De nou entre vosaltres, amb l’objectiu de compartir algunes de les seqüències de la vida del nostre institut. Enguany, amb diverses novetats. Per una banda les seccions El racó de la ciència, amb tres aportacions molt interessants, lectura de les quals no us deixarà impassibles; el Racó de l’anglès, amb textos de l’alumnat de primer i, per últim, l’espai literari i d’opinió. En segon lloc, la revista també vol deixar el testimoni de la marxa de dos professors: Marcos i Lluís, a través d’una entrevista feta per l’alumnat de premsa i un text elaborat per algunes professores. Com en altres ocasions, podrem gaudir dels textos guanyadors del nostre concurs literari La Marjal, que compleix els mateixos anys que el nostre centre. També apareixen els textos periodístics elaborats per l’alumnat de l’optativa de Redacció i Disseny de Premsa que també s’ha encarregat de la seua distribució. Altres produccions escrites que reflexen part del treball que es fa a les aules completen el conjunt d’aportacions de l’alumnat. Agraïm la seua participació, així com la col·laboració del professorat en fer possible que part del producte del seu treball amb l’alumnat isca fora de l’aula.

SUMARI III Tercer concurs literari 4 Un viatge a la Bretagne 10 Racó de la Ciència 12 Racó de l’anglés 17 Espai literari 18 Opinions 20 Avanç informatiu 21 Entrevistes 22 Reportatges 24 Ens alimentem 29 Última plana 30

Coordinació d’aquest número Xelo Calvo Doménech Palomares Disseny portada Josep Vicent Codonyer Dibuix portada Anna Figuerola, 3r A IES Massanassa Avinguda Josep Alba i Alba nº 8 46470 Massanassa

E d i t o r i a l 3

I I I C o n c u r s l i t e r a r i 4

Hola, em dic Marta. Sóc la cadira que acompanya uns xiquets prou inquiets, no paren. El més trist és que no n’hi ha cap que és vulga seure damunt meu. Sempre estic apartada de les altres cadires i això, a mi, no m’agrada gens. És molt desagradable. Aquesta vesprada Natalia, la professora, m’ha agafat, he ficat una cara molt feliç i m’ha posat damunt la taula, dient: “Heu de descriure aquesta cadira que serà la protagonista de la vostra història”. Tots s’han posat a escriure amb molt d’entusiasme. No paren de mirar-me i això a mi em dóna vergonyeta. Però cal aprofitar l’ocasió d’estar ací dalt. Així que m’he posat ben ferma i a presumir. Encara que molt a dintre de mi no volia estar ací dalt perquè em sent molt malament. Mentre observe com tots escriuen note que una alumna, una xica que pel que he sentit es diu Silvia, em mira diferent. És com si ella sabera to el que jo sent: els meus sentiments, le poques ganes de viure perquè no m’utilitzen…Però, en canvi, ella sap que una part de mi plora perquè no vull seguir ací dalt. Ella em somriu i diu que he de seguir avant, que he de viure el present i no plorar per un passat on no hi ha hagut alegries. Ella escriu i escriu… Jo em sent millor en saber que hi ha algú en aquesta classe que em compren, que sap com em sent al no ser utilitzada, quan les companyes, si tenen algú damunt i jo en canvi res, estic sola i rodejada sempre de mobles, menys ara que estic ací damunt. Al cap d’una estona els xiquets i les xiquetes es fiquen a parlar entre ells i jo em pose tota roja com una tomata. Però clar no em comprenen. L’única que em compren és Silvia, aquella xica que seu al fons de la classe. Hi ha un moment que açò sembla el mercat de València i jo pregunte on està la professora. És clar, ha anat baix un moment a fer unes coses. Quan em done per assabentada, l´única que no parla, sols escriu i m’observa, és ella, Silvia. Al final de la classe tots els alumnes ha escrit

molt, han contat aventures inventades, han escrit sobre la meua família, el meu caràcter, les meues aficions…A la professora li encanta el treball que han fet. Silvia li explica que ella sap dels seus sentiments, del seu estat d’ànim…de com ha sigut l’estiu que ha passat ací a l’escola, sense que ningú la cuidara, la netejara i estiguera un poc damunt d’ella. La professora li ha dit que relacionar-se amb una cadira és un poc difícil, però que sols té onze anys i la imaginació està molt desenvolupada.

SEGON PREMI DE NARRATIVA 1r CICLE D’ESO Eleonor Muñoz Ruiz. 1r A Marta, jo et comprenc

Els he explicat a les meues companyes, les altres cadires, que he fet una amiga que es diu Silvia, que és molt simpàtica i agradable, que la comprenc més que ningú i l’aprecie molt.

Aquesta vesprada, a l’hora d’acomiadar-se, m’ha assegurat que no va a deixar d’escriure tot el que li conte i que no em preocupe, que mai m’abandonarà, que sempre estarà al meu costat.

I I I C o n c u r s l i t e r a r i 5

SEGON PREMI DE NARRATIVA 2n cicle d’ESO Irina Grau Nomdedeu. 3r C

Él

Iba por la calle, cuando de repente, lo vi: era él, sin duda. Era el chico de mis sueños, el que siempre había estado esperando, y, por fin, lo había encontrado. Nuestras miradas se cruzaron por un momento y el corazón me latió con gran fuerza y sostuvimos la mirada hasta que pasamos uno al lado del otro. Agaché la cabeza. Cuando la volví a levantar, me giré y vi como mi sueño iba a doblar la esquina. Entonces me pregunté si lo volvería a ver y si él había sentido lo mismo. Creo que sí lo sintió, porque él también giró la cabeza y volvimos a cruzar las miradas. Sonrió. Era la sonrisa perfecta. Él era perfecto: su pelo liso y castaño claro, sus ojos marrones y esa sonrisa… No me la podía quitar jamás de la cabeza. Pero espera… ¿Y si era un sueño? Me dije: “Despierta, despierta”. Pero tenía miedo de hacerlo, porque sino él desaparecería como lo que era: un sueño. Desperté. Abrí los ojos y me encontré tumbada en el sueño de la calle, ¿qué había ocurrido? Me llevé la mano a la cabeza, ¿por qué me dolía tanto? Entonces escuché su voz: “¿Estás bien?” Miré hacia la derecha y para mi sorpresa, vi esa sonrisa tan familiar: “Tú”. Añadí. “Hola” respondió animado: “Mi nombre es Marcos”, se presentó. “Oye, ¿seguro que te encuentras bien?” preguntó. “¿Por qué? No entendía nada y además tenía ese dolor insoportable en la cabeza. “¿De verdad no te acuerdas?” En aquel momento que lo volvió a repetir, miré a mi alrededor y vi a mucha gente postrada ante mi, mirándome. Atónita, porque no conseguía acordarme, volví a mirarlo. Marcos comprendió que no sabía qué me pasaba. “Mira, te has pegado de lleno con esa farola” rió, “ Es increíble que no te acuerdes, nada más verte caer, he venido

corriendo”. ¡Espera, espera! ¿Había dicho que había venido corriendo? ¿Por mi? Y encima solo se me ocurrió decirle: “Ah”. Ah, ah.. ¿Solo eso? Cuando la gente se dispersó, me levanté con ayuda de Marcos. Era tan bueno, tan cariñoso, tan… ¡No quedaban adjetivos para describirle! Me invitó a tomar algo, charlamos un rato y me llevó a casa, no sin antes preocuparse por mi salud. En aquel momento mágico nos dimos un beso. No lo conocía ni él a mi tampoco, pero sin embargo… Sinceramente no pude explicar lo que nos llevó a hacer esa locura, pero fue el beso más tierno y dulce que había recibido en toda mi vida. En pocas palabras: fue un flechazo. En el momento que estuvimos juntos era como si nos conociéramos muchos años, como si estuviéramos de novios hace meses… Era feliz, muy feliz a su lado. Me dio su número de móvil para estar en contacto, pero no quería que se fuera, no quería por nada del mundo que Marcos me dejara, no podía evitarlo, lo quería, lo amaba, lo quería siempre a mi lado, pero desgraciadamente, todo terminó… Se fue. No lo volví a ver, solo me quedó de él esa noche a su lado. Nunca lo pude evitar, aún hoy sigo recordándolo con nostalgia, incluso a veces me pregunto si todo aquello fue cierto. Él me enseñó que el amor te puede llegar cuando menos te lo espera. Nosotros somos la prueba de ello.

I I I C o n c u r s l i t e r a r i 6 PRIMER PREMI DE NARRATIVA SEGON CICLE Sandra Gallego 3r A Cada día más El miedo. El miedo a la soledad, el miedo a la muchedumbre, el miedo a las mentiras, los miedos que consuelan, los miedos que desencadenan el ingenio. Hay momentos adecuados, momentos diferentes, momentos en los cuales confundo el deseo con el miedo. Los años transcurren y resulta difícil aceptar que, por miedo, las personas cambien. El miedo al fuego, el miedo al vacío, el miedo a las cosas no dichas, el miedo que no sabe partir, el miedo que no sabe regresar. He combatido contra mis miedos dedicando mucho tiempo a las dificultades. Muchos me piden respuestas sin considerar que no las encuentro ni siquiera para mí. El miedo está en la mirada de quien lo percibe, el miedo está en el corazón de quien lo incrementa. El horror no existe si no se lo considera como tal, no hay escape si no se está convencido de escapar. Han pasado 15 años, años bellos y a veces un poco menos, pero un momento difícil no es sinónimo de un momento feo. A menudo me asombro por el encanto de las cosas que no parecen bellas. El dolor no justifica ninguna acción pero un error siempre merece la posibilidad de ser escuchado. Todo encuentra un porque en las cosas de todos los días. No es necesario abandonarse a la prisa, no es necesario abandonarse al, futuro, no es necesario abandonarse a quien creemos pueda ser grande y no es correcto abandonarse un poco. ¿ Pero qué es el miedo?. Yo no lo se, pero lo escogí como amigo, escogí despertar la curiosidad con lo que hago, le obligué a que me escuchase e incluso si no lo hiciera yo continuaría. Pero el amor siempre tiene un modo propio de comunicarse. El amor se esconde en los pliegues del silencio porque los secretos y las mentiras también lo hieren. Es difícil comprender dónde colocar el corazón y en el transcurso de los años la respuesta es más difícil. NADIE ESTA SÓLO. Lo digo, lo provoco pero no podré entenderlo nunca, estaré expuesta permanentemente a la duda. Volveré a confiar en el tiempo del cual espero me ayude con su discontinuo curso, mientras el instinto me sugerirá los senderos por recorrer. Aún ahora espero que no suceda nunca más, todavía después de varios años (pocos) no temo a la muerte, lo confieso. Tengo miedo de morir ahora. Pasada esta noche he superado otro día. Y un día se suma al sucesivo y forma la vida, en la cual participan muchos instantes de los cuales no recordaré nada. Sea como sea, sabiendo que algo escapa de la memoria, no aflora lo pequeño, lo que fue, los minúsculos detalles a los que no he dado importancia… que en cambio ellos si me la dieron. Los detalles mirándome desde lejos me enriquecen y no me he percatado, ocupada por los eventos más grandes, inmensos. Tú eres mi pequeño detalle, tu mano rozando la mía suave y con una yema de tu voz en el teléfono, tu mirada, tus ojos, detalles que no permitiré se pierdan o se olviden en la enumeración infinita de los días. La palabra “Amor” se disuelve en mi boca cuando la pronuncio contigo. Suéñame, hazlo si puedes, porque solamente así darás un sentido a mi existencia. Eres tú de esta manera que regalas valor a mis años. Tu eres cada día, los detalles que componen una vida eterna…. LA MIA

I I I C o n c u r s l i t e r a r i 7 PRIMER PREMI DE POESIA 1r CICLE D’ESO

La lluna

Encara que la Lluna plore, sempre les estrelles faran que estiga alegre.

Encara que la Lluna no brille, sempre està el teu cor ple d’amor.

Encara que siga migdia, sempre eixirà la Lluna a cantar-te una

cançó de bressol.

Yasmine Ribes Izquierdo. 1r A

SEGON PREMI DE POESIA 1r CICLE D’ESO

El mar

La brisa acaricia tu rostro, como si de una mano se tratase,

que más tarde inunda tus sentidos, recordando los olores dalados del mar. Mientras, oyes el murmullo del oleaje,

y el sonido del viento, que arrasa la arena,

Como si de plumas fueran. El mar, infinito para nuestra mirada,

inmenso para nuestros ojos, hermoso para todos

Marc Sánchez Benito. 2n B

I I I C o n c u r s l i t e r a r i 8 PRIMER PREMI DE POESIA 2n CICLE D’ESO Sandra Gallego 3r A

El silenci de pensar-te

He estés el gran silenci de pensar-te per tot el meu cos.

I he abocat damunt d’ell, la secreta fortuna dels records.

No em culpes, amor,

per estar profundament abatida pels sentiments.

Els he recordat, una i mil vegades

els he ordenat i en tots estàs tu

com a únic amo i senyor.

No em culpes, amor per esta passió avariciosa.

He recollit, suau, tot el silenci i

els records s’han llançat sobre la meua angoixa i pels camins de pensar-te per la sang.

Ja no tinc soledat,

sóc tant secretament plena de dolors.

Ara, amor, m’he viscut totalment de viure’t:

La nit clara i suau dins les meus llàgrimes,

l’alba de plata fina dins dels teus ulls, La migdiada trista

de les teues paraules, l’altra vesprada resumida

en les teues mans dòcils invencibles clavades a la meua esperança.

Quin gran silenci, amor,

el de pensar-te, recorda la secreta fortuna dels records.

I I I C o n c u r s l i t e r a r i 9 SEGON PREMI DE POESIA 2n CICLE D’ESO David Sales Climent. 3r B

Si yo, tú

Si yo, tú, si caes, yo contigo y nos levantaremos juntos en esta unión.

Si me pierdo, encuéntrame si te pierdes, yo contigo

y juntos leeremos en las estrellas cuál es nuestro camino,

y si no existe, lo inventaremos. Si la distancia es el olvido

haré puentes con tus abrazos, pues lo que tú y yo hemos vivido,

no son cadenas, ni siquiera lazos,

es el sueño de cualquier amigo, es pintar un te quiero a trazos, es secarlo en nuestro regazo.

Si yo, tú, Si dudo, me empujas, Si dudas te entiendo,

Si callo, escucha mi mirada Si callas leeré tus gestos, Si me necesitas, sígueme y construiré una escalera

hecha de tus últimos besos, para robar a la luna una estrella

y ponerla en tu mesilla para que te d´r luz.

Si yo, tú, si tú, yo también

si lloro ríeme si ríes lloraré,

pues somos el equilibrio, dos mitades que forman un sueño.

Si tú, yo, si yo, tú,

sin ti nada, sin mí, si quieres, prueba

Un viatge a la Bretagne 10 Aquest relat ha estat elaborat per alumnes de tots els cursos que hi participaren en el viatge a França, agafant frases dels diferents diaris de viatge que cada alumne escrigué. Ha estat un plaer viatjar junts i poder col·laborar amb la revista de l’IES. Feliç lectura! Dia 27: Vendredi Agafem l’autobús a les set de la vesprada passades. Afortunadament, podem ocupar dos seients i portem un coixinet. Les pel·lícules també ajuden. Pensàvem que aniríem per Lyon, però resulta que canviem l’itinerari i anem per Bordeaux. Per això decidim que en tornar, entrarem en Carcassonne i no en Colliure. Dia 28: Samedi Continuem en l´autobús mirant el paisatge per la finestra amb molta verdor i grogor. A la una i mitja, per fi, arribem al castell de Chenonceau. Dinem allí, un entrepà i el pol·len que queia des de dalt, paguem per anar al lavabo, mengem la primera crêpe i visitem el castell i els seus jardins. El castell creua el riu Cher i durant les guerres mundials fou utilitzat com a hospital i per a passar de la zona ocupada a la zona lliure. La cuina i les habitacions estan ben moblades. No tenim temps d’entrar al laberint del jardí, encara tenim 3 horetes de bus. Arribem a l’alberg per la vesprada i ens adonem que no hi ha vàter a l’habitació, ni ascensor, però, què anem a fer?. Una vegada instal·lats, baixem a sopar, que era tard ( les 8 de la nit!!!!!! Ô mon dieu!!!), el menú va ser increïble: carlota ratllada amb panses, espaguetis a la “res” i pollastre, formatge i de postres mousse de xocolata que tenia la textura de fetge. Després, alguns van a donar una volta per Rennes i altres a la dutxa i al llit. (ZzZzZz). Dia 29: Dimanche Com el conductor ha de descansar, visitem Rennes, que en bretó es diu “Roazhon”. Vegem moltes coses i molta gent de festa. Tornem a l’alberg, alguns ixen a passejar per vora el Canal Saint-Martin, altres descansen a l’habitació. I per la nit, com sempre, eixim a donar una volta per la plaça de Sainte-Anne, la Mairie (l’ajuntament) i la Poste (Correus). En la plaça de l’ajuntament hi ha un rogle de gent oferint sopa calenta a qui passa, com a acte social, cada diumenge diuen que ho fan, però ja havíem sopat .Tornem a dormir, perquè l’endemà ens espera un dia carregat. Dia 30: Lundi

Ens alcem a les 6:30 per a intentar arribar els primers al Mont Saint-Michel. Després d’hora i mitja arribem al nostre destí. Com la marea està baixa l’autobús pot aparcar a l’aparcament. Comencem a pujar per davant de les botigues i restaurants tancats. Els carrers són estrets i empinats. Quan arribem dalt, fem cua per a entrar, a les 9:30. Visitem tots i cadascun dels racons de l’abadia, monestir, refectori, claustre... Després de descobrir l’infermeria i la importància de parlar idiomes, tot se solucionà i continuàrem, cap a la ciutat corsària de Saint-Malo. Comencem la visita caminant sobre la muralla que envolta la ciutat antiga (intra-muros, com diuen allà). Fa solet i la brisa és agradable. La marea està baixa, la gent es banya a la platja i a una piscina de roques. Mirem l’estàtua de Jacques Cartier, que va descobrir el Canadà, i la del corsari Robert Surcouf. Fem fotos de les gavines, que són molt bones posant. Mengem un “barbapapà” o cotompèl de sucre. Com estem cansats, agafem el “petit train” turístic i ens fem un recorregut per la ciutat en francés i en anglés, el conductor diu que el cd en italià i espanyol arribarà a l’estiu. Després, temps per als souvenirs, compres i sopar. La majoria

aprofitem per a menjar una “galette” (una espècie de pizza sobre una crêpe de farina integral o forment) en un lloc típic, altres agafen una pizza i van a la platja a veure com puja la marea. A les 8 ens trobem tots mirant l’oceà, la piscina ja havia desaparegut, la platja també...

Un viatge a la Bretagne 11 Dia 1: Mardi, le premier mai, on offre du muguet, et du bonheur!

Ens alcem a les 8 per a anar a Carnac a vore els megalits. Com que és l’1 de Maig està tancat perquè és festa. Ho visitàrem des de l’exterior. Hi ha quilòmetres de pedres alineades, no podem saber per què estan col·locades d’aquesta manera des de fa uns 5000 anys (festes al sol, monument funerari, orientació?). Dinem en un port del golf del Morbihan que es diu la Trinité-sur-mer, alguns en una pizzeria i altres en una crêperie. Descobrim la marca bretona de cocacola, la “Breizh-Cola”, amb un sabor semblant a la Pepsi. En comprem alguna botella com a souvenir. La marea està baixa, les barques toquen terra. Després agafem el bus i anem a Vannes, la ciutat on va morir Sant Vicent Ferrer. Entrem en la catedral on està Santa Anna, la patrona de la Bretagne, però el crani de Sant Vicent no el

podem veure perquè estan restaurant-lo. Les cases són les típiques de Bretanya, amb bigues de fusta, però amb més colors diferents (groc, verd, marró). Passegem pels carrers i per un jardí molt florit davant de la muralla que envolta la ciutat antiga. Allí comprem moltes caixes de galetes típiques d’allà, amb molta mantega. Dia 2: Mercredi Ens despertem ben matinet, per a fer les maletes, sense oblidar res, baixar els llençols i passar la inspecció dels responsables de l’alberg. Després, carreguem “les bagages” al bus i anem de passeig i de compres per Rennes. Hui havíem pensat conèixer els alumnes francesos, però al final no hem pogut, una llàstima! Alguns de nosaltres anem de compres, a mirar botigues, al museu o al parc du Thabor que havíem conegut el primer dia. A les 16.00 comence a fer ruta, passant per Nantes, on des de dalt d’un pont súper-alt, veiérem la desembocadura del riu Loire. Parem en una àrea de servei a sopar, desprès, uns quants capítols de “Friends” i pel·li d’aventures. Com l’autopista no du molt de trànsit i a les 15.00 del matí ja estem a Carcassonne, aparcats en un carrer, dormint. Dia 3: Jeudi A les 7 del matí baixem al carrer, completament desert, tot empedrat i estret. Fa fred, tot està tancat, necessitem desdejunar, i a les 8 obrim un forn que fa “crêpes au chocolat”!! La majoria entrem dins del castell medieval, però reconstruït al segle XVIII per Viollet le Duc. Té moltes muralles i elements defensius, i cap moble. Tornem a pujar a l’autobús i ja diem adéu a “la France”. Tornem a passar la frontera sense que ens demanen res. Tot el món comença a utilitzar el mòbil. Dinem en una àrea de servei, prop de Girona. Agafem l’autopista i no parem fins a Benicarló, a berenar. El Canto del Loco, Friends, cartes, coixinet, nata per la cara d’alguna viatgera simpàtica, fotos, bla, bla, llepolies, desfici... A les 20.00 arribem a Massanassa, on ens esperen les famílies. C’est fini, mes amis !!

R a c ó d e l a c i è n c i a 1 2

LES ROQUES ENS PARLEM DEL PASSAT EL LLENGUATGE DE LES ROQUES

Un dia d’estiu, el meu cosí menut, Joanet, vingué a sopar a la meua casa. Quan van acabar de sopar, jo em vaig posar a fer els deures de Biologia. En aquests moment del curs estàvem donant la Història de la Terra. Jo feia els exercicis de les “roques” mentre sentia la música, i de sobte, la porta es va obrir i es va asomar el meu cosí; em mirava curiós i després d’estar mirant-me per l’escletxa, va decidir entrar i preguntar:

- Hola Andreu! Què fas? - Estic fent el deure, Joan - Si?; de què és el deure? - De Biologia - I què és això? - La Biologia és una part del que tu dius

coneixement del Medi, on doneu les plantes, el cos humà, els animals...; però jo ara tinc deures sobre les roques..

- Ah! A mi m’agraden molt les roques... Van seguir parlant sobre el mateix una bona estona fins que em va dir: - Llig-me un tros d’aquesta pàgina que a mi em costa molt i no m’agrada. Jo li vaig llegir un tros però...Joan començà a badallar i em digué: - És que jo, no ho entens, sóc massa menut i això és massa difícil per a mi, explica -m’ho més fàcil, per favor. A mi, aquesta proposta no em va agradar perquè ja era tard i volia acabar el deure, però Joan es va posar tant pesat que li ho vaig intentar explicar. A veure Joan, què vols que t’explique en primer lloc? - No sé, abans he vist dues paraules en negreta que no entenia, mira són aquestes (assenyala el llibre sobre els dos tipus de datació) , explica’m què és això.

- A veure, en primer lloc, tu saps que les roques tenen edat?

- Com les persones? - Sí, com les persones ( li vaig acaronar el cap),

però la majoria de les roques van nàixer fa molt de temps.

- Quant? - Ui! Molt....tant que si sumàrem tots els anys de

l’àvia, de l’avi, la mamà, el papà,.....no en tindríem prou.

- Sí? - Sí, doncs seguiré explicant-te el que significa la

datació, val? - D’acord

- Comencem per la datació absoluta, val? - D’acordl (em va respondre enèrgicament i amb un

somriure) - Imagina’t que la datació absoluta són els anys. De

la mateixa forma, imagina’t que tota la família: avis, pares, cosins....són pedres, val?

- D’acord, això és fàcil. - Tu saps quants anys en té la mamà? - Sí, en té quaranta-un. - Doncs, si férem la datació absoluta de la teua

mamà, ens eixiria que és 41, perquè té 41 anys. - I la datació relativa, Andreu, quina és? - Tornem al fet que tots els membres de la nostra

família són pedres,. - D’acord - Escolta, Joan, tu saps quants anys tens? - Sí, en tinc 6 ( i va a tornar a somriure, per haver

sabut contestar). Jo, me’l vaig mirar, Joan encara seguia amb el

seu somriure victoriós i no em vaig poder aguantar la rialla; ell em va mirar un poc enujat i em va fer una ganyota inflant les galtes, jo vaig tornar a riure, i tocant-li el cap suaument li vaig dir: vinga no t’enfades!, no m’estava rient de tu, però m’ha fet molta gràcia, primer el somriure i després la ganyota, vàrem seguir parlant.

- Vols que continue explicant-te les datacions? - Sí, per favor. - Molt bé, coneixes l’edat de l’avi? - No - I la de la tia - No - I la meua? - No - Però saps qui és major, el més jove i el que

està al mig, oi? - És clar, l’avi és el més major, després va

l’àvia, després la tia.... - Doncs, això és una datació relativa perquè saps

qui és més major, més menut, i saps ordenar-lo, encara que no saps exactament quants anys tenim cadascun.

- Ah!, crec que més o menys ho he comprés, ara quina altra cosa m’explicaràs?

- Joan, ara el millor és que anem a dormir i demà continuarem. Se’ns fa tard.

A Joan no li va agradar molt aquesta resposta,

Andreu Esteban 4t ESO B

R a c ó d e l a c i è n c i a 1 3

però va ser obedient i se n’anà a dormir. Van passar les hores i, a l’endemà a les deu i mitja del matí, jo encara seguia dormint, però Joan estava alçat des de les set perquè aquesta hora feien la seua programació favorita de la televisió, dibuixos americans i japonesos, uns darrere els altres....fins que la meua mare se n’adonà, cap a les deu, que ja estava bé de tanta televisió i li la va apagar. Desdejunà en un quart d’hora i què fa? S’avorria i... la seua millor idea va ser despertar-me votant damunt el meu llit. En un principi no em va fer gaire gràcia, però ...ets el meu cosí xicotet...què fer? Alçar-me, desdejunar i fer-li cas. Joan em va dir: seguim? Jo em quedí sorprès i li vaig preguntar:

- Seguim, el què? - Seguim amb les pedres (em va contestar ell) - Jo, me’l vaig mirar, i vaig acceptar amb poques

ganes. Ell va seure al meu costat i va preguntar que li anava a explicar hui. Jo li vaig dir que els isòtops radioactius, per veure si aquesta paraulota li feia desistir de la lliçó.

Joan es va quedar extranyat en sentir aquest nom i va esperar l’explicació:

- Escolta Joan, a tu t’agraden les papes? - Sí, sobre tot els paquets menuts perquè me n’ixen

“tazos de pokemon” - I, quants “tazos” tens? - Quaranta, en sembla. - I els canvies? - Sí, però a mi m’agrada canviar-los per una espècie

de baldufes que ixen en uns altres paquets de papes.

- Imagina’t que els isòtops radioactius són els teus quaranta “tazos”, d’acord?

- Sí, d’acord - Imagina’t que tu cada dos dies canviares la meitat

dels teus “tazos” per baldufes - Cada dos dies, totes les setmanes? - Sí, què passaria al final? - Que no tindria quasi “tazos” però tindria moltes

baldufes. - I comptant les baldufes i els “tazos” podries saber

quants dies han passat? - Sí, si la mamà m’ajuda, sí. - Doncs, un isòtop radioactiu és això, un element que

es canvia per altre a un ritme de temps constant, i fent el mateix que faries tu amb la teua mamà, es pot saber els anys que té la roca que conté eixe element.

- Ahhhh....! Què guay! Va somriure Després d’això em vaig adonar que a Joan se li llevaven les ganes de sentir explicacions, així que li

vaig dir: - Escolta Joan, t’explique una altra cosa i anem a

jugar a l’ordinador? - D’acord, m’abelleix força. - OK, doncs ara t’explicaré el principi de la

superposició dels estrats on són les roques. Li vaig demanar que duguera un llibre, un plat, un got i una llibreta.

- Imagina’t, Joan, que tu vingueres a la meua casa una vegada a l’any. Tu, per saber que havies fet cada any, aniries ordenant eixos objectes en una maleta al rebost de la casa. El primer any posaries el llibre, el segon, el plat damunt d’ell, el tercer, la llibreta, el quart el got...

- Si no te’n recordares, després dels anys, quin havies posat el primer, què faries per esbrinar quin objecte va ser el primer que posares?

- Fàcil, miraria el que està baix. - Molt bé Joan, estàs fet un “crak” (li vaig donar

dos colpets suaus al cap). - Je, je,...va fer la mateixa cara que el dia

anterior, el somriure triomfant que tan bé sabia fer.

Jo no em vaig poder aguantar el riure enèrgicament i, Joan en va respondre amb una ganyota però aquesta vegada s’adonà i va començar a riure amb mi.

- Bo, açò ja és l’últim i ens n’anem a jugar? - Val....(no ho va dir molt convençut) - Ara, ja saps per què les roques ens diuen el

temps de la Terra? - No molt bé, però segur que té alguna cosa a

veure sobre les datacions,.... - Sí, si relaciones tot açò amb els fòssils guia pot

ssaber-ho millor. - Els fòssils guia? Això, què és? - Saps què és un fòssil? - Sí, clar que sí, jo tinc un ammonites, crec. - Doncs, imagina’t que els ammonits només

hagueren existit la setmana passada i, després de morts, posaren ciment damunt..., després tu els desenterrares al cap de 100 anys; sabries dir de quina època eren les coses que hi havia al costat dels ammonits?

- Sí clar, de fa 100 anys, de quant tiràrem el ciment.

- Vinga, molt bé!, t’ho has guanyat, anem a jugar a l’ordinador!

- Viva!

L’alumnat de Biologia de 4t d’ESO hem realitzat una experiència que demostra que al nostre entorn hi ha massa soroll, massa contaminació sonora. El soroll pot provocar greus problemes en l’aparell auditiu, estrès, ansietat, ...i, el que més ens importa a tots: dèficit d’atenció i fracàs escolar. L’experiència que férem va consistir en triar una sèrie de punts de l’institut i, amb un sonòmetre, prendre mesures. A continuació, analitzàrem aquestes dades. Després de repetir diverses vegades les mesures, arribàrem a la conclusió que el nostre institut supera el màxim recomanat per l’OMS (Organització Mundial de la Salut). El nivell de dB (decibels) recomanats per l’OMS per a un Centre d’Ensenyament no deu superar els 55 dB; doncs, bé, en tots els llocs de mesura els hem superat, fins i tot, els dies de vesprada on no hi ha quasi alumnat. Les hores d’eixida i entrada del pati, així com els intervals entre classes els nivell són preocupants. Què podem fer? Quines mesures us proposem?

Baixeu el nivell de la veu. No cal cridar perquè et senten

Que s’insonoritzen les aules de música Eviteu el gran rebombori a l’hora d’eixida,

entrada a les classes. Eviteu l’arrossegament del material de la

classe (taules, cadires...)

Mª José Alapont Nireia Ariño Quico Martínez

ELS SOROLL PERJUDICA LES NOSTRES NOTES “no hi ha pitjor sord que el que no vol sentir”

Alba Navarro 4t

Per últim us proposem reflexionar sobre aquests text d’un naturalista (Carlos de Hita) preocupat per la nostra salut. “ No hay peor sordo que el que no quiere oír. O, dicho de otro modo, las peores trampas suelen ser las que no queremos esquivar. En nuestro mundo industrializado, repleto de ventajas e inconvenientes, las trampas abundan, las más de las veces inconscientemente ignoradas para que no desentonen entre las queridas comodidades que la sociedad del bienestar nos ofrece. Pero tal situación no puede sostenerse por mucho tiempo. De entre las numerosas molestias que nos acosan, un rumor de fondo crece y se torna cada vez más agobiante. La reacción ha tardado en llegar y sólo se ha producido cuando el rumor se ha convertido en estruendo insoportable, casi imposible de combatir, y constatamos que nos afecta en lo más profundo de nosotros mismos, esto es, en nuestro sistema nervioso. Entonces hemos oído en la cuenta de que la tiranía del ruido existe y le hemos puesto nombre: se llama contaminación acústica.”

R a c ó d e l a c i è n c i a 1 4

R a c ó d e l a c i è n c i a 15

SABIES QUE AL NOSTRE INSTITUT TENIM ESCALES DE FA UNS 135 MILIONS D’ANYS?

“Institut amb història geològica”

Jonathan Gázquez, Javier Jordán i José M. Sierra 4t d’ESO Tot té la seua història, a l’igual que el nostre Institut. Qui anava a dir que en el lloc on estudiem hi haja restes d’éssers vius petrificats de fa milions d’anys! Doncs així és, a les escales i al terra de l’entrada del nostre Centre hi ha fòssils, alguns dels quals ens serveixen de “guia” per saber en quina època es van formar aquestes roques calcàries que entapissen el sòl. Ho sabem perquè aquests fòssils guia o característics ens demostren que les roques calcàries on es troben pertanyen a l’era geològica secundària o mesozoic, període Cretaci. Perquè et faces una idea de la seua antiguitat en aquesta era també la Terra estava poblada de dinosaures, però tranquil, nosaltres no en tenim cap perquè aquestes roques es formaren en el mar i els dinosaures eren terrestres.

Però us preguntareu què és un fòssil “guia o característic”. Els fòssils “guia” són fòssils d’organismes que van habitar la Terra durant períodes breus de temps, que van viure en àmplies àrees geogràfiques i van ser molt abundants. Doncs bé, els fòssils “guia” que es troben a les calcàries de l’entrada i les escales són mol·luscs bivalves, concretament del gènere “Exogyra”. El seu nom informal és “ostra” o “orelletes”. Aquest mol·lusc bivalve, com el seu nom indica està format per dos valves desiguals de forma irregular, la valva esquerra és molt major que la dreta, i a més està recorvada lateralment. Si us fixeu bé, la forma ens recorda a una orella, per això el nom tenen el nom “d’orelletes” . Visqueren en mars d’aigües càlides. Aquesta investigació sobre aquests fòssils ha estat possible des de l’assignatura de Biologia i Geologia de l’alumnat de 4t. Us animem a trobar aquests fòssils i d’altres, també molt interessants. Podeu classificar-los i estudiar-los. (A la biblioteca del Centre hi ha llibres de fòssils).

CLASSES A L’AIRE LLIURE Irina Moreno i Lucía del Olmo 4t C Per poder estimar la Natura, cal conèixer-la. Aquests ha estat un dels nostres propòsits, per això hem fet diverses eixides mediambientals.) Què hem visitat?

- Un ecosistema Mediterrani: LA FONT ROJA - El Museu d’Història Natural i el Botànic de

València - Volcà de Cofrents i el Balneari “Hervideros”

Però, realment, quins han sigut els objectius d’aquestes excursions? Per què les hem fetes? A la Font Roja van estudiar un exemple d’ecosistema mediterrani i l’acció antròpica sobre ell; A Cofrents observàrem les restes del jaciment volcànic més important de la nostra província, veiérem una gran bomba volcànica, buscàrem olivinos, caminàrem molt,

ens torràrem (feia molta calor) i ens ho passàrem molt bé. Al botànic realitzàrem un taller d’extracció de l’ADN de les cèl·lules del plàtan i visitàrem la resta de les instal·lacions i plantes del Botànic i, al museu d’Història Natural “Torres Sala” treballàrem el taller d’evolució i adaptacions dels éssers vius, a més visitàrem les col·leccions d‘entomologia (d’insectes) i de malacologia (mol·luscs). Les excursions que hem fet enguany, encara que ens donen prou feina, són positives perquè ens ajuden a entendre el que hem estudiat abans.

R a c ó d e l a c i è n c i a 16

VA DE CAMUFLATGE

Troba 12 tipus d’insectes i una ooteca* de Mantis religiosa

Dibuixos trets del taller del Museu *ooteca: espècie de niu on les mantis col·loquen els ous. - ¿Per què creus que té eixa forma? _______________________________ Ulls que t’observen ¿per què?

¿A quin animal et recorda? A què imita aquesta papallona? Busca a Wally…. No!!!! A la dreta hi ha uns quants “bitxos”

Busca’ls.

R a c ó d e l ’ a n g l é s 1 7

Animal: Crocodile. Habitat: In the rivers. Population: About10.000.000. Food: Meat Special characteristics: his skin is green and has got scales. Conclusion: It is very dangerous, you

Crocodiles are very dangerous animals, they live in the rivers. The population is about 10.000.000.Their favourite food is meat. They have got green skin with spots. They are very dangerous. You mustn’t get close of them.

Alexandre Pérez 1r A

Animal Polars bears Description Big, white and mammals Habitat In the Artic Population About 3000 Food Hunt seals, whales...in winter Special Characteristics Can run at 40km per hour Conclusion Beautiful, we must protect

them.

Ppolar bears are big, white and mammals. They live in the Arctic. There are about 3,000 polar bears in the world. They hunt seals and whales in winter. In summer they eat little mammals. A polar bear can run 40km per hour. They hibernate about eight months. In general polar bears are beautiful! We must protect them.

Erica Castillo 1r B

ANIMAL Koala bear DESCRIPTION Small, brown or grey,

mammal HABITAT Eucalyptus forests in

Australia POPULATION About 100.000 FOOD Leaves of eucalyptus Special characteristics They sleep a lot CONCLUSION We musn’t hunt them

Koala bears are small, brown and grey mammals. They live in eucalyptus forests in Australia. There are about 100.000 in the world. They eat eucalyptus leaves because they like them a lot.A koala bear sleeps a lot. Koala bears are beautiful, we musn’t hunt them.

Sara Domingo 1r B Yeray Laguna 1r A SHARKS Sharks live in the sea. They eat plants, blood and meat. They are very very dangerous. We must be careful of them and don’t loose blood in the sea.

¡They’ll eat you!

Nora Muñoz 1r A

THE HEN Animal: hen Habitat: farm Population: about 100.000 Food: cereal Special characteristics: lay eggs, can’t fly, have a beak and

feathers. Conclusion: they are very “mysterious” animals because they have two legs. My animal is the hen. This animal usually lives in the farm and it isn’t a wild animal. There are about 100.000 hens in the world because they lay eggs and people eat their eggs. But they eat cereal, they can’t fly because their wings haven’t got many feathers. They have a beak to eat. In the morning they sing to wake up people.

E s p a i l i t e r a r i 1 8

Lápiz - Memoria gráfica. Abdel Rahman.

Literatura - Las letras con estilo. Aroa. - Sentimientos gráficos. Andrea T. - La alta costura de las palabras. Blanca. - Viaje a la fantasía. Maribel. - El maquillaje de las palabras. Jaume. - La eterna acompañante de la lengua. Simó.

Ventana - Limitación transparente. Andrea T. - La mirada distraída. Mireia. - Los ojos de la casa. Blanca. - Puerta a Babia. Maribel. - Todo en directo. Abel Rahman. - Pintura natural. Simó. - Televisión en directo. Carles.

Timbre

- Alarma de visita. Aroa. - Aviso de cambio. Abdel Rahman. - La música de tu puerta. Oscar. - El inicio de otra clase. Nicolás.

Estudiar - Dejarte los codos en la mesa. Oscar. - Conocer un mundo nuevo (Abdel Rahman). - Cocer los libros i beberse el caldo (Rita). - Para los alumnos: la eterna condena (Aroa).

Alumnos/as

- Los ángeles del saber. Jaume). - Receptores de códigos y señales. Saray.

Zapato: La chaqueta del pie. Simó. Cuchara: Catapulta infantil. Sim). Sal: Reina de la hipertensión. Simó.. Matemáticas: Saber infinito. Abdel Rahman. Familia: Amor incondicional. Saray. Madurez: Perder el niño que hay en ti. Saray. Despertador: El fin de los sueños. Saray. Internet: Una página sin límite. Kenneth.

Mesa - Perro de madera, sin cabeza y en tres

dimensiones. Carles. - El suelo de los alimentos. Maribel.

Sol

- Estrella en ebullición. Maribel. - La luz de la vida. Saray. - Balón de oro. Abdel Rahman. - Padre de familia del sistema solar

Blanca - Bombilla universal. Carles.

Chincheta

- La prima pequeña del clavo. Mireia - Acupuntura de las hojas. Simó.

Chiste - Gracia comprimida. Simó. - Estímulo de la risa. A. Tapia.

Son definiciones o pequeños poemas con intención satírico-burlesca, con valor metafórico y que demuestran el ingenio de quien las crea. Éstas son algunas escritas por alumnos/as de 2ºA en el área de castellano. Tu puedes probar a hacer otras con tus amigos/as y a ver qué tal os salen.

G R E G U E R Í A S

E s p a i l i t e r a r i 1 9

M I C R O R R E L A T O S

MALTRATO Thais Ribes Izquierdo No sé si es un sueño convertido en una pesadilla o una pesadilla hecha realidad, solo sé que vivo en ella. LA POR Thais Ribes Izquierdo No vull alçar-me i no trobar-te amb mi, i pensar que el que ha passat aquesta nit sols fou un somni. HIPOCRESÍA Thais Ribes Izquierdo Lo que se piensa se dice, lo que se dice se escribe. Así lo hice….y ahora estoy sola. L’ESCOLA Maica Chirivella A l’estiu,les cadires ploren. MALOS TRATOS Maica Chirivella Sentí la primera bofetada : me asusté. Sentí la segunda : grité. Sentí la tercera :lloré. Y la cuarta …me derrumbé. Comprendí lo que estaba pasando. REMORDIMENT Paola Sevilla Volia dormir. Unes espines queien en el meu cor. TERRATRÈMOL Sergio Pascual La campana del meu poble toca arrebatada, però no pugueren assistir. Tots estàvem morts

Un Microrrelato es un relato breve o brevísimo, es decir un cuento en miniatura . Un género idóneo para definir la rapidez de los nuevos tiempos e iniciarse en el mundo de la creación literaria. Esperamos que disfrutéis con la lectura de estos microrrelatos que hemos escrito los alumnos de 4º Diversificación.

“Lo bueno si breve dos veces bueno” B.Gracián

LA VOZ Javier Aragón Estaba sentado en mi sofá leyendo un libro.De repente, sonó el teléfono y una voz ronca me dijo:te quedan cinco minutos de vida. LA FELICITAT Víctor Maldonado. Et busquem i sols et trobem quan t’hem perdut. CAURE Enric Bou Sandemetrio En caure l’última fulla de la tardor caigué l’ùltima gota de la meua vida. LA POR

Víctor Maldonado. Em vaig separar d’ella després d’eixir del cinema i veure aquella pel.lícula: “ JUAN SIN MIEDO”.

O p i n i o n s 2 0

El Congrés va aprovar la llei que permet el matrimoni entre homosexuals i va donar llum verda a la normativa, que dóna al col·lectiu gai, a més, la possibilitat d’adoptar xiquets. El text va ser acceptat per 187 diputats, mentre que 147 han votat en contra (*). Espanya es converteix així en el tercer país, després de Bèlgica i Holanda, en que les persones del mateix sexe poden casar-se. Canadà està en ple tràmit parlamentari per aprovar una iniciativa semblant. Cada dia, al nostre país, hi ha més bodes homosexuals malgrat la gent que no li sembla bé. L’amor no entén ni de races ni de sexes. Si el vostre fill o filla fóra homosexual, què faríeu? Negar-li el dret d’estar amb la persona a la qual estima? Jo pense que la gent té dret a fer el que vulga amb els seus sentiments i estar amb qui vulga i, a més, la llei els ha de permetre legalitzar la seua situació i tindre els mateixos drets que els matrimonis heterosexuals. Les persones que estan en contra no han de jutjar als homosexuals per la seua imatge, els han de veure com a persones de carn i os, els han de jutjar pel que hi ha al seu interior i els seus sentiments, ja que els poden fer mal a causa

Blanca Martínez.

Un + una = família, un + un = dos?

La selva de l´Amazones arriba als sis milions de km2 i constitueix la selva tropical més extensa del món, per això és considerada el pulmó del planeta. Existeixen en ella innumerables espècies sense classificar, milers d´espècies d´aus,

comptables amfibis i milions d´insectes. in

L´activitat de l´home ha danyat molt la selva de l´Amàzonia, així com la seua fauna i flora. La gent, com sempre egoista, ha practicat la tala indiscriminada d´arbres (120.000 al dia) per obtenir una riquesa molt important: la fusta, fet que té com a conseqüència l’extinció de moltes plantes i animals. Tot açò està provocat per l’egoisme de l´home, que sols pensa en els diners i en els seus propis beneficis, i no en el fet que està acabant amb la seua casa, el planeta Terra. I jo em pregunte: ¿De què serveix tot açò, si per aconseguir-ho es posa en constant perill el futur de la humanitat? Aquesta és una pregunta que molts ignoren, aquests són els qui ens fan pagar el preu de viure en un lloc que cada vegada s’està consumint i perdent més. Hem de aprendre a no

El pulmó del planeta Andrea Tapia 2n A

dels comentaris que no venen a compte de la gent que està en contra. La gent cita moltes vegades “UN + UNA = FAMILIA, UN + UN = DOS” S’ha de donar una segona oportunitat a la gent que intenta expressar els seus sentiments, tan siga del mateix sexe com de diferent.

(*) S’entén que l’article està escrit poc després d’haver sigut aprovada la llei.

A v a n ç I n f o r m a t i u 21

UN CANVI DE DIRECCIÓ A L´IES MASSANASSA

Per al pròxim any s´espera un canvi de direcció en l´institut de Massanassa. El director de l´institut de secundària d´aquesta localitat deixa el centre després de tres anys al càrrec, el seu lloc l´ocuparà l´actual cap d´estudis.

Javier Aragón 4t B. Per al curs 2007-2008, a l´IES Massanassa, s´efectuarà un canvi de l´equip directiu actual, en el qual un dels càrrecs, el de secretari, continuarà sent ocupat pel mateix professor que l´ocupava en l´anterior candidatura, mentre que d´altres l´ocuparan altres professors i professores de l´institut. L´actual director, Marcos García Viudez, deixa l´institut de Massanassa, i el seu càrrec l´ocuparà l´actual cap d´estudis, Eduardo Martínez. Segons les fonts d´informació amb què compta la nostra revista escolar, aquest darrer càrrec sembla que serà responsabilitat de la professora de castellà Anna Minguet. El càrrec de secretari, en canvi, com ja s´ha dit, continuarà sent propietat de l´actual professor de matemàtiques, Ramón Polo, professor, doncs, que repetirà càrrec per al curs vinent. D´altra banda, l´institut comptarà amb un nou càrrec directiu: el càrrec de vicedirector, que l´ocuparà l´actual professora d´anglès, Esther Romero. El departament d´orientació psicopedagògica continuarà comptant amb la veterania i la professionalitat de l´actual psicòleg, Antonio Moreno. Aquesta nova proposta ha estat iniciativa dels candidats a ocupar els càrrecs directius esmentats en les línies anteriors, la qual ha estat aprovada per dos membres representants dels pares, dos representats

dels alumnes del Consell Escolar, i quatre professors del Claustre. Els membres integrants del nou equip directiu presentaren, el passat mes d´abril, el nou projecte de direcció al Consell Escolar, i als principals responsables de l´administració educativa de la Conselleria d´Educació i Cultura, projecte que fou aprovat sense cap problema.

A l´esquerra, l´actual cap d´estudis; a la dreta, Marcos García, actual director.

D´altra banda, cal assenyalar que el càrrec de coordinador d´ESO, ocupat actualment per Luís López, quedarà vacant, donat que aquest professor de matemàtiques es jubila aquest any. Sembla que de moment no hi ha cap candidat a ocupar aquest càrrec; haurem d´esperar, doncs, uns mesos per saber qui serà la futura persona coordinadora d´ESO.

E n t r e v i s t a 2 2

Marcos Garcia Director de l‘I.E.S Massanassa

“Un centre docent sols es justifica si contribueix a la formació intel·lectual i moral dels alumnes”

Marcos Garcia és professor de filosofia i tambe director. El motiu d’entrevistar-lo ha sigut perquè després d’estar tres cursos com a director se’n va a un altre centre. Quines són les funcions més importants d’un director d’Institut d’Ensenyament ? La legislació actual n’assenyala moltes, però es poden resumir en una: organitzar les diferents activitats i procurar que totes es realitzen harmònicament. Per això crec que un director no ha de perdre de vista quina és la missió del centre i, si cal, ha de recordar-la a aquells partícips de la comunitat escolar (alumnes, pares i professors) que en algun moment i per qualsevol interés particular l’han oblidada. Un centre docent és una organització humana que sols es justifica si contribueix a la formació intel·lectual i moral dels alumnes. Per tant, si la societat hi dedica molts recursos econòmics, el director ha de procurar que aquests no es malbaraten. Açò ens permet comprendre l’altra funció: animar i permetre que es realitzen les activitats escolars i extraescolars necessàries per a assolir els objectius propis, i assegurar-se que tots fan el que els correspon. En

qualsevol organització humana, si algú no fa el que li pertoca perjudica als altres ja, que els impedeix de complir correctament la seua feina i obtindre tots els beneficis possibles. Això és el que passa quan alguns alumnes en classe no es comporten com cal: els altres no poden aprendre tot el que podrien si es donaren les condicions òptimes. Quin és el motiu pel qual se’n va a un altre institut ? Quan s’obri un institut nou, com que encara no hi ha un claustre de professors complet, l’administració elegeix un director per organitzar-lo, però sols durant el període normal de qualsevol altre director. Ara els períodes seran de quatre anys, però quan em designarem era de tres. Per tant, el meu compromís acaba el 30 de juny. És cert que haguera pogut presentar un projecte per a ser director quatre anys més, però abans d’aquest institut ja vaig obrir-ne un altre. I set anys seguits com a director és prou temps per a cansar-se. Sobretot perquè m’agrada molt la meua assignatura i desitge dedicar-m’hi amb més intensitat. De manera que tornaré al institut on tinc la plaça i tornaré a ser professor i tutor. Podria fer-nos una valoració dels 3 cursos que porta al centre? És difícil ser jutge i part, és a dir, l’avaluació de la meua

“En aquest institut he trobat moltes persones acollidores que m’han fet molt agradable la vida”

feina l’heu de fer vosaltres, els altres professors i el pares. És ben cert que hauria pogut empentar més projectes, però pense, per la meua experiència, que el més important durant els primers anys és enfortir els lligams i les relacions entre els partícips de la comunitat escolar, perquè cadascú sàpia quina és la seua funció al mateix temps que descobreix la seua rellevància i la dels altres. Per a mi que el projecte presentat pel nou director haja segut acceptat i recolzat per tots és un clar signe de que aquest objectiu l’hem aconseguit. Els projectes presentat per la nova directiva milloraran notablement la qualitat de l’ensenyament al centre. Què és el més fàcil de la direcció? Organitzar les activitats acadèmiques i extraescolars: grups,

horaris, ... Què és el més difícil de la direcció? El que més energies gasta és prendre decisions que saps que poden afectar negativament a alguna persona. Per això resoldre els conflictes entre partícips de la comunitat escolar és l’acció que més a disgust es fa. És molt difícil ser just a l’hora de prendre decisions sobre qüestions disciplinàries. Quin és el millor record?

ROSA MARTINEZ NATALIA GRAU Alumnes de premsa. 2n

“La nova junta directiva de segur que no vos defraudarà”

N’hi ha més d’un. Són aquells moments en què he gaudit amb més intensitat de l’amistat de les persones amb qui convius bona part de la teua vida. En aquest institut he trobat moltes persones acollidores que m’han fet molt agradable la vida. A quin institut se’n va? En principi a l’IES Sant Vicent Ferrer de València on tinc la plaça definitiva. Però, si no dispose d’hores hauré de triar-ne un altre al més de juliol. Vaja on vaja, sols em dedicaré a donar classe i com a molt, seré tutor si cal. Qui serà el nou director? D. Eduardo, l’actual cap d’estudis. En el seu moment, va presentar un projecte molt interessant per a l’Institut. La nova junta directiva de segur que no vos defraudarà.

E n t r e v i s t a 23

“ El procés de la creació és molt interessant, això ho descobreixes quan

escrius ” Jazmina Hervàs i Clara Raga Alumnes de Premsa

Ramon Guillem és llicenciat en Geografia i Història i, actualment, treballa com a tècnic de biblioteca i arxius. La seua activitat se centra en la poesia, encara que ha començat també alguns projectes narratius. Ha publicat llibres de poemes com: D´un gran desig s´engendra, L´hivern remot, Les ombres seduïdes, Terra d´aigua, Solatge de sols i Maregassa, entre d´altres. Per aquests llibres ha rebut premis com l'Ausiàs March, l'Octubre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi de la Crítica Serra d'Or. La seva obra poètica ha estat antologada, entre d'altres, a Ser del segle (1989) i Camp de mines (1991), i ha estat traduïda al castellà, al gallec, al francés, a l'èuscar i al xinés. Dels llibres que ha escrit quin és el seu preferit? La veritat és que no tinc cap llibre que m’agrade més. Normalment, a l’autor, li agrada l’últim que ha escrit ; en el meu cas, el meu llibre preferit seria l’últim que és el que haveu llegit, però perquè és l’últim que s’ha publicat. Ara estic escrivint uns altres llibres. És com si a un pare li preguntaren quin és el seu fill preferit, segurament diria que tots ho són.

interessant, i això ho descobreixes quan escrius.

ta

A quina edat va començar a escriure? A veure, el primer llibre el vaig publicar als vint-i-un anys (l’escriví entre els dènou i els vint), però als quinze ja comencí. De xicotet, crec que també escrivia alguna cosa. L’altre dia em trobí papers per casa. Però a prendre-m´ho seriosament, això que dius vaig a ser escriptor,em passà pel cap quan tenia dènou anys. No li haguera agradat treballar d’una altra cosa? És que ja treballe en altra cosa. Però, a banda de la biblioteca, treballa en alguna cosa més? No, que va! Vaig tindre l´oportunitat, perquè vaig fer la carrera de Geografia i Història, i

mbé de Valencià, per tal d´impartir classes o alguna cosa semblant, però no [ho vaig fer] perquè el que jo volia era escriure i els xiquets donen molta feina, no sols per les classes, sinó també perquè has de preparar i corregir exàmens i, a mi, com que m´agrada la biblioteca i estar entre llibres, vaig decidir ser bibliotecari.

Per què va decidir dedicar-se al món de l’escriptura? Perquè m’agradava. Aquesta és la vertadera resposta. En què s’inspira per a escriure els seus llibres? Doncs, depén. Sempre depén del lloc i del moment; pot ser qualsevol cosa [allò que m´inspire a escriure algun text], la poesia, de vegades és una cosa que veus per la vida, que t’atrau. Ara, per exemple, estem en una plaça i veus els xiquets jugar i se t´ocorre [expressar] una idea sobre els xiquets jugant, i escrius això ; una novel·la, en canvi, és una altra cosa. Depén del tema. Per què li agrada escriure? No sé, és com si a un li preguntaren per què t´agrada el gelat de xocolata? Segurament et dirà: “No sé per què m’agrada”. Si ens preguntàrem el motiu pel qual una persona s´enamora d´una altra, [segurament la persona enamorada] començaria a dir moltes coses que en realitat no sabria explicar. El motiu és perquè t´agrada, i ho fas perquè et trobes agust fent-ho. Perquè el procés de la creació és molt

Ramón Guillem Escriptor

R e p o r t a t g e 24

SETMANA CULTURAL

Jonathan Gazquez Ariste

El darrers dies 2, 3 i 4 d’abril es va celebrar la setmana cultural a l’IES Massanassa , on els alumnes varen respondre molt bé a la proposta dels professors de fer tallers escollits per l´alumnat. No obstant, no tot va ser un èxit, ja que, donada l’abundància d’alumnes en alguns tallers i la poca participació en d´altres, els professors varen haver de prendre mesures per tal de pal·liar aquesta situació. Una de les mesures preses fou la ubicació d’alumnes que no havien escollit certs tallers en aquestos, per tal d´equilibrar la situació. Aquesta mesura va crear un descontentament entre els alumnes que hi foren inscrits de forma involuntària. En un dels tallers en què es va poder veure aquesta situació d’insatisfacció va ser al taller de “Memoria”, on, segons fonts d’aquesta revista, varen assistir alumnes que no havien escollit aquest taller, encara que cal afirmar que

també comentaren que el director del centre va fer que no els resultara tan avorrit com es pensava que anava a ser. Sobre els altres tallers, cal dir que també foren prou divertits i interessants, com, per exemple, el d´escacs, en el qual varen participar bons jugadors i va resultar molt entretingut. Per la vesprada, varen tindre lloc els primers partits de futbol i de voleibol, als quals va assistir una gran quantitat de públic. Els participants varen respondre molt bé a les expectatives d´aquest, així com també cal remarcar que es van acomplir les previsions que s´havien fet sobre la bona i la gran assistència que s’esperava i també sobre la notable actuació dels equips participants. El dimarts es varen fer les excursions, una de les quals va ser la del jardí botànic, que va ser prou amena, tot i que cal dir que també es va fer prou esgotadora per l’excessiva calor, ja que els alumnes varen estar dues hores i mitja caminant i veient “plantetes” i, a més a més, no varen poder menjar fins a les 14.30 hores de la vesprada. El dimecres varen tindre lloc les grans finals en què es va proclamar campió de voleibol i futbol l’equip “Joga Bonito”, guanyant, en ambdós esports, als alumnes de batxillerat. L’entrega de premis es va fer a l’aula d’usos múltiples.

Els professors Xavier i Juanjo jugant a scacs

R e p o r t a t g e 25

TORNEIG PRO EVOLUTION SOCCER 6

Gran torneig de futbol de play station a l´ IES Massanassa

Iván Esquinas Martínez. Alumne de premsa de 4t d´ESO. El dilluns 2 d´abril, es va disputar a l´aula de música un torneig del videojoc de la play station 2 pro evolution soccer 6. Els alumnes de 1r de batxillerat, seguint les indicacions de Juanjo, professor de música de l´IES Massanassa i responsable d´aquest taller, varen fer una taula de classificació en grups on es recollien els resultats, de manera que, a mesura que anava avantçant la prova, els participants anaven sent eliminats fins arribar als dos únics guanyadors del torneig. Així varen fer durant tot el concurs fins que van arribar a l´esperada final. Durant tot el torneig els concursants van viure partits molt interessants i disputats. La tensió fou tan intensa que va haver més d´un ensurt per part d´algun dels participants en veure, per exemple, com els marcaven més d´un gol inesperat, o com, en més d´una ocasió d´indiscutible situació de gol a la porteria contrària, el davanter acabava llançant el baló fora del camp. També cal destacar els moments de gran tensió que hi tingueren lloc quan algun dels jugadors fou penalitzat per l´àrbitre amb una tarjeta groga o roja. Al llarg de tot el torneig s´hi van anar eliminant participants, fins arribar-hi a la final, en què Adrian Marin (Potter) i Jose Dolz (Jose Jordan) van haver de veure´s les cares en aquesta última fase del torneig. La final va començar amb un gol prematur, per part de Jose Dolz, fet

que semblava anunciar qui anava a ser el guanyador. Tanmateix, aquesta es va resoldre amb un acabament sorprenent, donat que Adrian va guanyar el torneig amb cinc gols que va marcar a l´equip contrari, que sols en va aconseguir dos.

En general, el desenvolupament de la final fou tranquil i divertit, malgrat l´incident anecdòtic que hi tingué lloc per la broma d´un dels alumnes assistents al torneig, al qual se li ocorregué la divertida idea de jugar amb un extintor que acabà trencant-se sense greus repercussions per al desenvolupament de la gran final del pro evolution soccer 6.

R e p o r t a t g e 26

EL CANVI CLIMÀTIC: UN PROBLEMA DE LA HUMANITAT

Sofia Sancayetano i Josué Beitia. 2n B

¿Qué és el canví climátic? Es diu canvi climàtic a la variació global del clima de la Terra. La Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climátic utilitza el terme canvi climàtic només per a referir-se al canvi provocat per l’acció humana: Per 'canvi climàtic' s’entén el canvi de clima a-tribuit directament o indirecta a l’activitat humana què està alterant greument la composició de l’atmosfera. ¿Què està succeint? En les últimes dècades s’està produint un augment important del nivell de CO2 en la atmosfera. Aquest augment esta produit, principalment, per la crema de combusti-bles fòssils (petroli, carbó) en la indústria i en l’ús dels automòbils. Els registres efectu-ats en les diferents estacions meteorolò-giques del món al llarg dels darrers 40 o 50 anys indiquen que la temperatura mitja-na del planeta està augmentant. Els últims 10 anys han estat els més calorosos des que es realitzen registres, i els científics preve-uen que en un futur pròxim la temperatura continuarà pujant.

Quines conseqüències tindrà el canvi climàtic: Les conseqüències derivades del canvi climàtic són múltiples i afectarán a les dife-rents zones de la terra de manera distinta. No obstant, podem apuntar ací algunes de les principals: • Augment significatiu (entre 3 i 5 graus

centígrads) de la temperatura de la Ter-ra.

• Desgel d’una part important dels pols i de les grans glaceres de les munta-nyes.

• Augment del nivell del mar i inundació de las zones costaneres.

• Necessitat d’efectuar trasllats massius de població de les zones inundades a altres llocs més elevats (pensem que una part important de la població de

El desgel de les grans glaceres és un fet indiscutible

R e p o r t a t g e 27 • zones tan poblades com l’Índia, Bangla

Desh o les illes del Pacífic viuen en re-gions molt poc elevades respecte del nivell de mar).

• Disminució de les pluges amb el con-següent increment de l’aridesa del ter-reny en alguns llocs (península Ibèrica, per exemple), i increment dels huracans i tornats, juntament amb pluges torren-cials en altres.

¿Què podem fer? • Canviar bombetes tradicionals per les

compactes fluorescents, què consumei-xen un 60% menys d’electricitat que una bombeta tradicional. Aquesta me-sura reduiria l’emissió de 140 kg de CO2 a l’any per persona.

• Utilitzar menys l’automòbil privat. És mi-llor caminar, anar en bicicleta,compartir el cotxe i utilitzar el transport públic. Una disminució de l’ús del cotxe de 15 quilòmetres setmanals estalviaria l’emissió de 230 kg de CO2 per any .

• Millorar el motors dels cotxes per a que contaminen menys.

• Apagar els llums quan no siga neces-sari. D’aquesta manera estalviem di-ners i evitem que les empreses elèctri-ques contaminen tant.

• Posar el termòstat de la calefacció i de l’aire condicionat amb dos graus menys en hivern i dos graus més en estiu. Així reduïm el consum energètic

• Comprar productes de paper reciclat. La fabricació de paper reciclat consu-meix entre un 70% i un 90% menys d’energia i evita que continue la desfo-restació mundial.

• Revisar setmanalment la pressió dels neumàtics. Unflar-los correctament mi-llora la taxa de consum de combustible en més del 3%. Cada litre de gasolina estalviat evita l’emissió de tres quilos de CO2 a l’atmosfera.

Sabies que: • L’emissió de CO2 per persona i

any en Espanya és de 9.000 qui-los.

• El 35% de l’emissió de CO2 en Espanya està produïda per les centrals elèctriques.

• El 30% de l’emissió de CO2 la produeixen els automòbils.

• Espanya contamina un 40% mes del que s’havia compromès fa 8 anys (protocol de Kioto)

Relació entre la concentració de CO2 en l’atmosfera i l’increment de la temperatura al llarg dels darrers 1000 anys