Rafel Areñas Tona L’expressió de la fotografia d’art a través del pictorialisme Anna Bonastre Cobo

NÚRIA F. RIUS | MARIA DE LOS SANTOS GARCÍA FELGUERA

2

ÍNDEX

Introducció   3  

1866-1911 La determinació professional de Rafel Areñas Tona: l’antecedent familiar i

l’inici de la carrera fotogràfica   6  

L’antecedent familiar en el món de la fotografia   6  

La formació de Rafel Areñas Tona   13  

Inici de la carrera al carrer Hospital i primeres aparicions socials   19  

1911-1923 L’aposta definitiva cap al pictorialisme: consolidació de la trajectòria

professional   22  

La genealogia de la família Areñas: els descendents   23  

Photo-Studi al carrer Diputació i inici de la carrera en solitari (1911-1915)   24  

Consolidació Artística (1915-1923)   31  

Reformes al Photo-Studi i trasllat a la Gran Via de les Corts Catalanes   40  

1923-1930 L’expansió del negoci fotogràfic: Photo-Studi i Galeries d’Art Areñas   44  

1930-1938 El declivi   50  

Conclusió   53  

Bibliografia   55  

Annex   60  

Arbre genealògic   60  

Locals regentats per la família Areñas   61  

Exposicions a la Galeria Areñas   66  

Catàleg d’obra   69  

3

Introducció

Aquest treball té com a objectiu l’estudi del fotògraf barceloní Rafel Areñas Tona,

el qual va desenvolupar la seva carrera professional d’inicis del S.XX fins la

Guerra Civil. Tot i que la lectura final que s’ha realitzat està organitzada de forma

cronològica, la seva figura s’ha analitzat a partir de tres punts de vista bàsics per

situar a l’artista dins del seu context cultural contemporani. Aquest triple estudi es

basa en els elements constitutius de la seva figura com a professional de la

fotografia: la seva trajectòria vital i professional, el seu posicionament estètic i la

seva relació amb el moviment social en l’àmbit fotogràfic.

En primer lloc Rafel Areñas segueix l’estètica del pictorialisme. L’artista

neix en el sí d’una família de varies generacions de fotògrafs, fet que, sense dubte

influencia la seva determinació professional. Tanmateix el seu interès en l’art

transcendeix aquest mitjà, fet que el porta a estudiar Belles Arts. La seva formació

a mans de Pau Audouard un dels grans retratistes i fotògrafs d’art vuitcentistes,

constituirà el seu gran model a seguir, sent la seva figura una unió de l’activitat

com a retratista, que Rafel Areñas coneixia per part de la seva família, i la

consecució d’una voluntat estètica, que en el jove fotògraf es manifestava a través

de l’estudi de Belles Arts i l’exercici de la pintura. Aquest conjunt de

contingències personals s’uneixen amb un context favorable a una diversificació

de les pràctiques fotogràfiques que cristal·litzen amb la pràctica de l’anomenada

fotografia d’art. Es tracta de fotògrafs que, com el cas de Pau Audouard, utilitzen

la fotografia amb l’objectiu de crear una obra amb pretensions estètiques.

Tanmateix, al llarg de la segona dècada del S.XX, arriba a Catalunya la primera

corrent artística en l’àmbit fotogràfic: el pictorialisme. Desenvolupat a Europa i a

Amèrica del Nord a mans d’artistes com A. Stieglitz, R. Demachy o P.H. Emerson,

aquests fotògrafs modificaven la imatge a través de diferents procediments

pigmentaris, creant així un efecte pictòric. Era una reivindicació de la fotografia

com art. Sota aquest objectiu aquests artistes realitzaven, a més, activitats a favor

de la difusió de la pràctica fotogràfica artística com conferències o publicació de

revistes especialitzades1 etc. Aquesta concepció estètica serà la que Rafel Areñas

                                                                                                               1 Una de les publicacions més destacades d’àmbit internacional és Camera Work, editada per Stiegliz. 2 El Progreso Fotográfico, gener de 1926, pp. 29-30.

4

Tona defensarà al llarg de la seva trajectòria professional. L’artista, per mitjà de

les seves obres i a través de tot tipus d’activitats culturals, difondrà el

pictorialisme, terme que ell mateix introduirà per primer cop a Espanya en una

conferència el 1926.2 A més, com una de les figures clau del pictorialisme a

Catalunya serà el mestre del futurs fotògrafs barcelonins que, al seu torn,

adoptaran una nova estètica avantguardista, en el que la consecució estètica serà

totalment diferent, acostant la fotografia a l’art, no per simbiosi sinó a través d’una

nova experimentació basada en l’expressió del procediment fotogràfic per ell

mateix com a mitjà. És el cas del fotògraf Pere Català Pic, qui es formarà al

gabinet de Rafel Areñas entre 1915-1919.3

Per una altra banda, el context socioeconòmic envers el negoci fotogràfic i

l’actuació de Rafel Areñas al respecte és una de les vessants en l’estudi de la seva

figura. A inicis del segle XX té lloc una massificació del negoci fotogràfic a

Barcelona amb l’obertura continuada de nous gabinets de retrat. L’aposta per

aquest negoci és cada cop més forta, sobretot degut a una menor dificultat

d’execució i un menor cost gràcies a les millores tècniques. En conseqüència, té

lloc una crisi de la professió, que serà present al llarg de tota la trajectòria

professional del fotògraf. A més, degut a una especialització major de les tasques

a desenvolupar a l’estudi, té lloc el traspàs del model fabril al món de la

fotografia, tenint com a resultat l’aparició de problemes de lluita de classes dins

aquest àmbit i l’aparició de sindicats. Per una altra banda, per intentar fer front a

aquesta situació, els patrons dels estudis també crearan associacions i convocaran

assemblees. Rafel Areñas participarà en aquestes associacions i apostarà per la

difusió de la fotografia i el seu ensenyament reglat amb el fi de solucionar

diferents aspectes de la crisi de la professió. Per un costat, a través de la formació

reglada de la professió es regularia la proliferació del negoci ja que seria

accessible únicament després de l’estudi de la fotografia. Per una altra banda, els

problemes de lluita social també es resoldrien ja que a través del nivell d’estudis

es podria fixar un sou mínim segons el grau d’aprenentatge del treballador.

Tanmateix, Rafel Areñas també apostava per altres iniciatives a favor dels drets

                                                                                                               2 El Progreso Fotográfico, gener de 1926, pp. 29-30. 3  Pere Catal. i Pic. Fotografia i Publicitat. Barcelona: Lunwerg, Fundació “la Caixa”, 1998, p. 101.  

5

dels treballadors com per exemple el descans dominical, una de les

reivindicacions dels sindicats més presents al llarg d’aquest període. Així doncs,

el fotògraf participava activament en l’àmbit, no només cultural, sinó també

social a la Barcelona de l’època.

Per finalitzar, aquest estudi mostra, en conseqüència, una reciprocitat entre

el context de l’època i el fotògraf, qui immers en la seva societat desenvolupa la

seva trajectòria fotogràfica seguint uns ideals estètics i socials propis, en els que la

fotografia com art era la base principal del seu pensament.

6

1866-1911 La determinació professional de Rafel Areñas

Tona: l’antecedent familiar i l’inici de la carrera fotogràfica

Per tal de comprendre i analitzar la figura del fotògraf Rafel Areñas Tona cal

estudiar el passat de la família. Aquest estudi partirà d’una perspectiva

genealògica que ens permetrà situar els membres de la família Areñas, per

després passar a estudiar la família des d’una perspectiva professional en el camp

de la fotografia. Així la saga dels fotògrafs Areñas s’anirà teixint fins arribar a Rafel

Areñas Tona.

Tanmateix, en aquest punt inicial , també s’analitzaran els anys previs a

l’obertura del seu primer estudi individual, és a dir, la seva formació en l’àmbit

professional. En conseqüència, en aquest primer període s’il·lustraran els

fonaments que donaran peu a la seva futura carrera com a fotògraf.

L’antecedent familiar en el món de la fotografia4 El punt de partida genealògic que s’ha traçat en l’estudi de la família de Rafel

Areñas Tona es situa en el primer familiar que, segons les fonts que es coneixen,

va regentar un estudi fotogràfic a Barcelona: Margarita Miret Medina, làvia

paterna. Natural de Villacarlos, Menorca, va néixer aproximadament l’any 1816.5

Desconeixem la professió dels seus pares, Lorenzo i Maria, però donada la seva

decisió d’obrir un estudi fotogràfic, podria ser que algun dels seus familiars

directes hi tinguessin relació. Tanmateix, només es tracta d’una hipòtesi.

L’obertura del seu estudi té lloc l’any 1866. No és casual que Margarita decideixi

emprendre un negoci ella sola a l’edat de 50 anys. És tracta d’un moment clau a

la seva vida ja que dos anys abans, el 1864, el seu marit, Alejandro Areñas

Stenue, escrivent de professió, havia mort.6 Així doncs, veiem el gènesi de la

dedicació de la família Areñas en l’àmbit de la fotografia a càrrec de Margarita

Miret, qui decideix apostar per aquest nou negoci en plena proliferació a

Barcelona.

                                                                                                               4 Per tal d’organitzar d’una forma més visual la informació que es proporcionarà en aquest apartat s’ha realitzat un arbre genealògic de la família Areñas, el qual es troba en l’Annex número 1 i un esquema cronològic dels locals que regenta la família (Annex número 2). 5 AMCB, Defuncions de 1889, Registre número 1454. 6 AMCB, Defuncions de 1864, Llibre 4rt, Foli 324.

7

El seu estudi estava situat a una de les zones més transitades de l’època, a

Pla de Palau. En concret es tractava del número dos, anteriorment regentat pel

fotògraf Ignasi Marriezcurrena, i del número sis en el qual exercien la seva

professió els fotògrafs Juan Rovira i Ramon Roig. L’estudi situat al número dos va

estar actiu fins l’any 18877, moment en el que Margarita Miret es retira de l’àmbit

professional, molt probablement a causa de la seva avançada edat i es trasllada a

casa del seu fill Rafel Areñas Miret.8 Dos anys més tard, el dotze de febrer de

1889 mor Margarita Miret a l’edat de 73 anys, defunció sobre la qual la premsa

se’n fa un gran ressò:

“Ha fallecido en Barcelona á la avanzada edad de 75 años, la virtuosa Sra. D.ª Margarita Mirét natural de Vilacárlos, madre de nuestro particular amigo el conocido artista fotógrafo D. Rafael Areñas, a quien y demàs hermanos y familia, acompañamos en su justo dolor”.9

En relació al local que Margarita Miret regentava al número sis de Pla de

Palau, aquest va ser cedit a dos dels seus fills, Rafel Areñas Miret i Querubín

Areñas Miret l’any 1868, els quals van dedicar també la seva carrera professional

al món de la fotografia. Amb l’objectiu de poder contextualitzar el llegat familiar

en el camp fotogràfic que segueix la família Areñas, cal un estudi dels germans

que composen la branca Areñas Miret.

Del matrimoni entre Alejandro Areñas Stenue i Margarita Miret Medina

van néixer quatre fills: Alejandro, Rafel, Querubín i Baldomero. Alejandro Areñas

Miret fou el major dels quatre germans. Segons les partides de naixement, s’ha

pogut estimar la seva data de naixença al llarg de l’any 1837, tanmateix, és una

dada aproximada. Professionalment és l’únic dels germans que no treballarà en

l’àmbit de la fotografia, però no es distanciarà del món artístic al dedicar-se a les

arts escèniques, en concret a la dansa. Al llarg dels anys seixanta trobem moltes

notícies relatives a Alejandro en què apareix com a ballarí del cos de ball del

                                                                                                               7 F. RIUS, Núria, (Bienni 2006 – 2008), Pau Audouard, fotògraf retratista de Barcelona. De la reputació a l’oblit. (1856-1918) Tutors: M. Teresa Sala i Garcia i Arnauld Pierre. Barcelona i Paris: Universitat de Barcelona, departament d’història de l’art; Université Sorbonne – Paris IV, École doctorale VI. Tesi per optar al títol de doctora en història de l’art. Història, teoria i crítica de l’art: art català i connexions internacionals, p. 105, 82. 8 Es coneix aquesta informació ja que a la seva partida de defunció el seu domicili es correspon amb el del seu fill Rafel. 9 El bien público, 23 de febrer de 1889, p.3.

8

Liceu.10 En la dècada dels setanta decideix iniciar una empresa en solitari a l’obrir

una acadèmia de ball al seu domicili, carrer Obradors número nou, primer pis.

Tot i que aquesta informació es coneix gràcies a les partides de naixement dels

seus fills majors, un anunci a El teléfono l’any 1878 confirma l’existència d’una

acadèmia pròpia en què instrueix “bailes de Sociedad”.11 Alejandro Areñas es va

casar amb Mercedes Isern Soler, natural de Barcelona. D’aquest matrimoni tenim

constància de la naixença de set fills: Alejandro, Querubín, Amparo, Alejandro,

Mercedes, Herminia i Maria del Carmen.12

El darrer fill del matrimoni Areñas Miret fou Baldomero Ramon Miguel

nascut el 27 de febrer de 1858. 13 No s’ha trobat més informació al respecte, ni

professional ni vital. Degut a aquest fet s’estima que va morir poc temps després

de néixer. En adició, a la partida de defunció de la seva mare, Margarita Miret, no

apareix com a fill, per tant la seva defunció és anterior el 1889.

Dors “Fotografía del Puerto”, Col·lecció particular. c.1868-1872.

Querubín i Rafel Areñas Miret, els fills del matrimoni que es van dedicar a

la fotografia, van regentar el local fotogràfic de Pla de Palau número 6 des de

1868 fins el 1872, any en el que Rafel Areñas obre el seu estudi en solitari. Al

llarg d’aquest temps, ambdós van adoptar diferents noms artístics tals com:                                                                                                                10 El principado, 30 de setembre de 1866, p.1226. 11 AMCB, Naixements de 1873, Número de registre 6058. El teléfono, 11 de desembre de 1878, p.174. 12 Amparo: AMCB, Defuncions de 1866, número de registre 4069. Alejandro: AMCB, Defuncions de 1867, número de registre 1062. Querubín: Naixements de 1868, número de registre 4820. Alejandro: Naixements de 1871, número de registre 1784. AMCB, Defuncions de 1873, número de registre 1926. Mercedes: AMCB, Naixements de 1873, número de registre 6058. Herminia: AMCB, Naixements de 1877, número de registre 6729. Maria del Carmen: AMCB, Naixements de 1880, número de registre 2036. 13 AMCB, Naixements 1858, Llibre I, Foli 262.

9

“Fotografía del Puerto”, “Fotografía del Universo” i “Hermanos Areñas”. El 1872

l’estudi de Pla de Palau és venut a D.N. Castells, el qual s’anuncia a la premsa

com a successor d’Areñas.14

Querubín Areñas, després d’aquest període compartint estudi amb el seu

germà, continua amb la professió, tal i com s’especifica a les partides de

naixement dels seus fills15, però no es coneix cap local que ell regenti en solitari.

En conseqüència, el més probable és que treballi o bé a l’estudi de la seva mare,

o bé a l’estudi del seu germà. Tanmateix, la seva carrera com a fotògraf no és tan

fructuosa com la de Rafel Areñas i l’any 1883 trobem una notícia en què es

confirma un canvi en la seva professió: apareix com a vicesecretari de la

institució d’Escoles Laiques d’Antoni Tudury Pons.16 Finalment, en relació a la

informació d’àmbit professional que es coneix de Querubín, cal destacar que a la

seva partida de defunció, la professió que es detalla és la de professor de piano.17

En conseqüència, trobem dos membres de la família que treballen en l’àmbit de

la música, Alejandro com a ballarí i Querubín com professor de piano, els quals

podrien haver treballat junts a l’escola de ball d’Alejandro ja que era habitual la

presència d’un pianista o un guitarrista a les classes de ball. Així doncs, es pot

observar com, tot i dedicar-se a la fotografia en un primer moment, al llarg del

segle XIX canvia la seva professió diverses vegades.

Un cop detallada la carrera professional de Querubín, cal estudiar la seva

vida personal. Querubín és el tercer dels germans Areñas Miret, va néixer el dia

quatre d’abril de 185118 i morí el dotze de novembre del 1893 a causa d’una

hernia pulmonar i una afecció al cor. Es va casar amb Marta Vellori Pons,

nascuda també el 1851 a Maó. Del seu matrimoni van néixer tres fills: Alejandro,

Querubín i Alejandro.19 Tanmateix Marta Vellori, no apareix a la seva partida de

defunció com la seva vídua, sinó que ho fa Joaquina Valdeperas. En

                                                                                                               14 LEON, L.-R. Guía consultiva o Indicador general de todos los contribuyentes de Barcelona. Barcelona, Imp. Catalana de Obradors y Sulé, 1872. 15 AMCB, Naixements de 1877 , Número de registre 1395. 16 La Vanguardia, 29 de setembre de 1883, p.6393 17 AMCB, Defuncions de 1893, Número de registre 7538. 18 AMCB, Naixements de 1851, Llibre 2n, Foli 43. 19 Alejandro: AMCB, Naixements de 1874, Número de registre 93. Querubín: AMCB, Defuncions de 1876, Número de registre 1932. Alejandro: AMCB, Naixements de 1877, Número de registre 1395.

10

conseqüència, es pot constatar l’existència d’un segon matrimoni entre Joaquina

Valdeperas i Querubín Areñas, del qual van néixer dos fills: Daniel i Joaquina.20

Per finalitzar l’estudi dels antecedents familiars de Rafel Areñas Tona en el

món de la fotografia és indispensable la figura de Rafel Areñas Miret, pare del

fotògraf objecte d’estudi i propietari d’un dels estudis més exitosos del segle XIX.

Rafel Areñas Miret va inaugurar el seu estudi en solitari l’any 1872. Situat al carrer

Hospital número vint-i-set, destaca la seva immediatesa al centre neuràlgic

comercial de la Barcelona de l’època: Les Rambles. Dedicat principalment al

retrat, l’estudi de Rafel Areñas s’adreçava a la fotografia des d’un àmbit comercial.

Així, les targetes de visita van constituir el nucli fonamental de la seva

producció.21 El seu èxit va propiciar la realització de dues reformes a l’estudi. La

primera va ser realitzada el 1876, moment en què inclou dues galeries

fotogràfiques. Aquesta novetat va ser utilitzada en la nombrosa publicitat que

realitzava del seu local.22 La següent reforma va ser a càrrec de Fèlix Urgellès el

1890, qui projectà una sala japonista seguint la moda de l’època:

“El conocido fotógrafo Rafael Areñas acaba de introducir algunas reformas en su establecimiento que lo colocan en los mejores de su clase, las más notable consiste en un salón de espera de estilo japonés, del mejor gusto en su decorado y mueblaje, como ejecutado bajo la dirección del distinguido artista Don Félix Urgellés.”23

Rafel Areñas, a més de ser un dels retratistes amb més èxit comercial,

també va participar en els principals moviments culturals de Barcelona. En un

dels esdeveniments més destacats de l’època, l’Exposició Universal de 1888, va

obtenir la medalla de plata gràcies a les fotografies de la construcció de la

Biblioteca Museu Víctor Balaguer.24 A més, va aprofitar l’oportunitat comercial

que oferia l’Exposició per realitzar els retrats pels passis necessaris per visitar-la,

fet que constitueix “una de les primeres aplicacions de la fotografia en l’àmbit

                                                                                                               20 Tota aquesta informació es troba detallada a la partida de defunció de Querubín Areñas Miret. 21 Lo Nunci, 21 de desembre de 1879, p. 4. 22 CORNET MAS, C. Guía de Barcelona. Metódica descripción de la capital del principado de Cataluña y de sus alrededores, unidos a la antigua por medio del Ensanche. Barcelona: Librería de Eudaldo Puig, 1876, p.11. 23 La Vanguardia, 04 de desembre de 1890, p.5. BRU I TURULL, R. Els orígens del Japonisme a Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis Món Juïc, 2011. 24 Aquestes fotografies, juntament amb la correspondència que Rafel Areñas i Víctor Balaguer mantenien, es troben a l’arxiu de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, a Vilanova.

11

identificatiu”.25La relació de Rafel Areñas amb els certàmens fotogràfics no es

limita a l’exposició de Barcelona. Al contrari, durant tota la seva carrera

professional els premis obtinguts van atorgar a l’estudi un prestigi sostingut per

l’èxit del reconeixement oficial nacional i internacional. Va obtenir la seva

primera medalla a l’Exposició Universal de París l’any 187826. A partir d’aquest

moment destaca una múltiple successió de medalles, tals com l’obtinguda a Cuba

l’any 188127, Amsterdam i Bordeus el 188228, i de nou la de París el 1889.29

El reconeixement que va aconseguir no es limità als certàmens

internacionals, sinó que també va ser nomenat Fotógrafo de la Real Casa l’any

188330, Caballero de la Real Orden de Isabel la Católica el 188531, fotògraf de la

Reina Regent des de 1888.32 A més, l’any 1880 va entrar a formar part de la

Societé Française de Photographie, tal i com anunciava la premsa de l’època: “El

reputado fotógrafo de la calle Hospital Don Rafael Areñas ha sido nombrado

miembro de la sociedad francesa de fotografía.” 33

El reconeixement públic de l’obra fotogràfica de Rafel Areñas Miret ens

acosta la seva creació a una vessant artística més enllà de la producció fotogràfica

comercial. Aquest tipus d’obra, que el fotògraf realitza sobretot al llarg dels anys

80, coincideix amb un moment d’innovació tècnica en el camp de les revistes

il·lustrades, amb l’inici de les publicacions amb fotografies. Així doncs, és

possible conèixer l’obra de l’artista a través de revistes tals com la Ilustración

Hispano-americana, La Esquella de la Torratxa o la Ilustració catalana; i també

conèixer les fotografies que presentava als certàmens fotogràfics. Destaquen les

fotografies de Girona publicades el 1891 a la Ilustració Hispano-Americana o la

                                                                                                               25 NARANJO, J., Introducció a la història de la fotografia a Catalunya. Barcelona: Lunwerg, 2000, p. 28. 26 La Publicidad, 15 de marzo de 1879, p.3. 27 La Vanguardia, 20 de agosto de 1881, p.4411. 28 La Ilustració catalana, 15 de novembre de 1882, p. 334. 29 La ilustració catalana, 15 Julio de 1889, p. 206. 30 La Vanguardia, 20 de desembre de 1883, p. 8275. 31 El bien público, Año XIII, Número 3628, 27 de febrer de 1885, p.3. 32 La Dinastía, 6 de desembre de 1888, p. 2. 33 El diluvio, 24 de març de 1880, p.2341. L’afiliació dels fotògrafs barcelonins a la Societé Française de Photographie ha sigut estudiada per Núria F Rius: F. RIUS: Op. Cit; 2008, p. 135. F. RIUS “Fotògrafs barcelonins a les Exposicions Universals de París i a la Société Française de Photographie, 1859-1889”. A: XI Congrés d’Història de la Ciutat: La Ciutat en xarxa. Barcelona: Arxiu Històric de Barcelona, 2009.

12

sèrie de tipus del país, en la que s’inclou “Chulas”, publicada també a aquesta

revista il·lustrada el mateix any.34

Rafel Areñas Miret, Chulas, La ilustración Hispano-Americana, 18 de gener de 1891,

p.37.

En aquest context de gran popularitat, en el que els certàmens i els títols, a

més de les publicacions i l’èxit comercial del negoci, posaven de manifest el

reconeixement de Rafel Areñas com un dels fotògrafs més destacats de Barcelona,

té lloc la mort sobtada del fotògraf a causa d’una hipertrofia al cor el 2 de febrer

de 1891. 35 La premsa se’n feu gran ressò: “Ha fallecido el reputado fotógrafo don

Rafael Areñas, uno de los más inteligentes y populares de esta capital. Descansa

en paz”.36

L’estudi fotogràfic del carrer Hospital va continuar estant actiu amb el nom

de “Vídua d’Areñas” a mans de la seva esposa Maria Tona Tarruell. Originària de

Barcelona, Maria Tona va néixer el 5 de novembre de 1845, filla de Martin Tona,

de Figueroles, i de Cayetana Tarruell de Cervera.37 El matrimoni entre Rafel

Areñas i Maria Tona és molt probable que es produís al voltant de 1868, any en

el que neix la primogènita de la família, Maria de la Trinidad.38 Del matrimoni

                                                                                                               34 La ilustración Hispano-Americana, 18 de gener de 1891, p.9, p. 37. 35 AMCB, Defuncions de 1891, Número de registre: 7538. 36 La Dinastía, 4 de febrer de 1891, p.2. 37 AMCB, Naixements de 1845, Llibre 3, Foli 691. 38 AMCB, Naixements de 1868, Número de registre: 5062. AMCB, Defuncions de 1868, Número de registre: 6618.

13

van néixer diversos fills més: Herminia,39 Joaquina40, Sofia41, Teresa42, Maria de la

Asunción43 i finalment Rafel Areñas Tona, qui va néixer el 6 de desembre de 1883

a Barcelona.44 Tanmateix dels fills de la família només arriben a edat adulta

l’Herminia, la Sofia i el Rafel.

L’estudi del carrer restarà a nom del fill fins l’any 1911, moment en què

Maria Tona figura com a propietària ja que Rafel Areñas Tona passa a regentar un

estudi propi al carrer Diputació.45 Aquest establiment continuarà a mans de la

família fins a mitjans del 192246, any en el que es traspassa a Eduardo Vial, qui

s’anuncia com a successor.47 La venda del local es realitza posteriorment a la

defunció de María Tona, que té lloc el 1917.48

Així doncs, en aquest primer punt de la recerca, gràcies a l’estudi de

l’antecedent familiar en el camp de la fotografia es traça una línia que, iniciada

per Margarita Miret, elevada per Rafel Areñas Miret i continuada per Maria Tona,

ens dirigeix a la figura de Rafel Areñas Tona.

La formació de Rafel Areñas Tona

Per tal de conèixer la formació professional de Rafel Areñas Tona estudiarem els

anys previs a l’obertura del seu primer estudi al carrer Diputació. En

conseqüència, el límit cronològic establert es troba situat entre 1900 i el 1911,

any d’obertura del seu primer estudi.

La mort de Rafel Areñas Miret el 1891 deixa l’estudi del carrer Hospital a

càrrec de Maria Tona Tarruell, la seva esposa, qui continuà el negoci amb el nom

de Vídua de Rafel Areñas. El seguiment del negoci familiar tenia l’objectiu de

llegar l’estudi al seu fill Rafel Areñas Tona, que segons les fons obtingudes a les

matrícules industrials, constava com a propietari del local del carrer Hospital

                                                                                                               39 AMCB, Naixements de1869, Número de registre: 6305. 40 AMCB, Naixements de1872, Número de registre: 5344. AMCB, Defuncions de 1876, Número de registre: 7553. 41 AMCB, Naixements de1874, Número de registre: 2436. 42 AMCB, Naixements de1877, Número de registre: 269. 43 AMCB, Naixements de1879, Número de registre: 3640. 44 AMCB, Naixements de1883, Número de registre: 2155. 45 ACA, Matricula industrial 1911, Llibre 4rt, secció 15, nombre d’ordre: 19755 i 19764. 46 ACA, Matricula industrial 1923-24, Llibre 4rt, secció 15, nombre d’ordre: 23144. 47 La Vanguardia, 2 de juliol de 1922, p.10. 48 La Vanguardia, 25 de desembre de 1917, p.1.

14

durant els anys previs a l’obertura del seu propi estudi.49 Tenim constància que el

1901 Maria Tona demana una part de l’herència que el seu marit va llegar al seu

fill, per tal d’invertir-la en l’estudi fotogràfic, com així consta en l’arxiu de

protocols de 1901 del notari Albert Gabarró.50

[...] entre los bienes reliados por dicho D. Rafael Areñas y Miret, figuran un establecimiento de fotografía, instalado en el piso cuarto de la casa número veinte y siete y veinte y nueve de la calle del Hospital de esta Ciudad sobre el que lleva la recurrente hechas varias mejoras [...]. Que dicho establecimiento de fotografía gracias al cuidado de la recurrente constituye para ella y sus hijos mediante la pensión de cincuenta pesetas mensuales de que ha disfrutado del mismo, base principal para el sustento y rendimiento repetidos, que el taller, galería y demás dependencias del propio establecimiento se hallan otra vez poco menos que en estado de ruína á pesar del gasto á su tiempo hecho lo cual hace indispensable una nueva pronta y completa restauración del mismo y la inversión en tal objeto de la cantidad de cinco mil pesetas por lo menos suma que la recurrente ni el menor pueden disponer en la actualidad [...]. Considerando que por información testifical se ha justificado la necesidad y utilidad que reportará á dicho menor la restauración del repetido establecimiento de fotografía en que cifra aquel todo su porvenir, por lo tanto es procedente se conceda la autorización que se solicita [...]

Aquesta informació no només ens confirma la titularitat de l’estudi per part

de Rafel Areñas, sinó que a més, posa de manifest que el futur de Rafel Areñas i,

per tant, la seva formació, estava marcat per continuar amb l’herència del negoci

familiar, un element que era molt habitual en la dinàmica dels estudis

vuitcentistes a Barcelona i que connecta amb les grans cases de fotografia de

l’època, com podria ser l’estudi dels Napoleón51 o Pau Audouard.52

Un altre element que palesa aquest document és que, tot i les reformes que

havien realitzat successivament, l’estudi necessitava adaptar-se al segle XX, on un

nou panorama fotogràfic deixava enrere els retratistes del vuit-cents. En aquest

sentit, al llarg de les últimes dècades del segle XIX es dóna un gran progrés en les

tècniques fotogràfiques i, a més, sorgeix la fotografia instantània. Com a

                                                                                                               49 ACA, Matricula industrial 1907, Llibre 4rt, secció 15, nombre d’ordre:1837. 50 AHPB, Notari Albert Gabarró, Protocol de 1901, 13 d’agost de 1901 fol. 1665r-v. 51 GARCIA FELGUERA, María de los Santos, "Anaïs Tiffon, Antonio Fernández y la compañía fotográfica "Napoleon" a Locus Amoenus, nº 8, Barcelona, Departament d'Art, Universitat Autònoma de Barcelona, 2007, pp. 307-335. 52 F. RIUS, Núria, Pau Audouard, fotografia en temps de modernisme. Barcelona: Memoria Artium, 2013.

15

conseqüència, aquests dos fets comporten una major coneixença i difusió de les

tècniques fotogràfiques i una menor dificultat d’execució que, a inicis del segle

XX, cristal·litza en un augment de les persones interessades en obrir el seu propi

gabinet de retrat. A més, la menor dificultat va acompanyada d’una disminució

del cost fotogràfic, cosa que permet una disminució de preus que augmenta els

consumidors de la fotografia. En conseqüència, té lloc la massificació del negoci

fotogràfic amb l’obertura de nous estudis, cada cop més nombrosos, i a la vegada

té lloc una banalització de la professió. Dintre d’aquest context, l’estudi de la

família Areñas necessitava reformar el seu gabinet per tal de resultar competitiu

des del punt de vista comercial.

Estudi Areñas, Rafel Areñas Tona retratat com un pintor, ANC, Fons Areñas (pare i fill), c.1900.

Tot i així, encara falten uns quants anys per a que Rafel Areñas s’incorpori

totalment al negoci familiar ja que, el 1901, el futur fotògraf estava encara

realitzant els seus estudis en Belles Arts a les Escoles Pies de Sant Antoni de

16

Barcelona, a més de pertànyer a l’Acadèmia Calasancia. Aquesta informació

prové de notícies sobre les activitats de l’escola en les que Rafel Areñas, com

alumne, hi participava, com per exemple recitals de poesia.53 A més, l’any 1901,

Rafel Areñas va realitzar un acte catalanista amb una vintena més de persones,

motiu pel qual va ser empresonat.54 Com a commemoració de l’esdeveniment,

l’any 1986 La Vanguardia va publicar un article, on es dóna informació detallada

dels participants en l’esdeveniment: “Rafael Areñas i Tona, de 18 años, estudiante

de Arte. Sus futuros trabajos como pintor y escenógrafo tendrán cierta

relevancia.” Aquest article es troba guardat juntament amb els documents

familiars que els successors de la família van donar al 2013 a l’Arxiu Nacional de

Catalunya.55 Tot i que en la descripció de l’artista es suprimeix la seva carrera

fotogràfica, ens serveix per veure la vocació creativa de Rafel Areñas.

Després del seus estudis, la introducció de Rafel Areñas Tona al món de la

fotografia té lloc a mans del fotògraf Pau Audouard, quan comença a treballar

com aprenent al seu estudi. Audouard, com una figura clau de la fotografia d’art

de la ciutat, influenciarà al jove Areñas no només en aspectes tècnics sinó que

també li transmetrà l’esperit del fotògraf artista.

Tal i com afirma Núria F. Rius56, l’ estudi de Pau Audouard va ser el lloc

de formació de diversos fotògrafs barcelonins. En concret, en el cas de Rafel

Areñas, afirma que segons el “testimoni de Rafel Marquina Audouard, un dels

fotògrafs deixebles més pròxims a Audouard va ser un tal Arenas.”57 Aquest

testimoni es suma al fet que al fons fotogràfic familiar es conserva un retrat de Pau

Audouard realitzat per Photo Studio Areñas, una raresa donada la forta

competitivitat entre els fotògrafs de l’època. Per finalitzar, l’article que Rafel

Areñas publica al primer número del Butlletí de la Unión Fotogràfica el 1920,

dedicat a Pau Audouard, deixa palès no només la seva formació en el seu estudi,

sinó també el vincle professional que hi havia entre ambdós fotògrafs.58

                                                                                                               53La Vanguardia, 28 d’abril de 1901, p. 4. La Vanguardia, 12 de maig de 1901, p. 4. 54 La rambla, 10 de setembre de 1934, p.11-12. 55 La Vanguardia, 26 de setembre de 1986, p.6. La diada, los jóvenes, los incidentes. 56 F. RIUS: Op. Cit; 2008, p. 509. 57 F. RIUS: Ibíd.; 2008, p. 509. 58 Lux. Revista Mensual de Arte Fotográfico, maig de 1920, pp. 6-7.

17

Contextualment, l’època en què Rafel Areñas comença a treballar amb Pau

Audouard, és un moment d’expansió de la fotografia artística a Barcelona. El final

del segle XIX anuncia cada cop més l’acostament de la fotografia a l’art. Els

retratistes inicien un nou interès per les possibilitats que la fotografia pot oferir. En

aquest cas, per exemple, en els últims anys de la vida de Rafel Areñas Miret,

comença una diversificació de les pràctiques fotogràfiques de l’artista, que

combina la seva feina com a retratista amb altres projectes de caire més artístic

com les vistes de Girona o la sèrie de “tipos del País”.

Rafel Areñas Miret, Girona, La ilustración Hispano-Americana, 18 de gener de 1891, p.9

Els nous interessos que ja s’observen a finals de segle, es sumen al nou

context fotogràfic existent a Barcelona a inicis del segle XX, on la massificació del

negoci té com a conseqüència una obertura a la diversificació de les pràctiques

fotogràfiques. Així doncs, amb el canvi de segle, té lloc el sorgiment de nous

perfils professionals com el documentalista, el repòrter, etc. En el cas de la

fotografia artística, Pau Audouard i Adolf Mas, eren les figures predominants.59 En

                                                                                                               59 Rafel Areñas Tona, que retratà a moltes de les persones més influents de la Barcelona de l’època, retrata a Adolf Mas a l’edat de setanta-un anys, el qual es conserva a la casa Amatller.

18

concret, Pau Audouard, no només modifica els estàndards de la fotografia de

retrat per iniciar pràctiques innovadores, allunyant així els retratistes dels fotògrafs

artistes, sinó que també, s’involucra en nombroses activitats per promocionar la

fotografia: concursos, conferències, etc. En conseqüència, és inevitable que Rafel

Areñas reproduís d’una certa manera l’esperit de Pau Audouard qui és una de les

figures clau en la promoció de la fotografia a la primera dècada del segle XX. En

aquest context són il·lustratives les paraules de Núria F. Rius sobre els dos

deixebles de Pau Audouard, Rafel Areñas i un company de professió Miquel

Renom:

“Il·lustren sobre manera el perfil del que va ser el seu mestre: un fotògraf amb inquietuds artístiques, amb un posicionament molt actiu vers l’associacionisme entre els fotògrafs i la difusió dels coneixements tècnics i estètics del mitjà. Un professional que es va veure, igualment, encorsetat pel mercat del retrat fotogràfic i els gustos dels clients. En certa mesura, podem reconèixer en les trajectòries tant de Renom com d’Areñas aquesta mateixa dinàmica, en la seva implicació en el Cercle Artístic, en les seves conferències i en la seva presència en nombrosos concursos fotogràfics.”60 A través d’aquest estudi, veurem com Rafel Areñas segueix la direcció

artística empresa per Pau Audouard a través de diferents vies, ja sigui des d’una

perspectiva estètica, a una perspectiva social o també, en l’àmbit de les activitats

fotogràfiques a Barcelona. Tanmateix, el seu vincle també s’endinsa en una

vessant molt més personal. Un dels interessos comuns de Rafel Areñas i Pau

Audouard era el teatre. No només van ser grans retratistes d’actors sinó que van

utilitzar el propi joc de la disfressa i la interpretació per auto-retratar-se. Núria F.

Rius descriu en aquesta acció no només com un joc d’evasió de la rutina del

gabinet de retrat en la que l’estandardització de la producció suposava un tedi,

sinó també, com una activitat creativa on projectar la seva voluntat artística a

través de la imaginació i la interpretació.61

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                   GIRIBET, Blanca. Barcelona 1900-1917: Els reportatges d’Adolf Mas. Barcelona: Viena edicions, 2014. 60 F. RIUS: Op. Cit; 2008, p. 522. 61 F. RIUS: Ibíd; 2008, p. 358.

19

Pau Audouard, Autoretrats, c. 1890. Col·lecció Rafel Marquina

Rafel Areñas, Autoretrat, c. 1905. Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya

Inici de la carrera al carrer Hospital i primeres aparicions socials

Tot i que no coneixem amb exactitud el moment en el que Rafel Areñas deixa

l’estudi de Pau Audouard per continuar amb l’estudi familiar al carrer Hospital, és

molt probable que aquest fet tingués lloc durant la segona meitat de la primera

dècada del segle. No només notícies d’entre el 1906 i el 1910 ens mostren que

l’estudi del carrer Hospital estava en ple rendiment, sinó que a més, la notícia del

trasllat de l’estudi al primer pis 62 ens corrobora un augment dels ingressos

familiars si tenim en compte el testimoni del 1901 en el que es demana una part

de l’herència de Rafel Areñas per modernitzar el gabinet i adaptar-lo a les noves

demandes socials. A més, segons una notícia del Boletín Oficial del Centro

Artístico de Oficiales Fotógrafos del 1918,63 el 1906 Rafel Areñas té un aprenent

de 14 anys treballant al seu estudi: Eduard Coll i Dusarens. Per tant, sembla

coherent que cap el 1904-1906 Rafel Areñas s’incorporés al negoci familiar.

A més, en aquesta època, el fotògraf comença a aparèixer a la premsa pel

seu treball, ja sigui en notícies relatives a activitats relacionades amb el món de la

fotografia, com en les seves primeres publicacions d’obra a la premsa. En concret,

la seva primera publicació té lloc el 1904, moment en què publica un retrat a la

                                                                                                               62 La Vanguardia, 8 de novembre de 1906, p.2. 63 Boletín oficial del Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos, octubre de 1918, p. 153.

20

Ilustració Catalana.64 Es tracta d’una publicació en la que col·laboren els fotògrafs

més destacats de la ciutat, tals com Audouard, Martí, Esplugas o Napoleón. L’obra

publicada és un retrat del Teatre Català: “La Sra. Jarque en lo paper del Beneyt

Eloy en lo drama La morta.” Aquest s’inscriu en una dinàmica iniciada al segle

XIX arreu del món, on els fotògrafs més destacats realitzaven fotografies dels

actors caracteritzats dels seus propis personatges. En aquest sentit, el retrat també

s’inscriu en una tradició familiar ja que el seu pare, Rafel Areñas Miret, com a

gran retratista del segle XIX també s’inscrivia en aquesta tipologia de retrat.

Rafel Areñas Tona, Teatre Català, Il·lustració catalana, 1 de maig de 1904, p. 294.

Seguint amb aquest tipus d’obra, el 1908 Rafel Areñas il·lustra amb les

seves fotografies la traducció al català de El viatge del senyor Pons d’Eugène

Labiche, llibre que es conserva actualment a la Biblioteca de Catalunya. En

conseqüència, es pot observar l’estreta unió que Areñas mantenia amb el món de

l’escena, que continuarà al llarg de la seva carrera fotogràfica. L’any 1908 també

publica un retrat de l’actor Frederic Fuentes i Coll (1844-1908) que anomena “El

                                                                                                               64 Il·lustració catalana, 1 de maig de 1904, p. 294.

21

darrer retrat” ja que es tracta de l’última fotografia de l’actor abans de morir

aquest mateix any. 65 L’estètica és molt diferent a la tipologia de retrat que

anteriorment havíem vist. Es tracta d’un retrat de l’actor en un fons neutre on la

llum enquadra el seu rostre d’una forma expressiva jugant amb les llums i les

ombres. Aquesta estètica connecta amb els fotografies que els retratistes de

Barcelona, com Audouard o Esplugas, realitzaven dels grans mestres de la cultura

catalana del moment.

Pel que fa a la participació de Rafel Areñas en activitats relacionades amb

el món de la fotografia durant la seva primera etapa al carrer Hospital, un dels

esdeveniments més destacats és la Segunda Asamblea Nacional de Fotógrafos el

1908. 66 La primera assemblea té lloc el 1905 moment en el que, a més,

s’organitza una Exposición Nacional de Fotografía. És important destacar que es

tracta d’una reunió d’àmbit nacional en la que participen els principals fotògrafs

d’Espanya i en la que, per tal de fer front a la massificació i la forta competència

en el camp fotogràfic, degut a l’intrusisme laboral, es busquen mesures per fer de

la fotografia un art des de l’àmbit professional. En el cas de la segona assemblea,

organitzada per la Unión Fotográfica de Valencia, hi participa tant Rafel Areñas

com Pau Audouard, que a més hi acudeix com a director de la Unión de

Fotógrafos de Barcelona, creada a finals del 1907.67

La seva participació en aquest tipus d’esdeveniments i el creixent nombre

de publicacions ens mostren, en resum, la creixent popularitat del fotògraf que el

1911 decideix iniciar el seu negoci en solitari. En concret, tal i com podem

constatar a les matrícules industrials d’aquell any68, al juny té lloc un canvi de

nom en el local del carrer Hospital: Maria Tona passa a ser la propietària de

l’estudi del carrer Hospital número 29, i Rafel Areñas consta com a propietari

d’un nou estudi al carrer Diputació número 251. La situació urbana del local ens

mostra el canvi del centre neuràlgic de la ciutat, de les Rambles a Passeig de

Gràcia. Així doncs, a l’inici del segle XX, la família Areñas regenta dos locals

                                                                                                               65 La Campana Catalana, 13 de març de 1908, p.5. Es conserva una còpia de la fotografia a la Biblioteca de Catalunya. 66 La Fotografía, desembre de 1908, p. 71. 67 La Vanguardia, 18 de desembre de 1907, p.3./ La Vanguardia, 12 de gener de 1908, p.3. 68 ACA, Matricula industrial 1911, Llibre 4rt, secció 15, nombre d’ordre: 19755 i 19764.

22

fotogràfics a la ciutat: comença la consolidació de la trajectòria professional de

Rafel Areñas Tona.

1911-1923 L’aposta definitiva cap al pictorialisme:

consolidació de la trajectòria professional

En aquesta segona etapa de la carrera professional de Rafel Areñas s’analitzarà

l’inici del seu primer estudi en solitari i els passos que segueix fins a convertir-se

en un dels principals fotògrafs de la ciutat als anys vint. El seu posicionament en

l’estètica del pictorialisme, s’uneix amb la seva participació a esdeveniments,

concursos i la seva col·laboració amb entitats, cosa que juntament amb les

publicacions i l’exposició d’obra, el posicionen a l’avantguarda de la fotografia

d’art a Barcelona.

Rafel Areñas, Autorretrat, ANC, Fons Areñas (Pare i fill), 1916

23

La genealogia de la família Areñas: els descendents

Per tal d’iniciar aquest estudi, en primer lloc s’analitzarà la genealogia familiar. En

aquest cas, es tracta dels descendents del jove fotògraf: el seu matrimoni amb

Margarita Quintana i el naixement de les seves filles.

Margarita Quintana Grau, natural de Palma de Mallorca, va néixer el

1883, de la mateixa manera que el fotògraf.69 Tot i que no coneixem amb

exactitud l’any en el que el té lloc el matrimoni entre Rafel Areñas i Margarita

Quintana, del desembre de 1912 tenim notícia de la mort de la mare de

Margarita, a través de la premsa de la ciutat.70 A l’esquela, Rafel Areñas figura

com a fill polític de la difunta, per tant el seu matrimoni és anterior al desembre

del 1912. Tenint en compte que el 1913 té lloc el naixement de la seva

primogènita, Maria Areñas Quintana71, és molt probable que el matrimoni es

celebrés el mateix 1912 o a finals de 1911. Un any més tard, el juny del 1914, té

lloc el naixement de la segona filla del matrimoni: Magdalena Areñas Quintana.72

El pròxim fill de la família neix el novembre de 1916.73 Es tracta de l’únic

fill del matrimoni: Rafel Areñas Quintana, qui malauradament mor al poc de

néixer, tal i com es pot comprovar en la fotografia post-mortem que es conserva

al fons fotogràfic familiar a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Tot i que no hem

trobat el registre de naixement de Margarita Areñas Quintana, per les fotografies

que es conserven de les tres filles del matrimoni és molt probable que el seu

naixement tingués lloc posteriorment al de Rafel Areñas. Concretament el 1917,

ja que al desembre del 1918 neix l’última filla del matrimoni, Sofia Areñas

Quintana. No hem trobat cap fotografia de Sofia al fons fotogràfic familiar i a més,

a la partida de defunció de Rafel Areñas Tona no figura com a filla del matrimoni,

per tant, creiem que el més probable es que morís al poc de néixer. 74

                                                                                                               69 AMCB, Índex de defuncions de 1938, Núm. 4503. 70 La Vanguardia, 11 dic., 1912, p. 2 71 AMCB, índex de naixements, jutjat universitat, número registre: 484. 72 AMCB, índex de naixements, jutjat universitat, número registre: 785. 73 AMCB, índex de naixements, jutjat universitat, número registre: 1490. 74 AMCB, índex de naixements, jutjat universitat, número registre: 1739

24

Rafel Areñas Tona , Tres poncelles, ANC, Fons Areñas (pare i fill)

Així doncs, els descendents de Rafel Areñas Tona són les seves tres filles

Maria, Magdalena i Margarita, qui en moltes ocasions van ser les muses que van

inspirar el seus retrats, un fet que compartia amb altres fotògrafs com el seu

mestre Pau Audouard. Fins i tot va publicar un retrat de les tres a D’aci d’allà, una

de les revistes il·lustrades on més publicarà l’artista al llarg dels anys vint.75

Per finalitzar, la genealogia de la família és fonamental datar la mort del

fotògraf: el disset de desembre de 1938 al seu domicili al carrer Viladomat 4r 2na

a causa d’una tuberculosi pulmonar. Rafel Areñas Tona va rebre sepultura al

cementiri del Sud-Oest.76 Per la informació de la que disposem el negoci familiar

no té continuïtat a mans dels seus descendents.

Photo-Studi al carrer Diputació i inici de la carrera en solitari (1911-1915)

L’inici de la seva carrera en solitari té lloc amb l’obertura el 1911 del seu estudi al

carrer Diputació número 251, estudi que mantindrà fins l’any 1923. Al fons de la

família Areñas de l’Arxiu Nacional de Catalunya es troba una invitació de

l’exposició que al desembre d’aquest any realitza per inaugurar l’estudi: “Con                                                                                                                75 Aquesta publicació es conserva al fons fotogràfic familiar de l’Arxiu Nacional de Catalunya. 76 AMCB, Índex de defuncions de 1938, Núm. 4503.

25

motivo de la nueva exhibición de trabajos fotográficos ejecutados en mi photo

studio - Diputación, 251 – me complazco en invitar á U. y familia á visitar dicho

taller en la tarde del día 4 de del próximo Diciembre. Esperando me honrará con

su presencia, queda de U.S.S Areñas.”77

L’obertura de l’estudi i l’exposició fotogràfica va tenir una gran acollida

mediàtica, on s’elevava l’obra del fotògraf relacionant-la amb els paradigmes

estètics del pictorialisme i en general, de la fotografia d’art: “Rafael Areñas es un

artista. La fotografía pierde en sus manos la sequedad del procedimiento

mecánico para aparecer como interesante manifestación artística. […] Para

alcanzar tales resultados ha instalado en la galería del Sr. Areñas potentes focos

eléctricos, impresionando todos los clichés con admirables efectos de luz

artificial.”78 “Ignorem si l’Areñas es el més selecte dels fotògrafs barcelonins; lo

que sí sabem es que no hi ha ningú superior an ell. [...] En l’ornamentació

moderníssima els retrats sorgeixen com unes copies de velles pintures.”79 En

aquestes dues crítiques de l’exposició no només s’exalta la bellesa de les

fotografies i la composició, sinó que ens mostra com Rafel Areñas comptava amb

els últims avenços tècnics. Aquestes noves tècniques d’il·luminació, s’uneixen

amb procediments de retoc que arriben de les corrents del pictorialisme europeu,

les quals tenen com a resultat una modificació de l’obra fotogràfica amb

l’objectiu d’aconseguir un efecte pictòric.80

Rafel Areñas serà un dels màxims representants del pictorialisme a

Catalunya fins al final de la seva carrera fotogràfica. En els seus estudis sempre hi

haurà un balanç entre la fotografia comercial i la fotografia d’art. En un díptic

publicitari de l’estudi del carrer Diputació podem observar com aquesta dinàmica

es fa present a través dels tipus de fotografia que practicava.81 Per un costat

anuncia la “fotografia pictorial” amb el seguit de procediments tècnics que

                                                                                                               77 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Invitació Exposició Desembre del 1911. 78 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Noticiero, 5 de desembre de 1911. La implantació de la il·luminació artificial ha estat estudiada per Pep Parer, Núria F. Rius i Blanca Giribet a: VVAA. L’estudi de fotografia Daguerre de Sants, Barcelona: Arxiu fotogràfic de Barcelona, 2014. 79 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Poble català, 6 de desembre de 1911 80 Per a més informació sobre els artistes pictorialistes a España destaca el catàleg de l’exposició al Centre Cultural de la Fundació “la Caixa” del maig i del juny al juliol de 1999: ZELICH, C. [et al.]. La fotografia pictorialista a Espanya. 1900-1936. Barcelona: Fundació “la Caixa”, 1999. 81 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Dípctic anunci Photo-Studi Areñas.

26

realitzava: “Gomas, Oleotintas, Carbones, Símil Aguafuertes, Esmaltes al fuego”.

D’altra banda anuncia també la “fotografia corriente” i especifica: “ampliaciones,

reproducciones, acuarelas, pasteles, lienzos al oleo”. Rafel Areñas també

practicava la “fotografia industrial”, concretament es tracta de fotografia de

“fachadas, interiores, reproducciones de lienzos y objetos artísticos, muebles,

catálogos etc.” Així doncs, Rafel Areñas, com molts dels fotògrafs de l’època,

combina la producció fotogràfica en l’àmbit artístic amb la realització de la

fotografia en un àmbit comercial com podrien ser retrats, vistes etc,. activitats que

proporcionaven la gran part dels ingressos del negoci.

Per una altra banda, es pot observar com la seva vocació artística

impulsada no només pel seu esperit artístic com mostra la seva formació, sinó

també, impulsada a la vegada per la figura del seu mestre Pau Audouard,

s’uneixen amb un context en el que si bé a Europa s’iniciava una estètica més

pròxima a les avantguardes, a Catalunya té lloc un acostament a tècniques,

composicions i estètiques pròximes a la pintura en el camp de la fotografia. Tal i

com subratlla Núria F. Rius, una de les publicacions que van impulsar la

introducció del pictorialisme a Catalunya va ser La fotografia pràctica, que,

segons Sophie Triquet té una clara influencia del britànic William Henry Fox

Talbot en els postulats estètics de la revista82. Com a conseqüència, s’inicia la

modernització de la pràctica fotogràfica a la ciutat que conflueix amb el

Modernisme, tenint com a resultat una gran riquesa artística a la ciutat. Tota

aquesta explosió artística és recollida per Pau Audouard que, com a mestre del

fotògraf, l’influencia en termes teòric–estètics.

Aquesta influencia estètica també té una repercussió en termes de

publicació d’obra, ja que, durant alguns anys, sobretot els primers anys d’activitat

en solitari de Rafel Areñas, ambdós publiquen en el mateix tipus de revistes.

Aquest és el cas de Feminal. Així, durant el 1909, tenen lloc les primeres

publicacions de Rafel Areñas a dita revista.83 Normalment es tractava de retrats de

nuvis de l’alta societat barcelonesa. Pau Audouard hi publica durant aquest

mateix període, però la diferencia entre l’obra d’ambdós era clara. D’una banda,                                                                                                                82 TRIQUET, S. “Spanish amateur photographers and Pictorialism”. A Impressionist camera. Pictorial Photography in Europe, 1888-1918, London/NY: Merrell, 2006, p.198. 83 Feminal, 31 de gener de 1909, nº 22, p.62.

27

Pau Audouard era en moltes ocasions el fotògraf encarregat del retrat femení de la

portada de l’obra, en la que l’evanescència i la fluïdesa dels retrats femenins eren

clau, de l’altra, Rafel Areñas publicava retrats de tipus més comercial. Si anem

avançant en el temps, veiem com Rafel Areñas comença a produir obra de caire

més personal que compagina amb els retrats dels nuvis que es publicaven a les

pàgines centrals de la revista. 84 És el cas del desembre de 1912, quan publica una

sèrie titulada “Caps Artístics”85 o de l’agost del mateix any amb la publicació de

“Vora’l bressol”. Es tracta de subjectes que es poden relacionar amb els temes

practicats pels fotògrafs pictorialistes arreu del món, com podria ser el cas de

Gertrude Käsebier.86

Rafel Areñas Tona, Nadala, Feminal, 28 de desembre de 1913, p.1.

                                                                                                               84 Feminal, 25 d’Agost 1912, nº 481, p.6. En aquest número publica el retrat dels nuvis Maria González i Jordi Rodríguez; i a més, l’obra “Vora’l bressol”. 85 Feminal, 29 de desembre de 1912, p.7. 86 A través de la revista Camera Work publicada per Alfred Stieglitz es pot estudiar l’obra dels màxims representants del pictorialisme a nivell mundial: ROBERTS, P. Alfred Stieglitz. Camera Work. Alemanya: Tashen, 1997.

28

L’auge de l’obra de Rafel Areñas a Feminal arriba a partir del 1913 quan

publica la seva primera portada. 87 Es tracta d’un retrat que està clarament

influenciat per l’estil que Pau Audouard seguia en la realització del retrat femení

de la portada. En aquest mateix número, Rafel Areñas publica retrats de persones

de l’alta burgesia barcelonesa que reflecteixen les millores d’estil del fotògraf, qui

cada cop més, a través del treball de la llum, aconsegueix avançar en la

introspecció psicològica del retratat.

Malgrat la clara influencia del seu mestre, sobretot a l’inici de la seva

carrera, el context en el que s’inscriu la principal part de la seva trajectòria

professional és el del Noucentisme. En aquest període, el pictorialisme arriba a la

seva màxima expressió ja que es tracta del moment en el qual la modificació de

l’obra fotogràfica a través de procediments pigmentaris es fa més present. A més,

en aquest període es popularitzen sales d’exposició com el Faianç Català, espai

en el que Rafel Areñas va exhibir la seva obra fotogràfica artística al desembre de

1914. 88

L’exposició de l’obra del fotògraf va rebre molt bones crítiques, sobretot es

destaca l’elecció del tema i el retoc fotogràfic posterior, elements que acosten de

forma clara la fotografia amb la pintura, i per tant als postulats estètics del

pictorialisme. Per exemple a la revista Renaixement89 es destaca la capacitat de

l’artista per “treure l’encarcarada fredor d’una imatge sobtada per l’objectiu

fotogràfic, fins a fer-ne creació de bellesa”. D’un altre costat, una de les cròniques

més destacades sobre l’exposició va ser la que es va publicar a La Veu de

Catalunya el 14 de desembre, crònica que es conserva al fons dels fotògrafs

Areñas a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Sobretot es pot observar com els

elements que veiem com típics de la fotografia d’art al Noucentisme es

reflecteixen en les obres que exposa l’artista: “les seves figures, sempre

elegantment posades, amb la llum sabiament graduada, lleven el retrat

                                                                                                               87 Feminal, 28 de desembre de 1913, p.1. 88 FONTBONA, F. (Dir) Repertori d’exposicions individuals d’art a Catalunya. Barcelona: Institut d’estudis Catalans, 1999, p.28. 89 Renaixement, 24 de desembre de 1914, p.661.

29

l’encarcarament clàssic, fent de la prova fotogràfica un delicat treball artístic molt

estimable en el seu genre.”90

Les crítiques a premsa van anar acompanyades de felicitacions al fotògraf

per part d’artistes i associacions culturals. És el cas del Cercle Artístic, la junta

artística del qual li escriu una carta felicitant-lo per l’exposició: “La Junta

Directiva de este Circulo en sesión del 14 del actual acordó felicitar a V. Por la

notable exposición de fotografías que ha celebrado en el Fayans Català y que

constituyendo una verdadera manifestación de arte ha merecido el más completo

éxito”91 Precisament, Rafel Areñas mantindrà una estreta relació amb el Cercle

Artístic on organitzarà, de manera posterior, exposicions d’obra fotogràfica. D’una

altra banda, el pintor Nicolau Raurich, amic de l’artista, també el va felicitar per

la seva exposició al Faianç Català, recalcant les seves aptituds com un dels grans

retratistes d’Espanya.92

La gran acollida de l’exposició es manifesta també a través d’una entrevista

a l’artista publicada el desembre del mateix any a El teatre Català.93 Aquesta

publicació es va crear el 1912, amb l’objectiu de ser l’òrgan de difusió de la Nova

Empresa del Teatre Català. Donada l’estreta relació entre el món del teatre i la

fotografia, que des del segle anterior havia mantingut molts lligams culturals i

econòmics, aquesta publicació va ser un espai on els més reconeguts fotògrafs

d’art i retratistes de Barcelona, com Audouard, Pérez de Rozas o Rafel Areñas,

col·laboraven activament.

L’entrevista descobreix la perspectiva estètica que Rafel Areñas adoptarà al

llarg de la seva carrera fotogràfica, ara ja d’una forma molt més madurada:

“(...) M’he proposat demostrar que amb els nous procediments darrerament adoptats, les photo-gomes i les photo-tintes, l’executant pot ser alguna cosa més que un vulgaríssim mecànic [....] sinó que pot traduir el sentiment de l’obra executada si ell n’hi sab posar. Es clar que la força del mecanisme impera en la fotografia i que una bona lente-objetiu, unes plaques i uns banys reductors pràcticament aplicats, i una pantalla-écran sabiament modificadora de la llum, són uns bons companys del fotògraf, però sempre l’interpretació tindrà un valor sobre d’ells. [...] la còpia exacta no és prou per produir l’emoció del natural [...]

                                                                                                               90 La Veu de Catalunya, 14 de desembre de 1914. 91 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Carta del Cercle Artístic a Rafel Areñas, 15 de desembre de 1914. 92 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Carta del Nicolau Raurich a Rafel Areñas, 12 de desembre de 1914 93 El teatre català, 12 de desembre de 1914, p. 807.

30

lo que hi manca es el sentiment de l’executant, la seva percepció psicològica per a tonificar i donar ambient a l’obra que executa.”

Queda clar que a través de la fotografia Rafel Areñas expressava les seves

inquietuds artístiques per mitjà de procediments que ocultessin la reproductibilitat

de la imatge fotogràfica i es concentressin en la creació d’una emoció. És el cas

per exemple de “Bes de mare” obra en la que ell explica com a partir d’un visita a

l’estudi d’una mare i un fill per fer-se un retrat, crea l’obra artística a través de

diferents mitjans. En primer lloc la il·luminació, la qual està concretament

estudiada per cada un dels retratats: “vareig fer que la llum rellisqués suau per la

cara de la mare i que’ls cabells prenguessin una duresa a manera de cuiraça

guardadora dels dolços pensaments de la seva testa. Al seu fill li vàreig projectar

la llum ben plana, ben inexpressiva per a que em donés la sensació de la mateixa.

I així vàreig impressionar.”94 Tal com el fotògraf afirma a l’entrevista, al revelar la

placa els sentiments que ell observava es perdien en el clixé. En conseqüència, i

per aportar el sentiment a l’obra, aplica un procediment pigmentari: “allavores,

per el procediment anomenat “goma” faig diferentes impressions sintètiques i

analítiques i posant en l’obra tanta fe i tant sentiment com hi hauria posat un

pintor, arribo a obtenir lo que he titulat Bès de mare.” 95 Així doncs, Rafel Areñas

ens mostra com a través de la modificació de la fotografia amb procediments

tècnics aconsegueix donar un aspecte pictòric a l’obra fotogràfica, valorant les

capacitats de la fotografia, no només com a un procediment tècnic, sinó també

com un procediment artístic. Aquesta estètica de nou ens recorda a les grans

obres de fotògrafs del pictorialisme de l’època, en les que es podria destacar

l’influencia dels fotògrafs anglesos i nord-americans.96

                                                                                                               94 El teatre català; Ibíd; 1914, p. 808. 95 El teatre català; Ibíd. 1914, p. 808. 96 ROBERTS, P. (1997); Op. Cit.

31

Rafel Areñas Tona, Bes de mare, Faianç Català, 1914.

Consolidació Artística (1915-1923)

En aquesta primera etapa de la trajectòria fotogràfica hem pogut observar no

només la millora tècnica en la pràctica fotogràfica de Rafel Areñas sinó també la

maduració dels seus postulats estètics, que parteixen de la influència de Pau

Audouard i cristal·litzen en l’adopció del pictorialisme. A més, també es fa palès

el protagonisme creixent de Rafel Areñas Tona a Barcelona. En aquesta segona

part, s’analitzarà la participació del fotògraf en les activitats culturals que es duien

a terme a Barcelona: conferències, concursos, exposició d’obra; així com la seva

relació amb diverses entitats.

En primer lloc, és important destacar que en aquest període el fotògraf,

com a professional consolidat, comença a tenir deixebles que treballen amb ell al

Photo-Studi. Si Audouard és la figura que connecta el segle XIX amb el

pictorialisme, Rafel Areñas realitza l’enllaç entre el pictorialisme i les

avantguardes, ja que ell és el mestre d’alguns dels fotògrafs més destacats de

l’avantguarda fotogràfica catalana, tal i com postula Núria F. Rius. En primer lloc,

segons Juan Naranjo, Gabriel Casas, abans de traslladar-se el 1914 a Argentina,

32

va treballar al gabinet de Rafel Areñas com ajudant.97 D’una altra banda, segons

Rafel Torrella, el repòrter Josep Maria Segarra, qui al seu torn serà mestre d’Agustí

Centelles, treballava el 1918 al Photo Studio Areñas.98 Tanmateix, el cas en el que

la influència de Rafel Areñas es fa més palesa, és en el de Pere Català Pic qui,

després de deixar el seu lloc de treball al Banc Hispano Americano, entra a

treballar a l’estudi del fotògraf entre 1915 i 1919. Més endavant, Pere Català Pic

no només serà una de les figures més influents de l’avantguarda fotogràfica a

Catalunya, sinó que, a més, portarà a terme la difusió cultural de la fotografia en

conferències, concursos i exposicions, tal i com havia realitzat el seu mestre.99 Per

tal de poder analitzar aquest vincle, s’analitzarà les relació de Rafel Areñas amb

les principals entitats culturals de l’època, i les activitats que va a dur a terme en

relació a aquest lligam.

Una de les institucions que més vincles van tenir amb Rafel Areñas va ser

el Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos, òrgan que es va començar a gestar el

desembre del 1915 i es va crear oficialment el 1916: “Habiendo sido aprobados

por el gobernador civil los estatutos del Centro Artístico de oficiales fotógrafos, la

junta directiva invita á los socios y no socios á la reunión general gue se celebrará

mañana, para la aprobación oficial de los estatutos.”100 Aquesta agrupació sorgeix

en un context en el que la massificació del negoci fotogràfic tenia greus

conseqüències pels treballadors dels estudis. En concret, al segle XX, es traspassa

el model d’organització del treball fabril als estudis fotogràfics, ja no es un negoci

que funcioni a base del treball familiar sinó que compta amb empleats, i per tant

es situa el fotògraf com a patró i els empleats són els seus treballadors assalariats.

Aquest model té com a conseqüència l’organització dels treballadors en sindicats

per tal de defensar els seus drets. El Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos és una

entitat que té per objectiu la lluita pels drets dels dependents i treballadors dels

                                                                                                               97 NARANJO, J. Les avantguardes fotogràfiques a Espanya. Barcelona: Fundació “la Caixa”, 1997, p. 163. 98 TORRELLA, R. El registre fotogràfic de Montjuïc, 1915-1923. La metamorfosi d’una muntanya. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona/Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, 2008, p. 33. 99 CATAL. PIC, P. “La fotografia a Barcelona. Records des de l’any 1894 gravats en la memòria d’un petit vallenc que en aquell any vingut a Barcelona per primera vegada” A: Pere Catal. i Pic. Fotografia i Publicitat. Barcelona: Lunwerg, Fundació “la Caixa”, 1998, p. 101. 100 La Vanguardia, 1 de febrer de 1916, p. 4.

33

diferents estudis de la ciutat, per tant està format per assalariats i oficials, no per

patrons. En conseqüència, Rafel Areñas no hi formava part, però hi col·laborava

assíduament. A més, comptava amb un butlletí en el que hi havia anuncis de

treball, novetats culturals en relació a la fotografia, com exposicions i concursos, i

altres notícies sobre les activitats del Centre.

Aquest sindicat va ser combatut per alguns patrons de la ciutats, que

s’oposaven a la unió dels treballadors assalariats. Malgrat aquest fet, hi havia

fotògrafs que van col·laborar amb el sindicat i veien l’agrupació com una entitat

positiva, que ajudava a promoure l’activitat fotogràfica. Aquest és el cas de Rafel

Areñas, que va estar present a les pàgines del butlletí des de la seva creació. És

més, el primer butlletí va estar dedicat al fotògraf i a la conferència que va

pronunciar amb motiu del primer acte cultural de l’entitat: “Honramos el primer

número de nuestro Boletín con el retrato del conocido fotógrafo Sr. Areñas a cuyo

cargo corrió la primera conferencia organizada por este Centro, y de la que en

este mismo número publicamos una ligera reseña. Hombre culto, de carácter

afable y caballeroso; artista eminente, en él tienen los dependientes un maestro y

el Centro un protector.”101

La conferència La fotografia; gènesis i desarrollo, la qual va tindre també

un fort ressò mediàtic 102 , va estar dedicada a la historia de la fotografia,

començant per la càmera obscura, seguint amb els procediments de Nièpce, a qui

proclama com a inventor de la fotografia, Daguerre i Talbot. També es va

concentrar en l’explicació tècnica dels avenços en els procediments fotogràfics,

fins arribar als inicis de la fotografia en color i finalment, els procediments

pigmentaris com el carbó, la goma i l’oli. Després de la primera experiència amb

aquesta conferència, Rafel Areñas va realitzar posteriorment, al maig de 1919,

una segona conferència en la que el tema principal va ser una explicació més

detallada sobre els procediments pigmentaris.103 Axí doncs, Rafel Areñas es va

interessar profundament per les activitats del centre, en les que no dubtava en

participar activament. Aquesta participació ens mostra una de les principals                                                                                                                101 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Boletín del Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos, octubre de 1916, p.5. 102 La Vanguardia, 26 de octubre de 1916, p.5. 103 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Boletín del Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos, juny de 1919, p.212

34

preocupacions de Rafel Areñas envers el futur de la professió: l’educació, la

formació dels professional en l’ofici i les arts de la fotografia, que cristal·litzarà als

anys 20 amb la teorització d’una formació acadèmica reglada.

Tanmateix, a més de la participació amb l’organisme des d’una perspectiva

cultural, Rafel Areñas, segons el Centre, era considerat un model a seguir pels

seus ideals envers el treball de l’assalariat. Una de les lluites socials que portava a

terme el Centre era el descans dominical dels treballadors dels estudis fotogràfics,

els quals no disposaven de cap dia setmanal de descans. Rafel Areñas va ser un

dels primers fotògrafs en implantar-lo tal i com es detalla al butlletí del sindicat:

“¡El Sr. Areñas, espíritu observador y hombre a la moderna, va a empezar los cimientos de una obra magna, sus oficiales, tendrán el descanso semanal sin regateo ni merma de ninguna clase, cerrará su establecimiento los domingos [...] Este empezar en lo cual nos demuestra su desinterés y su amistad hacia todos, debemos nosotros recogerlo en una campaña de verdaderas energías ya que con el acto de no abrir, nos da a nosotros el procedimiento y á los demás jefes el ejemplo a seguir.”104

En conseqüència, el fotògraf conscient del nou panorama laboral en

l’àmbit fotogràfic en el que, a causa de la massificació, tenia lloc el traspàs del

model fabril, lluitava per unes condicions de treball dignes.

Pel que fa a l’agrupació dels patrons dels estudis fotogràfics, després de

l’experiència de la Unión de Fotógrafos, el 1907, es va crear el 1918 una nova

Unión Fotográfica de Barcelona, la qual agrupava, a més, els comerciants de

productes fotogràfics. Rafel Areñas Tona va ser un dels seus fundadors. Tal i com

explica Núria F. Rius:

“L’associació es va instal·lar al domicili del Cercle de la Unió Mercantil, al número 4 de la Plaça de Catalunya, i a partir del mes de juny de 1920 va comptar amb un butlletí propi, la revista Lux, que ja venia essent publicada des de 1916 per José Noria Valadrón però que des d’aleshores va passar a ser l’òrgan oficial de l’associació. Rafel Areñas va ser nomenat director tècnic de la publicació mentre que Adolf Mas, Joan Sabat, Feliciano Gausí i Fernando Garrigosa van formar el comitè de redacció.” 105

Així doncs, Rafel Areñas, no només era membre fundador de la Unió, sinó

que a més era el director del seu òrgan principal de difusió. En aquest, va fer una

veritable tasca cultural tractant temes que eren vitals des del punt de vista de

                                                                                                               104 Boletín del Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos, juliol de 1918, p. 126. 105 F. RIUS: Op. Cit. 2008, p.493.

35

l’actualitat fotogràfica de Catalunya. En línies generals, la revista Lux incloïa vàries

seccions dedicades a aspectes culturals o notícies en l’àmbit fotogràfic així com

anuncis de treball, consultes per correspondència etc. Al primer número de la

revista Rafel Areñas va publicar l’article que homenatjava a Pau Audouard.106

Aquest article repassava la vida del fotògraf posant de relleu els seus postulats

estètics, recalcant sobretot la seva vocació artística, i les seves principals

contribucions culturals i socials.

Rafel Areñas, Estudi, Lux. Revista Mensual de Arte Fotográfico, setembre-desembre de 1920

D’una altra banda, Rafel Areñas va utilitzar la revista Lux per promoure la

difusió de la fotografia i el seu ensenyament. Un dels principals objectius de Rafel

Areñas per lluitar contra la precarietat laboral produïda per la massificació del

negoci fotogràfic, i en conseqüència, la vulgarització de la professió, era la

constitució d’un ensenyament de la fotografia a les Escoles d’Art i Indústria.

Aquesta proposta ja havia estat impulsada per la Unión de Fotógrafos del 1907 i

pel Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos. Sobre aquest projecte Rafel Areñas va

publicar a finals de 1920 un article a la revista Lux que ho detallava.107 Prenent

                                                                                                               106 Lux. Revista Mensual de Arte Fotográfico, maig de 1920. 107 AREÑAS, R. “La proyectada Escuela de Fotografía”. A: Lux. Revista mensual de Arte Fotográfico, setembre-desembre de 1920, pp. 6-7.

36

com a inspiració els models de cursos i escoles per tota Europa i Nord Amèrica,

com per exemple la Kodak a Estats Units o la del professor Nàmies a Itàlia,

proposa un curs formatiu que uneixi tant la vessant artística de la professió, en la

que el dibuix i la pintura tenien una importància vital, amb òbviament la part

tècnica en la que la física i la química s’unien també a algunes nocions d’òptica.

També hi hauria, específicament, l’explicació dels procediments fotogràfics de

forma concreta. Aquesta proposta, Rafel Areñas la va pensar en un curs formatiu

de dos anys amb les següents assignatures: “Primer curso: Física y Química

(nociones), dibujo del antiguo y prácticas de fotografía. –Segundo curso: Física y

Química aplicadas, dibujo del natural, con conferencias sobre anatomía artísticas,

y prácticas de fotografía.”108 Tal i com exposa Núria F. Rius, aquesta proposta

educativa resoldria molts dels problemes que la fotografia patia en aquell

moment:

“Amb aquests ensenyaments es resoldria, per tant, el problema moral de l’explotació comercial de la fotografia en favor d’un exercici més artístic, econòmic –perquè evitaria la competència deslleial en termes de preus, que pasaría a ser competencia por el mejoramiento–, i el social, que permetria poder establir un sou base mínim pels operaris formats, cosa que no sería lógica actualmente, ya que no existe un aprendizaje serio y verdadero.”109

Seguint amb les activitats que Rafel Areñas va dur a terme per promocionar

l’activitat fotogràfica a Barcelona, és important destacar la seva participació amb

el Cercle Artístic de Sant Lluc, entitat amb la que va col·laborar en diverses

ocasions. En concret, Rafel Areñas va organitzar la Primera Exposició de

Fotografies del Cercle, la qual va tenir lloc al gener del 1918. Aquesta exposició

va obtenir un fort ressò a premsa, tal i com ho mostra l’extensa crònica que Jose

Camins dedica a El Diluvio.110 L’autor realitza una dissertació sobre la qüestió de

la fotografia com art, per acabar parlant de les fotografies dels artistes que

exposen, moltes de les quals segueixen els postulats de la fotografia d’art al

noucentisme amb la utilització de procediments pigmentaris i subjectes pictòrics:

“Nadie podrá negar hoy, a la vista de las fotografías que el Circulo Artístico de Barcelona exhibe en su saloncito destinado a exposiciones que sus socios,

                                                                                                               108 Ibíd. p.7. 109 F. RIUS: Op. Cit; 2008, p.497. 110 El diluvio, 5 de gener de 1918, p.11.

37

capitaneados por el artista en la fotografía señor Areñas, dan muestra evidente de una noble labor y remarcable progreso en este procedimiento, levantándolo del humilde sitio de mecanismo hasta ponerlo cara a cara con el arte.” 111 Aquest és el cas de les fotografies que exposa Rafel Areñas que presenta uns estudis de nus que modifica a través de tècniques pigmentàries: “son una verdadera joya; su modestia es grande, condición propia de los hombres de talento, demostrando estas notitas lo mucho que de él podemos esperar.”112

A partir del 1918 i fins el 1922 va participar activament en les activitats

culturals i pedagògiques relacionades amb la fotografia arreu de tota Catalunya.

En molts dels casos, va formar part del jurat a diversos concursos fotogràfics de

diversos àmbits. Per exemple, el 1919 va formar part del jurat del Concurs

Nacional Fotogràfic, juntament amb Enric Galwey, entre altres.113 D’una altra

banda, Rafel Areñas també va participar com a jurat el 1921 al concurs fotogràfic

organitzat per la Comissió de solemnitats culturals de l’Ajuntament de Valls, amb

motiu de les festes de la Mare de Déu de la Candela.114 Al llarg del 1922, va

seguir participant com a jurat a diferents esdeveniments culturals, tals com el

concurs de fotografia estereoscòpica del Real Círculo Artístico115, o el concurs

fotogràfic de la batalla de flors, concurs en el que Miquel Renom també

participava com a jurat.116

Si seguim revisant les activitats que va dur a terme el fotògraf en aquest

període és indispensable estudiar la relació del fotògraf amb el Centro

Autonomista de Dependientes del Comercio y de la Industria, on va realitzar

varies activitats culturals en relació a la fotografia d’art. Si analitzem les relacions

entre la secció de fotografia del Centre i el fotògraf destaca en primer lloc la

conferència que va organitzar l’any 1920 amb el tema de “Diferencia entre los

primitivos procedimientos fotográficos y los modernos”. 117 Fruit d’aquesta

conferència, en la que s’explicava la història dels procediments tècnics en la

                                                                                                               111 El diluvio, Ibíd. 1918, p.11 112El diluvio, Ibíd. 1918, p.11 113 La Vanguardia, 5 de juny de 1919, p.6. 114 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Carta de l’ajuntament de Valls a Rafel Areñas. 115 La Vanguardia, 01 de gener de 1922, p.5: “El jurado calificador ha quedado integrado, pues, además de dichos señores, por los presidentes del Real Círculo Artístico, el de la Junta organizadora, don José Compte, por delegación de la Junta directiva y don Rafael Arenas por la sección de Fotografías.” 116 La Vanguardia, 26 de maig de 1922, p.4: “El jurado del concurso de fotografías estará compuesto de los señores Junyent (don Olegario), Renom y Areñas.” 117 La Vanguardia, 10 de juny de 1920, p. 4.

38

fotografia, va sorgir, a través d’una col·laboració amb Rafel Garriga, que era

químic i propietari d’una empresa dedicada a la producció de material

fotogràfic118, la publicació del llibre Curs de fotografia el 1921, en el que a través

de fotografies de l’artista s’exposaven els principals procediments pigmentaris. 119

A més es tractava d’un acostament a la fotografia des del punt de vista del

pictorialisme en la que la voluntat d’apropar la fotografia a les arts plàstiques es

feia palès: “[...] és possible modificar el caràcter de la imatge segons els

sentiments artístics de cadascú, posant-hi, traient o donant realç allò que

interessi.”120

Rafel Areñas, Estudi, Curs de fotografia, 1921, CADCI

D’aquesta col·laboració, a més, va sorgir un cicle de conferències que

Rafel Garriga i Rafel Areñas van organitzar al CADCI: “El Centro Autonomista de

Dependientes del Comercio y de la Industria ha organizado un curso de

conferencias a cargo de don Rafael Garriga y don Rafael Arenas. La primera

conferencia se celebrará el día 18 del actual.” 121 Totes aquestes activitats

                                                                                                               118 F. RIUS: Op. Cit; 2008, p.511. 119 En l’actualitat es pot trobar una còpia del llibre a la Biblioteca Nacional de Catalunya. 120 GARRIGA, R. Curs de fotografia, Ilustr. Rafael Areñas, Barcelona: Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, 1921, p.131. 121 La Vanguardia, 15 de gener de 1922, p. 5.

39

culturals en les que Rafel Areñas té una importància cabdal ens mostren la

voluntat de l’artista d’ensenyar la fotografia d’art, la fotografia professional. La

formació dels treballadors i els aprenents en aquest àmbit era clau perquè la

precarietat i la vulgarització de l’ofici arribés a la seva fi. En aquest sentit, Rafel

Areñas continuarà realitzant conferències en tot tipus d’entitats relacionades amb

el món de la fotografia.

Aquest és el cas del Centre Excursionista de Catalunya, entitat en la que va

realitzar diferents conferències al llarg dels anys vint. Es tracta d’un context en el

que, tal i com explica Núria F. Rius, té lloc un canvi de paradigma teòric envers

la fotografia. A partir del 1917 amb el debat al Centre que inicia Co de Triola, hi

ha un traspàs de la fotografia entesa com a document científic cap a la fotografia

com art.122 En aquest context, Rafel Areñas inicia la seva col·laboració amb el

Centre Excursionista. A partir de la correspondència de Rafel Areñas, que es pot

trobar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, és possible confirmar que la relació del

fotògraf amb el Centre Excursionista neix a partir del maig de 1919, moment en el

que realitza una conferència sobre procediments pigmentaris.123 Uns anys més

tard, a la primavera del 1923, acompanyat d’altres companys de professió com

Adolf Mas o el mateix Rafel Garriga, la secció de fotografia del Centre organitza

un cicle de conferències en les que Rafel Areñas tracta el tema: Retrato y

composición de figura. 124

Rafel Areñas va continuar col·laborant amb centres excursionistes, entitats

que al llarg dels anys vint van ser autèntics centres de producció fotogràfica.

Aquest és el cas del Centro Excursionista Minerva de la Barceloneta, entitat on

Rafel Areñas va realitzar una conferència sobre fotografia i excursionisme l’any

1924, per tal d’acollir la inauguració d’una exposició fotogràfica.125

                                                                                                               122 F. RIUS: Op. Cit; 2008, p.511. 123 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Carta del Centre Excursionista de Catalunya, 4 de juny de 1919. 124 La Vanguardia, 9 de març de 1923, pp. 6-7. La Vanguardia, 5 d’abril de 1923, p. 6. 125 La Vanguardia, 22 de maig de 1924, p. 12: El Centre Excursionista Minerva de la Barceloneta hoy, a las pueve y medía de la noche, y con motivo de inaugurar la anunciada exposición de fotografías, celebrará una conferencia a cargo del fotógrafo don Rafael Arenes, quien disertará, sobre: “La fotografía en el excursionismo”, ilustrándola con gran número de diapositivos, entre ellos una escogida colección de monumentos y jardines de Italia, cedida galantemente por don E. Bulbena Estrany.

40

Per una altra banda, l’interès en les activitats artístiques de Barcelona el va

portar a formar part del Foment de les Arts Decoratives, on segons la informació a

premsa va començar el 1921 com a membre del consell directiu en la funció de

comptable i l’any següent com a vocal.126 Una carta del 1922 del Foment

enviada a Rafel Areñas també ens confirma la seva continuació en el consell

directiu de l’entitat.127

En conclusió, l’època de consolidació de Rafel Areñas com fotògraf d’art

s’expressa, no només en l’èxit en la crítica a la seva obra, sinó també en la seva

constant presencia en activitats, conferències i concursos, relacionats amb el món

de l’art.

Reformes al Photo-Studi i trasllat a la Gran Via de les Corts Catalanes

A inicis dels anys vint, Rafel Areñas viu en un període d’èxit i es troba en

el zenit de la seva producció fotogràfica. Aquest èxit no només es mostra a través

de la seva participació permanent en els actes culturals de la ciutat, sinó que, a

més, els constants anuncis laborals que es publiquen als anys vint ens indiquen

que la seva producció fotogràfica està en auge.128 A més, a publicacions de tota

Espanya, com La hoja gràfica, publicada a Madrid, reconeixen el fotògraf com un

dels millors del moment.129 Tota aquesta onada de beneficis es concreta en la

reforma de l’estudi produïda a mitjans del 1920, i de la qual, la premsa en va fer

un gran ressò:

“L’intel·ligent artista fotògraf en Rafel Areñas va reunir, dies enrera, les seves amistats, per a presentar-los les reformes que ha fet en la decoració i disposició de l’estudi o taller fotogràfic, instal·lat al carrer de la Diputació). [...] El senyor Areñas ha disposat el seu estudi fotogràfic d’una manera admirable per sa originalitat, riquesa i art. Hi ha algunes sales i cadascuna amb mobiliari de diferents estils i èpoques i amb detalls decoratius de molt bon gust.”130

La reforma també va ser notícia a Catalunya Ilustrada, on es va publicar

una fotografia del nou estudi, i a més, una crònica sobre Rafel Areñas i la reforma.

Un dels elements més destacats de la crònica és la descripció de la decoració de

                                                                                                               126 La Vanguardia, 16 de novembre de 1921, p.7. La Vanguardia, 31 de desembre de 1922, p.11. 127 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Carta del Foment de les Arts Decoratives, 1922. 128 La Vanguardia, 7 de maig de 1920, p. 17; La Vanguardia, 21 de maig de 1920, p.21 129 La hoja gráfica, desembre de 1921, p.1. “Hombres que valen”. 130 ANC, Fons Areñas (pare i fill), La veu de Catalunya, 5 de juny de 1920.

41

les sales, en que es troben fotografies i pintures signades per Rafel Areñas: “las

fotografías muestras no se hallaban con la monotonía de una colección, sino

formando parte del decorado de las dependencias, en las paredes, encima de

algún mueble. También había obres pictóricas que me llamaron la atención.

Pregunté por las firmes y supe que eran todas de Areñas.”131 Destaca el luxe de

les instal·lacions amb un mobiliari refinat i contemporani.

Reforma a l’estudi del carrer Diputació nº 251, 1920.

A través de la presentació del nou estudi constatem que l’artista no només

exercia la fotografia, sinó que com a estudiant de belles arts, i amant de l’art,

practicava la pintura. Tot i que en aquest estudi la perspectiva ha estat dedicada a

la seva carrera com a fotògraf, és interessant destacar que, després d’aquesta

primera exposició on hi constava obra pictòrica, l’any 1921 va realitzar una

segona exposició pictòrica a la seva galeria.132 Aquesta també va comptar amb

una bona resposta de la crítica a premsa:

“D. Rafael Areñas no es solo un fotógrafo excelente, [...] sino que es además un pintor de gran exquisitez artística como acaba de probarlo con su notable Exposición de paisajes y figuras, instalada en el vestíbulo de su casa Photo-Studio

                                                                                                               131 Catalunya Ilustrada, juny de 1920, nº 340, p.1. 132La Vanguardia, 5 de març de 1921, p4.

42

de la calle de la Diputación, 251. […] El sr. Areñas cultiva con mucha maestría y mucha inspiración el modernismo en la pintura, arrancando sus pinceles torrentes de luz en los cuadros, riqueza de colorido y rasgos valientes.”133

Per tal d’estudiar l’evolució de l’activitat fotogràfica de Rafel Areñas a

partir del 1921 resulta bàsic un document, escrit pel propi Rafel Areñas, vers l’any

1930, en el que descriu a grans trets la història de la seva activitat econòmica fins

al moment.134 Es tracta d’un escrit que, malgrat ser unes memòries d’uns anys de

la seva vida, és persuasiu, ja que es tracta d’un discurs que pronuncia en una

reunió per tal de vendre les accions de la seva empresa, i dic empresa perquè

l’estudi va passar a ser una S.A, l’any anterior a l’escriptura de les memòries.

Malgrat aquest fet, és un document inèdit que ens permet veure l’ocàs de la

carrera fotogràfica de Rafel Areñas des d’una perspectiva molt personal, i que ha

de ser analitzada tenint clara la seva naturalesa.

L’inici del text el situa en el context dels anys 20, just després d’acabar la

seva última reforma:

“Establert de fotògraf, [...] vareig ferme un nom i una clientela que’m va volguer uns beneficis que foren aplicats a la completa instal·lació, arribant a tenir un estudi amb confort i elements per el bon desentrrotllo del meu art. En el moment d’acabar la ultima reforma el propietari de la casa va notificarme la necessitat d’utilitzar el local per us particular, i baix l’amenaça de continuats plets no vareig tenir mes remei que buscar un nou local per traslladarmse.”135

Aquesta notícia tan desafortunada deixava el fotògraf al carrer després

d’haver realitzat una gran inversió en el local, cosa que per tant, el deixava amb

molt pocs mitjans per trobar un altre estudi. Aquesta notícia va ser combatuda a

la premsa, on varies publicacions i col·lectius van fer pública una protesta en

contra del desallotjament del fotògraf: “se trata de uno de tantos casos en que un

casero, abusando de su calidad de tal, pretende perjudicar a un inquilino, sin

contemplaciones ni miramiento alguno”.136 En el cas de la Unión Fotográfica, que

com entitat en la que Rafel Areñas hi formava part, va denunciar aquesta situació

amb un text que va enviar a varis mitjans de comunicació:

“El conocido artista señor Areñas, [...] ha sido demandado judicialmente para que desocupe el local que desde hace años tiene instalado su estudio fotográfico

                                                                                                               133 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Catalunya Ilustrada, març de 1921. 134 ANC, Fons Areñas (pare i fill), memòries econòmiques Rafel Areñas Tona, 1930. 135 ANC, Ibíd., Memòries 1930-1931, p.1. 136 ANC, Fons Areñas (pare i fill), La Vanguardia, 29 de abril de 1921.

43

y en el cual hizo recientemente importantes y valiosas reformas, no sin antes obtener la autorización y garantía de la propietaria de la casa señora Juncadella. Sentimos en gran manera la poca consideración que se tiene con un artista que a fuerza de sacrificios y empleando en ello sus ahorros ha conseguido poner su estudio al nivel de los mejores, viéndose ahora amenazado de quedar en la calle sin el medio de vida que dignamente se ha creado.”137

Després d’aquesta lluita als jutjats, Rafel Areñas es veu obligat a buscar un

nou estudi fotogràfic: “en aquell moment no tenia mitjans per a establir de nou i

era molt difícil trobar lloc aproposit que no desssmeresques del que tenia. S’em

proporciona el que ara ocupem amb totes las probabilitats d’un negoci apreciable

si podria desentrotllar-lo com calia.”138 Es tracta del local que ocuparà del

desembre del 1922 fins el 1931: les galeries Areñas, les quals es trobaven a la

Gran Via de les Corts Catalanes, número 670. Era un local que, segons explica,

tenia moltes possibilitat de convertir-se en un centre de referència de la fotografia

a Barcelona ja que la seva localització era bona i a més disposava de molt

d’espai. Aquest espai, tal i com ens narra el fotògraf, li permetia ampliar el

negoci, obrint una sala d’exposició que l’havia d’ajudar a cobrir l’augment de

despeses. L’únic problema que plantejava el projecte era l’econòmic, després de

buscar un soci en un amic seu, el qual va decidir deixar-li només una part del

capital, va buscar altres inversors i va demanar un crèdit. Així el fotògraf va

començar el projecte del Photo-Studi i Galeries d’art Areñas.

La inauguració del nou estudi va tenir lloc a finals del desembre del 1922.

Va ser una inauguració que va obtenir un gran ressò a premsa, ja que la notícia es

va publicar a un gran nombre de publicacions, tals com La Veu de Catalunya, Día

Gráfico, o El diluvio139:

“En la calle de Cortes, número 670, junto al Hotel Ritz, inauguró ayer Rafael Areñas, el refinado artista, un establecimiento en donde tendrá instalados sus afamados talleres fotográficos y que destinará, al propio tiempo, a la venta de objetos de arte y antigüedades. [...] Hay en el Photo-Studi Areñas un expléndido salón de exposiciones que inaugura con una exposición de sus obras, el vigoroso

                                                                                                               137 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Día Gráfico, 29 de abril de 1921. ANC, Fons Areñas (pare i fill), El Diluvio, 29 de abril de 1921. 138 ANC, Op. Cit., Memòries 1930-1931, p.1. 139 ANC, Fons Areñas (pare i fill), El diluvio, 29 de desembre de 1922; ANC, Fons Areñas (pare i fill), La veu de Catalunya, 28 de desembre de 1922; ANC, Fons Areñas (pare i fill), Día Gráfico, 26 de desembre de 1922.

44

pintor Raurich; se trata de un salón como no existe en Barcelona otro en mejores condiciones”140

A través de l’exposició de pintura del seu amic i artista Nicolau Raurich,

amb el qual feia anys mantenia una estreta relació,141 Rafel Areñas Tona inicia un

nou projecte en el que fotografia i art s’uneixen en una nova dimensió, al fusionar

els espais propis de cada art en un espai col·lectiu.

1923-1930 L’expansió del negoci fotogràfic: Photo-Studi i

Galeries d’Art Areñas

En aquesta tercera part, dins de l’estudi de la carrera fotogràfica de Rafel Areñas,

es realitzarà una anàlisi de la seva activitat fotogràfica al nou estudi a la Gran Via

de les Corts Catalanes. En primer lloc, es dirigirà la mirada al concepte

d’establiment que crea el fotògraf, en el que té lloc la interacció de la fotografia i

l’art; per després poder analitzar la seva trajectòria en l’àmbit social i cultural

durant els anys vint. Per un altre costat, a través de les seves memòries

econòmiques també s’estudiarà la vessant econòmica de l’estudi fins a la creació

d’una Societat Anònima l’any 1930.

Rafel Areñas, Photo Studi Galeries d’Art Areñas, c. 1923

                                                                                                               140 ANC, Fons Areñas (pare i fill), El diluvio, 29 de desembre de 1922. 141 Després de la seva exposició d’obra al Fiaianç Català, Nicolau Raurich li envia una felicitació. Aquesta es troba al fons Areñas de l’ANC.

45

En primer lloc, Rafel Areñas inaugura un nou concepte d’estudi fotogràfic

amb les Galeries Areñas, en les que la unió d’art i fotografia es fa present d’una

forma física també. Es tractava d’un establiment amb una decoració molt luxosa,

on de la mateixa manera que a l’estudi del carrer Diputació, les obres d’art, tant

fotogràfiques com pictòriques, decoraven l’espai. La bellesa d’aquest va procurar

un reportatge sobre les galeries a “Interiors Barcelonins”, espai de la revista Bella

Terra, on s’il·lustraven les diferents zones de les que disposava l’estudi: la sala

d’exposicions, el tocador, la sala d’espera, el saló de vitrines, l’entrada etc.142

Aquests espais responien a les diferents activitats que es realitzaven a la galeria.

Al fons de la família Areñas de l’Arxiu Nacional de Catalunya es poden

trobar diferents anuncis publicitaris, en les quals hi ha una descripció de tots els

serveis oferts a l’estudi.143 En concret l’espai es dividia en dos grans zones: els

tallers fotogràfics i l’espai d’exposició i venda d’obres i objectes d’art. En relació a

l’estudi, s’anunciava com un espai equipat amb la tecnologia més avançada del

moment, on es practicava la fotografia d’art i s’aplicaven els diferents

procediments pigmentaris tals com gomes, tintes, carbons, esmalts i el photo-

chin, una tècnica que anunciava com exclusiva. A la mateixa vegada, Areñas

practicava la fotografia comercial, i en moltes ocasions, s’anunciava a la premsa

com fotògraf per diferents esdeveniments socials tals com comunions.144 A més,

també comptava amb un laboratori, que els aficionats a la fotografia podien

utilitzar pel revelatge, el retoc, per fer ampliacions, positivar etc. Per últim, en

relació a la practica fotogràfica, també venia càmeres fotogràfiques i útils per

turisme. Si analitzem totes les activitats que es duien a terme als tallers fotogràfics

veiem com la fotografia artística es combina amb la fotografia convencional i

social, tal i com succeïa al primer estudi del carrer Diputació. Així doncs, es

busca un acord entre l’activitat purament econòmica i l’activitat artística. Per una

altra banda, és important destacar el vincle que estableix amb la fotografia

amateur. Rafel Areñas és un artista que actua d’una forma global en relació a la

fotografia, interessant-se per totes les dinàmiques al seu voltant. En concret, la

fotografia d’aficionats era un fenomen que estava en auge des de la fi del segle                                                                                                                142 Bella terra, núm. 08, setembre 1924. p.266-7. 143 ANC, Fons Areñas (pare i fill), anunci Photo-Studi i Galeries d’art Areñas. 144 La Vanguardia, 25 d’abril de 1923, p. 6.

46

anterior. A través del lloguer d’aquest espai no només inicia una activitat

lucrativa, sinó que ajuda a l’estudi i al bon desenvolupament de les pràctiques

fotogràfiques.

Si analitzem les activitats en relació a la galeria, veiem com a més de

l’exposició i venda d’art, també s’exposaven obres d’altres disciplines com ara

joies, vidres, ceràmica, tapissos, bronses etc. Fins hi tot comptava amb un espai

dedicat a la venda de perfums, bombons i flors: “La flor és alegria i la seva flaire

és el millor perfum. La flor natural es ven a les GALERIES D’ART a preus reduïts i

sempre n’hi trobareu de gemades i de totes menes”.145 A tot aquest ventall de

productes s’hi afegeixen mobles i antiguitats. En conclusió, es tracta d’un espai on

es duien a terme una gran diversitat d’activitats relacionades amb la fotografia,

l’art i el luxe.

Si s’analitza el projecte des d’una vessant econòmica, els problemes

comencen a fer-se presents amb la concreció del negoci. Contextualment, es

tracta d’una època en la que molts retratistes experimenten dificultats

econòmiques. En el cas de Rafel Areñas, decideix ampliar els serveis que ofereix

per poder incrementar els beneficis. Tanmateix el fotògraf es troba amb altres

dificultats afegides. Tal i com explica Rafel Areñas a les seves memòries, quan va

començar tot el projecte per posar a punt les Galeries Areñas alguns dels inversos

es van fer enrere i Rafel Areñas es va trobar en una situació econòmica molt greu:

“sense capital, amb un gros deute, no vareig tenir més remei que admetre els

objectes en dipòsit que reduient el negoci en un nuaranta per cent.”146 Tanmateix,

el fotògraf va decidir continuar el projecte ja que, tal i com explica: “contava amb

una bona clientela de fotografia amb una bona voluntat i amb l’esperança de que

podria sortirmen i defensar el capital prestat com el complir amb els pagos del

credit. [...] El meu compromís moral va augmentar i vinc des de les hores fent

esforços sobrehumans.”147 D’aquesta forma Rafel Areñas realitza un repàs, a grans

trets, de la seva activitat econòmica entre l’obertura de les galeries i la fundació

de la Societat Anònima. Tal i com es pot observar, les múltiples activitats que es

realitzaven a la galeria, contrasten amb les dificultats econòmiques per les que                                                                                                                145 ANC, Fons Areñas (pare i fill), anunci de les Galeries d’art Areñas. 146 ANC, Op. Cit., Memòries 1930-1931, p.3. 147 ANC, Ibíd., Memòries 1930-1931, p.3.

47

passa el fotògraf durant aquests anys, creant un balanç entre la crisi que pateix, i

la continuació de la seva tasca com artista.

Aquest context econòmic tan crític influenciarà la trajectòria professional

de l’artista, que participarà en múltiples activitats culturals, però, tot i que la seva

galeria serà un espai d’exposició concorregut, no arribarà a la situació d’èxit

econòmic que Rafel Areñas tenia el 1920. Malgrat aquest fet, durant la dècada

dels anys vint, Rafel Areñas continua tenint una gran presència social que es

manifesta en les constants exposicions a la galeria, la publicació d’obra, i la seva

participació en activitats, conferències i concursos.

Les exposicions a la galeria seran constants al llarg dels anys 1923-1930,

fet que li proporcionarà una continua publicitat a les principals publicacions, on

s’anunciaran i s’escriuran ressenyes de les obres dels artistes.148 Les exposicions, a

més, aconsegueixen mantenir les relacions de Rafel Areñas amb artistes de l’alta

societat barcelonina, els quals acudien a les exposicions i als esdeveniments

socials al voltant d’aquestes: “Un grupo de amigos y admiradores del pintor

Terruella, se reunieron en una cena íntima para celebrar el éxito de su

exposición, en las Galerías Areñas. A esta reunión asistieron, entre otros, los

artistas S. Rusiñol, L. Capdevila, J. Ahuma, Bagaría, Lluellas, Areñas, Ochoa, F .

Sainz de la Maza, Camps, Bordas, A. Tarrach, Fernández, Bracons, Porta e

Iglesias.”149 En adició, l’espai de les galeries també era utilitzat per promocionar

l’obra de l’artista, que va realitzar una exposició amb les seves fotografies al

desembre de 1925. Aquesta exposició va tenir un gran ressò mediàtic. Sobretot

cal destacar la ressenya que El progreso fotográfico publica, en la que l’estil

pictòric que l’artista practica en la seva obra fotogràfica l’estableix com un dels

grans fotògrafs d’art de l’època:

“Con ésta su última exposición ha dado una nueva prueba, que le afirma entre los primeros de nuestros artistas fotógrafos, ya que en las primeras filas tiene desde hace años un puesto envidiable. […] en el caso del señor Areñas, el artista absorbe de tal manera al técnico, que […] diremos que fotografía como un pintor. […] En los retratos de personalidades bien conocidas en el mundo de la política y arte no se contenta con que el público advierta un perfecto parecido, sino que en

                                                                                                               148 Per tal de conèixer la varietat d’artistes que exposen a la galeria a l’annex número 3 hi ha un llistat cronològic de les exposicions, així com algunes invitacions. 149 La Vanguardia, 16 de gener de 1926, p.7.

48

la expresión de los mismos queda marcado el sello del temperamento individual. […] brindamos su ejemplo a los noveles fotógrafos para que se animen y perseveren en el cultivo de una tan noble profesión, que permite al artista realizar sus sueños y aumentar su nombre y gloria al propio tiempo que proporciona pingües rendimientos.”150

Rafel Areñas, a més, va col·laborar en diverses ocasions amb El progreso

fotográfico al llarg dels anys vint. En concret, aquesta publicació va realitzar una

crònica de la conferència que l’artista va realitzar el 1926 a l’Agrupació

Fotogràfica de Catalunya, en la qual l’artista va utilitzar, per primer cop a España,

el terme pictorialisme per tal de designar la fotografia d’art o artística, i en la que

a més, s’utilitzava l’obra de l’artista per il·lustrar els conceptes que

desenvolupava.151 Aquesta conferència és una síntesi de l’estètica fotogràfica que

Rafel Areñas defensa al llarg de la seva trajectòria professional, en la que la

recerca de l’expressió artística particular del fotògraf enllaça amb la utilització de

procediments pigmentaris que permeten incorporar a la fotografia la màgia de la

mà de l’artista. Al llarg de la conferència estableix les bases teòriques del

pictorialisme, en contraposició, al que ell anomena fotografia clàssica, és a dir, la

fotografia sense retoc. Tanmateix Rafel Areñas argumenta que sense saber les

bases necessàries per poder practicar correctament la fotografia, és impossible

anar més enllà i crear art, ja que en els fonaments de la fotografia pictòrica és

necessari el coneixement d’una bona composició i d’una correcta il·luminació

per crear una fotografia que, amb la posterior aplicació de les tècniques

pictòriques, sigui art. D’aquesta forma doncs, aposta per la difusió de la fotografia

no només en termes artístics sinó també des d’una vessant pedagògica, ja que les

bases són les que permeten la posterior creació d’una obra fotogràfica artística.

Si continuem l’anàlisi de les activitats en les que a Rafel Areñas participa al

llarg dels anys vint, trobem que manté un gran vincle amb l’Agrupació Fotogràfica

de Catalunya. Durant el 1926, no només realitza la conferència sobre el

Pictorialisme, sinó que a més, forma part del jurat del concurs fotogràfic que té

lloc a l’abril, juntament amb Adolf Mas.152 El fotògraf també participarà en les

                                                                                                               150 El Progreso Fotográfico, gener de 1926, pp. 29-30. 151 AREÑAS, R., “Fotografia pictorial. Resumen de la conferencia dada por el Sr. Areñas en la Agrupación Fotográfica de Catalunya”. A: El Progreso Fotográfico, gener de 1926. 152 La Vanguardia, 27 d’abril de 1926, p.10.

49

pròximes edicions del concurs en les que, de nou, formarà part del jurat amb

companys de professió com, per exemple amb Miquel Renom al gener del

1927153 i al novembre del mateix any amb el senyor Mercadé.154 Per una altra

banda, tornarà a realitzar una conferència a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya

al juliol del mateix any.155

Quan a la publicació d’obra, al llarg dels anys vint la revista D’aci d’allà és

un dels mitjans de comunicació on els fotògrafs d’art de la ciutat, entre ells Rafel

Areñas, il·lustraven les pàgines de la revista amb les seves fotografies. Tal i com

afirma Joan Foncuberta: “Les planes d’Ací i d’Allà s’engalanaren amb obres dels

esmentats Sala, Llovet i Frisco, Areñas, Zerkowitz, Campañà, entre altres”. 156 El

1923 va ser una de les publicacions que va dedicar un reportatge a l’obertura de

les galeries i el nou Photo Studi157, i, tot i que amb anterioritat ja havia publicat

algunes fotografies a la revista, els anys de major col·laboració es concentren

posteriorment a aquest article, cap a la meitat dels anys vint. Sobretot es tracta de

retrats d’artistes o polítics que eren notícia a Barcelona, com per exemple, Joan

Salvat Papasseit158, Richard Strauss159 o Josep Maria Junoy160. Gràcies a aquest

tipus de publicacions historiadors i artistes, com Joan Fontcuberta, han posicionat

a Rafel Areñas com un mestre del retrat, que:

“Procurava no només enregistrar la façana d’un rostre, sinó també copsar la psicologia del personatge i suggerir tot un ambient que l’envoltés. La novetat d’aquest enfocament – que en la retratística d’avui ens sembla gairebé obligat – li aportà nombrosos encàrrecs i col·laboracions sol·licitades per les publicacions il·lustrades dels anys 20. En el llegat de l’Areñas trobem una galeria de vigorosos retrats de músics i d’escriptors il·lustres, com Richard Strauss, Prudenci Bertrana, Joan Salvat-Papasseit o Ignasi Iglésias.”161

D’una altra banda, durant aquest període, Rafel Areñas, que posseïa un

gran coneixement de les tècniques fotogràfiques, inventa un nou procediment

                                                                                                               153 La Vanguardia, 16 de gener de 1927, p. 14. 154 La Vanguardia, 3 de novembre de 1927, pp. 11-12. 155 La Vanguardia, 24 de juliol de 1927, p.8. 156 FONTCUBERTA, J. “Fotografia catalana 1900-1940: el camí vers la modernitat”. A:NARANJO, J. [et al.] Introducció a la història de la fotografia a Catalunya. Barcelona: Lunwerg, 2000, p.96. 157 D’aci d’allà, gener del 1923, Vol. 11, Núm. 61, p. 43. 158 D’aci d’allà, setembre de 1924, Vol. 14, Núm. 81, p. 110. 159 D’aci d’allà, abril de 1925, Vol. 15 Núm. 88, p. 109. 160 D’aci d’allà, octubre de 1926, Vol. 16, Núm. 106, p. 710 161 FONTCUBERTA, J. “Fotografia catalana 1900-1940: el camí vers la modernitat”. A: NARANJO [et. al.]: op. cit., 2000, p. 79.

50

pigmentari que patenta el 1929. Tal i com s’especifica al Registre de la propietat

industrial, el fotògraf crea “un procedimiento para preparar las fotografías de

suerte que sean visibles tanto en la luz como en la absoluta oscuridad”162. Es

tracta de la incorporació de productes fosforescents a la cara o al dors de la

fotografia per tal d’aconseguir que sigui visible a la foscor. Específicament, es

tracta d’un procediment que s’aplica un cop finalitzada la fotografia i que es pot

utilitzar de forma parcial o total. També s’indica que per crear un efecte més

sorprenent, es pot donar color a la imatge i després aplicar les sals fosforescents.

D’aquesta manera, el fotògraf culmina el seu interès en els procediments

pigmentaris en la creació del seu propi.

Finalment, després d’analitzar algunes de les activitats que Rafel Areñas

Tona realitza al llarg dels anys vint, es pot concloure que, si bé es trobava en una

situació econòmica poc favorable, el seu èxit com fotògraf d’art i retratista es va

mantenir, unint-se, a més, a una nova experiència com galerista, fet que va

aconseguir mantenir el seu nivell de popularitat. Tot i així, a mida que ens

acostem als anys trenta les notícies relatives al fotògraf decauen, i cada cop és

més difícil trobar obra seva publicada. En conseqüència, s’inicia el declivi de la

seva carrera professional.

1930-1938 El declivi

En aquest últim punt del treball s’analitzarà el final de la carrera fotogràfica de

Rafel Areñas fins la seva mort el 1938. Tal i com expressa en les seves memòries,

a final de 1929, juntament amb un dels creditors que l’havia ajudat amb el

projecte de les galeries van decidir crear una Societat Anònima: “intentant

transformar els crèdits en accions i de trobar nou capital de moment per a sortir

dels compromisos urgents”163. En conseqüència, tal i com es pot comprovar al

registre mercantil, el 31 de desembre de 1929 es dóna de baixa l’empresa que

Rafel Areñas tenia,164 per tal de constituir una S.A: Galeries Areñas S.A, activa a

                                                                                                               162 163 ANC, Op. Cit., Memòries 1930-1931, p.4. 164 ACA, Registre mercantil, Baixes 1929: Rafael Areñas Cortes 670 Fotógrafo. Fecha de presentación: 31 diciembre de 1929. Remisión a intervención: 7 de febrero de 1930. Registro general: 6402 Núm. adición: 40466 Núm. Negdo.: 438.

51

partir del gener de 1930.165 El moment en el que escriu les seves memòries es

situa just en aquest any, en concret un mesos després, quan, sense haver

aconseguit vendre les accions, el fotògraf convoca una reunió on explica la

rendibilitat econòmica del negoci, tant de la fotografia com de la sala

d’exposicions i la venda d’antiguitats: “convensut de que no vareig equivocarme,

creient en que els meus projectes constitueixen un negoci luratiu, reuneixo

aquesta junta per exposar de nou la meva visió de negoci apoiat en el balans

d’aquest mig any”.166 No coneixem si la venda d’accions va tenir èxit, tanmateix,

el següent mes de desembre les Galeries Areñas S.A es van donar de baixa al

registre mercantil.167

Rafel Areñas escrivint les seves memòries, ANC, Fons Areñas (pare i fill), c.1930.

A partir de l’any 1931 resulta difícil assegurar com continua la trajectòria

professional de Rafel Areñas. Si analitzem el registre mercantil d’aquell any

podem observar que Rafel Areñas es trasllada a l’Avinguda Pi i Margall número

                                                                                                               165ACA, Registre mercantil, Altes 1930: Galerías Areñas S.A Cortes 670 Fotógrafo Fecha de presentación: 3 de enero. Remisión a intervención: 15 de febrero de 1930. Registro general: 438 Núm. adición: 44843 Núm. Negdo.: 32. 166 ANC, Op. Cit., Memòries 1930-1931, p.4. 167 ACA, Registre mercantil, Baixes 1930: Galerias Areñas S.A Cortes 670 Fotógrafo Fecha de presentación: 31 DICIEMBRE 1930. Remisión a intervención: 29 de enero de 1930. Registro general: 7427 Núm. adición: 40514 Núm. Negdo.: 483

52

2,168 emplaçament que, segons el registre, regentarà fins l’abril del 1932.169 Es

tracta d’un establiment en ple cor del Passeig de Gràcia, ja que al llarg de la II

República es va canviar el nom del passeig per Avinguda Pi i Margall, en honor a

la seva figura i al monument que van realitzar a la cruïlla entre l’avinguda

Diagonal i el Passeig. Un anunci del 1931 en el qual Rafel Areñas sol·licita un

aprenent de fotografia per la seva galeria al número 21 del Passeig de Gràcia,170

confirma el trasllat. Si continuem analitzant la premsa de l’època, l’informació

relativa al fotògraf és cada cop més inexistent. Destaca una notícia de final del

1933 en la que Rafel Areñas forma part del comitè organitzador del concurs per

escollir a “Miss modelo 1934”. En aquesta, es confirma un nou emplaçament de

l’estudi fotogràfic, en concret es tracta d’un trasllat dins del mateix Passeig de

Gràcia del número 21 al 67.171 Tanmateix, no disposem de més informació

relativa als locals que permeti una aproximació més fidel a la trajectòria

professional de l’artista.

Per finalitzar, l’última notícia que tenim del fotògraf és la realització d’una

exposició de la seva obra pictòrica, l’any 1935 a les Galeries Laietanes.172 En

concret, tal i com figura a la invitació de l’exposició que actualment es conserva

al MNAC, pels títols de les obres exposades es pot concloure que es tracta de

diferents gèneres pictòrics: bodegons, retrat i paisatge.

En conclusió, al llarg dels anys trenta, les notícies al voltant del fotògraf es

van reduint. La presència de Rafel Areñas Tona en les activitats culturals de

Barcelona va desapareixent fins la Guerra Civil, moment en el que ja no trobem

cap notícia de l’artista a premsa. A causa del context en el que es situa la mort del

fotògraf, 173 que té lloc en plena guerra, no figura a la premsa de l’època, morint

doncs, en l’anonimat.

                                                                                                               168 ACA, Registre mercantil, Altes 1931: Rafael Areñas. Av. Pi i Margall n2 fotógrafo. Fecha de presentación: 30 de abril 1931. Remisión a intervención: 15 de mayo de 1931. Núm. Registro general: 4423. Núm. Adición: 45238. Núm. Negdo.: 263 169 ACA, Registre mercantil, Baixes 1932: Rafael Areñas. Av. Pi i Margall n2 fotógrafo. Fecha de presentación: 32 de marzo de 1932. Remisión a intervención: 18 de abril de 1932. Núm. Registro general: 1768. Núm. Adición: 40427. Núm. Negdo.: 166 170 La Vanguardia, 15 juliol de 1931, p. 25 171 La Vanguardia, 29 de novembre de 1933, p.18. 172 FONTBONA, F. (Dir.). Repertori d’exposicions individuals d’art a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1999, p. 28. 173 AMCB, Índex de defuncions de 1938, Núm. 4503.

53

Conclusió Rafel Areñas Tona va ser un professional de la fotografia que va combinar la

producció comercial amb l’art. Ell tenia un ideal estètic molt clar que, al llarg de

la seva trajectòria professional, va transmetre no només a través de la seva obra

artística, sinó també a través de l’ensenyament. Per aquest artista el coneixement

era l’eina a partir de la qual construir un futur sòlid en l’àmbit de la fotografia.

Començant al gabinet de retrat del seu pare, ja des de la seva naixença el

seu futur estava predestinat per treballar en l’àmbit de la fotografia. Les seves

aspiracions artístiques, reflectides en els seus estudis, van trobar una simbiosi amb

l’herència familiar a través de la fotografia d’art, que va aprendre gràcies al seu

mestre Pau Audouard, qui va ser no només una inspiració a nivell estètic, sinó

que el va influir a tots els nivells, tal i com mostra l’article –homenatge que li va

dedicar.174 A partir d’aquí, desenvolupa una exitosa carrera fotogràfica en la que

l’èxit comercial del negoci s’uneix amb la publicació d’obra a premsa. A mida

que arriba a la seva maduresa professional, les seves idees estètiques s’uneixen

amb les corrents del pictorialisme procedents d’Europa i de Nord-Amèrica,

iniciant així la cristal·lització d’una estètica que mantindrà al llarg de la seva

trajectòria professional. A través de l’aplicació de procediments pigmentaris els

fotògrafs del pictorialisme, com Rafel Areñas, modificaven les seves fotografies

amb una finalitat: reivindicar la fotografia com un l’art. En aquesta mateixa línia,

Rafel Areñas realitzarà tot tipus d’activitats per transmetre aquesta corrent estètica

a través de conferències, articles, publicacions etc. Tota aquesta lluita es situa en

un context socioeconòmic de crisi degut a una massiva proliferació dels estudis

fotogràfics. El fotògraf al llarg de la seva trajectòria utilitzarà l’eina de l’educació

per combatre els problemes ocasionats per aquesta situació, a més de posicionar-

se com una figura afí a les reivindicacions laborals dels assalariats dels estudis. En

aquest context d’èxit cultural i social inicia un projecte, que si bé,

econòmicament pot significar la seva ruïna, culturalment és un èxit. Es tracta de la

unió definitiva entre fotografia i art a través de la connexió directa dels espais

propis de cadascuna de les arts: l’estudi fotogràfic i la galeria d’art. D’aquesta

                                                                                                               174 Pau Audouard i Rafel Areñas, a més, mantenien una estreta relació personal, fet que va portar a Pau Audouard a realitzar les fotografies del seu matrimoni amb Margarita Quintana. ANC, Fons Areñas (Pare i fill).

54

manera arribem al súmmum de la seva carrera artística. Amb l’entrada als anys

trenta la seva preponderància social disminueix. Les seves aparicions a la premsa

són cada cop més escasses i no es coneix amb exactitud l’emplaçament del seu

estudi. Aquesta desaparició s’uneix amb una situació política cada cop més

adversa i més bèl·lica, que finalitza al 1936 amb l’inici de la Guerra Civil. Enmig

de la guerra, al 1938, Rafel Areñas mor, notícia que, amb el context en el que es

situa, no apareix a la premsa. Així doncs el fotògraf troba a la dècada dels anys

trenta l’ocàs del seu èxit.

Tal i com es dedueix de la lectura d’aquest estudi, la figura d’aquest artista

és inabastable en l’extensió requerida, ja que es tracta d’un fotògraf clau del

primer terç del segle XX a Barcelona, en la que seva implicació social el situa al

capdavant de la promoció cultural de la fotografia. En aquest sentit, trobem en

Rafel Areñas l’expressió de totes les vessants de la fotografia d’art a través del

pictorialisme.

55

Bibliografia

ALONSO LAZA, M. La fotografía artística en la prensa ilustrada (España, 1886-

1905). Madrid: UAM Ediciones, 2005. (Tesi doctoral, Facultad de Filosofía y

Letras, Universidad Autónoma de Madrid).

BRU I TURULL, R. Els orígens del Japonisme a Barcelona, Institut d’Estudis Món

Juïc, Barcelona, 2011.

CABAÑAS GUEVARA, L. Cuarenta años de Barcelona 1890-1930. Barcelona:

Memphis, 1944.

CASTELLANOS, P. Diccionario histórico de la fotografía. Madrid: Istmo, 1999.

CATALÀ. PIC, P. “La fotografia a Barcelona. Records des de l’any 1894 gravats en

la memòria d’un petit vallenc que en aquell any vingut a Barcelona per primera

vegada” A: Pere Catal. i Pic. Fotografia i Publicitat. Barcelona: Lunwerg, Fundació

“la Caixa”, 1998.

CENTRE D’ETUDES CATALANES, Photographies catalanes des années trente.

Paris: Departament de cultura de la generalitat, 1982.

Comité de la Catalogne et des Baleares. Catalogue. Exposition Universalle.*Paris*

1889. Barcelona: Imprimerie de Jacques Jesús, 1889.

CORNET MAS, C. Guía de Barcelona. Metódica descripción de la capital del

principado de Catalunya y sus alrededores, unidos a la antigua población por

medio del ensanche, acompañada de un magnífico plano iluminado. Barcelona:

Librería de Eudaldo Puig, 1882.

F. RIUS, Núria, (Bienni 2006 – 2008), Pau Audouard, fotògraf retratista de

Barcelona. De la reputació a l’oblit. (1856-1918) Tutors: M. Teresa Sala i Garcia i

56

Arnauld Pierre. Barcelona i Paris: Universitat de Barcelona, departament d’història

de l’art; Université Sorbonne – Paris IV, École doctorale VI. Tesi per optar al títol

de doctora en història de l’art. Història, teoria i crítica de l’art: art català i

connexions internacionals. Disponible en línia:

http://www.tdx.cat/handle/10803/32063

– “Un caso de estudio para una reflexión metodológica sobre la historia de la

fotografía del siglo XIX en España: Pau Audouard, fotógrafo retratista de

Barcelona”. A: XVII Congreso Nacional de Historia del Arte: Arte y Memoria.

Barcelona: Universitat de Barcelona/CEHA, 2008 (en premsa).

–“Fotògrafs barcelonins a les Exposicions Universals de París i a la Société

Française de Photographie, 1859-1889”. A: XI Congrés d’Història de la Ciutat: La

Ciutat en xarxa. Barcelona: Arxiu Històric de Barcelona, 2009.

–Pau Audouard, fotografia en temps de modernisme. Barcelona: Memoria Artium,

2013.

FONTANELLA, L. La historia de la fotografía en España desde sus orígenes hasta

1900. Madrid: El Viso, 1981.

FONTBONA, F. (Dir.). Repertori d’exposicions individuals d’art a Catalunya.

Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1999.

–. Repertori de catàlegs d’exposicions col·lectives d’art a Catalunya. Barcelona:

Institut d’Estudis Catalans, 2002.

FONTCUBERTA, J. Historias de la fotografía española. Escritos 1977-2004.

Barcelona: Gustavo Gili, 2008.

57

Galeria de retrats de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Barcelona: Generalitat de

Catalunya, 2000. (Catàleg de l’exposició a l’Arxiu Nacional de Catalunya del 6

d’abril al 30 de maig de 2000).

GARCÍA FELGUERA, M. S. “Anaïs Tiffon, Antonio Fernández y la compañía

fotogràfica Napoleón.”. A: Locus Amoenus. Departament d’Història de l’Art de la

Universitat Autònoma de Barcelona. Núm. 8, 2005-2006.

– “Los estudios de fotografía en la Barcelona de fin de siglo: Audouard y

Napoleón.” A: X Congrés d’Història de Barcelona – Dilemes de la fi de segle,

1874-1901. [en línia]. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut

de Cultura, Ajuntament de Barcelona. A:

<www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/10congres/garciatext.p

df>.

– “Postales y teatro: Miquel Figuerola Aldroféu, Fialdro” Revista Cartòfila, núm.

30, desembre del 2009.

–; F. RIUS, N. “Posa’t tranquil i fes-te retratar: la fotografia entre diversió i

obligació” dins SALA Tresa M, Pensar i interpretar l’oci: passatemps, i

entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900, Universitat de

Barcelona: Barcelona, pp. 179-201

–“Els Napoleon”. A: Els Napoleon. Un estudi fotogràfic. Barcelona: Ajuntament

de Barcelona, 2011.

GIRIBET, B. Barcelona 1900-1917: Els reportatges d’Adolf Mas. Barcelona: Viena

edicions, 2014.

GONZÁLEZ CRISTÓBAL, M.; RUIZ G.MEZ, L. La fotografía en las colecciones

reales. Madrid/Barcelona: Patrimonio Nacional/Fundació “la Caixa”, 1999.

(Catàleg de l’exposició al Palacio Real de Madrid del maig al juny de 1999).

58

INSENSER, E. La fotografía en España en el período de entreguerras 1914-1939.

Girona: Ajuntament de Girona, 2000.

J.A.S., M. Ll. El Consultor. Nueva Guía de Barcelona. Apéndice para 1859 y 1860.

Barcelona: Imprenta de la Publicidad, 1859.

LABICHE, E. i E. MARTIN, El viatge del senyor Pons. Barcelona: Impremta

Salvador Segui Bonavia, 1908.

LEÓN, L.-R. Guia consultiva ó Indicador General de Todos los contribuyentes de

Barcelona. Barcelona, Imp. catalana de Obradors y Sulé, 1872.

–Guía consultativa o indicador general de Barcelona, Barcelona, 1875.

LÓPEZ MONDEJAR, P. Historia de la fotografía en España. Barcelona-Madrid:

Lunwerg, 2003 (1999).

MARCO, R. “Els retratistes del segle XIX a Barcelona. Noves dades per a la

història de la fotografia”. A: VÉLEZ (Coord.) Retrat del passat. La col·lecció de

fotografies del Museu Frederic Marés. Barcelona: Museu Frederic Marés, 2003.

(Catàleg de l’exposició al Museu Frederic Marés del 27 de març de 2003 al 29 de

febrer de 2004).

MARÍN, M. I. Cercle artístic de Barcelona 1881-2006. Primera aproximació a 125

anys d’història. Barcelona: Reial Cercle Artístic, 2006.

NARANJO, J, La fotografia a España al segle XIX. Barcelona: Fundació “la Caixa”,

2003. (Catàleg de l’exposició al Caixaforum de Barcelona de l’abril al juliol i al

Museo Municipal de Málaga del juliol al setembre de 2003)

59

–;[et al.] Introducció a la història de la fotografia a Catalunya. Barcelona:

Lunwerg, 2000. (Catàleg de l’exposició al Museu Nacional d’Art de Catalunya del

maig al juny de 2000).

RÀFOLS, J. F. Diccionario biográfico de artistas de Catalunya. Barcelona: Milà,

1951.

ROBERTS, P. Alfred Stieglitz. Camera Work. Alemanya: Tashen, 1997.

RODRIGUEZ, Mº J i J.R SANCHIS. Directorio de fotógrafos en España (1851-

1936). Vol I. Valencia: Archivo General y Fotográfico de la Diputación de

Valencia, 2013.

SÁNCHEZ VIGIL, J.M. (Dir.). La fotografía en España, de los orígenes al siglo XXI.

Madrid: Espasa Calpe, 2001.

SOUGEZ, M. L.; PÉREZ GALLARDO, H. Diccionario de historia de la fotografía.

Madrid: Cátedra, 2003.

– (Coord.). Historia general de la Fotografía. Madrid: Cátedra, 2007.

TORRELLA, R. El registre fotogràfic de Montjuïc, 1915-1923. La metamorfosi

d’una muntanya. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona/Institut de

Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, 2008.

ZELICH, C. [et al.]. La fotografia pictorialista a Espanya. 1900-1936. Barcelona:

Fundació “la Caixa”, 1999. (Catàleg de l’exposició al Centre Cultural de la

Fundació “la Caixa” i a la Sala Girona de la Fundació “la Caixa” del mar. al maig

i del juny al juliol de 1999).

VVAA; Praha, Paris, Barcelona: modernidad fotogràfica de 1918 a 1948.

Barcelona: MNAC, 2010.

60

Annex

Arbre genealògic

61

Locals regentats per la família Areñas

ANY Pla de Palau nº2

Pla de Palau nº6

C/ Hospital

27-29

C/ Diputació

nº251

C/ Corts 670

Pss. de Gracia Av. Pi i Margall

1856-1866

Ignasi Marriezcu

rena

1863-1866

Juan Rovira

Cia Ramon

Roig

1866 Margarita Miret

Margarita Miret

1867 Margarita Miret

Margarita Miret

1868 Margarita Miret

Rafael Areñas

Querubín Areñas175

1869 Margarita Miret

Rafael Areñas

Querubín Areñas

1870176

Margarita Miret

Rafael Areñas

Querubín Areñas

1871 Margarita Miret

Rafael Areñas

Querubín Areñas

1872 Margarita Miret

D.N. Castells (Sucesor

de Areñas)

Rafael Areñas Miret

1873 Margarita Miret

D.N. Castells

Rafael Areñas Miret

1874 Margarita Miret

D.N. Castells

Rafael Areñas Miret

1875 Margarita Miret

D.N. Castells

Rafael Areñas Miret

1876 Margarita D.N. Rafael

                                                                                                               175 Abans de l’obertura del seu primer estudi individual al C/ Hospital, Rafael Areñas Tona compartia l’establiment amb el seu germà Querubin ,també fotògraf. Aquesta associació responia amb els noms de: “Fotografía del Puerto”, “Fotografía del Universo” i “Hermanos Areñas”. 176 Durant l’any 1870 té lloc l’associació fotogràfica de Rafael Areñas i Joan Ventura Bardella al Carrer Llibertat número 6 sota la denominació de “Ventura i Areñas”.

62

Miret Castells Areñas Miret

1877 Margarita Miret

D.N. Castells

Rafael Areñas Miret

1878 Margarita Miret

D.N. Castells

Rafael Areñas Miret

1879 Margarita Miret

D.N. Castells

Rafael Areñas Miret

1880 Margarita Miret

D.N. Castells

Rafael Areñas Miret

1881 Margarita Miret

José Areñas177

Rafael Areñas Miret

1882 Margarita Miret

Rafael Areñas Miret

1883 Margarita Miret

Rafael Areñas Miret

1884 Margarita Miret

Rafael Areñas Miret

1885 Margarita Miret

Rafael Areñas Miret

1886 Margarita Miret

Rafael Areñas Miret

1887 Margarita Miret

Rafael Areñas Miret

1888 Rafael Areñas Miret

1889 Rafael Areñas Miret

1890 Rafael Areñas Miret

1891 Vídua De Rafael

Areñas.178

                                                                                                               177 No es coneix la relació entre José Areñas i la família Areñas. La informació que es disposa d’aquest fotògraf és que era d’origen francès i que a l’edat dels 40 anys aproximadament, 1888, arriba a Barcelona. 178 El 1891 mor Rafael Areñas Miret. AMCB, Defuncions 1891, Registre Número 1223. Maria Tona, la seva esposa, es fa càrrec del local fotogràfic. Tanmateix aquest resta a nom del seu fill Rafael Areñas Tona.

63

Rafael Areñas Tona.

1892 Rafael Areñas Tona

1893 Rafael Areñas Tona

1894 Rafael Areñas Tona

1895 Rafael Areñas Tona

1896 Rafael Areñas Tona

1897 Rafael Areñas Tona

1898 Rafael Areñas Tona

1899 Rafael Areñas Tona

1900 Rafael Areñas Tona

1901 Rafael Areñas Tona

1902 Rafael Areñas Tona

1903 Rafael Areñas Tona

1904 Rafael Areñas Tona

1905 Rafael Areñas Tona

1906 Rafael Areñas Tona

1907 Rafael Areñas Tona

1908 Rafael Areñas Tona

64

1909 Rafael Areñas Tona

1910 Rafael Areñas Tona

1911 Maria Tona

Rafael Areñas Tona

1912 Maria Tona

Rafael Areñas Tona

1913 Maria Tona

Rafael Areñas Tona

1914 Maria Tona

Rafael Areñas Tona

1915 Maria Tona

Rafael Areñas Tona

1916 Maria Tona

Rafael Areñas Tona

1917 Maria Tona

Rafael Areñas Tona

1918 Maria Tona

Rafael Areñas Tona

1919 Maria Tona

Rafael Areñas Tona

1920 Maria Tona

Rafael Areñas Tona

1921 Maria Tona

Rafael Areñas Tona

1922 Maria Tona

Rafael Areñas Tona

1923 Eduardo Vial179

Rafael Areñas Tona

1924 Rafael Areñas

                                                                                                               179 Eduardo Vial apareix per primer cop com a propietari del local fotogràfic del c/ Hospital nº27-29 a les matricules industrials de Barcelona de l’any 1924. Tanmateix l’any 1919, segons un anunci del Boletín del Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos, hi ha constància de que ja es venia aquest estudi. Tot i que formalment l’estudi consta a nom d’Eduardo Vial l’any 1923, l’any 1922 ja publica un anunci a la Vanguardia, anomenant-se “Sucesor de Areñas” i estipulant que el seu estudi es troba al C/Hospital. La Vanguardia, 2 de juliol de 1922, p.10.

65

Tona

1925 Rafael Areñas Tona

1926 Rafael Areñas Tona

1927 Rafael Areñas Tona

1928 Rafael Areñas Tona

1929 Rafael Areñas Tona

1930 Galeries Areñas S.A180

1931 Rafel Areñas Tona

(Passeig de Gracia nº21)

/ (Av Pi Margall nº2)

181 1932 ---

1933 Rafel Areñas Tona

(Passeig de Gracia nº

67)182 1934 ---

1935 ---

                                                                                                               180 Rafael Areñas es dóna de baixa al desembre de 1929 del seu local de l’Avinguda de les corts nº670 per establir-hi una Societat Anònima anomenada: Galeria Areñas S.A. D’aquesta es donarà de baixa al desembre del mateix any. 181 Si es consulten les matrícules industrials de Barcelona, Rafael Areñas apareix com a propietari d’un estudi a l’Avinguda Pi i Margall número 2, local del qual es dóna de baixa al desembre d’aquest mateix any. Aquest trasllat es confirma amb un anunci en el que es sol·licita un ajudant al seu nou estudi de Passeig de Gràcia al número 21. La Vanguardia, 15 de juliol de 1931, p.2. 182 L’any 1933 el Comité de les Belles Arts de “International Cub” anuncia a La Vanguardia les bases per poder participar al concurs per escollir a “Miss Modelo, 1934”. Per tal de participar les models han d’enviar un retrat de cos sencer al secretari del comitè, Rafel Areñas. A partir de les dades que ens proporciona l’anunci coneixem el nou emplaçament de l’estudi del fotògraf: Passeig de Gracia número 67. La Vanguardia, 29 de novembre de 1933, p.18. S’ha de puntualitzar que aquest emplaçament no té constància a les matrícules industrials.

66

Exposicions a la Galeria Areñas183

Alegre Turat, Gerard. Del 12 al 26 de març de 1927.

Areñas, Rafel. Del 15 de febrer al 10 de marc de 1924.

Barnadas, Carme. Del 31 de desembre de 1927 al 13 de gener de 1928.

Bergnes Soler, Guillem.

Del 14 al 31 de maig de 1925.

De 21 de desembre de 1928 al 10 de gener de 1929.

Cabanyes Marques, Alexandre de. Del 17 al 31 de març de 1928.

Carbonell Carbonell, Artur. Del 29 de novembre al 13 de desembre de 1930.

Cid, Assumpció. Del 20 de desembre del 1926 al 07 de gener de 1927.

Claret Vallès, Joaquim.

Del 02 al 16 de novembre de 1926.

Del 17 de febrer al 02 de març de 1928.

Espina Capó, Joan.

Del 15 al 30 de novembre de 1925.

Del 16 al 31 de gener de 1929.

Fargnoli Janetta, Adolfo. Del 03 al 19 de març de 1928.

Farré Paris, Antoni.

Del 18 de març al 01 d’abril de 1926.

Del 14 al 27 d’abril de 1928.

Ferrer Turull, Ricard. Del 14 al 30 d’abril de 1923.

Fuster Fuster, Mariano. Del 20 d’octubre al 05 de novembre del 1928.

Galwey García, Enric.

Del 13 al 15 de febrer de 1925.

Del 01 al 15 de febrer de 1926.

Del 04 al 18 de febrer de 1927.

Del 28 de gener al 10 de febrer del 1928.

Guerrero Guimó, Fernando. Del 17 al 31 de maig de 1930.

Labarta Plana, Francesc.

                                                                                                               183 Basat en el llibre de FONTBONA, F. (Dir.). Repertori d’exposicions individuals d’art a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1999.

67

Del 02 al 25 de gener de 1924.

Del 03 al 17 de març de 1926.

Mallol Casanovas, Ignasi. Del 12 al 25 de maig de 1926.

Martí Garcés de Marcilla, Josep de.

Del 01 al 15 de desembre de 1924.

Del 01 al 15 de desembre de 1925.

Martrus Riera, Jaume. Del 15 al 28 de febrer de 1930.

Meifren Roig, Eliseu.

Del 03 al 17 de gener de 1927.

Del 12 al 25 de novembre de 1927.

Desembre de 1928.

Mercadé, Lluis. Del 03 al 16 de març de 1928.

Mercadé Queralt, Jaume. Del 22 de març al 05 d’abril de 1927.

Mesquida Munar, Guillem. Del 17 al 19 de desembre de 1927.

Moi de Calvet, Carlos de. Del 16 al 27 de gener de 1928.

Muntadas de Caparà, Maria. Del 29 de desembre de 1928 a l’11 de gener de

1929.

Oliveras Guard, Àngel.

Del 01 al 15 d’abril de 1924.

Del 02 al 16 d’abril de 1925.

Del 14 al 30 d’abril de 1926.

De 18 de gener al 03 de febrer de 1927.

Pahissa Laporta, Jaume. Del 28 d’abril a l’11 de maig de 1928.

Palau Oller, Josep.

Del 07 al 21 de març de 1927.

Del 09 al 30 de març de 1929.

Pascual Rodés, Iu.

Del 16 de febrer al 02 de març de 1926.

Del 19 de febrer al 05 de març de 1927.

Pigem Ras, Manel.

Del 17 d’abril al 02 de maig de 1925.

Del 16 de desembre 01 de gener de 1926.

68

Pomés Soler, Fèlix de.

De l’01 a l’11 de maig de 1926.

Del 20 al 30 d’octubre del 1926.

Pruna Ocerans, Pere. Del 29 de març a l’11 d’abril de 1930.

Puig Perucho, Bonaventura.

Del 18 de març a l’01 d’abril de 1924.

Del 17 de febrer al 02 de març de 1928.

Raurich Petre, Nicolau. Del 21 de desembre de 1922 al 6 de gener de 1923.

Sala, Marc-Aureli. Del 25 de novembre al 15 de desembre de 1923.

Santa, Gisel de. Del 07 al 22 de novembre de 1929.

Segrelles Albert, Josep.

Del 17 de febrer al 02 de març de 1927.

Del 17 de febrer al 02 de març de 1928.

Soldevila Valls, Miquel. Del 14 al 28 de maig de 1928.

Terruella Matilla, Joaquim.

Del 16 al 30 de gener de 1924.

Del 02 al 15 de gener de 1926.

Vayreda Casabò, Francesc. Del 23 d’abril al 08 de maig de 1927.

Vera Sales, Enric. Del 14 al 29 de maig del 1927.

69

Catàleg d’obra

Rafel Areñas, Retrat d’Ignasi Iglesias, ANC, Fons Areñas (pare i fill) c.1912

Rafel Areñas, Retrat d’Àngel Guimerà, ANC, Fons Areñas (pare i fill) c.1915

70

Rafel Areñas, Retrat de Santiago Russiñol, ANC, Fons Areñas (pare i fill), c.1920

Rafel Areñas, Retrat de Prudenci Bertrana, ANC, Fons Areñas (pare i fill), 1924

71

Rafel Areñas, Estudi, Lux. Revista Mensual de Arte Fotográfico, setembre-

desembre de 1920

Rafel Areñas, Cap d’Estudi, Curs de fotografia, 1921, CADCI

72

Rafel Areñas, Acadèmia, Curs de fotografia, 1921, CADCI

73

Rafel Areñas, Eh, que sóc eixerit!, D’aci d’allà, Octubre de 1922

Rafel Areñas, Poncelles, Feminal, 29 de desembre de 1912