Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya

Proves dʼaccés a la Universitat per a més grans de 25 anys Maig 2009

Comentari de textSèrie 2

Prova comuna

Etiqueta identificadora de lʼalumne/aQualificació

Sumade notesparcials

1

2

3

4

5

Total

VELLS VELERS

A Alexander Newlands, capità del Champion of the Seas, li devia tremolar el qua-dern de bitàcola a les mans. El seu pilot acabava d’anotar-hi la singladura més llarga dela història: 465 milles. En només vint-i-quatre hores, el seu vaixell havia recorregut 861quilòmetres. És molt. Era moltíssim, si es té en compte que això passava l’11 de desem-bre de 1854 i que el Champion of the Seas era un veler. El rècord no va ser superat finscent trenta anys després, el 1984. Va caldre tota la tecnologia d’un vaixell de regatesmodern per a poder desbancar aquell clíper de fusta i eixàrcies de cànem construït perDonald McKey a les drassanes de Boston. Els clípers eren vaixells de buc afuat i de velamgenerós, pensats per a volar sobre les aigües. Els vapors trigaren a arraconar-los. Elscostà de ser més ràpids que els clípers, però eren més segurs: duien el vent a les calde-res. A més a més, la fal·lera de la velocitat féu dels clípers vaixells més veloços que capa-ços. Com el Concorde, per entendre’ns.

El segle XIX els va veure néixer i morir, bé que alguns encara navegaven a la prime-ria del segle XX. El Cutty Sark, que excel·lí en la compromesa ruta del te i donà nom a unwhisky prou conegut, navegà comercialment del 1870 al 1922, i del 1923 al 1954 fou vaixell escola; convertit en museu, es cremà wagnerianament tot just fa un any, el 21 demaig de 2007, al dic de Greenwich, on s’exhibia des del 1954. Avui, els velers fan estiu. Elsmés moderns porten pals de fibra de carboni i eixàrcies de nitrònic, que és un aliatge d’acer, níquel i cobalt, indestructible i caríssim. Però en aquests moments es torna a leseixàrcies tèxtils, no pas cordatges de cànem com les d’abans, és clar, sinó de PBO, que ésuna fibra sintètica (polibenzoxazol). Tornen les cordes, reconcebudes, i es reinterpreta elportentós disseny hidrodinàmic del buc dels clípers. Més encara: torna la vela comercial.

Noves veles

Des del gener d’enguany, solca la mar el Beluga SkySails, que a més de motors duuveles, en efecte. És un modern mercant portacontenidors alemany, de 87 metres d’eslo-ra, equipat amb un innovador sistema de tracció eòlica. No és una vela, pròpiament,sinó una mena de parapent (skysail) que es desplega i replega tot sol i que tiba del vai-xell com si fos un estel. El Beluga SkySails féu més que una prova, perquè travessàl’Atlàntic. Navegà de Veneçuela a Noruega, del 22 de gener al 13 de març, ajudant-se delseu parapent, amb un estalvi de combustible del 20 %. És molt, i serà més, perquè l’es-talvi arribarà al 30 o 35 % un cop perfeccionat l’skysail. La vela torna…

L’Alcyone, de la Société Cousteau, recorre a un turbogenerador eòlic que ali-menta els seus motors elèctrics auxiliars, basat en la vela rotatòria d’Anton Flettner(que és de 1924!); el seguirà el Calypso II. El preu del barril de petroli ha sobrepassatels 140 dòlars i segueix pujant. Ja es veu què acabarà passant. La història avança heli-coïdalment, hem d’entendre-ho.

El futur és del nitrònic i del PBO, de l’skysail i del disseny avançat. El futur és del’enginy i de la innovació, com sempre. I, ara, l’enginy i la innovació passen per l’estalvii l’eficiència, per les tecnologies de punta i la sostenibilitat. Per això aerogenerem elec-tricitat i recuperem veles replantejades. No és passat, és progrés contra present amortit-zat. Vent: benvingut de nou.

Ramon FOLCH. «Vells velers». El Periódico de Catalunya (3 agost 2008)

2

Cada pregunta es pot contestar en català o en castellà, indistintament.Les incorreccions d’ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com

en castellà, restaran 0,1 punts per falta. Si una falta es repeteix, només es descomptarà una vegada. En el conjunt de l’examen, el descompte per faltes serà com a màxim de 2 punts.

Las preguntas se pueden responder en catalán o en castellano, indistintamente.

Las incorrecciones de ortografía, de léxico, de morfología o de sintaxis, tanto en catalán

como en castellano, restarán 0,1 puntos por falta. Si una falta se repite, sólo se descontará

una vez. En el conjunto del examen, el descuento por faltas será como máximo de 2 puntos.

1. Poseu un nou títol a l’article i resumiu-ne el contingut (entre cinquanta i setantaparaules).[2,5 punts: 0,5 el títol i 2 el resum]

Títol ______________________________________________________________________

Resum

3

2. Comenteu l’últim paràgraf de l’article de Ramon Folch en vista de la crisi energè-tica i econòmica que estem vivint en aquests moments. Desenvolupeu el vostrecomentari en un text d’unes cent paraules.[2,5 punts]

4

5

DISERTAR SIN POWER POINT

Ayer en el Palau Robert de Barcelona se concedieron los premios correspondientes alprimer «Concurs d’oratòria en diverses llengües» organizado por el Departament d’Edu -cació. Podían concurrir alumnos de primaria, secundaria, bachillerato y ciclos formativosen categorías divididas por edades y lenguas. En todos los casos los participantes debíanhacer tres discursos breves en tres lenguas distintas, tanto las curriculares como otras len-guas usadas en actividades complementarias. Hubo otros concursos antes, pero la de estecurso era la primera convocatoria políglota, en consonancia con la creciente presencia ennuestro día a día de palabras, frases y hasta parrafadas en lenguas diversas que, lejos deintimidarnos, deberían espolear nuestro interés verbal. Que la mayoría de estudiantes aso-cie los exámenes orales al pánico escénico implica que la oratoria ha estado demasiadoausente de nuestro sistema educativo. Basta escuchar a muchos personajes públicos paradarse cuenta de ello. En jornadas, congresos y debates demasiados profesionales se para-petan tras inútiles presentaciones de Power Point porque no confían en su capacidadexpresiva. ¿Para qué desvían nuestra atención hacia una pantalla gigante si luego piensanleérnosla punto por punto? ¿Cuántos presuntos oradores superarían la avería del proyec-tor? Articular un buen discurso sobre cualquier tema no implica hacer alardes léxicos oretóricos, sino estructurar bien lo que se quiere decir y hallar la forma más eficaz y per-sonal para hacerlo. Y eso es justamente lo que hicieron ayer los premiados, disertar sinPower Point.

Una buena estructuración del discurso no siempre coincide con una elocución bri-llante. De hecho, hay notables escritores que exhiben una oralidad lamentable, tal comohabrán podido apreciar muchos sufridos lectores en innumerables actos públicos. Oyén -dolos, dan ganas de enviarlos de vuelta al escritorio. Que yo sepa, el récord mundial enlaconismo expresivo lo ostenta el poeta, traductor y librero Xavier Lloveras. Hace años,Lloveras participó en una mesa redonda con otros cuatro escritores en Valencia y consi-guió sobrevivir a las dos horas de intenso debate sin pronunciar ni una sola palabra.Consideraría que no tenía nada que decir, aunque quienes le conocemos sabemos quecuando dice cosas suele atinar.

Como cualquier actividad intelectual, la oratoria también tiene su componente físico.El orador y político ateniense Demóstenes, que vivió en el siglo IV a. C., ha pasado a la his-toria por sus elocuentes discursos, entre los que destacan las Filípicas, que incluso dannombre a un tipo específico de chorreo verbal. Pues resulta que al elocuente Demóstenesse le trababa la lengua con frecuencia. Claro que para superar esta irritante falta de flui-dez se dedicó a ejercitarla colocándose una piedrecita (no se sabe de qué) bajo la lenguay repitiendo hasta la extenuación las palabras más difíciles que conocía (ahora, por ejem-plo, podría repetir la palabra financiación). Porque para ser un buen orador no basta conestructurar bien el discurso. También es preciso ejecutarlo con la prosodia adecuada.

Màrius SERRA. «Disertar sin Power Point». La Vanguardia (7 octubre 2008)

6

Cada pregunta es pot contestar en català o en castellà, indistintament.Les incorreccions d’ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com

en castellà, restaran 0,1 punts per falta. Si una falta es repeteix, només es descomptarà una vegada. En el conjunt de l’examen, el descompte per faltes serà com a màxim de 2 punts.

Las preguntas se pueden responder en catalán o en castellano, indistintamente.

Las incorrecciones de ortografía, de léxico, de morfología o de sintaxis, tanto en catalán

como en castellano, restarán 0,1 puntos por falta. Si una falta se repite, sólo se descontará

una vez. En el conjunto del examen, el descuento por faltas será como máximo de 2 puntos.

1. Poseu un nou títol a l’article i resumiu-ne el contingut (entre cinquanta i setantaparaules).[2,5 punts: 0,5 el títol i 2 el resum]

Títol ______________________________________________________________________

Resum

7

2. Comenteu la frase següent de Màrius Serra: «Articular un buen discurso sobrecualquier tema no implica hacer alardes léxicos o retóricos, sino estructurar bienlo que se quiere decir y hallar la forma más eficaz y personal para hacerlo».Desenvolupeu el vostre comentari en un text d’unes cent paraules.[2,5 punts]

LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés

Etiqueta del corrector/aEtiqueta identificadora de lʼalumne/a