Alberto Redondo Rodríguez

PROJECTE DE INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA D’UNA PLANTA QUÍMICA

TREBALL DE FI DE GRAU

Dirigit per Lluís Massagués Vidal

Grau d’Enginyeria Elèctrica

Tarragona

2016

Pàgina 2 de 179

Pàgina 3 de 179

Projecte de instal·lació elèctrica

d'una planta química

ÍNDEX GENERAL

Tarragona, Juny del 2016

Client: Indústria química Tarragona

Autor: Alberto Redondo Rodríguez

Pàgina 4 de 179

Pàgina 5 de 179

ÍNDEX GENERAL

Document núm. 1: Memòria

0.- FULL D'IDENTIFICACIÓ ................................................................................... 15

1. - OBJECTE DEL PROJECTE ............................................................................. 19

2. - ABAST .............................................................................................................. 19

3. - ANTECEDENTS DEL PROJECTE ................................................................... 20

4.- NORMES I REFERÈNCIES ............................................................................... 20

4.1.- Disposicions legals i normes aplicades ..................................................... 20

4.2.- Bibliografia i documentació ....................................................................... 23

4.3.- Programes de càlcul ................................................................................. 23

4.4.- Pla de gestió de la qualitat aplicada durant la redacció del projecte .......... 23

4.5.- Altres referències ...................................................................................... 24

5.- DEFINICIONS I ABREVIATURES ..................................................................... 24

6.- REQUISITS DEL DISSENY ............................................................................... 25

6.1.- Descripció de l’activitat ............................................................................. 25

6.2.- Classificació de l’activitat .......................................................................... 25

6.3.- Emplaçament ............................................................................................ 25

7.- ANÀLISIS DE SOLUCIONS ............................................................................... 26

7.1.- Tipus de transformadors ........................................................................... 26

7.1.1.- Transformadors banyats d’oli mineral ............................................... 26

7.1.2.- Transformadors secs ........................................................................ 28

7.2.- Esquemes de connexió a terra................................................................. 29

7.2.1.- Posta a neutre: esquema TN ............................................................ 29

7.2.2.- Neutre a terra i esquema TT ............................................................. 30

7.2.3.- Neutre aïllat o imperant: esquema IT ................................................ 31

7.3.- Material de bobinat .................................................................................. 33

7.4.- Compensació de l’energia reactiva .......................................................... 34

7.4.1.- Formes de compensació .................................................................. 34

8.- RESULTATS FINALS ........................................................................................ 37

8.1.- Descripció de la línia ................................................................................ 37

8.1.1.- Característiques del conductor ......................................................... 38

8.1.2.- Proteccions de la línia ...................................................................... 39

Pàgina 6 de 179

8.2.- Descripció del centre de transformació .................................................... 40

8.2.1.- Característiques ............................................................................... 41

8.2.2.- Ventilació .......................................................................................... 42

8.2.3.- Característiques mediambientals: Acústica ...................................... 43

8.2.4.- Marques ........................................................................................... 43

8.2.5.- Transformadors de potència ............................................................. 43

8.2.6.- Proteccions....................................................................................... 44

8.2.7.- Interconnexió transformador quadre BT ........................................... 47

8.2.8.- Protecció contra incendis.................................................................. 48

8.2.9.- Instal·lació elèctrica ......................................................................... 49

8.3.- Descripció de la xarxa de distribució de BT .............................................. 50

8.3.1.- Conductors ....................................................................................... 51

8.3.2.- Safates i canalitzacions .................................................................... 53

8.3.3.- Proteccions de la instal·lació ............................................................ 53

8.3.4.- Posta a terra ..................................................................................... 55

8.3.5.- Embarrat .......................................................................................... 56

8.3.6.- Compensació de la potència reactiva ............................................... 56

8.3.7.- Terminals ......................................................................................... 56

8.3.8.- Accessoris ........................................................................................ 57

9.- ORDRE DE PRIORITAT ENTRE ELS DOCUMENTS BÀSICS .......................... 58

Document núm. 2: Annexos ............................................................................ 59

1.- DOCUMENTACIÓ DE PARTIDA ...................................................................... 63

2.- CÀLCULS JUSTIFICATIUS .............................................................................. 64

2.1.- Càlculs de la línia de mitja tensió ............................................................. 65

2.1.1.- Intensitat màxima ............................................................................. 65

2.1.2.- Caiguda de tensió............................................................................. 65

2.1.3.- Intensitat de curtcircuit ...................................................................... 66

2.2.- Càlculs del centre de transformació ......................................................... 66

2.2.1.- Intensitat d’alta tensió ....................................................................... 66

2.2.2.- Intensitat de baixa tensió .................................................................. 67

2.2.3.- Intensitat de curtcircuit d’alta tensió .................................................. 67

2.2.4.- Intensitat de curtcircuit de baixa tensió ............................................. 68

2.2.5.- Dimensió de l’embarrat ..................................................................... 68

2.2.5.1.- Comprovació per densitat de corrent .................................... 68

2.2.5.2.- Comprovació per sol·licitació electrodinàmica ...................... 69

Pàgina 7 de 179

2.2.5.3.- Comprovació per sol·licitació tèrmica ................................... 69

2.2.6.- Dimensions de la ventilació .............................................................. 69

2.3.- Càlcul de les proteccions d’alta tensió del centre de transformació .......... 70

2.3.1.- Fusible .............................................................................................. 70

2.4.- Càlcul de la instal·lació de baixa tensió .................................................... 71

2.4.1.- Determinació de les seccions trifàsiques .......................................... 71

2.4.2.- Determinació de les seccions monofàsiques .................................... 72

2.5.- Càlcul de la instal·lació de terra ............................................................... 73

2.5.1.- Investigació de les característiques del terra .................................... 73

2.5.2.- Determinació dels corrents màxims de posta a terra i del temps

màxim corresponent a l’eliminació del defecte ............................................. 73

2.5.3.- Càlcul de la resistència de posta a terra ........................................... 74

2.5.4.- Càlcul de les tensions de pas a l’interior de la instal·lació ................. 76

2.5.5.- Càlcul de les tensions de pas a l’exterior de la instal·lació ................ 77

2.5.6.- Càlcul de les tensions aplicades ....................................................... 77

2.5.7.- Càlcul de les tensions transferibles a l’exterior ................................. 79

3.- ANNEXES D'APLICACIÓ A L'ÀMBIT DEL PROJECTE .................................... 80

3.1.- Medi ambient

4.- ESPECIFICACIONS MT DEL TRANSFORMADOR ........................................... 81

5.- ESPECIFICACIONS BT DEL TRANSFORMADOR ........................................... 91

6.- DIAGRAMA DE FLUXE DEL PROJECTE ....................................................... 102

7.- COMPARATIVA D’OFERTES DEL TRANSFORMADOR ................................ 103

Document núm. 3: Plànols ............................................................................. 107

PLÀNOL NÚM. 1.- Situació i emplaçament.

PLÀNOL NÚM. 2.- Situació i emplaçament.

PLÀNOL NÚM. 3.- Situació i emplaçament.

PLÀNOL NÚM. 4.- Canalitzacions.

PLÀNOL NÚM. 5.- Seccions.

PLÀNOL NÚM. 6.- Perfil.

PLÀNOL NÚM. 7.- Esquema unifilar cel·les.

PLÀNOL NÚM. 8.- Esquema unifilar: derivacions trifàsiques.

PLÀNOL NÚM. 9.- Esquema unifilar: derivacions monofàsiques.

PLÀNOL NÚM. 10.- Esquema de posta a terra.

Pàgina 8 de 179

Document núm. 4: Plec de condicions ........................................................ 111

PLEC DE CONDICIONS GENERALS .................................................................. 119

1.- PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES ................................................ 119

1.1. Disposicions generals ............................................................................. 119

Article 1. Objecte del Plec de Condicions ................................................ 119

Article 2. Documents que defineixen les obres ........................................ 119

Article 3. Compatibilitats i relació entre els diversos documents .............. 119

Article 4. Documentació complementària ................................................ 120

1.2. Disposicions facultatives ......................................................................... 121

Capítol I. Delimitació general de funcions tècniques .................................... 121

Article 5. Delimitació de funcions dels agents que intervenen ................. 121

Capítol II. Drets i deures del Contractista ..................................................... 121

Article 6. Inscripció en el Registre d’Empreses Acreditades .................... 121

Article 7. Verificació dels documents del Projecte ................................... 121

Article 8. Pla de Seguretat i Salut ............................................................ 121

Article 9. Projecte de control de qualitat .................................................. 122

Article 10. Oficina en l’obra ..................................................................... 122

Article 11. Representació del Contractista. Cap d’Obra ........................... 122

Article 12. Presència del Contractista en l’obra ....................................... 123

Article 13. Treballs no estipulats expressament ...................................... 123

Article 14. Obres accessòries .................................................................. 123

Article 15. Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del

projecte ................................................................................................... 124

Article 16. Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa del

projecte ................................................................................................... 124

Article 17. Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Director

d’Obra ..................................................................................................... 124

Article 18. Personal de l’obra................................................................... 125

Article 19. Faltes del personal de l’obra ................................................... 125

Article 20. Subcontracte .......................................................................... 125

Article 21. Subministrament dels materials .............................................. 125

Article 22. Responsabilitats del Contractista ............................................ 125

Article 23. Desperfectes en les propietats veïnes .................................... 126

Capítol III. Responsabilitat civil dels agents que intervenen en el procés de

l’edificació ................................................................................................... 126

Article 24. Danys materials ..................................................................... 126

Pàgina 9 de 179

Article 25. Responsabilitat civil ............................................................... 127

Capítol IV. Règim i organització de les obres .............................................. 128

Article 26. Direcció ................................................................................. 128

Article 27. Modificacions ......................................................................... 128

Article 28. Llibre d’Ordres i Assistències ................................................. 128

Article 29. Llibre d’Incidències ................................................................ 129

Article 30. Llibre de Subcontractació ...................................................... 129

Article 31. Accessos i entorn de l’obra .................................................... 129

Article 32. Replantejament ..................................................................... 130

Article 33. Inici i ritme d’execució dels treballs ........................................ 130

Article 34. Ordre d’execució dels treballs ................................................ 131

Article 35. Facilitats per a altres contractistes ......................................... 131

Article 36. Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força

major ....................................................................................................... 131

Article 37. Pròrroga per causa de força major ........................................ 131

Article 38. Responsabilitat de la Direcció d’Obra en el retard de l’execució

de l’obra ................................................................................................. 132

Article 39. Condicions generals d’execució dels treballs ......................... 132

Article 40. Profunditat dels fonaments .................................................... 132

Article 41. Mitjans auxiliars ..................................................................... 132

Article 42. Conservació de les obres ...................................................... 132

Article 43. Documentació d’obres ocultes ............................................... 132

Article 44. Obres defectuoses ................................................................ 132

Article 45. Obres i vicis ocults ................................................................. 133

Article 46. Materials no utilitzables o defectuosos .................................. 133

Article 47. Despeses ocasionades per anàlisis, proves i assaigs ........... 133

Article 48. Neteja de les obres ................................................................ 133

Article 49. Obres sense prescripcions .................................................... 134

Capítol V. Recepcions i liquidacions ........................................................... 134

Article 50. Proves abans de la recepció ................................................. 134

Article 51. Recepció de les obres ........................................................... 134

Article 52. Documentació final ................................................................ 135

Article 53. Termini de garantia ................................................................ 135

Article 54. Conservació dels treballs durant el termini de garantia .......... 135

Article 55. Conservació dels treballs amb contracta rescindida .............. 135

Article 56. Caràcter provisional de les liquidacions parcials .................... 135

Pàgina 10 de 179

Article 57. Amidament definitiu dels treballs i liquidació provisional de

l’obra ....................................................................................................... 136

Article 58. Liquidació final ....................................................................... 136

Article 59. Liquidació en cas de rescissió ............................................... 136

Capítol VI. Facultats de la direcció d’obra ................................................... 136

Article 60. Facultats de la Direcció d’Obra .............................................. 136

1.3. Disposicions econòmiques ..................................................................... 137

Capítol I. Base fonamental .......................................................................... 137

Article 61. Base fonamental .................................................................... 137

Capítol II. Garanties de compliment i fiança ................................................ 137

Article 62. Garanties ............................................................................... 137

Article 63. Fiança ................................................................................... 137

Article 64. Execució de treballs amb càrrec a la fiança ........................... 137

Article 65. Devolució de la fiança ........................................................... 138

Article 66. Devolució de la fiança en el cas de que s’efectuïn recepcions

parcials ................................................................................................... 138

Capítol III. Preus i revisions ........................................................................ 138

Article 67. Despeses .............................................................................. 138

Article 68. Obres de millora o ampliació ................................................. 138

Article 69. Preus unitaris ........................................................................ 138

Article 70. Preus contradictoris ................................................................ 139

Article 71. Revisió de preus .................................................................... 139

Article 72. Reclamacions d’augment de preus ........................................ 139

Article 73. Aplec de materials ................................................................. 139

Capítol IV. Amidaments i valoracions dels treballs ...................................... 140

Article 74. Amidament de l’obra .............................................................. 140

Article 75. Amidaments parcials i totals .................................................. 140

Article 76. Elements compresos en el pressupost .................................. 141

Article 77. Valoració de les obres ........................................................... 141

Article 78. Valoració d’obres incompletes ................................................ 141

Article 79. Altres obres ........................................................................... 141

Article 80. Valoració d’unitats no contemplades en aquest Plec ............. 141

Article 81. Errors en el pressupost .......................................................... 142

Article 82. Resolució respecte a les reclamacions del Contractista ........ 142

Article 83. Pagament de les obres .......................................................... 142

Article 84. Suspensió dels treballs .......................................................... 142

Pàgina 11 de 179

Article 85. Millores d’obres lliurement executades .................................. 142

Capítol V. Indemnitzacions ......................................................................... 143

Article 86. Indemnitzacions per retard en el termini de finalització de les

obres ...................................................................................................... 143

Article 87. Indemnitzacions per retard en els pagaments ....................... 143

Article 88. Indemnització per danys de causa major ................................ 143

Article 89. Renúncia ............................................................................... 144

Capítol VI. Varis .......................................................................................... 144

Article 90. Millores, augments i/o reduccions d’obra ............................... 144

Article 91. Unitats d’obra defectuoses però acceptables ........................ 144

Article 92. Assegurança de les obres ..................................................... 144

Article 93. Conservació de l’obra ............................................................. 145

Article 94. Ús del Contractista de l’edifici o de béns de la Propietat ........ 146

Article 95. Pagament d’arbitris ................................................................ 146

1.4. Disposicions legals ................................................................................. 146

Article 96. Generalitats ........................................................................... 146

Article 97. Condicions que ha de reunir el Contractista .......................... 146

Article 98. Sistema de contractació ........................................................ 147

Article 99. Adjudicació d’obres ................................................................ 147

Article 100. Formalització del contracte ................................................... 147

Article 101. Responsabilitat del Contractista .......................................... 147

Article 102. Accidents de treball i danys a tercers .................................. 148

Article 103. Causes de rescissió del contracte ....................................... 148

Article 104. Liquidació en cas de rescissió de contracte ......................... 149

Article 105. Impostos de tramitació del contracte ................................... 149

Article 106. Jurisdicció ............................................................................ 150

2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS ................................ 150

2.1. Prescripcions sobre els materials ........................................................... 150

Capítol I. Condicions generals .................................................................... 150

Article 1. Condicions generals ................................................................ 150

Article 2. Proves i assajos de materials .................................................. 150

Article 3. Materials no consignats en el Projecte .................................... 151

Capítol II. Condicions que han de complir els materials .............................. 151

Article 4. Materials per a la instal·lació elèctrica ..................................... 151

Pàgina 12 de 179

Article 5. Altres materials ........................................................................ 151

2.2. Prescripcions quant a l’execució per unitat ............................................. 151

Article 6. Instal·lació elèctrica ................................................................. 151

2.3. Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat ............................... 155

Article 8. Comprovacions i proves de servei ........................................... 155

Document núm.5: Pressupost ...................................................................... 157

1.- Quadre de preus unitaris ................................................................................ 161

1.1.- Obra civil ........................................................................................... 161

1.2.- Equip de MT ..................................................................................... 161

1.3.- Equip de potència ............................................................................. 164

1.4.- Equip de BT ...................................................................................... 165

1.5.- Sistema de posta a terra ................................................................... 166

1.6.- Varis ................................................................................................. 168

2.- Pressupost total .............................................................................................. 169

Document núm.6: Estudis amb entitat pròpia

1.- ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT .................................................... 175

1.1.- Riscos i prevencions en treballs de muntatge d’elements elèctrics ........... 175

1.1.1.- Riscos més freqüents ..................................................................... 175

1.1.2.- Mesures de prevenció .................................................................... 175

1.1.3.- Normes de prevenció especifiques de l’ofici d’electricista ............... 177

1.2.- Mesures de protecció ............................................................................... 177

1.2.1.- Proteccions personals .................................................................... 177

1.2.2.- Revisions dels elements de proteccions ......................................... 178

1.3.- Instal·lacions provisionals d’electricitat per l’obra .................................... 178

1.4.- Riscos més freqüents .............................................................................. 179

1.4.1.- Mesures de prevenció .................................................................... 179

1.4.2.- Proteccions personals ................................................................... 180

1.4.3.- Proteccions col·lectives .................................................................. 180

Tarragona, Juny de 2016

Alberto Redondo Rodríguez

Pàgina 13 de 179

Projecte de instal·lació elèctrica

d'una planta química

MEMÒRIA

Tarragona, Juny de 2016

Client: Indústria química Tarragona

Autors: Alberto Redondo Rodríguez

Pàgina 14 de 179

Pàgina 15 de 179

0.- FULL D’IDENTIFICACIÓ.

Títol del projecte:

Projecte de instal·lació elèctrica d'una planta química.

Raó social de la persona que ha encarregat el projecte:

Una empresa química al polígon industrial de la Canonja, vol ampliar la seva fàbrica

construint una nova planta. Aquesta demana la implantació i els càlculs per adherir un

nou transformador que alimenti aquesta nova planta.

Autor del projecte:

Alberto Redondo Rodríguez

Estudiant de 4t curs de Grau d’Enginyeria Elèctrica a la Universitat URV.

D.N.I: 48013851-V.

Direcció: c/ Josep Maria Cases de Muller, 28 (Tarragona).

Telèfon: 677122476.

Correu electrònic: alberto.redondo@estudiants.urv.cat.

Raó social de la persona que ha rebut l’encàrrec de redactar el projecte:

Projecte realitzat a petició d’una empresa química per a l’ampliació de la seva fàbrica

amb una nova planta de producció.

Alberto Redondo: Passeig del 30 d'Octubre, 4, 43840 Salou, Tarragona.

Data i firma dels mencionats:

Tarragona, Juny de 2016.

Alberto Redondo Rodríguez Indústria química Tarragona

Pàgina 16 de 179

Pàgina 17 de 179

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA

0.- FULL D'IDENTIFICACIÓ ................................................................................... 15

1. - OBJECTE DEL PROJECTE ............................................................................. 19

2. - ABAST .............................................................................................................. 19

3. - ANTECEDENTS DEL PROJECTE ................................................................... 20

4.- NORMES I REFERÈNCIES ............................................................................... 20

4.1.- Disposicions legals i normes aplicades ..................................................... 20

4.2.- Bibliografia i documentació ....................................................................... 23

4.3.- Programes de càlcul ................................................................................. 23

4.4.- Pla de gestió de la qualitat aplicada durant la redacció del projecte .......... 23

4.5.- Altres referències ...................................................................................... 24

5.- DEFINICIONS I ABREVIATURES ..................................................................... 24

6.- REQUISITS DEL DISSENY ............................................................................... 25

6.1.- Descripció de l’activitat ............................................................................. 25

6.2.- Classificació de l’activitat .......................................................................... 25

6.3.- Emplaçament ............................................................................................ 25

7.- ANÀLISIS DE SOLUCIONS ............................................................................... 26

7.1.- Tipus de transformadors ........................................................................... 26

7.1.1.- Transformadors banyats d’oli mineral ............................................... 26

7.1.2.- Transformadors secs ........................................................................ 28

7.2.- Esquemes de connexió a terra................................................................. 29

7.2.1.- Posta a neutre: esquema TN ............................................................ 29

7.2.2.- Neutre a terra i esquema TT ............................................................. 30

7.2.3.- Neutre aïllat o imperant: esquema IT ................................................ 31

7.3.- Material de bobinat .................................................................................. 33

7.4.- Compensació de l’energia reactiva .......................................................... 34

7.4.1.- Formes de compensació .................................................................. 34

8.- RESULTATS FINALS ........................................................................................ 37

8.1.- Descripció de la línia ................................................................................ 37

8.1.1.- Característiques del conductor ......................................................... 38

8.1.2.- Proteccions de la línia ...................................................................... 39

8.2.- Descripció del centre de transformació .................................................... 40

Pàgina 18 de 179

8.2.1.- Característiques ............................................................................... 41

8.2.2.- Ventilació .......................................................................................... 42

8.2.3.- Característiques mediambientals: Acústica ...................................... 43

8.2.4.- Marques ........................................................................................... 43

8.2.5.- Transformadors de potència ............................................................. 43

8.2.6.- Proteccions....................................................................................... 44

8.2.7.- Interconnexió transformador quadre BT ........................................... 47

8.2.8.- Protecció contra incendis.................................................................. 48

8.2.9.- Instal·lació elèctrica ......................................................................... 49

8.3.- Descripció de la xarxa de distribució de BT .............................................. 50

8.3.1.- Conductors ....................................................................................... 51

8.3.2.- Safates i canalitzacions .................................................................... 53

8.3.3.- Proteccions de la instal·lació ............................................................ 53

8.3.4.- Posta a terra ..................................................................................... 55

8.3.5.- Embarrat .......................................................................................... 56

8.3.6.- Compensació de la potència reactiva ............................................... 56

8.3.7.- Terminals ......................................................................................... 56

8.3.8.- Accessoris ........................................................................................ 57

9.- ORDRE DE PRIORITAT ENTRE ELS DOCUMENTS BÀSICS .......................... 58

Pàgina 19 de 179

1.- OBJECTE DEL PROJECTE

L’objecte del projecte consisteix en la realització de la instal·lació elèctrica en mitja i

baixa tensió, per a l’ampliació i la creació d’una nova planta destinada a la producció

de matèries químiques a una empresa del Polígon industrial de la Canonja.

L'empresa ja treballa amb matèries químiques per l'elaboració de productes de cura

personal, metal·lúrgia, mineria petroli i detergents

Algunes de les principals matèries químiques que usen són tensioactives no-iòniques

derivades de l'òxid d'etilè o propilè. Aquestes estan compostes per a la producció de

conegudes marques de productes de cosmètica, additius essencials per a l'exploració

de pous de petroli i gas, així com el seu posterior refinament, polímers per millorar la

fluïdificació dels gasoils d'automoció, activadores dels detergents, emulsionants i

dispersants per a fitosanitaris, etc.

La nova planta química, on es realitza la instal·lació elèctrica desenvolupada en aquest

projecte, estarà destinada a la producció de matèries químiques desenvolupant

tecnologies de catalitzadors per a processos d’oxidació i d’hidrogenació. Aquests

processos seran la base de la producció de productes intermedis i productes químics

especials, per a l’elaboració d’alcohols grassos, àcid sulfúric, formaldehid, anhídrid

maleic i anhídrid ftàlic.

Al projecte es descriuen, es calculen i es justifiquen adequadament tots els elements i

dispositius a instal·lar, el seu disseny i la seva distribució, per tal de complir amb la

legislació vigent.

Es pretén l’autorització per l’execució de la instal·lació descrita al projecte.

2.- ABAST

L’àmbit d’aplicació que tindrà el projecte es centra bàsicament en l’ampliació d’una

planta química a una de les empreses més importants de la indústria química

tarragonina, amb una superfície construïda de més de 450 m2.

El projecte es basa en la totalitat de les instal·lacions en mitja i baixa tensió del

complex industrial, mostrant atenció especial en les necessitats i les peticions del

nostre client, per tal de satisfer el subministrament d’energia elèctrica, i així assegurar

el correcte funcionament de la planta.

Pàgina 20 de 179

El procés de disseny i de càlcul està dividit en:

o Instal·lació de mitja/alta tensió: comprendrà els càlculs de les línies

generals que alimentaran el C.T.

o Instal·lació de baixa tensió: comprendrà tots els càlculs des del quadre

general de B.T del C.T, als receptors ubicats a la nau.

o Instal·lació de la il·luminació: comprendrà els càlculs de la il·luminació

necessària i el tipus de lluminària utilitzat.

Es tindran en compte totes les alternatives possibles que es poden adoptar al disseny

de la instal·lació, i es justificaran les eleccions preses, que es creu que seran la solució

més adient.

3.- ANTECEDENTS DEL PROJECTE

L’empresa que demana el projecte, disposa d’un complex industrial situat al polígon de

la Canonja, però han decidit a fer una ampliació per a millorar i augmentar la seva

producció. Els últims anys, tenien una demanda alta dels seus productes i han decidit

obrir aquesta nova planta per poder donar l’abast a aquesta demanda.

Aquesta planta, com les altres de la fàbrica, s’alimentarà d’una subestació ubicada al

complex industrial, propietat seva i funcionarà contínuament.

4.- NORMES I REFERÈNCIES

4.1.- Disposicions legals i normes aplicades

En la realització del projecte s’han tingut en compte les següents lleis. Es recullen les

característiques dels materials, els càlculs i la forma en la que s’executaran les

instal·lacions:

Normativa estatal

o Reial decret 3275/20014, de 12 de novembre, Reglament sobre condicions

tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques i centres de

transformació.

Pàgina 21 de 179

o Ordre de 12 de desembre de 2014, del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme,

per la qual s’aprova la Norma tecnològica de l’edificació NTE-IET Instal·lacions

d’electricitat. Centres de transformació.

o Resolució de 19 de juny de 2014, de la Direcció General d’Energia, per la qual

s’estableixen les normes sobre ventilació i accés de certs centres de transformació.

o Ordre de 6 de juliol de 1984, del Ministeri d’Indústria i Energia, per la qual

s’aproven les Instruccions tècniques complementàries del Reglament sobre

condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques, subestacions

i centres de transformació, i posteriors modificacions del 18/10/84, del 27/11/87,

del 10/3/00 i del 2014.

o Ordre de 23 de juny de 2014, del Ministeri d’Indústria i Energia, per la qual

s’actualitzen diverses Instruccions tècniques complementàries MIE-RAT del

Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals

elèctriques, subestacions i centres de transformació, i posteriors modificacions del

03/10/88.

o Ordre de 16 d’abril de 2012, del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, per la

qual es modifica la instrucció tècnica complementària MIE-RAT 06 del reglament

sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques i

centres de transformació.

o Reial decret 1942/2014, de 5 de novembre, pel que s’aprova el Reglament

d’instal·lacions de protecció contra incendis.

o Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció

contra incendis en els edificis, complementaris a la NBE-CPI/91.

o Ordre de 10 de març de 2000, del Ministeri d’Indústria i Energia, per la que es

modifiquen les ITC MIE-RAT 01, MIE-RAT 02, MIE-RAT 06, MIE-RAT 14, MIERAT

15, MIE-RAT 16, MIE-RAT 17, MIE-RAT 18, MIE-RAT 19 del Reglament sobre

condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques i centres de

transformació i posterior modificació del 18/10/00.

Pàgina 22 de 179

o Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, pel que s’aprova el Reglamentelectrotècnic

de baixa tensió (REBT).

o Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel que s’aprova el Reglament de

seguretat contra incendis en establiments industrials (RSCIEI).

o Document bàsic seguretat contra incendis (DB-SI) del CTE, Reial Decret

314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi tècnic de l’edificació.

o Reial Decret 228/2006, de 24 de febrer, pel que s’estableixen mesures per

l’eliminació i gestió dels policlorobifenils, policloroterfenils i aparells que els

continguin.

Normativa autonòmica

o Ordre de 2 de febrer de 2012, del Departament d’Indústria i Energia, per la qual

es regula el procediment d’actuació administrativa per l’aplicació dels reglaments

electrònics per alta tensió en les instal·lacions privades.

o Decret 120/1992, de 28 d’abril, pel que es regulen les característiques que han de

complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministres

públics que passen pel terra, modificat pel Decret 1936/1992 del 4 d’agost,

ambdues del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.

o Resolució ECF/4548/2006, de 29 de desembre, per la qual s’aproven a

FecsaEndesa les Normes tècniques particulars relatives a la xarxa de les

instal·lacions d’enllaç.

Normes UNE que cal considerar

o Norma UNE 157001/2002 Criteris generals per a l’elaboració de projectes.

o Normes UNE, EN y UNE-EN d’obligat compliment

Pàgina 23 de 179

4.2.- Bibliografia i documentació

Per a la realització d’aquest projecte, s’han consultat diferents llibres i documents:

o Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió.

o Reglament d’Alta Tensió.

També s’han consultat les següents pàgines web:

o www.schneiderelectric.es

o www.ormazabal.com

o www.endesa.com

o www.abb.com

o www.eaton.com

4.3.- Programes de càlcul

A l’hora de la realització del treball s’han utilitzat programes de càlcul com:

o Microsoft Office Excel Per càlculs generals.

o Amikit Disseny i càlcul de centres de transformació. Ormazabal.

o Litestar Luminux 10-1 Càlcul de la il·luminació

4.4.- Pla de gestió de la qualitat aplicada durant la redacció del projecte

o Revisió del treball: s’han anat fent revisions periòdicament per tal que tot el

projecte estigués correctament i s’entengués.

Pàgina 24 de 179

o Eines per a la correcció de l’escriptura i l’ortografia: En el mateix programa utilitzat

per a la redacció del treball, el Microsoft Office Word, ja apareix la correcció de

l’ortografia.

4.5.- Altres referències

Per a fer tot el treball cal tenir en compte que s’ha escollit certs materials i objectes

d’alguns de diferents catàlegs:

o Fabricant Eaton

o Fabricant ABB

o Fabricant Schneider

Tots ells han estat utilitzats per a l’elecció de transformador.

5.- DEFINICIONS I ABREVIATURES

CIEBT: càlcul d’instal·lacions i proteccions elèctriques de baixa tensió.

BT: baixa tensió.

UNE: una norma espanyola.

CT: centre de transformació.

AT: alta tensió.

MT: mitja tensió

Pàgina 25 de 179

6.- REQUISITS DEL DISSENY

El requisit bàsic del projecte, és el correcte i total subministrament d’energia elèctrica

de la nova planta de l’empresa química de Tarragona. Per això, primer de tot, s’hauran

de tenir en compte diversos factors, com: la dimensió de la planta, l’activitat que es

durà a terme, o les repercussions que pot tenir de manera mediambiental.

6.1.- Descripció de l’activitat

A la superfície construïda, es vol implantar un nou centre de transformació, i l’àrea de

producció. Aquesta àrea serà una nau industrial rectangular on aniran 8 reactors amb

les seves pertinents maquinàries, que tindran una potència de 150 kW cadascun.

També hi haurà un taulell de control on es podrà veure què està fent cada reactor, i

activar i desactivar quan convingui.

6.2.- Classificació de l’activitat

Tenint en compte les activitats que es realitzaran a la planta, de tipus químic, es pot

catalogar com classificada. Dins d’aquest tipus, més específicament, risc de corrosió i

factors de risc inherents als ambients humits amb energia elèctrica.

A partir dels riscos mencionats anteriorment, es tindrà en compte el factor ambiental.

Caldrà prendre les mesures oportunes durant la fase del disseny per evitar incomplir la

Llei 3/7998 del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.

Diagrama de l’activitat que es duu a terme a la nova planta química

6.3.- Emplaçament

La planta estarà situada dins dels terrenys que són propietat de la mateixa empresa, al

polígon industrial de la Canonja. La planta tindrà una totalitat de 450 m2 (30 x 15).

Es pot veure on i com seria, als plànols Núm. 1- Situació i Núm. 2 – Emplaçament.

Etilè

o

Propilè

Venda

o

Planta diferent

Compressor

+

Reactor

Pàgina 26 de 179

7.- ANÀLISIS DE SOLUCIONS

En aquest apartat, s’analitzaran les diferents alternatives de disseny que afecten la

seguretat de l’activitat i de les persones, així com els aspectes tecno-econòmics de la

mateixa. Tot el que està redactat estarà dins de la legalitat que dicta l’Estat. Es triarà la

solució depenent del que es necessiti i hi estigui dins del pressupost.

7.1.- Tipus de transformadors

Actualment, hi ha dos tipus constructius de transformadors que són els que més

s’utilitzen i comercialitzen:

o Transformadors banyats d’oli mineral.

o Transformadors d’aïllament sòlid fets de resines; “transformadors en sec”.

Tot i que aquí a Espanya estan prohibits des de la dècada 1980/1990, existeix un altre

tipus de transformador anomenat “transformador en bany de silicona líquida”. Van ser

prohibits perquè els líquids eren molt perillosos pel medi ambient i per les persones.

7.1.1.- Transformadors banyats d’oli mineral

És el tipus que s’utilitza més per les companyies distribuïdores de CT de les xarxes

públiques. Utilitzen l’oli com a aïllant pel seu baix cost, la seva rigidesa dielèctrica i la

possibilitat de recuperació després d’estar sota unes sol·licitacions dielèctriques molt

altes. La dil·latació de l’oli causada per l’increment de temperatura, és compensada

per la deformació elàstica de les aletes de refrigeració.

El tipus actual s’anomena “hermètic”, que funciona sense dipòsit conservador. Aquest

té algunes avantatges sobre el tipus més antic amb conservador.

o No hi ha contacte entre l’oli i l’aire de l’ambient, així l’oli no s’humidifica i no

s’acidifica. Això fa, com a conseqüència, que es redueixi el manteniment.

o La instal·lació i connexió dels borns són més fàcils, tant de BT, com AT.

o Es redueix l’altura.

Pàgina 27 de 179

Amb la supressió del dipòsit, s’ha aconseguit reduir molt la quantitat d’oli. Amb aquesta

reducció, hi ha menys probabilitats que es produeixi un incendi, i si es produeix, fa que

les conseqüències siguin menors.

Foto 1. Transformador en bany d'oli Foto 2. Transformador sec

Alguns dels avantatges dels transformadors en bany d’oli enfront dels transformadors

secs són:

o Menor cost unitari. Més o menys el seu preu actual és la meitat que el d’un

transformador sec de la mateixa potència i tensió.

o Fan menys soroll.

o Tenen menys pèrdues en buit

o Poden instal·lar-se a la intempèrie, i treballen millor en atmosferes contaminades.

o Tenen un millor control de funcionament.

o Tenen una major resistència a les sobretensions i sobrecàrregues.

Aquests transformadors, es poden construir per a totes les potències i tensions, tot i

que, si es volen superar les tensions o potències dels de distribució, han de ser amb

dipòsit conservador.

El principal desavantatge que presenten, és la baixa temperatura d’inflamació de l’oli, i

per tant, és molt més fàcil que es produeixi un incendi amb un gran despreniment de

fums. La temperatura d’inflamació de l’oli, segons la norma UNE, és de 140 ºC.

Tots aquests transformadors, han de tenir un pou o un dipòsit on pugui cabre tot l’oli

en cas què hi hagi una fuga. Aquest pou haurà de tenir una reixa amb un dispositiu

que apagui el foc en cas d’haver-hi. Aquest factor fa que el preu del CT incrementi

significantment. Aquest tipus de transformador obliga també, a què les parets i el

sostre de la caseta o zona on estigui, siguin resistents al foc.

Pàgina 28 de 179

S’han de fer diversos controls periòdicament per comprovar la qualitat de l’oli, i si ha

sofert algun desperfecte, sigui per filtració d’aire, d’aigua… ja què si passa alguna

cosa, no s’assegura el correcte funcionament del transformador.

7.1.2.- Transformadors secs

Aquest tipus és el més utilitzat en zones metropolitanes (edificis, oficines,

subestacions...) i per aplicacions industrials, ja que es poden instal·lar molt a prop del

punt d’utilització, minimitzant, així, les pèrdues.

En els transformadors secs, els seus debanats estan encapsulats dins de resina

termoendurible barrejada amb una “càrrega activa” formada per sílice i almúnia

hidratada.

Els avantatges d’aquest tipus de transformador són:

o Menor cost a l’hora de la instal·lació, ja que no necessiten el dipòsit o el pou com

els banyats d’oli.

o El risc d’incendi és molt menor. Els materials utilitzats es descomponen a partir

dels 300 ºC (el doble que abans) i els fums que es produeixen són més tènues i

no corrosius. Fins als 350 ºC, la resina no crea una flama, que, en tot cas,

s’autoextingiria.

o Quasi no és necessari el manteniment.

o Necessiten menys espai.

o Tenen una vida útil més llarga.

Per contra, també tenen alguna desavantatge:

o Cost unitari més gran.

o Nivell de soroll més alt.

o Una resistència menor a les sobretensions.

o Més pèrdues en buit.

Els transformadors secs poden variar des de 50 kVA fins a 30 MVA, amb tensions de

treball de fins a 52 kV.

Pàgina 29 de 179

7.2.- Esquemes de connexió a terra

Actualment, segons defineix el CEI 60364, a la UNE 20 460, a Espanya al REBT

(MIBT-008), existeixen els següents esquemes de connexió a terra (ECT), que són

tres:

o Posta a neutre (TN).

o El neutre a terra (TT).

o El neutre aïllat o impedant (IT).

L’ECT en BT determina la forma de connectar el secundari del transformador MT/BT a

terra, i les diferents formes de connectar la massa també a terra de la instal·lació.

La primera lletra serveix per saber la connexió del neutre del transformador; pot ser

una T, per connectat a terra, o una I, que vol dir, aïllat de terra.

La segona identifica el tipus de connexió de les masses dels receptors; també poden

ser dos, la T vol dir “massa connectada directament a terra”, i la N vol dir “massa

connectada al neutre” a l’origen de la instal·lació.

La finalitat de tots els esquemes és protegir a les persones i els béns materials, i per

conseqüència, tenir el control en cas de defecte d’aïllament.

En els esquemes TN, s’afegeix una S (separat) o una C (conjunt) per a definir si el

conductor neutre i el de protecció són un sol conductor.

7.2.1.- Posta a neutre: esquema TN

En front un defecte d’aïllament, el corrent de defecte no està limitat més que per la

impedància dels cables del bucle del defecte:

(Equació 1)

Per una sortida determinada i amb el supòsit de Rd= 0, s’obté:

(Equació 2)

Pàgina 30 de 179

Durant un curtcircuit, s’admet que les impedàncies provoquen una caiguda de tensió

del 20% sobre la tensió simple Uo (tensió entre fase i terra), per això el coeficient de

0.8.

Aquesta Id provoca una tensió de defecte respecte a terra:

(Equació 3)

Per a xarxes de 230/400 V, aquesta tensió, és perillosa, ja que supera la tensió límit de

seguretat (50 V). Per tant, serà necessària la desconnexió de la instal·lació o part

d’ella.

Per a què la protecció sigui segura, sigui el que sigui el punt de defecte, cal que el

corrent Id sigui superior al llindar de funcionament instantani de la protecció.

Foto 3. Corrents de defecte i tensió TN

7.2.2.- Neutre a terra: esquema TT

Davant d’una falla d’aïllament, el corrent de defecte Id queda limitat per les resistències

de terra (si la connexió a terra de les masses i la connexió a terra del neutre no són la

mateixa).

Amb la hipòtesi de Rd= 0, el corrent de defecte serà:

(Equació 4)

Pàgina 31 de 179

Es produeix una tensió de defecte en la resistència terra dels receptors:

(Equació 5)

Sent, normalment, les resistències a terra baixes i de la mateixa magnitud, la tensió

pot ser perillosa. Per aquest motiu, és obligatori preveure una desconnexió automàtica

de la part de la instal·lació afectada pel defecte.

Foto 4. Corrents de defecte i tensió TT

7.2.3.- Neutre aïllat o imperant: esquema IT

El neutre està aïllat, és a dir, no està connectat a terra. Les preses a terra de les

masses, estan, normalment, interconnectades.

En un funcionament normal, la xarxa estarà a terra mitjançant la impedància de fuga

de la xarxa.

Per fixar el potencial d’una xarxa respecte a terra, és aconsellable, col·locar una

impedància (Zn > 1500 Ω) entre el neutre del transformador i terra.

Pàgina 32 de 179

Foto 5. Corrent del primer defecte aïllament IT

Pàgina 33 de 179

7.3.- Material del bobinat

Tot i que els transformadors més comuns es fan amb els bobinats de coure, des de la

Primera Guerra Mundial, amb la dificultat que hi havia per trobar aquest material, es

van començar a comercialitzar els transformadors amb bobines d’ alumini. Des

d’aquell moment es va començar a utilitzar més per la inestabilitat del preu del coure.

Tot i que amb la taula que veurem a continuació, sembla que el coure és un material

millor per les seves característiques elèctriques, els transformadors amb bobinat

d’alumini són capaços de suportar qualsevol exigència que aguantin els bobinats de

coure.

Taula 1. Comparativa Al i Cu per CT

o Els transformadors amb bobines d’alumini pot tenir la mateixa eficiència que un de

la mateixa potència de coure, i no té per què tenir més pèrdues. Tot i que, el

primer material té una conductivitat menor, això es té en compte a l’hora de fer el

disseny del transformador.

o Els transformadors d’alumini són totalment compatibles amb cables de coure, de

fet, s’utilitzen connectors bimetàl·lics (alumini-coure) que treballen perfectament.

o Es comportaran millor els transformadors d’alumini davant de sobrecàrregues i

esforços de curtcircuit, ja que la capacitat de dissipar calor és del 39% més gran

que la del coure. Així doncs, resisteixen més temps als corrents de curtcircuit o

qualsevol sobrecàrrega transitòria.

Pàgina 34 de 179

7.4.- Compensació de l’energia reactiva

Les companyies elèctriques penalitzen el consum d’energia reactiva amb la finalitat

d’incentivar la seva correcció.

Aquest coeficient de recàrrec s’aplica sobre l’import a pagar per la suma dels

conceptes següents:

o Terme de potència (potència contractada).

o Terme d’energia (energia consumida).

El coeficient esmentat (Kr) es calcula de la següent manera:

Kr = (17 / cos2ᵩ) – 21

cosᵩ Kr

1 - 4 %

0.95 - 2.2. %

0.9 0 %

0.8 5.6 %

0.6 26.2 %

0.5 47 %

Taula 2. Valors de Kr en funció del cos

Així doncs, un bon factor de potència permet optimitzar tècnicament i econòmicament

una instal·lació.

7.4.1.- Formes de compensació

Depèn on es col·loquin els condensadors, o bateria de condensadors en BT, el mode

de compensar és diferent.

Aquesta compensació pot ser global, parcial o local. En principi, la compensació ideal

és la que permet produir energia reactiva al mateix lloc on es consumeix i en una

quantitat que s’ajusta a la demanda. Els criteris tècnics i econòmics determinen la seva

elecció.

Pàgina 35 de 179

Compensació global:

La bateria està connectada a la capçalera de la instal·lació i assegura la compensació

del conjunt de la instal·lació. Està permanentment en servei durant la marxa normal de

la fàbrica.

Avantatges:

o Elimina les penalitzacions per consum excessiu d’energia reactiva.

o Disminueix la potència aparent, ajustant-la a la necessitat real de kW de la

instal·lació.

Observacions:

o El corrent reactiu està present des del nivell 1 fins als receptors.

o Les pèrdues per efecte Joule, no són disminuïdes.

Foto 6. Compensació global

Compensació parcial:

La bateria està connectada al quadre de distribució i subministra energia reactiva a

cada grup de receptors. Es descarrega així gran part de la instal·lació, en particular els

cables d’alimentació de cada grup.

Avantatges:

o Elimina les penalitzacions per consum excessiu d’energia reactiva.

o Descarrega el centre de transformació

o Optimitza part de la xarxa, ja que el corrent reactiu no circula entre els nivells 1 i 2.

o Les pèrdues per efecte Joule als cables es redueixen.

Pàgina 36 de 179

Observacions:

o El corrent reactiu està present en la instal·lació des del nivell 2 fins als receptors.

o Existeix un risc de sobre compensació com a conseqüència de variacions de

càrregues importants.

Foto 7. Compensació parcial

Compensació individual:

La bateria està connectada directament a les bornes de cada receptor de tipus

inductiu. Aquesta compensació individual s’ha de contemplar quan la potència del

motor és gran amb relació a la potència total.

La potència en kvar de la bateria representa aproximadament el 25% de la potència en

kW d’un receptor.

Avantatges:

o Elimina penalitzacions per consum excessiu d’energia reactiva.

o Descarrega el CT.

o Redueix el dimensionat dels cables i les pèrdues per efecte Joule.

o El corrent reactiu ja no està present als cables de la instal·lació.

Observacions:

o Només es pot contemplar quan la potència d’alguns receptors és gran respecte la

potència total.

Foto 8. Compensació individual

Pàgina 37 de 179

8.- RESULTATS FINALS

8.1.- Descripció de la línia

Com es mostra a la imatge, l’energia ve transportada des de Bellisens, i arriba a

Messer, i va parar al centre de transformació proporcionat per Fecsa Endesa. Des

d’allí, es separen dues ramificacions, una per la nostra empresa i l’altre per una altra

empresa de la zona. Aquesta línia general es caracteritza per tenir una tensió de

25 kV i 50 Hz.

La potència de curtcircuit de l’escomesa, és de 500 MVA, que equival a un corrent de

curtcircuit de 11.5 kA eficaços.

El CT de l’empresa alimenta a la vegada a diferents transformadors que hi ha dins del

recinte de l’empresa. Un per l’edifici social, un per la planta d’energia i tres per a les

diferents plantes de producció. Alimentarà un total de 4 transformadors de 1600 kVA,

un de 1000 kVA, i un altre de 2000 kVA, això vol dir que la potència total serà de

9400 kVA.

Amb el nou transformador que es vol instal·lar, aquesta línia general, o escomesa,

suportaria, a plena càrrega, 217.08 A, per tant no hi hauria cap problema, ja que la

secció del cable és de 150 mm2 i per especificació, podria arribar a suportar 276 A. Per

tant, el cable estaria al 78.65% de la seva càrrega màxima admissible.

Foto 9. Distribució d'energia

Aquesta xarxa d’alta tensió és subterrània com es pot veure a la Foto 7. És una línia

del tipus HEPRZ-1 15/25 kV de secció 3X (1x150) mm2.

La longitud total serà de 675 m.

Pàgina 38 de 179

8.1.1.- Característiques del conductor

Són utilitzats cables d’aïllament dielèctric sec segons NI 56.43.01. “Cables unipolars

d’etilè propilè sec de mòdul alt per xarxes d’AT fins a 30 kV” .

Secció (mm2) Tensió nominal

(kV)

Reactància per

fase (mΩ/m) Capacitat (mF/m)

150 15/25 0.122 0.415

Taula 3. Característiques elèctriques del conductor

Tipus d’aïllament Tipus de condicions

Servei permanent Curtcircuit t < 5 s

Etilè propilè de mòdul alt 105 º C > 250 º C

Taula 4. Temperatura màxima de l'aïllant

Condicions tipus de la instal·lació:

o Instal·lació enterrada a 1 m de profunditat.

o Cables amb aïllament sec.

o Resistivitat del terreny: 1 k.m/W.

o Temperatura mitjana del terreny: 25 º C.

Tensió nominal Secció nominal dels

conductors Intensitat

kV mm2 A (3 conductors unipolars)

15/25 150 276

Taula 5. Intensitat màxima admissible del conductor en servei permanent

Pàgina 39 de 179

8.1.2.- Proteccions de la línia

Proteccions contra sobre intensitats:

Els cables estan preparats i ben protegits contra els efectes tèrmics i dinàmics que es

poden originar durant les sobre intensitats previsibles a la xarxa.

S’utilitzen interruptors automàtics associats a relés de protecció (d’intensitat de fase i

homopolar). Aquests interruptors i sensors dels relés estan ubicats a la capçalera de

les línies que alimenten la xarxa subterrània.

Aquestes proteccions garantiran l’eliminació de possibles faltes en un temps tal que la

temperatura no arribi a danyar el cable.

Proteccions contra sobrecàrregues:

Per garantir la vida útil dels cables, és recomanable que un cable en servei permanent

no tingui una sobrecàrrega de més del 25% durant, com a molt, una hora. El nombre

total d’hores que aguanta un cable sobrecarregat en un any, és de 100, i durant la

seva vida no hauria de passar més de 500 hores, per això, les corbes del relé de la

capçalera s’ajustaran de forma adequada.

Pàgina 40 de 179

8.2.- Descripció del centre de transformació

Després d’enviar diferents ofertes, i d’haver realitzat un estudi comparatiu de totes

elles, el transformador triat serà el de la marca ABB de tipus encapsulat al buit, amb

resina colada amb un índex tèrmic de més de 180 ºC, seguint la norma ANSI

C57.12.60e- IIEE. El transformador tindrà una potència de 1600 kVA. Els debanats

seran d’alumini.

L’energia serà subministrada per la xarxa a la tensió de 25 kV trifàsica i una freqüència

de 50 Hz, sent aquesta l’escomesa a la cel·la des de la subestació de distribució

mitjançant cables subterranis.

Foto 10. Conducció cables subterranis

El centre de transformació estarà a l’interior de la sala ja construïda per ell, per tant

serà d’interior, i s’inclouran tots els components elèctrics tant d’AT com de BT, i tots els

dispositius de control.

Pàgina 41 de 179

Com s’ha explicat anteriorment el principal avantatge que tenen aquests

transformadors de tipus sec, és el molt menor risc d’incendi, i la no necessitat de fer

construccions alternatives per fer un pou o haver de pagar per un encapsulat.

Per altra banda, l’avantatge principal de l’alumini, és que aguanta millor les

sobrecàrregues i les sobretensions tenint les mateixes característiques elèctriques. A

més, el coure és un material que en escalfar-se, pot guanyar en mida i arribar a trencar

l’aïllament.

Els interruptors utilitzats al projecte seran modulars de tall i amb aïllament en SF6.

8.2.1.- Característiques

Situació i emplaçament:

o Localitat: Tarragona.

o Província: Tarragona.

o País: Espanya.

o Altitud: < 1000 m.

o Emplaçament: Interior.

Condicions normals de servei:

Les característiques mediambientals d’humitat i temperatura a les que estarà exposat

el centre de transformació, seran les següents:

o Pressió baromètrica: 1000 mbar.

o Temperatura màxima: 40 ºC.

o Temperatura mínima: -5 ºC.

o Humitat relativa mitjana: 70%.

o Humitat relativa màxima: 100%.

Pàgina 42 de 179

Constructives: aspecte i dimensions

En estar dins d’una sala integrada a la mateixa planta, el CT no haurà de complir cap

normativa d’adaptar-se al paisatge (color, forma...).

Com es veurà als plànols, el transformador tindrà les mides següents:

o Longitud: 2160 mm.

o Amplitud: 1140 mm.

o Altura: 2340 mm.

o Distància entre eixos: 820 x 820 mm.

o Pes: 5710 kg.

Foto 11. Aspecte del transformador triat

8.2.2.- Ventilació

La ventilació serà natural, l’edifici tindrà quatre reixes per on es ventilarà el

transformador, i si s’amplia la instal·lació, hi haurà espai per fer una ventilació forçada.

Hi haurà reixetes de ventilació a les parets laterals de la sala, que seran capaces de

dissipar la calor produït pel transformador de 1600 kVA, amb unes pèrdues totals de

14300 W.

Aquestes reixes estaran construïdes en xapa d’acer galvanitzat, i recobertes amb

pintura epoxi. Això fa que siguin molt resistents a la corrosió que poden arribar a

causar els agents atmosfèrics.

Pàgina 43 de 179

8.2.3.- Característiques mediambientals: Acústica

La sala on estarà el CT no excedirà del nivell de potència acústica, només serà el

nivell de soroll del mateix CT, que serà de 68 dB.

8.2.4.- Marques

El CT portarà una placa de característiques situada en un lloc visible i fàcilment

llegible, on s’indicaran clarament les següents dades:

o Nom del fabricant o marca de la fàbrica.

o Any de fabricació.

o Número de sèrie.

o Potència màxima del transformador.

o Tensió més elevada pel material.

8.2.5.- Transformador de potència

Les característiques del transformador en funció de les necessitats de la instal·lació

són les següents:

o Fabricant: ABB.

o Tipus: sec.

o Normativa: 21428-1.

o Potència nominal: 1600 kVA.

o Tensió nominal primari: 25 kV.

o Tensió nominal secundari: 400 V.

o Freqüència nominal: 50 Hz.

o Grup de connexió: Dyn 11.

o Tensió de curtcircuit mínima: > 7%.

o Regulació de tensió (en buit): ±2,5 ± 5%.

o Pèrdues en buit: 2000 ÷ 3000 W.

o Pèrdues en càrrega (115 oC) : 10000 ÷ 14000.

o Tensió aplicada 50Hz, 60s, MT: 70 KV.

o Tensió aplicada 50Hz,60s, BT: 2,5 KV.

o Tensió d’impuls 1,2/50 AT: 170 KV.

o Classe tèrmica de l’aïllament: F.

Pàgina 44 de 179

o Escalfament mitjà a l’alumini: 90 ÷ 100 ⁰C.

o Neutre: Accessible.

o Alimentació equip detecció: 48 V CC.

o Servei: Continu.

o Instal·lació: Interior.

o Refrigeració: Natural.

o Connexió a terra: TN.

8.2.6.- Proteccions

Proteccions en alta tensió:

La protecció d’alta tensió del transformador es realitza utilitzant una cel·la amb un

interruptor i fusible, sent aquests, els que efectuen la protecció davant eventuals

curtcircuits.

Foto 12. Cel·la del CT amb proteccions

Aquests fusibles realitzen la seva funció de protecció de manera molt ràpida (més

ràpida que els interruptors automàtics), ja que la seva fusió evita el pas de corrent de

curtcircuit per la instal·lació.

Els fusibles es seleccionen per:

o Permetre el funcionament continuat a la intensitat nominal de la instal·lació.

o No produir disparaments durant l’arrencada en buit dels transformadors, temps

en què la intensitat és molt superior a la nominal i de temps indeterminat.

o No produir disparaments quan es produeixen corrents entre 10 i 20 vegades la

nominal, sempre que la duració sigui inferior a 0.1 s, evitant així que els

fenòmens transitoris provoquin interrupcions del subministrament.

Pàgina 45 de 179

Aquests fusibles però, no són suficients per a una completa protecció del

transformador. Les sobrecàrregues hauran de ser evitades amb un relé de protecció, o

si no, amb una protecció tèrmica del transformador.

Els fusibles limitadors instal·lats a les cel·les d’AT seran els denominats “fusibles

freds”, i les seves característiques estan recollides a la norma NI 75.06.31: “fusibles

limitadors de corrent associats per AT fins a 36 kV”.

Foto 13. Fusibles per CT d'AT

Protecció Tensió assignada Intensitat assignada

Poder de tall

Fusible amb

percutidor 36 kV 40 A >20 kA

Taula 6. Protecció AT amb fusible

Foto 14. Interruptor AT de protecció

Pàgina 46 de 179

0,100

1,000

10,000

10 100 1000

t (s

eg

)

I (A)

FECSA ENERGIAS

Taula 7. Corba de protecció d’alta tensió.

Presa de dades Protecció AT

FECSA TRAFO 1

I (A) t (seg) I (A) t (seg)

1,2 120 7,000 57,6 5,165

1,5 132 5,500 72 2,316

1,7 150 2,830 81,6 1,778

1,9 180 1,550 88,8 1,459

2 240 0,960 96 1,351

3 360 0,660 144 0,849

4 480 0,550 192 0,670

5 600 0,500 240 0,576

6 900 0,500 288 0,516

7

8

9

10

I>> 336 0,070

Pàgina 47 de 179

Proteccions de baixa tensió:

La protecció del centre de transformació i l’armari de distribució, es realitzarà

mitjançant un interruptor general de baixa tensió situat en el propi centre de

transformació, amb les següents característiques:

Protecció Tensió assignada Intensitat

assignada Poder de tall

Interruptor

automàtic 400 V 630 A >20 kA

Taula 8. Protecció BT amb magnetotèrmic

Foto 15. Interruptor BT

8.2.7.- Interconnexió transformador quadre BT

Les connexions interiors entre el transformador i el quadre de BT, es realitzarà

mitjançant aquest mètode:

o Connexió directe entre els passatapes Bt del transformador i les platines

lliscants de la unitat funcional d’escomesa del quadre BT.

En tots els extrems dels cables s’instal·laran terminals a compressió d’alumini amb

estany reforçat (DIN 46235) per cable RV 0.6/1 kV 1x150 Al, mitjançant compressió

hexagonal.

Pàgina 48 de 179

Tots els cables utilitzats en les connexions de baixa tensió, seran antipropagadors

d’incendis (UNE-EN 50266), lliures d’halògens (UNE-EN 50267), i amb emissió de

fums i opacitat reduïda (UNE-EN 50268).

8.2.8.- Protecció contra incendis

Per la protecció contra incendis, tot i que en aquest tipus de transformadors és molt

difícil que hi hagi, es connectarà l’interruptor de protecció per temperatura elevada al

transformador. Aquesta connexió es realitzarà connectant els contactes del

termòmetre del transformador al control del quadre de BT, i des d’aquí, fins la bobina

de dispar de l’interruptor de protecció.

8.2.9.- Instal·lació elèctrica

En aquest apartat s’explicaran les característiques generals de les cel·les i la

aparamenta de mitja tensió.

Cel·la de línia:

Cel·la amb envolupant metàl·lic, formada un mòdul amb les següents característiques:

La cel·la de línia, està constituïda per un mòdul metàl·lic amb aïllament i tall en gas,

que incorpora en el seu interior un embarrat superior de coure, i una derivació amb un

interruptor-seccionador rotatiu, amb capacitat de tall i aïllament, i posició de posta a

terra. Presenta també captadors capacitius per la detecció de tensió als cables

d’escomesa, i alarma sonora de prevenció de posta a terra.

Característiques elèctriques:

o Tensió assignada: 36 kV.

o Intensitat assignada: 400 A.

o Intensitat de curta duració (1 s), eficaç: 16 kA.

o Intensitat de curta duració (1 s), cresta: 40 kA.

o Nivell de aïllament:

Freqüència industrial (1 min) a terra i entre fases: 70 kV.

Impuls tipus raig a terra i entre fases (cresta): 170.

o Capacitat de tancada (cresta): 40 kA.

Corrent principalment activa: 400 A.

Pàgina 49 de 179

Cel·la de presa a protecció general:

Cel·la amb envoltant metàl·lic formada per un mòdul amb les següents

característiques:

La cel·la està constituïda per un mòdul metàl·lic, construït en xapa galvanitzada, que

permet efectuar la tornada dels cables des de la part inferior a la part superior del

conjunt de cel·les.

Aquesta cel·la s’uneix mecànicament a les adjacents per evitar l’accés als cables.

Característiques elèctriques:

o Tensió assignada: 36 kV.

o Intensitat assignada: 400 A.

o Intensitat de curta duració (1 s), eficaç: 16 kA.

o Intensitat de curta duració (1 s), cresta: 40 kA.

o Nivell de aïllament:

Freqüència industrial (1 min) a terra i entre fases: 70 kV.

Impuls tipus raig a terra i entre fases (cresta): 170.

o Capacitat de tancada (cresta): 40 kA.

Corrent principalment activa: 400 A.

Cel·la de mesura:

Cel·la amb envoltant metàl·lic formada per un mòdul amb les següents

característiques:

Le cel·la de mesura és un mòdul metàl·lic, construït en xapa galvanitzada, que permet

la incorporació en el seu interior de transformadors de tensió i intensitat, que s’utilitzen

per donar el valor corresponent als aparells de mesura, control i comptadors de

mesura d’energia.

La cel·la estarà constituïda per 3 transformadors d’intensitat i 3 de tensió:

o Transformadors de tensió:

Relació de transformació: 27500/110 V.

Sobretensió admissible en permanència: 1,2 Un en permanència i 1,9 Un

durant 8 hores.

Potència: 50 VA.

Classe de precisió: 0,5.

Pàgina 50 de 179

o Transformadors d’intensitat:

Relació de transformació: 30-60/5 A.

Intensitat tèrmica: 200 In.

Sobreint. admissible en permanència: Fs <= 5.

Potència: 15 VA.

Classe de precisió: 0,5s.

8.3.- Descripció de la xarxa de distribució de baixa tensió

El recorregut de la línia de baixa tensió transcorre tot per la mateixa planta, és a dir,

superfície privada.

La tensió nominal serà de 230/400 V, i es projectarà de tal forma que la caiguda de

tensió no superi el 5% del seu valor nominal.

Es tindrà en compte que hi haurà dos mòduls com a reserva per allotjar interruptors de

1250 A. Dintre del disseny general del quadre, s’intentarà deixar com a reserva un

20% lliure per a futures ampliacions.

En els diferents mòduls ha de constar cada un dels següents equips:

o Un interruptor general automàtic de 2500 A de tall omnipolar que alimentarà

embarrat.

o Les bornes d’entrada han de poder connectar els diferents cables per fase

que vénen del transformador

o De l’embarrat general penjaran les diferents sortides d’ús i reserva segons

s’especifica. Els equips a instal·lar són:

3 interruptors automàtics de 1250 A.

2 interruptors automàtics de 250 A.

6 interruptors automàtics de 160 A.

4 interruptors automàtics de 100 A.

Pàgina 51 de 179

La xarxa es dividirà en les següents línies, com es mostrarà en la següent taula:

Línia Tram Potència (kW)

Línia 1 Reactor 1 150

Línia 2 Reactor 2 150

Línia 3 Reactor 3 150

Línia 4 Reactor 4 150

Línia 5 Reactor 5 150

Línia 6 Reactor 6 150

Línia 7 Reactor 7 150

Línia 8 Reactor 8 150

Taula 9. Derivacions trifàsiques

Línia Tram Potència (kW)

Línia 9 Enllumenat interior 2

Línia 10 Panell de control 0.5

Taula 10. Derivacions monofàsiques

8.3.1.- Conductors

Segons el “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión en la ITC-BT-07” s’han de tenir

en compte diferents factors:

Els conductors hauran de ser de coure o d’alumini, i estaran aïllats amb barreges

apropiades de composts polimèrics. Estaran protegits contra la corrosió que pugui

provocar el terreny o l’ambient, i tindran la resistència mecànica suficient per suportar

els esforços als quals puguin estar sotmesos.

Els cables poden ser de més d’un conductor i de tensió assignada no inferior a 0.6/1

kV i hauran de complir els requisits especificats a la norma UNE 21 123-2. La secció

serà l’adequada per les intensitats i caigudes de tensió previstes. Aquesta secció no

serà menor de 6 mm2 pels cables de coure, i no menor a 16 mm2 pels conductors

d’alumini.

El tipus de cable escollit per les derivacions en baixa tensió, serà el conductor de

coure amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) de 0.6/1 kV cobert de PVC, exigit a la

ITC-BT 06, 07 i 11. I la secció d’aquest variarà segons les diferents derivacions.

Pàgina 52 de 179

Els cables utilitzats s’instal·laran en safates o suports enganxades a la paret. També

hi haurà part sota el terra de la sala on estaran els quadres.

Les derivacions trifàsiques es faran amb tensió de línia 400 V i 230 V entre fases, i les

derivacions monofàsiques tindran una tensió de 230 V.

Foto 16. Cables RV AL de diferents seccions

Per a calcular les seccions dels conductors de BT, s’han tingut en compte els següents

factors:

o Tensió de la xarxa. La tensió estarà normalitzada i serà de 230 V entre fase i

neutre, i 400 V entre fases, estarà formada per 4 conductors.

o Intensitat a suportar en determinades condicions d’instal·lació.

o Caiguda de tensió en règim de càrrega màxima prevista.

Segons la ITC-BT-19, la caiguda de tensió en instal·lacions receptores en una planta

industrial ha de ser inferior al 5% de mitjana. Alguna part pot ser més gran, però el

total no.

També s’ha tingut en compte el tipus de instal·lació que és, en aquest cas, en safates

registrables. Es tindran en compte dos factors: la temperatura ambient, i el tipus

d’agrupació dels conductors.

Així doncs, el resum de les seccions serà el següent:

Línia Tram Secció teòrica

(mm2) Secció real (mm2)

Línia 1 Reactor 1 121.62 150

Línia 2 Reactor 2 96.28 150

Línia 3 Reactor 3 96.28 150

Línia 4 Reactor 4 70.94 150

Pàgina 53 de 179

Línia 5 Reactor 5 70.94 150

Línia 6 Reactor 6 45.61 150

Línia 7 Reactor 7 45.61 150

Línia 8 Reactor 8 25.33 150

Taula 11. Seccions derivacions trifàsiques

Línia Tram Secció teòrica

(mm2) Secció real (mm2)

Línia 9 Enllumenat 2.31 2.5

Línia 10 Panell de control 1.82 2.5

Taula 12. Seccions derivacions monofàsiques

8.3.2.- Safates i canalitzacions

També es procedirà a la instal·lació de safates fins a l’escomesa del quadre de

distribució. Aquesta safata serà del tipus escala de xapa d’acer galvanitzat en calent

de 1.5 mm de gruix i 400 mm d’amplada.

La disposició dels cables a les safates serà la següent:

Foto 17. Disposició dels cables a la safata

8.3.3.- Proteccions de la instal·lació

Segons el Reglament Tècnic de Baixa tensió a la ITC-BT-47, s’ha de tenir en compte

el següent apartat:

Els motors han d’estar protegits contra curtcircuits i contra sobrecàrregues en

totes les seves fases, devent ser aquesta protecció de tal naturalesa que cobreixi

en els motors trifàsics, la falta de tensió en una de les seves fases.

Pàgina 54 de 179

Diferencial

Quan es detecta un corrent de defecte, aquesta protecció actua protegint la instal·lació

elèctrica, obrint el circuit i interrompent el subministrament d’energia elèctrica.

D’aquesta manera, s’impedeix que aquest corrent de defecte, tingui valors perillosos

per l’electrocució de les persones, sigui per contacte directe o indirecte, i per les

instal·lacions.

En haver-hi càrregues que tenen efectes capacitius, per compensar-ho, s’utilitzaran

relés de classe A, que tenen diferents avantatges:

o Capaços de mesurar corrents no lineals i amb component contínua.

o Realitzen un disparament proper al 85% de la sensibilitat, així s’eviten dispars

intempestius.

Foto 18. Interruptor diferencial

Línia Tram Intensitat nominal

diferencial (A)

Intensitat

diferencial (mA)

Línia 1 Reactor 1 250 300

Línia 2 Reactor 2 250 300

Línia 3 Reactor 3 250 300

Línia 4 Reactor 4 250 300

Línia 5 Reactor 5 250 300

Línia 6 Reactor 6 250 300

Línia 7 Reactor 7 250 300

Línia 8 Reactor 8 250 300

Línia 9 Enllumenat 16 30

Línia 10 Panell de control 16 30

Taula 14. Proteccions diferencial BT

Pàgina 55 de 179

Sobreintensitat:

Guardamotor + contactor i interruptor magnetotèrmic

Línia Tram Intensitat nominal

Guarda+contactor(A)

Línia 1 Reactor 1 250

Línia 2 Reactor 2 250

Línia 3 Reactor 3 250

Línia 4 Reactor 4 250

Línia 5 Reactor 5 250

Línia 6 Reactor 6 250

Línia 7 Reactor 7 250

Línia 8 Reactor 8 250

Línia Tram Intensitat nominal

Magnetotèrmic (A)

Línia 9 Enllumenat 16

Línia 10 Panell de control 3

Taula 5: Proteccions de sobreintensitat

8.3.4.- Posta a terra

L’esquema de connexió a terra del neutre i les masses serà l’esquema TN-S segons la

norma ITC-BT-08.

Com els armaris no són modulats, les portes o qualsevol part mòbil de la instal·lació,

aniran a terra amb un petit cable de coure a la carcassa de l’armari.

Pàgina 56 de 179

El conductor de protecció s’utilitzarà per connectar directament tots els conductors de

protecció a terra.

8.3.5.- Embarrat

Es complirà sempre amb la norma UNE EN-60439.1. En tota la seva longitud i

amplada, l’embarrat estarà protegit contra els efectes de la Icc.

Les barres de les diferents derivacions, seran dimensionades per la màxima càrrega

simultània prevista pels diferents receptors, i tenint en compte la càrrega màxima que

pot suportar l’interruptor de subministrament.

Les barres seran de coure tipus C-1110 com marca la norma UNE 37 118.

La connexió dels conductors a la barra del neutre haurà d’efectuar-se fàcilment amb

una sola clau aïllada. La barra tindrà, respecte a terra, el mateix nivell d’aïllament que

les fases i estarà sota d’elles.

8.3.6.- Compensació de la potència reactiva

Per a la compensació de l’energia reactiva es triarà el grup de condensadors de

500 kVAR, amb un equip de medició i control.

Tot aquest conjunt s’ubicarà independentment de la resta, en un armari a part,

alimentat per un interruptor de sortida reactiva a través de les bornes, amb una

entrada per sota.

Les connexions de l’escomesa seran suficientment fortes per suportar els diferents

cables per fase

8.3.7.- Terminals

La connexió dels cables a les caixes generals de protecció i als quadres de BT, es

realitzarà per compressió, mitjançant la col·locació de terminals metàl·lics amb pala de

coure i electrolítics d’alumini als extrems dels conductors.

Pàgina 57 de 179

8.3.8.- Accessoris

Els empalmes, terminals i derivacions es triaran d’acord a la naturalesa, composició i

secció dels cables, i no haurà d’augmentar la resistència elèctrica d’aquests.

Els terminals hauran de ser adequats a les característiques ambientals. Les

característiques dels accessoris estan establertes a la norma NI.56.88.01.

Els empalmes i acabats es realitzaran seguint el MT.NEDIS corresponent quan

existeixi, sinó, seguint les instruccions de muntatge donades pel fabricant.

Pàgina 58 de 179

9.- ORDRE DE PRIORITAT ENTRE ELS DOCUMENTS BÀSICS

En el cas de no coincidència de dades, la prioritat que s’aplica segons la norma UNE

157001, és la següent:

- Plànols

- Plec de condicions

- Pressupost

- Memòria

Tarragona, Juny de 2016.

Alberto Redondo Rodríguez

Pàgina 59 de 179

Projecte de instal·lació elèctrica d'una planta química

ANNEXOS

Tarragona, Juny de 2016.

Client: Indústria química Tarragona Autors: Alberto Redondo Rodríguez

Pàgina 60 de 179

Pàgina 61 de 179

ÍNDEX DELS ANNEXOS

1.- DOCUMENTACIÓ DE PARTIDA ...................................................................... 63

2.- CÀLCULS JUSTIFICATIUS .............................................................................. 64

2.1.- Càlculs de la línia de mitja tensió ............................................................. 65

2.1.1.- Intensitat màxima ............................................................................. 65

2.1.2.- Caiguda de tensió............................................................................. 65

2.1.3.- Intensitat de curtcircuit ...................................................................... 66

2.2.- Càlculs del centre de transformació ......................................................... 66

2.2.1.- Intensitat d’alta tensió ....................................................................... 66

2.2.2.- Intensitat de baixa tensió .................................................................. 67

2.2.3.- Intensitat de curtcircuit d’alta tensió .................................................. 67

2.2.4.- Intensitat de curtcircuit de baixa tensió ............................................. 68

2.2.5.- Dimensió de l’embarrat ..................................................................... 68

2.2.5.1.- Comprovació per densitat de corrent .................................... 68

2.2.5.2.- Comprovació per sol·licitació electrodinàmica ...................... 69

2.2.5.3.- Comprovació per sol·licitació tèrmica ................................... 69

2.2.6.- Dimensions de la ventilació .............................................................. 69

2.3.- Càlcul de les proteccions d’alta tensió del centre de transformació .......... 70

2.3.1.- Fusible .............................................................................................. 70

2.4.- Càlcul de la instal·lació de baixa tensió .................................................... 71

2.4.1.- Determinació de les seccions trifàsiques .......................................... 71

2.4.2.- Determinació de les seccions monofàsiques .................................... 72

2.5.- Càlcul de la instal·lació de terra ............................................................... 73

2.5.1.- Investigació de les característiques del terra .................................... 73

2.5.2.- Determinació dels corrents màxims de posta a terra i del temps

màxim corresponent a l’eliminació del defecte ............................................. 73

2.5.3.- Càlcul de la resistència de posta a terra ........................................... 74

2.5.4.- Càlcul de les tensions de pas a l’interior de la instal·lació ................. 76

2.5.5.- Càlcul de les tensions de pas a l’exterior de la instal·lació ................ 77

2.5.6.- Càlcul de les tensions aplicades ....................................................... 77

2.5.7.- Càlcul de les tensions transferibles a l’exterior ................................. 79

3.- ANNEXES D'APLICACIÓ A L'ÀMBIT DEL PROJECTE .................................... 80

3.1.- Medi ambient

4.- ESPECIFICACIONS MT DEL TRANSFORMADOR ........................................... 81

Pàgina 62 de 179

5.- ESPECIFICACIONS BT DEL TRANSFORMADOR ........................................... 91

6.- DIAGRAMA DE FLUXE DEL PROJECTE ....................................................... 102

7.- COMPARATIVA D’OFERTES DEL TRANSFORMADOR ................................ 103

Pàgina 63 de 179

1.-DOCUMENTACIÓ DE PARTIDA

Per fer els annexos hem fet servir els següents documents:

- Guia COEIC

- Guia TINSCI

- UNE 100166 2004

- Guia Vademécum per instal·lacions de enllaç en baixa tensió (Endesa)

Pàgina 64 de 179

2.-CÀLCULS JUSTIFICATIUS

DEMANDA DE POTÈNCIA

El primer que es farà, serà calcular la potència necessària del transformador. Com s’ha

explicat prèviament a la memòria, la instal·lació constarà de 8 reactors, la instal·lació

de la il·luminació i ventilació, i el panell de control.

Es preveurà una possible ampliació del 20% en un futur.

Ho calcularem de la següent manera:

S = S1 * C1 * C2 (Equació 6)

On:

S Potència total a distribuir (kVA).

S1 Suma de potències que es volen alimentar.

C1 Coeficient de simultaneïtat als centres de transformació ja existents a la

instal·lació.

C2 Coeficient de simultaneïtat que es determina a partir de la disposició i tipus de

conductors.

Núm. de centres

de transformació 1 2 3 o més

C1 1 0.9 0.8

Taula 15. Variació de potència aparent segons simultaneïtat

DISPOSICIÓ DELS

CONDUCTORS

NÚM DE

CONDUCTORS

TRIPOLARS O GRUPS

D’UNIPOLARS A LA

XARXA

COEFICIENT C2

A L’INTERIOR DE TUBS 1

DIRECTAMENT ENTERRATS

1 1

2 1.176

3 1.333

4 1.538

5 1.66

Taula 16. Variació de potència activa segons simultaneïtat

Pàgina 65 de 179

En tenir només un transformador i un grup de conductors unipolars traiem que:

S = ( [ ( 8 * 150 ) + 2 + 0.5 ] * 1 * 1 ) * 1.2 = 1440 kVA

El valor comercial més proper a aquest valor, el tenim als transformadors de potència

de 1600 kVA.

2.1.- Càlculs de la línia de mitja tensió

2.1.1.- Intensitat màxima

=

(Equació 7)

On:

o P Potència del transformador (kVA).

o Up Tensió primària (kV).

o I Intensitat (A).

o cosᵩ Factor de potència.

2.1.2.- Caiguda de tensió

Per calcular la caiguda de tensió al conductor, s’aplica la següent expressió:

ΔU =

ΔU = 5.32 V ( equació 8)

On:

o ΔU Caiguda de tensió de la línia (V).

o I Intensitat de la línia (A).

o L Longitud de la línia (m).

o R Resistència del conductor per kilòmetre ( .

o Z Reactància del conductor per kilòmetre ( .

o ᵩ Factor de potència.

Pàgina 66 de 179

2.1.3.- Intensitat de curtcircuit

La intensitat de curtcircuit ve donada per la potència de curtcircuit al punt on es posa el

conductor subterrani.

La potència de curtcircuit de la xarxa segons Fecsa-Endesa és de 500 MVA:

=

(equació 9)

On:

o Scc Potència de curtcircuit de la xarxa (MVA).

o V Tensió de la línia (kV).

o Icc Corrent de curtcircuit (kA).

2.2.- Càlculs del centre de transformació

2.2.1.- Intensitat d’alta tensió

La intensitat del primari d’un transformador trifàsic es correspon amb la següent

expressió:

=

(equació 10)

On:

o P Potència del transformador (kVA).

o Up Tensió primària (kV).

o Ip Intensitat primària (A).

Pàgina 67 de 179

2.2.2.- Intensitat de baixa tensió

La intensitat del secundari d’un transformador trifàsic es correspon amb la següent

expressió:

=

(equació 11)

On:

o P Potència del transformador (kVA).

o Us Tensió secundària (kV).

o Is Intensitat secundària (A).

2.2.3.- Intensitat de curtcircuit d’alta tensió

Pel càlcul de les intensitats que origina un curtcircuit, es tindrà en compte la potència

de curtcircuit de la xarxa MT, valor que especifica la companyia.

Així doncs, la intensitat de curtcircuit de la instal·lació en alta tensió es calcula amb la

següent expressió:

=

(equació 12)

On:

o Scc Potència de curtcircuit de la xarxa (MVA).

o Up Tensió primària (kV).

o Iccp Corrent de curtcircuit (kA).

Pàgina 68 de 179

2.2.4.- Intensitat de curtcircuit de baixa tensió

Pels curtcircuits secundaris, es considerarà que la potència de curtcircuit disponible és

la teòrica dels transformadors MT-BT, sent més conservadors que en les

consideracions reals.

El corrent de curtcircuit del secundari d’un transformador es calcularà així:

=

(equació 13)

On:

o P Potència del transformador (kVA).

o Ecc Tensió de curtcircuit del transformador (%).

o Iccs Corrent de curtcircuit (kA).

o Us Tensió del secundari (V).

2.2.5.- Dimensió de l’embarrat

Com que els armaris vindran donats amb les barres, aquestes ja hauran estat

sotmeses als assajos pertinents per part del fabricant ABB, per això no serà necessari

realitzar hipòtesis sobre el comportament d’aquestes.

2.2.5.1.- Comprovació per densitat de corrent

La comprovació per densitat de corrent té per objectiu verificar que el conductor indicat

és capaç de conduir el corrent nominal màxim sense superar la densitat màxima

possible pel material conductor. Això, a part de mitjançant càlculs teòrics, es pot

comprovar realitzant un assaig d’intensitat nominal.

Per tal de disposar de suficient marge de seguretat, es considerarà que és la intensitat

del bucle, en aquest cas, 400 A.

Pàgina 69 de 179

2.2.5.2.- Comprovació per sol·licitació electrodinàmica

La intensitat dinàmica de curtcircuit es valora en aproximadament 2.5 vegades la

intensitat eficaç de curtcircuit calculada anteriorment, per això:

Icc(din) =2.5*Iccs = 2.5*38.49 = 96.22 kA (equació 14)

2.2.5.3.- Comprovació per sol·licitació tèrmica

La comprovació tèrmica té per objectiu comprovar que no es produirà un escalfament

excessiu dels aparells per defecte d’un curtcircuit. Aquesta comprovació es pot

realitzar mitjançant càlculs teòrics, però preferiblement s’ha de realitzar un assaig

segons la normativa en vigor. En aquest cas, la intensitat considerada és l’eficaç de

curtcircuit, que el seu valor és:

Icc(ter) = 11.5 kA

2.2.6.- Dimensions de la ventilació

Per calcula les dimensions de les reixes que es necessitaran a la sala on estarà le

centre de transformació, ho farem d’aquesta manera:

Sr

(Equació 15)

S = 1.18 m2

On:

o Sr Superfície de les reixetes necessària (m).

o Wp Pèrdues del transformador. Per catàleg 14.3 kW.

o H Distància entre els centres de les reixetes.

o Δt Diferència entre la temperatura d’entrada i sortida (ºC).

o K Coeficient de reducció de les reixetes (0,5)

Pàgina 70 de 179

El que s’acaba de calcular és l’espai, les dimensions teòriques que necessitaria.

A la nostra sala hi ha quatre reixes rectangulars de dimensions:

o Altura: 0.97 m

o Amplitud: 0.47

Per tant la superfície total seria:

S = 4 * (0.97 * 0.47) = 1.82 m2

Es pot comprovar que no hi hauria cap problema a l’hora de fer servir la ventilació de

tipus natural.

2.3.- Càlcul de les proteccions d’alta tensió del centre de transformació

2.3.1.- Fusible

Ib < In < Iz (equació 16)

On:

o Ib Intensitat nominal de la instal·lació.

o Iz Intensitat admissible de la instal·lació.

o In Intensitat nominal del fusible (Pràctica. En alta tensió la seva intensitat

nominal és de 630 A per suportar sol·licitacions dinàmiques i desconnexió

del circuit).

I2 = 1.6 * In (Equació 17)

I2 < 1.45 * Iz (Equació 18)

On:

o I2 Condició per a què el fusible protegeixi correctament la instal·lació.

Amb els apartats anteriors, sabem:

38.89 A < 40 A < 176 A

Pàgina 71 de 179

Amb aquests valors traiem:

I2 = 1.6 * In = 1.6 * 40 = 64 A

I2 < 1.45 * Iz 64 < 255.6 A

Protecció Tensió assignada Intensitat

assignada Poder de tall

Fusible amb

percutor 36 kV 40 A >20 kA

Taula 17. Resum del càlcul de protecció amb fusible AT

2.4.- Càlcul de la instal·lació de baixa tensió

2.4.1.- Determinació de les seccions trifàsiques

Per calcular les seccions necessàries per a cada derivació individual, primer de tot,

mirarem la potència de cada derivació, i calcularem la intensitat que hi passarà.

A partir d’aquesta intensitat, ens fixarem en el cable que més ens convingui.

Es calcula la secció dels cables per una derivació d’un dels reactors i a partir d’aquí,

tot serà el mateix.

(Equació 19)

On:

o S Secció del conductor (mm2 ).

o P Potència reactiva (kVA).

o L Longitud de la línia (m).

o U Tensió nominal de la instal·lació (V).

o C Conductivitat coure ( ).

o e Caiguda de tensió màxima permesa.

o K Factor de sobrecàrrrega.

La secció de cable més gran següent, és: S = 50 mm2.

La intensitat admissible d’aquest cable és: 214 A

Pàgina 72 de 179

La intensitat calculada per tots els reactors es:

Com que el mètode de càlcul és el mateix, aquest serà el resum de les seccions

trifàsiques:

Línia Tram Secció teòrica

(mm2)

Secció real

(mm2) In (A)

Iadmissible

(A)

Línia 1 Reactor 1 26.78 50 182.32 214

Línia 2 Reactor 2 22.32 50 182.32 214

Línia 3 Reactor 3 22.32 50 182.32 214

Línia 4 Reactor 4 20.78 50 182.32 214

Línia 5 Reactor 5 20.78 50 182.32 214

Línia 6 Reactor 6 15.61 50 182.32 214

Línia 7 Reactor 7 15.61 50 182.32 214

Línia 8 Reactor 8 12.82 50 182.32 214

Com que la instensitat admissible serà sempre la mateixa, la secció dels cables també

ho serà, ja que si no, no seria capaç d’aguantar aquesta intensitat.

2.4.2.- Determinació de les seccions monofàsiques

Es calcula la línia del panell de control:

(Equació 20)

On:

o S Secció del conductor (mm2 ).

o P Potència reactiva (kVA).

o L Longitud de la línia (m).

o U Tensió nominal de la instal·lació (V).

Pàgina 73 de 179

o C Conductivitat coure ( ).

o e Caiguda de tensió màxima permesa.

En aquest cas, la màxima caiguda de tensió permesa de d’un 1%, ja que estem parlant

de derivacions monofàsiques i d’il·luminació.

La secció més propera superior, serà: S = 6 mm2 , ja que és la secció mínima que han

de tenir els conductors.

La intensitat nominal de la instal·lació és de:

Es calcula la línia de la il·luminació:

On:

o S Secció del conductor (mm2 ).

o P Potència reactiva (kVA).

o L Longitud de la línia (m).

o U Tensió nominal de la instal·lació (V).

o C Conductivitat coure ( ).

o e Caiguda de tensió màxima permesa.

En aquest cas, la màxima caiguda de tensió permesa de d’un 1%, ja que estem parlant

de derivacions monofàsiques i d’il·luminació.

La secció més propera superior, serà: S = 6 mm2 , ja que és la secció mínima que han

de tenir els conductors.

La intensitat nominal de la instal·lació és de:

Pàgina 74 de 179

Línia Tram Secció teòrica

(mm2)

Secció real

(mm2) In (A) Iadmissible

(A)

Línia 9 Enllumenat 1.56 6 3.2 34

Línia 10 Panell de

control 0.17 6 0.8 34

2.5.- Càlcul de la instal·lació de terra

2.5.1.- Investigació de les característiques del terra

El reglament d’Alta Tensió indica que per les instal·lacions de tercera categoria, amb

una intensitat de curtcircuit a terra inferior o igual a 16 kA, no és imprescindible

realitzar una investigació prèvia de la resistivitat del terreny.

Segons la investigació prèvia del terreny on s’instal·larà el CT, es determina una

resistivitat mitjana de 150 Ω/m.

2.5.2.- Determinació dels corrents màxims de posta a terra i del temps màxim

corresponent a l’eliminació del defecte

A les instal·lacions d’AT de tercera categoria, els paràmetres que determinen els

càlculs de falta a terra són els següents:

o Tipus de neutre: el neutre de la xarxa pot estar aïllat, rígidament unit a terra,

unit mitjançant impedància o resistència. Això produirà una limitació del

corrent de la falta, en funció de les longituds de les línies o dels valors

d’impedància en cada cas.

o Tipus de proteccions: en quant es produeix un defecte, aquest s’elimina

mitjançant l’obertura d’un element de tall que actua per indicació d’un relé

d’intensitat. Aquest relé pot actuar en un temps fix o en un temps dependent.

Si està realitzant un reenganxament, només afecta al càlcul de la xarxa de

terres sempre que els reenganxaments siguin menors a 0.5 s.

Pàgina 75 de 179

2.5.3.- Càlcul de la resistència de posta a terra

Característiques de la xarxa d’alimentació:

o Tensió de servei: U= 25 kV.

Característica de la posta a terra del neutre:

o Limitació de la intensitat a terra: Idm= 500 A.

Dada obtinguda per l’empresa subministradora Fecsa-Endesa.

Nivell d’aïllament de la instal·lació de baixa tensió:

o Tensió d’aïllament: Vbt= V.

Característiques del neutre:

o Reactància del neutre: 0 Ω.

o Resistència del neutre: 25 Ω.

Característiques del terreny:

o Resistència de terra: Ro = 150 Ω/m.

o Resistència del formigó: R’o = 30000 Ω/m.

La resistència màxima de la posta a terra de protecció de l’edifici i la intensitat de

defecte surten de:

(Equació 21)

On:

o Id Intensitat de falta a terra (A).

o Rt Resistència total de posta a terra (Ω).

o Vbt Tensió d’aïllament en BT (V).

La intensitat de defecte es calcula de la següent forma:

(Equació 22)

On:

bttd VRI

223 ntn

nd

XRR

UI

Pàgina 76 de 179

o

tr

R

RK

o Un Tensió de servei (V).

o Rn Resistència posta a terra del neutre (Ω).

o Rt Resistència total de la posta a terra (Ω).

o Xn Reactància de la posta a terra del neutre (Ω).

o Id Intensitat de la falta a terra (A).

Substituïm i traiem que:

Id = 416.33 A Rt = 24.02 Ω.

Es selecciona l’elèctrode tipus que compleixi el requisit de tenir una Kr més propera,

inferior o igual a la que es calcularà a continuació.

(Equació 23)

On:

o Kr Coeficient de l’elèctrode.

o Rt Resistència total de la posta a terra (Ω).

o Ro Resistivitat del terreny (Ω/m).

S’obté que Kr = 0.1601.

Amb aquesta Kr, la configuració adequada té les següents propietats:

o Configuració seleccionada: 5/32.

o Geometria del sistema: Piques alineades.

o Distancia entre piques: 3 metres.

o Profunditat del elèctrode horitzontal: 0,5 m.

o Número de piques: 3.

o Longitud de las piques: 2 m.

Els paràmetres característics de l’elèctrode seran:

o De la resistència Kr = 0,135.

o De la tensió de pas Kp = 0,0252.

o De la tensió de contacte Kc = 0.

Per evitar les tensions de contacte, es prendran algunes mesures extres de seguretat:

Pàgina 77 de 179

docc IRKV

o Les portes i reixes metàl·liques que donen a l’exterior de l’edifici no tindran

contacte elèctric amb masses conductores susceptibles de quedar a tensió a

causa de falles o avaries.

o Al pis del CT s’instal·larà una malla coberta d’una capa de formigó de 10 cm,

connectada a la posta terra del mateix.

2.5.4.- Càlcul de les tensions de pas a l’interior de la instal·lació

La tensió de defecte vindrà donada per:

(Equació 24)

On:

o I’d Intensitat de defecte (A).

o R’t Resistència total de la posta a terra (Ω).

o V’d Tensió de defecte (V).

V’d = 9084.92 V

La tensió de pas a l’accés serà igual al valor de la tensió màxima de contacte sempre

que es disposi d’una malla equipotencial connectada a l’elèctrode de terra segons la

següent fórmula:

(Equació 25)

On:

o Kc Coeficient.

o Ro Resistivitat del terreny (Ω/m).

o V’c Tensió de pas a l’accés (V).

o I’d Intensitat de defecte (A).

En aquest cas, com les piques estan alineades davant dels accessos al CT, paral·leles

a la façana, la tensió de pas a l’accés serà pràcticament nul·la, pel que no la

considerarem.

dtd IRV

Pàgina 78 de 179

2.5.5.- Càlcul de les tensions de pas a l’exterior de la instal·lació

Adoptant les mesures de seguretat addicionals, no serà necessari calcular les tensions

de contacte a l’exterior, ja que seran nul·les.

Tensió de pas a l’exterior:

(Equació 26)

On:

o Kp Coeficient.

o Ro Resistivitat del terreny (Ω/m).

o V’p Tensió de pas a l’exterior (V).

o I’d Intensitat de defecte (A).

Amb aquests valors calculats prèviament, tenim:

V'p = 1695,85 V

2.5.6.- Càlcul de les tensions aplicades

Els valors admissibles són per una duració total de fatiga igual a t = 0.7 s.

Tensió de pas a l’exterior:

(Equació 27)

On:

o Uca Valor admissible de la tensió de contacte aplicada, funció de la duració

del corrent de falla (V).

o Ro Resistivitat del terreny (Ω/m).

o Ra1 Resistència del calçat, superfície de material aïllant (Ω).

S’obté que:

Up = 6313 V

La tensió de pas a l’accés de l’edifici serà:

(Equació 28)

dopp IRKV

Pàgina 79 de 179

On:

o Uca Valor admissible de la tensió de contacte aplicada, funció de la duració

del corrent de falla (V).

o Ro Resistivitat del terreny (Ω/m).

o R’o Resistivitat del formigó (Ω/m).

o Ra1 Resistència del calçat, superfície de material aïllant (Ω).

En aquest cas:

· Upacc = 15461,5 V

Es procedirà a comprovar que els valors calculats prèviament, són inferiors als valors

admissibles acabats de calcular:

Tensió de pas a l’exterior del centre:

o V'p = 1695,85 V < Up = 6313 V

Tensió de pas a l’accés al centre:

o V'pacc = 0 V < Up(acc) = 15461,5 V

Tensió de defecte:

o V'd = 9084,92 V < Vbt = 10000 V

Intensitat de defecte:

o Ia = 50 A < Id = 448,64 A < Idm = 500 A

2.5.7.- Càlcul de les tensions transferibles a l’exterior

Per garantir que el sistema de terra de protecció no transfereix al sistema de la terra

de servei, evitant així que afectin als usuaris, ha d’establir-se una separació entre els

elèctrodes més pròxims d’ambdós sistemes, sempre que la tensió de defecte superi

els 1000 V.

En aquest cas, al ser la tensió més gran que 1000 V, la distància és imprescindible.

La distància mínima ve donada per l’expressió:

2000

do IRD

Pàgina 80 de 179

(Equació 29) On:

o D Distància mínima de separació.

o Ro Resistivitat del terreny (Ω/m).

o I’d Intensitat de defecte (A).

Es necessitarà una distància mínima de:

D = 10,71 m

Es connectarà a aquest sistema de terres de servei el neutre del transformador, així

com a la terra dels secundaris dels transformadors de tensió i intensitat de la cel·la de

mesura.

Les característiques del sistema de terra de servei són les següents:

o Identificació: 5/22 (segons mètode UNESA).

o Geometria: Piques alineades.

o Número de piques: 2.

o Longitud entre piques: 2 m.

o Profunditat de las piques: 0,5 m.

Els paràmetres segons la configuració de terra:

o Kr = 0,201

o Kc = 0,0392

El criteri de selecció de la terra de servei, és no ocasionar a l’elèctrode una tensió

superior a 24 V quan existeixi un defecte a terra en una instal·lació de BT protegida

contra contactes indirectes per un diferencial de 650 mA. Per complir això, la resitència

ha de ser inferior a 37 Ω.

Rtserv = Kr · Ro = 0,201 · 150 = 30,15 < 37 Ohm

Pàgina 81 de 179

3.- ANNEXES D'APLICACIÓ A L'ÀMBIT DEL PROJECTE

3.1- Medi ambient

Objectiu

L’objectiu d’aquest estudi és tenir present els impactes i repercussions a l’hora de

realitzar les diferents instal·lacions, per realitzar una previsió i disminució en la mesura

del possible la generació de residus.

Utilització de materials reciclables i/o reutilitzables

Els materials utilitzats per fer les diferents instal·lacions de la planta són pràcticament

tots reutilitzables.

A la instal·lació elèctrica els cables són de coure amb recobriment de polietilè reticulat,

això permet que el coure es pugui reutilitzar quan acabi el cicle de vida de la

instal·lació o dels propis cables. El recobriment també pot ser reciclat per a una

posterior aplicació en altres cables o materials que necessitin aquest producte.

Durabilitat i toxicitat dels materials utilitzats

Els materials utilitzats en totes les instal·lacions del projecte són d’alta durada, tant els

cables com les canalitzacions utilitzades. Els cables elèctrics utilitzats són de baixa

emissió de fums en cas que es produeixi un incendi, en cas d’incendi els cables

utilitzats tenen poca emissió de fums tòxics i la contaminació serà reduïda.

Entorn atmosfèric

No és d'aplicació.

Població

Les diferents instal·lacions a realitzar no afecten a la població.

Pàgina 82 de 179

4.- ESPECIFICACIONS MT DEL TRANSFORMADOR

A. OBJETO

B. SITUACIÓN Y EMPLAZAMIENTO

C. CONDICIONES DE SERVICIO

D. REGLAMENTACIÓN Y NORMATIVA

E. CARACTERÍSTICAS GENERALES

F. CARACTERÍSTICAS ELÉCTRICAS

G. ACCESORIOS

H. INSPECCIÓN

I. ENSAYOS Y VERIFICACIONES

J. INFORMACIÓN TÉCNICA

K. GARANTIA

L. EXCEPCIONES A ESTA ESPECIFICACIÓN

M. FORMA DE ENVIO

N. ALCANCE DEL SUMINISTRO

O. MONTAJE Y PUESTA EN SERVICIO

P. CONDICIONES DEL SUMINISTRO

Q. PERMISOS OFICIALES

R. RECEPCIONES

S. OBSERVACIONES

Pàgina 83 de 179

A. OBJETO

Esta especificación establece las condiciones y requisitos técnicos que se

aplicarán en el diseño, construcción y ensayos de TRANSFORMADORES DE

DISTRIBUCIÓN DE AISLAMIENTO SECO, ENCAPSULADOS EN RESINA, así

como de sus accesorios y dispositivos de control.

B. SITUACIÓN Y EMPLAZAMIENTO

- Localidad Tarragona

- Provincia Tarragona

- País España

- Altitud < 1000 m

- Emplazamiento Interior

C. CONDICIONES DE SERVICIO

1.- Características del ambiente

- Presión barométrica 1000 mbar

- Temperatura máxima 40 o C

- Temperatura mínima -5 o C

- Humedad relativa media 70 %

- Humedad relativa máxima 100 %

2.- Riesgos ambientales

- Corrosivo Ambiente marino

D. REGLAMENTACIÓN Y NORMATIVA

El transformador será diseñado, construido y ensayado de acuerdo con las

normas que se indican a continuación, salvo en aquellos puntos en que la

presente especificación sea más exigente.

Normas de obligado cumplimiento: serán de aplicación las siguientes normas,

todas ellas en su más reciente edición:

- CEI 726 y 146 - UNE 20101, 20102, 20138 y 20178

Pàgina 84 de 179

- DIN 42523 y 42540 - ISO 9001

E. CARACTERÍSTICAS GENERALES

El transformador será del tipo seco, con los arrollamientos de MT y BT

cilíndricos separados entre sí.

Los bobinados estarán encapsulados en resinas epóxicas bajo vacío tanto

la parte de MT como la de BT.

Las resinas empleadas estarán clasificadas como material con alta

resistencia a la combustión y auto extinguibles. En caso de incendio, los

humos o vapores que puedan desprender no serán tóxicos ni químicamente

agresivos.

Los bobinados podrán soportar inundaciones sin necesidad de tratamientos

especiales de secado, ni sufrir degradación de sus características eléctricas.

La refrigeración será por circulación natural de aire hasta su potencia nominal.

Las conexiones de MT estarán situadas en un lateral y las de BT en la parte

superior, opuestas a las de MT.

Las conexiones de MT y BT serán atornillables.

Los bobinados estarán protegidos contra sobrecargas térmicas por medio de tres

sondas térmicas, colocadas una en cada fase y en el arrollamiento de menor

constante de tiempo.

Las sondas se instalarán en un lugar de fácil acceso para que puedan ser

sustituidas cómodamente en caso de avería.

Las características de los contactos de las sondas serán según norma UNE

20119 o equivalente.

La regulación de tensión se efectuará en el arrollamiento primario mediante

puentes de conexión protegidos.

El devanado primario tendrá cuatro tomas para ± 2,5 %, ± 5 % de la tensión

nominal primaria, accionadas por un conmutador, previsto para actuar con el

transformador sin tensión.

Pàgina 85 de 179

Los devanados serán de aluminio y deberán poder ser desmontados fácilmente

mediante herramientas simples.

Los dos arrollamientos estarán separados galvánicamente.

F. CARACTERÍSTICAS ELÉCTRICAS

Potencia nominal 1600 KVA

Tensión nominal primario 25 KV

Tensión nominal secundaria 400 V

Frecuencia nominal 50 Hz

Grupo de conexión Dyn 11

Tensión de cortocircuito mínima > 7 %

Regulación de tensión (en vacío) ∓ 2,5 ± 5%

Pérdidas en vacío 2000 ÷ 3000 W

Pérdidas en carga (115 oC) 10000 ÷ 14000

Tensión aplicada 50Hz, 60s, MT 70 KV

Tensión aplicada 50Hz,60s, BT 2,5 KV

Tensión de impulso 1,2/50 AT 170 KV

Clase térmica del aislamiento F

Calentamiento medio en el aluminio 90 ÷ 100 ⁰C

Neutro Accesible

Alimentación equipo detección 48 V CC

Servicio Continuo

Instalación Interior

Refrigeración Natural

Régimen de Neutro TN

G. ACCESORIOS

Como mínimo dispondrán de lo siguiente:

Placa de características según normas. Irá colocada en el lado de BT.

Etiquetas.

Cáncamos de elevación del conjunto y de las partes extraíbles.

Equipo de detección de temperatura compuesto de:

- Una sonda por fase. - Relés para dos niveles de temperatura ajustables (alarma y disparo). - Indicador cíclico digital de temperatura de los devanados.

- Ruedas orientables. - Toma de tierra.

H. INSPECCIÓN

1. General

El CLIENTE, o el personal por él delegado si procede, tendrá libre acceso,

durante el período de fabricación, a los talleres y dependencias del

SUMINISTRADOR en los que se realice la construcción del equipo contratado,

Pàgina 86 de 179

con objeto de estar informado en todo momento de los materiales y métodos de

trabajo empleados, así como de los ensayos efectuados.

EL SUMINISTRADOR facilitará con todos los medios a su alcance, la

comprobación del equipo por parte del inspector, y entregará gratuitamente las

muestras de material que se precisen para el ensayo.

El fabricante queda obligado a dar al inspector cualquier información que éste le

solicite con respecto al suministro.

Todo el material podrá ser sometido a inspección antes de su salida de fábrica.

Esta inspección y/o la aceptación por parte del Comprador no significa la

cancelación de las garantías.

2. Control de Calidad

En requisitos de "Control de Calidad", se establecen las condiciones pertinentes.

I. ENSAYOS Y VERIFICACIONES

1. General

Los ensayos y verificaciones tienen por objeto comprobar que se cumple lo

indicado en estas especificaciones y documentos asociados.

El SUMINISTRADOR se obliga a aceptar la realización, en fábrica, de

pruebas y/o inspecciones del equipo antes de su expedición, reservándose

el CLIENTE el derecho de supervisar estas pruebas por sí mismo o delegando

en otros.

El SUMINISTRADOR comunicará, con un mínimo de 5 días de antelación, la

fecha de realización de los ensayos.

La no asistencia a estas pruebas por parte del CLIENTE, o del personal por el

delegado, no exime al SUMINISTRADOR de las responsabilidades que puedan

derivarse del mal funcionamiento del material suministrado.

Todos los gastos que originen las pruebas serán a cargo del

SUMINISTRADOR, así como la reposición de las partes o materiales dañados

como consecuencia de las pruebas o del transporte a un laboratorio adecuado,

si fuera necesario.

Pàgina 87 de 179

Si realizadas las pruebas, alguna parte del equipo no funcionara

satisfactoriamente o no se consiguieran los resultados garantizados, el

SUMINISTRADOR se compromete a reponer o modificar las partes defectuosas

hasta conseguir los resultados deseados.

Estas pruebas no eximirán al SUMINISTRADOR de las obligaciones que contrae

respecto de las garantías dadas al material que suministre. La aceptación del

material por parte del CLIENTE o la persona por él delegada, no releva al

SUMINISTRADOR de su responsabilidad por los defectos que pudiera presentar

el mismo.

El SUMINISTRADOR deberá enviar al CLIENTE original y cuatro copias de los

certificados de todas las pruebas realizadas.

Realizadas las pruebas satisfactoriamente, se considerará el equipo recibido

provisionalmente.

La recepción definitiva se hará en obra después de la puesta en servicio del

equipo, cuando se realicen las pruebas de rendimiento del grupo, y no más tarde

de seis meses después de la puesta en servicio.

En general, para lo que no quede explícitamente indicado en estas

especificaciones, regirá el capítulo de pruebas de la norma aprobada por el

CLIENTE.

El fabricante dispondrá de copia de los protocolos de todos los ensayos tipo, que

entregará cuando se les soliciten.

2. Ensayos

Se realizarán todos los ensayos de rutina indicados por las normas CEI y UNE

aplicables y se entregarán al CLIENTE los protocolos correspondientes. Como

mínimo se harán:

Comprobación de la placa de características.

Medida de la resistencia de los arrollamientos.

Medida de la relación de transformación.

Verificación del grupo de conexión.

Medida de la tensión de cortocircuito y pérdidas en el aluminio.

Medida de la intensidad en vacío.

Medida de las pérdidas e intensidad en vacío a la tensión nominal.

Pàgina 88 de 179

Medida de las pérdidas e intensidad en vacío para una tensión del

110 % de la nominal.

Medida de las pérdidas a plena carga.

Ensayo dieléctrico de tensión inducida.

Ensayo dieléctrico de tensión aplicada a frecuencia industrial.

Ensayo de nivel de ruido.

Control de las dimensiones principales y acabado.

Funcionamiento de las sondas de temperatura.

Ensayo de descargas parciales.

Si el CLIENTE lo exige, todos los instrumentos que formen parte o se utilicen en

los trabajos del contrato, serán calibrados por una autoridad independiente.

Toda la mano de obra, materiales, aparatos e instrumentos para los ensayos en

fábrica, serán proporcionados por el SUMINISTRADOR.

El fabricante avisará al CLIENTE de las fechas previstas para las pruebas,

con 10 días de antelación.

J. INFORMACIÓN TÉCNICA

El CLIENTE ha de recibir, como mínimo, la siguiente documentación, para

aprobación o información:

Criterios y cargas para el diseño de las cimentaciones.

Planos de dimensiones, en planta y alzado.

Placa de características.

Manuales de montaje y mantenimiento.

Folletos descriptivos de los accesorios (equipo detección

temperatura, etc.)

Curvas y magnetizante del transformador.

K. GARANTÍAS

El FABRICANTE garantiza el transformador y accesorios contra todo defecto de

diseño, fabricación y montaje durante 12 meses a partir de la puesta en marcha,

sin sobrepasar los 18 meses desde la fecha de entrega.

Si aparece algún defecto durante el período de garantía, el fabricante del

transformador está obligado a efectuar las modificaciones, reparaciones o

Pàgina 89 de 179

sustituciones necesarias, LIBRES DE CARGO PARA EL CLIENTE, incluyendo

materiales, mano de obra y gastos de desplazamiento.

Cuando el fabricante no actuara de forma inmediata para subsanar el

defecto, y esto supusiera grave perjuicio, el CLIENTE podrá actuar

directamente, previa notificación al fabricante y pasar posteriormente el cargo que

corresponda.

El plazo de garantía empezará a contar a partir de la fecha de la recepción

provisional.

El plazo de garantía de cualquier material que deba ser sustituido durante el plazo

de garantía empezará a contar a partir de la fecha de su sustitución.

Además de las garantías propias de funcionamiento, el equipo estará sujeto a las

siguientes garantías operacionales;

- Rendimiento

- Constantes eléctricas

- Potencia

- Calentamiento

L. EXCEPCIONES A ESTA ESPECIFICACIÓN

Las excepciones o variaciones a esta especificación, deberán comunicarse por

escrito con la oferta y en un solo documento que recoja todas las desviaciones

con referencia al capítulo contradictorio.

M. FORMA DE ENVÍO

El transformador estará preparado para el transporte y almacenamiento a la

intemperie, hasta su montaje y puesta en servicio, lo que puede suceder

hasta 12 meses después de la entrega.

N. ALCANCE DEL SUMINISTRO

El transformador se entiende con los accesorios necesarios para su

funcionamiento.

O. MONTAJE Y PUESTA EN SERVICIO EN TALLERES

El montaje y puesta en servicio será realizado por personal especializado del

SUMINISTRADOR, bajo su entera responsabilidad en el aspecto técnico, si bien

Pàgina 90 de 179

sometiéndose enteramente a la disciplina del CLIENTE y a las instrucciones que,

para que el mejor desarrollo de los trabajos, sean dictadas por la persona

responsable de la obra.

Toda la mano de obra, materiales, aparatos, instrumentos, etc., para realizar de

los ensayos "in situ" serán proporcionados por el SUMINISTRADOR.

P. CONDICIONES DE SUMINISTRO

Salvo que se indique lo contrario en otro documento:

El suministro de los equipos y materiales necesarios, debe estar conforme

con los documentos que constituyen esta especificación.

El SUMINISTRADOR deberá verificar todos los datos para que con su

suministro se consigan las exigencias indicadas, que se consideran

mínimas.

Cualquier fallo que a juicio del SUMINISTRADOR pudiera existir, deberá

comunicarlo al CLIENTE para poder analizarlo conjuntamente. No hacerlo

supone que ha verificado la especificación y que la encuentra correcta.

Se exigirá una supervisión rigurosa de todos los materiales, trabajos y

acabados, reservándose el CLIENTE en todo momento, la aceptación o no

de los mismos, los cuales serán corregidos hasta reunir las condiciones

mínimas requeridas y sin cargo alguno para el CLIENTE.

Cuando el suministro exija un montaje en obra, el encargado de obra del

SUMINISTRADOR deberá ser competente, reservándose el CLIENTE el

derecho de poderle recusar por no considerarlo de buena actuación en

obra, así como a cualquier persona bajo su mando.

Como norma general el suministro comprenderá:

Todo el equipo y montaje, excepto lo que expresamente se excluya,

incluyendo además todos los accesorios o complementos mencionados o

no en la documentación, pero que sean necesarios para el perfecto

funcionamiento del equipo suministrado.

El equipo suministrado completo, enteramente terminado y entregado en

buen estado de marcha y con buen aspecto.

Los embalajes, seguros, gastos que se originen para poder poner en marcha

el equipo, planos, documentos indicados en esta especificación y, en

general, todo lo indicado en los documentos del pedido.

Pàgina 91 de 179

Q. PERMISOS OFICIALES

El SUMINISTRADOR preparará todos los documentos precisos y hará todas las

gestiones hasta el final para conseguir todos los permisos, certificados e

inspecciones de carácter oficial necesarios para entregar los equipos listos para

su explotación.

El coste de todas las gestiones indicadas, incluso el pago de los derechos

oficiales será a cargo del SUMINISTRADOR.

R. HOMOLOGACIONES

Todos los materiales que componen el suministro deberán estar homologados

para su instalación en España.

El coste que la homologación pudiera comportar será a cargo del

SUMINISTRADOR.

S. RECEPCIONES

Salvo que se indique lo contrario en otro documento:

1. Recepción Provisional

Efectuada la puesta en marcha y comprobado que todo funciona según lo

especificado, a excepción de pequeños defectos, se efectuará la recepción

provisional. De esta manera se dejará constancia en un documento en el que se

hará constar los defectos y el plazo en el que deberán ser subsanados, si los

hubiere.

2. Recepción Definitiva

Transcurridos 12 meses desde la Recepción Provisional, se procederá a la

Recepción Definitiva, de la que se dejara constancia en un documento que será

firmado por el CLIENTE y el SUMINISTRADOR.

T. OBSERVACIONES

Los requerimientos de esta especificación deben considerarse como mínimos.

Pàgina 92 de 179

5. ESPECIFICACIONS BT DEL TRANSFORMADOR

01. OBJETO

02. SITUACIÓN Y EMPLAZAMIENTO

03. REGLAMENTACIÓN Y NORMATIVA

04. ASPECTOS CONSTRUCTIVOS

04.1. ENVOLVENTES

04.2. PROTECCIÓN PARTES ACTIVAS

04.3. GRADOS DE PROTECCIÓN

04.4. EMBARRADOS

04.5. PUESTA A TIERRA

04.6. VENTILACIÓN

04.7. RESERVA

05. CARACTERÍSTICAS GENERALES DE LOS DISPOSITIVOS

05.1. REACTIVA

06. CARACTERÍSTICAS ELÉCTRICAS

06.1. CABLES

06.2. BANDEJAS

07. ACCESORIOS

08. INSPECCIÓN

09. ENSAYOS Y VERIFICACIONES

09.1. GENERAL

09.2. ENSAYOS

10. INFORMACIÓN TÉCNICA

11. GARANTIA

12. EXCEPCIONES A ESTA ESPECIFICACIÓN

13. FORMA DE ENVIO

14. ALCANCE DEL SUMINISTRO

15. MONTAJE Y PUESTA EN SERVICIO

16. CONDICIONES DEL SUMINISTRO

17. PERMISOS OFICIALES

18. HOMOLOGACIONES

19. RECEPCIONES

19.1. PROVISIONAL

19.2. DEFINITIVA

20. OBSERVACIONES

Pàgina 93 de 179

01. OBJETO

Esta especificación técnica establece las condiciones y requisitos técnicos que se

aplicarán en el diseño, construcción y ensayos de los armarios de protección del

transformador de potencia 1600 KVA 25/0,400 Kv y las diferentes salidas para

alimentar a los CCM’S de fábrica así como la compensación de reactiva.

02. SITUACIÓN Y EMPLAZAMIENTO

- Localidad La Canonja

- Provincia Tarragona

- País España

- Emplazamiento Interior

03. REGLAMENTACIÓN Y NORMATIVA

La construcción de los armarios de distribución y protección estará sometida a

las normas y reglamentos vigentes tales como:

Los armarios deberán de ser diseñados, construidos y ensayados

de acuerdo con las normas UNE correspondientes según REBT,

todas ellas en su más reciente edición.

Reglamento de Seguridad y Salud laboral.

Prescripciones y recomendaciones si procede por parte de la

Propiedad.

04. ASPECTOS CONSTRUCTIVOS

Los cuadros deberán ser capaces de soportar sin daño y deformaciones las

diferentes solicitudes mecánicas y térmicas producidas por el paso de la

intensidad nominal de cortocircuito.

Los armarios pueden ser modulares y se podrán ensamblar ente si y si procede,

protegidos en los laterales finales por tapas ciegas desmontables, la entrada de la

acometida al interruptor principal así como las diferentes salidas de potencia se

efectuarán por debajo. El resto de salidas pueden ser verticales.

Los materiales empleados para la construcción de los armarios estarán

clasificados como material con alta resistencia a la combustión y auto

extinguibles. En caso de incendio, los humos o vapores que puedan

desprender no serán tóxicos ni químicamente agresivos.

Pàgina 94 de 179

04.1. ENVOLVENTES

Todos los elementos que componen la aparamenta, tienen que estar

situados y orientados para que puedan identificarse sin dificultad.

La disposición de los equipos deberá poder permitir efectuar cualquier tipo

de comprobación de funcionamiento y si procede de reemplazo de la

pieza si da lugar a ello.

No se permite el montaje de equipos en envolventes, tapas y puertas si

las hubiere caso de no ser modular, salvo que se monten los equipos de

regulación de reactiva y analizador de redes.

El bastidor, de los diferentes módulos de acometida y reparto así como en

el de ampliación, llevarán los taladros necesarios para el paso de tornillos

o espárragos de M12 que permitan su fijación sobre una bancada anclada

sobre el mismo suelo del CDBT.

04.2. PROTECCIÓN PARTES ACTIVAS

Todas las partes activas tienen que estar protegidas para evitar contactos

indirectos o fortuitos con materiales aislantes adecuados capaces de

resistir impactos y las condiciones de trabajo en continuo sin deteriorarse.

04.3. GRADOS DE PROTECCIÓN

Los armarios tanto si son modulares o abatibles por puerta, tienen que

estar protegidos contra la penetración de objetos y líquidos.

El grado de protección del cuadro será IP217, de acuerdo con la norma

UNE 20324, excepto en los componentes de control y en la zona inferior

del cuadro prevista para las salidas de cables.

En nuestro caso, debido a la ubicación de los armarios dentro de sala

cerrada y climatizada, el grado de protección es el recomendado por IEC

60529 es decir, los módulos y armarios deben de ofrecer un mínimo de

IP41.

CLASIFICACIÓN IK SEGÚN IEC 62262

La EN / IEC 62262 IK es la calificación que clasifica el nivel de protección

que proporcionan los aparatos eléctricos contra los impactos mecánicos

de fuera. Los cuadros eléctricos, estarán preparados para un IK08.

Pàgina 95 de 179

04.4. EMBARRADOS

Tienen que cumplir con la norma UNE EN-60439.1.

El juego de barras principal deberá estar dimensionado por sección y

protección contra los efectos de “Icc” en toda su longitud y recorrido.

Las barras de las diferentes derivaciones, se dimensionarán para la

máxima carga simultanea prevista en los diferentes grupos de recepción y

teniendo en cuenta la carga máxima que soporta el interruptor de

suministro.

El material constitutivo de todas las barras será cobre del tipo C-1110, de

acuerdo con la norma UNE 37 118. Tanto las barras verticales como las

horizontales, se identificarán dentro del módulo siguiendo el orden

cronológico de la secuencia de fases.

El conexionado de los conductores a la barra de neutro deberá efectuarse

fácilmente con una sola llave aislada, debiendo tener esta barra, con

respecto a tierra, el mismo nivel de aislamiento que las fases y estará

situada debajo de las correspondientes a aquellas.

04.5. PUESTA A TIERRA

El esquema de conexión del neutro y las masas será según ITC-BT-08

del esquema TN-S.

En el caso de que los armarios no sean modulares, las puertas o

cualquier parte móvil irán puestas a tierra con latiguillo de cobre a la

carcasa del armario.

El conductor de protección PE se utilizará para conectar directamente

todos los conductores de protección de potencia.

04.6. VENTILACIÓN

No tendrán ventilación forzada, refrigeración natural.

Existe sistema de climatización en la sala de ubicación de los armarios.

04.7. RESERVA

Se tendrá en cuenta como reserva dos módulos para alojar los

interruptores de 1250 A según indica el plano adjunto FUN-SI-51-A01.

Pàgina 96 de 179

Dentro del diseño general del cuadro, se intentará dejar como reserva

un 20% libre en previsión de futuras ampliaciones.

05. CARACTERÍSTICAS GENERALES DE LOS DISPOSITIVOS

En los diferentes módulos tiene que constar los siguientes equipos:

Un interruptor general automático de 2500 A de corte omnipolar

que alimentará un embarrado.

Los bornes de entrada tienen que poder conectar los diferentes

cables por fase que vienen del transformador TR-6.

Se dejarán dos módulos montados y preparados para alojar dos

interruptores automáticos de 1250 A para instalación futura.

Del embarrado general colgaran las diferentes salidas de uso y

reserva según se especifican en el plano unifilar adjunto FUN-SI-

51-A01. Los equipos a instalar son los siguientes:

3 Interruptores automáticos de 1250 A

2 Interruptores automáticos de 250 A

6 Interruptores automáticos de 160 A

4 Interruptores automáticos de 100 A

05.1. REACTIVA

Para la compensación de la reactiva, el grupo de condensadores de 500

KVAR junto con el equipo de medición y control se ubicara

independientemente del resto en armario aparte (FUN-SEI-51-A02), y

alimentado del interruptor de salida reactiva a través de bornes

atornilladas con entrada por debajo.

(FUN-SEI-51-A01).

Las conexiones de acometida serán lo suficiente robustas para soportar

los diferentes cables por fase y serán atornillables.

06. CARACTERÍSTICAS ELÉCTRICAS

Tensión entrada 400 V

Frecuencia nominal 50 Hz

Intensidad salida transformador 2309 A

Servicio Continuo

Instalación Interior

Refrigeración natural Aire + Climatización en sala

Pàgina 97 de 179

06.1. CABLES

Una vez verificadas secciones por cortocircuito y caída de tensión, se

considera la intensidad máxima admisible según ITC BT 07 según

proceda.

El conductor unipolar de cobre con aislamiento polietileno reticulado

(XLPE) de 0,6/1 KV cubierta PVC, fabricados de conformidad con la

norma UNE 21 123-2, no propagador de incendio y no propagador de

llama.

Temperatura ambiente máxima de 40⁰C en el interior del CDBT.

06.2. BANDEJAS

Si procede la instalación de bandejas hasta la acometida del cuadro de

distribución, la bandeja tipo escalera de chapa de acero galvanizada en

caliente de 1,5 mm de espesor y 400 mm de ancho.

Disposición de los cables en ternos sobre bandeja escalera en contacto

mutuo.

07. ACCESORIOS

Como mínimo dispondrán de lo siguiente:

Placa de características según normas.

Etiquetas.

Cáncamos de elevación del conjunto y de las partes extraíbles.

Equipo analizador de redes, (Circutor CVM 144, Eaton-Moeller CVMk o

similar)

Transformadores de intensidad para corrección de Reactiva

Equipo compensación reactiva en armario (FUN-SEI-51-A02).

08. INSPECCIÓN

El CLIENTE, o el personal por él delegado, tendrá libre acceso, durante el

período de fabricación, a los talleres y dependencias del SUMINISTRADOR en

los que se realice la construcción de los equipos contratados, con objeto de estar

informado en todo momento de los materiales y métodos de trabajo empleados.

Pàgina 98 de 179

El SUMINISTRADOR facilitará la comprobación del equipo por parte del inspector

si procede y el fabricante queda obligado a dar al inspector cualquier información

que éste le solicite con respecto al suministro.

El SUMINISTRADOR proporcionará al CLIENTE la documentación y esquemas

eléctricos de los armarios suministrados para proceder a su legalización, así

como la documentación de los aparellajes empleados.

Esta inspección si procede, y/o la aceptación por parte del CLIENTE no significa

la cancelación de las garantías.

09. ENSAYOS Y VERIFICACIONES

09.1. GENERAL

Las verificaciones tienen por objeto comprobar que se cumple lo indicado

en estas especificaciones y documentos asociados.

El SUMINISTRADOR se obliga a aceptar la realización, en sus

talleres de pruebas y/o inspecciones del equipo antes de su

expedición, reservándose el CLIENTE el derecho de supervisar estas

pruebas por sí mismo o delegando en otros.

Si realizadas las pruebas, alguna parte del equipo no funcionara

satisfactoriamente o no se consiguieran los resultados garantizados, el

SUMINISTRADOR se compromete a reponer o modificar las partes

defectuosas hasta conseguir los resultados deseados.

Estas pruebas no eximirán al SUMINISTRADOR de las obligaciones que

contrae respecto de las garantías dadas al material que suministre. La

aceptación del material por parte del CLIENTE o la persona por él

delegada, no releva al SUMINISTRADOR de su responsabilidad por los

defectos que pudiera presentar el mismo.

El SUMINISTRADOR deberá enviar al CLIENTE original y cuatro copias

de los planos.

Realizadas las pruebas satisfactoriamente, se considerará el equipo

recibido provisionalmente.

La recepción definitiva se hará en obra después de la puesta en servicio

del equipo, y no más tarde de un mes después de la puesta en servicio.

Pàgina 99 de 179

En general, para lo que no quede explícitamente indicado en estas

especificaciones, regirá el capítulo de pruebas de la norma aprobada por

el CLIENTE.

El fabricante dispondrá de al menos una copia de los protocolos y planos,

que entregará cuando se les soliciten.

09.2. ENSAYOS

Se realizarán todos los ensayos de rutina indicados por REBT y UNE

aplicables y se entregarán al CLIENTE los protocolos correspondientes.

Como mínimo se harán:

Medida de aislamiento.

Pruebas de funcionamiento y disparo.

Verificación conexionado.

Toda la mano de obra, materiales, aparatos e instrumentos para los

ensayos en el taller, serán proporcionados por el SUMINISTRADOR.

10. INFORMACIÓN TÉCNICA

El CLIENTE ha de recibir, como mínimo, la siguiente documentación en papel y

fichero, para aprobación o información:

Planos de dimensiones, en planta y alzado.

Placa de características.

Manuales de montaje y mantenimiento.

Planos eléctricos finales.

Documentación técnica armarios y equipos montados.

11. GARANTÍAS

El SUMINISTRADOR garantiza los equipos y accesorios contra todo defecto de

diseño, fabricación y montaje durante 12 meses a partir de la puesta en marcha,

sin sobrepasar los 18 meses desde la fecha de entrega.

Si aparece algún defecto durante el período de garantía, el fabricante del

transformador está obligado a efectuar las modificaciones, reparaciones o

sustituciones necesarias, LIBRES DE CARGO PARA EL CLIENTE, incluyendo

materiales, mano de obra y desplazamientos.

Pàgina 100 de 179

Cuando el SUMINISTRADOR no actuara de forma inmediata para subsanar

el defecto, y esto supusiera grave perjuicio, el CLIENTE podrá actuar

directamente, previa notificación al SUMINISTRADOR y pasar posteriormente el

cargo que corresponda.

El plazo de garantía empezará a contar a partir de la fecha de la recepción

provisional.

Cualquier material que deba ser sustituido durante el plazo de garantía empezará

a contar a partir de la fecha de su sustitución.

12. EXCEPCIONES A ESTA ESPECIFICACIÓN

Las excepciones o variaciones a esta especificación, deberán comunicarse por

escrito con la oferta y en un solo documento que recoja todas las desviaciones

con referencia al capítulo contradictorio.

13. FORMA DE ENVÍO

Los armarios montados estarán preparados para el transporte y almacenamiento

a la intemperie, hasta su montaje y puesta en servicio.

14. ALCANCE DEL SUMINISTRO

Los armarios se entienden con los accesorios y equipos necesarios para su

funcionamiento.

15. MONTAJE Y PUESTA EN SERVICIO

El montaje de los diferentes módulos, acoplamientos y puesta en servicio será

realizado por personal especializado del SUMINISTRADOR, bajo su entera

responsabilidad en el aspecto técnico, si bien sometiéndose enteramente a

la disciplina del CLIENTE y a las

Instrucciones que, para que el mejor desarrollo de los trabajos, sean dictadas por

la persona responsable de la obra.

Las diferentes conexiones tanto de alimentación como las salidas varias serán

efectuadas por el CLIENTE.

Toda la mano de obra, materiales, aparatos, instrumentos, etc., para realizar de

los ensayos "in situ" será proporcionada por el SUMINISTRADOR.

Pàgina 101 de 179

16. CONDICIONES DE SUMINISTRO

Salvo que se indique lo contrario en otro documento:

El suministro de los equipos y materiales necesarios, debe estar

conforme con los documentos que constituyen esta especificación.

El SUMINISTRADOR deberá verificar todos los datos para que

con su suministro se consigan las exigencias indicadas, que se

consideran mínimas.

Cualquier fallo que a juicio del SUMINISTRADOR pudiera

existir, deberá comunicarlo al CLIENTE para poder analizarlo

conjuntamente. No hacerlo supone que ha verificado la

especificación y que la encuentra correcta.

Se exigirá una supervisión rigurosa de todos los materiales,

trabajos y acabados, reservándose el CLIENTE en todo

momento, la aceptación o no de los mismos, los cuales serán

corregidos hasta reunir las condiciones mínimas requeridas y sin

cargo alguno para el CLIENTE.

Cuando el suministro exija un montaje en obra, el encargado de

obra del SUMINISTRADOR deberá ser competente, reservándose

el CLIENTE el derecho de poderle recusar por no considerarlo de

buena actuación en obra, así como a cualquier persona bajo su

mando.

Como norma general el suministro comprenderá:

Todo el equipo y montaje, excepto lo que expresamente se

excluya, incluyendo además todos los accesorios o

complementos mencionados o no en la documentación, pero

que sean necesarios para el perfecto funcionamiento del equipo

suministrado.

El equipo suministrado completo, enteramente terminado y

entregado en buen estado de marcha y aspecto.

Los embalajes, seguros, gastos que se originen para poder poner

en marcha el equipo, planos, documentos indicados en esta

especificación y, en general, todo lo indicado en los

documentos del pedido.

Pàgina 102 de 179

17. PERMISOS OFICIALES

El SUMINISTRADOR preparará todos los documentos precisos para conseguir

todos los permisos, certificados e inspecciones de carácter oficial necesarios para

entregar los equipos listos para su explotación.

18. HOMOLOGACIONES

Todos los materiales que componen el suministro deberán estar homologados

para su instalación en España.

19. RECEPCIONES

Salvo que se indique lo contrario en otro documento:

19.1. PROVISIONAL

Efectuada las pruebas en taller del SUMINISTRADOR y comprobado que

todo funciona según lo especificado, se efectuará la recepción provisional.

De esta manera se dejará constancia en un documento en el que se hará

constar los pequeños defectos si los hubiere y el plazo en el que deberán

ser subsanados.

Este documento será firmado por el CLIENTE y el SUMINISTRADOR.

19.2. DEFINITIVA

Transcurridos un mes desde la Recepción Provisional, se procederá a la

Recepción Definitiva, de la que se dejara constancia en un documento que

será firmado por el CLIENTE y el SUMINISTRADOR.

20. OBSERVACIONES

Los requerimientos de esta especificación deben considerarse como mínimos.

Pàgina 103 de 179

6.- DIAGRAMA DE FLUXE DEL PROJECTE

Pàgina 104 de 179

7.- COMPARATIVA D’OFERTES DEL TRANSFORMADOR

Pàgina 105 de 179

Pàgina 106 de 179

Pàgina 107 de 179

Pàgina 108 de 179

Projecte de instal·lació elèctrica d'una planta química

PLÀNOLS

Tarragona, Juny de 2016

Client: Indústria química Tarragona Autors: Alberto Redondo Rodríguez

Pàgina 109 de 179

Pàgina 110 de 179

ÍNDEX DELS PLÀNOLS

PLÀNOL NÚM. 1.- Situació i emplaçament.

PLÀNOL NÚM. 2.- Situació i emplaçament.

PLÀNOL NÚM. 3.- Situació i emplaçament.

PLÀNOL NÚM. 4.- Canalitzacions.

PLÀNOL NÚM. 5.- Seccions.

PLÀNOL NÚM. 6.- Perfil.

PLÀNOL NÚM. 7.- Esquema unifilar cel·les.

PLÀNOL NÚM. 8.- Esquema unifilar: derivacions trifàsiques.

PLÀNOL NÚM. 9.- Esquema unifilar: derivacions monofàsiques.

PLÀNOL NÚM. 10.- Esquema de posta a terra.

Pàgina 111 de 179

Data Nom

Dibuixat Set-2016 A.Redondo

Comprovat

S.Normes

Escala:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

Nº 1SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT

Data Nom

Dibuixat Set-2016 A.Redondo

Comprovat

S.Normes

Escala:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

Nº 2SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT

Data Nom

Dibuixat Set-2016 A.Redondo

Comprovat

S.Normes

Escala:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

Nº 3SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT

Pàgina 112 de 179

Projecte de instal·lació elèctrica d'una planta química

PLEC DE

CONDICIONS

Tarragona, Juny de 2016

Client: Indústria química Tarragona Autors: Alberto Redondo Rodríguez

Pàgina 113 de 179

Pàgina 114 de 179

ÍNDEX DEL PLEC DE CONDICIONS

PLEC DE CONDICIONS GENERALS .................................................................. 119

1.- PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES ................................................ 119

1.1. Disposicions generals ............................................................................. 119

Article 1. Objecte del Plec de Condicions ................................................ 119

Article 2. Documents que defineixen les obres ........................................ 119

Article 3. Compatibilitats i relació entre els diversos documents .............. 119

Article 4. Documentació complementària ................................................ 120

1.2. Disposicions facultatives ......................................................................... 121

Capítol I. Delimitació general de funcions tècniques .................................... 121

Article 5. Delimitació de funcions dels agents que intervenen ................. 121

Capítol II. Drets i deures del Contractista ..................................................... 121

Article 6. Inscripció en el Registre d’Empreses Acreditades .................... 121

Article 7. Verificació dels documents del Projecte ................................... 121

Article 8. Pla de Seguretat i Salut ............................................................ 121

Article 9. Projecte de control de qualitat .................................................. 122

Article 10. Oficina en l’obra ..................................................................... 122

Article 11. Representació del Contractista. Cap d’Obra ........................... 122

Article 12. Presència del Contractista en l’obra ....................................... 123

Article 13. Treballs no estipulats expressament ...................................... 123

Article 14. Obres accessòries .................................................................. 123

Article 15. Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del

projecte ................................................................................................... 124

Article 16. Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa del

projecte ................................................................................................... 124

Article 17. Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Director

d’Obra ..................................................................................................... 124

Article 18. Personal de l’obra................................................................... 125

Article 19. Faltes del personal de l’obra ................................................... 125

Article 20. Subcontracte .......................................................................... 125

Article 21. Subministrament dels materials .............................................. 125

Article 22. Responsabilitats del Contractista ............................................ 125

Article 23. Desperfectes en les propietats veïnes .................................... 126

Pàgina 115 de 179

Capítol III. Responsabilitat civil dels agents que intervenen en el procés de

l’edificació ................................................................................................... 126

Article 24. Danys materials ..................................................................... 126

Article 25. Responsabilitat civil ............................................................... 127

Capítol IV. Règim i organització de les obres .............................................. 128

Article 26. Direcció ................................................................................. 128

Article 27. Modificacions ......................................................................... 128

Article 28. Llibre d’Ordres i Assistències ................................................. 128

Article 29. Llibre d’Incidències ................................................................ 129

Article 30. Llibre de Subcontractació ...................................................... 129

Article 31. Accessos i entorn de l’obra .................................................... 129

Article 32. Replantejament ..................................................................... 130

Article 33. Inici i ritme d’execució dels treballs ........................................ 130

Article 34. Ordre d’execució dels treballs ................................................ 131

Article 35. Facilitats per a altres contractistes ......................................... 131

Article 36. Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força

major ....................................................................................................... 131

Article 37. Pròrroga per causa de força major ........................................ 131

Article 38. Responsabilitat de la Direcció d’Obra en el retard de l’execució

de l’obra ................................................................................................. 132

Article 39. Condicions generals d’execució dels treballs ......................... 132

Article 40. Profunditat dels fonaments .................................................... 132

Article 41. Mitjans auxiliars ..................................................................... 132

Article 42. Conservació de les obres ...................................................... 132

Article 43. Documentació d’obres ocultes ............................................... 132

Article 44. Obres defectuoses ................................................................ 132

Article 45. Obres i vicis ocults ................................................................. 133

Article 46. Materials no utilitzables o defectuosos .................................. 133

Article 47. Despeses ocasionades per anàlisis, proves i assaigs ........... 133

Article 48. Neteja de les obres ................................................................ 133

Article 49. Obres sense prescripcions .................................................... 134

Capítol V. Recepcions i liquidacions ........................................................... 134

Article 50. Proves abans de la recepció ................................................. 134

Article 51. Recepció de les obres ........................................................... 134

Article 52. Documentació final ................................................................ 135

Article 53. Termini de garantia ................................................................ 135

Pàgina 116 de 179

Article 54. Conservació dels treballs durant el termini de garantia .......... 135

Article 55. Conservació dels treballs amb contracta rescindida .............. 135

Article 56. Caràcter provisional de les liquidacions parcials .................... 135

Article 57. Amidament definitiu dels treballs i liquidació provisional de

l’obra ....................................................................................................... 136

Article 58. Liquidació final ....................................................................... 136

Article 59. Liquidació en cas de rescissió ............................................... 136

Capítol VI. Facultats de la direcció d’obra ................................................... 136

Article 60. Facultats de la Direcció d’Obra .............................................. 136

1.3. Disposicions econòmiques ..................................................................... 137

Capítol I. Base fonamental .......................................................................... 137

Article 61. Base fonamental .................................................................... 137

Capítol II. Garanties de compliment i fiança ................................................ 137

Article 62. Garanties ............................................................................... 137

Article 63. Fiança ................................................................................... 137

Article 64. Execució de treballs amb càrrec a la fiança ........................... 137

Article 65. Devolució de la fiança ........................................................... 138

Article 66. Devolució de la fiança en el cas de que s’efectuïn recepcions

parcials ................................................................................................... 138

Capítol III. Preus i revisions ........................................................................ 138

Article 67. Despeses .............................................................................. 138

Article 68. Obres de millora o ampliació ................................................. 138

Article 69. Preus unitaris ........................................................................ 138

Article 70. Preus contradictoris ................................................................ 139

Article 71. Revisió de preus .................................................................... 139

Article 72. Reclamacions d’augment de preus ........................................ 139

Article 73. Aplec de materials ................................................................. 139

Capítol IV. Amidaments i valoracions dels treballs ...................................... 140

Article 74. Amidament de l’obra .............................................................. 140

Article 75. Amidaments parcials i totals .................................................. 140

Article 76. Elements compresos en el pressupost .................................. 141

Article 77. Valoració de les obres ........................................................... 141

Article 78. Valoració d’obres incompletes ................................................ 141

Article 79. Altres obres ........................................................................... 141

Article 80. Valoració d’unitats no contemplades en aquest Plec ............. 141

Article 81. Errors en el pressupost .......................................................... 142

Pàgina 117 de 179

Article 82. Resolució respecte a les reclamacions del Contractista ........ 142

Article 83. Pagament de les obres .......................................................... 142

Article 84. Suspensió dels treballs .......................................................... 142

Article 85. Millores d’obres lliurement executades .................................. 142

Capítol V. Indemnitzacions ......................................................................... 143

Article 86. Indemnitzacions per retard en el termini de finalització de les

obres ...................................................................................................... 143

Article 87. Indemnitzacions per retard en els pagaments ....................... 143

Article 88. Indemnització per danys de causa major ................................ 143

Article 89. Renúncia ............................................................................... 144

Capítol VI. Varis .......................................................................................... 144

Article 90. Millores, augments i/o reduccions d’obra ............................... 144

Article 91. Unitats d’obra defectuoses però acceptables ........................ 144

Article 92. Assegurança de les obres ..................................................... 144

Article 93. Conservació de l’obra ............................................................. 145

Article 94. Ús del Contractista de l’edifici o de béns de la Propietat ........ 146

Article 95. Pagament d’arbitris ................................................................ 146

1.4. Disposicions legals ................................................................................. 146

Article 96. Generalitats ........................................................................... 146

Article 97. Condicions que ha de reunir el Contractista .......................... 146

Article 98. Sistema de contractació ........................................................ 147

Article 99. Adjudicació d’obres ................................................................ 147

Article 100. Formalització del contracte ................................................... 147

Article 101. Responsabilitat del Contractista .......................................... 147

Article 102. Accidents de treball i danys a tercers .................................. 148

Article 103. Causes de rescissió del contracte ....................................... 148

Article 104. Liquidació en cas de rescissió de contracte ......................... 149

Article 105. Impostos de tramitació del contracte ................................... 149

Article 106. Jurisdicció ............................................................................ 150

2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS ................................ 150

2.1. Prescripcions sobre els materials ........................................................... 150

Capítol I. Condicions generals .................................................................... 150

Article 1. Condicions generals ................................................................ 150

Article 2. Proves i assajos de materials .................................................. 150

Pàgina 118 de 179

Article 3. Materials no consignats en el Projecte .................................... 151

Capítol II. Condicions que han de complir els materials .............................. 151

Article 4. Materials per a la instal·lació elèctrica ..................................... 151

Article 5. Altres materials ........................................................................ 151

2.2. Prescripcions quant a l’execució per unitat ............................................. 151

Article 6. Instal·lació elèctrica ................................................................. 151

2.3. Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat ............................... 155

Article 8. Comprovacions i proves de servei ........................................... 155

Pàgina 119 de 179

Pàgina 120 de 179

PLEC DE CONDICIONS GENERALS

1.- PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES

1.1. Disposicions generals

Article 1. Objecte del Plec de Condicions.

El present Plec de Condicions, com a part d’un projecte tècnic de tres

instal·lacions, concretament la instal·lacio de ventilació forçada, instal·lació

elèctrica i la instal·lació de detecció d’incendis. Té per a finalitat regular

l’execució de les obres fixant els nivells tècnics i la qualitat exigibles, precisant

les intervencions que corresponen, segons el contracte, als diferents agents del

Projecte, així com les relacions entre tots ells i les seves corresponents

obligacions per al compliment del contracte d’obra.

Article 2. Documents que defineixen les obres.

Les obres són definides pel Plec de Condicions i pels documents constitutius

del projecte: Memòria, Plànols, Amidaments i Pressupost.

Són documents contractuals els documents de Plànols, Plec de Condicions i

Pressupost, que s’inclouen en el present Projecte. Les dades incloses en la

Memòria tenen caràcter merament informatiu.

Qualsevol canvi en el plantejament de les obres que impliqui un canvi

substancial respecte d’allò projectat haurà de posar-se en coneixement de la

Direcció d’Obra per tal que l’aprovi, si escau, i redacti el projecte reformat

corresponent.

Article 3. Compatibilitats i relació entre els diversos documents.

En cas de produir-se una contradicció o incompatibilitat entre els Plànols i el

Plec de Condicions, prevaldrà el que prescriu els Plànols.

El que estigui esmentat en els Plànols i ignorat en el Plec de Condicions i

viceversa, haurà de ser executat com si estigués exposat en ambdós

documents, sempre que, a criteri de la Direcció d’Obra, la unitat d’obra estigui

suficientment definida i tingui preu en el contracte.

En cas d’existir contradiccions o omissions en els documents del projecte, el

Contractista haurà de notificar-ho al Director d’Obra, i aquest decidirà. En cap

cas, el Contractista podrà resoldre directament, sense l’autorització expressa

del Director d’Obra. En qualsevol cas, les contradiccions, errors o omissions

que siguin advertits en aquests documents pel Director d’Obra o pel

Contractista hauran de quedar perfectament reflectits en l’Acta de comprovació

del replantejament.

Pàgina 121 de 179

Article 4. Documentació complementària.

Aquest Plec de Condicions es complementa amb les condicions econòmiques

per a poder fixar un concurs o un Contracte d’Escriptura.

Totes les unitats d’obra s’executaran d’acord amb les prescripcions indicades

en la normativa de compliment obligatori per a aquest tipus d’instal·lacions, tant

en l’àmbit nacional, autonòmic com municipal, i també aquelles que

s’estableixin com obligatòries per a aquest projecte:

- Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE).

- Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).

- Control de qualitat de l'edificació.

- Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis.

- Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials.

- Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT) i instruccions

tècniques complementàries.

- Reglament d’aparells elevadors i manutenció (MIE-AEM) i instruccions

tècniques complementàries.

- Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE).

- Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

- Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació

manual de càrregues que impliquin riscos, en particular dorsolumbars, als

treballadors.

- Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en

el treball.

- Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.

- Disposicions mínimes per a la protecció de la salut i la seguretat dels

treballadors davant el risc elèctric.

- Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels

treballadors d’equips de protecció individual.

- Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels

treballadors dels equips de treball.

- Protecció als treballadors dels riscos derivats de l’exposició al soroll

durant el treball.

Pàgina 122 de 179

- Protecció de la salut i seguretat dels treballadors exposats als riscos

derivats o que puguin derivar-se de l’exposició a vibracions mecàniques.

- Reglament dels serveis públics de sanejament.

- Llei de protecció de l’ambient atmosfèric.

- Llei de Residus.

- Llei de protecció contra la contaminació acústica.

En cas de divergir entre elles, s’aplicaran les normatives més estrictes.

1.2. Disposicions facultatives

Capítol I. Delimitació general de funcions tècniques.

Article 5. Delimitació de funcions dels agents que intervenen.

Els diferents agents que intervenen en el procés d’edificació (Promotor,

Projectista, Constructor, Director d’Obra, Director de l’Execució de l’Obra,

Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de l’obra, Entitats i

Laboratoris de Control de Qualitat de l’Edificació) compliran amb les obligacions

i les funcions que els assigna la Llei d’Ordenació de l’Edificació.

Capítol II. Drets i deures del Contractista.

Article 6. Inscripció en el Registre d’Empreses Acreditades.

Les empreses que pretenguin ser contractades o subcontractades en les obres

objecte d’aquest Plec de Condicions hauran d’estar inscrites en el Registre

d’Empreses Acreditades, i tenir la seva inscripció degudament renovada.

Article 7. Verificació dels documents del Projecte.

Abans del començament de les obres, el Contractista indicarà per escrit que la

documentació aportada li permet comprendre la totalitat de l’obra contractada,

o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments corresponents.

Article 8. Pla de Seguretat i Salut.

El Contractista, una vegada analitzat el Projecte d’execució que contingui, si

s’escau, l’Estudi de Seguretat i Salut o bé l’Estudi Bàsic de Seguretat i Salut,

presentarà el Pla de Seguretat i Salut a l’obra, perquè l’aprovi el tècnic que

assumeixi les funcions de Coordinador de Seguretat i Salut durant l’Execució

de l’Obra.

Pàgina 123 de 179

Article 9. Projecte de control de qualitat.

El Contractista tindrà a la seva disposició el projecte de control de qualitat, si

fos necessari per a l’obra, en el que s’especificaran les característiques i els

requisits que hauran de complir els materials i unitats d’obra, i els criteris per a

la recepció dels materials, segons estiguin avalats o no per segells o marques

de qualitat, assajos, anàlisis i proves a realitzar, determinació de lots i altres

paràmetres definits en el Projecte pel Projectista o en l’Obra pel Director de

l’Execució de l’Obra.

Article 10. Oficina en l’obra.

El Contractista habilitarà en l’obra una oficina en la qual, com a mínim, hi haurà

una taula o un espai suficient perquè es puguin desplegar i consultar els

plànols. En aquesta oficina, el Contractista tindrà sempre a disposició de la

Direcció de l’Obra:

- El Projecte d’execució complet, inclosos els complements que pugui

redactar el Director d’Obra.

- La Llicència d’Obres.

- El Llibre d’Ordres i assistències.

- El Llibre d’Incidències.

- El Llibre de Subcontractació.

- El Pla de Seguretat i Salut.

- El Projecte de control de qualitat i el seu llibre de registre, si hi haguessin.

- La normativa de seguretat i salut.

- La documentació de les assegurances subscrites pel Contractista.

Article 11. Representació del Contractista. Cap d’Obra.

El Contractista ha de comunicar a la Propietat la persona designada com a

representant seu a l’obra, el qual tindrà el caràcter de Cap d’Obra, que tindrà

suficient nivell tècnic i dedicació plena. El Cap d’Obra tindrà facultats per a

representar el Contractista i adoptar en tot moment les decisions que

corresponguin a la Contracta.

Quan la importància de les obres ho aconselli, i així es consigni en el Plec de

Clàusules

Administratives, el representant del Contractista serà un facultatiu de grau

superior o grau mitjà, segons els casos.

Pàgina 124 de 179

Article 12. Presència del Contractista en l’obra.

El Cap d’Obra, per si mateix o per mitjà dels seus tècnics o encarregats, estarà

present durant la jornada legal de treball i acompanyarà al Director de l’Obra i

al Director de l’Execució de l’Obra, en les visites que facin a les obres, posant-

se a la seva disposició per a practicar els reconeixements que es considerin

convenients i subministrant-los les dades necessàries per a la comprovació

dels amidaments i de les liquidacions.

El Cap d’Obra no podrà estar absent, sense el consentiment de la Direcció

Facultativa, i haurà de notificar quina persona l’ha de representar en totes les

funcions durant la seva absència. Quan no s’hagi efectuat la notificació anterior,

es consideraran vàlides les notificacions que s’efectuïn a la persona de major

categoria tècnica dependents de la Contracta que intervinguin en les obres o,

en absència d’elles, les dipositades en la residència, designada com oficial, de

la Contracta en els documents del projecte, fins i tot en absència o negativa de

rebut per part dels dependents de la Contracta.

Article 13. Treballs no estipulats expressament.

És obligació del Contractista executar els treballs que calgui per a la correcta

execució i aspecte de les obres, tot i que no estigui expressament determinat

en els documents del Projecte, i sempre que ho disposi el Director d’Obra, dins

dels límits de possibilitats que el pressupost habiliti per a cada unitat d’obra i

tipus d’execució.

En el cas que hi hagi manca d’especificació en el Plec de Condicions

Particulars, s’entendrà que es requereix una modificació del Projecte amb

consentiment exprés de la Propietat qualsevol variació que suposi un increment

de preus d’alguna unitat d’obra per sobre del 20% o del total del pressupost per

sobre del 10%.

Article 14. Obres accessòries.

Es consideren obres accessòries aquelles que, atesa la seva natura, no poden

ser previstes amb tots els detalls, sinó és a mesura que avança l’execució dels

treballs.

Les obres accessòries s’aniran construint així com es vagi coneixent la seva

necessitat. Quan la seva importància ho exigeixi es construiran en base als

projectes addicionals que es redactin. En els casos de menor importància es

duran a terme conforme a la proposta que formuli el Director d’Obra.

Les obres necessàries accessòries se subjectaran a les mateixes condicions

que regeixen per a obres semblants en el contracte.

Pàgina 125 de 179

Article 15. Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del

projecte.

La interpretació tècnica dels documents del Projecte correspon al Director

d’Obra. El Contractista està obligat a sotmetre a aquest qualsevol dubte,

aclariment o contradicció que sorgeixi durant l’execució de l’obra a causa del

Projecte o de circumstàncies alienes, sempre amb anticipació suficient en

funció de la importància de l’assumpte. El Contractista es farà responsable de

qualsevol error de l’execució motivada per l’omissió d’aquesta obligació i

conseqüentment haurà de refer, a càrrec seu, els treballs que corresponguin a

la correcta interpretació del Projecte.

Quan es tracti d’aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de

Condicions o indicacions dels plànols, les ordres i instruccions corresponents

es comunicaran per escrit al Contractista, qui està obligat a tornar els originals

o les còpies signant l’apartat d’assabentat, que figurarà al peu de totes les

ordres, avisos o instruccions que rebi de la Direcció Facultativa.

Qualsevol reclamació del Contractista en contra de les disposicions preses pels

membres de la Direcció d’Obra s’haurà de dirigir, en el termini de 3 dies, contra

qui l’hagi dictada, qui haurà de donar al Contractista el corresponent justificant

de recepció, si el Contractista així ho sol·licita.

Article 16. Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa del projecte.

Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions

de la Direcció Facultativa, només podrà presentar-les, a través del Director

d’Obra, davant la Propietat, si són d’ordre econòmic i d’acord amb les

condicions estipulades en els plecs de condicions corresponents.

Contra les disposicions d’ordre tècnic de la Direcció Facultativa no s’admetrà

cap reclamació, podent salvar la seva responsabilitat el Contractista, si així ho

estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida al Director d’Obra, el qual

podrà limitar la seva resposta al justificant de recepció, que en tot cas serà

obligatori per a aquest tipus de reclamacions.

Article 17. Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Director d’Obra.

El Contractista no podrà recusar al personal nomenat pel Director d’Obra, ni

demanar que per part de la Propietat es designin a altres facultatius per als

reconeixements i amidaments.

Quan el Contractista es cregui perjudicat per la tasca d’aquest personal,

procedirà segons allò establert en l’article precedent, però sense que per

aquesta causa es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels treballs.

Pàgina 126 de 179

Article 18. Personal de l’obra.

El Contractista destinarà a l’obra la quantitat de treballadors, de reconeguda

aptitud i experiència, que calgui per al volum i tipologia dels treballs a executar.

El Contractista haurà de complir amb els requisits de qualitat en l’ocupació per

a les empreses contractistes i subcontractistes que s’indiquen en el Reial

Decret 1109/2007, de 24 d’agost, pel qual es desenvolupa la Llei 32/2006, de

18 d’octubre, reguladora de la Subcontractació en el Sector de la Construcció.

El fet d’incomplir aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació

suficient per part del personal segons la tipologia dels treballs, facultarà al

Director de l’Obra per a ordenar l’aturada de les obres sense cap dret a

reclamació, fins que s’hagi solucionat la deficiència.

Article 19. Faltes del personal de l’obra.

El Contractista està obligat a separar de l’obra aquell personal que, a criteri de

la Direcció Facultativa, no compleixi amb les seves obligacions laborals, treballi

defectuosament per manca de coneixements o actuï de mala fe.

Article 20. Subcontractes.

El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d’obra a altres

Contractistes, amb subjecció a allò estipulat en el Plec de Condicions

particulars i a la Llei reguladora de la Subcontractació en el Sector de la

Construcció, i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista

general de l’obra.

Article 21. Subministrament dels materials.

El Contractista aportarà a l’obra tots els materials necessaris per a la

construcció. La Propietat es reserva el dret de portar a l’obra aquells materials

o unitats que cregui que beneficien la qualitat de l’obra contractada i amb preus

d’acord o iguals als del pressupost acceptat.

Article 22. Responsabilitats del Contractista.

El Contractista serà el responsable davant la Propietat dels actes i/o omissions

de tots els empleats si són subcontractats, i dels agents i empleats d’aquests o

qualsevol persona que realitzi algun dels treballs que hagi contractat.

En conseqüència, el Contractista serà l’únic responsable i no tindrà dret a cap

indemnització per l’augment de l’import que pugui ocasionar-li, ni per les

maniobres equivocades que cometés durant la construcció. També serà

responsable, davant dels tribunals dels accidents laborals, que per

inexperiència o negligència es produïssin i s’atindrà a les disposicions de la

Policia i a les lleis comunes sobre aquesta matèria.

El Contractista ha d’estudiar i comparar amb cura els documents de la

Contracta i ha d’advertir immediatament a la Direcció Facultativa de qualsevol

Pàgina 127 de 179

error o omissió que hi hagi. A més, no realitzarà cap treball sense els

corresponents plànols, especificacions o ordres concretes.

El Contractista ha de portar a terme tots els treballs d’execució de l’obra, amb

els millors coneixements, experiència, destresa i atenció. Ell assumeix tota la

responsabilitat dels mitjans de construcció emprats, mètodes i tècniques

seguides, seqüències i procediments usats i de la coordinació de totes les parts

de l’obra.

El Contractista té l’obligació de complir totes les ordres verbals o escrites que

emeti la Direcció Facultativa. Si a criteri del Director d’Obra hi hagués alguna

part de l’obra mal executada, el Contractista tindrà l’obligació d’enderrocar-la i

fer-la de nou les vegades que siguin necessàries fins que aconsegueixi

l’aprovació del Director d’Obra, sense que tingui dret a cap indemnització, fins i

tot si les males condicions de les obres s’haguessin percebut després de la

recepció.

El Contractista complirà amb totes les lleis, ordenances, regulacions emanades

de les Autoritats Públiques relacionades amb l’execució de l’obra i ho notificarà

a la Direcció Facultativa. Si el Contractista observa que algun dels documents

de Contracta està en contradicció amb algun d’aquests aspectes, ho notificarà

ràpidament a la Direcció Facultativa perquè procedeixi a la correcció. Si el

Contractista executa algun treball bo i coneixent que aquest es contradiu amb

les lleis, ordenances i regulacions, sense haver-ho notificat a la Direcció

Facultativa, assumirà tota la responsabilitat i haurà de fer-se’n càrrec dels

imports que se’n derivin.

Article 23. Desperfectes en les propietats veïnes.

Si el Contractista ocasionés algun desperfecte en les propietats veïnes, haurà

de restaurar-les i deixar-les en l’estat que tenien en el començament de l’obra,

fent-se càrrec de l’import.

El Contractista adoptarà totes les mesures que cregui necessàries per tal

d’evitar caigudes d’operaris, despreniments d’eines i materials que puguin ferir

o matar alguna persona o animal.

Capítol III. Responsabilitat civil dels agents que intervenen en el procés de l’edificació

Article 24. Danys materials.

Les persones físiques o jurídiques que intervenen en el procés de l’edificació

respondran davant la Propietat dels següents danys materials ocasionats en

l’edifici dintre dels terminis indicats, comptats des de la data de recepció de

l’obra, sense reserves o des de la solució d’aquestes:

Pàgina 128 de 179

a) Durant 10 anys, dels danys materials causats en l’edifici per vicis o defectes

que afectin als elements estructurals, i que comprometin directament la

resistència mecànica i l’estabilitat de l’edifici

b) Durant 3 anys, dels danys materials causats en l’edifici per vicis o defectes

dels elements constructius o de les instal·lacions que ocasionin

l’incompliment dels requisits d’habitabilitat fixats en l’article 3 de la LOE

c) Durant 1 any, dels danys materials per vicis o defectes d’execució que

afectin a elements d’acabat de les obres dins del termini d’1 any

Article 25. Responsabilitat civil.

La responsabilitat civil serà exigible en forma personal i individualitzada, tant

per actes o omissions propis, com per actes o omissions de persones per les

quuals s’hagi de respondre.

No obstant això, quan es pugui individualitzar la causa dels danys materials o

quedar degudament provada la concurrència de culpes sense que es pugui

detallar el grau d’intervenció de cada agent en el dany produït, la

responsabilitat s’exigirà solidàriament.

Quan el projecte hagi estat contractat conjuntament amb més d’un Projectista,

aquests mateixos respondran solidàriament. Els projectistes que contractin els

càlculs, estudis, dictàmens o informes d’altres professionals seran directament

responsables dels danys que puguin derivar-se de la seva insuficiència,

incorrecció o inexactitud, sense perjudici de la repetició que poguessin exercir

contra els seus autors.

El Contractista respondrà directament dels danys materials causats en l’edifici

per vicis o defectes derivats de la imperícia, manca de capacitat professional o

tècnica, negligència o incompliment de les obligacions atribuïdes al cap d’obra i

a la resta de persones físiques o jurídiques que depenguin d’ell.

Quan el Contractista subcontracti amb altres persones físiques o jurídiques

l’execució de determinades parts o instal·lacions de l’obra, serà directament

responsable dels danys materials per vicis o defectes de la seva execució,

sense perjudici de la repetició que es pugui produir.

El Director d’Obra i el Director de l’Execució de l’Obra que signin el certificat

final d’obra seran responsables de la veracitat i exactitud d’aquest document.

Qui accepti la direcció d’una obra el Projecte de la qual no l’hagi elaborat ell

mateix, assumirà les responsabilitats derivades de les omissions, deficiències o

imperfeccions del projecte, sense perjudici de la repetició que li pogués

correspondre davant el Projectista.

Quan la Direcció d’Obra es contracti de manera conjunta a més d’un tècnic, tots

ells respondran solidàriament sense perjudici de la distribució que entre ells

correspongui.

Pàgina 129 de 179

Les responsabilitats per danys no seran exigibles als agents que intervinguin en

el procés de l’edificació, si es prova que van ser ocasionats de forma fortuïta,

per força major, un acte d’un tercer o pel propi perjudicat pel dany.

Capítol IV. Règim i organització de les obres

Article 26. Direcció.

La interpretació tècnica del Projecte correspon al Director d’Obra, a qui el

Contractista ha d’obeir sempre.

Tota l’obra executada que, a criteri del Director d’Obra sigui defectuosa o no

estigui d’acord amb les condicions d’aquest Plec, serà enderrocada i

reconstruïda pel Contractista sense que pugui servir-li l’excusa que el Director

d’Obra hagi examinat la construcció ni que hagi estat abonada en liquidacions

parcials.

Article 27. Modificacions.

El Director d’Obra està facultat per a introduir modificacions, d’acord amb el seu

criteri, durant la construcció de qualsevol unitat d’obra, sempre que es

compleixin les condicions tècniques referides en el Projecte i de manera que no

origini canvis en l’import total de l’obra.

El Contractista està obligat a realitzar les obres que se li encarreguin, resultants

de modificacions del Projecte, tant si suposa un augment o una disminució o

variació de l’import, sempre i quan aquest no alteri, per excés o per defecte, el

10% del valor contractat.

Article 28. Llibre d’Ordres i Assistències.

El Contractista disposarà, a l’obra, d’un Llibre d’Ordres i Assistències en el qual

s’anotaran totes aquelles ordres que la Direcció Facultativa cregui oportú

donar-li a través del Cap de l’Obra o d’una persona responsable, sense

perjudici de les que li lliurin per ofici quan calgui, sota de les quals signarà com

a senyal d’estar-ne assabentat.

En aquest Llibre d’Ordres i Assistències s’indicarà, quan procedeixi, els

extrems següents:

a) Les operacions administratives relatives a l’execució o a la regularització del

contracte; notificacions de tota mena de documents (obres de servei,

dissenys, modificacions, etc.).

b) Els resultats dels assaigs realitzats per laboratori i les mesures realitzades a

l’obra.

c) Les recepcions dels materials.

Pàgina 130 de 179

d) Les incidències de detalls que siguin d’interès des del punt de vista de la

qualitat ulterior dels treballs, del càlcul de preus, del cost, de la duració real

dels treballs, etc.

i) El desenvolupament de l’obra.

f) Les incidències de l’obra susceptibles d’originar reclamacions per part del

Contractista.

El compliment de les ordres expressades en aquest Llibre és tan obligatori per

al Contractista com les que figuren en el Plec de Condicions.

Article 29. Llibre d’Incidències.

Sota la responsabilitat del tècnic que assumeixi les funcions de Coordinador de

Seguretat i Salut durant l’execució de les obres, existirà a l’obra un Llibre

d’Incidències a disposició de la Direcció Facultativa, Contractistes,

Subcontractistes, treballadors autònoms, representants dels treballadors i

persones o organismes competents en matèria de seguretat i salut en el treball,

els quals podran realitzar anotacions en l’esmentat llibre. Efectuada qualsevol

anotació, el Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució o quan no sigui

necessària la designació de Coordinador, la Direcció Facultativa, ho hauran de

notificar al Contractista afectat i als representants dels seus treballadors. Si

l’anotació es refereix a qualsevol incompliment de les advertències o

observacions prèviament anotades, o bé si hi ha un risc greu i imminent per a la

seguretat dels treballadors que obligui a aturar els treballs, es comunicarà a

l’autoritat laboral competent en un termini de vint-i-quatre hores.

Article 30. Llibre de Subcontractació.

El Contractista ha de disposar de Llibre de Subcontractació i conservar-lo a

l’obra. En aquest llibre, el Contractista hi ha de reflectir, per ordre cronològic

des del començament dels treballs, i amb anterioritat al començament

d’aquests, totes i cada una de les subcontractacions realitzades en l’obra amb

empreses subcontractistes i treballadors autònoms, amb la informació que fixa

la Llei de la Subcontractació en el Sector de la Construcció.

Cada nova subcontractació haurà de ser comunicada pel Subcontractista al

Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de les obres i als

representants dels treballadors de les diferents empreses que ja figurin en el

Llibre de Subcontractació.

Article 31. Accessos i entorn de l’obra.

El Contractista disposarà pel seu compte dels accessos a l’obra, el tancament

d’aquesta i el seu manteniment durant l’execució de l’obra, podent exigir-ne la

seva modificació o millora la Direcció Facultativa.

Pàgina 131 de 179

Article 32. Replantejament.

El Contractista començarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant

les referències principals que mantindrà com a base de posteriors

replantejaments parcials. Totes les opcions i mitjans auxiliars que es necessitin

per als replantejaments aniran a compte del Contractista, la qual cosa no li

donarà dret a cap reclamació.

El Contractista sotmetrà el replantejament a l’aprovació de la Direcció

Facultativa. Una vegada aquesta hagi donat el seu vist-i-plau, prepararà l’acta

replantejament, la qual anirà acompanyada d’un plànol, i que haurà de ser

aprovada per la Direcció d’Obra. És responsabilitat del Contractista l’omissió

d’aquest tràmit.

El Contractista es farà càrrec de les estaques, senyals i referències que es

deixin en el terreny com a conseqüència del replantejament, responsabilitzant-

se que ningú les sostregui o canviï de lloc, així com de reposar els senyals

desapareguts.

Article 33. Inici i ritme d’execució dels treballs.

El Contractista començarà les obres amb el termini fixat en el Plec de

Condicions particulars, desenvolupant-les de la forma necessària perquè els

treballs s’executin dins dels terminis parcials fixats i, en conseqüència,

l’execució total s’efectuï dins el termini exigit en el contracte.

El Contractista ha de comunicar, obligatòriament i per escrit, a la Direcció

d’Obra la data de començament dels treballs amb un mínim de 3 dies

d’antelació.

El Director d’Obra indicarà en el Llibre d’Ordres i Assistències els dies amb

inclemència atmosfèrica o amb altres circumstàncies de força major que

comporten un període d’inactivitat que pot afectar els terminis d’execució.

L’incompliment per part del Contractista dels terminis parcials o finals, fixats en

el programa d’obra, faculta a la Propietat l’aplicació de les penalitzacions

previstes en el present Plec de Condicions. En el pla de treball per al

Contractista es consignarà, a efectes del termini parcial, les unitats d’obra a

realitzar dins de cada termini, valorades als preus del Projecte. Igualment hi

constarà la maquinària i mitjans auxiliars que el Contractista es comprometi a

utilitzar en l’execució dels treballs. Un cop aprovat el pla, aquesta maquinària

serà adscrita de manera fixa i permanent a l’obra i no es podrà retirar sense

l’autorització expressa de la Direcció Facultativa. El compromís de la presència

d’aquesta maquinària no expira en l’execució de la unitat d’obra per a la que

hagi estat necessària, sinó que finalitza al termini dels treballs. Per tant, és

necessari sol·licitar la corresponent autorització per a retirar una màquina

adscrita a l’obra malgrat que en aquest moment estigui inactiva o no es prevegi

la seva utilització més endavant.

Pàgina 132 de 179

De la mateixa manera, el Contractista haurà d’augmentar els mitjans auxiliars

proposats i el personal tècnic sempre que el Director d’Obra comprovi que és

necessari per al desenvolupament de les obres en el termini previst. Si en el

transcurs dels treballs alguna màquina s’avariés, el Contractista té l’obligació

de fer-la arranjar tot seguit o substituir-la per una altra d’anàlogues

característiques. Les avaries mecàniques no suposaran pròrrogues ni demores

en el compliment dels terminis establerts.

Article 34. Ordre d’execució dels treballs.

La determinació de l’ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte en

aquells casos en els que, per circumstàncies d’ordre tècnic, la Direcció d’Obra

estimi convenient la seva variació.

Article 35. Facilitats per a altres contractistes.

D’acord amb allò que resolgui la Direcció d’Obra, el Contractista general haurà

de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que li

siguin encomanats a la resta de contractistes que intervinguin en l’obra. Tot

això sense perjudici de les compensacions econòmiques que hi pugui haver

entre contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments

d’energia o altres conceptes. En el cas de litigi, els contractistes acataran el

que resolgui la Direcció d’Obra.

Article 36. Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major.

Quan sigui necessari ampliar el Projecte per motiu imprevist o per qualsevol

accident, no s’interrompran els treballs sinó que es continuaran segons les

instruccions donades pel Director d’Obra mentre es formula o tramita el

projecte reformat.

El Contractista està obligat a realitzar amb el seu personal i materials el que la

Direcció d’Obra disposi per a estintolaments, apuntalaments, enderrocs,

recalçaments o qualsevol altra obra de caràcter urgent, anticipant de moment

aquest servei, l’import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o

abonat directament, d’acord amb el que s’acordi.

Article 37. Pròrroga per causa de força major.

Si per causa de força major o independent de la voluntat del Contractista,

aquest no pogués començar les obres, hagués de suspendre-les, o no li fos

possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga

proporcionada per al compliment de la contracta, previ informe favorable del

Director d’Obra. El Contractista haurà d’exposar, en escrit dirigit al Director

d’Obra, la causa que impedeix l’execució dels treballs i el retard que

comportaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que

sol·licita.

Pàgina 133 de 179

Article 38. Responsabilitat de la Direcció d’Obra en el retard de l’execució de

l’obra.

El Contractista no es podrà excusar de no haver complert els terminis

d’execució estipulats, al·legant com a causa la manca de plànols o ordres de la

Direcció Facultativa, excepte si havent-ho demanat per escrit no se li haguessin

proporcionat.

Article 39. Condicions generals d’execució dels treballs.

Tots els treballs s’executaran amb estricta subjecció al Projecte, a les

modificacions d’aquest que hagin estat aprovades i a les ordres que, sota la

seva responsabilitat i per escrit, hagin entregat al Contractista el Director

d’Obra o el Director d’Execució de l’Obra, dintre de les limitacions

pressupostàries i de conformitat amb allò especificat en l’article 13 (treballs no

estipulats expressament).

Article 40. Profunditat dels fonaments

Atesa la naturalesa de la fonamentació, les cotes de profunditat que consten en

el projecte no són, sinó una dada aproximada que pot confirmar-se o modificar-

se totalment o parcial segons la natura del terreny, canvi que el contractista,

haurà d’assumir sense modificar l’import que en resulti.

Article 41. Mitjans auxiliars.

Aniran a compte del Contractista tots els mitjans i màquines auxiliars que siguin

necessaris per a la correcta execució de l’obra, el manteniment d’un bon

aspecte i per a evitar accidents previsibles en funció de l’estat de l’obra i

d’acord amb la normativa de protecció laboral vigent.

Article 42. Conservació de les obres.

És obligació del Contractista la conservació en perfecte estat de les unitats

d’obra realitzades fins a la data de la recepció per part de la Propietat i corrent

al seu càrrec les despeses que se’n derivin.

Article 43. Documentació d’obres ocultes.

De tots els treballs i unitats d’obra que hagin de quedar ocults al finalitzar

l’execució, s’aixecaran plànols precisos per a que quedin perfectament definits.

Aquests documents es realitzaran per triplicat, entregant-ne un al Director

d’Obra, un altre al Contractista i l’últim a la Propietat. Aquests plànols, que han

d’estar suficientment afitats, es consideraran documents indispensables i

irrecusables per a efectuar els amidaments.

Article 44. Obres defectuoses.

La Direcció Facultativa podrà acceptar o rebutjar les unitats d’obra que no

s’ajustin al que s’especifica en el Projecte o en el Plec de Condicions, ja sigui

Pàgina 134 de 179

per una mala execució o per una deficient qualitat dels materials o aparells

utilitzats. En el primer cas, tenint en compte les diferències, el Director d’Obra

fixarà un preu just, que el Contractista està obligat a acceptar. En cas de

rebuig, es reconstruirà a compte del Contractista la part mal executada sense

que aquest fet sigui motiu de reclamació econòmica o d’ampliació del termini

d’execució.

Article 45. Obres i vicis ocults.

Si el Director d’Obra tingués raons fonamentades per a creure en l’existència

de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar en

qualsevol moment, i abans de la recepció, les demolicions que cregui

necessàries per a reconèixer els treballs que suposi defectuosos.

Les despeses de la demolició i de la reconstrucció que s’ocasionin, seran a

compte del Contractista, sempre que els vicis existeixin realment. En cas

contrari, aquestes despeses aniran a càrrec del propietari.

Article 46. Materials no utilitzables o defectuosos.

No es procedirà a la utilització i col·locació de materials i aparells sense que

abans siguin examinats i acceptats pel Director de l’Execució de l’Obra, en els

termes que prescriu el Plec de Condicions Tècniques Particulars.

El Contractista haurà de disposar de les mostres i models necessaris, per a

efectuar-hi les comprovacions, els assaigs o les proves preceptuades en el

Plec de Condicions Tècniques Particulars.

Quan els materials o aparells no fossin de la qualitat requerida o no estiguessin

perfectament preparats, el Director d’Execució de l’Obra donarà l’ordre al

Contractista perquè els reemplaci per altres que s’ajustin a les condicions

requerides o, a falta d’aquests, a les ordres del Director d’Obra.

Article 47. Despeses ocasionades per anàlisis, proves i assaigs.

Totes les despeses originades per les anàlisis, proves i assaigs de materials o

elements que intervinguin en l’execució de les obres seran a càrrec del

Contractista.

Tot assaig que no hagi estat satisfactori o que no ofereixi prou garanties,

s’haurà de repetir, amb càrrec al Contractista.

Article 48. Neteja de les obres.

És obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants, tant

de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions

provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar

tots els treballs que siguin necessaris perquè l’obra tingui un bon aspecte. Si el

Contractista no ho complís, la Propietat pot fer-ho a càrrec d’aquest.

Pàgina 135 de 179

Article 49. Obres sense prescripcions.

En l’execució de treballs de les obres per als quals no existeixen prescripcions

consignades explícitament en aquest Plec ni en la resta de documentació del

Projecte, el Contractista s’atindrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la

Direcció Facultativa i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona

construcció.

Capítol V. Recepcions i liquidacions.

Article 50. Proves abans de la recepció.

Abans de tenir lloc la recepció, i sempre que sigui possible, se sotmetran totes

les obres a proves de resistència, estabilitat i impermeabilitat d’acord amb el

programa de la Direcció Facultativa. Els assentaments, accidents, avaries o

danys que es produeixin en aquestes proves a causa d’una construcció

deficient o per manca de precaució, seran a càrrec del Contractista, únic

responsable de les mateixes.

Article 51. Recepció de les obres.

La recepció de les obres tindrà lloc dins dels 30 dies següents a la data de

finalització de les mateixes, acreditada en el certificat final d’obra.

Per a procedir a la recepció de les obres serà necessària l’assistència del

Propietari, de la Direcció Facultativa i del Contractista o el seu representant

degudament autoritzat. Després de realitzar un escrupolós reconeixement i si

l’obra estigués d’acord amb les condicions d’aquest Plec, s’aixecarà un acta de

recepció per duplicat, a la que s’adjuntaran els documents justificants de la

liquidació final. Una de les actes quedarà en poder de la Propietat i l’altra

s’entregarà al Contractista.

Si les obres es troben en bon estat i han estat executades segons les

condicions establertes, es consideraran rebudes sense reserves.

Si les obres presenten defectes lleus i esmenables, es consideraran rebudes

amb reserves. Aquest fet es farà constar explícitament en l’acta de recepció, en

la que s’especificaran les instruccions del Director d’Obra al Contractista per a

solucionar els defectes observats i es fixarà un termini per a esmenar-los.

Una vegada vençut aquest termini, s’efectuarà un nou reconeixement en

idèntiques condicions, amb la finalitat de procedir a la recepció de l’obra. Si en

el nou reconeixement resultés que encara hi ha els defectes identificats

prèviament, es declararà rescindida la contracta amb pèrdua de fiança, a no ser

que la Propietat cregui oportú concedir un nou termini.

Pàgina 136 de 179

Article 52. Documentació final.

El Director d’Obra, assistit pel Contractista i els tècnics que hagin intervingut en

l’obra, redactarà la documentació final de les obres, que es facilitarà a la

Propietat.

La documentació final d’obra, d’acord amb el Codi Tècnic de l’Edificació, estarà

constituïda per la documentació del seguiment de l’obra, la documentació de

control de l’obra i el certificat final d’obra.

Aquesta documentació final s’adjuntarà a l’acta de recepció, amb la relació

identificativa dels agents que han intervingut durant el procés d’edificació, així

com les instruccions d’ús i manteniment de l’edifici i les seves instal·lacions.

Aquesta documentació constituirà el llibre de l’edifici.

Article 53. Termini de garantia.

Des de la data en què es realitza la recepció de les obres, es comença a

comptar el termini de garantia, que serà d’un any. Durant aquest període, el

Contractista es farà càrrec de totes aquelles reparacions de desperfectes

imputables a defectes i vicis ocults.

Article 54. Conservació dels treballs durant el termini de garantia.

La conservació i vigilància de les obres durant el termini de garantia aniran a

càrrec del Contractista, sense que aquesta circumstància faci modificar les

altres obligacions i el termini de garantia.

Si l’edifici fos ocupat o utilitzat abans de finalitzar el termini de garantia, aniran

a càrrec de la Propietat les neteges i reparacions causades per l’ús i a càrrec

del Contractista les reparacions per vicis d’obra o per defectes en les

instal·lacions.

Article 55. Conservació dels treballs amb contracta rescindida.

Si el contracte d’execució es rescindís, el Contractista està obligat a retirar, en

el termini que es fixi en el Plec de Condicions particulars, tota la maquinària,

material i mitjans auxiliars, a resoldre els subcontractes que tingués concertats i

a deixar l’obra en condicions de ser represa per una altra empresa.

Les obres i treballs acabats per complet es rebran amb els tràmits fixats en

aquest Plec de Condicions, moment en què començarà a comptar el termini de

garantia.

Article 56. Caràcter provisional de les liquidacions parcials.

Les liquidacions parcials són documents provisionals ja que estan subjectes a

les certificacions i modificacions que resultin de la liquidació final, per la qual

cosa no suposen l’aprovació ni recepció de les unitats d’obra que comprenen.

Pàgina 137 de 179

La Propietat es reserva, en tot moment i especialment al fers efectives les

liquidacions parcials, el dret a comprovar que el Contractista ha complert els

compromisos referents al pagament de nòmines i materials invertits en l’obra. A

tal efecte, el Contractista haurà de presentar els comprovants que se li

exigeixin.

Article 57. Amidament definitiu dels treballs i liquidació provisional de l’obra.

Una vegada rebudes les obres, el Director d’Execució de l’Obra efectuarà el

seu amidament definitiu, per a la qual cosa comptarà amb l’assistència del

Contractista o del seu representant. S’estendrà la corresponent certificació per

triplicat la qual, una vegada aprovada pel Director d’Obra, servirà perquè la

Propietat aboni el saldo resultant, descomptant la quantitat retinguda en

concepte de fiança.

Article 58. Liquidació final.

Un cop acabades les obres, es realitzarà la liquidació final que inclourà l’import

de les unitats d’obra realitzades i les que constitueixen modificacions del

Projecte, sempre i quan hagin la seva execució i preus hagin estat aprovats

prèviament per la Direcció d’Obra. El Contractista no tindrà dret a formular

reclamacions per augments d’obra que no estiguessin autoritzats per escrit per

la Propietat, amb el vist- i-plau del Director d’Obra.

Article 59. Liquidació en cas de rescissió.

En cas de rescissió del contracte, la liquidació es farà mitjançant un contracte

liquidatari, que es redactarà d’acord amb les dues parts, i que inclourà l’import

de les unitats d’obra realitzades fins a la data de rescissió.

Capítol VI. Facultats de la direcció d’obra.

Article 60. Facultats de la Direcció d’Obra.

A més de totes les facultats particulars, que corresponen al Director d’Obra i

que s’han especificat en els articles anteriors, és missió específica seva

efectuar la direcció i vigilància dels treballs que es realitzin en les obres,

directament o per mitjà dels seus representants tècnics, els quals tindran

autoritat tècnica legal, completa i indiscutible, fins i tot en allò no previst

específicament en el present Plec de Condicions, sobre les persones i coses

situades en l’obra i en relació amb els treballs que per a l’execució dels edificis i

obres annexes es duguin a terme, podent fins i tot, però amb causa justificada,

recusar al Contractista, si considera que adoptar aquesta resolució és útil i

necessari per a la correcta marxa de l’obra.

Pàgina 138 de 179

1.3. Disposicions econòmiques

Capítol I. Base fonamental.

Article 61. Base fonamental.

Com a base fonamental de les Disposicions Econòmiques del Plec de

Condicions Administratives, s’estableix el principi que el Contractista ha de

percebre l’import de tots els treballs executats, sempre que aquests s’hagin dut

a terme d’acord al Projecte i condicions generals i particulars que regeixin la

construcció de l’edifici i obra annexa contractada.

Capítol II. Garanties de compliment i fiança.

Article 62. Garanties.

El Director d’Obra podrà exigir al Contractista la presentació de referències

d’altres entitats o persones per tal d’assabentar-se si aquest reuneix totes les

condicions requerides per al correcte compliment del contracte. En el cas de

ser sol·licitades, el Contractista haurà de presentar aquestes referències abans

de la signatura del contracte.

Article 63. Fiança.

La fiança exigida al Contractista per a garantir el compliment del contracte

s’establirà prèviament entre el Director de l’obra i el Contractista entre una de

les següents:

a) Dipòsit previ, en metàl·lic, valors o aval bancari, del 10% del pressupost

de l’obra contractada.

b) Descomptes del 10% aplicats sobre l’import de cada certificació abonada

al Contractista.

c) Dipòsit del 5% del pressupost de l’obra contractada, més deduccions del

5% aplicades a l’import de cada certificació abonada al Contractista.

Article 64. Execució de treballs amb càrrec a la fiança.

Si el Contractista es negués a fer, per compte pròpia, els treballs necessaris

per a enllestir l’obra en les condicions contractades, el Director de l’Obra, en

nom i representació del Propietari, les manarà executar a un tercer o

directament per a administració i abonarà el seu import amb la fiança

dipositada, sense prejudici de les accions legals a que tingui dret el Propietari

en el cas de que la fiança no cobrís l’import de les despeses efectuades en les

unitats d’obra que no fossin admissibles.

Pàgina 139 de 179

Article 65. Devolució de la fiança.

La fiança dipositada serà retornada al Contractista en un termini no superior a

15 dies, una vegada signada l’acta de recepció de l’obra, sempre i quan el

Contractista acrediti que no existeix cap reclamació en contra seu per danys i

perjudicis que siguin de la seva responsabilitat, per deutes de jornals o

materials o per indemnitzacions derivades d’accidents ocorreguts en el treball o

per altres causes.

Article 66. Devolució de la fiança en el cas de que s’efectuïn recepcions parcials.

El Contractista tindrà dret a que se li retorni la part proporcional de la fiança si

la Propietat, amb el vist-i-plau del Director d’Obra, accedís a efectuar

recepcions parcials de l’obra.

Capítol III. Preus i revisions.

Article 67. Despeses.

Anirà a compte del Contractista el pagament de les nòmines, materials i eines, i

de totes les despeses que s’originin fins a la finalització i lliurament de les

obres.

No hi haurà cap alteració de la qualitat estipulada, en concepte d’ajustament de

les obres, encara que durant la realització es produeixin modificacions dels

preus dels materials o jornals, sempre que per disposició oficial no representi

un excés superior al 5% de l’import de l’obra, pendent de realitzar aleshores.

Article 68. Obres de millora o ampliació.

Si s’introduïssin millores en l’obra, sense augmentar la quantitat total del

pressupost, el Contractista estarà obligat a executar-la amb la baixa

proporcional.

Si la modificació representés una ampliació o millora de les obres que fes

canviar la quantitat del pressupost, el Contractista està obligat a executar-la

amb la baixa proporcional.

Si la modificació representés una ampliació o millora de les obres que fes

canviar la quantitat del pressupost, el Contractista estarà obligat també a la

seva execució, sempre que la valoració s’ordeni per escrit i vagi amb el vist-i-

plau del Director de l’Obra.

Article 69. Preus unitaris.

En els preus unitaris corresponents s’inclouran els costos directes, els costos

indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.

Pàgina 140 de 179

Article 70. Preus contradictoris.

Si s’haguessin d’introduir noves unitats d’obra o canvis de qualitat en les unitats

d’obra projectades o bé es produís algun cas excepcional o imprevist en què

fos necessari la designació de preus contradictoris entre la Propietat i el

Contractista, aquests preus els fixarà el Director d’Obra i hauran de ser

acceptats pel Contractista.

Si no hi hagués acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre el Director

d’Obra i el Contractista abans de començar l’execució dels treballs. Si no fos

possible arribar a un acord, el Director d’Obra proposarà a la Propietat que

adopti la resolució que cregui convenient, que podrà ser aprovatòria del preu

exigit pel Contractista o bé, la segregació de l’obra o instal·lació nova, per a ser

executada per administració o per un altre adjudicatari diferent.

Article 71. Revisió de preus.

Quan les obres es contractin a compte i risc, no s’admetrà la revisió dels preus

contractats. No obstant això, en períodes en el que hi hagi increments

importants en els preus de les nòmines i les seves cargues socials, o en la dels

materials i transports, s’admetrà que es puguin revisar els preus contractats.

Tan bon punt tingui lloc qualsevol augment de preus, el Contractista pot

sol·licitar al Propietari una revisió de preus a l’alça. Totes dues parts acordaran

el nou preu unitari abans d’iniciar o de continuar l’execució de la unitat d’obra

on intervingui l’element el preu en el mercat del qual ha augmentat, així com la

data a partir de la qual s’aplicarà el preu revisat i elevat, per a la qual cosa es

tindrà en compte, quan s’escaigui, l’aplec de materials d’obra, en el cas de que

estiguessin totalment o parcial abonats per la Propietari.

Si la Propietat o el Director d’Obra en el seu nom, no estigués d’acord amb els

nous preus que el Contractista percep com a normals en el mercat, el Director

d’Obra tindrà la facultat de proposar al Contractista, i aquest té l’obligació

d’acceptar-los.

Si es produeix una baixada de preus, el Director d’Obra concertarà entre

Propietat i Contractista la baixa a realitzar en els preus unitaris vigents en

l’obra, en equitat amb l'experimentada per a qualsevol dels elements

constitutius de la unitat d’obra i la data en què començaran a regir els preus

revisats.

Article 72. Reclamacions d’augment de preus.

Si el Contractista, abans de la signatura del contracte, no hagués fet la

reclamació o observació, no podrà, sota pretext d’error i omissió, reclamar un

augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que

serveix de base per a l’execució de les obres.

Pàgina 141 de 179

Tampoc s’admetrà cap reclamació del Contractista fonamentada en indicacions

que, sobre les obres, es facin en la Memòria, ja que aquest document no

serveix de base a la Contractació.

Les errors materials o aritmètics en les unitats d’obra o en el seu import, es

corregiran en el moment en què s’observin, però no es tindran en compte a

efectes de la rescissió del contracte, assenyalats en el Plec de Clàusules

Administratives, sinó en el cas de que el Director d’Obra o el Contractista els

haguessin fet notar dins del termini de quatre mesos comptats des de la data

d’adjudicació. Les equivocacions materials no alteraran la baixa proporcional

feta en la Contractació, respecte de l'import del pressupost que ha de servir de

base a la mateixa, ja que aquesta baixa es fixarà sempre per la relació entre les

xifres d’aquest pressupost, abans de les correccions i la quantitat ofertada.

Article 73. Aplec de materials.

El Contractista queda obligat a executar els aplecs de materials o maquinària

que la Propietat ordeni per escrit.

Els materials aplegats, una vegada abonats per la Propietat, són propietat

d’aquest, però el Contractista es responsabilitza de la seva custòdia i

conservació.

Capítol IV. Amidaments i valoracions dels treballs.

Article 74. Amidament de l’obra.

L’amidament de les obres concloses es farà segons el tipus d’unitat fixada en el

corresponent pressupost.

Article 75. Amidaments parcials i totals.

Els amidaments parcials es verificaran en presència del Contractista .

Els amidaments finals es faran quan s’hagi enllestit l’obra, amb l’assistència del

Contractista.

Es redactarà una acta de verificació dels amidaments parcials i totals en què es

farà constar la conformitat del Contractista o la del seu representant. En cas de

disconformitat, el Contractista exposarà resumidament i amb reserva d’ampliar-

les, les seves al·legacions.

Els amidaments totals o parcials correspondran a les unitats d’obra

completament enllestides, de manera que el Contractista no tindrà en compte

les diferències que resultin entre les mesures reals i les del Projecte.

Pàgina 142 de 179

Article 76. Elements compresos en el pressupost.

En fixar els preus de les diferents unitats d’obra en el Pressupost, s’ha tingut en

compte l’import de tots els elements referits als mitjans auxiliars de la

construcció, així com tota mena d’indemnitzacions, impostos, multes o

pagaments que s’hagin de fer per a qualsevol concepte, amb els que es trobin

gravats els materials o les obres per l’Estat, Comunitat Autònoma, Comarca o

Municipi. Per aquest motiu, no s’abonarà al Contractista cap import al respecte.

Els preus de cada unitat inclouen també tots els materials, accessoris i

operacions necessàries per tal de deixar l’obra completament enllestida.

Article 77. Valoració de les obres.

La valoració s’haurà d’obtenir aplicant a les diverses unitats d’obra el preu que

tingués assignat en el Pressupost, afegint-hi els percentatges corresponents a

imprevistos i al benefici industrial, i descomptant-hi el percentatge corresponent

a la baixa de la subhasta feta pel Contractista.

Article 78. Valoració d’obres incompletes.

Quan per rescissió o altres causes fos necessari valorar les obres incompletes,

s’aplicaran els preus del pressupost, sense que es pugui pretendre fer la

valoració de la unitat d’obra fraccionant-la de manera diferent a la fixada en els

quadres de descomposició de preus.

En cap cas el Contractista tindrà dret a cap reclamació, fundada en la

insuficiència, error o omissió dels preus dels quadres de preus, o en omissions

de qualsevol dels elements que constitueix els preus referits. El Contractista

tampoc no podrà reclamar al·legant que l’obra executada és major o menor que

la projectada.

Article 79. Altres obres.

Els preus de les unitats d’obra que s’executin per ordre del Director d’Obra i

que no estaven inclosos en el Quadre de Preus, es valoraran conjuntament

entre el Director d’Obra i el Contractista, estenent- se per duplicat l’acta

corresponent. Si no s’arribés a cap acord, el Director d’Obra podrà fer executar

aquestes unitats de la manera que cregui convenient.

La fixació del preu s’haurà d’acordar abans que s’executi l’obra afectada, però

si per qualsevol motiu aquesta ja s’hagués executat, el Contractista estarà

obligat a acceptar el preu determinat pel Director d’Obra.

Article 80. Valoració d’unitats no contemplades en aquest Plec.

La valoració de les obres no contemplades en aquest Plec es realitzarà aplicant

a cada una d’elles la mesura que es consideri més apropiada, en la forma i

condicions que el Director d’Obra consideri justes, multiplicant el resultat final

pel seu preu corresponent.

Pàgina 143 de 179

Article 81. Errors en el pressupost.

El Contractista ha d’haver estudiat detalladament els documents del Projecte,

de manera que si no ha fet cap observació sobre possibles errors o

equivocacions que afectin els amidaments i als preus, no tindrà dret a cap

reclamació si l’obra es realitza d’acord amb el Projecte i conté més unitats

d’obra que les previstes. Si contràriament, el nombre d’unitats d’obra fos

inferior, es descomptaran del Pressupost.

Article 82. Resolució respecte a les reclamacions del Contractista.

El Director d’Obra remetrà, amb la pertinent certificació, les reclamacions

valorades en l’article anterior, amb les que hagués fet el Contractista com a

reclamació, acompanyant-hi un informe.

La Propietat acceptarà o desestimarà aquestes reclamacions, segons ho cregui

pertinent en justícia i després de reconèixer les obres, si es cregués

convenient.

Article 83. Pagament de les obres.

El Propietari efectuarà els pagaments en els terminis prèviament establerts.

L’import dels pagaments correspondrà al de les Certificacions d’obra expedides

pel Director d’Obra.

Article 84. Suspensió dels treballs.

El Propietari es reserva el dret de suspendre les obres, i d’abonar al

Contractista els treballs realitzats, els materials acumulats realment necessaris

per a l’obra fins a la data de suspensió.

En cap cas podrà el Contractista, al·legant retards en els pagaments,

suspendre treballs ni executar-los a menor ritme del que els hi correspongui,

segons el termini en què han d’acabar-se.

Article 85. Millores d’obres lliurement executades.

Quan el Contractista, fins i tot amb autorització del Director d’Obra, utilitzi

materials de major qualitat, grandària o preu, o bé introdueixi modificacions en

l’obra sense que li hagin estat demanades, o qualsevol altra modificació que a

criteri del Director d’Obra sigui beneficiosa, només tindrà dret a que se li pagui

el que li correspondria en el cas d’haver construït l’obra amb estricta subjecció

a allò projectat i contractat.

Pàgina 144 de 179

Capítol V. Indemnitzacions.

Article 86. Indemnitzacions per retard en el termini de finalització de les obres.

L’import de la indemnització que ha d’abonar el Contractista per retard no

justificat en el termini de finalització de les obres contractades, serà d’una

quantitat fixada per cada dia feiner de retard des del dia d’acabament de les

obres fixat en el calendari d’obra. Aquesta quantitat s’acordarà entre les parts

contractants abans de la signatura del contracte, però no serà inferior al 4,5%

de l’import total dels treballs contractats. Aquestes quantitats es descomptaran i

retindran amb càrrec a la fiança.

Article 87. Indemnitzacions per retard en els pagaments.

Si la Propietat no efectués els pagaments d’obra executada dins del mes

següent al termini convingut, el Contractista tindrà dret a percebre el pagament

d’un 4,5% anual en concepte d’interès de demora, durant l’espai de temps del

retard i sobre l’import de l’esmentada certificació.

Si transcorreguts dos mesos després d’aquest primer termini d’un mes el

pagament no s’hagués fet efectiu, el Contractista té dret a la resolució del

contracte, es procedirà a la liquidació corresponent de les obres executades i

dels materials aplegats, sempre que aquests reuneixin les condicions fixades i

que la seva quantitat no superi la necessària per a finalitzar l’obra contractada.

Això no obstant, es refusarà qualsevol sol·licitud de rescissió de contracte

fonamentada en retard de pagaments quan el Contractista no justifiqui que en

la data de la sol·licitud ha invertit en obra o en materials aplegats admissibles la

part de pressupost corresponent al termini d’execució que tingui assenyalat en

el contracte.

Article 88. Indemnització per danys de causa major.

El Contractista no tindrà dret a indemnització per causes de pèrdues, avaries o

perjudici ocasionats en les obres, excepte en els casos de força major. Als

efectes d’aquest article, es consideren com a danys de causa major únicament

els següents:

a) Incendis causats per descàrregues elèctriques atmosfèriques.

b) Danys produïts per terratrèmols i sismes marins.

c) Danys produïts per vents huracanats, marees i crescudes de rius superiors

a les que siguin previsibles en el país, i, sempre que hi hagi constància

inequívoca de que el Contractista va prendre les mesures possibles, dins

els seus mitjans, per evitar o atenuar els danys.

d) Els que provinguin de moviments de terrenys en què són construïdes les

obres.

Pàgina 145 de 179

e) Les destrosses ocasionades violentament a mà armada, temps de guerra,

moviments populars o robatoris tumultuosos.

La indemnització es referirà exclusivament al pagament de les unitats d’obra ja

executades o als materials aplegats a peu d’obra. En cap cas la indemnització

comprendrà mitjans auxiliars, maquinària o instal·lacions propietat de la

Contracta.

Article 89. Renúncia.

El Contractista renuncia a la indemnització per l’augment que poguessin sofrir

els materials o jornals especificats en els diversos documents del Projecte, per

bé que té dret a demanar una revisió de preus com s’especifica en l’article 13

del Plec de Clàusules Administratives.

Capítol VI. Varis.

Article 90. Millores, augments i/o reduccions d’obra.

No s’admetran millores d’obra, excepte quan el Director d’Obra hagi ordenat

per escrit l’execució de nous treballs o que millorin la qualitat dels treballs

contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el Contracte.

Tampoc s’admetran augments d’obres en les unitats contractades, excepte en

el cas d’error en els amidaments del Projecte, excepte que el Director d’Obra

ordeni, també per escrit, l’ampliació de les contractades.

En tots aquests casos serà condició indispensable que les parts contractants,

abans de l’execució o de signar el contracte, acordin per escrit els imports

totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells a

emprar i els augments que totes aquestes millores o augments d’obra suposin

sobre l’import de les unitats contractades.

Se seguirà el mateix criteri i procediment quan el Director d’Obra introdueixi

innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats

d’obra contractades.

Article 91. Unitats d’obra defectuoses però acceptables.

Quan per qualsevol motiu calgués valora una obra defectuosa però acceptable

a criteri del Director d’Obra, aquest determinarà el preu una vegada escoltat el

Contractista, qui haurà de conformar-se amb la resolució de la Direcció

Facultativa, excepte si, estant dins del termini d’execució, prefereix enderrocar

l’obra i refer-la d’acord amb les condicions, sense superar aquest termini.

Article 92. Assegurança de les obres.

El Contractista està obligat a assegurar l’obra contractada, durant tot el temps

que duri la seva execució, fins a la recepció. La quantitat de l’assegurança

Pàgina 146 de 179

coincidirà, en tot moment, amb el valor que tinguin, per contracta, els objectes

assegurats.

L’import abonat, en cas de sinistre, per la societat asseguradora s’ingressarà

en compte, a nom del Propietari, per tal que amb càrrec a aquest, es pagui

l’obra que es construeixi a mesura que aquesta es vagi executant. El

reintegrament d’aquesta quantitat al Contractista s’efectuarà per certificacions,

com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, excepte si hi ha

conformitat expressa del Contractista palesa en un document públic, el

Propietari podrà disposar d’aquest import per a usos aliens als de la

construcció de la part sinistrada.

La infracció d’allò exposat anteriorment serà motiu suficient perquè el

Contractista pugui rescindir la contracta, amb devolució de la fiança, pagament

complet de despeses, materials aplegats, i una indemnització equivalent a

l’import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no li haguessin

estat abonats, però només en proporció equivalent a allò que suposi la

indemnització abonada per la companyia asseguradora, respecte a l’import dels

danys causats pel sinistre, els quals seran valorats per a tals efectes pel

Director d’Obra.

En les obres de reforma o reparació es fixarà, prèviament, la proporció d’edifici

que s’ha d’assegurar i la seva quantia. Si no es preveiés res al respecte,

s’entendrà que l’assegurança ha de comprendre tota la part de l’edifici afectat

per l’obra.

Els riscos assegurats i les condicions que figuren en la pòlissa d’assegurances,

el Contractista els posarà en coneixement del Propietari abans de contractar-

los, amb l’objecte de conèixer la seva prèvia conformitat o bé el seu rebuig.

Article 93. Conservació de l’obra.

Si el Contractista, tot i ser la seva obligació, es desentén de la conservació de

l’obra durant el termini de garantia, en el cas de que l’edifici no hagi estat

ocupat per la Propietat abans de la recepció, el Director d’Obra, en

representació de la Propietat, podrà disposar de tot el que sigui necessari

perquè s’atengui a la custòdia, neteja i tot allò que calgués per a una correcta

conservació, pagant-se les despeses a compte de la Contracta.

Quan el Contractista abandoni l’edifici, tant per finalització de les obres com per

rescissió de contracte, està obligat a deixar-lo desocupat i net en el termini que

fixi el Director d’Obra.

Després de la recepció de l’edifici i en el cas de que la seva conservació vagi a

càrrec del Contractista, no hi haurà d’haver més eines, estris o materials que

els indispensables per a la seva custòdia i neteja i per als treballs que calgués

executar.

Pàgina 147 de 179

En tot cas, estigui l’edifici ocupat o no, el Contractista està obligat a revisar i

reparar l’obra durant el termini indicat, procedint en la forma prevista en el

present Plec de Condicions Econòmiques.

Article 94. Ús del Contractista de l’edifici o de béns de la Propietat.

Quan durant l’execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i

prèvia autorització de la Propietat, edificis o faci ús de materials o eines que

pertanyin al Propietari, tindrà l’obligació de reparar-los i conservar-los per a

poder-los lliurar, quan acabi el contracte, en perfecte estat de conservació,

substituint els que s’haguessin inutilitzat, sense cap dret a indemnització per

aquesta substitució ni per les millores fetes en els edificis, propietats o

materials que hagi utilitzat.

En el cas de que al finalitzar el contracte i fer lliurament del material, propietats

o edificacions, el Contractista no hagués complert amb allò previst en el

paràgraf anterior, ho farà la Propietat a costa del Contractista i amb càrrec a la

fiança.

Article 95. Pagament d’arbitris

El pagament d’impostos i arbitris en general que calgui efectuar durant el temps

d’execució de les obres i per conceptes inherents als propis treballs que es

realitzen, correran a càrrec del Contractista, si en les condicions particulars del

Projecte no s’estipula el contrari. No obstant això, s’haurà de reintegrar al

Contractista l’import de tots aquells conceptes que el Director d’Obra consideri

justos.

1.4. Disposicions legals

Article 96. Generalitats.

El present apartat s’entén com a orientatiu per a la formulació del contracte

entre el Propietari i el Contractista.

Article 97. Condicions que ha de reunir el Contractista.

Poden ser Contractistes d’obres, totes aquelles persones físiques que es trobin

en possessió dels seus drets civils segons les lleis vigents, així com les

persones jurídiques legalment constituïdes i reconegudes tant a Espanya com

a la Unió Europea.

Queden exclosos:

a) Els que no tinguin la inscripció en vigor en el Registre d’Empreses

Acreditades.

Pàgina 148 de 179

b) Els qui es trobin processats criminalment, si els hagués estat aplicat acte

resolutori de presó.

c) Els qui tinguessin fallides, amb suspensió de pagaments o amb béns

intervinguts.

d) Els qui en contractes anteriors amb l’Administració no haguessin complert

els seus compromisos.

e) Els que fossin constrets com a deutors als cabals públics, com a

contribuents.

Article 98. Sistema de contractació.

L’execució de les obres es podrà contractar per qualsevol dels següents

sistemes:

a) per preu d’alçat: comprendrà l’execució de totes les obres o bé només part

de la mateixa, amb subjecció estricta als documents del Projecte i a la xifra

acordada.

b) Per unitats d’obra executades, d’acord amb els documents del Projecte i a

les condicions particulars que en cada cas s’estipuli.

c) Per administració directa o indirecta, d’acord amb els documents del

Projecte i a les condicions particulars que en cada cas s’estipuli.

d) Per contractes de mà d’obra. En aquesta modalitat el subministrament de

materials i mitjans auxiliars aniran a càrrec de la Propietat. La resta de

condicions seran idèntiques a les dels casos anteriors.

Article 99. Adjudicació d’obres.

L’adjudicació de les obres es realitzarà per adjudicació directa.

Article 100. Formalització del contracte.

Els contractes es formalitzaran mitjançant un document privat que podrà elevar-

se a escriptura pública a petició de qualsevol de les parts i d’acord amb les

disposicions vigents. Aniran a càrrec de l’adjudicatari, totes les despeses que

ocasionin l’extensió del document en què es consigna la contracta.

Article 101. Responsabilitat del Contractista.

El Contractista és responsable de l’execució de les obres en les condicions

establertes en el contracte i en els documents que constitueixen el Projecte. En

conseqüència, el Contractista estarà obligat a l’enderrocament i reconstrucció

de les parts d’obra mal executades, sense que pugui escudar-se en el fet que

ja hagin estat abonades en liquidacions parcials.

Pàgina 149 de 179

Article 102. Accidents de treball i danys a tercers.

En cas d’accidents que tinguin lloc amb motiu i en l’exercici dels treballs per a

l’execució de les obres, el Contractista s’atindrà a allò disposat en la legislació

vigent, essent, en tot cas, únic responsable del seu compliment i sense que,

per cap concepte, pugui quedar afectada la Propietat per responsabilitats de

qualsevol tipus.

El Contractista té l’obligació d’adoptar totes les mesures de seguretat que les

disposicions vigents preceptuïn, per tal d’evitar, en la mesura que sigui

possible, accidents als treballadors i a persones alienes a les obres, no només

en les bastides, sinó també en tots els indrets perillosos de l’obra.

De tots els accidents i perjudicis que es generin perquè el Contractista no

compleix la legislació sobre seguretat i salut laboral, ell o el seu representant a

l’obra, en serà l’únic responsable, ja que es considera que en els preus

contractats estan incloses totes les depeses necessàries per a complir

degudament aquestes disposicions legals.

El Contractista serà el responsable de tots els accidents que per inexperiència

o negligència es produïssin tant en l’edificació on es realitzen les obres, com en

les zones annexes. Per tant, anirà a compte seu els pagaments de les

indemnitzacions a qui correspongui, i quan correspongui, de tots els danys i

perjudicis que s’hagin causat per les operacions d’execució de les obres.

El Contractista complirà els requisits que prescriuen les disposicions vigents

sobre la matèria i haurà d’exhibir, quan fos requerit, el justificant d’aquest

compliment.

Article 103. Causes de rescissió del contracte.

Es consideraran causes suficients de rescissió les que a continuació

s’assenyalen:

a) La mort o incapacitat del Contractista.

b) La suspensió de pagaments del Contractista.

c) Les alteracions del Contracte per les causes següents:

1. La modificació del Projecte de manera que presenti alteracions

fonamentals a criteri del Director d’Obra, i sempre que representi una

oscil·lació d’un 25% per excés o defecte, com a mínim, del seu import.

2. La modificació d’unitats d’obra, sempre que aquestes representin

variacions per excés o defecte del 40% com a mínim d’algunes de les

unitats que figuren en els amidaments del Projecte modificat.

3. La suspensió d’obra començada, i en tots els casos, sempre que per

causes alienes a la Contracta no s’iniciïn les obres adjudicades dins del

Pàgina 150 de 179

termini de tres mesos a partir de l’adjudicació. En aquest cas, la devolució

de la fiança serà automàtica.

4. La suspensió d’obra començada, sempre que el termini de suspensió

hagi sobrepassat un any.

5. Que la Contracta no hagi iniciat els treballs dins del termini assenyalat

en les condicions particulars del Projecte.

6. L’incompliment de les condicions del contracte, quan impliqui

negligència o mala fe amb prejudici dels interessos de l’obra.

7. la finalització del termini d’execució de l’obra, sense haver assolit la fi

dels treballs.

8. l’abandonament de l’obra sense causa justificada.

9. la mala fe en l’execució de l’obra.

En els casos a) i b), si els hereus o síndics oferissin dur a terme les obres, sota

les mateixes condicions estipulades en el Contracte, el Propietari pot admetre o

refusar l’oferiment, sense que en aquest últim cas hi hagi dret a cap

indemnització.

Article 104. Liquidació en cas de rescissió de contracte.

Sempre que el contracte sigui rescindit per causa aliena a mancances de

compliment del Contractista, se li abonaran totes les obres executades d’acord

amb les condicions prescrites, i tots els materials aplegats a peu d’obra sempre

que siguin de rebut i de qualitat, i aplicant-los els preus fixats en el pressupost.

Les eines, estris i mitjans auxiliars de la construcció que s’estiguin utilitzant en

el moment de la rescissió, restaran a l’obra fins a la seva finalització i s’abonarà

al Contractista una quantitat fixada prèviament de comú acord per aquest

concepte.

Si el Director d’Obra cregués oportú no conservar aquestes eines del

Contractista, s’abonarà l’obra feta fins aleshores, i els materials aplegats a peu

d’obra que reuneixin les degudes condicions i siguin necessaris. Es

descomptarà un 15% en qualitat d’indemnització per danys i perjudicis, sense

que mentre durin les obres el Contractista pugui entrebancar la marxa dels

treballs.

Article 105. Impostos de tramitació del contracte.

El Contractista es farà càrrec dels impostos que s’originin per la tramitació del

contracte. Si s’exigís que el Propietari pagués algun d’aquest impostos, el

Contractista li abonarà l’import i també els imports que puguin produir-se per

multes i interessos.

Pàgina 151 de 179

Article 106. Jurisdicció.

Per a totes aquelles qüestions, litigis o diferències que puguin sorgir durant o

després dels treballs, les parts se sotmetran a judici d’amigables componedors

nomenats en nombre igual per elles i presidit pel Director d’Obra i, en últim

terme, als Tribunals de Justícia del lloc on resideixi la Propietat, amb expressa

renúncia del fur domiciliari.

2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

2.1 Prescripcions sobre els materials

Capítol I. Condicions Generals

Article 1. Condicions generals.

Tots els materials que s’instal·laran que s’instal·laran han de ser de primera

qualitat, compliran les especificacions i tindran les característiques indicades en

el Projecte i en la normativa vigent. En aquells casos en que així s’hagi

establer, els materials instal·lats portaran el marcatge CE.

Qualsevol especificació o característica de materials que consti en un dels

documents del Projecte, malgrat no constar en la resta, és igualment

obligatòria.

Un cop adjudicada l’obra definitivament i abans del seu inici, el Contractista

presentarà a la Direcció Facultativa els catàlegs, cartes de mostres, certificats

de garantia o d’homologació dels materials que s’hagin d’utilitzar. No es podran

instal·lar materials que no hagin estat acceptats prèviament.

La direcció Facultativa dictaminarà quins són els materials que reuneixen les

condicions adequades.

Els que no les reuneixin, seran retirats, demolits o reemplaçats durant

qualsevol de les etapes de l’obra o dels terminis de garantia.

El transport, la manipulació i la utilització dels materials es farà de manera que

no alterin les seves característiques, i no ocasioni cap deteriorament de les

seves formes o dimensions.

Article 2. Proves i assajos de materials

Tots els materials referits en aquest Plec podran ser sotmesos a les proves o

assajos necessaris per acreditar la seva qualitat, els quals aniran a compte del

Contractista. Les proves o assajos es podran fer a la fàbrica d’origen, als

laboratoris oficials o a la mateixa obra, segons cregui convenient el Director

Pàgina 152 de 179

d’Obra. En cas de discrepància, els assajos o les proves s’efectuaran en el

laboratori oficial que el Director d’Obra designi.

Qualsevol altra anàlisi que hagi estat especificada i sigui necessari utilitzar,

haurà de ser aprovada per la Direcció d’Obra.

Article 3. Materials no consignats en el Projecte.

Els materials no consignats en el Projecte que originin preus contradictoris

hauran de reunir les condicions que fixi la Direcció d’Obra, sense que el

Contractista tingui dret a cap reclamació per les condicions que s’exigeixin.

Capítol II. Condicions que han de complir els materials.

Article 4. Materials per a la instal·lació elèctrica.

Tots els materials que s’utilitzin en la instal·lació elèctrica, tant d’alta com de

baixa tensió hauran de complir amb les prescripcions tècniques que dicten les

normes internacionals, els reglaments en vigor i les normes de la companyia

subministradora d’energia elèctrica.

Els cables que s’utilitzaran seran unipolars, amb conductors de coure i

aïllament de polietilè. La secció mínima dels cables serà de 2,5 mm2 . Es

rebutjaran aquells cables que provinguin de fàbrica

amb qualsevol desperfecte. La tolerància en la secció real dels conductors serà

inferior al 3%. La càrrega de trencament no ha de ser inferior a 42 kp/cm2 i

l’allargament permanent, en el moment de produir-se la ruptura, no inferior al

20%. Els tubs protectors per a allotjar els conductors seran de policlorur de

vinil, circulars, amb una tolerància del 5% en el seu diàmetre. Les caixes de

derivació o pas seran també de policlorur de vinil.

Article 5. Altres materials.

La resta de materials que s’usin en l’obra i dels que no es detallen les

condicions, han de ser de primera qualitat, i abans de la seva col·locació han

de ser reconeguts per la Direcció Facultativa, clàusula que es fa extensible als

inclosos i detallats, la qual dictarà la idoneïtat o per defecte, els rebutjarà.

2.2 Prescripcions quant a l’execució per unitats.

Article 6. Instal·lació elèctrica.

6.1 Condicions Generals

L’execució de les instal·lacions s’ajustarà a allò especificat en els reglaments

vigents. En aquelles instal·lacions on calgui se seguiran les normes de la

Pàgina 153 de 179

companyia subministradora. Es procurarà que els traçats guardin en tot

moment els:

- Fustatge i xarxes en nombre suficient de manera que garanteixin la

seguretat dels operaris i vianants.

- Maquinaria, bastides, eines i tot el material auxiliar per a portar a terme els

treballs d’aquest tipus.

Tots els materials seran de la millor qualitat, amb les condicions que imposin

els documents que composen el Projecte, o els que es determini en el

transcurs de l’obra, muntatge o instal·lació.

6.2 Conductors elèctrics de fase

Els conductors elèctrics de fase seran de coure electrolític, aïllats

adequadament, essent la seva tensió nominal d’aïllament de 0,6/1 kV per a la

línia repartidora i de 750 V per a la resta de la instal·lació, havent d’estar

homologats segons les normes UNE citades en la instrucció ITC-BT-06.

6.3 Conductors de protecció

Els conductors de protecció seran de coure i presentaran el mateix aïllament

que els conductors actius. Es podran instal·lar per les mateixes canalitzacions

que els conductors actius o bé en forma independent, seguint en aquest cas el

que indiquin les normes particulars de l’empresa distribuïdora.

La secció mínima d’aquests conductors serà l’obtinguda utilitzant la taula 2 de

la instrucció ITC-BT-19, apartat 2.3, en funció de la secció dels conductors

actius de la instal·lació.

6.4. Identificació dels conductors

Els conductors s’hauran de poder identificar pel color del seu aïllament:

- blau clar per al conductor neutre.

- groc-verd per al conductor de terra i protecció.

- marró, negre i gris per als conductors actius o de fase. Si no hi hagués

conductor neutre, un conductor actiu podria tenir el color blau clar.

Pàgina 154 de 179

6.5. Tubs protectors

Els tubs protectors a utilitzar seran aïllants flexibles (corrugats) normals, amb

protecció de grau 5 contra danys mecànics, i que puguin corbar-se amb les

mans, excepte els que hagin d’anar per terra o paviment, estries o falsos

sostres, que seran del tipus Preplàs, Reflex o semblant, i disposaran d’un grau

de protecció 7.

Els diàmetres interiors nominals mínims, mesurats en mil·límetres, per als tubs

protectors, en funció del nombre, classe i secció dels conductors que han

d’allotjar, s’indiquen en les taules de la instrucció ITC-BT-21. Per a més de 5

conductors per tub, i per a conductors de seccions diferents a instal·lar pel

mateix tub, la secció interior del tub serà, com mínim, igual a tres vegades la

secció total ocupada pels conductors, especificant únicament els que realment

s’utilitzin.

6.6. Caixes d’empalmament i derivacions

Les caixes d’empalmament i derivacions seran de material plàstic resistent o bé

metàl·liques. En aquest darrer cas, estaran aïllades interiorment i protegides

contra l’oxidació.

Les dimensions seran tals que permetin allotjar folgadament tots els conductors

que hagin de contenir. La seva profunditat equivaldrà al diàmetre del tub major

més un 50% del mateix, amb un mínim de 40 mm de profunditat i de 80 mm per

al diàmetre o costat interior.

Les unions entre conductors es realitzaran sempre dintre de les caixes

d’empalmament, excepte en els casos indicats en l’apartat 3.1 de la ITC-BT-21.

Les unions no es faran mai per simple recaragolament entre si dels conductors,

sinó utilitzant borns de connexió, conforme a la instrucció ITC-BT-19.

6.7. Aparells de comandament i maniobra

Els aparells de comandament i maniobra són els interruptors i commutadors,

que tallaran el corrent elèctric màxim del circuit en el que estiguin col·locats

sense formar un arc permanent, obrint o tancant els circuits sense possibilitat

de prendre una posició intermèdia. Seran del tipus tancat i de material aïllant.

Les dimensions de les peces de contacte seran tals que la temperatura no

pugui excedir en cap cas de 65ºC en cap de les seves peces.

La seva construcció serà tal que permeti realitzar de l’ordre de 10.000

maniobres d’obertura i tancament, amb la seva càrrega nominal a la tensió de

treball. Portaran marcada la seva intensitat i tensions nominals, i estaran

provades a una tensió de 500 a 1.000 V.

Pàgina 155 de 179

6.8. Aparells de protecció

Els aparells de protecció són els disjuntors elèctrics, fusibles i interruptors

diferencials.

Els disjuntors seran de tipus magnetotèrmic d’accionament manual, i podran

tallar el corrent màxim del circuit en que estiguin col·locats sense originar la

formació d’un arc permanent, obrint o tallant els circuits sense possibilitat de

prendre una posició intermèdia. La seva capacitat de tall per a la protecció del

curtcircuit estarà d’acord amb la intensitat del curtcircuit que es pugui presentar

en un punt de la instal·lació, i per a la protecció contra l’escalfament de les

línies es regularan per a una temperatura inferior als 60ºC. Portaran marcades

la intensitat i tensió nominal de funcionament, així

com el signe indicador del seu desconnexionament. Aquests interruptors

automàtics magnetotèrmics seran de tall omnipolar, tallant la fase i el neutre a

la vegada quan actuï la desconnexió.

Els interruptors diferencials seran com mínim d’alta sensibilitat (30 mA) i a més

de tall omnipolar.

Podran ser purs, quan cada un dels circuits vagin allotjats en tub o conducte

independent una vegada que surten del quadre de distribució, o del tipus amb

protecció magneto tèrmica inclosa quan els diferents circuits hagin d’anar

canalitzats per un mateix tub.

Els fusibles a emprar per a protegir els circuits secundaris o en la centralització

de comptadors seran calibrats a la intensitat del circuit que protegeixin. Es

disposaran sobre material aïllant i incombustible, i estaran construïts de tal

forma que no es pugui projectar metall en fondre’s. Hauran de poder ser

reemplaçats sota tensió sense cap tipus de perill i portaran marcades la

intensitat i tensió nominals de treball.

6.9. Condicions generals d’execució de les instal·lacions

Els quadres generals de distribució se situaran en un lloc accessible i d’ús

general. Hauran d’estar realitzats amb materials no inflamables, i se situaran a

una distància tal que entre la superfície del paviment i els mecanismes de

comandament hi hagi 200 cm.

La connexió entre els dispositius de protecció situats en aquests quadres

s’executarà ordenadament, procurant disposar regletes de connexió per als

conductors actius i per al conductor de protecció. Es fixarà sobre els mateixos

un cartell indicant el nom de l’instal·lador i la data en què es va executar la

instal·lació.

Pàgina 156 de 179

L’execució de les instal·lacions interiors s’efectuarà sota tubs protectors,

seguint preferentment línies paral·leles a les verticals i horitzontals que limiten

els locals on s’efectuarà la instal·lació.

Haurà de ser possible la fàcil introducció i retirada dels conductors en els tubs

després de haver estat col·locats i fixats, així com la dels seus accessoris.

Els conductors s’allotjaran en els tubs després de ser col·locats els tubs. La

unió dels conductors amb els empalmes o derivacions no es podrà efectuar per

simple recaragolament dels conductors entre si, sinó que sempre s’haurà de

realitzar utilitzant bornes de connexió muntats individualment o constituint blocs

o regletes de connexió, podent utilitzar-se brides de connexió. Aquestes unions

es realitzaran sempre a l’interior de les caixes de empalmament o derivació. No

es permetran més de tres conductors en els borns de connexió.

Les connexions dels interruptors unipolars es realitzaran sobre el conductor de

fase.

No s’utilitzarà un mateix conductor neutre per a diversos circuits.

6.10 Amidament i pagament

L’amidament del cable elèctric s’efectuarà per m lineal de cable instal·lat. La

resta d’aparells elèctrics es mesuraran per unitats instal·lades. El preu que

s’aplicarà serà el que figura en el pressupost.

Vigent normativa de seguretat i salut laboral.

2.3 Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat.

Article 8. Comprovacions i proves de servei.

D’acord amb l’article 7.4 del Codi Tècnic de l’Edificació, en l’obra acabada, ja

sigui en la totalitat de l’edifici o bé en les seves diferents parts i instal·lacions,

parcialment o totalment finalitzades, han de realitzar-se, a més de les que es

puguin establir amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de serveis

previstes en el Projecte, les ordenades per la Direcció Facultativa i les exigides

per la legislació aplicable.

Pàgina 157 de 179

Pàgina 158 de 179

Projecte de instal·lació elèctrica

d'una planta química

PRESSUPOST Tarragona, Juny de 2016

Client: Indústria química Tarragona Autors: Alberto Redondo Rodríguez

Pàgina 159 de 179

Pàgina 160 de 179

ÍNDEX DEL PRESSUPOST

1.- Quadre de preus unitaris ................................................................................ 161

1.1.- Obra civil ........................................................................................... 161

1.2.- Equip de MT ..................................................................................... 161

1.3.- Equip de potència ............................................................................. 164

1.4.- Equip de BT ...................................................................................... 165

1.5.- Sistema de posta a terra ................................................................... 166

1.6.- Varis ................................................................................................. 168

2.- Pressupost total .............................................................................................. 169

Pàgina 161 de 179

Pàgina 162 de 179

1.- PRESSUPOST UNITARI

1.1.- Obra civil

1 Edifici de Transformació: condicionar local

Condicionament de la sala ja existent per albergar

els transformadors. 3.818,00 € 3.818,00 €

Total import obra civil 3.818,00 €

1.2.- Equip de MT

1 Entrada / Sortida 1: cgm.3-l

Mòdul metàl·lic de tall i aïllament íntegre en gas,

preparat per una eventual immersió, amb les

següents característiques:

· Un = 36 kV · In = 400 A · Icc = 16 kA / 40 kA

· Dimensions: 418 mm / 850 mm / 1745 mm

8.675,00 € 8.675,00€

Pàgina 163 de 179

1 Seccionament: cgm.3-l

Mòdul metàl·lic de tall i aïllament íntegre en gas,

preparat per una eventual immersió, amb les

següents característiques:

· Un = 36 kV · In = 400 A · Icc = 16 kA / 40 kA · Dimensions: 418 mm / 850 mm / 1745 mm

. 4.750,00 € 4.750,00 €

1 Remunti a Protecció General: cgm.3-rc

Mòdul metàl·lic per protecció del remunti de cables

a l’embarrat general, amb les següents

característiques:

· Un = 36 kV · Dimensions: 368 mm / 833 mm / 1745 mm

1.575,00 € 1.575,00 €

1 Protecció General: cgm.3-v

Mòdul metàl·lic de tall en buit i aïllament íntegre en

gas, preparat para una eventual immersió, amb les

següents característiques:

· Un = 36 kV · In = 400 A · Icc = 16 kA / 40 kA · Dimensions: 600 mm / 850 mm / 1745 mm · Relé de protecció: ekor.rpg-2001B

24.250,00 € 24.250,00 €

Pàgina 164 de 179

1 Mesura: cgm.3-m

Mòdul metàlic, contenint en el seu interior ben

muntats i connexionats els aparells i materials

adequats, amb les següents característiques:

· Un = 36 kV · Dimensions: 900 mm / 1160 mm / 1950 mm

9.875,00 € 9.875,00 €

1 Ponts MT Transformador: Cables MT 18/30 kV

Cables MT 18/30 kV unipolars, amb

conductors de secció i material 1x150 Al, de

36 kV del tipus endollable.

A l’altre extrem, del tipus atornillable.

1.875,00 € 1.875,00 €

Total import aparamenta de MT 61.050,00 €

Pàgina 165 de 179

1.3.- Equip de Potència

1 Transformador 1: Transformador sec 36 kV

Transformador trifàsic reductor de tensió

marca ABB, segons les normes citades a la

Memòria, amb neutre accessible al

secundari, de potència 1600 kVA i

refrigeració natural seca. De tensió primària

25 kV i secundària 400 V. Grup de connexió

Dy11, de tensió de curtcircuit Vcc= 6% i

regulació primària i secundària de +/- 5%,

+/- 2,5%.

35.472,00 € 35.472,00 €

Total import equip de potència 35.472,00 €

Pàgina 166 de 179

1.4.- Equip de Baixa Tensió

3 Quadres BT - B2 Transformador: Interruptor

automàtic BT

Quadre de BT especialment dissenyat per aquesta

aplicació amb les següents característiques:

· Interruptor automàtic de 1250 A. · Sortides formades per bases portafusibles: 8 Sortides · Tensió nominal: 440 V · Aïllament: 10 kV · Dimensiones: Alt: 900 mm

Ample: 300 mm Fondària: 500mm

6384,00 € 19.150,00 €

1 Ponts BT - B2 Transformador: Ponts BT - B2

Transformador

Joc de ponts de cables de BT, de secció i material

0,6/1 kV de 1x150 Al i tots els accessoris per la

connexió, formats per un grup de cables en la

quantitat 10xfase + 5xneutro. 2.346,00 € 2.346,00 €

1 Equipo de mesura d’Energia: Equip de mesura

Comptador tarificador electrònic multi funció,

registrador electrònic i regleta de verificació.

3.288,00 € 3.288,00 €

Total import equips de BT 20.184,00 €

Pàgina 167 de 179

1.5.- Sistema de Posta a Terra

- Instal·lacions de Terres Exteriors

1 Terres Exteriors Prot Transformació: Piques

alienades

Instal·lació exterior de posta a terra de protecció a

l’edifici de transformació, degudament muntada i

connexionada, empleant conductors de coure.

El conductor de coure està unit a piques d’acer amb coure de 14 mm de diàmetre.

Característiques:

· Geometria: Piques alineades · Profunditat: 0,5 m · Nombre de piques: 3 · Longitud de piques: 2 m · Distància entre piques: 3 m

1.455,00 € 1.455,00 €

1 Terres Exteriors Serv Transformació: Piques

alineades

Terra de servei o neutre del transformador.

Instal·lació exterior realitzada amb coure aïllat amb

el mateix tipus de material que les terres de

protecció.

Característiques:

· Geometria: Piques alineades · Profunditat: 0,5 m · Nombre de piques: dos · Longitud de piques: 2 m · Distància entre piques: 3 m

1.455,00 € 1.455,00 €

Pàgina 168 de 179

- Instal·lacions de Terres Interiors

1 Terres Interiors Prot Transformació:

Instal·lació interior terres

Instal·lació de posta a terra de protecció a l’ edifici

de transformació, amb el conductor de coure ,

grapat a la paret, i connectat als equips de MT i

demès aparells d’aquest edifici, així com una caixa

general de terra de protecció segons les normes

de la companyia subministradora. 925,00 € 925,00 €

1 Terres Interiors Serv Transformació:

Instal·lació interior terres

Instal·lació de posta a terra de servei a l’edifici de

transformació, amb el conductor de coure aïllat,

grapat a la paret, i connectat al neutre de BT, així

com una caixa general de terra de servei segons

les normes de la companyia subministradora. 925,00 € 925,00 €

Total import sistema de terres 4.760,00 €

Pàgina 169 de 179

1.6.- Varis

- Defensa de Transformadors

1 Defensa de Transformador 1: Protecció física

transformador

Protecció metàl·lica para defensa del

transformador.

283,00 € 283,00 €

- Equips d’Il·luminació a l’edifici de transformació

1 Il·luminació Edifici de Transformació: Equip

d’il·luminació

Equip d’il·luminació compost de:

· Equip d’enlluernament que permeti la suficient visibilitat per executar les maniobres i revisions necessàries als equips de MT.

· Equip autònom d’enlluernament d’emergència i senyalització de la sortida del local.

600,00 € 600,00 €

Total import de varis 1.433,00 €

Pàgina 170 de 179

2.- PRESSUPOST TOTAL

Total import obra civil 3.818,00 €

Total import aparamenta de MT 65.800,00 €

Total import equip de potència 35.613,00 €

Total import equips de BT 20.184,00 €

Total import sistema de terres 4.760,00 €

Total import de varis 1.433,00 €

Net del pressupost completo 131.608,00 €

0 % de imprevistos 0,00€

TOTAL PRESSUPOST 131.608,00 €

Tarragona, Juny de 2016

Alberto Redondo Rodríguez

Pàgina 171 de 179

Projecte de instal·lació elèctrica

d'una planta química

ESTUDIS AMB

ENTITAT PRÒPIA

Tarragona, Juny del 2016

Client: Indústria química Tarragona Autors: Alberto Redondo Rodríguez

Pàgina 172 de 179

Pàgina 173 de 179

ÍNDEX D'ESTUDIS AMB ENTITAT PRÒPIA

1.- ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT .................................................... 175

1.1.- Riscos i prevencions en treballs de muntatge d’elements elèctrics ........... 175

1.1.1.- Riscos més freqüents ..................................................................... 175

1.1.2.- Mesures de prevenció .................................................................... 175

1.1.3.- Normes de prevenció especifiques de l’ofici d’electricista ............... 177

1.2.- Mesures de protecció ............................................................................... 177

1.2.1.- Proteccions personals .................................................................... 177

1.2.2.- Revisions dels elements de proteccions ......................................... 178

1.3.- Instal·lacions provisionals d’electricitat per l’obra .................................... 178

1.4.- Riscos més freqüents .............................................................................. 179

1.4.1.- Mesures de prevenció .................................................................... 179

1.4.2.- Proteccions personals ................................................................... 180

1.4.3.- Proteccions col·lectives .................................................................. 180

Pàgina 174 de 179

1.- ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

En aquest projecte present, l’Estudi bàsic de Seguretat i salut, es centra únicament en

la seguretat elèctrica, deixant de banda altres aspectes com:

o Característiques de l’obra civil

o Actuacions prèvies a l’execució de l’obra

o Maquinàries i medis auxiliars

o Formació personal

o Normativa aplicable

Aquests punts estan en les normes que s’han anat citant a mesura que avançava el

projecte.

1.1.- Riscos i prevenció en treballs de muntatge d’elements elèctrics

1.1.1.- Riscos més freqüents

o Contactes accidentals amb parts en tensió

o Caigudes amb altura

o Utilització d’eines manuals

1.1.2.- Mesures de prevenció

o Utilitzar quadres de distribució amb proteccions diferencials

o Comprovar l’absència de tensió

o Bloqueig i aïllament de les parts en tensió o que es puguin posar en tensió

accidentalment

o Posar en curtcircuit i a terra els elements conductors que poden afectar al

lloc de treball

o Senyalitzar i acotar la zona de treball

o Utilitzar equip de protecció, tant col·lectiva com individualment (baranes,

equip aïllant, casc, guants...)

o Tots els empleats que treballin en xones amb tensió, hauran de tenir una

formació mínima per estar en aquell lloc de treball en aquelles condicions.

o En tot moment es respectaran les distàncies de seguretat amb els elements

en tensió, mesurant des de la distància més llunyana de l’operari. Aquestes

distàncies estan al Real Decret 614/01:

Pàgina 175 de 179

Taula 18. Distància límit en les zones de treball

Un Tensió nominal de la instal·lació.

DPEL-1 Distància fins al límit exterior de la zona de perill quan existeixi el risc de

sobretensió per raig (cm).

DPEL-2 Distància fins al límit exterior de la zona de perill quan no existeixi risc de

sobretensió per raig (cm).

DPROX-1 Distància fins al límit exterior de la zona de proximitat quan resulti possible

delimitar amb precisió la zona de treball i controlar que aquesta no es sobrepassa

durant la realització del mateix (cm).

DPROX-2 Distància fins al límit exterior de la zona de proximitat quan no resulti

possible delimitar amb precisió la zona de treball i controlar que aquesta no es

sobrepassa durant la realització del mateix (cm).

Les zones amb tensió dins de l’obra han d’estar perfectament delimitades i

senyalitzades, separant-les de la resta de l’obra sense tensió:

o Quan s’estigui treballant amb maquinària a les zones pròximes a elements

amb tensió, es vigilarà que el radi de l’acció de la mateixa no sobrepassi la

distància de seguretat anteriorment marcada.

o Tots els treballs es planificaran prèviament i durant la seva execució seran

controlats per un responsable, paralitzant els mateixos quan existeixi dubte

de no poder respectar les distàncies de seguretat.

Pàgina 176 de 179

1.1.3.- Normes de prevenció especifiques de l’ofici d’electricista

Les tensions inferiors a 24 V es poden considerar com a segures, no necessitant

protecció addicional.

Els treballs amb instal·lacions amb tensions superiors a 24 V han de realitzar-se

complint unes normes bàsiques de seguretat, conegudes com les Cinc Regles d’Or:

o Tallar totes les fonts de tensió.

o Bloquejar les fonts de tensió.

o Comprovar l’absència de tensió.

o Posar a terra i en curtcircuit.

o Senyalitzar la zona de treball.

En els treballs prop dels elements en tensió, en el cas que no es permetés el tall de

tensió, s’hauran d’aïllar els elements en tensió de forma que amb moviments

involuntaris, en cap cas es pugui contactar amb la tensió. L’operari haurà d’utilitzar els

elements de protecció personal específics per aquell treball, guants aïllants, casc…

Les màquines elèctriques, en tots els casos, es connectaran a preses de corrent que

disposin de protecció. Segons el seu tipus, disposaran d’algun dels sistemes de

protecció contra contactes elèctrics, doble aïllament, transformador de seguretat,

dispositiu de tall automàtic...

En el cas que fos necessari maniobrar amb elements amb tensió, com interruptors,

seccionadors… s’hauran d’utilitzar equips de talls i maniobra especificats per la

Propietat, i, en tots els casos, amb la seva autorització per escrit.

1.2.- Mesures de protecció

1.2.1.- Proteccions personals

Qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador ha de tenir

proteccions. Segons els treballadors, existeixen unes normes d’obligat compliment

sobre l’ús i conservació de proteccions personals. Així, els equips de protecció

individual compliran l’establert en el Real Decret 773/1997, sobre disposicions mínimes

de seguretat i salut relatives d’utilització pels treballadors d’EPI.

Pàgina 177 de 179

Els equips de protecció que s’utilitzen en aquest tipus de treball són els següents:

o Casc homologat.

o Roba de treball.

o Guants de cuir.

o Botes de seguretat homologades.

o Arnès de seguretat específic homologat.

o Ulleres per protecció de partícules.

1.2.2.- Revisions dels elements de protecció

El treball de revisió dels elements de protecció serà contínua i acurada

Pel que als elements de protecció personal es refereix, es renovaran, sempre que sigui

necessari, segons el seu ús. Quant als elements de protecció col·lectiva, hauran

d’estar en tot moment en perfecte estat d’ús.

És responsabilitat del treballador informar de qualsevol defecte, anomalia o dany

apreciat en l’equip i que pugui significar una pèrdua de la seva eficiència protectora.

1.3.- Instal·lacions provisionals d’electricitat per l’obra

Des del punt de pressa fixat per la propietat, es procedirà al muntatge de la instal·lació

d’obra.

L’escomesa serà preferiblement subterrània, disposant d’un armari de protecció en

mòduls normalitzats, dotats de comptadors d’energia activa i reactiva si així es

requereix.

A continuació es posarà el quadre general de comandament i protecció, dotat de

seccionador general de tall automàtic, interruptor unipolar i protecció contra faltes a

terra, sobrecàrregues i curtcircuit, mitjançant interruptors magneto tèrmics i relé

diferencial de 300 mA. El quadre estarà construït de manera que impedeixi el contacte

amb els elements sota tensió.

D’aquest quadre sortiran els circuits necessaris de subministrament als quadres

secundaris per alimentació als diferents medis auxiliars, estant tos ells degudament

protegits amb diferencial i interruptors magnetotèrmics.

Pàgina 178 de 179

Per últim, del quadre general sortirà un circuit per alimentació dels quadres secundaris

on es connectaran les eines portàtils dels treballadors. Aquests quadres seran

d’instal·lació mòbil, segons les necessitats de l’obra, i compliran les condicions

exigides per instal·lacions a la intempèrie, estant col·locats estratègicament amb la

finalitat de disminuir el possible la longitud i el nombre de línies.

L’armari de protecció i mesura es col·locarà al límit del solar, amb la conformitat de la

companya subministradora.

Les preses de corrent i clavilles, portaran contacte de pressa a terra de manera

obligatòria.

1.4.- Riscos més freqüents

o Falles en l’aïllament.

o Deterioro de conductors.

o Contactes fortuïts.

o Descàrregues elèctriques d’origen directe o indirecte.

o Caigudes al mateix nivell.

1.4.1.- Mesures de prevenció

o Qualsevol part de la instal·lació es considerarà sota tensió mentre no es

comprovi el contrari amb els aparells adequats.

o Els conductors, si van per terra, no seran trepitjats ni es col·locaran

materials sobre ells. Si passen per zones de pas, es senyalitzaran.

o A la instal·lació d’enllumenat, estaran separats els circuits de la tanca,

accessos a zones de treball, escales...

o Els entroncaments provisionals entre mànegues es faran sempre mitjançant

connexions normalitzades antihumitat, sempre elevats i mai a terra.

o Per aquests entroncaments definitius, s’utilitzaran caixes d’entroncament de

seguretat normalitzada i estancada.

o Les derivacions de connexió a màquines es realitzarà amb terminals de

pressió, disposant les mateixes de comandament de marxa i parada.

Pàgina 179 de 179

o Aquestes derivacions, en ser portàtils, no estaran sotmeses a tracció

mecànica que pogués originar la seva ruptura o algun deterioro a la seva

capa aïllant de protecció.

o La il·luminació dels treballs serà sempre l’adequada per realitzar els treballs

amb seguretat.

o Les zones de pas de l’obra estaran sempre ben il·luminades.

1.4.2.- Proteccions personals

o Casc homologat.

o Guants aïllants.

o Comprovador de tensió.

o Eines manuals amb aïllament.

o Tarimes, catifes, perxes aïllants.

1.4.3.- Proteccions col·lectives

o Manteniment periòdic de l’estat de les mànegues, preses de terra, endolls,

quadres, distribuïdors...

Tarragona, Juny de 2016

Alberto Redondo Rodríguez