8/6/2019 Quadres-Resum Dels Autors de Selectivitat

1/5

P L A T CONCEPTES EXPLICACI RELACI AMB ALTRES FILSOFS

REALITAT

-Idees/Coses

-Teories de laparticipaci i

la Imitaci

Idees: Intangibles, immutables,absolutes, eternes...Coses : tangibles, finites, relatives,mutables...Les coses imiten a les Idees, per tant, les

coses sn copies de les idees, que snoriginals.

Amb Descartes i HumeD : a la ment tenim idees ficticies, adventcies iinnates (les innates sn de les que parla Plat)

H :idees = cpia duna impressi (Plat totalmenten desacord)

CONEIXEMENT

-Doxa i Episteme-Mite de la Caverna-Aprendre s recordar-Smil de la lnia-Dialctica-Mite del carro alat

Doxa: opini gens fiable; prov del mnsensible.Episteme: vertader coneixement; provdel mn de les idees.Dialctica: mtode de coneixement perpassar del mn de les coses al de lesidees.Conixer s recordar.

Mite: podem recordar perqu lnima simmortal i ja sap coses de la anteriorreencarnaci.

Amb Descartes i HumeD: mtode (4 regles). Diferncia general amb Plat:el mtode es diferent per lobjectiu es com.

H:el coneixement prov de lexperinica;acumulem experincies (inducci) per conixer. PerPlat lexperincia ens aporta fals coneixement

(doxa). Per Hume no hi ha un coneixement vertaderi s per a Plat.

SSER HUM-Cos i nima-3 parts dnima

Cos: cosa; conegut a travs dels sentits.nima: coneguda per la ra

3 parts: irascible, concupiscible iracional

Descartes tamb diferencia cos i nima. Cos i nimasn substncies creades per Deu. Relaci entre cos inima: uni accidental pels dos.

TICA

-Polis ideal-Virtuts de lnima-Classes socials.-Filsof-rei

-Governants, guerrers i productors(proposta utpica)Cadasc segons les seves capacitats.Dur i llarg pla destudis en etapes

eliminatries-3 virtuts: temperncia, coratge iprudncia. Juntes= justcia-3 classes socials: productors, guerrers,governants (el ms savi=filsof-rei)

Mill

Per Plat governen uns pocs, per Mill, lademocrcia, la majoria.Per Plat estem condicionats per les parts delnima i per Mill som lliures de fer el que volguem.Pels dos s molt important leducaci com a

desenvolupament de lsser hum

8/6/2019 Quadres-Resum Dels Autors de Selectivitat

2/5

DESCARTES CONCEPTES EXPLICACI RELACI AMB ALTRES FILSOFS

REALITAT

JO: substncia pensant

Deu: substncia infinita (hodemostra pelprincipi de causalitat i amb

largument ontolgic

El mn: substncia extensa

-Jo: s el primer que demostra: cogito.-Du s la causa de la idea que tinc de Du ide la meva existncia. Du s perfecte i peraix existeix (Sant Anselm)-El mn s all de les coses que pot ser

conegut racionalment: lextensi (potreduir-se a nombre)

amb Hume: els dos parteixen delscontinguts de la ment, per per cadascnsn diferents.D : a la ment tinc idees ficticies,

adventicies i innates (les innates sn deles que parla Plat)H :idees = cpia duna impressi (Plattotalment en desacord)

CONEIXEMENT

-Mtode-Intuci i deducci-Dubte metdic-Primera veritatpenso doncs existeixo-Principi de causalitat

-Regles: evidencia, anlisi,sntesi i enumeraci.-Tres tipus didees

Dubte: No admetre res com a verdader sino hi ha una certesa absoluta.

Intuci: Operaci de la ment la qual copsaintellectualment.

Deducci: el contrari a la inducciA partir de les 4 regles arriba a la idea decogito

Amb Hume: sn contraris perqu

H:empirisme: la experincia s la font delconeixement. La ra noms associa,recorda o imagina idees. No existeixen

idees innates.

Descartes: racionalista, el coneixementprov de la ra. Lexperincia enganya.

ESSER HUM

-Cos i nima

-ANIMA: Glndula pineal,motor del cos, uni accidental

El cos s res extensa i lnima rescogitans.

El cos funciona mecnicament i lnima el

dirigeix (s el pilot)

Plat: tamb diferencia cos i nima. Launi s accidental pels dos. El cos s lapres de lnima, que s immortal.Descartes: afegeix que el cos funcionamecnicament, com tot el mn extens.

ETICA-Moral provisional: adaptar-sea les normes don es viu per

sobreviure.-Importncia de les passions

-adaptar-se a les normes don es viu persobreviure

-All que no es decideix: passi. All que si,acci. Cal diferenciar-lo

Estocisme: hem dacceptar all que enspassa com inevitable.

8/6/2019 Quadres-Resum Dels Autors de Selectivitat

3/5

HUME CONCEPTES EXPLICACI RELACI AMB ALTRES FILSOFS

CONEIXE-MENT

-Impressi/Idees-Percepci-Principi de cpia

-Principi de causalitat-Costum-Relacions didees iqestions de fet-Escepticisme

Impressi: percepci clara i vivaIdea: marca que ens deixa la impressi, record.Principi de cpia: criteri per trobar la veritat dunaidea (buscar si prov duna impressi o

experincia).

Crtica al principi de causalitat: no tenim impresside la connexi entre causa i efecte. Per tant, larelaci causa-efecte es basa en el costum.Relacions didees: enunciats vertaders que nodepenen de lexperincia (matemtiques).Qestions de fet: necessiten ser comprovades perlexperincia.Escepticisme: mai pots saber res segur al 100%perqu lexperincia mai s definitiva.

Hume: empirisme: el coneixement prov delexperincia; la ra noms analitza.

Descartes racionalista: el coneixementprov de la ra (idees innates).

Desconfiana en els sentits.

Locke: s empirista, anterior a ell, per talguna cosa de racionalista perqu defensala substncia.

REALITAT

-Crtica a la metafsica

cartesiana:

- Substncia-Mn extern

- Du- JO

-Fenomenisme

Aplicant el principi de cpia no es pot demostrar

cap daquestes 4 idees. Sn invents de la filosofia.Per tant, Hume critica la metafsica.La substncia no es pot percebre.El mn s una idea que ens fem.Du tamb i els intents de demostrar-ho utilitza elprincipi de causa-efecte.El jo s un conjunt de impressions.Fenomenisme: noms existeix all que pucpercebre.

Hume :idees = cpia duna impressi

Plat totalment en desacord: les idees snrealitat i les coses no. El coneixment de lesIdees es realitza a travs de la ment(racionalisme). Els sentits sn la forma msimperfecte de coneixement, per ensajuden a recordar.

TICA

-Emotivisme

-Utilitarisme

Emotivisme: moral basada en el sentiment i no en lara. El paper de la ra s important en la presa dedecisions per ajudar-nos a entendre els problemes.Dilema del que s b i el que s dolent (sentir-te bquan ajudes alg).Utilitarisme:El que s bo en una societat s bo per ala majoria.

Mill:Pensa exactament el mateix per ho aplicams a la societat, a diferncia de Hume,que parla ms des de lindividu.Kant:La tica de Kant s contrria, es basa en lara totalment. (imperatiu categric)

8/6/2019 Quadres-Resum Dels Autors de Selectivitat

4/5

M I L L CONCEPTES EXPLICACI RELACI AMB ALTRES FIL SOFS

CONEIXE-MENT

-Empirisme-Positivisme-Inducci

-Doctrina filosfica que pensa que lexperincia s la nicafont de coneixement.-Aplicaci del mtode experimental empirista a les cinciessocials (Comte).-Sextreuen conclusions generals a partir de lexperincia (ques particular).

Amb Hume: s un dels primers defensors de lempirisme,per Hume s ms escptic: noms accepta que elsconeixements sn probables.Amb Comte: s el primer que aplica lempirisme a lesqestions socials.

TICA-Utilitarisme-Llibertat-Liberalisme-Felicitat

-Principi del dany

-Principi demxima felicitat

- Una acci s bona tenint en compte les seves conseqncies.s bona una acci til i s til la que fa feli ms gent. Aix hoha de determinar, no la majoria, ni una minoria qualsevol, sinaquells que ho spiguen, que siguin persones competents, queen marc social que es troba Mill representa el parlament.-La societat ens aporta protecci, i a canvi nosaltres hem decomportar-nos conforma a les regles social i legals i aportarall que la societat demani. El lmit dinjerncia de la societaten els meus assumptes tics s que no danyi als altres (principi

de dany). La societat podr retallar-me la llibertat si esdemostra (empricament) que perjudico als altres.-Defensa de la llibertat de conscincia (pensament, religi ipremsa), poltica (associaci, eleccions i igualtat jurdica) ieconmica (mercat).-La felicitat t a veure amb els plaers superiors, en els ideals desser hum-Intentar que el major nombre de persones siguin felices,donant-los la major qualitat de plaer possible. La felicitatgeneral far ms feli els individus.

Bentham: s mas individualista i busca mes la quantitatde plaers (clcul). Para Mill es millor la qualitat entre elque destaca els intellectuals i els emocionals, deixant debanda els plaers sensorials. La concepci de Mill delutilitarisme s ms altruista: procurant la felicitatcollectiva, saconsegueix una vertadera felicitatindividual. Bentham pensa el contrari ja que buscant lafelicitat individual sassoleix la felicitat collectiva.

Amb Plat: les llibertats de la societat que proposa no sontals ja que ests limitat per el que la naturalesa ha volgutque facis millor. La llibertat de Mill s millor perqu tensigualtat doportunitats.

Amb Nietzsche: la llibertat del senyor s una mica la lleidel mes fort. La llibertat de Mill b garantida per la llei ila igualtat.

(POLTICASOCIAL)

Mill defens el dret de tot ciutad a les llibertats bsiques(com la dexpressi o dassociaci), a la discrepncia pacfica i a no patir represliesper les seves opcions (dret de vaga, llibertat religiosa, lliure elecci educativa, etc.). En canvi, les limitacions legislatives a la llibertat consisteixen,per exemple, en lobligatorietat de leducaci ja que el dret al sufragi est susps per als analfabets-, o en la prohibici de treballar ms enll delque les lleis permeten, els drets de les dones, etc. Defensa una democrcia representativa que estiguin reconeguts tots els parers i no noms lesmajories

8/6/2019 Quadres-Resum Dels Autors de Selectivitat

5/5

NIETZSCHE CONCEPTES EXPLICACI RELACI AMB ALTRES FIL SOFS

CONEIXE-MENT -Llenguatge

-Cincia

-El llenguatge s una convenci que no representa lessncia de les coses. Larealitat est en etern canvi i els conceptes sn fixos.

-La cincia falseja la realitat al intentar reduir-la a lleis.

-Plat:Representa loposat de Nietzsche: diu que la realitats fixa i que la manera de conixer-la s a travs de lesIdees. Nietzsche i Plat tenen en com el seu llenguatgemetafric accessible a tothom. (En general comparable ambtots els filsofs, sobretot els racionalistes) .-Descartes: La filosofia de Descartes es basa en un mtoderacional.

REALITAT

-Dionisac iApollini

-Critica a lafilosofia.

-La part dionisaca de la realitat es la corresponent als excessos, al caos, a laobscuritat i la part apollnia de la realitat s la que es correspon amb la ra, lallum, lordre... I per Nietzsche totes dues sn la realitat. La cincia ha agafat nomsla part apollnia i per aix hem de compensar aquesta visi.-Nietzsche critica la filosofia perqu ha intentat reduir la realitat a conceptes.Critica als filsofs perqu han convertit la realitat en una cosa fictcia (el mn deles Idees, el discurs del mtode).

- (Amb qualsevolfilsof en tant que tots han intentat reduirla realitat a conceptes. Excepcions: Herclit re no s, tot

flueix, no pots entrar dos cops al mateix riu; Nietzsche

ladmira perqu va saber veure que la realitat s canvi )

TICA

-Crtica a lamoraloccidental

-Mort de Du.

-Nihilisme.

-Trans-valoracidels valors.

-La moral dels senyors va ser substituda per la dels esclaus, per culpa delssacerdots. I aquesta moral, a travs del cristianisme, s la que predomina en elmn occidental. Ell vol recuperar la moral dels senyors: fortalesa, joia, salut,fermesa, poder, superaci...-La mort de Du representa la mort del fonament dels valors cristians.

-Nihilisme: la situaci de desprs de matar al referent dels valors. Situaci sensevalors. Nhi ha dos tipus: EL nihilisme passiu, actitud on no es busquen uns nous

valors, i el nihilisme actiu, que accepta la prdua dels valors antics i busca uns denous.-La transvaloraci s, a partir del nihilisme actiu, la creaci de una nova taula devalors.

Amb Plat: sassemblen perqu Plat defensa que els arists(els millors siguin els qui governin perqu tenen

coneixement sobre el que cal fer; Per la proposta de Plat

suposa classes social i aix Nietzsche ho podria entendrecom a una moral desclau, (ja que els que no governen la

polis no saben governar-se a si mateixos, esperen lesdirectrius dels que manen)

SSER HUM

-Superhome.

-3transformacions

de lesperit.

-Voluntat depoder.-Etern retorn.

-El superhome s aquell que realitza la transvaloraci, i es deslliga de tot lligamamb la antiga moral cristiana.-metfora que explica que la humanitat ha passat per tres transformacions: laprimera, en forma de camell, on aguantava tota la crrega sense dir res. La segonatransformaci, en forma de lle, vol dir que lhome ha de lluitar contra els valors

establerts i destruir-ne la seva base. La tercera transformaci, la corresponent ambel nen, sidentifica amb el superhome, on es parteix dun nou comenament.-La voluntat de poder s la caracterstica fonamental que tindr el superhome:voluntat de superaci, de ser ms i mai conformar-se en lesgla on un es troba.-Letern retorn implica que el temps no s lineal, sin circular: tot es repeteix i not ni principi ni fi. Tot el que ens passa ens tornar a passar infinites vegades.Nietzsche entn aix com una oportunitat de fer lo millor possible, ja que esrepetir per sempre ms.

Directament s Shopenhauer el que parla de la voluntat coma eina fonamental per crear el mn. Nietzsche seguramentsinspira en ell.

Mill: des del seu liberalisme parla de la necessitat quetothom sigui educat per tal que decideixi per si mateix.Podrem veure un exemple de superhome. Per Mill hopensa sempre des de la collectivitat: lhome a de pensar en

la seva societat.