Família Escola Acció Compartida 2012-2013

1

62Una manera de ser?Insatisfets o propositius,

Inspirant llàstima o fent-nos responsables

Rondinaires o crítics

2

Sembla que vivim instal·lats en el “rondinisme”

3

A casa som molt de rondinar i queixar-nos,

ara que hi penso!

Tampoc no n’hi ha per tant…

Feu una prova: escolteu algun fragment de les converses que es poden escoltar tot anat en transport públic o en situacions similars.

Sembla com si tothom estigués queixós, disgustat, enfadat, ....

4

http://www.youtube.com/watch?v=KHi2dxSf9hw(els nens fan el que veuen fer als adults)

http://www.youtube.com/watch?v=KHi2dxSf9hw(els nens fan el que veuen fer als adults)

El que vivim quotidianament EDUCA!!!

Els nostres fills fan allò que ens veuen fer.

Tant en positiu com en negatiu!

http://www.youtube.com/watch?v=1jSk7onPXm0(Haz que vean lo mejor de ti)

http://www.youtube.com/watch?v=1jSk7onPXm0(Haz que vean lo mejor de ti)

http://youtu.be/9D1IeiR_ZWY(Actitud. Lo mejor de la vida)

http://youtu.be/9D1IeiR_ZWY(Actitud. Lo mejor de la vida)

La nostra manera de FER amb els nostres fills els EDUCA!

5

Els nostres fills /alumnes seran més o menys rondinaires, insatisfets,

inspiradors de llàstima en la mesura que aquestes conductes els “serveixin” per aconseguir reclamar la nostra atenció i

satisfer els seus desitjos.

Quina imatge es van formant de sí mateixos, però!!!!

6

“Si segueixes fent el que has fet fins ara, seguiràs

obtenint el que has obtingut fins ara. Per aconseguir quelcom diferent cal que facis

coses diferents”Albert Einstein

Calen canvis!

No hi ha una fórmula màgica,

però sí una actitud:

CAL SER PROACTIUS!!!

62Però què podem fer de diferent?

8

Sovint pares i docents actuem reactivament arran del que fa el nostre fill/alumne.

Per ser més proactius cal:• Tenir clars alguns límits

• No reaccionar precipitadament

• Ser empàtics amb els fills /alumnes

• Actuar anticipant-nos a algunes situacions

Anticipar-nos:

http://youtu.be/RdaNMDMu6xU (ranitas)

http://youtu.be/RdaNMDMu6xU (ranitas)

Ells, en ocasions, també saben anar per davant nostre. http://www.youtube.com/watch?v=bafLf5MBtgI

10

Aquest és el nostre “paper” en l’educació... I sempre és millor que queixar-nos i rondinar!!!!

Això no és gens fàcil!

Cal molta serenitat i energia per tractar els fills en algunes situacions!

11

Desenvolupar el sentit crític alhora que la responsabilitat personal i col·lectiva per millorar el nostre entorn és una part

important de l’educació.

Si no podem modificar les injustícies, sí que podem entendre i estimar els

qui les pateixen!

12

Potser no podem canviar la nostra manera de SER, ni la dels nostres fills,

però sí que podem canviar la nostra manera de FER, de relacionar-nos amb

els altres...

13

Buffff! Ja estem com sempre: la feina és per a nosaltres, els pares i docents!

Si la societat fos d’una altra manera... Sols no ho

podem fer tot!

M’ha semblat sentir algú queixant-se?

Alguna lamentació, potser?

Nooo I ara !!!

Però de quines tasques parlem? Fem-ne una llista!

Parlem de fer-los responsables

Vestir-se, parar taula, endreçar les joguines, dur la roba bruta a la rentadora, fer la llista d’anar a comprar, regar les plantes, fer-se el llit…

I a mida que se’n vagi fent responsable assolirà major AUTOESTIMA! Un infant amb una autoestima adequada és un infant que no té tants motius per rondinar i encara el dia amb una altra actitud.

Responsables, de què?

Hem de valorar i donar suport als seus progressos, a les seves qualitats i destreses.

Cal valorar actuacions concretes i com més immediatament millor. Dient-li:

“He vist que has fet……….. i m’ha agradat molt. En comptes d’expressions genèriques del tipus: ets molt bo,

o t’has portat molt bé.Serà eficaç fer-los una reflexió a posteriori del tipus:“te’n recordes ahir que…” tot fent-los evident que recordem

la seva millora i ens recomforta.

I quan millori...

- Fer-los saber que els estimem de manera incondicional- Expressar-los el nostre amor de forma clara i repetida- Evitar conductes agressives- Incloure en la vida quotidiana un grapat de feines que puguin fer per

ells mateixos- Donar-los la iniciativa (en tot el que puguem)- Mostrar interès pel que fan- Compartir interessos amb ells- Valorar els seus petits assoliments

Què hauríem de fer?

- Despreocupar-nos de les conseqüències del seus actes- Fer per ell el que pot fer per ell mateix- Ensenyar-li a fer quelcom que ho pugui aprendre per ell

mateix- Menysprear els seus avenços perquè els considerem

petits des de la nostra perspectiva d’adults- Pensar que les seves pors, problemes o desitjos no

tenen gaire importància

Què NO hauríem de fer?

19

Si algú encara pensa que hi ha més motius per queixar-se i rondinar que per estar esperançat i comprometre’s…Aquí teniu un estudi “estadístic” fet per una casa comercialque us pot fer canviar d'opinió...o d’estat d’ànim!

http://www.youtube.com/watch?v=LygzYFajC1Q

Propera trobada: 16 d’abril

16 d’abrilSopar solidari: 9 de maig

Properament, dins el 3r trimestre, xerrada “Educar en Valors” a càrrec de Juanjo Fernández.

Tots hi sou convidats!!!

Xerrada!!!