Què és un eclipsi de sol?

Un eclipsi de sol té lloc quan la Lluna passa entre la Terra i el Sol, i queden gairebé alineats (veure figura). L'ombra de la Lluna intersecta la Terra i no deixa passar la llum solar.

L'òrbita de la Lluna té una inclinació aproximada de 5 graus respecte l'eclíptica, que és el pla que formen el Sol i la Terra. Tan sols creua aquest pla dues vegades l'any. Aquests punts s'anomenen estacions d'eclipsis ja que tans sols en aquestes èpoques poden ocórrer els eclipsis. L'aparició d'un eclipsi ve determinat per la fase de la Lluna. Els eclipsis solars tan sols ocórren quan tenim lluna nova, motiu pel qual són escassos.

Tipus d'eclipsis

L'ombra de la Lluna està formada per tres parts: la regió central, formada per l'ombra (zona d'eclipsi total) i l'antombra (zona d'eclipsi anular) i la regió exterior anomenada penombra (zona d'eclipsi parcial). Així doncs, es pot observar algun dels tres tipus d'eclipsis solars segons la part de l'ombra que passi sobre nostre (veure figures de sota).

Eclipsi solar total:

Per als llocs en que travessa l'ombra, tota la porció central del sol queda coberta. Es fa fosc com si fos de nit i és la única oportunitat per a observar la corona solar, la capa solar més externa.

Eclipsi solar parcial:

Per als llocs on travessa la penombra, tan sols una part del sol queda coberta. El cel s'enfosqueix d'acord amb la quantitat de llum que és bloquejada per la Lluna.

Eclipsi solar anular:

Quan la Lluna està suficientment lluny dins la seva òrbita, l'ombra no arriba a la Terra i per tant no hi ha cap regió de totalitat. Tan sols veiem un fi anell de llum al voltant de la Lluna.

Eclipsi Total Eclipsi Parcial Eclipsi Anular

Interès de l'Eclipsi

Els eclipsis ens proporcionen l'oportunitat de fer observacions en regions properes al disc solar que no són possibles amb el Sol descobert. Algunes de les més rellevants són:

Espectroscopia (anàlisi de la composició química mitjançant l'espectre de llum emesa) de la capa més externa de l'amtosfera solar, la cromosfera. Els gasos d'aquesta capa es caracteritzen per tenir densitats molt baixes i temperatures molt elevades.

Observació de l'aurèola de la corona solar un cop el sol és completament tapat. La corona té aproximadament la mateixa brillantor que la lluna plena, tot i que no és possible d'apreciar-ho normalment degut al cel blau. Si estiguéssim més enllà de l'atmosfera, podríem observar perfectament la corona tan sols tapant la part més brilllant del Sol tal com fan els observatoris solars en òrbita. Aquests observatoris poden crear eclipses artificials amb discs d'ocultació i observar la corona en qualsevol moment.

Observació de les prominences, enormes jets i anells de gas (hidrogen) al voltant de la superfície del Sol que segueixen les línies del camp magnètic local i que s'originen habitualment en les taques solars.

Efecte de lent gravitatòria: Efecte de la corbatura de la llum provinent de les estrelles situades darrera la font lluminosa.

Quan més intensa sigui la força gravitatòria de la lent (en aquest cas, el sol), més es corba la llum. La corbatura, per tant, serà gran per raigs de llum que passin molt a prop d'un objecte molt massiu, com ara el Sol.

Quan s'observa un eclipsi total, la llum del Sol queda tapada durant uns minuts i es pot veure com els estels situats prop del disc solar, que normalment són invisibles durant el dia degut a la gran brillantor del Sol, semblen estar més lluny del disc solar del que realment haurien d'estar.

Durant aquest fenomen es pot percebre com la gravetat distorsiona l'espai, de manera que la llum que passa prop del Sol no es propaga en línia recta, sinó que segueix un camí corb (degut a la gravetat solar).

Aquest fenomen és una de les confirmacions experimentals de la Teoria de la Relativitat d'Einstein.

Quan tan sols es veu una petita franja del sol, pocs minuts abans de que quedi totalment cobert és possible observar ombres llargues i estretes que avancen per sobre el terra. Aquestes ombres apareixen per refracció de la llum a través de l'atmosfera terrestre, tal i com es pot veure en el fons d'una piscina. Aquest és el mateix fenomen que fa que veiem les estrelles pampalluguejar. Les ombres que apareixen però, són molt febles i és convenient utilitzar una superfície blanca per a observar-les.

Comportament animal ja que s'adverteix aquest aconteixement com si es tractés del pas de l'arribada de la nit. Els animals diürns es preparen per anar a dormir, mentre que al mateix temps els animals nocturns es lleven, tot i que els ritmes biològics els indiquen que encara és de dia.

Història dels Eclipsis de Sol

Segons una recent investigació realitzada per F. R. Stephenson, l'eclipsi més antic del que es tenen notícies escrites és l'eclipsi total de Sol que es va produir el 3 de maig de 1375 AC, data calculada retrospectivament segons el calendari Julià. Les dades en què s'ha basat la investigació s'han obtingut a les ruïnes d'Ugarit, ciutat enterrada a les costes de Síria, i que va ser capital d'un gran regne 2000 anys abans de Jesucrist. Ugarit tenia una riquíssima biblioteca, que va ser destruïda per un incendi el segle XIV AC. La ciutat va ser enterrada per les guerres i el temps, però unes excavacions van permetre el seu retrobament l'any 1928. Una de les tauletes desxifrades el 1960 parlava d'un fenomen astronòmic, que deia el següent: " ... El dia de la Lluna nova del mes d'Hiyar, el poble fou submergit en l'ombra, el Sol va desaparèixer en presència de Mart... ". Les dades arqueològiques permeten deduir que la data del fenomen està compresa entre el 1450 i el 1200 AC. No pot ser més tard, perquè va ser en aquesta època en què la ciutat fou destruïda pels seus invasors, i ja no va ser reconstruïda més endavant. Una altra dada que s'ha comprovat a partir d'uns càlculs retrospectius és que només es podien haver produït quatre eclipsis totals en aquella zona i

en aquest interval de 250 anys, però només el del 1375 AC va ocórrer al mes d'Hiyar, corresponent al nostre abril-maig.

Se sap que diferents cultures antigues adoraven el Sol, per la qual cosa veien els eclipsis com un esdeveniment traumàtic. Pensava la gent de l'època que si el Sol deixava d'il·luminar-los com ho feia de costum era perquè estava enfadat, per la qual cosa podria caure qualsevol tipus de maledicció sobre ells; o bé perquè estava malalt, la qual cosa podia afectar les seves collites i de retruc la seva supervivència. En qualsevol cas, un eclispi era una intervenció divina que podia portar situacions catastròfiques a les persones. De fet, encara a l'actualitat existeixen algunes cultures que quan es produeix un eclipsi corren a amagar-se a casa seva o bé preparen cerimònies per fer sorolls i així allunyar els mals esperits que ataquen el Sol.

Actualment no es veuen signes diabòlics i malèfics en els eclipsis, sinó tot el contrari, les prediccions són esperades amb la intenció de gaudir d'un espectacle de gran bellesa plàstica i que es produeix amb poca freqüència. Aquesta és la raó per la qual aquest fenomen aixeca tanta expectació.

Un dels eclipsis més coneguts fou el de 1919, gràcies al fet que va contribuir a acceptar la Teoria de la Relativitat General, elaborada per Albert Einstein. El que en el seu moment va tenir un interès científic, ara ja té un interès purament històric. Einstein va revolucionar el món científic: trencant amb la idea clàssica de Newton, proposava que l'espai estava deformat per la força de la gravetat, és a dir, la deformació en un punt de l'univers era proporcional a la quantitat de massa que hi havia en aquella zona. Si era així, els raigs de llum viatjarien per l'univers en trajectòries corbes i no rectes; i al voltant d'un objecte massiu com és el Sol, els raigs s'havien de torçar. El problema principal per a la demostració de la Teoria era que la llum del Sol era tan intensa que no deixava veure els objectes situats més enllà. Però Eddington va trobar la solució: observar la posició d'algunes estrelles conegudes properes al Sol durant un eclispi total de Sol. El de 1919 era perfecte, i es van organitzar dues expedicions a Sobroal (Brasil) i a l'Illa del Príncep (Golf de Guinea, costa oest d'Àfrica), per si el mal temps impedia l'observació en alguna d'elles. Les estrelles de referència van ser les Hyades, de les quals ja es coneixia perfectament la seva posició en el cel nocturn. Es va trobar que la seva posició aparent era diferent de la que es coneixia fins aleshores, de la qual cosa es va deduir que la gravetat corbava els raigs de llum i feia veure la posició d'un objecte desplaçada de la seva posició real. El cert és que amb la precisió de l'època era molt difícil d'assegurar que l'efecte observat era degut a la Teoria de la Relativitat, i no a assumpcions o errors comesos per part dels observadors. En tot cas, en els eclipsis següents es va anar testejant la Teoria cada vegada amb telescopis més potents i amb major precisió

Llegendes sobre eclipsis

L'antiga Xina representava els eclipsis com un dragó que devorava l'astre lentament. Amb l'objectiu d'espantar aquest dragó, duien a terme tots els preparatius i les cerimònies al seu abast, i sempre donaven el resultat desitjat, ja que la Lluna sempre s'acabava apartant i deixava veure el Sol altre cop. Conta la llegenda que l'any 2137 AC els astrònoms Hsi i Ho es van emborratxar i no van predir l'eclipsi del 22 d'octubre d'aquell any. Per això no es van poder fer les anomenades cerimònies i, passat el "terror", el rei els va fer decapitar a tots dos.

El 28 de maig de l'any 585 AC es va produir un eclipsi que va aturar una guerra que havia durat sis anys. L'eclipsi va ocórrer enmig d'una batalla entre els dos bàndols. Quan el dia es va fer nit, els combatents es van quedar aturats per l'estrany de la situació, i van interpretar-ho com una senyal divina que demanava la pau entre ells. En el moment que el Sol va tornar a brillar, els guerrers van signar un tractat de pau i el van segellar amb un matrimoni de nacions.

El 1503 Cristòfol Colom va arribar a terres de Jamaica, on els indis van refusar de donar-li menjar. Colom va preparar una trobada amb els nadius el 29 de febrer de 1504, dia en què el calendari de Johannes Muller preveia un eclispi. I així va ocórrer. Els indis van pensar que aquell fenomen era un càstig per no haver estat prou hospitalaris amb els nouvinguts, i per aquesta raó, els van oferir tot el que demanaven.

Als volts del 1560 a França es va preveure un eclipsi que va crear un sentiment de pànic a les consciències dels francesos de l'època, els quals es van decidir anar a l'església per a confessar-se i expiar els pecats comesos. Va ser tanta la multitud que s'hi va congregar que la gent es va esbatussar per ser el primers a confessar-se. I per a evitar els enrenous, el capellà els va anunciar el següent: S'ha pres la decisió de postposar l'eclipsi dues setmanes?.

Cap al 1600, els indis Chippewa nord americans van pensar que la flama del Sol s'estava apagant, quan realment estaven presenciant un eclipsi. Aleshores van començar a encendre les seves fletxes i a tirar-les cap al cel, en un intent per a reanimar el foc del Sol

Els eclipsis en territori espanyol

Els eclipsis solars són fenòmens que generen molta expectació per la seva espectacularitat i bellesa, i també perquè són poc freqüents. Els eclipsis anulars ho són tant que, a banda de l'ocorregut el 3 d'octubre de l'any passat, el territori espanyol feia més d'un segle que no en presenciava cap. L'últim fou a les Illes Canàries el 25 d'abril de 1846, i si ens referim a la Península Ibèrica ens hem de remuntar al segle anterior, el 9 de gener de 1777, quan la franja d'anularitat va passar per Galícia a la posta de Sol. L'anterior eclipsi anular es va produir l'1 d'abril de 1764. D'entre els esdeveniments citats, els eclipsis de 2005 i de 1764 són els que millor van enfocar la Península Ibèrica, ja que les seves franges centrals la va travessar completament.

En contraposició, la freqüència dels eclipsis totals ha estat molt més elevada. Durant el segle passat en el territori espanyol s'han pogut observar fins a cinc eclipsis totals:

28 de maig de 1900 30 d'agost de 1905 17 d'abril de 1912 2 d'octubre de 1959 (Canàries) 26 de febrer de 1998 (quasi total a la posta de Sol a La Palma)