quarhis i Història de la Ciutat de BarCelona Beltran.pdf · 2017-03-24 · NOVETATS SOBRE EL FÒRUM DE BARCINO: quarhis 127 LA CÚRIA I ALTRES EDIFICIS PÚBLICS JULIA BELTRÁN DE

Quaderns d’arQueologia i Història de la Ciutat deBarCelona

quarhisÈPOCA II · ANY 2015 · N.11 · ISSN 1699-793X248 PÀGINES · BARCELONA

quar

his

11

BARKENO | BARCINO | BARCINONABARSALUNA | BARCELONA

MUSEU D’HISTÒRIA DE bARcElonA (MUHbA)Plaça del Rei, s/n.08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 [email protected]/quarhis

Quarhis 11.indd 1 22/06/15 14:25

Editor:Museu d’Història deBarcelona (MUHBA)Institut de CulturaAjuntament de Barcelona

Director MUHBA:Joan Roca i Albert

Direcció Quarhis:Julia Beltrán de Heredia

Secretària de redacció:Vanesa Triay

Consell de redacció: Xavier Aquilué (MAC)Julia Beltrán de Heredia (MUHBA)Josep Guitart (UAB)Josep M. Gurt (UB)Albert López (DiBa)Magí Miret (GC)Carme Miró (ICUB)Miquel Molist (UAB)Isabel Rodà (UAB)

Avaluadors externs: Luis Caballero ZoredaCarmen Fernández OchoaSauro GelichiJean GuyonSimon KeayBernat MartíLucy VallauriDesiderio VaquerizoGiuliano Volpe

Control gràfic:Emili Revilla

Disseny gràfic:PFP(Quim Pintó, Montse Fabregat)

Realització:Edicions Hipòtesi, SL

Impressió:Índice Arts Gràfiques, SL

Imatges de la coberta:José Luis Biel-MMBi Noemí Nebot Pich

ISSN1699-793X

Dipòsit legalB-9715-2005

© dels textos els autors© de l’edició

Museu d’Històriade BarcelonaInstitut de Cultura, Ajuntament de BarcelonaPlaça del Rei, s/n08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 57www.museuhistoria.bcn.cat/quarhis

000 preliminares+editorial 11_tripaquarhisok.qxp 21/07/15 13:32 Página 4

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA BARKENO | BARCINO | BARCINONA

BARSALUNA | BARCELONA

quarhisÈPOCA II·ANY 2015·NÚM.11·ISSN 1699-793X 248 PÀGINES · BARCELONA


9-11 PRESENTACIÓ. OBERTURA DE CAMP JOAN ROCA I ALBERT

12-13 EDITORIALJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

ENTERRAR-SE AL DAVANT DEL MAR16-64 LES NECRÒPOLIS DE LES DRASSANES REIALS DE BARCELONA (SEGLES I-VII)

ESTEVE NADAL ROMA51 ANNEX 1. Llits funeraris d’os dels segles I i II dC

ESTEVE NADAL ROMA | ISABEL PELLEJERO USÓN59 ANNEX 2. Estudi arqueobotànic de la necròpolis de les Drassanes Reials

RAQUEL PIQUÉ I HUERTA | MARC FERRÉ I TRÍAS

66-78 LA POBLACIÓ ROMANA A BARCINO A TRAVÉS DEL JACIMENT DE LES DRASSANES. DADES ANTROPOLÒGIQUES, DEMOGRÀFIQUES I CULTURALSM. EULÀLIA SUBIRÀ I DE GALDÀCANO

NOTES I ESTUDIS82-96 EVIDÈNCIES ARQUEOLÒGIQUES DE LES COMUNITATS HUMANES

EN LA TRANSICIÓ DEL III AL II MIL·LENNI CAL BC AL PLA DE BARCELONAANNA GÓMEZ BACH | ANNA BORDAS TISSIER | SERGIO ARROYO BORRAZ | JOSEFA HUERTASARROYO | JORDI AGUELO MAS | ALBERT VELASCO ARTIGUES | JAVIER GONZÁLEZ MUÑOZ |JORDI NADAL LORENZO | MARIA SAÑA SEGUÍ | MIQUEL MOLIST MONTAÑÁ

98-124 ELS JACIMENTS DE L’ESTACIÓ DE LA LAV A LA SAGRERA I EL DE L’HOSPITALDE LA SANTA CREU I SANT PAU: APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE L’EVOLUCIÓ DEL POBLAMENT RURAL D’ÈPOCA IBÈRICA AL PLA DE BARCELONAISABEL PEREIRA HERNÁNDEZ | CONXITA FERRER ÀLVAREZ | FRANCESC ANTEQUERA DEVESA

126-146 NOVETATS SOBRE EL FÒRUM DE BARCINO: LA CÚRIA I ALTRES EDIFICIS PÚBLICS JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

148-162 EL CONSUM DE TABAC ENTRE ELS PESCADORS D’ÈPOCA MODERNA. NOVES DADES RELATIVES AL CONJUNT DE PIPES DE CERÀMICA TROBADES A BARCELONAMIKEL SOBERÓN RODRÍGUEZ

164-182 LA CÉRAMIQUE CATALANE DU XVe AU XVIIe SIÈCLE EN PROVENCE ORIENTALE. RELECTURE ET NOUVEAUX APPORTS DES CONTEXTES MARITIMES.GAËLLE DIEULEFET

184-199 LA BOTIGA DE JOSEP BARBA: UN TERRISSER A LA BARCELONA DEL SEGLE XVIIINOEMÍ NEBOT PICH

NOTICIARI202-204 PROJECTE PREHISTÒRIA AL PLA DE BARCELONA

205-206 PLA BARCINO. LA MURALLA ROMANA ENTRE LES TORRES 27 I 28. RESULTATS ARQUEOLÒGICS

207-209 PLA BARCINO. LA BASÍLICA DELS SANTS MÁRTIRS JUST I PASTOR: LA CIUTAT CRISTIANA I VISIGODA

210 LA RECUPERACIÓ DE LES PINTURES MURALS ROMANES DE LA DOMUS DEL CARRER D’AVINYÓ, 15

211-213 TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES I ARQUITECTURA DEL PODER AL NORD-EST DE LATARRACONENSE. METODOLOGIA DE REPRESENTACIÓ I PARÀMETRES ANALÍTICS PER A LA COMPRENSIÓ DELS PROCESSOS EVOLUTIUS ENTRE L’ALT IMPERI I L’ANTIGUITAT TARDANA. ACTIVITAT DUTA A TERME EL 2013-2104.

214 CONVENI AMB LA UNIVERSITAT DE BARCELONA PER A L’EXCAVACIÓ DELS JARDINS DE VICTORIA DE LOS ÁNGELES

215-217 BIBLIOGRAFIA PUBLICADA SOBRE ARQUEOLOGIA DE BARCELONA

219-226 TEXTOS EN CASTELLANO. SÍNTESIS

227-234 ENGLISH TEXT. SUMMARY

235-242 TEXTES EN FRANÇAIS. RÉSUMÉ

243-247 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS A QUARHIS

SUMARISUMARIOSUMMARYSOMMAIRE


NOTES I ESTUDIS

03 Gomez_03 19/06/15 18:29 Página 81

A Barcelona, noves dadesarqueològiques ens han permèsapropar-nos a alguns aspectes formalsdel fòrum, com les seves dimensionsi el pòrtic de la plaça. També ens hanpermès localitzar la cúria al costatcurt sud-oest del fòrum i definir-nela planta. Recents intervencionspermeten apuntar l’existència

d’un temple paral·lel al d’August,a l’altre turó de la ciutat. L’existènciad’un castellum aquae en aquest llocpodria indicar algun tipus de relació.

Paraules clau: fòrum, pòrtic, edificispúblics, noves dades, cúria, dostemples, collegium.

En Barcelona, nuevos datosarqueológicos nos han permitidoaproximarnos a algunos aspectosformales del foro, como susdimensiones y el pórtico de la plaza.También se ha podido localizar la curiasituada en el lado corto del sudoestedel foro y definir la planta. Lasrecientes intervenciones nos permiten

apuntar la existència de un temploparalelo al de Augusto, en la otracolina de la ciudad. Además laexistencia de un castellum aquaeen este lugar podría indicar algun tipode relación.

Palabras clave: foro, pórtico, edificiospúblicos, nuevos datos, curia, dostemplos, collegium.

In Barcelona, new archaeological datahas provided information about someformal aspects of the forum, such asits size and the square portico, andenabled us to locate the curia on theshort southeast side of the forum anddefine its plan. Recent interventionssuggest the existence of a templeparallel to that of Augustus, on the

other hill of the city. The existence ofa castellum aquae in this place couldindicate some kind of relation.

Key words: forum, portico, publicbuildings, new data, curia, two temples,collegium.

NOVETATS SOBRE EL FÒRUM DE BARCINO: LA CÚRIA I ALTRES EDIFICIS PÚBLICS

NOVEDADES SOBRE EL FORO DE BARCINO: LA CURIA Y OTROS EDIFICIOS PÚBLICOS

NEWS ABOUT THE BARCINO FORUM: THE CURIA AND OTHER PUBLIC BUILDINGS

À Barcelone, de nouvelles donnéesarchéologiques nous ont permis uneapproche de certains aspects formelsdu forum comme, par exemple, sesdimensions et le portique de la place.Mais cela nous a aussi permis delocaliser la curie sur le côté court sud-ouest du forum et d’en définir la forme.De récentes interventions dévoilent

l’existence d’un temple parallèle à celuid’Auguste, sur l’autre colline de la ville.L’existence d’un castellum aquae à cetendroit pourrait indiquer un certaintype de relation.

Mots clé : Forum, portique, bâtimentspublics, nouvelles données, curie, deuxtemples, collegium.

NOUVEAUTÉ SUR LE FORUM DE BARCINO : LA CURIE ET D’AUTRES BÂTIMENTS PUBLICS

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 11 (2015), pp. 126-146

05 Beltran_01 Beltran.qxp 27/07/15 13:00 Página 126

127quarhisNOVETATS SOBRE EL FÒRUM DE BARCINO:LA CÚRIA I ALTRES EDIFICIS PÚBLICS

JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO*

Recepció del text: 19 gener de 2015 / Acceptació: 13 d’abril de 2015.

*[email protected]. MUHBA1. Des de fa anys molts investigadors han treballat per definir la topografia urbana; sense ànims de ser exhaustius, volem esmentar a A. Duran i Sanpere, J. de C. SerraRàfols, Francesca Pallarés, Oriol Granados, Isabel Rodà, Ferran Puig i J. Gimeno. Tots han contribuït a nodrir de dades el coneixement urbà.2. En aquest sentit, s’han d’entendre les nostres propostes com a hipòtesis de treball. L’arqueologia dels propers anys dirà si anàvem o no en la bona direcció.3. Per a aquest estudi i per ajustar les diferents intervencions, s’ha fet una nova planimetria i un replantejament topogràfic de tota la zona, tasca duta a terme per l’IgnasiCamps.4. J. Gimeno (1983), tot i que no hi havia cap dada arqueològica en aquest sector, ja va fer un plantejament topogràfic del fòrum similar al que avui perfilen les dadesarqueològiques. Vegeu Gimeno, 1983: 21, fig. 5.5. No entrarem a debatre aquesta proposta perquè no és l’objectiu d’aquest article. En qualsevol cas, les dades arqueològiques que presentem impossibiliten orientar eltemple en sentit sud-est/nord-oest. Una orientació que no juga amb l’orografia del terreny, ni amb la topografia urbana documentada arqueològicament, ni tampocamb l’evolució i els testimonis arqueològics de la ciutat tardoantiga.

IntroduccióLa ciutat romana de Barcino s’aixeca aprofitant dos petitsturons de 16,9 i 14 m d’alçada que van tenir un paperimportant en l’aspecte simbòlic i de representació de laciutat, com després veurem.La trama urbana es basa en l’ortogonalitat d’un model defundació ex novo, com a continuació de la repartició delterritori a través de la centuriació. A pesar d’aquesta con-cepció, presenta, com en altres ciutats romanes, algunesirregularitats; per exemple, la forma i grandària de lesinsulae, d’una amplada de 120 pedes (1 actus) però de llar-gada variable. La raó s’ha de buscar en la necessitat dedonar resposta als problemes plantejats per la topografiadel terreny.La trama viària s’articula a partir d’unes vies principals, eldecumanus i el cardo, totes dues de 42 pedes d’amplada, ialtres carrers paral·lels, en tots dos sentits, de 30 pedes.Alguns carrers van disposar de pòrtics, tot i que segonsles dades arqueològiques sembla que només n’hi haviaen un dels costats. L’interuallum, el carrer que discorriaparal·lel a la muralla, tenia una amplada de 25 pedes i vaser ocupat ràpidament (fig. 1).Pel que fa al fòrum, no es localitza en una posició centralsinó una mica desplaçat cap al nord-oest, per aprofitar l’e-levació d’un dels dos turons. El plantejament actual corres-pon a una plaça allargada porticada en direcció nord-est/sud-oest, organitzada en dues terrasses, amb el temple,conegut com el temple d’August, en una posició central1.Però què sabem en realitat del fòrum de Barcino i delsseus edificis públics? Malauradament, el coneixementarqueològic és molt parcial, tant pel que fa a la fase altim-perial com per la relativa a l’antiguitat tardana, circum-stància per la qual s’ha de fer un veritable exercici d’in-tuïció arqueològica2. En aquest article, intentem posar enordre les troballes arqueològiques que poden ser suscep-tibles d’associar-se al fòrum i als seus edificis públics del’entorn. També presentem noves dades arqueològiquesque permeten apropar-nos, i en algun cas perfilar, certs

edificis, com la cúria, o la presència d’un edifici públic,segurament un temple, localitzat sota l’actual basílicadels Sants Màrtirs Just i Pastor3.

El fòrumEl fòrum de Barcino es configura com una plaça rectangu-lar, de dimensions superiors a les que s’havien previst debon començament4, la qual s’organitza en dues terrasses deles mateixes dimensions. Una diferència de prop de 6 msepara la terrassa superior de la inferior. El plantejament dela cúria a la terrassa inferior i de les estructures del pòrtic ala terrassa superior, com ara veurem, ens permet apropar-nos a les dimensions de l’espai foral i fer un nou planteja-ment. Si desdoblem les mides de la terrassa superior (de269 x 210 pedes) en la inferior, podem veure com els límitscoincideixen exactament amb la xarxa de carrers, englo-bant la insula que acull la cúria (insula de la banda sud-oestdel fòrum), tradicionalment fora de l’espai foral. Podríemparlar, doncs, d’un espai foral total de 581 x 201 pedes.El cardo maximus, que continua el traçat de la via Augustaa l’interior de la ciutat, limitava el fòrum, per la banda demar, en sentit sud-est. En sentit contrari, el de cu manusmaximus travessava la plaça pel mig de nord-oest a sud-est,i separava la terrassa superior, on es localitzava l’àrea reli-giosa amb el temple d’August, de la inferior, en què sem-bla que s’han de situar els edificis administratius i polí-tics. La disposició d’un fòrum en terrasses és un fet comúi molt freqüent. Ho podem veure a Tarraco, Carthago Novao Bilbilis, per posar algun exemple.A la terrassa alta (a l’anomenat Mons Taber) i en posiciócentral, se situava el temple dedicat al culte imperial. Re -centment, s’ha proposat donar un gir de noranta graus altemple d’August5, i en conseqüència girar el fòrum en di -recció sud-est/nord-oest, d’esquena a la porta de mar imirant cap a la muntanya. Hipòtesi arriscada basada enunes dades arqueològiques molt minses que ha donat lloca unes conclusions desmesurades, no proporcionals als tes -timonis arqueològics disponibles (Orengo, Cortés, 2014).



128 quarhis


Figura 1Planta de Barcino a l'alt-imperi.[Hipòtesi: Julia Beltrán de Heredia. Dibuix: Emili Revilla. © -MUHBA. Actualització 2015]


129quarhisNOVETATS SOBRE EL FÒRUM DE BARCINO: LA CÚRIA I ALTRES EDIFICIS PÚBLICS

JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

El porticat del fòrumCom és habitual als espais forals de les ciutats romanes, lasuperfície rectangular de la plaça pública devia estar deli-mitada per un pòrtic del qual pràcticament no tenim capevidència. Per apropar-nos a aquest element hem derecórrer a les peces espoliades i aprofitades en edifica-cions de l’antiguitat tardana (Beltrán de Heredia, 2009)6,com, per exemple, a l’església cruciforme de la plaça delRei (fig. 2). Els estudis que n’ha fet Ana Garrido han estatde gran interès7.Tot i això, a les excavacions dutes a terme al carrer de laFreneria l’any 20138, van aparèixer-hi unes estructuresque poden interpretar-se com els primers testimonisarqueològics del pòrtic del fòrum de la terrassa superior.Es tracta d’unes estructures que defineixen un angle de90° a partir de dos murs de 70 cm d’amplada, en què esdeuria recolzar la seqüència de pilars (fig. 3). A una dis-tància d’11,25 m es va localitzar un mur paral·lel que,

juntament amb un altre de tranversal, mostren l’ocupa-ció del pòrtic al segle VII9.Un fet habitual a l’antiguitat tardana és aixecar novesestructures mantenint o incorporant les alineacionsromanes. Per aquest motiu, tot i tractar-se d’una estructu-ra de cronologia tardoantiga, creiem que podria mante-nir l’alineació preexistent, tal i com s’ha documentat enaltres indrets de la ciutat i com indiquen algunes dades.Per exemple, la posició del mur tardoantic a la xarxa vià-ria, que coincideix amb la línia del traçat del decumanusminor. Tot apunta que tindríem la línia de tancament del

6. El fòrum de Barcino es va convertir en una formidable pedrera on es podien obtenir els materials necessaris per a la construcció de la ciutat tardoantiga i sobretot delsseus edificis cristians i de representació: basíliques, esglésies i residències del poder civil visigot i del poder bisbal als segles V i VI. 7. Garrido, A. 2011. Arquitectura y urbanismo de Barcino en época alto imperial: la decoración arquitectónica de edificios públicos y privados. ICAC, UAB. [Tesi doctoral].8. Volem agrair a Gemma Caballé, directora de l’excavació, la informació inèdita facilitada i així mateix el fet d’haver pogut discutir i contrastar amb ella la nostra pro-posta. 9. Es tracta d’unes estructures que tallen la circulació del pòrtic en sentit tranversal i ocupen aquest espai creant una nova estança.


Figura 2 Capitell, bases i columnes aprofitades en construccionstardoantigues que van formar del pòrtic del fòrum i d’altres edificisadministratius de la colònia romana. [Fotografia: Lluís Casals-MUHBA]


130 quarhis


Figu

ra 3

Planta de les estructures del pòrtic del fòrum (1

. cantonada del pòrtic del fòrum i 2. mur d’aterrasam

ent) localitzades a les excavacions del carrer Freneria.

[Dibuix: Maria Pujals]




pòrtic per la banda nord-est. Seguint models establertsen altres ciutats romanes, l’amplada (11,25 m) no farianecessària una porticus duplex, tot i que no es pot descar-tar l’ús d’un element estructural d’aquest tipus. Totesdues propostes són possibles. Un pòrtic que rodejaria laplaça per tres bandes, on el temple, en una posició cen-tral, dominaria aquesta composició. També va aparèixer una tercera estructura que presenta-va una desviació cap a l’oest, respecte a la quadrícularomana, però que s’ajustava perfectament a la corba denivell del turó o Mons Taber (fig. 4). Creiem que corres-pon a un mur de terrassa destinada a salvar el desnivellexistent i crear una plataforma horitzontal per poderconstruir a la terrassa alta del fòrum. Una solució versem-

blant ha estat documentada a les excavacions de la basíli-ca dels Sants Màrtirs Just i Pastor.

La domus de la plaça de Sant Iu, domus o collegium?Al nord-oest del fòrum i en una insula contigua, es loca-litza la coneguda com a domus de Sant Iu, que va ser exca-vada als anys seixanta. S’ha plantejat que podria haverestat una seu corporativa o collegium, o bé tractar-sed’una domus que podria haver evolucionat cap a una scho-la, com el Casseggiato dei Triclini a Òstia (Cortés, 2011),hipòtesi que creiem molt raonable. Tot i així, no com -partim la proposta d’aquest edifici com un espai obertal carrer organitzat a partir “tres corredors i un viridari-um” (Cortés, 2011: 28, fig. 8)10, proposta que segueix

10. Aquesta proposta no té en compte les dades arqueològiques conegudes de les insulae que defineixen la quadrícula romana en aquest quadrant. Per altra banda, soma la zona més fortament cristianitzada de la ciutat i el seu l’estudi topogràfic per a l’alt imperi no es pot dissociar de l’evolució i la transformació que va tenir lloc a latardoantiguitat com a conseqüència dels processos de cristianització.


Figura 4Planta de la terrassa superior del fòrumamb estructures arqueològiquesconservades del pòrtic. [Dibuix: MUHBA]


132 quarhis

la planta feta per Anna Maria Adroer l’any 1983, a partirde les dades conegudes en aquell moment. Estudis iintervencions arqueològiques posteriors11 indiquen unaorganització diferent (Beltrán de Heredia, 2001: 99,fig. 6).Les dades arqueològiques conservades permeten assegu-rar que l’organització d’aquest edifici correspon a unperystilum central de grans dimensions, amb una disposi-ció de basses perimetrals de mides considerables recober-tes d’opus siginum. Les columnes, fetes majoritàriamentde peces ceràmiques, encara conserven el revestimentestucat amb pintura vermella (fig. 5 i 6). La continuaciód’aquestes estructures del perystilum al sud-oest (sota l’ac-tual catedral) mostren una organització de l’edifici amb

un gran peristylum central i habitacions al voltant, arqui-tectura típica de les seus col·legials, com podem veure alsexemples recollits per Alain Bouet (2001), o les seuscol·legials de València (Escrivà, Jiménez, Ribera, 2013), ol’augusteum de Cartagena (Noguera, Martín, Soler, 2013).Aquesta organització arquitectònica també és típica deles domus, per la qual cosa la diferenciació entre totesdues és sempre complicada. A la domus de Sant Iu, en un moment concret que s’hasituat al segle II, la circulació de l’ambulacre queda talla-da amb la construcció d’un estança pavimentada ambmosaic que s’obre al jardí. Aquesta estança, de 3,56 m defondària per 2,80 m d’amplada, es localitza a l’eix delperistylum en sentit nord-oest/sud-est i podria haver ac -

11. Ens referim a les intervencions que es van fer a l’any 1995 a l’interior de la catedral, en què es va localitzar la continuació de pòrtic del perystilum. L’excavació va serdirigida per la que subscriu i les dades arqueològiques van ser recollides a la proposta de planta de la domus de Sant Iu que es va publicar el 2001 (Beltrán de Heredia,2001: 99, fig. 6).


Figura 5Planta de la domus de Sant Iu. Estructuresconservades i restitució. [Hipòtesi: Julia Beltrán de Heredia. Dibuix: Emili Revilla-MUHBA]




tuat com una mena d’exedra. Val la pena remarcar queaquest eix coincideix també amb el d’un decumanusminor, indret on es podria situar una hipotètica entrada.De fet, les dimensions del peristylum i l’existència de l’es-tança/exedra són les dades més significatives per pensaren un espai que no sigui d’àmbit privat, sinó que respon-gui a una corporació o associació professional col·legial,tot i que aquests elements no són definitoris. Seguintamb la hipòtesi del collegium, tindríem un situació topo-gràfica similar a l’augusteum de Carthago Nova, situat alcostat del fòrum però sense obrir-se directament a laplaça (Noguera, Martín, Soler, 2013). També semblant ala de València, ja que el collegium dóna al decumanus quelimita el fòrum pel sud (Escrivà, Jiménez, Ribera, 2013).La revisió del material arqueològic localitzat a les excava-cions de la domus de Sant Iu va donar algunes peces dejardí com, per exemple, una base petita de marbre de

Paros (Grècia) del segle I dC, que hauria pogut corres-pondre a una fontana, adoptant la forma d’un recipientde tipus crater o kilix. També un pilaret decoratiu de mar-bre de Luni-Carrara, que s’ha datat entre Tiberi i Trajà;una peça de secció prismàtica i decorada per les quatrecares que formaria part de l’ornamentació del jardí12,com podem veure, per exemple, a la Casa degli AmoriniDorati, a Pompeia (fig. 7.1 i 7.2.); i finalment dos gransfontanes de marbre amb decoracions de gallons imitantuna conxa (fig. 8). Totes aquestes peces són pròpies d’es-pais oberts (atris, jardins o peristils), però podrien corres-

12. A Barcelona, aquest tipus de peces no són exclusives de la domus de Sant Iu. També se n‘han localitzat a la domus del Palau Arquebisbal, peça que presentem tambéen aquest article.


Figura 6Dibuix de restitució de la domus de Sant Iu.[Hipòtesi: Julia Beltrán de Heredia. Dibuix: CAD 4-MUHBA]


134 quarhis

pondre tant a espais públics com a privats. Finalment,volem esmentar la localització d’uns aplacats ornamen-tals de greco scritto, d’una factura fina i molt acurada ambplaques de mides reduïdes (20/22 cm x 16/17 cm i1,7/1,9 cm de gruix), que mostren la importància i rique-sa del lloc.D’altra banda, no es pot identificar la domus de Sant Iuamb el col·legi dels sevirs augustals, ja que la placa queaquests dediquen a la colònia de Barcino, la qual, segonstots els estudiosos, deuria estar encastada sobre la portad’entrada a l’edifici col·legial (IRC IV: núm. 76), va apa-rèixer a l’actual plaça de Sant Miquel, prop de les termespúbliques de la colònia, tot i que en posició secundària.A partir de les dades de què disposem, la interpretaciósobre la funció de l’anomenada domus de Sant Iu, en elsentit de si va ser una seu col·legial, ha de restar oberta.També s’ha de considerar la hipòtesi que hagués estatpropietat d’un personatge destacat de la colònia, el qualpodria haver tingut un paper en el govern local13. Els pro-

13. Les disposicions de Constantí afavoreixen l’entrada dels membres de la cúria com a bisbes, entrada que va ser molt nombrosa a l’inici del segle IV. Constantí tambélegalitza els procediments perquè l’església pugui rebre llegats testamentaris.


Figura 7.2 Pilarets decoratius de jardí de la domus dels Amorini Doratia Pompeia.

Figura 7.1 Pilarets decoratius de jardí: 1. Domus del Palau Arquebisbal; 2. Domus de Sant Iu. [Fotografia-MUHBA]

Figura 8 Font de marbreen forma de conxalocalitzada a ladomus de Sant Iu. [Fotografia:MUHBA]




14. La construcció de la primera basílica en aquest espai a l’inici del segle IV es mostra més coherent amb un procés de cristianització fet a partir d’una propietat priva-da i no pública. També s’ha de tenir present que és més que possible que les habitacions sobre les quals es va edificar la basílica paleocristiana s’haguessin fet servir peral culte cristià.15. Florensa, F. Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Sant Honorat 3 (campanyes 2000-2003). Centre de Documentació-ICUB. Inèdita.16. La informació està molt segmentada, ja que part de les estructures altimperials està amagada per la domus que s’ha conservat in situ. A la zona que es va poder esgo-tar la seqüència, aquestes estructures estaven molt afectades per construccions posteriors.


cessos de cristianització que es desenvolupen en aquestespai, a partir del segle IV, i probablement abans, encai-xen més bé amb aquesta segona hipòtesi14.

La cúria BarcinonesisLes excavacions dutes a terme al subsòl d’un edifici delDepartament de la Presidència de la Generalitat deCatalunya, al carrer de Sant Honorat15, van donar moltesdades d’interès. Per a l’època que ens ocupa, l’alt impe-ri, els testimonis arqueològics exhumats van ser de pocaentitat16, però no per això de menor importància. En aquest indret es conserven unes estructures que defi-neixen un edifici allargat. Es tracta d’uns murs d’1,50 md’amplada, espoliats en alguns punts. A l’interior d’aques-ta estança i a la banda nord-oest, altres estructures en mar-quen una de més petita i també allargada (fig. 10), que

Figura 9 Aplacats de marbre trobats a l’excavació de la domus de Sant Iu. [Fotografia: MUHBA]

Figura 10 Planta deles estructuresconservades in situi atribuïes ala cúria. [Hipòtesi: JuliaBeltrán de Heredia.Base planimètrica:F. Florensa.Tractament gràfic:I. Camps-MUHBA]


136 quarhis

està feta amb grans blocs de pedra (90/100 x 60/70 cm).Se’n conserven diversos carreus in situ que presenten unrevestiment d’aplacats de marbre (fig. 11). Altres blocs deles mateixes característiques es van trobar desplaçats delseu lloc original, com a conseqüència de les remocions alsolar (fig. 12). Els fonaments d’aquest edifici estan encai-xats en rases tallades a la roca natural. També s’ha pogutcomprovar que es tracta del primer vestigi de l’ocupaciódel moment de la fundació augustal.Un seguit de factors, com ara l’entitat de les estructures,el tipus d’obra, la planta que defineixen i la situació enla topografia de la ciutat, apunten cap a un edificipúblic, que plantegem identificar com la cúria, seu del’ordo decurionum. Les cúries podien ser de planta qua-drada o rectangular i dins l’ampli catàleg de cúriesconegu des, hi ha solucions arquitectòniques diverses(Balty, 1991), però sempre s’havien de situar prop delfòrum i les seves dimensions les determinava la catego-ria del municipi. En el cas de Barcelona, tindríem un edifici format per unpati/atri i una aula, una de les propostes arquitectòni-ques de cúria més conegudes i documentades. Aquestaorganització la podem veure en molts altres exemples del’imperi, com Sabratha, a l’actual Líbia, tot i que dedimensions molt superiors (Balty, 1991: 36), o la més pro-pera de la colònia Virtus Ivlia Itvci, al jaciment de

Torreparedones, a Baena, Còrdova (Ventura, Morena,Moreno, 2013). Tanmateix, és d’especial rellevància elmodel de cúria de Cartagena. La seva planta presentauna organització i unes proporcions molt properes a lesde Barcino, tot i que la primera peça o zona d’entrada noestà ben definida per l’arqueologia i s’apunten dues pro-postes (Martín, 2006; Noguera, Martín, Soler, 2013) (fig.13). D’altra banda, també és significativa la tècnicaemprada, en el cas de Barcelona l’ús de carreus de midesmolts importants (només se’n conserva la primera filada,opus quadratum?), per ara l’únic cas documentat a la nos-tra ciutat.Amb relació a l’edifici del carrer de Sant Honorat, és degran interès la localització a les excavacions de dos ele-ments que deurien estar disposats a l’interior de la cúria:un estàtua togada i una ara. La primera devia formar partdel programa escultòric d’aquest edifici i va ser elabora-da en marbre blanc de Luni-Carrara. Conserva una altu-ra de 52 cm, que correspon únicament a la part centralde l’escultura. Es tracta d’un togat infantil amb bulla quepresenta a la part posterior l’element de subjecció.Aquesta figura podia haver estat posada en un nínxol, obé encastada directament en una de les parets (fig. 14).S’ha considerat com una imatge que devia formar partd’una galeria d’imatges imperials d’època julioclàudiavinculada al fòrum (Rodà, 2007: 749; Claveria, Koppel,


Figura 12 Carreus desplaçats, localitzats a les excavacions, que van formarpart de l’edificació alt-imperial. [Fotografia: Pep Parer-MUHBA]

Figura 11 Detall del mur de carreus amb aplacats de marbre conservatal jaciment. [Fotografia: Pep Parer-MUHBA]




Rodà, 2014: 101). La cúria de Barcino era un indret ade-quat per disposar estàtues de la família imperial, troballaque queda ara perfectament contextualitzada. L’ampladadels murs (1,50 m) fa pensar en una disposició del togaten nínxol a les parets de l’aula, circumstància, per altrabanda, molt habitual a les cúries. Altres elements d’escul-tura, com diversos fragments de marbre de Luni-Carraraestatutari, dels quals volem destacar un suport cilíndricamb decoració de fulles (arbre?), element de subjeccióper sostenir escultures (Kopel, Rodà, 2008: fig. 13 i 14),ens indiquen un programa decoratiu més ampli del queens ha arribat.


Figura 13 Planta comparada de la cúria de Barcelona i la cúria de Cartagena [Planimetria: I. Camps]

Figura 14 Togat infantil ambbulla. L’estàtuadeuria d’estarubicada en unnínxol en la paretde l’aula de lacúria. [Fotografia: PepParer-MUHBA]


138 quarhis

17. S’han identificat peces de marbre blanc dolomític, marbre blanc pirenaic, cipollino verd, pentèlic, brocattelo, rosso antico, Luni-Carrara, Santa Tecla, greco scritto, verdean-tico, pòrfir verd, pòrfir vermell, pavonazzetto, entre altres. Agraïm a Ana de Mesa i a Hernando Royo, de l’ICAC, l’estudi dels marbres.18. Les tècniques constructives emprades (amb material aprofitat com a columnes), la cota de construcció (aixecades sobre els nivells d’amortització de la domus) i elfet que aquestes estructures perdurin molt més enllà de la fase de compartimentació de la domus, són evidències molt clares de la seva cronologia i responen a un feno-men molt típic de la tardoantiguitat: ocupar vials. Sobre aquest aspecte, vegeu la transformació d’aquest sector als segles VI-VII (Beltrán de Heredia, 2013, fig. 33).19. Soberón, M. 2006. Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Ciutat, 3 de Barcelona. Centre de Documentació-ICUB. Inèdita. Moreno, I.; Fàbregas, M. 2007. Memòriade la intervenció arqueològica al carrer de la Ciutat 3. Ciutat Vella, Barcelona. Centre de Documentació-ICUB. Inèdita.


La segona peça trobada es correspon amb una ara anepí-grafa (fig. 15) feta amb pedra de Montjuïc, un elementfreqüent a les aules de les cúries, com podem veure a lacúria Iulia, que té l’altar de la Victòria Augusta (Balty,1991: 16), a la de Palmira, on a l’eix i al fons de l’aula unpòdium està precedit d’una ara (Balty, 1991: 53); o tambéa la cúria d’Ituci, amb una ara davant de l’absis de l’aula(Ventura, Morena, Moreno, 2013: 243).Igualment, volem destacar la localització a les excava-cions de dos fragments de plaques amb inscripció, unaamb una datació propera a la fundació i l’altra de la pri-mera meitat del segle II dC (Rodà, 2009: 159-160). Lafragmentació de les plaques no permet anar més enllà.Tampoc podem passar per alt la gran quantitat de pla-ques de revestiment de marbre, motllures i fragments decornises (prop de 170 elements) que es van trobar a lesexcavacions, amb una gran varietat de tipologia de mar-bres17.

Totes aquestes dades permeten plantejar la cúria de laciutat en un dels extrems curts del fòrum, l’extrem sud-oest, a la terrassa més baixa i al nivell de la plaça foral, iens obliguen a plantejar un fòrum més llarg a la bandasud-oest, com ja hem exposat. La inserció de la cúria enla topografia forense es mostra molt coherent, i juga per-fectament amb la xarxa urbana i amb la posició del pòr-tic (desdoblament del pòrtic de la terrassa superior a laterrassa inferior). Voldríem insistir (Beltrán de Heredia,2013: 51) que les anomenades tabernae, de les quals s’haplantejat que depassen la línia de la insulae i ocupen elfòrum (Orengo, Cortés, 2014), no són tals sinó estructu-res vinculades a l’espai d’hàbitat del segle VI; unes estan-ces constructivament i conceptualment molt allunyadesdel concepte del món clàssic de taberna18.No tenim més dades arqueològiques d’aquest sector,però hi ha suficient espai urbà per situar la basílica atocar de la cúria. L’associació cúria/basílica està moltben documentada (Balty, 1991: 314-318) i la seva agrupa-ció a l’extrem curt del fòrum s’adapta a la disposició de“tipus f” de Balty (1991 i 1993), topografia romana quedissocia totalment l’àrea religiosa de la políticoadminis-trativa. També seria el lloc més adequat per ubicar altresedificis relacionats, com el tabularium o la carcer.

Un temple sota la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor?Al sud-est del fòrum, la topografia ens mostra dos insulae,presumiblement més grans que la resta, les quals vanestar ocupades per edificis públics. La situada més al sudacollia les termes públiques de la ciutat. Les excavacionsrecents dutes a terme a la basílica dels Sants Màrtirs Justi Pastor ens han proporcionat informació sobre la insulasituada més a l’est.Les restes arqueològiques exhumades a la basílica delsSants Just i Pastor i la revisió de les dades aportades perl’excavació del solar contigu19 posen en evidencia la pre-sència en aquest indret d’un edifici de caràcter públic.Les estructures ens indiquen el traçat d’un pòrtic o d’una

Figura 15 Ara localitzat enles excavacionsde Sant Honoratque es potcontextualitzar a la cúria. [Fotografia: PepParer-MUHBA]




façana monumental amb pòrtic que s’ha de relacionaramb una arquitectura oficial. A les excavacions es vandocumentar uns murs paral·lels de gran entitat, on esdevien recolzar els pilars del pòrtic o galeria (fig. 16). Ala zona central, delimitada per aquestes estructuresparal·leles, es va localitzar un gran pòdium/plataformaen terrassa que s’adapta a l’orografia del terreny, unasolució per construir en terrasses, com també podemveure a Carthago Nova (Noguera et alii, 2009: 233). S’halocalitzat l’angle del pòdium, amb una fondària de propd’1,80 m (la part vista és de 0,78 m, la resta correspon alsfonaments) i una llargada documentada d’1,65 m.L’estructura continua a través de la zona no excavada persota de l’església actual (fig. 17). Com passa al mur de laterrassa documentat a la terrassa alta del temple, presen-

ta una desalineació amb la quadrícula romana, segura-ment per adaptar-se a la corba de nivell del terreny.Aquest desviació devia ser corregida en alçada. El mateixcas el trobem a Ituci, en què la construcció de terrassesadaptades a les corbes de nivell dóna unes estructures nodel tot ortogonals (Ventura, Morena, Moreno, 2013:235).Totes les dades arqueològiques de les quals disposemapunten al fet que, sobre el petit turó dels Sants Just iPastor, hi havia un edifici organitzat en sentit nord-est/sud-oest, és a dir, amb la mateixa orientació que eltemple d’August. Sembla que les dues elevacions es vanutilitzar per destacar la presència de dos edificis simbò-lics, en un cas el temple dedicat probablement al culteimperial i en l’altre, tot i que no ho sabem del cert, res


Figura 16 Planta de lesestructuresconservades sotala basílica delsSants Màrtirs Justi Pastor i el seuentorn immediat [Hipòtesi: J. Beltránde Heredia.Planimetria:I. Camps]


140 quarhis

20. Els estudis sobre l’aigua a la ciutat ja havien plantejat l’existència d’un possible distribuïdor d’aigües en aquest sector (Miró, Orengo, 2010: 129).21. Les excavacions dutes a terme al segle XIX per a la recerca de màrtirs i relíquies va posar en relleu aquesta xarxa subterrània de l’aquaeductus. A vegades una plan-ta i altres unes descripcions molt detallades, no deixen cap dubte sobre la seva existència, tot i que lògicament no proporcionen una situació geogràfica exacta.


impediria pensar en un altre temple amb la mateixaorientació (fig. 18).Ja havíem apuntat l’existència d’un dipòsit/castellumaquae al bell mig del subsòl de l’església, davant de l’altarmajor, coincidint amb l’eix de l’edifici gòtic (Beltrán deHeredia, 2013: 29)20. Un tema interessant pels processosde cristianització que ja hem abordat en altres fòrums.També es conserva una xarxa de canalitzacions que distri-buïen l’aigua per la meitat sud-est de la ciutat21. En super-fície i en el terreny de les hipòtesis, podríem imaginar unnimfeu o una font monumental, com podem veure aMèrida (Ayerbe, Barrientos, Palma, 2013), i un edifici deculte potser dedicat a les aigües, com per exemple veiem

a València (Albiach, Espí, Ribera, 2009). La presènciad’edificis relacionats amb fonts i amb l’aigua és freqüenta les ciutats romanes. A Barcelona, però, de moment, nopodem anar més enllà.L’orografia del terreny sobre el qual es va aixecar la ciutat,caracteritzada pels dos petits turons de 16,9 m i 14 m d’al-

Figura 17 Pòdium localitzat sota la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor [Fotografia: Pere Vivas]




22. Francesca Pallarés (1975) ja va plantejar la possible existència d’un segon temple a la part alta de la plaça on es localitza la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor.Quaranta anys després l’arqueologia sembla corroborar la seva hipòtesi. 23. A Barcino no es coneixem pedestals susceptibles d’haver servit per suportar estàtues eqüestres, només una peça localitzada als fonaments de la catedral i la peçaesmentada al text del carrer d’Hercules amb Arlet.


çada, respectivament, va condicionar l’organització de laciutat i també del fòrum. El fet d’aprofitar l’orografia va seruna decisió voluntària i totalment simbòlica, motivada perla intenció de donar més representativitat a uns edificis enrelació amb els altres. En aquest sentit, eren sempre els edi-ficis religiosos els que s’aixecaven per sobre dels civils iadministratius. Les dues elevacions de Barcino van ser coro-nades per edificis públics destacats, segurament dos tem-ples en paral·lel, hipòtesi que, tot i que sense dades arqueo-lògiques precises però amb una gran intuïció, ja va apuntarl’any 1945 F. Pa lla rés22. Aquest fet topogràfic/simbòlic espot veure a moltes altres ciutats romanes, on el relleu aug-menta l’escenografia de l’arquitectura.

També cal esmentar la troballa a les excavacions delsSants Just i Pastor del coronament d’un pedestal, possi-blement d’un monument eqüestre, el primer trobat a laciutat. Aquesta mena d’estàtues es disposaven sempreen espais públics (fig. 19). La peça no va aparèixer apro-fitada com a material constructiu, com acostuma a pas-sar, sinó al nivell d’enderroc previ a les construccionsaixecades al segle VI, la qual cosa podria indicar unaubicació original no gaire llunyana. Es dóna el cas queal costat de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, esva localitzar un pedestal epigràfic del segle III, quepodria correspondre a una estàtua eqüestre (IRC IV:núm. 53)23.

Figura 18 Situació dels dosturons de la colòniaromana en relacióal seus edificispúblics. [Planimetria: E.Revilla]


142 quarhis


Figura 19 Estructuresaltimperialsdocumentades sotala basílica delsSants Just i Pastoren el decurs deles intervencionsarqueològiquesamb indicació delstrams de l’aquaeductus.[Hipòtesi: J. Beltránde Heredia. Dibuix:I. Camps]

Figura 20 Base de marbre d’una estàtua eqüestre,trobada a l’excavació dels Sants Justi Pastor. [Dibuix: Ignasi Camps. Fotografia: PereVivas]




Per concloureCom hem vist, l’arqueologia ha aportat noves dades a lainterpretació del fòrum de Barcino, les quals ens perme-ten avançar en el seu coneixement. Tot i que es vaomplint el puzle, encara queden molts interrogantsoberts i moltes àrees de les quals no sabem res.El fòrum, centre de la vida religiosa, administrativa i jurí-dica, estava integrat per la plaça porticada i els seus edifi-cis annexos. Era el nucli de la ciutat romana i el lloc derepresentació per excel·lència. Els temples complien unafunció ideològica i propagandística, sent un elementimportant de l’escenografia de la ciutat romana, especial-ment de l’escenografia foral. La topografia escollida il’escalonament de les terrasses facilitava aquesta posadaen escena. A més a més, el paisatge foral jugava amb elfactor simbòlic i amb la funcionalitat. En aquest sentit, elstemples que dominaven el paisatge, hem de situar-los enuna cota superior. En la inferior hi havia els edificis civilsi administratius, per tal de separar el món dels déus delmón dels homes. Com diu Pierre Gros, la ciutat en èpocaimperial era una ciutat abocada i pensada per a unaostentació del poder imperial (2009).

Hem de destacar el riquíssim programa epigràfic forensede Barcino (IRC IV). Encapçala la llista Lucius LiciniusSecundus, amb vint-i-tres pedestals honorífics. Val la penarecuperar la imatge que ens oferia Isabel Rodà, quan deiaque amb aquests vint-i-tres pedestals, i alguns més que noens han arribat, hauríem d’imaginar “el fòrum de Barcino,almenys un dels costats més grans, curull dels pedestals iles estàtues de Licini Segon. Si, a més a més, hi afegimestàtues a divinitats, emperadors, senadors, cavallers,magistrats municipals, altres sevirs augustals, personatgesfemenins, etc., ens adonarem de la densitat i del poc espaidisponible que en el seu dia va arribar a quedar a la plaçapública principal de la ciutat” (Rodà, 2004: 317). Tot con-tribuïa a omplir i completar una escenografia bigarradaper enaltir l’ostentació i l’autorepresentació.


Figura 21Secció esquemàtica nord/est-sud-oest de la ciutat romana. [Dibuix: I. Camps]


144 quarhis

24. Estudis recents en curs de publicació permetem atribuir la domus d’Avinyò a Lucius Licinius Secundus. Vegeu l’article de Diana Gorostide “Els grafits de Licinius i altresgrafits parietals”, (DDAA, en premsa).


D’altra banda, l’espai intramurs de la ciutat era fonamen-talment per als equipaments públics, i quedava moltreduïda la superfície que es podia destinar a l’hàbitatdomèstic. Tenint en compte que a Barcino es documentauna domus per insula i que també hi havia espais de pro-ducció, podem dir que a l’interior de la ciutat, hi vivien“quatre” famílies pertanyents a les influents nissagues bar-cinonenses de l’alt imperi, com la de Lucius Licinis Se -cundus, recentment identificada24. Per contra, el suburbi-um es mostra poblat, ordenat i “urbanitzat”, amb les sevesdomus suburbanes i dotat de proveïment d’aigua i dexarxa de sanejament (Beltrán de Heredia, Carreras,2011).Per concloure, només recordar que els edificis de la ciu-tat no es poden entendre aïllats sinó que prenen forma itenen sentit en relació amb la resta d’edificis i amb el par-cel·lari urbà. També s’han de tenir present, però, lestransformacions posteriors, perquè aquestes són deuto-res del que hi havia. En aquest sentit, el fet d’entendre elsprocessos de cristianització i com van marcar la topogra-fia de Barcino a l’antiguitat tardana contribueix a nodrirde dades la topografia romana.




BIBLIOGRAFIA

ADROER, A. 1983. “Restos romanos en el palacio de losVirreyes de Barcelona”. Rivista di Studi Liguri, 45. Bordighera.pp. 247-252.

ALBIACH, R.; ESPÍ, I.; RIBERA, A. 2009. “El agua sacra y su vin-culación con el origen y desarrollo urbano de una fundaciónromana. El santuario (¿Asklepion?) de Valentia (Hispania)”.Santuarios, oppida y ciudades: arquitectura sacra en el origeny desarrollo urbano del Mediterráneo occidental. Anejos deArchivo Español de Arqueología XLV. Mèrida. pp. 418-445.

AYERBEBE, R.; BARRIENTOS, T.; PALMA; F. 2013. “La curia deAugusta Emerita”. Las sedes de los Ordines Decvrionvm enHispania. Analisis arquitectónico y modelo tipológico. Anejosde Archivo Español de Arqueología LXVII. Mèrida. pp. 311-326.

BALTY, J. CH. 1991. Curia Ordinis. Recherches d’architectureet d’urbanisme antiques sur les curies provinciales du monderomain. Mémoires de la Classe des Beaux-Arts. T. XV.Bruxelles.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2001. “Continuïtat i canvien la topografia urbana. Els testimonis arqueològics del qua-drant nord-est de la ciutat”. De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei deBarcelona. Museu d’Història de Barcelona. Barcelona. pp. 96-107.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2009. “ Arquitectura ysistemas de construcción en Barcino durante la Antigüedadtardía. Materiales, técnicas y morteros: un fósil director en elyacimiento de la Plaza del Rey”. Quaderns d’Arqueologia iHistòria de la Ciutat de Barcelona. Època II, 5. Museud’Història de Barcelona. Institut de Cultura. Barcelona. pp.142- 169.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2013. “Barcelona de colò-nia romana a sede regia visigoda, medina islàmica i ciutatcomtal: una urbs en transformació”. Quaderns d’Arqueologia iHistòria de la Ciutat de Barcelona. Època II, 9. Museu d’His -tòria de Barcelona. Institut de Cultura. Barcelona. pp. 16-118.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; CARRERAS, C.2011.“Barcino y la gestión de residuos urbanos”. La gestión deresiduos urbanos en Hispania romana. Xavier Dupré, inmemoriam, (reunión científica) (2009). Instituto deArqueología. Mèrida. pp. 233-254.

BOUEN, A. 2001. “Les collèges dans la ville antique: le cas desSubaediani”. Revue Archéologie, 32. pp. 227-278.

CLAVERIA, M.; KOPPEL, E.; RODÀ, I. 2014. “Escultures roma-nes de Barcino”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutatde Barcelona. Època II, 10. Museu d’Història de Barcelona.Institut de Cultura. Barcelona. pp. 96-121.

CORTÉS, A. 2011. “L’arquitectura domestica de la ciutat roma-na de Barcino”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutatde Barcelona. Època II, 7. Museu d’Història de Barcelona.Institut de Cultura. Barcelona. pp. 17-66.

DDAA (en premsa). La domus romana del carrer Avinyó deBarcelona. Col·lecció MUHBA Documents, núm. 10. Museud’Història de Barcelona. Institut de Cultura. Barcelona.

ESCRIVÀ, M. I.; JIMÉNEZ, J. L.; RIBERA, A. 2013. “La curia y labasílica de Valentia”. Las sedes de los Ordines Decvrionvm enHispania. Análisis arquitectónico y modelo tipológico. Anejosde Archivo Español de Arqueología LXVII. Mèrida. pp. 53-67.

FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. 1997. Inscriptionsromaines deCatalogne IV. Barcino. Universidad de Barcelona. París.

GIMENO PASCUAL, J. 1983. “Barcino Augusta. Distribución deespacios urbanos y áreas centrales de la Ciudad”. Boletín delMuseo Arqueológico Nacional, I. Madrid. pp. 9-30.

GROS, P. 2009. “Le rôle de l’architecture sacrée dans la défini-tion et la hiérarchisation des espaces de les villes romaineimpériale”. Santuarios, oppida y ciudades: arquitectura sacraen el origen y desarrollo urbano del mediterráneo occidental.Anejos de Archivo Español de Arqueología XLV. Mèrida. pp.329-344.

KOPPEL, E.; RODÀ. I. 2008. “La escultura de las villae de lazona del noroeste hispánico: los ejemplos de Tarragona yTossa de Mar” Las villae tardorromanas en el occidente delImperio: arquitectura y función. V Coloquio Internacional deArqueología en Gijón (2006). pp. 99-131.

MARTÍN CAMINO, M. 2006, “La curia de Carthago Nova”.Mastia 5. Museo Arqueológico Municipal de Cartagena. pp. 61-84.

MIRÓ, C.; ORENGO, H. 2010. “El cicle de l’aigua a Barcino. Unareflecció entorn de les dades arqueològiques. Quadernsd’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona. Època II, 5.



146 quarhis

Museu d’Història de Barcelona. Institut de Cultura. Barcelona.pp.108-133.

NOGUERA, J. M. et alii 2009. “El foro de Carthago Nova: esta-do de la cuestión”. Fora Hispaniae. Paisaje urbano, arquitectu-ra, programas decorativos y culto imperial en los foros de lasciudades hispanorromanas. Museo Arqueológico de Murcia.pp. 217-302.

NOGUERA, J. M.; MARTÍN, M.; SOLER, B.; 2013. “De nuevosobre el foro de Carthago Nova: la curia de la colonia”. Lassedes de los Ordines Decvrionvm en Hispania. Análisis arqui-tectónico y modelo tipológico. Anejos de Archivo Español deArqueología LXVII. Madrid. pp. 135-164.

ORENGO, H.; CORTÉS, A. 2014. “The Augustan Temple andForum of de Colony of Barcino: a 90 dregree turn”. OxfordJournal of Archaeology. Vol. 33. pp. 89-107.

PALLARÉS, F. 1975. “La topografia i els orígens de laBarcelona romana”. Cuadernos de Arqueología e Historia de laCiudad de Barcelona, XVI. Museu d’Història de la Ciutat deBarcelona. Barcelona. pp. 5-48.

RODÀ, I. 2004. “El culte imperial i elseu reflex a la còlonia deBarcino”. Divo Augusto. La descoberta d’un temple romà aCroàcia. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Institut deCultura. Barcelona. pp. 311-318.

RODÀ, I. 2007. “Documentos e imagenes de culto imperial enla Tarraconense septentrional”. Actas del Congreso interna-cional. Culto Imperial: política y poder (18-20 maig de 2006).Mèrida. pp. 739-762.

RODÀ, I. 2013. “Darreres troballes epigràfiques en pedra deBarcino” Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat deBarcelona. Època II, 9. Museu d’Història de Barcelona. Institutde Cultura. Barcelona. pp. 156-163.

VENTURA, A.; MORENA, J. A.; MORENO, A. 2013. “La curia y elforo de la colonia VIRTVS IVLIA ITVCI”. Las sedes de losOrdines Decvrionvm en Hispania. Análisis arquitectónico ymodelo tipológico. Anejos de Archivo Español de ArqueologíaLXVII. Madrid. pp. 233-247.



TEXTOS EN CASTELLANOSÍNTESIS

12 síntesis castellano 2015_tripaquarhisok.qxp 19/06/15 19:05 Página 219

223


Isabel Pereira HernándezConxita Ferrer ÀlvarezFrancesc Antequera Devesa

las diferentes clases de objetos, presen-cia o ausencia de bienes de prestigio,etc.). Teniendo en cuenta estas caracte-rísticas, se pueden dividir los asenta-mientos rurales por lo menos en trescategorías básicas. En primer lugar, lasaldeas o unidades de explotación agru-padas, conformadas por una zona devivienda no muy extensa asociada a unazona de estructuras destinadas al alma-cenaje de excedente agrícola, como porejemplo los yacimientos de CanXercavins (Cerdanyola del Vallès), LesGuàrdies y Mas d’en Gual (El Vendrell),así como los núcleos de Mas Gusó(Bellcaire d’Empordà) y Saus(Camallera). En segundo lugar, las resi-dencias señoriales rurales, identificadaspor una única unidad residencial aisla-da, que destaca por sus dimensiones ysu complejidad estructural, con superfi-cies de entre 100 y 200 m2, formadaspor un elevado número de estanciasarticuladas alrededor de espacios abier-tos o patios, y representadas por el yaci-miento del Fondo del Roig (Cunit) o elde Can Calvet de Santa Coloma deGramenet. Finalmente, en tercer lugar,los asentamientos definidos como casasde labor o unidades de explotación ais-ladas, constituidas por un único núcleofamiliar que reside de manera aisladaen viviendas de modalidad sencilla ycon una capacidad relativamente bajade generar y almacenar excedentes,como por ejemplo el yacimiento de laFacultad de Medicina de la UAB enCerdanyola del Vallès. A la hora de aso-ciar los dos núcleos estudiados a algunade las categorías existentes, dos datospueden ser relevantes. El primero, lasgrandes dimensiones de los silos, y elsegundo, la alta representación de lascerámicas de importación, que se sitúaen torno al 10%. Ambas circunstanciasnos permitirían pensar que los dosnúcleos podrían haber sido estableci-mientos rurales del estilo de las aldeas ounidades de explotación agrupadascomo las de Les Guàrdies, Mas d’enGual (El Vendrell) o Can Xercavins(Cerdanyola del Vallès). Queremos destacar también la constata-ción de la alta densidad de este tipo depoblamiento que se documenta en elPla de Barcelona. La presencia de todosestos yacimientos nos lleva a concluirque, como mínimo desde el ibérico

La ciudad romana de Barcino se erigeaprovechando dos pequeñas colinas,de 16,9 y 14 m de altura, que tuvieronun importante papel en el aspecto sim-bólico y de representación de la urbe.La trama urbana se basa en la ortogona-lidad de un modelo de fundación exnovo, como continuación del repartodel territorio a través de la centuriación,pese a que esta concepción presenta,como en otras ciudades romanas, algu-nas irregularidades.Por lo que respecta al foro, éste no selocaliza en una posición central, sino unpoco desplazado hacia el noroeste, paraaprovechar la elevación de una de lascolinas. Consiste en una plaza alargadaporticada en dirección noreste/suroes-te, organizada en dos terrazas de igualesdimensiones, con el templo, conocidocomo templo de Augusto, en una posi-ción central. Unos 6 m separan la terra-za superior de la inferior. La localiza-ción de la curia en la terraza inferiory la relativa a las estructuras del pórticoen la superior nos permiten hacernosuna idea de las dimensiones del espacioforal.La curia se ha podido establecer a partirde unas estructuras que definen un edi-ficio alargado; se trata de unos murosde 1,50 m de ancho, expoliados en algu-nos puntos. Dentro de esta estancia, enel lado noroeste, otras estructuras mar-can una segunda estancia más pequeña,también alargada, levantada con gran-des bloques de piedra. In situ se conser-van varios sillares, que presentan unrevestimiento aplacado de mármol. Enel caso de Barcelona, se trataría de unedificio formado por un patio/atrio yun aula, una de las propuestas arquitec-tónicas de curia más conocidas y docu-mentadas, y que encontramos en otrosmuchos ejemplos del imperio.En relación con la curia, es de graninterés la localización en las excavacio-nes de dos elementos que debían deencontrarse en su interior: una estatuatogada y un ara. La primera debía deformar parte del programa escultóricodel edificio. Se trata de un togado infan-til con bulla, que presenta el elementode sujeción en la parte posterior y quepodría haber estado colocado en unnicho. La segunda pieza hallada secorresponde con un ara anepígrafa, rea-lizada con piedra de Montjuïc, un ele-

pleno, en este territorio se llevaba acabo una explotación agrícola muyintensa.La producción proveniente de estadensa ocupación rural de la llanuradebía de ser gestionada y en parte acu-mulada en núcleos urbanos fortificadosen altura,que en la zona de estudio corresponde-rían a los núcleos de Montjuïc y el Turóde la Rovira. Pero es importante desta-car que una parte significativa de la pro-ducción debía de seguir en manos delas comunidades rurales, las cuales debí-an de acumular y gestionar una partesignificativa de lo que producían.Esta dinámica de explotación intensivadel potencial agrícola del Pla deBarcelona parece arrancar en el siglo IVa.C., como atestigua el yacimiento de laestación de la LAV en la Sagrera, ydebió de incrementarse notablementeen torno al 200 a.C., lo que se evidenciaen los grandes silos documentados en elnúcleo del Hospital de la Santa Creu iSant Pau, continuando sin cambios sig-nificativos en el período ibérico tardío.A diferencia de lo que ocurre en losnúcleos urbanos, que sufren abandonossistemáticos o transformaciones radica-les a partir del 200 a.C., el poblamientorural parece caracterizarse por una claracontinuidad, e incluso mantener unatendencia a intensificarse, pero sin cam-bios significativos por lo que respecta aestructuras, tipología de los asentamien-tos, dimensiones, etc. En conclusión,esta dinámica nos puede permitir plan-tear como hipótesis que el poblamientorural de época romana republicana noparece que se presente como un fenó-meno de nueva implantación de filia-ción itálica sino como el resultado deaprovechar y mantener unas dinámicasy estructuras preexistentes de clara filia-ción ibérica.

NOVEDADES SOBRE EL FORO DE BARCINO: LA CURIA Y OTROS EDIFICIOS PÚBLICOS

Julia Beltrán de Heredia Bercero


EL CONSUMO DE TABACO ENTRE LOSPESCADORES DE ÉPOCA MODERNA.NUEVOS DATOS RELATIVOS ALCONJUNTO DE PIPAS DE CERÁMICAHALLADAS EN BARCELONA


mento frecuente en las aulas de lascurias, como podemos ver en la CuriaIulia, con su altar de Victoria Augusta,en la de Palmira, donde en el eje y alfondo del aula un podio está precedidopor un ara, o en la curia de Ituci, conun ara delante del ábside del aula.Al noroeste del foro, y en una insulacontigua, se localiza la conocida comodomus de Sant Iu, que fue excavada enlos años sesenta. Se ha planteado quepodría haber sido una sede corporativao collegium, o bien tratarse de una domusque podría haber evolucionado hastaconvertirse en schola. Los datos arqueo-lógicos conservados permiten asegurarque la organización de este edificiocorresponde a un perystilum central degrandes dimensiones, con una disposi-ción de balsas perimetrales de medidasconsiderables, recubiertas de opus sigi-num, y habitaciones a su alrededor. Estaorganización arquitectónica también estípica de las domus, lo que dificultasobremanera su diferenciación. La revisión del material arqueológicolocalizado en las excavaciones de ladomus de Sant Iu proporcionó algunaspiezas de jardín, pero podrían corres-ponder tanto a espacios públicos comoprivados. A partir de los datos de losque disponemos, la interpretación sobrela función de esta domus, en el sentidode si se trató de una sede colegial, per-manece abierta. También debe conside-rarse la hipótesis de que fuese propie-dad de un personaje destacado de lacolonia, que podría haber desempeña-do algún papel en el gobierno local.Los procesos de cristianización que sedesarrollan en este espacio, a partir delsiglo IV, y probablemente antes, encajanmejor con esta segunda hipótesis.Finalmente, los restos arqueológicosexhumados en la basílica dels SantsMàrtirs Just i Pastor, y la revisión de losdatos aportados por la excavación delsolar contiguo, evidencian la presenciaen este lugar de un edificio de carácterpúblico. Las estructuras nos indican eltrazado de un pórtico o una fachadamonumental con pórtico que hay querelacionar con una arquitectura oficial.También se ha localizado un podio/pla-taforma en terraza que se adapta a laorografía del terreno. Todos los datosarqueológicos de los que disponemosapuntan a que sobre la pequeña colina

de los Sants Màrtirs Just i Pastor se eri-gía un edificio organizado de noreste asuroeste, es decir, con la misma orienta-ción que el templo de Augusto. Pareceque las dos elevaciones se utilizaronpara destacar la presencia de dos edifi-cios simbólicos, en un caso el templodedicado probablemente al culto impe-rial y en el otro, aunque no lo sabemosa ciencia cierta, nada nos impediríapensar en otro templo con la mismaorientación. Ya habíamos apuntado laexistencia de un depósito/castellumaquae justo en el centro del subsuelo dela iglesia. En superficie, y en el ámbitode las hipótesis, podríamos imaginar unninfeo o una fuente monumental, comoen el caso de Mérida, y un edificio deculto quizás dedicado a las aguas, como,por ejemplo, en Valencia. La presenciade edificios relacionados con fuentes ycon el agua es frecuente en las ciudadesromanas. En Barcelona, sin embargo,por el momento no podemos ir másallá.

El estudio sistemático de las pipas conmétodo arqueológico en Barcelonacuenta con una corta pero relativamen-te productiva trayectoria que arrancacon la excavación del antiguo mercadodel Born y que ha sido recogida en dife-rentes artículos que aparecen citados enla bibliografía. La labor arqueológica havenido a sumarse a la iniciada por histo-riadores como Albert Garcia Espuchepor lo que respecta al arraigo del consu-mo de tabaco en la ciudad moderna y ala complejidad de la economía de esteperíodo, lejos de las visiones más pesi-mistas sobre éste.El objetivo de este artículo es, por unlado, ampliar y profundizar en los tiposya conocidos, como por ejemplo las pro-ducciones locales, pero también abrir elcampo con nuevos hallazgos interesan-tes, especialmente por su datación. Porotro lado, las características del contex-to de las piezas hacen que sea inexcusa-ble obviar las consideraciones de tiposocial que de ellas se desprenden, sobretodo las referidas a la adopción y con -sumo de los nuevos productos comoel tabaco entre las clases populares.El contexto de referencia y del que pro-vienen los materiales es el conjunto deveinticinco barracas de pescadoresde época moderna, excavadas reciente-mente.Las barracas de pescadores son peque-ñas construcciones con un módulovariable que al final del período estudia-do ronda los 12 palmos de anchura por24 de longitud. Para su construcción seutilizan materiales de todo tipo, espe-cialmente de desecho, entre los quela piedra tiene un papel muy discreto,limitada a conformar poco más quelos precarios cimientos de las edificacio-nes. La finalidad de estas barracas eraespecíficamente utilitaria: guardar losaparejos, como las redes y más habitual-mente los palangres y las nasas. A vecestambién se guardaban en ellas los timo-nes, jarcias y remos de las embar -caciones. Y finalmente, servían paracobijarse cuando la meteorologíaera adversa, pero sobre todo permitíanrecogerse mientras el Portal de Mar permanecía cerrado. De este hechose puede deducir la gran cantidadde tiempo que los pescadores y pescaderas pasaban en estas construc-ciones.


ENGLISH TEXTSUMMARY

13 síntesis inglés 2015_tripaquarhisok.qxp 19/06/15 19:06 Página 227

231



area associated with an area of struc-tures for storage of agricultural surplus-es, such as the sites of Can Xercavins(Cerdanyola del Vallès), Les Guàrdiesand Mas d’en Gual (Vendrell), and alsothe settlements of Mas Gusó (Bellcaired’Empordà) and Saus (Camallera).Secondly, the rural stately homes, identi-fied by a unique isolated residentialunit, notable for its size and structuralcomplexity, with surface areas ofbetween 100 and 200 m2, formed by ahigh number of rooms arranged aroundopen areas or courtyards, representedby the site of Fondo del Roig (Cunit) orCan Calvet in Santa Coloma deGramenet. Finally, the settlementsdefined as farmhouses or isolated farm-ing units, consisting of a single familyunit that resides in isolation in dwellingsof a simple modality and with a relative-ly low capacity for generating and stor-ing surpluses, such as the site of theUAB Faculty of Medicine in Cerdanyoladel Vallès.When relating the two settlements stud-ied to one of the existing categories,there are two pieces of data that can berelevant. The first, the large size of thesilos, and the second, the high rate ofimported ceramics, at around 10%.These two facts would suggest that bothsettlements could have become ruralestablishments in the style of the ham-lets or grouped farming units like thoseof Les Guàrdies, Mas d’en Gual(Vendrell) or Can Xercavins(Cerdanyola del Vallès). We also want to point out the high den-sity of this type of settlements docu-mented in the Barcelona Plain. Thepresence of all these sites leads us toconclude that, at least since the FullIberian period, in this territory therewas very intensive agricultural exploita-tion. The produce of this dense rural occupa-tion of the plain must have been man-aged and partly accumulated in fortifiedurban settlements on high ground,which in the area under study wouldcorrespond to the settlements ofMontjuïc and La Rovira hill. But it isimportant to note that a major part ofproduction must have remained in thehands of rural communities, which musthave accumulated and managed a sig-nificant part of what they produced.

The Roman city of Barcino rises up ontwo small hills of 16.9 and 14 m inheight that had an important role in thesymbolic and representational aspect ofthe city. The urban layout is based onthe orthogonality of an ex novo founda-tion model, as a continuation of thedivision of the territory through centuri-ation, although this concept has, as inother Roman cities, some irregularities.The forum is not located in a centralposition but slightly towards the north-west, to exploit the height of one of thetwo hills. It corresponds to an elongatedporticoed square in northeast/south-west direction, organised in two terracesof the same size, with the temple,known as the temple of Augustus, in acentral position. The forum is organisedinto two terraces. A difference of nearly6 m separates the upper from the lowerterrace. The location of the curia in thelower terrace and that of the structuresof the portico in the upper terrace givesus an idea of the dimensions of theforum area. The curia has been established basedon structures that define an elongatedbuilding. These walls are 1.50 m wide,dismantled in some points. Inside thisroom and on the northwest side, otherstructures define a smaller and alsoelongated room made from large blocksof stone. Several freestones remain insitu that were covered with marble slabs.In the case of Barcelona, it would havebeen a building formed by a court-yard/atrium and an aula, one of thebest known and documented examplesof an architectural curia. We can seethis arrangement in many other imperi-al buildings.In terms of the curia, the discovery dur-ing the excavations of two elements thatmust have been deposited inside is ofgreat interest: a statue with toga and analtar stone. The former must haveformed part of the sculptural decora-tion of this building. It is a child wear-ing toga with bulla with, in the lowerpart, the element of subjection andthat could have been put in a niche.The second piece found corresponds toan altar stone without inscriptions madewith stone from Montjuïc, a frequentelement in the aulae of the curiae, as wecan see in the Curia Iulia, which has thealtar to Victoria Augusta, in that of

This dynamic of intensive exploitationof the agricultural potential of theBarcelona Plain seems to have begun inthe 4th century BC, as shown by the siteof La Sagrera high speed train stationand must have increased notably in theperiod around 200 BC, clearly indicatedby the large silos documented in the set-tlement of La Santa Creu i Sant PauHospital, continuing without significantchanges in the Late Iberian period. Incontrast to what happens in urban set-tlements, which suffer from systematicabandonment or radical transforma-tions, from 200 BC, the rural settle-ments seem to be characterised by clearcontinuity, and even maintain a tenden-cy to intensify, but without significantchanges in terms of structures, typologyof settlements, dimensions, etc. In con-clusion, this dynamic can allow us tohypothesise that the rural settlementsof the republican Roman period do notseem to be a new phenomenon of Italicinfluence, but rather the result of usingand maintaining pre-existing dynamicsand structures of a clear Iberian influ-ence.

NEWS ABOUT THE BARCINOFORUM: THE CURIA ANDOTHER PUBLIC BUILDINGS



TOBACCO CONSUMPTION AMONGFISHERMEN IN THE MODERN ERA.NEW DATA ON THE CERAMIC PIPESFOUND IN BARCELONA


Palmyra, where at the axis and at theback of the aula a podium is precededby an altar stone, or also in the curia ofItuci, with an altar stone in front theapse of the aula.To the northwest of the forum and inan adjacent insula, we found the oneknown as Sant Iu domus, which was exca-vated in the 1960s. It has been suggest-ed that it could have been a businesscorporation or collegium or a domus thatcould have evolved into a schola. Thearchaeological data conserved indicatesthat the layout of this building corre-sponds to a large scale central perystilum,with an arrangement of perimeterponds of considerable size covered inopus siginum and surrounded by rooms.This architectural arrangement is alsotypical of the domus, and differentiatingbetween the two is always complicated.The revision of the archaeological mate-rial found in the excavations of the SantIu domus uncovered some gardenpieces, but could also correspond toboth private and public spaces. Basedon data available to us, the interpreta-tion of the function of the so-calledSant Iu domus, in the sense of whether itwas the home to an association, mustremain open. We must also consider thehypothesis that it was the property of akey figure in the colony who could havehad a role in the local government. Theprocesses of Christianisation that tookplace in this area from the 4th century,and probably earlier, fit better with thissecond hypothesis. Finally, the archaeological remainsexhumed in the basilica of Saints Justusand Pastor and the revision of the dataprovided by the excavation of the adja-cent plot reveal the presence of a publicbuilding in this place. The structuresindicate the layout of a portico or amonumental façade with portico whichmust be related with an official build-ing. A podium/platform arranged on aterrace that adapts to the orography ofthe terrain has also been found. All thearchaeological data we have suggeststhat, on the small hill of Saints Justusand Pastor, there was a buildingarranged northeast to southwest; that is,with the same orientation as the templeof Augustus. It seems that the two eleva-tions were used to emphasise the pres-ence of two symbolic buildings, in one

case the temple probably dedicated toimperial worship and in the other,although we are not certain, probablyanother temple with the same orienta-tion. We had already noted the exis-tence of a reservoir/castellum aquae inthe very centre of the church subsoil.On the surface, we could hypothesisethe existence of a nimfeum or monu-mental fountain, as we can see inMérida, and a building for worship, per-haps dedicated to the waters, as inValencia. The presence of buildingsrelated to fountains and water is fre-quent in Roman cities. In Barcelona,however, at the moment, we can go nofurther.

The systematic study of pipes inBarcelona using an archaeologicalmethod has a short but relatively pro-ductive life that started with the excava-tion of the old El Born Market and hasbeen compiled by different articles thatare cited in the bibliography. Thearchaeological task has been added tothe work begun by historians such asAlbert Garcia Espuche on the rooting oftobacco consumption in the moderncity and on the complexity of the econo-my in this period, far from the most pes-simistic visions. The objective of this article is, on theone hand, to expand and explore thetypes already known, such as the localproductions, but also to open the fieldwith interesting new finds, especially interms of dating. On the other hand, thecharacteristics of the context of thepieces make it inexcusable to ignore thesocial considerations that arise, especial-ly concerning the adoption and con-sumption of the new products, such astobacco among the working classes. Theframework of reference and source ofthe materials are the twenty-five fisher-men’s shacks of the modern era, recent-ly excavated. The fishermen’s shacks are small con-structions with variable module that atthe end of the period studied werearound 12 palms wide by 24 long. Allkinds of materials were used for theirconstruction, especially waste, amongwhich stone has a very discreet place,used for little more than the precariousfoundations of the buildings. The pur-pose of these shacks was specifically util-itarian: for storing fishing tackles andnets and more usually trawl-lines andfish trap baskets. On some occasions,rudders, rigging and boat oars were alsostored there. And finally, they served asa shelter when the weather was adverse,but above all while the Sea Gate wasclosed. From this we can deduce thegreat amount of time spent by the fish-ermen and fishmongers in these con-structions.The archaeological framework of theorigin of the pipes, apart from beinghighly socially defined, offers someadvantages such as the good stratigraph-ic quality with few later intrusions, anddocumentary and numismatic remainsthat support chronologies quite close to


TEXTES EN FRANÇAISRÉSUMÉ

14 síntesis francés 2015_tripaquarhisok.qxp 19/06/15 19:06 Página 235

239



sence ou absence de biens de prestige,etc.). Si l’on tient compte de ces carac-téristiques, on peut classer les coloniesrurales en au moins trois catégories debase. En premier lieu, les hameaux oules unités d’exploitation groupées, com-posées par une zone d’habitat peu éten-due associée à une zone de structuresdestinées à l’emmagasinage d’excédentagricole comme, par exemple, les gise-ments de Can Xercavins (Cerdanyoladel Vallès), les Guàrdies et Mas d’enGual (Vendrell) ainsi que les centres deMas Gusó (Bellcaire d’Empordà) et deSaus (Camallera). En deuxième lieu, lesrésidences seigneuriales rurales, identi-fiées par une seule unité résidentielleisolée, qui est marquée par ses dimen-sions et sa complexité structurelle quiatteignent des dimensions allant de 100à 200 m2, formées par un nombre élevéde pièces articulées autour d’espacesouverts ou de patios, on en trouve unexemple dans le gisement du Fondo delRoig (Cunit) ou dans celui de CanCalvet de Santa Coloma de Gramenet.Finalement, en troisième lieu, les colo-nies définies comme mas ou unités d’ex-ploitation isolées, constituées par ununique noyau familial qui vit de maniè-re isolée dans un logement simple etqui offre une capacité relativement fai-ble à créer et emmagasiner des excé-dents, c’est le cas, par exemple, du gise-ment de la Faculté de Médecine del’UAB à Cerdanyola del Vallès. Lorsque l’on veut faire entrer les deuxnoyaux étudiés dans l’une des catégo-ries existantes deux données peuvents’avérer importantes. La première rési-de dans les grandes dimensions des siloset la deuxième dans la forte présencedes céramiques d’importation qui sesitue aux alentours de 10 %. Ces deuxfaits nous permettraient de penser queles deux noyaux auraient pu devenir desétablissements ruraux dans le style deshameaux ou des unités d’exploitationgroupées comme celles de les Guàrdies,Mas d’en Gual (Vendrell) ou encoreCan Xercavins (Cerdanyola del Vallès).Nous tenons à souligner aussi que nousavons constaté une forte densité de cetype de peuplement dans la plaine deBarcelone. La présence de tous ces gise-ments nous mène à conclure qu’aumoins depuis la période du plein ibé-rique, il existait sur ce territoire une

La ville romaine de Barcino a été édifiéeen profitant de deux petites collines de16,9 et 14 m de hauteur qui ont joué unrôle important dans l’aspect symboliqueet de représentation de la ville. Latrame urbaine se base sur l’orthogonali-té d’un modèle de fondation ex novo,comme à la suite de la répartition duterritoire à travers le système de centu-riation bien que cette conception pré-sente, comme dans d’autres villes romai-nes, quelques irrégularités. Quant au forum, il n’a pas une positioncentrale mais se trouve légèrementdéplacé vers le nord-ouest afin de profi-ter de l’élévation de l’une des deux col-lines. Il correspond à une place à arca-des, de forme allongée, qui suit ladirection nord-est/sud-ouest, disposéeen deux terrasses de mêmes dimen-sions, avec le temple connu comme letemple d’Auguste au centre. Le forums’organise autour de deux terrasses.Une différence de près de 6 mètressépare la terrasse supérieure de la ter-rasse inférieure. Le positionnement dela curie sur la terrasse inférieure et laterrasse supérieure à arcades nous per-met de nous faire une idée de l’espaceoccupé par le forum. La curie a pu être reconnue grâce à desstructures qui définissent un bâtimentde forme allongé. Il s’agit de murs de1,5 mètre d’épaisseur, abîmés en cer-tains endroits. À l’intérieur de cet espa-ce, sur le côté nord-ouest, d’autres struc-tures dessinent un autre espace, pluspetit, allongé lui aussi, construit à l’aidede gros blocs de pierre. On conserve insitu plusieurs pierres de taille qui off-rent un revêtement plaqué en marbre.Dans le cas de Barcelone, nous aurionsaffaire à une construction composéed’un patio/atrium et d’une salle, soitl’une des propositions architecturalesles plus connues et documentées decurie. Nous pouvons observer cettemême organisation en bien d’autresendroits de l’empire. En ce qui concerne la curie, la localisa-tion, lors des fouilles, de deux élémentsqui devaient se trouver à l’intérieur pré-sente un grand intérêt. Il s’agit d’unestatue portant une toge et d’une pierred’autel. La statue devait faire partie duprogramme de sculptures de ce bâti-ment. Il s’agit d’une statue d’enfantportant une toge avec une bulla qui pré-

exploitation agricole particulièrementintense.La production qui provient de cettedense occupation rurale de la plainedevait être gérée et en partie accumuléedans des noyaux urbains fortifiés situéssur les hauteurs, ce qui, dans la zoneétudiée, correspondrait à Montjuïc etau Turó de la Rovira. Mais il est impor-tant de souligner qu’une partie impor-tante de la production devait resterentre les mains des communautés rura-les qui devaient accumuler et gérer unepartie importante de ce qu’elles produi-saient.Cette dynamique d’exploitation intensi-ve du potentiel agricole de la plaine deBarcelone paraît démarrer au IVe siècleav. J.-C., comme le prouve le gisementde la gare du TGV de la Sagrera, et avaitconsidérablement augmenté autour duIIe siècle av. J.-C., ce qui apparaît demanière évidente dans les grands silosdocumentés au noyau de l’Hôpital de laSanta Creu i Sant Pau et s’est poursuivisans changements significatifs au coursde la période de l’ibérique tardif.Contrairement à ce qui se passe dans lesnoyaux urbains, qui sont systématique-ment abandonnés ou subissent destransformations radicales, à partir du IIesiècle av. J.-C., le peuplement ruralparaît être caractérisé par une clairecontinuité avec une tendance à s’inten-sifier mais sans changements significatifsen ce qui concerne les structures, latypologie des colonies, les dimensions,etc. En conclusion, cette dynamiquepeut nous permettre d’émettre l’hypo-thèse suivante : le peuplement rural del’époque romaine républicaine ne sem-ble pas être un phénomène de nouvelleimplantation hérité de l’Italie, maisrésulterait du fait de profiter et demaintenir des dynamiques et des struc-tures préexistantes avec une filiationibérique claire.

NOUVEAUTÉS SUR LE FORUMDE BARCINO : LA CURIE ET D’AUTRES BÂTIMENTS PUBLICS



LA CONSOMMATION DE TABAC CHEZLES PÊCHEURS DE L’ÉPOQUEMODERNE. NOUVELLES DONNÉESRELATIVES À L’ENSEMBLE DES PIPESEN CÉRAMIQUES TROUVÉES ÀBARCELONE


sente dans sa partie postérieure un élé-ment d’attache et aurait pu être misdans une niche. La seconde trouvailleest une pierre d’autel anépigraphe enpierre de Montjuïc, un élément fré-quent dans les salles des curies commeon peut en voir à la curie Iulia qui possè-de l’autel de la Victoire Augusta, danscelle de Palmyre où, dans l’axe et aufond de la salle, un podium est précédéd’un autel, ou encore à la curie d’Itucioù l’autel se trouve devant l’abside de lasalle. Au nord-ouest du forum, dans une insu-la contigüe, on trouve celle connuecomme la domus de Sant Iu (Saint Yves),qui est le résultat de fouilles datant desannées soixante. On a pensé qu’il pou-vait s’agir d’un siège corporatif ou colle-gium, ou bien encore d’une domus quipourrait avoir évolué en schola. Les don-nées archéologiques conservées permet-tent d’assurer que l’organisation de cebâtiment correspond à un perystilumcentral de grandes dimensions, présen-tant une disposition de citernes tout lelong du périmètre de taille considérablerecouvert d’opus siginum, ainsi que deshabitations tout autour. Cette organisa-tion architecturale est, elle aussi,typique des domus, ce qui fait qu’il esttoujours difficile d’établir la différenceentre les deux.La révision du matériel archéologiquetrouvé dans les fouilles de la domus SaintYves a permis de découvrir quelques piè-ces de jardin qui pourraient correspon-dre aussi bien à des espaces publics qu’àdes espaces privés. À partir des donnéesdont nous disposons, l’interprétation dela fonction de ce qu’on appelle la domusSaint Yves afin de savoir si elle a été unsiège collégial, reste ouverte. On doitaussi considérer l’hypothèse qu’elle aitpu appartenir à un personnage impor-tant de la colonie, personnage quiaurait pu jouer un rôle dans le gouver-nement local. Les processus de christia-nisation qui se développent dans cetespace à partir du IVe siècle, et proba-blement avant, correspondent mieux àcette seconde hypothèse.Finalement, les restes archéologiquesexhumés dans la basilique des SaintsJust et Pastor ainsi que la révision desdonnées apportées par les fouilles duterrain contigu soulignent la présence,à cet endroit, d’une construction à

caractère public. Les structures nousindiquent les tracés d’un portique oud’une façade monumentale avec unportique que l’on doit rapprocherd’une architecture officielle. On a aussilocalisé un podium/plateforme en ter-rasse qui s’adapte à l’orographie du ter-rain. Toutes les données archéolo-giques dont nous disposons indiquentque sur la petite colline des Saints Justet Pastor il y avait un bâtiment orienténord-est / sud-ouest, c’est-à-dire qu’ilavait la même orientation que le tem-ple d’Auguste. Il semble que les deuxélévations aient été utilisées pour souli-gner la présence de deux constructionssymboliques, d’une part le templeconsacré probablement au culte impé-rial et, d’autre part, bien que nous nepuissions pas en être sûrs, rien ne nousempêche de penser à un autre templeayant la même orientation. Nous avionsdéjà mentionné l’existence d’une citer-ne / castellum aquae au beau milieu dusous-sol de l’église. En superficie etdans le domaine des hypothèses, nouspourrions imaginer un nymphée ouune fontaine monumentale comme onpeut en voir à Mérida, et une construc-tion, peut-être consacrée à l’eau,comme nous en voyons, par exemple, àValence. La présence de bâtiments liésaux fontaines et à l’eau est fréquentedans les villes romaines. Cependant,pour le moment, à Barcelone, nous nepouvons pas extrapoler plus.

À Barcelone, l’étude systématique despipes selon la méthode archéologiqueprésente une trajectoire courte maisproductive qui débute lors des fouillesde l’ancien marché du Born. La biblio-graphie offre un aperçu des différentsarticles publiés à ce sujet. Cette tâchearchéologique s’est ajoutée à celle com-mencée par des historiens tels qu’AlbertGarcia Espuche quant à l’enracinementde la consommation de tabac dansla ville moderne et à la complexité del’économie durant cette période, loindes visions plus pessimistes sur cette der-nière.Le but de cet article est, d’une part, dedévelopper et d’aller plus loin dans lestypes déjà connus, comme par exempleles productions locales, mais aussi d’é-largir le domaine grâce à de nouvellesdécouvertes intéressantes surtout quantà la datation. D’autre part, les caractéris-tiques du contexte des pièces rendentinexcusable de mettre de côté les consi-dérations de type social qui en décou-lent, surtout en ce qui concerne l’adop-tion et la consommation des nouveauxproduits tel que le tabac parmi les clas-ses populaires. Le contexte de référenceet dont est issu la matière est l’ensemblede vingt-cinq baraques de pêcheursrécemment fouillées qui datent de l’é-poque moderne. Les baraques de pêcheurs sont de peti-tes constructions dont le module varia-ble, à la fin de la période étudiée,approche 12 empans de largeur et 24de longueur. On utilisait toute sorte dematériaux pour leur construction ettout particulièrement des déchets parmilesquels la pierre joue un rôle très disc-ret, se limitant à tracer les précaires fon-dements des constructions. Cesbaraques avaient surtout un but utilitai-re : y garder les instruments de pêche,les filets et, plus habituellement, lespalangres et les nasses de pêche.Occasionnellement, on y conservaitaussi les gouvernails, les gréements etles rames des embarcations. Finalement,elles servaient d’abri en cas de mauvaistemps, mais elles permettaient surtoutd’attendre lorsque la Porte de la Merétait fermée. Ceci permet d’imaginer leslongs moments que pêcheurs et pêcheu-ses y passaient.Le contexte archéologique de prove-nance des pipes, outre qu’il est sociale-
