Proposta didàctica de Ramon Breu sobre el film 'Galileu

8/7/2019 Proposta didctica de Ramon Breu sobre el film 'Galileu'

1/7

GALILEU: CONTRA EL DOGMATISME DELPODER

Ramon Breu

APROXIMACI A LA PELLCULA

El film no t cap pretensi dabraar el conjunt de la vida de

Galileo Galilei, sin de crear un escenari des don representar de la

forma ms complexa possible el que significava, a mitjan segle

XVII, sostenir afirmacions que directament anaven contra la base

dunsdogmesqueerenabsolutamentimprescindiblesalEsglsia

daquell moment, necessitada doferir una imatge cuirassada,

imbatible,enfrontunaReformaqueanavaguanyantadeptesatot

arreu.

A lobra de Liliana Cavani es dna una gran importncia al debat i

als dilegs, plens de confrontaci filosfica, teolgica i

matemtica. Lentrevista fictcia amb Giordano Bruno; les classes

donades a les diferents universitats; les relacions amb els seus

alumnes; la vida quotidiana tenen una utilitat basada en el retrat gaireb impressionista del temps de

Galileu. Tot plegat constitueix un quadre general que inclou un judici sobre les formes de control i

dintervenci usades pel poder per evitar levoluci i propagaci de determinades idees dinnovaci.

Contra tota la tradici aristotlica, que fonamentava les bases de la cincia en la inducci i

lobservaci, Galileuproposaunnoumtodehipottic-deductiu, centrat en lexperimentaci. La

realitat ja no ser concebuda des duns principis metafsics que imposen un sentit ltim al que

sesdev. La nova manera dentendre la naturalesa ressuscita la doctrina mecanicista dels atomistes,

teoria condemnada per les autoritats eclesistiques per considerar-la enemiga principal dels dogmes

cristians.

LacondemnadeGalileuperpartdeltribunaleclesisticsecentraenladefensaqueelcientficfade

lheliocentrisme, per en la base daquesta condemna hi trobem la impossibilitat dadmetre aquesta

nova concepci de la realitat, que destrueix els fonaments sobre els quals es basava la visi de

lUnivers per part de lEsglsia i el seu principi dautoritat. La Terra ja no ser el centre de

lUnivers, s un element ms, un petit element ms de lUnivers.

Galileucomacreadordelacinciamoderna,obrelesportesdelamodernitat. Elpensamentes

converteix en el fonament de lsser, donat que qualsevol fenomen considerat real ha de justificar-

se. Noms el pensament lliure de prejudicis, pot determinar lacci humana. Linvestigador, el

pensador, lhome en definitiva, adquireixen daquesta manera la seva plena dignitat exigint la

llibertat com a element indispensable per al progrs del coneixement.


2/7

El judici a Giordano Bruno mereix un comentari especfic. De fet, aquest judici serveix per

contraposar dues postures davant uns fets similars. Galileu i Bruno oposen les seves formes de

lluita i els seus plantejaments. Per en les dues actuacions sens presenta una realitat histrica:

lavenimparabledelaconscinciaidelprogrscapadevncerqualsevolpoder. Curiosament,

Giordano Bruno apareix amb la seva mort ms lliure que Galileu, tancat en les seves prpies

contradiccions.

FITXA DEL FILM

Ttol original: Galileo.Nacionalitat: Italoblgara.Any de producci: 1969Direcci: Liliana Cavani.Argument i gui: Tullio Pinelli, Fabricio Onofri i Liliana Cavani.

Producci: Leonardo Pescarolo per a la Fenice Cinematografica (Vencia), la Rizzoli Films(Roma) i lEstudi per a films de llargmetratge (Sofia).

Consultor histric: Boris Ulianov.Fotografia:Alfio Contini.Muntatge: Nino Buragli.Msica: Ennio Morricone.Intrprets: Cyril Cusack; Gigi Ballista; Giulio Broggi; GheorghiCerkelov; Nicolai Doicev; Maia Dragomaska; Giampero Frondini; Lou

Castel...

Durada: 100 minuts.

ACTIVITATS

1.- Elabora la sinopsi del film.

2.- Els nombrosos picats i contrapicats del film posseeixen undeterminat significat. Escull-ne un de cada i comentals.

3.- Quins van ser els instruments cientfics que vadesenvolupar Galileu per als seus experiments?

4.- Quins van ser els descobriments astronmics de Galileu?

5.- Quina s la posici de Galileu davant la condemna de laInquisici? Compara-la amb la de Giordano Bruno.

6.-Quiva serlimmediatpredecessorde lesteoriesdeGalileu,

i que ja havia refutat les teories aristotliques?


3/7

7.- Una seqncia de la pellcula ens mostra lartista Bernini prenent uns apunts del PapaUrb VIII, i desprs el mateix Papa visitant el taller de lescultor. Amb quina finalitat? Quinsestilartstic dominavaenaquellapoca?Quinessnles sevescaracterstiquesmsdestacades?Algunes daquestes caracterstiques es manifesten en el projecte amb el qu treballa Bernini?

BRECHT I GALILEU

Discurs del cardenal inquisidor davant el Papa Urb VIII.

(...) Hom es podria demanar: Quin inters tan sobtat per una cincia tan allunyada com s

lastronomia! No s diferent, la manera com es mouen aquestes boles? Per no hi ha ning en

tota Itlia, des de lltim mosso destable, que grcies al mal exemple daquell florent no parli de

les fases de Venus, i que no pugui arribar a pensar tamb en tantes coses que a les escoles i a

daltres llocs sn declarades com a irrefutables. I aix s molt enutjs. Qu succeiria si tots

aquests, febles en la carn i inclinats a tots els excessos, creguessin noms en la sola ra, comaquest boig no para dexplicar-nos? Un cop han dubtat si el Sol va parar-se a Jeric, per qu no

poden dirigir els seus dubtes immunds a les collectes? Den que recorren de cap a cap els

oceans i no hi tinc res en contra!- han dipositat en una bola de llaut la confiana que abans

tenienenDu.AquestGalileijadejovehaviaescritsobrelesmquines.Amblesmquinesvolen

fer miracles! Per, quins miracles? En tot cas no necessiten de Du, i quina mena de miracles

podenser,doncs?Perexemple:nocalquehihaginidaltnibaix.Nohonecessiten.Aristtil,que

per a ells no val ni el que val un gos mort, ha dit i aqu s que el citen - : Si la llanadora teixia

per si sola , i el plectre tocava la ctara, als mestres artesans no els caldria fadrins, ni als amos

criats. I pensen que ara ja han arribat a aquest punt. Aquest mal home sap el que fa escrivint les

seves obres dastronomia en la llengua de les peixateres i dels marxants de llana, i no el llat.

Fragments de Brecht, Bertold: Vida de Galilei. Citat per C. Botifoll: Traa. Eumo Editorial,Vic, 1991.

REHABILITACI DE GALILEU AL CAP DE 359 ANYS

Cincia i fe es van reconciliar ahir al voltant de la figura de Galileu, que va ser rehabilitat per

lEsglsia Catlica en una solemne cerimnia al Vatic. Joan Pau II va reivindicar lortodoxia del

cientficnascutalsegleXVIa Pisaambun discurspronunciatalAcadmicaPontifciade Cincies.

Desprs de gaireb 360 anys sha fet justcia al gran astrnom, matemtic i fsic itali que laInquisicivacondemnarperherticel1633.ElpapaJoanPauIIvacloureahirpersempreaquest


4/7

captol dient que havia estat una incomprensi trgica i recproca. El pontfex va precisar que

aquesta incomprensi va portar la injusta condemna del cientfic, perqu les seves teories van ser

interpretades com una oposici entre el saber cientfic i la fe. Els estudis histrics duts a terme, va

indicar Joan Pau II, permeten afirmar ara que el dolors malents forma part del passat.

Galileu(1564-1642)vaserperseguiticondemnatperlaInquisiciperquhaviaafirmatunaveritatque ara sembla molt elemental, s a dir, que la Terra gira sobre ella mateixa i al voltant del Sol, i no

al revs. Per defensar la teoria de Coprnic que contrastava amb la Ptolomeu, que semblava ms

dacord amb la narraci de les Sagrades Escriptures -, Galileu va ser exiliat de la seva terra nadiua.

El gran savi va publicar, el 1632, a Florncia, el llibre Dilegs sobre els dos sistemes mxims,

ptoleimacicopernic.Pocsmesosdesprs,vaserconvocatpeltribunaldelaInquisicideRoma.

Malgrat la protecci del gran duc de Toscana i de les bones relacions amb el mateix papa Urb

VIII, lastrnom de Pisa es va haver de presentar davant del tribunal. Per va ser un Galileu vell,

cansat i malalt el que va haver dafrontar el difcil procs, durant el qual va acabar abjurant. La

llegendahafetfamosaunafrasequeGalileunovapronunciarmai:Eppursimuovetanmateix,esmou referint-se al moviment de la Terra que el tribunal li havia fet negar. La frase ha servit de

bandera de desconfiana dels cientfics respecte als telegs del Vatic.

La publicaci duna part de larxiu secret del Vatic va permetre, lany 1984, estudiar una part dels

documents del procs. Aquests textos van confirmar la tesi que lerror de Galileu havia estat burlar-

sedelpapaUrbVIIIarrandelasevaobraDilegsdelsdossistemesmxims,cosaquenova

afavorir el dileg ser. La condemna del tribunal de la Inquisici no afectava, per, la infallibilitat

papal -segonsquehapuntualitzatunmembredelAcadmiaPontifcia deCinciesperquno

era una definici solemne del Papa en qestions de fe o moral.

Diari Avui. 1 de novembre de 1992

Activitats:

1.- Concreta el significat dheliocentrisme i degeocentrisme.2.- Analitza qu sentn perinfallibilitat papal.


5/7

CARTA DE GALILEU A GASSENDI (1633)

Froidmond i altres han decidit que parlar del moviment de la Terra s una heretgia, per en quina

situaci compromesa no es trobaran, i amb ells la Santa Esglsia, quan les demostracions,

observacions i deduccions certes mostrin que, tanmateix, la Terra es mou?

Fa uns quants anys (...) vaig elaborar una detallada memria dedicada a Cristina de Lorena, on,

recolzantenlautoritatdelamajorpartdelsparesdelEsglsia,intentavademostrarqueera un

abs molt greu fer intervenir tan sovint lautoritat de la Sagrada Escriptura en les qestions

cientfiques i dobservaci. Quan em trobi en una situaci menys aclaparadora us nenviar una

cpia, ja que ara estic a punt de traslladar-me a Roma per ordre del Sant Ofici, que acaba de prohibir

la venda del meuDialogo. Daltra banda s de bona font que els nostres reverends pares jesutes han

fet crrer entre les altes esferes que el meu llibre s ms execrable i ms pernicis per a la Santa

Esglsiaqueelsescrits deLuteriCalv(...).Elllibreterquemhapublicat lobraestdesolat,

perqu la prohibici de vendrel li ha fet perdre un benefici superior als dos mil escuts, ja que

almenys nestaven assegurades dues edicions. Respecte a mi, enmig de tants infortunis icontrarietats, el que ms mafligeix s haver de renunciar a la impressi del llibre i a continuar

altrestreballs,quejanopucesperarveurepublicatsmentreemquedivida,especialment aquells

relacionats amb el moviment de la Terra.

Per all que sobretot depassa qualsevol meravella, i que principalment ens va impulsar a donar-ne

compte a tots els astrnoms i filsofs, s el fet dhaver descobert quatre astres errants (els quatre

satllits de Jpiter), no coneguts ni observats per ning abans de nosaltres, que semblantment a

VenusoaMercurialentorndelsol,tenenlesrbitesalvoltantduncertastreprincipalssimentre

els coneguts, i ara el precedeixen, ara el segueixen, no allunyant-sen mai dins de certs lmits. I totes

aquestescosesvanserdescobertesiobservades fapocsdies, amblajudadunaulleraquevaiginventar, desprs dhaver rebut la illuminaci de la grcia divina (...)

I meravella ms gran encara, els astres anomenats fins avui nebuloses pels astrnoms sn

agrupamentsdepetitsestelsdisseminatsdemaneraadmirable;imentrecadaundells,perlaseva

petitesa i per la distncia gran a qu es troba de nosaltres, fuig de la nostra vista, de lentrecreuament

dels seus raigs en resulta aquell fulgor que, fins ara, sha cregut com una part ms densa del cel, apta

per reflectir els raigs dels estels i del sol. Nosaltres nhem observat alguns i hem volgut afegir-nhi

els dibuixos de dos...

Activitats

1.- A quins descobriments astronmics es refereixGalileu? Com observa els astres?

2.- Amb quina frase afirma el sistema heliocntric?

3.- Qu ha passat amb lobra que defensava la seva tesi?

4.- En quin sentit aquest text s una crtica al sistema

establert?


6/7

LA LLUITA PER LA CINCIA MODERNA

El nom de Galileu evoca el cientfic que en el trnsit del segle XVI al XVII va contribuir

decisivament al naixement de la cincia moderna, i lintellectual comproms en la defensa de les

seves idees, que fou perseguit per la Inquisici de Roma.

La revoluci cientfica dels segles XVI i XVII va modificar i ampliar les rees del saber sobre la

Natura i de lsser hum. Les aportacions de Galileu foren particularment importants per a la

constituci de la mecnica clssica, segons la qual tot lunivers es regeix per les mateixes lleis.

Aix feia que queds invalidada la fsica tradicional aristotlica que plantejava loposici entre el

mn sublunar, variable i corrupte, i el mon celest, inalterable i incorruptible. En aquest mbit del

coneixementdosobjectiusvanorientarla tascacientficade Galileu:elprimer foulajustificacidel

copernicanisme per tal dacabar amb la idea duna Terra en reps, situada al centre de lunivers; el

segon aconseguirlequacibsicadeladinmicamodernaF=mxa(Foraigualalproductedela

massa per lacceleraci).

Per el procs obert per la Inquisici contra Galileu el 1633 no es va dirigir tant a defensar el

geocentrisme,bastantanacrnicenaquellsmoments, comacondemnarelmtodedinvestigaci

adoptat en les cincies de la natura pels cientfics moderns, encapalats per Galileu. Aquests

cientfics elaboraven lesseves teories a partir de lobservaci delanatura i nobasant-seenla

revelaci continguda en les Sagrades Escriptures ni en la doctrina de lEsglsia. Galileu

simbolitzava lautonomia que, des del Renaixement, la Ra havia reclamat davant la Fe i la seva

guardiana, la jerarquia eclesistica.

LEsglsia, el poder, temia la defensa que el savi feia de la llibertat de conscincia, ja que cent anys

abansaproximadamentaquestaposicihaviaafavoriteldesenvolupamentdelaReformaprotestant.A partir del Concili de Trento, lEsglsia Catlica llana la Contrareforma per precisar la seva

doctrina i evitar dissensions internes que la poguessin debilitar. Els acusats dheretgia eren jutjats

pel tribunal de la Inquisici i, en el cas de ser trobats culpables, castigats. El film que ens ocupa

recreaelsprocessosdeGiordanoBrunoiGalileu.AdifernciadeGalileu,Brunoesvamanteniren

les seves conviccions cientfiques i per aix fou condemnat a morir a la foguera. Galileu, en canvi,

persalvarlavidavahaverdabjurar pblicamentdelessevesidees,quvaseguirmantenint en

privat o fora de la pennsula italiana fins la seva mort.


7/7

Abjuraci de Galileu

(Traducci prpia de la versi que ens dna lobra Vida de Galileo Galilei de A. Banfi)

Jo, Galileu, fill de Vicenzo Galilei de Florncia, a ledat de setanta anys, personalment

presenteneljudiciiagenollatdavantVosaltres,EminentssimsiReverendssimscardenals,quesou generals inquisidors en tota la repblica cristiana contra lhertica perversitat, al tenir davant

delsmeusullselssagratsEvangelis,quetocoamblesmevesmans,juroquehecregut,crecarai

amb lajut de Du creur en el futur tot all que considera, predica i ensenya la Santa, Catlica i

Apostlica Esglsia. Per com que he estat apercebut per aquest Sant Ofici mitjanant un precepte

a abandonar totalment la falsa opini de que el Sol s el centre del mn i que no es mou, i que la

Terranoselcentredelmniqueesmou,icomqueherebutdegudamentlordrequenopodia

considerar, defensar ni ensenyar de cap manera, ni de paraula ni per escrit, lesmentada doctrina, i

desprs dehaver-menotificatqueladitadoctrinascontrriaalesSagradesEscriptures, per

haver jo escrit i publicat un llibre en el qual tracto daquesta doctrina ja condemnada i aporto

raons molt eficaces en el seu favor sense aportar cap soluci, he estat jutjat com a sospitsdheretgia, s a dir, dhaver mantingut i cregut que el Sol s el centre del Mn i que resta immbil,

i que la Terra no ho s i es mou; per a tot aix, i amb el desig de voler apartar de les ments de les

seves Eminncies i de tot fidel cristi aquesta sospita sobre mi, justament concebuda; amb total

sinceritatiinfinitafe,abjuro,maldicidetesto elserrorsqueheexplicat,iengeneral,qualsevol

altre error, heretgia contrria a la Santa Esglsia.

Activitats

1.- Anota les acusacions de les que foren objecte en els seus processos Bruno i Galileu.

Diferencia- les segons siguin de carcter religis o cientfic.

2.-Elabora un petit informe sobre lactuaci de la Inquisici a lestat espanyol.

Cara de la Lluna tal com la devia haver captat el telescopi de Galileu, segons un gravat de l'poca.

Documents

Proposta didàctica de Ramon Breu sobre el film 'Galileu