funcionals alterats.

MATERIAL I MÈTODES: L’elaboració d’aquest document es basa en la revisió de guies de pràc-

tica clínica, la cerca bibliogràfica en bases de dades, pàgines webs i consulta a professionals

especialitzats en cardiologia.

RESULTATS: Amb l’elaboració de les activitats infermeres necessàries en el maneig i control del

pacient amb insuficiència cardíaca congestiva hem aconseguit unes cures de qualitat i prevenir

possibles complicacions que puguin aparèixer.

CONCLUSIONS: Tenint en compte la fisiopatologia, la classificació, els mitjans de diagnòstic i

el tractament de la insuficiència cardíaca congestiva és importat la intervenció d’infermeria en

aquest tipus de pacients per tal d’afavorir la seva evolució clínica. És interessant destacar la im-

portància que té l’educació sanitària que presta el professional d’infermeria, no només al pacient

i a la seva família, sinó també al personal de nova incorporació.


MESURES PREVENTIVES PER REDUIR LES INFECCIONS EN L’ESTERNOTOMIA REALITZA-

DA EN PACIENTS SOTMESOS A CIRURGIA CARDÍACA




INTRODUCCIÓ: L’esternotomia mitja és la incisió que s’utilitza amb més freqüència en proce-

diments quirúrgics cardiovasculars. La infecció d’aquesta incisió pot ser superficial o profunda;

això comporta una alta morbiditat i mortalitat.

OBJECTIU: Posar en pràctica mesures preventives que contribueixin a la disminució d’infeccions

de la ferida quirúrgica després d’una esternotomia.

MATERIAL I MÈTODES: L’elaboració d’aquest pòster està basat en la revisió del document

«Check-list de cirurgia cardíaca», creat pel Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de

l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i en la revisió de cerca bibliogràfica.

RESULTATS: Aplicació de mesures preventives específiques utilitzades a quiròfan durant tota la

intervenció: - Comprovar si s’ha administrat la profilaxi antibiòtica en els 60 minuts previs a la

incisió quirúrgica; - Comprovar si s’ha realitzat l’antisèpsia de la pell amb clorhexidina alcohòlica

2%; - Comprovar que el cirurgià s’ha canviat els guants després de tancar l’estèrnum i abans de

suturar la ferida; - En intervencions de durada superior a 3 hores, comprovar si s’han administrat

dosis extres d’antibiòtic cada 3-4 h des de l’inici de la intervenció; - Comprovar que les portes del

quiròfan romanen tancades durant tota la intervenció quirúrgica; - Utilització d’apòsit bacterici-

da Sorbact a la ferida quirúrgica.

CONCLUSIONS: Portar a terme aquestes mesures preventives creiem que ens ajudarà a dismi-

nuir la incidència d’infeccions de la ferida quirúrgica, i afavorir així la recuperació del pacient, la

disminució dels dies d’hospitalització i la reducció de costos hospitalaris.


ATENCIÓ D’INFERMERIA AL NEN CARDIÒPATA SUSCEPTIBLE DE PATIR HIPOXÈMIA




INTRODUCCIÓ: L’atenció als pacients amb cardiopaties congènites és un repte per als profes-

sionals d’infermeria per la complexitat en què es poden presentar. Les crisis d’hipoxèmia poden

ser una complicació greu que requereix d’atenció inmediata, ja que pot ser mortal. Amb aquest

treball donarem eines per evitar que el pacient faci episodis d’hipoxèmia i farem educació sani-

tària als cuidadors, per proporcionar al pacient la millor atenció possible.

OBJECTIU GENERAL: Determinar un pla d’actuació d’infermeria d’alta qualitat en l’atenció al

pacient pediàtric susceptible de patir hipoxèmia.

MATERIAL I MÈTODES: La metodologia es basa en la revisió bibliogràfica, els protocols i

l’experiència dels professionals que treballem en la Unitat de Cardiologia Pediàtrica. RESULTATS:

Amb aquestes actuacions minimitzem les crisis d’hipoxèmia als pacients, i mitjançant l’educació

sanitària reduïm l’angoixa dels seus cuidadors donant-los eines d’actuació davant situacions

determinades.

CONCLUSIONS: Com a professionals d’infermeria ens trobem davant situacions complexes al

nostre treball diari, ja que les cardiopaties congènites són molt diferents d’uns pacients a altres.

La hipoxèmia es pot evitar en moltes ocasions, proporcionant un tracte de qualitat al pacient i

fent educació sanitària als familiars. Mitjançant el nostre pla de cures s’aconsegueixen reduir les

situaciones que indueixen a la hipoxèmia i es proporcionen uns coneixements als familiars per a

una millor evolució clínica del pacient.


RECOMANACIONS DIETÈTIQUES A L’ALTA DEL PACIENT PEDIÀTRIC TRASPLANTAT CAR-

DÍAC




INTRODUCCIÓ: El trasplantament cardíac s’ha convertit en el tractament d’elecció per als pa-

cients amb insuficiència cardíaca avançada en la qual no hi ha altres opcions terapèutiques

possibles. Si afegim a la magnitud de la cirurgia les conseqüències del tractament immunosu-

pressor, l’estat nutricional adquireix un paper fonamental per evitar complicacions. És funció de

la infermera ajudar, ensenyar i animar els pacients a realitzar totes les activitats necessàries per

recuperar la seva independència i promocionar la seva salut.

OBJECTIU: Crear un document d’infermeria on es recullin les principals recomanacions dietèti-

ques a l’alta del nen trasplantat, que esdevingui una eina de suport i de consulta per al pacient

i els seus cuidadors.

MATERIAL I MÈTODES: L’elaboració d’aquest document es basa en la revisió de guies de pràc-

tica clínica, la cerca bibliogràfica i la consulta a professionals especialitzats. Es tracta de propor-

cionar una informació clara i comprensible de les recomanacions dietètiques per als pacients en

suport paper. Aquest document es lliurarà als pacients dies abans de l’alta domiciliària per poder

comentar la informació i aclarir dubtes que es puguin presentar.

RESULTATS: Amb la creació d’aquest document, volem aconseguir que el pacient tingui la capa-

citat de: - Mantenir una dieta cardiosaludable i equilibrada, que aporti tots els nutrients neces-

saris i eviti agressions al nou cor; - Mantenir unes mesures higièniques rigoroses, per minimitzar

l’exposició dels aliments als gèrmens.

CONCLUSIONS: Els pacients trasplantats cardíacs necessiten una atenció especialitzada i cons-

tant de l’equip d’infermeria. Una bona educació dietètica pot ajudar a allargar la vida del cor

trasplantat i prevenir complicacions.


INTERVENCIÓ D’INFERMERIA DAVANT TÈCNIQUES AGRESSIVES EN PACIENTS PE-

DIÀTRICS AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Raquel Milan Cordero, Maria Dolores Abad Ruiz, Montserrat Alcalde Méndez, Estefanía Cámara Mo-

rales, Jéssica Fernández Nofuentes, Silvia Matamala Gómez, Marta Reche Morros, Beatriz Ruiz Garcia,


INTRODUCCIÓ: La insuficiència cardíaca és una situació caracteritzada per la presència de sig-

nes i símptomes produïts per la disminució de la despesa cardíaca. Sovint és molt dificultosa

la tasca d’infermeria en un pacient pediàtric, en el qual la canalització d’una via, l’aspiració de

secrecions, la cura d’una ferida, la pressa de la TA i qualsevol situació angoixant per al pacient

pot provocar un augment de la demanda d’oxigen i pot arribar a desencadenar-li una descom-

pensació cardiològica.

OBJECTIU GENERAL: Determinar la intervenció d’infermeria en la realització de tècniques

agressives en el pacient pediàtric amb insuficiència cardíaca.

MATERIAL I MÈTODES: La metodologia es basa en la revisió bibliogràfica i en l’experiència dels

professionals que treballem en la Unitat de Cardiologia Pediàtrica, identificant les complica-

cions produïdes pel dolor i l’estrès que comporta les tècniques d’infermeria en aquest tipus de

pacients; es van determinar aquelles activitats que, d’acord amb les necessitats dels pacients,

satisfan i solucionen els problemes presentats.

RESULTATS: Amb la creació d’aquesta eina de treball hem aconseguit evitar situacions d’estrès

innecessàries per als nens i les seves famílies, minimitzar crisis agudes i descompensacions en

aquests tipus de de pacients i proporcionar un estàndard de cures d’infermeria de fàcil accés.

CONCLUSIONS: És important determinar la intervenció d’infermeria en el pacient pediàtric amb

insuficiència cardíaca davant la realització de tècniques agressives per prevenir complicacions.


CURES D’INFERMERIA AL NEN AMB CARDIOPATIES CONGÈNITES


rales, Jéssica Fernández Nofuentes, Silvia Matamala Gómez, Marta Reche Morros, Beatriz Ruiz García,


INTRODUCCIÓ: Una adequada assistència d’infermeria al nen amb cardiopatia congènita és

necessària en els períodes pre-, intra- i postquirúrgics, incloent la detecció precoç de signes de

descompensació, manteniment de les condicions òptimes per a la cirurgia, cures al postopera-

tori i educació sanitària durant tot el procés.

OBJECTIU GENERAL: Valorar les necessitats bàsiques del nen i dels seus cuidadors i planificar

les cures d’infermeria mitjançant els diagnòstics de la NANDA.

OBJECTIUS: ESPECÍFICS: 1) El nen mantindrà un cabdal cardíac estable; 2) El nen mantindrà una

adequada oxigenació; 3) Els cuidadors reduiran la seva ansietat; 4) El nen mantindrà una ingesta

nutricional adequada; 6) El nen participarà en les activitats corresponents a la seva edad, segons

el seu grau de dependència.

MATERIAL I MÈTODES: La metodologia utilitzada es basa en l’experiència dels infermers que

treballem en els serveis de cardiologia pediàtrica i en la consulta d’altres professionals com die-

tistes, cardiòlegs… També en la revisió bibliogràfica d’articles científics i protocols.

RESULTATS: Amb la creació d’aquesta eina de treball hem aconseguit evitar situacions d’estrès

innecessari per al pacient i les seves famílies, minimitzar crisis agudes i complicacions, i propor-

cionar un estàndard de cures d’infermeria de fàcil accés per a tot el personal.

CONCLUSIONS: És important determinar les intervencions d’infermeria en el pacient pediàtric

amb cardiopaties congènites per afavorir l’evolució clínica i prevenir complicacions. És interes-

sant destacar la importància de l’educació sanitària del professional d’infermeria, no només al

pacient i a la seva familia sinó també al personal de nova incorporació, millorant així la seguretat

del pacient.


ASPECTES A TENIR EN COMPTE PER INFERMERIA DAVANT L’ADMINISTRACIÓ DE FÀR-

MACS EN CARDIOLOGIA


rales, Jéssica Fernández Nofuentes, Sílvia Matamala Gómez, Marta Reche Morros, Beatriz Ruiz García,


INTRODUCCIÓ: Una gran part de l’activitat dels professionals de la Infermeria es desenvolupa

en l’entorn dels fàrmacs; per aquesta raó, els seus coneixements de farmacologia són de gran

importància. El personal d’infermeria, tot i no estar directamente involucrat amb la indicació de

fàrmacs, sí ho està amb l’administració directa d’aquests, tenint una responsabilitat legal i ètica

en el coneixement de les accions, efectes tòxics, indicacions i contraindicacions dels medica-

ments.

OBJECTIU: Elaborar un llistat dels grups de fàrmacs més freqüents en cardiologia pediàtrica i els

aspectes a tenir en compte per infermeria davant l’administració d’aquests.

MATERIAL I MÈTODES: La metodologia es basa en la revisió bibliogràfica, els protocols i

l’experiència de professionals de la Unitat de Cardiologia Pediàtrica.

RESULTATS: Amb aquest treball podem donar a conèixer els fàrmacs utilitzats més freqüen-

tment en la pràctica de la infermera en cardiologia pediàtrica i donar suficients eines per poder

reconèixer les indicacions, via d’administració i efectes secundaris que poden tenir els diferents

tipus de medicaments, sempre adaptant-los individualment a la situació de cada pacient.

CONCLUSIONS: És molt important que el personal d’infermeria conegui les indicacions i els

efectes secundaris del fàrmacs utilitzats en cardiologia pediàtrica, amb la finalitat d’evitar com-

plicacions i saber valorar els signes d’alarma.


GUIA FARMACOLÒGICA I EDUCATIVA PER AL PACIENT CARDIOLÒGIC

Mònica Guardia Azara, Sandra Simón Llorente, Cristina Garriga Teixidó, Laura Navazo Subirana, Sílvia

Joher Sabat, Yolanda Vélez Pérez, Anna M. Muñoz Bautista, Lluïsa García Garrido, M. Juana Oyanguren

Artola. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta; Centro de Salud Bassauri-Ariz, Vizcaya.

INTRODUCCIÓ I OBJECTIU: L’any passat, un grup d‘infermeres del nostre Servei elaboraren una

taula on classificaren diferents grups de medicaments segons la seva acció terapèutica, tenint

en compte els més utilitzats en la patologia cardíaca. Aquesta ha resultat ser un instrument útil

per al professional infermer. La importància de l’adhesió terapèutica per part del pacient fa ne-

cessària l’elaboració de la present guia. L’objectiu de la qual és servir d’eina de suport per al pa-

cient cardiològic, que ha de gestionar la seva malaltia, conèixer els fàrmacs que pren (indicació,

efectes adversos, interaccions, dosi...).

MATERIAL I MÈTODES: Mitjançant una revisió bibliogràfica s’ha elaborat una taula de fàcil com-

prensió. S’han classificat els grups medicamentosos més utilitzats en el tractament del pacient

cardiològic amb l’objectiu que aquest reconegui, associï i identifiqui el fàrmac prescrit per al seu

correcte maneig. Aquesta taula descriu, amb un vocabulari assequible per al pacient, les carac-

terístiques dels diferents medicaments: el nom genèric, el comercial, l’acció i l’actuació de cada

fàrmac, la dosi, la via d’administració, els efectes adversos i les conseqüències de no prendre una

dosi o suspendre la medicació.

CONCLUSIÓ: La guia que presentem serveix, d’una banda, perquè el pacient i la seva família

coneguin i maneguin millor el tractament, ja que amb una simple visualització poden adquirir la

informació justa i necessària per al bon ús del seu/s medicament/s. D’altra banda, serveix perquè

les infermeres la utilitzin en l’ensenyament dels seus pacients cardiològics i les seves famílies.


TÈCNIQUES I CURES D’INFERMERIA EN EL TRACTAMENT DE LA HIPOTÈRMIA INDUÏDA

José Luis Serrano Carmona, Sandra Simon Llorente, Cristina Garriga Teixidó, Íngrid Rovira Vilamala,

Jesús Amo Polo. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

INTRODUCCIÓ: La parada cardíaca representa un problema de primer ordre en el món occiden-

tal. Així doncs, les cures, a part de la prevenció dels factors de risc, han de perseguir la disminució

de les seqüeles neurològiques derivades de la parada cardiorespiratoria, i presentar una atenció

especial a les cures postressuscitació i a les noves tendències de reanimació cardiopulmonar.

Dins d’aquest tipus de cures trobem nous mètodes com la hipotèrmia controlada, també ano-

menada terapèutica o induïda. Per tal d’aconseguir una temperatura idònia per tractar aquests

casos, s’utilitzen múltiples tècniques.

OBJECTIU: L’objectiu d’aquest treball és aconseguir reunir el major nombre de tècniques i cures

perquè d’aquesta forma els professionals d’infermeria les puguin dur a terme de forma correctA

i el més ràpid possible.

MATERIAL I MÈTODEs: Creació d’un grup multidisciplinari, amb el qual s’ha realitzat una cerca

bibliogràfica, per poder classificar i valorar els diferents mètodes que existeixen actualment per

poder tractar la població afectada amb criteris d’ús del tractament amb hipotèrmia induïda.

RESULTATS: S’ha creat un pòster on han estat classificats els diversos mètodes i tècniques que

poden ser utilitzats per poder induir un pacient a la hipotèrmia.

CONCLUSIONS: Després de valorar les diverses tècniques d’infermeria conegudes i més uti-

litzades per dur a terme la hipotèrmia controlada, hem realitzat aquest pòster de manera que

ens serveixi per poder realitzar una millor tasca i adquirir coneixements amb una millora de les

tècniques.


EDUCACIÓ SANITÀRIA DE LA MEDICACIÓ IMMUNOSUPRESSORA AL NEN TRASPLAN-

TAT CARDÍAC

Montserrat Alcalde Méndez, Cristina A. Pérez Rozas, Paloma Conde García, Matilde Fernández Obispo.

Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: El trasplantament cardíac es el tractament d’elecció en els nens amb cardiopa-

tia congènita o miocardiopatia dilatada, en els quals s’han esgotat altres alternatives terapèuti-

ques. L’objectiu del tractament immunosupressor és prevenir el rebuig de forma eficaç amb els

mínims efectes secundaris.

OBJECTIU: Crear un document il·lustratiu on es recullin totes les recomanacions en la presa dels

immunosupressors i que esdevingui una eina de consulta per al pacient i/o cuidador.

MATERIAL I MÈTODES: Per a la creació d’aquest document hem recopilat informació concreta

sobre els protocols del tractament immunosupressor, hem fet cerca bibliogràfica i hem treballat

conjuntament amb el Servei de Farmàcia. Aquest proporcionarà la informació de forma senzilla

i comprensible, complementant-la amb dibuixos simbòlics i fotografies reals dels fàrmacs. El do-

cument es lliurarà els dies previs a l’alta al pacient i/o cuidador per poder comentar la informació

i aclarir els dubtes.

RESULTATS: Amb la creació d’aquest document volem aconseguir que el pacient i/o cuidador

siguin capaços de: - conèixer els diferents medicaments immunosupressors i aprendre a mani-

pular-los de forma correcta i efectiva; - aconseguir una bona adherència al tractament immuno-

supressor, evitant l’abandonament d’aquest i conseqüentment evitant la complicació del rebuig

del nou cor.

CONCLUSIONS: En resum, hem de dir que la qualitat de vida del nen a mig termini és bona. Un

adequat control del rebuig amb els immunosupressors és indispensable per millorar aquesta

supervivència i és aquí on infermeria, fent educació sanitària, juga un paper primordial.


EDUCACIÓ SANITÀRIA SOBRE LES MESURES DE PROTECCIÓ A L’ALTA AL NEN TRAS-

PLANTAT CARDÍAC

Cristina Adela Pérez Rozas, Montserrat Alcalde Méndez, Paloma Conde García, Matilde Fernández

Obispo, Leticia Mestre Galofré. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: Durant els sis primers mesos postrasplantament, el pacient necessita una dosi

de medicació immunosupressora molt elevada per evitar el rebuig del nou òrgan. Aquesta si-

tuació fa que l’organisme sigui més vulnerable a contreure infeccions. Per aquesta raó, el perso-

nal d’infermeria s’encarrega d’ensenyar, tant al pacient com als cuidadors, les mesures de protec-

ció més adients, mitjançant una sèrie de pautes i consells.

OBJECTIU: Confeccionar un document informatiu que doni suport, tant al pacient com als cui-

dadors, sobre les mesures de protecció a seguir durant els sis primers mesos postrasplantament

cardíac.

MATERIAL I MÈTODES: El document s’ha creat mitjançant: cerca bibliogràfica, revisió de proto-

cols hospitalaris i consulta amb professionals especialitzats. Durant l’estada hospitalària després

de la cirurgia, es donarà el document informatiu al pacient i/o cuidador. En aquest document

quedarà reflectida la informació sobre les mesures de protecció a seguir a l’alta, i el pacient po-

drà consultar els dubtes sorgits amb la infermera.

RESULTATS: Amb la creació d’aquest document volem aconseguir que el pacient i/o cuida-

dor siguin capaços de: - aprendre les mesures de protecció i adquirir els nous hàbits a seguir;

- conèixer la importància que té adoptar les mesures de protecció per evitar infeccions.

CONCLUSIONS: Una bona educació sobre les mesures de protecció a l’alta durant l’estada del

pacient a l’hospital per part d’infermeria pot evitar complicacions postrasplantament com ara la

infecció, i afavorir així la bona evolució del nou cor.


ADMINISTRACIÓ D’ANESTÈSIA EN UN PACIENT AMB PROBLEMES CARDÍACS EN LA CLÍ-

NICA DENTAL

Xavier Farré Viles (1), Marta Pons Viaña (1), Nuria Sáez Calero (2), Maria Velasco Vargas (3), Rafael Lorite

Palomo (3), Rosa M. Oliver García (4), Esmeralda Martínez Martínez (1), Alicia Morros Olmo (3), Gaudi

Mestres Diaz. (1) Servei de Pneumologia, (2) Servei de Nefrologia, (3) Servei de Cardiologia, (4) Servei

d’Oncologia, Hospital Universitari Arnau de Vilanova, Lleida.

INTRODUCCIÓ: A l’hora de realitzar qualsevol tipus d’intervenció dental en un pacient, tant si

es tracta d’una cirurgia (exodòncia, col·locació d’implants, fenestració, apicectomia...) com si es

tracta d’alguna petita intervenció conservadora (obturacions, endodòncies, reconstruccions...),

s’han de tenir en compte els possibles problemes cardíacs del pacient.

OBJECTIU: Saber determinar quin factor de risc (major, mitjà o menor) té el pacient, derivat

d’alguna patologia anterior a la intervenció, i d’aquesta manera escollir de forma correcta

l’anestèsia més adequada per al tractament.

MATERIAL I MÈTODES: Realitzem l’estudi mitjançant la informació recollida en una clínica den-

tal, realitzant entrevistes als diferents especialistes i professionals que trobem al centre (endo-

doncista, cirurgià, periodoncista i ortodoncista).

RESULTATS: L’epinefrina s’utilitza en combinació amb altres anestèsics locals per augmentar la

durada de la anestèsia. L’epinefrina actua com a vasoconstrictor per promoure l’hemostàsia lo-

cal i reduir l’absorció sistèmica de l’anestèsic local.

CONCLUSIONS: Després de realitzar l’estudi, comprenem que és convenient la substitució

d’anestèsics amb epinefrina per altres que no portin aquest component, per la seva acció vaso-

constrictora. La dificultat està en aconseguir realitzar una bona història clínica del pacient amb

la seva col·laboració durant la primera visita, on ens informi clarament dels seus antecedents

i dels tractaments en curs, determinar el seu risc i, d’aquesta manera, escollir adequadament

entre les diferents anestèsies (lidocaïna, mepivacaïna, articaïna...), depenent de la gravetat de la

seva patologia cardíaca.


ACTUACIÓ D’INFERMERIA DAVANT LES COMPLICACIONS VASCULARS EN EL CATETE-

RISME CARDÍAC


Palomo (3), Rosa M. Oliver García (4), Esmeralda Martínez Martínez (1), Alicia Morros Olmo (3). (1) Ser-

vei de Pneumologia, (2) Servei de Nefrologia, (3) Servei de Cardiologia, (4) Servei d’Oncologia, Hospital

Universitari Arnau de Vilanova, Lleida.

INTRODUCCIÓ: El curs superficial de l’artèria radial facilita la compressió i, per tant, una ràpida

hemostàsia, així com una disminució en la incidència de les complicacions vasculars. Malgrat

això, aquestes existeixen i són les més importants per la seva repercussió i freqüència.

OBJECTIUS: - Reconèixer precoçment i aplicar les actuacions per resoldre possibles compli-

cacions; -Evitar l’aparició de complicacions neurològiques secundàries a les vasculars o a una

compressió perllongada.

MATERIAL I MÈTODES: Elaboració d’un protocol vascular per al maneig i seguiment de les

complicacions postcateterisme, incloent la identificació i la classificació de les complicacions

dels signes i símptomes. El protocol d’actuació s’estructura en: identificació i classificació de les

complicacions, descripció de signes i símptomes i actuacions.

RESULTATS: Amb l’ajuda del protocol i l’actuació correcta per part del personal d’infermeria es

va disminuir al màxim possible les complicacions abans esmentades.

CONCLUSIONS: L’aplicació del protocol resol amb èxit les complicacions postcateterisme car-

díac radial.


MORT SOBTADA EN ESPORTISTES



vei de Pneumologia, (2) Servei de Nefrologia, (3) Servei de Cardiologia, (4) Servei de Oncologia, Hospital


INTRODUCCIÓ: Els esportistes solen ser el paradigma de la salut i l’aptitud física. En els últims

anys, i gràcies a la xarxa de comunicacions, són molts els casos en què apareix un esportista d’elit

desplomat sobre el terreny de joc. Ja fa anys que la mort sobtada és un tema d’investigació, ja

que la primera causa de mort al món és la patologia cardíaca. OBJECTIUS: Identificar els grups i

factors de risc, així com les tècniques i recomanacions per disminuir la incidència.

MATERIAL I MÈTODES: - Realitzar una campanya a peu de carrer, centres d’esport i zones con-

currents en la pràctica de l’esport amb tríptics informatius i professionals del sector sanitari; -

Animar els esportistes amateurs a la realització d’una revisió mèdica que inclogui un electro-

cardiograma.

RESULTATS: Tot i que no existeix una explicació clara al respecte, la majoria de morts sobtades

parteixen d’una arítmia no coneguda, drogues (esteroides, amfetamines...), traumatismes pec-

torals, patologies congènites o un sobreesforç.

CONCLUSIONS: Tot i que no es coneix la causa de la mort sobtada, aquesta es pot disminuir de

forma significativa duent a terme controls mèdics periòdics, i conscienciant a la població sobre

els factors de risc més freqüents.


PREVENCIÓ DIETÈTICA DE LA HIPERCALÈMIA EN UN PACIENT AMB PATOLOGIA RENAL





INTRODUCCIÓ: La hipercalèmia és un trastorn hidroelectrolític que es defineix com un ni-

vell augmentat de potassi plasmàtic. Les seves causes poden ser degudes a un augment de

l’aportació conjunta amb una disminució de l’excreció renal. Nivells molt alts de potassi causen

una urgència mèdica degut al risc d’arítmies cardíaques.

OBJECTIUS: - Proporcionar a la població de risc la informació de com prevenir la hiperpotassè-

mia i així evitar complicacions; - Reconèixer els signes d’una arítmia i la seva urgència.

MATERIAL I MÈTODES: Realitzarem un tríptic on trobarem: - manifestacions clíniques per a la

detecció precoç d’una arítmia cardíaca; - tractament dietètic: recomanacions per realitzar un

menú (tècniques per cuinar, com realitzar un pla realista, racions diàries...); i - suport psicològic

per a l’adaptació al nou estat de salut.

RESULTATS: Un control dels nivells del potassi per part dels pacients i una bona educació sa-

nitària per part dels professionals potenciarà un correcte desenvolupament d’aquest trastorn i

evitarà complicacions com poden ser les arítmies. Reduirem ingressos hospitalaris i els proble-

mes que això comporta.

CONCLUSIONS: Una bona educació sanitària des dels primers signes d’hiperpotassèmia pot es-

talviar complicacions en un futur i perllongar la qualitat de vida i supervivència de la humanitat.


REHABILITACIÓ CARDÍACA. MANTENIR ELS CANVIS EN L’ESTIL DE VIDA





INTRODUCCIÓ: Els programes de rehabilitació són cada cop més utilitzats en pacients cardíacs.

Aquests pacients han d’adaptar-se a un nou estil de vida lligat a la seva malaltia i característi-

ques. L’adherència a aquest canvi és de vegades un punt d’inflexió en molts pacients.

OBJECTIUS: Establir i remarcar la importància d’unes pautes de conducta i hàbits saludables

per aconseguir disminuir al màxim la influència d’aquesta malaltia en l’organisme, així com

l’adhesió al nou estil de vida.

METODOLOGIA: Creació d’una alta d’infermeria específica per cada pacient/cas on infermeria

de primària pugui exercir una continuïtat de cures i control de l’estat de vida i salut.

RESULTATS: Amb una bona relació d’un equip interdisciplinari per part d’infermeria i la

col·laboració per part del pacient es disminueix la reincidència de la patologia cardíaca, així com

el nombre d’ingressos i s’augmenta la qualitat de vida.

CONCLUSIONS: El fet de crear una alta específica, així com la relació infermeria hospitalària-

pacient-infermeria primària incrementa l’autocura del pacients vers la seva patologia, el fa co-

neixedor dels factors de risc més importants així com la simptomatologia més freqüent; tot això

fa augmentar l’autonomia en les activitats de la vida diària.


SON CORRECTE, COR SA





INTRODUCCIÓ: El son és un moment de descans per al cos en la seva totalitat. Quan la persona

s’adorm comença l’etapa NO REM, durant aquesta etapa la freqüència cardíaca, respiratòria i la

tensió arterial cauen per nivells inferiors que els nivells durant el dia. Cada cop que hom es des-

perta del son, la freqüència cardíaca i la tensió arterial augmenten, així el cor treballa més fort.

Professionals mèdics han identificat un increment en el risc de mort per causa cardíaca en les

primeres hores després de despertar-se.

OBJECTIUS: Fomentar el reconeixement del son patològic entre els professionals sanitaris.

Conscienciar a la societat de la relació entre els roncs i la patologia cardíaca.

METODOLOGIA: Campanya de sensibilització: unitat mòbil per ajudar a reconèixer si la pobla-

ció té un son patològic; Observació per part dels professionals del torn de nit per detectar son

patològic entre els pacients ingressats.

RESULTATS: S’aumenta el nombre de casos diagnosticats, amb la qual cosa s’aconsegueix una

reducció de pacients amb patologia cardíaca i una dismunució del nombre d’ingressos i de

l’índex de mortalitat per patologia cardíaca.

CONCLUSIÓ: Moltes coses es poden fer per mantindre un cor saludable, com portar una dieta

correcta, fer exercici regular… Malgrat tot, poca gent coneix la relació entre el ronc i la patologia

cardíaca. Els trastorns del son, un cop diagnosticats, són en la seva majoria tractables i milloren

les condicions per aconseguir un bon cor i una bona vida.


ANSIETAT EN ELS NENS INGRESSATS A LA UNITAT DE CURES INTENSIVES PEDIÀTRI-

QUES

Sandra Calero Carmona, Cristina Jiménez Mercadé, Mayte Donado Cid, Mirian Valín Tascón, Emilia

Saja Mansilla, Miguel López Tejado. Unitat de Cures Intensives Pediàtriques, Hospital Universitari Vall


INTRODUCCIÓ: L’ansietat és un estat emocional transitori secundari a l’augment de l’activitat

del sistema nerviós autònom, provocat per diferents estímuls nociceptius. A pediatria, l’ansietat

s’expressa en forma d’intranquil·litat i canvis en la conducta habitual, a més a més de sentiments

d’inadequació a l’ambient hospitalari, així com rebel·lia cap als familiars més propers. Els nens

que ingressen a Unitats de Cures Intensives Pediàtriques (UCIP) són sotmesos a nombrosos pro-

cediments mèdics i d’infermeria. Romanen aïllats de la seva rutina i les seves famílies, d’aquesta

manera augmenten els nivells d’ansietat. En la majoria de casos, l’impacte emocional que supo-

sa l’ingrés a la UCIP influeix en la recuperació o millora del nen.

OBJECTIUS: Adaptar escales de nivell d’ansietat adequades als nens ingressats a la UCIP segons

el seu rang d’edat. Valorar l’impacte de l’ansietat del pacient ingressat a l’estructura familiar, a

l’alta hospitalària i als 6 mesos.

METODOLOGIA: Es realitza un estudi descriptiu, longitudinal i prospectiu. S’ha elaborat un full

de recollida de dades que permetrà estudiar el grau d’ansietat de tots els pacients ingressats a

la UCIP, que es recollirà diàriament pel personal d’infermeria. També es realitzarà una enquesta a

les famílies a l’ingrés, a l’alta i als 6 mesos de l’alta.

CONCLUSIONS: L’ansietat del pacient pediàtric hospitalitzat a la UCIP pot tenir un impacte im-

portant, tant en l’evolució clínica com en l’estructura familiar; conèixer el grau d’incidència, i el

seu impacte en el pacient i en la seva família, és essencial per al maneig dels pacients ingressats

a la UCIP i les seves famílies.


CURES D’INFERMERIA AL NEN PORTADOR DE SUPORT VENTRICULAR EXTERN

Silvia Torres Gómez, Olga Ramos Romero, Esther Rivas Barja, Laura Navarra Ortega, Raquel Guerra Na-

vas. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: A la nostra Unitat ingressen nens amb patologia cardíaca complexa que re-

quereixen d’un suport ventricular extern fins que arriba un cor per a ser trasplantat. Això fa que

siguin ingressos de llarga estada que precisen d’una sèrie de cures personalitzades.

OBJECTIUS: Ajudar el nen a adaptar-se a la nova situació, proporcionant-li el màxim confort

possible i reduint la seva ansietat.

MÈTODES: A més de les cures bàsiques que realitzem a tot pacient ingressat a la UCI pediàtrica,

com el control hemodinàmic i control del suport ventricular extern, realitzem una sèrie de cures

personalitzades: informació al nen i als pares, visites freqüents i flexibles, adaptem les cures als

horaris del nen, fem activitats recreatives, facilitem el contacte extern, valorem la necessitat de

recolzament emocional, fomentem la participació dels pares en les cures, afavorim la intimitat,

oferim una dieta personalitzada, establim una rutina d’horaris i promovem la participació activa

del nen.

RESULTATS: Amb aquestes cures, reduïm l’ansietat del nen i afavorim una estada confortable.

CONCLUSIONS: Aconseguim que el nen arribi al trasplantament amb les millors condicions

biopsicosocials.


IMPACTE DE L’ÚS DEL SUPORT VENTRICULAR EN LES CURES D’INFERMERIA DEL NEN

TRASPLANTAT CARDÍAC

Moisés Álvarez, Marta Ávila, Noemí Aznar, Ángel Torres, Beatriu Vilar. Hospital Infantil Vall d’Hebrón,

Barcelona.

INTRODUCCIÓ: L’Hospital Universitari Vall d’Hebrón (HUVH) és un dels centres de referència

en el trasplantament cardíac (TxC) pediàtric del territori espanyol. El primer TxC es va realitzar

el desembre de 2008. En funció de l’estat de salut previ del receptor es requereix l’ingrés a la

Unitat de Cures Intensives Pediàtriques (UCIP) per al tractament amb un dispositiu de suport

ventricular (SV) fins a l’arribada de l’òrgan. Aquest dispositiu permet augmentar la supervivència

del pacient fins a l’arribada de l’òrgan. Tanmateix, la utilització d’aquests dispositius requereix un

tractament que pot incrementar els riscos del postoperatori immediat.

OBEJCTIU: Mostrar les cures d’infermeria durant el postoperatori dels malats trasplantats de

cor. Elaborar un pla de cures durant el postoperatori immediat.

MATERIAL I MÈTODES: Estudi retrospectiu, descriptiu i comparatiu dels casos de TxC realitzats

al nostre Hospital. Elaboració d’un registre propi de dades de diferents variables durant el posto-

peratori immediat (primeres 48 h).

RESULTATS: Implementació d’un pla de cures específic envers les necessitats detectades als

pacients trasplantats portadors d’SV previ al TxC.

CONCLUSIONS: A partir d’aquest estudi comparatiu constatem l’evidència de les necessitats de

tenir identificades unes cures específiques adreçades als diferents tipus de postoperatoris i la

necessitat de l’aplicació d’aquest pla unificat de les intervencions infermeres.


EFICIÈNCIA, SEGURETAT I COST-EFICÀCIA DE LA INTERVENCIÓ COORDINADA ENTRE

INFERMERIA I ATENCIÓ PRIMÀRIA EN LA PREVENCIÓ SECUNDÀRIA EN PACIENTS AMB

CARDIOPATIA ISQUÈMICA D’ALT RISC

Consol Ivern Diaz, Neus Badosa Marcè, Paula Cabero Cereto, Anna Linàs Alonso, Pilar Ruiz Rodríguez,

Nuria Pujolar Fulquet, Sonia Ruiz Bustillo, Josep Comín Colet, Jordi Bruguera Cortada. Hospital del Mar-

IMIM-Parc de Salut Mar, Barcelona.

INTRODUCCIÓ: El nostre Programa de Rehabilitació Cardíaca (RHBCR) ha aconseguit millorar

els hàbits higiènico-dietètics saludables dels pacients amb cardiopatia isquèmica (CI) d’alt risc, i

disminuir així la morbi-mortalitat i el reingrés. Volem, però, iniciar un projecte basat en l’educació

intensiva i l’ús de les estatines com a prevenció secundària. En aquest projecte volem avaluar

la idoneïtat de diverses estratègies organitzatives orientades a homogeneïtzar el maneig de la

dislipèmia en pacients amb CI d’alt risc, amb l’objectiu d’augmentar l’eficàcia en l’obtenció de

resultats i seguiment. Proposem centrar aquest maneig en personal no especialitzat, com és

infermeria, per tal d’agilitzar i facilitar l’accés dels pacients al control periòdic.

OBJECTIUS: - Avaluar el percentatge de pacients que assoleixen els objectius en termes de co-

lesterol LDL segons les guies de pràctica clínica (GPC), segons l’estratègia utilitzada i els efectes

adversos al tractament; - Unificar criteris de nivells òptims de colesterol, LDL i HDL i dosificació

d’estatines; - Avaluar el nivell de satisfacció dels pacients.

METODOLOGIA: - Avaluar l’impacte que el control continuat dels nivells lipèmics mitjançant

l’administració protocolitzada d’estatines té en aquests pacients; - Comparar l’adequació de les

diferents estratègies d’actuació (maneig convencional o actuació d’infermeria); - Millorar la in-

tervenció intrahospitalària i extrahospitalària, mitjançant infermeria, per controlar els nivells li-

pèmics dels pacients mitjançant l’ús protocolitzat d’estatines, la intervenció educativa intensiva

i la coordinació transversal del procés amb atenció primària.

RESULTATS ESPERATS: Unificar criteris i estratègies d’actuació mèdica/infermeria en el control

de la lipèmia, per disminuir reingressos, mortalitat, millorar la qualitat de vida i la satisfacció amb

el sistema.

Secretaria TècnicaACTOSERVEISBonaire, 7 Mataró (Barcelona)T. 93.7552382Fax. 93.7552383 [email protected]

SOCIETAT CATALANA DE CARDIOLOGIAMajor de Can Caralleu, 1-7 (08017 Barcelona)T. 93.2036098Fax. 93.2062618 [email protected]

www.catcardio.cat

Documents

Programa Final XXIV Congrés de la Societat Catalana de ... _final2012-1.pdf · Moll de Barcelona, s/n. 08039 Barcelona Tel. 93 508 81 25 BUS 20 Pl. Maragall/Estació Marítima -