“El bosc seria molt trist si només cantessin els ocells que millor ho fan” 

রবীndনাথ ঠাkর RABINDRANATH TAGORE 

Calcuta 1861  ‐  Santiniketan 1941 

Poeta, filòsof, artista, dramaturg, músic, novel∙lista i compositor.  

                              150 anys del seu naixement 

Considerat el més gran poeta  indi de tots els temps. Va néixer a Calcuta el 7 de maig de l’any 1861, el petit dels  tretze  fills  supervivents de   Debendranath Tagore  (1817‐1905)  i Sarada Devi (1830‐1875), una família selecta de Calcuta  i amant de  les arts. El seu germà gran va ser poeta i filòsof, un altre germà va ser el primer membre d'una ètnia índia admès en l'elitista Servei Civil indi. Va ser criat principalment per servents, la mare va morir quan era petit i el pare viatjava molt.  A l'edat d'onze anys inicia amb el seu pare un llarg viatge per l’Índia fins a l’Himàlaia, on va ser educat en història, astronomia , sànscrit, ciència moderna, també va estudiar la poesia de Kālidāsa.  El 1878 viatja a Anglaterra per estudiar a l'escola pública de Brighton i posteriorment va ser admès a la Universitat de Londres.  Abandona  Anglaterra  al  cap  d’un  any,  aquesta  exposició  a  la  cultura  anglesa  i  la  seva llengua es filtraria en els seus primers passos dins la tradició de la música bengalí per crear nous estils musicals. Tagore no va abraçar mai completament  les rígides normes angleses ni l'estricta interpretació de la tradicional religió hindú per part de la seva família en la seva vida o en el seu art, en lloc d’això va escollir el millor d'ambdues esferes d'experiència.  El  1890  es  va  instal∙lar  en  el  que  ara  es  denomina  Bangla Desh  i  durant  sis  anys  es  va dedicar a escriure, en  total set volums de poemes, però el més destacat de  tot va ser el llenguatge  emprat,  senzill  i  assequible  al  públic,  la  qual  cosa  no  va  agradar  gens  als intel∙lectuals  del  seu  país.  Tagore  denunciava  el  Raj  Britànic  i  donava  suport  a  la independència de l'Índia; en poc temps es va convertir en l’escriptor més important i famós de l’època colonial.  El 9 de desembre de 1883 es va casar amb Mrinalini Devi amb la qual va tenir cinc fills. En aquell moment  ja  s'havia  convertit  en  el  centre d'atenció del món  literari  amb diverses obres, incloent‐hi un poema llarg adaptat a l'estil Maithili del qual va ser pioner Vidyapati. La  seva  reputació es va  consolidar amb Bhikharini  (1877;  "La dona  captaire",  la primera història  curta en Bengalí)  i  amb  amb  recopilacions  com  ara  Sandhya Sangit  (1882), que 

arer Svapnabhanga (El crit de la cascada).  

inclou el famós poema Nirjh

'any  1890  començà  a  gestionar  les  propietats  familiars  de 

ar  a 

LShelaidaha,  una  regió  en  un  estuari  situada  a  l'actual  Bangla Desh, d’aquest període  són Sonar Tari  (1894), Chitra  (1896)  i Katha O Kahini (1900), que acaben de mostrar‐ lo com a poeta a més de com a assagista i escriptor d'obres i d'històries curtes, que reflectian la vida del poble que veia al seu al voltant. El  1901  va  abandonar  Shilaidaha  i  es  va  traslladSantiniketan,  població  situada  a  Bengala  Occidental,  on  va posar  en  funcionament  una  escola  experimental  en  unes propietats donades pel seu pare, envoltada d'arbres,  jardins,  i una biblioteca. Aquesta escola, establerta segons la tradicional 

estructura brahmacharya dels estudiants  vivint  al  costat del  seu  guru en una  comunitat autosuficient,  fou  un  imam  per  a  grups  internacionals  d'estudiants,  artistes,  lingüistes  i músics. Tagore  va dedicar prodigioses quantitats d'energia  a obtenir  fons per  a  aquesta 

2

escola. Avui  la  institució és  coneguda  com Universitat Visva Bharati  (en bengalí:  িব ভারতী, Índia al món), sota el control del govern indi. L’any 1905 va morir el seu pare i cap al 1906 també ho van fer la seva dona i dos dels seus 

n  nombre  de  seguidors  entre  els  lectors  bengalís,  i 

l  1916  va  iniciar  un  seguit  de  conferències  que  el  van  dur  al  Japó  i  els  Estats  Units 

'any 1915 va ser nomenat Cavaller pel rei Jordi V del Regne 

e

Inevitablement, aquests punts de vista van irritar molta gent, fins al punt de posar la seva 

Les  relacions  amb  el  líder Gandhi  van  ser  conflictives.  Tot  i  així,  Tagore  va  ser  clau  per 

nath Tagore no només va ser poeta; també es va endinsar en el camp de la  

fills, això li va causar una gran pena.  En  aquells moments  ja  tenia  un  gragràcies a  les primeres traduccions de  les seves obres comença a ser conegut fora del seu país.  En  resposta  a  alguns  admiradors  anglesos  va  començar  a  traduir  alguns  dels  seus poemes en vers lliure. El 1912 marxa a Anglaterra per fer‐hir diverses xerrades i per donar a conèixer el seus versos. Va deixar impressionats, entre d'altres, el poeta irlandès William Butler  Yeats.  Posteriorment  aquest  autor  va  escriure  el  prefaci  de  la  versió  anglesa  de l'obra de Tagore Gitanjali. L'any 1913 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, pel seu vers profund  i sensible,  fresc  i bell, pel qual, amb habilitat consumada, ha  fet del seu pensament poètic, expressat  en  les  seves pròpies paraules  angleses, una part de  la literatura d'Occident. Va ser el primer asiàtic a conseguir‐lo,  Ed'Amèrica,  moment  en  el  qual  va  denunciar  el  xovinisme  nacionalista  així  com  els nacionalismes bel∙ligerants. La seva experiència en aquests països va ser recollida en el seu llibre  Japanyatri,  i  la  visita  el  1927  a Bali,  Java,  Kuala  Lumpur, Malacca,  Penang,  Siam  i Singapur s'observa en la seva obra Jatri.  

 

LUnit,  però  l'any  1919  va  renunciar  a  aquest  títol  com  a protesta  per  l'acció  de  l'exèrcit  britànic  a  la  matança  de Jaliyaanwala  Bagh.  Al  llarg  de  la  seva  vida  va  mantenir múltiples contactes amb altres intel∙lectuals del seu temps. El pensament  polític  de  Tagore  es  va  caracteritzar  per  una marcada  complexitat,  va  ser molt  crític  amb  l’imperialisme europeu  i va donar  suport als nacionalistes  indis. També va schiescarnir  el moviment  Swad ,  denunciant‐lo  corrosivament  a  El  culte  de  Charka,  un 

assaig del 1925. En contraposició, va emfatitzar l'autosuficiència i formació intel∙lectual de les masses, i va declarar que l’ imperialisme britànic era “un símptoma polític de la nostra malaltia social”, i animava els indis a acceptar que “no es tracta d’una revolució cega, sinó d’una educació sòlida i decidida”.  

vida  en perill.  Es  va  salvar de miracle de  l’intent d’assassinat per part d’expatriats  indis durant  una  estada  en  un  hotel  de  San  Francisco,  a  finals  de  1916.  El  complot  va  fallar només perquè els qui havien de ser els assassins no es van posar d’acord en l'execució.  

resoldre una disputa entre el Mahatma  i Ambedkar  (sobre els sectors electorals separats per als  intocables),  i va aconseguir que Gandhi abandonés  la seva vaga de  fam “fins a  la mort”.  

Rabindranovel∙la, va se pioner en la introducció del realisme psicològic en la seva novel∙lística.

3

 Així mateix, va escriure història curta, obres de filosofia i religió, llibres de pedagogia, obres de teatre, diaris de viatge i relats en el diari hindú Sadhana,  que exaltava el moviment independentista indi; l'himne nacional de Bangla Desh està compost per ell sobre una de les seves poesies, sempre va escriure en bengalí. Els quatre últims anys de  la  seva vida van estar marcats per un dolor  crònic  i dos  llargs períodes de malaltia que van començar quan   Tagore va perdre  la consciència a finals de 1937, es  va quedar en estat de  coma  i estigué  vora  la mort durant un  llarg període.  La poesia de Tagore durant aquells últims tres anys està considerada com la seva millor obra,  és distintiva per  la gran preocupació per  la mort. Després d'aquest període de patiment, Tagore va morir el 7 d'agost de 1941 a la seva residència de Calcuta, un dia que encara és recordat en actes públics en el món de parla bengalí.   Esdeveniments  A Nova Delhi es va inaugurar el maig de 2010 una exposició El Mestre de Carreres: Art de Rabindranath Tagore a la Galeria Nacional D’Art Modern, Casa de Jaipur. L'exposició, muntada a partir dels tresors de la GNAM és part de la celebració de l'Any del 150 aniversari de Rabindranath Tagore, i mostra una faceta menys coneguda de  l'aclamat geni. Durant els últims 17 anys de la seva vida Tagore va fer més de 3.000 dibuixos i quadres. El GNAM en té en la seva col‐lecció de més de 100 dels quals 70 seran exhibits.  En muntar aquesta exposició, el GNAM busca restablir l'honor i l'artista i les seves obres. En la línia més oficial, el govern indi ha unit les seves forces amb tres acadèmies nacionals per  recordar  el  poeta,  tres  dies  d’actes  amb  mostres  de  llibres,  representacions  i discussions acadèmiques. La  ministra  de  ferrocarrils,  Mamata  Banerjee,  posarà  en  marxa  un  tren  especial,  el “Sanskriti Express”, que sortirà des de Bengala al nord‐est de l’Índia, i mostrarà la vida de Tagore per tot el país. A  Calcuta  milers  de  persones  sortiran  al  carrer  declamant  els  seus  poemes,  recitant fragments teatrals i cantant les seves cançons, en va compondre 2.230. També  hi  haurà  activitats  a  Santiniketan,  lloc  on  va  realitzar  la  majoria  de  les  seves composicions  i  on  va  crear  un  centre  educatiu,  Visva‐Bharati,  que  s’ha  convertit  en universitat. La casa on va néixer, la mansió de Jorasanko ha estat decorada amb flors. “Sóc un caminant del camí  sense  fi”, va arribar a dir Tagore. Les  seves paraules prenen orma després de 150 anys. f      

 FRAGMENTS DE LA SEVA OBRA 

4

 " Las nubes se amontonan sobre las nubes, y oscurece. ¡Ay, amor! ¿por qué me dejas esperarte, solo en tu puerta?  En el afán del mediodía, la multitud me acompaña; pero en esta oscuridad solitaria, no tengo más que tu esperanza.  Si no me enseñas tu cara, si me dejas del todo en este abandono, ¿cómo voy a pasar estas largas horas lluviosas?  Miro la lejana oscuridad del cielo, y mi corazón vaga gimiendo con el viento sin descanso.   Si no hablas, llenaré mi corazón de tu silencio, y lo tendré conmigo. Y esperaré, quieto, como la noche en su desvelo estrellado, hundida pacientemente mi cabeza.  Vendrá sin duda la mañana. Se desvanecerá la sombra, y tu voz se derramará por todo el cielo, en arroyos de oro.  Y tus palabras volarán, cantando, de cada uno de mis nidos de pájaros, y tus melodías estallarán en flores, por todas mis profusas enramadas. " 

 Gitanjali, 1910              

  " Pájaros perdidos de verano vienen a mi ventana, cantan,  y se van volando.  Y hojas amarillas de otoño, que no saben cantar,  aletean y caen en ella, en un suspiro.   Vagabundillos del universo, tropel de seres pequeñitos,  ¡dejad la huella de vuestros pies en mis palabras!   Para quien lo sabe amar, el mundo se quita su careta de  infinito. Se hace tan pequeño como una canción, como un  beso de lo eterno.   Las lágrimas de la tierra le tienen siempre en flor  su sonrisa.   Si lloras por haber perdido el sol, las lágrimas no te dejarán  ver las estrellas.   ‐Mar, ¿qué estás hablando?  Una pregunta eterna.  ‐Tú, cielo, ¿qué respondes?  El eterno silencio.   ¡Oye, corazón mío, los suspiros del mundo, que está  queriendo amarte!   El misterio de la vida es tan grande como la sombra en  la noche. La ilusión de la sabiduría es como la niebla del  

5

amanecer.   No te dejes tu amor sobre el precipicio.   Me he sentado, esta mañana, en mi balcón, para ver el  mundo. Y él, caminante, se detiene un punto, me saluda y  se va.   Menudos pensamientos míos, ¡con qué rumor de hojas  suspiráis vuestra alegría en mi imaginación!   Tú no ves lo que eres, sino su sombra.   Si me está negado el amor, ¿por qué, entonces, amanece;  ¿por qué susurra el viento del sur entre las hojas recién nacidas?  Si me está negado el amor, ¿por qué, entonces,  la medianoche entristece con nostálgico silencio a las estrellas? "                                                                                                              Pájaros perdidos   

Una mañana iba yo por la pedregosa carretera,  cuando espada en mano, llegó el Rey en su carroza.  "¡Me vendo!", grité. El Rey me cogió de la mano y me dijo:  "Soy poderoso, puedo comprarte." Pero de nada le valió su poderío  y se volvió sin mí en su carroza.  Las casas estaban cerradas en el sol del mediodía  y yo vagaba por el callejón retorcido  cuando un viejo cargado con un saco de oro me salió al encuentro.  Dudó un momento, y me dijo: "Soy rico, puedo comprarte."   Una a una ponderó sus monedas. Pero yo le volví la espalda y me fui.  Anochecía y el seto del jardín estaba todo en flor.  Una muchacha gentil apareció delante de mí, y me dijo:  "Te compro con mi sonrisa." Pero su sonrisa palideció  y se borró en sus lágrimas. Y se volvió sola otra vez a la sombra.  El sol relucía en la arena y las olas del mar rompían caprichosamente.  Un niño estaba sentado en la playa jugando con las conchas.  Levantó la cabeza y, como si me conociera, me dijo:  "Puedo comprarte con nada." Desde que hice este trato jugando, soy libre. 

 

                                                                                                          El último trato 

               OBRES A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE LA                   

6

                                DIPUTACIÓ DE BARCELONA       − Hacia el hombre universal. Barcelona : Sagitario, 1967. 

− Mis recuerdos. La Coruña : Ediciones del Viento, cop. 2008. 

− La Religión del hombre. Madrid : Aguilar, 1968. 

 TEATRE  − El Cartero del rey ; El asceta ; El rey y la reina. Madrid : Alianza, 2004. 

− Malini ; Sacrificio ; Chitra. Madrid : Alianza, 2010. 

− Ciclo de primavera. Madrid : Alianza, cop. 2007. 

− Obras selectas. Barcelona : Edicomunicación, 2001. 

− Mashi ; La hermana mayor. Madrid : Alianza, 2010. 

− El Rey. Madrid : Edimat, DL 2000. 

− El Rey del salón oscuro. Madrid : Alianza, 2010. 

  POESIA  − La Ciencia del amor : tradiciones espirituales de la Humanidad.  

   Madrid [etc.] : Pneuma.    2007. 

− La Cosecha ; Regalo de amante ; Tránsito ; La fujitiva. Madrid : Alianza, 2005. 

− Gitanjali. Barcelona : L'Atzar, 1983. (també en català) 

− La Luna nueva ; El jardinero ; Ofrenda lírica. Madrid : Alianza, 2000. 

− El Jardinero. Madrid : Busma, 1982. 

− Lipika. Barcelona : Pomaire, 1981. 

− La Lluna nova. Barcelona : Selecta, 1980. (també en castellà) 

− Obra escogida : lírica breve, teatro, cuento, aforismo, escuela. Madrid : Aguilar, 1968. 

− Ocells perduts. Barcelona : La Rosa dels Vents, 1938. (també en castellà) 

− Pájaros perdidos ; El asceta ; Mashi y otros cuentos. Madrid : Jaguar, 2000.  − Pensaments d'ahir per avui. Barcelona : Abadia de Montserrat, 2010. 

− Poesías. Barcelona : Fama, 1954. 

−Present d'enamorat ; Trànsit. Barcelona : Selecta, 1985. (també en castellà) 

7

−Últimos poemas. Madrid : Visor Libros, 2002. 

  NARRATIVA  − Cartas a un amigo. Barcelona : Juventud, 1931. 

− La Casa y el mundo. Madrid : Club Internacional del Libro, 1985. 

− Cuentos. Madrid: PPC, 1996. 

− Del alba al crepúsculo. Palma de Mallorca : Olañeta, 2000. 

− Él : cuentos para mi nieta. Barcelona : La otra orilla, 2009. 

− Entrevisiones de Bengala ; Poemas de Kabir. Barcelona : Plaza y Janés, 1965. 

− Gora : una juventud en la India. Tres Cantos : Akal, 1998. 

− L'Esquelet i altres narracions. Barcelona : Edicions 62, 2002. 

− Mashi ; La hermana mayor. Madrid : Alianza, 1986. 

− Historias cortas seleccionadas. Barcelona : Apóstrofe, 1994. 

− La Morada de la paz : una guía poética y espiritual. Barcelona : Oniro, 1999. 

− El Naufragio. Barcelona : Plaza & Janés, 1964. 

− Oriente y Occidente : epistolario. Barcelona : Juventud, 1968. 

− Las Piedras hambrientas. Madrid : Alianza, 2008. 

− Las Quintaesencias. Madrid : Ediciones de la Gacela, 1942. 

− Sadhana o la via espiritual ; seguida de los Poemas de Kabir. Madrid : Aguado, 1957. 

  ALTRES IDIOMES  − A Casa e o mundo. Madrid : SAEPA, 1997. 

− [La Finestra de l'ull]. Nova Delhi : Sang‐e‐Meel, 2003. (Hindi) 

− Gitanjali. [Nova Delhi] : San Margh, 2001. (Hindi) 

 

"Si cierras la puerta a todos los errores, dejarás fuera la verdad". 

WEBIBLIOGRAFIA 

8

 http://amediavoz.com/tagore.htmBiografia i extractes de la seva obra 

 http://ca.wikipedia.org/wiki/Rabindranath_TagoreBiografia i referències 

 http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=962Frases i proverbis de l’autor hindi.  http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/otras/tagore/rt.htmRecull de contes  http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/LiteraturaAsiatica/Tagore/index.aspBreu biografia, recull de poemes i alguna obra completa.  http://es.wikiquote.org/wiki/Rabindranath_TagoreRecull de frases i proverbis de l’autor.  http://www.iacat.com/revista/recrearte/recrearte03/Tagore/tagore.htmLa pedagogia i l’escola creada per Tagore  http://www.gutenberg.org/browse/authorsTextos en línia(anglès)  http://www.myspace.com/tagoresongsCançons de Tagore interpretades per artistes actuals.                                   

9