prueba acceso universidad mayores 25 años

8/13/2019 prueba acceso universidad mayores 25 aos

1/28

PROVES DACCSA LA UNIVERSITAT

PER ALS MS GRANS

DE 25 ANYS

CONVOCATRIA DE 2009


2/28

Generalitat de CatalunyaDepartament dInnovaci, Universitats i EmpresaConsell Interuniversitari de Catalunya

Tiratge: 7.000 exemplarsEdici: setembre de 2008Dipsit legal: B-42.088-2008Disseny: PAUTA, Estratgies de comunicaci, S.L.Maquetaci i impressi: AGPOGRAF, S.A.Fotografies: Jordi Play


3/28

Informaci generalConvocatries 4Requisits 4

Estructura de les provesProva comuna 5Prova especfica 5

Convocatria de 2009Matrcula 6Formalitzaci de la matrcula 6Preu de la matrcula i forma de pagament 7Documentaci que cal presentar 7Llocs de lliurament de la documentaci 7Nota important sobre la validesa de la matrcula 8Calendari i horari de les proves 8Lloc de les proves 8

Tribunal especial 9Qualificaci 9Normes generals per a la realitzaci de les proves 10

Accs a la universitat. PreinscripciPreinscripci a les universitats pbliquescatalanes i a la Universitat de Vic 10Preinscripci a la Universitat Ramon Llull, a laUniversitat Internacional de Catalunya, a la

Universitat Abat Oliba CEU i a laUniversitat Oberta de Catalunya 11

ANNEXOS

Annex 1. Temaris i estructura dels exmens

Biologia 13Comentari de text 14Dibuix tcnic 14Filosofia 14Fsica 15Geografia 15Histria contempornia 16Histria de lart 16Literatura 17Llengua catalana 18Llengua castellana 19Llengua estrangera (alemany, angls, francs,itali o portugus) 19Matemtiques aplicades a les cincies socials 19Matemtiques 20Qumica 21

Annex 2. Correspondncia entre les opcionsde les proves daccs a la universitatper als ms grans de 25 anysi els estudis universitarisDiplomatura, arquitectura tcnica o enginyeriatcnica 23

Graus 24Llicenciatura, arquitectura o enginyeria 25

Ttols propis 27

3

NDEX


4/28

La prova daccs a la universitat per als ms grans de25 anys s comuna per a totes les universitats deCatalunya.

CONVOCATRIES

Les proves daccs es convoquen una vegada lany.Cada candidat disposa dun nombre illimitat de con-vocatries per superar-les.

Una vegada superada la prova daccs, els candidatspodran presentar-se de nou en convocatries poste-riors per millorar la qualificaci.

REQUISITS

Poden presentar-se a les proves els candidats quereuneixin els requisits segents:

Tenir 25 anys abans de l1 doctubre de lany 2009.No tenir el ttol de batxillerat (LOGSE) o equivalent.No tenir superat el COU.

4

INFORMACI

GENERAL

Es pot trobar aquesta informaci i daltra de suple-

mentria al webhttp://www.gencat.cat/universitats/25anys


5/28

Les proves sestructuren en dues parts:

Prova comuna: igual per a tots els candidats. Prova especfica: segons lopci daccs triada pel

candidat.

PROVA COMUNA

La prova comuna t com a objectiu determinar lamaduresa i la idonetat dels candidats per cursarestudis universitaris, aix com la seva capacitat de

raonament, de comprensi i dexpressi escrita enqualsevol de les dues llenges oficials a Catalunya, i elconeixement duna llengua estrangera.

La prova comuna consta de quatre exercicis:

a) Comentari de textb) Llengua catalanac) Llengua castellanad) Llengua estrangera (a triar entre angls, francs,

alemany, itali o portugus).

PROVA ESPECFICA

La prova especfica t com a finalitat valorar les habi-litats, les capacitats i les aptituds dels candidats perseguir i superar estudis vinculats a lopci daccs.

Sestructura en cinc opcions:

1) Cientificotecnolgica2) Cincies de la salut3) Humanitats

4) Cincies socials5) Arts

El candidat ha descollir una de les cinc opcions. La provaespecfica consta de tres exercicis corresponents a mat-ries vinculades a lopci daccs triada. Sestableixen unao dues matries obligatries segons lopci, i els candi-dats han de triar una o dues matries optatives, fins acompletar les tres matries de les quals shan dexaminar.

5

ESTRUCTURA

DE LES PROVES

OPCI MATRIES OBLIGATRIES MATRIES OPTATIVES*

OPCI MATRIES OBLIGATRIES MATRIES OPTATIVES**

Cientificotecnolgica

Cincies de la salut

Humanitats

Cincies socials

Arts

FsicaMatemtiques

BiologiaQumica

Filosofia

Histria contempornia

Histria de lart

BiologiaDibuix tcnicFsicaMatemtiquesQumica

FilosofiaGeografiaHistria contemporniaHistria de lart

LiteraturaMatemtiques aplicades a lescincies socials

*Triar-ne una / ** Triar-ne dues


6/28

En funci de lopci triada, el candidat tindr prefern-cia per accedir als estudis universitaris vinculats aaquella opci, segons sespecifica a lAnnex 2(Correspondncia entre les opcions de les provesdaccs a la universitat per als ms grans de 25 anysi els estudis universitaris).

El candidat que sexamini de lopci dHumanitats,de Cincies socials o dArts, si tria com a matriesoptatives la matria obligatria duna o de les duesaltres opcions, shaur examinat de ms duna opcii, per tant, tindr preferncia daccs a tots els estu-dis universitaris vinculats a les dues o a les tresopcions. Daltra banda, no s possible examinar-sede les opcions Cientificotecnolgica i de Cincies dela salut en una mateixa convocatria.

Per consultar el temari especfic de cada matriatant de la prova comuna com especfica i per saber enqu consisteix lexamen, vegeu lAnnex 1 (Temaris iestructura dels exmens).

MATRCULA

El termini per formalitzar la matrcula s del 18 defebrer al 3 de mar de 2009.

FORMALITZACI DE LA MATRCULA

Els candidats que vulguin fer les proves daccs perals ms grans de 25 anys a qualsevol de les set uni-versitats pbliques de Catalunya o a la Universitat de

Vic han de formalitzar la matrcula de les proves a tra-vs dInternet.

Els candidats que vulguin fer les proves a la

Universitat Ramon Llull, a la Universitat Internacionalde Catalunya, a la Universitat Abat Oliba CEU, o a laUniversitat Oberta de Catalunya han de formalitzar la

6

CONVOCATRIA DE

2009

La matrcula sha de formalitzar a ladreahttps://accesnet.gencat.cat a lapartat Proves dac-cs a la universitat per als ms grans de 25 anys.


7/28


8/28

Universitat de Girona. Secci dAtenci alEstudiant i dAccs. Edifici CIAE. Campus

Montilivi. 17071 Girona. Tel. 972 41 98 54. Horari:

matins de dilluns a divendres de 9.30 h a 13.30 h, i

tardes de dilluns a dijous de 15.30 h a 16.45 h.

Universitat de Lleida. Oficina de les Proves daccs

Carrer Jaume II, 71. 25001 Lleida. Tel. 973 70 27 63.

Horari: de dilluns a divendres de 9.00 h a 14.00 h.

Universitat Rovira i Virgili. Centre dAtenci alsEstudiants. Carrer Av. Pasos Catalans, 5-7. 43007

Tarragona. Tel. 977 55 86 08 / 977 55 84 76.

Horari: de dilluns a divendres de 9.30 h a 13.30 h.

Universitat de Vic. Secretaria Acadmica. CarrerSagrada Famlia, 7. 08500 Vic. Tel. 93 881 55 16.

Horari: de 10.00 h a 13.00 h i de 16.00 h a 19.00 h

de dilluns a dijous, i el divendres de 10.00 h a 13.00 hi de 16.00 h a 18.00 h.

En cas que el candidat envi la documentaci per

correu, haur dadjuntar-hi fotocpies compulsades o

autenticades de tota la documentaci necessria.

Els candidats que facin les proves a la Universitat

Ramon Llull, a la Universitat Internacional de

Catalunya a la Universitat Abat Oliba CEU o a la

Universitat Oberta de Catalunya han de lliurar la docu-

mentaci directament a la universitat on vulguin fer lesproves.

Universitat Ramon Llull. Serveis centrals. CarrerClaravall, 1-3. 08022 Barcelona. Horari: de 9.00 h a

13.30 h i de 16.00 h a 18.00 h.

Universitat Internacional de Catalunya. Serveidadmissions i promoci. Campus Iradier. Carrer

Immaculada, 22. 08017 Barcelona. Horari: de 9.00 h

a 18.00 h.

Universitat Abat Oliba CEU. Secretaria acadmica.Carrer de Bellesguard, 30. 08022 Barcelona.

Horari: de 10.00 h a 13.00 h. i de 15.00 h a 17.00 h.

Universitat Oberta de Catalunya. Apartat decorreus 29005, C.P. 08080 Ref: Prova>25

NOTA IMPORTANT SOBRE LA VALIDE-SA DE LA MATRCULA

La matrcula de les proves noms ser vlida si el can-

didat fa el pagament i presenta tota la documentaci

necessria abans del dia 4 de mar (incls).

CALENDARI I HORARI DE LES PROVES

Les proves daccs a la universitat per als ms grans

de 25 anys tindran lloc els dies 9 i 16 de de maig de2009, amb lhorari segent:

Prova comuna9 maig de 2009 (dissabte)

De 9.00 h a 9.30 h: comprovaci de dades dels

candidats.

De 9.30 h a 11.30 h: comentari de text.

De 12.00 h a 13.30 h: els tres exercicis de llengua

(catalana, castellana i estrangera).

Prova especfica16 maig (dissabte) De 9.00 h a 9.30 h: comprovaci de dades dels

candidats.

De 9.30 h a 13.00 h: els tres exercicis correspo-

nents a les matries de lopci triada.

LLOC DE LES PROVES

El lloc de realitzaci de les proves daccs de les univer-

sitats pbliques de Catalunya i de la Universitat de Vic

apareixer imprs en el full de matrcula de les proves.

La Universitat Ramon Llull, la Universitat Internacional

de Catalunya, la Universitat Abat Oliba CEU i la UniversitatOberta de Catalunya indicaran el lloc de les proves quan

el candidat formalitzi la matrcula.

El dia de les proves el candidat necessriament haur

8

a la Universitat. Campus de Cappont. Edifici Polivalent.


9/28

de presentar el DNI o el passaport i la cpia impresa dela matrcula.

TRIBUNAL ESPECIAL

Les proves del tribunal especial tindran lloc el dia 21de maig (dijous) a Barcelona. La ubicaci es podrconsultar per Internet a https://accesnet.gencat.cat

Horari De 9.00 h a 9.30 h: comprovaci de dades dels

candidats.

Prova comuna De 9.30 h a 11.30 h: comentari de text. De 12.00 h a 13.30 h: els tres exercicis de llengua

(catalana, castellana i estrangera).

Prova especfica De 15.00 h a 18.30 h: els tres exercicis corresponents

a les matries de lopci triada.

Abans de les provesEls candidats que en el moment de formalitzar lamatrcula justifiquin:

alguna discapacitat que els impedeixi fer les provesdaccs amb els mitjans ordinaris i que necessitin

alguna atenci especial, la impossibilitat de fer els exmens els dissabtes

previstos per motius legalment establerts,

podran fer les proves en les condicions adaptadesque els siguin ms favorables, o b en el tribunalespecial.

Aquests candidats hauran de presentar la docu-mentaci necessria per justificar i atendre les sevesnecessitats juntament amb la resta de la documenta-

ci dins el termini establert de matrcula. La resoluciser comunicada als sollicitants.

El dia de les provesEls candidats que per raons de fora major, justifica-da documentalment, no hagin pogut fer les proves enles dates i horaris previstos, podran sollicitar sertransferits al tribunal especial.

Aquesta sollicitud podr presentar-se: el mateix dissabte de la prova davant del president

del tribunal, el dilluns segent a lexamen a lOficina dOrganitzaci

de Proves dAccs a la Universitat.

El dilluns segent a cadascun dels dissabtes de lesproves es resoldran les sollicituds rebudes i serancomunicades als interessats.

Aquests candidats hauran de presentar-se per ferles proves dacord amb lhorari de les que els haginquedat pendents, el dia 21 de maig a Barcelona.

QUALIFICACI

Cadascun dels exercicis es qualifica amb unapuntuaci de 0 a 10 punts.

s obligatori lliurar tots els exercicis per obtenir laqualificaci final.

Sentendr que el candidat ha superat la provadaccs quan obtingui un mnim de cinc punts en laqualificaci final.

La qualificaci final s el resultat de la mitjana arit-mtica de les qualificacions globals de la provacomuna i la prova especfica.

No es podr fer la mitjana si alguna de les qualifica-cions globals (de la prova comuna o la prova espe-cfica), s inferior a quatre punts i, per tant, enaquest supsit el candidat haur susps.

La qualificaci global de la prova comuna sobtsegons la ponderaci segent: lexercici de comen-tari de text compta un 55%, lexercici de llenguacatalana un 15%, lexercici de llengua castellana un15% i lexercici de llengua estrangera un 15%.

La qualificaci global de la prova especfica sobtde la mitjana aritmtica de la nota dels tres exercicis.

ResultatsEls resultats de les proves es publicaran el 5 de junyde 2009. Els candidats que hagin fet la matrcula deles proves per Internet els podran consultar perInternet, i la resta de candidats en el lloc que determi-ni cada universitat.

Revisions de les qualificacions

Els aspirants podran sollicitar una revisi de les qua-lificacions els dies 5, 8 i 9 de juny.

La Universitat Ramon Llull, la UniversitatInternacional de Catalunya, la Universitat Abat OlibaCEU i la Universitat Oberta de Catalunya facilitaran elseu propi imprs per sollicitar la revisi dexamen.

9

Si el candidat ha fet les proves a les universitatspbliques de Catalunya o a la Universitat de Vic, lasollicitud de revisi es podr fer per Internet aladrea https://accesnet.gencat.cat


10/28

Els exercicis sobre els quals shagi presentatsollicitud de revisi seran corregits per un professorespecialista distint de qui va realitzar la primeracorrecci. Les noves qualificacions seran el resultatde la mitjana aritmtica dambdues correccions.

Aquestes qualificacions reemplacen les inicials, i pertant, poden ser ms baixes o ms altes que les inicial-ment atorgades.

La resoluci de les revisions es far pblica el dia 22de juny de 2009.

NORMES GENERALS PER A LAREALITZACI DE LES PROVES

No es permet utilitzar durant les proves cap tipusdinformaci (apunts, llibres, etc.) ni telfons mbils oaltres aparells electrnics no autoritzats.

Cal mantenir al llarg del desenvolupament dels ex-mens un silenci absolut i una adequada correcci per-sonal. El tribunal t la capacitat legal per expulsar delaula els candidats que incompleixin les normes ele-mentals dtica o dordre propis dun examen i peranullar-los les proves.

Els exmens sn annims i no poden tenir capmarca didentificaci personal. El primer dia es lliura acada estudiant un joc detiquetes amb codi de barresque lidentifica i que permet lanonimat en la correc-ci. El candidat ha denganxar amb cura dues eti-quetes en els requadres corresponents de cada undels quaderns dexamen: luna en la cara anterior ilaltra en la cara posterior.

Per a la realitzaci de cada prova noms es lliurara cada candidat un sol quadern dexamen. Els qua-

derns dexmens shan de lliurar etiquetats encaraque shagin deixat en blanc (el no lliurament da-quests comporta lanullaci del conjunt de les pro-ves).

Els exercicis de Llengua catalana, Llengua castella-na, i Llenges estrangeres shan de contestar en lesllenges respectives.

Els candidats que accedeixin a la universitat mitjan-ant les proves daccs per als ms grans de 25 anystenen reservat un 3% de les places de cada ensenya-ment.

PREINSCRIPCI A LES UNIVERSITATSPBLIQUES CATALANESI A LA UNIVERSITAT DE VIC

Per accedir a estudis de les universitats pbliques deCatalunya o de la Universitat de Vic, la preinscripciuniversitria es far, a travs dInternet, a ladreahttp://accesnet.gencat.cat, a lapartat Preinscripciuniversitria, on shaur dentrar, segons correspon-gui, a un dels subapartats segents:

Estudiants amb la prova daccs per a ms gransde 25 anys del 2009 de les universitats pbliquescatalanes i de la Universitat de Vic (si les provesshan superat en qualsevol daquestes universitats).

Altres estudiants (si les proves shan superat a laUniversitat Ramon Llull, a la Universitat Internacional

10

ACCS A

LA UNIVERSITAT.

PREINSCRIPCI


11/28


12/28

ANNEXOS


13/28

Bibliografia: Les fonts bibliogrfiques de consulta deles proves comuna i especfica han de tenir el nivell debatxillerat.

BIOLOGIA

1) Introducci a la biologia

a) Els ssers vius: caracterstiques generals.b) Nivells dorganitzaci dels ssers vius.

2) Biomolcules

a) Composici qumica dels ssers vius. Bioelements.Biomolcules. Laigua i la seva importncia biolgica.b) Hidrats de carboni: concepte. Classificaci: mono-sacrids, disacrids i polisacrids. Funcions biolgi-

ques.c) Lpids: concepte de lpid. Els lpids saponificables:caracterstiques generals, solubilitat, tipus i funcionsbiolgiques. Lpids simples: caracterstiques i fun-cions generals. Funcions biolgiques.d) Protenes: concepte, composici qumica, els ami-nocids i lenlla peptdic. Classificaci general deprotenes. Funcions ms destacades de les prote-nes.e) Enzims: concepte denzim i de catlisi. Naturalesaqumica dels enzims. Concepte de coenzim. Activitatenzimtica: saturaci per substrat, efectes de la tem-

peratura i el pH sobre lactivitat enzimtica. Principalstipus denzims respecte a les reaccions que catalit-zen.f) cids nucleics: concepte i estructura general.Composici qumica: el nucletid. LATP i la sevaimportncia en els intercanvis energtics. El DNA:caracterstiques moleculars, concepte de comple-mentarietat. El DNA com a material gentic. LRNA:caracterstiques generals i funci. Significat funcio-nal de la seqncia dels nucletids.

3) La cllula

a) La teoria cellular: fonaments i implicacions.b) Estructura general de les cllules. Cllula proca-riota i cllula eucariota. El virus. Trets diferencialsentre els diferents tipus dorganitzaci cellular.

c) La membrana cellular, organitzaci i funci.d) La paret cellular dels vegetals: caracterstiquesgenerals i funci.e) Citosol. Ribosomes. Citosquelet.f) Compartimentaci cellular. Orgnuls citoplasm-tics: reticle endoplasmtic, complex de Golgi, liso-somes. Orgnuls energtics: el mitocondri i el clo-roplast.g) El nucli de la cllula interfsica: caracterstiquesgenerals. Concepte de cromatina i funci.

4) Ecologia

a) Concepte despcie, poblaci i comunitat.b) Ecosistema. Factors bitics i abitics. Conceptesde poblaci, comunitat, bitop i hbitat.c) Estructura trfica: nivells trfics, cadenes i xarxestrfiques. Cicle de matria i flux de lenergia.

d) Dinmica de poblacions. Interacci entre els orga-nismes dun ecosistema: Depredaci, competncia,simbiosi i mutualisme.e) Successi ecolgica.

5) Nutrici i metabolisme

a) Concepte de nutrici. Tipus dorganismes segonsla font denergia i del carboni.b) Nutrici hetertrofa en animals.c) Metabolisme. Concepte de catabolisme i dana-bolisme. Catabolisme de sucres, greixos i prote-nes. Respiraci aerbica, anaerbica i fermentaci.

d) Nutrici auttrofa en vegetals: fotosntesi.6) La transferncia de la informacia) La sntesi de DNA: models semiconservatius dela replicaci.b) El concepte de gen i codi gentic.

7) Reproducci

a) La divisi cellular. Mitosi.b) Meiosi, entrecreuament i recombinaci. Significatbiolgic de la meiosi.c) Reproducci asexual i sexual. Cicles de vida.

8) Herncia i gentica

a) Gentica mendeliana: teoria cromosmica de lhe-

rncia.b) Lherncia del sexe i lherncia lligada al sexe.c) Lligament i recombinaci.d) Manipulaci gentica: el DNA recombinant.

9) Levoluci

a) Teories evolutives. Lamarckisme, darwinisme ineodarwinisme.b) Mecanismes implicats en els processos evolu-tius: mutaci, recombinaci gentica, variabilitatgentica, migraci, selecci natural.

Examen. La prova consisteix a:a) Desenvolupar un tema, a triar entre duesopcions, on es valorar la claredat expositiva i lacapacitat de relacionar conceptes de diferents

13

TEMARIS

I ESTRUCTURA

DELS EXMENS

ANNEX 1


14/28

mbits de la biologia. [4 punts]

b) Definir breument tres conceptes que indicaran elgrau de coneixement de la matria. [3 punts. 1 punt

per concepte]

c) Identificar i interpretar en un esquema parts mor-folgiques de la matria, a partir de la seva com-

prensi visual. [3 punts]

COMENTARI DE TEXTLexercici de comentari de text consisteix a comentar

dos textos, un en llengua catalana i laltre en llengua

castellana, i respondre, en qualsevol de les dues llen-

ges oficials de Catalunya, dues preguntes sobre

cada text.

Per a cada un dels textos, les preguntes consisteixen

a:

a) Posar un ttol i resumir el contingut del text, ambun redactat dentre 50 i 70 paraules. [2,5 punts: 0,5

punts del ttol i 2 punts del resum]

b) Respondre una pregunta, en relaci amb el text,amb un redactat daproximadament 100 paraules.

[2,5 punts]

A lexercici de comentari de text es valorar especial-

ment la riquesa de lexpressi, aix com la coherncia

i la cohesi del discurs. Es descompta 0,1 punts per

falta dortografia, de lxic, de morfologia o de sintaxi.

Les faltes repetides noms descompten punts una

vegada. El descompte per faltes s com a mxim de

2 punts, en el conjunt de lexercici.

DIBUIX TCNIC1) Geometria plana

a) Lloc geomtric. Proporcionalitat. Semblana ihomotcia. Teorema de Tales. Escales. Secci uria.

b) Parallelisme. Perpendicularitat. Angles.c)Translaci, gir i simetria. Elements propis i impro-pis.

d) Circumferncia. Angles vinculats. Arc capa.Tangncies i enllaos entre circumferncies i amb

recta. Construcci dvals i ovoides.e)Triangles. Circumferncies vinculades. Teoremesdel catet i de laltura.

f) Quadrilters.g)Altres formes poligonals. Equivalncies. Polgonsregulars convexos.

h) Corbes cniques. Construcci. Traat de tan-gents a lellipse.

2) Didrica) Mtode directe. Vistes o projeccions ortogonalsde slids segons una direcci.

b) Moviments amb finalitat operativa. Canvis encorrelaci amb la planta i lalat; valors mtrics i

expressius. Abatiments a posici horitzontal. Girs al

voltant deix vertical.

c) Interseccions de recta i pla i de plans entre si.Visibilitat.

d) Perpendicularitat en la construcci de figuresbsiques.

e) Determinaci de distncies i angles.f) Construcci i representaci de poliedres: cub,tetraedre i octaedre regulars, pirmides i prismes.

Variants de posici, recolzament en un pla inclinat,

intersecci amb recta, seccions planes, desenvolu-

paments i transformades.

3) Axonometriaa) Conceptes i aplicacions de la perspectiva axono-mtrica a la representaci de formes tridimensio-

nals. Convenci grfica descala del dibuix segons

les direccions dels eixos de coordenades. Ternes

en visualitzaci superior: ortogonals (isomtrica i

DIN-5) i obliqes (cavallera i militar). Criteris percep-tius i operatius delecci i orientaci de terna.

b) Construcci grfica de slids: lectura didrica irepresentaci axonomtrica de volums compostos

per les formes polidriques definides a lapartat 2,

amb la incorporaci de cilindres i cons de directriu

circular. Criteris de grafisme expressiu amb recur-

sos de dibuix de lnia.

Materials complementaris. Llapis, goma desborrar,regles, escaires, parallexs, comps, etc., per fer els

dibuixos a llapis. No es poden utilitzar models de figu-res geomtriques.

Examen. Es proposaran cinc exercicis: un de lapar-tat 1, dos de lapartat 2 i dos de lapartat 3. Caldr

resoldren tres: el de lapartat 1, un de lapartat 2 i un

de lapartat 3.

Es valoraran el rigor grfic del procs; les estrat-

gies de resoluci i de construcci grfica; la claredat i

la pulcritud del dibuix; lexplicitaci, amb valor de lnia,

del procs seguit i el resultat.

Es pot portar calculadora cientfica, per no sauto-

ritzar ls de les que permetin emmagatzemar text o

transmetre informaci.

FILOSOFIA

1) La doctrina de les idees de Plat.2) La metafsica dAristtil.3) Els corrents tics de lhellenisme.4) Platonisme i aristotelisme medievals.5) El naixement de la cincia moderna.6) La doctrina de lEstat de Hobbes.7) La metafsica de Descartes.8) La crtica de la metafsica de Hume.

9) El criticisme de Kant.10) Lidealisme alemany i la inversi marxista.11) Lutilitarisme de J. Bentham i J. S. Mill.

14


15/28

12) La crtica a la ra: Schopenhauer, Nietzsche,Freud.

13) Fenomenologia i existencialisme.14) La crtica a la modernitat: postmodernitat i

modernitat crtica.

Examen. El candidat ha descollir entre:a) Un comentari de text. Consistir a respondrecinc preguntes: dues de comprensi [3,5 punts], i

tres de raonament [6,5 punts].

b) Desenvolupar un tema del programa. Consistira respondre cinc preguntes: dues sobre presenta-

ci i contextualitzaci de la problemtica filosfica

[3 punts], dues sobre les principals qestions abor-

dades i solucions aportades [5,5 punts], i una sobre

lactualitat del tema [1,5 punts].

FSICA

1) Magnituds i unitats. Magnituds escalars i vecto-rials. Clcul vectorial: productes escalar i vectorial.

Error absolut i relatiu. Sistema internacional duni-

tats.

2) Cinemtica. Moviments rectilini i circular: uniformei uniformement accelerats. Moviment parablic.

Moviment harmnic simple.

3) Dinmica del punt. Lleis de Newton. Aplicacionsde la segona llei per diferents tipus de forces: pes,

de fricci, de contacte, elstiques.4) Principis de conservaci. Conservaci de la quan-

titat de moviment: xocs. Treball. Forces conservati-

ves. Energia potencial. Conservaci de lenergia

mecnica en els sistemes conservatius.

5) Gravitaci. Llei de la gravitaci universal. Campgravitatori terrestre. Moviments planetaris circulars.

Energia potencial gravitatria.

6) Ones. Ones harmniques: longitud dona i velocitatde propagaci. Fenmens ondulatoris: reflexi,

refracci, interferncies, difracci, efecte Doppler.

7) Electrosttica. Llei de Coulomb. Camp i potencialelctrics creats per una o ms crregues.

Condensadors. Capacitat dun condensador pla.

Associaci de condensadors en srie i parallel.

8) Corrent continu. Llei dOhm. Fora electromotriu.Efecte Joule. Associaci de resistncies en srie i

en parallel. Lleis de Kirchhoff: circuits elctrics sim-

ples.

9) Electromagnetisme. Camp magntic: relaci ambels corrents elctrics. Inducci electromagntica.

Llei de Faraday-Lenz. Ones electromagntiques i el

seu espectre. Generaci de corrent altern.

Examen. Es proposaran:- Dos problemes, dels quals els candidats escolli-

ran un. [4 punts]

- Sis qestions, de les quals els candidats escolli-

ran quatre. [6 punts. 1,5 cada una]

Es pot portar calculadora cientfica, per no sauto-

ritzar ls de les que permetin emmagatzemar text

o transmetre informaci.

GEOGRAFIA1) El medi natural i els recursos. Concepte de recurs

i tipus de recursos: laigua, el sl, el bosc, els recur-

sos minerals energtics i no energtics. Distribuci

en el mn. Les alternatives de les energies renova-

bles.

2) El difcil equilibri entre el creixement econmic i ladisponibilitat de recursos. El concepte descasse-tat. Els principals problemes mediambientals: la

degradaci del sl, la contaminaci de les aiges ide latmosfera, la desforestaci i la desertitzaci.

Reduir, reciclar i reutilitzar. El concepte de desenvo-

lupament sostenible.

3) La poblaci i el creixement demogrfic. El con-cepte de poblaci i les seves caracterstiques. La

distribuci de la poblaci mundial. La dinmica de

la poblaci: moviment natural. El model de transici

demogrfica: situaci en els pasos pobres i en els

pasos rics. El creixement de la poblaci mundial

com a problema.

4) Lestructura de la poblaci i els moviments migra-toris. Lestructura de la poblaci per edats i sexes:les pirmides de poblaci. Lestructura sociopro-

fessional de la poblaci. El problema de latur. Les

migracions: causes, conseqncies i tipus.

5) Els paisatges i economies agrries. Morfologiaagrria. Sistemes de conreu i tipus dagricultura i de

ramaderia. La propietat de la terra: tipus i dimen-

sions. Lagricultura tradicional i els seus problemes

en els pasos pobres. Lagricultura de mercat i des-

peculaci.

6) La indstria: processos productius i distribuci

geogrfica. El procs dindustrialitzaci: elements itecnologia. Tipus dindstria. La localitzaci indus-

trial: els factors i les tendncies. La concentraci

industrial i lespecialitzaci. Els nous models de

localitzaci industrial: globalitzaci, descentralitza-

ci, la desindustrialitzaci dels pasos centrals i la

industrialitzaci dels pasos del sud.

7) Les activitats terciries: els serveis. El sector ter-ciari: causes de lexpansi. Els serveis socials: le-

ducaci. Els serveis relacionats amb el temps de

lleure: el turisme. El turisme a Espanya i a

Catalunya.8) La ciutat: concepte, morfologia i funcions. Criteris

de definici del concepte de ciutat. La morfologia

urbana: el pla de la ciutat i la influncia dels trans-

15


16/28

ports. Les funcions urbanes i la seva distribuci din-tre la ciutat. Les funcions exteriors, la formaci dunsistema jerrquic de ciutats i les xarxes territorialsurbanes. La metropolitzaci i els problemes de lesmegaciutats.

9) La ciutat als pasos desenvolupats. Les etapesdevoluci. El fet urb a Catalunya. Els problemesactuals de les ciutats europees: el model compac-te i el model dispers, la degradaci dels centres his-trics, la segregaci social.

10) La ciutat als pasos subdesenvolupats. Estructuramorfolgica. Els problemes actuals de les ciutatsdel sud: creixement rpid, desequilibris territorials,contaminaci, marginaci social, hbitat subinte-grat.

11) Mundialitzaci, globalitzaci i interdependncia.

La mundialitzaci dels intercanvis i la globalitzacide leconomia en la societat postindustrial. Les xar-xes de transport i les comunicacions: sistemes detransports, la desigual estructuraci de les xarxesde transport i influncia en el desenvolupamenteconmic. Els fluxos visibles: de mercaderies i dem dobra. Els fluxos no visibles: de capital i din-formaci.

12) El comer, lintercanvi desigual i el subdesenvo-lupament. Les caracterstiques del comer.

Aspectes geogrfics del comer internacional. La

balana comercial i la balana de pagaments.Lndex de Desenvolupament Hum. Lintercanvidesigual: el centre, la perifria i la semiperifria. Eldeute extern. El preu i el comer just com a alter-nativa.

13) Geopoltica del mn: cultura i poder. La cultura iles rees culturals del mn. La divisi poltica delterritori: les nacions, les fronteres i els estats. Lesorganitzacions interestatals.

Examen. Els candidats han de respondre cinc pre-guntes, a triar entre set, a partir dun o diversos

documents (mapes, grfics, quadres estadstics ofragments de textos). [Cada pregunta valdr 2punts]

HISTRIA CONTEMPORNIA1) El desenvolupament del capitalisme al segle XIX

a) El progrs en lagricultura, la indstria, els trans-ports i les comunicacions.b) Laven del liberalisme: els canvis poltics, socialsi culturals.c) El pensament i lacci revolucionaris: socialisme i

anarquisme.d) El mn sota el domini dEuropa: labast i les con-seqncies del colonialisme.

2) Letapa dels grans conflictes mundials (1914-1945)

a) La Primera Guerra Mundial i les seves conse-qncies.b) La URSS: de la revoluci a lestalinisme i laindustrialitzaci forada.c) El capitalisme en crisi: el crac de 1929 i ladepressi econmica.d) Lascens del feixisme i el nazisme.e) La Segona Guerra Mundial i els anys de lareconstrucci.

3) El mn desprs de la Segona Guerra Mundiala) Els anys de la reconstrucci, la formaci de blocsi la guerra freda.b) El disseny dun nou marc de relacions internacio-nals.c) La descolonitzaci i els problemes del TercerMn.

d) LEstat del benestar i la dinmica del creixementa les economies avanades.

4) El mn actuala) La fallida del bloc sovitic.b) Integraci europea i globalitzacic) Lemergncia dels nous pasos industrialitzats, la

Xina i lndia.d) Els grans problemes del mn davui: lexplosidemogrfica, la pobresa, el conflicte de civilitza-cions i la sostenibilitat.

Examen. Els candidats han de respondre cinc pre-guntes, a triar entre set, a partir dun o diversos docu-ments. [Cada pregunta valdr dos punts]

HISTRIA DE LART1) El mn clssic I

- Lart micnic i minoic.- Perioditzaci de lart grec: arcaic, clssic i hellenstic.

2) El mn clssic II- Civilitzaci etrusca.- Roma imperial.- Art paleocristi.

- Art bizant.3) Lalta edat mitjana

- Lart preromnic.- El romnic.

4) La baixa edat mitjana- Art cistercenc.- Art gtic.

5) El Renaixement- Quattrocento itali.- Cinquecento itali.- Manierisme i expansi del Renaixement.

6) Lpoca del Barroc- Arquitectura del segle XVII: Itlia.- Arquitectura del segle XVIII: Frana.- Pintura barroca.

16


17/28

- Escultura barroca.7) De la Illustraci al Modernisme.

- Neoclassicisme.- Romanticisme.- Realisme.- Impressionisme.- Modernisme.

8) Les primeres avantguardes- Fauvisme.- Expressionisme.- Cubisme.- Futurisme.- Arquitectura del moviment modern.

9) Lart dentreguerres- Dadaisme.- Surrealisme.

- Abstracci.- La Bauhaus.- Arquitectura racionalista.

10) De linformalisme a la postmodernitat- Informalisme.- Pop-art.- Tendncies artstiques a partir de la dcada dels70: minimalisme, art conceptual i tendncies post-modernes.

Examen. El candidat ha descollir entre dues opcions.

Cada opci consta de:- Un tema concret extret del programa. [5 punts]- Comentari duna imatge. [2 punts]- Quatre preguntes curtes. [3 punts. 0,75 cada una]En cada opci, lart contemporani (temes 7, 8,9,10) estar present, com a mnim, en el 30% delexamen.

LITERATURALiteratura catalana

1) Narcs Oller. Pilar Prim. Funci del paisatge i tcni-

ques de descripci. Els personatges femenins: afi-nitats i antagonismes. Individu i societat. Estil i llen-gua.

2) Joan Puig i Ferreter. Aiges encantades. ElModernisme i el conflicte entre lindividu i la societat.Regeneracionisme, vitalisme i ladequaci de lautora uns determinats models teatrals. Els diferentsconflictes de lobra i el paper dels personatges encada un dells. Recursos literaris i teatrals: els com-ponents naturalistes, simblics i psicolgics.

3) Joan Oliver Pere Quart. Vacances pagades. Elpoema com a crtica histrica i mecanisme de

transformaci social. Mtrica i llengua. Pensamentideolgic i teoria literria. Pere Quart i la visi de larealitat quotidiana.

4) Josep Maria de Sagarra. Vida privada. Els judicisde valor emesos per la veu narradora i els seusrecursos (ironia, stira, etc.). El retrat dun grupsocial barcelon i la seva decadncia. 1927-1932: lahistria viscuda a travs dels personatges.

Literatura castellana1) Po Baroja. El rbol de la ciencia. El conflicte exis-

tencial dAndrs Hurtado. Lantagonisme dAndrsi Iturrioz. La visi de la societat finisecular.Laprenentatge intellectual i vital dAndrs Hurtado.

2) Antonio Machado. Campos de Castilla. El poeta iel paisatge. El poeta, la histria i la llegenda. La cr-tica social. La poesia amorosa.

3) Antonio Buero Vallejo. Historia de una escalera.Lescala com a espai simblic. La representativitat

social dels personatges en funci de la seva evolu-ci. Influncia de ltica i de la veritat sobre el destdels personatges. Missatge moral i social de lobra.

4) Camilo Jos Cela. La colmena. La visi de lasocietat de la postguerra. El personatge i la ciutat.Les tcniques narratives. Els espais narratius.

Les lectures seleccionades sn les que corresponen ala convocatria de lany 2008 i estan extretes dunallista marc, que inclou les obres segents:

Literatura catalana ngel Guimer, Terra baixa. Narcs Oller, Pilar Prim. Joan Maragall, Visions i cants. Prudenci Bertrana,Josafat. Joan Puig i Ferreter,Aiges encantades. Josep Carner, El cor quiet. Joan Salvat-Papasseit, Lirradiador del port i les

gavines.

Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants. Josep Maria de Sagarra, Vida privada. Josep Maria de Sagarra, El caf de la Marina. Joan Oliver,All que tal vegada sesdevingu. Salvador Espriu, Cementiri de Sinera. Pere Calders, Crniques de la veritat oculta. Josep Pla, El carrer estret. Manuel de Pedrolo, Homes i No. Joan Oliver Pere Quart, Vacances pagades. Merc Rodoreda, La plaa del diamant. Lloren Villalonga, Bearn o la sala de les nines. Miquel Mart i Pol, El poble. Merc Rodoreda, Mirall trencat. Montserrat Roig, El temps de les cireres.

Maria Merc Maral, Bruixa de dol.

17


18/28

Literatura castellana Po Baroja, El rbol de la ciencia. Antonio Machado, Campos de Castilla. Miguel de Unamuno, Niebla.

Juan Ramn Jimnez, Platero y yo. Ramn Mara del Valle-Incln, Luces de Bohemia. Rafael Alberti, Marinero en tierra. Federico Garca Lorca, Poeta en Nueva York. Vicente Aleixandre, Espadas como labios. Miguel Mihura, Tres sombreros de copa. Federico Garca Lorca, La casa de Bernarda Alba. Carmen Laforet, Nada. Antonio Buero Vallejo, Historia de una escalera. Jorge Luis Borges, El Aleph. Camilo Jos Cela, La colmena. Alfonso Sastre, Escuadra hacia la muerte. Blas de Otero, Pido la paz y la palabra. Mara Teresa Len,Juego limpio. Ramon J. Snder, Rquiem por un campesino

espaol.

Luis Martn-Santos, Tiempo de silencio. Carmen Conde, Obra potica (1929-1966). Carmen Martn Gaite, Retahlas. Jaime Gil de Biedma, Las personas del verbo.

La llista anual tindr presents els diferents gneresliteraris.

Examen. El candidat ha de triar entre dues opcions.Cada opci constar de dues parts:

Contestar una pregunta a propsit duna de les lec-tures. Ser sempre una pregunta dabast ampli ipot anar acompanyada dun breu fragment duntext crtic referit a la lectura corresponent.Lenunciat indica suficientment lorientaci de lapregunta per tal de facilitar que lalumnat se centrien els aspectes realment significatius del que se lidemana i no es perdi en divagacions o en qes-

tions anecdtiques. Comentar un text extret duna de les lectures. Es

tracta dun comentari obert, per en lenunciat sin-dicaran aquells aspectes que necessriament, icom a mnim, cal tenir en compte. Aquests aspec-tes no es formularan com a preguntes tancades,sin com a guia de comentari i estaran relacionatstant amb el context de lobra, com amb lanlisidels recursos literaris emprats per lautor.

A lopci A:

la pregunta terica ser de literatura catalana i elcomentari de text sobre alguna de les obres de lite-ratura castellana.

A lopci B: la pregunta terica ser de literatura castellana i el

comentari de text sobre alguna de les obres de lite-ratura catalana.

Cada part de lexamen val 5 punts, 3 per als contin-guts i 2 per a la capacitat dargumentaci i anlisi,lordenaci de les idees i la coherncia del discurs. Lanota final de la prova pot reduir-se de mig o un puntper problemes gramaticals reiterats.

Lexercici es pot respondre en qualsevol de lesdues llenges oficials de Catalunya.

LLENGUA CATALANAObjectius. Amb aquesta prova es pretn avaluar lacompetncia lingstica en llengua catalana del candi-dat, fonamentalment en els aspectes de coneixement

gramatical (morfologia i sintaxi), domini del lxic iexpressi escrita.Examen. El candidat haur de respondre, a partirdun text dunes 200 paraules, set preguntes de tipusobjectiu [dun punt cada una] i una pregunta de tipusobert [de tres punts]. Caldr respondre obligatria-ment en catal.

Les preguntes objectives podran ser de respostadopci mltiple, de completar espais buits o deconstrucci destructures alternatives, i es podran

referir als segents continguts: Anlisi morfolgica i sintctica (morfologia nominal,

pronominal i verbal; sintaxi de loraci simple i deloraci composta).

Tria de la forma o lexpressi gramatical ms adienten el context.

Canvi de temps o de mode verbal (present-passat,indicatiu-subjuntiu, etc.).

Transformaci destructures sintctiques (activa-passiva, coordinaci-subordinaci, estil directe-estil indirecte, etc.).

Definici de mots o dexpressions (parfrasis, glos-

ses). Recerca de sinnims o antnims. Formaci de paraules (composici i derivaci).

A la pregunta oberta es demanar un redactat, enllengua catalana, entre 50 i 80 paraules, en forma dereflexi o comentari sobre alguna qesti del text dela prova. Shi valorar ladequaci, la coherncia, lacohesi i la riquesa dexpressi (lxic i sintaxi). Shidescomptar 0,1 punts per falta dortografia, de lxic,de morfologia o de sintaxi. A les preguntes dopci

mltiple els errors descompten (0,33 punts, en casque hi hagi quatre possibles respostes).

18


19/28

LLENGUA CASTELLANAObjectius. Amb aquesta prova es pretn avaluar lacompetncia lingstica en llengua castellana del can-didat, fonamentalment en els aspectes de coneixe-

ment gramatical (morfologia i sintaxi), domini del lxici expressi escrita.Examen. El candidat haur de respondre, a partirdun text dunes 200 paraules, set preguntes de tipusobjectiu [dun punt cada una] i una pregunta de tipusobert [de tres punts]. Caldr respondre obligatria-ment en castell.

Les preguntes objectives podran ser de respostadopci mltiple, de completar espais buits o deconstrucci destructures alternatives, i es podranreferir als segents continguts: Anlisi morfolgica i sintctica (morfologia nominal,

pronominal i verbal; sintaxi de loraci simple i deloraci composta).

Tria de la forma o lexpressi gramatical ms adienten el context.

Canvi de temps o de mode verbal (present-passat,indicatiu-subjuntiu, etc.).

Transformaci destructures sintctiques (activa-passiva, coordinaci-subordinaci, estil directe-estil indirecte, etc.).

Definici de mots o dexpressions (parfrasis, glos-ses).

Recerca de sinnims o antnims. Formaci de paraules (composici i derivaci).

A la pregunta oberta es demanar un redactat, enllengua castellana, entre 50 i 80 paraules, en forma dereflexi o comentari sobre alguna qesti del text dela prova. Shi valorar ladequaci, la coherncia, lacohesi i la riquesa dexpressi (lxic i sintaxi). Shidescomptar 0,1 punts per falta dortografia, de lxic,de morfologia o de sintaxi. A les preguntes dopcimltiple els errors descompten (0,33 punts, en casque hi hagi quatre possibles respostes).

LLENGUA ESTRANGERA(ALEMANY, ANGLS, FRANCS,ITALI O PORTUGUS)Objectius. Amb aquesta prova es pretn avaluar lacompetncia passiva i activa en una llengua estrange-ra, a triar entre alemany, angls, francs, itali o por-tugus. Es valorar sobretot la comprensi lectora i eldomini bsic de la gramtica i del lxic.Examen. El candidat haur de respondre, a partirdun text dunes 200 paraules, deu preguntes [dun

punt cada una], vuit de les quals seran de tipus objec-tiu i dues, de tipus obert. Caldr respondre obligat-riament en la llengua de la prova.

Les vuit preguntes objectives podran ser de respos-ta dopci mltiple, de completar espais buits o deconstrucci destructures alternatives. Sis daquestespreguntes faran referncia a la comprensi del text, iles altres dues es referiran a qestions gramaticalsextretes del text.

Les dues preguntes obertes tamb tindran a veureamb la comprensi del text de la prova, i caldr redac-tar-ne les respostes (dentre 40 i 60 paraules cadauna) en la llengua estrangera corresponent. Shi des-comptar 0,05 punts per falta dortografia, de lxic,de morfologia o de sintaxi. Les faltes repetides nomsdescompten punts una vegada. A les preguntes dop-ci mltiple els errors descompten (0,33 punts, en casque hi hagi quatre possibles respostes).

MATEMTIQUES APLICADESA LES CINCIES SOCIALS1) Tipus de nombres: naturals, enters, racionals, irra-

cionals i reals. Operacions elementals amb potn-cies i radicals

2) Polinomis i fraccions algbriques.a) Polinomis. Valor numric dun polinomi.Operacions elementals amb polinomis. Productesnotables. Arrels dun polinomi. Teorema del residu.Descomposici factorial dun polinomi.b) Fraccions algbriques. Fraccions algbriques

equivalents, simplificaci. Operacions elementalsamb fraccions algbriques.3) Resoluci dequacions polinmiques, equacions

racionals i equacions irracionals.4) Resoluci de sistemes dequacions lineals.5) Programaci lineal

a) Inequacions lineals de dues variables. Semiplsoluci.b) Sistemes dinequacions lineals de dues varia-bles.c) Programaci lineal. Funci objectiu. Regi facti-ble. Localitzaci de solucions.

6) Funcions reals duna variable real.a)Taula de valors i representaci grfica.b) Concepte de domini, recorregut, lmit en un punt,lmit a linfinit i continutat.c) Operacions amb funcions. Funcions compostesi funcions inverses.d) Funcions polinmiques.e) Funcions racionals. Asmptotes horitzontals i ver-ticals.f) Funcions irracionals.g) Funci exponencial i logartmica. Resoluci de-

quacions exponencials i logartmiques.h) Derivada. Interpretaci geomtrica de la deriva-da. Recta tangent. Clcul de derivades de les fun-cions elementals. Creixement i decreixement.

19


20/28

Extrems relatius.i) Estudi i representaci grfiques de funcions poli-nmiques i racionals senzilles.

7) Estadstica unidimensionala)Taules estadstiques. Grfics estadstics.b) Parmetres estadstics: mesures de posici imesures de dispersi.

8) Estadstica bidimensionala)Taules de doble entrada.b) Relaci entre variables. Interpretaci grfica.c) Mesures de dependncia: covarincia i coeficientde correlaci lineal.d) Rectes de regressi.

Examen. El candidat ha de resoldre tres problemes aescollir dentre cinc. [Cada problema val un ter de la

nota]Es pot portar calculadora cientfica, per no sauto-

ritzar ls de les que permetin emmagatzemar text otransmetre informaci.

MATEMTIQUES1) Polinomis i fraccions algbriques

a) Polinomis.b) Operacions amb polinomis.c) Mltiples i divisors.d) Divisi de polinomis. Regla de Ruffini.e) Fraccions algbriques.f) Operacions amb fraccions algbriques.

2) Trigonometria. Resoluci de trianglesa) Raons trigonomtriques de langle agut.b) Relacions existents entre les raons trigonomtri-ques dangles complementaris.c) Frmules trigonomtriques.d) Raons trigonomtriques dels angles de 30, 45i 60.e) Langle com a gir. Mesura dangles. El radiant.f) Raons trigonomtriques dun angle qualsevol. Lacircumferncia trigonomtrica.g) Resoluci de triangles no rectangles. Teoremes

del sinus i del cosinus.3) Matrius i determinants

a) Concepte de matriu.b) Classes de matrius.c) Operacions amb matrius.d) Concepte de determinant.e) Determinants de segon i tercer ordre.f) Clcul de determinants.g)Aplicacions dels determinants.h) Clcul del rang duna matriu.

4) Sistemes dequacions linealsa) Igualtats i equacions.

b) Inequacions.c) Equacions i inequacions amb una incgnita.d) Equacions lineals amb dues incgnites: interpre-

taci geomtrica.e) Inequacions lineals amb dues incgnites: inter-pretaci geomtrica.f) Sistemes lineals dequacions.g) Mtode de Gauss.h) Discussi de sistemes amb tres incgnites.i) Resoluci de sistemes amb ajuda de matrius ideterminants.

5) Funcions reals duna variable reala) Concepte de funci.b) Domini i recorregut duna funci.c) Igualtat de funcions.d) Classificaci de les funcions.e) Caracterstiques generals de les funcions i lesseves grfiques.

6) Operacions amb funcionsa) Operacions amb funcions.

b) Funcions compostes.c) Funcions inverses.

7) Funcions exponencials, logartmiques i trigono-mtriquesa) Funcions exponencials. Representaci grfica ipropietats.b) Equacions exponencials.c) Logaritmes. Funcions logartmiques. Representacigrfica i propietats.d) Equacions logartmiques.e) Funcions trigonomtriques. Representaci grfi-ca i propietats.

8) Lmits de funcions. Concepte i clcula) Lmit duna funci en un punt.b) Propietats i clcul dels lmits.c) Lmits infinits i el seu clcul.

9) Derivadesa)Taxa de variaci.b) Derivada duna funci en un punt.c) Interpretaci geomtrica de la derivada.d) Funci derivada.e) Clcul de derivades elementals.

10) Aplicacions de la derivada. Representaci grfi-ca de funcions

a) Creixement i decreixement duna funci.b) Mxims i mnims relatius.c) Problemes de mxims i mnims.d) Concavitat i convexitat.e) Punts dinflexi.f) Representaci grfica de funcions.

11) Clcul de primitivesa) Funci primitiva.b) Integral indefinida.c) Propietats de la integral.d) Clcul dintegrals elementals.

12) La integral definida. Clcul drees

a) La integral definida: el problema de lrea.b) Regla de Barrow.c)Aplicacions al clcul drees.

20


21/28

d)Altres aplicacions de la integral definida.13) Vectors

a) Concepte de vector.b) Equipollncia de vectors.c)Vectors lliures.d) Operacions amb vectors.e) Multiplicaci dun vector per un nombre real.

Vectors parallels.f) Producte escalar. Vectors perpendiculars.

14) Punts i rectes en el pla. Equacions. Posicionsrelativesa) Equacions de la recta.b) Posicions relatives de dues rectes en el pla.c) Distncia dun punt a una recta.d) Distncia entre dues rectes.

15) Punts, plans i rectes a lespaia) Equaci del pla a lespai

b) Equaci de la recta a lespai.

Examen. El candidat ha de resoldre tres problemes aescollir dentre cinc. [Cada problema valdr un ter dela nota]

Es pot portar calculadora cientfica, per no sauto-ritzar ls de les que permetin emmagatzemar text otransmetre informaci.

QUMICA1) Conceptes elementals

Elements, compostos i mescles. Notaci qumica:

smbols i frmules. Nomenclatura inorgnica (xids,hidrxids, hidrurs, cids i sals habituals) i orgnica(hidrocarburs i derivats halogenats, alcohols, alde-hids, cetones, cids i sters. Concepte disomeriaen casos senzills).

2) Lleis fonamentals de les combinacions qumiquesLleis ponderals i volumtriques. Teoria de Dalton,Hiptesi dAvogadro, nombre dAvogadro toms imolcules. Concepte de mol. Frmules empriquesi moleculars.

3) Estructura atmica de la matriaPartcules elementals. Model atmic de Rutherford.

Espectres atmics. Model atmic de Bohr-Sommerfed. Nombres quntics. Concepte dorbitalatmic.

4) La taula peridicaEstructura electrnica i taula peridica.Configuraci electrnica. Principi dexclusi dePauli. Regla de Hund. Propietats peridiques:volum atmic, energia de ionitzaci, afinitat electr-nica.

5) Lenlla qumicConcepte denlla. Tipus denlla. Enlla inic.Propietats dels compostos inics. Enlla covalent.

Estructures de Lewis. Geometria de les molcules(teoria RPECV). Propietats dels compostos cova-lents. Enlla metllic i propietats dels metalls.

6) Els gasosLlei de Boyle-Mariotte. Dilataci dels gasos. Escalaabsoluta de temperatures. Equaci dels gasos per-fectes. Mescles de gasos. Llei de Dalton.

7) Canvis de fase en substncies puresEvaporaci. Calor de vaporitzaci. Ebullici.

Temperatura debullici. Fusi. Temperatura defusi. Sublimaci. Temperatura de sublimaci.

8) DissolucionsConcepte de dissoluci. Solut i dissolvent. Formesdexpressar la concentraci: % en massa i envolum, molaritat, molalitat i fracci molar. Dilucions.

9) Les reaccions qumiquesEquaci qumica. Tipus de reaccions qumiques.Estequiometria. Pes-pes, pes-volum, volum-volum.Reactiu limitat. Puresa. Rendiment de la reacci.

10) Termodinmica qumica

Canvis denergia en les reaccions qumiques.Condicions normals o estndard. Variacions de-nergia interna i entalpia. Llei de Hess. Entropia idesordre. Concepte denergia de Gibbs.Espontanetat de les reaccions qumiques.

11) Velocitat de reacci i equilibri qumicConcepte de velocitat de reacci. Factors queinflueixen en la velocitat de reacci (pressi, tempe-ratura, catalitzadors). Constant dequilibri: Kc i Kp.Principi de Le Chatelier. Factors que afecten lequi-libri qumic (canvis de concentraci, temperatura,pressi).

12) Equilibri cid/baseEls cids i les bases. Teoria Brnsted-Lowry. Parellscid-base. Concepte de pH. Fora relativa dcidsi bases, Ka i Kb. Clculs de pH. Conceptes de neu-tralitzaci, hidrlisi, volumetries, indicadors, solu-cions tamp.

13) Equilibri de precipitaciConcepte de solubilitat. Solubilitat de sals i reac-cions de precipitaci. Producte de solubilitat.Factors que afecten la solubilitat (temperatura, icom).

14) Equilibri redox

Oxidaci i reducci. Nombre doxidaci. Oxidants ireductors. Concepte de les reaccions redox. Ajustestequiomtric de les reaccions redox: mtode deli-electr. Elctrodes i potencial normal delctro-de. Celles galvniques i electroltiques. Fora elec-tromotriu estndard duna pila.

Examen. El candidat ha de:- Respondre quatre qestions curtes a triar dentresis. [6 punts. 1,5 cada una]- Resoldre un problema numric a triar dentre dos.[4 punts]

Es pot portar calculadora cientfica, per no sauto-ritzar ls de les que permetin emmagatzemar text otransmetre informaci.

21


22/28


23/28

CORRESPONDNCIA

ENTRE LES OPCIONS DELES PROVES DACCS A LAUNIVERSITAT PER ALS MSGRANS DE 25 ANYS I ELSESTUDIS UNIVERSITARIS

ANNEX 2

Ordre de 25 de novembre de 1999 (BOE30/11/1999). Actualitzada segons lOrdre de 14 demaig de 2001 (BOE 22/05/2001)

Diplomatura, arquitectura tcnica oenginyeria tcnica

Arquitectura tcnica Biblioteconomia i documentaci Cincies empresarials Cincies religioses Educaci social Eng. tc. aeronutica, esp. en aeromotors

Eng. tc. aeronutica, esp. en aeronaus

Eng. tc. aeronutica, esp. en aeronavegaci Eng. tc. aeronutica, esp. en aeroports

Eng. tc. aeronutica, esp. en equips i materials aeroespacials

Eng. tc. agrcola, esp. en explotacions agropecuries Eng. tc. agrcola, esp. en hortofructicultura i jardineria Eng. tc. agrcola, esp. en indstries agrries i alimentries Eng. tc. agrcola, esp. en mecanitzaci i construccions rurals Eng. de mines, esp. en explotaci de mines Eng. tc. de mines, esp. en instal.lacions electromecniques mineres

Eng. tc. de mines, esp. en mineralrgia i metal.lrgia Eng. tc. de mines, esp. en recursos energtics, combustibles i explosius

Eng. tc. de mines, esp. en sondeigs i prospeccions mineres

Eng. tc. de telecomunicaci, esp. en sistemes de telecomunicaci Eng. tc. de telecomunicaci, esp. en sistemes electrnics Eng. tc. de telecomunicaci, esp. en so i imatge Eng. tc. de telecomunicaci, esp. en telemtica Eng. tc. dobres pbliques, esp. en construccions civils Eng. tc. dobres pbliques, esp. en hidrologia Eng. tc. dobres pbliques, esp. en transports i serveis urbans Eng. tc. en disseny industrial Eng. tc. en informtica de gesti Eng. tc. en informtica de sistemes Eng. tc. en topografia Eng. tc. forestal, esp. en explotacions forestals

Viacientificotcnica(1)

Viacinciesdelasalut(2)

Viadhumanitats(3)

Viacinciessocials(4

)

Viadarts(5)

23


24/28

24


Viacincie

sdelasalut(2)

Viadhumanitats(3)

Viacincie

ssocials(4)

Viadarts

(5)

Eng. tc. forestal, esp. en indstries forestals Eng. tc. industrial, esp. en electricitat Eng. tc. industrial, esp. en electrnica industrial Eng. tc. industrial, esp. en mecnica Eng. tc. industrial, esp. en qumica industrial Eng. tc. industrial, esp. txtil Eng. tc. naval, esp. en estructures marines

Eng. tc. naval, esp. en propulsi i serveis del vaixell

Estadstica Fisioterpia Gesti i administraci pblica Infermeria Logopdia Mquines navals Mestre, en qualsevol especialitat Navegaci martima Nutrici humana i diettica ptica i optometria Podologia Radioelectrnica naval

Relacions laborals Terpia ocupacional Treball social Turisme

Negreta i cursiva: estudis que no simparteixen a les universitats catalanes.

Administraci i direcci dempreses (URL) Biologia humana (UPF) Cincia i salut animal (UdL) Cincies de lactivitat fsica i de lesport (UVic)* Cinema i televisi (URL) Comunicaci audiovisual (UPF) Direcci dempreses -BBA- (URL) Disseny (URL) Dret (UOC, URL)

Graus

Viacientificotcnic

a(1)

Viacinciesdelas

alut(2)

Viadhumanitats(3

)

Viacinciessocials(4)

Viadarts(5)

Diplomatura, arquitectura tcnica oenginyeria tcnica


25/28

25

Fsica (UAB) Geografia i ordenaci del territori (UdL) Histria (UdL, URV) Histria de lart (UdL, URV) Humanitats (UAB, UPF, UOC) Matemtiques (UAB) Medicina (UPF, UdG, UIC) Multimdia (URL)

Periodisme (URL) Psicologia (UOC) Publicitat i relacions pbliques (UPF, UdG, URL)

Traducci i interpretaci (UPF*, UVic)

* Per accedir a aquests estudis a ms de les PAU cal superar tamb les proves daptitud personal (PAP).


Viacincie

sdelasalut(2)

Viadhumanitats(3)

Viacincie

ssocials(4)

Viadarts

(5)

Viacientific

otcnica(1)

Viacincies

delasalut(2)

Viadhumanitats(3)

Viacincies

socials(4)

Viadarts(5

)

Administraci i direcci dempreses Arquitectura Belles arts* Biologia Biotecnologia Cincies ambientals Cincies de lactivitat fsica i de lesport* Cincies del mar

Cincies poltiques i de ladministraci Comunicaci audiovisual Dret Economia Eng. aeronutica Eng. agronmica Eng. de camins, canals i ports Eng. de forests Eng. de mines Eng. de telecomunicaci Eng. en informtica

Eng. geolgica Eng. industrial Eng. naval i ocenica

Eng. qumica

Llicenciatura, arquitectura o enginyeria


26/28

26


Viacincies

delasalut(2)

Viadhumanitats(3)

Viacincies

socials(4)

Viadarts(5

)

Farmcia Filologia alemanya Filologia anglesa Filologia rab Filologia basca

Filologia catalana Filologia clssica Filologia eslava

Filologia francesa Filologia gallega Filologia hebrea Filologia hispnica Filologia italiana Filologia portuguesa Filologia romnica Filosofia Fsica Geografia Geologia

Histria Histria de lart Humanitats Matemtiques Medicina Odontologia Pedagogia Periodisme Psicologia Publicitat i relacions pbliques Qumica Sociologia

Traducci i interpretaci* Veterinria

Negreta i cursiva: estudis que no simparteixen a les universitats catalanes.*Per accedir a aquests estudis a ms de les PAU cal superar tamb les proves daptitud personal (PAP).

Llicenciatura, arquitectura o enginyeria


27/28

Ttols propis


Viacincies

delasalut(2)

Viadhumanitats(3)

Viacincies

socials(4)

Viadarts(5

)

T tol propi en arts i disseny T tol propi en criminologia i poltica criminal T tol propi en direcci de comer i distribuci T tol propi en direcci hotelera T tol propi en enginyeria del disseny industrial i desenvolupament del producte T tol propi en estudis immobiliaris i de la construcci T tol propi en fotografia i creaci digital T tol propi en gesti aeronutica

T tol propi en investigaci privada T tol propi en mitjans audiovisuals T tol propi en multimdia** T tol propi en prevenci i seguretat integral T tol propi en tecnologia i producci industrial T tol propi en tributari i comptable T tol propi superior en aviaci comercial. Pilot de transport de lnia aria T tol propi superior en cinema i audiovisuals* T tol propi superior en comer internacional * T tol propi superior en disseny T tol propi superior en gesti dempreses aeronutiques i operacions aries T tol propi superior en imatge

*Per accedir a aquests estudis a ms de les PAU cal superar tamb les proves daptitud personal (PAP).** Les vies daccs poden canviar segons la universitat.

27


28/28

Documents

prueba acceso universidad mayores 25 años