PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER LA REPARACIÓ DE LESIONS I …canetdemar.cat/ARXIUS/ANUNCIS/anuncis18/garrofers/... · 2018-08-02 · L'objecte d’aquest projecte tracta d’identificar

1 Pere Martínez Pica – ARQUITECTE www.pmparquitectura.es

Pl. Església, 2 1r 1a 08350 Arenys de Mar [email protected] Tel. 93.853.61.79 C/ Sant Miquel 43, 2º B 07002 Palma de Mallorca [email protected] Tel. 971.72.93.15

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER LA REPARACIÓ DE

LESIONS I DEFECTES CONSTRUCTIUS DE L’EDIFICI

DE LA FUNDACIÓ “ELS GARROFERS”

Emplaçament: Carrer Josep Baró, 32

Canet de Mar (08360)

Promotor: Fundació “Els Garrofers”

Arquitecte: Pere Martínez Pica

Data: Abril 2018



CONTINGUT DEL PROJECTE

I. MEMÒRIA

II. PLEC DE CONDICIONS

III. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA‐ PLÀNOLS

IV. AMIDAMENTS I PRESSUPOST



I. MEMÒRIA



ÍNDEX DE LA MEMÒRIA

MG DADES GENERALS ..................................................................................................... 5

MD MEMÒRIA DESCRIPTIVA ......................................................................................... 6 MD 1 Informació prèvia.....................................................................................................6 MD 1.1 Objecte del projecte ............................................................................................... 6 MD 1.2 Antecedents ........................................................................................................... 6 MD 2 Descripció del projecte.............................................................................................8 MD 2.1 Descripció de l’edifici .............................................................................................. 8 MD 2.2 Proposta general: necessitats a satisfer i obres a realitzar . ................................ 10 MD 2.3 Justificació de les solucions adoptades ................................................................ 16 MD 2.4 Normativa urbanística aplicable i justificació ....................................................... 22 MD 3 Prestacions de l'edifici............................................................................................24 MD 3.1 Condicions funcionals relatives a l’ús de l’edifici ................................................. 25 MD 3.2 Seguretat estructural ........................................................................................... 25 MD 3.3 Seguretat en cas d'incendi...................................................................................25 MD 3.4 Seguretat utilització i accessibilitat .......................................................... 26 MD 3.5 Salubritat ........................................................................................... 28 MD 3.6 Protecció enfront del soroll .................................................................................. 28 MD 3.7 Estalvi d'energia ................................................................................................... 30 MD 3.8 Ecoeficiència ......................................................................................................... 33

MC MEMÒRIA CONSTRUCTIVA ................................................................................... 34 MC 0 Treballs previs, replanteig i adequació del terreny ............................................ 34 MC 1 Sustentació de l'edifici ...................................................................................... 35 MC 2 Sistema estructura ............................................................................................ 35 MC 2.1 Fonamentació i contenció de terres ..................................................................... 35 MC 2.2 Estructura ............................................................................................................. 35 MC 3 Sistema envoltant i d'acabats ........................................................................... 36 MC 3.1 Façanes ................................................................................................................. 36 MC 3.2 Cobertes ................................................................................................................ 45 MC 4 Sistemes de compartimentació i d'acabats interiors .......................................... 46 MC 4.1 Compartimentació interior vertical ...................................................................... 46 MC 4.2 Compartimentació interior horitzontal ................................................................ 46 MC 5 Sistema d'acabats ............................................................................................. 46 MC 6 Sistema de condicionament, instal∙lacions i serveis ........................................... 49 MC 6.1 Evacuació d’aigües ................................................................................................ 49 MC 6.2 Instal∙lacions tèrmiques ........................................................................................ 50 MC 6.3 Instal∙lacions elèctriques ...................................................................................... 51

MA ANNEXOS A LA MEMÒRIA ................................................................................. .. 52 MA R Estudi de la gestió de residus .................................................................................. 52 MA CQ Control de Qualitat ............................................................................................... 59



MG DADES GENERALS

MG 1 El projecte

Títol del projecte REPARACIÓ DE LESIONS I DEFECTES CONSTRUCTIUS DE L’EDIFICI DE

LA FUNDACIÓ “ELS GARROFERS”

a l’emplaçament següent:

Adreça Carrer Josep Baró Núm. 32

Ref. Cadastral 5547616DG6054N0001BU Zona / barri Urb. “El Grau”

Població Canet de Mar Codi postal 08360

Municipi Canet de Mar Comarca Maresme

MG 2 Agents del projecte

Promotor

FUNDACIÓ “ELS GARROFERS”

Presidenta Blanca Arbell Brugarola NIF. 38804223A

Adreça carrer Josep Baró Núm. 32

Població Canet de Mar Codi postal 08360

Redactor

PMP ARQUITECTURA

Arquitecte Pere Martínez Pica NIF. 38807535A

Adreça Pl. Església Núm. 2 1r 1a

Població Arenys de Mar Codi postal 08350

Correu electrònic [email protected] Telèfon 93.853.61.79



MD MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MD 1 Informació prèvia

MD 1.1 Objecte del projecte

L'objecte d’aquest projecte tracta d’identificar les lesions i defectes existents i proposar les

reparacions que garanteixin un nivell d’habitabilitat i salubritat adequat a l’ús residencial

actual de la Fundació “Els Garrofers” ubicat al carrer Josep Baró número 32 de Canet de Mar,

província de Barcelona.

MD 1.2 Antecedents

L’edifici de la Fundació “Els Garrofers”, projectat per l’arquitecte David Sainz Viladecans i

construït a l’any 2010 per la constructora Cots & Claret, té problemes d'un seguit de patologies

i defectes constructius des del moment que es van acabar les obres de construcció.

Així doncs la mateixa Fundació, que és la que pateix els problemes en primera persona doncs

són ells els que hi viuen i tracten amb aquestes patologies cada dia, van encarregar un informe

pericial als senyors Gabriel Riera Ribas i Francesc Banús Pineda, Arquitecte i Arquitecte Tècnic

el 15 de juliol del 2014 perquè aportessin solucions als problemes que patien.

Les patologies que havien detectat per part de la Fundació en aquell moment eren les

següents:

‐ Filtracions d’aigua a la planta baixa: havien detectat aproximadament unes 14

filtracions a diferents punts de la planta.

‐ Goteres per condensació en diferents punts de l’edifici.

‐ Entrada d’aigua per portes d’entrada a l’edifici (porta principal i portes exteriors

de les Unitats de convivència).

‐ Humitats detectades en terres i soterrani.

‐ Aixecament del paviment en terres i soterrani, al terra de la cuina i dels banys.

‐ Despreniment de marcs de fusta en diferents portes (porta piscina, 2 UC).

‐ Oxidació d’elements de piscina. Presència d’òxid en baranes, mànecs i frontisses

portes.

‐ Presència d’esquerdes i fisures a l’edifici.



Així doncs, els senyors Gabriel Riera Ribas i Francesc Banús Pineda, al setembre de 2014

emeten un informe descrivint les solucions o possibles solucions a adoptar per a solucionar les

patologies citades (moltes d’elles no eren directes ja que no disposaven de tota la informació

constructiva, sinó que explicaven les diferents solucions depenent dels resultats de les cates).

Ens consta que després d’aquesta data d’emissió de l’informe es van realitzar algunes millores

com ara substituir el paviment de la cuina i d’algun bany (els que estaven en pitjor estat).

A principis de l’any 2015, degut als problemes de responsabilitat per part dels agents

intervinents a l’execució de l’obra sobre les patologies que havia desenvolupat l’edifici amb

una vida útil tan curta, s’encarrega un altre informe pericial al gabinet Fernández‐Barredo per

a determinar les causes de les patologies i valorar‐ne els costos.

Durant la redacció d’aquest informe es fan una sèrie de cates per a determinar la composició

d’alguns elements i l’origen de les patologies i l’informe també proposa solucions constructives

de rehabilitació dels elements afectats, així com també diu la forma correcta de com s’haurien

d’haver executat els elements que presenten problemes.

Un cop emès aquest informe, la Fundació ja té una idea global de les accions que s’han de

realitzar i el cost que tindran aquestes, així doncs es posa en marxa un concurs públic per a la

Redacció del Projecte de Reparació de lesions i defectes constructius de l’edifici de la Fundació

“Els Garrofers” de Canet de Mar i la posterior Execució d’Obra.

Aquest concurs el guanya PMP Arquitectura, amb l’arquitecte Pere Martínez Pica (redactor

d’aquest projecte) com a responsable d’aquesta tasca.

Les solucions de reparació adoptades al present projecte son les que millor s'adapten a l'estat

de l'edifici que coneixem a dia d'avui. No obstant la informació de la que es disposa és

incompleta, ja que el projecte va patir variacions que no van quedar reflexades. Els plans

d'estat actual proporcionats pel client s'han hagut de refer, en tot allò que es mostra visible.

No obstant hi ha aspectes importants de la construcció i el funcionament de l'edifici que són

impossibles de conèixer, com el desenvolupament de la xarxa interior d'instal.lacions, els

nivells d'assentament de la fonamentació de l'edifici, o les capes intersticials de materials, tot

i que per això darrer s'han pogut fer algunes cates localitzades. Per tant s'han adoptat criteris

majoristes, quant a donar solucions que per si mateixes siguin suficients per arreglar o

minimitzar els problemes. En funció de l'avanç de l'obra i en la mesura que es puguin aclarir

aspectes ocults de la realitat física de l'edifici serà possible corroborar la idoneïtat de les

solucions del projecte o adoptar alternatives més ràpides, econòmiques o sostenibles.



MD 2 Descripció del projecte

MD 2.1 Descripció de l’edifici

L’edifici existent data del 2010 i és un edifici que consta de Planta Baixa, Planta Soterrani ‐1 i

Planta Soterrani ‐2, essent la PB la de major extensió i la PS ‐2 la de menys. Té forma d’”L” i

està composat per tres “Blocs”, l’A, el B i el C.

A la PB s’hi ubica la zona de residència on

hi ha les diferents unitats de convivència

(d’ara endavant UC). Cada bloc té dues UC

(el Bloc A té les UC 5 i 6, el Bloc B les 3 i 4 i

el Bloc C la 1 i la 2). Cada UC disposa de sis

habitacions (algunes individuals i algunes

dobles), menjador‐estar, bany complet (2

dutxes, 2 wc i piques) i sortida al pati interior.

A la PS ‐1 s’hi ubica l’entrada principal, les estances de direcció, coordinació, recepció, metge,

neteja, etc. així com les aules on es realitzen les activitats de dia pels residents.

A la PS ‐2 hi ha la zona de la piscina així com un bany complet, dos magatzems i la sortida a

l’exterior a través d’un porxo cobert.

Distribució Planta Baixa Distribució Planta Soterrani ‐1

Distribució Planta Soterrani ‐2



L’edifici compte amb una coberta plana invertida no transitable (ús exclusiu per a tasques de

manteniment) on s’hi ubiquen les màquines de climatització, plaques solars, lluernaris de

ventilació dels banys, les voltes semicirculars que fan de coberta de les diferents UC, etc.

Estat actual

L’edifici objecte del projecte de reparació de lesions i defectes existents és un edifici que

conforma una forma d’”L” amb una de les ales sensiblement més llarga que l’altre.

Aquest es divideix en tres blocs (A, B i C) coincidint amb les juntes estructurals (n’hi ha dues).

L’edifici comte amb tres nivells tot i que aquests no es donen en tota la seva superfície. Així

doncs tenim que la PB (nivell superior) és el que es desenvolupa amb major superfície; per sota

d’aquest tenim la PS ‐1 que es troba immediatament per sota de la PB i que ocupa gairebé la

totalitat d’aquesta sense arribar a tenir tota l’extensió del Bloc C. I per últim tenim la PS ‐2 que

es troba immediatament sota de la PS ‐1 i a la zona on conflueixen el Blocs B i C.

A la PB, tal i com hem dit s’hi troben les UC; aquestes són 6 i cada bloc en disposa de dues. Així

el Bloc A el conformen les UC 5 i 6, el Bloc B les UC 3 i 4 i el Bloc C les UC 1 i 2.

Cada UC a la vegada disposa de sis habitacions per als residents, un bany complet i zona

d’estar‐menjador; així com sortida directe al pati interior que comparteixen totes les UC i, per

tant, blocs i que queda a l’alçada de la PB en aquest punt. De la mateixa manera cada Bloc

compte amb un ascensor comú per cada 2 Ucs, així doncs a l’edifici se’n troben tres

d’ascensors.

En aquesta planta cada habitació disposa de finestra, així com les finestres de les estances

menjador‐estar; els banys disposen de lluernaris a coberta.

A la PB ens trobem que la majoria de patologies que trobem es concentren als banys on hi ha

despreniment de paviment i revestiments ceràmics, i a les estances menjador‐estar de cada UC

on hi ha moltes humitats i inclús goteres provinents de les bigues de fusta que travessen des

de l’exterior per la façana interior.

A la PS ‐1 s’hi troba la recepció amb accés a l’exterior, la zona de direcció del centre, la cuina,

la bugaderia i les diferents aules on es realitzen activitats pels residents: l’aula de manualitats,

l’aula de fisioteràpia, l’Aula basal, etc.

Aquesta planta queda a dos nivells diferents, així la zona de les aules (la més al nord) té accés a

les terrasses de la part de darrere de l’edifici i la part més interior de l’edifici es troba sota el



pati pel que s’hi accedeix des de la planta baixa.

A la PS ‐2 hi ha dos magatzems de manteniment amb sortida al porxo del garatge i la zona de

piscina amb un vestidor, un bany complet i la piscina i jacuzzi.

Estat reformat

L’estat reformat de l’edifici consistirà en la reparació dels defectes i patologies, i en la seva

volumetria i aspecte serà pràcticament el mateix que l’estat actual ja que s'han adoptat

solucions que s'adapten estèticament a l'existent però amb millors resultats, i només es

modifica el volum original afegint un cobert al pati de planta baixa. Aquest cobert suposa una

ampliació de la superfície construída de l'edifici, pel que serà objecte de visat obligatori, el qual

s'adjunta.

El que es pretén amb aquest projecte i, amb les posteriors obres és millorar la vida útil de

l’edifici i fer‐lo més confortable tot solucionant els problemes d'us i habitabilitat que presenta.

MD 2.2 ‐ Proposta general: necessitats a satisfer i obres a realitzar

LES NECESSITATS que l'edifici ha de SATISFER en aquest projecte consisteixen en la realització

d'una sèrie d’actuacions per a reparar els problemes que té l’edifici en forma de lesions i

defectes constructius. Per entendre i explicar les actuacions que s’hi realitzaran primer haurem

d’anomenar i explicar de quines lesions i/o defectes constructius parlem.

En general podem dividir aquestes patologies en quatre tipus: Humitats ("H"), Juntes mal

realitzades ("J"), Esquerdes i Fissures ("Fi"), Defectes de Materials (Fusta "F", Pintura "MP",

acer no inoxidable "MF", Ampits de finestres "MA", Revestiments interiors de cartró guix

"MPL" i conductes de Piscina "MPI")

‐ Les humitats a la seva vegada es poden dividir en humitats per capil∙laritat o esquitxos

("H1"), humitats provinents de dependències humides ("H2"), filtracions provinents de

l'exterior lateralment com la trobada de bigues amb façana ("H3"), filtracions provinents de la

coberta ("H4"), filtracions provinents dels lluernaris ("H5") i finalment humitats provocades per

altres patologies, que hem anomenat "derivades" ("H6")

‐ Com a defectes de material tenim dos grans grups: els elements de fusta i tots els altres

materials defectuosos o en mal estat. Pel que fa als elements de fusta, de la mateixa manera

en tenim dos: les bigues de fusta presents a tot l’edifici, la pèrgola de fusta de l’exterior de la

recepció i el revestiment de fusta de la façana Nord i Oest. Pel que fa a la resta de materials



tenim elements d’acer inoxidable oxidats, pèrdues de la piscina, pintura degradada i ampits de

finestres no segurs pels residents, defectes de la piscina i del pladur existents.

‐ L’últim grup de patologies són les fissures degudes a defectes d’execució que es

manifesten de maneres molt diverses per tot l’edifici tant a l’interior com a les façanes i que

provoquen també problemes de filtracions ja descrits.

A continuació es presenta un quadre amb totes les patologies classificades:

CLASSIFICACIÓ DESCRIPCIÓ UBICACIÓ

H1‐ Humitats per

capil∙laritat

S'observen humitats d'embossament de la pintura

al sòcol de les façanes amb despreniments de

pintura en alguns casos i afectació també del

revestiments (morter exterior i guix interior)

Zona inferior de façanes i de murs exterior de

baranes d'escala i similars

H2‐ Filtració lateral

interior‐interior

Filtracions que es donen en paraments on s'hi

empotren instal∙lacions d'aigua i/o dutxes o wc

adossats.

1‐ Envà banys 11 i 14 per la banda del passadís (PS‐

1)

2‐ Envà separació habitació neteja i bany 8.

3‐ Envà bany 1 (PS‐2).

4‐ UCs envans exteriors banys i paviment i

revestiment paraments verticals (tots).

5‐ Envà separació bugaderia i sala de personal


exterior‐interior

Aquests trobaments tenen un problema de

geometria per on es filtra l'aigua des de l'exterior

cap a l'interior, ja sigui per falta de pendents, per

una pendent massa forta o per falta de protecció

per la part exterior que fa que l'aigua entri

fàcilment.

1‐Façanes que donen al pati interior i en aquestes

mateixes façanes el mateix problema de filtració el

tenen les fusteries que no estan sota cobert i no

tenen retranqueig.

2‐ Entrada (fora l'edifici) juntament al pilar circular

3‐ Envà separació cuina m.aliments i m.deixalles

4‐ Façana cuina (portes de sortida)

5‐ Entrada recepció.

6‐ Façana UC3 a terrassa

H4 ‐ Filtració

vertical coberta

Quan plou cau aigua pel mig de la sala de la UC3

tot i que el problema és genèric a totes les UC.

També s'observa que hi ha humitats a les

habitacions, fonamentalment a la nº 1 de la U.C.1,

així com en altres en les que els símptomes

s’observen als trobaments de les bigues amb les

rematades de fusta de les bòvedes.

1‐ Aula Manualitats sota escopidor d'aigua de

terrassa de UC 3 (PS‐1)

2‐ UC 5 habitació 2, humitats d'un calaix de

ventilació (PB).

3‐ Bany UC 4 té les plaques del fals sostre humides

i es desprenen.

4‐ UC 3 té goteres al centre del menjador.

5‐ UC 3 i UC 1 humitats a façana per bunera de

terrassa.

6‐ Humitats per la bunera de cada costat de la

junta estructural de les UC 2 i 3.

7‐ Despreniments a UC 1 per bunera a coberta.

H5‐ Filtració dels

lluernari

Es produeixen filtracions pels lluernaris. Lluernaris en PS‐1 (4 lluernaris).

H6‐ Filtració

derivada

Filtracions derivades d'altres patologies com ara

fissures i esquerdes.

Habitació 1 de UC 4 entrada pels laterals de la

volta. Fissures a paraments verticals de coberta

especialment testers de volta

J‐ Juntes HI ha dues juntes estructurals a l'edifici, entre els

bloc A i B i l'altre els blocs B i C. El problema és que

les juntes estan mal executades; per començar són

massa fines, haurien de fer 3 cm però a més a més

no tenen continuïtat per tot l'edifici. Un altre

problema és que no s'han fet juntes de paviment

cada 5x5m ni juntes de retracció perimetral.

Coberta i traçat juntes estructurals.

E1‐ Fallada puntual

del recobriment de

Es comença a intuir el marcat de les armadures de

las nervadures del PREDECA PI, de l'armat; si bé no

Porxo exterior sostre garatge (PS‐2)



formigó als forjats

exteriors.

és una lesió generalitzada, és una patologia a

tractar abans de que degeneri totalment i influeixi

en el comportament de les biguetes.

F1‐ Deteriorament

del material. Fusta

A) LA PÈRGOLA està formada per lames de fusta

que el vent tendeix a desestabilitzar, pel que

algunes es troben soltes del seu anclatge. També

ens trobem amb dues parts trasdossades de fusta

de les façanes Nord i Oest presenten problemes a

la paret que els hi serveix de recolzament.

B)El revestiment decoratiu exterior adossat a

façana Nord es va col∙locar davant la paret sense

que aquesta estigués ben acabada. A més és de

molt difícil manteniment (juntament amb la Oest).

Pèrgola de fusta sobre accés exterior a recepció i

revestiment fusta façana posterior Façana Nord i

Oest.

F2‐ Estructura de

fusta

L'estructura de fusta presenta canvi de coloració,

signes que responen a zones de pudrició blanca i

pudrició cúbica (depenent de la orientació de la

cara de l’element i de si disposa d'alguna zona de

protecció) generalment la causa que origina

aquest canvi és la colonització per fongs. Una altra

situació que afavoreix els processos patològics,

entre altres l'aigua que penetra als poros de la

fusta i omple els conductes tubulars, saturant les

fibres i generant un primer estat d'inflament que

determina l'ambient de desenvolupament per als

fongs de pudrició, així com l'hàbitat per a insectes

xilòfags, termites, etc. Quan es produeix la pèrdua

de l'aigua excedent en la fusta es produeixen

mermes i amb elles l'aparició de fissures que

condueixen a una altra patologia que se situa a

l'ensamblat dels elements i les recolzaments. El

problema principal d'aquests pòrtics és que la

jàsseres inclinades exteriors condueixen l'aigua de

pluja cap a dins l'edifici.

Pòrtics de pilars i jàsseres de fusta del pati interior.

MP‐ Materials.

Pintura i

revestiments

degradats

Pèrdua de pigmentació per fallada de durabilitat

de la pintura, degut a l'exposició al sol o manca de

gruix adequat de revestiment

Cassetons d'ascensor i altres a coberta. Planta

baixa blocs A ,B i C (cadascun d'un color diferent:

groc, blau i vermell). Façanes en general

MPI‐ Materials.

Pèrdues d'aigua a la

piscina, mal

funcionament de

l'expulsió de l'aire

al jacuzzi i error de

pendents al

paviment

La piscina té tres tipologies de problemes: una que

les pendents de la zona de la piscina (fora del vas)

estan mal executades i s'acumula aigua; la segona

que el nivell de l'aigua baixa i no saben perquè i la

última que els escopidors del jacuzzi estan

obturats.

Piscina i jacuzzi (PS‐2).

MF‐ Material.

Ferro: oxidació dels

ferratges dels banys

annexos a la piscina

El material de ferramentes dels lavabos del costat

de la piscina es troben molt oxidats, aquests

materials inclouen: manetes, frontisses, etc.

Ferratges zona piscina (PS‐2)

MA‐ Material.

Ampits finestres

Els ampits de les finestres són metàl∙lics i amb

canto viu i els residents s'hi fan mal. També

presenten zones on la pintura s'ha desadherit del

material de base.

Tots els ampits de les finestres.

MPL‐ Material.

Juntes de cartró‐

guix

Es marquen les juntes verticals del cartró‐guix,

probablement on hi ha les omega de fixació.

1‐ Entre els banys 11 i 9 hi ha fissures verticals que

marquen les guies del cartró‐guix

2‐Passadís del soterrani ‐1 (en general)

Fi‐ Esquerdes i

Fissures

Es produeixen una sèrie de fissures als paraments

verticals i algún d’horitzontal, tant interiors com

exteriors.

1‐ Entre els banys 11 i 9 hi ha fissures verticals que

marquen les guies del cartró‐guix

2‐ Entrada bany UC 2.



3‐ Dintells de finestres per l'exterior (façana)

4‐ Façana Nord a l'alçada de l'habitació 3 de la UC1

5‐ Des de l'habitació 3 a la 1 de la UC 1 es marca el

forjat.

6‐ Façana Sud (bloc C) es marca el forjat de

coberta amb una fissura horitzontal. (VEURE

PLÀNOLS)

7‐Altres (veure plànols de fissures i esquerdes)

Algunes aclaracions:

H1‐ Les humitats per capil∙laritat les trobem a l’entrada de l’edifici per la PS ‐1, a

la bugaderia, a l’envà de separació del magatzem de deixalles i el d’aliments a la cuina, al mur

de contenció a la zona de la piscina i a la sala de personal.

H2‐ Les humitats en dependències humides es donen sobretot als envans on

darrere hi ha dutxes i/o wc i als paviments i revestiments de paraments verticals de tots els

banys i també a la zona de la piscina.

H3‐Les humitats a trobada de bigues de fusta amb façana es troba a totes les

bigues de fusta al seu trobament amb la façana i es dóna a les pròpies bigues tant a la part

exterior d’aquestes (on les bigues estan a la intempèrie) com a les parts interiors (on algunes

d’elles presenten fins i tot goteres). També es produeix entrada d'aigua a través de les

fusteries exteriors especialment a la part inferior de les portes.

H4‐Les humitats provinents de la coberta són les que provoquen filtracions a les

habitacions, i als espais interiors de convivència, per mala execució de la impermeabilització,

alguns colzes i baixants de buneres. L’afectació és tant general i difícils de situar els múltiples

punts d’entrada d’aigua (que corre per sobre del forjat i pot aparèixer lluny del punt d’entrada)

que la manera d’assegurar la reparació és la substitució del 100% de la impermeabilització.

D’aquesta manera a més es podran refer les juntes que falta executar i en general, una coberta

ben realitzada i sense problemes.

H5‐ Les humitats per filtració dels lluernaris, doncs aquests no tenen cap pendent,

s'ha perdut el segellat impermeable i alguns d’ells tenen vidres trencats i es troben oxidats els

seus perfils i es produeixen filtracions d’aigua a l’element resistent immediatament sota

d’aquests.

En referència a les juntes cal destacar que les juntes estructurals estan mal

acabades doncs hi ha elements constructius que passen continus i sense respectar‐les (les

"pontegen") i després tenim la falta de juntes de tot tipus a la coberta i trobades de materials:

s'ha realitzat la coberta amb una gran manca de juntes de retracció‐dilatació perimetral a les



trobades amb elements verticals i juntes de dilatació‐retracció al paviment al llarg de les

terrasses i coberta.

Quan parlem de fallades de recobriment ens referim a les que es donen al paladar

d'un forjat prefabricat vist de la zona de garatge a la PS ‐2 (sense revestiment), exterior per

tractar‐se d'un porxo, on es veu que la manca de recobriment suficient ha permès que l’armat

es faci visible i si no es protegeix és susceptible d'oxidar i desprendre el formigó que l'envolta.

EVALUACIÓ DE POSSIBLES PROBLEMES D'ASSENTAMENT DIFERENCIAL: Els informes a que

s'ha tingut accés parlen de possibles lesions de l’estructura provocades possiblement per

assentaments diferencials, tot i que s’hauría d'haver profunditzat i realitzar un estudi profund i

potser alguna cata o altre mètode d’assaig per assegurar‐ho, ja que les fissures que apareixen

son indicis però no en poden estar segurs sense més assajos. Aquests assajos mai no es van fer

o si es van començar els ha faltat seguiment i conclusió. El fet que durant l'execució de l'obra

original no es respectessin les juntes estructurals de l'edifici alhora de realitzar les parets,

tancaments, paviments, etc, fa que durant aquests anys hagi quedat coaccionat el moviment

de l'edifici i aquest fet pot distorsionar o enmascarar la noció del seu moviment si es que n'hi

ha hagut per assentaments diferencials. S'observen fisuròmetres col∙locats per tercers en

condicions desconegudes i per tant no es pot avaluar si les fissures estan actives a dia d'avui, ni

s'ha tingut el temps ni el permís per poder fer cates destructives per veure els nivells de

recolzament dels fonaments de l'edifici. No s'observa cap esquerda a 45 graus que denoti un

problema clar d'assentament.. Per tant el tècnic que subscriu no pot assegurar de manera

fefaent que l'edifici tingui problemes d'assentaments diferencials a dia d'avui, degut a que no

hi ha hagut el temps suficient (2 mesos no són suficients) per poder fer un seguiment de les

patologies que es poden associar a aquest problema.

No obstant això i a petició del departament d'obres de l'Ajuntament de Canet de Mar i de

l'ITEC, contractat per la propietat i en la seva representació, s'ha realitzat un estudi de la

possible implicació d'un recolzament deficient de la fonamentació de l'edifici en les fissures

existents.

En aquest sentit crida l'atenció que l'Estudi Geotècnic que es va elaborar per la construcció de

l'edifici, no estudiés el projecte que finalment es va construir sinó un altre, amb un disseny

arquitectònic i una implantació en la topografia del terreny molt diferent a l'existent. El terreny

del solar presenta forta pendent i per tant es molt important tenir en comte la seva

implantació correcte i definitiva per estudiar el possible comportament de l'edifici sobre el



terreny. Així mateix crida l'atenció que hi ha errors en la redacció de l'informe alhora de

descriure els espessors del terreny superficial no competent (reblerts) respecte dels que

apareixes a les columnes litològiques. I finalment hi ha una mancança a l'Informe que es

considera de capital importància i que pot ser clau alhora de pensar en possibles problemes

d'assentaments de l'edifici: l'Estudi Geotècnic no estudia per separat ni dona els espessors

existents dels dos nivells de terreny aptes per el recolzament de l'edifici que, tot i que son de

la mateixa naturalesa (roca granítica) presenten comportaments molt diferents quant a la seva

capacitat resistent i especialment clau, en el seu grau de deformabilitat, al tractar‐se de roca

alterada per un costat i no alterada per l'altra. En cap moment a l'estudi es donen dades

sobre el seu diferent grau de compressibilitat, ni la seva aparcició a les cates ni als sondejos

realitzats, on el que redacta intueix, a partir dels valors de SPT, que hi ha certa alternància

d'ambdós tipus de terreny en profunditat a la parcela. Aquesta alternància no es tracta ni es

grafía a les columnes de terreny estudiades, ni es te en compte el seu diferent comportament

quan s'evalua i calcula el valor de l'assentament de l'edifici acabat.

El que redacta ha estudiat a més a més la topografía original existent abans de construir

l'edifici i els diferents plans de recolzament i d'excavació necessàris per construir‐lo, i per

aconseguir la topografia final. La conclusió és que no només és possible que moltes de les

sabates de l'edifici recolzin en aquets dos estrats diferents, alterats i no alterats, sinó que fins i

tot hi ha parts de l'edifici els fonaments dels quals han hagut de realitzar‐se sobre pous de

fonamentació, ja que quedaven per sobre del nivell del terreny existent. El projecte preveu

alguns pous però s'han detectat algunes sabates que potser també en necessitàven i no es

tenen dades de si finalment es van realitzar sobre pous.

Per tot el que hem dit, és possible que la fonamentació de l'edifici es recolzi en aquestes dues

capes, que probablement presentin valors d'assentament diferents, i això, junt amb el mal

disseny de la posició de les juntes de dilatació, l'heterogeneitat d'alçades de l'edifici (amb

zones d'una planta, altres de dues i altres de tres) i la diferència de nivells de recolzament de

l'edifici (amb zones gairebé recolzades en el primer metre de terreny superficial i d'altres en

excavació de més de 5 metres) fa molt possible que l'edifici presenti assentaments diferencials

entre les seves sabates, en funció del material alterat o no en el que recolzin.

Per tant i davant tantes incògnites, s'hauran de fer tres actuacions prèvies al començament de

les obres de reparació relacionades amb aquest tema:

1‐ Que es realitzi un nou informe geotècnic que permeti evaluar l'edifici construit (i no un

altre) i el seu comportament respecte dels dos estrats competents, de roca no alterada però



també de l'alterada, i que reconegui els seus nivells d'aparició en profunditat i espessor.

2‐ Que es realitzin cales per determinar l'existència o no de pous a les sabates de les zones de

terreny menys excavat i per tant més susceptibles de presentar problemes de competència, es

a dir, que permetin d'assegurar que en tots els casos el substrat de recolzament és terreny

competent (roca granítica) i quin tipus dels dos existents és.

3‐ Es prescriu una previsió d'injeccions de resines per la compactació i millora del terreny de

recolzament immediatament inferior a algunes de les sabates que es considera més probable

que presentin problemes d'assentaments diferencials, ja sigui per presentar llums molt

diferents entre els recolzaments (distorsió angular), per càrregues diferents (per exemple per

diferents alçades de l'edifici) o bé per plans de recolzament diferent per diferent grau

d'excavació. Aquesta és una previsió que s'actualitzà o no en funció dels resultats obtinguts en

la investigació dels dos punts anteriors.

DESCRIPCIÓ DE LES OBRES A REALITZAR

CLASSIFICACIÓ ACTUACIÓ PROPOSADA

H1‐ Humitats per

capil∙laritat

Realitzar una vorera exterior perimetral i realitzar un sistema inalàmbric de tractament d'humitats per

capil∙laritat (Tècnica mursec eco o similar segons empresa especialitzada). Repintar amb pintura

adequada els murets exteriors S'ADJUNTA MEMORIA EXPLICATIVA A CONTINUACIÓ.


interior‐interior

S'ha de PROCEDIR A SUBSTITUIR tots els envans dels banys: els actuals son massa prims i tenen guix

incorporat que és higroscòpic i per tant poden SEGUIR DONANT problemes sempre. El més efectiu es

substituir‐los per uns envans de 8 cm amb doble càmera per allotjar instal∙lacions amb garanties, podent

així realitzar nova instal∙lació de distribució i recollida d'aigua dels trams empotrats amb acabat de

morter i/o rajola. Per petició del client s'aprofitarà per refer el disseny de banys i per tant d'alguna

evacuació.


exterior‐interior

A) Es realitzarà una nova coberta sandwich sobre els pòrtics descoberts per evitar contacte de l'aigua

amb les bigues, amb canal de recollida d'aigua

B) Es col∙locaran reixes i canals de recollida d'aigua als llindars sota de les portes on hi ha problema

d'entrada d'aigua.

C) Es realitzaran pavimentacions amb soleres exteriors deprimides respecte dels llindars de paviments

interiors

D) Es retrassaran les fusteries de la façana massa exposades, cap a la cara interior de façana, afegint‐li

escopidors al perfil horitzontal inferior

H4 ‐ Filtració

vertical coberta

S'haurà d'aixecar tota la coberta fins a la capa de pendents, que es comprovaran, i refer‐la

impermeabilitzant‐la adequadament, amb totes les capes i juntes necessàries ben executades. El

geotèxtil serà d'un tipus anti‐arrels. A les zones amb pendent major de 15% la impermeabilització es

fixarà mecànicament. S’haurà de desmuntar tots els elements de coberta existents. I es canviaran tots els

colzes, buneneres, etc.

H5‐ Filtració dels

lluernari

Els lluernaris es taparan i s'impermeabilitzarà la solera en continuïtat amb a nova solera del deambulatori

exterior del pati que s'amplia

H6‐ Filtració

derivada

A) Es refaran els murets de coberta fent‐li una junta de retracció perimetral i les juntes de paviment que

calguin (cada 5x5m).

B) En murets verticals de testers de voltes de coberta es realitzarà (si no ho té) un doble envà amb

càmera d'aire i aïllament tèrmic

C)Les fissures i esquerdes a paraments verticals es tractaran segons la descripció de l'apartat "Fi"

posterior

J‐ Juntes A) Es realitzaran noves juntes de coberta: perimetrals i centrals de paquet de coberta, de paviments i les



juntes estructurals de dilatació‐retracció.

B) es realitzaran noves juntes elàstiques, amb neoprè al recolzament de bigues de fusta amb els

tancaments, i un aïllat i segellat perimetral de les 4 cares de biga.

Aquesta solució serà objecte d’un manteniment continu que, com la resta, quedarà definit al llibre d’ús i

manteniment de l’edifici per la propietat.

C) Es realitzarà l'obertura de les 2 juntes de dilatació estructural de l'edifici, amb el seu corresponent

segellat perimetral, a tot l'edifici.

E1‐ Fallada puntual

del recobriment de

formigó als forjats

exteriors.

Neteja de les zones afectades amb projecció de sorra i aplicar sobre la superfície neta un recobriment

addicional amb resina epòxid amb pont d'unió que protegeixin les àrees afectades.

F1‐ Deteriorament

del material. Fusta

El problema només es pot solucionar substituint les pesades lames de fusta massissa per altres d'un

material que no necessiti manteniment, amb menor pes i amb un sistema d'ancoratge homologat i

adequat. Darrera de la façana Nord i si cal de l’Oest, abans de la instal∙lació del nou revestiment

decoratiu, es deurà acabar adequadament la paret de façana.

F2‐ Estructura de

fusta

Es realitzarà una triple acció: reparació/reposició de la fusta en mal estat, el seu tractament amb gels

adequats per a les condicions de servei (exposició directa als agents abiòtics) i finalment la protecció

geomètrica de la fusta mitjançant la cobertura del deambulatori per evitar el contacte directe de l'aigua

amb els pòrtics de fusta, per retornar‐la a classe d'ús 2 enlloc de 3. D'aquesta manera a més posem fi als

problemes de filtració H3. S'ADJUNTA MEMORIA EXPLICATIVA A CONTINUACIÓ.

MP‐ Materials.

Pintura i

revestiments

degradats

Repicar la superfície, aplicar una capa suficientment gruixuda de morter (mínim 2 cm) amb mallatex i

acabant amb una capa de morter fina (mínim 1 cm)acabant amb un pintat de la superfície amb pintura

resistent als rajos UVA i hidròfuga, amb capes segons especificacions del fabricant, del tipus Revetón

Cotefilm NG o similar.

MPI‐ Materials.

Pèrdues d'aigua a la

piscina, mal

funcionament de

l'expulsió de l'aire

al jacuzzi i error de

pendents al

paviment

Es refaran les pendents del exterior de la piscina (platja) i es buidarà la piscina i repicarà la superfície

interior de piscina a la zona afectada fins arribar als conductes que es canviaran. Es torna a tapar i fer

l’acabat de piscina, tot inclòs fins al seu ús adequat sense problemes.

MF‐ Material.

Ferro: oxidació dels

ferratges dels banys

annexos a la piscina

Es realitzarà la substitució dels elements afectats: manetes, frontisses, claus, etc. per ACER INOXIDABLE

AISI 316.

MA‐ Material.

Ampits finestres

Es realitzarà la substitució dels ampits, per uns altres de formigó prefabricat imitació pedra calissa, amb

goteró. I es refaran les juntes amb els laterals dels forats amb els brancals.

MPL‐ Material.

Juntes de cartró‐

guix

Es col∙locarà un aplacat nou de cartró‐guix per davant de l’existent.

Fi‐ Esquerdes i

Fissures

S'han de tractar les esquerdes (que afecten al material base) amb repicat del revestiment, cosit amb

grapes d'acer inoxidable cada 30 cm. i la realització final de nous acabats lligats als existents i amb

mallatex. A les fissures, que definim així quan només afecten als revestiments, es farà el mateix sense el

grapat del material base. A efectes d'amidament es contaran totes com esquerdes per ser el cas més

desfavorable i no conèixer sense fer massa cates quines son d'un tipus i quines de l'altre. TOTA LA

SUPERFÍCIE DE FAÇANES S'ACABARÀ AMB UN REPINTAT AMB PINTURA REVETÓN COTEFILM NG o similar.

MD 2.3 ‐Justificació de les solucions adoptades

H1‐El contacte lateral directe del terreny amb les façanes li transmet a l'edifici la seva humitat.

Amb la realització de soleres exteriors això s'evita.

Paral.lelament per protegir de la humitat la part inferior de les façanes de l'edifici però alhora

permetre'n la transpiració (una addició de rajoles no ho permetria), tant dels esquitxos per la



pluja com per evitar la pujada per capil.laritat de la humitat del terreny inferior, es decideix la

realització d'un sistema d'osmosi inalàmbrica que, tot i no ser econòmica, garanteix que

s'acabi amb aquests problemes sense manteniment (Sistema Mursec Eco o similar) S'ADJUNTA

MEMÒRIA EXPLICATIVA A CONTINUACIÓ.

H2‐Com ja s'ha dit, la substitució dels envans de banys de planta baixa està justificada perquè

els actuals son massa prims i tenen guix incorporat que és higroscòpic i per tant poden seguir

absorbint humitat i per tant seguiran donant problemes sempre. Alhora la substitució obre la

possibilitat de la petició del client de refer el disseny de banys i d'alguna evacuació per tal

d'adaptar‐los millor a les necessitats del centre. El més efectiu es substituir‐los per uns envans

de 7 cm amb doble càmera per allotjar instal∙lacions amb garanties, podent així realitzar nova

instal∙lació de distribució i recollida d'aigua dels trams empotrats.

H3‐ S'adopta la solució de realitzar una coberta lleugera impermeable sobre els pòrtics

malmesos de fusta, les jàsseres dels quals provoquen filtracions a l'edifici, enfront segellats

sense garantia i amb requeriments de manteniment alt, experiències de mal funcionament de

la interposició de barreres a la biga inclinada, i tornada a la "adequació" a l'ús de la fusta amb

classe d'ús 2 enfront la seva substitució o un tractament mes costós de la fusta. També es

genera així una porxada que minimitza l'entrada de pluja per la part inferior de les fusteries

d'accés al pati, i un espai a cobert exterior per a l'esplai i activitats dels residents en dies de

puja.

La realització de soleres exteriors, retrassar fusteries exteriors i afegir‐li escopidors i la

col.locació de canals de recollida i noves reixes entramades de les canals existents per evitar

que l'aigua que hi corre per sobre la travessi, es justifiquen perquè un disseny geomètric

adequat és l'idoni per lluitar contra l'entrada d'aigua per escorrentia (gravetat) i millor que els

segellats que tenen una vida útil més curta i per tant requereixen de manteniment i reposició.

No obstant, el personal del centre vetllarà per la neteja de canals, reixes d'evaqüació i en

general pel correcte manteniment de l'edifici, a fi de que els agents exteriors no el malmetin o

impedeixin el seu correcte funcionament .

H4‐ En general hi ha molts punts d’humitats i és impossible detectar‐los tots, a més de que si

es pensa que el punt de sortida interior pot no estar a la vertical del problema superior, doncs

l'aigua pot recórrer uns metres abans de sortir a la superfície inferior del forjat, fa que sigui

absolutament necessari refer la totalitat de la coberta per assegurar‐ne la correcta

impermeabilització.



H5‐ Es decideix que es condenaran els lluernaris doncs qualsevol altra solució de donar‐lis més

pendent o sobre‐elevarlos va en contra de l'òptim desenvolupament de les activitats del pati,

a més del fet de que l’entrada de llum actual al soterrani és mínima, i cobrir els lluernaris

permet millorar la circulació pel deambulatori entre l'edifici i el pati de sorra.

J ‐Es justifica per ella mateixa: s'han d'executar les juntes adeqüades segons les pràctiques de

bona construcció i indicacions del CTE.

E1‐ Si no hi ha despreniment per oxidació expansiva (el que s’haurà de comprobar amb ajuda

d'un elevador), és suficient pintar amb un material epoxídic de protecció, sense que siguin

econòmicament justificables altres actuacions de repicat i reposició.

F1‐ El canvi de material de fusta degradada a alumini imitació fusta es justifica per una triple

via: a) no necessita quasi manteniment b) permet seguir amb la mateixa estètica actual de

l'edifici c) pot incorporar ancoratges homologats garantits i de menor pes a subjectar.

F2‐ El tractament proposat recupera les seccions de fusta estructural deteriorades, en millora

l'estètica i adeqüa la seva protecció a la classe d'ús que indica la normativa, Juntament amb la

coberta a realitzar descrita a H3. S'ADJUNTA MEMORIA EXLICATIVA A CONTINUACIÓ.

M‐ En general es tracta de substituir materials de baixes prestacions o que no són prou

indicats o adeqüats per l'ús de l'edifici, per altres de millors prestacions a l'ús.

Fi‐ el tipus de reparació de fissures i esquerdes que es prescriu és l'habitual i es realitza pels

medis tradicionals de bona execució constructiva. Es preveu en els amidaments el tractament

de reposició del revestiment i també el cosit del material base (mur‐envà) en tots casos per tal

de no caure en una infravaloració pressupostària, doncs és impossible fins que es repiquin els

revestiments saber si l'abast de la patologia afecta o no al material base.

Totes les solucions prescrites podran ser revisades per la Direcció Facultativa un cop

començada l'obra, per determinar‐ne la seva idoneïtat, podent‐ne variar tant la solució

projectada com els materials prescrits, de manera justificada.

MEMÒRIA EXPLICATIVA I JUSTIFICACIO DEL SISTEMA DE MURSEC ECO (H1)

Veure Memòria Constructiva per veure un resum de la memòria del sistema escollit per a

solucionar els problemes d'humitats per capil∙laritat, per a més informació es remet a la

Memòria Constructiva.

Aquest sistema que es descriu a continuació és un sistema que s’ha près com a exemple però

que es podrà substituir per a qualsevol altre que realitzi un tractament similar al proposat



seguidament.

Quadre resum final de patologies i actuacions

CLASSIFICACIÓ DESCRIPCIÓ PATOLOGIA CAUSA PROBABLE ACTUACIÓ PROPOSADA UBICACIÓ

H1‐ Humitats

per capil∙laritat

S'observen humitats

d'embossament de la pintura

al sòcol de les façanes amb

despreniments de pintura en

alguns casos i afectació també

del revestiments (morter

exterior i guix interior)

La capil∙laritat a la base dels

murs es produeix perquè hi

ha contacte amb el terreny

sense interposició de

barrera de vapor. A molts

trams també hi manca

vorera. Al haver‐hi tan poc

gruix de pintura en alguns

trams, no es descarta que

alguns problemes siguin

causa dels esquitxos

d'aigua e pluja rebotada

Realitzar una vorera exterior

perimetral i realitzar un

sistema inalàmbric de

tractament d'humitats per

capil∙laritat (Tècnica mursec

eco o similar segons empresa

especialitzada). Repintar amb

pintura adequada els murets

exteriors S'ADJUNTA

MEMORIA EXPLICATIVA A

CONTINUACIÓ.

Zona inferior de façanes i

de murs exterior de

baranes d'escala i similars

H2‐ Filtració

lateral interior‐

interior

Filtracions que es donen en

paraments on s'hi empotren

instal∙lacions d'aigua i/o dutxes

o wc adossats.

Es creu que pel que fa als

envans, s'han utilitzat

envans de 4cm per

comptes de 7cm en envans

on hi ha pas

d'instal∙lacions, es confirma

després de cata, a més són

envans amb guix incorporat

per dependències humides.

S'ha de PROCEDIR A

SUBSTITUIR tots els envans

dels banys: els actuals son

massa prims i tenen guix

incorporat que és higroscòpic i

per tant poden SEGUIR

DONANT problemes sempre. El

més efectiu es substituir‐los

per uns envans de 8 cm amb

doble càmera per allotjar

instal∙lacions amb garanties,

podent així realitzar nova

instal∙lació de distribució i

recollida d'aigua dels trams

empotrats amb acabat de

morter i/o rajola. Per petició

del client s'aprofitarà per refer

el disseny de banys i per tant

d'alguna evacuació.

1‐ Envà banys 11 i 14 per

la banda del passadís (PS‐

1)

2‐ Envà separació

habitació neteja i bany 8.

3‐ Envà bany 1 (PS‐2).

4‐ UCs envans exteriors

banys i paviment i

revestiment paraments

verticals (tots).

5‐ Envà separació

bugaderia i sala de

personal

H3‐ Filtració

lateral exterior‐

interior

Aquests trobaments tenen un

problema de geometria per on

es filtra l'aigua des de l'exterior

cap a l'interior, ja sigui per

falta de pendents, per una

pendent massa forta o per

falta de protecció per la part

exterior que fa que l'aigua

entri fàcilment.

Existeix un problema de

geometria amb varietats:

les filtracions per les bigues

de fusta tenen massa

pendent i l'aigua es filtra

pels caps d'aquestes; en

alguns casos la pendent de

l'exterior va cap a l'interior

i no disposa de canal de

recollida d’aigües i d'altres

l'aigua es filtra per la falta

de pavimentació a

l'exterior immediatament a

prop del problema.

A) Es realitzarà una nova

coberta sandwich sobre els

pòrtics descoberts per evitar

contacte de l'aigua amb les

bigues, amb canal de recollida

d'aigua

B) Es col∙locaran reixes i canals

de recollida d'aigua als llindars

sota de les portes on hi ha

problema d'entrada d'aigua.

C) Es realitzaran

pavimentacions amb soleres

exteriors deprimides respecte

dels llindars de paviments

interiors

D) Es retrassaran les fusteries

de la façana massa exposades,

cap a la cara interior de façana,

afegint‐li escopidors al perfil

horitzontal inferior

1‐Façanes que donen al

pati interior i en aquestes

mateixes façanes el mateix

problema de filtració el

tenen les fusteries que no

estan sota cobert i no

tenen retranqueig.

2‐ Entrada (fora l'edifici)

juntament al pilar circular

3‐ Envà separació cuina

m.aliments i m.deixalles

4‐ Façana cuina (portes de

sortida)

5‐ Entrada recepció.

6‐ Façana UC3 a terrassa

H4 ‐ Filtració Quan plou cau aigua pel mig La causa origen es creu que S'haurà d'aixecar tota la 1‐ Aula Manualitats sota



vertical coberta de la sala de la UC3 tot i que el

problema és genèric a totes les

UC. També s'observa que hi ha

humitats a les habitacions,

fonamentalment a la nº 1 de la

U.C.1, així com en altres en les

que els símptomes s’observen

als trobaments de les bigues

amb les rematades de fusta de

les bòvedes.

és una fallada generalitzada

de la impermeabilització i

l'estanqueïtat de la coberta

plana invertida i la

inclinada amb una pendent

del 30%. A això se li

afegeixen els problemes de

contracció i dilatació

d'estructura i forjat, així

com les entregues de les

bigues inclinades amb la

fàbrica, facilitant l'entrada

d'aigua per fissures a la

làmina de

impermeabilització i/o

desplaçaments en les

juntes.

coberta fins a la capa de

pendents, que es

comprovaran, i refer‐la

impermeabilitzant‐la

adequadament, amb totes les

capes i juntes necessàries ben

executades. El geotèxtil serà

d'un tipus anti‐arrels. A les

zones amb pendent major de

15% la impermeabilització es

fixarà mecànicament. S’haurà

de desmuntar tots els

elements de coberta existents.

I es canviaran tots els colzes,

buneneres, etc.

escopidor d'aigua de

terrassa de UC 3 (PS‐1)

2‐ UC 5 habitació 2,

humitats d'un calaix de

ventilació (PB).

3‐ Bany UC 4 té les plaques

del fals sostre humides i es

desprenen.

4‐ UC 3 té goteres al

centre del menjador.

5‐ UC 3 i UC 1 humitats a

façana per bunera de

terrassa.

6‐ Humitats per la bunera

de cada costat de la junta

estructural de les UC 2 i 3.

7‐ Despreniments a UC 1

per bunera a coberta.

H5‐ Filtració

dels lluernari

Es produeixen filtracions pels

lluernaris.

Els lluernaris no tenen cap

tipus de pendent i alguns es

troben trencats i amb els

perfils oxidats.

Els lluernaris es taparan i

s'impermeabilitzarà la solera

en continuïtat amb a nova

solera del deambulatori

exterior del pati que s'amplia

Lluernaris en PS‐1 (4

lluernaris).

H6‐ Filtració

derivada

Filtracions derivades d'altres

patologies com ara fissures i

esquerdes.

L'aigua es filtra per les

esquerdes i fissures que hi

ha al llarg de les façanes

d'aquest edifici provocant

humitats a l'interior

d'aquest.

A) Es refaran els murets de

coberta fent‐li una junta de

retracció perimetral i les juntes

de paviment que calguin (cada

5x5m).

B) En murets verticals de

testers de voltes de coberta es

realitzarà (si no ho té) un doble

envà amb càmera d'aire i

aïllament tèrmic

C)Les fissures i esquerdes a

paraments verticals es

tractaran segons la descripció

de l'apartat "Fi" posterior

Habitació 1 de UC 4

entrada pels laterals de la

volta. Fissures a paraments

verticals de coberta

especialment testers de

volta

J‐ Juntes HI ha dues juntes estructurals

a l'edifici, entre els bloc A i B i

l'altre els blocs B i C. El

problema és que les juntes

estan mal executades; per

començar són massa fines,

haurien de fer 3 cm però a més

a més no tenen continuïtat per

tot l'edifici. Un altre problema

és que no s'han fet juntes de

paviment cada 5x5m ni juntes

de retracció perimetral.

Es realitzen cates i es

comprova que es troben les

capes de geotèxtil i butil

sota el paviment, però no

s'havia executat cap junta

estructural, només s'havia

col∙locat cordó elàstic per a

suportar la dilatació del

paviment, a mode de junta

constructiva però aquesta

no estava correctament

executada ja que no calava

fins al suport, pel que tant

el paquet

d'impermeabilització i

aïllament, per sobre del

suport, tenen continuïtat

sense juntes.

Per tant, al no disposar de

detalls constructius

d'aquesta zona no podem

pronunciar‐nos sobre la

A) Es realitzaran noves juntes

de coberta: perimetrals i

centrals de paquet de coberta,

de paviments i les juntes

estructurals de dilatació‐

retracció.

B) es realitzaran noves juntes

elàstiques, amb neoprè al

recolzament de bigues de fusta

amb els tancaments, i un aïllat i

segellat perimetral de les 4

cares de biga.

Aquesta solució serà objecte

d’un manteniment continu

que, com la resta, quedarà

definit al llibre d’ús i

manteniment de l’edifici per la

propietat.

C) Es realitzarà l'obertura de

les 2 juntes de dilatació

estructural de l'edifici, amb el

seu corresponent segellat

Coberta i traçat juntes

estructurals.



possibilitat de que s'hagi

produït un error de disseny.

perimetral, a tot l'edifici.

E1‐ Fallada

puntual del

recobriment de

formigó als

forjats

exteriors.

Es comença a intuir el marcat

de les armadures de las

nervadures del PREDECA PI, de

l'armat; si bé no és una lesió

generalitzada, és una patologia

a tractar abans de que

degeneri totalment i influeixi

en el comportament de les

biguetes.

En aquest cas estaríem

davant d'una fallada del

material, derivat de la seva

fabricació, no detectat

durant la posada en obra

(construcció).

Neteja de les zones afectades

amb projecció de sorra i aplicar

sobre la superfície neta un

recobriment addicional amb

resina epòxid amb pont d'unió

que protegeixin les àrees

afectades.

Porxo exterior sostre

garatge (PS‐2)

F1‐

Deteriorament

del material.

Fusta

A) LA PÈRGOLA està formada

per lames de fusta que el vent

tendeix a desestabilitzar, pel

que algunes es troben soltes

del seu anclatge. També ens

trobem amb dues parts

trasdossades de fusta de les

façanes Nord i Oest presenten

problemes a la paret que els hi

serveix de recolzament.

B)El revestiment decoratiu

exterior adossat a façana Nord

es va col∙locar davant la paret

sense que aquesta estigués

ben acabada. A més és de molt

difícil manteniment (juntament

amb la Oest).

Aquests elements de fusta

tenen molt difícil

manteniment degut a la

falta de seguretat amb la

que es pot realitzar aquesta

feina, cosa que penalitza

severament la vida útil de

l'element. Pel que fa la

pèrgola, els ancoratges

s'han trencat o doblegat i

s'han caigut diferents lames

El problema només es pot

solucionar substituint les

pesades lames de fusta

massissa per altres d'un

material que no necessiti

manteniment, amb menor pes

i amb un sistema d'ancoratge

homologat i adequat. Darrera

de la façana Nord i si cal de

l’Oest, abans de la instal∙lació

del nou revestiment decoratiu,

es deurà acabar

adequadament la paret de

façana.

Pèrgola de fusta sobre

accés exterior a recepció i

revestiment fusta façana

posterior Façana Nord i

Oest.

F2‐ Estructura

de fusta

L'estructura de fusta presenta

canvi de coloració, signes que

responen a zones de pudrició

blanca i pudrició cúbica

(depenent de la orientació de

la cara de l’element i de si

disposa d'alguna zona de

protecció) generalment la

causa que origina aquest canvi

és la colonització per fongs.

Una altra situació que

afavoreix els processos

patològics, entre altres l'aigua

que penetra als poros de la

fusta i omple els conductes

tubulars, saturant les fibres i

generant un primer estat

d'inflament que determina

l'ambient de desenvolupament

per als fongs de pudrició, així

com l'hàbitat per a insectes

xilòfags, termites, etc. Quan es

produeix la pèrdua de l'aigua

excedent en la fusta es

produeixen mermes i amb elles

l'aparició de fissures que

condueixen a una altra

patologia que se situa a

l'ensamblat dels elements i les

recolzaments. El problema

principal d'aquests pòrtics és

Existeix un error de disseny

pel que fa a les proteccions

contra l'aigua, que haurien

d'haver‐se contemplat en

diferents punts de

l'estructura (juntes, cares

més exposades a l'aigua,

testes, unió amb sòls i

forjats, etc). Sembla ser

que la fusta no està

tractada per estar en Classe

de servei 3 i al projecte

original se li va donar una

classe de servei 2

Es realitzarà una triple acció:

reparació/reposició de la fusta

en mal estat, el seu tractament

amb gels adequats per a les

condicions de servei (exposició

directa als agents abiòtics) i

finalment la protecció

geomètrica de la fusta

mitjançant la cobertura del

deambulatori per evitar el

contacte directe de l'aigua amb

els pòrtics de fusta, per

retornar‐la a classe d'ús 2

enlloc de 3. D'aquesta manera

a més posem fi als problemes

de filtració H3. S'ADJUNTA

MEMORIA EXPLICATIVA A

CONTINUACIÓ.

Pòrtics de pilars i jàsseres

de fusta del pati interior.



que la jàsseres inclinades

exteriors condueixen l'aigua de

pluja cap a dins l'edifici.

MP‐ Materials.

Pintura i

revestiments

degradats

Pèrdua de pigmentació per

fallada de durabilitat de la

pintura, degut a l'exposició al

sol o manca de gruix adequat

de revestiment

Espessor de la capa de

morter insuficient, es va

utilitzar morter projectat

que aporta el material en

una capa per comptes de

realitzar‐ho en dues o fins i

tot en tres capes i es va

pintar amb pintura acrílica

(no adequada per la gran

exposició al sol de

l'element).

Repicar la superfície, aplicar

una capa suficientment

gruixuda de morter (mínim 2

cm) amb mallatex i acabant

amb una capa de morter fina

(mínim 1 cm)acabant amb un

pintat de la superfície amb

pintura resistent als rajos UVA i

hidròfuga, amb capes segons

especificacions del fabricant,

del tipus Revetón Cotefilm NG

o similar.

Cassetons d'ascensor i

altres a coberta. Planta

baixa blocs A ,B i C

(cadascun d'un color

diferent: groc, blau i

vermell). Façanes en

general

MPI‐ Materials.

Pèrdues

d'aigua a la

piscina, mal

funcionament

de l'expulsió de

l'aire al jacuzzi i

error de

pendents al

paviment

La piscina té tres tipologies de

problemes: una que les

pendents de la zona de la

piscina (fora del vas) estan mal

executades i s'acumula aigua;

la segona que el nivell de

l'aigua baixa i no saben perquè

i la última que els escopidors

del jacuzzi estan obturats.

Defectes a la pell interior

de la piscina o als

conductes. Realització

incorrecta o insuficient de

les pendents d'evacuació

de l'aigua.

Obstrucció de la sortida

d'aire del jacuzzi per restes

de l'obra.

Es refaran les pendents del

exterior de la piscina (platja) i

es buidarà la piscina i repicarà

la superfície interior de piscina

a la zona afectada fins arribar

als conductes que es canviaran.

Es torna a tapar i fer l’acabat

de piscina, tot inclòs fins al seu

ús adequat sense problemes.

Piscina i jacuzzi (PS‐2).

MF‐ Material.

Ferro: oxidació

dels ferratges

dels banys

annexos a la

piscina

El material de ferramentes dels

lavabos del costat de la piscina

es troben molt oxidats,

aquests materials inclouen:

manetes, frontisses, etc.

S'ha utilitzat una tipologia

d'acer inadequat, ja que a

la resta de la instal∙lació no

es presenta aquest

problema (inclús en

ambients humits i amb

vapor clorat a l'ambient)

Es realitzarà la substitució dels

elements afectats: manetes,

frontisses, claus, etc. per ACER

INOXIDABLE AISI 316.

Ferratges zona piscina (PS‐

2)

MA‐ Material.

Ampits

finestres

Els ampits de les finestres són

metàl∙lics i amb canto viu i els

residents s'hi fan mal. També

presenten zones on la pintura

s'ha desadherit del material de

base.

La pintura sobre els

elements metàl∙lics no es

adequada per l’ús que es fa

dels ampits, on s'asseuen

els residents. A més la tria

d'aquest material pels

ampits és inadequada

perquè presenta cantells

tallants que son perillosos.

Es realitzarà la substitució dels

ampits, per uns altres de

formigó prefabricat imitació

pedra calissa, amb goteró. I es

refaran les juntes amb els

laterals dels forats amb els

brancals.

Tots els ampits de les

finestres.

MPL‐ Material.

Juntes de

cartró‐guix

Es marquen les juntes verticals

del cartró‐guix, probablement

on hi ha les omega de fixació.

Es col∙locarà un aplacat nou de

cartró‐guix per davant de

l’existent.

1‐ Entre els banys 11 i 9 hi

ha fissures verticals que

marquen les guies del

cartró‐guix

2‐Passadís del soterrani ‐1

(en general)

Fi‐ Esquerdes i

Fissures

Es produeixen una sèrie de

fissures als paraments verticals

i algún d’horitzontal, tant

interiors com exteriors.

Es tracta de defectes

d'execució (veure informes

al respecte) que es

manifesten a diferents

punts.

S'han de tractar les esquerdes

(que afecten al material base)

amb repicat del revestiment,

cosit amb grapes d'acer

inoxidable cada 30 cm. i la

realització final de nous

acabats lligats als existents i

amb mallatex. A les fissures,

que definim així quan només

afecten als revestiments, es

farà el mateix sense el grapat

del material base. A efectes

1‐ Entre els banys 11 i 9 hi

ha fissures verticals que

marquen les guies del

cartró‐guix

2‐ Entrada bany UC 2.

3‐ Dintells de finestres per

l'exterior (façana)

4‐ Façana Nord a l'alçada

de l'habitació 3 de la UC1

5‐ Des de l'habitació 3 a la

1 de la UC 1 es marca el

forjat.



d'amidament es contaran totes

com esquerdes per ser el cas

més desfavorable i no conèixer

sense fer massa cates quines

son d'un tipus i quines de

l'altre. TOTA LA SUPERFÍCIE DE

FAÇANES S'ACABARÀ AMB UN

REPINTAT AMB PINTURA

REVETÓN COTEFILM NG o

similar.

6‐ Façana Sud (bloc C) es

marca el forjat de coberta

amb una fissura

horitzontal. (VEURE

PLÀNOLS)

7‐Altres (veure plànols de

fissures i esquerdes)

MD 2.4 Normativa urbanística aplicable i justificació

La superfície del solar és de : 5.713,87 m2 segons escriptura de propietat

La superfície total edificada actual, abans de l'actuació, és de 2.831,52 m2.

Les característiques urbanístiques de la parcel∙la són les següents:

Planejament vigent: Pla Parcial U3 “El Grau”

Text Refós (febrer 2005) de les Normes Subsidiàries de Canet de Mar.

Classificació del sòl: Sòl urbà consolidat.

Qualificació del sòl: U3 ‐ B7. Sistemes d’equipaments i dotacions.

Usos admesos: Equipaments. Residencial Públic.

JUSTIFICACIÓ DE L'ESTAT REFORMAT:

EDIFICABILITAT MÀXIMA: 0,6m2st/m2s: 5.713'87 m2 x 0'6= 3.428,32 m2 MÀX

OCUPACIÓ MÀXIMA: 30%: 5.713'87 m2 x 0'3= 1.714,16 m2 MÀX

La superfície total edificada després de l'actuació, serà de 3.008,5 m2 < 3.428,32 m2.

La superfície total d'ocupació després de l'actuació, serà de 1.660,32 m2 < 1.714,16 m2.

PER TANT, ES CUMPLEIXEN ELS PARÀMETRES URBANISTICS VIGENTS

Arenys de Mar, Abril de 2018

Promotor Redactor del projecte

Blanca Arbell Brugarola Pere Martínez Pica

Presidenta Fundació “Els Garrofers” Arquitecte

Estat Actual Estat Reformat Solar 5.713,87m2 5.713,87m2

Ordenació/Planejament U3 “El grau” U3 “El grau”

Altura reguladora (ARM) 7,00 (PSS+PB) 7,00 (PSS+PB)

Ocupació (30%) 1.334,09m2 (23,35%) 1.660,32m2 (29,05%)

Edificabilitat (0,6m2st/m2s) 2.831,52m2 (0,50m2st/m2s) 3.008,5m2 (0,52m2st/m2s)



NIF: 38804223A NIF: 38807535A

MD 3 Prestacions de l’edifici

La relació dels requisits generals del projecte, justificant la seva necessitat, exempció i abast si

així ho estableix la normativa, i tenint en compte les condicions de l’encàrrec, és:

Utilització: Condicions funcionals relatives a l’ús (o als usos) de l’edifici

Accessibilitat

Seguretat estructural

Seguretat en cas d’incendi

Seguretat d’utilització

Salubritat

Protecció enfront la humitat

Recollida i evacuació de residus

Qualitat de l’aire interior: evacuació de productes de la combustió de les instal∙lacions

tèrmiques i ventilació dels recintes

Subministrament d’aigua

Evacuació d’aigües

Protecció enfront del soroll

Estalvi d’energia

Limitació de la demanda energètica

Rendiment de les instal∙lacions tèrmiques: climatització, calefacció, refrigeració i

ventilació.

Eficiència energètica de les instal∙lacions d’il∙luminació

Contribució Solar mínima per a la producció d’ACS

Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

Ecoeficiència

En aquest cas, com que es realitza una intervenció en un edifici existent, es justificarà, en cada

apartat, l’exempció i/o de l’abast de l’aplicació de les exigències, tenint en compte el tipus



d’obres, l’àmbit d’aplicació de la normativa i la compatibilitat amb la naturalesa de la

intervenció.

MD 3.1 Condicions funcionals relatives a l’ús de l’edifici

Ús residencial públic

L’edifici presenta unes condicions d'habitabilitat que compleixen el CTE‐DB‐SUA "Seguridad de

Utilización y Accesibilidad”.

El compliment de les dimensions mínimes definides per un edifici d’aquestes característiques

es va justificar als plànols de distribució i cotes de cada planta al seu dia, quan es va presentar

el projecte de construcció de l’edifici de la Fundació a l’any 2008 per l’arquitecte David Sainz

Viladecans i no és objecte d’aquest projecte.

MD 3.1.2 Condicions funcionals relatives a l’accessibilitat

Les condicions d’accessibilitat establertes per la Llei 18/2007 del Dret de l’habitatge, el Codi

d’Accessibilitat de Catalunya (D. 135/1995) i el CTE DB SUA Seguretat d’Utilització i

Accessibilitat van estar contemplades i s’hi va donar compliment a l’hora de realitzar el

projecte de construcció de l’edifici, i; en qualsevol cas, no forma part de l’abast d’aquest

projecte.

MD 3.2 Seguretat estructural

A petició del departament d'obres de l'Ajuntament de Canet de Mar i de l'ITEC, contractat per

la propietat i en la seva representació, s'ha realitzat un estudi de la possible implicació d'un

recolzament deficient de la fonamentació de l'edifici en les fissures existents.

Tal com s'ha justificat anteriorment, és possible que la fonamentació de l'edifici es recolzi en

aquestes dues capes, que probablement presentin valors d'assentament diferents, i això, junt

amb el mal disseny de la posició de les juntes de dilatació, l'heterogeneitat d'alçades de l'edifici

(amb zones d'una planta, altres de dues i altres de tres) i la diferència de nivells de

recolzament de l'edifici (amb zones gairebé recolzades en el primer metre de terreny

superficial i d'altres en excavació de més de 5 metres) fa molt possible que l'edifici presenti

assentaments diferencials entre les seves sabates, en funció del material alterat o no en el que

recolzin.



Per tant i davant tantes incògnites, s'hauran de fer tres actuacions prèvies al començament de

les obres de reparació relacionades amb aquest tema:

1‐ Que es realitzi un nou informe geotècnic que permeti evaluar l'edifici construit (i no un

altre) i el seu comportament respecte dels dos estrats competents, de roca no alterada però

també de l'alterada, i que reconegui els seus nivells d'aparició en profunditat i espessor.

2‐ Que es realitzin cales per determinar l'existència o no de pous a les sabates de les zones de

terreny menys excavat i per tant més susceptibles de presentar problemes de competència, es

a dir, que permetin d'assegurar que en tots els casos el substrat de recolzament és terreny

competent (roca granítica) i quin tipus dels dos existents és.

3‐ Es prescriu una previsió d'injeccions de resines per la compactació i millora del terreny de

recolzament immediatament inferior a algunes de les sabates que es considera més probable

que presentin problemes d'assentaments diferencials*, ja sigui per presentar llums molt

diferents entre els recolzaments (distorsió angular), per càrregues diferents (per exemple per

diferents alçades de l'edifici) o bé per plans de recolzament diferent per diferent grau



*Es remet al plànol d'evaluació de consolidació de fonaments (nº 20)

MD 3.3 Seguretat en cas d’incendi

Les condicions de seguretat en cas d’incendi referent a l’abast del projecte de reparació de

lesions i defectes constructius compleixen les exigències bàsiques SI del CTE.

Aquestes exigències s’han satisfet adoptant solucions tècniques basades en el Document Bàsic

de Seguretat en cas d’incendi, DB SI.

Justificació del compliment de les exigències bàsiques SI

S’ adjunta fitxa justificativa del compliment del CTE DB SI.

Generalitat de Catalunya Departament d’Interior Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments

DGPEIS/Servei de Prevenció Pàgina 1 de 6

FITXA D’APLICACIÓ CTE. Condicions de protecció contra incendis RD 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació. RD 1371/2007, de 19 d’octubre, pel qual es modifica el RD 314/2006. BOE nº 22 de 25/01/2008 Correcció d’errors i errades del RD 314/2006. ORDEN VIV/984/2009, de 15 d’abril, per la qual es modifiquen determinats documents bàsics del Codi Tècnic de l’Edificació. RD 173/2010, de 19 de febrer, pel qual es modifica el Codi Tècnic de l’Edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat.

EDIFICIS D’ÚS RESIDENCIAL PÚBLIC

Data 17/12/2010

AM

BIT

Edifici o establiment destinat a proporcionar allotjament temporal, regentat per un titular de l’activitat diferent del conjunt dels ocupants i que pot disposar de serveis comuns, tals com neteja, menjador, bugaderia, locals per a reunions i espectacles, esports, etc. Inclou els hotels, hostals, residències, pensions, apartaments turístics, etc.

1. ACCESSIBILITAT PER A BOMBERS (DB SI 5)

ENTO

RN

Espais per a intervenció de bombers

Els edificis amb alçada d’evacuació > 9 m han de disposar d’un espai de maniobra amb les següents condicions: Amplada mínima lliure: 5 m Alçada lliure: la de l’edifici Separació màxima del vehicle a la façana de l’edifici: - Edificis fins 15 m d’alçada d’evacuació: 23 m - Edificis entre 15 i 20 m d’alçada d’evacuació: 18 m - Edificis de més de 20 m d’alçada d’evacuació: 10 m Distància màxima fins els accessos a l’edifici necessaris per poder arribar fins a totes les seves zones: 30 m Pendent màxima: 10% Resistència al punxonament : 100kN sobre 20 cm Ǿ

Vials d’accés per als bombers

Els vials d’aproximació han de complir les següents condicions: Amplada mínima lliure: 3.5 m Alçada mínima lliure: 4.5 m Capacitat portant del vial: 20 KN/m2

Forats en façana

Condicions que han de complir els forats en façana: Facilitar l’accés en façana a cada una de les plantes de l’edifici, l’alçada d’ampit respecte el nivell de planta a la que s’accedeix ≤ 1.20 m. Dimensions horitzontals i verticals han de ser almenys 0.80 m i 1.20 m. Distància màxima entre eixos verticals de 2 forats consecutius ≤ 25 m.

2. LÍMITS A L’EXTENSIÓ DE L’INCENDI (DB SI 1, 2, 6)

2.1. Estructura: descripció i grau d’estabilitat al foc (forjats, bigues, suports i demés elements estructurals)

Requeriments a garantir en funció de: - l’alçada d’evacuació de l’edifici (h) - situació de plantes sobre rasant o

plantes soterrani.

Alçada d’evacuació de l’edifici (h)

Plantes soterrani Plantes sobre rasant

h ≤ 15m h ≤ 28m h > 28m

Estructura general R-120 R-60 R-90 R-120

En escales protegides R 30 (no s’exigeix R a escales especialment protegides)

Vestíbul d’independència Parets EI 120 i portes amb la quarta part de la resistència al foc de l’element compartidor i com a mínim EI2 30-C5

Cobertes lleugeres (Gk ≤ 1kN/m²) i els seus suports R- 30 en cobertes lleugeres no previstes per evacuació d’ocupants i amb h < 28 m sobre rasant

Estructura sustentant d’elements tèxtils (carpes) R30 (excepte quan l’element s’acrediti de classe M2 i que a l’assaig es perfora).

2.2. Resistència al foc de les parets mitgeres, consideració de mur tallafoc

Elements verticals separadors amb d’altres edificis EI 120

FAÇ

AN

ES A la trobada amb elements

que compartimenten sectors d’incendi, zones de risc especial alt o escales protegides o passadissos protegits.

• EI 60 en una franja de 1.00 m d’alçada per evitar propagació vertical. • EI 60 en una distància D en projecció horitzontal, en funció de l’angle α format pel pla de les

façanes (taula punt 1.2 SI 2). En edificis diferents veïns, cada edifici complirà el 50% de D. • Materials que ocupen més del 10 %, classe B s3 d2 fins a 3,5 m d’alçada com a mínim i tota la

façana quan tingui més de 18 m d’alçada.





Data 17/12/2010

CO

BER

TES

A la trobada amb elements que compartimenten sectors d’incendi o zones de risc especial alt

• Recrescut de 0.60 m per sobre de coberta; o bé: franja REI 60 de 0.50 m d’amplada mesurada des de el edifici adjacent i franja de 1.00 m d’amplada situada sobre la trobada amb la coberta.

• Especificacions de distància entre elements amb EI < 60 en funció de la seva separació: Horitzontal (m) >2,5 2,00 1,75 1,50 1,25 1,00 0,75 0,50 0

Vertical (m) 0 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50 4,00 5,00

Materials de revestiment o acabat exterior, lluernaris, claraboies, ventilacions...

• Reacció Broof (t1) quan ocupin mes del 10% del revestiment o acabat exterior de les zones a menys de 5 m de la projecció vertical de façana la resistència al foc de la qual no sigui com a mínim EI 60, incloent la cara superior dels voladissos amb sortint superior a 1m; també lluernaris, elements d’iluminació o ventilació.

2.3. Sectors d’incendi : superfícies, resistència al foc del elements sectoritzadors

Sectors d’incendi

• L’establiment respecte la resta de l’edifici. • Zones d’usos subsidiaris:

o Residencial Habitatge (en tot cas) o Administratiu, Comercial i/o Docent > 500 m² o Pública Concurrència i ocupació > 500 persones o Aparcament > 100 m² (en tot cas si és robotitzat)

• S ≤ 2500 m² (5000 m2 amb protecció per instal·lació automàtica d’extinció).

Excepcions: • Establiment ≤ 500 m² : NO cal sector independent en edificis d’ús Residencial Habitatge. • Sectors de risc mínim : Sense limitació de superfície.

Requeriments a garantir en funció de: − l’alçada d’evacuació de l’edifici (h) − situació de plantes sobre rasant o

plantes soterrani.

Alçada d’evacuació de l’edifici (h)

Plantes soterrani Plantes sobre rasant

h ≤ 15m 15 < h ≤ 28m h > 28m

Elements separadors de sectors (1) EI 120 EI 60 EI 90 EI 120

Sector de risc mínim (2) no s’admet EI 120

Portes de pas entre sectors • EI2 t - C5, t es la meitat del temps de resistència al foc demanat a la paret a la que es trobi, o be la quarta part quan el pas es realitzi a través d’un vestíbul previ i de dues portes.

Cada habitació d’allotjament i office de planta que no sigui local de risc especial

Parets EI 60. Porta d’accés EI2 30-C5 en establiments de S>500m²

Elements d’evacuació protegits

Escala protegida i especialment protegida Compartiment EI 120; portes EI2 60-C5; tapes EI 60.

Vestíbul d’independència Compartiment EI 120 i portes amb la quarta part de la resistència al foc de l’element compartidor i com a mínim EI2 30-C5.

Ventilació o control de fums - Finestres o forats oberts a l’exterior de s ≥ 1 m2 a cada planta- Per un sistema de pressió diferencial - Per conductes

Finestres o forats en façana Distància d’elements EI < 60 en funció de l’angle α de façanes: α (o) 0 45 60 90 135 180 D (m) 3,00 2,75 2,50 2,00 1,25 0,50

Ascensors que comuniquen plantes de sectors diferents i no estan continguts en escales protegides.

Tots els accessos seran per portes E 30, o per vestíbuls d’independència amb una porta EI2 30-C5, exceptuant quan es considerin dos sectors i l’inferior sigui de risc mínim o disposi de portes E 30 o vestíbul d’independència amb una porta EI2 30-C5, el sector superior s’eximeix de les esmentades mesures. Obligat vestíbul d’independència en accessos a recintes de risc especial.

Cambres, patis o conductes que travessen elements de compartimentació

Tancament o barrera interior d’almenys la mateixa resistència al foc exigible a l’element travessat. Tapes de registre amb el 50% de la resistència al foc del tancament. Els conductes no estancs es limiten a 3 plantes i 10 m de desenvolupament vertical on els elements no siguin B-s3,d2; BL-s3,d2 o millor. Cal garantir la EI en els passos d’instal·lacions, excepte quan la secció de pas < 50 cm2.





Data 17/12/2010

2.4. Locals de risc especial (*): condicions d’aplicació

LOC

ALS

DE

RIS

C E

SPEC

IAL RISC BAIX RISC MIG RISC ALT

Elements estructurals R 90 R 120 R 180

Parets i sostres EI 90 EI 120 EI 180

Vestíbul d’independència - SI SI

Portes d’entrada EI2 45-C5 EI2 30-C5 (les dues) EI2 45-C5 (les dues)

Revestiment parets i sostres B-s1,d0 B-s1,d0 B-s1,d0

Revestiment terres BFL-s1 BFL-s1 BFL-s1

2.5. Reacció al foc dels materials

MA

TER

IALS

DE

REV

ESTI

MEN

T

En recintes protegits Terres CFL-s1 Parets i sostres B-s1, d0

En recorreguts normals Terres EFL Parets i sostres C-s2, d0 Tancaments formats per elements tèxtils (carpes i/o lones): M2 conforme a UNE 23727:1990

En falsos sostres o terres elevats o aquells que, sent estancs, continguin instal·lacions susceptibles d’iniciar o propagar un incendi

Terres BFL-s2

Parets i sostres B-s3, d0

COMPONENTS ELÈCTRICS Segons reglament específic

3. CONDICIONS D’EVACUACIÓ D’OCUPANTS (DB SI 3, DB SUA 1 a 5)

OC

UPA

CIÓ

Densitat d’ocupació (persones per unitat de superfície útil)

1persona / 20 m² en zones d’allotjament. 1 px / 2 m² en vestíbuls i zones generals d’ús públic en plantes soterrani, baixa i entresòl. 1 persona / 1 m² en sales d’ús múltiple. 1 persona / 3 m2 en lavabos de planta 1 persona / 40 m² en arxius i magatzems.

Zones d’ocupació nul·la Zones d’ocupació ocasional i zones accessibles únicament a efectes de manteniment (sala de màquines, locals per material de neteja).

ESPAI EXTERIOR SEGUR

S > 0,50 m2 / persona, en un radi de 0,1 P m (P = número d’ocupants previstos per la sortida; no necessari si P<50)

A més de 15 m de la façana en espais no comunicats amb la xarxa viària o altres espais oberts.

Permet la dissipació de calor i fums; accessible per bombers. Pot ser la coberta d’edifici estructuralment independent del edifici que hi surt sempre que

l’incendi no pugui afectar ambdós edificis.

3.1. Elements d’evacuació

POR

TES

PASS

OS

Dimensionat Capacitat: A ≥ P / 200 Amplada ≥ 0.80m (tota fulla de porta no pot ser menor que 0.60m, ni superar 1.23 m.

Característiques

Abatibles d’eix vertical i fàcilment operables si P>50 persones. Obertura en sentit d’evacuació si P>100 persones o bé és en un recinte d’ocupació > 50. Les portes giratòries han de tenir portes abatibles d’obertura manual al seu costat. Les portes automàtiques han de tenir un sistema que en cas de fallada asseguri que resten

obertes.

PASSADISSOS I RAMPES

Passadissos i rampes no protegits: Capacitat: A ≥ P / 200

Passadissos protegits: P ≤ 3S+200A

Amplada ≥ 1 m (0.80 m si P ≤ 10 persones habituals) Rampes per més de 10 persones: longitud ≤ 15 m i pendent ≤ 12%

Excepcions per a itineraris accessibles Longitud rampa < 3 m < 6 m En la resta de casos Pendent rampa ≤ 10% ≤ 8% ≤ 6%





Data 17/12/2010

ESC

ALE

S

Tipologia No protegides Protegides Especialment protegides

Evacuació descendent

Per h ≤ PB+1 Per h ≤ 28 m S’admet en tot cas

A ≥ P/160 E ≤ 3S+160As Amplada mínima segons nº de persones: 0,80 si P ≤25 persones

0,90 si P ≤50 persones 1,00 si P >50 persones

Evacuació ascendent

Per h ≤ 2,80 m Per P ≤ 100 fins h ≤ 6 m S’admet en tot cas

A ≥ P / (160-10h) E ≤ 3S+160As Amplada mínima segons nº de persones: 0,80 si P ≤25 persones

0,90 si P ≤50 persones 1,00 si P >50 persones

Vestíbul d’independència No es demana No es demana Des de zones de circulació. Espai lliure ≥ 0,5 m

Tramades Altura salvada ≤ 3.20 m. ≥ 3 esglaons (excepte en zones d’ús restringit).

Esglaons H = petjada C = altura

540 mm ≤ 2C + H ≤ 700 mm H ≥ 280 mm; C en tramades rectes o corbes compresa entre 130 y 185 mm. Per evacuació ascendent: amb davanter i sense volada. (Tramades corbes i escales d’accés restringit a SU 1)

Passamans A un costat per alçada > 555 mm. Als 2 costats si amplada lliure d’escala ≥ 1.20 m. Ha de tenir passamà intermedi si amplada lliure > 4,00 m.

ELEMENTS A L’AIRE LLIURE

PASSOS i RAMPES Capacitat: A ≥ P / 600 -Quan aquests elements condueixin a espais interiors, es dimensionaran com elements interiors, excepte: -Quan siguin escales o passadissos protegits que només serveixin per evacuar les zones a l’aire lliure i condueixin directament a sortides d’edifici -Quan discorrin per un espai amb seguretat equivalent a la d’un sector de risc mínim.

ESCALES Capacitat: A ≥ P / 480

3.2. Recorreguts d’evacuació

COMPATIBILITAT

Per establiments de S >1500m² integrats en edifici d’altre ús

sortides i recorreguts (no d’emergència) fins a un espai exterior segur independents de la resta de l’edifici.

Sortides d’emergència compatibles però accessibles per vestíbul d’independència.

Altura ascendent màxima (en tot o en part del recorregut)

4m fins a sortida de planta 6m fins espai exterior segur

Excepcions: Zones d’ocupació nul·la Zones ocupades únicament per personal de manteniment o control de serveis.

Nombre de sortides i recorreguts* màxims (* Els recorreguts es poden augmentar un 25 % si el sector disposa d’extinció automàtica)

1 sortida

Fins a PB + 2P: - Ocupació ≤ 100 persones - Recorreguts ≤ 25 m (*31,2m) o bé ≤ 50 m (*62,5m) si ocupació < 25 persones i sortida directa a espai exterior segur o espai a l’aire lliure amb risc d’incendi irrellevant (terrassa, coberta edifici...) - Altura d’evacuació ascendent < 10 m - No hi ha recorreguts per mes de 50 persones on l’evacuació ascendent sigui > 2 m Excepció per establiments de fins a 20 places d’allotjament i dotats d’un sistema de detecció i alarma: - Altura d’evacuació < 28 m.





Data 17/12/2010

Més d’una sortida

Recorreguts d’evacuació: -< 35m (* 43,7m) en zones previstes per la presència d’ocupants que dormen - en espais a l’aire lliure sense risc d’incendi (terrasses, cobertes...)< 75 m - Longitud sense alternativa < longitud màxima admissible en cas d’una única sortida

Més d’una sortida d’edifici - Quan calgui per l’ocupació de planta o bé per tenir més d’una escala descendent o més d’una escala ascendent.

Locals de risc especial - Recorreguts evacuació ≤ 25m (* 31,2m) Desembarcament d’escales a planta baixa

- Ocupació afegida d’escala: Persones ≤ 160A - En escales protegides: recorregut <15m fins sortida d’edifici (no s’aplica en zona de risc mínim)

3.3. Senyalització i enllumenat d’emergència

Senyalització - SORTIDA: En recintes > 50 m2 - SORTIDA D’EMERGÈNCIA: totes - RECORREGUTS: davant la sortida de recintes > 100 persones i en tot canvi de direcció.

Característiques dels senyals UNE 23-034

Visibles amb fallada del subministrament d’il·luminació

normal

Per fotoluminescència, segons UNE 23-035-4:2003 1:2003, UNE 23035-2:2003 i UNE 23035-4:2003 i el seu manteniment segons

UNE 23035-3:2003

Enllumenat d’emergència - En tots els recorreguts d’evacuació - En tots els recintes d’ocupació > 100 persones

Senyalització itineraris accessibles

- La senyalització dels mitjans d’evacuació anirà acompanyada del SIA (Símbol Internacional d’Accessibilitat per a la mobilitat).

- Els itineraris que condueixin a una zona de refugi o a un sector d’incendi alternatiu previst per a l’evacuació de persones amb discapacitat s’acompanyaran, a més a més, del rètol “ZONA DE REFUGI”.

3.4. Evacuació de persones amb discapacitat en cas d’incendi

Evacuació

- En edificis amb h>14 m, tota planta (excepte ocupació nul·la) que no disposi de sortida d’edifici accessible, caldrà:

un pas cap a un sector d’incendi alternatiu mitjançant sortida de planta accessible, o bé una zona de refugi amb:

- 1 plaça per a usuari amb cadira de rodes per cada 100 ocupants. - 1 plaça per a usuari amb mobilitat reduïda per cada 33 ocupants.

Itineraris accessibles La comunicació entre una zona accessible i una sortida d’edifici, una zona de refugi o un sector d’incendi alternatiu s’efectuarà a través d’un itinerari accessible.

4. RECURSOS PER A LA LLUITA CONTRA INCENDIS

4.1. Detecció i alarma

Detecció d’incendi Per Sc>500m²

Alarma (3)

4.2. Mitjans d’extinció

Hidrants exteriors (4) 1 hidrant per Sc compresa entre 2000 m2 i 10000 m2 . 1 hidrant més per cada 10000 m2 més o fracció. Sempre hidrants per h descendent > 28 m o h ascendent > 6 m.

Extintors Capacitat 21A-113B

- En cada planta: a 15 m de recorregut, - En zones de risc especial (5)

Columna seca Per h > 24 m.

Boques d’incendi equipades - Per Sc > 1000 m2 (BIE-25) - Per capacitat d’allotjament > 50 places - En zones de RISC ALT per combustibles sòlids (BIE-45)

Instal·lació automàtica d’extinció

- Per h > 28 m. - Per Sc > 5000m² - En cuines amb potència instal·lada ≥ 20kW - En centres de transformació de RISC ALT

Control de fums d’incendi En atris d’ocupació i/o sortida per > 500 persones





Data 17/12/2010

Ascensor d’emergència (6) Per h > 28 m. (1 ascensor accessible per cada 1.000 ocupants o fracció)

Senyalització de mitjans manuals p.c.i. UNE 23-033-1 Visibles permanentment; característiques com a 3.3

Notes:

(1) Considerant l’acció del foc a l’interior del sector excepte en els sectors de risc mínim (2) Sector de risc mínim: a) estar destinat exclusivament a circulació i no constitueix sector sota rasant; b) Q≤40MJ/m² en el conjunt del sector i Q≤50 MJ/m² en qualsevol dels recintes continguts en el sector, considerant la càrrega de foc aportada, tan pels elements constructius com pel contingut propi de l’activitat; c) estar separat de qualsevol altra zona de l’edifici que no tingui la consideració de sector de risc mínim mitjançant elements EI 120 i la comunicació amb aquestes zones es fa a través de vestíbuls d’independència; d) tenir resolta l’evacuació, des de tots els punts, mitjançant sortides directes a espai exterior segur (3) El sistema d’alarma transmetrà senyals visuals a més de les acústiques. (4) L’hidrant en via pública ha d’estar a<100m de la façana accessible i pot estar connectat a la xarxa pública d’abastament d’aigua (5) Un extintor a l’exterior del local o zona i pròxim a la porta d’accés (pot servir a diversos locals). Dins el local o zona s’instal·laran els que calgui per cobrir en recorregut real (inclòs el de l’exterior): a) <15m en risc mig o baix; b) <10m en risc alt (6) Les característiques de l’ascensor d’emergència s’inclouen a l’annex SI A de terminologia.

(*) Classificació dels locals i zones de risc especial integrats en edificis (s’exclouen els equips situats a la coberta)

RISC BAIX RISC MIG RISC ALT

En particular: Guarda-robes i custodia d’equipatges S ≤20 m² 20<S ≤100 m² S>100 m²

En general: Tallers de manteniment, Magatzems d’elements combustibles (mobiliari, teles, neteja, etc.) Arxius de documents, dipòsits de llibres, etc.

100<V ≤200 m3 200<V ≤400 m3 V>400 m3

Magatzem de residus 5<S ≤15 m² 15<S ≤30 m² S>30 m²

Aparcament de vehicles d’una viv. unif. o bé la S no superi els 100 m² En tot cas ------- -------

Cuines segons potència instal·lada (1 kW/litre d’oli) Veure condicions particulars de campanes, conductes, filtres i ventiladors 20<P ≤30 kW 30<P ≤50 kW P>50 kW

Bugaderies. Vestuaris de personal. Camerinos (excepte sup.WC) 20<S ≤100 m² 100<S ≤200 m² S>200 m²

Sales de calderes segons potència útil nominal (P) 70<P ≤200 kW 200<P ≤600 kW P>600 kW

Sales de màquines en instal·lacions de clima (segons RITE) En tot cas ------- -------

Sales de maquinària frigorífica a base d’amoníac ------- En tot cas -------

Sales de maquinària frigorífica a base d’halogenats P ≤400 kW P>400 kW -------

Magatzem per combustible sòlid de calefacció S ≤3 m² S>3 m² -------

Local de comptadors d’electricitat i de quadre generals de distribució En tot cas ------- -------

Centre de transformació amb aïllament dielèctric sec o de líquid amb punt d’inflamació > 300 oC En tot cas ------- -------

Centre de transformació amb dielèctric de punt d’inflamació ≤300 oC - per potència instal·lada P total: - per potència instal·lada en cada transformador:

P ≤2520 kVA P ≤630 kVA

2520<P ≤4000 kVA 630<P ≤1000 kVA

P>4000 kVA P>1000 kVA

Sala de màquines d’ascensor En tot cas ------- -------

Sala de grups electrògens En tot cas ------- -------



D 3.4 Seguretat d’utilització i accessibilitat

L'objectiu del requisit bàsic SUA Seguretat d’utilització i accessibilitat és reduir a límits

acceptables el risc de que els usuaris d’un edifici tinguin danys derivats d’un ús previst de

l’edifici.

El compliment de les exigències bàsiques de seguretat d'utilització accessibilitat, es justifica

adoptant a la part reparada, als elements que han estat reparats, solucions tècniques basades

en el Document Bàsic de Seguretat d'utilització i accessibilitat SUA.

3.4.1 Condicions per a limitar el risc de caigudes

Relliscositat dels terres

Aquest apartat és d’aplicació ja que es canviaran els paviments de tots els banys que

presenten problemes i la zona de la piscina. Així doncs, tenim que per un edifici d’Ús

Residencial Públic a zona de dutxes i/o piscines necessitarem un paviment de Classe 3.

Discontinuïtat dels paviments

Excepte a les zones d’ús restringit o exteriors i amb la finalitat de limitar el risc de caigudes

com a conseqüència de traspeus o d’entrebancades, el terra ha de complir les condicions

següents:

a) No tindrà juntes que presentin un ressalt de més de 4 mm. Els elements sortints del nivell

del paviment, puntuals i de petita dimensió (per exemple, els tancaments de portes) no han de

sobresortir del paviment més de 12 mm i el sortint que excedeixi de 6 mm a les seves cares

enfrontades en al sentit de circulació de les persones no ha de formar un angle amb el

paviment que excedeixi de 45º.



b) Els desnivells que no excedeixin de 5 cm es resoldran amb una pendent que no excedeixi el

25%

c) A les zones per a circulació de persones, el terra no presentarà perforacions o forats pels

que pugui introduir‐se una esfera de 1,5 cm de diàmetre.

Quant es disposin barreres per a delimitar zones de circulació, tindran una altura de 80 cm

com a mínim.

En zones de circulació no es podrà disposar d’un escaló aïllat, ni dos consecutius, excepte en

els casos següents.

a) en zones d’ús restringit

b) en les zones comuns dels edificis d’ús Residencial Habitatge

c) en els accessos i a les sortides dels edificis

d) a l’accés a un estrat o escenari. En aquests casos, si la zona de circulació inclou un itinerari

accessible, la o les escales no podran disposar‐se al mateix.

Desnivells

No és d’aplicació ja que els desnivells que es troben a l’edifici són existents i, per tant, no

formen part de l’abast d’aquest projecte.

Escales d’ús restringit

No és d’aplicació.

Rampes

No és d’aplicació ja que les rampes que es troben a l’edifici són existents i, per tant, no formen

part de l’abast d’aquest projecte.

Accessibilitat per a la neteja de vidres exteriors

No és d’aplicació ja que els vidres que es troben a l’edifici són existents i, per tant, no formen


3.4.2 Condicions per a limitar el risc d’impactes o d’enganxades

Es limitarà el risc que els usuaris puguin impactar o quedar enganxats en elements fixos o

practicables de l’edifici, d’acord amb el DB SUA 2.

Impacte amb elements fixes

No és d’aplicació ja que els elements fixes que es troben a l’edifici són existents i, per tant, no

formen part de l’abast d’aquest projecte.



Impacte amb elements fràgils

No és d’aplicació ja que els elements fràgils que hi puguin haver a l’edifici són existents i, per

tant, no formen part de l’abast d’aquest projecte.

3.4.3 Condicions per limitar el risc d’immobilització en recintes tancats

No és d’aplicació ja que els recintes que es troben a l’edifici són existents i, per tant, no formen


MD 3.5 Salubritat

L'objectiu del requisit bàsic "Higiene, salut i protecció del medi ambient", tractat d'ara

endavant sota el terme salubritat, consisteix a reduir a límits acceptables el risc de que els

usuaris, dins dels edificis i en condicions normals d'utilització, pateixin molèsties o malalties,

així com el risc que els edificis es deteriorin i que deteriorin el medi ambient en el seu entorn

immediat, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i

manteniment.

S’ adjunta fitxa justificativa del compliment del CTE DB HS.

HS CTE Paràmetres del DB HS per donar compliment a les exigències d’Habitabilitat, Salubritat

Ref. del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/1/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.3

abr

il 20

08

HS 1 PROTECCIÓ ENFRONT A LA HUMITAT

Exigències bàsiques HS 1: Protecció enfront la humitat (art.13.1 Part I CTE)

“Es limitarà el risc previsible de presència inadequada d’aigua o humitat en l’interior dels edificis i en els seus tancaments com a conseqüència de l’aigua provinent de precipitacions atmosfèriques, d’escorrentius, del terreny o de condensacions, disposant de mitjans que impedeixin la seva penetració o, si s’escau, permetin la seva evacuació sense la producció de danys.”

MURS

Coeficient de permeabilitat del terreny (1) Ks (cm/s) ≥ 10-2 10-5<Ks<10-2 ≤ 10-5 Grau d’impermeabilitat (3)

Presència d’aigua (2) Alta Mitja Baixa

TERRES

Coeficient de permeabilitat del terreny (1) Ks (cm/s) > 10-5 ≤ 10-5 Grau d’impermeabilitat

Presència d’aigua (2) Alta Mitja Baixa (4)

FAÇANES Zona Pluviomètrica (5) I II III IV V Grau d’impermeabilitat Zona eòlica Tot Catalunya és zona eòlica C (7)

Altura de coronació de la façana sobre el terreny (m) ≤ 15 16-40 41-100

Classe d’entorn (6) E0 E1

COBERTESLes condicions de les solucions constructives disposaran dels elements relacionats a l’apartat 2.4.2 del DB HS 1

Els punts singulars dels murs, terres, façanes i cobertes es resoldran d’acord a les condicions dels apartats 2.1.3, 2.2.3, 2.3.3, 2.4.4 del DB HS 1 respectivament.


Ref. del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/1/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.3

abr

il 20

08

HS 2 RECOLLIDA I EVACUACIÓ DE RESIDUS Per al dimensionament i ubicació dels elements veure fitxa DB HS 2

Exigències bàsiques HS 2: Recollida i evacuació de residus (art.13.2 Part I CTE)

“Els edificis disposaran d’espais i mitjans per extreure els residus ordinaris generats en ells d’acord amb el sistema públic de recollida, de manera que es faciliti l’adequada separació en origen dels esmentats residus, la recollida selectiva dels mateixos i la seva posterior gestió.”

Espais comuns de l’edifici Interior de l’habitatge En funció del sistema de recollida municipal →

Previsió de magatzem o espai de reserva

Espai d’emmagatzematge immediat

Porta a porta L’edifici disposa d’un magatzem de contenidors

Edificis d’habitatges

Contenidors de la brossa al carrer L’edifici té un espai de reserva

Els habitatges disposen en el seu interior d’espais per emmagatzemar les cinc fraccions dels residus ordinaris.

Edificis d’altres usos S’aporta estudi específic adoptant criteris anàlegs als establerts en el DB HS 2

OCT COAC (A4.v0) setembre 2017 1/2

CTE Paràmetres del DB HS per donar compliment a les exigències d’Habitabilitat, Salubritat HS

P. BÀSIC

CTE

RD.

314

/200

6, R

D. 1

371/

2007

, Ord

en V

IV/9

84/2

009

i Ord

en F

OM

/588

/201

7.©

CO

AC 2

017

Col·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cata

luny

a. A

ques

t doc

umen

t és

per a

ús

excl

usiu

del

s ar

quite

ctes

col

·legi

ats

auto

ritza

ts p

el C

OAC

. Qua

lsev

ol re

prod

ucci

ó, tr

ansf

orm

ació

, difu

sió,

com

unic

ació

o u

tilitz

ació

no

auto

ritza

da e

xpre

ssam

ent,

serà

obj

ecte

de

les

acci

ons

lega

ls e

scai

ents

, d’a

cord

am

b la

legi

slac

ió s

obre

pro

piet

at in

tel·l

ectu

al.

HABITATGES(Locals habitables) (1)

Ventilació general (2) sistema: híbrid, o bé mecànic

Àmbit: Conjunt de l’habitatge (locals habitables)

- S’aportarà un cabal d’aire exterior suficient per assolir que en cada local la concentració mitja anual de CO2 sigui < 900 ppm i que l’acumulat anual de CO2 que excedeixi 1.600 ppm sigui < 500.000 ppm·h, en ambdós casos amb les condicions de disseny de l’Apèndix C (3) del DB HS3.

- El cabal d’aire exterior aportat serà suficient per a eliminar els contaminants no directament relacionats amb la presència humana. Aquesta condició es considera satisfeta amb l’establiment d’un cabal mínim d’1,5 l/s per local habitable en els períodes de no ocupació.

Les dues condicions anteriors es consideren satisfetes establint una ventilació de cabal constant amb els valors de la Taula 2.1 (cabals mínims en funció del nombre de dormitoris (D) de l’habitatge).

Taula 2.1 DB HS 3 Cabals mínims per a ventilació de cabal constant en locals habitables

(L’Apèndix C del DB HS 3 determina un escenari de funcionament teòric de l’habitatge per tal que es pugui complir l’exigència de forma alternativa als valors de la Taula.)

Ventilació addicional

- Es disposarà d’un sistema que permeti extreure els contaminants que es produeixen durant l’ús de l’aparell de cocció de la cuina, de forma independent de la ventilació general dels locals habitables.

Àmbit: Cuina Cabal mínim de 50 l/s: Extracció mecànica de bafs i contaminants de la cocció (6)(7)

Ventilació complementària

Àmbit: Sala d’estar, menjador, dormitoris i cuina.

Elements: Finestres o portes exteriors practicables (5)

Superfície practicable ≥ 1/20 de la superfície útil de l’estança.

Locals no habitables

- Magatzem de residus- Trasters- Aparcaments

- L’aportació de cabal d’aire exterior serà suficient per a eliminar els contaminants propis de l’ús de cada local (humitats, olors, compostos orgànics i, en els aparcaments, monòxid de carboni i òxids de nitrogen).

El sistema de ventilació serà capaç d’establir, almenys, els cabals de la Taula 2.2 mitjançant una ventilació de cabal constant o variable(8):

Taula 2.2 DB HS 3 Cabals de ventilació mínims en locals no habitables

Locals d’altres tipus - Cal observar les condicions establertes pel RITE.

Cabals mínims (4)Habitatge amb:

0 - 1 D 2 D ≥ 3 DAdmissió d’aire des de l’espai exterior (5)

Dormitoris - 1 de principal: 8 l/s 8 l/s 8 l/s- altres dormitoris: - 4 l/s 4 l/s

Sales d’estar i menjadors: 6 l/s 8 l/s 10 l/sExtracció d’aire viciat (6)

Locals humits Mínim per local: 6 l/s 7 l/s 8 l/sHabitatge Mínim en total: 12 l/s 24 l/s 33 l/s

MAGATZEM DE RESIDUS TRASTERS APARCAMENTSEn edificis d’habitatge (9) En edificis d’habitatge

Cabal mínim: 10 l/s m2 0,7 l/s m2 120 l/s plaça

Sistema de ventilació: (5)(6)

Natural, Híbrid, o bé Mecànic

Natural, Híbrid, o bé Mecànic

Natural, o bé Mecànic

HS 3 QUALITAT DE L’AIRE INTERIORExigències bàsiques HS 3: Qualitat de l’aire interior (art.13.3 Part I CTE)“Els edificis disposaran de mitjans perquè els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin de manera habitual durant l’ús normal dels edificis, de forma que s’aporti un cabal suficient d’aire exterior i es garanteixi l’extracció i expulsió de l’aire viciat pels contaminants.Per tal de limitar el risc de contaminació de l’aire interior dels edificis i de l’entorn exterior de façanes i patis, l’evacuació dels productes de la combustió de les instal·lacions tèrmiques es produirà, amb caràcter general, per la coberta de l’edifici, amb independència del tipus de combustible i de l’aparell que s’utilitzi, d’acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques.”

Ref. del projecte:

I. VENTILACIÓ:

II. EVACUACIÓ DELS PRODUCTES DE LA COMBUSTIÓ DE LES INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES, exigències:

Es produirà amb caràcter general per la coberta de l’edifici i d’acord a la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques (10)

setembre 2017 2/2OCT COAC (A4.v0)

CTE

RD.

314

/200

6, R

D. 1

371/

2007

, Ord

en V

IV/9

84/2

009

i Ord

en F

OM

/588

/201

7.©

CO

AC 2

017

Col·l

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Cata

luny

a. A

ques

t doc

umen

t és

per a

ús

excl

usiu

del

s ar

quite

ctes

col

·legi

ats

auto

ritza

ts p

el C

OAC

. Qua

lsev

ol re

prod

ucci

ó, tr

ansf

orm

ació

, difu

sió,

com

unic

ació

o u

tilitz

ació

no

auto

ritza

da e

xpre

ssam

ent,

serà

obj

ecte

de

les

acci

ons

lega

ls e

scai

ents

, d’a

cord

am

b la

legi

slac

ió s

obre

pro

piet

at in

tel·l

ectu

al.

notes:

(1) Es consideren locals habitables: habitacions i estances (dormitoris, menjadors, biblioteques, sales d’estar, etc.), cuines, cambres higièniques, passadissos i distribuïdors interiors.

(2) Sistema de ventilació general: l’aire circularà des dels locals secs (obertures d’admissió) als humits (obertures d’extracció).(3) Apèndix C: Condicions de disseny per a la determinació del cabal de ventilació dels locals habitables dels habitatges.(4) Criteris per a l’aplicació de la Taula 2.1: Cabals mínims per a ventilació de cabal constant en locals habitables.

Locals secs: p.e: dormitoris, sales d’estar i menjadors. - Per als locals no recollits a la Taula amb usos semblants a sales d’estar i menjadors (p.e: sala de jocs, despatxos...), els cabals

de ventilació s’assimilaran als de sales d’estar i menjadors. - Als locals secs destinats a varis usos se’ls aplicarà el cabal corresponent a l’ús pel qual resulti un major cabal de ventilació.

Locals humits: p.e: cambres higièniques i cuines. - Quan en un mateix local es donin usos propis de local sec i humit, cada zona haurà de dotar-se amb el seu cabal corresponent.

Pel que fa als valors de cabals d’admissió i extracció, es recorda, que una vegada assignats els valors mínims de la Taula caldrà ajustar-los per tal de garantir l’equilibri de cabals.

(5) En general, les característiques dels espais exteriors venen definides per les normatives d’habitabilitat d’àmbit català o bé municipal. En absència d’aquestes, les condicions dels espais exteriors, a aquests efectes, seran les definides en el DB HS 3, apartat 3.2.1:

- Els espais exteriors i els patis han de permetre que en la seva planta es pugui inscriure un cercle de diàmetre D ≥ H/3, sent H l’altura del tancament més baix dels que els delimiten i D ≥ 3 m.

(6) L’expulsió de l’aire viciat s’ha de fer al final del conducte d’extracció, després de l’aspirador: - Per sobre de la coberta de l’edifici si es tracta d’un sistema híbrid: 1 m com a mínim; 2 m si és transitable; superar l’altura de

qualsevol obstacle que estigui a una distància entre 2 i 10 m de l’expulsió i/o 1,3 vegades l’altura de qualsevol obstacle que estigui a una distància ≤ 2 m.

- Separada: 3 m com a mínim de qualsevol element d’entrada d’aire (obertura d’admissió, porta exterior o finestra, boca d’admissió) i de qualsevol punt on hi puguin haver persones de forma habitual.

(7) L’apartat 3.1.1.3 del CTE DB HS 3 permet fer l’extracció mecànica de l’aparell de cocció amb conductes individuals o col·lectius i el D.141/2012 Condicions mínimes d’habitabilitat estableix que l’extracció de les cuines es farà amb conductes fins a la coberta de l’edifici.

(8) La ventilació de cabal variable estarà controlada mitjançant detectors de presència, detectors de contaminants, programació temporal o un altre tipus de sistema.

(9) Si en el projecte només es contempla l’espai de reserva per al magatzem de residus, caldria tenir en compte la previsió del sistema de ventilació.

(10) Reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques: Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis, RITE (RD. 1027/2007), Reglament de combustibles gasosos (RD. 919/2006) i algunes Ordenances municipals.


Ref. del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/1/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.3

abr

il 20

08

HS 4 SUBMINISTRAMENT D’AIGUA

Exigències bàsiques HS 4 Subministrament d’aigua (art.13.4 Part I CTE)

“Els edificis disposaran de mitjans adequats per subministrar a l’equipament higiènic previst d’aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficient per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d’aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l’estalvi i el control del cabal de l’aigua.

Els equips de producció d’aigua calenta dotats de sistemes d’acumulació i els punts terminals d’utilització tindran unes característiques tal que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens.”

Qualitat de l’aigua L’aigua de la instal·lació complirà els paràmetres de la legislació vigent per a aigua de consum humà. Els materials de la instal·lació garantiran la qualitat de l’aigua subministrada, la seva compatibilitat amb el tipus d’aigua i amb els diferents elements de la instal·lació a més de no disminuir la vida útil de la instal·lació.

El disseny de la instal·lació de subministrament d’aigua evitarà el desenvolupament de gèrmens patògens.

Sistemes antiretorn: Se’n disposaran per tal d’ evitar la inversió del sentit del flux de l’aigua

S’establiran discontinuïtats entre:

Instal·lacions de subministrament d’aigua i altres instal·lacions d’aigua amb diferent origen que no sigui la xarxa pública

Instal·lacions de subministrament d’aigua i instal·lacions d’evacuació Instal·lacions de subministrament d’aigua i l’arribada de l’aigua als aparells i equips de la instal·lació

Protecció contra retorns

Buidat de la xarxa: Qualsevol tram de la xarxa s’ha de poder buidar pel que els sistemes antiretorn es combinaran amb les claus de buidat

Cabals instantanis mínims:

Aigua Freda q ≥ 0,04l/s urinaris amb cisterna q ≥ 0,05l/s “pileta” de rentamans q ≥ 0,10l/s rentamans, bidet, inodor q ≥ 0,15l/s urinaris temporitzat, rentavaixelles, aixeta aïllada q ≥ 0,20l/s dutxa, banyera < 1,40m, aigüera i rentadora

domèstica, safareig, aixeta garatge, abocador q ≥ 0,25l/s rentavaixelles industrial (20 serveis) q ≥ 0,30l/s banyera ≥ 1,40m, aigüera no domèstica q ≥ 0,60l/s rentadora industrial (8kg)

Aigua Calenta (ACS) q ≥ 0,03l/s “pileta de rentamans q ≥ 0,065l/s rentamans, bidet q ≥ 0,10l/s dutxa, aigüera i rentadora domèstica, safareig,

aixeta aïllada q ≥ 0,15l/s banyera < 1,40m rentadora domèstica q ≥ 0,20l/s banyera ≥ 1,40m, aigüera no domèstica,

rentavaixelles industrial (20 serveis) q ≥ 0,40l/s rentadora industrial (8kg)

Pressió: Pressió mínima: Aixetes, en general → P ≥ 100kPa Escalfadors i fluxors → P ≥ 150kPa

Pressió màxima: Qualsevol punt de consum → P ≤ 500kPa

Condicions mínimes de subministrament als punts de consum

Temperatura d’ACS: Estarà compresa entre 50ºC i 65ºC (No és d’aplicació a les instal·lacions d’ús exclusiu habitatge)

Dimensions dels locals Els locals on s’instal·lin equips i elements de la instal·lació que requereixin manteniment tindran les dimensions adequades per poder realitzar-lo correctament. (No és d’aplicació als habitatges unifamiliars aïllats o adossats)

PROPIETATS DE LA INSTAL·LACIÓ

Manteniment

Accessibilitat de la instal·lació

Per tal de garantir el manteniment i reparació de la instal·lació, les canonades estaran a la vista, s’ubicaran en forats o “patinets” registrables, o bé disposaran d’arquetes o registres. (Si es possible també s’aplicarà a les instal·lacions particulars)

SENYALITZACIÓ Aigua no apta per al consum

Identificació Es senyalitzaran de forma fàcil i inequívoca les canonades, els punts terminals i les aixetes de les instal·lacions que subministrin aigua no apta per al consum.

Comptatge Cal disposar d’un comptador d’aigua freda i d’aigua calenta per a cada unitat de consum individualitzable.

Xarxa de retorn d’ACS La instal·lació d’ACS disposarà d’una xarxa de retorn quan des del punt de producció fins al punt de consum més allunyat la longitud de la canonada sigui > 15m

ESTALVI D’AIGUA Paràmetres a considerar

Dispositius d’estalvi d’aigua

A les cambres humides dels edificis o zones de pública concurrència les aixetes dels rentamans i les cisternes dels inodors en disposaran.


Ref. del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/1/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.3

abr

il 20

08 HS 5 EVACUACIÓ D’AIGÜES

Exigències bàsiques HS 5 Evacuació d’aigües (art.13.5 Part I CTE)

“Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extreure les aigües residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb els escorrentius”.

Objecte La instal·lació evacuarà únicament les aigües residuals i pluvials, no podent-se utilitzar per a l’evacuació d’altre tipus de residus.

S’evitarà el pas d’aires mefítics als locals ocupats mitjançant la utilització de tancaments hidràulics.

Ventilació Es disposarà de sistema de ventilació que permeti l’evacuació dels gasos mefítics i garanteixi el correcte funcionament dels tancaments hidràulics.

Traçat El traçat de les canonades serà el més senzill possible, amb distàncies i pendents que facilitin l’evacuació dels residus i seran autonetejables. S’evitarà la retenció d’aigües en el seu interior.

Dimensionat Els diàmetres de les canonades seran els adients per a transportar els cabals previsibles en condicions segures.

PROPIETATS DE LA INSTAL·LACIÓ

Manteniment Les xarxes de canonades es dissenyaran de forma que siguin accessibles per al seu manteniment i reparació, per a la qual cosa han de disposar-se a la vista o allotjades en forats o “patinets” registrables, o bé disposaran arquetes o registres.



MD 3.6 Protecció enfront del soroll

En aquest projecte sí que ens és d’aplicació ja que s’haurà de realitzar una rehabilitació

important a la coberta i això farà que aquest element envolvent hagi de complir amb els

paràmetres del CTE.

S’han comprovat els nous valors de nivells de soroll per a què compleixin amb les exigències

establides al CTE.

S’adjunta fitxa justificativa del compliment del CTE DB HR.

1

HR K-1

Annex K Fitxes justificatives

K.1 Fitxes justificatives de l'opció simplificada d'aïllament acústic

Les taules següents recullen les fitxes justificatives del compliment dels valors límit d'aïllament acústic mitjançant l'opció simplificada. Façanes, cobertes i sòls en contacte amb l'aire exterior (apartat 3.1.2.5)

Solució de façana, coberta o terra en contacte amb l'aire exterior: COBERTA SANDWICH

Elements constructius

Tipus Àrea

(1)

(m2)

% Buits Característiques

de projecte exigides

Part cega

Coberta amb plaques for-mades per dues planxes d'acer amb aillament de poliuretà (PUR) autoportant, amb un gruix total de 50 mm. Panells sandwich, model Delfos 1100 PUR d'EURO-PERFIL o similar, amb fixació oculta, amb un pen-dent de 7 a 30%. Marcatge CE segons EN 14509:2006.

240

=Sc 0

RA,tr(dBA)

= 35

≥ 35

Buits

=Sh RA,tr(dBA) =

≥

(1) Àrea de la part cega o del forat vista des de l'interior del recinte considerat.

HR K-2

K.2 Fitxes justificatives de l'opció general d'aïllament acústic

Les taules següents recullen les fitxes justificatives del compliment dels valors límit d'aïllament acústic mitjançant el mètode de càlcul. Envans. (apartat 3.1.2.3.3)

Tipus Característiques

de projecte exigides

m (kg/m2)=

≥ -

RA (dBA)=

≥ 33

Elements de separació verticals entre:

Recinte emissor Recinte receptor Tipus Característiques

Aïllament acústic en projecte exigit

Qualsevol recin-

te(1) no pertanyent

a la unitat d'ús (si els recintes no comparteixen portes o fines-tres)

Protegit

Element base

m (kg/m2)=

DnT,A =

≥ 50

RA (dBA)=

Extradosat ΔRA (dBA)=

Qualsevol recin-te

(1) no pertanyent a la unitat d'ús

(si els recintes comparteixen portes o fines-tres)

Porta o finestra RA=

≥ 30

Tancament RA=

≥ 50

D'instal·lacions Element base

m (kg/m2)=

DnT,A =

≥ 55

RA (dBA)=


D'activitat Element base

m (kg/m2)=

DnT,A =

≥ 55

RA (dBA)=


Qualsevol recin-

te(1) no pertanyent

a la unitat d'ús (si els recintes no comparteixen portes o fines-tres)

Habitable

Element base

m (kg/m2)=

DnT,A =

≥ 45

RA (dBA)=

Extradosat

ΔRA (dBA)=

Qualsevol recin-te

(1)(2) no perta-nyent a la unitat d'ús (si els recintes comparteixen portes o finestres)


≥ 20

Tancament RA=

≥ 50

D'instal·lacions

(si els recintes no comparteixen portes o finestres)

Element base

m (kg/m2)=

DnT,A =

≥ 45

RA (dBA)=


D'instal·lacions (si els recintes comparteixen portes o finestres)


≥ 30

Tancament RA=

≥ 50

D'activitat (si els recintes no comparteixen portes o finestres)

Element base

m (kg/m2)=

DnT,A =

≥ 45

RA (dBA)=


D'activitat

(si els recintes comparteixen portes o finestres)


≥ 30

Tancament RA=

≥ 50

(1) Sempre que no sigui recinte d'instal·lacions o recinte d'activitat. (2) Només en edificis d'ús residencial o hospitalari;

HR K-3

Elements de separació horitzontals entre:

Recinte emissor Recinte

receptor Tipus Característiques Aïllament acústic

en projecte exigit

Qualsevol recin-

te(1) no pertanyent

a la unitat d'ús

Protegit

Forjat m (kg/m2)=

DnT,A =

≥ 50

RA (dBA)=

Ln,w (db)=

Terra flotant ΔRA (dBA)=

ΔLw (db)=

L'nT,w=

65

Sostre suspès ΔRA (dBA)=

ΔLw (db)=

D'instal·lacions Forjat m (kg/m2)=

DnT,A =

≥ 55

RA (dBA)=

Ln,w (db)=


ΔLw (db)=

L'nT,w=

60


ΔLw (db)=

D'activitat Forjat m (kg/m2)=

DnT,A =

≥ 55

RA (dBA)=

Ln,w (db)=


ΔLw (db)=

L'nT,w=

60


ΔLw (db)=

Qualsevol recin-

te(1) no pertanyent

a la unitat d'ús

Habitable

Forjat

m (kg/m2)=

DnT,A =

≥ 45

RA (dBA)=



D'instal·lacions Forjat

m (kg/m2)=

DnT,A =

≥ 45

RA (dBA)=


ΔLw (db)=

L'nT,w=

60


ΔLw (db)=

D'activitat Forjat

m (kg/m2)=

DnT,A =

≥ 45

RA (dBA)=


ΔLw (db)=

L'nT,w=

60


ΔLw (db)=

(1) Sempre que no sigui recinte d'instal·lacions o recinte d'activitat. Mitgeres:

Emissor Recinte receptor Tipus Aïllament acústic

en projecte exigit

Exterior qualsevol

D2m,nT,Atr=

≥ 40

Façanes, cobertes i sòls en contacte amb l'aire exterior

Soroll Exterior Recinte receptor Tipus Aïllament acústic

en projecte exigit

Ld=

Protegit

Part cega:

D2m,nT,Atr =

≥ Buits:

HR K-4

K.3 Fitxes justificatives del mètode general del temps de reverberació i de l'ab-sorció acústica

La taula següent recull la fitxa justificativa del compliment dels valors límit de temps de reverberació i d'absorció acústica mitjançant el mètode de càlcul Tipus de recinte:.................................................................................. Volum, V (m3):

Element Acabat S

Àrea, (m

2)

Coeficient d'absorció acústica mitjà

Absorció acús-tica (m

2)

Sm 500 1000 2000 m

Terra

Sostre

Paraments

Objectes(1)

Tipus N

número

Àrea d'absorció acústica equiva-

lent mitjana, m,OA (m2) NA m,O

500 1000 2000 m,OA

Absorció aire (2)

Coeficient d'atenuació de l'aire,

mm (m-1

) Vmm4

500 1000 2000 mm

0,003 0,005 0,01 0,006

A, (m2)

Absorció acústica del recinte resultant

Vmm4

N

1j

j,m,OA

n

1i

iS·i,mA

T, (s) Temps de reverberació resultant

AV16,0T

Absorció acústica resultant de la zona comuna Absorció acústica exigida A (m

2)=

≥

=0,2·V Temps de reverberació resultant Temps de reverberació exigit

T (s)=

≤

(1) Només per a sales de conferències de volum fins a 350 m3 (2) Només per a volums majors a 250 m3

HR K-5

K.4 Fitxes justificatives del mètode simplificat del temps de reverberació

La taula següent recull la fitxa justificativa del compliment dels valors límit de temps de reverberació mit-jançant el mètode simplificat.

Tractaments absorbents uniformes del sostre:

Tipus de recinte

h Altura lliure, (m)

St Àrea del sostre.

(m2)

m,t


Aules

(fins a 250 m3)

Sense butaques entapissades

tS

12,023,0ht,m =

Amb butaques

entapissades 26,0

tS

12,032,0ht,m

=

Restaurants i menjadors

tS

12,018,0ht,m =

Tractaments absorbents addicionals al del sostre:

Element Acabat S

Àrea, (m

2)

m


Absorció acús-tica (m

2)

Sm 500 1000 2000 m

tS·t,m

n

1i

iS·i,m

=



MD 3.7 Estalvi d'energia ‐ 2013

Normativa d'aplicació

CTE Part I Exigències bàsiques d’estalvi d’energia, HE

CTE DB HE Document Bàsic Estalvi d’Energia

HE‐0 Limitació del consum energètic

HE‐1 Limitació de la demanda energètica

HE‐2 Rendiment de les Instal∙lacions Tèrmiques

HE‐3 Eficiència energètica de les instal∙lacions d’il∙luminació

HE‐4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE‐5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

Ordre Fomento 1635/2013 de 10 de setembre de 2013 pel que s’actualitza el DB HE Estalvi

d’Energia i les seves correccions d’errades ( BOE 8/11/2013).

Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’eco eficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

L'objectiu del requisit bàsic HE Estalvi d'energia consisteix en aconseguir un ús racional de

l’energia necessària per a la utilització dels edificis, reduint a límits sostenibles el seu consum i

aconseguir al mateix temps que una part d'aquest consum sigui de fonts d'energia renovable,

com a conseqüència de les característiques del projecte, construcció d’ús i manteniment.

MD 3.7.1 Limitació del consum energètic

No li és d’aplicació.

MD 3.7.2 Limitació de la demanda energètica


Àmbit d’aplicació:

b) intervenció en edificis existents

• reforma: cualquier trabajo u obra en un edificio existente distinto del que se lleve a cabo para



el exclusivo mantenimiento del edificio;

Dades Prèvies:

Zona climàtica: C2

Província: Barcelona, Capital Província: Barcelona, Alçada Capital: 1 m

Població: Canet de Mar, Alçada població: 6m, Desnivell entre població i capital de província:

20m.

Exigències: 2.2.2 Intervenciones en edificios existentes 2.2.2.1 Limitación de la demanda energética del edificio 1 Cuando la intervención produzca modificaciones en las condiciones interiores o exteriores de un elemento de la envolvente térmica que supongan un incremento de la demanda energética del edificio, las características de este elemento se adecuarán a las establecidas en este Documento Básico. 2 En las obras de reforma en las que se renueve más del 25% de la superficie total de la envolvente térmica final del edificio y en las destinadas a un cambio de uso característico del edificio se limitará la demanda energética conjunta del edificio de manera que sea inferior a la del edificio de referencia. 3 En las obras de reforma no consideradas en el caso anterior, los elementos de la envolvente térmica que se sustituyan, incorporen, o modifiquen sustancialmente, cumplirán las limitaciones establecidas en la tabla 2.3. Cuando se intervenga simultáneamente en varios elementos de la envolvente térmica, se podrán superar los valores de transmitancia térmica de dicha tabla si la demanda energética conjunta resultante fuera igual o inferior a la obtenida aplicando los valores de la tabla a los elementos afectados.

Limitació de la demanda energètica de l’edifici :

Quant la intervenció produeixi modificacions en les condicions interiors o exteriors d’un

element de l’envolvent tèrmica que suposin un increment de la demanda energètica de

l’edifici, les característiques d’aquest element s’adequaran a les establertes en aquest

Document Bàsic.



En les obres de reforma en les que es renovi més del 25% de la superfície total de l’envolvent

tèrmica final de l’edifici i en les destinades a un canvio d’ús característic de l’edifici es limitarà

la demanda energètica conjunta de l‘edifici de manera que sigui inferior a la de l’edifici de

referència.

En les obres de reforma no considerades en el cas anterior, els elements de l’envolvent

tèrmica que es substitueixin, incorporen, o modifiquen substancialment, compliran les

limitacions establertes a la taula 2.3. Quant s’intervingui simultàniament en varis elements de

l’envolvent tèrmica, es podran superar els valors de transmitància tèrmica de la citada taula si

la demanda energètica conjunta resultant fos igual o inferior a la obtinguda aplicant els valors

de la taula als elements afectats.

S’adjunta fitxa justificativa del compliment del CTE DB HE‐1.

Limitació de la demanda energètica HE 1 Pro jecte bàs ic

in tervenc ió en ed i f i c i s ex i s tents

ús d i ferent a l d’hab i ta tge

(1) Edifici de referència: edifici obtingut a partir de l’edifici objecte (edifici projectat) que es defineix amb la seva mateixa forma, mida, orientació, zonificació interior, ús de cada espai i obstacles, amb unes solucions constructives amb paràmetres característics iguals als establerts a l’Apèndix D del DB HE1.

© 2

014 Oficina Consultora Tècnica Col∙legi d'Arquitectes de Catalunya m

aig 2014

Referènc ia de pro jecte :

DADES

T ipus d’ intervenc ió :

Tipus: Tipus:

Reformes destinades a canvi d’ús característic de l’edifici Intervenció que produeix modificacions en les condicions exteriors o interiors d’un element de l’envolvent tèrmica i que suposa un increment de la demanda energètica de l’edifici Renovació de més del 25% de l’envolvent tèrmica final

Ampliació: veure fitxa d’obra nova Modificació substancial, substitució o incorporació d’elements de l’envolvent tèrmica

Ús de l ’ ed i f i c i :

Cl ima h ivern : A B C D E Cl ima est iu : 1 2 3 4

EXIGÈNCIES

L imi tac ió de l a demanda energèt ica

Es limitarà la demanda energètica conjunta de l’edifici de manera que sigui inferior a la de l’edifici de referència (1)

Demanda energètica conjunta edifici objecte < Demanda energètica conjunta edifici de referència

Transmitànc ies tè rmiques màximes

Es limitarà la transmitància tèrmica i permeabilitat a l’aire de les obertures i la transmitància tèrmica de les zones opaques de l’envolvent tèrmica de l’edifici, en l’àmbit de la intervenció:

Transmitància tèrmica màxima, W/m2 K

Zona c l imàt ica d’h ivern

A B C D E

Tancaments en contacte amb l ’ ex ter ior :

‐ Murs i elements en contacte amb el terreny 1,25 1,00 0,75 0,60 0,55

‐ Cobertes i terres en contacte amb l’aire 0,80 0,65 0,50 0,40 0,35

‐ Obertures i lluernes 5,70 4,20 3,10 2,70 2,50

Permeabilitat a l’aire màxima, m3/h m2

‐ Obertures 50 50 27 27 27

L imi tac ió de condensac ions en l ’àmbi t de l a in tervenc ió , s i s ’escau

En el cas en que es produeixin condensacions intersticials en l’envolvent tèrmica de l’edifici, aquestes seran tals que no produeixin una reducció significativa en les seves prestacions tèrmiques o suposin un risc de degradació o pèrdua de la seva vida útil. A més, la màxima condensació acumulada en cada període anual no serà superior a la quantitat d’evaporació possible en el mateix període.



MD 3.7.2 Rendiment de les instal∙lacions tèrmiques


MD 3.7.3 Eficiència energètica de les instal∙lacions d'il∙luminació


MD 3.7.4 Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària


MD 3.7.5 Contribució fotovoltaica mínima d'energia elèctrica


MD 3.8 Ecoeficiència

Decret d’eco eficiència

El projecte incorpora els criteris d’eco eficiència obligatoris pel Decret 21/2006 de la

Generalitat de Catalunya relatius a l’aigua, l’energia, els materials i sistemes constructius i els

residus.

Fitxa de Justificació del Decret 21/2006 “Adopció de criteris ambientals i d’eco eficiència en els

edificis” prèviament entregada .

NOTA DE L’ARQUITECTE:

Tal i com queda reflectit a l’article 2.2 de la LOE, “Les ampliacions, modificacions i

rehabilitacions només seran objecte de visat obligatori quan es tracti d'obres que alterin la

configuració arquitectònica dels edificis entenent com a tal quan produeixin una variació

essencial de la composició general exterior, la volumetria o el conjunt del sistema estructural o

tinguin per objecte canviar els usos de l'edifici” . Debut a la naturalesa de l'actuació es

considera que el projecte de reparació, objecte del concurs licitat, no és objecte de visat

obligatori. No obstant a l'haver introduït com a millora i a petició de la propietat un cobert lleuger

d' ampliació del porxo, que canvia la configuració i volumetria de l'edifici, amb posterioritat a

l’entrega d’aquest projecte global objecte de concurs al seu Promotor, dita ampliació com a part

del projecte afectada per visat obligatori serà visada al COAC i adjuntada al mateix.

DADES DE L'EDIFICI:

Usuaris

AIGUA tots els usos

%

V3.1.0

al menys una família de productes de la

construcció de l’edifici (productes destinats almateix ús), haurà de disposar d'un delssegüents :

etiqueta ecològica de la Unió Europea

aixetes de lavabos, bidets, aigüeres i equips de dutxa: cabal Q [ 12 l/min; Q ≥ 9 l/min a 1 bar

REPARACIÓ DE LESIONS I DEFECTES CONSTRUCTIUS EDIFICI FUNDACIÓ ELS GARROFERS

0%

cal justificar-ho adequadament a la memòria

en rehabilitació per la configuració prèvia de l’edifici o de

la normativa urbanística

a un espai comunitari

0

zona climàtica

demanda ACS a 600

contribució mínima d’energia solar en

producció d’ACS

edificis amb demanda d’aigua calenta sanitària

≥ 50 l/dia a 600 han de disposar de sistema de

producció d’ACS amb energia solar tèrmica

les diferents unitats privatives disposen segons el seu ús un sistema d’emmagatzematge per separat dels diferents tipus de residu :

HABITATGES (adaptant-se a

les ordenances municipals)

70

al'interior de les unitats privatives

parts massisses de tots els tancaments verticals exteriors, ponts tèrmics inclosos : Km [ 0,70 W/m

2K (1)(2)

distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya

marca AENOR Medioambienteetiqueta ecològica tipus I (UNE-EN ISO 14024/2001)etiqueta ecològica tipus III (UNE 150.025/2005 IN)

RESIDUS. DOMÈSTICS tots els usos

0

la zona no té servei de gas canalitzat o l’aportació energètica és cobreix amb

altres fonts d’energies renovables 0%

S

per protecció patrimoni cultural català

PRODUCCIÓ D’AIGUA

CALENTA SANITÀRIA AMB

ENERGIA SOLAR

si per la producció d’ACS s’utilitzen

resistències elèctriques amb efecte Joule; a qualsevol zona climàtica:

contribució mínima d’energia solar en producció d’ACS

RENTAVAIXELLES

preveu un espai fàcilment accessible de 150

dm3 per separar les fraccions següents:

envasos lleugers, matèria orgànica, vidre, paper/cartró i rebuig

no és d’aplicació quan :S

en edificis de nova planta per limitacions de la normativa

urbanística que impossibilita la superfície de captació

USUARIS DE L'EDIFICI

Nova edificació

ENERGIA tots els usos

USOS DE

L'EDIFICI:

Residències (gent gran, estudiants)

Residencial col·lectiu ( hotels, pensions, residències,

albergs )X

AIXETES

Administratiu (centres de l'Administració pública,

bancs,oficines)

SANEJAMENT xarxa de sanejament separada per aigües residuals i pluvials fins arqueta fora propietat o límit més proper

Esportiu ( polisportius, piscines i gimnasos)

ús docent, sanitari o esportiu: aixetes lavabos i dutxes : temporitzadors o detectors de presència

cisternes de vàters amb mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible

De

cre

t 2

1/2

00

6 -

Ado

pció

de

crite

ris a

mbi

enta

ls i

d'ec

oefic

iènc

ia e

n el

s ed

ifici

s. O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

.Col

·legi

d'A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

. D

epar

tam

ent d

e M

edi A

mbi

ent i

Hab

itatg

e. G

ener

alita

t de

Cat

alun

ya.

v 2.

0.5-

Mai

g 20

07ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS

EDIFICIS.

DECRET 21/2006

PRODUCTES

MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos

si es preveu la instal·lació d’aparell rentavaixelles: a l’espai previst, hi haurà una presa d’aigua freda i una d’aigua

calenta

Comarca:

ECOEFICIÈNCIA

PROJECTE BÀSIC

(ESPECIFICACIÓ DE LES DISPOSICIONS ADOPTADES)

Docent (escoles infantils i centres de formació primària,

secundària, universitària i professional)

Sanitari (hospitals, clíniques, ambulatoris i centres de salut)

Situació:

x

Municipi:

Reconversió d'antiga edificació

JOSEP BARÓ 32

Canet de Mar

ALTRES USOS (sense

perjudici d’altres

normatives)

PARÀMETRES D'ECOEFICIÈNCIA D’OBLIGAT COMPLIMENT

Maresme

Gran rehabilitació

Usuaris

l/dia

obertures de cobertes i façanes orientades a sud-oest (± 900), disposen d’element o tractament a l’exterior o entre els

dos vidres tal que : factor solar de la part envidrada S[ 35%

l’aportació energètica solar és cobreix amb altres fonts

d’energies renovables

l’edifici no compta amb suficient assolellament

AILLAMENT TÈRMIC

III

% (3)

obertures de cobertes i façanes d’espais habitables amb vidres dobles o similar :

Km [ 3,30 W/m2K (1)(2)

PROTECCIÓ SOLAR

S

% (4)

PROJECTE

S

HabitatgeUnifamiliar, núm. Hab:

Plurifamiliar, núm. Hab:

S

S

S

Residències (gent gran, estudiants)

N

1/2

5

5

5

5

6

6

5

4

6

8

4

5

4

4

5

8

7

3

(1)(2)

(3)(4)

De

cre

t 2

1/2

00

6 -

Ado

pció

de

crite

ris a

mbi

enta

ls i

d'ec

oefic

iènc

ia e

n el

s ed

ifici

s. O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

.Col

·legi

d'A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

. D

epar

tam

ent d

e M

edi A

mbi

ent i

Hab

itatg

e. G

ener

alita

t de

Cat

alun

ya. v

1.1

- Ago

st 2

006

MATERIALS

sistemes preindustrialitzats, com a mínim al 80% de la superfície de l’estructura

AILLAMENT TÈRMIC

AILLAMENT ACÚSTIC

Contribució solar mínima d'energia solar en la producció d'ACSCal fer constar el mateix percentatge de contribució solar que a (3)

PROJECTE PARÀMETRES AMBIENTALS D’OBLIGAT COMPLIMENT

(ESPECIFICACIÓ DE LES DISPOSICIONS ADOPTADES)

MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos

PARÀMETRES D'ECOEFICIÈNCIA D'OBLIGAT COMPLIMENT

AILLAMENT ACÚSTICelements horitzontals i parets separadores entre propietaris o usuaris diferents: aïllament mínim a so aeri R de 48

dBA

coberta ventilada

DISSENY DE L'EDIFICI

PROJECTE

en edificis d’habitatges que el 80% d’aquests rebin a l’obertura de la sala una hora d’assolellament directe entres

les 10 i les 12 hores solars, el solstici d’hivern

coberta enjardinada

que les diferents entitats privatives de l’edifici disposin de ventilació creuada natural

ECOEFICIÈNCIA

S

DECRET 21/2006

EDIFICIS D’HABITATGES exclusivament

ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS

EDIFICIS. PROJECTE BÀSIC

entre interior d’habitatges i espais comunitaris: aïllament mínim a so aeri R de 48 dBA

disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües pluvials de l’edifici

reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 20% de 0,70 W/m2K ; Km [ 0,56 W/m2Kreduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 30% de 0,70 W/m2K ; Km [ 0,49 W/m2K

sistemes preindustrialitzats, com a mínim al 80% de la superfície dels tancaments exteriors

CONSTRUCCIÓ

INSTAL·LACIONS

20

S

utilització d’energies renovables per obtenir la climatització (calefacció i/o refrigeració) de l’edifici

enllumenat d’espais comunitaris o d’accés amb detectors de presència, sense que afecti negativament al

sistema d’enllumenat

reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 10% de 0,70 W/m2K ; Km [ 0,63 W/m2K

Per tal de no entrar en contradicció amb el Codi Tècnic de l’Edificació, a partir de la data d’aplicació obligatòria del Document Bàsic HE (29/09/2006) laKm s’assimilarà a la UMlim, és a dir, a la Transmitància límit mitjana dels murs de l’edifici (taules 2.2 del CTE)

disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües grises i pluvials de l’edifici

en edificis d’habitatges, les obertures dels tancaments exteriors sobreexposats o exposats (NRE-AT/87),

disposen de solucions de finestra, doble finestra o balconada, on el conjunt de bastiment i envidrament tenen aïllament a so aeri R de ≥ 28 dBAen els edificis d’habitatges, els elements horitzontals de separació entre propietats i usuaris diferents, i també les

cobertes transitables, tenen solucions constructives en les que el nivell d’impacte Ln en l’espai inferior sigui [

74 dBA

en cas de demolició prèvia, reutilitzar els residus petris generats en la construcció del nou edifici

utilitzar al menys un producte obtingut del reciclatge de productes (de la construcció, pneumàtics, residus d’escumes, etc)

S

Per algunes zones climàtiques, els requeriments del CTE, son més restrictius que els del decret de ecoeficiència

façana ventilada a orientació sud-oest (± 900)

El codi de barres no és correcte. Han d'estar activades les macros i el

programa ha d'estar correctament instal.lat.

Revisa la configuració de seguretat de excel: Menú Macro, Seguretat i

posar Nivell de seguretat en 'Mig'.

S

S

PUNTS

S

en la construcció de l’edifici cal obtenir un mínim de 10 punts, utilitzant algunes de les solucions constructives següents:

2/2



MC MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MC 0 Treballs previs, replanteig i adequació del terreny

L’obra s’iniciarà amb els treballs de vallat, col∙locació de casetes d’obra, etc. tot segons l’Estudi

de Seguretat proporcionat per l’Arquitecte Tècnic i, a continuació es podrà començar amb les

feines pròpies de l’obra. Aquesta es realitzarà EN TRES FASES CONSECUTIVES D'OBRA, segons

el planning adjuntat a l’apartat d’Annexes d’aquesta mateixa memòria.

CLASSIFICACIÓ DESCRIPCIÓ

H1‐ Humitats per capil∙laritat S'observen humitats d'embossament de la pintura al sòcol de les façanes amb

despreniments de pintura en alguns casos i afectació també del revestiments (morter

exterior i guix interior)

H2‐ Filtració lateral interior‐interior Filtracions que es donen en paraments on s'hi empotren instal∙lacions d'aigua i/o

dutxes o wc adossats.

H3‐ Filtració lateral exterior‐interior Aquests trobaments tenen un problema de geometria per on es filtra l'aigua des de

l'exterior cap a l'interior, ja sigui per falta de pendents, per una pendent massa forta o

per falta de protecció per la part exterior que fa que l'aigua entri fàcilment.

H4 ‐ Filtració vertical coberta Quan plou cau aigua pel mig de la sala de la UC3 tot i que el problema és genèric a

totes les UC. També s'observa que hi ha humitats a les habitacions, fonamentalment

a la nº 1 de la U.C.1, així com en altres en les que els símptomes s’observen als

trobaments de les bigues amb les rematades de fusta de les bòvedes.

H5‐ Filtració dels lluernari Es produeixen filtracions pels lluernaris.

H6‐ Filtració derivada Filtracions derivades d'altres patologies com ara fissures i esquerdes.

J‐ Juntes HI ha dues juntes estructurals a l'edifici, entre els bloc A i B i l'altre els blocs B i C. El

problema és que les juntes estan mal executades; per començar són massa fines,

haurien de fer 3 cm però a més a més no tenen continuïtat per tot l'edifici. Un altre

problema és que no s'han fet juntes de paviment cada 5x5m ni juntes de retracció

perimetral.

E1‐ Fallada puntual del recobriment de

formigó als forjats exteriors.

Es comença a intuir el marcat de les armadures de las nervadures del PREDECA PI, de

l'armat; si bé no és una lesió generalitzada, és una patologia a tractar abans de que

degeneri totalment i influeixi en el comportament de les biguetes.

F1‐ Deteriorament del material. Fusta A) LA PÈRGOLA està formada per lames de fusta que el vent tendeix a desestabilitzar,

pel que algunes es troben soltes del seu anclatge. També ens trobem amb dues parts

trasdossades de fusta de les façanes Nord i Oest presenten problemes a la paret que

els hi serveix de recolzament. B)El revestiment

decoratiu exterior adossat a façana Nord es va col∙locar davant la paret sense que

aquesta estigués ben acabada. A més és de molt difícil manteniment (juntament amb

la Oest).

F2‐ Estructura de fusta L'estructura de fusta presenta canvi de coloració, signes que responen a zones de

pudrició blanca i pudrició cúbica (depenent de la orientació de la cara de l’element i

de si disposa d'alguna zona de protecció) generalment la causa que origina aquest

canvi és la colonització per fongs. Una altra situació que afavoreix els processos

patològics, entre altres l'aigua que penetra als poros de la fusta i omple els conductes

tubulars, saturant les fibres i generant un primer estat d'inflament que determina

l'ambient de desenvolupament per als fongs de pudrició, així com l'hàbitat per a

insectes xilòfags, termites, etc. Quan es produeix la pèrdua de l'aigua excedent en la

fusta es produeixen mermes i amb elles l'aparició de fissures que condueixen a una

altra patologia que se situa a l'ensamblat dels elements i les recolzaments. El

problema principal d'aquests pòrtics és que la jàsseres inclinades exteriors

condueixen l'aigua de pluja cap a dins l'edifici.

MP‐ Materials. Pintura i revestiments

degradats

Pèrdua de pigmentació per fallada de durabilitat de la pintura, degut a l'exposició al

sol o manca de gruix adequat de revestiment



MPI‐ Materials. Pèrdues d'aigua a la

piscina, mal funcionament de l'expulsió

de l'aire al jacuzzi i error de pendents al

paviment

La piscina té tres tipologies de problemes: una que les pendents de la zona de la

piscina (fora del vas) estan mal executades i s'acumula aigua; la segona que el nivell

de l'aigua baixa i no saben perquè i la última que els escopidors del jacuzzi estan

obturats.

MF‐ Material. Ferro: oxidació dels

ferratges dels banys annexos a la

piscina

El material de ferramentes dels lavabos del costat de la piscina es troben molt

oxidats, aquests materials inclouen: manetes, frontisses, etc.

MA‐ Material. Ampits finestres Els ampits de les finestres són metàl∙lics i amb canto viu i els residents s'hi fan mal.

També presenten zones on la pintura s'ha desadherit del material de base.

MPL‐ Material. Juntes de cartró‐guix Es marquen les juntes verticals del cartró‐guix, probablement on hi ha les omega de

fixació.

Fi‐ Esquerdes i Fissures Es produeixen una sèrie de fissures als paraments verticals i algún d’horitzontal, tant

interiors com exteriors.

MC 1 Sustentació de l'edifici

Les obres projectades a l’edifici existent no suposen un augment sensible de les càrregues als

fonaments de l’edifici, ni cap actuació que comporti la construcció de nous fonaments. VEURE

APARTAT SEGÜENT PER INCIDÈNCIES FONAMENTS‐TERRENY

MC 2 Sistema estructural

MC 2.1 Fonamentació i contenció de terres

Es prescriu una previsió d'injeccions de resines per la compactació i millora del terreny de

recolzament immediatament inferior a algunes sabates, a les zones assenyalades al plano

d'evaluació de consolidació de fonaments (nº 20), que son les sabates que es considera més

probable que presentin problemes d'assentaments diferencials, ja sigui per presentar llums

molt diferents entre els recolzaments (distorsió angular), per càrregues diferents (per exemple

per diferents alçades de l'edifici) o bé per plans de recolzament diferent per diferent grau



El sistema d'injecció de resines per la millora del terreny es realitzarà seguint les següents

indicacions i característiques:

CONSOLIDACIO: SISTEMA D'INJECCIÓ DE RESINES AL TERRENY PER ESTABILITZACIÓ D'ASSENTAMENTS

OBJECTE

La intervención de consolidación del suelo de cimentación con resinas expansivas es

necesaria con el fin de aumentar la capacidad portante del terreno de cimentación de la



estructura en cuestión, y su compacidad hasta conseguir una tensión admisible del

terreno bajo cimentación suficiente para soportar las cargas transmitidas por dicha

estructura y estabilizar los asientos que la misma presenta por diferencia de

comportamiento entre las zonas de terreno de naturaleza granítica alterada respecto de

zonas apoyadas en terrenos más compactos no alterados.

PARÀMETRES DE PROJECTE

Investigaciones sobre el terreno

Se deberá facilitar el Informe Geotécnico del terreno, por parte del cliente. Además,

durante la intervención, se realizan 6 ensayos penetrométricos DPM30, 3 antes y 3 después

de la intervención, con la finalidad de verificar la hipótesis de cálculo de proyecto.

DESCRIPCIÓ DE LA INTERVENCIÓ DE CONSOLIDACIÓ

Caracters Generals

La intervención de recompresión y consolidación tiene el objetivo de aumentar la

capacidad portante del suelo de cimentación. (mejora de las características tanto

mecánicas como hidráulicas del terreno tratado).

La tecnología aplicada debe permitir la densificación en las profundidades del terreno a

través de la inyección en el terreno mismo de resinas de poliuretano con alta presión de

expansión, que, expandiéndose transmiten al volumen sólido a su alrededor una acción

de compactación que origina un aumento de capacidad de carga.

Las inyecciones con el fin de cubrir la totalidad del volumen de suelo a tratar, se realizan

mediante la colocación de conductos de inyección alternados en diferentes planos de

profundidad, llamados en adelante "niveles".

La intervención de consolidación se efectuará sobre metros lineales de zapata corrida de

cimentación de muros y sobre zapatas aisladas de pilares

La intervención de recompresión y consolidación propuesta tiene como objetivo

aumentar la capacidad portante del terreno de cimentación de la estructura en cuestión

hasta conseguir una tensión admisible del terreno bajo cimentación suficiente para

soportar las cargas transmitidas por dicha estructura.

Perforació

La ejecución de los agujeros de inyección se realiza mediante taladros manuales

eléctricos de rotopercusión con una energía de impacto que corresponde a máx. 12‐14

Julios y una frecuencia de 1.200‐2.800 golpes/minuto. Este sistema de perforación,



ampliamente testado en edificios de elevado valor, no transmite vibraciones

considerables a las estructuras.

Las perforaciones, de un diámetro de 26 mm, ejecutadas a través de las cimentaciones,

se deben intercalar a distancias regulares de aproximadamente 0,90 m. De esta manera es

posible alcanzar el terreno a tratar y localizar con precisión el efecto de las inyecciones.

La colocación de los tubos de inyección se produce después de la perforación, siendo la

introducción de los tubos de acero por el agujero de perforación mediante percusión.

El esquema de inyección ha sido alterno en dos niveles para cada perforación. A partir de

las perforaciones hechas durante la investigación previa así como las perforaciones

hechas durante la intervención de consolidación, es posible comprobar el plano de apoyo

de la cimentación de la zona a tratar.

Injecció

La fase de inyección se lleva a cabo mediante el uso de una pistola que, acoplándose a la

boca del tubo de inyección, inyecta en el conducto enterrado la resina de alta presión de

expansión, previamente mezclada en una cámara especial de pre‐mezcla dentro de la

misma.

El empleo de instrumentos de nivelación láser debe permitir monitorear constantemente la

estructura, provocando desplazamientos verticales durante la inyección.

La interrupción de la inyección de resina viene determinada por la aparición de una de las

condiciones siguientes:

- el levantamiento de la estructura o,

- el límite de la presión de la bomba que inyecta la resina en el circuito primario, indicando el elevado grado de densificación obtenido en el conjunto resina/terreno.

Las operaciones de inyección deben ser aplicadas en primer lugar inyectando el material en

los niveles más superficiales, y posteriormente en los niveles más profundos.

Característiques de la resina

La resina expansiva debe poseer algunas características específicas fundamentales para el

éxito de la intervención. A continuación, mencionamos las más significativas e interesantes

para el trabajo en cuestión:

Presió d'inflament



La presión máxima de hinchamiento de la resina obtenida en condiciones edométricas

debe ser alrededor de los 10 MPa.

El análisis de las pruebas, junto con las investigaciones 'in situ', permite identificar las

tensiones totales aplicadas al terreno a lo largo del tratamiento de inyección.

Temps de reacció

El tiempo en que se completa la reacción de polimerización de la resina debe ser muy

rápido (del orden de algunos segundos). Dicha característica debe permitir al material

quedarse confinado en el espacio más cercano al punto de inyección, sin fluir demasiado

lejos;

Módul d' elasticidad

El módulo de elasticidad de la resina expandida puede variar entre 10 MPa y 80 MPa,

según el peso de volumen alcanzado en la reacción.

Dicha característica le permite al terreno tratado conservar una rigidez global comparable

con la del terreno natural, lo que evita redistribuciones anómalas de las tensiones.

Compatibilitat mediambiental

La resina expansiva debe poseer una certificación de compatibilidad medioambiental de

acuerdo con la normativa vigente en materia de contaminación.

SEGUIMENT DE LA INTERVENCIÓ

Nivelació

Durante la inyección de resina, con el fin de hacer una constatación del comportamiento

de la estructura con respecto a los desplazamientos verticales, se emplearan equipos

láser con una precisión de ± 0,5 mm.

Los receptores se colocaran en soportes especiales firmemente conectados a las paredes

verticales, con el transmisor láser montado en un trípode a una distancia segura del lugar

de trabajo.

El principio de levantamiento vertical de la estructura es una indicación de la efectividad

del tratamiento, ya que el mismo sólo puede tener lugar después de que la expansión

generada por el proceso de hinchamiento de la resina ha producido la densificación de

todo el terreno que se encuentra alrededor de las inyecciones en direcciones distintas



respecto a la vertical (principalmente en dirección horizontal), donde el estado de tensión

es menor.

Una vez alcanzada la igualdad entre las tensiones verticales y horizontales existentes, la

resina continua su acción expansiva ejerciendo una presión vertical que se transmite a la

cimentación, y que es reflejada por los receptores láser como desplazamiento vertical de

la estructura.

Probes de Penetració

Se realizarán pruebas de penetración en la zona objeto de la intervención, a fin de

determinar cuáles fueron las mejoras inducidas por las inyecciones de resina, en

términos de incremento en la resistencia dinámica (kg/cm2) del terreno tratado.

CONCLUSIONS Y RECOMANACIONS

La intervención ha sido realizada con el fin de aumentar la capacidad portante del

terreno de cimentación de la estructura en cuestión hasta conseguir una tensión

admisible del terreno bajo cimentación suficiente para soportar las cargas transmitidas

por dicha estructura.

Una vez que se detecte el indicio de levantamiento (0,5 mm) se detendrá la intervención

con la seguridad de haber estabilizado el movimiento original causante del asentamiento

del edificio. Posteriormente, un análisis comparativo de las pruebas de penetración

llevadas a cabo antes y después de la intervención, ratificará el aumento en la resistencia

dinámica obtenida en el suelo tratado.

Se recomienda que se asegure el correcto funcionamiento de la red de saneamiento del edificio, así

como la recogida y evacuación de aguas pluviales. Inspección y verificación de su correcto estado.

Fuertes alteraciones del equilibrio hídrico del suelo en la proximidad de las cimentaciones pueden

causar asentamientos incluso posteriormente a esta intervención, por eso además de la

intervención de Uretek, el cliente tendrá que efectuar una atenta y periódica verificación de la

integridad de todas las canalizaciones, un adecuado drenaje de las aguas pluviales, la eliminación

de la acción deshidratante de las raíces de los arboles cercanos, el relleno de pozos, excavaciones

y cavidades en general.

En relación a la reparación de las patologías detectadas y después de la intervención realizada, a

fin de permitir la redistribución de las tensiones inducidas de la resina en el suelo, será oportuno

observar un periodo de espera después de la conclusión de la obra antes de intervenir con las

necesarias obras de rehabilitación definitiva, que se tendrán que efectuar de conformidad a la

normativa vigente. Este periodo, durante el cual se podrán manifestar fisuraciones de leve



entidad, en función de la naturaleza del suelo.

TECNOLOGIA D'INJECCIO PROFUNDA I VERIFICACIÓ DE L'EFICACIA DE LA INTERVENCIÓ Los técnicos especializados deberán realizar directamente la implantación de la obra y la

ejecución de la Intervención, que será supervisada directamente “in situ” y/o de forma

remota por los Ingenieros de la Oficina Técnica.

La intervención está controlada en tiempo real y de manera continuada, mediante una

monitorización láser de alta precisión.

Las inyecciones se ejecutarán en profundidad en varios niveles para tratar de manera

uniforme todo el volumen significativo del terreno de cimentación afectado por las

cargas y que determina la estabilidad de la edificación.

Cada punto de terreno tratado sufrirá un aumento de las características mecánicas e

hidráulicas en la mayor medida posible, gracias a las inyecciones de la resina

expansiva.

De hecho, cada punto de inyección se continua hasta que se evidencie el principio de

levantamiento, es decir, hasta que los receptores láser que tienen monitorizada la

estructura, muestren un movimiento apenas perceptible (décimas de milímetro).

Este método asegura que la mejora obtenida es uniforme y que es el máximo alcanzable,

en condiciones de seguridad para la estructura.

El principio de levantamiento evidencia la Eficacia de la intervención, ya que indica que el

terreno de cimentación ha alcanzado un grado de compresión y una densificación

mayores, no sólo al contraste derivado de las cargas superpuestas, sino superior a éste

debido al “acto de inicio de levantamiento en sí mismo.

El sistema debe cumplir con la norma europea EN 12715 y el Reglamento Técnico para la

Construcción (D.M. de 14/01/2008). La empresa debe tener implantado un Sistema de

Gestión de la Calidad certificado. Los amteriales empleados deben disponer de

certificados que acrediten la resistencia a compresión, esfuerzo cortante, tracción,

flexión y compresión de larga duración, así como la presión de hinchamiento. La resina

no debe ser contaminante (en posesión de certificados de compatibilidad ambiental) y

debe cumplir con los estándares vigentes en materia de medio ambiente en el Estado

Español.

La resina debe caracterizarse por tener un tiempo de reacción rápido y por una elevada presión de expansión.

Ambas características son esenciales para la eficacia de la intervención. La rápida reacción asegura que toda la acción de consolidación de la resina se centra en el punto de inyección sin pérdidas que reducirían la eficacia de la intervención, y que pueden ser arriesgadas. La alta presión de expansión es esencial para ejercer una acción de compactación adecuada.

La acción de la resina depende del tipo de terreno. En suelos granulares (gravas, arenas),

las inyecciones actuan principalmente por permeación, en la medida en que la resina

rellena los huecos intergranulares del terreno y reemplaza el agua presente. En suelos

cohesivos, arcillosos, la permeación no es posible y por tanto la acción de refuerzo de la

inyección se produce a través de la formación en el terreno inyectado de una retícula

laminar de resina que se expande y comprime el suelo.



Obviamente, cuanto más potente es la resina, mayor compactación del suelo.

Además, se ha demostrado a través de pruebas “in situ” que la inyección de la resina

Geoplus en un suelo cohesivo, disminuye la permeabilidad alrededor de 50 veces la

original, haciendo que el terreno tratado se comporte sustancialmente más “insensible”

al fenómeno de contracción‐hinchamiento causado por la épocas de sequia ó de altas

precipitaciones.

OBRES POSTERIORS

Sucesivamente a la intervención, a fin de permitir la redistribución de las tensiones inducidas por la resina en el suelo, será oportuno observar un periodo de espera después de la conclusión de la obra antes de intervenir con las necesarias obras de rehabilitación definitiva, que se tendrán que efectuar de conformidad a la normativa vigente. Este periodo, durante el cual se podrán manifestar fisuraciones de leve entidad , en función de la naturaleza del suelo, de la cantidad de agua en su interior y del peso de la construcción, podrá variar de forma indicativa desde dos semanas, en terrenos granulares secos, hasta un año, en terrenos cohesivos saturados.

La primera aparición de grietas en un edificio, aunque limitadas, revela casi siempre, importantes asentamientos, debido a que la estructura antes de romperse, tolera siempre deformaciones. Una vez que se ha formado, la grieta es una superficie de discontinuidad que indica cualquier oscilación del plano de cimentación, incluso por motivos estructurales.

Por lo tanto, durante la intervención algunas lesiones podrán cerrarse así como otras podrán crearse; esto es un efecto normal del procedimiento de intervención y/o del levantamiento.

Fuertes alteraciones del equilibrio hídrico del suelo en la proximidad de las cimentaciones pueden causar asentamientos incluso posteriormente a la intervención objeto del presente contrato, por eso además de la intervención de Uretek, el cliente tendrá que efectuar una atenta y periódica verificación de la integridad de todas las canalizaciones, un adecuado drenaje de las aguas pluviales, la eliminación de la acción deshidratante de las raíces de los arboles cercanos, el relleno de pozos, excavaciones y cavidades en general.

GARANTIA CONTRACTUAL DECENAL DE LA INTERVENCIÓ

La intervención deberá estar garantizada durante diez años.

Si en este periodo se manifestasen asentamientos, la empresa del sistema hará otras intervenciones, a su propio cargo y en el marco de las mismas condiciones normativas del presente contrato.

PÒLISSA D'ASSEGURANÇA DECENAL

La intervención deberá estar cubierta por una póliza de seguro decenal que entrará en vigor a partir de la fecha de la firma de la entrega del trabajo. El certificado de seguro será emitido a la finalización de la obra.

EL PRESSUPOST HA D'INCLOURE:

• Implantación de la Obra (Transporte de Equipos y Personal);

• Medición y predisposición de los puntos de inyección, perforaciones e inserción



de tubos de inyección en el terreno;

• Monitorización Láser en tiempo real;

• Resina inyectada en el terreno

• Seccionamiento de tubos de inyección y sellado con mortero de reparación;

• Pruebas Penetrométricas;

• Garantía contractura Decenal;

• Póliza de Seguro Decenal.

MC 2.2 Estructura

Es remet a l'apartat anterior. Pel que fa a forjats i pilars no es preveu cap intervenció, excepte

la de reposició d’elements del sanejament i tractament a pilars i jàsseres de fusta.

Es prendran les mesures d'apuntalament oportunes sota la coberta sustentada per les bigues de fusta laminada encolada (a la zona del sostre de planta baixa), per tal d'evitar fletxes sobrevingudes QUAN ES REALITZIN LES FEINES DE JUNTES DELS ENVANS I DE LES FASSANES, per si els envans en contacte amb les jàsseres de fusta han entrat en càrrega. les reparacions d'aquests envans (per exemple el sanejat de les zones de contacte dels envans amb les jàssera de fusta o repicat al voltant del contacte) es realitzaran amb l'apuntalament de la zona a reparar fet fins al terreny i la realització dels detalls del planell D03. S'ha comprovat que la fletxa de càlcul de la jàssera de fusta de 24x46 cm, GL32, és admissible (L/400), per tant es deixarà que aparegui aquesta deformació però des‐solidaritzant‐la constructiva i estructuralment dels envans perpendiculars que hi ha per sota.

MC 3 Sistema envoltant i d'acabats exteriors

MC 3.1 Façanes

Part cega de les façanes

No es realitzen grans canvis, sí que es canvien revestiments d'acabats:

Pel que fa al tractament dels pòrtics de fusta existent, es realitzarà el seu sanejament,

reposició de material i tractament. Es remet a l'apartat següent de memòria de fusta per major

detall.

Per al tractament de les humitats a la façana Nord i testers, canviant el revestiment final

inferior per un sistema MURSEC ECO o similar (s’adjunten les descripcions a continuació).

També es canvien els ampits de les finestres del pati que actualment son metàl∙lics, per uns

altres de formigó polimèric de la casa ULMA, Model Recte L‐26 o similar (20‐25 mm gruix)

amb escaire als extrems model L‐26E, amb cantells rodons i goteró.



Pel que fa a les façanes algunes fusteries exteriors existents es retrassaran al pla interior de

façana, aprofitant la fusteria i substituint el premarc i el tapajunts.

Degut a la manca d'espessor i qualitat de la pintura existent, es realitzarà un repintat complet

de les façanes amb pintura Revetón del tipus Cotefilm NG llis mate o similar, colors RAL iguals

als existents, de qualitat, amb les micres adecuades i garantía de producte i aplicador.

On hi hagi un canvi de material prefabricat a 2in situ" (per exemple entre jàsseres paral.leles a

façana i forjats prefabricats) en la reparació dels enfoscats exterior i abans del re‐pintat, es

marcaran les juntes horitzontals entre ambdós elements deixant un rebaix ("berenjeno")

marcant la junta i tractant tota la junta segons detall del planell D03.

MEMÒRIA DE FUSTA Degut a la seva naturalesa orgànica, la fusta ha estat exposada a la degradació causada per agents biòtics i abiòtics, i per això necessita un tractament (i un manteniment) adequat per a la seva preservació. OBJECTE DE LA PROPOSTA

A) SANEJAMENT I RESTITUCIÓ AMB RESINES D'EPÒXID:

Es proposa el sanejament i la restitució de la secció de la fusta deteriorada per xilòfags, amb resines d’epòxid per bigues de secció vista.

‐ Realitzant la neteja i el sanejament de la fusta no resistent deteriorada per la acció dels xilòfags per mitjans manuals i mecànics de la fusta.

‐ Aplicant resina líquida a la superfície de fusta sanejada, cobrint galeries i clivelles. ‐ Realitzant el ancoratge químic amb resines d’epòxid dels rodons de fibra de vidre a la

fusta sanejada, disposats en la direcció longitudinal per armar la zona del encastament i disposats en la direcció transversal a les fibres per assegurar la unió d’ambdós materials.

‐ Realitzant el encofrat de la secció a substituir i posterior reblert de la secció amb resines d’epòxid i àrid de sílice en una proporció de 1:5 – una part de resines i cinc d’àrid per assolir la màxima resistència -.

Propietats de la resina d’epòxid Excel·lents característiques mecàniques Baixa i mitjana viscositat Versàtil per al seu ús Extraordinàries propietats químiques Impermeabilitat Bona estabilitat envers la llum Bona miscibilitat Resistència a compressió de les resines amb epòxid: 700 Kp/cm² Resistència a compressió de la barreja de resines amb epòxid i àrid: 800 Kp/cm² Resistència a flexo tracció de les resines amb epòxid: 300 Kp/cm² Resistència a flexo tracció de la barreja de resines amb epòxid i àrid: 350 Kp/cm² Mòdul elàstic de les resines amb epòxid: 30.000 Kp/cm²



Mòdul elàstic de les resines amb epòxid i àrid: 60.000 Kp/cm² Densitat de les resines amb epòxid: 1,1 grams per cm³ Densitat de la barreja de resines amb epòxid i àrid: 1,8 grams per cm³ Diàmetre dels rodons de fibra de vidre: 12 mm. Mòdul elàstic del rodons de fibra de vidre: 18.950 N/mm²

B) TRACTAMENT DE PROTECCIÓ DE LA FUSTA

Es proposa realitzar el tractament de l’estructura amb elements de fusta laminada afectats per filtracions continuades.

En l’àmbit preventiu i curatiu - en condicions de Classe II -.

Prèvia eliminació dels acabats en els elements de fusta que impedeixen la lliure transpiració dels porus, es realitzarà la polvorització de producte químic repel·lent en forma de gel, dues aplicacions. Injecció als encastaments dels elements principals, de producte químic repel·lent en forma de gel. Quan sigui necessari, injecció localitzada en aquells indrets afectats per la acció dels fongs de podriment i/o tèrmits subterranis. REQUISITS D’ACORD AMB EL CODI TÈCNIC DE LA EDIFICACIÓ. 3.1 Introducció 1| Aquest capítol tracta de les mesures per garantir la durabilitat de l'estructura almenys durant el que es consideri període de servei i en condicions d'ús adequat. 2| La durabilitat d'una estructura depèn, en gran mesura, del disseny constructiu i de la durabilitat natural, encara que en alguns casos és més necessari afegir un tractament. 3| En el cas de productes derivats de la fusta com els taulers estructurals de partícules, contraxapats, encenalls orientats etc., s'han de tenir en compte les especificacions recollides en les respectives normes de producte per a la seva ocupació en les diferents classes de servei. 3.2 Protecció de la fusta 1| La fusta pot patir danys causats per agents biòtics i abiòtics. L'objectiu de la protecció preventiva de la fusta és mantenir la probabilitat de patir danys per aquest origen en un nivell acceptable. 2| El fabricant d'un producte indicarà, en l'envàs i documentació tècnica de la dita producte, les instruccions d'ús i manteniment. 3.2.1 Protecció preventiva enfront dels agents biòtics 3.2.1.1 Generalitats 1| Els elements estructurals de fusta han d'estar protegides d'acord amb la classe d'ús a la que pertanyen, i segons es defineix en 3.2.1.2.



2| Es permet l'ús de fusta amb durabilitat natural suficient per a la classe d'ús prevista, segons el que estableix l'apartat 3.2.3, com a alternativa a l'aplicació d'un tractament protector. 3.2.1.2 Classes d'ús 1| El concepte de classe d'ús està relacionat amb la probabilitat que un element estructural pateixi atacs per agents biòtics, i principalment és en funció del grau d'humitat que arribi a assolir durant la seva vida de servei. Es defineixen les següents classes d'ús: A) Classe d'ús 1: l'element estructural està a cobert, protegit de la intempèrie i no exposat a la humitat. En aquestes condicions la fusta massissa té un contingut d'humitat menor que el 20%. Exemples: bigues o pilars a l'interior d'edificis. B) Classe d'ús 2: l'element estructural està a cobert i protegit de la intempèrie però, a causa a les condicions ambientals, es pot donar ocasionalment un contingut d'humitat de la fusta major que el 20% en part o en la totalitat de l'element estructural. Exemples: estructura d'una piscina coberta en la qual es manté una humitat ambiental elevada amb condensacions ocasionals i elements estructurals pròxims a conductes d'aigua. AMB LA REALITZACIÓ D'UN PORXO DE COBERTURA, ELS PÒRTICS EXISTENTS PASSARAN A TENIR AQUESTA CLASSE D'US C) Classe d'ús 3: l'element estructural es troba al descobert, no en contacte amb el terra. El contingut d'humitat de la fusta pot superar el 20% Es divideix en dues classes: Classe d'ús 3.1. L'element estructural es troba a l'exterior, per sobre del sòl i protegit, és a dir subjecte a mesures de disseny i constructives destinades a impedir una exposició excessiva als efectes directes de la intempèrie, inclemències atmosfèriques o fonts d'humitat. En aquestes condicions la humitat de la fusta pot superar ocasionalment el contingut d'humitat del 20%. Exemples: biga que vola a l'exterior però que a la seva zona superior i testes estan protegides per una cavalló o peces de sacrifici. Classe d'ús 3.2. l'element estructural es troba a l'exterior, per sobre del sòl i no protegit. En aquestes condicions la humitat de la fusta supera freqüentment el contingut de humitat del 20%. Exemples: qualsevol element la cara superior o testa es trobi sotmesa a l'acció directa de l'aigua de la pluja, pilar que sense estar encastat a terra guarda amb aquest una distància reduïda i està sotmès a esquitxades de pluja o acumulacions de neu, etc. D) Classe d'ús 4: l'element estructural està en contacte amb el terra o amb aigua dolça i exposat per tant a una humidificació en què supera permanentment el contingut d'humitat del 20%. Exemples: construccions en aigua dolça i pilars en contacte directe amb el terra; E) Classe d'ús 5: situació en la qual l'element estructural està permanentment en contacte amb aigua salada. En aquestes circumstàncies el contingut d'humitat de la fusta és més gran que el 20%, permanentment. Exemple: construccions en aigua salada. 3.2.1.3 Elecció del tipus de protecció davant d'agents biòtics 1 A la taula 3.1 s'indica el tipus de protecció exigit en funció de la classe d'ús. 2 Durant el transport, manipulació i muntatge dels elements estructurals de fusta,

aquests no hauran de quedar exposats a una classe d'ús superior a la prevista en les



seves condicions finals. Si això no fos possible s'ha de proporcionar una protecció addicional que cobreixi el risc existent.

Taula 3.1 Elecció del tipus de protecció

Classe d’us Nivell de penetració NP (UNE-EN 351-1) 1 NP1(1) Sense exigències específiques. Totes les cares tractades 2 NP1(2) (3) Sense exigències específiques. Totes les cares tractades 3.1 NP2(3) Almenys 3 mm. a la albeca de totes les cares de la peça. 3.2 NP3(4) Almenys 6 mm. a la albeca de totes les cares de la peça.

Totes les cares tractades 4 NP4(5) Almenys 25 mm. a la albeca de totes les cares. NP5 Penetració total de la albeca. Totes les cares tractades 75 NP6(4) Penetració total de la albeca i almenys a 6 mm. de la

fusta de duramen exposada.

(1) Es recomana un tractament superficial amb un producte insecticida. (2) El element de fusta haurà de rebre un tractament superficial amb un producte insecticida i fungicida. (3) Els elements situats en cobertes ventilades se li assignaran a la classe 2. En cobertes no ventilades, se li assignaran a la Classe3.1, a no ser que s’incorpori una làmina d’impermeabilització, llavors s’assignaran a la Classe 2. Tanmateix es consideraran de Classe 3.1 aquells casos en els que en el interior d’edificacions existeixi risc de generació de punts de condensació no evitables mitjançant mesures de disseny i evacuació de vapor d’aigua. (4) Les fustes no durables naturalment empleades en aquestes Classes d’us, hauran de ser fustes impregnables (Classe 1 de la norma UNE-EN 350-2). (5) Només per el cas de fusta de secció circular. 3 Algunes espècies coníferes freqüentment utilitzades en construcció com avets,

píceas, cedrevermell, són difícilment impregnables (excepte amb procediments especials). El fabricant garantirà que s'arriba a la protecció especificada per la seva classe d'ús.

4 En les obres de rehabilitació estructural en què s'haguessin detectat atacs previs per agents xilòfags, s'hauran incrementar els nivells de protecció corresponents a les classes d’ús normals en una categoria. En aquests casos s'aplicarà com a mínim: a) Als elements nous que s'integrin en l'obra i que no tinguin una

durabilitat natural suficient per resistir els atacs detectats: tractament superficial (NP 2) de caràcter insecticida i fungicida en funció de les patologies observades. En els casos en què s'hagin detectat atacs previs per tèrmits el tractament haurà de ser en profunditat (NP5), garantint que els caps de les bigues quedin totalment tractades en una longitud axial de 50 cm. A més, si durant el procés de col·locació de la fusta es fes un treball de testa de la fusta ja tractada, s'ha d'aplicar in situ un tractament superficial a les testes (NP 2), amb un producte protector almenys amb caràcter insecticida. En el cas d'atac per tèrmits s'ha de valorar la conveniència de l'ocupació addicional de tractaments de barrera, destinats a protegir el conjunt l'edifici, o de tractaments mitjançant sistemes d'esquers destinats a eradicar la colònia.

b) En el cas dels elements estructurals existents, els tractaments curatius d'atacs actius de fongs de podridura i tèrmits es realitzaran mitjançant la injecció en profunditat (almenys NP 5) de producte protector per poder impregnar adequadament la zona de duramen.



DESCRIPCIÓ DELS TRACTAMENTS

Injecció de producte químic repel·lent

Els tèrmits subterranis i d’altres agents xilòfags com els fongs de podriment, i fins i tot els corcs de gran grossària, tenen la capacitat de devorar no tan sols l’albeca, si no també el duramen de la fusta en servei.

Per aquest motiu, aquest tractament té com a objectiu impregnar mitjançant una bomba de membrana a alta pressió, un producte químic repel·lent d’extraordinària persistència, en tot el interior de la fusta. Classificat com a tractament en profunditat amb un consum variable en funció de la degradació, del tipus de plaga i de la fusta a tractar, a partir d’uns 7,3 litres per metre cúbic d’àrea tractada.

Nota: Les vàlvules quedaran vistes i es possible que estèticament no agradin i requereixin un massillat posterior no inclòs en el pressupost.

Impregnació de producte químic repel·lent

Els corcs de petita grossària i d’altres coleòpters menjadors de la fusta, es caracteritzen per tenir una metamorfosis completa, essent les formes de larves, les veritables causants dels danys que provoquen a la fusta. El tractament té com a objectiu posar en contacte el biocida amb les larves i amb les formes adultes. Aquestes últimes, responsables de l’aparellament i la posta d’ous a les esquerdes de la fusta, perpetuant així la continuïtat de la espècie.

PRODUCTES A UTILITZAR

Producte químic en forma de gel: ODEON GEL o similar

Inscrit al Registre de Plaguicides de la Direcció General de Salut Pública del Ministeri de Sanitat i Consum amb el nº 16-80-08535.

Per al tractament de fusta per a classe de risc 2 enfront de fongs basidiomicets, corcs i tèrmits del gènere Reticulitermesspp i microorganismes de putrefacció tova i altres microorganismes del sòl i tractament de la fusta preventiu enfront de fongs del blavós.



Ingredients actius: Permetrina0,45%.0,70 % Tebuconazol. 0,50 %Butóxido de Piperonilo

Altres components: Dissolvents i excipients

Tipus de formulació: Gel

Termini de seguretat: 24 hores. Consultar en cas de persones de risc.

Ús: Tractaments de insectes xilòfags ELS TREBALLS INCLOURAN: La informació de la resistència que ofereix les bigues davant el trepant en el cas de propostes que incloguin la injecció dels elements de fusta. El lliurament del Certificat del Tractament i el posterior Informe del Tractament, d’acord amb els protocols establerts per la Direcció General de Salut Pública del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya per a Establiments i Serveis Plaguicides. La garantia per als elements tractats, sense tèrmits subterranis per un període de 10 anys. Qualsevol rebrot en les zones tractades per injecció a tota la llum es curarà sense cap càrrec extraordinari, quedant per tant exclòs d’aquesta garantia qualsevol element no tractat per l'empresa contractada. CONDICIONS DE L'EMPRESA DELS TREBALLS DE FUSTA. L'empresa licitant haurà de tenir personal propi especialitzat en tots els processos necessaris per a la diagnòstic, sanejament i rehabilitació d’estructures de fusta. Els mitjans propis seran no destructius d’última generació de diagnòstic de patologies de fusta al servei dels tècnics, amb l’objectiu de recollir la informació necessària per portar a bon termini tots els processos necessaris per al sanejament i recuperació de la fusta. Protecció dels bens: Ha d'incloure la protecció del mobiliari i paviments, si escau, amb plàstics i cartrons. Personal tècnic: Capacitat per a manipular i efectuar tractaments amb productes Plaguicides, mitjançant el carnet de capacitació expedit per Direcció General de Salut Pública del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya per a Establiments i Serveis Plaguicides. Productes i sistemes d’aplicació: Els Plaguicides utilitzats als tractaments, estaran registrats i autoritzats per la Direcció General de Salut Pública, i Ministeri de Sanitat i Consum per a ús en higiene alimentària, ambiental i tractaments de la fusta. Gestió de residus: Tots els residus resultants de l‘aplicació, son degudament gestionats per una empresa de tractament autoritzada pel Departament de Residus de la Generalitat de Catalunya. OBSERVACIONS

- Es facilitarà el lliure accés a les zones a tractar, facilitant l'accés a totes les zones i elements a tractar en els dies programats per acord previ, la retirada de sostres falsos, de destorbs... -



- Es facilitarà a l'empresa el proveïment d’aigua i corrent elèctrica, així com l'entrada als nostres operaris.

- Mantenir les zones a tractar netes i lliures d’impediments i persones - El client anomenarà a la persona responsable de la instal·lació a tractar, qui serà

capacitada per signar els documents del tractament – avís i full informatiu del tractament - i fer-se responsable de que es compleixin els terminis de seguretat establerts.

- El termini de seguretat que marca el fabricant del producte, és de 12 hores. En el cas de persones sensibles - gent d’avançada edat, amb insuficiències respiratòries, asmàtics, al·lèrgics, infants, nadons i altres patologies -, el termini de seguretat és d’una setmana.

- En el cas de que la zona del tractament sigui un forjat o cruixia compartits amb persones alienes al tractament, serà d’obligat compliment per part del client, advertir-les de que es portarà a terme la intervenció.

- Cal retirar qualsevol estri de cuina, aliment i utensilis d’higiene personal que puguin resultar afectats pels tractaments.

- El client haurà d’aturar els aparells d’aire condicionat i/o similars, així com segellar qualsevol obertura i/o registre que pugui resultar afectada pel tractament.

- Aquests imports no inclouen els treballs de paletes, fusteria, lampisteria, pintura, etc., que siguin necessaris o puguin desprendre’s de les actuacions descrites a la nostre proposta. e inici de les obres.

- L'empresa disposarà d’una pòlissa de responsabilitat civil específica per a l’activitat constructora. Aquesta garantirà la cobertura davant de l’explotació de l’activitat, de la responsabilitat patronal, la derivada dels danys que puguin succeir entre professionals, la dels treballs executats i en execució, la derivada de danys en propietats col.lindants, en conduccions subterrànies...

- L'empresa disposarà d’un pla general de seguretat específic per a l’activitat constructora, així com un Sistema de Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals, segons la modalitat: Servei de Prevenció Aliena amb l'objecte de cobertura de l’activitat preventiva que determina la legislació en matèria de Prevenció de Riscos Laborals en las especialitats de Higiene Industrial, Ergonomia/Psicosociologia aplicada, Seguretat i Medicina del Treball. (Art. 14 de la LPRL i Cap. III del RSP).

- l'empresa tindrà realitzada la corresponent avaluació de riscos i planificació de la Acció Preventiva de les activitats corresponents als seus llocs de treball d’acord amb l’activitat desenvolupada pels tractaments antixilòfags (Art. 15 i 16 de la LPRL) i Cap. II de RSP).

- En cas de subcontractació, l'empresa subcontractada complirà amb TOTES les prescripcions aquí redactades

- L'empresa disposarà de tota la documentació que acredita i certifica tots aquest punts i els lliurarà en cas de requerir-se-li al client o el seu representant tècnic.

MEMÒRIA DE MURSEC ECO

Descripció del problema i de la solució amb MURSEC ECO + DRAINING En l’edifici objecte del diagnosi s’han detectat humitats de capil·laritat. Els murs absorbeixen la humitat del subsòl per pors i capil·lars evaporant-se finalment a l’atmosfera.

L’aigua provinent del subsòl conté sals dissoltes. A mida que s’evapora la humitat, les sals dissoltes cristal·litzen, degradant l’obra, l’arrebossat, el guix i la pintura.



Un cop diagnosticat el problema recomanem l’aplicació de la solució definitiva formada per MURSEC ECO + DRAINING.

MURSEC ECO: Amb el sistema MURSEC ECO inalàmbric aconseguim aturar el procés ascensional de la humitat i fem que aquesta baixi a través del capil·lars fins al subsòl.

DRAINING: Immediatament després d’instal·lar el dispositiu MURSEC ECO ja podem arrebossar els paraments amb el morter microporós DRAINING, el qual accelera enormement el procés d’assecament evitant els efectes de cristal·lització de les sals.

El sistema MURSEC ECO també permet reduir la humitat procedent de les parets amb terres laterals. Aquesta solució l’aplicarem sempre i quan no ens trobem amb presència física d’aigua.

Avantatges del sistema MURSEC ECO

1. No requereix obra: El disposit i instal·lació és fàcil i ràpida, sense necessitat de fer obra

2. No importa la composició ni la gruixària del mur: El sistema actua sobre tot el mur.

3. Aplicable també en soterranis: El sistema permet igualment el tractament de soterranis.

4. Sense productes químics.

Avantatges del morter DRAINING

1. Asseca per difusió i permeabilitat, no per contenció ni impermeabilització.

2. Antisals: La seva estructura interna està dissenyada per contenir les sals durant el procés d’evaporació.

3. Sense temps d’espera. Tant bon punt s’ha instal·lat el sistema MURSEC ECO ja es pot arrebossar immediatament sense haver d’esperar mesos que s’assequi el parament.

4. Acabat fi o rugós: Es pot triar un acabat fi o un acabat rugós segons es desitgi.

Descripció de les tasques a realitzar

1.- Escatar:

Els morters, guixos i pintures existents es troben hidratats i cal substituir-los pel morter DRAINING.

Escatar les parets fins a alçada d’humitat més 50 cm

Netejar acuradament i respatllar els paraments eliminant restes de guix, pòrtland o qualsevol altre material adherit a l’obra de base

2.- Tractament amb el sistema MURSEC ECO inalàmbric:



Estudi de la millor ubicació del dispositiu MURSEC ECO en funció de la distribució de l'habitatge i de les parets a assecar.

Presa de mostres del grau d’humitat intern de les parets per l’assegurament de l’assecament del mur.

Instal·lació del dispositiu MURSEC ECO. Tècnica patentada.

Calibració del dispositiu.

No requereix manteniment

3.- Revestiment DRAINING:

Si la paret ha d’anar revestida, aquesta ha de ser arrebossada amb morter DRAINING, ja sigui amb acabat d’interior fi o amb acabat rugós.

La superfície queda llesta per ser pintada als 15 dies amb base Pliolite. És fonamental que s’apliqui un recobriment transpirable de Pliolite per no eliminar les propietats del morter i evitar danys superficials. No aplicar pintures plàstiques.

Els revestiments degradats que no es substitueixin seguiran degradant-se per l’efecte de cristal·lització de les sals durant un temps indeterminat. Les sals higroscòpiques acumulades mantenen la humitat i inclús n’absorbeixen de la mateixa humitat ambient. Caldrà aleshores que apliquin morter especial microporós DRAINING en les zones afectades

Amb la instal·lació del sistema MURSEC ECO de variables tals com el material, la gruixària de la paret, l’alçada d’humitat o la quantitat de sals. Per assolir objectius d’assecament es necessiten normalment especial microporós DRAINING el ser habitat de forma normal assecar les parets.

MC 3.2 Cobertes

Part massissa de la coberta

La coberta es refarà de nou sencera en tres fases que es descriuran a l’arxiu de planificació de

les obres (a l’Annex a aquesta memòria).

Es realitzarà una coberta plana tradicional, amb acabat en grava per les parts no transitables i

enrajolat de rajola ceràmica antilliscant, de la marca Calaf o similar, sèrie Barcelona, de

14x28x1'4 cm. i 28x28x1'6 cm, amb junta de 10 mm. entre elles tant per les transitables, com

el passadís de circulació de manteniment.

Pel que fa a la coberta inclinada també s'acabarà enrajolada amb el mateix tipus de rajola que

en la coberta plana. En aquest cas es realitzarà una fixació mecànica de la impermeabilització,

per tractar‐se d'una pendent del 30% (segons CTE) (veure amidaments per a característiques i

detalls de plànols per geometria).



Pel que fa a la cobrició del porxo es realitzarà una nova coberta tipus sandwich amb dues

planxes d’acer i aïllament tèrmic de poliuretà (PUR) amb la cara interior de color marró imitant

la fusta perquè l’impacte visual des del porxo sigui el mínim (Aquest projecte ha estat visalt pel

Col∙legi d’Arquitectes de Catalunya).

Tots els detalls de materials es troben tant als plànols grafiats com als amidaments descits.

MC 4 Sistemes de compartimentació i d'acabats interiors

MC 4.1 Compartimentació interior vertical

4.1.1 Part cega de la compartimentació vertical

CV1: (envans interiors a refer‐banys) Envà de doble càmbra de 8 cm Gruix total ‐ 11cm

Composició Gruix (cm)

Enguixat mestrejat, acabat lliscat amb guix YF, pintat amb pintura plàstica amb acabat llis (cara dependència seca)

1

Envà de maó foradat de gran format amb doble cambra (peça: 33x20x7cm) col∙locat amb morter mixt 1:2:10

8

Arrebossat a bona vista remolinat de morter de ciment M‐8 i enrajolat amb rajola ceràmica 15x15 col∙locada amb morter adhesiu.

2

4.1.2 Obertures de la compartimentació interior vertical (portes)

Les actuacions que es preveuen a la fusteria interior consisteix en recol∙locar les portes,

balconeres, etc. existents en un altre lloc més convenient. Ja sigui als banys on es recuperen

les portes existents com a la planta PS‐1 on s’enretiren algunes fusteries sempre utilitzant les

mateixes en la mesura del possible.

MC 4.2 Compartimentació interior horitzontal

No es preveu cap intervenció a la compartimentació interior horitzontal.



MC 5 Sistema d'acabats

En aquest projecte només s’hi inclouen els acabats que es reparen parcial o totalment.

De forma genèrica, els paviments i els acabats de sostres i paraments seran els següents:

‐Enfoscat exterior amb morter de calç i ciment en zones de façana reparada (fisures ample

superior a 1 mm), amb 2 capes (gruixuda‐fina) amb interposició de mallatex i grapat del

material base per unir els dos llavis de la esquerda amb grapes d'acer inoxidable de diámetre

4‐5 mm. Fisures de menys de 1 mm. no es repararan i s'aplicarà de forma indicada a la fitxa

tècnica la pintura flexible revetón cotefilm NG o similar.

Solució patologia H2:

‐ Enguixat interior a bona vista pintat amb pintura plàstica en paraments verticals, a excepció

de banys i cuines.

‐ Enrajolats amb rajola de valència ceràmica en paraments verticals fins al sostre de banys que

garanteixen que els banys per complet tindran el seu paviment i les seves parets

impermeabilitzades fins una alçada de 2,10m amb Làmina plàstica amb no‐teixit de fibres

sintètiques en ambdues cares per a impermeabilització tant en exteriors com a zones humides

interiors, model Làmina Stop‐Water de la casa Estil Gurú, S.L. o similar.

‐ Paviment de gres porcel∙lànic anti‐lliscant per banys, mides a definir per la DF.

Solució patologia E1:

‐ Revestiment d’adherència i protecció d’armadures Sika MonoTop ‐910S o similar.

‐ Revestiment anticorrossió i capa d’adherència per a les armadures de formigó SikaTop

Armatec ‐110 EpoCem o similar.


- Canal de Formigó Polímer tipus ULMA, model MULTIV+® R200G o similar, ample exterior

236mm, ample interior 200mm i amb altures exteriors entre 80mm i 370mm, per a recollida

d‘aigües pluvials, en mòduls d’1m de longitut, secció en V optimitzada amb efecte

autonetejant especialment dissenyada per a trams de canal sense pendent longitudinal, perfils

d’acer galvanitzat per a protecció lateral, sistema de fixació sense cargols RapidLock® o similar

o acargolat, amb 8 punts de fixació per ml.



- Reixa per a col∙locació d’acabament del canal de formigó, la reixa serà entramada d’acer

galvanitzat de la casa ULMA o similar.

- Coberta de pannells sandwich aillant de poliuretà (PUR) autoportant amb doble cobertura

metàl∙lica d’acer destinat per a tancament en coberta, model Delfos 1100 PUR de la casa

EUROPERFIL o similar.


‐ Cel ras de plaques de guix laminat hidròfug en banys, perfileria semioculta, amb mida de

plaques 50x50 cm.

‐ La membrana RubberGard FR de Firestone o similar, de catxú EPDM Retardant al Foc és una

membrana per a impermeabilitzar cobertes, vulcanitzada al 100%, fabricada amb cautxú

sintètic del Terpolímer d’Etilè‐Propilè‐Diè. La membrana FR (Retardant al Foc) s’elabora amb

una pro‐forma de base estàndard i la superior amb els components retardants al foc.

‐ Aïllament tèrmic de coberta tipus Roofmate SL‐A de poliestirè extruït tipus panell rígid o

similar.


- Enrajolat de rajola ceràmica extruida natural sense esmaltar, sèrie Barcelona de la casa

Cerámicas Calaf o similar de dimensions 33x33cm aproximadament, el més semblant

possible a les existents, col∙locant peces d’acabament als finals de passadissos, també de la

sèrie Barcelona de la mateixa casa o el mateix producte similar que s’hagi col∙locat.

Solució pèrgola i forro façana:

- Perfils Dufix 80T de 800x200mm per la pèrgola sota bastidor de 40x40mm de la casa DURMI

o similar col∙locats sota l’estructura portant existent de la pèrgola.

- Perfils Dufix 90U de 900x18mm pel forro de la façana nord i oest sobre bastidor de

40x40mm de la casa DURMI o similar, anclats a la façana existent amb ancoratges en forma

d’L.

Solució patologia J:

- Perfil d’espuma de polietilè per a replè de fons de junta Sika o similar per a juntes.

- Sellador universal per a juntes d’unió Sikaflex AT Connection o similar.



Materials:

- COTEFILM NG LLIS MAT. Revestiment d’elevada elasticitat per a façanes, antifissures,

impermeabilitzant i decoratiu de la casa Revetón o similar.

- Escopidor d’ampit de finestra models L‐26 i L‐26E o similar, model recta per les parts centrals

i model escaire pels costats per a aconseguir el cantell arrodonit en els tres costats que

queden a la vista.

Al final de la memòria s'adjunten les fitxes de materials i productes mencionats més representatius, per tal de completar la informació i incloure la prescripció de les seves indicacions. Tots aquests productes es prenen com a exemple per a realitzar les explicacions i amidaments necessaris però es podran substituir per productes de similars característiques sempre que la DF ho aprovi.

MC 6 Sistema de condicionament, instal∙lacions i serveis

MC 6.1 Evacuació d’aigües

La instal∙lació d’evacuació d’aigües recull de forma separativa les aigües residuals i les pluvials

de l’edifici, conduint‐les a la xarxa separativa municipal i evitant l’entrada dels gasos de la

instal∙lació als locals amb la col∙locació de sifons hidràulics.

La instal∙lació es va dissenyar de forma que garantís les exigències bàsiques HS‐5 del CTE i

d’altres reglamentacions pel que fa a:

‐ ventilació

‐ traçat

‐ dimensionat

‐ manteniment

en les següents condicions:

Ventilació Es disposa de sistema de ventilació que permet l’evacuació dels gasos i garanteix el correcte funcionament dels tancaments hidràulics

Traçat El traçat i el pendent de la instal∙lació faciliten l’evacuació de les aigües residuals i dels residus evitant‐ne la retenció.

Dimensionat La instal∙lació es dimensiona per a transportar els cabals previsibles en condicions segures

Manteniment Es dissenya de forma que sigui accessible

El traçat, característiques i dimensionat es va calcular i presentar al seu dia al Projecte de

Construcció de l’edifici de la Fundació.

Pel que fa a les aigües residuals, s'estableixen noves conduccions fins a connectar amb les



existents molt properes, de recollida i evacuació dels banys que es refan. Es dotaran de

conducció vertical d'aireació anti‐dessifonament fins a coberta.

Pel que fa a les aigües pluvials, en aquest projecte es contemplen les reparacions referents a

les buneres i les seves canonades de recollida d’aigües pluvials de coberta. També es

realitzen noves recollides d'aigua pluvial exterior a la zona de la façana Nord de la planta

soterrani ‐1, al terreny. No es contemplen escomeses exteriors.

Materials i equips

Les canalitzacions es construiran amb un sistema de tub de PVC sèrie B per als baixants, petita

evacuació i ventilació; i tub de PVC a pressió per als col∙lectors horitzontals. Les unions i

elements especials es resolen amb peces de PVC del mateix sistema amb unions encolades i

amb junta de goma en trams de baixants i col∙lectors.

Els registres es faran amb peces especials de tub de PVC i tap roscat i seran accessibles

directament des de l’aparcament.

Els materials i equips compliran les condicions de l’apartat 4 “Productes de la construcció” del

DB HS 5.

Dimensionat

Els diàmetres de les canonades seran els adients per a transportar els cabals previsibles en

condicions segures. Mai no es reduirà el diàmetre en sentit d’evacuació de les aigües.

Les actuacions de projecte no alteren els cabals existents, al tractar‐se de reparacions i nova

ubicació d'elements ja existents, amb el mateix cabdal global per plantes, per tant es remet a

plànols pels diàmetres projectats que seran els mateixos que els existents

Pel que fa al cabal d’aigües pluvials, la intensitat pluviomètrica, “i”, del municipi de Canet de

Mar, comarca del Maresme, és de 135 mm/h (o l/h m2) i s’ha obtingut de la Taula B1 en funció

de la isohieta, “i”, 60, i de la zona pluviomètrica, B, que s’extreuen del mapa de la figura B1

(Apèndix B del CTE DB HS 5).

L'augment de cabal de recollida d'aigua de pluja que es connecta a la xarxa interior del

sistema existent es compatible amb aquest.

En aquest projecte es refaràn els banys de la Planta Baixa en la seva totalitat. Per això es

substituiràn tots els sanitaris, mecanismes de dutxes, etc. (tots els sanitaris a excepció de les



piques d’acer inoxidable que són fetes a mida) i els nous sanitaris es connectaran a la xarxa

existent d’evacuació d’aigües (després de realitzar cales per a confirmar els recorrreguts).

MC 6.2 Instal∙lacions tèrmiques

Instal∙lacions de climatització (calefacció, refrigeració, ventilació) i producció d'aigua calenta sanitària

L’edifici disposa d’instal∙lacions tèrmiques (calefacció i producció d’ACS) apropiades per

garantir el benestar dels ocupants i regulant el rendiment de les mateixes i dels seus equips,

donant compliment al Reglament d’instal∙lacions tèrmiques, RITE.

Aquestes són existents i no s’hi realitza cap modificació tret del seu desmuntatge durant

l’obra i la seva reposició a l’acabar la construcció de la nova coberta; el mateix passa amb les

instal∙lacions de plaques solars que també es troben situades a la coberta.

Aquestes màquines s’acopiaran a un lloc de l’obra a definir per la DF i la Propietat on no

molesti i no es trobi a la intempèrie per evitar que pateixi algún desperfecte.

La màquina de climatització, a la seva vegada haurà de garantir el funcionament amb

connexions de manera provisionals, durant el transcurs de l’obra degut a que l’edifici seguirà

funcionant i hi seguirà havent‐hi residents.

MC 6.3 Instal∙lacions elèctriques

En aquest projecte es faran els banys de la Planta Baixa en la seva totalitat. Per això es

desmuntaran els cel rasos dels banys i les llumeneres encastades i es reutilitzaran ubicant‐les

tal i com es mostra a la Documentació Gràfica d’aquest projecte.

Als banys es col∙locarà un avisador homologat per a discapacitats per a avisar en cas de

caiguda; aquest inclourà tots els ferratges i materials descrits al Decret 318/2006 i se’n trobarà

un al costat de cada inodor accessible.

Arenys de Mar – Juny de 2018 Pere Martínez Pica ‐ Arquitecte



MA ANNEXOS A LA MEMÒRIA

MA R Estudi de la gestió de residus

Es realitza la fitxa de gestió de residus per a evaluar el cost que aquest suposarà per l’obra.

Obra:

Situació:

Municipi :

Codificació residus LER Pes Volum

Ordre MAM/304/2002

grava i sorra compacta 0,00 0,00

grava i sorra solta 31,67 18,63

argiles 0,00 0,00

terra vegetal 0,00 0,00

pedraplè 0,00 0,00

terres contaminades 170503 0,00 0,00

altres 0,00 0,00

totals d'excavació 31,67 t 18,63 m3

si no

Pes/m2

Pes Volum aparent/m2

Volum aparent

(tones/m2) (tones) (m

3/m

2) (m

3)

obra de fàbrica 170102 0,542 809,047 0,512 762,323

formigó 170101 0,084 129,260 0,062 93,840

petris 170107 0,052 84,106 0,082 125,556

metalls 170407 0,004 5,920 0,001 1,332

fustes 170201 0,023 34,040 0,066 98,124

vidre 170202 0,001 0,888 0,004 5,920

plàstics 170203 0,004 5,920 0,004 5,920

guixos 170802 0,027 0,000 0,004 0,000

betums 170302 0,009 0,000 0,001 0,000

fibrociment 170605 0,010 5,920 0,018 11,840

definir altres: - 0,000 - 0,000

altre material 1 0,000 0,000 0,000 0,000

altre material 2 0,000 0,000 0,000 0,000

0,7556 1075,10 t 0,7544 1104,86 m3

Codificació residus LERPes/m2

Pes Volum aparent/m2

Volum aparent

Ordre MAM/304/2002(tones/m2) (tones) (m

3/m

2) (m

3)

sobrants d'execució 0,0500 74,7200 0,0896 77,9259

obra de fàbrica 170102 0,0150 31,8716 0,0407 35,4090

formigó 170101 0,0320 31,7237 0,0261 22,6635

petris 170107 0,0020 6,8382 0,0118 10,2660

guixos 170802 0,0039 3,4165 0,0097 8,4564

altres 0,0010 0,8700 0,0013 1,1310

embalatges 0,0380 3,7123 0,0285 24,8211

fustes 170201 0,0285 1,0501 0,0045 3,9150

plàstics 170203 0,0061 1,3746 0,0104 9,0045

paper i cartró 170904 0,0030 0,7221 0,0119 10,3356

metalls 170407 0,0004 0,5655 0,0018 1,5660

totals de construcció 78,43 t 102,75 m3

- altres

-

-

-

1 /

6 R

ESID

US En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r d

e 2

01

1. V

4 (

Fo

nt:

"Gu

ia d

'ap

lica

ció

de

l De

cre

t 2

01

/19

94

- P

rog

ram

a L

IFE-

ITEC

" )

totals d'enderroc

és residu

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en

una altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el

seu nou ús pugui ser acreditat. En una mateixa obra poden

coexistir terres reutilitzades i terres portades a abocador

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació,

Ampliació

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroc

tipus

quantitats

DECRET 89/2010, Regulador de la producció i gestió de residus de la construcció,i enderroc codificació

INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS.

Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus

Materials de construcció que contenen amiant

Residus que contenen hidrocarburs

especificar

especificar -

CARRER JOAN BARÓ 32

CANET DE MAR

no

Comarca : MARESME

Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

abocador

Residus d'enderroc

Residus de construcció

Terres contaminades

Residus que contenen PCB

FUNDACIÓ "ELS GARROFERS"

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

Destí de les terres i materials d'excavació

no es considera residu

reutilització

mateixa obra altra obra

-

especificar

especificar -

-

Codificació residus LER

Ordre MAM/304/2002

si

si

si

-

-

-

sisisi--

-

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

altres : 0,00 t 0,00 m3

Total d'elements reutilitzables 0,00 t 0,00 m3

Excavació / Mov. terres Volum

m3 (+20%) a altra autoritzada

terra vegetal 0graves/ sorres/ pedraplè 22,356argiles 0altres 0terres contaminades 0

Total 22,356

R.D. 105/2008 tones Projecte

Formigó 80 160,98

Maons, teules i ceràmics 40 840,92

Metalls 2 6,49

Fusta 1 35,09

Vidres 1 0,89

Plàstics 0,50 6,64

Paper i cartró 0,50 0,72

Especials* inapreciable inapreciable

projecte*

Contenidor per Formigó si si

Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) si si

Contenidor per Metalls si si

Contenidor per Fustes si si

Contenidor per Plàstics si si

No especials Contenidor per Vidre no no

Contenidor per Paper i cartró si si

Contenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especial) si si

5,00 17,360,00

2 /

6 R

ESID

US En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

d

ese

mb

re d

e 2

01

1. V

5 (

Fo

nt:

"Gu

ia d

'ap

lica

ció

de

l De

cre

t 2

01

/19

94

- P

rog

ram

a L

IFE-

ITEC

" )

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

5,00

(m3)

0,00

17,36

0,00

0,00

fusta en bigues reutilitzables

a la mateixa obra

Terres

reutilizació

GESTIÓ (obra)

R.D. 105/2008

0,00

0,00

si no especial

si especial

* Dins els residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materials

que hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a

l'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus

si no especial

no no especial

si no especial

si inert

si no especial

si inert

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú

d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

tipus de residucal separar

fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables

acer en perfils reutilitzables

6.-

1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

4.-

4.- El sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus

2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc.

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

gestió dins obra

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

MINIMITZACIÓ

PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres

5.-

5.-

6.-

minimització

Enderroc, Rehabilitació,

Ampliació

* A la cel·la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorar

la gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

Terres per a l'abocador

-

-

si

tipus de residu

DE LA CONSTRUCCIÓ

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :

12,00

Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 5,00

La distància mitjana al abocador : 15 Km 4,00

Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. 15,00

Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 0

Lloguer de contenidors inclòs en el preu 5,00

La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 70,00

RESIDU Volum

Excavació m3 (+20%) 12,00 €/m

35,00 €/m

35,00 €/m

370,00 €/m

3

Terres 17,36

Terres contaminades 0,00 0,00

runa bruta

Construcció m3 (+35%) 4,00 €/m

315,00 €/m

3

Formigó 157,28 -

Maons i ceràmics 1.076,94 -

Petris barrejats 183,36 2.750,40

Metalls 3,91 -

Fusta 137,75 -

Vidres 7,99 119,88

Plàstics 20,15 -

Paper i cartró 13,95 -

Guixos i no especials 12,94 194,14

Altres 0,00 -

Perillosos Especials 15,98

3.703,78

Elements Auxiliars

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : €

m3

euros

Classificació

0,00 - -

- 916,80

1.653,03 688,76 551,01

-

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

PRESSUPOST

3 /

6 R

ESID

US En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r 2

01

1 V

4 (

Fon

t: "G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

20

1/1

99

4 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

" )

100,00

629,12

-

191,81

46,95

12.923,26

1.887,36 786,40

156,36

Valoritzador / Abocador

-

639,36

runa neta

19,56 15,65

5.384,69 4.307,75

-

Costos*

Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la seva correcta

gestió

*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents

(dins el cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1.000 euros)

Transport

1375,26 100,00

-

Transport: entre 5-8 €/m3

(mínim 100 €)

Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Especials**: num. transports a 200 €/ transport

Tipus de residu i Nom, adreça i codi de gestor del residu

gestor adreça codi del gestor

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

GERMANS CASAS EXCAVACIONSPOL. IND. 9 PDA. RUALS-RIAL BUTIFARRA, FCA. 708, PARC. 10 08358 ARENYS DE MUNTE-897.05

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització

69,77 55,81

- 64,71

Compactadores

241,78 100,74 80,59

-

167,44

Matxucadora de petris

Casetes d'emmagatzematge


Ampliació

gestió fora obra

17.111,62 8.231,44 5.796,30

pressupost

GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus les

realitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc.)

34.843,14

El volum dels residus és de : 1.239,71

El pressupost de la gestió de residus és de : 34.843,14

unitats 1

unitats 1

unitats 2

Contenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàstics

unitats - unitats -

si

-

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal·lacions com :

Casetes d'emmagatzematge

Compactadores

Matxucadora de petris

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..)

4 /

6 R

ESID

US En

de

rro

c, R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

f

eb

rer

20

11

V4

(

Fon

t: "G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

20

1/1

99

4 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

" )

Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previ

acord de la direcció facultativa.

Estudi de Seguretat i Salut

Contenidor 5 m3

. Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

Bidó 200 L .Apte per a residus especials


Ampliació

documentació gràfica

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

Contenidor 9 m3

. Apte per a formigó, ceràmics, petris i fusta

Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus

Contenidor 5 m3

. Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

-

-

-

-

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a emmagatzematge, maneig, separació i altres

operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:

-

-

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.

5 /

6 R

ESID

US En

de

rro

c, R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r 2

01

1 V

4 (

Fon

t: "G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

20

1/1

99

4 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

" )


Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus,

aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n

donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.

plec de condicions

tècniques

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al

que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i

acceptat per la Propietat.

T 30,37 T

T 865,15 T

Càlcul de la fiança

Residus d'excavació * 30 T 11 euros

Residus de construcció i enderroc * 18 T 11 euros

Tones

euros

6 /

6 R

ESID

US En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

f

eb

rer

20

11

V4

(

Fon

t: "G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

20

1/1

99

4 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

" )

FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 89/2010

Percentatge de reducció per

minimització

Previsió inicial de l'Estudi

30,37


1153,53

Total excavació (tones)

Total construcció i enderroc (tones)

528,00

euros/T 198,00

Total fiança **

48,0

Si per les previsions del Pla de gestió de residus (que ha d'elaborar el contractista), es modifiquen les previsions de

generació de residus, per causa de modificació dels procediments de treball o en l'execució de les obres, aquest

document s'actualizarà i les noves dades es faran arribar a :

L'Ajuntament d'/de

* Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)

** Fiança mínima 150€

CANET DE MAR

euros/T 330,00

PES TOTAL DELS RESIDUS

%

Previsió final de

l'Estudi

25,00

FIANÇA

fiança

Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans

descrites, el càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s'estima que es podrà reduir en

un percentatge del:



MA P Programa de treball o pla d’obra

Es realitza un programa de treball o planning d’obra per a determinar els temps d’actuació de

cada fase així com els equips involucrats.

Id Modode tarea

Nombre de tarea Duración Comienzo Fin Predecesoras Nombres de los recursos

0 Projecte Bàsic i Executiu per la Reparació de lesions i defectes constructius a l'edifici de la Fundació "Els

132 días? 05/04 05/10

1 Implantació obra: col·locació casetes, determinació acopis i vallat per poder accedir al Bloc C per

2 días 05/04 06/04

2 Fase 1: Bloc C 36 días 09/04 28/053 Enderroc de la coberta 7 días 09/04 17/04 1 Equip de treball 4 Construcció de la

nova coberta 10 días 18/04 01/05 3;9 Equip de treball

;Equip de treball 5 Prova

estanqueïtat 2 días 02/05 03/05 4 Especialistes

6 Enderroc banys UC 1 i 25 días 02/05 08/05 4 Equip de treball 27 Construcció nous

banys UC 1 i 28 días 09/05 18/05 6;8 Equip de treball

;Equip de treball 8 Reparació fisures i

esquerdes interiorUC 1 i 2

4 días 03/05 08/05 6FF;10 Equip de treball

9 Reparació esquerdes i fissures exterior

7 días 09/04 17/04 Equip de treball 2

10 Col·locació ampitsfinestres i remats

1 día 02/05 02/05 4 Equip de treball

11 Pintat interior UC 1 i UC 2

4 días 21/05 24/05 8;7 Pintors

12 Pintat exterior color groc UC 1 i

2 días 25/05 28/05 11 Pintors

13 Col·locació pannell sandwich

5 días 21/05 25/05 7 Equip de treball ;Equip de treball

14 Implantació obra: canviar vallat per poder accedir al Bloc B per a completar la Fase

1 día 28/05 28/05 13 Equip de treball 2;Equip de treball

15 Fase 2: Bloc B 41 días 29/05 24/0716 Enderroc de la coberta10 días 29/05 11/06 14 Equip de treball 17 Construcció de la

nova coberta12 días 12/06 27/06 16;19 Equip de treball

;Equip de treball 18 Prova

estanqueïtat 2 días 28/06 29/06 17 Especialistes

19 Enderroc banys UC 3 i 45 días 05/06 11/06 22 Equip de treball 220 Construcció nous

banys UC 3 i 48 días 28/06 09/07 17 Equip de treball

;Equip de treball 21 Reparació

esquerdes i fissures interior

2 días 10/07 11/07 19 Equip de treball

22 Reparació esquerdes i fissures exterior façana O i S pati


23 Col·locació ampitsfinestres

2 días 10/07 11/07 20;21FF Equip de treball 2

24 Pintat interior UC 3 i 44 días 12/07 17/07 21 Pintors25 Pintat exterior

color vermell UC 32 días 18/07 19/07 24 Pintors

26 Col·locació pannell sandwich

4 días 12/07 17/07 21;23 Equip de treball ;Equip de treball

27 Treballs exteriors (soleres, instal·lacions,etc.)

4 días 18/07 23/07 26 Equip de treball ;Equip de treball 2

28 Implantació obra: canviar vallat per poder accedir al Bloc A per a completar la Fase

1 día 24/07 24/07 27 Equip de treball ;Equip de treball 2

29 Fase 3: Bloc A 53 días 25/07 05/10

Equip de treball Equip de treball ;Equip de treball 2

Especialistes

Equip de treball 2Equip de treball ;Equip de treball 2

Equip de treball

Equip de treball 2

Equip de treball

Pintors

Pintors

Equip de treball ;Equip de treball 2

Equip de treball 2;Equip de treball

Equip de treball Equip de treball ;Equip de treball 2

Especialistes

Equip de treball 2Equip de treball ;Equip de treball 2

Equip de treball

Equip de treball 2

Equip de treball 2

PintorsPintors




28 02 07 12 17 22 27 02 07 12 17 22 27 01 06 11 16 21 26 01 06 11 16 21 26 31 05 10 15 20 25 30 04 09 14 19 24 29abril 2018 mayo 2018 junio 2018 julio 2018 agosto 2018 septiembre 2018

Página 1

Aida

Sello

Aida

Sello

Aida

Sello

Aida

Sello

Aida

Sello

Aida

Sello

Aida

Sello

Aida

Sello

Aida

Sello

Aida

Sello

Id Modode tarea

Nombre de tarea Duración Comienzo Fin Predecesoras Nombres de los recursos

30 Enderroc de la coberta

16 días 25/07 15/08 Equip de treball

31 Construcció dela nova


32 Prova estanqueïtat

2 días 31/08 03/09 31 Especialistes

33 Enderroc banys UC 5 i 6

6 días 08/08 15/08 36;30FF Equip de treball 2

34 Construcció nous banys UC

8 días 31/08 11/09 31 Equip de treball ;Equip de treball

35 Reparació esquerdes i fissures interiors UC 5 i

3 días 12/09 14/09 34 Equip de treball

36 Reparació esquerdes i fissures exterior façana S pati


37 Col·locació ampits

3 días 12/09 14/09 35FF Equip de treball 2

38 Pintat interior UC 5 i 6

4 días 17/09 20/09 35;34 Pintors

39 Pintat exterior color blau UC

2 días 21/09 24/09 38 Pintors

40 Col·locació pannell


41 Treballs exteriors (soleres,

8 días 21/09 02/10 40 Equip de treball ;Equip de treball 2

42 Implantació obra: canviar vallat per poder accedir

1 día 03/10 03/10 41 Equip de treball ;Equip de treball 2

43 Desmuntatge vallat

1 día 04/10 04/10 42 Equip de treball ;Equip de treball

44 Desmuntatge obra

1 día 05/10 05/10 43 Equip de treball ;Equip de treball

Equip de treball


Especialistes

Equip de treball 2


Equip de treball

Equip de treball 2

Equip de treball 2

Pintors

Pintors




28 02 07 12 17 22 27 02 07 12 17 22 27 01 06 11 16 21 26 01 06 11 16 21 26 31 05 10 15 20 25 30 04 09 14 19 24 29abril 2018 mayo 2018 junio 2018 julio 2018 agosto 2018 septiembre 2018

Página 2



MA E Mesures de Seguretat i Salut

Es redacta un Estudi de Seguretat i Salut per part de l'Arquitecte Tècnic Carlos Vives, qui en

realitzarà també la coordinació, que tindrà en comte les 3 fases d'execució en que es dividiran

les feines d'execució del projecte, segons s'ha acordat amb la direcció del centre, per tal

d'interferir el menys possible amb el normal funcionament diari del centre, que es desocuparà

amb un terç dels interns per tal de lliberar una zona de treball equivalent a dues Unitats de

Convivència. Per major detall es remet al citat ESS.



MA CQ Control de Qualitat

S’adjunta el document per realitzar el Control de Qualitat.

CONTROL DE QUALITAT DE MATERIALS

2

CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS

MA

TE

RIA

LS

.

Ju

sti

ficació

del

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/1

99

8

Ofici

na C

onsu

ltora

Tècn

ica .

Col·le

gi d’A

rquitect

es

de C

ata

lunya

ÍNDEX

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

01. Formigó fabricat en central

02. Acer en barres o rotlles

2.3. Acer B 500 S

04. Armadures normalitzades (3)

4.2. Acer ME 500 T

08. Materials utilitzats com a aïllament tèrmic

09. Coberta plana

Llegenda:

(1) Armadures elaborades: les que arriben a l’obra tallades a mida

(2) Ferralla armada: la que arriba a l’obra ja muntada

(3) Armadures normalitzades: “mallazo”

Abreviatures utilitzades en materials estructurals (segons EHE-08):

Acer B: en barres

Acer S: soldable, de ductilitat normal

Acer ME: malles electrosoldades

3

CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS

MA

TE

RIA

LS

.

Ju

sti

ficació

del

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/1

99

8

Ofici

na C

onsu

ltora

Tècn

ica .

Col·le

gi d’A

rquitect

es

de C

ata

lunya

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

El present document té la finalitat d’establir els criteris bàsics per al desenvolupament del Control de Recepció de Materials, amb la finalitat de complir el Decret 375/88 d’1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data

28/12/88, desenvolupat en l’Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d’abril de

1992 (DOGC 22/6/92), 18 de març de 1997 (DOGC 18/04/1997) i 12 de juliol de 1996 (DOGC 11/10/96). L’arquitecte autor del projecte d’execució enumerarà i definirà els controls a realitzar que siguin necessaris per a la

correcta execució de l’obra. Aquests controls seran, com a mínim, els especificats en les normes de compliment obligat i, en qualsevol cas, tots aquells que l’arquitecte consideri necessaris per a la seva finalitat. Pot, en conseqüència, establir criteris de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d’assajos i proves preceptius, i ordenant d’altres complementaris o l’aplicació de criteris particulars, els quals han de ser acceptats

pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa. L’arquitecte tècnic que intervingui en la direcció d’obres elaborarà, segons les prescripcions contingudes al Projecte d’Execució, un Programa de Control de Qualitat del qual haurà de donar coneixement al promotor. Al Programa de Control de Qualitat s’hauran d’especificar els components de l’obra que cal controlar, el tipus d’assajos, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l’avaluació econòmica dels que vagin a càrrec del promotor. El Programa de Control de Qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries, i podrà ser modificat durant l’obra en funció del

desenvolupament d’aquesta, prèvia aprovació de la Direcció Facultativa i del promotor. Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses dels assajos, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l’obra. El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa en el termini màxim de 30 dies des del moment en que es van encarregar. El promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d’aconseguir els resultats dels laboratoris dins del termini establert. El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà responsabilitat exclusiva del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d’execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l’obra executada. El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat; el propietari té la facultat de rescindir el contracte en cas d’incompliment o compliment defectuós

comunicat per la Direcció Facultativa. Els laboratoris i les entitats de control de qualitat de l’edificació hauran de complir amb els requisits exigits pel Reial Decret 410/2010 de 31 de març de 2010 (BOE 22/04/2010) per a poder exercir la seva activitat.

4

CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS

MA

TE

RIA

LS

.

Ju

sti

ficació

del

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/1

99

8

Ofici

na C

onsu

ltora

Tècn

ica .

Col·le

gi d’A

rquitect

es

de C

ata

lunya

1 FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL

El formigó subministrat a l’obra haurà de ser conforme amb les especificacions del projecte i amb la EHE-08.

IDENTIFICACIÓ

Material: HA/25/B/12/Ila

Situació en projecte i obra: Tapadora de lluernaris existents

Distintius de Qualitat i avaluacions de

idoneïtat tècnica voluntaris:

Marques (inclòs marcatge CE),

certificacions i altres distintius:

Els reglamentaris, els establerts en aquest document, i els que s’indiquin al Programa de Control de Qualitat

PARÀMETRES A CONTROLAR (segons requeriments del material)

Requeriments de Seguretat Estructural (SE-1 Resistència i estabilitat ; SE-2 Aptitud al servei)

Característiques resistents: Conformes amb l’indicat en projecte i amb el que s’estableix a l’EHE-08. La resistència a compressió es comprovarà sobre provetes fabricades i curades segons UNE EN 12390-2 i assajades segons UNE EN 12390-3. Les provetes seran cilíndriques de 15 x 30 o bé cúbiques de 15 cm si s’afecten els resultats pel corresponent factor de conversió segons art. 86.3.2 de l’EHE-08. Característiques de docilitat: Conformes amb l’indicat en projecte i amb el que s’estableix a l’EHE-08. La docilitat es comprovarà sobre el formigó fresc segons UNE EN 12350-2

Característiques de durabilitat: Conformes amb l’indicat en projecte i amb el que s’estableix a l’EHE-08. Pels cassos de classes d’exposició III, IV o amb qualsevol classe específica cal assaig de profunditat de penetració d’aigua segons UNE EN 12390-8

Coeficients parcials de seguretat del material considerats en projecte per a Estats Límits Últims:

Situació persistent o transitòria 1.50 Situació accidental 1.30

CONTROL DE RECEPCIÓ

Tipus de Control: Estadístic

Control abans del subministrament: (segons punt 1.2.6 de l’annex 21 de l’EHE-08) • Declaració del Subministrador, signada per persona física amb poder de representació

suficient que constati que, a data de la mateixa, el formigó està en possessió d’un Distintiu de Qualitat Oficialment Reconegut o els documents de conformitat i autoritzacions administratives exigides reglamentàriament.

• Certificat de dosificació (amb antiguitat màxima de 6 mesos) • Certificat de resistència (amb antiguitat màxima de 6 mesos) • Certificat de penetració d’aigua pels formigons amb classe general d’exposició III o IV o amb

qualsevol classes específica (amb antiguitat màxima de 6 mesos) Si no es disposa d’aquesta documentació, corresponent a experiències anteriors amb materials de la mateixa naturalesa i origen que els que s’utilitzaran a l’obra, amb la utilització de les mateixes instal·lacions i els mateixos processos de fabricació, caldrà fer els assajos previs i característics especificats a la EHE-08 per poder garantir les dosificacions i els requisits de resistència, docilitat i durabilitat necessaris segons projecte i EHE-08. El criteris d’acceptació o rebuig seran els establerts a l’art. 86.7.1 de l’EHE-08. Control durant el subministrament:

• Full de subministrament que com a mínim contindrà les dades establertes al punt 2.4 de

5

CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS

MA

TE

RIA

LS

.

Ju

sti

ficació

del

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/1

99

8

Ofici

na C

onsu

ltora

Tècn

ica .

Col·le

gi d’A

rquitect

es

de C

ata

lunya

l’annex 21 de l’ EHE-08

• Comprovació de la correspondència entre la comanda, el full de subministrament i les especificacions de projecte, comprovació de no discrepàncies amb els certificats prèviament aportats.

• Control de les característiques de docilitat segons criteris de l’art. 86.5.2 de l’EHE, control estadístic de les característiques de resistència segons l’especificació de lots, provetes, assajos i criteris d’acceptació o rebuig establerts a l’art. 86.5.4 i 86.7.3 de l’EHE-08

Control després del subministrament: Certificat de garantia final segons punt 3 de l’annex 21 de l’EHE-08, signat per persona física amb representació suficient, lliurat pel Constructor a la DF (direcció facultativa), en el que s’indiquin els tipus i quantitats dels diferents formigons subministrats durant l’obra. Si s’han subministrat formigons amb ciment SR (resistent a sulfats), el subministrador del formigó adjuntarà una còpia dels albarans o del certificat d’entrega del ciment SR a la central subministradora del formigó, corresponent al període de subministrament. Comprovació de les instal·lacions de fabricació del formigó: La Direcció Facultativa valorarà la conveniència d’efectuar, directament o a través d’una entitat de control de qualitat, i preferiblement abans de l’inici del subministrament, una visita d’inspecció a la instal·lació de fabricació del formigó pel tal de comprovar la seva idoneïtat. Igualment podrà realitzar assajos dels materials per garantir la seva conformitat amb el projecte i amb l’EHE-08. Presa de mostres: La presa de mostres es realitzarà segons UNE EN 12350-1. Excepte en els assajos previs, la presa de mostres es realitzarà en el punt d’abocat del formigó, a la sortida del corresponent element de transport i entre ¼ i ¾ de la descàrrega. L’entitat o el laboratori de control de qualitat acreditat redactarà un acta (amb el contingut mínim que s’especifica a l’annex 21 de l’ EHE-08) per a cada presa de mostres, que la subscriuran totes les parts presents (1) i se’n quedaran una còpia.

(1) Poden ser presents a la Direcció Facultativa el Constructor, el representant dels subministrador del formigó i el representant del

Laboratori.

6

CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS

MA

TE

RIA

LS

.

Ju

sti

ficació

del

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/1

99

8

Ofici

na C

onsu

ltora

Tècn

ica .

Col·le

gi d’A

rquitect

es

de C

ata

lunya

2.1 ACER EN BARRES O ROTLLES B 500 S

IDENTIFICACIÓ

Material: Acer corrugat B 500 S en barres (UNE EN 10080 – EHE-08)

Diàmetres nominals: Diámetre 8 mm.

Distintius de Qualitat i avaluacions de

idoneïtat tècnica voluntaris:

Es valorarà positivament la possessió d’un Distintiu de Qualitat Oficialment Reconegut (DOR) (1) i si és així es podrà reduir el control per assajos (segons art. 32 de l’EHE)



Els reglamentaris, els establerts en aquest document i els que s’indiquin al Programa de Control de Qualitat



Característiques mecàniques: Conformes amb els valors de la Taula 32.2.a de l’EHE-08 i amb aptitud al doblegat-desdoblegat segons assaig UNE-EN ISO15630-1 amb les mandrils de la Taula 32.2.b de l’EHE

(2) Característiques d’adherència: Conformes amb els valors corresponents de la Taula 32.2.f de l’EHE-08 segons assaig pel mètode general de la UNE-EN 10080 (3)

Característiques químiques: Conformes amb els valors de la Taula 32.2.g de l’EHE-08 i coherents amb la UNE EN 10080 Coeficients parcials de seguretat del material considerats en projecte per a Estats Límits Últims:

Situació persistent o transitòria 1.15 Situació accidental 1.00


Control abans del subministrament: • Certificat d’homologació d’adherència (amb antiguitat màxima de 3 anys) • Declaració del Subministrador, signada per persona física amb poder de representació suficient que

constati que, a data de la mateixa, el producte està en possessió dels documents de conformitat i autoritzacions administratives exigides reglamentàriament i, si s’escau, d’un Distintiu de Qualitat Oficialment Reconegut.

Control durant el subministrament:

• comprovació de la correspondència entre la comanda, el full de subministrament i les especificacions de projecte

• comprovar que la documentació subministrada compleix amb els punts 1.2.7 i 2.5 de l’annex 21 de l’EHE-08

Control organolèptic i assajos: La definició de lots, nombre de provetes i criteris d’acceptació estaran d’acord amb l’art. 87 de la EHE-08.

Es realitzaran assajos de comprovació de, com a mínim, les següents característiques, sempre que no es considerin convenientment garantides per la documentació aportada de certificats, informes o DOR:

• tipus d’acer (UNE-EN 10080 / art. 32.2) • secció equivalent (UNE-EN 10080 / art. 32.1 de la EHE-08) • característiques geomètriques o alternativament índex de corruga (UNE-EN 10080 / art. 32.2

EHE-08) • doblegat-desdoblegat o alternativament doblegat simple (UNE-EN ISO15630-1 / art. 32.2 EHE-

08) • límit elàstic, càrrega de ruptura i relació entre ells (UNE-EN 10080 / art. 32.2) • allargament de ruptura (UNE-EN 10080 / art. 32.2) • allargament a càrrega màxima (UNE-EN 10080 / art. 32.2)

7

CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS

MA

TE

RIA

LS

.

Ju

sti

ficació

del

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/1

99

8

Ofici

na C

onsu

ltora

Tècn

ica .

Col·le

gi d’A

rquitect

es

de C

ata

lunya

Control desprès del subministrament: Certificat de garantia final segons punt 3 de l’annex 21 de l’EHE-08 Presa de mostres: La Direcció d’Execució o una entitat o laboratori de control de qualitat farà la presa de mostres sobre les provisions destinades a l’obra i redactarà un acta (amb el contingut mínim que s’especifica a l’annex 21 de l’EHE-08) per a cada presa de mostres, que la subscriuran tots els responsables presents i se’n quedaran una còpia

(1)

La possessió d’un DOR eximeix de la realització d’assajos de totes aquelles característiques emparades en el certificat, per tant la Direcció Facultativa en podrà dispensar la seva realització i assajar únicament les característiques no certificades i, en qualsevol cas, aquelles que consideri necessàries

(2) Alternativament es pot realitzar l’assaig de doblegat simple segons UNE-EN ISO 15630-1, amb els mandrils de la Taula 32.2.c de l’EHE-08

(3) Alternativament es pot realitzar l’assaig de biga segons Annex C- UNE-EN 10080, amb el criteris específics establerts a l’article 32.2 de

l’EHE-08

8

CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS

MA

TE

RIA

LS

.

Ju

sti

ficació

del

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/1

99

8

Ofici

na C

onsu

ltora

Tècn

ica .

Col·le

gi d’A

rquitect

es

de C

ata

lunya

4.2 ARMADURES NORMALITZADES ME 500 T

IDENTIFICACIÓ

Material: Armadures normalitzades ME 500 T

L’acer destinat a la elaboració d’armadures normalitzades haurà de ser conforme a la EHE-08 i a la UNE EN 10080

Diàmetres i geometria: Diámetre 8 mm

Distintius de Qualitat i avaluacions

de idoneïtat tècnica voluntaris:

Es valorarà positivament la possessió d’un Distintiu de Qualitat

Oficialment Reconegut (DOR) (1) i si és així es podrà reduir el control per assajos (segons art. 32 de l’EHE)






Característiques mecàniques: Conformes amb els valors de la Taula 32.3 de l’EHE-08 i amb aptitud al doblegat-desdoblegat segons assaig UNE-EN ISO15630-2 per malles electrosoldades. Característiques d’adherència: Conformes amb els valors corresponents de la Taula 32.2.f de l’EHE-08 segons assaig pel mètode general de la UNE-EN 10080 (2)

Característiques químiques: Conformes amb els valors de la Taula 32.2.g de l’EHE-08 i coherents amb la UNE EN 10080 Coeficient parcial de seguretat de l’acer per a Estats Límits Últims:

Persistent o transitòria 1.15 Accidental 1.0


Es comprovarà, segons els criteris de control de l’art. 87 de l’EHE-08, que l’acer resultant dels processos d’elaboració de l’armadura compleix amb les característiques mecàniques, d’adherència i químiques corresponents a l’acer B 500 T Es comprovarà la correspondència amb les especificacions dels plànols d’armat del projecte.

Control abans del subministrament: • Declaració del Subministrador, signada per persona física amb poder de representació

suficient, que constati que, a data de la mateixa, l’armadura està en possessió d’un Distintiu de Qualitat Oficialment Reconegut o els documents de conformitat i autoritzacions administratives exigides reglamentàriament

• Certificat d’homologació d’adherència (amb antiguitat màxima de 3 anys) • Si s’utilitza soldadura no resistent s’aportaran els certificats de qualificació del personal que

realitza la soldadura que avalin la seva formació específica per a aquest procediment • Si s’utilitza soldadura resistent s’aportaran els certificats d’homologació de soldadors, segons

UNE EN 287-1 i del procés de soldadura, segons UNE EN ISO 15614-1

Control durant el subministrament:

• acer: la documentació subministrada complirà amb els punts 1.2.7 i 2.5 de l’annex 21 de l’ EHE-08

• armadures normalitzades: el full de subministrament de cada remesa d’armadures complirà amb el punt 1.2.9 de l’annex 21 de l’EHE-08

• comprovació de la correspondència entre la comanda, el full de subministrament i les especificacions de projecte

• comprovació de la geometria

9

CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS

MA

TE

RIA

LS

.

Ju

sti

ficació

del

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/1

99

8

Ofici

na C

onsu

ltora

Tècn

ica .

Col·le

gi d’A

rquitect

es

de C

ata

lunya

• comprovació de la correspondència i traçabilitat de les armadures amb la identificació de

l’acer declarada pel Fabricant i facilitada pel Subministrador de l’armadura • comprovació de les característiques mecàniques • comprovació de les característiques de d’adherència • comprovació de les característiques geomètriques, de conformitat amb el projecte i amb les

toleràncies màximes establertes a l’Annex 11 de l’EHE-08 • comprovació de la càrrega de desenganxament

Aquestes comprovacions experimentals i la definició dels lots es farà segons els criteris establerts als articles 88.1, 88.5.3, 88.5.3.1, 88.5.3.2 i 88.5.3.3 de l’EHE-08. Si les armadures normalitzades estan en possessió d’un Distintiu de Qualitat Oficialment Reconegut, la Direcció Facultativa podrà eximir de fer les comprovacions experimentals.

Control després del subministrament: Certificat de garantia final segons punt 3 de l’annex 21 de l’EHE-08, signat per persona física amb representació suficient, en el que s’expressi la conformitat amb la Instrucció EHE-08 de la totalitat de les armadures subministrades, especificant les quantitats reals corresponents a cada tipus, així com la seva traçabilitat i d’acord amb la documentació que estableix la UNE EN 10080.

(1) La possessió d’un DOR eximeix de la realització d’assajos de totes aquelles característiques emparades en el certificat, per tant la Direcció

Facultativa en podrà dispensar la seva realització i assajar únicament les característiques no certificades i, en qualsevol cas, aquelles que consideri necessàries

(2) Alternativament es pot realitzar l’assaig de biga segons Annex C- UNE-EN 10080, amb el criteris específics establerts a l’article 32.2 de

l’EHE-08

10

CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS

MA

TE

RIA

LS

.

Ju

sti

ficació

del

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/1

99

8

Ofici

na C

onsu

ltora

Tècn

ica .

Col·le

gi d’A

rquitect

es

de C

ata

lunya

8.1 MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT TÈRMIC

El material que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, amidaments i plànols, i disposarà de marcatge CE quan aquest sigui exigible en funció del tipus de material.

IDENTIFICACIÓ

Material: Poliestirè extruït XPS Situació en projecte i obra: Coberta plana Marques, certificacions i altres distintius:


PARÀMETRES a CONTROLAR (segons requeriments del material) Valor exigit Unitats

Requeriments Genèrics

Densitat (ρ) (1)

** : 20 Kg/m3

Gruix (1) : 50 mm Resistència a la compressió (si s’escau)

(2) : 0,5 KPa

Requeriments Higro-Tèrmics (DB HE 1)

Conductivitat tèrmica (λ) ** : 0,04 W/mºK Factor de resistència a la difusió de vapor d’aigua (µ) ** : 100 adimensional

Requeriments de Salubritat (DB HS 1)

Aïllant no hidròfil (3) : Sí Sí/No

Requeriments de Seguretat contra Incendis (DB SI)

Classe de reacció al foc (si s’escau) (4)

*: B,d0,s2 ---

Altres requeriments


Es controlarà que les característiques tècniques del producte satisfan allò exigit en projecte. El control inclourà:

a) Control de la documentació: Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat Certificat de garantia del fabricant, signat per la persona física Documents de conformitat o autoritzacions administratives que exigeixi el reglament,

inclosa la documentació de marcatge CE quan sigui obligatòria

b) Control per mitjà de distintius de qualitat: Control de distintius que assegurin les característiques tècniques dels productes

exigides al projecte Reconeixement oficial del distintiu Per a productes innovadors, avaluacions tècniques de idoneïtat per a l’ús previst Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors

c) Assajos:

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assajos següents, en laboratori homologat i amb la metodologia de l’UNE EN vigent corresponent:

Conductivitat tèrmica Densitat aparent Permeabilitat al vapor d’aigua Absorció d’aigua Resistència a la compressió Classe de reacció al foc: propagació, opacitat de fums o caiguda de gotes inflamades

En cas que no quedi expressament indicat, la direcció facultativa establirà el nombre, forma i

11

CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS

MA

TE

RIA

LS

.

Ju

sti

ficació

del

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/1

99

8

Ofici

na C

onsu

ltora

Tècn

ica .

Col·le

gi d’A

rquitect

es

de C

ata

lunya

freqüència necessaris dels controls.

(1) Per aïllaments de poliuretà que, per donar compliment al DB HS1, es vol que actuïn com a barrera contra la penetració d’aigua

del tipus B3 (resistència molt alta a la infiltració) la seva densitat ha de ser ≥ 35 Kg/m3 i el seu gruix ≥ 4cm

(2) A controlar només per a paviments. A tall d’exemple, les llanes minerals que es vulguin col.locar en terres (suelos), han de tenir

una resistència a la compressió mínima de 0.5 KPa, segons UNE 92180 IN

(3) A controlar només per a aïllaments que es col.loquin associats al full principal de la façana. DB HS1 - 4.1 Características exigibles a los productos - 4.1.3 Aislante térmico: “Cuando el aislante se disponga por el exterior de la hoja principal, debe ser no hidrófilo”

DB HS1 - Apéndice A Terminología - “Aislante no hidrófilo”: aislante que tiene una succión o absorción de agua a corto plazo por inmersión parcial menor que 1Kg/m2 según ensayo UNE-EN 1609:1997 o una absorción de agua a largo plazo por inmersión total menor que el 5% según ensayo UNE-EN 12087:1997.

(4) Classe de reacció al foc del conjunt del material més el suport. Exigible a materials que constitueixin una capa continguda a l’interior d’un tancament que no estigui protegida per una altra que sigui EI 30 com a mínim. La classe es composa de 3 caracteritzacions: Propagació (A1,A2,B,C,D,E ó F), Opacitat de fums (s1,s2 ó s3) i Caiguda de gotes o partícules inflamades (d0, d1 ó d2).

* Ajuda:

Valors habituals de reacció al foc de materials aïllants, segons documentació obtinguda de l’Instituto de Ciencias de la Construcción

Eduardo Torroja:

** Ajuda:

Valors de referència del Catálogo de Elementos Constructivos del CTE versió 06, de juny de 2009

12

CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS

MA

TE

RIA

LS

.

Ju

sti

ficació

del

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/1

99

8

Ofici

na C

onsu

ltora

Tècn

ica .

Col·le

gi d’A

rquitect

es

de C

ata

lunya

COBERTA PLANA - IMPERMEABILITZACIO

REFERENCIAS

El CTE. DB HS1 en su apartado 2.4 indica los elementos básicos de los que debe disponer una cubierta (no necesariamente en este orden):

Sistema de formación de pendientes, barrera de vapor (en el caso de esta ser necesaria), capas separadoras (en el caso de ser necesarias), capa de

impermeabilización, sistema de protección, sistema de evacuación de aguas y aislamiento.

1. Formación de pendientes

El sistema de formación de pendientes debe tener una cohesión y estabilidad suficientes frente a las solicitaciones mecánicas y térmicas, y su constitución debe ser

adecuada para el recibido o fijación del resto de componentes.

El sistema de formación de pendientes en cubiertas planas debe tener una pendiente hacia los elementos de evacuación de agua incluida dentro de los intervalos en

función del uso de la cubierta y del tipo de protección.

Las pendientes mínimas mencionadas por el DB HS1 son las siguientes:

Uso Protección Pendiente en %

Transitable Peatones Solado fijo 1-5 (1)

Solado flotante 1-5

Vehículos Capa de rodadura 1-15

No transitable Grava 1-5

Lámina autoprotegida 1-15

Ajardinadas Tierra vegetal 1-5 (1) Para rampas no se aplica la limitación de pendiente máxima

2. Barrera de vapor

Se colocará inmediatamente por debajo del aislante térmico cuando, según el cálculo descrito en la sección HE1 del DB “Ahorro de energía”, se prevea que vayan a

producirse condensaciones en dicho elemento.

3. Capas separadoras

Entre el aislante térmico y la impermeabilización en caso de no ser compatibles entre ellos.

Entre la capa de protección y la capa de impermeabilización, cuando

i) deba evitarse la adherencia entre ambas capas;

ii) la impermeabilización tenga una resistencia pequeña al punzonamiento estático;

iii) se utilice como capa de protección solado flotante colocado sobre soportes, grava, una capa de rodadura de hormigón, una capa de rodadura de aglomerado

asfáltico dispuesta sobre una capa de mortero o tierra vegetal; en este último caso además debe disponerse inmediatamente por encima de la capa

separadora, una capa drenante y sobre ésta una capa filtrante; en el caso de utilizarse grava la capa separadora debe ser antipunzonante;

Entre la capa de protección y el aislante térmico, cuando

i) se utilice tierra vegetal como capa de protección; además debe disponerse inmediatamente por encima de esta capa separadora, una capa drenante y sobre

ésta una capa filtrante;

ii) la cubierta sea transitable para peatones; en este caso la capa separadora debe ser antipunzonante;

iii) se utilice grava como capa de protección; en este caso la capa separadora debe ser filtrante, capaz de impedir el paso de áridos finos y antipunzonante;

4. Impermeabilización

Las cubiertas planas requieren siempre capa de impermeabilización. Cuando se disponga una capa de impermeabilización, ésta debe aplicarse y fijarse de acuerdo con

las condiciones para cada tipo de material constitutivo de la misma. Se pueden usar los materiales especificados a continuación u otro material que produzca el mismo

efecto.

En función de su relación con el soporte se clasifican como:

Membrana adherida: Proporciona una mayor seguridad al hacerse solidaria con el soporte. Puede facilitar la localización de filtraciones desde la parte inferior. Por el

contrario exige a la membrana solicitaciones mecánicas derivadas de los movimientos que puedan sufrir.

Membrana no adherida: Funciona libremente en los movimientos de dilatación contracción del soporte, de forma que está sometida a menos solicitaciones. Por el

contrario dificulta la localización de fugas o roturas a la que está más expuesta que la anterior durante el proceso de ejecución de la obra por su menor resistencia

mecánica.

Sistema semiadherido: Consiste en la adherencia de la tela al soporte en una proporción que varía entre un 15 y un 50%.

Fijación mecánica: La impermeabilización se sujeta al soporte mediante fijaciones mecánicas.

4.1 Impermeabilización con materiales bituminosos y bituminosos modificados

Las láminas pueden ser de oxiasfalto o de betún modificado.

Cuando la pendiente de la cubierta sea mayor que 15%, deben utilizarse sistemas fijados mecánicamente.

Cuando la pendiente de la cubierta esté comprendida entre 5 y 15%, deben utilizarse sistemas adheridos.

Cuando se quiera independizar el impermeabilizante del elemento que le sirve de soporte para mejorar la absorción de movimientos estructurales, deben utilizarse

sistemas no adheridos.

Cuando se utilicen sistemas no adheridos debe emplearse una capa de protección pesada.

Documentos de referencia: UNE 104-402 y punto 3.2 del Catálogo de elementos constructivos del CTE.

Material

13

CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS

MA

TE

RIA

LS

.

Ju

sti

ficació

del

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/1

99

8

Ofici

na C

onsu

ltora

Tècn

ica .

Col·le

gi d’A

rquitect

es

de C

ata

lunya

Producto prefabricado laminar formado por una o varias armaduras recubiertas con un mástico bituminoso y eventualmente una protección en una de sus caras

Betún modificado (LBM). Betún de destilación ordinaria modificado con la adición de polímeros. En la mayoría de casos se emplean indistintamente las láminas APP o

SBS, no obstante se recomienda el uso de láminas APP en periodos de calor y las de SBS en cubiertas ligeras con movimientos oscilantes o en cubiertas de parkings

en donde la adherencia al soporte es prioritaria.

Oxiasfalto. Betún de destilación ordinaria del petroleo al cual se le ha endurecido y rebajado su susceptibilidad térmica mediante soplado de aire a alta temperatura.

Armadura

Fieltro de poliéster (FP): Destaca por su mayor resistencia mecánica y baja elongación.

Fieltro de fibra de vidrio (FV): Se caracteriza por su estabilidad dimensional y baja resistencia al punzonamiento y al desgarro.

Film de polietileno (PE): Posee impermeabilidad en si misma y alta elongación así como un mejor comportamiento al desagarro que la fibra de vidrio.

Sistema

Sistema monocapa: Es más rápido y sencillo de colocar pero su ejecución debe ser muy cuidada al estar por su espesor expuesto a sufrir daños mecánicos. Solo es

recomendable en el caso de tener fácil acceso a al membrana en caso de necesitar reparación.

Sistema bicapa: Ofrece una menor velocidad de colocación pero ofrece mayor nivel de seguridad tanto por su espesor como por la existencia de solapes.

4.2 Impermeabilización con policloruro de vinilo plastificado (PVC)


Cuando la cubierta no tenga protección, deben utilizarse sistemas adheridos o fijados mecánicamente.

Cuando se utilicen sistemas no adheridos, debe emplearse una capa de protección pesada.

Cabe reseñar que en el caso de reparaciones, las láminas de PVC son incompatibles con las láminas bituminosas.

Es recomendable el uso de espesores mínimos de 1,2 mm.

Documentos de referencia: UNE 104416, UNE 104302.

4.3 Impermeabilización con etileno propileno dieno monómero (EPDM)


Cuando la cubierta no tenga protección, deben utilizarse sistemas adheridos o fijados mecánicamente.

Cuando se utilicen sistemas no adheridos, debe emplearse una capa de protección pesada.

Es recomendable el uso de espesores mínimos de 1,2 mm.

Documentos de referencia: UNE104416.

4.4 Impermeabilización con poliolefinas

Según prescripción del DB HS1 deben utilizarse láminas de alta flexibilidad.

Láminas sintéticas de poliolefinas estabilizadas con velo de vidrio y red de poliéster.

Se utilizarán geotextiles de polipropileno poliéster como capa separadora.

La unión se realiza mediante aire caliente, adhesivo o disolvente .Los solapes serán de al menos 5 cm y la soldadura tendrá un mínimo de 4 cm.

5. Sistema de protección

Obligatorio salvo que la capa de impermeabilización sea autoprotegida.

6. Sistema de evacuación de aguas

Según la sección HS 5 del DB-HS.

7. Aislamiento

El material del aislante térmico debe tener una cohesión y una estabilidad suficiente para proporcionar al sistema la solidez necesaria frente a las solicitaciones

mecánicas. Cuando el aislante térmico se disponga encima de la capa de impermeabilización y quede expuesto al contacto con el agua, dicho aislante debe tener unas

características adecuadas para esta situación.

14

CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS

MA

TE

RIA

LS

.

Ju

sti

ficació

del

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/1

99

8

Ofici

na C

onsu

ltora

Tècn

ica .

Col·le

gi d’A

rquitect

es

de C

ata

lunya

8. Soluciones constructivas de impermeabilización de cubiertas con materiales bituminosos según la UNE 104-402

Se tipificarán según el formato A-B-CD ó A-B/X-CD si las láminas son autoprotegidas o perforadas

A Tipo de masa bituminosa LO para Oxiasfalto LBM para Betún Modificado

LOM para Oxiasfalto Modificado LAM para Alquitrán Modificado

Las láminas de Betún Modificado (LBM) pueden ser:

1 modificadas con elastómeros

2 modificadas con plastómeros

3 estruidas modificadas con polímeros.

En los dos primeros casos las siglas LBM irán seguidas de un conjunto de siglas entre paréntesis correspondiente al elemento modificador.

En el tercer caso, la designación será LBME y después del segundo guión se añadirán las siglas FV o NA según sean láminas reforzadas o sin

reforzar y del conjunto de siglas del polímero modificador escrito dentro de un paréntesis.

B Masa nominal en g/dm² (1 Kg/m² = 10 g/dm²)

Detrás del número correspondiente puede añadirse P para antiadherente con film plástico

A para antiadherente con arena

C Tipo de armadura PE film de Polietileno FV fieltro de Fibra de Vidrio

VV velo de Cristal FP fieltro de Poliéster

TV tejido de Fibra de Vidrio NA lámina sin armadura

D Peso de la armadura en g/m²

X Tipo de autoprotección G autoprotección mineral

M autoprotección metálica

P láminas perforadas

Sistema

Protección

Tipo

Intervalo de

pendiente en %

recomendado

Denominación

UNE

104-402

Composición

Adherido

Pesada

Monocapa 1-10 PA-1 (OA) + (LBME-20-NA) > 1 PA-6 (LBM-40)

Multicapa

1-10 PA-2 3(OA) + 2(LO-30) 2(OA) + 2(LBM-24)

1-10 PA-3 4(OA) + 3(LO-20) > 1 PA-7 2(LO-40)

2(LO-30)* In situ 1-10 PA-4 5(OA) + (4AB)

1-10 PA-5 2(MM-II B) + hoja de aluminio Ligera

Monocapa > 10 MA-1 (LBM-48/M) > 3 GA-1 (LBM-50/G-FP)

Multicapa > 10 MA-2 (LO-40) + (LO-30/M-NA) (LO-30)* + (LO-30/M-NA)

> 5 MA-3 (LO-40) + (LBM-30/M-NA) (LO-40) + (LO-30/M) (LO-30)* + (LBM-30/M-NA) (LO-30)* + (LO-30/M)

> 3 GA-2 (LO-40) + (LBM-40/G) (LO-30)* + (LBM-40/G)

> 5

GA-3 (LO-40) + (LO-40/G) (LO-30)* + (LO-40/G)

GA-4 2(OA) + (LO-30) + (LO-40/G) > 3 GA-5 2(OA) + (LBM-24) + (LBM-40/G)

In situ > 5 MA-4 2(MM-IIB) + 2 hojas de aluminio

Semi-adherido

Ligera Multicapa > 5 MS-1 (LO-40/P-FV) + (OA) + (LO-40/M) (LO-40/P-FV) + (OA) + (LBM-30/M-NA)

> 3 GS-1 (LO-40/P-FV) + (OA) + (LBM-40/G)

No adherido

Pesada

Monocapa

1-5

PN-1 (LBM-40) PN-2 (LBME-20-FV) PN-3 (LBM-20) PN-4 (LOM-40)

Multicapa 1-5 PN-5 (OA) + 2(LBM-24) PN-6 2(LO-40) ó 2(LO-30)*

Clavado Ligera Monocapa > 20 GC-1 (PA) Multicapa > 15 GC-2 (LO-20) + (PA)

CLAVADO EN CUBIERTA PLANA CON PENDIENTE > 15% SEGUN DETALLES

15

CO

NT

RO

L D

E Q

UA

LIT

AT

DE

LS

MA

TE

RIA

LS

.

Ju

sti

ficació

del

Co

mp

lim

en

t d

el

De

cre

t 3

75

/1

99

8

Ofici

na C

onsu

ltora

Tècn

ica .

Col·le

gi d’A

rquitect

es

de C

ata

lunya

EJEMPLO DE CARACTERÍSTICAS Y ESPECIFICACIONES DE LA CUBIERTA PLANA

TIPO DE CUBIERTA Cubierta tradicional transitable NORMATIVA CTE. DB HS1 y Decreto 59/1994

I M P E R M E A B I L I Z A C I O N

F O R M A C I Ó N D E P E N D I E N T E S

Sistema Bicapa Material

Hormigón con áridos ligeros

Tipo / Denominación Lámina Bituminosa / PA-6 (UNE 104-402) Inclinación Mínima 1,5%

Composición y

Características LBM(SBS)-40/G-FV100

Lámina de betún modificado con elastómeros de

4 kg/m² con autoprotección mineral y armadura

de fieltro de fibra de vidrio de 100 g/m²

Soporte Sobre forjado A I S L A M I E N T O

Tipo Placas de poliestiremo extruido (PEX)

Protección particular Fieltro geotextil y capa mortero Espesor 80 mm

Otros Solapes en caliente con ancho mínimo de 10

cm

Capa separadora Geotextil de 150-200 g/m² entre

impermeabilización y aislamiento

Densidad 35 kg/m³ P R O T E C C I Ó N P R I N C I P A L O E X T E R I O R

Conductividad 0,036 w/m²K

Solado fijo de baldosa cerámica o grava Protección 3-4 cm de mortero armado

C O N T R O L

Marcado CE de la impermeabilización.

Prueba de servicio consistente en inundación durante 24h hasta un nivel de 5 cm por debajo del punto más alto de la entrega

más baja de la impermeabilización, teniendo en cuenta que la carga de agua no sobrepase los límites de resistencia de la

cubierta. Deben obturarse los bajantes de forma que estos puedan ser retirados con facilidad. El desagüe de la cubierta debe

hacerse de forma progresiva para evitar daños en las bajantes.

EJEMPLO DE CARACTERÍSTICAS Y ESPECIFICACIONES DE LA CUBIERTA PLANA

TIPO DE CUBIERTA Cubierta tradicional no transitable NORMATIVA CTE. DB HS1 y Decreto 59/1994

I M P E R M E A B I L I Z A C I O N

F O R M A C I Ó N D E P E N D I E N T E S

Sistema Bicapa Material

Hormigón con áridos ligeros

Tipo / Denominación Lámina Bituminosa / PA-6 (UNE 104-402) Inclinación Mínima 1,5%

Composición y

Características LBM(SBS)-40/G-FV100

Lámina de betún modificado con elastómeros de

4 kg/m² con autoprotección mineral y armadura

de fieltro de fibra de vidrio de 100 g/m²

Soporte Sobre forjado A I S L A M I E N T O

Tipo Placas de poliestiremo extruido (PEX)

Protección particular Fieltro geotextil y capa mortero Espesor 80 mm

Otros Solapes en caliente con ancho mínimo de 10

cm

Capa separadora Geotextil de 150-200 g/m² entre

impermeabilización y aislamiento

Densidad 35 kg/m³ P R O T E C C I Ó N P R I N C I P A L O E X T E R I O R

Conductividad 0,036 w/m²K

Capa de grava de espesor mínimo 10 cm Protección Capa de grava de espesor mínimo 10 cm

C O N T R O L

Marcado CE de la impermeabilización.

Prueba de servicio consistente en inundación durante 24h hasta un nivel de 5 cm por debajo del punto más alto de la entrega

más baja de la impermeabilización, teniendo en cuenta que la carga de agua no sobrepase los límites de resistencia de la

cubierta. Deben obturarse los bajantes de forma que estos puedan ser retirados con facilidad. El desagüe de la cubierta debe

hacerse de forma progresiva para evitar daños en las bajantes.

PERE MARTINEZ PICA ARQUITECTE