Montserrat Bertran

TRACTAMENT INTEGRAT A LES ÀREES DE LLENGUA1

1. ALGUNES CONSIDERACIONS INICIALS

L’establiment d’un projecte per al tractament integrat de les àrees de llengua (català, castellà, llengües estrangeres) als centres educatius s’hauria de fer d’una manera progressiva, tenint en compte plantejaments metodològics coordinats de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües.

D’altra banda, l’ensenyament de la llengua oral a secundària hauria de tenir la finalitat de preparar l’alumnat per a conèixer i dominar la llengua catalana, la castellana i la llengua estrangera, per actuar competentment en les diverses situacions comunicatives ( aula, centre, entorn…)Per tant, caldria que els nois i noies fossin capaços de passar de produir textos espontanis i immediats a produir formes més controlades, formals i mediates.

S’hauria d’atendre tres àmbits clau: el de les situacions discursives, o contextos on es desenvolupa l’activitat

comunicativa, el de la concepció dels textos com a unitats discursives, i el dels gèneres de text, com a formes de comunicació.

1 Referents d’aquesta proposta: Montserrat Vilà i Santasusana, Anna Cros, i Oriol Guasch.

1

Montserrat Bertran

2. ENSENYAMENT DE LA LLENGUA ORAL. SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA (SD) TEXT EXPOSITIU ORAL FOMAL.

L’objectiu del treball de la seqüència didàctica és potenciar la competència lingüística oral en totes les llengües, de manera que es tracta d’una proposta vàlida per a fer en qualsevol de les llengües presents al centre.

En el desenvolupament de la SD cal tenir en compte varis aspectes:

punt de partida: anàlisi dels coneixements previs esquema i planificació producció inicial, on es precisa l’objecte de la seqüència i es pren consciència

del que es farà. Anàlisi i reflexió dels elements del discurs. desenvolupament on s’aborden els problemes i les dificultats lligades a la

seqüència. Elaboració d’un text escrit per ser dit. Oralització: assaig la producció fi nal: el lloc on desemboca la seqüència i on els sabers i útils

apropiats apareixen en una activitat real de comunicació oral.

3. DESCRIPCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA (SD)

La seqüència didàctica que exposem a continuació té com a objectiu final que els alumnes sàpiguen fer una exposició oral formal d’un tema acadèmic. A més de facilitar-los estratègies suficients per millorar les seves intervencions orals en les diferents situacions discursives.

La SD té una durada aproximada d’entre dotze i quinze sessions d’una hora, segons sigui el nombre d’alumnes i el ritme de desenvolupament.

3.1. OBJECTIUS DE LA SD:

Saber estructurar una exposició oral formal, és a dir, saber seleccionar i jerarquitzar les idees, i saber organitzar el discurs en parts (component discursiu)

Saber fer servir organitzadors discursius que serveixin per explicitar l’estructura del discurs, per enllaçar les idees i per indicar la relació que s’hi estableix. (component discursiu)

Saber utilitzar estratègies comunicatives que serveixin per fer comprendre els continguts i per interessar els destinataris. (component estratègic)

...

2

Montserrat Bertran

3

Montserrat Bertran

3.2. DESENVOLUPAMENT I DESCRIPCIÓ DE LA SD

Sessió OBJECTIU DESCRIPCIÓ

1Analitzar les característiques d’una explicació oral

Per això se’ls proposa que pensin quines són les característiques que valoren de l’explicació d’un ponent o del professor. Es recullen les idees i s’analitzen. Es classifiquen segons components de la comunicació oral.2 Aquesta activitat es pot fer per parelles.

2 Representar-se la tasca final Veure les semblances i diferències entre el discurs oral d’un ponent o professor i el propi. 3 Triar tema Triar el tema segons la situació comunicativa. Seleccionar les idees principals i les secundàries.

4 Elaborar un esquema

Fer un esquema, mapa conceptual o mapa d’idees, d’entrada hauria de ser un esquema sense text, per poder-se fer una ordenació visual. Es comenten i es contrasten (si són adequats o no al temps previst...) El professor intervé per ajudar a reflexionar sobre la selecció i organització dels continguts.Un cop elaborat l’esquema es pot fer una prova, utilitzant-lo com a base d’una exposició. Es pot fer aquesta activitat per parelles, en aquest cas es pot donar una matriu buida de l’esquema als companys, per què l’omplin en el transcurs de l’exposició.Finalment s’extreuen conclusions sobre com ha de ser un esquema.

5 Disposar el discurs en tres partsDisposició del discurs en tres parts (introducció, desenvolupament i conclusió) Podem parlar-ne a partir de l’observació d’un enregistrament de vídeo d’una classe o d’un tema de coneixements.

6Analitzar les parts del discurs: introducció i conclusió

Anàlisis de les característiques que tenen les exposicions en els seus primers i últims minuts. Analitzem les característiques que tenen les introduccions i les conclusions.Es fan assajos sobre aquestes dues parts. Aquesta activitat es pot anar repetint.

7Aprendre a utilitzar organitzadors discursius.

En relació a l’objectiu d’utilitzar organitzadors discursius o connectors, podem demanar els alumnes que escriguin el text per ser dit. Podem ajudar-los amb llistes de connectors. Un exercici que els pot ajudar és escriure un text paral·lel, mantenint els connectors i modificant el tema. S’intercanvien els textos i es valora l’ús dels connectors.

2 Veure quadre components

4

Montserrat Bertran

8

Utilitzar estratègies que serveixin per fer comprendre els continguts i per despertar interès a l’auditori.

Es demana a un alumne que llegeixi un text. Li proposem un text dens i d’un tema no massa conegut per la resta. Demanem als altres que l’escoltin, i al final el que han entès. Ens adonarem que no han comprès gran cosa. Els fem reflexionar sobre quines estratègies farien servir per fer-lo més entenedor. Es parlen de les definicions, els exemples i la reformulació de les idees principals.

9 Oralitzar un text escrit

A continuació es demana als alumnes que intentin intercalar en el seu escrit per ser dit, estratègies abans esmentades: definicions, exemples, repetició d’idees . Fer una pràctica oral partint d’una exposició d’un fet personal, i una altra exposició partint d’un text expositiu formal. Analitzar les semblances i diferències, les dificultats d’un i altra.

10 Convèncer l’auditori

L’objectiu d’aquesta última activitat és convèncer els destinataris de l’interès d’allò que s’està explicant i captar-ne l’atenció durant tota l’exposició. Es proposa als alumnes que simulin una situació en la qual hagin de convèncer els seus companys d’alguna cosa. En cada cas es comenten i s’anoten les estratègies utilitzades. Es seleccionen les que semblen més adequades. Les estratègies més comuns: estratègies relacionades amb la participació, les que fan referència a l’establiment de complicitat (canvis de registres, ironia..) les que ajuden a mostrar competència o credibilitat (citacions d’autors, aportació de dades...)

11Tenir coneixement i domini de suports estratègics

Cal fer una sessió de presentació d’estratègies de presentació: power point, presi, pissarra digital ... Amb l’objectiu que els alumnes dominin quin ha de ser el contingut i l’estructura.Producció final del discurs. Els estudiants prepararen la seva exposició que podran realitzar amb l’ajut d’un guió, esquema i el material de suport que hagin establert. Els alumnes que exposen saben que han de fer algunes preguntes als assistents per tal de comprovar si s’ha comprès el que han exposat.

12

El professor pot enregistrar l’exposició en vídeo, per després poder-la mirar i fer l’autoavaluació. Cada alumne fa una autoavaluació de la seva exposició, d’acord amb els continguts i objectius que s’havien d’assolir. Cal que la resta d’alumnat tingui un paper actiu, de manera que els demanarem que facin una valoració de l’exposició dels companys partint del quatre components de la competència comunicativa oral (discursiu, lingüístic, estratègic, sociolingüístic).

13 ...

5

Montserrat Bertran

6