ÈPOCA IV-N.5 94-NOV. 94EXTRA ELECCIONS SINDICALS

Fet amb paper reciclat

Edita: STEPVDirector: JoanBlanco Paz.Coordinació:Vicent EsteveMontalvàAdministració,

redacció i publicitat: Avgda. Pius Xli,1, esc. 3-8. 46009 València.Tel. 348 66 99. Fax: 348 53 48Imprimeix: BC Artés Gràficas, S. A.Cambrils, 8. Tel. 365 04 50Depòsit legal: V-1.454-1981.

QUADERNS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀCompanera / companero:Dentro de ÍÍÍÏGS días, el próximo 1 de cliciembre. tendràsocasión de pronunciartc, con tu voto, por un proycctoeducativa y por un modelo sindical.En primer litgar, queremos animaríe u participar. Se eligenrepresenlanles para las Junlas de Personal de àmbitoprovincial. Los sindicalos que obtengan el 10% de losdelegades y delegadas de Alacant, Castelló y Valènciaestaran presentes en la Mesa Sectorial.La experiència de las Junlas de Personal nos demuestra quese ba de hacer un gran esfuerzo para impulsar su papel,para que el profesorado se reconozca representació, Unamayoría amplia de nuestra organización es decisiva paraque funcionen realmente. Donde los ST£s tenemos lamayoría absoluta, como en Canarias, la situación de lanegociación, participación y condiciones de trabajo es muydíferente.

QUÈ MODELO DE ELECCIONES

lïste modelo no es el nueslro. Siempre bemos deferidido laelección por centro. Però la Administración, con laaceptación de algunos sindicatos, disenó, el ano 87, estesistema, porprowncias. La Ley de Órganos de Representación(LOR), del ano 87. se ba modificado este verano con unpacto entre IIGT, CC OOy el (ïobiemo, ratijicado mas íardepor el Parlamento, para endurecer, un poco mas, lascondiciones de representatividad del resto de organizacionessindicales y favorecer las que, por ley, ya han sidodeclaradas mas represaníativas, para que lo sean siempre,independientemente del resultado de las clcccioncs.

BNSEftANZA Y FUNCIÓN PÚBLICA

las elecciones de àmbito provincial sujjonen c/ue, a pesar deser el profesorado el grupo funcionarial mas numeroso,eligen menos delegacïos y delegadas. Así, mienlras que ensanidad bay 21 àreas de salud cort sus respectivasJuntas dePersonal, nosotros tenemos 3, itnü por provincià. Us decir,mientras que, un delegado/delegada de la ensenanza cuestamos de 250 votos, en algunas àreas de salud cuesta 8 votos.Así se desvirtua deforma clara la uoht.nlnd de! projesorado yse le discrimina en la Mesa General de ki l'itación l'ública,porque en definitiva cuentan la caníídad de delegados ydelegadas y no los votos que representan. Es por eso que,frecuentemente, los Acuerdos que se ban pactada ert la Mesade la Función Pública nos ban discriminada. Si estamosdesbomologados as porque algunos sindicatos y laAdministración ban llegado a Acuerdos retributivos que bandejadofuera la ensenanza.

ANTE LA RECONVERSIÓN, POR UNA NEGOCIACIÓNGLOBAL

La postura de la Confederació)! de S'IES, anle elproceso deimpíantación de la LOC-Sti, ba sido la de exigir unancgociacitín glol>al /Vo bcmos aceptado la parcializaciónde la negociación porque queremos que el resuilado final seaun n nevo sis/ema educalit'o claramenle progresisla. En esla linea, bemos inteiitado llegar a actierdos y aPlataformas llnilariascon lodas las orgauizaciones sindicales del secior.Por ello la Confederación de .S'VKv presento, c-l curso pasado, la campana "A/V/'H IA 1-tl·lCONVF.RSlON EN ÍAENSENANZA, POR UNA NEGOCIACIÓN GLOBAL ". con el objetwo de intentar desbloquear la actual situación.la pn>puijsta la bacemos al conjunto de oi~ganizacioncs sindicales y a la Conninidad l'diicaliïxi para in/cniarconseguir una me/or correlación defuerzas de cara a la impl&nt&ción de la LOd'SIÍ. Ypropondremos med'uL·.isde moinlización en caso de que no se aborde el proceso de negociación desde laglobalidad.En el País Valenciano la silnación de la -negociacióti ba estado condicionada:

Porlosaciterdosfinnadosen Madrid por algunos sindicatos (sexenios).- l'or oi ros acucrdos o normas del MI-.C que se aplican directamente, sin mas (condición de catedràtica,modifïcacíón de. los concursos de irasL·idos, adquisició)! de uuevas especíalidades...).- Por los sucesiï-'os cambios de los equípos de direccíón de la Conselleria de liducacíón. Desde la apmbación dela LOCSI'. bü babido Ires Consellers: Antoni fccarré, Andreu López y Joan Romero, l/nos por olms, los grandeslemas para el desurrollo de In /.OG'.SVF en el País Valenciano: Mapa Escolar, presnpneslos jmra educación,planificación lingüística, planlillas y calalogación de los centros de primària y secundaria, planes deformación permanenle, adscripción delpmfesomdo, reglamento organico de cenlros de secundaria... no seban negociació, y en la mayoría de los casos se desconocen los pnjyectos de la Conselleria.Solo se ba negociado temas parclaies, cou algunos de los citales el S'I'iïPV està de acuerdo, como el deprofesorado inlerino C!993), que consiguió el manlenírnienlo de las actnales bolsas de trabajo (solo seinatUieneii en Canarias y en el País Valenciano), o el acnerdo sobre fondos socia/es (julio 94), por el cual kiAïlininistración se comprometé a^ct'Uiïientarki partida presiipiiestaria por este concepto, o L·iLeydekiEPA...

CON TUFUERZsl, HAYOTRA SALIDA

Esle es el lema de nuestra campana, pern nuestro trabajo comenzó el dia siguierite de laspasadas elecciones.ÍM negociación de esle ano y de los próximos cursos es muy impoitante. lïstà casi todo por decidir, tanto en loque respecta a la mejora de la calidad de ta ensenanza como a las condiciones de trabajo del pmfesorado. Ypor eso son imporlanles las elecciones sindicales, Ks posible camhiar L·i dinàmica, l·lay olra salida. El STEPV(Confederación de STf?s) inlervendrà con la fuerza del projesorado en la línea de consegnír planiillcissnficienlespara poder bacer todas las lareaspropías de los erisefianíes, lectivasy no lectivas, por un cambio dela jornada que Íntegre lambién la formación en el cenlro, para acercar las condiciones de. Irabajo yrc'tribuciones de todo el profesorado, sin jerarquizaciones: para que los centros se gestionen desde laparticipación y la democràcia; pam que el valenciano, sin crispaciones, ocupe el lugar que ie correspondecomo lengua de ensenanza; para ifiie la Rscuela Pública ganeprestigio y se manlenga como una conquistafundümeiila! de lasclases populares.Pum llei'ar adelante esle Irabajo el S'I'h'PV (Confederación de S'IÏ'-S) necesila la fuerza del projesorado, aboracon el L'oioy simtpre con la participación. Durante cuatro anos hemos p&dido tu participación; abora pedimostu voto. Los S'iUs úrncamenle dependemos de los volus, no lenemos garantizada mas represcntatividad que laque nos oíorgne el profesorado. Los sindicatos sonfuertes si tienen el apoyo de los traliajadores y Imbajadoras,y ço//sigueu, si is reit'indicaciones sí esle apoyo se manifiesla en la participación, en la accíón.Shi el projesorado >io babrà Reforma Progresísla ni Esciieta Pública de Calidad.Nos jugamos mucbo.Tu decides.

Companya / company:Dins d'uns dies, el proper I de desembre, tindràs ocasió

de pronunciar-te amb el teu uol per un projecte educatiu iper un model sindical.

En primer lloc, volem animar-te a participar. Es trienrepresentants per a les Juntes de Persona! d'àmbit provin-cial. Els sindicals que obtingueu el 10% de les delegades ídelegats d'Alacant, Castelló i València estaran presents a laMesa Sectorial.

L'cxperièiicia de les Juntes de Personal ens demostra ques'ba de fer un gran esforç per impulsar el seu paper, per aque el professorat s'bi reconega representat. Una majoriaampla de la nostra organització és decisiva per a qi·ie fun-cionen realment. On els SÏÏï tenim majoria absoluta, casde Canàries, la situació de la negociació, participació Í con-dicions de treball és molt diferent.

QUIN MODEL D'ELECCIONSAquest model no és el nostre. Sempre hem defensat l'elec-

ció per centre, Però l'Administració, amb l'acceptaciód'alguns sindicats, va dissenyar, l'any 1987, aquest sistema,per províncies. La Llei d'Òrgans de. Representació (LOR), del'any 1987, s'ba modificat aquest estiu amb impacte entreUGT, CC OO i el Govern, ratifica! més tard al Parlament,per a endurir, un poc més, les condicions de representativi-tat de la resta d'organitzacions sindicals i afavorir les que,per llei, ja ban estat declarades més representatives, per tal(jtte bo signen sempre, independentment de! resultat de leseleccions.

ENSENYAMENT IEUNCIÓ PÚBLICA

Les eleccions d'àmbit provincial suposen que, malgrat serels ensenyants el grup funcionaria! més nombrós, triemmenys delegades i delegats. Així, mentre que a Sanitat hi ha21 àrees de salut amb les respectives funtes de Personal,nosaltres en tenim 3, una per província. És a dir, mentre undelegat/delegada de l'ensenyament costa més de 250 uvls,en algunes àrees de salut sols costa 8 vots. Així es desvirtuadeforma clara la voluntat del professorat i se'l discrimina ala Mesa General de la- Funció I^blica, perquè a la fi comp-ten la quantitat de delegats i delegades i no els l'ots querepresenten. lis per açò que, freqüentment, e/s Acords ques han pactat a la Mesa de la Funció Pública ens ban discri-mina!. Si estem desbomologats és perquè alguns sindicats il'Administració ban arriba! a acords retríbutius que bandeixat fora l'ensenyament.

DAVANT LA RECONVERSIÓ, PER UNA NEGOCIACIÓGLOBAL

La postura de la Confederació d'SIES, davant del procésd'implantació de la I.OGSE, 'ba estat la de demanar unanegociació global. No hem acceptat la parcialització de lanegociació perquè volem que el resultat final siga un nousistema educatiu clarament progivssisla. I in aquesta línia,hem. intentat arribar a acords i a Plataformes íhülàriesamb Iotes les organitzacions sindicals del sec/or.

És per això que la Confederació d'STKS va presentar, el curs passat, la campanya: "l)A VAiVf LARECONVERSIÓ A L'ttNSENYAMtïNT, PUR UNA NEGOCIACIÓ GLOBAL", amb l'objectiu d'intentar desblo-quejar l'actual situació. La proposta la fem al conjunt de les organitzacions sindicals i a la Comunitatliducativa per tal de intentar aconseguir una millor coirelació de forces de cara a la implantació de laLOGSI'.. ! proposarem mesures de mobilització en cas que no s'aborde des de la globalti&í t'l pit>a>s de•negociació.

Al País Valencià la siluació de la negociació ba estat condicionada:- Pels acords signats a Madrid per alguns sindicats (sexennis).- Per altres acords o normes del MF.C que s'apliquen directament, sense més (condició de catedràtic,

modificació dels concursos de trasllats, adquisició de noves especialitats...).- l'els successius canvis dels equips de direcció de la Conselleria d'Educació. Des de l'aprovació de la

LOd'SIi ba bagut tres Consellers: Antoni l'scan-è, Andreu López i Joan Romero. Uns per altres, els granstemes per al desplegament de la. I.OCSli en el País Valencià: Mapa l'scolar, pressupostos per a educació,planificació lingüística, plantilles i catalogació dels centres de primària i secundària, plans deformaciópermanent., adscripció del professoral, reglament, orgànic de centres de secundària... itos'ban negocia!, ien la majoria de casos es desconeixen els projectes de la Conselleria.

Sols s ban negociat lemes parcials, amb alguns dels quals l'STtiPV està d'acord, com el del professoratinterí (1993), que va aconseguir el manteniment de les actuals borses de treball (sols es mantenen aCanàries i al PV), o l'acord sobre fons socials (juliol 1994), pel qual l'Admnislració es compromet a aug-mentarla partida pressupostària per aquest concepte, o la Llei d'UPA.

AMB LA TEVA FORÇA, HI HA UNA ALTRA EIXIDAAijiiesí és el lema de la nostra campanya. Però el nostre treball na començar el dia després de les passa-

des eleccions.La negociació d'enguany i dels propers cursos és molt important, hstà quasi tol per decidir, lan! pel que

fa a la millora de la qualitat de l'ensenyament com a les condicions de treball del professorat. I per aixòsón importants les eleccions sindicals. Ks possible canviar la dinàmica, fií ba una allra eixida. L'STEPV(Confederació d'S'ttis) intervindrà amb la força del professorat en ki línia d'aconseguir plantilles sufi-cients per a poder fer totes les tasques pròpies dels enscnyants, lecliues i no lectiues, per un canvi de la jor-nada que Íntegre també la formació en el centre, per apropar les condicions de treball i retribucions delots els ensenyanis, sense jerarquitzacions, perquè els centres es gestionen des de la. participació i lademocràcia, perquè el valencià, sense crispacions, ocupe el lloc que li correspon com a llengua d'ensen-yament,., perquè Vliscola Pública g-uanye prestigi i es ni.au/inga com una conquesta fonamental de lesclasses populars.

Per a poder dur endavanl aquesl treball l'S'l'Fl-'V (Confederació d'STïis! -necessita la força del professo-rat, ara amb el vot i sempre amb la participació. Durant qualre anys bem demanat la teua participació:ara demanem el teu vot. iïls ,S"/Kv només depenen dels vots, no lením garantida més rcprcsentatit'ital quela que ens alorgue el professorat. fils sindicats són forts si tenen el suport dels treballadors i treballadores,i aconsegueixen les seues reivindicacions si aquest suport es manifesta en la participació, en l'acció.

Sense el professorat no hi haurà Keforma Progressista ni iiscola Pública de Qualitat.Uns juguem molí.Decideixes lu.

N.5 94 EXTRA ELECCIONS SINDICALS / 3

Ei NOSTRE COMPROMÍS DAVANT LES ELECCIONS SINDICALS

100 PROPOSIES PER A LADEFENSA DE L'ESCOLA PÚBLICA

• La Confederació d'STEs davant la reconversió del sistema educatiu

La Confederació d'STEs, davant laprogressiva implantació de la Refor-ma Educativa/ considera que aquestprocés de reconversió ha d'estarsotmès a una negociació contínua ireal.

De la mateixa manera, manifestemque és necessari aprofundir més enles competències en matèria educati-va en cada un dels llocs amb trans-ferències Í també demanem que escomence, amb caràcter urgent, eltraspàs de competències en educacióa la resta de comunitats i nacionali-tats que encara no les tenen.

La Confederació d'STEs estàdemostrant al llarg d'aquests anysamb propostes i alternatives concre-tes, plantejades a tots els àmbits denegociació i participació i arreplega-des en la practicà dels sectors educa-tius progressistes, que és possibleuna política educativa que servescaper avançar en el model d'una Esco-la Pública de Qualitat.

UNA PLATAFORMA PER A UNANEGOCIACIÓ GLOBAL

Tothom és conscient que l'aplicacióde la LOGSE està suposant, demanera encoberta, el procés dereconversió més fort que ha patit elsistema educatiu aquest segle. Lagran majoria del Professorat, degut ales formes d'actuació dels diferentsGoverns Autònoms i del MEC, ho hapercebut de forma traumàtica, nega-tiva, i en el millor dels casos, ambpoques aportacions de canvi. LaConfederació d'STEs, des del primermoment va apostar per ta necessàriatransformació d'un sistema educatiucaduc que necessita renovar-se Íperquè es garantesca el finançamentde la seua aplicació; no obstant, lareforma no està essent allò queesperàvem.

I. L'Educació, un servei públic. Peruna Llei de Finançament

1 .-Inversió, almenys, del 6% del PIBen Educació. Llei de Finançament perl'aplicació de la LOGSE.

2.-Negociació global del procés dereconversió. Control de fons destinatsa Educació.

3.-Negociació de la xarxa de cen-

tres i mapa escolar. Negociació delsCatàlegs de Llocs de Treball, queaborde de forma definitiva el conei-xement d'ambdues llengües oficials,dels centres d'Infantil, Primària ÍSecundària. Negociació de l'aplica-ció de la LOGSE als EnsenyamentsEspecialitzats: Escoles Oficials d'Idio-mes, Escoles d'Arts Aplicats Í OficisArtístics, Escoles d'Art Dramàtic iConservatoris de Música.

4.-Millora dels serveis d'atenció al'usuari en les diverses dependènciespúbliques.

5.-Oferta per part de les Adminis-tracions de places d'Educació Infantilde 0-6 anys, especialment en els sec-tors més desafavorits, d'acord ambles demandes socials Í amb caràctervoluntari per a l'alumnat.

H. Per unes condicions de treballdignes. Major oferta de serveissocials ï complementaris enl'ensenya ment

6.-Pacte d'Estabilitat per al professo-rat interí fins la seua funcionarització.No vinculació entre oposicions i accésa les llistes d'interinitat; llistes per anti-guitat.

Accés lligat a la formació, quegarantesca la funcionarització delprofessorat interí després de tresanys d'experiència docent.

/.-Cobertura de totes les vacants,des de principi de curs, mitjançantadjudicació pública Í requisit d'espe-cialitat Í modalitat lingüística.

Dotació suficient per a cobrir totes lessubstitucions i suports.

8.-Dotació de personal d'Administra-cíó Í Serveis a tots els Centres.

No a la utilització d'objectors deconsciència en els centres docents.

Estabilitat per al personal d'Adminis-tració i Serveis i cobertura de les subs-titucions.

9.-No a la prïvatítzació dels serveis(menjador, neteja...).

10.-Creació de menjadors escolarson els Consells Escolars els demanen.Creació de la figura d'encarregat demenjador Í dotació d'educadors per-què el professorat deixe de realitzaraquestes tasques.

Disminució de les ràtios en els men-jadors escolars.

11.-Solució definitiva als processosde funcionarització del personal labo-ral docent.

12.-Rebuig de les hores extres Í delscontractes a temps parcial.

13.-Contra la precarització del'ocupació a l'ensenyament privat.

Cobertura de vacants i substitucionsen l'ensenyament concertat amb bor-ses públiques.

14.-Reducció de l'horari tectiu delprofessorat, per permetre altres tas-ques necessàries en la labor educati-va. Tindran també la consideraciód'hores lectives, de docència directa,les dedicades a activitats amb l'alum-nat en laboratoris, biblioteques i tuto-ries i els desplaçaments de! professo-rat itinerant.

15.-Reducció de l'horari lectiu a lespersones majors de 55 anys. Reduc-ció de jornada per estudis, estat físic iembaraç.

16.-Equiparació de les condicionslaborals i salarials entre els treballa-dors i treballadores de centres privatsi públics.

17.-Garantir l'estabilitat laboral delprofessorat tècnic de Formació Profes-sional i altres col·lectius afectats perproblemes de titulacions derivats del'aplicació de la LOGSE.

III. Retribucions. Jubilació

18.-Rec u pe ració del poder adquisi-tiu. Augments salarials lineals iguals al'IPC real. Clàusula de revisió salaria!semestral i no fons de compensació.Dret a la negociació col·lectiva.

19.-Rebuig a tota diferenciació quesupose categorització o divisió sala-rial. Retribució salarial amb dos únicsconceptes: salari igual per tothom icomplement per antiguitat (triennis).

20.-Homologació amb la resta delfuncionariat. No als sexennis. Tran-sitòriament retribució complementàriaúnica. Les pagues extraordinàries hande ser cadascuna d'elles d'igualquantia a una mensualitat per tothom.

21.-Pagament de dietes per des-plaçaments a qui desenvolupe el seutreball en més a un centre.

22.-Jubilació forçosa als 60 anys ivoluntària als 55, o 30 de serveis, enqualsevol dels casos, amb el 100%com a mínim del salari en actiu.

23.-Cap pensió per sota del salarimínim interprofessional. Revaloraciófins el 100% de salari en actiu, com amínim. Desaparició del període decarència per a les pensions d'incapa-citat permanent, viudetat Í orfandat.

24.-AmplÍacÍó indefinida del terminifixat per la disposició transitòria 9 dela LOGSE. Augments lineals en totesles pensions i clàusula de revisiósemestral conforme a l'IPC.

IV. Garanties i seguretat en el treball.Per un servei de salut públic,gratuïï Í de qualitat

25.-Creació de Comissions de salutlaboral Í higiene, amb participació deles Juntes de Personal i Comitèsd'Empresa.

26.-Supervisió i compliment en totsels centres de les mesures de Segure-tat i Higiene contemplades en la legis-lació laboral.

27.-Garanties Í assistència suficienten tots el casos referits a responsabili-tat civil Í penal, així com a seguretaten el treball.

28.-Assegurança de Vida i Acci-dents, a càrrec de l'Administració,per a tot el professorat.

29.-Per un Servei de Salut únic ipúblic. Per una Llei se SeguretatSocial que contemple: 100% del souen actiu en cas de malaltia o acci-dent, igualtat d'homens i dones; reco-neixemerrts mèdics periòdics (mínim,bianuals) i gratuïts; catàleg de malal-ties professionals i pla de prevenció;atenció total a les malalties psíqui-ques, bucals i de la vista; tractament Íreeducació de la veu; garantir el dreta escollir tractaments alternatius(homeopatia, acupuntura, medicinanatural...); solució immediata al pro-blema de l'atenció ginecològica.

30.-Augment del nombre de diesper permís de maternitat. Garantia decanvi de destinació per problemes enl'embaràs.

V. Cos únic d'Ensenyants

31 .-Titulació única per accedir a ladocència en tots els nivells educatius,amb programes diferenciats segons elcicle educatiu i l'especialitat. Accésindefinit de mestres al primer cicle deSecundària Obligatòria.

N.2 94

32.-Integració de les Escoles Infan-tils i la Universitat en el sistema edu-catiu com un procés total coordinat.

33.-Horari suficient per desenvolu-par fes tasques encomanades com aúnica compensació per l'exercici d'uncàrrec. Total oposició a ía compensa-ció amb retribucions específiques,puntuació per concursar, mèrits...

34.-Ampliació i generalització deles llicències per estudis. Retribucióíntegra.

35.-Implantació de l'any sabàtic,mitjançant un pla plurianual que per-meto accedir a tots els i les sol·lici-tants, per realitzar activitats de forma-ció Í investigació que repercutesquenen la pràctica docent.

36.-Mobilitat del professorat, entreeis ünèrents cïclss í nivsíis a™·ïw»*h-~mitjançant Concurs de Trasllats, sem-pre que es tinga la formació i espe-cialització adequada per al lloc alqual s'opte.

37.-No als trasllats forçosos fora dela localitat o zona educativa.

38.-Concurs de Trasllats: desapari-ció de Ía puntuació per mèrits distintsde l'antiguitat.

Reconeixement dels serveis d'interi-nitat.

VI. Mesures sobre escolarització iplanificació escolar. Compensacióde les desigualtats socials ieducatives

39.-Planificació d'un sistema educatiubilingüe. Reducció de les ràtios en totsels nivells educatius, tant en l'ensenya-ment estatal com concertat, aplicantamb caràcter progressista els criteris queconfé la LOGSE. 0-1 anys: 5 alumnes;1 -2 anys: 8; 3 anys: 15; 4-5 anys: 18;Primària: 20; Escola Rural (amb varisnivells): màxim 15; Secundària Obli-gatòria: 25; Pràctiques i FP: 15; Batxille-rats: màxim 28. Desmassificacíó delsCentres d'Ensenyaments Especialitzats.

40.-Professorat de substitució per ales baixes per malaltia, permisos, etc..i professorat de suport suficient en elscentres, que permeto les coordina-cions pedagògiques i el funcionamentde seminaris i departaments.

41 .-Generalització efectiva delsprogrames d'integració de xiquets ixiquetes amb N.E.E. en tots els cen-tres, amb un procés d'humanització icom a respecte als drets de l'alumnati del professorat.

42.-Reducció, racionalització i flexi-bilítzació de les ràtios en integració,amb dotació de mitjans adequats i eli-minació de barreres arquitectòniques.

43.-Escolarització de la població detres anys en espais adequats i ambpersonal suficient i qualificat. Creacióde les Escoles Infantils, que cobres-quen les demandes entre O i 6 anys.

44.-Dotació de personal per aten-dre tots els serveis que necessital'ensenyament: biblioteques, laborato-ris, administració, departamentd'orientació.^.

45.-Ampliació de l'oferta d'educa-ció per a persones adultes, ambmodalitat presencial i plantilla pròpia.Eliminació de les prolongacions dejornada.

46.-Augment suficient de centres iplantilles per eliminar els dobles torns.

47.-Implantació de la nova FP de for-ma negociada, participativa i segonscriteris socials.

48.-Retribució de les pràctiques enempreses (FCT). Rebuig de ia utilitza-ció de l'alumnat en pràctiques d'FPcom a mà d'obra barata.

49.-Negociació amb les Juntes dePersonal, Comissions Provincials deConcert o Comitès d'Empresa de Per-sonal Laboral de tota supressió, trans-formació o nova creació de llocs detreball.

50.-Gratuïtat dels materials ennivells obligatoris. Augment de! nom-bre de beques per garan^r la gratuï-tat de l'ensenyament a les classessocials més desafavorides.

51.-Pla de construcció Í adequacióde centres d'acord amb les necessitatsque implica l'aplicació de la LOGSE.

52.-Dotació als centres -en un placoordinat amb Ajuntaments, Diputa-cions, APAs- de mitjans econòmics ihumans per desenvolupar activitatscomplementàries gratuïtes.

53.-Millora del servei de transportescolar. Inspeccions periòdiques.

54.-Atenció especial a l'EscolaRural, a les unitàries ï centres incom-plets, dotant-los de normatives especí-fiques que regulen el seu funciona-ment.

55.-Atenció especial a les zonesmés desafavorides: suports específics,serveis compensatoris...

56.-Nova distribució de! calendariescolar, amb períodes vocacionalscada trimestre, que permetan unamajor adequació dels ritmes escolars.

VII. Gestió democràtica dels centres:Autonomia ï Participació

57.-Descentralització dels serveiseducatius, dotant de major capacitatd'actuació a unitats territorialsmenors.

58.-Participació democràtica i acti-va de tots els sectors. Potenciació deClaustres i Consells Escolars en cen-tres públics Í concertats, dotant-los demajors competències.

59.-Creació i potenciació dels Con-sells Escolars Municipals, Territorials iProvincials.

óO.-Potenciació del paper dels Con-sells Escolars Autonòmics i de l'Estat,per una planificació educativa partici-pativa Í democràtica.

61 .-Foment de l'edició de materialseducatius propis. Potenciació de l'edi-ció de llibres de text i materials esco-lars realitzats d'acord amb la realitatsociolingüística de cada lloc, ambcaràcter coeducatïu i adequat a lesnecessitats de xiquets i xiquetes.

62.-Campanyes que presenten laimportància de l'educació com a ser-vei públic, la idoneïtat dels programesbilingües, la participació i la revalo-ració social del treball docent.

63.-Fomentar la identitat cultural,mitjançant el coneixement de l'entorn,com a principi educatiu progressista.

64.-Desenvolupament de programesde coeducació, educació sexual, edu-cació mediambiental, educació per el

consum, educació per a la pau, pera la democràcia...

65.-Propiciar una educació basadaen valors, crítica i solidària, i enl'acceptació de la diversitat ètnica iïntercultural.

66.-Propiciar una educació quefomente l'autonomia de les persones iels aspectes sòcio-afectius.

67.-Funcionament flexible dels cen-tres que permeto l'assumpció, perpart de les dones, de les tasques degestió i coordinació, així com ia seuaparticipació en la formació perma-nent.

VIU. Formació permanent en l'horarilectiu. Suport a la renovaciópedagògica

68.-Progressiva implantació d'acti-vítats de formació per al conjunt delprofessorat, gratuïtes Í en l'horari lec-tiu.

69.-Potenciar la formació d'equips,el treball dels quals incidesca directa-ment a l'aula ï estiga lligat als projec-tes educatius dels centres.

70.-Atenció especial a l'adquisicióde competència lingüística en valen-cià, preparació tutoríal, metodològicai científica.

71.-Implantació del doble idioma iampliació de les possibilitats d'opció,des dels inicis de Primària.

72.-Implantació generalitzada deles especialitats de Música, EducacióFísica i Idioma al mateix temps quel'Educació Primària.

73.-Dotació a tots els centres que honecessiten d'Aules-taller, personal depedagogia terapèutica, logopedes ífisioterapeutes.

74.-Departament d'Orientació entots els centres. Serveis Psicope-dagògícs ï d'Orientació que atén-guen, mitjançant un pla coordinat, al'alumnat d'Infantil., Primària ÍSecundària.

75.-Atenció sanitària pública Í gra-tuïta en tots els Centres Educatius.

76.-Democratització dels CPRs íCEPs.

77.-Els llocs d'assessors pedagògicstindran caràcter temporal i no com-portaran mèrits ni puntuacions addi-cionals que configuren un nou modelde carrera docent. Ampliació del'assessoria de valencià.

78.-L'Administració recolzarà ambrecursos econòmics, materials ihumans eis Moviments de RenovacióPedagògica i Col·lectius que treballenper la millora de l 'ensenyamentpúblic.

79.-L'Administració ofertarà al pro-fessorat interí activitats de formacióen les mateixes condicions que a laresta del professorat, sense excloure'ld' ofertes específiques.

80.-Autonomia a les comunitatseducatives per prendre decisionsdemocràtiques sobre el model deJornada Escolar -contínua o parti-da-, d'acord amb el Projecte deCentre.

81 .-Modificació negociada delsReglaments Orgànics de funciona-ment dels centres per propiciarmodels de gestió democràtica.

82.-Derogació de la norma sobreadquisició de noves especialitats.Programes de formació i especialit-zació específics per al personalafectat per la reconversió.

83.-Compliment del compromís del'Administració d'ofertar cursos peral professorat mal adscrit sensehabilitació adequada.

84.-Les taxes acadèmiques delprofessorat i els seus fills hauran deser finançades per l'AdministracióEducativa, com a retribució indirec-ta del professorat i promoció de laseua formació permanent.

IX. Per un Sindicalisme autònom iassembleari. Per la negociaciócol·lectiva

85,-Augment de competències ales Juntes de Personal, dotant-les demitjans adequats per a l'exercicï deles seues tasques.

86.-Mesures que faciliten l'exercicide les tasques sindicals.

87.-Descentralització .del marcactual de relacions laborals i de laNegociació Col·lectiva.

SSVCreació de les diverses Mesesde Negociació a tots els àmbits terri-torials.

89.-No a la Llei de Vaga. No alsdecrets de serveis mínims, perl'autoregulació de la vaga.

90.-Repartiment equitatiu Í justentre tots els sindicats del patrimonisindical acumulat, procedent de lesquotes obligatòries del conjunt delstreballadors i treballadores.

X. Per una Universitat Pública i gra-tuïta

91 .-Desenvolupament i consolida-ció de les Universitats Públiques.

92.-Reducció dels cossos docents iadequació de les plantilles a lesnecessitats actuals.

93.-Suport a la realització de TesisDoctorals i investigacions que donenresposta a problemes i necessitatsde la societat. Suport a la investiga-ció científica i docent. Difusió delstreballs d'investigació.

94.-Coordinació a tots els nivellsentre les diverses universitats. Ofertad'estudis que corresponguen a lesdemandes i necessitats de la socie-tat. La formació dels futurs docentsha d'incloure competència lingüísti-ca en les dues llengües oficials.Dotació dels recursos necessaris.

95.-Finançar la millora de lesretribucions del professorat contrac-tat i dotació de plantilles de les uni-versitats.

96.-Formació específica per alprofessorat-tutor de l'alumnat depràctiques docents.

97.-Accés del professorat d'altresnivells educatius a la docència uni-versitària.

98.-Pla d'investigació que possibi-Üte l'accés del professorat de qual-sevol nivell educatiu.

99.-Increment de la participacióde la Universitat en els plans de for-mació del professorat.

1 00.-Eliminació de les barreresselectives.

.* 94 EXTRA ELECCIONS SINDICALS / 3

EL NOSTRE COMPROMÍS DAVANT LES ELECCIONS SINDICALS

PLATAFORMA ELECTORAL DEL'ENSENYAMENT SECUNDARI

La crisi econòmica està produintmesures per part del Govern taíscom rebaixar els salaris, flexibilitzarel mercat laboral, simplificar i aba-ratir les despeses per als acomiada-ments, reduir despeses socials, queens porten clarament a ïa privatitza-ció dels serveis públics, que fins aragarantia l'Estat, oblidant la "culturad'esquerres" fonamentada en la dis-tribució de béns, el desenvolupa-ment de la cultura, la solidaritat iT ètica.

Aquest panorama sociopolític hafet possible que el professoratd'Ensenyaments Mitjans es trobemolt dividit per les seues condicionsde treball. La inestabilitat, la jerar-quització del professorat i la preca-rització estan incidint negativamenten el sector, abocant-lo a un procésde reconversió i una oferta educativaplanificada amb criteris economicis-tes.

Davant aquesta problemàtica, al'STE-PV ens sentim especialmentimplicats en un projecte d'EscolaPública Valenciana compensadorade les desigualtats de tot tipus,democràtica i participativa. I peraixò continuarem assumint el com-promís de treballar per:

ORGANITZAR I VERTEBRAREL SECTOR

Treballar per aconseguir una visióglobal del conjunt del sector, demanera que s'aborden i solucionenles múltiples problemàtiques degrups i col·lectius des d'una òpticaunitària. I, tot això, en el marc delProjecte d'Ensenyament PúblicValencià.

Fomentar la participació directadel professorat implicat en processosconcrets de mobilització, defensantreivindicacions comuns, mitjançantels Comitès Mixts de Negociació.

LES CONDICIONS LABORALS

Negociació de la jornada laboralper tal de reduir-la a 15 hores lecti-ves, amb la finalitat de facilitar laformació del professorat, l'atenció ala tutoria i la coordinació d'altrestasques.

Manteniment de les condicionslaborals actuals, que passa per noadmetre l'existència de professoratdesplaçat, la contractació a tempsparcial, els horaris compartits encentres i les hores extraordinàries.

Reducció de jornada per al profes-sorat major de 55 anys que hosol.licite, independentment de les

necessitats horàries dels centres.Primar l'antiguitat en el Cos i la

permanència en el Centre, enfront dela condició de catedràtic, els puntsper càrrecs directius i el treball per al'Administració a efectes de Con-curs de Trasllats, d'elecció de cur-sos, torns, horaris, etc.

Continuarem lluitant en contra dela segregació del Cos de Secundàriaen dos subcossos. La condició decatedràtic ha de tindré només efecteseconòmics.

Negociació urgent de les "Planti-lles" i del Catàleg de Llocs de Tre-ball dels Centres amb les forces sin-dicals.

Immediata negociació del Decretd'Especialitats d'FP Específica, pertal de no obligar el professorat aprendre decisions a ulls a cegues.

Igualtat de condicions per a tot elProfessorat Tècnic per adscriure's ala Tecnologia de l'ESO i per impar-tir Cicles Formatius, les optativestècnico-professionals de l'ESO i elBatxillerat, sempre que tinguenl 'especialitat adient amb inde-pendència dels nivells de titulacions.

Igualtat de condicions per a totsels col·lectius a l'hora d'impartir"Programes de Garantia Social","Educació de Persones Adultes" i"Educació a Distància".

Retribució de la Formació en Cen-tres de Treball que realitza l'alum-nat; l'Administració té el deure depromoure una oferta ampla i en con-dicions adients.

Estudi de les condicions i refor-mes necessàries per a permetrel'accés del professorat a les placesd'Escoles Universitàries, Facultatsi ETS. Reconeixement dels serveisprestats en qualsevol nivell educa-tiu. Creació de Gabinet de Coordi-nació Educativa i Departaments deDidàctica i Teoria entre els Centresde Secundari a/Prim ari a/1 a Univer-sitat.

Exigim una llei de Salut Laboral al'ensenyament.

QUALITAT DEL'ENSENYAMENT

Reducció imminent de les ràtios ales preceptives de la LOGSE.

Derogació de l 'obligatorietatd'impartir afins.

Derogació del Decret d'Adquisicióde Noves Especialitats, per conside-rar-lo una reconversió encoberta,una reducció de llocs de treball, lalegitimació de les afins i una manerabarata de formar el professorat.

Garantia de desdoblaments per alsseminaris que ja se'ls ha estat reco-negut i introducció per als seminarisque ho necessiten sense exclusió(Branca Administrativa completa,Humanístiques...).

Garantia d'hores de repàs per al ' a l u m n a t amb assignatures pen-dents, amb una ràtio adequada de 15alumnes i en un horari que realmentpotencie aquest servei.

Negociació immediata de la "Xar-xa de Centres" amb els sectorsimplicats, per tal de conèixer els

4 / EXTRA ELECCIONS SINDICALS .* 94

tipus de Centres d'EducacióSecundària Obligatòria i Post-obli-gatòria, de manera que l'oferta edu-cativa siga igualitària per a totes leszones i comarques.

Garantir una oferta suficient idiversificada d'FP per a PersonesAdultes i en modalitat presencial.Així mateix, garantir la continuïtatdels estudis en Règim Nocturn, demanera que l'IB AD no estiga plan-tejat com eliminació d'aquests, sinócom a recurs per a desenvoluparl'important paper d'ampliar l'esco-larització de les persones adultes.

Nomenament oficial d'Instituts deSecundària de totes les Extensionsde Batxillerat i Seccions de Forma-ció Professional a partir de 200alumnes.

Disseny d'una formació i orienta-ció laboral fonamentades enl'impuls d'una cultura sindical,solidària i participativa en el mónlaboral.

Adequació dels continguts delsprogrames de l'Escola Oficiald'Idiomes al temps d'estudi, 5 anys,per a que siguen efectius i respon-guen a la realitat.

IMPLANTACIÓ ANTICIPADALQGSE

Informació exhaustiva a la societatsobre la reforma del sistema educa-tiu. Planificació consensuada de laimplantació anticipada LOGSEentre tots els estaments educatius,sense imposicions per part del'Administració.

Formació de qualitat per al profes-sorat en l'horari laboral, amb tempssuficient abans de la implantació dela LOGSE i preferentment en elspropis Centres de treball.

Inici del procés de confluènciad'experiències en la Reforma: s'handetectat diferents orientacions, ques'han de refundir en acords amplisen els currícula. El contrari produiràinseguretat en el professorat. Tanma-

teix, s'han d'arreplegar i incorporarles experiències del professorat.

Consultar els currícula de Batxille-rat, com s'han consultat al ConsellEscolar Valencià els de Primària il'ESO.

Exigim una llei de finançament,fins ara inexistent, que ens permetràdisposar dels mitjans materials ihumans necessaris per assegurarl'èxit de la Reforma.

Negociació immediata del MapaEscolar de l'ESO, del Batxillerat, deles Famílies Professionals i CiclesFormatius de Formació Professio-nal; reforma coordinada amb la restade sectors educatius i atenent a lesnecessitats reals de cada comarca.

Manteniment de les especialitats ibranques de l'FP tradicional en elsCentres actuals, fins que siguensubstituïdes pels Cicles Formatiuscorresponents, de manera quel'ensenyament anticipat i experi-mental gènere plantilla orgànica.

Negociació del tipus, model, plan-tilles i ritme d'integració en la LOG-SE de les Escoles d'Arts i Oficis.

Negociació de la regulació defini-tiva dels Conservatoris i de la seuaintegració en la formació università-ria.

Negociació de l'homologació detitulacions i integració en les condi-cions de treball generals per part delprofessorat de les Escoles d'ArtDramàtic i Dansa; construcció defi-nitiva dels dos centres diferents allíon estan implantats.

Dotació suficient de recursoshumans i materials per a "Programesde Garantia Social", així com garan-ties d'una oferta diversificada.

Dotació suficient de recursoshumans i materials per l'atenció a ladiversitat.

FORMACIÓ DELPROFESSORAT

Màxim suport a la formació per-manent vinculada a projectes educa-

tius de centre i seminaris/departa-ments, potenciant la coordinaciód'aquests a nivell comarcal, interco-marcal i de país.

Ampliació de les beques per a larealització de cursos de doctorat il ' adquis ic ió de l l icenciatures oaltres de noves.

Potenciar el perfeccionamentcol·lectiu, no només individual, pera assistir a cursos, simposis, del con-j u n t del professorat d ' unseminari/departament allà on es rea-litze: centre, comarca, universitat oempresa.

Estudi, planificat democràtica-ment, d'ajudes econòmiques i subs-titucions.

Pla de perfeccionament i formaciópermanent del professorat d'FP,suficientment ampli per adequar-lo ales necessitats educatives. Optemper un model de formació basat enla pràctica de l'aula i del taller, inte-grat en la jornada laboral í que façapossible el canvi de perfil docentque exigeixen els nous ensenya-ments.

ORGANITZACIÓ DELSCENTRES

Ajustar el Reglament Orgànic deSecundària als principis de gestiótant de Centre com d'aula, en comp-te de càrrecs unipersonals.

Donar més protagonisme als Con-sells Escolars i als claustres del Pro-fessorat.

Fomentar dins dels Centres totesles tasques de coordinació i partici-pació.

Rebutjar la figura de l'administra-dor com persona de fora del sistemaeducatiu amb funcions de cap depersonal.

VALENCIANITZACIÓ DEL'ENSENYAMENT

Garantir la continuïtat de l'ensen-yament en valencià de la Primària ala Secundària, donant suport al pro-fessorat que faça aquest ensenya-ment amb formació, reducciód'horari i facilitant els mitjanseconòmics necessaris.

Reciclatge del professorat en hora-ri laboral i amb garanties de qualitat.

Cursos de reciclatge per aturats iaturades, per tal de garantir la conti-nuïtat del valencià als Centres quanes produeixen substitucions.

Lliurament dels mitjans necessarisper part de l'Administració per tald'assegurar que almenys dues àreess'impartesquen en valencià.

Establir convenis amb el Departa-ment d'Ensenyament de la Generali-

tat de Catalunya i la Conselleriad'Educació del Govern Balear per:

- Fomentar l'intercanvi de profes-sors i alumnes

- Per coordinar la inclusió de con-tinguts sobre el nostre àmbit lingüís-tico-cultural

- Per la publicació i homologacióde material didàctic Í llibres de text.

NECESSITATS EDUCATIVESESPECIALS

Immediata creació dels Departa-ments d'Orientació en tots els Cen-tres.

Planificació física dels Centres iadequació de les plantilles per a laintegració de l'alumnat amb necessi-tats educatives especials.

Garantir la continuïtat de l'EGB ala Secundària, de manera que esmantinguen, almenys, els mateixosserveis que en EGB.

PROFESSORAT INTERÍ

Continuarem lluitant per l'estabili-tat d'aquest col·lectiu, per l'accésper concurs de mèrits i per una ofer-ta pública d'ocupació que donecabuda a tot el col·lectiu, especial-ment els Mestres de Taller.

Reconeixement de la titulació exi-gida als i les Mestres de Taller per al'accés a la interinitat a l'hora depresentar-se a oposicions. Ens opo-sem a l'exigència de titulacions pera l'accés, fonamentada interessada-ment en el mercat de títols, i queincrementa les desigualtats dins delscossos docents.

Finalment, denunciem: l'actitudde l 'Administració, que ens haexclòs de tots els àmbits de nego-ciació del disseny i aplicació del'FP, així com el secretisme ambquè s'ha dissenyat el nou modelLOGSE, sense la nostra participa-ció i sense la incorporació al debatdel Professorat, Claustres i Con-sells Escolars.

Reivindiquem la creació de "Con-sells Escolars Comarcals", els qualsconsiderem absolutament necessarisper fer un bon disseny i distribucióde l'Ensenyament Post-obligatori anivell comarcal.

Les dones i els hòmens de l'STE-PV lluitem per aconseguir unEnsenyament Públic arrelat en elpropi medi cultural i lingüístic,respectuós de la interculturalitat,promotor de l'equilibri ecològic,del medi rural, del benestar sociali de la compensació de les desi-gualtats per raons de grup social,ètnia o sexe.

8 / EXTRA ELECCIONS SINDICALS N.S94

ELECCIONS SINDICALS

ALACANT1.- Assumpció Boix Guillo2.- José A. Fernàndez Cabello3.- Franciscà Aleman Jiménez4.- Rosario Trives Gonzalez5.- M.a Angeles Selles Serrano6.- Milagros Llorens Pascua7.- M." Esperanza Valero i Macià8.- Juan Miralles Ferri9.- Ramon Amorós Manzanaro

10.- Vicent Estrada Pérez11.- Jesús del Cano Gonzàlez12.- Trinitario Egio Grima13.- Xavier Moltó Payà14.- Agustín Navalón Sanchez15.- Francesc Manzanaro Luchoro16.- José Manuel López Grima17.- Manuel Serrano Marhuenda18.- Jaume Lloret Esquerdo19.- Consol Alvarez Lecue20.- Lourdes Rada Alvarez21.- Pere Josep Server Pons22.- Francesca Gil Puigcerver23.- Francisco Martínez Sanchez24.- Enriqueta Lucas Torregrosa25.- Maria Soler López26.- Ma José Iznardo Sapena27.- Ma Jesús Navarro García28.- José García Ortuno29.- Fe. Javier Montesinos López30.- Ma del Mar Jiménez Tirado31.- Ma Lirios Aracil Olcina32.- Carmen Ruiz Gracia33.- Angeles Ros Marín34.- Mikel Aizpurua García35.- Vicente Henarejos Santacreu36.- Josefa Chaves Gómez37.- Vicent Romans Noguera38.- Carles Mulet Grimalt39.- Antonio Mora Paredes40.- Leopold Cervera Chesa41.- Francisco Moreno Saez42.- M" Luisa Rada Alvarez43.- Josefa Soriano Mingot44.- Irene Verdú Esparza45.- Joaquim Llorca Pascual46.- Ma Carmen Bayarri Cortina47.- Magdalena Soler López48.- Josep F. Sempere Velasco

PrimàriaSecundàriaSecundària (OP91)PrimàriaPrimàriaPrimàriaSecundària (INT)SecundàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaPrimària (OP91)SecundàriaSecundàriaPrimàriaPrimàriaEPAPrimàriaSPEsEPA (INT)PrimàriaPrimària (OP91)Primària (INT)SecundàriaPrimària (INT)SecundàriaPrimàriaSecundàriaPrimàriaSecundàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaCEPPrimàriaPrimàriaSecundàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaEPA (OP91)PrimàriaPrimària (OP9I)

CP CervantesIB Virgen RemedioIBCP CervanlesCP HispanidadCP El Romera!IBIFPCP CervantesCP CervantesCPJaime PascualCP Manuel TorresCP S. VicentIB AzorínIFPCP Prínc. EspanaCP Ramon y CajalEPA Alb. BarriosCP Serra MariolaSPEEPA Mercè RodoredaCP Vicent TenaCP J. M.a PaterninaCPIbíIB Figueras PachecoCP S. RafaelIBCP La FoiaIBCP CervanlesIB Eduardo VitòriaCP Alfonso XCP Sanchis GuarnerCP Virgen RemedioCP El AcequiónCP Jaime B al mesCP El RomeralCEPCP BenaluaCP José FontIB Virgen RemedioCP Bec de l'ÀguilaCP HispanidadCP MoliventCP MontcabrerEPA -CP Poble NouCP San Crispin

Elx 49.- Joseí'a Antón MartínezAlacant 50.- Miracles Comparí VazquezAlacant 51.- Vicenta Ma Lloret PérezAlbatera 52.- Francisco M. Franco PérezLa Vila Joiosa 53.- Joaquín Serrano JaénAlcoi 54.- Vicent Luna SireraCrevillent 55.- J. Ignacio Amorós GalianaBenidorm 56.- Joan Josep Cano CanoSax 57.- Francisco Armengol GuillénElx 58.- Dolores Alacreu FluixaAlacant 59.- Ricardo Perlines BlancoAlmoradí 60.- Vicente Gómez BlancoAlcoi 61.- José Manuel López MarcosElda 62.- Ma del Carmen Navarro MarfnSanta Pola 63.- Isabel Real PallardóRojales 64.- Antonio Pastor AyllónCrevillent 65.- Ma Dolores Martorell SantiagoAlacant 66.- Dolores Gambin MolinaAlacant 67.- Fermí Gilabert BallesterAltea 68.- Anlonio Martínez MorenoElx 69.- Salvador Zapater RosXàbia 70.- María José Reyes SamperDaya Nueva 71.- Antonio Serrano SerranoIbi 72.- Inmaculada Llorens PérezAlacant 73.- Vicent Sempere CremadesLa Nucia 74.- Asunción de la Fuente ParraCrevillent 75.- Josefa Box BeldaPetrer 76.- Rafael Figuerola MontavaTorrevieja 77.- J. Ignacio Caubiíla ArbaizarSanta Pola 78.- Francisco Torrus TenderoAlcoi 79.- Ginés Orenes VivóNovelda 80.- Ignacio Carrasco MateosElx 81.- M" Remedios Gras ChinchillaL'Alguena 82.- Teresa Ortigosa ToresTorrevieja 83.- Tomàs V. Martínez CampilloElx 84.- Vicent Lloret RomàAlcoi 85.- Josep Antoni Pujol AguadoOndara 86.- Manuel Menàrguez BoxAlacant 87.- Raimundo Pérez BotoXàbia 88.- Francesc Reus Boyd-SwanAlacant 89.- Elies Moltó PayàS. V. Raspeig 90.- Antonio Sanjuan FrancésLa Vila Joiosa 91.- Bernardo Gilabert SorianoGuardamar 92.- José Luis Arnés AcevedoMuro 93.- Juan Gómez IbànezAlcoi 94.- Antonio Nacle GarcíaLa Vila Joiosa 95.- José Gonzalez BoxElx 96.- Guillermo Armengol Guillén

PrimàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaSecundària (OP91)CEPPrimàriaPrimàriaPrimàriaSecundària (OP91)PrimàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaPrimària (INT)PrimàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaPrimària (INT)PrimàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaCEPCEPSecundàriaSecundària (INT)Secundària (INT)PrimàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaSecundaria (OP91)PrimàriaPrimàriaSecundàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaEPACEPPrimàriaPrimàriaPrimària

CP Na Sra. BelenCP Serra MariolaCP HispanidadCP La MarinaElxCEPCP San JaimeCP Manuel AntónCP El Vincle

CP N" Sra. EsperanzaCP Canales MartínezCP Serra MariolaCP Francisco CandelaXàbiaCP Villar PaiasíCP CervanlesCP Rafael AltamiraCP BenidoleigCPEJPalmeralCPP. Don J. ManuelCP Nuevo AlmafraCP Virgen CarmenCP Monte BenacanlilCP S. José CalasanzCP Luís ChorroCEPCEPIBIFPLaMelvaIFPLaMelvaCP Cristóbal ColónCP Pla BarraquesCP La MarinaCPPadre M. Badies

CP RajoletesCP AzorínIB TorreviejaCP Vicent TenaCPS. JuanBoscoCP Alfonso InieslaCP Villar PaiasíEPA Mercè RodoredaCEPCP Baix VinalopóCP Canales MartínezCP J. Bla. Llorca

La AparccidaAlacantLa Vila JoiosaLa MarinaElxAlcoiBenijófarMutxamelEl Campello

CrevillentAlmoradíAlacantCrevillentXàbiaOrihuelaSanta PolaCallosa SeguraBenidoleigAlacantVillenaEldaCoxAlacantBigaslroElxAlacantAlcoiPilar HoradadaEldaEldaSaxEl CampelloLa MarinaS. Miguel Salinas

Sant JoanCatralTorreviejaXàbiaCocentainaBanyeresOrihuelaElxBenidormElxAlmoradíAlacant

L'STE-PV, I "alternativa sindical• Perquè és un sindicat de classe, constituït per treballadors i

treballadores de l'ensenyament, tant personal docent comd'administració i serveis, i actua dins d'un marc d'unitat entreaquest sector i la resta de la classe obrera.

• Perquè és autònom, independent de les diferents adminis-tracions, de la patronal i de qualsevol organització o instituciósocial, sindical, política o religiosa.

• Perquè és un sindicat nacional i, des de l'exercici de laseua sobirania, confederal. Reconeix la realitat nacional delPaís Valencià i treballa pel ple exercici de l'autogovern. Almateix temps, entén la unitat amb d'altres organitzacions deles mateixes característiques com la millor forma de defensarinteressos comuns en el marc social, polític i econòmic de totl'Estat.

• Perquè és un sindicat unitari, que accepta al seu si la plura-litat ideològica de tots els corrents democràtics que hi sorges-quen i busca acords i unitat d'acció amb la resta de sindicatsprogressistes, amb el propòsit de superar progressivament lesdivergències existents, caminant cap a formes d'unitat cadavegada més àmplies.

• Perquè és asscmbleari i són les assemblees els òrgans dedecisió sindical, en les quals es debat i decideix sobre qualse-vol acció o alternativa.

• Perquè és democràtic i, segons el criteri de "cada persona,una veu i un vot", es participa en les activitats sindicals enigualtat de drets.

• Perquè és, reivindicatiu dels interessos econòmics, profes-sionals i sociopolítics de les treballadores i treballadors del'ensenyament i d 'una Escola Pública, Popular i Valenciana.

• Perquè és sociopolític i assumeix la defensa de totes lesqüestions que afecten els treballadors i treballadores, Lotpotenciant l 'establiment de les més amples relacions amb sec-tors populars, en la perspectiva de suprimir qualsevol discri-minació o explotació.

EXPANDIR UN MODEL DE SINDICALISMEDIFERENT

Davant dels processos electorals convocats, cal manifestaruna vegada més les línies fonamentals que han regit fins arales nostres actuacions com a sindicat majoritari en els nivellsde Lensenyament no universitari al País Valencià com a resul-tat de les anteriors eleccions.

Una d'aquestes línies és la consideració unitària del procéseducatiu, considerat com un conjunt d'actuacions complexesque abracen aspectes no sols estrictament docents, sinó tambéde serveis. Malgrat que -teòricament- alguns col·lectius i sindi-cats progressistes plantegen les seues estratègies basant-se enaquest principi, un de [s trets de la pràctica sindical quotidiana ésl'absolut oblit, fomentat per l'Administració, del fet que els tre-balladors i treballadores de l'Ensenyament Infantil. Primària,Secundària i d'Universitat participen fonamentalment en un pro-cés els components bàsics del qual són similars, tol i acceptantles evidents variants. Aquest abisme entre pràctica i teoria posade manifest tendències corporativistes que s'evidencien, perexemple, en la manca de previsions en relació amb la promocióordinària de treballadors d'un nivell a un allre, la no aplicaciódel principi "a igual treball, igual salari", o la falta de coordina-ció dels diferents sectors en les mobilitzacions, elc.

L'assumpció amb fermesa d'aquest principi com a l ín i ad'actuació provoca un vertader capgirament en la presen-tació de les nostres reivindicacions, que van des del siste-ma re tribu tiu, jornada laboral, perfeccionament del perso-nal , etc., f i n s l 'homologació i l 'existència mateixa delscossos actuals i de les relacions laborals dels diferentscol·lectius.

Des d'una profunda crítica a l'actual sistema de representa-ció sindical i funcionament institucional, cal manifestar que entot cas la nostra activitat es defineix en defensa de l'autogo-vern i per l'aprofundiment i ampliació real de competènciesper part de la Generalitat Valenciana, per tal que pugnen sernegociades amb la Conselleria totes aquelles qüestions del'àmbit educatiu, també universitari, que depenen dels pressu-postos de la Generalitat.

L'STE-PV s'ha caracteritzat des de la seua fundació permantenir un model de funcionament assembl-sari i decidida-ment antiburocràtic, i açò no,sols en allò referent als mecanis-mes interns de presa de decisions, sinó també -i sobre tot- enel sentit de plegar la seua activitat a les decisions assembleà-ries deís diferents col·lectius, tractant així d'evitar tota actitudsectària Í d'exclusió que des de posicions progressistes pugamanifestar-se.

Per a FSTE-PV la normalització lingüística s'ha d'entendredes del reconeixement del valencià com a llengua pròpia i, enconseqüència, deu poder exercir com a llengua de l'ensenya-ment i de qualsevol altra manifestació social, mitjançant laprotecció especial que li atorguen les lleis per afavorir el seuconeixement i el seu ús.

8 / EXTRA ELECCIONS SINDICALS N.* 94

ELECCIONS SINDICALS

CASTELLÓ1.- SANTIAGO VILANOVA ANÓ

2.-EVAPÉREZFRANCISCO3.- ANTONI! LLUCH FERRERES

4,- VICENTE FERRER RIPOLLÈS5.- MaCARMEN SANZ GARCÍA

6.- JOSÉ MANUEL LÓPEZ BLAY7.- RAFAEL GALINDO RENAU

8.- ISABEL AGUSTÍ VIVES9.- PILAR SIFRE SANZ

10.- M" PAZ RODRÍGUEZ NÍGUEZ

11. -M" ROSA GARCÍA SANCHEZ12.- VÍCTOR ALBERO FERRER

13.- JOAQUÍN CANÓS VALLS14.- JOAN VILLAPLANA VILLALONGA

15.- SEBASTIÀ RECATALÀ ROMERO

] 6.- Ma CARMEN FERRÀ MIRALLES17,- MANUEL COLLADO VERGARA18.- MARGARIDA SEBASTIÀ SEBASTIÀ19.- M* LLUÏSA ORTELLS CABEDO20.- JOSEP ANDREU RADIU

21 .- RICARDO TIMÓN MAGARZO22.- Ma ANTÒNIA MUNDO FERRER

23.-ROSAADSUARAARAMBUL

24.- JULIÀ VICENT REY NICOLÀS

25.- VICENT PITARCH ALMELA

26.- JOSEP MANUEL SEGARRA COMAS27.- RAFAEL SERRETSERRET

28.- FRANCISCO GIMENO AGOST29.- MARIA CRUZ MARÍN MONEDERO

30.- MARIA JESÚS FRANCH APARICIO3 1 .- J. AGUSTÍ BEL DEL CASTILLO

32.~ VICENT G. PALASÍARMERO

33.- ANTONI PECHOB1ERTO MORRALLA

34,- Ma ASUNCIÓN BARRAGANES ORTELLS35.- JOSÉ JULIO CENTELLES MARINER

36.- ADORACIÓN NEBOT GOZAÏJBO37, RICARDO PITARCH GARCÍA

38,ANAMaANGELESSOS

39, VICENT ESTEVE GUMBAU40, Ma VICTORIA OLIVER GUASP

41.-FINA DUET CASTELLÓ

42, VICENT SAPORT ALEGRE43, ROSA JULIÀ GÓMEZ

44, ISABEL FERNÀNDEZ LÓPEZ

45, JOSÉ RIVEIRO ESPASANDÍN

46, ENRIC JOSEP MANYANÓS ESCURA47, ENRIC VILANOVA ANÓ

48, JOSEP S. VIDAL GOZALBO

49, ELVIRA VILLALONGA PERSIVA

50, VICENT GRAU REIG

51, DANIEL MATEU PITARCH

52, JULIANA PASTOR ROYO

53, FRANCISCÀ LLINARES BALDO

54, MIQUEL ORTELLS ROCA

Secundària

PrimàriaPrimàriaPrimària

SecundàriaPrimàriaSecundàriaPrimàriaSecundària

PrimàriaPrimària

Primària

SecundàriaSecundària

SecundàriaPrimària

PrimàriaSecundària

Primària

Secundària

PrimàriaPrimària

Ed, Esp.

PrimàriaSecundària

PrimàriaSecundària

SPEPrimària

Primària

SecundàriaPrimària

SecundàriaEPA

Secundària. Primària

Secundària

Primària

Ed. Esp.

Secundària

Primària

Primària

PrimàriaPrimària

SecundàriaSecundària

SecundàriaPrimàriaEPA

SecundàriaPrimàriaPrimària

PrimàriaPrimària

BF. TÀRREGACASTELLÓCP L'ASSUMPCIÓ

CPV.PALASÍIFPG.BOUCPP.CAMARÓNIFP GRAPACP LA LLOSAVINARÒS

CP JOSÉ ALBACPBENADRESACP COMARCAL

IFPIFP GRAPA

IFP B. BIGORRAEPA LLIBERTAT

CP GREGALCASTELLÓCPSARTHOUC.

CEPSEGORBECP G. HUGUET

CPLOPEVEGA

CEE HORTOLANSCP PIUS XIIIB F.. RIBALTA

CP I. FERRER

IB F. RIBALTA

SPE CASTELLÓCP VALL D' ALBA

CPSANYAGO

IFPG.BOUCPJ.ITURBÏIFP POLITÈCNIC

EPA ONDA

IBA.MEZQUITA

CPC. SALVADOR

IB F, RIBALTACPB.CALDUCH

CEE PANDEROLA

IB V. CASTELL

PAEP SOT FERRER

CPV.ARTERO

BORRIANA

CASTELLÓ

IB F. TÀRREGA

IBSOSBAYNAT

IFPG.BOU

CPBENADRESA

GERMÀ COLOM

IFP B. BIGORRACPCENSALCPSTA. ÀGUEDACP J. DE BRUSCA

CEE HORTOLANS

VILA-REAL

CASTELLÓVINARÒSVIVERCASTELLÓ

SEGORBE

CASTELLÓ

LA LLOSA

VINARÒS

VILAVELLA

CASTELLÓ

ALCALÀ XIVERT

BORRIANACASTELLÓNULESVINARÒSCASTELLÓ

CASTELLÓ

VILA-REAL

SEGORBE

CASTELLÓROSELL

BORRIANA

NULES

CASTELLÓ

CASTELLÓ

CASTELLÓ

CASTELLÓ

CASTELLÓ

CASTELLÓCASTELLÓ

BORRIANACASTELLÓ

ONDAONDA

CASTELLÓCASTELLÓ

VILA-REAL

VILA-REAL

CASTELLÓ

SOTD.FERRER

CASTELLÓBORRIANA

CASTELLÓ

VILA-REAL

• CASTELLÓ

CASTELLÓCASTELLÓ

CASTELLÓ

NULES

CASTELLÓ

BENICÀSSIM

ALBOCÀSSER

BORRIANA

L'STE-PV,l'alternativa sindical

• Perquè és un sindicat declasse, constituït per treballa-dors i treballadores de l'ensen-yament, tant personal docentcom d'administració i serveis, iactua dins d'un marc d'unitatentre aquest sector i la resta dela classe obrera.

• Perquè és autònom, inde-pendent de les diferents admi-nistracions, de la patronal i dequalsevol organització o institu-ció social, sindical, política oreligiosa.

« Perquè és un sindicat nacio-nal i, des de l'exercici de la seuasobirania, confederal. Reconeixla realitat nacional del PaísValencià i treballa pel ple exer-cici de l'autogovern. Al mateixtemps, entén la unitat ambd'altres organitzacions de lesmateixes característiques comla millor forma de defensarinteressos comuns en el marcsocial, polític i econòmic de totl'Estat.

• Perquè és un sindicat unita-ri, que accepta al seu si la plura-litat ideològica de tots elscorrents democràtics que hi sor-gesquen i busca acords i unitatd'acció amb la resta de sindi-cats progressistes, amb elpropòsit de superar progressiva-ment les divergències existents,caminant cap a ibrrnes d'unitatcada vegada més'àmplies.

• Perquè és assembleari i sónles assemblees els òrgans dedecisió sindical, en les quals esdebat i decideix sobre qualsevolacció o alternativa.

• Perquè és democràtic i,segons el criteri de "cada perso-na, una veu i un vot", es partici-pa en les activitats sindicals enigualtat de drets.

• Perquè és reivindicatiu delsinteressos econòmics, profes-sionals i sociopolítics de les tre-balladores i treballadors del'ensenyament i d'una EscolaPública, Popular i Valenciana.

• Perquè és sociopolític iassumeix la defensa de totes lesqüestions que afecten els treba-lladors i treballadores, totpotenciant l'establiment de lesmés amples relacions amb sec-tors populars, en la perspectivade suprimir qualsevol discrimi-nació o explotació.

EXPANDIR UN MODEL DESINDICALISME DIFERENT

Davant dels processos electo-rals convocats, cal manifestaruna vegada més les línies fona-mentals que han regit fins arales nostres actuacions com asindicat majoritari en els nivellsde l_ensenyament no universi-tari al País Valencià com aresultat de les anteriors elec-cions.

Una d'aquestes línies és laconsideració unitària del pro-cés educatiu, considerat comun conjunt d'actuacions com-plexes que abracen aspectes nosols estrictament docents, sinó

també de serveis. Malgrat que-teòricament- alguns col·lectiusi sindicats progressistes plante-gen les seues estratègiesbasant-se en aquest principi, undels trets de la pràctica sindicalquotidiana és l 'absolut oblit,fomentat per l'Administració,del fet que els treballadors itreballadores de l'Ensenya-ment Infanti l , Primària,Secundària i d'Universitat par-ticipen fonamentalment en unprocés els components bàsicsdel qual són similars, tot iacceptant les evidents variants.Aquest abisme entre pràctica iteoria posa de manifest tendèn-cies corporativistes que s'evi-dencien, per exemple, en lamanca de previsions en relacióamb la promoció ordinària detreballadors d'un nivell a unaltre, la no aplicació del princi-pi "a igual treball, igual sala-ri", o la falta de coordinaciódels diferents sectors en lesmobilitzacions, etc.

L'assumpció amb fermesad'aquest principi com a líniad'actuació provoca un vertadercapgirament en la presentacióde les nostres reivindicacions,que van des del sistema retribu-tiu, jornada laboral, perfeccio-nament del personal, etc., finsl'homologació i l'existènciamateixa dels cossos actuals i deles relacions laborals dels dife-rents col·lectius.

Des d'una profunda crítica al'actual sistema de representa-ció sindical i funcionament ins-titucional, cal manifestar que entot cas la nostra activitat esdefineix en defensa de l'autogo-vern i per l 'aprofundiment iampliació real de competènciesper part de la Generalitat Valen-ciana, per tal que puguen sernegociades amb la Conselleriatotes aquel les qüest ions del'àmbit educatiu, també univer-sitari, que depenen dels pressu-postos de la Generalitat.

L'STE-PV s'ha caracteritzatdes de la seua fundació permantenir un model de funciona-ment assembleari i decidida-ment antiburocràtic, i açò nosols en allò referent als meca-nismes interns de presa de deci-sions, sinó també -i sobre tot-en el sentit de plegar la seuaactivitat a les decisions assem-bleàries dels diferents col·lec-tius, tractant així d'evitar totaactitud sectària i d'exclusió quedes de posicions progressistespuga manifestar-se.

Per a l'STE-PV la normalitza-ció lingüística s'ha d'entendredes del reconeixement delvalencià com a llengua pròpia Í,en conseqüència, deu poderexercir com a l lengua del'ensenyament i de qualsevolaltra manifestació social, mit-jançant la protecció especialque li atorguen les lleis per afa-vorir el seu coneixement i elseu ús.

8 / EXTRA ELECCIONS SINDICALS .* 94

ELECCIONS SINDICA

VALENCIÀ1.2.3.4.5,6.7.8.9.

10.11.12.13.14.15.16,17.18.19.20.21.22.23.24.25.26.27.28.29.30.31.32.33.34.35.36.37.38.39.40.41.42.43.44.45.46.47.48.49.50.51.52.53.54.55.56.

Vicent Mauri i Genovés PrimàriaJosep Lluís Gonzàlez MeseguerSecundàriaPilar Gonzalves CalatayudRosa Roig CeldaLluís Sospedra UllPilar Gregori MonzóÉlia Serrano AlonsoDomènec OrtolàPlaCarme Domènech BoscàVicent Esteve MontalvàAlbert Sansano EstraderaJoan Josep Masó MonfortJuan José Mataix SanchoCarles Bordes i CiscarMarcos Carvajal GarcíaManuel Cabanillas GómezMagdalena Nadal GilAntoni Vinas AlmenarIsmael Sanz VàzquezMaria Gironès PenadesJesús Girón AraqueÀngels Martínez BonaféVicent Vercher i BarrésEmpar Granell TormosJavier Vidal PastorEmili Gonga BallesterTeresa Ricart CastellóAraceli Llorens SempereVicent Monroig i ClimentFernando Latorre ValeroMiquel Calatayud SanzManuel Monrós RodríguezPaco Navarro CarratalàLluís Kutnowski BorisouskyPilar Tormo SainzÀngel Articda i RogerJulià Aleixandre SalesLlorenç Giménez i TarazonaJosep V. Bataller i FerrandoMercè Sarrió Camarasa

PrimàriaSecundàriaPrimàriaPrimàriaSecundàriaSecundàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaPrimàriaMestre TallerSecundàriaPrimàriaPrimàriaSPEsSecundàriaPrimàriaEns. Espec.PrimàriaSecundàriaPrimàriaPrimàriaMestre TallerPrimàriaSecundàriaPrimàriaSecundàriaPrimàriaPrimàriaSecundàriaPrimàriaMestre TallerPrimàriaPrimàriaMestre TallerPrimàriaPrimàriaSecundària

- Fernando Rogero Cantalapiedra Primària- Teresa Pitxer Llop Primària

Irene Benavent Martínez SecundàriaIsmael Blasco Soriano PrimàriaFerran Zurriaga Agustí PrimàriaSalvador Bataller Ferrer SecundàriaMarí í e Arroyo Vicente PrimàriaPura Ferrer Grau PrimàriaXavier Pujol i Geli SecundàriaRosa Graells i Llort EPAJoan Pau Cimarro Ramasco SecundàriaVicent Moreno i Baixauli PrimàriaAntoni Francés Albero PrimàriaJosé Antón Valero SecundàriaRafael Martorell Resurrección PrimàriaAnna Ros i Miragall Primària

ValènciaIB MisericòrdiaValènciaIFPCP García SanchizCP Francesc CarròsIB CampanarIFP "E" CECP Rafael Juan VidalCP Horta MajorCP V. Blasco IbànezCP La SéniaIP Blasco IbànezIBCP MediterràneoCP Lluís VivesIFP-IBIB SorollaCP Benjamín BenllochEOICP Antonio MachadoIFPCP Ramon LaportaCP Lluís VivesIFP La MarxadellaCP Virgcn del RosarioIFPCP Arzobisbo MayoralIBCP Amadeo TortajadaCP Blasco IbànezIB SorollaCPE1 PatíIFP La SéniaCP OrbaCP Martínez CullaIFPCPL'AlmacilCP Víctor OrovalIFPCP San José CalasanzCP Miguel CervantesIFP La SéniaCP Dr. Vicente TrencoCP Explorador AndrésIB Josep Maria ParraCP Roís de CorellaCP Jaume ConqueridorIB EI CidMiguel HernàndezIB Jaume II El JustCP Jaume ConqueridorCP Ramiro JoverIFPCP Platero y YoCP Vilamar

València 57.València 58.València 59.Silla 60.Alzira 61,Font d'En Carròs 62.València 63.Cheste 64.Ontinyent 65.Vilamarxant 66.València 67.L'Alcúdia Crespins 68.València 69.Benifairó Valls 70.Port de Sagunt 71.Cullera 72.Requena 73.València 74.Manises 75.València 76.Torrent 77.Benimàmel 78.Tuéjar 79,Ontinyent 80.-Torrent 81.-Dos Aguas 82.-Port de Sagunt 83.-València 84.-Massamagrell 85.-Mislata 86.-Museros 87.-València 88.-Silla 89.-Paiporta 90.-Alfafar 91.-Chiva 92.-Alboraia 93.-Mislata 94.-Carcaixent 95.-Oliva 96.-Vaiència . 97.-Paterna 98.-Paiporta 99.-Montcada 100.-València IOL-Alzira 102.Gandia 103.Catarroja 104.València 105.Port de Sagunt 106.Tavernes Valldigna 107.Catarroja 108.València 109.Alboraia HO.Aldaia 111.Port de Sagunt

Joan Royo i Gil Secundària• Batiste Malonda Grau PrimàriaBernat Rodríguez Castelló SecundàriaNeus Vicedo Miralles . PrimàriaJosep Manuel Monjo Esparza PrimàriaJosé Miguel Rivas Ràbago SecundàriaCarme Munoz Herreros PrimàriaAlfred Aranda Mata SecundàriaM. Eugènia Pérez Gutiérrez SPEJoan Sarrión OchandoSebastià Giner MunozRoser Santolaria DomingoJesús Ferrando PerisJosep Lluís Alminana JuanRafael Nelson Seguí i PenadésPrimariàConxa Delgado Amo PrimàriaRafael Blancs i BoronatConxa Duran MansillaVicent Martínez MartíAnà Maria Costa CatalàJosep Morata MartíJosep Antoni Fluixa Vivas

SecundàriaPrimàriaSecundàriaPrimàriaPrimària

SecundàriaPrimàriaPrimàriaSecundàriaPrimàriaPrimària

- Immaculada Benavent i Pérez Primària- Alfred Ramos i Gonzàlez Primària- David Abellan Aguado Secundària

Rosario García Pérez SPEDiego Gómez García PrimàriaSalvador García Salvador PrimàriaJosé Herrero Cucó SecundàriaSalvador Martínez Boscà PrimàriaPilar Roselló Fortea PrimàriaVicent Gràcia Pellicer PrimàriaRafael Àngel Carbonell SecundàriaTeresa Martorell Resurrección PrimàriaRemigi Morant i Navasquillo CEPManel Marzal Felici SecundàriaOtilia Sòria Gómez PrimàriaFrancesc Santamaría i Sorribes PrimàriaFrancisco J. de Juan Company SPEMiguel Àngel Pérez Plasència CEPGuillcrmo Camarena Fayos PrimàriaManela Pedró Martí PrimàriaXavier Hervàs i Martínez SecundàriaImmaculada Soler Enguix SecundàriaLluís Antón Tortajada PrimàriaJoan Andrés Terenlí PrimàriaRafael Benavent Vidal SecundàriaSal.lustià Herrero Gomar SecundàriaCarme García Mico PrimàriaAntonio Juan Piera Rubio PrimàriaMargarida López Rodríguez PrimàriaV. Miquel Nàcher Faubel PrimàriaAmèlia Barea Ortiz PrimàriaFrancesc Medina Ramírez PrimàriaJoan Blanco Paz Primària

IB Clot del MoroCP Sant JaumeIFP Tirant lo BlancCP Attilio BruschcttiCP Blasco IbànezIFP Pere BoïlCP CervantesIFPV-2IP"E"CECPIsidro GirantIB Juan de GarayCP Jaume IICP S. José CalasanzCP Sant RocCP Mas d'EscoloIFP M. Sànchez AyusoCP Dr. Vicente TrencoCP P. Teodoro AndreuIB Maria EnríquezCP B. Jacinto CastanedaCP P.Teodoro AndreuIFP LauronaCP Ausiàs MarchIB Font de Saní LluísIB BenlliureCP Víctor OrovalCP Obispo AmigoIB Districte MarítimCP Beata InésCP CervantesCP La CarrascaIB La GarrigosaCP MediterraniCEPIB Sorolla -CP Lluís VivesCP Lluís SantàngelV-17Extensió CEPCP Verge del RemeiCP Miguel HernàndezIB Eduardo PrimoIBCP Villar PalasíCP L'AIcoceraIB Francesc GilIBCP Lluís VivesSan Ignacio LoyolaCP Enrique TerrassaSant Vicent FerrerCP BaladreCP La SéniaCP Ramiro Jover

SaguntAlmoinesGandiaXàtivaRafelguarafManisesGodellaCarcaixentValènciaChesteAyoraValènciaBenifairó ValldignaAielo de MalferitSillaRiba-roja de TúriaValènciaMontcadaAlziraGandiaXàtivaAlziraLlíriaPicanyaValènciaValènciaCarcaixentMassamagrellValènciaBenigànimBunolOlivaMelianaMelianaGandiaValènciaMassanassaEl SalerUtielTuéjarCastelló de RugatValènciaCarletOntinyentBurjassotPolinyà XúquerCanalsBenaguasilMassanassaPicassentValènciaLlíriaPort de SaguntL'Alcudia CrespinsValència

L'STE-PV, l'alternativa sindical• Perquè és un sindicat de classe, constituït per treballadors i

treballadores de l 'ensenyament, tant personal docent comd'administració i serveis, i actua dins d 'un marc d 'uni ta t entreaquest sector i la resta de la classe obrera.

• Perquè és autònom, independent de les diferents adminis-tracions, de la patronal i de qualsevol organització o instituciósocial, sindical, política o religiosa.

• Perquè és un sindicat nacional i, des de l'exercici de laseua sobirania, confederal. Reconeix la realitat nacional delPaís Valencià i treballa pel ple exercici de l'autogovern. Almateix temps, entén la unitat amb d'altres organitzacions deles mateixes característiques com la millor forma de defensarinteressos comuns en el marc social, polític i econòmic de toll'Estat.

• Perquè és un sindicat unitari , que accepta al seu si la plura-litat ideològica de tots els corrents democràtics que hi sorges-quen i busca acords i unitat d'acció amb la resta de sindicatsprogressistes, amb el propòsit de superar progressivament lesdivergències existents, caminant cap a formes d'unitat cadavegada més àmplies.

• Perquè és assembleari i són les assemblees els òrgans dedecisió sindical, en les quals es debat i decideix sobre qualse-vol acció o alternativa.

• Perquè és democràtic i, segons cl criteri de "cada persona,una veu i un vot'1, es participa en les activitats sindicals enigualtat de drets.

• Perquè és reivindicatiu dels interessos econòmics, profes-sionals i sociopolítics de les treballadores i treballadors del'ensenyament i d'una Escola Pública, Popular i Valenciana.

• Perquè és sociopolític i assumeix la defensa de totes lesqüestions que afecten els treballadors i treballadores, totpotenciant l'establiment de les més amples relacions amb sec-tors populars, en la perspectiva de suprimir qualsevol discri-minació o explotació.

EXPANDIR UN MODEL DE SINDICALISMEDIFERENT

Davant dels processos electorals convocats, cal manifestaruna vegada més les línies fonamentals que han regit fins arales nostres actuacions com a sindicat majoritari en els nivellsde l_ensenyament no universitari al País Valencià com a resul-tat de les anteriors eleccions.

Una d'aquestes línies és la consideració unitària del procéseducatiu, considerat com un conjunt d'actuacions complexesque abracen aspectes no sols estrictament docents, sinó tambéde serveis. Malgrat que -teòricament- alguns col·lectius i sindi-cats progressistes plantegen les seues estratègies basant-se enaquest principi, un dels trets de la pràctica sindical quotidiana ésl'absolut oblit, fomentat per l'Administració, del fet que els tre-balladors i treballadores de l'Ensenyament Infantil, Primària,Secundària i d'Universitat participen fonamentalment en un pro-cés els components bàsics del qual són similars, lot i acceptantles evidenls variants. Aquest abisme entre pràctica i teoria posade manifest tendències corporativistes que s'evidencien, perexemple, en la manca de previsions en relació amb la promocióordinària de treballadors d'un nivell a un altre, la no aplicaciódel principi "a igual treball, igual salari", o la falta de coordina-ció dels diferents sectors en les mobilitzacions, etc.

L'assumpció amb fermesa d'aquesl principi com a líniad'actuació provoca un vertader capgirament en la presen-tació de les nostres reivindicacions, que van des del siste-ma rc t r ibuüu, jornada laboral, perfeccionament del perso-nal, etc., fins l'homologació i l'existència mateixa delscossos actuals Í de les relacions laborals dels diferentscol.leclius.

Des d'una profunda crítica a l'actual sistema de representa-ció sindical i íuncíonamenl inslitucional, cal manifestar que entol cas la nostra activitat es defineix en defensa de l'autogo-vern i per l'aprofundimenl Í ampliació real de compelènciesper pari de la Generalilat Valenciana, per tal que pugueu sernegociades amb la Conselleria Iotes aquelles qüeslions del'àmbit educatiu, també universilari, que depenen dels pressu-poslos de la Generalital.

L'STE-PV s'ha caracleritzal des de la seua fundació permantenir un model de funcionament assembleari i decidida-ment antiburocràtic, i açò no sols en allò referent als mecanis-mes interns de presa de decisions, sinó també -i sobre tol- enel sentit de plegar la seua aclivilat a les decisions assembleà-ries dels diferents col.leclius, tractanl així d'evilar lola actitudsectària i d'exclusió que des de posicions progressistes pugamanifestar-se.

Per a l'STE-PV la normalització lingüística s'ha d'cnlendredes del reconeixement del valencià com a llengua pròpia i, enconseqüència, deu poder exercir com a llengua de l'cnsenya-ment i de qualsevol altra manifestació social, mitjançant laprotecció especial que li atorguen Ics lleis per afavorir el seuconeixement i el seu ús.