Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de ... · sió. A la festa dels Súpers, gairebé 3.000 dels més de 330.000 nens i nenes participants, van fer activitats

Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya · Nº 4 · FEBRER 2014

NOTÍCIES · OPINIÓ · HUMOR · ACTUALITAT · FORMACIÓ · NOVETATS · SERVEIS AL COL·LEgIAT

Entrevista a Jaume Torrent Jo i les meves ulleres

Lárrel bàsicaEL COOOC opina

Resultats de la consulta sobre el grau en Òptica i OptometriaAccions col·legials

Campanya Visió i Aprenentatge

EditorialEppur si move . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

L’entrevistaJoaquim Gomicia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Apunts jurídicsSense data la previsible pujada de l’IVA després de la sentència del TJUE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Millora procedimental i documental del procès d’autorització d’establiments d’òptica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Reconeixement amb caràcter oficial del Màster Universitari en Optometria i Ciències de la Visió de la UPC . . . . . . . . . . . . . . . 9

Noves tecnologiesC .L . Manager©: més que un programari de contactologia . . . . . 10

Flaix.cat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Jo i les meves ulleresJaume Torrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Apunts de farmacologiaAtropina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

El COOOC opinaLárrel bàsica… . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Oci i culturaGran afluència de públic a la conferència “Un museu de cinema, és possible a Barcelona?” . . . . . . . . . . . 30

Accions col·legialsCampanya Visió i Aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Ecos de la campanya “Visió i aprenentatge” . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Estudiants de la facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa col·laboren amb el coooc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Resultats de la consulta sobre el Grau en Òptica i Optometria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

Una de les òptiques mes antigues d’Espanya celebra el 125è aniversari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

HumorHIPPOflex105 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Serveis col·legials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

Cartes visuals del COOOC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Sumari

OPTOMETRISTES.CATPublicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya Nº 4 · Febrer 2014

DirectorAlfons Bielsa i Elies

Cap de Redacció Vicenç M. Masià i Anavitarte

Consell de RedaccióLluís Bielsa i EliesCarles Bonafont i DelgadoFabio Delgado i CastellanosJoaquím Grau i IngladaLluís Puig i Camarero

Responsable fotografiaXavier Llobet i Megías

Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de CatalunyaC/ Rocafort, 6508015 BarcelonaT. 93 424 51 02F. 93 424 11 50www .coooc .cat

Correu electrò[email protected]

Disseny, maquetació i impressióImagenetwork s.c.p.C/ Riera d’Horta, 40 - Local 208027 BarcelonaT. 93 243 45 06E. [email protected]

PublicitatE. [email protected]

Depòsit legal:B-13949-2012

Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya · Nº 4 · FEBRER 2014

NOTÍCIES · OPINIÓ · HUMOR · ACTUALITAT · FORMACIÓ · NOVETATS · SERVEIS AL COL·LEgIAT

Entrevista a Jaume Torrent Jo i les meves ulleres

Lárrel bàsicaEL COOOC opina

Resultats de la consulta sobre el grau en Òptica i OptometriaAccions col·legials


OPTOMETRISTES .CAT · febrer 2014 · 3

EDITORIAL

Alfons Bielsa i EliesPresident

Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya

Eppur si move“I no obstant això, es mou”

Aquestes paraules les diria com si fos un murmuri gairebé inaudible Gali-leu el 22 de juny de 1633 en acabar

la lectura de l’abjuració, quan va ser forçat pels inquisidors de l’Església catòlica. Es tractava d’obligar-lo a desmentir, condemnar i repudiar públicament el que havia estat i seguia sent la seva profunda convicció, és a dir, la veritat científica del sistema copernicà, segons la qual és la Terra la que gira al vol-tant del Sol i no el Sol al voltant de la Terra.

Malgrat els moments actuals, en un marc so-cial, econòmic i polític complicat, hem de fer sovint de Galileu, trencant tòpics i explicant a la societat que la visió és molt més que la vista. L’optometria es mou més que mai, i no-més cal observar l’activitat d’aquest darrer trimestre per confirmar-ho.

La campanya “Visió i Aprenentatge” ens ha permès entrar a les escoles per la porta gran. Milers d’alumnes i centenars d’educadors descobreixen, gràcies a la nostra tasca, la vi-sió. A la festa dels Súpers, gairebé 3.000 dels més de 330.000 nens i nenes participants, van fer activitats a l’estand del Col·legi Ofi-cial d’Òptics Optometristes de Catalunya o van rebre informació de qui som, què fem i com ho fem. Les nostres ulleres anàglifes es poden trobar en milers de llars, i milers de petits optometristes revisen la visió de la seva família amb el llibret que hem entregat a les escoles. Aquesta campanya, totalment innovadora, situa els òptics optometristes a l’avantguarda en accions de sensibilització i prevenció visual infantil.

Totes les escoles on hem fet tallers ens de-manen repetir-los, confirmant així un reco-neixement cada vegada més gran de la nostra professió. L’optometria infantil, ateses les ne-cessitats visuals dels nens i nenes, pren prota-gonisme i es fa més necessària que mai. No es pot negar que la Terra gira al voltant del Sol. La relació entre visió i aprenentatge és indis-cutible i la nostra responsabilitat és donar-ho a conèixer a la societat. Només cal entrar a la

xarxa i amb qualsevol cercador constatar la forta presència mediàtica que en aquest anys estem aconseguint entre tots.

Per això mateix, cal que ens especialitzem i treballem conjuntament en la prevenció i el manteniment de la salut visual de la societat.

Els mitjans per oferir una bona atenció vi-sual passen per la prescripció de lents, pris-mes, teràpies visuals passives, actives... o una combinació de totes. No necessàriament cal de tot en optometria, però tots hem d’estar capacitats per detectar qualsevol alteració en la visió i remetre el pacient, sempre que calgui, al professional especialitzat. Teràpia visual, baixa visió, orto-k... són camps que requereixen experiència i coneixements, i no

sempre podrem treballar a fons si no ens es-pecialitzem. Quan remetem un pacient a un company, hi guanyem tots, pacient i profes-sional, i millorem la percepció social com a responsables de la salut visual. També és im-prescindible saber que estem capacitats per remetre el pacient a l’oftalmòleg davant la detecció o sospita d’una possible patologia.

A Catalunya, tenim la Vocalia de Prevenció, Visió Infantil i Teràpia Visual del mateix Col·legi; l’Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual (ACOTV), un indiscutible referent en el tema, o la Sociedad Interna-cional de Optometría del Desarrollo y del Comportamiento (SIODEC), entre d’altres, on col·legiats especialitzats ofereixen una atenció especialitzada i professional, i a qui podem remetre en cas de necessitat.

“Eppur si move...”

cal que ens especialitzem i treballem conjuntament en la prevenció i el manteniment de la salut visual de la societat

4 · OPTOMETRISTES .CAT · febrer 2014

L’ENTREVISTA

Joaquim GomiciaMés de 30 anys vestint mirades

PRESIDENT I FUNDADOR DEL GRUP OPTIM, FUNDADOR DE L’ASOCIACIóN ESPAñOLA DE FABRICACIóN, COMERCIALIzACIóN E IMPORTACIóN GENERAL DE óPTICA y OFTALMOLOGíA (AEO) I PRESIDENT EN DUES ETAPES, L’ACTUAL I LA INICIAL .

Més de 30 anys al mercat de l’òptica, un mercat molt competitiu i exigent, tenen un mèrit considerable, i si a més a més creixem i les nostres col·leccions cada vegada te-nen més èxit, ja és quelcom extraordinari . Quin és el secret? Sens dubte la creativitat, el prestigi de les nostres firmes, consolidar un bon equip d’especialistes, però també el tipus d’empresa que hem anat creant al llarg de la nostra història . Una empresa amb caràcter, il·lusió, oberta, molt professional i amb vocació de servei . Les persones que formem l’equip d’Optim hem creat el con-cepte d’empresa amiga, que per a nosaltres significa servei total a tots els nostres clients amb amabilitat i bon tracte .

Dissenyem, fabriquem i distribuïm a més de 50 països i el nostre somni és ser la primera empresa espanyola del sector òptic al món: tenim la força, la qualitat i la fórmula per a ser-ho .

El gran creixement a nivell nacional i sobretot internacional dels darrers anys ens anima a creure en el projecte de donar a conèixer la nostra moda en el món .

És només qüestió de temps que ho aconseguim .

JOAQUIM GOMICIA ca iniciar-se en el món de l’òptica com a venedor d’ulleres . En un mo-ment en què l’ ullera era poc més que una pròtesi i que la ullera de sol estava considerada un producte residual i de baix prestigi, aviat va veure les grans oportunitats que oferia la ullera de moda i va començar a importar ulleres de disseny d’Itàlia i de França . Amb l’èxit que això va suposar, va fundar Optim per dedicar-la a la introducció al nostre país de les primeres ulleres de marques de moda i de disseny . L’evolució d’Optim des d’aleshores és per tots coneguda . De la seva labor sectorial, destaca la seva creença en l’associacionisme, que el portà a fundar l’Associació d’Empresaris d’Òptica i a impulsar la Federació Espanyola d’Associacions del Sector Òptic (FEDAO), per construir un sector més fort i unit .

Fabio DelgadoCol·legiat: xxxxx


L’ENTREVISTA

Com veieu el mercat actual de l’Òptica?

En termes generals, és un mercat tradicional-ment estable, poc dinàmic, amb marges alts i clientela pràcticament captiva. És un mer-cat atractiu i amb grans possibilitats, que ha atret inversions d’altres sectors que importen polítiques fins ara inhabituals. És un mercat que s’ha vist afectat per la crisi econòmica en menor mesura que altres sectors, i, en can-vi, està vivint una de les seves èpoques mes convulses i difícils. Crec que, en part, a cau-sa d’una certa indefinició respecte a la nos-tra identitat. Al que ens dediquem té a veure amb la salut, amb el comerç detallista, amb la moda i la imatge personal... Tots els que operem en aquest mercat tenim més interès en un d’aquests aspectes que en els altres, i qui més soroll fa és qui percudeix més en la percepció del consumidor, que, al capdavall, rep un missatge confús. I davant d’un missat-ge confús, tots optem.

En aquest sentit, m’atreviria a dir que la crisi ens l’hem creat nosaltres. Si bé és cert que el nostre mercat s’ha vist afectat com la majoria per la baixada del consum, estic segur que la major part de la pèrdua de valor del nostre mercat es deu a les polítiques internes, més que a factors externs. Dins de la cistella de la compra del consumidor, els productes de salut visual han perdut pes en comparació amb altres béns de consum, i és un problema que ens hem generat nosaltres. El consumi-dor, efectivament, pensava que els productes d’òptica eren cars. Significaven un import alt en el seu pressupost, però, per altra banda, tenia molt clar què obtenia pel que pagava, i era quelcom de valor per a ell. Actualment, el consumidor pot obtenir productes de salut visual per un 20% del que pagava abans, i el valor que li dóna al que obté és molt baix. I a l’hora fer una despesa, prioritza el que té més valor per a ell. El més greu és que el consumi-dor mai ens havia demanat preus més baixos (si més no, fins al punt actual) perquè entenia

que el servei que obtenia de les òptiques tenia un preu. Quan el nostre discurs s’ha tornat confús, i només hem parlat d’un dels aspectes dels nostres serveis, el preu, el valor d’aquest servei s’ha banalitzat.

Tot això ens porta a un moment molt inte-ressant, de transformació del sector. És di-fícil seguir baixant preus a costa de baixar la qualitat. Aquest camí ens porta a un punt que no és admissible, que no és professional. Però, per altra banda, el consumidor, que ara considera que li hem pres el pèl durant anys, ens seguirà demanant preu. Això no és soste-nible. No amb el nombre actual d’òptiques, no amb nivells de qualitat mínimament ac-ceptables. La disjuntiva és clara: seguim pel camí actual o comencem a entonar un altre discurs?

Vista la seva experiència, quins són els errors i oportunitats del nostre mercat?

Bé, els errors són, com comentava abans, que el consumidor rebi un missatge on exclusiva-ment es parla de preu. Sóc conscient que una bona part del sector no ha participat d’això o s’hi ha vist abocada a contracor. El fet és que, com deia, el consumidor es veu més percudit per qui més soroll fa, i la labor dels altres, si hi creiem, és la de matisar aquest missat-ge de preu tan simple, és a dir, d’explicar què s’obté per cada preu. En aquest sentit, veig una oportunitat clara, on els fabricants d’ulleres podem fer bones aportacions: a l’òptic li és fàcil explicar les diferències entre una lent o una altra i transmetre al consu-midor els avantatges de cada una, però, en canvi, les ulleres rarament s’argumenten més enllà de consideracions estètiques o de mar-ca. I l’evolució tècnica de les ulleres en els últims deu anys ha estat impressionant, tant en materials com en tècniques. Crec que una argumentació de les ulleres al nivell de la que es fa quan es tracta de vendre un bon parell de lents, incrementaria el valor de la venda i la satisfacció del consumidor, al temps que

Millorar en la comunicació amb els clients farà que recuperin la confiança perduda en el sector i que percebin diferències entre productes de low cost i productes amb valor afegit


el blindaria davant d’ofertes llamineres però amb poc contingut. És molt diferent el que està disposat a pagar un consumidor que considera que totes les ulleres i totes les lents són similars, del que està disposat a pagar un consumidor ben informat, independentment de la seva capacitat econòmica. Al cap i a la fi, veure-hi i millorar la imatge bé és un gran valor que els aportem, i, perquè és impor-tant per a ells, estan disposats a fer un esforç econòmic extra si hi perceben algun benefici.

A part d’això, crec que totes les oportunitats, tant pels fabricants com per les òptiques pas-sen per definir-nos i triar un posicionament clar. Salut, imatge o preu. Cal que tots triem una opció i ens esforcem a ser els millors en l’opció triada, a més de ser competitius en les altres dues. Això combatrà la visió simplista que té avui el consumidor dels nostres pro-ductes i serveis.

Què ha de fer el sector per millorar?

No voldria ser reiteratiu, però és tan impor-tant que insistiré un cop més en el fet que tot passa per donar missatges clars i inequívocs al consumidor, que percebi les diferències que hi ha en cada posicionament. Millorar en la comunicació amb els clients farà que recuperin la confiança perduda en el sector i que percebin diferències entre productes de low cost i productes amb valor afegit, ente-nent per productes el servei global que rep un client en entrar per la porta: un aparador o un establiment atractiu, un tracte amable, professional i personalitzat, articles de qua-litat, solucions adaptades a les seves necessi-tats, perícia tècnica, un procés de venda im-pecable... Conec casos en què el consumidor no rep tot això però se li cobra com si ho re-bés, i casos en què el consumidor rep tot això i se li cobra a preu de saldo. Tant dolent és un cas com l’altre. Cap dels extrems és positiu.

Quines expectatives de futur té la vostra em-presa?

Creiem que el nostre futur no només passa per vendre ulleres, sinó per aconseguir que aquell qui ens les compra en faci un bon ne-goci i repeteixi. Per això ens esforcem molt a fer productes d’altíssima qualitat, embolca-llar-los d’un servei ràpid i efectiu, sense pro-blemes, i mantenir una estreta col·laboració amb el nostre client per donar-li solucions que el facin més competitiu. Tenim clar que si al nostre client les coses li van millor, tenim el futur assegurat i esplendorós. En defini-tiva, és aquella vocació de servei de la qual sempre hem fet gala al llarg de la nostra his-tòria, que no és curta (aviat farem 35 anys). Paral·lelament, estem apostant fort per la internacionalització i per seguir demostrant que les ulleres fetes aquí són un producte d’èxit a tot el món. I ens va molt bé.

Quines novetats té Optim per al 2014?

Com sempre serem força actius presentant noves propostes de productes i serveis. Pre-sentarem noves marques (encara no puc dir noms), les quals tindran atributs força dife-rents de les que estem distribuint actualment, amb la qual cosa obtindrem major profundi-tat i varietat en el nostre portafoli. Una de les marques és de temàtica esportiva, cosa que ens fa contents perquè, amb ella, donem res-posta a una de les macrotendències actuals, ja que vivim en una societat on l’esport és cada cop més important, quotidià i valorat. Incorporar una marca de temàtica esportiva ens donarà, també, un major pes en la venda d’ulleres de sol. Una altra novetat és el llança-ment de nous models de bambú d’Adolfo Domínguez, tant en muntures com en ulleres de sol. És un material difícil de treballar, però agraït pel resultat que dóna, ja que aconse-guim unes ulleres modernes i alhora molt na-turals, que van molt amb l’estil de la marca. Seguint amb Adolfo Domínguez, llançarem també una minicol·lecció de TR90, una gri-lamida transparent. Les característiques del material ens permeten fer unes muntures de pasta extremadament lleugeres, flexibles i amb els perfils molt prims. A més, en ser un material transparent, el tipus de colors que aconseguim resulten espectaculars. Amb Vic-torio & Lucchino hem inserit tela d’encaix en l’acetat i hem fet una col·lecció preciosa, molt elegant, que uneix l’espectacularitat dels seus dissenys i la exclusivitat del teixit, que fa cada peça única. A més, llançarem Victorio & Lucchino Signature Collection, una petita sèrie limitada basada en els models d’ullera de sol que desfilen a passarel·la. És una sèrie

L’ENTREVISTA


curta, amb un packaging exclusiu, de models marcadament vistosos en els colors de moda d’aquesta primavera. Si voleu veure el color en la seva màxima expressió, no us perdeu les noves col·leccions d’Agatha Ruiz de la Pra-da. Tenim uns acetats exclusius espectaculars amb els colors més atrevits i les muntures més alegres i fresques.

Pel que fa a màrqueting, no us perdeu la nos-tra campanya de Sant Jordi. Omplirem de ro-ses les òptiques. També heu de veure els nous aparadors de primavera: són espectaculars i els pot tenir tothom. També hi haurà nous avantatges per als nostres clients Partner: una tarifa de preus exclusiva per a ells, tota la pu-blicitat, elements de comunicació exclusius, campanyes de màrqueting a mida... Creiem molt en la relació col·laborativa amb els nos-tres clients, i el programa d’avantatges per a

Partners n’és una mostra. Acompanyarem el llançament del sol amb una nova edició de la campanya ‘Tendències de Moda’, enfo-cada a transmetre al consumidor que hi ha una ullera de sol per a cada estil i que no cal anar uniformats. Com sempre, ens podreu trobar a les fires de Milà, Nova York i París. A més, enguany assistirem a Munich aquest gener i farem diferents showrooms al territo-ri. Aprofitem aquests showrooms per oferir formació als clients sobre temes d’interès, com l’estoc adequat per a una òptica, argu-mentació d’ulleres, aparadorisme, o construir l’assortiment òptim per al teu negoci. Hi sou tots convidats.

L’ENTREVISTA

PRIMERS PASSOSFundat a Barcelona el 1980 pel matrimoni format per Joaquim Gomicia i Dolors Tomàs per distribuir ulleres de sol, el Grup Optim s’ha convertit en una de les empreses més sòlides del sector de l’òptica espanyola .La companyia inicia la seva aventura empresarial amb la importació d’ulleres de sol de marques europees reconegudes per a comercialitzar-les en els establiments òptics, en un moment en què l’oferta d’ulleres al mercat espanyol era reduïda i poc atractiva .D’aquesta manera, l’empresa aconsegueix guanyar quota de mercat i convertir-se en distribuïdora especialitzada en ulleres de sol de qualitat .

TRAJECTÒRIA CREIXENTEl 1985, el Grup Optim adquireix una fàbrica per produir ulleres de sol i muntures per a lents oftàlmiques amb dissenys exclusius d’alta qualitat . El control de cadascuna de les fases de creació i producció ofereix la possibilitat de fer productes personalitzats i oferir solucions als seus clients . El grup incorpora un servei postvenda que li permet adquirir prestigi i aconseguir el reconeixement entre els professionals del sector .El primer acord de llicència ve de la mà de la dissenyadora Agatha Ruiz de la Prada el 1999, la col·lecció de la qual aconsegueix conquerir en poc temps el públic i anima la companyia a incorporar altres creadors .

INTERNACIONALITzACIóEl Grup Optim afronta els reptes del nou segle en el sector òptic amb optimisme, confiança i il·lusió . La comercialització de productes amb marques impulsa el creixement de la companyia i permet emprendre el camí de l’expansió internacional per conquerir nous mercats .La ferma aposta per la moda espanyola es consolida amb

la signatura de l’acord de llicència amb Armand Basi l’any 2001, al qual seguiran els acords amb Adolfo Domínguez i Victorio & Lucchino l’any 2002, tots ells dissenyadors de gran projecció internacional .L’any 2003, el Grup Optim crea i desenvolupa l’exquisida col·lecció Gaudí Eyewear inspirada en les obres modernistes de l’universal arquitecte català Antoni Gaudí, i l’any 2004 suma a la seva cartera de marques llicenciades els dos consolidats dissenyadors de la moda espanyola Pedro del Hierro i Roberto Verino, i la marca Lois . El 2008, Optim llença amb gran entusiasme les seves 2 noves col·leccions: Gaudi Concept, un nou concepte en visió, i Guy Laroche, la primera marca internacional del portafoli d’Optim .

OPTIM EN EL MóNDes que es va començar a obrir a l’exterior l’any 1992, el Grup Optim ha anat augmentant de forma constant la seva presència en altres mercats on les seves marques estan aconseguint seduir un públic que busca productes diferenciats .L’aposta de la companyia per la internacionalització es basa en una atractiva cartera de marques de prestigiosos dissenyadors espanyols que han aconseguit traspassar les fronteres i ser reconeguts al món per l’elevada qualitat de les seves propostes i una xarxa pròpia d’establiments comercials . Actualment el Grup Optim comercialitza els seus productes a més de 50 països entre els quals destaquen França, Itàlia, Regne Unit, Portugal, Països Nòrdics, Mèxic, Estats Units, Canadà, Xina, Malàisia, Emirats Àrabs, Rússia, Brasil i Austràlia .La seva presència a les fires internacionals del sector òptic com Mido a Milà, Silmo a París, Vision Expo East a Nova york i Siof a Shangai contribueix a un creixement més gran de les seves marques i a la penetració en nous mercats .


Sense data la previsible pujada de l’IVA després de la sentència del TJUE

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) obligarà, molt previsiblement, el Govern espanyol a

plantejar la pujada de l’IVA en productes sanitaris que fins ara n’estan exempts o bé tenien un IVA reduït del 10%, ja que consi-dera que la legislació nacional en la matèria és contrària a la normativa comunitària. En-tre els productes afectats hi ha les ulleres gra-duades, les lents de contacte i els productes necessaris per al seu manteniment.

De les últimes notícies es desprèn que la intenció del Govern és limitar l’aplicació d’aquesta sentència al que sigui estrictament necessari.

D’una banda, s’està estudiant exceptuar, de la pretesa pujada general, els supòsits

d’individus que presentin una deficiència vi-sual severa que els comporti algun grau de discapacitat reconegut.

I de l’altra, veure la cabuda legal que se li podria donar a la part del text de la sentència que diu que “l’IVA reduït es seguirà aplicant a tots els productes acabats susceptibles de ser utilitzats pels consumidors finals” i on ulleres graduades i lents de contacte es po-drien encabir, encara que sigui una interpre-tació molt optimista de la referida sentència.

Per tant, s’haurà de continuar esperant el contingut de la modificació definitiva de la llei de l’IVA per poder saber l’abast dels can-vis i el grau d’incidència en el sector.

Purificación PañosAdvocada

Gabinet jurídic

APUNTS JURíDICS

Esp

anya

Ale

man

ya

Àus

tria

No

rueg

a

Reg

ne U

nit

Suèc

ia

Port

ugal

(1)

Ho

ngria

Xip

re

Rep

úblic

a Tx

eca

(2)

Finl

ànd

ia

Suiz

a

Polò

nia

(3)

Ho

land

a (4

)

Fran

ça (5

)

Ulleres Completes 10% 19% 20% 25% 20% 27% 18% 8% 8% 19%

Muntures 10% 19% 20% 25% 20% 25% 23% 27% 18% 15% 24% 8% 8% 23% 19%

Lents oftàlmiques 10% 19% 20% 25% 20% 25% 6% 27% 18% 15% 24% 8% 8% 21% 19%

Lents de contacte 10% 19% 20% 25% 20% 25% 6% 27% 18% 15% 24% 8% 8% 21% 19%

Líquids LC 21% 19% 20% 25% 20% 25% 23% 27% 18% 21% 24% 8% 8% 21% 19%

Ulleres de Sol 21% 19% 20% 25% 20% 25% 23% 27% 18% 21% 24% 8% 23% 21% 19%

Serveis professionals

0% 19% 20% 0% 20% 0% 0-5% 27% 18% 15-21% 0% 8% 0-23% 0-21%

(1) Portugal: Serveis Professionals, tenim dues informacions diferents, una amb el 0% i una altra amb el 5%(2) República Txeca: Serveis Professionals; Optometria 15% i Òptica 21% (3) Polònia: Serveis Professionals; interval 0-23% (4) Holanda: Serveis Professionals; 21% i Serveis Optomètrics 0% (5) França: A partir l’1 de gener 2014, s’aplicarà el 20%


Reconeixement amb caràcter oficial del Màster Universitari en Optometria i Ciències de la Visió de la UPC

APUNTS JURíDICS

Millora procedimental i documental del procès d’autorització d’establiments d’òptica

En data 16 de setembre de 2013 es va publicar al DOGC el Decret 224/2013, de 10 de setembre, en

vigor el dia 17 de setembre, i que modi-fica el Decret 126/2003, de 13 de maig pel qual s’estableixen els requisits tec-nicosanitaris dels establiments.

Mitjançant aquest Decret es modifi-quen diversos procediments adminis-tratius relacionats amb l’autorització sanitària dels establiments d’òptica i de les seccions d’òptica de les oficines de farmàcia amb l’objectiu de facilitar i millorar el procediment d’autorització de l’establiment i de les modificacions posteriors.

Sens dubte l’eliminació del tràmit d’autorització prèvia del projecte de creació, modificació o de trasllat de l’establiment d’òptica, necessària fins ara per poder sol·licitar l’autorització d’obertura i funcionament d’un nou establiment o de l’autorització de mo-dificacions estructurals posteriors en establiments ja autoritzats, és el que podrien considerar més important, atès que la seva supressió suposarà que els establiments puguin obrir i posar-se en funcionament poques setmanes després d’haver presentat la sol·licitud corres-ponent i que es redueix en dos mesos el temps necessari fins ara.

El termini per resoldre i notificar aquestes resolucions d’atorgament o de denegació de l’autorització és de tres mesos, a comptar des de la data en què hagi tingut entrada la sol·licitud en el registre de l’òrgan competent per a la seva tramitació.

En el cas de les sol·licituds d’autorització de modificacions estructurals i de canvi

de titularitat, es passa d’un termini de tres mesos a un mes.

Es contempla, a més, una reducció del nombre de documents que cal presen-tar per iniciar el tràmit a través de l’ús de declaracions responsables integra-des en els nous formularis de sol·licitud que s’han establert sense que en aquest últim cas suposi una disminució de les obligacions de la persona titular de l’establiment que haurà de mantenir la diligència deguda en quan a dispo-sar d’allò declarat als efectes de pre-sentació en qualsevol moment davant una inspecció del departament com-petent en matèria de salut a les seves instal·lacions i dependències.

D’altra banda es manté l’obligació de comunicar els canvis de denominació de l’establiment i d’adreça per raons administratives, el canvi de director/a tècnic/a i les decisions de tancament de l’establiment, mitjançant escrit adreçat a l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE), una altra novetat, aquesta últi-ma, que possibilita iniciar els tràmits en qualsevol de les seves oficines distribuï-des per tota Catalunya.

Els formularis necessaris, així com la informació detallada sobre els diferents tràmits relacionats amb l’autorització sanitària dels establiments d’òptica, es-tan disponibles al lloc WEB de l’Oficina Virtual de Tràmits (OVT) de la Genera-litat (http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT), des de la pàgina principal de l’OVT: Per temes > Salut > Establi-ments sanitaris.

En data 15 de novembre de 2013, s’ha publicat al BOE la resolució 24/10/2013 on es publica l’acord del Consell de Ministres de 20 de setembre de 2013 que estableix el caràcter oficial d’alguns màsters, entre els quals figura el màster Universitari en Optometria i Ciències de la Visió de la UpC

Aquest títol tindrà caràcter oficial i va-lidesa en tot el territori nacional amb efectes acadèmics plens, i habilitarà, si escau, per a la realització d’activitats de caràcter professional regulades, d’acord amb la normativa que sigui aplicable en cada cas.


NOVES TECNOLOGIES

C .L . Manager©: més que un programari de contactologia

C.L. MANAGER© és un progra-mari orientat als professionals de la visió que vulguin disposar

d’una eina que els permeti controlar de manera total la gestió dels seus pacients de contactologia. Una de les principals característiques d’aquesta aplicació és que ha sigut creada i desenvolupa-da 100 % per un òptic optometrista especialista en contactologia, Agustí Navarro Serras. És per això que aporta tots els coneixements que tan sols un professional amb experiència en con-tactologia pot oferir a una aplicació tan especialitzada. A aquest projecte, s’hi afegeix també Ramon Solà i Parés, contactòleg clínic de gran experiència que aporta tant els seus coneixements professionals com els de gestió clínica interprofessional. La suma dels conei-xements d’aquests dos professionals han fet de C.L. MANAGER© un dels programes de contactologia més com-plets que existeixen al mercat.

C.L. MANAGER© posa a disposició de l’usuari una interfície totalment gràfica on poder:

• Emmagatzemar les dades i els parà-metres característics dels nostres pa-cients.

• Calcular les lents de contacte més idònies en funció dels paràmetres in-troduïts, seguint tant criteris profes-sionals com comercials, o ambdós a la vegada.

• Demanar les lents de contacte direc-tament al laboratori.

• Controlar les comandes de les lents de contacte que hàgim realitzat.

• Emmagatzemar els resultats de les re-visions dels nostres pacients.

• Consultar la informació tècnica de totes les lents de contacte.

• Consultar totes les complicacions més freqüents a l’adaptació de les lents de contacte.

• Obtenir informació de les possibles solucions a les complicacions més freqüents a l’adaptació de les lents de contacte.

CÀLCUL DE LENTS DE CONTACTE

El mòdul de càlcul de lents de contac-te és una de les parts més importants de l’aplicació. Consisteix en un mòdul intel·ligent que donarà com a resultat les lents més idònies per al nostre pacient, en funció dels paràmetres introduïts, tant si volem realitzar una adaptació de lents to-ves com de lents permeables al gas.

Els resultats s’obtenen a partir de valors característics de qualsevol adaptació, com poden ser la queratometria, la re-fracció i el diàmetre cornial, però també de valors més específics, com poden ser

els resultats de diferents tests lacrimals, configuració palpebral, excentricitat cor-neal i dominàncies oculars. Tot i que els resultats mostren les lents ideals segons els valor introduïts (cerca personalitza-da), també podem optar per una cerca no tan específica (cerca estàndard) si no podem trobar una lent determinada amb el primer tipus de cerca.

Una altra característica que hem de tenir en compte és que els resultats obtinguts dels càlculs de les lents els podem ordenar seguint criteris comercials (segons la pre-


NOVES TECNOLOGIES

ferència per un laboratori o per un altre) i per criteris professionals (condicions d’ús, refracció, valors de llàgrima...).

COMANDA DE LENTS DE CONTACTE

C.L. MANAGER© ens permet demanar les lents de contacte calculades direc-tament al laboratori, i així ens permet tenir control de les lents perdudes. Per controlar les comandes, accedim a un mòdul on podem filtrar les comandes en funció de diferents camps com són la data de la comanda, la referència, el model de la lent, el laboratori, la gra-duació, etc.

REVISIONS

Qualsevol aplicació que tingui com a finalitat permetre un control integral d’una adaptació de lents de contacte, no pot oblidar la revisió o control de les lents. És per això que C.L. MANA-GER© inclou un mòdul de revisions complet. Aquest mòdul permet em-magatzemar els valors típics de qualse-vol revisió, com l’agudesa visual, la so-

brerefracció, el centratge, el moviment i la comoditat amb les lents de contacte adaptades, però també ens permet em-magatzemar valors més tècnics, com les complicacions, que podem valorar gràficament amb qualsevol de les esca-les de gradació de complicacions més conegudes: Efron i CCLRU.

Opcionalment, també podem inclou-re fotografies que ens puguin ajudar a valorar la qualitat de l’adaptació, es-pecialment amb les lents permeables al gas, on podrem emmagatzemar el fluo-rograma de la lent.

VADEMèCUM

Una altra de les diferents eines que té C.L. MANAGER© és la incorporació d’un vademècum que es caracteritza per permetre filtrats de les cerques se-gons diferents paràmetres i així permet una cerca molt més selectiva en funció de les necessitats de l’usuari. També cal destacar el comparador, que ens permet comparar les característiques princi-pals entre dues lents seleccionades.

més informació: [email protected]

La suma dels coneixements d’aquests dos

professionals han fet de C .L . MANAGER©

un dels programes de contactologia

més complets que existeixen

al mercat


FLAIX .CAT

Curs “Abordatge integral de les complicacions oculars del pacient diabètic”

Xerrada, un optometrista una escola FOOOT

El curs Abordatge integral de les complicacions oculars del pacient diabètic es va celebrar a l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO) els dies 15 i 16 de novembre de 2013.

Aquest curs es va composar de conferències, tallers i taules rodones on es va parlar de la prevenció i de les darreres novetats en el tractament integral del pacient diabètic.

El dia 16, adreçat a òptics optometristes, es va parlar de la col·laboració entre l’oftalmòleg i l’òptic optometrista en la prevenció de les complicacions oculars del pacient diabètic, dins de la taula rodona moderada per Lluís Bielsa, vicepresident del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC).

El mes passat, a lÁuditori Joan Salvadó, la Vocalia de Prevenció, Teràpia Visual i Visió infantil del nostre Col·legi, representada per Montse Augé i Marta Fransoy, professores de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), va explicar als alumnes de la Facultat la campanya educativa sobre la visió adreçada als alumnes de 6è de primària: “Si hi veus bé, estudiar és més fàcil”, amb la col·laboració de TV3 i amb el suport de la Conselleria d’Ensenyament. Tant la degana de la FOOT, Esther Guaus, com el nostre vicepresident, Lluís Bielsa, van remarcar la importància de mantenir i potenciar encara més la relació

entre el món acadèmic i professional (representats per la Facultat i el Col·legi professional), ambdós claus bàsiques per un model de desenvolupament sectorial eficient i socialment útil. A més dels projectes futurs, la Montse i la Marta van comentar els resultats molt positius de les enquestes, pel que fa a la recepció i al coneixement de la campanya a les escoles per part dels educadors, així com les dades que mostraven, a partir dels qüestionaris realitzats pels mateixos nens i nenes, com la sospita de presència d’alteracions visuals, més enllà del fet de veure-hi amb nitidesa, és fins i tot més present del podria semblar.

Durant el 2014, els col·legiats catalans continuaran beneficiant-se de l’assegurança gratuïta amb PSN, gràcies la renovació de l’acord

El Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya ha renovat la pòlissa col·lectiva subscrita amb Previsió Sanitària Nacional (PSN) que atorga a tots els col·legiats una assegurança amb una cobertura per defunció en cas d’accident de 3.000 euros. Amb aquesta firma, el Col·legi reafirma la seva aposta per un servei de gran valor per al seu col·lectiu. L’acord s’emmarca en el conveni de col·laboració que totes dues institucions mantenen des de 2012, i que permet als col·legiats accedir en condicions preferents a l’àmplia cartera de

productes i serveis que ofereix la mútua. PSN posa a disposició dels professionals solucions en matèria de protecció personal i familiar, instruments d’estalvi, jubilació i inversió, així com serveis de consultoria professionals en àmbits com la protecció de dades, els sistemes de gestió de la qualitat o els desenvolupaments informàtics. També, dins d’aquest context, PSN ha ofert als col·legiats una xerrada informativa on s’han resolt els principals dubtes relatius a la fiscalitat i a la Seguretat Social que els professionals poguessin tenir.


Acord amb el Banc de Sabadell

Premi fotografia científica Topcon-CGCOO

Es gradua la 1a promoció d’Òptics Optometristes del Pla Bolonya

El Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) ha signat un acord amb el Banc de Sabadell i s’ha dissenyat una targeta VISA amb el logotip del Col·legi.

Per a més informació adreceu-vos a [email protected]

Els companys Lluís Solà Vancells i Carles Martín Ayala, juntament amb el Dr. Alfonso Antón López van guanyar el premi de fotografia científica TOPCON-CGCOO, atorgat el passat mes de novembre a la seu del Consejo General de Colegios de Ópticos-Optometristas.

OBSTRUCCIó DEL TUB DE LA VÀLVULA D’AHMED PER LA HIALOIDES POSTERIORDescripció del cas:

Pacient adolescent diagnosticada de glaucoma traumàtic unilateral

Va patir traumatisme contús intens que va provocar un despreniment de retina, cataracta i estrabisme.

Va ser intervinguda d’urgència amb vitrectomia i lensectomia. A més, patia hipertensió ocular no controlable amb medicació tòpica, motiu pel qual es va implantar un dispositiu de drenatge valvulat en cambra vítria de l’ull dret.

Dos anys després, la pacient acut per disminució d’agudesa visual, i en l’exploració s’observa una obstrucció del tub de drenatge per la hialoides posterior (Foto 1) i elevació de la pressió ocular.

Es va realitzar una lisi de la hialoides anterior just per fora de la boca distal del tub. Immediatament, la hialoides fragmentada es va desplaçar, deixant palesa la llum del tub, i la pressió ocular es va reduir de nou (Foto 2).

El dia 11 de desembre, a les 19.30h, l’auditori Joan Salvadó de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) es va vestir de gala per graduar els 61 nous òptics i optometristes de la UPC que s’han titulat durant el curs 2012-2013. Del total de titulats i titulades, 26 són del grau d’Òptica i Optometria de la modalitat presencial. Aquesta és la primera promoció catalana d’aquests estudis des que es va posar en marxa el procés de Bolonya. En el mateix acte, també es van graduar 16 professionals del Màster Universitari en Optometria i Ciències de la Visió, 3 de la diplomatura extinta d’Òptica i Optometria en format presencial, i

16 de la mateixa diplomatura en la modalitat semipresencial.

L’acte va ser presidit per la degana de la Facultat, Ester Guaus, i va comptar amb la participació del vicerector de Política Universitària, Sisco Vallverdú, i del regidor de Societat del Coneixement de l’Ajuntament de Terrassa, Juan Antoni Gallardo. També van assistir-hi Alfons Bielsa, president del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya, i Ramon Noguera, president de la Federació Espanyola d’Associacions del Sector Òptic (FEDAO), que va actuar com a padrí de la promoció i va impartir la conferencia titulada “Òptics optometristes: d’on venim i on volem arribar”.

FLAIX .CAT

LLUíS SOLÀ VANCELLS I CARLES MARTíN AyALA, AMB EL REPRESENTANT DE TOPCON, JUAN CARLOS MARTíNEz MORAL I CÉSAR VILLA .

REPRESENTANT DEL BANC DE SABADELL AMB ALFONS BIELSA I LLUíS PUIG, PRESIDENT I TRESORER DEL COOOC, RESPECTIVAMENT .

HIALOIDES FRAGMENTADA DESPLAçADA

OBSTRUCCIó DEL TUB DE DRENATGE


FLAIX .CAT

“La nit de la visió”, una nit per a col·laborar amb la investigació científica

Xerrada Col·loqui “Baixa visió: un nou repte per a l’Optometrista” de la Dra . Ana Mª Pérez

La nit del 9 de novembre es va celebrar un sopar benèfic per a recaptar fons destinats a la investigació científica de les malalties visuals. “La nit de la visió” és un acte organitzat per l’Associació Discapacitat Visual Catalunya B1 B2 B3, i enguany se n’ha celebrat la 10a edició.

Manel Martí, president de l’Associació, va agrair a tots els assistents la seva participació al sopar. Els fons rebuts aniran destinats al projecte d’investigació dirigit pel Dr. Miguel Angel Zapata, del Vall d’Hebron

Institut de Recerca (VHIR), que va agrair aquesta iniciativa.

Per part del COOOC, hi van participar Alfons Bielsa i Xavier Llobet, president i delegat de Barcelona.

Ana Mª Pérez, doctora en Optometria, va fer una xerrada col·loqui de la seva experiència professional dins l’àmbit de la baixa visió als Estats Units, on ella treballa. Va parlar del rol de l’òptic optometrista en pacients amb baixa visió i de les expectatives d’aquesta especialitat en una societat on cada cop més es perllonga l’esperança de vida.

La doctora Ana Mª Pérez és professora a la Universitat de Houston, al Centre per a la millora de la visió del College of Optometry i exerceix al Michael E. DeBakey VA Medical Center .

Més de 50 col·legiats van assistir a aquesta xerrada, prèvia a les Jornades de Baixa Visió i Rehabilitació Visual celebrades els dies 29 i 30 de novembre i 1 de desembre a l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO) de Barcelona.

Des del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) creiem que, com a professionals sanitaris d’atenció primària, és necessària una formació que ens prepari per atendre els pacients que tenen pèrdues irrecuperables de visió, traient el màxim profit de la part de visió que encara conserven i intervenint en la prevenció de la seva salut visual. Cada cop la població s’envelleix més i es preveu un increment del nombre de pacients que tindran baixa visió.


FLAIX .CAT

Sessió de treball a Girona sobre tensions visuals en edat escolar

Reconeixement del Rotary Club a la Dra . Elena Barraquer

El 13 de novembre es va celebrar a Girona una trobada per parlar de les tensions visuals en edat escolar. Es va realitzar una part teòrica de la mà d’en Jordi Pardo, i es va obrir un diàleg on es van compartir experiències i consells. També es va debatre sobre com enfocar les diverses problemàtiques relacionades amb la visió durant l’etapa escolar. Us mostrem les declaracions d’una de les assistents per compartir amb vosaltres el pensament generalitzat dels assistents.

Per Amèlia Conejero . Optometrista col . 4 .640

“Vam assistir el dimecres dia 13 de novembre a una sessió de treball sobre les tensions visuals. Personalment, quan vaig veure el títol vaig pensar que, amb els meus 28 anys d’experiència a les esquenes i amb la tasca de tots aquests anys, tenia ‘la lliçó apresa’.

Tot i així sóc del parer que ‘a la cama no te irás sin saber una cosa más’, la qual cosa, sempre que l’agenda m’ho permeti, m’estira a assistir-hi.

I no em va decebre: la xerrada conduïda pel nostre company Jordi Pardo ens va anar introduint en un debat obert a la participació, on es van esquematitzar les situacions tensionals de la visió i les diferents eines per diagnosticar-les (vaig descobrir-ne de noves). Em va agradar moltíssim com en Jordi ens ’obria la porta del seu gabinet’ per compartir amb nosaltres les seves tècniques (“...jo això m’ho anoto en un paper”, “...jo també m’equivoco”,”....vaig gaudir fent una esciascòpia a una noia amb un astigmatisme tensional que li canviava constantment”).

Moltes gràcies, Jordi, i moltes gràcies al COOOC per donar suport a activitats com aquestes”.

Alfons Bielsa i Xavier Llobet, president i delegat territorial de Barcelona, respectivament, van assistir a l’acte de lliurament del premi Paul Harris Fellow, atorgat a la Dra. Elena Barraquer en reconeixement de totes les accions solidàries que realitza. Aquest premi vol reconèixer la seva tasca en les operacions de cataractes que ha fet i que continua realitzant al Tercer Món.

El Rotary Club de Barcelona Eixample entregà aquest prestigiós premi el passat 20 de juny al restaurant Tribeca, seu d’aquesta associació de l’eixample de Barcelona.

Reconeixement amb caràcter oficial del Màster Universitari en Optometria i Ciències de la Visió de la UPC

Facebook “Visió i Aprenentatge”

En data 15 de novembre de 2013 s’ha publicat al BOE la resolució 24/10/2013 on es publica l’acord del Consell de Ministres de 20 de setembre de 2013 que estableix el caràcter oficial d’alguns màsters, entre els quals figura el màster Universitari en Optometria i Ciències de la Visió de la UPC.

Aquest títol tindrà caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional amb efectes acadèmics plens, i habilitarà, si escau, per a la realització d’activitats de caràcter professional regulades, d’acord amb la normativa que sigui aplicable en cada cas.

Us informem que hem obert una pàgina al Facebook per compartir les experiències a les escoles: dubtes, impressions, consells, etc. Aquesta iniciativa, que creiem que serà força interessant per a tots els que hi participeu, neix gràcies al suggeriment d’una col·legiada.

Gràcies, Sandra!

ELENA BARRAQUER AMB EL DARRER NúMERO D’OPTOMETRISTES .CAT


FLAIX .CAT

Catalunya es consolida com la terra del 3D

Trobada d’organitzacions col·legials

Donació a la Marató de TV3

El passat dia 28 de novembre van coincidir dues importants trobades del món de la producció de pel·lícules en 3D, una a Barcelona i una a Viladecans.

A l’Atrium Viladecans es va celebrar el VILADECANS 3D MEETING. Allà es va mostrar com està avançant el 3D i la seva aplicació en el camp de la medicina, l’educació, la fabricació, etc. Aquesta jornada tècnica internacional suposa la continuïtat del compromís de la ciutat amb el 3D encetat l’any 2011 amb el festival de cinema Dogville.

El funcionament i les varietats de les impressores 3D ha estat un dels temes inclosos en el programa, així com les perspectives actuals del 3D i la seva evolució en els mitjans audiovisuals.

La trobada es va completar amb una ponència sobre les ecografies en tres dimensions, a càrrec de Manuel Samaranch, pioner en utilitzar aquesta tècnica a Espanya.

El mateix dijous 28, al Cinema Comèdia, es va celebrar el 3D FILM & MUSIC FEST on es va projectar la selecció dels millors vídeos musicals en 3D, que competien per diversos premis.

Carles Bonafont, de noves tecnologies del COOOC, va ser un dels components del jurat d’aquest acte, únic al món, amb la temàtica exclusiva de la projecció en 3D de films musicals.

Paulí Subirà, director d’Imatge i Serveis Artístics de TV3 i creador del test del Víctor, va recollir el premi per The killer, en representació del director del film.

El 28 de novembre va tenir lloc el sopar organitzat per Previsió Sanitària Nacional (PSN), amb el col·lectiu de representants de diverses associacions de col·legis professionals. Aquest sopar de confraternització permet intercanviar idees entre els representants dels diferents col·legis i compartir les qüestions que més poden beneficiar els seus col·legiats.

Hi van assistir:

Del Col·legi de Graduats socials: Carlos Berruezo i Sergi Santa Coloma, vicepresident i gerent respectivament.

Del Consell de Col·legis d’Infermers de Catalunya: Montserrat Teixidor, degana.

Del Col·legi de Metges de Catalunya: Dr. Albert Tomás, president.

Del COOOC: Alfons Bielsa, president.

De PSN: Dr. Carrero, Dr. Triola i Dr. Bonet, president, vicepresident i conseller, respectivament.

Aquest any, des del Col·legi i en representació del nostre col·lectiu, s’ha fet una donació de 1.000 € a la Marató de TV3.

Enguany, sota el lema “La solidaritat no degenera”, es recollien fons per dedicar-los a la investigació de les malalties neurodegeneratives.

DR . MANUEL SAMARANCH .

PAULí SUBIRÀ REBENT EL PREMI .

ALFONS BIELSA, COMMEMORANT AQUESTA TROBADA 3D .

APLICACIONS DEL 3D A LA CIRURGIA .


FLAIX .CAT

2es Jornades de Baixa Visió i Rehabilitació VisualLa Societat Espanyola d’Especialistes de Baixa Visió (SEEBV) va escollir Barcelona, i les instal·lacions de l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO) per celebrar les 2es Jornades de Baixa Visió i Rehabilitació Visual.

Aquestes Jornades, que van tenir lloc els dies 29 i 30 de novembre i l’1 de desembre, van tenir el suport del Col·legi d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) pel seu interès científic i per la nostra professió.

Hi van assistir més de 100 col·legiats, un 30% dels quals pertanyen al COOOC i van rebre del Col·legi una subvenció de 30 € per a la matrícula en concepte de formació continuada.

També els va donar suport la Vocalía de Baja Visión y Rehabilitación Visual del Consejo General de Colegios de Ópticos-Optometristas (CGCOO), la Universidad Europea de Madrid i 12 empreses patrocinadores que van exposar les seves novetats en el camp de la baixa visió i la rehabilitació visual.

Les Jornades van ser inaugurades per Carol Camino, presidenta de la SEEBV; Dr. Borja Corcóstegui, director mèdic de l’IMO; Alfons Bielsa, president del COOOC; i Juan Carlos Martínez Moral, president del CGCOO, en presència de Carles Domingo, comissionat de Relacions Institucionals del l’Ajuntament de Barcelona.

La primera sessió de les Jornades va ser moderada per Xavi Llobet, delegat del COOOC per Catalunya i vocal de Baixa Visió del COOOC.

Les conferències van ser totes molt interessants. La inaugural va anar a càrrec de la Dra. Celia Sánchez Ramos, que va parlar de la fototoxicitat. Els temes de les conferències, relacionats amb la baixa visió i la rehabilitació, van incloure àrees tan interessants com la genètica, els síndromes associats a la baixa visió, la baixa visió en edat pediàtrica, l’alimentació i l’estimulació visual de persones amb paràlisi cerebral.

També es va parlar de les hemianòpsies, de la fixació excèntrica, de la nutrició i dels complements vitamínics, de les

aplicacions per a mòbils i tauletes dissenyades específicament per a persones amb baixa visió, de la patologia, etc.

Va ser molt interessant el testimoni de l’Albert Español, pacient amb retinosi pigmentaria i membre de l’Associació de Retinosi Pigmentària de Catalunya, que va explicar les etapes i dificultats en la seva vida, i com ha anat avançant la seva malaltia fins a veure només llum.

Els assistents, 100% concentrats en el que succeïa a l’auditori de l’IMO, només sortien quan hi havia un descans, segons comentaven els patrocinadors.

Aquestes Jornades van ser un èxit i donen suport al pensament de la Junta del COOOC, on creiem que, com a professionals sanitaris d’atenció primària, necessitem una formació que ens prepari per atendre els pacients amb pèrdues irrecuperables de visió, traient el màxim profit de la part de visió que encara conserven i intervenint en la prevenció de la seva salut visual. Cada cop la població s’envelleix més i es preveu un increment del nombre de pacients que tindran baixa visió. Cal estar preparats.

CONFERèNCIA INAUGURAL A CÀRREC DE LA DRA . SáNCHEz

FOTO D’ACOMIADAMENT DE LES JORNADES .

D’ESQUERRA A DRETA: JUAN CARLOS MARTíNEz MORAL, CARLES DOMINGO, DR . BORJA CORCóSTEGUI I ALFONS BIELSA


FLAIX .CAT

FEDAO, Visión y Vida i el CGCOO presenten el Libro Blanco de la Visión en España

La Federación Española de Asociaciones del Sector Óptico (FEDAO), l’associació Visión y Vida i el Consejo General de Colegios de Ópticos-Optometristas (CGCOO) van presentar el passat divendres 13 de desembre a la sala d’actes del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat el Libro Blanco de la Visión en España 2013, una rigorosa guia que analitza la realitat del sector òptic i la salut visual dels espanyols des de múltiples angles. Va presidir l’acte Jesús Ramírez, subdirector general de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut, i va comptar també amb les intervencions de Ramon Noguera, president de FEDAO; Javier Cañamero, president de l’associació Visión y Vida, i Juan Carlos Martínez Moral, president del CGCOO. A l’acte van assistir-hi representants d’aquest important sector econòmic, empresarial i sanitari. A més, es van interessar per la convocatòria i van acudir a l’acte destacades personalitats polítiques entre les quals van estar presents Guillem García, diputat del PSOE i membre de la Comissió de Seguretat Viària al Congrés dels Diputats; Irene Garrido, diputada del PP i membre de la Comissió de Sanitat al Congrés dels Diputats; Enrique Normad de la Sotilla, diputat d’UPID i membre de la Comissió de Sanitat a l’Assemblea de Madrid, i Elena Valdés, assessora mèdica de la Subdirecció General de Polítiques d’Intervenció i Polítiques Vials de la Direcció General de Trànsit.

Per part del COOOC, Alfons Bielsa i Lluís Puig, president i tresorer del COOOC, respectivament, van acompanyar la premsa i les autoritats en aquesta presentació.

El Libro Blanco de la Visión en España 2013, un ambiciós projecte editorial que suma ja la seva quarta edició, on la coordinació editorial i les dades estadístiques i de mercat han estat realitzades per la col·legiada Elisenda Ibáñez, s’ha consolidat

com una obra referent del sector que ofereix els principals factors i les seves corresponents magnituds que integren el sector òptic a Espanya. Els lectors poden trobar en aquest manual de més de 250 pàgines tota l’actualitat documentada de la salut visual dels espanyols, així com els efectes d’una mala visió en els ciutadans i el seu corresponent cost social.

La visió deficient és una causa evident en l’increment de problemes per a les persones en totes les etapes de la vida: fracàs escolar en els nens; increment d’accidents laborals i de mala pràctica laboral, així com d’accidents de trànsit a l’edat adulta, i malalties degeneratives en la tercera edat. L’obra inclou també dades i estadístiques, amb abundants recursos gràfics, sobre el mercat espanyol de l’òptica oftàlmica (global, per sectors, productes i serveis), a més d’un extens capítol dedicat als diferents punts de vista d’experts i professionals de primer nivell, tant òptics optometristes com oftalmòlegs, que reflexionen sobre els aspectes més rellevants d’aquest sector tan important. RAMON NOGUERA, PRESIDENT DE FEDAO

EQUIP EDITORIAL I DE COMUNIACIó .

REPRESENTANTS DELS COL·LEGIS .

JAVIER CAñAMERO, PRESIDENT DE VISIóN y VIDA .


REPRESENTANTS DE LA JUNTA DEL COOOA .

ACTE OFICIAL D’INAUGURACIó .

OPTOTIP DEL MAPA DEL TRESOR I OBTURADOR .

QUADRE OBSEQUI DEL COOOC

Renovació de la seu del Colegio Oficial de ópticos-Optometristas de Andalucía

El COOOC va participar al Festival de la Infància, amb la col·laboració de l’IMO

Conferència sobre retinografia aplicada a Tarragona

Al mes de novembre es van inaugurar les noves instal·lacions del Colegio Oficial de Ópticos-Optometristas de Andalucía, a Sevilla. A l’acte hi van assistir personalitats del sector: Juan Ignacio Zoido, alcalde de Sevilla; Francisca Díaz Alcaide, delegada territorial de Salut, i Juan Carlos Martínez Moral, president del Consejo General de Colegios de Ópticos-Optometristas de España.

En representació del COOOC hi va acudir en Francesc Campo.

De part dels col·legiats catalans, es va entregar un quadre com a record d’aquesta celebració.

Un cop més, el Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) va participar a l’activitat que l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO) organitzava al Festival de la Infància 2014. Aquest cop el Col·legi va preparar els pòsters de control d’agudesa visual del Mapa del Tresor, on per trobar el tresor cal anar resseguint les E fins a les de la unitat. Per tal de passar aquest repte, es recorda als infants que “La clau és la vista.”

Amb cada pòster es va entregar un obturador per treballar la visió monocular.

El passat dia 16 de maig es va celebrar a Tarragona una formació de pol posterior enfocada a la retina i a les tècniques de retinografia, a càrrec del Dr. Jordi Martín.

En la mateixa sessió es va presentar el llibre que ha publicat el nostre company Juan Carlos Viñuela: El fondo de ojo: observación y hallazgos clínicos.

23 col·legiats de la província de Tarragona van assistir a aquesta conferència i a la presentació de llibre,

on es van plantejar i resoldre moltes qüestions.

FLAIX .CAT


FLAIX .CAT

Presentació de la campanya “Visió i Aprenentatge” als estudiants de la FOOT

El Conseller Felip Puig ens envia senyals positius

Sessió de casos clínics a l’ILO, Institut Lleida d’Oftalmologia

La tarda del dimecres 13 de novembre, Alfons Bielsa, president del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC), va presentar als alumnes de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) els objectius i continguts de la campanya “Visió i Aprenentatge”.

Els estudiants es van mostrar molt interessats per aquesta iniciativa del Col·legi, ja que permet descobrir els nens i les nenes amb dificultats visuals a la mateixa aula, i informar els mestres i les famílies a través dels alumnes.

El passat 3 de febrer, l’Alfons Bielsa va assistir a una conferència del Hble. Sr. Felip Puig, Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, on hi participaven les empreses i organitzacions més importants de Catalunya.

Tot i que encara queda temps per veure una clara recuperació, Puig va incidir en una gran quantitat d’indicadors positius, que fan pensar que a Catalunya la recuperació ha de ser més ràpida, i que ho verifiquen amb la seva evolució.

Actualment, en referència a l’I+D, Catalunya es situa com a referent europeu. La nostra economia està diversificada. La inversió estrangera incrementa notablement perquè, dins d’un entorn l’alta competitivitat, Catalunya ofereix molts avantatges als inversors. A nivell numèric, Catalunya és, per segon any consecutiu, la segona regió d’Europa en inversió estrangera, darrera del sud-est d’Anglaterra.

A nivell de turisme, augmenta el nombre de persones que ens visita, també la qualitat i els ingressos que deixen els turistes. L’any 2013 Catalunya ha rebut 15,6 milions de turistes estrangers, un 8% més que l’any 2012, que han generat una despesa per sobre dels 14.000 milions d’euros (un 14,2% més que l’any anterior). És per això, que el Conseller Felip Puig va estar contundent a l’hora d’afirmar que “Catalunya es consolida com una de les potències turístiques a nivell europeu i mundial”. Puig va fer incidència en la importància de no caure en el turisme del low cost.

A nivell d’infraestructures, les nostres ens col·loquen en un punt fort per les empreses d’arreu.

Dins de l’entorn empresarial destacà que estem en un punt on cal guanyar confiança, molt especialment aquelles empreses que tenen la capacitat de millorar el futur, i les animà a invertir i a incrementar la contractació, amb seny però assumint un cert grau de risc.

Assenyalà que encara caldrà esperar uns mesos perquè torni a fluir el crèdit.

L’índex de producció industrial, indicador molt important de la nostra economia, mostra un creixement en la seva activitat.

Puig centrà gran part de la seva conferència en la posició que defensa el seu grup parlamentari i detallà una sèrie d’afirmacions que li donen suport.

Els darrers 10 anys, 1,5 milions de persones s’han incorporat a la població de Catalunya, que actualment representa el 16% de la població de tota Espanya, el 20% del PIB espanyol i que rep un retorn del 9%. El cost de l’energia podria baixar entre el 15% i el 20% si es canviessin certes polítiques energètiques. Gràcies al suport rebut de la Unió Europea, el corredor mediterrani passarà per la cornisa mediterrània.

Entre les seves conclusions, cità que la democràcia va lligada a la innovació. I de la mateixa forma, la no democràcia s’associa a la involució i el tancament. Incidí en que les lleis s’han d’adaptar a les persones, no les persones a les lleis.

El passat mes de juliol, es va realitzar a l’ILO una sessió de casos clínics adreçada a òptics optometristes.

La sessió es va dividir en 2 blocs, un de pol anterior i un de pol posterior, on es van mostrar imatges i vídeos de patologies molt concretes que es presenten als nostres gabinets. L’objectiu d’aquesta formació es va focalitzar a conèixer aquestes patologies, tant l’origen com el tractament.

El Dr. José Lamarca, del centre Barraquer, va parlar del cross linking i d’altres tractaments adreçats al queratocon. La Dra. Treveset, de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, va tractar els forats maculars, les traccions vitriretinals i les membranes epiretinals. Per acabar, el Dr. Guillem Ferreruela va parlar sobre els tractaments quirúrgics dels diferents despreniments de la retina.


FLAIX .CAT

Curs Fàrmacs per a l’avaluació optomètrica

Reunió del COOOC amb l’ACOTV

El COOOC col·labora amb la campanya de l’IMO “A la revetlla cal tenir ull”

Reunió del Col·legi amb FEDAO i Visión y Vida

El Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) va organitzar a l’Institut Barraquer (Auditori II), amb la Dra. Gemma Julio, el curs Fàrmacs per a l’avaluació optomètrica, on es van actualitzar els coneixements i competències professionals en l’ús optomètric dels midriàtics, cicloplègics i colorants de diagnòstic.

Els assistents van valorar molt positivament els continguts de la formació.

Membres de la Junta Permanent del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) es van reunir amb l’equip directiu de l’Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual (ACOTV).

Van parlar de col·laboració, de com treballar de forma conjunta, i de com trobar un marc de relació que afavoreixi la professió i la reforci apropant les dues organitzacions professionals.

Més de 50 òptiques catalanes van participar en la iniciativa promoguda per l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO) per informar de com protegir la visió durant la revetlla.

Aquesta iniciativa va consistir en l’enviament d’un expositor de díptics amb consells de seguretat a l’hora de tirar els petards i instruccions sobre què cal fer en cas de patir un accident ocular.

Un cop finalitzada la campanya, es va demanar l’opinió als col·legiats participants. La resposta va ser d’un

23% amb comentaris molt satisfactoris per aquesta iniciativa de l’IMO, on el Col·legi hi ha col·laborat.

Des del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) pensem que aquest tipus d’iniciatives són bones per a tothom i, tal com es desprèn de les valoracions, molt ben acollides per part dels òptics optometristes.

El passat 16 de juliol, els representants del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) Alfons Bielsa, president; Lluís Puig, tresorer; Fabio Delgado, comptador, i Xavier Llobet, delegat territorial de Barcelona, es van reunir amb els representants de Federació Espanyola d’Associacions del Sector Òptic (FEDAO) i de Visión y Vida.

Ramon Noguera, president de FEDAO; Javier Cañamero, president de Visión y Vida, i Francesc Puig, president de l’Asociación Española de Cadenas de Óptica (AECO), van visitar la seu del Col·legi.

Entre els temes tractats, van parlar de quines sinèrgies podien establir-se entre les institucions que els assistents representen i van intercanviar idees que ajudaran a reforçar el sector i la professió d’òptic optometrista.

FEDAO i Visión y Vida van informar el COOOC que estan treballant en la 4a edició del Libro Blanco de la Visión en España, on es recolliran les dades econòmiques dels darrers 4 anys i els avenços més importants que hi ha hagut en el sector de l’òptica durant aquest període.

D’ESQUERRA A DRETA: FABIO DELGADO, JAVIER CAñAMERO, FRANCESC PUIG, RAMON NOGUERA, ALFONS BIELSA I LLUíS PUIG

D’ESQUERRA A DRETA: ROSER VILLENA, PAULA PINTOR, ÀNGELS (SECRETARIA ACOTV), MONTSE AUGÉ, SILVIA EDO I ALFONS BIELSA


Josep Oriol Rusca Nadal, nou president de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya

Josep Oriol Rusca Nadal, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, ha assumit la presidència de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya.

Rusca va manifestar la seva plena identificació amb els valors i principis que inspiren l’Associació Intercol·legial i la seva voluntat de treballar en defensa

dels col·legis professionals i de la seva funció social.

“En un moment de grans i decisius reptes per al món col·legial, cal intensificar especialment la cooperació intercol·legial, fent possible uns col·legis més forts, al servei de la societat, de l’interès general i dels professionals que en formen part”, va afirmar Rusca en la seva primera comunicació als membres de l’Intercol·legial.

El president de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya va tenir el dijous 31 d’octubre una primera reunió amb el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. La trobada va tenir lloc al Palau de la Generalitat i es va desenvolupar en un ambient de gran cordialitat.

Oriol Rusca va traslladar al president de la Generalitat les principals preocupacions dels col·legis professionals de Catalunya i la voluntat de col·laboració institucional de l’Associació Intercol·legial. El president Mas es va mostrar obert al diàleg i molt receptiu a les propostes del sector col·legial català.

FLAIX .CAT

El CUV organitza les 1es Jornades de muntures d’ulleres i les Jornades de lents oftàlmiques per a professionals, amb la col·laboració de l’AEO

Durant els mesos d’octubre i novembre s’han celebrat les 1es Jornades de muntures d’ulleres, innovació en tecnologia i disseny per a la visió i les Jornades de lents oftàlmiques per a professionals, amb la col·laboració de l’Asociación Española de Fabricación, Comercialización e Importación General de Óptica y Oftalmología (AEO).

Aquests actes han tingut lloc a l’auditori Joan Salvadó de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa, ubicat a les instal·lacions del Centre Universitari de la Visió (CUV).

El Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) hi ha participat amb les intervencions de Lluís Bielsa, vicepresident del COOOC, sobre ulleres, i Alfons Bielsa, Fabio Delgado i Joaquim Grau sobre lents.

En aquests actes, el CUV ha agraït a les empreses la seva col·laboració amb l’acció social del Centre.

JOSEP ORIOL RUSCA I NADAL

EL SENyOR RUSCA I NADAL AMB EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, MOLT HONORABLE ARTUR MAS I GABARRó


FLAIX .CAT

Diada de Santa Otília

Un any més, els Òptics OptOmetristes es van reunir per celebrar la Diada de Santa Otília, en un sopar de germanor, i gaudir tot seguit d’un espectacle on van ser protagonistes actius.


JO I LES MEVES ULLERES

Jaume Torrent

Alfons BielsaCol·legiat: 4206

El seu catàleg d’obres per a guitarra és un dels més extensos que s’han escrit al llarg de la història de l’instrument . Inclou obres per a guitarra sola, per a guitarra amb di-ferents conjunts instrumentals i diversos concerts per a guitarra i orquestra, on conrea un llenguatge tonal de característi-ques personals i hi desenvolupa tot un se-guit de recursos instrumentals posseïdors d’una dimensió polifònica i formal nova en l’escriptura per a guitarra . El seu Concert de Rialp per a guitarra i orquestra simfòni-ca –escrit l’any 2010– està produint un gran impacte en el món musical internacional i algunes veus autoritzades el consideren com una veritable alternativa al Concert d’Aranjuez de J . Rodrigo o al Concert de Villa-Lobos, ambdós considerats paradig-mes del gènere .

Sr. torrent, com neix el seu desig de com-pondre?

Sempre he cregut que el meu afany de com-pondre està fonamentat en tres anhels que des de ben jove l’han anat modelant. D’una banda, el de transmetre un tipus de contingut emocional i expressiu que només es pot atra-par mitjançant la música i a través del tre-ball dels seus aspectes constructius. Només la música, al meu entendre, és capaç d’accedir i descobrir-nos determinades realitats del nos-tre interior. De l’altra, el de dotar al repertori de la guitarra d’uns continguts estilístics que no han estat presents en la seva literatura, però que han marcat les pautes evolutives de la gran majoria dels instruments “cultes”. I, finalment, el d’enriquir la paleta de recursos tècnics de la guitarra, amb els quals plante-java l’execució del nou repertori que anava construint. Els tres han estat sempre presents en la meva activitat compositiva i d’ells he obtingut l’energia necessària per escometre el repte d’escriure música.

per què compondre per a guitarra?

Perquè sempre m’ha seduït la possibilitat de compondre obres de caràcter polifònic per a un instrument de característiques tan primi-tives —primitives des del punt de vista de la seva estructura organològica— i tractar de provocar la sensació d’estar escoltant un pe-tit grup instrumental.

D’altra banda, la intermitent presència de la guitarra en el món musical al llarg de la seva història l’ha mantingut allunyada d’aportacions significatives d’alguns impor-tants períodes de creació. Això propicià que, ben aviat, veiés en la guitarra un camp ple d’oportunitats per intentar conrear melodies,

JAUME TORRENT ÉS UN GUITARRISTA I COMPOSITOR QUE COMPTA AMB UNA LLARGA I INTENSA TRAJECTÒRIA . AMB ELL, PODRíEM AFIRMAR QUE ES RECUPERA LA FIGURA DE L’INTèRPRET CREADOR QUE PROTAGONITzÀ EL MóN DE LA GUITARRA DES DEL PERíODE CLÀSSIC FINS A BEN ENTRAT EL ROMANTICISME .



fórmules, motius, harmonies, modulacions i estructures formals noves i, alhora, la pos-sibilitat de tractar de fer-la partícip —des d’un llenguatge de creació pròpia— d’alguns d’aquells importants espais estètics desenvo-lupats en altres àmbits instrumentals que no havien trobat expressió en la guitarra.

Quin és per a vostè el factor més important a l’hora de compondre?

La comunicació, entesa com a vehicle de transmissió d’emocions, és per a mi un ob-jectiu primordial. Hi ha compositors que són capaços de remoure el nostre interior de tal manera que ens col·loca enfront d’alguna cosa que romandria ignorada sinó fos que la seva música ens l’assenyala. Aquest mis-teri sempre m’ha fet estar en una actitud de permanent recerca. Per a mi la inspiració és crucial a l’hora de trobar aquella idea capaç de transmetre el que busco. La inspiració ho és tot. És allò que em regala les idees motrius i allò que em proporciona la tècnica per des-envolupar-les. No crec en una tècnica fruit exclusivament de la racionalització d’una sèrie de paràmetres morfològics i sintàctics a partir de la qual construïm un discurs mu-sical. No entenc la música exclusivament com a sons organitzats. Hi ha un misteri al darrere d’aquella música que és capaç de commoure’ns, que no es pot atrapar sense estar obert a allò que no podem racionalitzar.

Vivim una època en la qual la ruptura amb tot allò que sona a tradició s’ha convertit en un imperatiu estètic, i s’erigeix l’originalitat i la investigació com a valors suprems de l’art actual. Per a mi només són valors, si el llen-guatge que els integra és capaç de competir en expressivitat amb els llenguatges ja con-sagrats. Cada època elabora els seus propis

prejudicis, i la nostra en porta les espatlles plenes. Al llarg de la història, una gran ma-joria de compositors que considerem innova-dors han construït el seu llenguatge personal usant elements del llenguatge dels seus pre-decessors. La majoria dels components del llenguatge de Beethoven ja hi són a Haydn i a Mozart, i Bach va ser acusat pels seus con-temporanis d’escriure una música ancorada en el passat. La investigació i la ruptura no són, per a mi, valors en si mateixos a menys que condueixin a troballes d’expressió sig-nificatives. No parlem de Cristòfol Colom perquè es llancés al mar, sinó perquè, en llançar-s’hi, va arribar a un nou continent. La investigació i la ruptura només adquirei-xen sentit en la mesura que ens permeten la construcció d’un nou llenguatge, el valor del qual només es pot mesurar en funció de la seva dimensió comunicativa.

Què creu que aporten les seves obres al re-pertori de la guitarra?

El conjunt de la meva producció apunta cap a l’assimilació per part de l’escriptura de la guitarra d’aspectes del llenguatge tonal no desenvolupats fins ara. Jo em sento seduït pels colors que imprimeix l’harmonia i pel joc de matisos expressius que, en combinació amb la melodia, pot generar. La meva obra planteja sistemes moduladors, ús de tonalitats, formes estructurals, formes de desenvolupament te-màtic inèdits a través dels quals tracto de sub-mergir la guitarra en atmosferes emocionals que fins ara l’hi han romàs alienes.

La incorporació que faig en el lèxic expressiu de la guitarra de tots aquests aspectes exigeix el desenvolupament de nous mecanismes en la seva tècnica. La immersió de la guitarra en els nous àmbits tonals que plantejo, exi-


geix la sistematització d’aspectes —com la extensió de la mà esquerra, la especificitat en l’ús dels diferents tipus de celletes o el treball exhaustiu de les anticipacions— que les tèc-niques convencionals no contemplen.

Quina creu que és actualment la situació de la guitarra clàssica?

Penso que la guitarra, malgrat posseir un repertori d’una gran qualitat i d’unes tèc-niques d’execució molt elaborades, roman encallada en un gueto en el qual els guita-rristes no aconsegueixen transcendir la seva autocontemplació endogàmica i integrant-se de ple en els circuits propis dels instruments “cultes”. Des del meu punt de vista, en el repertori que habitualment interpreten els guitarristes hi ha un excés de peces d’arrels folklòriques (peces de difícil encaix entre les obres del gran repertori històric) de discurs banal i de formes menors i, en canvi, hi falten obres amb profunditat de discurs i amb sòli-des estructures de desenvolupament.

Vostè ha escrit recentment un concert per a guitarra i orquestra simfònica, el Concert de Rialp, que està tenint un gran èxit. A què creu que és degut?

Pels comentaris i crítiques rebudes fins ara, jo m’atreviria a dir que es deu essencialment a tres coses. En primer lloc, el Concert de Rialp trenca amb l’estructura habitual dels con-certs per a guitarra més divulgats, transcen-dint la seva durada gràcies a les noves possi-bilitats de desenvolupament temàtic que he treballat en la guitarra. En segon lloc, el dis-curs posseeix unes components dramàtiques que imprimeixen una expressivitat inusitada en el món de la guitarra i l’allunyen de les referències folklòriques que abans al·ludia. I, finalment, l’orquestració ofereix un conti-nu canvi de textures orquestrals que van des de la utilització d’un sol instrument de fusta per establir un delicat diàleg amb la guitarra, fins a l’ús intermitent dels tutti per emfatit-zar la tensió del discurs. Crec que aquests tres aspectes han irromput en el context de la música per a guitarra i orquestra trencant les expectatives més o menys canonitzades

pels concerts precedents i cridant l’atenció sobre la possibilitat de construir un discurs concertante entre la guitarra i l’orquestra d’una dimensió dramàtica reservada fins ara als concerts de piano o violí.

També hi ha un altre factor que, al meu en-tendre, juga a favor de la bona acceptació que està tenint el concert i és el fet que la concepció personal del llenguatge que hi pro-jecto cavalca sobre un fil discursiu perfecta-ment comprensible en una primera audició i permet rebre, alhora que una informació musicalment suggerent, la sensació d’estar seguint amb claredat les components cons-tructives de l’obra.

Quina importància li dóna vostè al fet de gaudir d’una bona visió a l’hora de dur a terme el seu treball com a intèrpret i com-positor?

Per a mi té una importància fonamental. La lectura és una pràctica permanent per a un músic. Jo em passo moltes hores davant les pàgines pautades amb pentagrames plens de signes. La grafia musical és —podríem dir— molt dinàmica i complexa i l’ull capta simul-tàniament molta informació procedent d’una varietat de signes impresos sobre una super-fície amb cinc ratlles paral·leles. Aquesta su-perfície de lectura és bastant més ampla que la que s’utilitza en la lectura d’un text literari, i això pot significar un desgast afegit al que es produeix en una lectura ordinària. A part d’aquesta circumstància, la vista també in-tervé en l’execució tècnica de l’instrument, ja sigui focalitzant la direccionalitat de determi-nats moviments de la mà esquerra o captant els punts de referència visuals que té el mànec de la guitarra per ajudar a la localització dels trasts. Tot plegat, exigeix disposar d’una vis-ta en perfectes condicions. Tenir algun pro-blema en la visió pot entorpir qualsevol dels processos que intervenen en la interpretació. Per això, cal tenir cura de tot allò que està relacionat amb els ulls. Estar en mans d’un bon optometrista és —al meu entendre— quelcom molt recomanable.



APUNTS DE FARMACOLOGIA

Atropina

A la pràctica diària de l’optometrista, el conei-xement profund dels fàrmacs és fonamental, ja que són eines que hem de fer servir a la nos-tra tasca sanitària.

L’atropina és un principi actiu que s’extreu de diferents plantes, però principalment de la be-lladona (Atropa belladonna).

Les virtuts i els efectes tòxics de la belladona són coneguts per l’home des de fa molts segles. A la literatura mèdica hindú, trobem moltes referències a la belladona. A l’Imperi romà i a l’edat mitjana, la belladona es feia servir com a verí, i era molt “apreciada” per la seva evolu-ció lenta i pels trastorns que provocava.

Igual que la mandràgora o l’estramoni, plan-tes que també podem trobar als camps de molts indrets de Catalunya, l’anomenaven “herba de les bruixes”, ja que formava part de la farmaciola de les bruixes. La trobem en nombroses creences, llegendes i faules, gràcies a la reacció que tenia en ser subministrada al cos humà. A l’antic Egipte, es feia servir com a narcòtic; a les orgies dionisíaques gregues com a afrodisíac; a les ofrenes romanes a Atenea, deessa de la guerra, per provocar el fulgor de la mirada dels soldats; a Síria, per allunyar els pensaments tristos; i a les terres cèltiques, per complementar els ritus d’adoració al Sol. A l’edat mitjana, l’ús i la difusió esdevenen se-crets i la relacionen amb Paracels, l’alquímia, els grans condiments d’encanteris i la solució d’actes de bruixeria.

Va ser en Linné, gran botànic i classificador de les plantes, qui la va anomenar “Atropa bella-dona” al llibre Especies Plantarum (1753). El nom ve de:

• Atropos: la més antiga de les 3 Parques (dees-ses encarregades de tallar el fil de la vida), i

• Belladonna: les dones italianes −dones be-lles− tenien el costum de fer servir els pre-parats d’infusió de fulles de la planta per blanquejar-se el cutis, i el suc del fruit per dilatar-se les pupil·les.

El que cal saber de l’atropina: Grup terapèutic: Midriàtics i cicloplègics. An-ticolinèrgics.

Dades generals: Parasimpaticolític. Mi-driasi màxima a l’hora i paràlisi total de l’acomodació a les 2 hores.

Posologia: Per aconseguir un efecte sostingut, 2 gotes/dia en adults, 1 gota/dia en nens. Per a examen de refracció, 1 o 2 gotes/2 vegades al dia, d’1 a 3 dies abans de l’examen.

Indicacions: Per a exàmens de refracció ocu-lar. Per a processos antiinflamatoris aguts del tracte uveal. Tractament d’iritis, iridociclitis, úlceres de còrnia, úlceres supurades amb hi-popi i espasmes d’acomodació. Postoperatoris d’extracció del cristal·lí (extracapsular i intra-capsular).

Advertències: Contraindicat en pacients amb glaucoma d’angle estret.

Advertències especials: Si s’experimenta gran sensibilitat a la llum, cal aconsellar la protec-ció dels ulls amb ulleres fosques.

Consells al pacient: Per evitar els efectes se-cundaris del medicament, cal pressionar el conducte lacrimal en instil·lar el col·liri.

És normal que la visió es mantingui borrosa durant uns dies. Per això es recomana no conduir ni realitzar activitats perilloses fins que no en passin els efectes.

Lluís PuigCol·legiat: 4616

L’atropina és un principi actiu que s’extreu de diferents

plantes, però principalment

de la belladona (Atropa

Belladona)


EL COOOC OPINA

Lárrel bàsica

No solament les arrels de l’optometria des-cansen sobre l’òptica, també la base. És tan impensable un farmacèutic sense coneixe-ments de química com ho és un optometrista sense coneixements d’òptica.

La professió d’òptic es perd a la nit dels temps i neix al mateix temps que l’optometria, en-cara que restringida a la refracció subjectiva. Amb el pas dels segles, l’optometria es cons-titueix en una part reconeguda dins les noves Ciències de la Visió, començant a adquirir un perfil més enllà de la simple graduació de la vista. La coherència amb les nostres arrels històriques manté la denominació d’òptic, però reforçant formalment la seva dimensió com a optometrista fins a explicitar-ho for-malment en la denominació acadèmica i pro-fessional de les darreres dècades.

L’esperit de mantenir l’òptic optometrista com un professional únic, amb independèn-cia que pugui escollir l’optometria de consul-ta, no és un altre que transmetre el concepte d’establiment òptic com a centre integral de la visió. Una acurada valoració optomètrica perd el seu valor si deriva en unes lents de qualitat deficient, mal centrades o muntades en una muntura inadequada, per exemple. El control global implica qualitat global.

Fer èmfasi a no perdre de vista −mai millor dit− l’òptica oftàlmica no vol dir renunciar a la nostra formació en atenció visual primària. Tampoc vol dir renunciar a saber valorar una sospita de patologia ocular, interpretar un OCT o avaluar la qualitat lacrimal; vol dir tenir sempre present que si la feina d’òptica oftàlmica no la fem nosaltres, no la farà nin-gú més.

Sorprèn, per exemple, que no sempre es tingui en compte el centratge de les ulleres antigues ni la valoració de la visió binocu-lar de manera sistemàtica (sempre) i univer-sal (a tothom). Conèixer el centratge de les lents anteriors i relacionar-lo amb els valors binoculars corresponents ens ajuda a decidir

si convé o no convé mantenir-lo. Sovint, unes ulleres ben centrades donen problemes de manera aparentment inexplicable.

Imagineu-vos un miop exofòric que va cò-mode amb unes lents descentrades cap el costat temporal, per exemple, i que no tole-ra les noves ulleres ben centrades. El primer error seria no comprovar el centratge de les ulleres anteriors, el segon, estretament vin-culat al primer, no valorar la visió binocular. Comprovar el centratge, permet descobrir que l’efecte prismàtic en Base Nasal induït pel descentrament redueix el recorregut de compensació de l’exofòria manifestada en l’examen visual binocular, per la qual cosa el seu efecte sobre la comoditat visual és, sens dubte, positiu.

Pensem ara en una persona usuària d’ulleres premuntades, amb una distància interpupil·lar reduïda i que decideix, convençuda que hi guanyarà amb el canvi, passar-se a unes ulle-res personalitzades, a mida de la seva distan-cia interpupil·lar. Si no hem valorat la seva endofòria de prop, l’efecte prismàtic en base temporal induït per les ulleres premuntades descentrades fa que les prefereixi davant de les noves ulleres ben centrades i amb millor qualitat òptica.

A partir de casos com aquests, si l’efecte prismàtic és lleu i és coherent amb la fòria manifestada, només hauria de mantenir-se el centratge anterior. Si no és tan lleu, podria incorporar uns prismes d’ajuda a la fusió, ta-llats en les mateixes lents convergents, i el re-sultat seria encara millor, pel fet de mantenir la visió en la zona central de la lent, més lliure d’aberracions.

Fixem-nos que això només és un exemple pràctic de la relació entre òptica oftàlmica i optometria, però hi ha molts altres aspec-tes no sempre valorats com cal. L’adaptació i l’ajustament correcte de les ulleres, per exemple, per determinar l’èxit en l’adaptació a unes noves lents progressives; sovint, un

Lluis Bielsa i EliesVicepresident COOOC

Col·legiat: 3979


EL COOOC OPINA

lleu canvi en l’angle pantoscòpic resol una adaptació difícil. Tanmateix, con-templar la distància de vèrtex o l’angle dièdric pot estalviar molts problemes en l’adaptació als canvis. Conèixer el disseny geomètric, els materials, els tractaments i els filtres de les lents an-teriors respecte a les noves, és indispen-sable per a millorar la visió de l’usuari i per resoldre satisfactòriament els con-flictes.

Sense conèixer i dominar l’òptica of-tàlmica, aquestes valoracions restarien com a marginals quan van indissoluble-ment lligades a l’optometria, un lligam tan intents i extens com per integrar-se en la seva pròpia essència. No perdem, per tant, la nostra arrel bàsica com a òptics, perquè és aquesta i no una altra la que fa diferenciar-nos positivament, ubicant-nos en léspai visual sanitari amb un perfil propi: el d’òptic optome-trista.

Una acurada valoració optomètrica perd el seu valor si deriva en unes lents de qualitat deficient, mal centrades o muntades en una muntura inadequada .


La conferència “Un museu de cinema, és possible a Barcelona?”, celebrada el 9 de desembre de 2013, al Paranimf de la

Universitat de Barcelona (UB), va tancar amb èxit les taules rodones programades com a ac-tivitats paral·leles a l’exposició “L’Experiència màgica del cinema” que encara es pot veure al vestíbul de l’edifici històric de la UB.

Els ponents de la conferència, que presentava una gran i variada assistència de públic, van ser Josep M. Queraltó, president de la Funda-ció Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Que-raltó, i Jordi S. Bonet, vicepresident. Va pre-sentar l’acte el Dr. Pere J. Quetglas, vicerector de Comunicació i Projecció de la Universitat de Barcelona, que va substituir a l’últim minut el rector, Dídac Martínez, que malauradament no va poder assistir-hi per causes alienes als seus desitjos. I amb l’assiència com a convi-dats el Sr. Francesc Campo i Alfons Bielsa

Va començar la ponència Jordi S. Bonet, i ho va fer contestant la pregunta que formula el títol de la conferència amb veu alta, clara i contundent: “Sí”, per a continuació explicar les causes que ho fan possible i “necessari”: Barcelona, motor principal de Catalunya, és un referent internacional d’excel·lència, amb tradició històrica, i ciutat clau de desenvolu-pament industrial i productiu a la Península ibèrica i a l’àrea mediterrània. Tanmateix va destacar la seva importància com a ciutat cultural i turística.

Tot seguit va fer un recorregut pels museus de cinema i audiovisuals més importants del món, que ell mateix, i de vegades acompan-yat d’en Josep M. Queraltó, ha visitat per tenir elements de comparació del material col·leccionat pel president de la Fundació. Va anomenar, entre altres, l’Institut Lumiè-

re a Lyon (França), la Cinemateca francesa a París (França), el Museu Nacional de Ci-nema a Torí (Itàlia), el Museu de Cinema a Potsdam (Alemanya), el Museu de Cinema a Berlín (Alemanya), el Museu de Cinema a Londres (Regne Unit), conegut com The Movieum, el Museu Nacional de Mitjans de Comunicació a Bradford (Regne Unit), el Museu de Fotografia i Cinema Eastman Ko-dak a Rochester a Nova York (Estats Units), el nou Museu Americà d’Imatge en Movi-ment a Queens, Nova York (Estats Units), i el Museu de Hollywood a Los Angeles (Estats Units). Les principals conclusions extretes per Jordi S. Bonet, després d’aquest recorre-gut, van fer referència a l’equiparació de la Col·lecció Josep M. Queraltó amb el material que exhibeixen els millors museus del món. Va destacar-ne el volum de peces aconseguit, que superen les 20.000 unitats, i que confor-men un patrimoni que no es pot perdre. Tot això, −va sentenciar− és “gràcies a un home. Hi ha un expert sobre el tema: Josep M. Que-raltó, fundador de Kelonik fa 40 anys. Co-neix a fons el món de l’exhibició i la tècnica cinematogràfica”. En el seu discurs també va donar alguns detalls de com s’estructuraria el futur museu o Aula de cinema i va assenyalar que es basa en tres fonaments conceptuals “el concepte patrimonial i cultural, el pedagògic i d’innovació, i el d’oci i turisme”.

DISTRIBUCIó DE L’ESPAI MUSEíSTIC

La intervenció de Josep M. Queraltó es va centrar a donar algunes pinzellades sobre la distribució en aules del futur espai museístic que va projectar fa algun temps. Per exemple, va fer esment d’un espai dedicat a les llanter-nes màgiques i els espectacles que es poden

OCI I CULTURA

Gran afluència de públic a la conferència “Un museu de cinema, és possible a Barcelona?” al Paranimf de la UB

Francesc CampoCol·legiat: 2835


realitzar amb elles, un altre dedicat a la foto-grafia i la seva tècnica, la invenció del cinema s’explica pas a pas, així com el cinema sonor. En la nova intervenció, Jordi S. Bonet va fer referència a tot el treball realitzat des de la col·lecció Josep M. Queraltó durant gairebé una dècada i des de la Fundació fa més de tres anys, per difondre aquest gran patrimo-ni cinematogràfic privat, com ho han estat les exposicions a tot Espanya (38), les con-ferències, les publicacions de llibres i l’edició de diversos DVD, així com la presència als mitjans de comunicació, tant pel que fa a la premsa escrita com a la ràdio, la televisió i molt especialment a Internet i a les xarxes socials. Va dir que “la tècnica no renuncia al setè art”, i per concloure la seva presentació, va exposar unes conclusions:

“Aquest projecte té una personalitat jurídica pròpia, que és la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó, que en el futur pot ser l’instrument que serveixi per gestio-nar-lo.”

“Amb aquesta estructura, vam aconseguir dues coses: la integració social mitjançant la via ludicoturística i la integració acadèmica mitjançant la creació d’espais de projecció, laboratori, producció i postproducció de di-ferents formats, fent d’aquest espai una re-ferència només a Europa.”

I d’una manera molt enginyosa va fer re-ferència a una frase de la pel·lícula nord-americana “Els immortals”, que tenia com a actor principal a Christopher Lambert, “només pot haver-n’hi un” per destacar que poden coexistir museus de cinema en un ma-teix país i fins i tot a pocs quilòmetres d’una ciutat a una altra.

Per acabar el seu discurs, va dir que “el tren ja està en marxa” i que la qüestió no és “ser o no ser”, en tot cas, és “si aquest futur mu-seu serà a Barcelona o en una altra ciutat del món”.

Josep M. Queraltó, va afegir, abans de finalit-zar la conferència, uns breus comentaris per demostrar que el futur espai cinematogràfic i audiovisual no ha de ser una càrrega per a l’Administració, si es dóna el cas, ja que neix com un projecte amb viabilitat. També va tenir paraules d’agraïment a l’Ajuntament de Vallbona de les Monges, que ha mostrat una gran sensibilitat, “a diferència d’altres institucions” i que a finals de 2014 posa a la seva disposició un espai museístic de 260 me-tres quadrats per exhibir material de la seva col·lecció de cinema i eines de treball perso-nals, gràcies als fons econòmics atorgats per la Unió Europea.

Es va acomiadar del nombrós públic assis-tent donant les gràcies per la seva atenció i els va emplaçar, amb paraules emotives, per retrobar-se en “el món de la il·lusió i el movi-ment: el cinema”.

Al final de la conferència, amb una llarga ovació, van arribar les intervencions del pú-blic, molt interessants totes, les quals feien referència a la important tasca feta per Josep M. Queraltó i li van donar tot el suport en la seva causa. Tanmateix, volien saber més dades de com hauria de ser el futur museu, projecte que tots els assistents van coincidir a considerar-lo no només possible, sinó neces-sari. Una de les persones que van intervenir va ser la historiadora Palmira González, dei-xeble del recordat historiador Miquel Porter.

OCI I CULTURA



“SI HI VEUS BÉ, ESTUDIAR ÉS MÉS FÀ-CIL” és el lema amb el que ens dirigim a les escoles per a formar als alumnes de Catalun-ya, dins de la Campanya Visió i Aprenentat-ge, organitzada pel COOOC.

Aquesta campanya, un repte important tant pels col·legiats com per el propi col·legi per tota l’organització i inversió que represen-ta, consisteix en anar a fer una formació als alumnes de 6è. d’Educació Primària d’una escola de l’entorn del col·legiat, i donar-se a conèixer a un centre educatiu dins de l’àmbit d’influència professional.

L’activitat formativa s’ha realitzat principal-ment durant el darrer trimestre de 2013, a les escoles escollides pels col·legiats o les s’han contactat des del COOOC.

1 .- LA CAMPANyA EN XIFRES:

L’objectiu per aquest any 2013:

• Són 300 les escoles que faran entre els 330 col·legiats que hi ha dins del grup d’òptics optometristes que s’hi han apuntat com a voluntaris.

• Per províncies, arribarem a 180 escoles a Barcelona, 44 a Girona, 40 a Llei-da i 36 a Tarragona.

• Es preveu arribar a 20.000 alumnes i a més de 1.000 edu-cadors, repartint el quadern de la cam-panya, les ulleres 3D i més de 4000 pòsters que recor-den la importància de tenir cura de la visió i els signes que fan sospitar que pot existir un problema vi-sual.

Perquè ens marquem aquest objectiu?

• El 25% nens en edat escolar tenen proble-mes de visió

• 15-30% dels problemes en els estudis, es relacionen amb la visió.

• 50% dels nens que necessiten ulleres no ho saben

• 1 de cada 3 casos de fracàs escolar està cau-sat per un problema visual.

• Els exàmens oculars estàndard no detec-ten la majoria de trastorns visuals. Només s’analitza un 5% d’aquests problemes i es mira només l’agudesa visual.

El COOOC i els col·legiats inscrits a la campanya volen informar a la societat, co-mençant despertant l’interès dels escolars, de la importància de gaudir d’una bona salut visual i de fer revisions periòdiques.

ACCIONS COL·LEGIALS


2 .- COM ENS HEM PREPARAT?

La vocalia de prevenció, visió infantil i terà-pia visual del COOOC va ser l’encarregada de preparar la presentació a les escoles, així com els continguts de molts dels materials que es fan servir amb els alumnes.

També varen preparar un taller de formació i uns protocols pel gabinet que inclouen un informe optomètric per a entregar un cop re-alitzat l’examen visual.

Aquestes formacions es varen fer el mes de juny a les 4 províncies catalanes i es varen reforçar amb una reunió més a cada provín-cia, durant el durant el mes d’octubre, on es va entregar el material per anar a les escoles.

Abans de donar el tret de sortida, i també al mes de juny, es van visitar 10 escoles “pilot” on es va testar tant el material com la presen-tació per tal d’avaluar si el missatge arribava als estudiants i rebre l’opinió dels mestres.

3 .- UNA CAMPANyA AMB RECOLzAMENT DE TV3 I DEL DEPARTAMENT D’ENSENyAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNyA .

Un cop més, el COOOC i tots els col·legiats comptem amb el suport de TV3, Televisió de Catalunya i del Club Super3 per la Campan-ya Visió i Aprenentatge, que segueixen recol-zant el nostre projecte i que la mascota en Víctor segueix sent el nexe de connexió de les activitats més importants que s’estan re-alitzant.

TV3 i els seus equips professionals són els creadors del test en 3D del Víctor, que es va projectar als cinemes de Catalunya, arri-bant a més de 600.000 espectadors. Aquesta pel·lícula, i el fet de fer un test visual en un es-pai d’oci, ha estat una novetat a nivell mun-dial i ha guanyat diversos premis a festivals 3D internacionals.

També la Generalitat de Catalunya s’hi va interessar, concretament el Departament d’Ensenyament, quan els hi varem presentar el projecte i la finalitat del mateix.

És una gran sort comptar amb aquests com-panys de viatge!

4 .- UNA NOTíCIA PELS NENS, ALS SEUS MITJANS D’INFORMACIó, A L’INFO K .

L’Info K, el telenotícies del Canal Súper3 de la Televisió de Catalunya va anar a l’Escola Garbí d’Esplugues de Llobregat a filmar com es desenvolupava la formació, com responien els alumnes i a entrevistar-los sobre el que havien après.

Va ser una experiència molt interessant amb un gran ressò mediàtic, que ha donat un gran coneixement de la campanya, acompanyat per la roda de premsa.

FILMACIó DE LA FORMACIó A LA RODA DE PREMSA AMB XAVI LLOBET .



5 .- RODA DE PREMSA DE LA CAMPANyA “VISIó I APRENENTATGE”

Les Escolàpies del carrer Llúria de Barcelo-na va ser l’escola escollida per fer la roda de premsa. El dimarts 19 de novembre es van convocar als mitjans de comunicació en una roda de premsa on hi participaven l’Alfons Bielsa, President del Col·legi d’Òptics Op-tometristes de Catalunya, la Carme Mas-sa Solé, Directora de Centres del Consorci d’Educació de Barcelona i la Paloma Gue-rrero, Directora de l’escola Escolàpies-Llúria. En Xavier Llobet, delegat del COOOC per Barcelona, va ser l’encarregat de mostrar als periodistes com es realitzaven les proves i explicar-los el seu significat, amb els alumnes de 6è de l’escola.

En el moment d’aquesta publicació el COOOC encara està atenent i programant més entrevistes amb els mitjans de comuni-cació que no varen atendre la roda de premsa del dia 19.

De moment, les aparicions que s’han aconse-guit són les següents:

Mitjans de comunicació

TVE 1 – Informatiu Migdia BTV – Connexió Barcelona TV3 – Els Matins Súper 3 - Info K Medicina TVOlot TVCOPE – Mediodía COPE ONDA CERO RADIO 4 – Directe 4.0 RÁDIO BARBERÀEL PUNT AVUIEFE EUROPA PRESS EUROPA PRESS català


1 .- GEMMA VIERA A LA FORMACIó DE LLEIDA2 .- MARTA FRANSOy A LA FORMACIó DE TERRASSA3 .- DOLORS MUñOz A LA FORMACIó DE GIRONA3

2

1


webs

abcaeoptometristas consejosdetufarmaceuticoeleconomista escolacristianafarmanewselpuntavuigentedigitallainformacionlavanguardiamedicina21medicinaTVnewsespnoticiadesalud optimoda portalesmedicostv3.cat

S’ha aconseguit una audiència demés de 769.400 persones i una valoració econò-mica de 48.363 euros que correspon al preu que s’hagués pagat si s’haguessin comprat aquests espais amb tarifes de publicitat.

Al no ser publicitat, s’aplica un factor mul-tiplicador de 10 a aquest resultat, per la cre-dibilitat que generen les notícies en lloc de la publicitat. Si l’apliquen, resultaria una valoració econòmica de gairebé mig milió d’Euros.

6 .- èXIT DE LA CAMPANyA “VISIó I APRENENTATGE”

Totes les respostes i comentaris que estem rebent de les formacions, tant per part dels optometristes com de l’escola són molt posi-tives. Els educadors també manifesten el seu interès pels conceptes explicats i els hi queda ben definida la diferència que hi ha entre vis-ta i visió.

Comencem a rebre els resultats dels tests rea-litzats pels alumnes, recollits i analitzats pels optometristes voluntaris que fan la formació. Estem detectant alumnes que es classifiquen entre 27 i 42 punts, és a dir, que tenen un problema visual que està interferint en el seu rendiment escolar i que és necessari que l’optometrista els hi faci una avaluació visual completa de forma immediata.

Com dèiem a l’inici de la campanya, “no-més que puguem evitar un sol fracàs escolar, haurà valgut la pena tot l’esforç que fa cada un dels 330 optometristes voluntaris”.

Gràcies a tots!

Seguiu les escoles i les experiències dels vos-tres companys al Facebook Campanya Visió i Aprenentatge.


CATI POVEDA A LA FORMA-CIó DE TARRAGONA .

PÒSTER PER LES ESCOLES AMB CONSELLS DE SALUT VISUAL .



Un cop començat el curs 2013-2014, des del Col·legi Oficial d’Òptics Op-tometristes de Catalunya (COOOC)

s’inicia una campanya destinada als alumnes catalans perquè tinguin el que en molts casos és el seu primer contacte amb l’òptic opto-metrista.

La presència del Col·legi a la festa del Súpers el 19 i el 20 d’octubre va ser tot un èxit, amb més de 3.300 visitants. El dia 20 a la tarda, l’espai estava ple de gom a gom, amb famí-lies interessades per la visió dels seus fills. En més d’una ocasió vam poder sentir per part d’aquestes famílies que mai havien portat als seus fills a una visita optomètrica o oftalmo-lògica.

Em pregunto si a l’escola donen prou im-portància a la visió, tan necessària en l’aprenentatge, i més en una societat que avança cap a la digitalització de les eines edu-catives. Són ja moltes les escoles que disposen de les anomenades “pissarres màgiques”, i no poques les que des de l’educació infantil, de 3 a 6 anys, fan ús de les tauletes com a eina de suport de la tasca dels mestres.

I la resposta és que SÍ que existeix material didàctic on la importància de la visió queda reflectida.

A l’escola de la meva filla, i a moltes d’altres, a l’assignatura d’Science, el llibre de text incorpora, entre d’altres, aquests consells: “Our eyes are very delicate so we must look after them” i “It’s important to have our eyes tested regularly, especially when we’re growing”, és a dir, “Els nostres ulls són molt delicats, per la qual cosa hem de cuidar-los” i “És important examinar amb regularitat els nostres ulls, especialment quan estem crei-xent”.

“tested regulary”, però: per qui? On?Doncs a l’òptic optometrista

“Vist the optician’s regularly”“During an eye test, the optician asks us...”Independentment de si diu optician o op-tometrist, la realitat és que els nens tenen un primer contacte amb la necessitat de l’examen visual.

Ecos de la campanya “Visió i aprenentatge”

Vicenç M. MasiàCol·legiat: 5815



El mes passat vaig tenir l’oportunitat de poder col·laborar, juntament amb els meus companys de la facultat, a la fes-

ta dels Súpers. Aquesta col·laboració anava emmarcada dins de la campanya de “Visió i Aprenentatge” a les escoles, que va començar fa uns mesos el Col·legi Oficial d’Òptics Op-tometristes de Catalunya (COOOC). És el primer cop que un col·legi professional parti-cipa en una festa enfocada, sobretot, als més petits. Per tant, podríem dir que tothom era una mica “novell” en aquest tema. Tot i així, em vaig sorprendre bastant en veure la cua per poder participar a les nostres activitats. Aquestes activitats les vam realitzar en 3 zo-nes diferenciades per temàtiques.

A la primera activitat, vam recrear una es-cola de la visió. Allà, mostràvem els proble-mes més comuns amb els quals els infants es podien trobar a l’escola, com, per exemple, escriure molt a prop del paper. De fet, els que en realitat analitzaven els problemes eren els més petits, que de cop i volta es convertien en optometristes.

La segona activitat, la més exitosa, consistia a passar el test 3D, on el Víctor, la nostra mas-cota 3D, ajudava els més petits a conèixer la visió en 3D i a saber per què veiem les coses amb profunditat. Cal destacar que els pares i mares amb els seus fills feien cua per després acabar bocabadats veient el Víctor sortint de la pantalla.

A la tercera activitat, vam aprofundir amb els nens i les nenes en per què tenim dos ulls. Vam realitzar una sèrie de tallers on demos-tràvem que els ulls treballen coordinats. Vam realitzar proves de tot tipus: des d’avaluar l’AV fins a “fer forats a les mans”, demos-trant que cada ull mira una imatge per se-parat.

Tot i ser una festa, vam detectar casos als quals vam recomanar una visita a l’optometrista. A més, també vam conscienciar els mestres i educadors de la campanya que porta ac-tualment el Col·legi. Al final del dia, vam re-visar els ulls de 300.000 nens i nenes, és a dir, 600.000 ulls. Una gran experiència que esperem repetir l’any vivent per, així, donar a conèixer la figura de l’òptic optometrista.

Estudiants de la facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa col·laboren amb el COOOC

Josep Francesc Pol CostaEstudiant de 4t . Grau d’Òptica FOOT

VOLUNTARIS FESTA DELS SUPERS 2013

AINA TURULLLAIE TEIXIDó

NATALIA GóMEzNEzHA BAKROUM

LOURDES MAñÉMELANIA LLOPIS

MERITXELL ARMELAMIRIAM QUIRóS ALBA HURTADO

ANA MARIA LázAROCARLA DE HERAS

CARLES MARTíCRISTINA LóPEzEVA CAPDEVILA

ELISABET MATEUJULIA JANÉ

JOSEP FRANCESC POLJúLIA LLISTÀ

MARTA FIGUEROLANEREA CASTELLANO

MARINA ORTEGAROCíO LóPEzSILVIA LóPEz

yASMINASáNCHEz

VOLUNTARIS 3DEFILMUSIC FEST

28 NOVEMBRE LOURDES MAñÉ EVA CAPDEVILA

JAVIER RUIz AINHOA DE CASTELLARNAU

JOSEP FRANCESC POL PAMELA PÉREz



El passat mes de maig, el Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) va enviar una enquesta als

col·legiats per conèixer el seu interès a acce-dir al Grau en Òptica i Optometria i quina seria la manera més convenient d’organitzar aquests estudis.

A continuació presentem les respostes obtin-gudes dels 394 participants.

A la pregunta de “Estaries interessat/da a obtenir el Grau en Òptica i Optometria en cas que s’organitzés a la FOOt – UpC te-rrassa?”, el 37% dels participants afirmen que sí que hi estarien interessats.

El 43% respon que dependria de diversos as-pectes, on la majoria, el 63%, afirma que el faria depenent de com estigués organitzat a nivell de temps.

També es va preguntar “Com voldries que estigués organitzada la formació?”, per tal de conèixer quin format seria el més conve-nient per a la majoria dels col·legiats.

Segons ens mostren les respostes, el 60% dels participants voldrien que el grau fos en la modalitat 100% en línia.

A l’enquesta es demanava “Quin és el teu ni-vell d’anglès?”, necessari per accedir al Grau.

Els resultats mostren que el 52 % dels col·legiats estan entre el nivell A1 i A2, i un 22 % al B1, que representa un nivell mitjà.

Aquests resultats s’han compartit amb la FOOT, que va ser qui va plantejar al COOOC que fes aquesta consulta als col·legiats.

Us mantindrem informats. Gràcies per par-ticipar-hi.

Resultats de la consulta sobre el Grau en Òptica i Optometria

43%37%

63%

60%18%

14%

6%

2%

26%

22%

15%

9%

22%

30%

4%

3%

2%

13%

7%

SíNoDepènNo contesten

TempsPreuContingutRepercussió

AvançatBàsicIniciacióMitjàMitjà altNo contesten

1 dia/semana presencial2 dia/semana presencial100 % en líniaCaps de setmanaConcentrar en el minim temps possibleHorari no laboralNo contesten

43%37%

63%

60%18%

14%

6%

2%

26%

22%

15%

9%

22%

30%

4%

3%

2%

13%

7%





43%37%

63%

60%18%

14%

6%

2%

26%

22%

15%

9%

22%

30%

4%

3%

2%

13%

7%





43%37%

63%

60%18%

14%

6%

2%

26%

22%

15%

9%

22%

30%

4%

3%

2%

13%

7%





Interessats en el Grau

L’interès del Grau depèn …

Nivell d’anglés

Preferència formació del GRAU



Ripoll, setembre de 2013. Garriga Òptics celebra el seu 125è aniversari, una data commemorativa que l’empresa com-

parteix amb tots els ripollesos durant els dies 27 i 28 de setembre al seu establiment –carrer de Sant Pere, 15, de Ripoll– en commemora-ció al seu fundador, Joan Garriga.

Per celebrar-ho, l’establiment ha ofert una mostra d’aparells òptics d’època que daten des del segle XIX i imatges que mostren el progrés de l’empresa durant les que han estat, fins a dia d’avui, cinc generacions d’òptics.

Durant la celebració, on van poder assistir en Xavier Llobet i Alfons Bielsa, Núria Garri-ga, besnéta del fundador i responsable actual del negoci, ha comentat: “Ens omple d’orgull girar la vista enrere i commemorar una his-tòria tan llarga, que ha estat possible gràcies a la dedicació de tota la família i la confiança dels ripollesos”, i Estel Parareda Garriga, filla de Núria Garriga i cinquena generació en el negoci, comenta: “Aquesta celebració és una reafirmació del nostre repte, el de mantenir-nos en la mateixa línia, oferint un servei de qualitat al client, amb un punt de mira al fu-tur i apostant per les últimes aplicacions tec-nològiques en optometria”.

125 ANyS D’HISTÒRIA

La família Garriga està vinculada al món de l’ òptica des de 1887, any en què el seu fun-dador, Joan Garriga va obrir el primer esta-bliment a Ripoll, a la plaça de Sant Eudald, amb els serveis de rellotgeria, joieria i òptica. Així ho anunciava el mitjà ‘El Jueves’, el 10 de març d’aquell mateix any.

Vicenç Garriga i Bartrons, seguint els passos del seu pare, va instal·lar el negoci a la plaça Nova de Ripoll l’any 1900, després de la que havia estat la primera reforma de la botiga l’any 1933, just abans de la Guerra Civil. Vi-

cenç Garriga i Terrades, tercera generació, va seguir el negoci familiar, el va reformar l’any 1953 i es va convertir en el primer òptic diplo-mat de la comarca del Ripollès, l’any 1958.

A partir de 1981, Núria Garriga, besnéta del fundador, va agafar les regnes de l’empresa, i així es va convertir en la primera gerent feme-nina de la família. Va oferir un nou enfoca-ment al negoci orientant-lo només a l’òptica i va incorporar serveis com l’audiologia i la contactologia. Finalment, l’any 1996, la ma-teixa Núria Garriga va traslladar el negoci a la seva actual ubicació de Ripoll, el carrer de Sant Pere.

Actualment, Núria Garriga i la seva filla, Estel Parareda Garriga, la quarta i cinquena generació de la família, n’estan al capdavant.

125 ANyS EN DADES

• 1887: Fundació per Joan Garriga amb ser-veis d’òptica, rellotgeria i joieria

• 1900: Trasllat a la Plaça Nova de Ripoll per Vicenç Garriga i Bartrons

• 1958: Vicenç Garriga Terrada, tercera ge-neració de la família, va ser el primer òptic diplomat de la Comarca del Ripollès

• 1981: Posicionament del negoci només com a òptica per Núria Garriga

• 1996: Trasllat al Carrer de Sant Pere de Ri-poll, ubicació actual del negoci

• 2002: Reconeixement de comerç centenari per part de la Cambra de Comerç de Gi-rona

• 2003: Premi de la Generalitat de Catalunya als Establiments Comercials Centenaris

• 2009: Incorporació de l’última generació al negoci, Estel Parareda Garriga

• 2010: Ampliació de serveis amb la Teràpia Visual

Una de les òptiques mes antigues d’Espanya celebra el 125è aniversari

43%37%

63%

60%18%

14%

6%

2%

26%

22%

15%

9%

22%

30%

4%

3%

2%

13%

7%





GARRIGA ÒPTICS CELEBRA 125 ANyS DE TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL AMB LA FEINA DE CINC GENERACIONS


HUMOR

HIPPOflex105

Els materials d’hidrogel de silicona (Hi-Si) han comportat l’última revolució en matèria d’enginyeria de materials per a

lents de contacte (LC) en el món animal. A més, han provocat un canvi radical a la pràcti-ca clínica diària en les reserves tropicals i zoo-lògics de tot el món. És per això que la seva adaptació als hipopòtams afàquics ha experi-mentat una gran evolució. Són fins a tal punt diferents dels materials d’hidrogel convencio-nals que actualment es qüestiona la possibili-tat d’incloure’ls en la classificació genèrica que la Food and Drug Zoologic Administration (FDZA) dels Estats Units ha fet servir durant les últimes tres dècades.

Desenes d’adaptacions realitzades a hipo-pòtams mascles afàquics al Namíbia Wild Life Santuary, al Siyafunda Hippo Experience (Àfrica) i a l’Hippopotamus Indian House han corroborat l’èxit del programa. A casa nostra, cal destacar la feina de Jaume Cabirol i Sensat a les reserves privades de West End Ohio Park, de Sant Llorenç de Morunys i d’Abadalejo Us Pilotes, a Portugal. Desgraciadament, en Jau-me ja no es troba entre nosaltres per culpa d’una fracassada adaptació de lents de con-

tacte multifocals a una femella adulta prèsbita de tigre siberià.

PARÀMETRES DISPONIBLES (a partir del 28 de desembre del 2014)• Material ; Hippofilcon A 47,5% aigua• DK ; 105• Dk / t; 130• Modelat a mà• R 12,30 , 12,80 , i 13,30• D 18,60 i 19,60• P de +8 a +26 en passos de 0,25 (imprescin-dible tenir estoc)• Ús prolongat trimestral• Packs de 4 unitats en sèrum fisiològic

Dave Kingstupid, de la Universitat de Colora-do, va realitzar una prova amb dos hipopòtams bessons mascles afàquics, Phil i Campanilla. El Dr. Kingstupid va retirar els cristal·lins als dos hipopòtams. A Phil, l’hipopòtam més tranquil, li va col·locar una lent d’hidrogel de silicona Hippoflex de +14D, R12,80 i D18,60. A Campanilla, no li va compensar l’afàcia, i li va quedar un defecte de refracció proper a les +14,75D, és a dir, que hi veia molt malament, com es comprovarà a l’experiment.

Professor Franz Nistagmus

LENTS D’HIDROGEL DE SILICONA PER A HIPOPÒTAMS AFÀQUICS


Vista l’atracció dels hipopòtams per les ama-nides, va col·locar en una jardinera gran tot tipus d’enciams, fulles de roure, ruca, brots de soja transgènics, tomàquets Raf i olives farci-des “el Faro”.

Dave va situar els hipopòtams lligats per se-parat pels turmells mitjançant dos cadenats d’IKEA a uns ganxos clavats a terra, a 123 metres de l’amanida, i va posar-hi una línia de sortida. Quan els ajudants van alliberar els hipopòtams, en aquell mateix instant, els ani-mals van sortir galopant cap a l’amanida. Phil, el jove hipopòtam usuari de lents de contac-te no va dubtar ni un segon a enfilar-se cap a l’amanida, i Campanilla, afàquic i sense com-pensació, va topar amb el Land Rover del cap del projecte, i va quedar estabornit 20 minuts damunt del capó.

El temps d’arribada fins a l’amanida de Phil va ser de 60 segons.

Campanilla va trigar 120 segons en aterrar elegantment damunt el capó del Land Rover del 67.

L’eficàcia d’HippoFlex105 es demostra sens dubte amb aquest sofisticat estudi que con-firma les sospites que una bona visió és ne-cessària fins i tot pels hipopòtams a l’hora de cercar menjar.

Com a promoció, a partir de desembre, el la-boratori obsequia amb 12 ampolles d’un litre d’aigua mineral amb gas als primers 100 com-pradors del kit d’iniciació HIPPOflex®.

Per a més informacióHIPPOLENTS SCP

Sant Francesc d’Assís, 1408771 La Bassa d’en Singlot

Girona (CAT)

HUMOR


SERVEIS COL·LEGIALS

ENTITAT TIPUS OFERTA COM?

SERVEISCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

CONCERTS A BARCELONA ESPECTACLES

15% de descompte per a tots els concerts del XIII Cicle de Concerts a Barcelona .

mostra carnet

CATEDRAL DE GIRONA VISITES Preu entrada, 2€

mostra carnet

ESPECTACLESDescomptes varis entrades espectacles

internet

MUSEU DEL CIMENT VISITES20% descompte del preu de l’entrada

mostra carnet

DISFRUTA&VERDURACOMPRES

10% de descompte en totes les caixes principals de fruita i verdura i una dotzena d’ous ecològics amb la primera comanda .

identifi-car-se

TEATRE20% de descompte amb el preu de l’entrada

mostra carnet

TEATRE25% descompte per dues persones . 8 € a les prèvies . 1 € de descompte per infantils .

mostra carnet

FUNDACIÓ PALAU VISITES 2x1 entrada .mostra carnet

SAT! TEATRE TEATRE25% descompte . 1€ de descompte infantils .

mostra carnet

GUASCH TEATRE TEATRE 50% descompte entrada adults .mostra carnet

VISITES2x1 entrada . 10% descompte en les publicacions editades pel Consorci del Museu de l’Empordà .

mostra carnet

ECORE ESCOLA10% de descompte en cursos anuals i intensius, i en pressupostos de restauració d’obres d’art .

mostra carnet

MUSEU DE LA XOCOLATA VISITES

20% de descompte amb el preu de l’entrada

mostra carnet

TRIVIUM GESTIÓ CULTURAL ESCOLA

Condicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

DOMUS ARTIS ESCOLA10% descompte cursos i activitats, per a dues persones

mostra carnet

VINCCI HOTELS VIATGESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

internet

COMPRES 15% descompte compres i projectesmostra carnet

ESCOLACondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

COMPRESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

TALLER DE CHEFS ESCOLA10% Descompte en totes les activitats

mostra carnet

MOVAL TOOLS COMPRESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

MANAGEMENT ESPECTACLESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

COMPRES20% descompte en la primera compra, i 5% descompte en les compres posteriors

identifi-car-se

MUSEU MARÍTIM VISITES 50% descompte

mostra carnet

TANGRAM PSICOLOGIA


mostra carnet

VIATGESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

ELS AMICS DELS MUSEUS VISITES


mostra carnet

COMPRES 10% descomptemostra carnet

BARCELONA HEART BURGER RESTAURANTS 12% descompte

mostra carnet


mostra carnet

BARNA HOUSE ESCOLACondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

BALÓ TOUR VIATGES 10% descomptemostra carnet

RESTAURANTEntre un 5% i un 10% de descompte .

mostra carnet


mostra carnet

ENTITAT TIPUS OFERTA COM?

SERVEIS 25% De descomptemostra carnet

EL CLUB DEL VIATGER VIATGES 5% de descompte

mostra carnet

L'ART DE VIURE SERVEISCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

TEATRECondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet


mostra carnet


mostra carnet


mostra carnet

MUSEU DE LA CIÈNCIA VISITES 50% descompte

mostra carnet


mostra carnet

VIATGES 20% descomptemostra carnet


mostra carnet

CLINICA DENTAL DAVOS SERVEIS


mostra carnet

VISITES 20% descomptemostra carnet

COMPRES 15% descompte internet

GRUP PERALADA SERVEIS


mostra carnet

VIATGES 10% descomptemostra carnet

CANAL OLÍMPIC SERVEISCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

SERVEIS 5% de descomptemostra carnet


mostra carnet

VISITES Entrada gratuïta .mostra carnet


mostra carnet

SERVEIS 30% descompte en tots els serveis .mostra carnet

MUSEU DE LES MINES DE CERCS

VISITESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

FRANCESC MESTRE ART SERVEISCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet


trucar o enviar mail


mostra carnet

GHT VIATGESCondicions especials pels col·legiats . Consultar a www .coooc .cat

mostra carnet

DERBY HOTELS VIATGES 10% descompte

mostra carnet

DAGUISA VIATGES 10% descompte

mostra carnet

FUNDACIÓ SUÑOL VISITES 2x1 ENTRADAmostra carnet

EL MUIG VIATGES 10% DESCOMPTE

mostra carnet

MONTEPIO GIRONA SERVEIS15% DESCOMPTE en el centre de revisions mèdiques

mostra carnet

TEATRE GAUDÍ TEATRE 25% DESCOMPTE

mostra carnet

TEATRE 25% DESCOMPTEmostra carnet

LA DESPENSA VERDE SERVEIS


mostra carnet

CA L'ANTON VIATGES 10% DESCOMPTE

mostra carnet

SERVEIS 10% DESCOMPTEmostra carnet

SERVEIS 10% DESCOMPTEmostra carnet

PEDIATRES ONLINE SERVEIS 15% DESCOMPTE

mostra carnet

COMPRES CARNET MAKROmostra carnet


mostra carnet


Cartes visuals del COOOC

Presentem unes interessants ei-nes de treball per als òptics op-tometristes: les cartes visuals

del COOOC. Tot i que en el disseny s’incorporen optotips d’agudesa vi-sual com a referents, no es consideren test de visió ja que la seva funció no és quantificar ni mesurar res, la proposta de les cartes visuals és valorar la res-posta del sistema davant la lectura, en diferents mides de lletres, sense la pres-cripció i amb la prescripció, oferint al professional i al mateix usuari, la pos-sibilitat d’observar els canvis posturals i les millores objectives i subjectives. Amb la intenció d’encetar una nova i innovadora línia de producció de car-tes visuals, adaptades i dissenyades per a diferents perfils, en aquesta entrega us oferim una carta general per adults i una infantil, amb continguts específics, cal remarcar les recomanacions espe-cialment útils, dins la carta infantil, so-bre cura i manteniment de les ulleres.

Esperem que us agradin.

Junta del COOOC.

Expressa’t

…participa en la teva revista


Aquest 2014 et sorprendrem!

Documents

Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de ... · sió. A la festa dels Súpers, gairebé 3.000 dels més de 330.000 nens i nenes participants, van fer activitats