PROJECTE DE TRACTAMENT INTEGRAT DE … · projecte de tractament integrat de llengÜes ceip son ferrer elaborat el curs 2012/2013 per la comissiÓ de coordinaciÓ pedagÒgica aprovat

PROJECTE DE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES

CEIP SON FERRER

ELABORAT EL CURS 2012/2013 PER LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA APROVAT PER CONSELL ESCOLAR AMB DATA DE 18 DE JUNY DE 2013

2

1. Criteris generals i actuacions generals i específiques per a les adequacions del procés d’ensenyament de i en les llengües a la realitat socioeconòmica i cultural del centre.

2. Concreció de les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement impartits en

cada una de les llengües.

3. Criteris per a l’atenció específica dels alumnes d’incorporació tardana amb dèficit de coneixements en alguna o ambdues llengües oficials i dels alumnes amb NESE amb dificultats lingüístiques.

4. Criteris de coordinació entre les àrees o els departaments implicats en el procés

d’ensenyament/aprenentatge en llengua estrangera. Metodologies i coordinació interdisciplinar.

5. Mecanismes de seguiment i avaluació dels resultats en competències

lingüístiques de l’alumnat.

6. Relació dels professors amb la seva titulació i competència en llengua anglesa.

7. Relació de professors amb les àrees de continguts que s’impartiran en llengua estrangera durant el curs 2013/2014.

8. Planificació de la implantació progressiva del nou model, dins el marc del

calendari d’aplicació que aprovi la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.

Trets que configuren la tipologia del centre Titularitat Pública. Depenent de la Conselleria d’Educació i

Cultura del Govern de les Illes Balears Etapes educatives Educació infantil (2n cicle) i Educació primària Nombre d’unitats

6 unitats a infantil i 12 a primària

Jornada lectiva

Jornada continuada (9-14 hores per als alumnes i 9-15 hores per al professorat).

Serveis Servei d’escoleta matinera: 7-9 hores (gestionat per l’APIMA del centre) Servei de menjador: de 14 a 16 hores (gestionat per una empresa concessionària) Servei d’activitats extraescolars: de 16 a 19 hores (gestionat per l’APIMA i l’Ajuntament de Calvià) Programa de reforç educatiu: coordinat per l’Ajuntament de Calvià

3

1. Criteris generals i actuacions generals i específiques per a les adequacions del procés d’ensenyament de i en les llengües a la realitat socioeconòmica i cultural del centre.

El CEIP Son Ferrer és un centre públic de doble línia ubicat a la urbanització del mateix nom, al

terme municipal de Calvià. Es tracta d’un centre creat per a donar cobertura a l’alumnat

d’aquesta zona i d’altres nuclis propers com El Toro. El nostre centre acull, pràcticament, tot

l’alumnat que sol·licita plaça, malgrat en els darrers cursos no ha estat possible cobrir tota la

demanda, la qual ha estat derivada a nuclis propers com Magalluf, Santa Ponça o Palmanova,

entre d’altres.

El nostre centre es defineix com a centre aconfessional, inclusiu, obert a l’entorn i promotor de

valors com la diversitat, la cura del medi ambient, la defensa de la llengua catalana i la

tolerància. Ens emmarcam, en aquest sentit, en un model d’escola democràtica que contempla la

participació de tota la comunitat educativa, incloent-hi els seus alumnes, en el procés de presa

de decisions que afecten el nostre centre.

La situació socioeconòmica de les famílies dels nostres alumnes és força heterogènia donades

les pròpies característiques del municipi on es troba la nostra escola. Així, les característiques

principals de Calvià que ajuden a descriure el context de la zona d'intervenció d'aquest projecte,

són les següents:

• Elevada dependència del turisme de l'economia del municipi, principalment del model

madur de “sol i platja”, de baix nivell adquisitiu i de la fórmula “tot en un”. Amb només el

2.9% de la superfície de Mallorca, les dades del 2009 mostren que Calvià es el territori

de Mallorca que més places turístiques alberga, amb un total de 59.273, és a dir, el 21%

del total de places turístiques de l’illa, seguit de Palma, amb un 15%.

• Aquesta dependència del turisme es reflecteix clarament en una marcada estacionalitat.

Hi ha una gran diferència, de 15.8 punts, entre la taxa d’atur al hivern i a l’estiu a Calvià

(en el 2009 va oscil·lar entre un 9.78% al juliol i un 25.58% al desembre),

significativament més acusada que la diferència a nivell de mitjana de Balears (de 7.9

punts, amb un 11.9% en juliol i un 19.8% en desembre).

4

• Creixent i elevada densitat de població al municipi (357,06 hab./km²), la qual és

notablement superior a la mitjana de Balears (300,9 hab./km²), segons dades del padró a

1 de gener de 2009.

• Elevada dispersió geogràfica: gairebé el 50% de la població es concentra en només 5

nuclis de població, d'un total de 36.

• Elevada proporció d'estrangers a Calvià, segons dades del padró de 2009, un 36.4%,

molt superior a la mitjana de la Comunitat Autònoma (21.7%). No obstant això, en

proporció, menys en edat de treballar (73.1% vs 78.4%), probablement pel gran nombre

de residents majors de 65 anys dels països del nord d'Europa.

• Teixit empresarial: a Calvià hi ha en proporció menys indústria que en Illes Balears, i

més comerç, restauració i bars.

Pel que fa a la població, una de les característiques principals de l’estructura demogràfica del

municipi és l’existència d’una població proporcionalment més jove que la mitjana de la

comunitat autònoma (com indica el menor valor de l’índex d’envelliment) i d’un col·lectiu

d’estrangers molt important i comparativament més significatiu que en la resta de Balears (un

36% de la població del municipi). De la població estrangera, en el cas de Calvià la major part

(81.5%) prové de paises de la Unió Europea, mentre que a nivell de Balears, la procedència

UE/no UE està bastant equilibrada. A més a més, cal destacar l’existència al nostre nucli d’un

col·lectiu de famílies procedents d’altres països de fora de la Unió Europea, o recentment

integrats, com la Xina, el Marroc o països de l’est d’Europa. No obstant això, podem afirmar que

Son Ferrer és el nucli amb menys presència de població estrangera del municipi de Calvià.

Distribució població

Edat laboral: 74%

Edat escolar: 19%3ª Edat: 7%

5

La realitat social i lingüística de Son Ferrer ve definida per un altíssim índex d’immigració

peninsular que arribà a la nostra illa al voltant de la dècada dels anys 60, 70, 80 i 90, coincidint

amb un període d’esplendor econòmica al terme municipal de Calvià i, per extensió, a les Illes

Balears. Aquest fet, conjugat amb una alta dependència del sector serveis i amb una realitat

sociocultural amb un índex d’estudis superiors molt inferior a la mitjana de l’estat, provoca que la

competència lingüística del nostre alumnat es vegi malmesa de forma molt acusada.

És, doncs, un objectiu del nostre centre potenciar al màxim la competència lingüística de

l’alumnat de la nostra escola, desenvolupant totes les mesures previstes a la Concreció

Curricular i a les programacions didàctiques i d’aula. No obstant això, i malgrat s’estableixin tots

els mecanismes adients, és evident que la realitat sociolingüística de la zona requereix una

potenciació de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, si allò que volem és que els infants

del nostre centre acabin l’etapa d’educació primària amb una competència lingüística en les dues

llengües oficials de la nostra comunitat autònoma.

Actualment, i segons les proves IAQSE realitzades els darrers tres cursos acadèmics, el nostre

centre obté els següents resultats de mitjana a cadascuna de les àrees:

Llengua catalana Llengua castellana Llengua anglesa

76,53 73,31 67,41

Aquests resultats, obtinguts amb un Projecte Lingüístic vigent des de l’any 1997, mostren un

equilibri entre les dues llengües oficials de la comunitat malgrat l’ensenyament sigui

majoritàriament en llengua catalana, de tal manera que l’escola pal·lia el dèficit que aquesta

llengua presenta en el context més immediat. Així mateix, els resultats també mostren la

necessitat de potenciar la llengua anglesa per tal de potenciar al màxim la competència

lingüística de l’alumnat en aquesta llengua.

Finalment, i abans d’exposar les característiques metodològiques i horàries del projecte del

nostre centre, cal esmentar les dades sociolingüístiques de l’alumnat de Son Ferrer obtingudes a

partir d’una enquesta efectuada durant el curs 2010/2011 i amb una mostra total de 396

alumnes.

6

Resultats percentuals dels diferents ítems analitzats

La mitjana de coneixement de les diferents llengües és sobre una puntuació màxima de 3. Les llengües incloses sota l’epígraf <altres> són: francès, portuguès, gallec, neerlandès, romanès, tagàlog, alemany, italià, xinès, àrab i búlgar.

Llengua més habitual a casa Català: 3,6% Castellà: 83,3% Català i castellà: 4,1% Anglès: 3,2% Altres1: 5,9%

Llengua d’ús amb la mare Català: 5,9% Castellà: 77,7% Català i castellà: 5,5% Anglès: 4,1% Altres2: 6,8%

Llengua d’ús amb el pare Català: 6,2% Castellà: 82,9% Català i castellà: 4,3% Anglès: 2,8% Altres: 3,8%

Llengües d’ús amb els germans/es Català: 4,6% Castellà: 83,3% Català i castellà: 5,2% Anglès: 3,4% Altres: 3,4%

Mitjana de coneixement de les diferents llengües per part de la mare (llegeix) Català: 1,40 Castellà: 2,86 Anglès: 0,94

Mitjana de coneixement de les diferents llengües per part de la mare (escriu) Català: 1,09 Castellà: 2,83 Anglès: 0,85

Mitjana de coneixement de les diferents llengües per part de la mare (parla) Català: 1,14 Castellà: 2,87 Anglès: 0,95

Mitjana de coneixement de les diferents llengües per part de la mare (entén) Català: 1,77 Castellà: 2,87 Anglès: 1,09

Mitjana de coneixement de les diferents llengües per part del pare (llegeix) Català: 1,24 Castellà: 2,85 Anglès: 0,89

Mitjana de coneixement de les diferents llengües per part del pare (escriu) Català: 0,80 Castellà: 2,82 Anglès: 0,73

Mitjana de coneixement de les diferents llengües per part del pare (parla) Català: 1,04 Castellà: 2,88 Anglès: 1,02

Mitjana de coneixement de les diferents llengües per part del pare (entén) Català: 1,64 Castellà: 2,88 Anglès: 1,12

7

Anàlisi gràfica dels diferents ítems analitzats

Llengua més habitual a casa

Català

Castellà

Català icastellà

Anglès

Altres

Llengua d’ús amb la mare

Català

Castellà

Català icastellà

Anglès

Altres

Llengua d’ús amb el pare

Català

Castellà

Català icastellà

Anglès

Altres

Llengua d’ús amb els germans/es

Català

Castellà

Català icastellà

Anglès

Altres

8

2. Concreció de les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement impartits en cada una de les llengües.

2.1. Educació infantil

En aquesta etapa la llengua d’aprenentatge/ensenyament és la llengua catalana. L’altra llengua

oficial també s’introduirà en aquesta etapa.

Els pares o tutors legals que vulguin fer efectiu el dret a rebre el primer ensenyament en la

llengua castellana, ho poden sol·licitar a través del procediment legalment establert. El centre

adoptarà les mesures corresponents atenent les instruccions i ordres de l’administració

(INSTRUCCIONS del director general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional i de

la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives sobre l’aplicació

de les mesures de l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 13 de setembre de 2004 per la

qual es regula el dret dels pares, les mares o els tutors legals a elegir la llengua del primer

ensenyament dels alumnes dels centres sostinguts amb fons públics de les Illes

Balears (11/06/2012) )

La llengua anglesa s’introdueix a 4t d’EI i queda distribuïda de la següent manera:

4t curs d’EI 1 sessió setmanal de 45’ 5è curs d’EI 1 sessió setmanal de 45’ 6è curs d’EI 3 sessions setmanals de 30’ Una de les sessions als grups de 6è d’educació infantil es farà amb el grup desdoblat, per tal de

poder treballar l’expressió oral en petit grup a partir de dinàmiques lúdiques i motivadores per als

infants. Aquest desdoblament es farà amb el mestre +1 de l’etapa, el qual farà la informàtica amb

la resta del grup.

2.2. Educació primària És un objectiu prioritari del nostre centre dotar de coherència l’ensenyament i el tractament de

les llengües a l’etapa d’educació primària, per la qual cosa és fonamental acomplir dos objectius

fonamentals:

• Mantenir les mateixes àrees no lingüístiques en cadascuna de les llengües oficials

durant tota l’etapa d’educació primària, sense excloure la possibilitat recollida a l’article 5

del Decret 15/2013, segons la qual es pot permutar la llengua d’aprenentatge de les

àrees esmentades en l’apartat tercer, en el tercer cicle d’aquesta etapa.

9

• Consolidar una àrea no lingüística que, durant tota l’etapa d’educació primària,

s’imparteixi en llengua anglesa.

Cal esmentar que, malgrat aquest projecte contempli una compartimentació horària per àrees, la

transversalització recollida a les programacions didàctiques del nostre centre i a la Concreció

Curricular aprovada pel Consell Escolar el juny del 2011, fa necessari el treball de blocs de

continguts de diferents àrees de forma globalitzada, per la qual cosa tots els tallers i projectes

que afectin més d’una àrea i que es treballin de forma transversal seran treballats en llengua

catalana.

Així mateix, és important destacar que la llengua catalana continuarà gaudint del rang de

principal llengua vehicular al centre, de tal manera que totes les activitats lectives que no es

trobin incloses en cap àrea específica però que es treballin amb objectius pedagògics seran

vehiculades en català. Ens referim a celebracions, festes, sortides, activitats complementàries,

entre d’altres. De la mateixa manera, la llengua d’ús als espais comuns i al pati serà el català.

10

La distribució de les àrees en cadascuna de les tres llengües es fonamenta i pren com a base de

referència l’article 20 del Decret 15/2013, segons el qual d’acord amb el foment de l’autonomia,

els centres educatius que requereixin una distribució horària de les llengües objecte

d’ensenyament diferent de la que estableix aquest Decret, poden aprovar un altre projecte de

tractament de llengües. Així doncs, la distribució horària de les àrees en cadascuna de les tres

llengües és la següent:

Primer cicle d’educació primària3

Llengua Llengua Llengua Llengua catalanacatalanacatalanacatalana

Llengua Llengua Llengua Llengua castellanacastellanacastellanacastellana

Llengua Llengua Llengua Llengua anglesaanglesaanglesaanglesa

TotalTotalTotalTotal

Coneixement del Coneixement del Coneixement del Coneixement del medi medi medi medi

3h 3h

Educació Educació Educació Educació artística artística artística artística

1h (música)

2h (plàstica)

3h

Educació física Educació física Educació física Educació física

2h 2h


4h 4h

Llengua catalana Llengua catalana Llengua catalana Llengua catalana 4h 4h

Llengua anglesaLlengua anglesaLlengua anglesaLlengua anglesa 2h 2h

Matemàtiques Matemàtiques Matemàtiques Matemàtiques

3’5h 3’5h

Religió/ Activitat Religió/ Activitat Religió/ Activitat Religió/ Activitat alternativa alternativa alternativa alternativa

1h 1h

Temps d’esplaiTemps d’esplaiTemps d’esplaiTemps d’esplai 2’5h

ToToToTotaltaltaltal

11’5h 6h 4h 25h

3 Malgrat el quadre faci referència al primer cicle d’educació primària en el seu conjunt, durant el curs 2013/2014 només s’aplicarà el projecte a 1r, d’acord amb el que preveu l’annex del Decret 15/2013.

11

Segon cicle d’educació primària4




TotaTotaTotaTotallll

Coneixement del Coneixement del Coneixement del Coneixement del medi medi medi medi

2’5h 1h 3’5h


1h (música)

1h (plàstica)

2h


2h 2h


4h 4h

Llengua catalana Llengua catalana Llengua catalana Llengua catalana 4h 4h

Llengua anglesaLlengua anglesaLlengua anglesaLlengua anglesa 2h 2h


4h 4h


1h 1h

Temps d’esplaiTemps d’esplaiTemps d’esplaiTemps d’esplai 2’5h


11’5h 6h 4h 25h

4 Malgrat el quadre faci referència al segon cicle d’educació primària en el seu conjunt, durant el curs 2013/2014 només s’aplicarà el projecte a 3r, d’acord amb el que preveu l’annex del Decret 15/2013.

12

Tercer cicle d’educació primària5





5è EP5è EP5è EP5è EP 6è EP6è EP6è EP6è EP 5è EP5è EP5è EP5è EP 6è EP6è EP6è EP6è EP 5è EP5è EP5è EP5è EP 6è EP6è EP6è EP6è EP 5è EP5è EP5è EP5è EP 6è EP6è EP6è EP6è EP

Coneixement del Coneixement del Coneixement del Coneixement del medimedimedimedi

2h 3h 1h 2h 4h

Educació per a Educació per a Educació per a Educació per a la ciutadaniala ciutadaniala ciutadaniala ciutadania

1h 1h -


1h (música)

1h (música)

1h (plàstica)

1h (plàstica)

2h 2h


2h 2h 2h 2h


4h 3’5h 4h 4h

Llengua catalana Llengua catalana Llengua catalana Llengua catalana 4h 3’5h 4h 4h

Llengua anglesaLlengua anglesaLlengua anglesaLlengua anglesa 3h 3h 3h 3h


3’5h 3’5h 3’5h 3’5h


1h 1h 1h 1h

Temps d’esplaiTemps d’esplaiTemps d’esplaiTemps d’esplai 2’5h 2’5h


10’5h 11h 6h 5’5h 5h 5h 25h 25h

5 Malgrat el quadre reflecteixi 5è i 6è d’educació primària, durant el curs 2013/2014 només s’aplicarà el projecte a 5è, d’acord amb el que preveu l’annex del Decret 15/2013.

13

3. Criteris per a l’atenció específica dels alumnes d’incorporació tardana amb dèficit de coneixements en alguna o ambdues llengües oficials i dels alumnes amb NESE amb dificultats lingüístiques.

L’entorn del CEIP Son Ferrer, com hem esmentat al primer punt d’aquest projecte, es

caracteritza per acollir un elevat percentatge d’immigració d’origen peninsular, a més a més de

grups més reduïts que provenen d’altres països europeus o extracomunitaris que, en la major

part dels casos, no tenen cap de les llengües oficials de la nostra comunitat com a llengua de

referència.

Quan un alumne nouvingut arriba al nostre centre i prové d’una altra comunitat de l’estat no

catalanoparlant o bé d’un país que no té cap de les nostres llengües com a llengua vehicular a

l’escola, s’inicia un protocol que, des de l’equip de suport, es posa en marxa amb la finalitat

d’incloure plenament el nin/a en la dinàmica de l’aula ordinària.

Tal i com es preveu a la normativa vigent pel que fa a la inclusió de l’alumnat amb NESE

associades a incorporació tardana, són diferents les mesures que es prenen en funció del cicle

en el qual s’insereix l’alumne:

• Educació infantil i primer cicle de primària: en aquests cicles i donat que l’aprenentatge

de les llengües es facilita mitjançant el contacte directe i continuat amb la llengua objecte

d’aprenentatge, es potenciarà que l’alumne romangui a l’aula de referència i compti amb

un suport que, paulatinament, es distanciarà de l’alumne a mesura que vagi adquirint la

competència lingüística necessària per poder desenvolupar-se òptimament a les

diferents àrees curriculars.

Sudamèrica

Països de l'estd'Europa

Nordamèrica

Rússia

Xina

Àfrica

Unió Europea

14

• Segon i tercer cicle de primària: en aquests cicles, la inclusió de l’alumne a l’aula

ordinària haurà d’anar acompanyada d’una atenció individualitzada i/o en petit grup que

garanteixi l’adquisició d’una mínima competència lingüística que li permeti afrontar amb

unes mínimes garanties d’èxit les diferents matèries curriculars.

L’equip de suport serà l’òrgan encarregat de vetllar pel compliment efectiu del protocol

d’atenció a l’alumnat d’incorporació tardana.

En el cas dels alumnes amb NESE amb dificultats lingüístiques es partirà, tal i com

preveu la nostra Concreció Curricular i el Pla d’Atenció a la Diversitat del nostre centre, dels

principis de l’escola inclusiva. La nostra escola parteix de la base que els criteris que

contribueixen a millorar l’èxit escolar han de ser oberts, flexibles i universals. Partint d’aquesta

premissa, el treball en xarxa i el suport contextualitzat i generalitzat, són les eines bàsiques que

posam a disposició de l’alumnat per millorar i arribar a assolir l’èxit escolar.

Entenem el suport de la següent manera:

o Els suports es repartiran, equitativament, entre els diferents grups d’educació infantil i

primària.

o Durant cada trimestre, a les sessions de les juntes d’avaluació, es farà una valoració

de l’organització dels suports i, si s’escau, es reorganitzaran de manera que cobreixin

les demandes de tots els grups.

o L’equip de suport és l’òrgan encarregat de vetllar pel bon funcionament dels suports i

per proposar i dur a terme les modificacions necessàries.

o Els membres de l’equip de suport es repartiran per cicles, de manera que cada cicle

tengui el seu referent de suport. El/la mestre/a d’audició i llenguatge intervindrà a tots

els cicles de manera preventiva i, ocasionalment, de forma més individualitzada quan

l’avaluació psicopedagògica així ho determini.

o El suport és generalitzat, és a dir els seus destinataris són tots els alumnes.

o El model de suport està d’acord amb una concepció del currículum com un element

comú i de cohesió, però a la vegada obert i flexible.

o La metodologia i la filosofia del suport han d’anar estretament lligats.

o Emfasitzam el caire preventiu del suport (mai recuperador).

o Per tal de garantir aquest caire preventiu, el suport partirà de propostes inclusives

que impliquin el mestre de suport en la dinàmica de l’aula. Algunes estratègies

15

adequades segons el nostre model de suport són:

∗ Desdoblaments

∗ Tridesdoblaments

∗ Tallers

∗ Grups cooperatius

∗ Tutoria compartida

∗ Petits grups heterogenis

∗ Altres estratègies inclusives

Per altra banda, el protocol a seguir quan el tutor/a detecta que un infant presenta dificultats en el

procés d’aprenentatge, és el següent:

o Fer la demanda d’intervenció per a l’equip d’orientació educativa i psicopedagògica

(segons el model del centre)

o Lliurar aquesta demanda al membre de l’equip de suport que intervé al cicle

o Aquest membre de l’equip de suport posarà en coneixement de la resta de l’equip

aquesta demanda a fi d’articular les mesures adients al cas

o La demanda serà recollida per la persona competent en cada cas, segons es

consignin unes necessitats o unes altres (avaluació del llenguatge, avaluació

psicopedagògica o intervenció sociofamiliar)

o També durant la reunió, l’equip de suport emplenarà l’apartat per emplenar a la

reunió de l’equip de suport, consignant, així mateix els professionals que intervindran

inicialment

o Un cop l’equip de suport ha rebut la demanda, s’inicia el procés d’avaluació i suport

per tal d’afavorir l’èxit escolar de l’alumne/a en qüestió

Cal destacar que, en els casos d’alumne amb dificultats lingüístiques, la mestra d’audició

i llenguatge durà a terme sessions individualitzades i en petit grup a fi de treballar aquells

aspectes que hagi determinat l’equip educatiu. Aquestes sessions tendran com a objectiu

potenciar al màxim diferents estratègies que permetin a l’alumne desenvolupar al màxim la

competència lingüística.

16

4. Criteris de coordinació entre les àrees implicades en el procés d’ensenyament/aprenentatge en llengua estrangera. Metodologies i coordinació interdisciplinar.

Tal i com preveu l’annex del Decret 72/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el

currículum de primària a les Illes Balears, les orientacions metodològiques bàsiques que han de

guiar l’ensenyament de la llengua estrangera, en el nostre cas de la llengua anglesa, són les

següents:

• L’àrea de llengua estrangera afronta el repte de formar persones que puguin emprar

aquesta llengua per comprendre, parlar i llegir. Per aquest motiu l’ús quotidià s’ha

d’iniciar en el començament de l’aprenentatge. L’ensenyament de les llengües

estrangeres ha d’aconseguir, a més, que els ciutadans de les properes generacions

valorin el respecte i la tolerància per la interculturalitat. Tot això els ajudarà a evolucionar

com a individus autònoms, capaços de realitzar aprenentatges diversos i de

desenvolupar-se amb èxit en una societat pluricultural.

• D’acord amb les recomanacions del Consell d’Europa, la millora de la capacitat de

comunicació en diferents llengües dels ciutadans i ciutadanes adquireix una importància

de primer ordre.

• És important la immersió en la llengua estrangera des dels primers moments de contacte

amb aquesta. La creació de situacions motivadores, funcionals i significatives, que

prioritzin la comunicació oral sobre l’escrita (especialment a educació infantil i al primer

cicle de primària), que afavoreixin la participació i que potenciïn la sociabilitat i la

interacció comunicativa, provocarà la necessitat de comunicar-se entre els infants i

facilitarà l’adquisició de coneixements, destreses i capacitats que desenvolupin la

competència comunicativa.

• L’aula ha de ser un espai agradable, motivador, comunicatiu i relaxat que permeti

l’aprenentatge individual i cooperatiu, establint normes negociades de conducta i de

reforç positiu. Pel que fa a les activitats, han de tenir un caràcter lúdic, de manera que

l’adquisició de la llengua estrangera es produeixi de forma indirecta, natural i inconscient.

Per altra banda, i pel que fa als criteris de coordinació entre el professorat encarregat

d’impartir les assignatures lingüístiques i no lingüístiques en llengua anglesa, el cap d’estudis

presidirà una comissió que es posarà en funcionament l’1 de juny de 2013 i que es reunirà, com

a mínim, per elaborar la programació anual, per revisar-la trimestralment i per elaborar la

17

memòria d’avaluació d’aquest projecte de tractament integral de llengües. La comissió estarà

formada pel cap d’estudis i els responsables de les diferents àrees impartides en llengua

anglesa. Els objectius d’aquesta comissió són:

• Consensuar les bases metodològiques per a l’ensenyament en i de l’anglès.

• Coordinar les actuacions als diferents cicles d’educació infantil i primària

• Establir els mecanismes d’avaluació necessaris per valorar l’adequació del

projecte en cadascun dels cicles.

18

5. Mecanismes de seguiment i avaluació dels resultats en competències lingüístiques de l’alumnat.

Els mecanismes d’avaluació i seguiments dels resultats pel que fa a la competència

lingüística en les diferents llengües s’emmarquen en els mecanismes ordinaris de seguiment

previstos a la Concreció Curricular del centre i a les diferents programacions didàctiques.

Concretament:

• Proves d’avaluació inicial: en iniciar cada curs acadèmic es duen a terme

proves d’avaluació inicial a fi de conèixer el nivell de competència lingüística dels

nostres alumnes. En aquest sentit, l’èmfasi es posa en el progrés i no pas en el

resultat final, per la qual cosa resulta imprescindible determinar el nivell lingüístic

des del qual parteixen els nostres alumnes per valorar el progrés al llarg del

curs.

• Proves d’avaluació final: en acabar el curs, els mestres tutors dels diferents

cursos passen les proves oficials del nostre centre per determinar la consecució

dels objectius previstos per a cada nivell. Aquestes proves varen ésser

revisades i actualitzades d’acord amb el model competencial el passat curs

2011/2012.

• Seguiment de casos específics en el marc de l’equip de suport: en casos

més específics i quan hi ha intervenció directa de l’equip de suport, aquest duu a

terme un seguiment de caire més individualitzat que es plasma en l’informe

NESE que proposa la Conselleria d’Educació i Cultura. A l’apartat de <Nivell de

competència curricular> s’ha d’especificar el nivell de l’infant en cadascuna de

les àrees, entre les quals hi ha les matèries lingüístiques.

• Valoració qualitativa als informes d’avaluació: al final de cada curs acadèmic,

als informes que s’emplenen a través de la plataforma de gestió educativa

GESTIB, es fa una valoració qualitativa del grau de consecució dels objectius

previstos en relació a cadascuna de les competències bàsiques, entre les quals

hi ha la lingüística.

• Proves d’avaluació diagnòstica a 4t de primària: tal i com preveuen les

instruccions d’organització i funcionament de centres que anualment publica la

Conselleria d’Educació i Cultura en el marc de les seves competències, cada

dos cursos és prescriptiu que tots els centres sostinguts amb fons públics de les

19

Illes Balears implementin unes proves d’avaluació diagnòstica. Aquestes proves

resulten de gran utilitat per conèixer l’evolució dels nostres alumnes i el seu

nivell en relació a les competències que avaluen les esmentades proves, entre

les quals hi ha la competència lingüística en les tres llengües contemplades en

aquest projecte.

20

6. Relació dels professors amb la seva titulació i competència en llengua anglesa

A continuació, s’exposa una taula amb el professorat que, previsiblement, formarà la plantilla del

nostre centre durant el curs 2013-2014, curs acadèmic en què es preveu iniciar el projecte de

tractament integral de llengües.

Mar Soleto Nieto Cap nivell acreditat

Maria Azanzazu Fuentes Ruiz Cap nivell acreditat

Vacant pendent d’adjudicar

Patrícia Pujol Campins Cap nivell acreditat

Begoña Turró Horrach Cap nivell acreditat

Antònia Matas Ferrer Cap nivell acreditat

Albert Riquelme Costa Nivell B1

Vacant pendent d’adjudicar en comissió de serveis

Carolina Ferrer Martínez Cap nivell acreditat

Tomàs M. Siquier Coll Nivell A2

Mateu Forteza Capllonch Cap nivell acreditat

Nofre Bennàssar Sampol Cap nivell acreditat

Margalida Forteza Cortès Nivell B2

Antoni Bosch Cardona Cap nivell acreditat

Maria Cristina Venteo Romero Nivell B2

Maria Antònia Oliver Vanden Avond Cap nivell acreditat

Gabriela Spano Figueroa Nivell B1

Rosalía Benítez Gil Nivell B1

Natalia Álvarez Ruiz Nivell A2

Maria Luz Servera Montesinos Nivell A1

Miquel Àngel Pou Martorell Nivell A2

Maria Esperança Gelabert Rosselló Nivell A1

Emilia Morell Rigo Cap nivell acreditat

Noelia Orellana Cormenzana Cap nivell acreditat

Ana Maria Maicas Balaguer Cap nivell acreditat

María Ángeles Moya Ortega Cap nivell acreditat

Sandra Sánchez Hidalgo Cap nivell acreditat

21

Cristina Rivas Alejandre Nivell B2

María Azucena Tejera Encinas Cap nivell acreditat

Rosa Gutiérrez Alemany Cap nivell acreditat

Vacant pendent d’adjudicar en comissió de serveis

La titulació acreditada pels diferents mestres destinats al nostre centre roman sotmesa

als possibles canvis que es puguin produir com a conseqüència de processos formatius

organitzats per la Conselleria d’Educació i Cultura o d’altres institucions degudament acreditades

i autoritzades.

22

7. Relació de professors amb les àrees de continguts que s’impartiran en llengua estrangera durant el curs 2013/2014. CICLE MATÈRIA PROFESSOR

Primer cicle (1r curs A) Educació plàstica Mª Cristina Venteo Primer cicle (1r curs B) Educació plàstica Mª CristinaVenteo Segon cicle (3r curs A) Educació plàstica Gabriela Spano Segon cicle (3r curs B) Educació plàstica Rosalía Benítez Segon cicle (3r curs A) Una sessió de medi aplicada a les

TIC Mª Cristina Venteo

Segon cicle (3r curs B) Una sessió de medi aplicada a les TIC

Mª Cristina Venteo

Tercer cicle (5è curs A) Educació per a la ciutadania Cristina Rivas Tercer cicle (5è curs B) Educació per a la ciutadania Cristina Rivas Tercer cicle (5è curs A) Educació plàstica Cristina Rivas Tercer cicle (5è curs B) Educació plàstica Cristina Rivas

Aquesta relació roman sotmesa a tots els possibles canvis que es puguin produir com a

conseqüència de causes que no es poden preveure abans de l’aprovació definitiva d’aquest

projecte de tractament integral de llengües.

Els mestres que figuren a la taula adjunta formaran part de la comissió esmentada al

punt 4 del present projecte, juntament al cap d’estudis del centre que vetllarà per l’assoliment

dels objectius previstos al present document.

23

8. Planificació de la implantació progressiva del nou model, dins el marc del

calendari d’aplicació que aprovi la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats

Tal i com es preveu a l’annex del Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el

tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears,

concretament al seu punt 2, els centres escolars han d’iniciar l’aplicació del tractament integrat

de llengües el curs 2013/2014. D’aquesta manera, l’equip directiu del centre, oït el Consell

Escolar i el Claustre de Professors, organitzarà els recursos humans de tal manera que es

respecti la proporció que preveu l’esmentat Decret pel que fa a l distribució equilibrada de les

dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Per altra banda, i tal i com preveu l’annex del mateix Decret recollit al paràgraf anterior,

la implantació de l’ensenyament en llengua estrangera a educació infantil s’iniciarà durant el curs

2013/2014, tot i que en aquest cas no caldrà fer cap modificació significativa, sinó que

continuarem acollint-nos a les directrius recollides a les Instruccions de la Direcció General

d’Administració, Ordenació i Inspecció Educatives sobre l’ensenyament de la llengua estrangera

al segon cicle de l’educació infantil.

Així mateix, l’annex també preveu que la iniciació del projecte a l’etapa d’educació

primària s’iniciarà, com a mínim, als nivells de 1r, 3r i 5è durant el curs 2013/2014, i

posteriorment s’estendrà a la resta de nivells fins al curs 2017/2018, data en la qual el projecte

ha d’estar completament implantat al centre.

La Comissió de Coordinació Pedagògica revisarà l’adequació del projecte al llarg del

curs 2013/2014 i farà les consideracions pertinents a fi d’ampliar l’ensenyament en llengua

estrangera a la resta de cursos no contemplats al present projecte i a fi d’equilibrar les dues

llengües oficials de la comunitat autònoma. Les consideracions que s’aprovin seran aprovades

per l’òrgan competent i adjuntades com a annex al projecte recollit en aquest document.

El calendari d’elaboració, aprovació i aplicació d’aquest document queda recollit a la

taula de la pàgina següent:

24

MESURA CALENDARI D’APLICACIÓ ÒRGAN RESPONSABLE

Elaboració del 1r esborrany

del projecte

Abans del 25 de maig de

2013

Comissió de Coordinació

Pedagògica

Claustre per recollir les

aportacions al 1r esborrany

27 i 29 de maig Convoca l’equip directiu

Claustre de professors/es

Reunió amb l’Associació de

Mares i Pares d’Alumnes

per recollir les aportacions

al 1r esborrany

3 de juny Convoca l’equip directiu

AMPA i equip directiu

Consulta no vinculant a les

famílies

3 de juny de 9 a 18 hores Direcció del centre

Elaboració del 2n esborrany

del projecte

5 de juny Comissió de Coordinació

Pedagògica

Aprovació del projecte per

part del Consell Escolar

18 de juny Consell Escolar del centre

Enviament del projecte a

Inspecció Educativa i a la

Conselleria d’Educació i

Cultura

18 de juny Direcció del centre

Documents

PROJECTE DE TRACTAMENT INTEGRAT DE … · projecte de tractament integrat de llengÜes ceip son ferrer elaborat el curs 2012/2013 per la comissiÓ de coordinaciÓ pedagÒgica aprovat