QUADERN • elpals.catl DIJOUS, 14 DE JULIOL DE 2016, NÚM. 1643

LLIBRES

El ·sr de Thomas Bernhard, petita novel-la plena de perfeccions

·Pleuuo 4

OPERA

Una flauta magica· mozartiana amb Buster Keaton i Dumbo

Co~rta ii'En Barcelona: Gura práctica de fa ciudad, de 1921, on els visitants gualten la ciutat dos del Tibidabo./ AHCB

Barcelona: el turisme com a excusa Fa un segle que la ciutat vol créixer a partir d'aquest sector, com mostra el !libre 'Destinació BCN'

Blanca Cia

A llotja"mem de prlmcrn categoría, O ,SO pessetcs: de segona, 0,25, 1 de tercera, 0.10. Bxempls de pagar

els turistes menors de lO anys, els agents comercials coJ.legiats, els viatjants de co­mer~. els obrers i els funcionaris". Era el projecte d'una taxa turística a la Barcelo­na de la República. -

Perque el1934 ja es vela amb claredat -que el turisme era una activitat que inte­ressava, i molt, a la capital catalana. No deixa de ser curlós que Barcelona hagi trlgat 78 anys a introduir la taxa turística, 1 no exempta de polemlca. En mi moment en que la pressló del turisme sobre la ciu­tat genera debat, mesures poli tiques i ma­lestar en molts barris que veuen com per­den ldentltat, la mirada retrospectiva que

fa el documental Déstinació BCN. Historia del turisme a la ciutat de Barcelona (Edito­rial Efadós) dóna les claus per en tendre el moment actual. l, de passada, desmuntar Idees de l'imaginari popular, com que els Jocs Olímplcs de 1992 van ser el detonant de la transformació de la clutat i de la seva projecció Internacional. "Si van tenir l'efecte que van tenlr va ser perque fela un segle que la clutat impulsava polítiques

per atraure visitants estrangers no només per raons econimiiques, sinó com asenyal d'identitat, una mena de patriotisme que va substituir el nacionalisme en les epo­ques de les dictadures. El turisme ha estat una excusa, el pretext per Impulsar Barce­lona", expllca l'antropologa Salda Palou, coordinadora delllibre on escriuen 16 au­tors, entre hlstoríadors, arquitectes, exre­gidors i periodistes. PAssA A LA .,le11oa 2

2.REPORTATGE

VE DE LA Plt.GINA 1

El llibre té !'origen en la tesi doctoral que va fer Palou, doctora en Antropología So­cial i Cultural perla Universitat de Barcelo­na, i que actualment desenvolupa la seva actlvitat docent a la Universitat de Girona. Aquest treball va ser el que li va valer obte­n ir el premi Ciutat de Barcelona d'Historia Agustí Duran el 2011. El més curlós és que a l'antropologa el turisme no la preocupa­va el més mínim i havia descarta! fer aques­ta assignatura quan va cursar els estudis universitaris. El 2004 va rebre una beca per fer la tesi doctoral: "Era l'any del Forum i era un moment de molt debat. Uns deien que Barcelona havia de maure el món i d'altres manifestaven clarament el rebuig a aquest discurs 1 al model que s'ha­via implanta!. Vaig pensar a indagar en el passat", comenta ara l'antropologa, que va tenir en l'Arxiu Historie de l'Ajuntament de Barcelona el seu gran aliat per buscar informació. Xavier Tarraubella, director de , 1' Arxiu Historie, va seguir de prop l'evolució de la tesi i va ser el promotor d'unesjomades tecniques sobre la historia del turisme, el 2014. Part deis treballs que es van presentar en aquelles sessions són els que han donat cos a Destinació BCN, amb un resultat esplendid de recopilació de fotografies i materials histories per part de la Casa de l'Ardiaca.

Al llarg de les pagines del llibre es van configuran! un seguit de qüestions, agents i fets que expliquen la historia del turisme de Barcelona. Aquests són alguns deis més destacats.

~ Un lnstrument polític L'arrencada d'una promoció turística plani­ficada l pensada de la ciutat !'impulsa el matelx Ajuntament de Barcelona el 1906 quan crea la Comissió d'At¡acció de Foras­ters i Turistes (CAFI). Problemes de pres­supostos van fer tanmateix que la comissió municipal desaparegués. En e:! seu !loe va nélxer, dos anys després, la Societat d'Atraccló de Forasters (SAF), que sempre va comptar amb subvencions de !'Ajunta· ment flns que es va dissoldre amb l'esclat de la Guerra Civjl. El seu primer presiden! va ser !'alcalde conservador Domingo J. Sanllehy, i a més d'altres membres del con­sistori, va aplegar empresaris del sector ho­teler i comerciants.

La promoció turística que va fer la SAF va anar més en 118. de Barcelona: Montserrat va ser un altre deis centres d'interes. "Preo­cupada per la imatge exterior d'Espanya, vista com un territori de bandolers, un pai­satge de panderetes dominat pe) fanatlsme rellgiós, la SAF es va esfor~ar a desmarcar Barcelona d'aquesta imatge, totpresentant-

la com·una ctutat industfial, cosmopolita i plenament europea", escriu alllibre Albert Blasco, doctor en Historia Contempcirania. Molt activa, el seu tnstrument de dlfusió principal va ser la revista Barcelona Atracció, que va ser dirigida pe[ popular es­crtptor Josep Maria Folch i Torres. Els que s'encarregaven de fer la propaganda turísti­ca eren els seus delegats, especialment a Espanya l també a tots els palsos i contl­nents on els catalans tenien fabriques, em­preses i oficines comercials. A més, convo-

caven conferencies i publicaven articles en dlaris i revistes. El 1921. la SAF tenia 255 delegats a Espanya, que Blasco assegura que van fer un treball desinteressat de "marcat caracter patriotic". A Barcelona. la seva oficina d'lnforrnació al turista era al número 30 de la rambla del Centre i, se­gens detalla Palou a la seva te si doctoral, el 1909 van atendre 319.675 viatgers. També va ser idea d'aquesta societat propasar Bar-

celona per acollir uns Jocs Olimpics el 1908. La proposta no va prosperar pero dóna una idea de !'empenta de la SAF.

En temps de la dictadura de Primo de Rivera es va crear una homologa de la SAF, el Patronal Nacional del Turisme (PNT), que, segons Blasco, tenia un perfil més balx que la lnstitució catalana. Queda bastant dar que el turisme no té ideologies ni co­lors polítics. Jnteressa a tots. El 1901, la Lllga Regionalista buscava la modemit­zació i va veure un filó en la promoció de

les visites d'estrangers. De fet, bona part deis grans quadres d'aquesta forrnació esta­ven dins !'estructura de la SAF, com ara Enrie Prat de la Riba i Francesc Cambó.

L'Exposició Universal de 1929 va situar Barcelona entre les ciutats del turisme mo­dero i europeu. Tres anys després, el1932, es va constituir la Federació de Turisme Catalano-Balear, i el matelx any va sorgir I'Organltzació Turística de Catalunya. Les

QUADERN Dijous, 14 de juliol del2016

estructures que reafirmaven que el turis­me era un instrument útil es van multipli· car i es va crear, per exemple, !'Oficina de Turisme de Catalunya (OTC), que es va en­carregar de publicar nombrases gules, car­tells i material de propaganda. Va ser el Patronal de Turisme de Catalunya, el1933, qui va dissenyar tota una bateria d'iniclati­ves encaminades a promocionar la clutat. com la celebració d'una Exposició Intema­clonal de Turisme. L'atquitecte Josep Lluis Sert va ser nomenat presiden! del Patronal t entre els vocals hi havia noms com Josep Suñol i Garriga (presiden! del Bar~a el 1935), Joaquim Folch i Torres (museoleg t historiador) i Joan Pich i Pon (alcalde de Barcelona també aquell any). Es va posar data a aquesta Exposició Internacional: el 15 de maig de 1934, i es va dotar amb una importan! partida economica de gairebé quatre milions de pessetes. Pero no es va arribar a celebrar, com tampoc va prospe­rar la introducció de la taxa turística. Des­prés, I'esclat de la Guerra Civil ho va paralit­zar tot ila postguerra va aparcar detinitiva­ment les iniciatives encaminades a promo· clonar Barcelona.

~ Medievalitzar el centre Barcelona no va ser destí deis viatgers el XIX: les elits que s'ho podien permetre "no trobaven atractius culturals signi!icatius, presents o antlcs", sosté Eduard Riu-Barre· ra al llibre. El santuari i la muntanya de Montserrat eren el més visitat. Van ser els enderrocs pera !'obertura de la Vi a Laieta­na el que va propiciar la creació d'una zona monumental, com les que tenien les ciu­tats europees en que es mirava Barcelona, especialment París. La medievalització del barrí de la Catedral -llavors en obres- va sorgir el 1908. Tota una operació de city· marketing, en paraules del doctor d'Historia de l'Art, Agustí Cócola. La quantl· tat de peces, fa~anes i materials antics deis enderrocs de la Vía Laietana es va anar acumulan! en magatzems municipals.

Josep Puig i Cadafalch va ser una de les veus que va apuntar que amb els ender­rocs es podria millorar la part més antlga de la ciutat, al voltant de la Catedral. El 1927, es van comen~ar les obres en el perí­metre: la Casa deis Canonges -al Palau de la Generalitat-, la pla~a del Rei, el Palau Reial, les muralles romanes i el Palau Epis· copa! . Cócola destaca en el llibre una de les operacions: "A la pla~a de Sant Fellp Neri s'hi van traslladar dues fa~anes del segle XVI que havien estat desmuntades amb l'obertura de la Via Laietana". El pont neogotlc del carrer del Bisbe que unélx la Casa deis Canonges i el Palau de la Genera· litat -que provoca veritables coHapses de

QUADERN Dijous, 14 de juliol del2016

turistes fent fotos al carrer del Bisbe- va ser ideat per l'arquitecte Joan Rubió l Be U­ver.

I:arquitecte en cap de I'Ajuntament de Barcelona, Adolf Florensa, que va dirigir tates les intervencions, va escriure: "Aques­ta quantitat de monuments, en un espai tan restringit, dóna com a resulta! un am­bient d'una densitat historica i emocional tremenda, que esglaia el visltant sensible i li produeix impressions inoblidables". L'operació del barri Gotic també va servir, de passada, de "neteja social" i els "pobres" van ser despla~ats. Una operació d'"espon­jamenf' que decades després s'ha repetit a Ciutat Vello, amb !'obertura de Santa Cate­rina o de la rambla del Raval.

11> Hotels, gules 1 pbinols La Guia deis Forasters a Barcelona de 1842 detallava el registre de 23 fondes que s'agrupaven a prop del Pla de Palau, Jlavors centre comercial de la ciutat. L'enderroca­ment de les m u ralles i la consolidació de la Rambla va propiciar !'obertura de fondes de luxe, com ara la Fonda Oriente, la Cua­tro Naciones, la Fonda España o la Fonda Falcón, que es va situar a la pla~a del Tea-

La tasca de la Socletat d'Atracció de Forasters (a sota, un passi fet per ells cap al 19zo 1. a (»esquerra, la portada de la seva revista Barcelona Atracción, amb turistas francesas davant la seva seu) va ser cabdal per llan-rar el turlsme a Barcelona, la qual es volia comparar com a destlnació amb Parrs, tal com mostra un cartell de 1906 (eoquerra). La nova voluntat anava acompanyada, per una banda, d'una nombrosa publicació de gules ( com aquesta de •9•4) i per una política de construcci6 de gn.ns hotels que es vana que fossln homologables amb els més luxosos d'Europa, com pot exempllficar la publicitat del llan~ament del Bristol el 1918, on, a banda de posar el nombre de banys, afegeix que hl havia telitfon interurba a tates les habitacions. Era el primer d'Espanya que en tenia, deien. Passada la Guerra Civil, el franquisme aprofita qualsevol gran esdevenlment, com l'organltzacló • deis Jocs de la Medlterr21nia de 1955, par vondre Jnte.rnaclon•Jmot 11 ciutat, 1 AHCB 1 BNC

ta: "Hotel de primer ordre. Tot Confort Mo­dern. 130 habitacions amb 200 llits i 80 cambres de bany. Primera casa a Espanya que té telefon interurba a tates les habita­cions". Aquest era el cartell publicltari de !'Hotel Bristol, que es va inaugurar el1918 a la pla~a de Catalunya.

Ressegulnt l'evolució de les gules de Bar­celona també es nota ('impacte del viatger. Les primera que va editar l'Ajuntament va ser ell821, pero no va ser fins el!847, amb la Guía-Cicerone de Barcelona, ó sea, viajes por la ciudad, d'Antoni de Bofarull, quan es van comen~ar a introduir informacions d'interes peral viatger, com ara la ubicació de les fondes l restaurants i horaris l tarifes de transport. L'evolució tant de les gules com de la cartografía inostra, un cop més, la imitació d'aquest material respecte de l'utllitzat en capitals europees que porta­ven molt d'avantatge a Barcelona, i també que s'opta pel pla monumental.

1 que s'lndicava en aquests pliu¡ols i gules als anys vint del segle passat? Sor­pren veure que les coses no han canviat tant la Sagrada Familia, el pare Güell, el laberint d'Horta, el barri de I'Eixample, la Barceloneta o el barri Gotic, "llavors de no-

para t. .

mita d• lo• ~ ........ ., e ltlo• ••• --.111• ~ ..

B~IICID.ORA

,~,..r. ....... lll•........, • •-• :: ,, .... , •:lofllolln

tre. El pas del concepte de fonda al d'hotel es va produir a partir de la decada deis vuitanta del XJX. 1 va ser la celebració de I'Exposició Universal de 1888 el que va pro­piciar el primer desenvolupament hoteler de la ciutat, preclsament en la confluencia de la vella Barcelona emmurallada i lá que ja s'estenia per I'Eixample. Els tres hotels que representen el canvi de plantejament, segons destaquen Maribel Reselló 1 Pame­la Valdívia a Destinació BCN, són el Gran Hotel Continental (1892), el Gran Hotel Am­bos Mundos (1893) i el Gran Hotel Colón (1902). La publlcitat deis hotels era explíci-

---~-..,.

minada Barcelona Medieval", subratlla Blasco en un deis capítols. L'excursió a Montserrat era una proposta que no solia fallar. L'explotació actual de la lmatge del Modemisme -la casa Batlló, la Pedrera, el Palau de la Música o el reclnte de Sant Pau- és relativament recent. De fet, els anys de !'alcalde José María de Porcioles (1957-1973) van ser de condemna a la pique­ta per a molts edificis modern!stes. Una altra dada que situa Barcelona al capda­vant del turisme des del segle passat: el 1910 es va crear la primera agencia de viat­ges d'Espanya, amb Viatges Marsans.

REPORTATGE. 3

Fer "barcelonisme" B. C.

E n plena poS(gucrra, en una 13ar· ce lona grisa !Industrial, el re¡¡! m franquista va veure en el turlsme

un lnstrument de promocló economica 1 un "aparen propagandístic". El1941 va crear !aJunta Provincial de Turisme de Barcelona, que va perviure ñns a 1960. Va publicitar una imatge estereotipada de la ciutat, amb abundants elements folklorics. Els missatges de la Direcció General de Promoció del Turisme que felen referencia a Barcelona deien co­ses com aquesta: "Qualsevol diumenge, al matí o a la tarda, en qualsevol pla~a o pare, es veuen arribar apressats els dan­salres amb un petit embolcall que conté les espardenyes. Se les calcen, i imme­diatament formen una rotllana i, aga­fats de les mans, es lliuren solemnes i reconcentrats a una dansa, la sardana, que passa per ser l'expressió plastica del geni catala".

Va ser !'epoca del "barcelonisme", en paraules del periodista i historiador

Ja'ume Fabre, que en un deis capítols de Destinació BCN defineix com a tal el que es va fer a Barcelona durant la postguer­ra en substitucló del catalanisme "per la persecució neurótica del franquisme a tot el que sonés a catala". Defensa Fa­bre que aquest barcelonlsme va ser el que va reivindicar el patrimonl artístic i arquitectonic de la ciutat. El tancament que va imposar la dictadura va trabar en el Congrés Eucatistlc de 1952 una via d'obertura for~ada a Barcelona, que havia d'acollir milers de visltants.

Una vegada més, com en les exposi­cions universal i internacional, es va 1m­posar una transformacló urbana: si el 1888 va ser el pare de la Clutadella 1 el 1929, Montjulc, el1952 va ser la del ma­teix barri del Congrés, a més de l'ende­rroc de les barraques a banda i banda de la Diagonal i una infraestructura fo­namental: l'aeroport del Prat. Tres anys més tard, ell955, Barcelona feia un salt quantitatiu com a ciutat turística amb l'organització deis Jocs de la Medi­terr1mia.

José María de Porcioles va ser molt conscient de la conveniencia d'atraure visltants a Barcelona. Explica Fabre que, per exemple, el longeu alcalde va ser habil en la promoció cultural: "La política de Porcioles de fer servir cata­lans universals per promocionar Barce­lona va donar bons resultats". Els ele-

glts van ser tres: Dalí, Miró i Picasso. El museu que porta el nom d'aquest últim va obrir el1963, i uns anys més tard, el 1975, va néixer la Fundació Miró.

Pero si d'alguna cosa va ser promo­tor Porcioles va ser de l'organització de congressos: "Barcelona, ciutat de fires i congressos", va ser, de fet, una de les marques de la capital catalana. 1 ho va arribar a ser tant que el 1972 va ser líder d'aquestes cites. Animat amb aquest exit, el discutit alcalde va impul­sar a la recta final del seu manda! la realització d'una Exposició Internacio­nal ell982, que es considera embrió de la Idea d'organit'Zar la cita olímpica 10 anys després, i amb ella una altra de les grans transformacions que ha viscnt lA capital catalana: !'obertura de la ciutat al mar, la Vila Olímpica, l'anella olímpi­ca, un nou barri a la Vall d'Hebron i importants infraestructurcs viaries. Un cop més, la celebració d'un esdeveni­ment de calibre com uns Jocs OHm­pies va contribuir a consolidar aquest barcelonisme.

Enrie Truñó, una de les persones més involucrades en la celebració d'aquests Jocs, explica en elllibre que la cita va servir per fer realitat un som­ni: "Modernitzar i presentar una nova imatge de Barcelona al món". A partir d'aquí, el turisme es va convertir en un sector economic puixant fins a repre­sentar més del14% del PIB de la ciutat.

Pero aquest pes té el seu costal fose: una pressió de milions de visitants, gai­rebé nou l'any passat, sobre una ciutat ja densa. Les dues últimes mirades so­bre el fenomen del turisine que cont~ Destina ció BCN destaquen aquesta altra cara de la moneda: els costos excessius que ha suposat el fenomen des de l'inici d'aquest segle, amb un model de desen­volupament de baixa qualitat, sens dub­te molt allunyat de les idees que li van donar la primera empenta fa 100 anys. La periodista Patricia Gabancho, per exemple, critica la pressló excessiva so­bre el centre de la ciutat, la clonació deis centres histories i una prosperitat mal repartida: "No és cert que Barcelo­na aposti per ser una ciutat de coneixe­ment, talent i innovació: és una ciutat que d'una manera constan! s'estil ve­nent al turisme". Una sensació sem­blant té l'escriptor Jaume Subirana: "Barcelona ha passat en trenta anys de viure per ser ensenyada a viure de ser ensenyada".