Va néixer a Castelló el 1982, és doctor euro-peu en Ciènces de la Comunicació, llicenciat en Comunicació Audiovisual i en Publicitat i Relacions Públiques. És el coordinador del grau de Publicitat i Relacions Públiques al Centre d’Estudis Superiors Alberta Gimé-nez, a Palma, on imparteix classes sobre cinema. És soci de l’Associació Espanyola d’Investigació de la Comunicació i forma part del comitè editorial de les Guías para ver y analizar cine.

El principal aspecte de la teva personalitat La il·lusió

El teu somni frustrat La crítica professional de cine

Quina banda sonora posaries al teu dia a dia? Depén del dia, clar… Revivre de Gérard Maset de Holy Motors (Léos Carax, 2012), In dreams de Roy Orbison de Terciopelo azul (Blue Velvet, David Lynch, 1986) o fins i tot el Yumeji’s Theme de Shigeru Umebayashi de Deseando amar (Fa yeung nin wa, Wong Kar-Wai, 2000).

Qüestionari Mata Hari

Iván Bort

-inspirat en el famós qüestionari , de Marcel Proust, sobre la personalitat de les persones-

La pel·lícula que mai recomanaries Solia dir Bazin que fins i tot les pitjors pel·lícules tenen alguna cosa a rescatar, i que les bones ho són en essència per algun instant màgic, així que el cine sempre mereix la pena.

Doblatge o subtítols? Doblatge (amb excepcions puntuals). No sóc cap nazi de la V.O.S.E. ni m’agra-den els “postureos” intel·lectualoides.

Una pel·lícula sobrevalorada Moltes, però de les recents: Una mente maravillosa (A Beautiful Mind, Ron Howard, 2001) o Shakespeare enamora-do (Shakespeare in love, John Madden, 1998).

Una pel·lícula infravalorada Eyes Wide Shut (Stan-ley Kubrick, 1999)

Un lloc on t’agradaria viure Manhattan

Un/a director/a de cine Impossible triar-ne un: ¿Kubrick? ¿Hitchcock? ¿Carax? ¿Fincher?

Un/a escriptor/a Roland Barthes

Un grup de música M’encanta Nino Bravo (supose que per mon pare).

M’han dit que em paresc físicament a… Richard Dreyfuss a Tiburón (Jaws, Steven Spielberg, 1975)

Si no fossis Iván Bort qui voldries ser? Un d’aquells personatges enigmàtics, hipnòtics, noc-turns i silenciosos del cinema, com el Jeff Costello de El silencio de un hombre (Le Samoraï, Jean-Pie-rre Melville, 1967) o el Titta di Girolamo de Las consecuencias del amor (Le conseguenze dell’amo-re, Paolo Sorrentino, 2004).

El teu lema preferit “Vive como si no hubiera un mañana, porque no lo hay” (Don Draper, Mad Men).

I el mes que ve... sotmetrem al Qüestionari Mata Hari el professor Jaime Vázquez