Embed Size (px)
Citation preview
Ramon MarsinyachTestimoni de la Batalla de l’Ebre
LA FULIOLAi BOLDÚDESEMBRE 2005
NÚMERO 101PREU: 3 E
LA FULIOLAi BOLDÚDESEMBRE 2005
NÚMERO 101PREU: 3 E
PORTADA
- Ramon Marsinyach, testimoni dela Batalla de l’Ebre
pàg. 1
EDITORIAL
- Memòriapàg. 3
TRIBUNA
- En canviar de seglepàg. 4 a 6
LA FULLA PELS NENS
- Entrevista a Joanne Taylor
- 4000 anys de iogurtpàg. 7 a 8
ACTUALITAT
- Relleu a la parròquia de la Fuliolapàg. 9
PÀGINA DE L'ATENEU
- Exposició de l’escola d’abans- Cultura a la fresca
- Diada de l’Onze de Setembre- Visita als espais de la Batalla
de l’Ebre- Notícies des de l’Ateneu
pàg. 10 a 11
ENTREVISTA
- Ramon Marsinyach, testimoni dela Batalla de l’Ebre
pàg. 12 a 15
CULTURA
- Què és internet?pàg. 16 a 18
DOSSIER
- Alcohol- Marihuana
pàg. 19 a 20
BIOGRAFIES VISCUDES
- Juli Vernepàg. 21 a 22
CONSUM RESPONSALE
- Comprarpàg. 23
ELS CONTES DE L'ESPARVER
- Ruta ornitològicapàg. 24 a 25
LA LLUFA
- Com fer una festa major clàssica,tirant a resultona i sense malsde cap
- Leonorpàg. 26
RACÓ DE POESIA
- Cançó de fer camí
sumari 28 pàgines
Pàgina 2
( )ACPCMembre de l'Associació Catalana
de la Premsa Comarcal
INSTITUTD'ESTUDISILERDENCS
Fundació Pública de la Diputació de Lleida
Amb la col·laboració de:
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
Junta de GovernPresidenta: Anna M. Ardévol RibóSecretaria: Avelina Farré SalvadóVocals:
Xavier Sebé Bros - Maribel Trilla TarruellaEva Pané Vidal - Francesc Ricart MercèLluïsa Solsona Paüls - Carme Piera IsenRamon Utgés Vila
Premi Humbert Torres 1990
Redacció i Administració:Av. de Catalunya 4525332 LA FULIOLA (Urgell)http://usuarios.maptel.es/logallinera/e: [email protected]
la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.
Número 101Desembre 2005
Època segona - Any XXI Edita:
Coordinador: Eva Pané VidalImpressió: Impre ArtDipòsit Legal: L-524-1982Tiratge: 400 exemplars
Pàgina 2
Ramon MarsinyachTestimoni de la Batalla de l’Ebre
En el present número us presentem el testimoni del RamonMarsinyach Badia, que la l’estiu de 1938 amb només 17anys va estar present en una de les batalles més crues queva tenir lloc durant la Guerra Civil, es tracta de la Batallade l’Ebre.
L’objectiu d’aquest testimoni és que les generacions mésjoves comeguem de primera mà què és el que va ocòrrer,en aquest cas a peu de la trinxera; doncs han passat gairebéseixanta anys i l’esment d’aquestos succesos no han tingutfins ara massa ressò, almenys de forma oficial. No és finsfa ben pocs anys que les administracions es comencen amobilitzar en homenatges a tots aquells que hi van participar,alguns de forma voluntària però d’altres de forma forçosa,
independenment del bàndol del qual formessin part; però especialment sentits són els homenatges als superviventsque queden del bàndol Republicà, ja que degut a la seva condició de perdedors, a quaranta anys de règim totalitari ia una transició i periode democràtic que se’n va mantenir al marge per tal de no reobrir ferides en una guerra quefou fraticida, no és recentment (i encara a disgust d’alguns) que se’n dóna el reconeixement que es mereixen.
Malgrat això, els reconeixements arriben tard. Els que avui encara queden vius són els més joves, els que van pertànyeral que es s’ha anomenat Lleva del Biberó, que ja tenen tots de vuitanta-cins anys en amunt.
Hi han moments en el relat del Ramon de descripció d’autèntica barbarie i bogeria, que potser podriam posar-nos adiscutir si és convenient posar-los o no, però si volem ser fidels a la realitat i la veritat les imatges crues no ens hauriende fer tirar-nos enrere.
Des de La Fulla ens agradaria que aquest testimoni servís per a no oblidar, ja que d’una banda ens portarà a ser capaçosde reconèixer el sacrifici que van fer de les seves vides i per altra banda a evitar que torni a passar.
Per últim, voldríam convidar a tots aquells que també van participar a la guerra, que també ens donin el seu testimoniper tal de publicar-lo.
Ja sabeu que podeu comentar-nos aquesta editorial a [email protected]
editorial
Núm. 101 Pàgina 3
MEMÒRIA
PRÒLEG per Mila
Das glück ist nicht immer lustig (La felicitat no sempre és divertida)
Rainer Werner Fassbinder (Todos nos llamamos Alí - 1973)
L’home, un fornit empresari, torna a casa. No pas comcada capvespre, no pas com en acabar un dels seus moltsviatges... Finalment, la persona eficient, que al llarg delsanys ha consolidat una bona xifra de negoci i relacionspersonals, decideix retrobar, la seva llar i les seves arrels.Desitja, en demesia recuperar els seus orígens, desprésde tants anys de servei a l’empresa i a la societat. Hadecidit, que el seu ritme de vida, be es mereix un canvi,noves oportunitats...
Perquè no f icar-s’hi aquests dies de Nadal?Desmesuradament s’esmerça en trobar sentit a tot plegati donar un tomb a la seva vida.
Alguns dels seus pocs amics i més d’un dels seuscompanys de feina, el tempten amb l’etern engany queaquesta proposta es fruit d’una anàlisis plena demalenconia del que ha anat fent al llarg de la seva activitatempresarial, on ja res és com era. Ho matisen, això si,amb una indefinida reflexió i un més que lloable propòsitd’esmena, ... amb una llista sense fi de fites no assolidesamb les que tota persona es sol reptar a si mateixaaprofitant el canvi d’any, per tal d’afrontar en condicionsun futur a curt termini, i a la vegada donar-se a si mateix,força ànims.
Assegut a l’estampat balanci, unipersonal i predilecteespai d’oci i descans, l’home davant la presència i aromade les seves innates inquíetuts literàries, lletraferit onn’hi hagi... va fent repàs de la seva vida. Ara llegeixescrits...cerca fotografies...madura les seves impressionsde fa tants o tants pocs anys enrera, ara s’atura en lesinnombrables vegades on deia el que deia i pensava elque pensava. Amb certa desmesura posa al dia tot elcorreu penjat de la seva existència, com si tornes d’unviatge molt llarg i hagués estat molt temps fora..., i ara,
després de tant llarga absència, es quan tot es troba tottant llunyà, tant dispers, tan ple d’enyorança.
Ve a compte aclarir la formació d’autodidacta, la sevafreda i calculada manera d’afrontar les situacions, unamena de solitària actitud de sobreviure carregada desensibilitat i fermes conviccions en la persona. A la sevavida íntima manté una relació de força estabilitat des defa anys, i que ara mateix tampoc passa per gaires bonsmoments. Té i practica molta vida social i pública, malgratque darrerament ho porta molt malament amb si mateix.Es diu sovint que cal saber estar, tot i que prefeririasenzillament no estar present.
Un dels primers records és per la seva iniciació en l’amor,quan ell mateix ho començava a descobrir gairebé tot,també els estreps irrefrenables de l’amor. Allò que nofou possible i que tant de temps després s’ha creuat enel seu camí... una dona que troba un home en un hotel,en un dinar on cap dels dos sabia que hi faria cap l’altre,distesa conversa de fills i passat. Gairebé ni la vareconèixer ni en el record de tants anys enrera ni en elseu adoctrinament actual, es va limitar a escoltar, i ambles setmanes...la reverberació d’aquest encontre li feupensar en la plena maduresa exhibida, si és que vol fercas de les fermes conviccions de la que en aquell tempsfou la seva estimada... de la família.... els fills i el perquèd’aquesta vida i el món que vivim.
Va aprofundir en la pròpia experiència i furgant aconsciència en aquell precís instant on va haver de triarentre ella i la feina. Va pensar que si tal vegada la sevadecisió comportava un cert enamorament platònic peruna altra persona, que mai havia volgut reconèixer abansd’ara, i es va sorprendre a si mateix, que aquell, el seuprimer amor tingués tanta claredat d’idees en aquest
Pàgina 4
tribuna
EN CANVIAR DE SEGLE
Opina, suggereix, queixa’t, explica, proposa, expressa’t!
Sàpigues que ara ho tens més fàcil, La Fulla té un nou mail
on podràs fer-nos arribar les teves opinions per a que les
publiquem. Apunta-te’l:
Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA
Expenedoria núm. 1
M. Carmen Alarcon Alarcon
Estanc · TabacsObjectes de regals
Julita
Flors
Art F loral
Bodes - Corones
Plantes - Ceràmica
Objectes de Regal
C/ Dr. Rius i Tarroja, 325332 La FuliolaTel. 973 57 00 75Mòbil 659 11 74 02
Núm. 101 Pàgina 5
tribuna
precís moment de la vida... contraposant-ho amb la negrafoscor de llavors, quan ell mateix estava ficat en un llargtúnel...
L’endemà, després d’un somni endolcidor de records ivivències, va revisar el correu, amb força cartes de mésper allò de les nadales de tota mena, tant de tipus personalcom publ ic i tar i , a lgunad’amistats mes properes, on icom cada any no li mancaven niles mes convencionals ni la delseu estimat amic del serveimilitar amb el que gairebéportaven trenta cinc anys derelació epistolar, després del’obligada convivència de dotzemesos. S’havien retrobatdiferents vegades, ja llunyanesen els anys i ara es dedicava arecopilar els seus comunicats inadales i l’imaginava carregat,com sempre , de novesp e r c e p c i o n s , d e p o e t ad’interiors, un vividor de la nit,sensible com una papallona, feliçde seguir a la vida, amb els seus,els seus somnis per conquerir.
Va dedicar poc temps a pensaren la feina. De fet, havia viscutd’il·lusions durant trenta anys, ple de ganes i d’idees,amb tot el que això comporta, de principi a fi. Va recordarla frase de Groucho: es sorprenent que partint de lapobresa, haguem aconseguit fer el cim de la misèria...,i va amortir l’impacte de la frase tot intentant pensar enque, a lo millor, lo mes desconegut i difícil encara estavaper venir.
Per altre costat estava la seva relació de tants anys, sotmesa
en una captivitat afectiva, un amor per sempre mes peròsense ser operatiu en el dia a dia, sense possibilitats desolució, doncs la quimera d’una fugida cap endavant solsexistia al seu pensament...be sabia que l’altra part maiacceptaria el repte, tot i que era prou conscient que estrobaven en la única via possible, donades lescircumstancies familiars i laborals. De fet la convivència
sempre es fruit d’un cúmul decircumstancies i situacions méso menys encadenades que costamolt deslligar-se’n i sempreobliguen a més. Portava tres anysmadurant la seva incapacitat perseguir endavant i el més fàcilpotser seria abandonar, tot i quelo difícil fora tal vegada el quela seva marxa signif icaria.Assumia el repte i...va pensarque pitjor, impossible. Seny non’hi mancava i en això esrefiava.
De la seva insostenible vidapública, de manera fugaç varepassar la seva participacióactiva en la posta en practica deles seves conviccions. Va pensaren tots aquells que l’havienacompanyat en la difícil tascai es va voler donar per satisfet.
Seguia en la lluita, tot i que des d’una posició on la sevaexperiència era tinguda en compte. Va creure fermamenten que va ajudar a canviar situacions i punts de vista,fins aconseguir transformar d’alguna manera la societaten la que habitava. També va incidir en la seva particularllista de detractors i contraris que solia tenir davant elsseus actes i actituds publiques. Tot i que li provocavadisgust, ho acceptava com un mal menor perquè les cosesmai es fan sense opositors ni contratemps. Estava prou
Daumier, Honore; “A man reading in the garden”, 1866.
Pàgina 6
• Ara oferim venda de PA i gran assortiten BOLLERIA ARTESANAL.
• Es fan encàrrecs de tot tipus.
• Obert tots els dies inclòs diumenges.Plaça de l'Ajuntament, 1La Fuliola - Tel. 973 57 05 99
tribuna
segur de si mateix, plenament convençut amb les sevesidees i com tota persona havia evolucionat ambl’aprenentatge que donen els anys.
Va pensar en el present i es va dir que en començar elnou segle, al qual arribava amb les alforges carregadesen excés, sense voler desfer-se de res, tampoc podiaemmagatzemar en demesia davant el futur que guaitavaa la cantonada.
I com que a més el Nadal se li tirava damunt, l’home esva preguntar sobre quin regal volia aquell fi d’any, i quemai no li faria ningú...com mai en tants anys no li havienfet arribar... que seria el que li fes veure els estels!
Es va dir que enguany, se’l faria ell mateix i d’una vegadaper totes... Per això després d’hores de llegir, reflexionari amb tot un mostrari de paperassa, llibres i fotografiesdominant l’escenari, va tenir encara un cert record, unesentranyables espurnes de vivència, pels que havien caigutal llarg del camí. Amigues i amics desapareguts, que lavida li havia permès de conèixer i gaudir. De sobte, esfita de reüll a si mateix, com cercant on es trobava laseva ombra, i es va dir que encara estava allí... ben viu...i que desitjava rellegir d’una vegada per totes “La Historiade Sant Michele”, el llibre en el que es va iniciar en lalectura.
Ves quin regal ? Va rebuscar als diferents espais de lapetita biblioteca del mon, com ell l’anomenava, amunti avall, i amb un cert marge de pols i color sèpia va trobar,a la fi, el facsímil dels seus anys de l’institut en que vadescobrir l’Axel Munthe, aquell metge suec que per allàels anys vint del segle que se’n anava, va escriure elllibre. Es va dir que la Nit de Nadal, després d’un soparfrugal, la seva lectura seria fins i tot un reconfortant.
Arribat el dia, a més d’algunes compres tanimprescindibles con innecessàries per a ell, i algun que
altre obsequi per la família, es va posar mans a la feinad’adornar i ficar llum al cedre del jardí, una costum queentenia havia de fer-se la vesprada de la Nit de Nadal, ino com la resta dels mortals que en arribar Nadal ja feiamés d’un mes que lluïen els seus arbres als balcons ojardins. Sobre les deu del vespre va obrir el llibre, la sevadona i sa mare es preparaven per anar Missa del Gall...Va ficar una música de fons, la veu trencada de la ChavelaVargas, desbrossant a crits velles cançons d’amor plenesde vida i alegria...alhora que ell es submergia en la lectura.
No va tardar en adormir-se amb el llibre obert: va veuredesfilar davant els seus ulls a moltes de les personesrecordades en les reflexions de dies enrera, de la sevavida, dels seus somnis... era una mena de representacióque li venia a dir, que tot estava en ordre, que poetes imúsics recitaven i tocaven per ell, que més valia unaonça de pau que una lliura de victòria.
Sobre la mitjanit es va despertar, la llar de foc gairebés’havia apagat i va decidir ficar-hi mes llenya per revifar-lo. De nou la Chavela cantant, havia comprat aquell diael cd per a la seva dona, i a mig sonar “Pienso en ti”,devia sofrir un infart i es morí.
La seva dona el trobà assegut al balanci, amb impàvidarigidesa, però amb el somriure als llavis. Va pensar enuna mort plàcida, com la que tantes vegades es desitja.No havia mort ni amb una brisa tíbia ni amb un celseré...tampoc havia passat fred en aquell precís instant.A ningú li va quedar cap mena de dubte que s’havia morta gust. A la ma esquerra tenia el seu vell exemplar de“La Historia de Sant Michele”, fitant la meitat del capítolsegon, allí on ell va descobrir pel sentit de la vida, enajudar certament a deixar les coses una mica millor delque les havia trobat.
JORDI ESCOLÀ
Núm. 101 Pàgina 7
A S S E S S O R I A
FISCAL • COMPTABLELABORAL • ASSEGURANCES
Av. de Catalunya, 37Tel. 973 570 670Fax 973 570 090
25332 LA FULIOLA (Lleida)
la Fulla pels nens
ENTREVISTA A JOANNE TAYLOR
Una de les novetats més agradablesamb la qual hem encetat aquest curs2005.2006, ha estat l’arribada a lanostra escola de la Joanne, una noiaanglesa que ajuda a la nostrasenyoreta d’anglès a fer les classes.Se’n diu Language Assistant que encatalà seria « l’assistent de llengua ».Segurament esteu ben encuriosits dequi és, com és, sobre la seva família,.... Nosaltres també ho estàvem i elprimer dia se’ns va permetre fer-limoltes preguntes en anglès, és clar,perquè el català i el castellà són bendesconeguts per a ella. Us fem unpetit resum d’aquella primera classe :
1. Com et dius ? Em dic Joanne.2. Quins són els teus cognoms? Els anglesos nomésconservem el cognom del pare, en el meu cas Taylor.
3, Quants anys tens? Tinc 21 anys i els faig al mesd’agost.
4. D’on ets ? Sóc de Liverpool, a prop de Manchester.
5. Per què has vingut aquí a Catalunya? He vingut pera conèixer un entorn nou i per aprendre el català i elcastellà.
6. Enyores la teva família? Sí, molt.
7. Tens germans o germanes? Sí, tinc dues germanesque es diuen Michele i Lucy, l’una més gran que jo il’altra una mica més jove.
8. Enyores a algú més? Sí, al meuxicot. És diu Andy, diminutiud’Andrew.
9. Com vas trobar aquesta feina? Lamateixa Universitat on estudio ensproporciona aquests lloc de LanguageAssistant. Jo vaig triar diferentsComunitats de l’Estat Espanyol peròla primera fou Catalunya.
10. Qui us contracta? Ens contractael mateix Departament d’Educaciói ens assessoren del què hem de fer.
11. I què heu de fer? Hem d’ajudara l’especialista d’idioma del Centreen totes les activitats que siguinconvenients i necessàries per a
vosaltres. Com ja veureu jo seré l’encarregada d’explicar-vos històries, contes, fer-vos preguntes en anglès …Estic al Centre 12 hores a la setmana.
12. Què esperes d’aquest curs a La Fuliola? Espero enprimer lloc, que vosaltres aprengueu molt i molt anglès,que els mestres estiguin ben contents de la meva feinai que jo aconsegueixi les meves metes personals.
Moltes gràcies, Joanne andWelcome to our school!!!!
Raquel, Naima, Judith i Yuma
Pàgina 8
la Fulla pels nens
A qualsevol supermercat trobareu piles i piles deiogurts de tota mena. Trieu el que més us agradi,però fixeu-vos bé en la data de caducitat que portaimpresa a l'envàs. Ara bé, per molt que mireu iremireu l'envàs, el que no hi trobareu és quan ni comes va inventar el iogurt, ara fa uns quatre mil anys!
Què és el iogurt?El iogurt és llet fermentada, la qual varia segons elspaïsos: a Bulgària es fa servir llet de vaca o de cabra; aArmènia, llet de búfal, de vaca i de cabra; a Amèrica,només llet de vaca; a Lapònia, llet de ren i d'euga... Aixòés el que fa que el gust del iogurt variï d'un lloc a l'altre.
D'on ve el iogurt?Qualsevol país dels Balcans o de l'Orient Mitjà estariaorgullós si pogués proclamar-se «pàtria del iogurt». Peròcap d'ells no ho pot fer, perquè aquest aliment fresc,
cremós i nutritiu s'ha utilitzat des de sempre, amb altresnoms, als països àrabs, a l'Àsia Central i a tota la concamediterrània. Tot i així, cal dir que la paraula iogurt ésd'origen turc -els santons hindús en deien «el menjardels déus».
L'energia llegendària del iogurtDiuen que el famós guerrer Gengis Khan, durant lesllargues marxes per les estepes de Mongòlia i de l'imperiPersa, alimentava els seus exèrcits només amb iogurt,i tot i així mai no van perdre ni les forces ni el coratge.
Occident descobreix el iogurtL'any 1919 un barceloní, Isaac Carasso, impressionatper les investigacions del biòleg rus Ilia Metchnikoff(Premi Nobel del 1908), que demostraven que hi haviauna relació entre l'alimentació a base de iogurt i lalongevitat dels pagesos búlgars (que arribaven fàcilmentals cent anys), va obrir la primera fàbrica de iogurtsd'Europa. Aquell nou producte es va dir Danone,diminutiu del seu fill Daniel. I va ser aquest fill qui vaescampar la fabricació del iogurt per Europa i, mésendavant, per tot el món.
Un granissat orientalPer a 6 persones es necessita:
2 iogurts naturals 2 gots de llet
6 glaçons de gel2 plàtans madurs
2 dàtils sense pinyol4 cullerades de mel
1 grapat d'ametlles crues i peladesEs baten amb la batedora elèctrica tots els ingredientsdurant 2 minuts i se serveix en vasos glaçats.
Les postres del CèsarPer a 6 persones es necessita:
2 iogurts naturals2 iogurts de taronja
2 gots de suc de taronja4 cullerades de coco ratllat
4 cullerades de melEs baten tots els ingredients amb la batedora elèctricafins a obtenir una crema, la qual es guarda a la nevera.Aquesta crema, al moment de servir-la, potser s'hauràde remenar una mica.
Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)
MoblesCarullaC
Núm. 101 Pàgina 9
actualitat
Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida)Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: [email protected]
• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA• INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS• PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS• EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS• INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI
Aquest setembre s’ha produïtun canvi a la parròquia deLa Fuliola, l’anterior MossènJoan Antoni Mateu ha estatsubstituït per Josep MariaRicart, fill de Penelles i finsara rector de la Parròquia deLes (Vall d’Aran).
El canvi es va materialitzarel 4 de setembre amb unafesta de comiat en honor delmossèn sortint que agraïa elsserveis prestats a La Fuliolades del setembre de 1998.Mossèn Mateu, doctor enteologia pontifícia per laUniversitat Gregoriana deRoma i membre numerari dela Societat MariològicaEspanyola, s’ha traslladat aTremp, d’on és fill.
RELLEU A LA PARRÒQUIA DE LA FULIOLA
Una imatge de la missa de comiat.
Pàgina 10
pàgina de l'ateneu
DIADA DE L’ONZE DE SETEMBRE
Ja sabeu que la celebració de la Diada Nacional de Catalunya a l’Ateneu és molt variada: pel matí excursió ambbicicleta pels voltants amb esmorzar a la plaça de Vila-sana per a fer cap, cap al migdia, al monument en homenatgea Lluís Companys al Tarrós per tal de fer-li una ofrena floral i una cantada dels segadors. El plat fort ve a continuacióamb la degustació sota l’ombra dels xops de l’Era del Segar i Batre de la fideuada elaborada per l’Àngel Bortoló.
A punt de sortir de Vila-sana.Un moment de l'ofrena al monument de Lluís Companys.
Una imatge de la pel·lícula “En America”.
EXPOSICIÓ DE L’ESCOLA D’ABANS
Durant els dies de la Festa Major de Sant Jaume i Santa Anna vam tenir l’oportunitat de, recordar per part d’alguns,i descobrir per part d’altres, com era l’escola d’abans, majoritàment la derivada del nacional-catolicisme de l’èpocafranquista, totalment en castellà i per classes separades de nens i nenes; però també hi havia presència d’algun llibreen català de l’època de la república amb classes mixtes.
Pupitres, plumilles, pissarres, llibres, quaderns i fotografies repartides per els passadissos de l’escola donaven fe delcontrast entre l’educació d’avui en dia i la que van rebre generacions anteriors.
CULTURA A LA FRESCA
El cinema fou el protagonista durant les tresprimeres sessions al juliol de la Cultura a laFresca d’enguany, amb la projecció de “EnAmérica”, “Big Fish” i “Open Range” a lespiscines municipals.
A l’agost, l’oferta es va diversificar a través del’audició de música clàssica amb el Trio Florestana la Plaça IX Centenari el dia 13 d’agost i l’esportfou el protagonista la nit del 20 d’agost amb lacaminada a la llum de la lluna plena, això sí,amb xocolata desfeta com a recompensa al finaldel camí per l’esforç realitzat.
Núm. 101 Pàgina 11
pàgina de l'ateneu
VISITA ALS ESPAIS DE LA BATALLA DEL’EBRE
El diumenge 16 d’octubre un quants vam estardisposar a recòrrer la comarca de la Ribera d’Ebreper tal de conèixer alguns dels espais on va tenirlloc alguns dels episodis de la Batalla de l’Ebre.Vam recòrrer trinxeres, visitar el que va quedardel poble vell de Corbera d’Ebre, vam pujar finsla cota 705 de la Serra de Pàndols amb la fotode rigor sota el monument en homenatge a laLleva del Biberó i finalment vam fer unrecorregut pel Centre d’Interpretació “115 dies”a Pinell de Brai. La jornada fou intensa, peròvam tornar amb un molts bones sensacionsmalgrat els esdeveniments tràgics que vamrecordar.
U NOTÍCIES DES DE L’ATENEU
-Ja han començat els cursos de ioga i gimnàstica,si en teniu ganes, us hi podeu apuntar; noméscal que ho feu saber a un dels membres de laJunta per saber què cal fer.
-Ja sabeu que teniu a la vostra disposició el serveide comunicació de les activitats de l’Ateneu percorreu electrònic, us recordem el procediment:ens envieu un correu a
[email protected]·licitant el servei i ... ja està! Així de senzill.
A dins de la trinxera.
Instantània al peu del monument a la lleva del biberó.
Vols participar en fer Cultura pel Poble?
Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR
Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Juntao bé enviant un mail a [email protected]
Pàgina 12
entrevista
El 27 d’abril de 1938, la lleva del41 va ser cridada a files, tresmesos abans del començamentde la Batalla de l’Ebre, a aquestalleva hi pertanyia el RamonMarsinyach, nascut al 1920, queamb molta amabilitat ens haexplicat com va ser aquestaexperiència de viure els dosúltims anys de la guerra i la sevabatalla més cruent.
A aquesta data el Ramon encarano havia fet els 18 anys, com ellsintetiza, “erem tan joves quegairebé no hi haviem anat ni alTarrós, com aquell qui diu”, apartir d’aquesta premisa, lesvivències patides pel Ramón esfan encara més intenses. Aquí lesteniu de primera mà.
LA SERRA DE PÀNDOLS
Durant el mes d’abril de 1938 elfront de guerra a Catalunya s’estabilitzà a la línia delsrius Segre i Ebre, així continuaria tres mesos i mig, finsa la matinada de Sant Jaume, el 25 del juliol de 1938.A partir d’aquest moment comencen els 116 dies debatalla acarnissada per la zona que avui correspon lacomarca de la Terra Alta.
Explica el Ramon: “Nosaltres estàvem a la dreta de laSerra de Pàndols i de Cavalls, s’anomenava la Serra deGaieta, que estava davant de La Fatarella. L’objectiudels nacionals era prendre la Serra de Pàndols, però comque no hi havia manera de fer-ho es van encarar a laserra del costat, que era la nostra. Ens fan fora d’aquellaserra i anem cap a una altra que estava més enrere, peròuna vegada som allí rebem una ordre del coronel de queaquella muntanya no es podia perdre de cap manera delmón, ja que si l’agafaven, permetria que s’apoderessinde tot l’Ebre i en conseqüència perdre la guerradirectament. Així que, al mig del dia, a plena claror isol ens diuen: “Venga a l’atac una altra vegada! I el quefaci un pas enrere serà afusellat al moment!” Així queens posen encarats amb ells (els nacionals) i ells ambnosaltres i enmig de cridòries, veiem caure ferits i morts
per tot arreu. Jo, m’alçavadisparant amb el fusell i quanparava m’aplanava fins que lacara se’m colgava de terra delsdisparos que hi arribava a haver,però no em van fer mai caprascada...”
Els experts coincideixen aassenyalar que, degut a lanaturalesa rocosa de terreny, esmutiplicava l’efecte de la metrallaamb el del pedregam després perl’impacte dels projecti ls ,esdevenint els combats d’aquestamanera, més mortífers i letals.Sense deixar de tenir en compte,a més, que va esdevenir unaguerra de desgast, a l’africana,d’anihilament de l’adversari.
Sobre la presència de mort enaquelles situacions, el Ramon ensrespon que ens aquells momentsno s’hi pensa en la mort, que ésmés: tenien la certesa que havien
de morir perque allí com ell diu “només s’hi podia salvaruna rata, allí ens trinxàven, cada dia venien les paves,després passaven els caces des d’on ens ametrallaven ales trinxeres, i nosaltres només teníem un fusell perdefensar-nos, ja que no teníem antiaeris ni res (encaraque un dia em vam fer caure una amb els fusells).” Laconseqüència d’això eren les desercions que es produïencap a la banda nacional, fins i tot des de la trinxera estant,n’hi havia que alçaven el braç per a ser ferits i d’aquestamanera sortir d’allí...
Continuant amb el relat de la presa de la serra, elsrepublicans van aconseguir recuperar-la, per la qual cosaestaven molt contents, però el descans no va durar gaire:“Al cap d’uns dies en van encarar 50 canons i van estardisparant durant 5 dies sense parar”.D’aquest atac, ens matisa, només en van quedar 9persones vives, de la cinquantena aproximada que hidevia haver en un principi. El Ramon continua: “Al’últim, van parar en sec, nosaltres vam pensar: Ai! DéuMeu! Temíem el pitjor. Però es van començar a apropartot confiats, pensant-se que ja no hi quedava ningú a laserra (com era lògic després d’aquest atac). Llavors el
RAMON MARSINYACH,TESTIMONI DE LA BATALLA DE L’EBRE
El Ramon va lluitar a la 33a. brigada, 3a. divisió,131 batalló de l’exèrcit republicà.
Núm. 101 Pàgina 13
entrevista
nostre capità va dir:“Sabemos que somosmuertos, pero antes deque pasen por encimade nuestros cadáveres,tenemos que matartodos los que podamos;ni respirar, podemoshacer”. Ens van donarl’ordre de que fins queg a i r e b é n o e n strepitgessin, no podíemtirar les bombes, llavorsens posen una caixa debombes al costat dec a d a s c ú a m b l ainstrucció de que finsque no fossin a noupasses no es diria foc. Els nacionals pujaven contents,inclús alguns cantaven fins que nosaltres comencem atirar les bombes de mà amb una ràbia enorme, sensepoder-la contenir , ja que pensàvem que si no ens havienmatat és perquè no havien pogut, estàvem a rabiar”.
L’esbatussada va ser terrible, inclús van fer tirar enrereels tancs, ja que tenien l’ordre de posar les bombes asota. A la nit, una vegada els nacionals van haver reculat,van sentir des de les seves trinxeres: “Rojos! Ahora síque veo que no sois personas sino que sois hombres deacero! Preparaos, que al final vais a parar al fondo delEbro!”
LA RETIRADA
Després d’aquest, vanvenir més atacs, però alfinal no va tocar mésremei que retirar-se:“Vam aguantar fort,però a l’últim ens vatocar córrer! Corríemtots a retirada, entre migde ferits, morts, balesexplosives (bales quenomés tocar una fullaexploten) i quan faltavauna hora per arribar al’Ebre, passa un a daltd’un cavall que ensavisa que havíem dec ó r r e r t a n t c o mpoguèssim perquè a unahora determinada els
propis republicansf a r i e n v o l a r l ap a s s a r e l · l a q u etravessava el riu, encaraque no l’haguéssimcreuat el riu o bé enstrobéssim a dalt de lapassarel·la. Al capd’uns moments queacabo de passar jo, auna distància de vint otrenta passes, hi vahaver una explosió quela sento com si fos ara.”
Aquesta passarel·laestava situada a Flix, iefectivament a l’hora
de tirar les bombes al riu no hi va haver cap mirament,us podeu imaginar doncs, la estampa de mortaldat queva quedar fixada per sempre més en aquell riu. Lavoladura dels punta i passarel·la per part dels mandosrepublicà es produí el 16 de novembre.
Continua explicant el Ramon: “Quan acabàvem de sortirde l’Ebre, ens fiquem a una bassa d’aigua, de cisca,coberts fins dalt per a que no ens veiessin els nacionals,vam estar tot el dia a allí plantats i a damunt es va posara ploure! Però nosaltres estàvem contents perquè vamaconseguir sortir de l’Ebre. L’endemà ens envien cap aLa Granadella i al cap de quatre dies comença la batallaper defensar el Segre, vora Maials. Van cridar a retirada
i tot anava a l’ample...pujaven tot de tancs,moros, aviació, etc.”
És en aquest momentquan al Ramon elfereixen, tot just fer elgest d’alçar-se per sortirde la trinxera, que li vaarribar una bala a lanatja del cul, que encaraavui en conserva untros: “Quan arribo aldarrere de tot de latrinxera tot ferit, sentoq u e e m d i u e n ;“Mars inyach! Meparecia que te habíanmuerto! Tira el fusil ymárchate!” Així que, alveure’m amb tota lasang vaig marxar
Camillers retirant soldats republicans ferits a la batalla.
Pas de l’Ebre de les tropes republicanes el 25 de juliol de 1938.
Pàgina 14
entrevista
corrents , pel camí una vegada més, més i més morts,ferits... Al final faig cap a una era on hi havia un arbremolt gran al mig, l’era estava tota plena de ferits i morts,estava esgarrifat, però en pic vaig arribar comencen avenir unes paves que volaven molt baix, nosaltres janomés esperàvem les bombes, però vet aquí que devientenir compassió i van passar de llarg. Al cap d’unquilòmetre aproximadament, es quan les vam sentircaure...”
En aquella era li van fer la primera cura i va rebreinstruccions d’anar cap a una carretera d’allí prop quehi havien les ambulàncies, va aconseguir pujar en unaque va tirar cap a La Granadella, encara que van trobarla plaça tota enrunada a causa dels bombardejos, vanaconseguir treure-la i anar cap a Reus. Allí li van extreurela metralla (gairebé tota) de la natja i el van carregar aun tren-ambulància cap a Figueres. “On és això deFigueres?” va preguntar el Ramon. “Prop de França.”li van contestar. “Ai, Déu meu, no em veuran més peraquí baix!” Va pensar.
CAP A ARGELERS
Va arribar fins a l’hospital de Figueres, allí va presenciarel bombardeig d’aquesta ciutat de lluny, ja que es trobavavoltant per les rodalies junt amb una colla de gent delvoltants de La Fuliola (de Tornabous, Bellpuig i de LaFuliola mateix). Una vegada passat el bombardeig,decideixen anar fins a La Jonquera fent-se passar perferits tot embenats i amb la fulla de capçalera: “Vampassar tots els controls, ja que només podien passarferits, dones i vells. Una vegada som allí esperant poderpassar la frontera, sentim per l’altaveu que anuncien queaquella nit es podria passar finalment, fou la primera nitque es va poder travessar la frontera cap a França. Vamesperar moltes hores fins que no vam poder passar, jaque primer passaven dones, canalla i vells i per últimels ferits. Va ser dramàtic, amb molts plors per queseparaven matrimonis vells ( a cada grup els portavenen camions diferents), només se sentien que plors. Amés, deien que si no passaven llavors, després seriaimpossible. Finalment, una vegada registrats i amb lesarmes confiscades, vam poder passar; vam caminar totala nit a peu, uns 50 quilòmetres aproximadament ifinalment, vam fer cap al camp de refugiats d’Argelers,nosaltres el vam estrenar.”
L’arribada a Argelès-sur-mer es va produir enmig del’hivern, al febrer de 1939, vora 50.000 persones vanarribar a aquest camp de concentració, n’hi van arribara haver fins a 200.000. Era pròpiament una platja sensecap mena de instal·lació, dormint al ras i sense cap més
TRULLOLSÒ P T I Q U E S
Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal)Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA
Av. de Catalunya, 42Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA
Muntura i lents
monofocalsMuntura i lents
monofocals
Núm. 101 Pàgina 15
entrevista
roba per tapar-se que un capó s’omplenia de gel. ElRamon ens explica: “ Ens van tenir quatre dies sensemenjar ni beure, pels matins passaven amb camions perrecollir els morts. Vam rebre la visita de la FedericaMontseny, que en veure el panorama va dir: “Parecementira que Francia no se dé cuenta que aquí vais amorir todos!” Sembla que ella va reclamar a les autoritatsfranceses que finalment van portar una camionada depa. La desgràcia fou que amb tanta gana que hi havia,tothom es va abalançar cap al camió, fent-lo volcar i tot;això va causar més morts i ferits...”
Al veure que passarien tanta gana, aquest petit grup queformaven, van decidir que havien de marxar cap aEspanya, abans de que morissin de gana. “Però ensmataran!!” va dir el Ramon, al que el noi de Tornabousva respondre: “Que has mort algú tu del teu poble?Doncs així no t’han de fer res.”
És així com finalment prenen un tren que els portaràcap a Irun, a Sant Sebastià,on van estar una altratemporada a la plaça de toros habilitada com a camp deconcentració per finalment fer cap en vaixell a El Ferroldel Caudillo, que se’n deia llavors.
Fins aquí aquest extracte concentrat en l’experiència deldesenvolupament de la batalla, de les vivències que elRamon ens va descriure. Ens en va explicar moltes més,però com ell ens va anar comentant diverses vegades alllarg del relat, que per molt que s’expliqui, mai podriaser fidel a la realitat que allí es va viure.
Eva PanéRamon Utgés
SOCIETAT COOPERATIVA AGRÍCOLA I RAMADERA CATALANA LIMITADA
COOPERATIVADEL CAMP DELA FULIOLA
C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida)e -ma i l : coop fu l i@ l l e ida .ne t • Pàg ina web : www.coop . l a fu l i o l a . com
PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALSFRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA
Departament d'Assegurances
Serra de Pàndols.
El passat 25 d’octubre es va cel·lebrarel dia mundial d’internet, però sabeurealment en què consisteix aquestaeina que avui en dia a molts ja ensresulta imprescindible? A continuacióus presentem una explicació moltdidàctica del seu funcionament i dela curiosa història del seu naixement.
QUÈ ÉS INTERNET ?
Quan parlem d'Internet, parlem,indubtablement d 'ordinadors,d'ordinadors connectats entre si; peraixò entendrem, primerament, queInternet és un conjunt d'ordinadorsconnectats entre si, una xarxad'ordinadors. Una xarxa d'ordinadorsté com a funció bàsica, transferirinformació o poder executarprogrames d'un ordinador a un altre(execució remota). Aquesta idea dexarxa no és nova, sinó que ja cap alsanys seixanta, van produir-se els
primers intents d'informatització degrans empreses a Estats Units, o senseanar més lluny, també per aquellesdates, els bancs i les caixes d'Espanya,juntament amb Telefónica, vanimpulsar un projecte pioner a escalamundial.
Per connectar dos ordinadors, s'hande tenir tot un seguit de requerimentstècnics, no és tan sols un cable entreordinador i ordinador. Aquestsrequeriments es centren en lescaracterístiques de la connexió, elformat i codificació de les dades, lesordres per controlar la codificació,mecanismes de seguretat i d'altresrequeriments que, podem anomenar-los globalment com protocol decomunicació. A Internet, aquestprotocol és l'anomenat TCP/IP. Aixídoncs, podem ampliar la nostradefinició dient que Internet és unaxarxa d'ordinadors que es comuniquenentre ells mitjançant el protocolTCP/IP.
Està clar que no tots els ordinadorsconnectats entre ells i que fan servirel protocol TCP/IP estan a Internet,fa falta connectar-los a la xarxageneral. També hi ha la possibilitatque ordinadors que no fan servir elprotocol TCP/IP estiguin a Internet,tot hi que no podran utilitzar tots elsserveis. Per explicar-nos podem fer
una comparació amb les llengües: siuna persona no sap català, no podràin teg ra r - se a l a comuni t a tcatalanoparlant, cosa que no vol dirque no s'hi pugui comunicar, ambsignes, per exemple; a més, si duespersones parlen català, però estanaïllades de la resta de la comunitatcatalanoparlant, no podem incloure-les a aquesta.
La manera de connectar ordinadors aInternet, segueix una certa pauta. Elsordinadors d'una certa empresa oinstitució, o els que es connecten viamòdem a un servidor (veure accés),formen part d'una xarxa local. Xarxaque a la vegada està connectada a unaxarxa exterior que pot ser d'àmbit méso menys nacional, i que alhora esconnecta amb al t res xarxesinterconnectades que formen el nuclid'Internet. Així doncs, la nostraresposta a la pregunta què és Internet,podem ampliar-la dient que Internetés una xarxa de xarxes d'ordinadorsque es comuniquen mitjançant elprotocol TCP/IP.
Finalment, cal dir que l'èxit rotundd'Internet aquests últims anys, ha estatsens dubte, a causa de l'importantacceptació que ha tingut entre elsusuaris potencials dels que disposa.Usuaris que fan servir Internet i elsseus serveis i que donen un sentit a la
Pàgina 16
cultura
QUÈ ÉS INTERNET?
Núm. 101 Pàgina 17
cultura
xarxa. Per això hem de dir que Internetexisteix gràcies a un immens nombred'usuaris, que reben i donen un servei,transmeten informació, sigui correu,fitxers, pàgines web, execució deprogrames, etc. A partir d'això,arrodonirem la nostra definiciód'Internet tot dient:
Internet és un conjunt d'usuaris, quetransmeten informació mitjançant unaxarxa de xarxes d'ordinadors que fan
servir el protocol TCP/IP per acomunicar-se.
U N A M I C AD’HISTÒRIA
Em de remuntar-nos al'any 1964, per saber comva néixer Internet. La queara anomenem xarxa dexarxes va néixer de la màde Paul Baran, de la RandCorporation, una de lesconsultores de futur anivell tecnològic mésimportants d'Estats Unitsi amb una relació molte s t r e t a a m bl'administració. Aixídoncs, Paul Baran vad e t e r m i n a r e l srequeriments necessarisper crear una xarxa ideald'ordinadors.
Em de tenir en compte l'època de queparlem. Dins del context de la guerrafreda, totes les activitats públiques imoltes de privades es dirigien cap auna política de rearmament. Tot plegatdonava a aquest embrió d'Internet unanecessitat bàsica, sobreviure a unpossible atac nuclear, de manera quesi una part de la xarxa quedavainutilitzada, l'altre havia de seguirfuncionant redirigint els missatges ila informació cap a altres camins per
arribar al destinatari. Per superaraquest escull, va idear-se la
innovadora idea d'una xarxadescentralitzada. Si no hi ha unordinador central que controla tota laxarxa, s'elimina el risc que tocant unsol punt, inutilitzem tota la xarxa. Enaquella època, quan només concebienles comunicacions entre ordinadorsamb un esquema jeràrquic, aquest fetva representar una important ruptura.
No va ser fins cinc anys més tard, al1969 que el govern d'Estats Units,
mitjançant l 'AdvancedResearch Projects Agency(ARPA), del Departamentde Defensa, va desenvoluparuna xarxa amb aquestesquema descentralitzat,l 'ARPAnet . ARPAnetconnectava diferents centresde recerca, universitarisinclosos, que estavenfinançats pel Departament deDefensa, perquè estiguessinassabentats dels projectesdels altres i poguessinaprof i tar e ls avançosconjuntament.
monopoli de la xarxa per partdels fabricants, va definir-se unprotocol de comunicacions obert i
prou senzill perque fósutilitzat per una granvarietat de marques im o d e l s .RPAnet va ser un èxitgràcies a la creació al1974 per part de VictorCerf i Bob Kahn d'aqueste f i c i e n t p r o t o c o lu n i v e r s a l d ecomunicacions, el TCP(Transmission ControlProtocol).
La segona revolució vadonar-se al 1982, amb latransformació del TCP alTCP/IP (TransmissionControl Protocol/InternetProtocol), que permetia
l'interconnectivitat entre xarxesdiferents. Aquest va incorporar-se alsistema UNIX, un llenguatge deprogramació estès per arreu del món,cosa que va permetre a ordinadors detot el món tenir Internet a l'abast.
Fou al 1986 quan el Govern nord-americà va decidir crear la NFSnet(National Science Foundation net),que connectava les universitats i elscentres de recerca d'Estats Units. Al1990 va desaparèixer ARPAnet, queva ser substituïda per la NREN(National Research and EducationNetwork). La NREN podemconsiderar-la ja com el nucli d'Internettal hi com la coneixem actualment, jaque Internet va formar-se amb laNREN i totes les xarxes que vancomençar a connectar-s'hi. Quan laxarxa va fer evident que era de graninterès pel món empresarial, llavorsel govern va deixar de finançar laNFSnet, i va crear una novasuperxarxa acadèmica, la VBNS(Very High Speed Backbone NetworkService).A partir d'aleshores, la xarxa(podríem dir-ne Internet) va passar aser finançada per els seus propisusuaris i totalment autònoma.
Cal tenir en compte que el
desenvolupament d'Internet no haguése s t a t p o s s i b l e s e n s e e ldesenvolupament paral·lel deprogrames que en facilitaven l'ús.Com el correu electrònic, ideat el1971 per Ray Tomlinson; el gopher,creat a la Universitat de Minesotta el1991 o el WWW, creat al CERNeuropeu al 1993.
El terme internet, en minúscula,s'utilitza per anomenar un conjunt dexarxes connectades mitjançantrouters. Avui en dia, Internet, ambmajúscula, és la major xarxa internetdel món, amb una jerarquia de tresnivells, formada per xarxes d'eixcentral (NFSnet), xarxes de nivellintermig i xarxes aïllades.
Per acabar, podem dir que el futurd'Internet ha de ser per forçaesplèndid. Cada any que passa elnombre d'usuaris es dobla, i ben aviatpodrem disposar a casa de sistemesde comunicació millorats, ara a l'abastd'uns pocs, que faran que poder veurela te levis ió , escol tar ràdio ,videoconferència, rebre programari iparlar per telèfon mitjançantl'ordinador, se'ns faci cada cop menysestrany.
DICCIONARI:
-WWW. (World Wide Web).Teranyina Mundial . Sis temad' informació dis t r ibuï t , ambmecanismes d'hipertext, creat alCERN.
-Web. (Teranyina). Servidor
d'informació en format WWW.
-Servidor. Sistema que proporcionainformació o un servei.
-Protocol. Conjunt de regles que hande seguir dos ordinadors perintercanviar informació.
-Navegar. Activitat recolzada en elHYWWW que explora Internet totbuscant informació nova o útil, osimplement com a un entreteniment.
-Mòdem. Dispositiu de maquinaricapaç de transformar la informaciódigital de l'ordinador en analògica,que és enviada per xarxes telefòniquesconvencionals.
- Gopher. Servei de distribuciód'informació que l'ofereix de formajerarquitzada.
- Correu electrònic. Sistemamitjançant el qual un ordinador potintercanviar missatges amb altresordinadors mitjançant una xarxa decomunicació.
- CERN. (Conseil Européen pour laRecherche Nucleaire). Centre Europeude Investigació Nuclear de Ginebraque va desenvolupar per a ús internel primer sistema WWW i el primernavegador.
- Baixar. A Internet, el procés detransferir informació des d'unordinador remot al propi.
- Pujar. El procés pel qual transferiminformació d'un ordinador personal aun servidor d'informació.
-Navegar. Activitat recolzada en elWWW que explora Internet totbuscant informació nova o útil, osimplement com a un entreteniment.
-Ample de banda. La quantitat dedades que pot ser enviada en un tempsdeterminat per un circuit donat.
Pàgina 18
RESTAURANT • SALA POLIVALENT
Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola
La Placeta
cultura
Núm. 101 Pàgina 19
dossier
Pàgina 20
dossier
biografies viscudes
“El que un home pot imaginar, un altrepot fer-ho”
Al mil vuitcents vuitanta i tants, un homerobust, de barba roja, va visitar a unfuncionari del govern francès. L’empratde la recepció va veure la tarja depresentació que li presentava el visitanti es va posar vermell.
-Monsieur Verne, va dir, atansant-li unacadira: Assegui’s, sisplau. Ha d’estar moltcansat, després de tants viatges?
Juli Verne, l’escriptor havia d’estar cansat.Havia donat la volta al Món moltesvegades, una d’elles en vuitanta dies.Havia recorregut 20.000 llegües de viatgesubmarí, anat a la Lluna i explorat elcentre de la Terra.
Havia conversat amb caníbals a l’Àfricai amb els indis a Sudamèrica. Quedavenpocs llocs a la geografia mundial que nohagués visitat Juli Verne, l’escriptor.
Pero Juli Verne, l’home, era una personade casa que li agradava estar a casa. Mésque agulletes de tant caminar, tenial’anomenat “enrampament de l’escriptor”.Durant quaranta anys va restar assegut enun petit habitable d’una torre de totxosvermells de la seva casa, a la ciutatd’Amiens, escrivint, per terme mig, unllibre cada sis mesos.
Verne va ser el gran profeta de les cosesper venir. Va fer funcionar la televisióabans que s’inventés la ràdio. Va tenirhelicòpter mig segle abans de que volessin
els germans Wright.
Hi ha poques meravelles del seglevint que no hagués vist Verne. Vaescr iure sobre submarins ,aeroplans, llums de neó, voreresmòbils, escales mecàniques, airecondicionat, gratacels, projectisldirigits i tancs. Fou, sens dubte, elpare de la novel·la científica.
Verne va escriure les meravellesdel futur amb detalls tan exactes,que hi va haver organitzacionscientífiques que van discutir sobreel tema. Els matemàtics van passar
setmanes comprovant les xifres. Quan esva publicar el seu llibre Viatge a la Lluna,es van oferir 500 voluntaris per al’expedició següent.
Aquells que es van inspirar més tard enell, li van rendir un tribut de bon grat.L’almirall Byrd, al tornar del seu vol sobreel Pol Nord, va dir que Juli Verne seriael seu guia.
Simon Lake, un dels inventors delsubmarí , va començar la sevaautobiografia amb aquestes paraules: ”JuliVerne ha estat el director general de lameva vida” (amb perdó de NarcísMonturiol i d’Isaac Peral).
August Picard, aeronauta de globus iexplorador de les profunditats submarines;Marconi, famós per la seva telegrafiasense fils, i altres molts, van coincidir enafirmar que Juli Verne va ser qui els vafer començar les seves investigacions.
L’escriptor va viure el suficient per a veureconvertir-se en realitat moltes de les sevesfantasies. Es va mostrar positiu davantd’aquests esdeveniments.
L’any 1828, al nèixer en Verne, a prop deNantes, a França, feia cinc anys que existiael primer ferrocarril. Els vapors quecreuaven l’Atlàntic porteven encara vel·lesper a complementar l’escassa força de lesmàquines. Davant la insistència de sonpare, que era advocat, Juli se’n va anarals divuit anys a París, a estudiar lleis
Però tenia més interès en escriure poesies.
Una nit, avorrit d’anar de farra, va sortira fora i es va deixar relliscar pel passamansd’una casa. Va anar a aterrar sotal’estòmac d’un gros home que començavaa pujar les escales. Juli va dir el primerque li va passar pel cap:
-Ha sopat vostè, senyor?L’altre li va respondre que sí, que ho haviafet; havia sopat excel·lentment: truita a lafrancesa.Juli li va contestar mig borratxet: - A Parísno sabeu com es fa, ni el que n’és de bo?
I aquell home grassonet, li va preguntar:-En sap fer vostè?
-Naturalment. Jo sóc de Nantes, va dirJuli – I allí és on va nèixer la famosatruita.
Bé doncs, aquest va ser el començamentde l’amistat d’en Juli amb el famós autordels Tres Mosqueters, Alexandre Dumas.Aquesta amistat va fer nèixer en Juli Verneel desig d’escriure.
El seu pare, impacient amb interès del’abandó en que tenia Juli els seu estudis,li va retirar la seva assignació, Juli vaaconseguir un petit treball al teatre, peròva passar per temps difícils als anys vanseguir.
-Els meus mitjons (li va dir a un amic)són con una tela d’aranya en els quals hadormit un hipopòtam.
Després Juli es va casar.Amb l’ajut del seu pare es va convertiren agent de canvi. Va millorar la sevasituació financera, però va continuar vivinten unes golfes i escrivint. A les sis delmatí s’asseia al seu escriptori i feia articlescientífics per a una revista infantil.A les deu anava a treballar a l’oficina deborsa de valors.
El seu primer llibre va ser “Cinc setmanesen globus”. Quinze editors a qui ho haviaenviat li van tornar. Juli ho va tirar al focen un excés d’ira, o de vergonya de simateix, qui sap. La seva dona, sense dir-li res, ho va rescatar del foc, i ella totasola va provar fortuna una vegada més.L’editor que va fer el número setze ho va
Núm. 101 Pàgina 21
JULI VERNE
Pàgina 22
biografies viscudes
acceptar.“Cinc setmanes en globus” es va convertiren un èxit de vendes i es va traduir abastants idiomes.
Al 1862 el seu autor era famós, als trenta-quatre anys d’edat. Va abandonar el seutreball d’agent de canvi amb la finalitatd’escriure novel·les.
Al llibre següent, “Viatge al centre de laterra”, va situar en un principi als seuspersonatges a l’interior d’un cràtervolcànic d’Islàndia. Els feia córrer milaventures, fins sortir lliscant, finalmentper una corrent de lava, a Italia. A lanovel·la apareixia animat amb aventures,tot el que la ciència sabia o suposava saberde les entranyes de la Terra. Els lectorsvan rebre el llibre amb entusiasme.Quan els Verne van tenir un fill, van anara viure de París a Amiens. Els dinersentraven a cabassos. Juli va comprat eliot més gran que hi havia llavors. Vaconstruir una casa amb una torre que teniauna habitació que s’assemblava a uncamarot de capità de vaixell.
Allí va passar els últims quaranta anys dela seva vida, rodejat de mapes i llibres.Potser va ser “La volta al món en vuitantadies” l’obra més famosa de Verne. Es vapublicar primer en fulletons en un diarifrancès. Els ensurts del seu protagonista,Phileas Fogg, en la seva lluita contra eltemps per guanyar una aposta, vandespertar tant interès que corresponsalsde Nova York i Londres telegrafiavendiàriament als seus diaris per informar ones trobava Fogg aquell dia.
La gent feia les seves apostes sobre si
podria arribar a temps a Londres per avèncer. Astutament, Verne va mantenirviu aquest interés. El seu protagonista vasalvar la vida a una vídua índia, es vaenamorar d’ella i per ella va estar a puntde retardar el seu viatge.
Quan va travessar les planúriesamericanes, els indis van atacar Fogg.Quan va arribar a Nova York, va veureconvertir-se en un puntet que s’allunyavaa l’horitzó al vaixell que l’havia de portara Anglaterra.
Totes les companyes de naus de vaportransatlàntiques li van oferir a Verne granssumes de diners, per tal d’això, va fer queel seu personatge llogués un vaixell. Seli va acabar el combustible i , quan ja elslectors de tot el món contenien el seual·lé, la tripulació va cremar l’estructurade fusta de la coberta i els mobles delscamarots.
Fogg va arribar a temps a Londres perescassos segons. Verne va concluir el seurelat amb aquestes paraules: “Al segon57 va obrir la porta de la sala i abans deque el pèndol rematés el segon 60 vaaparèixer Phileas Fogg i va dir amb laseva traquilitat habitual: “Ja sóc aquí”.Fins i tot pensaria que el presidentTarradelles va poder agafar la seva frasedel senyor Verne, per què no?
Bé, això va passar al 1872. Disset anysmés tard un diari de Nova York vacontractar a una col·laboradoraanomenada Nelly Bly per a que superésla marca de Fogg. La periodista va donarla volta al món en 72 dies.
A “20.000 llegües de viatge submarí”,Verne va descriure un submergiblepropulsat per electricitat. Fou capaç deque dos científics britànics vanaconseguir més de vuitanta anys després:produir electricitat de la mar. També vaser capaç de fer el que el submarí atòmicdels Estats Units Nautilus va aconseguirrealitzar per primera vegada: romandresubmergit indefinidament.
També, i menys renombrades, perògràcies al meu pare, es tant o més famosaque les demés (d’ell ve la meva aficióa llegir Verne) és el diari d’un periodistaamericà de l’any 2890. Nova York,anomenada allí ciutat Universal, és la
capital del món. I de fet ho és avui en dia,el centre d’atenció i també, perquè no detensió (però aquest és un altre tema adebatre). Gratacels de 300 metress’alineen al llarg dels carrers o avingudesde 90 metres d’amplada. El clima estàdirigit i creix el desglaç del Pol Nord. Esprojecten anuncis als núvols.
El personatge principal del llibre dirigeixun diari, que té 80 milions de lectors.Informadors envien les seves notícies pertelevisió des de Júpiter, Mart i Venus. Elssubscriptors veuen des de les seves pròpiessaletes el que succeeix als planetes.
No van ser feliços els últims dies de JuliVerne. Alguns escriptors es van mofard’ell, a pesar de ser l’escriptor francésmés llegit de la seva generació. Lesdesgràcies se li van anar acumulant. Vaposar-se malalt de diabetes; els seus ullsli van començar a fallar i també l’oïda.
Juli Verne va morir al 1905, ara fa CENTANYS, crec que és digne de recordar avuii sempre. El món va assistir a les sevesexèquies, amb representants de Reis iPresidents de tot el món. De tots els elogis,segurament Verne hagués preferit aquestesdues frases d’un diari espanyol.“Ha mort el vell narrador. És com sis’haguessin mort els reis mags”.
Gràcies Juli per ajudar-me a ser idealistai a creure que els Reis Mags sempreexistiran, i que tot és possible fins i totdesprés de l’existència d’un mateix.
Ramon Utgés Vila
consum responsable
Núm. 101 Pàgina 23
COMPRAR
Café just: també a lesmàquines expenedores debegudes calentes. Si volsque al teu lloc de treballtambé hi hagi café decomerç just, Setem ofereixmodels de cartes per asolicitar-ho.http://www.boncafe.org/cat/formularia.htm
Principis d’el·laboració dels productes de comerç just:
- Les empreses productores han de tenir una estructurademocràtica i participativa.- Condicions laborals dignes que inclouen salaris justos,igualtat entre home i dona i condicions laborals que nomalmeten la salut dels treballadors.- En la relacio comercial amb l’entitat distribuidoras’estableix un preu just, prefinançament dels productesi relacions comercials a llarg termini (al marge de lesoscil·lacions de preus del mercat) per tal de que lescomunitats puguin planificar el seu desenvolupament.- Una part dels beneficis s’han de reinvertir en lesnecessitats bàsiques de la comunitat (sanitat, educació)- Garantir el respecte vers el medi ambient no utilitzantproductes que puguin comprometre la supervivència delmedi local.- Queda explicitament prohibit el treball infantil.
La injusticia en algún lloc suposauna amenaça de la justicia a totarreu.
Martin Luther King
Quan comprem qualsevol bé o servei, a més de satisfer una necessitat o un desig financem els mitjans que l’han fetpossible. I aquests mitjans tenen repercussions socials i mediambientals. De vegades passa que, sense saber-ho, donemsuport econòmic a activitats que no ens semblen adequades.
A casa tenim un munt de productes fabricats a països pobres perqué les multinacionals hi troben matèries i mà d’obramolt més barates. El nostre sistema de producció i consum té molt sovint uns costos humans i socials enormes quesón ignorats: esclavatge, treball infantil, condicions laborals vegonyoses, sous opressors...El consum sostenible ha de defensar la justícia social i respectar els drets humans, socials i econòmics bàsics, queha d’estar a disposició de tothom i no excloure a ningú.El consum és l'energia que mou la màquina econòmica. Els consumidors som un pilar important del sistema capitalista i com més gent exigeixi a les empreses que orientin cap a la sostenibilitat els seus productes i els seus mètodes demàrketing, és més probable que canviïn. Podem arribar al punt de que si els productors volen mantenir la confiançadels consumidors, haurán de demostrar que estàn pendents de les seves necessitats i preocupacions.
Com és la compra ètica:
Escollir productes fets i distribuïts per fabricants i venedorsamb polítiques ètiques clares i uns codis de conductaconseqüents. Analitazar les marques.Hi ha empreses que recolzen règims que no respecten elsdrets humans. Es poden consultar els informes d’AmnistiaInternacional o el seu lloc web sobre tortura, extradicionsjudicials, presoners de consciència, violència oficialfreqüent contra els ciutadans, esclavitud tolerada...Boicotejar els productors que paguin malament els seusempleats, que utilitzin mà d’obra esclava o que tinguinproveïdors que recolzin la esclavitud. Hi ha moltainformació en publicacions i llocs web de lesorganitzacions contra l’esclavisme, com per exemple ah t t p : / / w w w . i a b o l i s h . c o m / a c t i v i s t . h t ohttp://www.antieslavery.org.Boicotejar els productes i serveis que facin publicitatenganyosa o ofensiva.
Quan ens disposem a comprar un producte ens podem fer algunes preguntes:Per què vull aquest producte?L'he de comprar, o hi ha altres maneres d’aconseguir-lo?Quins efectes té sobre el medi ambient com a producte?Si el compro, a quina empresa dono els meus diners escollint aquesta marca?Com és aquesta empresa, a qui pertany? Com interactua amb les societats iamb el medi ambient? Coneixent la resposta a aquestes preguntes podemaconseguir que allò que potenciem amb el nostre consum, amb el nostre suporteconòmic, no sigui contradictori amb el que volem potenciar a nivell social.
ARA VE NADAL...I ens posem a comprar i a comprar: regals, menjar, roba... és un bonmoment per a preguntar-se qué intentem celebrar i com podem continuaramb les nostres tracidions d’una manera justa amb aquells que lluitenper sobreviure i sostenible en el planeta que tots compartim.
Pàgina 24
els contes de l'esparver medi ambient
Ruta ornitològica
En aquest número us vullp roposa r una ru t aornitològica per lesproximitats de la Fuliola,cap a la serra d’Almenara.El recorregut té uns 15km i es pot fer amb cotxe(per veure ocells semprea baixa velocitat, és clar)o amb bicicleta, parant ifent alguna passejada apeu. Material necessari:uns binocles, una guiad’ocells i paciència iganes. La millor hora,com sempre per anar aveure ocells, és a primeradel matí o a última de latarda. Pel que fa a l’època,l’idoni és la primavera(amb els ocells enmigració i reproduint-se)i també a la tardor (quanaltre cop hi ha pasmigratori), l’hivern tambéens pot aportar bonesobservacions (en especialen els primers quilòmetresd e l r e c o r r e g u t ) isegurament la pitjor èpocaés l’estiu.Comencem el recorregutdes de la Fuliola, agafantel camí que puja cap a Tarassó, fins al canal. Al llargd’aquest primer tram (1) trobem camps de fruiters onpodem veure picots verds, grives, merles, verdums,caderneres i gafarrons; a l’hivern hi trobem grans estolsde pinsans, entre els qual de vegades podem veure algunpinsà mec, i podem veure tords i alguns túrdids mésrars (en especial a la gran extensió de pomeres deTarassó) com són el tord ala-roig i la griva cerdana. Amés del fruiterars, hi ha camps d’alfals on, a l’hivern,hi podem veure grups de cogullades marines(=fredelugues) (quan hi ha algun grup gran, val la penaparar-se a mirar perquè entremig podem trobar-hi altres
ocells, com ara daurades) i, més esporàdicament, algunsestols de sisons. A les sèquies, on hi hagi algun xop, hicrien els teixidors (amb els seus característics nius debosseta); per desgràcia, cada cop es talen més arbres enmarges i sèquies. Finalment, arribem al pantà de Tarassó(a mà esquerra), que es troba vallat i on de vegades hipodem veure alguns ànecs (compte amb no confondre’lsamb els ànecs domèstics que hi han alliberat darrerament),fotges i cabussets.
Pujarem la pendent fins al canal i, abans de travessar elpont, seguirem cap a la dreta, seguint el marge dret del
canal (2). Aquest tram de canal conserva força arbres iés especialment interessant el pantà que trobem unscentenars de metres més enllà dels dipòsits de la Fuliola,a mà dreta: el pantà de la Casa Nova. En el seu entornpodem veure ocells com la preciosa tòrtora comú (forçaescardussera, comparada amb la tórtora turca que tenimals pobles), la tallareta vulgar, mosquiter comú (a l’hivern)i el teixidor. Dins el canyís hi trobem el balquer i laboscarla de canyar, i també dins el pantà cabussets,fotges, polles d’aigua i, de pas, diverses espècies d’ànecs,com l’ànec coll-verd, l’ànec griset, el xarxet, l’àneccullerot, xarrasclet i ànec xiulador; també hi descansenalgunes ardeides com el bernat pescaire, l’agró roig il’esplugabous. Als períodes migratoris (primavera itardor) hi podem veure fàcilment mosquiter de passa,mastegatatxes, papamosques gris i la cuereta groga. Alllarg de tot el canal hi podeu veure limícoles com lesxivites i les xivitones; a l’hivern, quan el canal està buit,pel fons hi passegen recollint insectes cueretes grogues,cueretes torrenteres, titelles i grassets de muntanya.Continuarem fins arribar a la carretera de la Guàrdia aAlmenara Alta (el poble que tenim davant). Aquí tenimdos opcions, continuar per la carretera fins al pilard’Almenara o bé pujar caminant pel barranc d’Almenara(3). Per fer-ho, des del punt on estàvem, creuarem elpont de la carretera sobre el canal i agafarem el camí al’esquerra, que segueix el canal, en sentit contrari al quehem fet fins ara. Al cap d’uns metres el camí baixa ihem d’agafar un camí a la dreta, en direcció cap a laserra. Uns metres més endavant trobarem una altrabifurcació, hem d’agafar altre cop elcamí de la dreta, en direcció a la serra.Ara trobarem una gran pedra queinterromp el pas, aquí podem deixarel cotxe, i comencem a pujar pel fonsdel barranc, que queda al nostredavant. Aquesta magnífica zona dematollar és ideal per un grup d’ocellsforça difícil d’identificar i veure: elsílvids; aquí hi trobem tallarolcapnegre, tallarol de garriga, tallaretacuallarga i, més esporàdicament,tallarol emmascarat i tallareta vulgar.A banda d’això, veurem nombrososconills i, amb certa facilitat, guineus.
Tant si hem resseguit el barranc comsi hem pujat per la carretera, ens
trobem a l’inicidel camí que puja cap al pilar d’Almenara; no hemd’agafar aquest camí sinó el de l’esquerra, que es dirigeixa l’altre sector de la serra d’Almenara (cap a cal Martíde la Serra). Al principi el camí baixa fins arribar a uncreuament (amb una alzina al mig), en el qual hem deseguir endavant, passant pel costat de dalt de cal Martíde la Serra. Després d’aquest mas (4), el camí segueixben bé la carena de la serra i s’obté unes impressionantsvistes sobre la plana d’Urgell, a l’esquerra, i sobre lavall del Sió, a la dreta. Aquí és on podrem observar granquantitat de rapinyaires. Amb relativa facilitat podremveure l’impressionant àguila reial i, més escassa, l’àguilacuabarrada; es tracta quasi sempre de juvenils d’ambduesespècies que, durant 2 o 3 anys després d’abandonar elniu, realitzen moviments dispersius que els poden durlluny de les àrees de cria (situades a major altitud). Abanda d’aquestes dues espècies podem veure tambéaligot comú, milà reial, arpella vulgar, falcó mostatxuti, sobretot en migració, milà negre i aligots vespers (quequan migren poden formar grans grups amb desenesd’individus) i també àguiles calçades i marcenques. Abanda dels rapinyaires, per la zona hi podrem veuretambé cogullades vulgars i fosques, abellerols, cucutreial, mussol comú, torlits i algun gaig blau. Passat eltram de major altitud, el camí torna a baixar. Trobaremun creuament en el qual agafarem el camí de l’esquerra,
fins arribar a la carretera. Aquí podemfinalitzar el recorregut. Si seguim capa l’esquerra anirem cap a Castellserà.
Una opció per tancar el recorregut ifer-lo circular és baixar cap aCastellserà, però girar a l’esquerra al’altura del canal, resseguint-ne elmarge dret i passant pel terraplè deCastellserà. Podem arribar fins al’altura de Tarassó. Les espècies seransimilars a les descrites pel tram 2(encara que aquí no trobarem pantans),amb l’al·licient afegit de poder veureoriols.
ARNAU SEBÉ
Núm. 101 Pàgina 25
els contes de l'esparver medi ambient
Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93LA FULIOLA
estilista·tractament capilar·extensionsestètica·maquillatge·depilació
estil9olivia
homedona
Pàgina 26
Com fer una festa major clàssica, tirant aresultona i sense mals de cap.
A continuació, seguint amb la línea de anteriors edicions,i per tal de mantindre la flama de les nostrades tradicionsencesa, ens complau oferir-vos una sèrie de punts quepodrien ser una molt bona pauta a seguir per a la realitzacióde futures festes majors:1. Programa de mà.Realitzar-lo amb word-art de windows 95, és igual si elfeu guapo o lleig, lo important és que tingui un contingut,si pot ser, tirant a cutre. Podeu veure algun exemple alcosta dret de l’article , just passada la línea vertical.Fer esment al patró de les festes, si pot ser amb expressionsevocadores de règims dictatorials anteriors.2. Fer una bona elecció d’orquestra.És important esperar fins a l’últim moment per a que elSubirósOrobitch de torn ens pugui endossar l’orquestraque no volen ni al seu poble natal (o que ningú a volgut).3. Per entretindre la canalla no us hi mateu.4. Si alguna entitat us proposa col·laborar, ignoreu-lasistemàticament. No us atabaleu , total, ningú participarà5. Penseu que la festa major no és pel poble, és per al vostrelluïment personal6. Innoveu amb ubicacions noves, si pot ser de difícil accés, mal il·luminades, etc. Els comentaris a posteriori estan assegurats.7. No accepteu mai sugerències creatives ni innovacions d’altres.8. Gales de l’estil “Murcia que preciosa eres” donaran el toc imprescindible de elegància i glamur.9. Discoteca mòbil. En aquest punt nomes s’ha de tindre en consideració la següent norma: el soroll que fa és inversamentproporcional a la gent que hi va10. Procurar que es gravin tots els actes en mitjans de comunicació. La seva difusió pot suposar fer aflorar el sentit del ridícul atota la província.
La Llufa és una publicació independent i còsmica boreal. La redacció no es fa responsable dels continguts ofendosos amb lamoral i l’estat d’ànimo general. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència i/o fruit de la vostra ment pervertida.
Us posem una foto del Marichalar, que això si que fa gràcia.Mireu quin plan que fot i pregunteu-vos: que es pren aquest tio?
LEONOR
La redacció de la Llufa vol fer-se partícip i fer-vos, a vosaltres,partícips, de la joia que inunda la casa Reial Espanyola.
Lamentablement no podem oferir cap imatge de la nou nata(que no nata nou), ja que quan va arribar la noticia a la redacció,els nostres reporters, ja ebris en aquelles hores, ens van dirtextualment: “si home!, no ens hem mogut per l’estatut i araens mourem per aquesta xxxxx xxxx nou nata”.
Malgrat el poc entusiasme de la nostra flota de reporters iperquè no sigui dit, podem fer un detallet a la parella principesca;si voleu participar, quedem dimarts que ve a cal Marimón ili comprem algo. O si no, mira... millor quedem a cal Ampúsi ja veurem com acabem.
Proposta de gràfics i coses varies per a la portada del programa dema de la festa major.
Us desitgem Bones Festesi un pròsper Any Nou 2006
racó de poesia
CANÇÓ DE FER CAMÍ
Vols venir a la meva barca?-Hi ha violetes, a desdir!anirem lluny sense recançad’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança-i serem dues, serem tres.Veniu, veniu, a la nostra barca,les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços-i serem quatre, serem cinc!-i els nostres ulls, estels esparsos,oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,i amb núvols de cor trasbalsat.Si, serem vint, serem quaranta,amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,ens trobarem a plena mar.Arreu s’escamparà la vidacom una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona saladaserem cinc-centes, serem mil.Perdrem el compte a la tombada.Juntes farem nostra la nit.
Maria Merçè MarçalLlengua abolida (1973-1988)
CANÇÓ DE FER CAMÍ
Vols venir a la meva barca?-Hi ha violetes, a desdir!anirem lluny sense recançad’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança-i serem dues, serem tres.Veniu, veniu, a la nostra barca,les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços-i serem quatre, serem cinc!-i els nostres ulls, estels esparsos,oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,i amb núvols de cor trasbalsat.Si, serem vint, serem quaranta,amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,ens trobarem a plena mar.Arreu s’escamparà la vidacom una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona saladaserem cinc-centes, serem mil.Perdrem el compte a la tombada.Juntes farem nostra la nit.
Maria Merçè MarçalLlengua abolida (1973-1988)
