NNúúmmeerroo 3311 JJuulliiooll 22001111 11..000000 eexxeemmppllaarrss

- Torna l'Aplec del Camp Pàg. 3

- Valoració de l'Esquerra Independentista de les eleccions municipals de Reus Pàg. 4

- Debat de formació sobre els transgènics Pàg. 6

- Marcar paquet sense tindre'n Pàg. 10

- Aquest mes recomanem la pel·lícula XXY Pàg. 11

- Entrevista a Gunnar Sigurdsson, documentalista islandès Pàg. 12

Reus és una ciutat amb un ric teixit associatiu, com es demostra a Barraques any rere any i com s’ha demostrat amb l’acampada de Reus, on desenes de persones s’han sumat a un moviment que es trobava en una primera fase de formació, tenia potencial per estona però era necessari llimar algunes coses.

Aquesta primera fase de formació ha coincidit amb la fase de màxima visualització del moviment, fet que ha tingut coses positives (reivindicacions ambigües que podien atreure a persones molt diferents) i coses negatives (no s’ha sabut utilitzar tot el potencial per assolir reivindicacions concretes), tot i això, aquest moment ja ha acabat i s’ha entrat a una fase força diferent.

Ara el moviment dels indignats ja no surt als mitjans de comunicació cada dia, ans el contrari, sols surten quan fan alguna acció concreta. Segurament ara hi anirà menys gent a les assemblees, les quals tampoc són diàries, però això no es necessàriament un fet negatiu ja que molta de la gent que abans hi assistia ho feia pel morbo de veure allò que sortia a la televisió i passava al costat de casa seva.

La fase actual és el moment de construir una estructura que permeti treballar a llarg termini a nivell de viles i elaborar un discurs sòlid que trenqui amb tot el sistema establert. Cal dotar l’Assemblea Popular de Reus dels mecanismes que li permetin sumar i unir a totes aquelles persones anticapitalistes de Reus més enllà d’organitzacions i sindicats. Ara bé, cal que aquesta Assemblea Popular no esperi que tothom vagi a ella de bones a primeres, cal que ella vagi a trobar a les organitzacions, sindicats i entitats de Reus i els hi expliqui un projecte engrescador. D’igual manera cal que l’Assemblea Popular es doti d’objectius a llarg termini i d’objectius assolibles a curt termini per tal de demostrar a tothom que és una eina vàlida.

Aquest camí serà llarg i estarà ple d’errors, i sols conèixer experiments similars en altres països i en altres moments històrics ens pot ajudar a evitar-los; però als anticapitalistes els camins llargs no ens han de fer por, ja que sols fent treball de formigueta dia rere dia durant anys es possible assolir un canvi profund de la societat. Des de Maulets, d’igual manera que considerem essencial la unitat d’acció de tots els anticapitalistes reusencs, considerem essencial la unitat orgànica de tots els joves reusencs independentistes i socialistes, i és per això que ens comprometem públicament a unir-nos amb l’Assemblea de Joves de Reus abans de l’11 de setembre d’enguany com a pas previ a la creació d’una única organització juvenil nacional formada per centenars de joves d’arreu.

2

Agenda d'activitats

14, 15, 16 i 17/07 X Rebrot, l'Aplec de Joves dels Països Catalans a Berga.

22 i 23/07 ULÉ Barraques a Riudoms.

29/07 judici contra els 9 de Palma

5, 6 i 7/8 celebració del IV Aplec del Camp a Altafulla (Baix Gaià).

Temporalment es pot veure l'exposició Som Països Catalans a la Taverna Desperta-ferro!

Sobre el Punt de Mira

Revista mensual editada per:L'Associació juvenil i Cultural el Sutge de ReusImpresa per:Arts Gràfiques l'EstelDL: T-235-2010ISSN:2013-7281 (v. impresa)2013-729X (v. digital)Contacte:revistapuntdemira@gmail.omWeb:www.revistapuntdemira.blogspot.comSegueix-nos també al facebook

Amb el suport de:

3

Amb l’arribada de l’estiu i del bon temps a tots ens venen ganes de sortir fora de casa a gaudir del sol i de la bona companyia, i si es pot, fer alguna escapadeta, ja sigui a l’altre punta de continent o a les muntanyes del costat de casa. Des de l’Esquerra Independentista del Camp us volem oferir una opció lúdica, festiva i econòmica, el IV Aplec del Camp!

L’edició d’enguany es celebrarà els dies 5, 6 i 7 a Altafulla, al Baix Gaià, una localitat propera a Tarragona a la qual s’hi pot arribar amb serveis semi públics de tren i autobús, així com amb cotxe propi a través de la N-340 o, si algú es motiva, amb vaixell o barca, ja que Altafulla disposa de platja.Tot i ser força desconeguda per la gent del Camp per culpa de la seva proximitat amb Tarragona, Altafulla destaca des de l’època de l’Imperi romà per la seva proximitat a Tarraco, cosa que fe que s’establissin petits nuclis de població que acabaren deixant diverses restes arquitectòniques; més tard, a partir del segle XI s’inicia la construcció del castell d’Altafulla per tal de protegir la població dels xocs militars que patia la regió, és a partir d’aquest moment que neix la població d’Altafulla que ha arribat fins als nostres dies.

Els actes s’iniciaran el divendres 5 d’agost amb la benvinguda, les inscripcions i el muntatge de la zona d’acampada a les cinc de la tarda per tal de posar-se tot seguit mans a la feina i realitzar un mural commemoratiu donant així per inaugurat l’Aplec. Més tard, cap a dos quarts de vuit es farà una excursió guiada pel municipi a través de la qual s’explicarà la història i l’arquitectura que composen aquesta vila centenària. L’endemà dissabte es deixarà dormir al personal fins tard, tot i que les tendes de campanya estaran sota el Sol i la calor que hi farà dins acabaran per fregir a tothom. S’oferirà un bon esmorzar per tal de recuperar forces i reanimar els ànims i així aguantar un matí de torneig de futbol sala i un altre de bitlles catalanes, més tard, amb la intenció de treure’ns tota l’acalorada del damunt, hi haurà una banyada popular a les piscines o a la platja.

A partir del migdia s’està treballant per oferir una sessió de música popular i cant improvisat juntament amb el dinar, després es farà una bona digestió amanida per alguna migdiada a l’ombra d’algun arbre i a les cinc de la tarda sants tornem-hi amb un taller de dansa i un concurs de preguntes d’història. Per acabar de rematar el vespre, a dos quarts de vuit hi haurà un cercavila, segurament amb besties de foc, pel poble que finalitzarà davant de l’Ajuntament, moment en que es farà el pregó des del balcó. Finalment, a la nit hi haurà un sopar popular i un concert, els grups del qual encara no estan concretats, per la qual cosa us demanem que estigueu atents a pobleviu.cat o a aplecdelcamp.blogspot.com, on s’aniran actualitzant amb les noves informacions.Per finalitzar l’Aplec, el diumenge al migdia es faran els actes de cloenda a la plaça del poble tot fent un vermut i un refrigeri.

Torna l'Aplec del Camp

Després de més de 30 anys de govern del PSOE a l’ajuntament de Reus, els darrers amb el suport d’ERC i ICV-EUiA, els resultats de les eleccions municipals del 22 de maig a la ciutat, capgiraren del complert el panorama polític de la ciutat.

Els partits que estaven al govern van ser contun-dentment castigats per la ciutadania. El partit que havia aconseguit la majoria de vots en les elec-cions de 2007, el PSC-PSOE, passà de 12.091 vots a 8.059, significant una pèrdua de més de 4.000 vots i de 2 regidors. I, alhora, significant la pèrdua de la majoria, que aconseguí CiU, obtenint 1.000 vots que en les anteriors eleccions. El ma-teix fenomen es produí amb ERC, que passà de 2.851 vots a 1.571, quedant relegat de la quarta po-sició a la vuitena. Mentre, que ICV-EUiA, passà de 2.483 vots a 1.536, passant de ser el cinquè partit més votat al novè. Ambdues darreres formacions polítiques, per primer cop en la seva història, es quedaren sense representació institucional, per-dent ambdós partits les dues regidores que tenien.

Per altra banda, els partits que restaren a l’oposi-ció en la darrera legislatura, cresqueren en vots. CiU aconseguí 10 regidors, esdevenint la força més votada. El PP guanyà dos regidors, passant de 4 a 6, gràcies als més de 1.300 nous vots acon-seguits. I, la CORI, tot i augmentar en uns testimo-nials 50 vots, finalment, restà fora del Consistori a causa de l’augment de participació.

De fet, aquesta és l’altra novetat de les eleccions del passat 22 de maig. El percentatge de participa-ció passà del 49,90% de l’any 2007, fins al 53,85% d’aquest 2011. Un augment important, que no és un fenomen aïllat, sinó que també es re-produí en molts altres pobles i ciutats. Com també cresqué en quasi 200 votants, l’opció del vot en blanc. I, el vot nul, es multiplicà per 3. De 170 a 425.

L’altra gran novetat, és l’entrada de dos nous par-tits al Consistori, ARA Reus i la CUP. Per primer cop en la història de la ciutat –i sent el primer cop que es presentava en unes eleccions municipals- la Candidatura d’Unitat Popular, aconseguí 1.931 vots, que significaren 1 regidor.

L’entrada de l’Esquerra Independentista a l’Ajunta-ment de la ciutat és un fet històric, que posa en evidència el grau de maduresa d’aquest moviment i el seu creixement exponencial en la darrera dèca-da a la ciutat.

De fet, la CUP fou la “sorpresa” en les eleccions municipals a nivell autonòmic. Dels poc més de vint regidors que obtingué el 2007, passà en aquestes eleccions als 101, obtenint alhora, dife-rents cadires en diferents consells comarcals i fins a quatre alcaldies.

Per altra banda, mereix també la pena comentar els resultats de tres formacions polítiques més que es presentaven a les eleccions. En primer lloc, el partit feixista i xenòfob, Plataforma per Catalunya, que restà a poc menys de 100 vots, per obtenir un regidor. Per altra el partit jacobí Ciutadans, que passà dels 1.161 vots de 2007, als 577 de 2011. Una sotragada que ha provocat una fractura inter-na dins el partit, que s’ha materialitzat amb la fugi-da dels pocs militants que tenien i, fins i tot, una escissió que està intentant arrelar a la ciutat. I, per últim, Solidaritat per la Independència. Aquesta for-mació independentista “tranversal” es presentava per primera vegada a la ciutat i obtingué 543 vots, esdevenint el partit amb menys vots obtinguts de tots els que es presentaven.

L’anàlisi d’aquestes dades, deixen una lectura cla-ra del que succeí el passat 22-M. La fi d’un llarg ci-cle polític, fruit de l’esgotament d’un model de ciutat i, sobretot, d’uns projectes polítics represen-tats en el PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA, que clara-ment, van ser castigats pels i les seves antigues electores.

La nova realitat que s’està configurant a l’Ajunta-ment, és ara, el tema de debat central. Com ja era previsible, CiU va pactar amb el PP la formació d’un nou govern municipal. Aquest, es basa en un protocol, el qual es pot consultar a internet entrant a www.reus.cat, clicant la secció “Ajuntament/El Govern” del menú horitzontal, en el que s’insisteix en el fet que el nou govern es centrarà en la “ges-tió” i en els “serveis ciutadans”, fugint així del “de-bat ideològic”.

4

Valoració de l'Esquerra independentista de les eleccions municipals de Reus

Però si llegim acuradament aquest document, veu-rem clarament, com es tracta d’una declaració d’in-tencions plena de bones paraules, com ara “rigor”, “austeritat”, “garantir uns espais públics sa-ludables”, “jovent participatiu”, “estudi de l’exclu-sió social”... que ben poc cosa aclareixen de quina estratègia seguirà aquest nou govern.

De fet, segurament, si comparéssim aquest docu-ment amb qualsevol acord polític entre els tres par-tits polítics que governaven anteriorment, ens adonaríem que la majoria de “paraulotes” hi són re-petides. En resum, paraules buides de contingut, però que basteixen una bonica façana i carta de presentació.

Així doncs, la pregunta que ens hauríem de plante-jar com a ciutadans i ciutadanes és: el nou go-vern representa una alternativa al que hem vist fins ara? La resposta és clara, no! No ens trobem davant d’una alternativa de govern, és a dir, d’un nou govern que tingui un model propi de ciutat i que vingui a desembolicar el gran desgavell que PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA han teixit en els da-rrers anys, sinó un simple canvi de sigles políti-ques que no pretén anar més enllà de continuar afegint pedaços a les polítiques dutes a terme fins ara.

Però, ull! Ara ve la qüestió important. A Barcelo-na, ja hi ha instal·lada CiU. Tot i que en minoria, tant el PP com ERC i fins i tot el PSC-PSOE, li as-seguraran estabilitat a canvi de quatre prevendes. I, a Madrid, totes les enquestes afirmen que el PP guanyarà amb una àmplia majoria (el dubte és si aquesta serà relativa o absoluta) les eleccions es-panyoles.

Aquesta, ja s’està començant a veure, serà la hipo-teca que arrossegarà l’Ajuntament de la ciutat du-rant la propera legislatura. L’aplicació de projectes i mesures que vagin en la mateixa direc-ció que el que CiU faci a Barcelona i/o el PP faci a Madrid. Ara s’entén, doncs, aquest afany del nou govern municipal de deixar constància que la seva principal preocupació és la “gestió”, en detri-ment dels “debats ideològics”. Un cop més, doncs, ens trobarem davant d’un govern munici-pal que està lligat de mans i peus amb les cúpu-les dels seus respectius partits tant a Barcelona, com a Madrid.

De fet, els primers dies de govern, ja hem vist com el govern municipal pren decisions que ens indiquen que això serà així. Un exemple n’és la modificació de les bases del concurs de subven-cions per la menjador escolar. L’únic nou requisit és que perquè els i les responsables legals d’un xiquet o xiqueta puguin gaudir d’aquesta ajuda, hauran d’estar empadronades a la ciutat amb un mínim de dos anys d’antiguitat. Per tant, les famí-lies monoparentals, les famílies amb un baix ni-vell de renda... però que no tinguin aquesta antiguitat no tindran dret a percebre una ajuda. I, alhora, s’introdueix el copagament per a les “privi-legiades” reusenques que portin més de dos anys empadronades a la ciutat.

Un exemple clar, que la dreta en la conjuntura de crisi en la que estem, té clar cap on cal tirar: cap a la retallada de drets, cap a la pauperització de les classes populars i cap a la marginació de les ciutadanes nouvingudes que ara representen una mà d’obra supèrflua per al “mercat”.

Davant d’aquesta nova realitat, el PSC-PSOE, no té cap mena de legitimitat per realitzar oposició. De fet, tot el que hi ha, és el que durant trenta anys ells i elles han construït. El nou partit, Ara Reus, d’aquí 100 dies diu que començarà a treba-llar, però de moment, tots els seus vots, curiosa-ment, han anat en la mateixa direcció que els partits del govern. I, la CUP, esdevé l’únic grup que pot fer front al gir dretà d’aquesta alternança de govern i, que durant aquests propers quatre anys, ha de demostrar –com deia un dels seus le-mes electorals- que és “l’alternativa necessària”. O, ho fa la CUP, o tot i el canvi de govern, l’”Oasi reusenc” té vida per molts anys.

5

Aquest espai es per tal de dotar al jovent d'esperit crític individual als debats que tots i totes ens formulem. Aquest espai es complementa amb un debat obert sobre el tema que tindrà lloc al Casal

Despertaferro! dissabte 23 de juliol a les 19:00h. Us convidem a tots i totes a venir i participar-hi dient i argumentant la vostra opinió.

Article número 1: Transgènics sí, si us plau!

Com que a tot el món hi ha informacions confuses sobre el tema, i jo tinc amples coneixements sobre la matèria gràcies a la meva formació universitària com a biotecnòleg, he decidit escriure un article per aclarir què són els transgènics i perquè estic a favor de la seva utilització.Transgènic és un organisme genèticament modificat (OMG) per l’home per aconseguir que tingui alguna característica especial que s’ha jutjat interessant.Crear organismes transgènics és una pràctica habitual tan en la investigació com en l’àrea de l’empresa, però és aquesta segona la que aixeca controvèrsia arran de la comercialització com a producte de consum.Molts hi veuen una mà negra en què les empreses en vulguin treure el màxim profit, i és per això que vull deixar ben clar un aspecte. Els passos que li cal seguir a qualsevol empresa per posar al mercat un producte transgènic són molt llargs. S’han de fer moltes proves i assajos abans d’ésser llançats al mercat i en molts casos no arriben mai a veure la llum. Per tant, una empresa que llanci al mercat un producte transgènic voldrà que estigui construït el millor possible per a què no tingui problemes sanitaris doncs en cas contrari les seves vendes senzillament s’enfonsarien i no podrien ni tan sols recuperar la inversió inicial, que és MOLT gran.Per altra banda és natural que aquest tipus de producció estigui subjecta al dret de patent, encara que només ho sigui temporalment. La inversió necessària com he dit és brutal i molt atzarosa, així que si no hi haguessin possibilitats de guanyar diners no hi hauria ningú que s’atrevís a ficar-hi diners a part de quatre filantrops que tenen tants calés que no saben que fer-ne, però igualment, el nivell de recerca i descobriments científics no podria ser ni una vintena part del actual.Pel que fa al tema dels efectes secundaris dels transgènics per als éssers humans, és senzillament mentida. Menjar ADN modificat és a la pràctica el mateix que menjar-ne del que ha

evolucionat lliurement a la natura, és digerit i llestos. No hi ha cap compartiment cel·lular on es guardi perquè no pot ser degradat ni res similar. Senzillament és eliminat.A més, a diferència de la modificació genètica tradicional que s’ha dut a terme per la pagesia durant segles ( i de la qual estic a favor), la transgènesi moderna no només es fixa en el fenotip de la planta sinó que la modificació és racional, dirigida i no es prova directament al medi ambient sinó al laboratori.El que trobo més important remarcar però, és que en un món assetjat pel canvi climàtic i on cada vegada hi viu més gent, són un avanç absolutament imprescindible per acabar amb la fam al món i evitar una pujada de preus del menjar que enviï milions de persones més a la marginalitat.

Per exemple, és possible crear plantes amb capacitat per resistir la dessecació i les temperatures extremes cosa que podria permetre que moltes terres poguessin ser cultivades, sobretot en territoris com l’Àfrica i l’Àsia.També és possible, i d’això ja n’hi han proves pilot amb arròs i plàtans respectivament, crear aliments transgènics que incorporin molècules necessàries

6

per al nostre organisme com ara vitamines o bé que actuïn com una vacuna contra una o altra malaltia.A més, en aquest últim ús es podria aconseguir una millor distribució de les vacunes en territoris com l’Africa on és dificultós a causa de la falta d’electricitat per als refrigerants que les transporten.Però encara tenen més usos, perquè en el camp de la sanitat humana ens permeten avançar molt més ràpid en la cerca de cures per les malalties que ens afecten com el càncer. Creant una rata transgènica amb característiques similars a les d’un pacient existeix molta més llibertat per provar solucions que no podrien ser utilitzades directament en humans i a més ens permet efectuar un millor estudi de la malaltia ja que l’hem provocada nosaltres i en podem seguir tot el desenvolupament.També podrien tenir finalitats més banals, tot i que no per això menys interessants. Es podrien crear animals de companyia que no produïssin al·lèrgia als seus propietaris, o aliments de diferents tonalitats amb finalitats decoratives a banda de milers d’aplicacions que a mi no se m’acudeixen però que segur que a algú altre sí. Però vaja, que això són aspectes col·laterals que no tenen una importància real.Així que: Transgènics? SÍ, SI US PLAU.

Escrit per Aleix Sarri, biotecnòleg i màster en relacions internacionals en defensa de l’aplicació dels transgènics com a eina per fer avançar la humanitat, publicat al web: http://www.lescale.es/

Article número 2:TRANSGÈNICS ni al plat, ni al tros! QUE NO T’ENREDIN

El 2004 a Catalunya aquest crit d’alerta encapçalava el cartell, il·lustrat per Chumy Chumez i encomanat per Assemblea Pagesa-Plataforma Transgènics Fora-L’Espenta-Ipcena-CGT, i

argumentava més de cinquanta raons del perquè els transgènics són una amenaça pels recursos i els habitants d’aquest planeta. Aquell mateix any Jorge Riechman publicava “Transgénicos: el haz y el envés” en los libros de la Catarata, uns extens estudi pel debat i la reflexió que qüestionava a fons les noves biotecnologies i en especial la enginyeria genètica. Feia poc més d’una dècada de la comercialització dels dos primers cultius transgènics a orient i occident: tabac a la Xina i tomàquet a Califòrnia.Però tirem una mica més enrere per no perdre de vista d’on venim, en el temps i l’espai d’aquest Univers atzarós, que crea VIDA cada cop més complexa enmig d’un CAOS creixent. S’ha d’explicar la feliç història que va succeir molt abans de la prehistòria, ara fa uns 2000 milions d’anys en la Terra:“... quan encara hi havia molt poc oxigen, un bacteri primitiu que malvivia de la fermentació anaeròbica de molècules orgàniques, va absorbir una cèl·lula menor que havia adquirit la capacitat de respirar. La respiració allibera molta més energia que la fermentació, i l’augment d’oxigen en l’atmosfera va facilitar la relació idíl·lica i simbiòtica entre aquestes dues cèl·lules: la petita generava energia corresponent al refugi i aliments que li oferia l’amfitriona. Amb el temps, la cèl·lula absorbida i d’altres com ella es van convertir en orgànuls interns, que l’amfitriona transmetia als seus descendents...”Aquelles cèl·lules ancestrals van ser les antecessores de TOTES les que formen part de TOTS els éssers vius que sabem respirar. Aquesta capacitat està guardada genèticament, NO pas en l’ADN nuclear de cada cèl·lula sinó en l’ADN mitocondrial!

Un genoma petit, doblement circular, que no es recombina, que només pateix una mutació cada 10.000 anys, sempre en el mateix lloc del seu ADN i que només el transmeten les mares.

7

Continua a la pàgina següent

Ara sabem gràcies a aquesta informació tan ben guardada i sense manipulació transgènica, encara, que els europeus per exemple descendim de 7 dones i que el bacteri E. Coli que ens ajuda a viure, vivint en els nostres budells, són només de tres tipologies diferents en TOTES les persones humanes actuals i en tots els territoris. Que tots els ADN mitocondrials, independentment de l’espècie, són molt semblants en grandària i ordre genètic, a l’igual que ho devien ser els de les espècies extingides que van viure amb la respiració. La reminiscència universal d’un bell record.

Cada ésser viu és únic, irrepetible amb una identitat pròpia i amb una herència, que és la memòria de totes les relacions i adaptacions, bàsiques per a la supervivència. Qui perd els orígens perd la identitat o sigui, la vida.

Per què alterar doncs, l’ordre natural dels ADN? Per què manipular la genètica d’una matèria viva? Per què s’introdueixen gens d’una espècie en un altra artificialment transgènics i s’alliberen en el medi desprès de patentar-los, ignorant el principi de precaució? Per quin motiu es vol esborrar la nostra memòria sense el nostre permís?

Recuperem per un moment els més de cinquanta perquè, que ja es denunciaven en el cartell 1 i su-mem-li uns quants motius més que s’han anat evidenciant en la cadena alimentària: controlar el mercat de les llavors, dels agrotòxics, dels fertilitzants, de l’aigua, de la genètica unicel·lular -ve-getal-animal, malalties i crisis alimentàries, especular amb els aliments en borsa i arribant també a aconseguir el control de la terra productiva sobretot en tercers països2.

El resultat és l’esclavatge de TOTA la població mundial i la usurpació de TOTS els recursos del planeta, en mans d’una MÀFIA institucionalitzada i que només es deixa veure per les seves empreses transnacionals: Montsanto, Cargill, Carrefour, Archer Daniels Midland, Nestlé, Syngenta, Coca-Cola...

El seu discurs sempre és el mateix: “acabar amb la fam mundial i combatre qualsevol malaltia”.Però ja no ens serveix, perquè després de dues dècades d’experimentació en biotecnologies, els seus resultats s’han ocultat o bé s’han fet servir NOMÉS per al seu lucre. Mentrestant la fam continua augmentant, ara ja és de 80.000 habitants morts cada dia, només per falta d’aliments i les malalties es fan cròniques quan no maten.

Moviments3 en tot el món continuen lluitant en contra d’aquest esclavatge, a favor de la Sobirania Alimentària de tots els pobles, a fomentar l’agroecologia i l’agricultura tradicional camperola com la única via per a alimentar amb més rendiment la Terra i els seus habitants. Malgrat que cada vegada ens costa més pensar què hi ha darrere un tomàquet, un pollastre o una pinya que avui comprem majoritàriament al Carrefour, a Mercadona o a qualsevol gran cadena de distribució, 3.000 milions de persones segueixen produint els aliments que consumeixen i segueixen alimentant el 70% de la població mundial. Que la producció i distribució que ens vol imposar el sistema capitalista, fa que un producte quan arriba al mercat, ha perdut tota la memòria dels abusos dels quals és la conseqüència, tant en el pla humà com en el de la naturalesa.2

I NO DEIXEM DE RECORDAR que:* Som lo que sembrem va recollir 105.863 signatures a favor de la ILP per una Catalunya Lliure de transgènics i que, el juliol de 2009 el Parlament NO la va admetre a tràmit.

* Som milions de persones consumidores amb la força de milers de bacteris E. Coli als nostres budells que, ben alimentades, conscienciades i organitzades, per tant sense por, les úniques que PODEM acabar amb la fam i altres malalties.

8

9

1 (mecanoscrit de les raons del cartell) perquè són un atemptat a les espècies autòctones / perquè ni tan sols són més productius que les varietats convencionals / perquè creen resistències al BT/ perquè no són necessàries pel pagès / perquè no són desitjades per la majoria de consumidors / perquè responen només a la voluntat de lucre de certes multinacionals / perquè comporten riscos sanitaris importants / perquè eduïxen la biodiversitat / perquè privatitzen els organismes vius i del patrimoni genètic universal / perquè redueixen encara més l´autonomia de la pagesia en matèria de llavors / perquè posen en perill la viabilitat de l´agroecologia / perquè las distancies de seguretat fixades no poden evitar les contaminacions / perquè es tracta d´una tecnologia inestable i de repercussions imprevisibles / perquè es basa en combinacions genètiques que mai es poden produir de forma natural / perquè una vegada generalitzats esdevindran una imposició / perquè ningú les ha demanat / perquè estan controlades per quatre multinacionals / perquè només es cultiven a l´espanya del PP / perquè retallen les llibertats de qui no vol cultivar OGM / perquè hi ha 100 regions Europees lliures de transgènics / perquè els bascos i els asturians també ho són / perquè ningú ens ha preguntat si els volíem / perquè els consumidors europeus poden penalitzar els productes catalans / perquè van en contra de la sobirania alimentària / perquè provenen de tecnologies que encareixen la llavor / perquè després dels primers anys augmenten les necessitats de pesticides / perquè la seva contaminació és irreversible / perquè les

administracions no han aplicat el principi de precaució / perquè arruïnaran als pagesos ecològics / per la complicitat de bona part dels científic amb les empreses de l'agronegoci / perquè ningú protegeix al pagès que és contaminat / perquè el Govern i els partits polítics ajornen la resolució del conflicte / perquè no acabaran amb la fam al món: la fam és una qüestió política / Perquè fins aquí podíem arribar

2. L’AGROINDÚSTRIA SOTA SOSPITA. Gustavo Duch Guillot-Fernando Fernández Such. www.cristianismeijusticia.net

3. www.somloquesembrem.org / www.slowfood.com / http://alianzasoberanialimentaria.org / www.consumehastamorir.org / www.viacampesina.org / www.grain.org / www.mst.org.br / www.xarxaconsum.org / www.noetmengiselmon.org / www.alerte-verte.com / http://repsolmata.ourproject.org / www.opcions.org

Escrit per Carme Pagès, membre de Som lo que sembrem

Vine i participa a aquest debat obert el proper 23 de juliol a les 19:00h al Casal Despertaferro! (C/ Martí Napolità 7 de Reus)

Maulets obrim aquest espai d’opinió a totes les organitzacions i col·lectius, com també a totes les persones que hi vulguin participar a títol individual ja que pensem que el debat és més ampli i més

enriquidor com més opinions i més participació tingui.

Així que, oberts a les vostres propostes, envieu articles d’opinió al web www.revistapuntdemira.blogspot.com o enviant-ho a revistapuntdemira@gmail.com

Aquest 28 de juny, però, “com cada any” (cada any vol dir que l’any passat es va fer un partidet de futbol només per a dones i un passi d’una pel·lí-cula) Tarragona escenifica allò que en diem hipo-cresia. A corre-cuita, i per marcar paquet, m’informen que es convoca una concentració a la plaça de la font que no coneix ningú, per tant, com ja és costum, totalment endogàmica. Però mira, ja és alguna cosa! Me n’alegro. Jugo al seu joc, no m’agraden els manifestos, però me’ls llegeixo detin-gudament. Miro amb captivació les escasses pan-cartes que es pengen per la Part Alta. Un espectacle, això només passa un cop l’any, i grà-cies.Sent el Camp de Tarragona una zona marginada malgrat no ens agradi reconèixer-ho com ho són tots els territoris no metropolitans, aquí és on cal fer més feina, així és que trobo molt encertat el le-ma “Sexualitats lliures a totes les comarques” de la Coordinadora Nacional de l’Esquerra Indepen-dentista, precisament per això, perquè cal activar la lluita més enllà de Barcelona, Palma o València, o d’altres oasis del capitalisme rosa com ara Sit-ges o Eivissa. Cal treballar des de la base per alli-berar-nos de l’heterosexisme a Tarragona, a Reus, a Valls, a Montblanc, a Altafulla, a Falset, a la Vilella Alta i a la Baixa, a Montbrió del Camp i al de la Marca, a Mont-roig, a Cabra, a Vandellòs, a Salou… a realitats tan diferents i alhora tan sem-blants. Perquè aquí no es discuteix ni la monogà-mia, ni el matrimoni, ni l’església, ni el llenguatge heteropatriarcal, no hi ha lloc on discutir-lo perquè fins i tot els més alternatius ni s’hi fixen ni s’hi vo-len fixar.I arriba el dia. Oh, és que ens ha vingut a sobre. Oh, és que no hi vam pensar. Us imagineu un 8 de març sense actes? Sense les dones no hi ha re-volució? Sense persones no hi ha revolució! No em declararé feminista tot i simpatitzar-hi pel sol fet que no sóc dona i per tant no puc arribar a com-prendre l’opressió concreta que es pateix per ha-ver nascut amb un sexe femení.

Tot i això, l’únic moviment antipatriarcal proper a l’Esquerra Independentista o als moviments so-cials a casa nostra és el feminisme i per tant men-tre no hi hagi res més i la resta no es plantegi anar més enllà de la independència i el socialisme és malauradament tasca seva també reivindicar “sexualitats lliures a totes les comarques”. Tampoc em posaré pas a exigir res, quedi clar, i que consti que si d’algú és culpa que estiguem així no és pas per les lluitadores antipatriarcals sinó pels com-panys que es toquen la pera des del sofà de casa i després es fan dir els més revolucionaris de l’es-cala. Des d’aquí voldria felicitar, en aquest punt, les companyes de Cau de Llunes que, mira, al-menys han provat de fer alguna cosa, no com al-tres.

Em disposo a llegir el que reclamen. Prou homofò-bia (potser hauríem d’anar eradicant aquesta ex-pressió, seria “Ja n’hi ha prou d’homofòbia”, evitem els calcs lingüístics de l’espanyol), no a la mercantilització de les nostres sexualitats, contra la discriminació patriarcal, qüestionem el sistema de relacions socials… Molt bé. Però el 28 de juny va més enllà de tot això(1). Estem en contra dels rols de gènere, per tant ignorem les companyes transsexuals, quan precisament si avui hem arri-bat fins aquí és gràcies a elles. Volem destacar la nostra lluita contra la discriminació per raó de gè-nere, quan el 28J no es pensa en clau de gènere, sinó en clau sexual. No diem res ni del matrimoni ni de l’església, que Tarragona és molt devota i el gran públic que ens escolta no ens entendria. Si algú exclama “voleu que hi hagi sexe pel carrer!” ens disculpem, vergonyosament. Ni una sola pa-raula, doncs, cap al tinent d’alcalde Carles Casti-llo, que censurava la pràctica sexual a l’aire lliure entre pins de la Cala Romana (els que sí que en parlen són uns altres, aquells qui després es van a fer la foto al pati de Jaume I).

Marcar paquet sense tindre'nEscrit per Josep Maria Llauradó, militant de la CUP de Tarragona

10

Això sí! Bona tria del terme “opció sexual”, arriscat segons en quin context de correció política, i bona omissió de la banderofília que sembla patir el movi-ment per l’alliberament sexual, reclamant a mode folklòric que es pengin arcs de Sant Martí a les bal-conades de l’Ajuntament “i a més a més que es fa-ci feina durant tot l’any” (quan hauria de ser al revés, els galons te’ls poses després de fer la fei-na). En aquest sentit m’agradaria deixar clar que no estic gens a favor de la línia seguida fins ara per algunes CUP votant mocions com aquestes, or-ganitzant actes de campanya -com el que vam rea-litzar a proposta meva el 17 de maig passat- i no fent la feina que pertocaria del dia a dia en l’àmbit concret que estem tractant.

M’adono de la poca o nul·la incidència en el capita-lisme rosa, de la manca de visibilització lèsbica i de la germaneta pobra trans, de la lluita a tot arreu perquè gais, lesbianes, trans i bordes no hà-gim d’agafar el tren, el cotxe o el bus per anar a lli-gar als nuclis anteriorment esmentats, així com de manifestos i reclamacions molt tèbies que qualse-vol associació de pares i mares de gais i lesbia-nes defensaria. Hi manca contingut, repetim tòpics com cotorres. Tal com diuen a can Brot Bord, organització que en aquest sentit entendreu que tinc com a referent: “no volem reformisme inte-grador, volem la revolta sexual!”

Ara, a esperar un any més. No, tranquils que no es formarà la Coordinadora 17 de maig o 28 de juny com n’hi ha sovint per al 8 de març, amb sin-dicats, ateneus, casals, col·lectius, candidatures… Espero equivocar-me, de debò, però alguna cosa em diu que això no passarà. I deixem estar les re-flexions de base, jo no en penso convocar pas cap, que ja som tots prou grandets per saber què cal fer. Amb tot això que exposo, me’n foto dels nou anomenats ‘identifuakas’ que acusen l’EI de prioritzar l’eix social al nacional. Quin eix social? Socialistes? Comunistes? D’acord, marquem pa-quet de cara enfora, però fem autocrítica (molt se-vera) i posem-hi remei, si no perdrem la poca coherència que ens queda.

(1) Per a més informació: http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-noche-tematica/noche-tematica-rebelion-stonewall/1138522/

11

Títol: XXY (2007)Direcció: Lucía PuenzoActors: Ricardo Darín, Valeria Bertuccelli, Germán Palacios, Carolina Pelleritti, Martín Piroyansky i Inés Efron

La història tracta d'una persona intersexual de 15 anys que juntament amb els seus pares fuig a una petita vila davant del mar per evitar ser rebutjada per la societat i aprendre a acceptar la seva condició.

XXY ha rebut una extensa aclamació del públic, guanyant el Gran Premi de la setmana de la crítica del Festival de Cannes el 2007 i el premi Goya a la millor pel.lícula estrangera de parla hispana el mateix any, a més d'haver estat nominada per la Associació de Cronistes Cinematogràfics d'Argentina a 8 premis Còndor de Plata .El seu títol és una referència al Síndrome de Klinefelter , també conegut com a Síndrome XXY, condició en la qual els homes tenen un cromosoma X extra. Aquest pel·lícula segons la Unitask, una organització italiana per a persones amb la síndrome de Klinefelter, pot esdevindre a confusions pel fet que els homes amb aquesta síndrome no tenen trets físics femenins i el protagonista de la pel·lícula si.

Aquest mes recomanem la pel·lícula: XXY

“S'han nacionalitzat els principals bancs (...) i estem jutjant al primer ministre que va permetre el desastre"

Un dia estava assegut davant de la tele escoltant com els polí-tics negaven la crisi ... Em van entrar ganes de tirar dards con-tra la pantalla, però en lloc d'això vaig crear el Fòrum Obert Cívic.

Doncs deu d'estar orgullós del que han aconseguit. Hem fet dimitir el Govern al com-plet i s'han nacionalitzat els princi-pals bancs. Per votació popular, ens neguem a pagar el deute que aquests van contreure amb Gran Bretanya i Holanda a cau-sa de la seva execrable política fi-nancera. I estem jutjant al primer ministre que va permetre el desastre.

Sou un exemple pel món. Hem pagat un alt preu: les nos-tres institucions ens han dece-but, els banquers ens han robat i el Govern els ha donat suport. Hem descobert que la seva avarí-cia, corrupció i nepotisme no té lí-mits. Van portar el país a la fallida.

I vostè ho ha explicat en una pel·lícula. El 2008 creia que vivia al país menys corrupte del món, en har-monia amb el Govern i els bancs... Treballava en màrque-ting i dirigia teatre. Vaig comprar un apartament de 60 m2 amb l'aju-da del meu banc i un cotxe amb un crèdit en divisa estrangera.

Però el sistema es va col·lap-sar. Jo, com moltíssims islandesos, vaig haver de tornar el cotxe i, a sobre, dec diners perquè la coro-na va baixar en picat. Em van apujar el preu de la hipoteca, que ja no puc pagar. Em vaig quedar en la indigència i per pri-mera vegada vaig sortir al carrer a protestar.

Del foc a les brases...La corona islandesa ha perdut un 58% del seu valor, la inflació es va disparar fins al 19%, l'eco-

nomia es va contraure un 7% (2009) i patim l'emigració més gran des de 1887. Vaig decidir ex-plicar els fets fent un documental. El que va passar a Islàndia en-tre el 2003 i el 2008 és que el Go-vern va concedir poder total als financers, que van usar el favor polític per fer-se rics. Els bancs van ser nacionalitzats, però els di-ners dels rics va desaparèixer ... Així que vaig decidir seguir als di-ners: vaig viatjar a Londres, Guernsey, Luxemburg i Road Town, les Illes Verges.

Què va trobar? Corrupció, fins llavors mai no ha-via sentit a parlar de Tórtola, Illes Verges britàniques, amb 30.000 habitants i 620.000 em-preses registrades, moltes islan-deses. Mentre països com el Regne Unit, Estats Units o Islàn-dia permetin que companyies que operen als seus països pu-guin registrar-se en illes com Tór-tola, les Caiman o fins i tot Luxemburg, expressament per no pagar impostos, llavors no canviarà res. Aquestes empreses fan servir els serveis que els països ator-guen a la ciutadania, però desa-pareixen a l'hora de pagar impostos. Tota la gent que havia estat jugant en borsa (molts d'ells amb informació privilegia-da) es va emportar els diners i va deixar els deutes. Res d'això hagés estat possible si la socie-tat hagés protestat i demanat canvis.

Què ha esbrinat de la conne-xió entre política i negoci? És absoluta, i els polítics hau-rien d'estar fora del negoci. Arreu del món els bancs funcio-nen per amiguisme i nepotisme, no hi ha taxes per als amics.

Ens han dit que si no resca-tem els bancs ens enfonsa-rem amb ells. Això és el que diuen els bancs, que no podem viure sense ells, però podem, nosaltres ho hem demostrat.

Tots aquests interessos que ens cobren no tenen sentit, jo vull pa-gar per millorar la societat, no perquè s'enriqueixin els bancs. Quan hi ha una crisi es retalla la sanitat, les pensions, l'educació.Per què no retallem els diners en què es nodreixen els bancs? Aquest sistema s'ha enfonsat, ne-cessitem un canvi.

Com perfilaria aquest canvi? És difícil dir-ho en poques parau-les, però els bancs no haurien de jugar en borsa amb els nostres di-ners, i hem de tallar les relacions entre la política i els negocis.

El descontentament és general.Fixeu-vos que els banquers, els que han provocat la crisi, seguei-xen estant al càrrec dels bancs; ningú ha dimitit. No haurien de ser altres els que gestionin la sor-tida de la crisi? Hem de tenir ca-sa, sanitat, educació i treball, per a això paguem impostos, per això hi ha els polítics... Però per al poder financer que governa el món l'important són els beneficis i no les persones. Els ciutadans hem de prendre les regnes.

Quin futur ens espera? La classe mitjana és la que treba-lla i paga impostos i, malgrat això, segueix admirant i imitant als rics, que s'emporten els di-ners a paradisos fiscals. Cal ad-mirar a les persones pel que tenen dins i no fora. I no té sentit que un futbolista guanyi mil ve-gades més que una persona que té cura d'un ancià, és ridí-cul. Podria guanyar cent vega-des més, però mil... Hauríem de tenir cura els uns dels altres.

La tendència és retallar sani-tat, educació i atenció als més necessitats.Cal posar a les persones per so-bre dels beneficis. I nosaltres, els ciutadans de classe mitjana, tenim molt més poder del que creiem: posem i traiem governs; responsabilitzem-nos.

12