PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE...2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula 2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres 2.3.1.2.1. Aprenentatge

Institut Josep Serrat i Bonastre

Coordinació Lingüística

PS0-DC-CL-001 Pàgina 1 de 19

Projecte Lingüístic de Centre

Aquest document pot quedar obsolet un cop imprès Data impressió 15/12/2018

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Elaboració Revisió Aprovació

Nom i cognom Marta PRUNÉS David PASCUAL Antoni TORRES

Càrrec Coordinadora

Lingüística Cap d’Estudis

President

Consell Escolar

Data octubre 2018 octubre 2018 octubre 2018

Signatura






Índex

0. Introducció...................................................................................................... Pàgina 4

Presentació del document

Procés de què depèn

Responsabilitats

Vocabulari

1. Context sociolingüístic.................................................................................. Pàgina 5

1.1.Ús de la llengua. Alumnat

1.2.Entorn

2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge.......................... Pàgina 6

2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència

2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació

2.1.1.2. El català, eina de convivència

2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana............................. Pàgina 6

2.1.2.1.Llengua oral

2.1.2.2.Llengua escrita

2.1.2.3. Relació llengua oral i llengua escrita

2.1.2.4. La llengua en les diverses àrees

2.1.2.5. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells

2.1.2.6. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular:

2.1.2.6.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials

2.1.2.6.2. Alumnat sud-americà de parla hispana

2.1.2.7.Atenció de la diversitat

2.1.2.8. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua

2.1.2.9. Avaluació del coneixement de la llengua

2.1.2.10. Materials didàctics

2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe..................... Pàgina 11

2.1.3.1.Informació multimèdia

2.1.3.2. Usos lingüístics

2.1.3.3. Diversitat lingüística

2.1.3.4. Català i llengües d’origen

2.2. La llengua castellana.................................................................................... Pàgina 11

2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana

2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana

2.2.1.2. Llengua oral

2.2.1.3. Llengua escrita

2.2.1.4. Activitats d’ús

2.2.1.5. Alumnat nouvingut






2.3. Altres llengües.............................................................................................. Pàgina 12

2.3.1. Llengües estrangeres

2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa

2.3.1.1.1. Desplegament del currículum

2.3.1.1.2. Metodologia

2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula

2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres

2.3.1.2.1. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera

2.3.1.3. Projectes i programes plurilingües

2.4. Organització i gestió..................................................................................... Pàgina 15

2.4.1. Organització dels usos lingüístics

2.4.1.1. Llengua del centre

2.4.1.2. Documents de centre

2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge

2.4.1.4. Comunicació externa

2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies

2.4.1.6. Educació no formal

2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal

2.4.1.6.2. Activitats extraescolars

2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses

2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu

2.4.2.1. Actituds lingüístiques

2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació)

2.4.3. Alumnat nouvingut

2.4.4.Utilització de la programació curricular

2.4.4.1.Coordinació entre nivells

2.4.5. Biblioteca escolar 2.4.5.1.Accés i ús de la informació

2.4.6.Pla de lectura de centre /Activitats de foment de la lectura

2.4.7. Projecció del centre

2.4.7.1. Pàgina web del centre

2.4.7.2. Exposicions / Treballs de recerca

2.4.8. Intercanvis i mobilitat






Introducció

Presentació del document

Aquest Projecte Lingüístic es basa en la realitat sociolingüística de l'Institut Josep Serrat i Bonastre, i

registra el tractament de les llengües en la pràctica escolar. Aquest document està vinculat amb el

Projecte Educatiu de Centre (PSO-DC-ED-001) i s’acomoda a les disposicions lingüístiques dels

decrets 143/2007 de 26 de juny, 187/2015 de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de

l'Educació Secundària, així com al decret 142/2008, de 15 de juliol, d’ordenació dels ensenyaments

del Batxillerat, i a les concrecions curriculars vigents.

El PLC ha de possibilitar al centre gestionar el procés de tractament del català com a llengua

vehicular i d'aprenentatge, articular els aspectes referents al tractament de les llengües curriculars i,

alhora fer de la llengua catalana un instrument de cohesió social en un marc plurilingüe.

Procés del que depèn

Aquest projecte depèn del procés estratègic PS0 “Planificar i Organitzar el Centre”.

Responsabilitats

Elaboració.......... Coordinació Lingüística

Revisió............... Cap d’estudis

Aprovació........... Consell Escolar (President)

El manteniment i la distribució del contingut d’aquest document és també responsabilitat de

Coordinació Lingüística.

Vocabulari

D’acord amb la norma ISO 9000:2015






Context sociolingüístic.

1.1. Ús de la llengua. Alumnat

De l’estudi efectuat el 2005/2006 se’n deduïa que el 75% de l'alumnat del centre era nascut a Catalunya, però un 17 % ho

havia fet fora de l'Estat. A l'ESO els nascuts fora de l'Estat arribaven a ser fins el 20%, mentre que altres nivells el seu

valor no era tan elevat: al batxillerat representaven el 16% , als cicles formatius aquest valor era del 15 % per als de Grau

Superior i del 6 % per als de Grau Mitjà. En conjunt entre els nascuts fora de l'Estat, el 66% provenien de Llatinoamèrica,

els seguien amb menor proporció i per aquest ordre els procedents de països de la CEE, de l'Europa de l'Est, de l'Àsia i

l’Àfrica.

L’any 2011 l’enquesta realitzada a nivell professorat, alumnes i alumnes nouvinguts aportava les dades següents:

El 65,30% de l'alumnat d’ESO era nascut a Catalunya, un 2,04% a la resta de l’Estat i un 32,65% fora d’Espanya. A

nivell de Batxillerat les xifres eren d’un 53,33% nascuts a Catalunya, 6,66% a la resta de l’Estat i el 40% fora de l’Estat i

a nivell de cicles formatius les dades eren: 87,88% nascuts a Catalunya, 3,03% a la resta de l’Estat i un 9,09% fora de

l’Estat.

Amb aquestes dades resultava difícil fer una comparativa perquè molt possiblement l’enquesta utilitzada no recollia les

mateixes dades, el que sí es feia evident era que a nivell d’ESO els nascuts fora de l’Estat passaven d’un 20% a un

32,65%

D’aquell primer estudi, se’n deduïa també que, a nivell general de l'Institut, els alumnes manifestaven que la llengua

castellana era la majoritàriament parlada amb un 42%, i que el català es situava en un 34 %. Un 20 % deien utilitzar

indistintament ambdues llengües. Finalment es comentava que a nivell familiar, el 54% utilitza el castellà i el 42% la

llengua catalana. A l’estudi realitzat l’any 2011, però, les preguntes realitzades no s’ajustaven a les realitzades l’any 2004.

Enquestes realitzades el 2016.

Sumant l’ESO i el Batxillerat, les enquestes realitzades el 2016 registren que el 55,87% de l'alumnat

del centre és nascut a Catalunya, un 2,85% a la resta de l'Estat espanyol i un 41,28% fora de l'Estat.

Entre els nascuts a fora de l'Estat, les enquestes indiquen que un 51,85% són castellanoparlants, i la

resta provenen sobretot de l'Àsia i l'Àfrica, i en menor grau d'Europa. Les llengües d'aquests alumnes

són: anglès, francès, romanès, albanès, àrab, pular, wòlof, xinès, panjabi, indi.

Segons les enquestes, un 40,89% dels alumnes de l’institut manifesten que senten el castellà com a

llengua pròpia, un 20,27% que ho és el català, un 26,46% tant el català com el castellà, i un 12,37

manifesta tenir altres llengües pròpies.

Pel que fa a la docència, les enquestes manifesten que la llengua catalana és la llengua d'ús habitual a

l'ensenyament: un 58% dels alumnes assenyalen que la majoria de classes s'imparteixen en català,

mentre que un 40,53% indiquen que totes hi estan impartides.

D’acord amb els resultats obtinguts, un 75,36% dels alumnes utilitzen el català per a redactar els

treballs de les matèries; un 81,49% redacta els exàmens en català; un 72,14% desenvolupa en català

les exposicions orals. El 87,50% dels llibres de text són en català. Del total dels alumnes, un 89,96%

declara que el català és una llengua important, i un 10,04% que no ho és.

Cal remarcar que 77,78% dels alumnes es dirigeixen als nouvinguts castellanoparlants en castellà i

que 14 alumnes de l'aula d'acollida castellanoparlants (51,85%) admetien que es comunicaven només

en castellà. Que el professorat se'ls adreçava majoritàriament en llengua catalana, tret d'un 14,29%

que ho feia en castellà. Tot l'alumnat de l'aula d'acollida considerava que és important i necessari

aprendre la llengua catalana.






Les enquestes del curs 2010-2011, es troben recollides en el SGQ. PSD-RG-CL-001 (professors)

PSD-RG-CL-002 (alumnat) i PSD-RG-CL-003 (alumnes nouvinguts).

1.2. Entorn

El centre, situat entre Gràcia i Sant Gervasi, es troba ubicat en una zona de Barcelona on la llengua

catalana té un ús habitual important. De totes maneres amb la important arribada de nouvinguts

provinents sobretot de Llatinoamèrica l'ús habitual del castellà ha anat augmentant sensiblement. Per

aquest motiu, des del curs 2006-07, el centre ha estat dotat d’una aula d’acollida on es realitza la

immersió lingüística dels alumnes nouvinguts. L’aula ha estat ocupada per una mitjana anual de 24

alumnes. El professor responsable disposa d’un suport institucionalitzat en la persona de l’Assessora

Lingüística i de Cohesió (ALIC) i anteriorment havia comptat amb les actuacions del Pla Educatiu

d’Entorn de Gràcia impulsat des del Consell de Districte del barri de Gràcia.

S’ha detectat un increment d’alumnes de procedència asiàtica i també africana que requereixen un

treball d’acollida lingüística més intens i prolongat en el temps.

2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge

2.1.1. La llengua catalana, vehicle de comunicació i de convivència

2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació

La llengua catalana és la llengua vehicular en les diferents activitats acadèmiques que es realitzen al

centre. Aquesta llengua és l'eina de cohesió i d'integració entre totes les persones del centre i és el

vehicle d'expressió de les diferents activitats acadèmiques i administratives. Les intervencions i

col·laboracions externes que en moments determinats es puguin produir també utilitzaran com a

llengua vehicular la llengua catalana. Els materials que s'utilitzin es procurarà que estiguin escrits en

aquesta llengua. Els departaments didàctics impulsen sortides curriculars, participacions en

certàmens, concursos, projectes externs amb què es promou l'ús individual, relacional i social de la

llengua catalana entre l'alumnat.

2.1.1.2. El català, eina de convivència

La utilització de la llengua catalana com a llengua vehicular no queda restringida exclusivament a

l'àmbit de les activitats d'aprenentatge. El centre té consciència sobre la necessitat que el seu ús formi

part de la comunicació quotidiana en tots els àmbits de convivència i relació que s'hi donen. Les

activitats que es desenvolupin en els diversos espais del centre i que afectin qualsevol dels sectors de

la comunitat educativa tindran cura de fer-se en llengua catalana. Els missatges que es puguin generar

des del centre cap a l'exterior utilitzant diverses formes de comunicació procuraran també tenir la

llengua catalana com a manera pròpia d'expressar-se.

2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana.


Des de l'àrea de llenguatge es treballa l'ús oral de la llengua catalana en tots els cicles desplegant les

competències lingüístiques i comunicatives en aquest àmbit, i promovent la participació de l'alumnat.






Cada professor imparteix les classes en la seva variant de la llengua catalana tot i observant i

adaptant-se a la llengua estàndard. També es treballen els diversos registres de la llengua d'acord amb

els aspectes curriculars que s'han de dur a terme, si bé el registre estàndard és prioritari en l’activitat

acadèmica. De forma gradual es treballen en l'àrea de llenguatge diverses modalitats de textos orals

(entrevistes, diàlegs, dramatització, argumentació...), afavorint l’aprenentatge de les habilitats

prosòdiques, les lectures dramatitzades i les exposicions orals. Des de la resta d'àrees també es

desenvolupen activitats que promoguin la pràctica de la llengua oral i de les destreses comunicatives,

desenvolupant textos de diverses modalitats, especialment expositius i argumentatius, i potenciant les

exposicions. És un objectiu de curs l’aplicació de pautes generals per a la realització d’exposicions

orals a classe a 1r i 2n d’ESO.


L'ensenyament de la lectura i l'escriptura es duu a terme desplegant els enfocaments competencials.

Es responsabilitza l'alumnat del propi procés d'aprenentatge i se'l fa copartícep del procés avaluador

d'aquestes competències, tot i compartint amb ells els objectius que convé assolir. Es fomenta

l’escriptura de diverses tipologies textuals i literàries, individualment i en contextos de participació

grupal. S’impulsa la lectura com a base per a la construcció de la competència lingüística. En

l’assignatura de llengua catalana es concreta l’esforç de tot l’equip docent pel que fa al mestratge de

les habilitats lectores i de producció escrita, vetllant per la correcció lingüística i la qualitat de

l’expressió. És un objectiu de curs l’aplicació de pautes generals per a la confecció i presentació dels

dossiers de final d’unitat a 1r i 2n d’ESO.

Des del curs 2016-17 s’implanta com a objectiu de curs la correcció de les faltes lingüístiques a totes les

proves descomptant 0,1 per incorrecció a un màxim d’1 punt (amb l’excepció d’un topall de 2 punts a les

assignatures de Llengua catalana i literatura dels cursos de batxillerat.)

2.1.2.3. Relació llengua oral i llengua escrita

És convenient planificar activitats en què sigui present la interrelació de les quatre habilitats

lingüístiques en la majoria de les àrees curriculars. S’efectua una gradació pel que fa a la dificultat

de les activitats en cada nivell educatiu. És un objectiu de curs la creació de petits Projectes

interdisciplinaris de treball grupal com a Treballs de Síntesi realitzats al llarg del curs a 1r i 2n

d’ESO, potenciant en l’àmbit de les llengües l’expressió oral i escrita i la correcció lingüística. La

matèria de 1r d’ESO, Teatre Trilingüe, reforça l’expressió oral i escrita en català durant el 1r

trimestre del curs.

2.1.2.4. La llengua en les diverses àrees

Aconseguir que l'alumnat tingui un domini adequat de la llengua catalana és responsabilitat del

professorat de totes les àrees. Des de cada àrea d’aprenentatge es vetllarà perquè l'ús de la llengua

tant oral com escrita sigui el més acurat. Per aconseguir-ho es col·laborarà en la correcció dels

missatges que puguin formular els alumnes i es vetllarà per la seva bona expressió lingüística. Des

del curs 2016-17 s’implanta com a objectiu de curs la correcció de les faltes lingüístiques a totes les

proves de totes les matèries descomptant 0,1 per incorrecció a un màxim d’1 punt (amb l’excepció

d’un topall de 2 punts a les assignatures de Llengua catalana i literatura dels cursos de batxillerat.)






A l'aula l'equip docent emprarà metodologies que impulsin l'expressió oral i escrita amb suports

didàctics en català. Sempre que sigui possible es procurarà que els mitjans audiovisuals emprats

utilitzin la llengua catalana com a mitjà d'expressió. Des del curs 2015-16 se sistematitzen pautes

generals en totes les matèries per a la realització d’exposicions orals a classe. Les activitats

d'avaluació de les diferents àrees utilitzaran la llengua catalana com a llengua vehicular.

2.1.2.5. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells

Al centre es desenvolupen procediments organitzatius de la docència i la gestió de l'alumnat,

progressius i sistemàtics, que es concreten en documents com ara les programacions i els criteris

d'avaluació que es revisen conjuntament en els departaments. En l'àmbit de la tutoria, es traspassa la

informació dels alumnes d'un curs a l'altre als tutors. A les reunions de l’equip docent i a les juntes

d’avaluació s'efectua el seguiment de l'alumnat per part del professorat i es consensuen acords

docents. Els tutors de l’ESO es reuneixen setmanalment en reunions dirigides per la coordinació

pedagògica, i així mateix els tutors de Batxillerat.

Pel que fa a les col·laboracions amb altres centres docents en la continuïtat escolar dels alumnes, hi

ha coordinació amb els centres de primària de què es reben alumnes en el traspàs d’informació

presencial de l’alumnat rebut al 1r trimestre. Val a dir igualment que s’efectua un retorn d’informació

amb aquests centres de primària durant la 1a avaluació de 1r d’ESO consistent a comunicar

l’adaptació de l’alumnat a l’institut. S’acorden amb aquests centres de primària adscrits i preferents la

realització d’activitats entre l’alumnat de 6è i el propi tant a l’escola com a l’institut durant la 2a

avaluació. Tant amb les escoles de primària com amb els instituts de secundària dels districtes de

Gràcia i de Sarrià-Sant Gervasi, la direcció de l’institut hi manté reunions periòdiques.

2.1.2.6. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular

Disposem d'un procediment d'acollida incorporat al manual de serveis del centre del nostre Institut i

aplicat pels professors. A l'aula d'acollida es duu a terme una didàctica de la llengua catalana des

d'una metodologia d'ensenyament del català com a segona llengua, realitzant també un suport d’altres

assignatures tot i proporcionant als alumnes estratègies per a la seva comprensió i expressió. Des de

l'aula d'acollida es vetlla, en reunions i des de la tasca tutorial, per a la bona integració acadèmica i

escolar de l'alumnat nouvingut, i amb aquesta finalitat es col·labora amb el professorat del centre. El

conjunt del professorat adapta les assignatures a l'alumnat nouvingut d'acord amb la tipologia

d'aquests alumnes i les estratègies que s’acordin amb aquesta finalitat.

2.1.2.6.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials

El professorat de l'aula d'acollida és responsable de l'aprenentatge inicial de la llengua catalana

d'aquests alumnes, i compta amb la col·laboració de la docència transversal comuna de totes les

assignatures impartides en català, en el sentit que els professors es comprometen a adaptar

pedagògicament les assignatures a aquest alumnat, tractament pedagògic que ha de quedar recollit en

un Pla Individual gestionat pels tutors. Amb aquesta finalitat el tutor de l'aula d'acollida s'ofereix a

treballar amb ells. A l'aula d'acollida es reforcen igualment les habilitats lingüístiques necessàries per

al seguiment d'assignatures troncals (socials, naturals, etc.).






El tutor de l’AA decideix la incorporació gradual de l’alumnat nouvingut a l’aula ordinària en les

diferents matèries, d’acord amb el seu nivell de llengua. Així mateix, aquest tutor, vinculat al

departament de llenguatge, es coordina amb el professorat de català de l’ESO.

2.1.2.6.2. Alumnat sud-americà de parla hispana i altres

L'alumnat sud-americà de parla hispana s'integra a l'aula d'acollida i als grups corresponents de les

altres assignatures instrumentals segons la seva base i el procés d'aprenentatge que demostrin.

L’alumnat procedent d’altres països de parla no hispana s’integra inicialment a l’aula d’acollida el

major temps possible en funció del nombre total d’hores docents disponibles. L’objectiu que es

pretén és afavorir el més ràpid possible la seva incorporació a l’aula ordinària en algunes matèries, i

per tant la seva integració al grup classe.

El currículum de l'aula d'acollida s'adapta a la tipologia de l'alumnat i a l'alumne en concret d'acord

amb el seu perfil d'aprenentatge.

2.1.2.7. Atenció de la diversitat

El desenvolupament de la comprensió lectora i de la llengua oral i escrita, des del punt de vista de la

diversitat de l'alumnat, recolza en els següents recursos organitzatius i metodològics:

-Aula d’acollida per a l'alumnat nouvingut. (Realització de Plans Individuals.)

-Possibilitat de PI transitori a l’ESO, en qualsevol matèria, per a alumnes nouvinguts d’incorporació

recent a l’aula ordinària, que havent assolit el nivell A1 o A2 de llengua catalana a l’aula d’acollida,

han d’adquirir les habilitats lingüístiques acadèmiques corresponents a un nivell intermedi de català

(B1).

-Unitat de suport d'educació especial (USEE) que atén alumnes que no tenen prou autonomia

personal per a l'aprenentatge col·lectiu. (Realització de Plans Individuals segons les pautes que

s’especifiquen a les corresponents resolucions del Consorci d’Educació.)

-Distribució de l'alumnat en grups d'ampliació (3), seguiment (2) i reforç (1), i realització de Plans

Individuals en casos necessaris. S’aplica des del curs 2015-16 una nova organització a 1r d’ESO (tres

grups heterogenis de 20 alumnes) com a curs de transició entre la primària i l’ESO; i s’augmenten els

agrupaments flexibles a 2n, 3r i 4t d’ESO (a les Socials de 1r i 2n d’ESO, a les Ciències Naturals de

1r, 2n i 3r d’ESO, a més dels agrupaments flexibles tradicionals a tot l’ESO de Català, Castellà i

Matemàtiques), per tal que l’alumnat en el seu conjunt obtingui uns resultats òptims segons les seves

capacitats.

Per tal de poder dur-ho a terme, resulta indispensable la coordinació dels equips docents dels

diferents grups i la col·laboració amb els serveis educatius externs (CSMIJ, Serveis Socials, EAP,

etc).

A nivell del Batxillerat, des del curs 2016-17 els alumnes d’origen nouvingut es beneficien d’una

inscripció gratuïta a l’EOI de la Vall d’Hebron per estudiar un curs regular de llengua catalana,

gràcies a l’acord entre les EOI i els centres educatius de secundària impulsat per Consorci

d’Educació.






Informem així mateix els alumnes d’origen nouvingut de 4t d’ESO i Batxillerat sobre les proves

oficials de Català organitzades per la Secretaria de Política Lingüística, per tal que puguin certificar

llur nivell adquirit de llengua.

2.1.2.8. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua

El centre estableix una programació curricular i una avaluació que consolida l'ús del català. Tenint

present que la llengua d'ús habitual és el català, s'organitzen activitats de manera extraordinària per

potenciar-ne l’ús. En aquest sentit cal destacar els concursos literaris que s'organitzen en la Diada de Sant

Jordi, així com altres activitats culturals i sortides organitzades des dels diferents departaments

acadèmics. Els alumnes de 1r d’ESO participen al Concurs de lectura en veu alta organitzat per la

Fundació Enciclopèdia Catalana. Des del curs 2015-16 participem a premis escolars per potenciar

l’escriptura en llengua catalana com ara els premis Sambori (narrativa) i Pissiganya (poesia i dibuix)

convocats per Òmnium Cultural. Així mateix, l’optativa de 3r d’ESO Escriu un conte, potencia les

habilitats d’escriptura en llengua catalana de l’alumnat.

2.1.2.9. Avaluació del coneixement de la llengua

L'avaluació de la llengua forma part del procés d'ensenyament-aprenentatge. Aquesta avaluació

permet mesurar el grau d'assoliment dels objectius plantejats i alhora serveix per responsabilitzar

l'alumnat del seu propi aprenentatge. S'aplica prioritàriament des de les assignatures de llengua i

literatura, però la seva valoració és extensiva a la resta de les matèries. Els resultats de l'avaluació són

un element important a l'hora de seguir el desenvolupament del currículum i de proporcionar una

atenció personalitzada. Es realitzen simulacres de les proves oficials de competències bàsiques (3r

d’ESO) i d’avaluació diagnòstica (4t d’ESO) per afavorir les capacitats de l’alumnat en aquestes

proves. Com a objectiu pedagògic de centre, s’inclouen activitats a les programacions d’aula, de totes

les matèries de l’ESO, que tinguin el mateix format que el de les proves de Competències Bàsiques.

Així mateix, des del curs 2016-17 es fa extensiva la correcció de les faltes lingüístiques a totes les

proves de totes les matèries, descomptant 0,1 per incorrecció a un màxim d’1 punt (amb l’excepció

d’un topall de 2 punts a les assignatures de Llengua catalana i literatura dels cursos de batxillerat.)

2.1.2.10. Materials didàctics

A l'hora de seleccionar llibres de text, materials didàctics i materials complementaris (diccionaris,

textos reals, recursos audiovisuals...) se segueixen criteris pedagògics compartits. Cada departament

els concreta segons les necessitats del disseny curricular propi i de les seves àrees acadèmiques.

La Comissió d'Atenció a la Diversitat (CAD) aporta criteris sobre els materials més adequats per als

alumnes que necessiten adaptacions del currículum i una atenció individualitzada segons les seves

necessitats d'aprenentatge.

2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe

2.1.3.1. Informació multimèdia

Les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement utilitzades al centre (pàgina web, Moodle, Bones

Notes, programari específic) així com altres elements multimèdia incorporats al funcionament






quotidià de l’institut (control d’incidències, programari de gestió de la qualitat i de gestió en general)

compleixen de manera rigorosa l’enunciat en l’apartat 2.1.1.1. d’aquest projecte.

2.1.3.2. Usos lingüístics

El professorat del centre és conscient de la complexitat sociolingüística i cultural de la societat

catalana. En conseqüència, els equips docents i de manera especial el professorat de l'àrea de

llenguatge, treballen explícitament els usos lingüístics de l'alumnat per tal d'aconseguir que la llengua

catalana sigui d'ús habitual. Tot l'equip docent està implicat en aquesta tasca, no només el professorat

de l'àrea de llengua.

Durant el 2016 s’ha dut a terme una observació pautada de l’ús de la llengua catalana en espais no

lectius. Pel que fa als resultats cal assenyalar aquestes dades:

-als passadissos entre classes alguns alumnes es parlen en català

-a l’esbarjo, al carrer, al menjador, alguns alumnes es parlen en català

-la majoria d’alumnes s’adrecen en català als professors, a la consergeria i la secretaria

-alguns alumnes parlen en català als nouvinguts

-la majoria de personal no docent parla en català a l’alumnat

-la majoria de professors parlen en català a l’alumnat fora de l’aula

-alguns professors parlen en català a l’alumnat nouvingut fora de l’aula

2.1.3.3. Diversitat lingüística

El centre vetlla perquè la llengua catalana, en la mesura que és llengua pròpia de Catalunya, sigui

assolida com a competència plena per part de tot l'alumnat. Alhora es posen els mitjans perquè la

llengua castellana sigui igualment assolida i així tots els alumnes gaudeixin de les mateixes

oportunitats. Es valoren les varietats lingüístiques de l'alumnat com un enriquiment. Així mateix,

s’intenta integrar en la mesura del possible les llengües familiars dels alumnes d’origen estranger o

de doble nacionalitat en les activitats culturals del centre, tot i atorgant-los un reconeixement cultural

en les dinàmiques acadèmiques.

2.1.3.4. Català i llengües d’origen

En l'aprenentatge de la llengua catalana és important el reconeixement i valoració de la llengua

d'origen de l'alumnat. En aquest procés cal preveure la llengua familiar de l'alumnat, així com els

seus trets culturals i identitaris. Els equips docents tenen present aquesta pluralitat lingüística per

millorar l'aprenentatge.

2.2. La llengua castellana

2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana

2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana






El centre té en compte la realitat sociolingüística de l'alumnat. Hi ha continuïtat i coherència

metodològica entre el que es fa en català i el que es fa en castellà. L'alumnat a final d'etapa assoleix

un bon nivell de llengua castellana.


En el marc de l'assignatura de Llengua castellana i literatura, es promouen els enfocaments

competencials, i es treballa habitualment la llengua oral en tots els cicles i les diverses modalitats de

textos orals (entrevista, conversa, dramatització, argumentació...), potenciant l’aprenentatge de la

prosòdia.


Se segueix l'enfocament metodològic que dóna el currículum i es despleguen les competències

lingüístiques en aquest àmbit. Les activitats que es proposen de lectura i escriptura tenen uns

objectius clars i s'estableixen mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues habilitats. Les

activitats estan seqüenciades en funció del procés d'ensenyament i integrades en una dinàmica

progressiva d’aprenentatge. Es treballa coordinadament amb el professorat de llengua catalana.

Des del curs 2016-17 se sistematitza el descompte per faltes lingüístiques a totes les proves de

Castellà descomptant 0,1 per incorrecció fins a un màxim d’1 punt a l’ESO, i 2 punts a les

assignatures de Llengua castellana i literatura dels cursos de batxillerat.

2.2.1.4. Activitats d’ús

S'imparteix l'assignatura de Llengua castellana i literatura i es té en compte la diversitat de l'alumnat.

El centre destina recursos que permeten fer un tractament diferenciat en funció del nivell de l'alumnat

i la seva diversitat. En aquesta línia, s'imparteix la matèria en grups de nivell d'ampliació i de

seguiment del currículum. Puntualment hi ha activitats d'incentivació de la llengua castellana,

consensuades per l'equip docent. Així mateix, des del curs 2015-16, es potencia la llengua castellana

en la matèria de 1r d’ESO Teatre trilingüe, que s’imparteix completament en castellà a la 3a

avaluació.

2.2.1.5. Alumnat nouvingut

En una primera fase el centre assegura un nivell bàsic de llengua catalana de l'alumnat nouvingut.

L'alumnat nouvingut que no té coneixements de llengua castellana s’integra a l'aula ordinària

d’aquesta assignatura en un grup de seguiment, i rep una atenció pedagògica individualitzada per tal

que en acabar l'ensenyament pugui haver assolit els coneixements bàsics d'ambdues llengües oficials.

2.3. Altres llengües

2.3.1.Llengües estrangeres.

2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa.






D'acord amb la normativa, al 1r curs d'ESO s'inicia el coneixement de la llengua estrangera, l'anglès.

De manera motivadora s'inicia amb l'estudi del vocabulari relacionat amb l’entorn i la utilització de

frases senzilles que descriuen la vida diària dels alumnes el que permetrà anar-se endinsant en la

reflexió gramatical i l'aprenentatge de les estructures bàsiques, tot partint de zero, per tal de connectar

amb coneixements que l'alumne ja té adquirits.

Des del curs 2012-2013, la direcció del centre dintre del marc del Pla Estratègic de Centre, ha

impulsat un projecte plurilingüístic per implementar les hores en llengua anglesa, afavorint

l’aprenentatge d’altres matèries en aquesta llengua.

Des del curs 2013-2014, l’alemany, com a segona llengua estrangera, s'introdueix des de 3r de l'ESO

com a matèria optativa per als alumnes que ho desitgin. De moment no s’imparteix la llengua

francesa a l’institut.

2.3.1.1.1. Desplegament del currículum

El desplegament del currículum de la 1a llengua estrangera es fa seguint la normativa de la

Generalitat i tal com s'indica a bastament en els apartats de les programacions i el projecte curricular

del departament d'Idiomes. A l'inici de cada any escolar i de cada cicle, tant a la secundària

obligatòria com a la postobligatòria es fa un repàs de conceptes coneguts i es va ampliant

progressivament amb l'objectiu de consolidar i fer interioritzar el coneixement de la llengua

estrangera. L'aprenentatge d'una llengua és cíclic i repàs rere repàs seguit de la corresponent

ampliació i matisació permet que es vagi assolint el seu coneixement.

2.3.1.1.2. Metodologia

Com a centre de dues línies s'imparteix l'anglès en els dos grups classe, dividint aquests grups a

l’ESO en tres nivells: ampliació, seguiment i reforç. El nivell d'idioma que s'hi treballa és bàsic,

segons l'alumnat de cada moment. Les particularitats d'alguns d'aquests alumnes fan que calguin

adaptacions curriculars, o bé de Plans Individuals si escau, en el grup de reforç.

Pel que fa al grup d'ampliació de l’ESO, segueix el mateix llibre que la resta, però fa activitats

d'ampliació i acostuma a tenir un rendiment i un nivell de comunicació oral millor.

A Batxillerat es compta, sempre que la disponibilitat horària del professorat d’anglès ho permet, amb

una hora B per millorar l'expressió oral.

Tot el treball realitzat a l’aula per treballar l’anglès i l’alemany, es recolza, gairebé sempre, en

metodologies motivadores que aprofiten al màxim els recursos TIC TAC del centre (pissarra digital,

àudio, vídeo, enregistraments elaborats pels alumnes...)

2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

Tant a l’ESO com al Batxillerat s’utilitzen llibres de text homologats que compten amb l’aprovació de

l’equip de professorat que imparteix la matèria. S’està fent un pas progressiu per utilitzar recursos

multimèdia actuals en lloc d’utilitzar els fins ara tradicionals llibres de lectura per afavorir

l’adquisició i la comprensió d’un llenguatge actual i ric en matisos, amb l'excepció de 2n curs de

Batxillerat, en el qual cal dedicar més temps per preparar les proves específiques de selectivitat.






2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

Al departament d'idiomes es disposa de material audiovisual que s'utilitza quan es creu necessari.

S'utilitzen també activitats programades des d'internet per les editorials i que permeten complementar

el material didàctic de cada nivell. S'aprofiten també diversos links útils per a la pràctica i ampliació

dels coneixements de la llengua estrangera. A l'aula es fan projeccions que permeten una participació

més general i directa en activitats que, prèviament preparades, faciliten la comprensió de la matèria i

li donen més rendibilitat. Al Batxillerat, a més, s’utilitza habitualment l’enregistrament dels alumnes

a l’aula per analitzar-los posteriorment.

2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres

2.3.1.2.1. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera

Els valors integrats en els continguts dels textos que es treballen en l'aprenentatge de les llengües

estrangeres són els que estan lògicament d'acord amb la filosofia de l'institut, amb el Projecte

Educatiu de Centre i amb el seu Projecte Curricular de Centre.

La llengua de referència per comparar aspectes gramaticals, d'estructura lingüística i fins i tot

sociològics serà el català en primer terme i el castellà si és necessari. Els valors d'interès per a

l'aprenentatge, el respecte per altres costums, maneres de viure i diferents maneres de pensar estan

integrats en els continguts de l'aprenentatge de totes les llengües que s'estudien al centre.

2.3.1.3. Projectes plurilingües.

El projecte plurilingüe iniciat comporta diferents actuacions segons el nivell educatiu.

1r ESO, 2n ESO, 3r ESO, 4t ESO: 1hora per setmana d’Educació Física (50 % de la matèria) en anglès,

amb la intenció de continuïtat en els propers anys. Es creen continguts en anglès, amb el recurs a les

plataformes Moodle i Quizzlet, i es potencien les dinàmiques orals en aquesta llengua estrangera.

A 1r d’ESO s’imparteix l’assignatura Teatre trilingüe (en anglès a la 2a avaluació).

2n ESO: s’imparteix parcialment en anglès (50%) la matèria optativa, alternativa a la de religió,

Maps.

3r ESO: la matèria Cultura i valors ètics s’imparteix parcialment (50%) en anglès.

3r d’ESO i 4t ESO: s’ensenya la llengua alemanya com a optativa.

4t d’ESO i 1r Batx.: es pot oferir als alumnes amb bon nivell d’anglès la possibilitat de fer un curs

intensiu de preparació (en horari extraescolar, amb un professor contractat per l’AMPA) per obtenir

un títol oficial (B1, B2) al llarg del curs escolar. Amb aquest propòsit, el departament d’Idiomes de

l’institut promou la sol·licitud de preinscripció a l’examen oficial de les EOI. Cal destacar, d’altra

banda, la col·laboració iniciada per l’EOI de Sarrià-Sant Gervasi amb els centres educatius públics

del districte, oferint als alumnes la possibilitat d’un curs preparatori als exàmens oficials.

Són, doncs, objectius de centre en curs d’acompliment:

-Sensibilització i informació a l’alumnat de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat i famílies sobre la

possibilitat d’obtenir un títol oficial en llengua anglesa.

-Promoció de la inscripció a l’examen oficial de l’EOI.






El departament d’Idiomes assessora i guia els alumnes en el procés d’inscripció individual a les

proves oficials d’idiomes. Es col·labora igualment amb altres escoles a l’hora d’informar sobre els

cursos més adients a l’EOI per a cada tipus d’alumne segons el seu nivell, dins un pla de cooperació i

complementarietat entre escoles del districte i l’EOI.

2.4. Organització i gestió

2.4.1. Organització dels usos lingüístics

2.4.1.1. Llengua del centre

El centre ha acordat que la seva llengua de comunicació d'ús habitual és la llengua catalana. Tots els

textos que es fan servir per a comunicar-se entre els diferents sectors educatius utilitzen aquesta

llengua. Els documents interns de comunicació entre el professorat, així com els que s'utilitzen en els

organismes on hi ha representats diferents sectors, com el Consell Escolar, el català és la llengua

emprada. Els rètols, els cartells i la retolació general són en llengua catalana. Es procura i es

supervisa que aquest acord d'utilització de la llengua catalana sigui efectiu a tot nivell.

2.4.1.2. Documents de centre

Pel que fa a la documentació estratègica del centre, PEC, NOFC, DCC, així com les programacions i

altres documents que se’n deriven, ens remetem al paràgraf anterior (2.4.1.1.)

2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge

En general, en tots els documents del centre es procura que el llenguatge utilitzat no sigui una eina

que comporti intrínsecament elements de discriminació de tipus sexista. Per tal d'aconseguir-ho, en

redactar-se els textos i documents sempre es preferirà substituir paraules i expressions amb

connotacions discriminadores per d’altres que siguin neutres.

2.4.1.4. Comunicació externa

En tots els documents que es redacten al centre (actes, comunicats, informes, certificats,...) s'utilitza

la llengua catalana. També s'utilitza aquesta llengua quan cal fer comunicats per adreçar-se a

persones físiques o jurídiques no pertanyents directament a la comunitat educativa residents en

l'àmbit lingüístic català.

S'atenen les peticions en llengua castellana, aquestes es respondran en format bilingüe català/castellà

si expressament es reclama una comunicació en llengua castellana.

Durant el període d'acollida de l’alumnat i les famílies nouvingudes, s’utilitzen comunicats bilingües

en català i en la llengua d’origen dels nouvinguts (documents administratius editats pel Departament

d’Ensenyament de la Generalitat).

2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies






La llengua catalana és la llengua d'ús i de treball al centre. Aquesta és la llengua que s'utilitza per a la

projecció interna i externa. S'utilitzarà la llengua catalana en el contacte amb les famílies, entenent

que aquesta pràctica facilita la integració d'aquelles que no tenen l'idioma català com a propi. Amb

tot, s’atendran adequadament les famílies que el desconeguin (Mediació lingüística 2.4.2.2.).

Aquest acord el duran a terme tots els membres del claustre de professors, així com el personal

administratiu de secretaria i consergeria.

2.4.1.6. Educació no formal.

2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal

La llengua d'ús habitual en l'organització i la realització de serveis d'educació no formal al centre serà

la catalana. Aquest criteri prevaldrà al menjador, tallers d'estudi i en altres activitats en la

comunicació que s'hagi d'establir amb els alumnes, i en els missatges i informacions que calgui donar

als pares i a altres membres de la comunitat educativa. El centre es coordina amb aquestes empreses i

amb el personal que hi treballa per tal de vetllar i promoure que s'adrecin en català a l'alumnat i

viceversa. La formació d'aquestes persones, en cas que no dominin el català, ha d'anar a càrrec de

l'empresa que les contracta.

2.4.1.6.2. Activitats extraescolars

En l'organització i desenvolupament d'activitats extraescolars se segueixen els criteris que s'han

establert en el Projecte Lingüístic. En aquestes activitats s'utilitzarà la llengua catalana per adreçar-se

a l'alumnat i es procurarà també que aquest en participar-hi faci ús d'aquesta llengua. El centre

supervisa les activitats per tal de garantir-ne la qualitat. Les empreses contractants, però, són les

responsables que el seu personal tingui el domini necessari del català, i en tot cas els correspondrà a

ells de fer-los una formació adient.

2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses

En totes les activitats extraescolars es procurarà que en la comunicació s'utilitzi la llengua catalana.

Es vetllarà perquè en els rètols, avisos i documentació que calgui utilitzar per al seu desenvolupament

s'empri sempre la llengua catalana.

2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu

2.4.2.1. Actituds lingüístiques

El centre té ben assumit el principi de la Declaració Universal de Drets Lingüístics segons la qual

tothom té dret a ésser reconegut com a membre d'una comunitat lingüística i, si s'estableix en el

territori d'una altra, té el dret i el deure de mantenir-hi una relació d'integració. Aquest principi es

treballa en el currículum en les diferents matèries, així com des de les tutories.

En cas de conflicte s'actua directament amb les famílies i les persones afectades i des de l'àmbit que

correspongui.

2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació)






En totes les activitats administratives, les comunicacions entre el centre i l'entorn s’efectuen en llengua

catalana. Aquelles persones que expressament ho demanen, perquè no entenen el català (especialment

nouvinguts), se'ls pot atendre en castellà, o bé en anglès si desconeixen el català i el castellà. Així mateix,

es pot recórrer a serveis de traducció de llengües estrangeres asiàtiques i africanes, sobretot des de la

tutoria de l’aula d’acollida amb què es coordinen les tutories de l’aula ordinària. Disposem del Servei de

Traducció-Mediació de l’Ajuntament de Barcelona.

2.4.3. Alumnat nouvingut

Partint del principi que el català és la llengua d'ús habitual, la relació amb l'alumnat nouvingut

s’efectua prioritàriament en català. Als cicles d'ESO es garanteix una atenció individualitzada en un

cert nombre d'hores a l'aula d'acollida. Al Batxillerat, els alumnes nouvinguts tenen dret a una

exempció de català amb una adaptació pedagògica concretada en un Pla Individual. En el cas que

se’ls denegui l’exempció per raó d’haver estat escolaritzats a 4t d’ESO, l’alumnat nouvingut continua

tenint dret a un Pla Individual en l’assignatura de Llengua catalana i literatura en un segon any

d’escolaritat. Igualment es facilita informació perquè puguin incorporar-se als cursos de llengua

catalana que s'organitzen des del Consorci per a la Normalització Lingüística.

2.4.4. Organització de la programació curricular.

2.4.4.1. Coordinació entre nivells

Existeix una coordinació general en tots els nivells educatius. El professorat de llengua catalana i de

llengua castellana està integrat en el mateix departament de Llenguatge on es precisen objectius

curriculars i on es comparteixen criteris metodològics i procedimentals. Existeix també una

coordinació amb el professorat de llengües estrangeres per tal que el desplegament curricular sigui

coherent.

2.4.5. Biblioteca escolar

La majoria de llibres adquirits per la biblioteca del centre són en llengua catalana; també s'incorporen

documents en llengua castellana i en llengües estrangeres curriculars com l'anglès i l'alemany (segons

les necessitats de cada departament). La biblioteca també disposa d’un fons de llibres en francès.

El nostre centre col·labora amb la biblioteca Jaume Fuster en activitats de foment de la lectura i accés

a la informació.

2.4.5.1 Accés i ús de la informació.

El català és la llengua vehicular en les comunicacions i en l’administració de la biblioteca. Des de la

biblioteca s’organitzen activitats transversals entorn a la celebració d'esdeveniments destacables

d’interès cultural o acadèmic. En aquestes activitats s'utilitza la llengua catalana com a llengua d'ús

habitual i si convé també es fan servir altres llengües que es treballen en el currículum.






2.4.6. Pla de lectura de centre / Activitats de foment de la lectura

Actualment no es disposa d’un PLEC oficial. Tanmateix, s’impulsa la lectura des de tots els

departaments, especialment des del departament de Llenguatge amb les assignatures de Llengua

catalana i literatura i Llengua castellana i literatura, així com també des del departament d’Idiomes,

promovent la lectura d’obres literàries adequades al nivell escolar dels alumnes, i impulsant la seva

habilitat lectora d’una manera sistemàtica i continuada al llarg de la secundària obligatòria i del

Batxillerat. Amb aquesta finalitat, es recorre a la biblioteca del centre com a recurs per al foment i

difusió de la pràctica lectora. Es duen a terme activitats proposades des de la coordinació de la

biblioteca amb la participació dels diferents departaments: partint d’aspectes culturals concrets es

despleguen activitats literàries de lectura i participació, amb l’organització d’exposicions temàtiques

de llibres, que es difonen entre l’alumnat.

Des dels departaments de Llenguatge i de Llengües Estrangeres s’impulsen activitats de recitació,

lectura i entrevistes a escriptors (per exemple, els programes Lletres a les Aules de la Institució de les

Lletres Catalanes), i de difusió de textos literaris en el marc de les celebracions literàries de Sant

Jordi (celebració d’aniversaris d’escriptors, selecció monogràfica d’obres literàries...), i participant a

certàmens literaris escolars. Des de les assignatures de Llengua catalana i literatura i Llengua

castellana i literatura s’assisteix a la representació d’obres de teatre relacionades amb obres

literàries, a rutes literàries, museus d’escriptors, cinema, etc.

2.4.7.Projecció del centre

2.4.7.1. Pàgina web del centre

En la informació que s'exposa a la pàgina web del centre s'utilitza el català com a llengua vehicular.

En aquest espai s'hi pot trobar el conjunt de la informació que poden necessitar els diferents sectors

de la comunitat educativa: documentació, informació sobre els estudis, recursos del centre, les

sortides curriculars i les activitats programades des dels departaments, les extraescolars... així com la

notícia d’activitats i treballs desenvolupats pels alumnes, i els blogs dels departaments.

2.4.7.2. Exposicions / Treballs de recerca

Periòdicament s'organitzen exposicions de treballs dels alumnes relacionats amb les matèries i en

diferents àmbits d'interès. La llengua que s'utilitza com a fil conductor és la catalana, llevat que es

tracti d'una exposició relacionada específicament amb matèries per a l'aprenentatge de la llengua

castellana o les llengües estrangeres.

Els treballs de recerca efectuats a 4t d’ESO i al Batxillerat, així com en els Treballs de Síntesi en els

tres primers cursos de l’ESO, s’escriuen i es defensen en català.

En els treballs de recerca de 4t d’ESO i de Batxillerat, la llengua d’ús és, doncs, el català, amb

l’excepció de casos particulars (per exemple, en el cas d’alumnes nouvinguts hispanoparlants),

sobretot pel que fa a aquells treballs vinculats a una temàtica específica de la llengua i la cultura

castellana o anglesa. Els treballs de recerca de Batxillerat inclouen una breu síntesi o “abstract” en

català i anglès.






2.4.8.Intercanvis i mobilitat

No es duen a terme en l’actualitat aquests programes en l’ESO i el Batxillerat.

Control de canvis

Elaboració inicial

Revisió (sense canvis) curs 13-14

Revisió i actualització curs 2014-2015



Revisió any 2018