RAP num. 20

20 2010

Edició

Patrocini

Director: Arturo PérezSecretaris: Núria Rafel i Joaquín Ruiz de Arbulo

Consell de redacció:Natàlia Alonso, Universitat de LleidaXosé-Lois Armada, Consejo Superior de Investigaciones CientíficasAna Loriente, Paeria. Ajuntament de LleidaIgnasi Garcés, Universitat de BarcelonaJoan Ramon González, Institut d’Estudis IlerdencsEmili Junyent, Universitat de LleidaJoan B. López, Universitat de LleidaIgnacio Montero, Consejo Superior de Investigaciones CientíficasJesús Picazo, Universidad de ZaragozaCarme Prats, Universitat de LleidaJaime Vives-Ferrándiz, Museu de Prehistòria de València

Consell assessor:Maria Eugènia Aubet, Universitat Pompeu FabraCornelia C. Backels, Rijks Universiteir LeidenFrancisco Beltrán Lloris, Universidad de ZaragozaEudald Carbonell, Universitat Pompeu FabraCristóbal González Román, Universidad de GranadaDirce Marzoli, Deutsches Archäologisches Institut, MadridJosep Maria Nolla, Universitat de GironaMichel Py, UMR Ish, CNRS LattesGonzalo Ruiz Zapatero, Universidad Complutense de Madrid

Redacció i intercanvis:Secció d’Arqueologia, Prehistòria i Història AntigaDepartament d’Història. Facultat de Lletres.Universitat de LleidaPl. Víctor Siurana, 1, E 25003 LLEIDATel. +34 973 70 31 57. Fax: +34 973 70 21 41Redacció: [email protected]: [email protected]àgina web i revista digital: www.rap.cat

Edita: Secció d’Arqueologia, Prehistòria i Història AntigaUniversitat de Lleida.

Patrocinen:Universitat de Lleida.La Paeria. Ajuntament de Lleida.Institut d’Estudis Ilerdencs. Fundació Pública de la Diputació de Lleida.

Disseny gràfic: Mercè TrepatISSN: 1131-883-XDipòsit legal: L-893-1991Tiratge: 600 exemplars Primera edició: octubre de 2010

Composició i impressió:Arts Gràfiques Bobalà. S. L. c. Sant Salvador, 8 — 25005 Lleida

La Revista d’Arqueologia de Ponent (RAP) és la publicació anual de la Unitat d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga del Departament d’Història de la Universitat de Lleida. S’edita mitjançant un conveni de col·laboració amb la Paeria-Ajuntament de Lleida i la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs.

La RAP publica preferentment articles sobre Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Península Ibèrica i sobre les seves relacions amb Europa i el Mediterrani tant a nivell teòric i metodològic com de presentació de resultats d’excavacions, síntesis o estudis crítics. El contingut s’estructura en diferents seccions: Estudis, Documents, Dossier-Debat, Crònica Científica i Ressenyes. Aplica un sistema d’avaluació externa dels treballs rebuts (revisió per pars).

La nova etapa de la Revista d’Arqueologia de Ponent i la renovació de la pàgina web ........................... I

La documentazione funeraria in Veneto tra l’età gallica e la romanizzazione, per Anna Bondini ............. 9

Les adoberies d’època feudal a la ciutat de Lleida, per Xavier Payà ............................................................ 27

Domus ruralis penetense. Estrategias y formas de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media, per José Javier Guidi-Sánchez .......................................... 93

La producción de “lingotes-hacha” en el Levante peninsular: nueva valoración a partir de los materialesde La Fonteta (Guardamar del Segura, Alicante), per Martina Renzi ........................................................... 127

La Muntanyeta (Viladamat). Un establiment tardorepublicà en el territori d’Empúries, per Josep Casas, Josep M. Nolla, Victòria Soler ........................................................................................................................... 145

La presencia romana en la Font del Molar (Priorat, Tarragona): prospección de superficie y hallazgos fortuitos, per Xosé-Lois Armada, Raimon Graells, Núria Rafel, Xavier Payà ............................................ 177

Tres nuevos sellos de ánforas brindisinas en Ilerda y su entorno, per Marta Morán Álvarez .................. 191

La potencialitat del registre carpològic per a l’estudi de la percepció, el treball i el consum de recursos vegetals per part de les societats prehistòriques, per Ferran Antolín i Tutusaus ......................................... 197

La fauna del jaciment de Mas d’en Gual (el Vendrell, Baix Penedès) en el context dels assentaments especialitzats d’època ibèrica, per Sílvia Valenzuela, Jordi Nadal, Daniel López ........................................ 215

Claves y problemas de la carrera investigadora en arqueología: introduciendo el debate, Xosé-Lois Armada .. 229

Situación profesional y carreras de los doctores en Humanidades, per Laura Cruz Castro, Susana Pablo y Luis Sanz Menéndez ........................................................................................................................................ 236

La carrera investigadora en arqueología: una mirada desde la universidad española, per Gonzalo Ruiz Zapatero ................................................................................................................................................................. 242

Proyectos y grupos de investigación en arqueología: una panorámica desde el Ministerio de Ciencia e Innovación, per Aníbal González Pérez ............................................................................................................ 247

La carrera investigadora en España y la FJI/Precarios: una propuesta en evolución, per Felipe Martínez Pastor ..................................................................................................................................................................... 249

És la maternitat un impediment en la carrera investigadora en arqueologia?, per Natàlia Alonso .......... 252

La carrera investigadora en el sector de la arqueología comercial: situación, problemas y perspectivas de futuro, per Javier Fernández López de Pablo ............................................................................................ 256

Hacia una carrera investigadora en arqueología

La carrera investigadora a Catalunya, per Jordi Principal ............................................................................. 261

Reincorporación y estabilización en la carrera investigadora en arqueología: la situación actual de Andalucía, per Gonzalo Aranda Jiménez .......................................................................................................... 264

Ocho observaciones, per Felipe Criado-Boado ................................................................................................. 267

Memòria de l’activitat portada a terme pel SCT-Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Lleida durant l’any 2009, per Carme Prats ............................................................................................................................... 273

Intervencions arqueològiques i paleontològiques a Lleida durant l’any 2009, per Georgina Prats............. 275

V Fòrum Auriga, per Joan-Ramon González Pérez ........................................................................................ 290

Gracia Alonso, Francisco, Furor barbari! Celtas y germanos contra Roma, per Arturo Pérez Almoguera 294

García Gandía, José Ramón, La necrópolis orientalizante de les Casetes (la Vila Joiosa, Alicante), perRaimon Graells i Fabregat ................................................................................................................................. 295

Pons Brun, Enriqueta, Garcia Petit, Lluís, Prácticas alimentarias en el mundo ibérico. El ejemplo de la fosa FS362 de Mas Castellar Pontós (Empordà-España), per Samuel Sardà Seuma ............................. 298

Martínez Maza, Clelia, Hipatia. La estremecedora historia de la última gran filósofa de la Antigüedady la fascinante ciudad de Alejandría, per J. A. Jiménez Sánchez ................................................................. 300

Vespignani, Giorgio, Il circo di Costantinopoli nuova Roma dalla realtà alla storiografia, per J. A. Jiménez Sánchez......................................................................................................................................... 303

Quesada Sanz, Fernando, Armas de la antigua Iberia. De Tartesos a Numancia, per Emili Junyent ..... 305

De España, Rafael, La pantalla épica. Los héroes de la Antigüedad vistos por el cine, per Ignasi Garcés 309

Funerary data in Veneto, Italy, from Gallic age to Romanisation, by Anna Bondini ................................. 9

The tanneries from the feudal period in the city of Lleida, by Xavier Payà ................................................ 27

Domus ruralis penetense. Typologies and evolution of the domestic rural houses (domus) in late antiquity and early middle ages in the Penedés territory (Barcelona), by José Javier Guidi-Sánchez ....................... 93

Production of “ingot-axes” in the Levant of the Iberian Peninsula: a new evaluation from the materials of La Fonteta (Guardamar del Segura, Alicante), by Martina Renzi ............................................................. 127

A late republican settlement in the territory of Emporion: Muntanyenta (Viladamat), by Josep Casas, Josep Maria Nolla, Victòria Soler ..................................................................................................................... 145

The Roman presence in the Font del Molar (Priorat, Tarragona, Spain): surface survey and chance finds, by Xosé-Lois Armada, Raimon Graells, Núria Rafel, Xavier Payà. ................................................... 177

Three new amphora stamps found in Ilerda and its environment, by Marta Morán Álvarez ................... 191

The potentiality of the seed register for the study of perception, labour and consume of vegetal resources by prehistoric societies, by Ferran Antolín Tutusans ....................................................................................... 197

Zooarchaeological results (mammals and molluscs) in the Iberian settlement of Mas d’en Gual(el Vendrell, Baix Penedés), by Sílvia Valenzuela, Jordi Nadal, Daniel López ............................................. 215

Key issues and problems of a research career in archaeology: introducing the debate, by Xosé-Lois Armada .................................................................................................................................................................. 229

Professional position and careers of PhDs in Arts & Humanities, by Laura Cruz Castro, Susana Pablo and Luis Sanz Menéndez ................................................................................................................................... 236

A research career in archaeology: a view from Spanish universities, by Gonzalo Ruiz Zapatero ............. 242

Projects and research groups in archaeology: an outlook from the Ministry of Science and Innovation, by Aníbal González Pérez ................................................................................................................................... 247

A research career in Spain and the FJI/Precarios: a proposal in development, by Felipe Martínez Pastor 249

Is maternity a problem in the career of an archaeological researcher?, by Natàlia Alonso ........................ 252

A research career in the commercial archaeology sector: situation, problems and future perspectives, by Javier Fernández López de Pablo...................................................................................................................... 256

Towards a research career in archaeology

The new phase of the Revista d’Arqueologia de Ponent and the updating of its website .......................... I

A research career in Catalonia, by Jordi Principal .......................................................................................... 261

Reincorporation and job stability in a research career in archaeology: the current situation in Andalucía, by Gonzalo Aranda Jiménez............................................................................................................................... 264

Eight remarks, by Felipe Criado-Boado ............................................................................................................ 267

Report on the activity of the University of Lleida Archaeology Laboratory during 2009, by Carme Prats .. 273

Archaeological and Paleonthological interventions in Lleida during 2009, by Georgina Prats ................... 275

V Fòrum Auriga, by Joan-Ramon González Pérez .......................................................................................... 290

Gracia Alonso, Francisco, Furor barbari! Celtas y germanos contra Roma, by Arturo Pérez Almoguera.. 294

García Gandía, José Ramón, La necrópolis orientalizante de les Casetes (La Vila Joiosa, Alicante), by Raimon Graells i Fabregat ................................................................................................................................. 295

Pons Brun, Enriqueta, Garcia Petit, Lluís, Prácticas alimentarias en el mundo ibérico. El ejemplo de la fosa FS362 de Mas Castellar de Pontós (Empordà-España), by Samuel Sardà Seuma ...................................... 298

Martínez Maza, Clelia, Hipatia. La estremecedora historia de la última gran filósofa de la Antigüedady la fascinante ciudad de Alejandría, by J. A. Jiménez Sánchez ................................................................... 300

Vespignani, Giorgio, Il circo di Costantinopoli nuova Roma dalla realtà alla storiografia, by J. A. Jiménez Sánchez......................................................................................................................................... 303

Quesada Sanz, Fernando, Armas de la antigua Iberia. De Tartesos a Numancia, by Emili Junyent ...... 305

De España, Rafael, La pantalla épica. Los héroes de la Antigüedad vistos por el cine, by Ignasi Garcés . 309

I

Universitat de LleidaISSN: 1131-883-X

www.rap.cat

20 2010Pàgs. I

La nova etapa de la Revista d’Arqueologia de Ponent i la renovació de la pàgina web

En l’anterior número de la Revista d’Arqueologia de Ponent, el 19 (2009), inauguràrem una nova etapa marcada fonamentalment per l’adaptació de la revista als requeriments necessaris per tal d’augmentar la seva visibilitat i consideració, especialment pel que fa als criteris Latindex. En aquest número que teniu a les mans culminem el procés de renovació incorporant algun detall que en l’anterior va quedar en el tinter, com ho és reflectir les dates de recepció i acceptació dels diferents originals.

No obstant això, l’aspecte més rellevant dels canvis en curs el constitueix la nova pàgina web de la revista (http://rap.cat) en la qual s’han realitzat canvis que afecten la seva presentació, el fet que ara es pot consultar en català, espanyol i anglès i, sobretot, en la incorporació d’una eina de cerca que creiem i esperem que serà de gran utilitat per als investigadors i, en general, per als nostres lectors.

Tanmateix, les accions que emprenguérem en l’anterior número i les que ara presentem no constitueixen un cicle tancat: el nou Consell de Redacció de la revista té molt present que cal treballar constantment en la millora de la qualitat i de la visibilitat de la revista i, per tant, el camí de superació continua obert.

El Consell de Redacció

9


www.rap.cat

20 2010Pàgs. 9-26

La ricerca: problemi e metodi

Si intende presentare in questa sede la sintesi di una ricerca di dottorato rivolta al problema della cronologia dell’età gallica in Veneto, compresa nel co-siddetto “IV Periodo” della classificazione tradizionale, risalente al xix secolo e mai più rivista o affinata per gli ultimi secoli dell’età del ferro.1

1. La ricerca è stata svolta presso l’Università di Bologna, sotto la direzione del prof. Daniele Vitali. La realizzazione di questo lavoro non sarebbe stata possibile senza il pieno e co-stante appoggio della dott.ssa Angela Ruta Serafini, che ringrazio per aver messo a mia disposizione tutta la documentazione necessaria ed aver seguito con continua partecipazione ogni fase del lavoro, arricchendola con preziosi suggerimenti. Ringrazio il personale della Soprintendenza per i Beni Archeologici del Veneto, sede di Padova, e quello del Museo Nazionale Atesti-

La documentazione funeraria in Veneto tra l’età gallica e la romanizzazione

Anna Bondini

La civiltà dei Veneti antichi si sviluppò durante il I millennio a.C. con caratteri peculiari e distintivi nel territorio grosso modo corrispondente alla X Regio romana ed alla regione attuale; tale cultura è contraddistinta da una facies archeologica dai caratteri peculiari e distintivi e ad essa è attribuibile una tradizione linguistica autonoma, costituita da una lingua indoeuropea scritta a partire dal vi secolo a.C. con caratteri alfabetici di tipo etrusco e detta conven- zionalmente “venetico”. Il centro di Este è considerato la città madre dei Veneti antichi, non soltanto per

no per la disponibilità e cortesia con cui hanno agevolato in ogni modo la mia ricerca. Desidero ringraziare il dott. Raimon Graells i Fabregat per l’invito a presentare un contributo e la redazione della Revista d’Arqueologia de Ponent per averlo accolto tra queste pagine.

Una ricerca di dottorato si è concentrata sul problema della cro-nologia dell’età gallica in Veneto, la fase chiamata “IV Periodo” nella seriazione tradizionale. Sono state prese in esame le testimonianze funerarie provenienti da Este, il centro veneto che ha restituito la documentazione più cospicua e continua, e dall’area euganea. Lo studio dei corredi, preceduto da una ricerca d’archivio volta a deter-minare l’affidabilità degli insiemi di scavo ottocentesco, ha permesso la creazione di una periodizzazione più articolata di questa fase, con l’adozione della cronologia di La Tène. Dopo aver individuato un orizzonte di passaggio dalla fase Certosa al pieno “IV Periodo”, quest’ultimo è stato suddiviso in più sotto-fasi, contraddistinte da orizzonti definiti. Un’altra fase di passaggio è stata riconosciuta nel LT C-D, analogamente a quanto riscontrato in area padana, per la tipologia mista delle panoplie attestate. Successivamente si passa ad un orizzonte di romanizzazione, prima dell’inizio dell’età romana.

Parole chiave: Cultura veneta, Este, cultura di La Tène, roma-nizzazione, documentazione funeraria, crono-tipologia.

Une recherche doctorale a été consacrée à l’étude de la chro-nologie de l’époque gauloise en Vénétie, correspondant à la “IVè Période” de la périodisation traditionnelle. Les témoignages funé-raires provenant d’Este, le centre qui a livré la documentation la plus nombreuse et continue, et de son territoire ont été considérés. L’étude des mobiliers, précédé par un recherche d’archive pour déterminer la fiabilité des ensembles provenant des fouilles du xixè siècle, a permis la création d’une périodisation plus articulée de cette phase, avec l’adoption de la chronologie de La Tène. Après l’individuation d’un horizon de transition de la phase Certosa à la “IVè Période” proprement dite, cette dernière a été divisée en plusieurs sous-phases, caractérisées par des horizon définis. Une seconde phase de transition a été reconnue dans le LT C-D, de manière semblable à ce qu’on a relevé dans le reste de la plaine du Pô, à cause de la typologie mixte des panoplies attestées. On passe successivement à un horizon de romanisation, avant le début de l’époque romaine.

Mots-clé: Culture vénète, Este, culture de La Tène, romanisation, documentation funéraire, chrono-typologie.

“I Veneti poco differiscono dai Celti per gli usi e i costumi, ma parlano un’altra lingua” Polibio, Storie II, 17

10 Revista d’Arqueologia de Ponent 20, 2010, 9-26, ISSN: 1131-883-X

Anna Bondini, La documentazione funeraria in Veneto tra l’età gallica e la romanizzazione

l’antichità delle sue testimonianze, ma soprattutto per il fatto che fu proprio ad Este che ebbe inizio, verso la fine dell’Ottocento, il periodo di frenetici scavi e ferventi ricerche che portò al riconoscimento ed alla definizione di quella civiltà che venne appunto detta in un primo tempo “atestina”, dal nome latino della città (Ateste). La suddivisione cronologica in quattro “periodi” è dovuta ad Alessandro Prosdocimi, che nel 1882 pubblicò su “Notizie degli Scavi di Antichità” un’ampia relazione che costituisce il primo organico inquadramento della cultura di Este nell’età del ferro, di cui con notevole finezza di metodo egli tracciò le varie fasi dell’evoluzione interna raccordando i dati stratigrafici con quelli della cultura materiale (Prosdocimi 1882) (fig. 1). Soltanto da pochi anni si susseguivano frenetiche ricerche nelle necropoli di Este, dopo la fortuita scoperta di due sepolture appartenenti proprio al periodo in esame (tombe Boldù-Dolfin 52-53/1876), le quali portarono all’attenzione degli studiosi l’esistenza di un’importante civiltà preromana; in quegli stessi anni venivano condotti scavi sistematici ad Hallsatt, nel Ticino, a Bologna e gli studi di protostoria conoscevano una fase di fecondo sviluppo.2 Fin dai primi scavi le necropoli di Este apparvero caratterizzate da un’evidente progettazione dello spazio funerario, con l’aggregazione delle sepolture in tumuli collettivi, segnale della volontà di riunire simbolicamente defunti legati in vita da vincoli di prossimità sociale (Prosdocimi 1882: 9-13; Balista, Ruta Serafini 1998; Gambacurta, Locatelli, Marinetti, Ruta Serafini 2005). Il rito prevalente è quello della cremazione con la conseguente raccolta dei resti del defunto in un ossuario, deposto insieme al corredo in una fossa spesso rivestita da lastre di pietra; le sepolture ad inumazione, di norma senza corredo ed esterne ai tumuli, suggeriscono una differenziazione legata al censo, allo status sociale (schiavi, stranieri), oppure alle circostanze della morte (Prosdocimi 1882: 9-13; Balista, Ruta Serafini 1998: 26-27; De Min, Gamba, Gambacurta, Ruta Serafini 2005: 133-135; Bondini 2005: 55). E’dunque nelle sepolture a cremazione che si manifesta appieno la complessa

2. Per una dettagliata analisi di questo periodo di scoperte e studi si rimanda a Chieco Bianchi 2002: 24-41.

ritualità funeraria veneta, che comprendeva, oltre all’offerta di oggetti, cibi e bevande, atti di libagione effettuati al di sopra della tomba chiusa, ma soprattutto l’esistenza di una pratica che con il proseguire degli scavi si è rivelata caratteristica dell’ideologia funeraria dei Veneti: la riapertura delle cassette e degli ossuari, con la mescolanza dei resti di più individui all’interno dello stesso cinerario e la conseguente manipolazione dei corredi personali.3 L’uso dello stesso contenitore tombale per diverse generazioni, anch’esso rispondente alla medesima esigenza di ribadire legami di natura parentelare e/o sociale, diventa caratteristico del “IV Periodo”, con il fenomeno delle “tombe di famiglia” (Prosdocimi 1882: 31; Ghirardini 1883; Capuis 1993: 184).

Proprio ai primi studiosi della civiltà atestina, in particolare A. Prosdocimi e G. Ghirardini, si deve una prima definizione del cosiddetto “IV Periodo”: di esso non solo vennero delineati i caratteri distintivi, ma venne anche individuata di una fase di passaggio, in cui gli elementi della tradizione precedente erano affiancati e poi sostituiti da quella che A. Prosdocimi definì una “straniera influenza” (Prosdocimi 1882: 30). Tale influsso venne poco dopo riferito da G. Ghirardini ai Galli, tramite il raffronto con i materiali delle necropoli bolognesi (Ghirardini 1883: 383, 385): il “IV Periodo” veniva così a buon diritto inquadrato nella problematica dell’età gallica nell’Italia setten-trionale, la quale interessa il periodo che va dalle invasioni storiche degli inizi del iv secolo a.C. fino alla definitiva sottomissione al dominio di Roma.4 Nei decenni successivi, mentre nuove importanti scoperte archeologiche avvenute in tutto il Veneto andavano rivelando come la civiltà “atestina” non fosse limitata ad Este, ma fosse diffusa in un territorio che copre e talvolta oltrepassa i confini regionali attuali, gli studi di cronologia conobbero un momento di sta-si.5 Quando essi ripresero, alla fine degli anni’50 del secolo scorso, si concentrarono sulla prima età del ferro, sui suoi inizi e sul raccordo tra le seriazioni delle culture di area padano-alpina.6 Ad affrontare negli ultimi anni il problema del “IV Periodo” è stata A. M. Chieco Bianchi, in occasione dell’edizione di un corredo eccezionale di recente scoperta quale la tomba di Nerka Trostiaia (Chieco Bianchi 1987: 234-235): la studiosa ha proposto di abbassare il limite inferiore della fase Este III D2 dalla metà del iv alla metà del iii secolo a.C., suddividendola in due fasi distinte; a tale proposta, pienamente valida nelle sue linee essenziali, non sono seguiti studi complessivi della documentazione funeraria di riferimento.

L’esistenza di una scansione per tagli molto ampi della seconda età del ferro non riguarda dunque solo

3. Su questo tema si rimanda alla fondamentale sintesi di Gambacurta, Ruta Serafini 1998.

4. Sulla definizione e le caratteristiche del periodo cosiddetto “gallico” in Italia settentrionale si vedano: Kruta 1983; Vitali 1991, con bibliografia precedente; Vitali 2004.

5. Per la storia degli scavi riguardanti il Veneto preromano si rimanda a: Fogolari, Prosdocimi 1988: 21-24; Capuis 1993: 35-46; Chieco Bianchi 2002.

6. Per una sintesi critica degli studi di cronologia sulla civiltà atestina si vedano: Peroni, Carancini, Coretti Irdi, Ponzi Bonomi, Rallo, Serra Ridgway 1975: 13-20; Peroni 1976; Frey 1976; Capuis 1993: 41-44.

Fig. 1. Il prospetto dei 4 Periodi pubblicato da Alessandro Prosdocimi nel 1882 (Prosdocimi 1882: fig. 2).

11Revista d’Arqueologia de Ponent 20, 2010, 9-26, ISSN: 1131-883-X


Fig. 2. Tabella con le periodizzazioni atestine correlate a quelle delle altre culture del norditalia.



il Veneto, ma è una lacuna che interessa la maggior parte delle contemporanee facies culturali (Capuis 1993: 188) (fig. 2). A ciò si aggiunga l’esigenza di raccordare la cronologia veneta con quella della cultura di La Tène, come indispensabile premessa di ogni analisi storica sul celtismo nella regione (Gambacurta, Ruta Serafini 2001: 187). Tra le cause di tale lacuna stava una documentazione ritenuta insoddisfacente ai fini di un’adeguata scansione cronologica, a causa della scarsità di contesti funerari datanti: il fenomeno sempre più diffuso ed accentuato dell’uso dello stesso contenitore tombale per diverse generazioni ha spesso comportato il venir meno di insiemi chiusi, tantopiù che la maggior parte delle tombe di scavo ottocentesco non conserva la suddivisione dei rispettivi corredi; a ciò si aggiungano le violazioni antiche e moderne, che hanno intaccato le tombe di “IV Periodo” molto più di frequente rispetto a quelle più antiche, poste ad una maggiore profondità dal piano di campagna. I recenti scavi condotti con metodi multidisciplinari, tra cui spiccano quelli di Este e Padova, hanno ri-voluzionato a partire dagli anni’80 del secolo scorso l’archeologia funeraria veneta, individuando l’esistenza di complesse azioni rituali connesse alla sepoltura;7 i dati stratigrafici hanno permesso di costruire crono-logie relative tra le diverse tombe e la distinzione tra i differenti corredi personali all’interno degli ossuari ha consentito la conservazione di numerosi contesti

7. Dopo le prime sintesi di scavo (Balista, Ruta Serafini 1986; Leonardi 1986) si segnalano le principali edizioni di corredi: per Este, Bianchin Citton, Gambacurta, Ruta Serafini 1998; Chieco Bianchi 1987; per Padova, Ruta Serafini 1990; De Min, Gamba, Gambacurta, Ruta Serafini 2005.

chiusi. I dati recenti gettano nuova luce sui corredi di scavo ottocentesco, permettendo di cogliere le tracce delle stesse dinamiche, di cui prima si poteva soltanto intuire l’esistenza, nonché di confrontare questi corredi con quelli dotati di appigli crono-stratigrafici. Tali acquisizioni, unite al lavoro di revisione ed edizione di importanti nuclei di necropoli di scavo ottocentesco8 e ad una ricerca d’archivio sui contesti inediti, hanno dotato la documentazione funeraria veneta relativa alla seconda età del ferro di un notevole potenziale informativo. Le scoperte degli ultimi decenni hanno inoltre portato all’emergere della facies cenomane nella media pianura veronese, in accordo con quanto affermano le fonti antiche, grazie allo scavo ed alla tempestiva edizione di alcune estese necropoli forte-mente connotate in senso latèniano.9

Si è ritenuto dunque possibile affrontare un’analisi complessiva dei corredi appartenenti al cosiddetto “IV Periodo”, finalizzata alla creazione di una seriazione cronologica la quale, dotata degli adeguati appigli storici, potesse supportare una periodizzazione più raffinata della seconda età del ferro in Veneto. La ricerca si è incentrata sulla documentazione funeraria di Este e dell’area euganea, non soltanto perché su questa è basata la cronologia tradizionale, ma anche e soprattutto per la sua consistenza e varietà, che la qualificano come il punto di partenza obbligato per ogni revisione del “IV Periodo”. Da un lato, infatti, il numero di corredi noti per questa fase è tra i più consistenti della regione, dato che molte delle altre aree risultano poco rappresentate per un difetto di documentazione imputabile a diverse cause;10 d’altro

8. Per Este: Chieco Bianchi, Calzavara Capuis 1985; Capuis, Chieco Bianchi 2006; Gregnanin 2002-2003. Per il resto del Veneto, si segnalano i casi di Adria (Tamassia 1993; Bolognesi 1998-1999) e Montebelluna (Manessi, Nascimbene 2003).

9. Bolla, Cavalieri Manasse, Salzani 1993; Salzani 1995; 1996; 1998; 2004.

10. Padova e l’area pedemontana occidentale forniscono per la seconda età del ferro significative testimonianze di abitato (De Min, Gamba, Gambacurta, Ruta Serafini 2005; Ruta Serafini 1984b), per cui l’esiguità dei corredi tombali va imputata ad un difetto di documentazione (in particolare, nel caso di Pado-va, alla crescita dell’abitato su se stesso fino ai giorni nostri). L’area cadorina ha invece rilevanza dal punto di vista funerario, con le necropoli di Lozzo e Pozzale (Ghirardini 1883); ma la distruzione dei materiali a causa degli eventi bellici rende tali attestazioni inutilizzabili, creando un vuoto di documentazione soltanto apparente (cfr. Gambacurta 2001). Per quanto riguarda il Veneto orientale, infine, i dati degli scavi recenti di Altino

Fig. 3. Carta del Veneto con indicazione dei siti che hanno restituito tombe del “IV Periodo”: 1, Este; 2, Arquà Petrarca; 3, Baone, Valle S. Giorgio; 4, Carceri d’Este; 5, Montagnana, Gomoria; 6, Adria; 7, Valeggio sul Mincio; 8, Povegliano Veronese; 9, Vigasio; 10, S. Maria di Zevio; 11, Isola Rizza; 11, Sorgà; 12, Gazzo Veronese; 13, Montebello Vicentino; 14, Padova; 15, Altino; 16, Montebelluna; 16, Caverzano. In bianco, i siti la cui documentazione non è utilizzabile, poiché è andata

dispersa o confusa.

Fig. 4. Istogramma che indica la ripartizione geografica e cronologica dei corredi di “IV Periodo” in Veneto.



lato, inoltre, la documentazione euganea è la sola che sia rappresentativa di tutto il “IV Periodo”, poiché restituisce attestazioni che vanno dal v al i secolo a.C. senza soluzione di continuità, al contrario di quanto si riscontra per gli altri comparti territoriali (figs. 3-4). Sono stati considerati dunque tutti i cor-redi databili dal iv al ii secolo a.C., con l’aggiunta di quegli insiemi che, pur collocandosi al di fuori di tali limiti cronologici, contenessero elementi delle due classi considerate caratteristiche del “IV Periodo”: la ceramica grigia e gli elementi latèniani. Il corpus dei corredi che è stato messo a punto, a seguito di una completa ricerca d’archivio condotta a livello sia topografico sia di riscontro dei materiali, consta di 96 tombe, di cui 76 da Este e 20 dall’agro atestino, un terzo delle quali inedite.11 Sono stati presi in considerazione, a livello di confronto, i corredi editi del resto del Veneto per un totale di 157 insiemi. Per completare la messa a punto della documentazione, è stato compiuto sui corredi inediti di scavo ottocentesco un lavoro di riscontro tra la documentazione d’archivio ed i materiali conservati, per distinguere gli insiemi con associazioni sicure da quelli meno attendibili, per incompletezza, manomissioni o per mancanza della relativa documentazione. Tale operazione si rivelava necessaria in vista delle successive fasi di analisi della composizione dei corredi e di seriazioni tipo-cronologiche, in modo da dare un peso diverso ad insiemi con un differente grado di affidabilità.12

Periodizzazione del “IV Periodo”

Il criterio utilizzato nella costruzione di una cro-nologia relativa dei corredi è sostanzialmente quello adottato da R. Peroni e Colleghi per le prime fasi della civiltà atestina (Peroni, Carancini, Coretti Irdi, Ponzi Bonomi, Rallo, Serra Ridgway 1975; Peroni 1976). Lo scopo è quello di determinare insiemi affidabili con oggetti datanti attorno ai quali coagulare altri contesti omogenei per composizione e dare luogo così a grup-pi coerenti che definiscano un “orizzonte” (fig. 5).13

Specialmente per quanto concerne il pieno “IV Pe-riodo”, la suddivisione in fasi si è basata sui manufatti latèniani e quindi deve alla cronologia La Tène gran parte della sua validità. E’ proponibile dunque per la seconda età del ferro in Veneto adottare la cronologia di La Tène, analogamente a quanto operato nella periodizzazione dell’area golasecchiana e lepontica.14 La cronologia adottata è quella elaborata da R. C.

e Montebelluna potranno in futuro rafforzare il contributo di quest’area al dossier dei corredi di “IV Periodo” (cfr. Gambacurta 1999; Locatelli 2003).

11. Della documentazione euganea non sono state studiate soltanto le 8 tombe veneto-celtiche di Megliadino S. Fidenzio, poiché in corso di studio da parte della dott.ssa M. Gamba; cfr. Bianchin Citton, De Min 1990: 29-30.

12. L’inquadramento della problematica ed i criteri-guida di tale ricerca sono stati presentati in Bondini 2006, a cui si rimanda anche per una dettagliata discussione sul valore di “insiemi chiusi” dei corredi funerari veneti.

13. I corredi vengono denominati con il nome del fondo o del proprietario del fondo nel quale sono stati rinvenuti, seguiti dal numero di tomba e dall’anno di scavo.

14. De Marinis 1977; 1981: 239-251, fig. 8; 1986: tav. I; Schindler, De Marinis 2000: fig. 6.

De Marinis per l’area lombarda, mutuata dalla scuola tedesca con adattamenti (De Marinis 1986: 98-101) e puntualizzata in occasione della pubblicazione del corredo della tomba di Castiglione delle Stiviere (De Marinis 1997: 167-173), tenendo conto delle specificità regionali su alcuni “nodi” cronologici già sottolineate nella recente sintesi sul celtismo nel veneto (Gamba-curta, Ruta Serafini 2001: 187).

Tra i contesti più antichi del corpus si trovano i corredi contenenti ganci di cintura traforati di tipo latèniano15 (fig. 6). Tali manufatti, caratteristici del LT A, a partire dal LT B1 oltralpe spariscono quasi ovunque, in concomitanza con il cambiamento della tipologia delle armi e del sistema di sospensione (Rapin 1987: 533-34; 2000: 41). Gli esemplari veneti si trovano in corredi che possono scendere alla metà del iv secolo a.C.,16 come avviene anche nella necropoli di Ensérune nel sud della Francia, dove i ganci si trovano anche in corredi del LT B1 ma mai associati a foderi della stessa epoca. Si tratta di un fenomeno di gusto per cui i ganci traforati rimangono di moda fino alla metà del iv secolo a.C., anche se vengono subito recepiti i cambiamenti nell’armamento che investono tutta l’Europa celtica senza scarti cronolo-gici: anche le regioni periferiche seguono le tappe di

15. Per gli studi sui ganci di cintura del Veneto si vedano: Calzavara Capuis, Chieco Bianchi 1979; Ruta Serafini 1984a; Calzavara Capuis, Ruta Serafini 1987; Ruta Serafini 1996; Capuis 1993, pp. 218-233; Bondini 2003. Per il dibattito sull’origine e la diffusione dei ganci traforati cfr.: Kruta 1987 e Frey 1987, con bibliografia precedente.

16. Alla seconda metà del v secolo a.C. si datano i corredi delle tombe Costa Martini 41/1878-79 (inedita) e Aia Capoda-glio 5/1959 (Gregnanin 2002-2003: 36-38, tav. II), mentre alla prima metà del iv secolo a.C. sono assegnabili i corredi delle tombe Ricovero 18, 20, 21/1984 (Bianchin Citton, Gambacurta, Ruta Serafini 1998: 164-204) e Benvenuti 110, 116, 117/1879-80 (Capuis, Chieco Bianchi 2006: 224-229, 249-255, tavv. 112-15, 130-135).

Fig. 5. Tabella che presenta la proposta di suddivisione in fasi del “IV Periodo”.



questa evoluzione senza ritardo apparente (Schwaller, Marchand, Lejars, Orliac, Rapin, Sanmarti 2001: 180-182). Se i lavori sull’iconografia hanno permesso di individuare gruppi omogenei di esemplari, molti dei quali contraddistinti anche da una particolare distribu-zione geografica,17 ancora in fase di elaborazione sono gli studi a livello tipo-cronologico, che a partire dagli esemplari con contesto affidabile possano permettere di affinare la datazione dei singoli tipi e di delineare non solo l’evoluzione iconografica, ma anche i limiti di attestazione dei ganci di cintura.

Per quanto riguarda la durata della fase Este III D2, si registra come per buona parte del iv secolo a.C. i corredi rimangano sostanzialmente legati alla tradizione Certosa: sia il vasellame sia gli oggetti di ornamento riprendono e continuano i tipi della fase III D2, con scarsissime aperture agli elementi di novità. E’ ben evidente tuttavia nella ceramica un’evoluzione delle forme e del trattamento delle superfici (Bianchin Citton, Gambacurta, Ruta Serafini 1998: 178, 197): ad esempio, nei situliformi si nota che il tipo perde il collo diritto con orlo spiovente; una variante conserva il piede rilevato mentre l’altra lo sostituisce con un semplice anello. Quanto alle superfici, non solo scompare la decorazione a lamelle di stagno o punzonature, ma l’ingobbio zonato cede il posto alla vernice totalmente rossa, quando non è

17. Da ultimo: Ruta Serafini 1996; Leconte 1995; Bondini 2003.

assente; spesso i cordoni sono sottolineati o anche sostituiti da solcature.18 Sul piano della composizione del corredo, si nota un’accentuazione dell’ideologia del banchetto manifestata nell’abbondanza e frequenza dello strumentario in bronzo, sempre più spesso costituito da modelli in lamina fabbricati per il corredo e privi di funzione pratica.19 Le più precoci attestazioni di ceramica grigia in ambito funerario risalgono alla seconda metà del v secolo a.C., ma fino all’inoltrato iv secolo a.C. esse riguardano un numero piuttosto esiguo di corredi;20 sembra che la nuova produzione ceramica, per quanto nota, sia per un primo tempo rimasta esclusa dai corredi funerari, che si mostrano tenacemente legati al tradizionale vasellame d’impasto zonato o ingobbiato in rosso. Risulta dunque possibile dilatare la durata della fase Certosa recente (III D2) ed abbassare di circa un secolo il suo limite inferiore, secondo la proposta di A.M. Chieco Bianchi (Chieco Bianchi 1987: 234-235), pur con una determinazione differente della sua cesura interna, che può essere

18. Cfr. ad esempio le tombe Ricovero 17, 18, 20, 21/1984; Benvenuti 116, 117/1879-80 (vedi nota 16).

19. Tombe Ricovero 18/1984; Benvenuti 116/1879-80 (vedi nota 16); Nazari 161: Tirelli 1981; De Antoni 1-131898-99: Michielon 2001/2002.

20. Tombe Alfonsi 1/1907: Chieco Bianchi, Calzavara Capuis 1985: 373-374, tav. 251A; Palazzina Capodaglio 5/1973: Gamba 1987b: 124-129, figg. 263-266; Palazzina Capodaglio 32/1879-80 (inedita); Aia Capodaglio 5/1959: Gregnanin 2002-2003 (vedi nota 16).

Fig. 6. I ganci di cintura delle tombe di Este secondo la cronologia dei rispettivi corredi tombali: 1-2, tomba Ricovero 18/1984; 3-6: tomba Ricovero 20/1984; 7: tomba Ricovero 21/1984; 8, tomba Benvenuti 110/1879-80; 9-10: tomba Benvenuti 116/1879-80; 11, tomba Benvenuti 117/18979-80; 12, tomba Costa Martini 41/1878-79; 13, tomba Palazzina Capodaglio 38/1879; 14, tomba Aia Capodaglio 5/1959 (1-7: Bianchin Citton, Gambacurta, Ruta Serafini 1998, figg. 88, 3; 89, 5; 92, 32; 93, 36; 100, 24; 110, 12; 8-11: Capuis, Chieco Bianchi 2006, tavv. 113, 8; 131, 17-18; 133, 5; 12-13: Calzavara Capuis, Ruta Serafini 1987, fig. 4, 7 e

2; 14: Gregnanin 2002-2003, tav. II, 5).



abbassata all’ultimo quarto del iv secolo a.C. Se il periodo III D2 A è contraddistinto dalla piena facies Certosa così come definita da R. Peroni e colleghi (Peroni, Carancini, Coretti Irdi, Ponzi Bonomi, Rallo, Serra Ridgway 1975: 146-149, 167-168), nella succes-siva fase III D2 B si riscontrano un’evoluzione della produzione ceramica verso nuove forme e decorazioni, tendenzialmente più semplificate e standardizzate, e un’accentuazione dell’ideologia del banchetto con il relativo strumentario; la ricettività verso manufatti alloctoni è limitata ad una fibula del LT A (tomba Randi 6/1904-05: Calzavara Capuis, Ruta Serafini 1987: 285-287) ed a quelle con i ganci di cintura traforati, mentre la ceramica grigia rimane perlopiù esclusa dalla composizione del corredo funebre.

La scoperta e la tempestiva edizione del complesso eccezionale comprendente la tomba di Nerka Trostia-ia (tomba Ricovero 23/1984: Chieco Bianchi 1987) risulta di fondamentale importanza perché permette di individuare un orizzonte di fine iv - inizi iii secolo a.C., composto da un buon numero di corredi,21 che attestano il perdurare di ceramica ed ornamenti di tipo Certosa in associazione ad elementi dell’incipiente “IV Periodo”. L’aver individuato una fase di passaggio “III-IV Periodo” permette di ricalibrare la datazione di non poche sepolture a più deposizioni, i cui cor-redi non sono stati tenuti distinti, che presentano ceramica zonata e ceramica grigia:22 esse erano state separate in due nuclei appartenenti a due fasi diffe-renti, mentre possono coesistere all’interno di questo orizzonte. Al vasellame a pasta grigia si affianca da ora la ceramica a vernice nera, importata dai centri dell’Etruria settentrionale, le cui forme trovano pre-cisi confronti nell’emporio adriese.23 L’instrumentum metallico da banchetto conosce un’ultima fioritura con la deposizione dei complessi servizi delle tombe Ricovero 23/1984, 126/1993 e Boldù-Dolfin 52-53/1876. Con il iii secolo a.C. la presenza di ceramica grigia diventa massiccia, e viene usata anche per ossuari e coperchi, fino a soppiantare quella zonata nella fase successiva; lo stesso vale per le fibule di tipo La Tène a scapito di quelle di tipo Certosa e ad arco serpeggiante, che a partire dal “IV Periodo” saranno attestate sempre più di rado. L’apertura ad influssi culturali esterni si manifesta nell’adozione di fibule di schema LT B2 e nella produzione di manufatti di gusto celtizzante come gli orecchini a terminazione complessa,24 ma anche con la deposizione di armi nei corredi, seppur limitate in genere all’arma d’asta.25 A

21. Tombe Ricovero 23/1984 (di Nerka) e 36/1984: Chieco Bianchi 1987; Ricovero 126/1993: Bianchin Citton, Gambacurta, Ruta Serafini 1998: 205-213; tombe Boldù-Dolfin 52-53: Gam-bacurta 1998.

22. Tombe Ricovero 228/1893, 226 e 229/1895, 227/1897-98: Chieco Bianchi, Calzavara Capuis 1985: 244-252, tavv. 150B, 157-160; Benvenuti 118/1879: Capuis, Chieco Bianchi 2006: 255-262, tavv. 136-138; Rebato 10, 222, Randi 20, 37 e Stazione Ferroviaria 50a (inedite).

23. Capuis 1993: 224; Capuis, Chieco Bianchi 2006: 261. Sulla ceramica a vernice nera di Adria si veda Robino 1996/1997.

24. Tombe Ricovero 226/1895 (vedi nota 22), 23/1984 e 126/1993 (vedi nota 21); sulla problematica cfr. Ruta Serafini 1984a: 15-18; Capuis 1993: 228; Bondini 2005b: 297-298.

25. Tombe Rebato 10 e 222/1907-09 (inedite); Boldù-Dolfin 52-53/1876 (vedi nota 21).

partire dalla metà del iii secolo a.C. si sviluppa il pie-no “IV Periodo”, contraddistinto dalla ceramica grigia associata ad elementi latèniani sia negli ornamenti sia nelle armi. In questa fase si delinea una spaccatura tra sepolture singole e tombe “di famiglia”, usate per più generazioni e comprendenti un numero di ossuari più cospicuo rispetto ai periodi precedenti.26 La ceramica grigia sostituisce definitivamente quella zonata: di norma l’ossuario è costituito da un’olla coperta da una coppa-coperchio; tra il vasellame di accompagnamento si trovano brocche e coppe, ma anche pissidi e skyphoi, con un ricco repertorio di forme e decorazioni. La ricchezza della documenta-zione esistente supporta la possibilità di affinarne la tipo-cronologia; si può in via preliminare confermare la tendenza evolutiva già individuata: nella fase più antica il legame di dipendenza dai tipi a vernice nera è evidente, mentre nel corso del iii e soprattutto nel ii sec. a.C. le forme si differenziano progressivamente dai prototipi e gli impasti subiscono un certo scadi-mento (Maioli 1976: 162; Gamba, Ruta Serafini 1984: 11-12). La ceramica a vernice nera, di cui si trovano complessi servizi nelle tombe “di famiglia” di contro ad esemplari isolati nelle sepolture singole, presenta una notevole varietà di forme e tipi confrontabili con quelli dei contemporanei corredi di Adria (Capuis, Chieco Bianchi 2006: 290-293, 313-315). Gli elementi latèniani sono quasi esclusivi, sia tra le fibule (tipi della tradizione Certosa si trovano nelle tombe genti-lizie, forse come eredità di famiglia, a sottolineare un forte conservatorismo culturale)27 sia nelle rare armi, generalmente una lancia,28 ma in un caso la spada.29

Le recenti edizioni di tombe di “IV Periodo” hanno notevolmente incrementato i corredi atestini di questa fase permettendo di separare il ii secolo a.C. da quello precedente e dal seguente, di diluire nel tempo tale facies archeologica prima poco nota. Determinanti per l’individuazione di un orizzonte di ii secolo a.C. sono infatti le tombe di Via Versori (Bondini 2005a) e dell’Aia Capodaglio (Gregnanin 2002-2003, edito 2007); senza questo insieme si disponeva prima soltanto dei materiali delle tombe “di famiglia” le cui deposizioni non erano state tenute distinte all’atto del rinvenimento. Le tombe singole o bisome presentano un corredo sempre più modesto e standardizzato, ridotto a pochi vasi di accompagnamento e con sporadiche presenze di ceramica a vernice nera; sembra dunque accentuarsi il divario con le tombe gentilizie che abbondano di servizi da banchetto e di ceramica fine verniciata. La ceramica grigia mostra le forme più evolute di questa produzione (Capuis, Chieco Bianchi 2006: 293, 313-315), con una ripetitività di tipi ed una semplificazione dei servizi; compare come

26. Tombe Ricovero 230/1895, 231/1897-98: Chieco Bianchi, Calzavara Capuis 1985: 251-264, tavv. 161-172; Benvenuti 123 e 125/1879: Capuis, Chieco Bianchi 2006: 276-294, 301-319, tavv. 150-161, 167-175.

27. Tombe Ricovero 230/1895, 231/1897-98; Benvenuti 123/1879 (vedi nota 26); fa eccezione la tomba Aia Capodaglio 18/1959: Gregnanin 2002-2003: 63-65, tav. X.

28. Tomba Ricovero 26/1986 (inedita); Aia Capodaglio 20/1959: Gregnanin 2002-2003: 67-70, tav. XII.

29. Tomba Capodaglio 14/2001-02; l’arma si data al LT C2 iniziale: Bondini 2005a: 55-69.



Fig. 7. Panoplie di fine ii - inizi i secolo a.C. nelle tombe “di famiglia” di Este: 1, tomba Ricovero 230/1895; 2, tomba Ricovero 231/1897-98; 3, tomba benvenuti 123/1879 (1-2: Calzavara Capuis, Chieco Bianchi 1985, tavv. 164-165, 171-172; le spade della

tomba 230 sono state ridisegnate da E. Mazzetto; 3: Capuis, Chieco Bianchi 2006, tav. 156).



ossuario l’olla in impasto, che perdura fino all’età romana.30 E’questo il momento di massima fioritura delle tombe gentilizie, che risultano quasi tutte in uso in questa fase; da notare che verso la fine del ii secolo a.C. un nucleo di sepolture, significativamente tutte “di famiglia”, mostra la deposizione delle armi nel corredo, spesso addirittura dell’intera panoplia31 (fig. 7).

E’ proprio nell’inoltrato ii secolo a.C. che si regi-strano le prime attestazioni nell’agro atestino, con le necropoli di Arquà Petrarca, Carceri, Megliadino S. Fidenzio e le scoperte isolate di Baone e Gomoria (fig. 8). Per la forte connotazione latèniana, tali testimonian-ze vanno ricondotte ad un’espansione oltre il corso dell’Adige del popolamento cenomane già insediato nella zona veronese (Salzani 1995; 1996; 1998). I corredi mostrano un tenace legame con la tradizione precedente nell’uso della ceramica grigia (della quale si riscontrano le forme e gli impasti caratteristici della fase più tarda) (Gamba 1987a: 265), di ornamenti di tipo latèniano e soprattutto nella frequente deposizione di armi a connotare lo status guerriero del defunto, segnale di un forte conservatorismo culturale. Con il progredire della romanizzazione si avverte il graduale sparire delle armi dai corredi maschili, a favore di una sempre più massiccia presenza di attrezzi per le attività agricole e pastorali (Gamba 1987a; Vitali 1989), analogamente a quanto avviene nelle necropoli cenomani più ad ovest. La tipologia delle armi per-mette di individuare tre orizzonti distinti rintracciabili anche nella documentazione veronese. Il più antico è caratterizzato da foderi con imboccatura campanulata, puntale lungo a bordi paralleli ed estremità triangolare (Lejars, tipi 6 e 7) (Lejars 1994: 36-38, 52-54) associati ad umboni ad alette rettangolari allungate (Rapin, tipo VI) (Rapin 1988: 81) e fibule di schema Medio La Tène: esso si colloca nel LT C2 pieno e finale.32 Un certo numero di corredi attesta poi un orizzonte “misto” LT C-D contraddistinto da panoplie “ibride”: spade dalle caratteristiche tardo-latèniane (puntale più allungato, con estremità ad ogiva e pinze di rinforzo oppure marcatamente triangolare, imboccatura con rinforzo a doppia “s”) sono associate ad umboni ad alette rettangolari come nella fase precedente e a fibule sempre di schema Medio La Tène.33 Seguono

30. Tombe Benvenuti 125 (vedi nota 26); Palazzina Capo-daglio 1 e 4/1982: Tirelli, Balista Veronese 1984: figg. 6-9; Aia Capodaglio 20, 21, 25/1959: Gregnanin 2002-2003: 67-74, tavv. XII-XIV. Questo fenomeno si riscontra anche ad Arquà Petrarca: Gamba 1987a: 268, e a Carceri (tomba 9/1950, inedita).

31. Due spade, scudo e talloni di lancia nella tomba Ricove-ro 230/1895; spada e lancia nella tomba Ricovero 231/1897-98; spada e scudo nella tomba Benvenuti 123/1879; un tallone di lancia nella tomba Benvenuti 125/1879 (vedi nota 26).

32. Arquà, tomba L: Gamba 1987a: 256-262. In questo oriz-zonte potrebbero rientrare anche alcune panoplie della fase I di S. Maria di Zevio (tombe 86, 88, 106): Salzani 1996: 99.

33. Este, tombe Ricovero 230, tomba Benvenuti 123 (vedi nota 26); Montagnana, Gomoria: Vitali 1989. A questo oriz-zonte si può accostare la fase I di S. Maria di Zevio (Salzani 1996: 99). Foderi con rinforzo a doppia “S” nella parte an-teriore dell’imboccatura come quello di Gomoria si trovano anche in area lombarda, ma soprattutto essi caratterizzano la fase 4 di Mokronog, che si situa a cavallo tra LT C e D (Vitali 1989: 19-20; Guštin 1984). E’ possibile che le panoplie

le panoplie di LT D1, il cui elemento marcatore è lo scudo tipo Mokronog,34 associato a foderi simili a quelli della fase precedente, oppure con puntale molto allungato e a terminazione piatta;35 le fibule sono ancora di schema Medio La Tène, attestando un perdurare nell’uso e nel costume che sembra caratteristico di tutta la Padania agli inizi del Tardo La Tène (Tizzoni 1981: 6, 20-21). La frequenza di tale associazione e l’elevato numero di corredi con queste caratteristiche, non soltanto in area veneta, ha fatto supporre l’esistenza di una fase “di passag-gio” LT C-D (De Marinis 1986: 130-131). Non è da escludere che un riesame analitico della tipologia dei foderi tra LT C2 finale e LT D1, che prenda in esame la ricca documentazione veronese e sia basato sulla revisione tipologica conseguente alla recente edizione dei corredi di Giubiasco (Pernet 2006), permetta un perfezionamento delle datazioni ed una più affinata separazione tra i tipi del Medio e quelli del Tardo La Tène. Interessante è in ogni caso il fatto che le ragioni invocate da R. C. De Marinis per giustificare l’esigenza di tale fase di passaggio non si limitino semplicemente alla compresenza di elementi tardolatèniani con tipi della fase precedente, ma coinvolgano una pluralità di fenomeni: la comparsa del biritualismo in ambito cenomane e l’uso di laterizi nella costruzione della cassetta tombale. Il concetto di “fase di passaggio” sembra perciò applicabile per le stesse ragioni anche alla situazione veneta, per il parallelismo cronologico tra l’exploit delle necropoli cenomani nell’area veronese ed euganea e le panoplie “ibride” delle sepolture di Este, con il loro carattere misto tra Medio e Tardo La Tène.36 Tutte queste circostanze hanno indotto a definire una fase a sé stante, detta “IV C”, databile tra l’ultimo quarto del ii e gli inizi del i secolo a.C. e suddivisa in due momenti: nel primo, corrispon-dente alla cosiddetta “fase di passaggio” LT C-D, si collocano le panoplie “ibride” tra Medio e Tardo La Tène; mentre al secondo si riferiscono i corredi da-tabili al pieno LT D1.

Seguono i corredi più recenti di Arquà, con la scom-parsa della panoplia (in area veronese si continua a deporre la sola lancia); in un primo momento è ancora massiccia la presenza di ceramica grigia (tombe A, E, G), mentre le successive sepolture (tombe A5, C, N, H, M, 3) si inquadrano pienamente nell’età romana.

del pieno LT C2 perdurino in questa fase e che ci sia una certa contemporaneità tra i due orizzonti.

34. Gustin 1977; si tratta di un tipo di umbone che ha scarsa diffusione nell’area celtica occidentale: anche in questo caso l’area slovena e il Caput Adriae presentano lo stesso tipo di armi.

35. Este, tomba Ricovero 231 (vedi nota 26); Arquà, tombe F2 e 2: Gamba 1987a: 248-252, 263-266. A questo orizzonte si possono affiancare la fase II di S. Maria di Zevio (Salzani 1996: 99), l’armamento della tomba 225 di Povegliano-Ortaia (Bolla, Cavalieri Manasse, Salzani 1993) e le tre sepolture con panoplia completa di Isola Rizza-Casalandri (Salzani 1998: 62).

36. Un ulteriore parallelismo si trova con la situazione di Altino: anche qui, a partire dalla fine del ii secolo a.C., com-pare il fenomeno delle tombe “di famiglia”, con modalità per molti aspetti parallele a quelle che si riscontrano ad Este, dalla struttura tombale (significativamente, in cassetta di laterizi) alla composizione del corredo, dall’offerta monetale alle iscrizioni di proprietà sugli ossuari: Gambacurta 1999.



Fig. 8. Tombe di armati dell’aera euganea: 1, ArquàPetrarca, tomba L; 2, ArquàPetrarca, tomba F2; 3, ArquàPetrarca, tomba 2; 4, Montagnana, Gomoria (1-3: Gamba 1987a, figg. 11, 16, 20; 4: Vitali 1989, figg. 5-6).



Anche ad Este a partire dalla fine del ii secolo a.C. si notano nei corredi elementi della cultura romana, sia nella loro composizione, con ad esempio i vasi a tulipano, i balsamari, fibule di tipologie romane; sia, fatto ben più significativo, in alcuni elementi del rituale, come l’offerta monetale e la deposizione in anfora segata.37 In accordo con gli eventi storici, è possibile perciò distinguere un momento più antico, definibile di “Romanizzazione”, in parallelo con la concessione del diritto latino a tutte le città venete nell’89 a.C. (lex Pompeia de Transpadanis), mentre con l’ingresso a pieni diritti nel mondo romano tramite la lex Roscia del 49 a.C. inizia l’età romana.

Un nuovo quadro storico

L’analisi condotta permette di valutare appieno la portata informativa della documentazione funeraria relativa al cosiddetto “IV Periodo”: pur con le lacune dovute allo stato della documentazione e con limiti colmabili dal proseguimento della ricerca, essa rivela una ricchezza e varietà proporzionali alla complessità storica di questo momento cruciale non solo per il Veneto, ma per tutta l’area padana (fig. 9). I principali nodi problematici, sui quali si vuole attirare l’attenzio-ne, sono alcuni momenti cronologici significativi, che corrispondono ad importanti problematiche storiche.

In primo luogo, l’esistenza in Italia di una celticità anteriore alle invasioni storiche è un dato ormai in-discusso che riceve piena luce proprio dalle testimo-nianze onomastiche provenienti dal Veneto (Prosdocimi 1991; Marinetti 1992). La circolazione di manufatti del LT A si inserisce in un contesto di condivisione di tecniche artigianali ed impulsi artistici tra i due versanti delle Alpi, nel quale il Veneto giocava un ruolo attivo non solo nella distribuzione dei manufatti, ma anche nella produzione ed elaborazione dei modelli, come mostra il caso dei ganci di cintura traforati (Ruta Serafini 1984a; Calzavara Capuis, Ruta Serafini 1987; Bondini 2003). Perciò bisogna forse ricalibrare l’interpretazione tradizionale che vede nell’adozione di questi oggetti una sorta di fraintendimento della loro funzione (Calzavara Capuis, Chieco Bianchi 1979: 24; Capuis 1993: 212). Se è vero che in molti casi i ganci si trovano in corredi femminili, molto spesso accanto alle tradizionali placche da cintura in lamina di bronzo, secondo un fenomeno di replicazione ben attestato per il mondo muliebre (Capuis 1993: 212), non mancano casi in cui i ganci si trovano in cor-redi inequivocabilmente maschili, come nella tomba Benvenuti 117/1879-80 (Capuis, Chieco Bianchi 2006: 255) e in contesti dell’area pedemontana, associati alle armi.38 Non si può allora scartare l’ipotesi di un’of-ferta maschile o comunque di un segnale che evoca l’uomo all’interno del corredo: anche di questo aspetto non mancano testimonianze nella ritualità funeraria veneta. Questa “perdita della funzionalità primaria”

37. Tombe Ricovero 231/1897-98, Benvenuti 125/1879 (vedi nota 26); Ricovero 23/1984-deposizione esterna (Chieco Bianchi 1987: 195-197), Palazzina Capodaglio 19/2001-02: Bondini 2005a: 73-78.

38. A Montebello Vicentino (Ruta Serafini 1984a: 11-18, figg. 3, 5) e Montebelluna (Manessi, Nascimbene 2003: 253-254).

(Calzavara Capuis, Ruta Serafini 1987: 286) ad Este deriva forse dall’adattamento alla ritualità funeraria locale, piuttosto restia ad accogliere l’armamento nelle sepolture per connotare l’uomo, mentre ben si addice ad ambiti di frontiera non estranei all’effettiva infil-trazione di genti celtiche (Ruta Serafini 2001:199-202; Capuis 1993: 195). Nel settore della Casa di Ricovero le tombe con gancio sono significativamente comprese in uno stesso raggruppamento, e l’iconografia dei 7 ganci risulta sempre dello stesso tipo vegetale astratto, con una sola eccezione (animali affrontati nella tomba 21/1984). Un fenomeno analogo si coglie nel settore Benvenuti, dove le tombe 116 e 117/1879-80, assieme alla tomba 115, erano racchiuse entro un circolo di lastre calcaree: due dei tre ganci appartengono al tipo vegetale astratto, mentre quello di bronzo della tomba 116, è esattamente sovrapponibile a quello della tomba 117 (Capuis, Chieco Bianchi 2006: 255). Queste circostanze rafforzano l’ipotesi che alla base dei raggruppamenti di sepolture vi fossero rapporti non solo di tipo parentelare, ma anche vincoli sociali del tipo delle “confraternite” meglio note per il mondo greco (Gambacurta, Ruta Serafini 1998: 97; Capuis, Chieco Bianchi 2006: 47).

L’orizzonte recente della fase Certosa comincia nel momento immediatamente successivo all’occupazio-ne della Pianura Padana da parte dei Galli intorno al 390/386 a.C., e corrisponde alla fase di apogeo

Fig. 9. Prospetto cronologico del “IV Periodo”: periodizzazione, cronologia assoluta e correlazione con gli eventi storici.



della presenza celtica in Italia.39 In questo periodo l’area euganea sembra piuttosto chiusa agli apporti esterni: i corredi mostrano un marcato conservato-rismo culturale che potrebbe spiegarsi proprio con la conflittualità dei rapporti con i nuovi venuti, che da più parti accerchiavano il centro atestino, se si tiene conto dell’alleanza tra i Celti e Dionisio I di Siracusa in una politica dai forti interessi adriatici.40

Al carattere variegato e composito dei corredi della fase di passaggio “III-IV” non deve essere estra-nea la riattivazione dell’emporio di Adria, uno dei principali centri di redistribuzione delle ceramiche d’importazione dal mondo greco-etrusco.41 Non si può escludere un ruolo in parte autonomo giocato Este, per la vicinanza con l’area bolognese e grazie alla sua posizione di punto di transito nella via terrestre dall’Emilia al Veneto.42

A partire dalla metà del iii secolo a.C., con il pieno “IV Periodo”, un fenomeno importante del rituale funerario è attestato nelle necropoli atestine: l’uso di tombe “di famiglia” a più deposizioni, in uso in alcuni casi fino all’età romana. In un primo momento i corredi mostrano una certa abbondanza e complessità, ma col tempo si accentua la spaccatura tra tombe gentilizie e sepolture singole, dai corredi sempre più modesti e standardizzati. Si delinea uno squilibrio sociale che sembra rispecchiare una società fortemente conservatrice, in cui l’esigenza di enfatiz-zare l’appartenenza ad una gens riflette la progres-siva concentrazione del potere nelle mani di poche classi dominanti: quelle che poi seppero negoziare con l’emergente potenza di Roma, ma restando ai margini dell’intesa veneto-romana rispetto a quanto seppe fare Padova. La vicina città si permette ormai di “sconfinare” nel territorio atestino con il beneplacito di Roma, come mostra l’iscrizione del Monte Venda, in cui la funzione di arbitrato svolta dall’Urbe rivela come essa fosse considerata ormai dalle due parti un’autorità indiscussa.43 E mentre Padova, la città che al tempo di Strabone (V, 1, 7) poteva contare 500 cittadini di ordine equestre e viene definita “superiore a tutte le città della regione” (Capuis 1993: 236, 267-268), si avvia a diventare l’interlocutore privilegiato di Roma e ad emergere come prima città del Veneto, Este conosce un ripiegamento culturale che ben si coglie nella documentazione archeologica.

Con il ii secolo a.C., ovvero all’indomani delle scon-fitte dei Boi a Talamone e degli Insubri a Clastidium (rispettivamente 225 e 222 a.C.) e dopo la fondazione della colonia di Aqulieia (181 a.C.), il territorio veneto venne coinvolto nella realizzazione delle viae publicae che accompagnarono la penetrazione romana nella

39. Sui Celti in Italia si vedano: Vitali 1991; Vitali 2001; 2004, con ampi riferimenti bibliografici.

40. Sulla problematica dell’egemonia siracusana ad Adria ricordata dalle fonti e sull’intesa gallo-siracusana si vedano Braccesi 1991; 2003; Sordi 1999, con relativa bibliografia.

41. Sulle necropoli boiche dell’area bolognese cfr. Vitali 1992; 2003; 2008.

42. Il legame con il mondo etrusco in questo periodo è ben testimoniato, anche sul piano onomastico, dalla tomba di Nerka: Capuis 1993: 224-225, 233-235.

43. Sulla romanizzazione del Veneto cfr. Rigoni 2003, con bibliografia precedente.

Cisalpina (Capuis 1993, p. 266; Rigoni 2003, pp. 93-94). Con la metà-ultimo quarto del ii secolo a.C. si assiste al popolamento della media pianura veronese, attribuibile a tribù cenomani in espansione da ovest, le quali si spinsero progressivamente ad est raggiun-gendo anche l’agro atestino. Rispetto ai siti dell’area veronese, in cui abbonda il vasellame metallico da banchetto di importazione centroitalica, quelli Euganei sono connotati da una maggiore marginalità e ruralità, testimoniata dalla preponderanza di attrezzi legati alle attività agricolo-pastorali e dall’assenza di vasellame di lusso. Proprio in questo periodo in alcune tombe gentilizie di Este l’elemento celtico viene accolto con la sua ostentazione dell’orgoglio guerriero, all’interno di corredi che rivelano nella qualità e provenienza dei materiali il mantenimento di un certo potere d’acquisto.

La forte connotazione latèniana del “IV Periodo” è in apparente contraddizione con quanto ci racconta gran parte della tradizione storica, secondo la quale i Veneti sarebbero stati l’unico popolo capace di opporsi all’invasione gallica. Dei Veneti viene costantemente messa in evidenza la fedeltà al popolo romano, di-mostrata dal soccorso prestato in occasione del sacco di Roma del 386 a.C., da aiuti militari offerti durante la guerra annibalica, da azioni diplomatiche volte ad assicurare l’appoggio cenomane alla vigilia della bat-taglia di Talamone; addirittura Livio (X, 2) afferma, a proposito dell’episodio di Cleonimo, che i Veneti furono “sempre in armi per combattere i Galli” (Capuis 1993, pp. 265-266). Eppure la cultura materiale in questo periodo si mostra fortemente influenzata dal costume latèniano, al punto che già nell’Ottocento esso veniva chiamato “età gallica”. Superando il modello migra-zionistico, essa rivela piuttosto un lento e complesso fenomeno di acculturazione, il quale portò al formarsi di una cultura ibrida “veneto-celtica”, allo stesso modo di quanto avvenne nel contatto tra i Galli e le altre popolazioni indigene dell’area padana (Prosdocimi 1991; Vitali 2004: 318). Il quadro di conflitti dipinto dagli storici antichi va integrato immaginando un panorama di contatti commerciali e culturali, una coesistenza dei due popoli negli stessi insediamenti e forme di intermariage con il conseguente mescolarsi delle due etnie fin dalla seconda/terza generazione del popolamento gallico d’Italia (Vitali 2004: 326). Si spiega così il giudizio di Polibio (II, 17), che nel ii secolo a.C., ovvero in pieno “IV Periodo”, scrive che soltanto la lingua permetteva di distinguere un veneto da un celta. Un elemento “forte” dal punto di vista culturale è costituito appunto dalle testimonianze linguistiche: è interessante segnalare in questa sede i possibili legami di parentela tra i defunti delle tombe Benvenuti 120, 123 e 125/1879, sulla base delle affinità onomastiche, che suggeriscono una vera e propria genealogia facente capo ad un *Boialos, individuo di inequivocabile origine celtica (Marinetti 1992: 156-159; Capuis, Chieco Bianchi 2006: 265, 294).

Di certo l’uso di due lingue molto simili e recipro-camente comprensibili dovette facilitare i rapporti tra Veneti e Romani: il progressivo e graduale passaggio dal venetico al latino nelle iscrizioni sugli ossuari della tomba Benvenuti 125/1879 è emblematico del



processo di integrazione della cultura locale nella nuova realtà dell’Urbe (Marinetti 1992: 165-169; 2003: 103-104; Capuis, Chieco Bianchi 2006: 317-319).

Conclusioni

Lo studio sistematico e complessivo della documenta-zione funeraria di Este e del suo territorio ha permesso di operare una suddivisione in fasi del cosiddetto “IV Periodo” valida per l’area euganea, applicabile al Veneto sud-occidentale e potenzialmente estendibile all’intero ambito regionale. Dopo aver riscontrato la continuità del periodo Este III D2 per quasi tutto il iv secolo a.C., con l’abbassamento all’ultimo quarto del secolo del suo limite inferiore, è stato individuato un orizzonte “di passaggio” dalla fase Certosa al pieno “IV Periodo”. Quest’ultimo è stato suddiviso in più sotto-fasi, sulla base di orizzonti definiti e corrispondenti ai periodi della cronologia di La Tène: è questo il vero e proprio “IV Periodo”, contraddistinto dall’as-sociazione di ceramica grigia ed elementi latèniani nella panoplia e nelle parures, nonché dall’apparizione e dallo sviluppo delle tombe “di famiglia”. Un’altra

fase “di passaggio” è stata riconosciuta nel LT C-D, analogamente a quanto riscontrato in area padana, per la compresenza di elementi tardolatèniani con tipi della fase precedente. Per quanto riguarda il i secolo a.C., è possibile distinguere un momento più antico, definibile di “romanizzazione”, ancora legato alla tradizione veneta, ed uno più recente, ormai pie-namente iscrivibile nell’età romana. E’ stato dunque possibile diluire nel tempo una documentazione ma-teriale finora troppo compressa nell’ambito di poche generazioni, rendendola utilizzabile ai fini di un’analisi storica che renda ragione della complessità storica di questo periodo, in cui l’identità veneta si dissolve prima nell’integrazione con la cultura gallico-padana, poi sotto l’influenza romana.

Anna BondiniVia De’Castagnoli, 4

40126 Bologna, [email protected]

Rebut: 01-01-2010Acceptat: 15-02-2010



Balista, C., Gambacurta, G., Ruta Serafini, A. (2002). Sviluppi di urbanistica atestina. En: Ruta Serafini, A. (ed.). Este preromana: una città e i suoi santuari. Catalogo della Mostra, Este. Treviso: 105-121.

Balista, C., Ruta Serafini, A. (1986). La necropoli Ricovero di Este. Primi elementi connotativi e linee di approccio metodologico allo scavo. Aquileia Nostra 57: coll. 25-44.

Balista, C., Ruta Serafini, A. (1998). Linee evolutive della necropoli. En: Bianchin Citton, E., Gambacurta, G., Ruta Serafini, A. (eds.) …“Presso l’Adige ridente”… Recenti rinvenimenti da Este a Montagnana. Catalogo della Mostra, Este. Padova: 18-28.

Bianchin Citton, E., de Min, M. (1990). Il Museo Archeologico e il Lapidario di Montagnana. Padova.

Bianchin Citton, E., Gambacurta, G., Ruta Serafini, A. (eds.) (1998). …“Presso l’Adige ridente”… Recenti rinvenimenti da Este a Montagnana. Catalogo della Mostra, Este. Padova.

Bolla, M., Cavalieri Manasse, G., Salzani, L. (1993). Scheda 1. Povegliano, Ortaia, tomba 225. Restituzioni: 7-16.

Bolognesi, B. (1998/1999). Le necropoli Campelli - Stoppa e Belluco in località Passetto (Adria). Padusa XXXIV-XXXV: 245-316.

Bondini, A. (2003). I ganci di cintura traforati del Veneto: proposta di lettura iconografica. En: Vitali, D. (ed.). L’immagine tra mondo celtico e mondo etrusco-italico. Aspetti della cultura figurativa nell’antichità. Bologna: 85-112.

Bondini, A. (2005a). Le necropoli di Este tra iv e ii sec. a.C.: i corredi dello scavo 2001/2002 in Via Versori (ex fondo Capodaglio). Ocnus 13: 45-87.

bondini, A. (2005b). I materiali celtici di Montebello Vicentino. Tra cultura veneto-alpina e civiltà di La Tène. En: vitali, D. (ed.). Studi sulla tarda età del Ferro nell’Italia centro-settentrionale. Bologna: 215-324.

Bondini, A. (2006). I corredi funerari tra iv e ii secolo a.C. in Veneto: problemi e metodi della ricerca. Ocnus 14: 257-264.

Braccesi, L. (1991). Diomedes cum Gallis. Hesperìa 2: 89-102.

Braccesi, L. (2003). I Greci delle periferie. Dal Danubio all’Atlantico. Roma-Bari.

Calzavara Capuis, L., Chieco Bianchi, A. M. (1979). Osservazioni sul celtismo nel Veneto Euganeo. Archeologia Veneta II: 7-32.

Calzavara Capuis, L., Ruta Serafini, A. (1987). Per un aggiornamento della problematica del celtismo nel Veneto. En: Vitali, D. (ed.). Celti ed Etruschi nell’Italia centro-settentrionale dal v sec. a.C. alla romanizzazione. Atti del colloquio internazionale, Bologna 1985. Bologna: 281-307.

Capuis, L. (1993). I Veneti antichi. Società e cultura di un popolo dell’Italia preromana. Milano.

Capuis, L., Chieco Bianchi, A. M. (2006). Este II. La necropoli di Villa Benvenuti. Monumenti Antichi dei Lincei. Roma.

Chieco Bianchi, A. M. (1987). Dati preliminari su nuove tombe di iii secolo da Este. En: Vitali D. (ed.). Celti ed Etruschi nell’Italia centro-settentrionale dal v sec. a.C. alla romanizzazione. Atti del colloquio internazionale, Bologna 1985. Bologna: 191-236.

Chieco Bianchi, A. M. (2002). Il Museo Nazionale Atestino dalla nascita al 1985. En: Ruta Serafini, A., Chieco Bianchi A. M. (eds.). 1902-2002. Il Museo di Este: passato e futuro. Treviso: 15-90.

Bibliografia



Chieco Bianchi, A. M., Calzavara Capuis, L. (1985). Este I. Le necropoli Casa di Ricovero, Casa Muletti Prosdocimi, Casa Alfonsi. Monumenti Antichi dei Lincei. Roma.

de Marinis, R. C. (1977). The La Tène culture of the Cisalpine Gauls. Keltske Studije. Brezice: 23-50.

de Marinis, R. C. (1981). Il periodo Golasecca III A in Lombardia. Studi Archeologici I: 41-299.

de Marinis, R. C. (1986). L’età gallica in Lombardia (iv-i secolo a.C.): risultati delle ultime ricerche e problemi aperti. En: Atti del 2° Convegno Archeologico Nazionale, Como 13-15 aprile 1984. Como: 93-174.

de marinis, R. C. (1997). La tomba gallica di Castiglione delle Stiviere (Mantova). Notizie Archeologiche Bergomensi 5: 115-177.

de Min, M., Gamba, M., Gambacurta, G., Ruta Serafini, A. (eds.) (2005). La città invisibile. Padova preromana. Trent’anni di scavi e ricerche. Padova.

Fogolari, G., Prosdocimi, A. L. (1988). I Veneti antichi. Lingua e cultura. Padova.

Frey, O. H. (1976). La cronologia di Este nel quadro die rapporti culturali con l’area hallstattiana. En: Este e la civiltà paleoveneta a cento anni dalle prime scoperte. Atti dell’XI Convegno di Studi Etruschi e Italici, Este-Padova 1976. Firenze: 69-84.

Frey, O. H. (1987). Sui ganci di cintura celtici e sulla prima fase di La Tène nell’Italia del Nord. En: Vitali, D. (ed.). Celti ed Etruschi nell’Italia centro-settentrionale dal v sec. a.C. alla romanizzazione. Atti del colloquio internazionale, Bologna 1985. Bologna: 9-22.

Gamba, M. (1987a). Analisi preliminare della necropoli di Arquà Petrarca (Padova). En: Vitali, D. (ed.). Celti ed Etruschi nell’Italia centro-settentrionale dal v sec. a.C. alla romanizzazione. Atti del colloquio internazionale, Bologna 1985. Bologna: 237-270.

Gamba, M. (1987b). La ceramica etrusco-padana a Este. En: Gli Etruschi a nord del Po, Catalogo della mostra. Vol. II. Mantova: 122-130.

Gamba, M., Ruta Serafini, A. (1984). La ceramica grigia dallo scavo dell’area ex Pilsen a Padova. Archeologia Veneta VII: 7-80.

Gambacurta, G. (1998). Este. Tombe Boldù-Dolfin 52-53. Tesori della Postumia, Catalogo della mostra. Cremona: 139-141.

Gambacurta, G. (1999). Aristocrazie venete altinati e ritualità funeraria in un orizzonte di cambiamento. En: Cresci Marrone, G., Tirelli, M. (eds.). Vigilia di romanizzazione. Altino e il Veneto orientale tra ii e i sec. a.C. Atti del Convegno, Venezia 1997. Roma: 97-120.

Gambacurta, G. (2001). Ea quae bello ceperint, plerumque devovent (Caes., De Bello Gallico, VI, 17). Armi celtiche

dal santuario di Lagole di Calalzo e dal Cadore. En: I Celti in Carnia e nell’arco alpino centro orientale, Atti della Giornata di Studio, Tolmezzo 1999. Trieste: 303-317.

Gambacurta, G., Locatelli, D., Marinetti, A., Ruta Serafini, A. (2005). Delimitazione dello spazio e rituale funerario nel Veneto preromano. En: Tirelli, M., Cresci Marrone, G. (eds.). Terminavit sepulcrum. I recinti funerari nelle necropoli di Altino. Atti del Convegno, Venezia 2003. Roma: 9-40.

Gambacurta, G., Ruta Serafini, A. (1998). Il rituale funerario: nuovi spunti metodologici. En: Bianchin Citton, E., Gambacurta, G., Ruta Serafini, A. (eds.). …“Presso l’Adige ridente”… Recenti rinvenimenti da Este a Montagnana. Catalogo della Mostra, Este. Padova: 75-99.

Gambacurta, G., Ruta Serafini, A. (2001). I Celti in Veneto: appunti per una revisione. En: Cuscito, G. (ed.). I Celti nell’Alto Adriatico, Atti delle tre Giornate Internazionali di Studio, Trieste 5-7 aprile 2001, Antichità Altoadriatiche XLVIII: 187-201.

Ghirardini, G. (1883). Studi sulle tombe dette del IV periodo. Notizie degli Scavi di Antichità: 383-414.

Gregnanin, R. (2002-2003). Le tombe di romanizzazione e di età romana dallo scavo del 1959 di G. B. Frescura nella necropoli meridionale di Este. Archeologia Veneta XXV: 7-90.

Guštin, M. (1977). Relativna Kronologija grobov Mokronoske supine. Keltske Studije. Brezice: 71-83.

Guštin, M. (1984). Die Kelten in Jugoslawien. Übersicht das archäologische Fundgut. Jahrbuch der Römisch-germanisches Zentralmuseums Mainz 34: 305-363.

Kruta, V. (1983). Faciès celtiques de la Cisalpine aux ive et iiie siècle av.n.è. Popoli e facies culturali celtiche a nord e a sud delle Alpi dal v al i secolo a.C. Atti del Colloquio Internazionale, Milano 1980. Milano: 1-15.

Kruta, V. (1987). Il corallo, il vino e l’Albero della vita: apporti peninsulari allo sviluppo della civiltà di La Tène. En: Vitali, D. (ed.). Celti ed Etruschi nell’Italia centro-settentrionale dal v sec. a.C. alla romanizzazione. Atti del colloquio internazionale, Bologna 1985. Bologna: 23-33.

Leconte, S. (1995). Les agrafes de ceinture ajourées à Ensérune, étude et comparations interrégionales. Etudes Celtiques XXXI: 7-47.

Lejars, T. (1994). Gournay III. Les Fourreaux d’épée. Le sanctuaire de Gournay-sur-Aronde et l’armement des Celtes de La Tène moyenne. Révue Archéologique de Picardie. Paris.

Leonardi, G. (1986). Procedure di stratigrafia processuale: la necropoli paleoveneta del Piovevo. Aquileia Nostra LVII: coll. 209-236.



Locatelli, D. (2003). Montebelluna, località Posmon, scavi 2000-2001. En: Manessi, P., Nascimbene, A. (2003). Montebelluna. Sepolture preromane dalle necropoli di Santa Maria in Colle e Posmon. Quaderni del Museo di Storia Naturale e Archeologia di Montebelluna I. Montebelluna: 265-295.

Maioli, M. G. (1976). “IV Periodo”. Padova preromana. Catalogo della Mostra. Padova: 161-165.

Manessi, P., Nascimbene, A. (2003). Montebelluna. Sepolture preromane dalle necropoli di Santa Maria in Colle e Posmon. Quaderni del Museo di Storia Naturale e Archeologia di Montebelluna I. Montebelluna.

Marinetti, A. (1992). Este preromana. Epigrafia e lingua. En: Tosi, G. (ed.). Este antica. Dalla preistoria all’età romana. Padova: 125-172.

Marinetti, A. (2003). Venetico e latino. En: Malnati, L., Gamba, M. (eds.). I Veneti dai bei cavalli. Padova: 103-104.

Michielon, C. (2001/2002). Este, fondo De Antoni (S.A.F.F.A.). Proposta di ricomposizione dei corredi delle tombe 1-13. Tesi di laurea triennale. Università degli Studi di Venezia, relatore prof. G. Gambacurta.

Pernet, L. (2006). Les armes. En: Pernet, L., Carlevaro E., Tori, L., Vietti, G., Della Casa, P., Schmid-sikimi, B. La necropoli di Giubiasco (TI). Vol. II, Les tombes de La Tène finale et d’époque romaine. Zürich: 27-84.

Peroni, R. (1976). Studi sulla cronologia di Este. Aggiornamenti 1972-1976. En: Este e la civiltà pa-leoveneta a cento anni dalle prime scoperte. Atti dell’XI Convegno di Studi Etruschi e Italici, Este-Padova 1976. Firenze: 61-68.

Peroni, R., Carancini, G. L., Coretti Irdi P., Ponzi Bonomi, L., Rallo, A., Serra Ridgway F. R. (1975). Studi sulla cronologia delle civiltà di Este e Golasecca. Firenze.

Prosdocimi, A. (1982). Le necropoli euganee di Este. Notizie degli Scavi di Antichità: 5-37.

Prosdocimi, A. (1991). Lingua e scrittura dei primi Celti. En: Moscati S. (ed.). I Celti, Catalogo della mostra. Venezia: 51-59.

Rapin, A. (1987). Le système de suspension des fourreaux d’épées laténiens aux iiiè siècle av. J.-C. Innovations techniques et reconstitution des élements périssables. En: Vitali, D. (ed.). Celti ed Etruschi nell’Italia centro-settentrionale dal v sec. a.C. alla romanizzazione. Atti del colloquio internazionale, Bologna 1985. Bologna: 529-539.

Rapin, A. (1988). Boucliers et lances. En: Brunaux, J.-L., Rapin, A. Gournay II. Boucliers et lances. Dépôts et trophées. Révue Archéologique de Picardie. Paris.

rapin, A. (2000). L’équipement militaire de la tombe à char de Bouranton (Aube). Bulletin de la Société Archéologique Champenoise 63: 13-42.

Rigoni, M. (2003). L’alleanza tra le città venete e Roma (ii-i secolo a.C.). En: Malnati, L., Gamba, M. (eds.). I Veneti dai bei cavalli. Padova: 93-95.

Robino, M. T. (1996/1997). Alcune osservazioni sulla ceramica a vernice nera delle necropoli di Adria. Padusa XXII-XXIII: 181-192.

Ruta Serafini, A. (1984a). Celtismo nel Veneto: materiali archeologici e prospettive di ricerca. Etudes Celtiques XX: 7-33.

Ruta Serafini, A. (1984b). Gli abitati di altura tra l’Adige e il Brenta. En: Aspes A. (ed.). Il Veneto nell’antichità. Preistoria e Protostoria. Vol. II. Verona: 753-776.

Ruta Serafini, A. (ed.) (1990). La necropoli paleoveneta di Via Tiepolo a Padova. Catalogo della mostra. Padova.

Ruta Serafini, A. (1996). Nuovi restauri di armi venete. Mélanges de l’Ecole Française de Rome Antiquité 108-2: 631-638.

Ruta Serafini, A. (2001). Il celtismo in area veneta. Nuovi dati. En: I Celti in Carnia e nell’arco alpino centro orientale. Atti della Giornata di Studio. Tolmezzo 1999. Trieste: 197-210.

Salzani, L. (ed.) (1995). La necropoli gallica di Valeggio sul Mincio (Verona). Mantova.

Salzani, L. (ed.) (1996). La necropoli gallica e romana di S. Maria di Zevio (Verona). Mantova.

Salzani, L. (ed.) (1998). La necropoli gallica di Casalandri a Isola Rizza (Verona). Mantova.

Salzani, L. (2004). S. Maria di Zevio - Lazisetta. Tomba a carro. En: Marzatico, F., Gleirscher, P. (eds.). Guerrieri, principi ed eroi tra il Danubio e il Po dalla Preistoria all’Alto Medioevo. Catalogo della mostra. Trento: 682-683.

Schindler, M. P., de Marinis, R. C. (2000). L’età del Ferro nel Canton Ticino e nella Mesolcina. En: de Marinis, R. C., Baggio Simona, S. (eds.). I Leponti tra mito e realtà. Raccolta di saggi in occasione della mostra. Tomo I. Locarno: 159-183.

Schwaller, M., Marchand, G., Lejars, T., Orliac, D., Rapin, A., Sanmarti, E. (2001). Echanges, influences, productions dans la nécropole du deuxième age du Fer d’Ensérune (Hérault). Documents d’Archéologie Méridionale 24: 173-184.

Sordi, M. (1999). I due Dionigi, I Celti e gli Illiri. En: Braccesi, L., Graciotti, S. (ed.). La Dalmazia e l’altra sponda. Problemi di archaiología adriatica. Firenze: 109-116.

Tamassia, K. (1993). La necropoli preromana di Adria - loc. Retratto-Donà. Padusa XXIX: 7-90.

Tirelli, M., Balista, C., Veronese, S. (1984). Indagine interdisciplinare in terreno Capodaglio a Este (PD).



Saggi archeologici, Successione geoarcheologica degli elementi stratigrafici, Prospezioni geofisiche. Archeologia Veneta VII: 115-138.

Tizzoni, M. (1981). La cultura Tardo La Tène in Lombardia. Studi Archeologici 1: 3-39.

Vitali, D. (1989). Una tomba con armamento latèniano da Gomoria presso Montagnana. Archeologia Veneta XII: 7-25.

Vitali, D. (1991). I Celti in Italia. En: Moscati, S. (ed.). I Celti, Catalogo della mostra. Venezia: 220-235.

Vitali, D. (1992). Tombe e necropoli galliche di Bologna e territorio. Bologna.

Vitali D. (2001). I Celti a sud del Po. En: Cuscito, G. (ed.). I Celti nell’Alto Adriatico, Atti delle tre Giornate Internazionali di Studio, Trieste 5-7 aprile 2001. Antichità Altoadriatiche XLVIII: 227-239.

Vitali, D. (ed.). (2003). La necropoli di Monte Tamburino a Monte Bibele. Bologna.

Vitali, D. (2004). I Celti in Italia. En: Marzatico, F., Gleirscher, P. (eds.). Guerrieri, principi ed eroi tra il Danubio e il Po dalla Preistoria all’Alto Medioevo. Catalogo della mostra. Trento: 315-329.

Vitali, D. (2008). La nécropole de Monte Bibele. Préliminaires pour une analyse spatiale et chronologique. En: Vitali, D., Verger, S. (eds.). Tra mondo celtico e mondo italico. La necropoli di Monte Bibele. Atti della Tavola Rotonda, Roma 1997. Bologna: 9-52.

27


www.rap.cat

20 2010Pàgs. 27-92

Història del seu descobriment

La proposta d’interpretació de les adoberies me-dievals de Lleida parteix de l’estudi de tres interven-cions arqueològiques realitzades entre els anys 2000 i 2006 (INT-119, INT-149 i INT-226, rambla Ferran 1-9). Tot seguit explicarem el procés d’actuació que ha permès conèixer el lloc i entendre l’arquitectura on es duia a terme una de les activitats econòmiques més importants de la Lleida feudal.

La primera actuació comença l’any 2000, quan se sol·licita la llicència d’enderroc dels immobles 3 i 5 de la rambla Ferran (4 i 6 del carrer Blanquers), i

In this article we will attempt to investigate the organization, operation and evolution of the tanneries from the feudal period documented in the city of Lleida. From the beginning of the 13th century they formed a true group of small industries dedicated to the transformation of leather belonging to four owners, probably tanners. The production pits, deposits and structures located in each of the six tanneries indicate a high technological level that ended with the leather being stained.

The tanneries were set up inside the town, at the base of the south slope of the Seu Vella, with abundant sources of water that were easily obtained, and behind the river dam, from where the wastewater was poured into the Alcarràs irrigation ditch or the sandy area of the Segre and Noguerola rivers.

The unity, quality and the urbanistic implications of their cons-truction point towards the existence of private agreements, trade agreements or royal decrees that stimulated their implantation. They are an excellent testimony to a society of workmen that made projects like the construction of the Seu Vella possible and they converted Lleida into one of the economic engines of the crown between the 13th to 14th centuries.

Two of these tanneries have been restored and have been inte-grated in the ground floor of number 9, Rambla Ferran and they will be able to be visited soon.

Key words: Tanner, leather, liming, pit, tanning, mine, dye, Lleida.

per petició expressa del promotor, el febrer de l’any 2000 accedim, des del carrer Blanquers, al soterrani del número 6.

Els treballs d’aquella primera intervenció (Int-119) van incloure un reportatge fotogràfic i l’aixecament topogràfic de l’interior del soterrani. També es va treure el ciment i les rajoles que tapaven les parets originals i es va descobrir que algunes eren contem-porànies a les voltes de pedra. Com que els darrers paviments afegits a l’interior del soterrani cobrien els originals es va considerar que un cop enderrocats els dos edificis es farien els corresponents sondejos a cel obert. La valoració d’aquelles voltes de pedra i maons

En aquest article intentarem esbrinar l’organització, el funcio-nament i l’evolució de les adoberies d’època feudal documentades a la ciutat de Lleida. Des de començament del segle xiii formaven un veritable complex de petites indústries dedicades a la transformació de la pell en cuir pertanyents a quatre propietaris, segurament blanquers. Els clots, dipòsits i estructures de producció localitzats en cadascuna de les sis adoberies indica un alt grau tecnològic que finalitzava amb el tintat dels cuirs.

Les adoberies es construïren a l’interior de la vila, als peus del vessant sud del turó de la Seu Vella, on hi ha abundants fonts d’aigua fàcils de foradar per obtenir aigua i, darrere del mur de tancament fluvial, des d’on les aigües residuals eren abocades a la sèquia d’Alcarràs o a l’areny del riu Segre i Noguerola.

La unitat, la qualitat i les implicacions urbanístiques de la seva construcció apunten vers l’existència d’acords privats, gremials o decrets reials que n’estimularen la implantació. Són un excel·lent testimoni d’aquella societat de menestrals que féu possible projectes com la construcció de la Seu Vella i convertí Lleida en un dels motors econòmics de la corona durant els segles xiii-xiv.

Dues d’aquestes adoberies s’han restaurat i integrat a la planta baixa del número 9 de la ramba Ferran i podran ser visitades properament.

Paraules clau: blanquer, pell, calciner, clot, adob, mina, tint, Lleida.

Xavier Payà

Les adoberies d’època feudal a la ciutat de Lleida


Xavier Payà, Les adoberies d’època feudal a la ciutat a Lleida

Fig. 1. Localització de les adoberies.

fou semblant a la que es feia en altres edificis que s’enderrocaven a la ciutat, i van ser considerades com a restes d’antics cellers d’època moderna.

L’estiu d’aquell mateix any, s’enderroquen els dos edificis i s’inicia l’estudi del subsòl a cel obert. Després d’aixecar els paviments de rajola i ciment contempo-ranis no es documenta cap estructura rellevant i en tots els sondejos apareix el terreny natural lliure de sediments i estructures. Malgrat que el nivell d’in-undació dificultà molt els treballs de comprovació els sondejos es consideren negatius i es tramita la corresponent autorització arqueològica prèvia a l’ob-tenció de la llicència de construcció.

L’any 2001 el pati resultant dels dos edificis en-derrocats canvia de propietat i queda inclòs en una nova operació immobiliària a la qual s’afegeix la superfície corresponent a l’edifici de la rambla Ferran 1 (antiga seu del Banc Exterior d’Espanya cantonada amb la baixada Trinitat) i la de l’edifici de la rambla Ferran 7 (antiga carnisseria Aiguabella). Cap de les dues cases no tenia soterrani i es procedí directament a l’enderroc.

Finalment, a començaments de l’any 2002 queden enderrocats tots els edificis que ocupaven la superfície de la INT-149 (rambla Ferran 1-7). Part dels materials de l’enderroc d’aquests dos últims edificis s’utilitza per omplir els soterranis on s’havien fet els sondejos l’any 2000 (rambla Ferran 3 i 5). D’aquesta manera tota la superfície del nou solar quedà unificada a nivell de la rambla Ferran.

El febrer de 2002 es realitzen els sondejos al pati ocupat per l’antic edifici del número 1 de la rambla Ferran. De seguida es posà de manifest la riquesa

arqueològica del subsòl que no havia estat remogut i s’inicià la corresponent excavació. Malauradament, al pati ocupat per l’edifici del número 7 de la ram-bla Ferran, no es va fer cap sondeig a causa de la proximitat i l’estat de conservació de la mitgera. A més, per intervenir en aquesta zona calia solucionar el problema de l’aigua i retirar la runa que omplia els soterranis del número 3 i 5 de la rambla Ferran.

Després de tres mesos d’excavació el patrimoni des-cobert superà totes les expectatives i a partir de llavors qualsevol projecte de construcció quedà condicionat a la protecció de les restes localitzades. Malgrat que al nord d’aquest pati els resultats obtinguts l’any 2000 (rambla Ferran, 3 i 5) havien estat negatius, resultava prou evident que les línies de tancament fluvial de la ciutat descobertes tindrien continuïtat en els solars adjacents. S’intenta, sense èxit, obrir nous sondejos sobre la superfície dels patis considerats negatius. La runa llençada i el nivell d’inundació provocat pel sobreeiximent d’aigua del pou de l’adoberia núm. 3 ho impedien.

Durant la resta de l’any 2002 i 2003 hi ha diverses reunions entre els promotors i els responsables de la comissió de Patrimoni de l’Ajuntament i la Genera-litat. Finalment s’aprova un projecte constructiu que preveia integrar les restes trobades al número 1 de la Rambla Ferran en un soterrani. A canvi, s’autoritzà la construcció d’un aparcament soterrani, en la superfície dels solars ocupats pels antics edificis dels números 3, 5 i 7, prèvia comprovació de l’estat de conservació del tancament fluvial que se suposava que passaria molt a prop de l’actual línia de façana. Treballs que es duran a terme sota supervisió tècnica i quan el promotor decideixi retirar la runa que omple els patis.

El 26 de gener de 2004 el promotor comença a retirar la runa, amb la qual omplí els soterranis dels edificis 3, 5 i 7 de la rambla Ferran. Davall dels paviments de la zona sondejada l’any 2000, aparei-xen els dipòsits quadrats, circulars i canals de tres adoberies, la superfície de les quals era la mateixa que ocupaven els tres edificis enderrocats. Durant la realització d’aquells treballs la màquina va malmetre moltes estructures de les adoberies perquè la secció d’arqueologia municipal no va ser informada malgrat que constava per escrit en la llicència d’obres.

Restes idèntiques a les trobades a l’excavació de la rambla Ferran, 1 explicaven de cop la significació i importància d’aquelles voltes documentades l’any 2000, erròniament valorades, ja que pertanyien a les parets de les adoberies del segle xiii, les quals s’ha-vien mantingut intactes dins l’estructura dels edificis aixecats al segle xx.

La secció d’arqueologia municipal paralitzà els treballs i acordà l’inici d’una excavació arqueològica d’urgència (del 2 al 24 de febrer de 2004) per docu-mentar les estructures malmeses. Després de retirar la runa i drenar el solar apareixen els clots, els calciners i els canals de tres adoberies que s’havien conservat intactes davall dels paviments de morter i rajola utilitzats per augmentar el nivell del terra dels soterranis i mantenir-los secs de les filtracions d’aigua. Desgraciadament, els tres sondejos realitzats l’any 2000 (INT-119) no coincidiren amb cap dipòsit que hagués indicat la presència de les adoberies.



També, i com calia esperar, apareix la continuïtat del mur de tancament fluvial de la ciutat d’època andalusina i feudal. Finalitzada aquesta segona in-tervenció, el promotor rebutja el projecte acordat en la comissió de patrimoni de finals de 2003 i decideix cobrir les restes de tots els patis amb grava. El pro-motor ho fa al mateix temps (26 de febrer de 2004) que nosaltres estem acabant la documentació de les parets (vegeu fig. 2).

El nou projecte renuncia a l’aparcament subter-rani i planteja aixecar un edifici d’oficines recolzat sobre una gran llosa de formigó. El 5 de març de 2004 s’inicià la preparació del solar, que en aquells moments estava cobert de grava, però en l’execució dels primers treballs ja no es respectà cap dels nous acords i es tornà a repicar el sòl de les adoberies per assolir la profunditat necessària per a la cisterna d’aigua. Es destruí, un altre cop, una part important dels dipòsits de l’adoberia núm. 2 i 3 i l’ajuntament paralitzà l’obra el 21 d’abril de 2004. Al mateix temps, la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya obrí un expedient administratiu per danys contra el patrimoni cultural que es va resoldre amb una sanció econòmica.

Un cop resolt el conflicte (setembre de 2005) l’Ajun-tament de Lleida atorgà novament la llicència d’obres, amb una sèrie de condicions per tal d’evitar futurs o incontrolats danys al malmès patrimoni arqueològic. Al mateix temps, es demanà a la Direcció General del Patrimoni Cultural la contractació d’un arqueòleg encarregat de vigilar els treballs de fonamentació.

Malgrat la destrucció i les agressions sofertes, encara es conserven, sota la gran llosa de formigó sobre la qual recolza l’actual edifici d’oficines de la rambla Ferran 1, totes les estructures de l’adoberia núm. 1, alguns clots i dipòsits de l’adoberia núm. 2 i 3, les voltes del segle xiii que suporten el carrer Blanquers i el mur de tancament fluvial de la ciutat andalusina i feudal.

L’última de les intervencions en aquesta zona té lloc la primavera de 2006. Després d’enderrocar l’edifici de la rambla Ferran 9, ocupat per dos establiments força coneguts i de llarga tradició entre els veïns de la Rambla (l’estanc i el bar Las Vegas), s’acorda la realització de la corresponent excavació arqueològica en extensió i la documentació de tots els elements estructurals conservats sota el carrer Blanquers.

L’estat de conservació de les adoberies ara exca-vades no ens va deixar indiferents. Tant els tècnics municipals com els polítics vam ser conscients de l’oportunitat de conservar i integrar les restes en un espai visitable. L’administració, i tots plegats, teníem ara el deure d’esmenar les circumstàncies que havi-en fet impossible la conservació-visualització de les adoberies trobades a la INT-149.

Des de la secció d’arqueologia municipal sabíem que qualsevol acord no era qüestió de dies i que les restes arqueològiques més fràgils patirien fins a ser cobertes o museïtzades. Ells perills d’inundació eren constants en el pati, tant per les aturades de la bomba de drenatge de la mina com per qualsevol tempesta que col·lapsava el clavegueram públic. Es va contractar els serveis d’una empresa de restauració arqueològica (ABAC) que van consolidar les parts més febles i va cobrir tot el jaciment amb geotèxtil i una gruixuda capa de grava fina (fig. 3.1, 3.2).

La nostra preocupació per les adoberies va anar més enllà. Un cop acordat el sistema de fonamentació que havia de suportar l’estructura de l’edifici, prèvia rectificació de l’emplaçament d’alguns dels pilars per reduir-ne l’impacte, la secció d’arqueologia va oferir als promotors els seus recursos humans i econòmics per excavar els pous de fonamentació dels micropilots.

L’objectiu era minimitzar les destrosses causades en les estructures de les adoberies. Es van replan-tejar i marcar amb serra radial els dotze pous d’un metre cúbic. L’interior es va buidar manualment i

Fig. 2. Treballs previs a la construcció del nou edifici sobre les adoberies 1-4.

Fig. 3. Treballs de consolidació i protecció de les adoberies.



amb martells elèctrics (vegeu fig. 4) s’augmentà la fondària perquè la platina metàl·lica que havia d’unir els micropilots de cada pilar quedés amagada un cop finalitzada la restauració. Finalment, el novembre de 2006 lliurem el solar a l’empresa constructora amb tots els pous de fonamentació preparats per iniciar les obres de construcció del nou edifici.

Les adoberies oferien l’oportunitat d’ensenyar a la ciutat un episodi important de la seva història social i econòmica. Calia, però, arribar a un acord amb els propietaris mitjançant la compra de la planta baixa, l’adquisició mitjançant compensació edificable o el lloguer. Des del juny fins al novembre de 2006 els promotors no obtingueren cap resposta ferma però acceptaren com a vàlid el compromís verbal de la Direcció d’Urbanisme i el mateix alcalde sobre la vo-luntat d’adquirir i museïtzar les restes de les adoberies.

També cal esmentar la recollida de dos mil firmes pels veïns i comerciants de la Rambla (vegeu diari La Mañana, 19 de setembre de 2006, pàg. 3), presentades a l’alcalde de Lleida Àngel Ros el 10 de novembre de 2006. La força d’aquestes firmes i el prestigi de les persones que encapçalen la proposta no deixa gaires opcions als polítics i tècnics municipals que, sabedors de la importància de les restes i de la iniciativa ciu-tadana que s’estava materialitzant, ja havien mostrat públicament el seu compromís vers la museïtzació de l’espai. L’alcalde es torna a comprometre de nou a favor de les adoberies, ara davant la plataforma i els mitjans de comunicació (vegeu el diari La Mañana

de l’11 de novembre de 2006). Però encara hauran de passar més de dos anys fins a trobar una solució.

El gener de 2008 encara no s’havia tancat cap acord però l’estructura i la planta baixa de l’edifici estava acabada seguint el projecte d’execució pactat entre els tècnics municipals de patrimoni i els arquitectes Mezquida/Robert. S’hi van fer rectificacions dirigides a reduir l’impacte de la construcció de l’edifici sobre les adoberies i aconseguir una sala en condicions per a ser museïtzada.

La realitat d’aquells primers mesos de l’any 2008 és que s’estava construint un edifici d’habitatges privats amb una planta baixa destinada a un ús cultural però no es tancava cap acord. Finalment, s’arribà a un acord i l’ajuntament anuncià la incorporació de les adoberies a la Ruta de la Lleida Secreta. El gener de 2009, i després d’un altre any d’espera, l’Ajuntament presentà el projecte d’adequació i restauració de les adoberies (Carles Sàez, J. M. Mezquida), incorporat al conjunt d’obres finançades pel pla d’estímul d’ocu-pació municipal també conegut com “plan Zapatero”. El projecte contempla un recorregut de visita per les restes i la utilització del vestíbul d’entrada per a serveis municipals permanents.

Ressenya històrica de les adoberies

Segons Flocel Sabaté, després de la conquesta feudal el 1149, i durant tota la segona meitat del segle xii, la ciutat experimenta una gran embranzida econòmica, gràcies al potencial de transformació de la pell. De fet, la mateixa ramaderia en gran part gira sobre aquest eix. Si Bernat d’Àger posseïa un nombrós ramat de bens no era perquè fos ramader, sinó perquè invertia en els negocis de la pell, pre-cisament, el 1166 adquiria el calciner que, al barri de Magdalena, era vora els molins dels Montcada (Sabaté 2003: 338).

A la Lleida de la segona meitat del segle xii, el tractament de la pell comença pels pellissers, esta-blerts a la vora del riu, especialment en tres zones, als afores de la muralla del barri de Magdalena, al costat del Noguerola, “circa murum versus Nogere”, i del Segre “in parte in flumen Sicoris”, i una altra també davant el Segre, però ja a la parròquia de Sant Joan, a la zona del Pardinal.

En total una dotzena de centres, força documentats1 pel que fa a alteracions de propietat i organització de l’activitat. Aquí, les pells, un cop assecades, netejades mitjançant diferents remulls d’aigua i tallades, eren lliurades al calcinaire, que les tractava amb aigua i calç, cosa que facilitava la següent extracció de pèl i carn adherida. Després s’introduïen en una bassa amb aigua i colomassa (alumat) per tal de deixar-les preparades per a l’adob. En acabar el procés, els calcinaires o blanquers venien la pell treballada als assaonadors de la ciutat. Com que les activitats s’inscriuen en el mateix circuit productiu és fàcil invertir per acaparar-les2 i és possible que molt aviat

1. Segons Flocel Sabaté i en base als documents de la segona meitat del segle xii relatius a l’activitat dels blanquers i assaonadors de la ciutat (Sabaté 2003: 338-339).

2. El 1190 la vídua de Mascarell de Puigverd, Nina de

Fig. 4. Detall dels treballs d’excavació dels pous de fonamentació del nou edifici.



es concentressin tots els processos de transformació de la pell en cuir en un sol obrador, donant lloc a l’adoberia on es desenvoluparen conjuntament els treballs propis del blanquer i de l’assaonador. Quan, després d’aquest procés, els artesans rebien la pell convertida en cuir, havia passat prop d’un any des que va ser obtinguda a l’escorxador.

A la Lleida de després de la conquesta s’hi aplegà tot el sistema productiu entorn de la pell, amb els diferents oficis implicats: pellissers, blanquers, assao-nadors i aluders, com a proveïdors i transformadors de la matèria primera, i els que convertien el cuir en productes acabats per a l’ús quotidià, beiners, corretgers, guanters, sabaters, etc. S’entén la impor-tància d’aquesta indústria en comprovar que aquests oficis apleguen, durant la segona meitat del segle xii, el 42% dels treballadors coneguts a la ciutat (Sabaté 2003: 338). És important, en relació amb el treball de la pell, distingir entre:

1. Els que compraven i venien la pell (pellissers), 15% 2. Els que transformen la pell en cuir (blanquers, assaonadors i aluders), 20% 3. Els que feien objectes diversos (sabaters, guan-ters, bossers, corretgers, sellers, etc.), 45%

A nosaltres ens interessen, per la relació que tenen amb les restes arqueològiques documentades, les persones i els treballadors implicats en el segon procés, el més complex, per mitjà del qual la pell animal es convertia en cuir. Que els oficis de blan-quer i assaonador estiguin diferenciats en la docu-mentació medieval no exclou la possibilitat que els respectius treballs s’exercissin en un mateix taller. L’adoberia exemplifica l’obrador preindustrial on es realitzaven els treballs de neteja, raspat i adob propis dels blanquers i els d’acabat final de la pell propis dels assaonadors (greixatge, tenyit, etc.). Processos que es poden reconèixer i localitzar en cadascun dels sis obradors documentats entre la rambla Ferran i el carrer Blanquers.

Aquest aclaparador percentatge de treballadors dedicats a la transformació de la pell canvia a la fi de l’edat mitjana. Segons el Capbreu dels censos manifestats, el 1429 hi havia a la ciutat cent cinc persones amb oficis relacionats amb la pell que representaven el 6,3% de tots els oficis. D’aquests treballadors només catorze corresponen al procés de transformació de la pell en cuir (deu assaonadors i quatre blanquers), la resta són artesans dedicats a la fabricació de productes acabats (Bolòs 2009: 69).

La importància econòmica d’aquesta activitat ex-plica els recursos que al segle xiii es destinen a la construcció de les sis adoberies documentades. Un complex edificat seguint un mateix model i projecte arquitectònic que determinà fins als nostres dies la distribució urbana d’aquesta part de la ciutat. En la construcció d’aquestes adoberies s’ha de contemplar l’existència d’un privilegi reial o municipal, la voluntat d’un gremi o els interessos d’un grup de propietaris

Roqueta, era propietària d’un calciner (blanqueria) i d’una te-neria (adoberia) que ven a Duran de Peña (Sabaté 2003: 339; Bolòs 2009: 97).

no documentat com a element determinant en la seva materialització.

Un exemple d’aquesta unitat i transcendència que-da palès quan s’estudien les estructures conservades i es veu com el nou tancament fluvial, ara recrescut sobre la muralla o tancament fluvial de la Medina andalusina (segle x dC), es construeix al mateix temps que els murs perpendiculars/envans que separen les diferents adoberies (filades alternes que s’introdueixen en el mur de tancament fluvial). També, les voltes que suporten el carrer Blanquers, i serveixen de se-paració entre les adoberies, arranquen i descansen sobre estreps comuns.

A partir de la documentació medieval i del record d’aquests oficis practicats sense canvis fins a la in-dustrialització de finals de segle xix podem establir perfectament quina era la funció de cada menestral i la significació dels noms i topònims documentats.

Els oficis d’adobar pells durant els segles xiii-xv a Lleida

Adob vegetal

Blanquer (adob de pells - adober)

La paraula blanquer deriva del tipus de procés emprat en l’adob de les pells. Era el menestral que utilitzava l’adob vegetal o de blanqueria fet amb el taní de l’escorça d’alzina i roure, amb el de fusta de castanyer i amb el de fulla de roldor que fou el més utilitzat a l’edat mitjana. En finalitzar els treballs de ribera (neteja amb aigua corrent), els d’encalcinat, per eliminar el pèl i la carn, i els d’adob, s’obtenien pells “en blanc”, d’on deriva el nom de l’ofici. Els blanquers eren adobadors generalment de pell grossa, bovins i cavalls, utilitzada en la fabricació de soles de sabata.

Assaonador (acabat de les pells - adober)

Etimològicament el mot assaonar prové de ‘saó’. El treball de l’assaonador consistia a agafar les pells tal com les deixava el blanquer, greixar-les, tenyir-les, desarrugar-les, eixugar-les, llustrar-les, etc. És a dir, el procés final que deixava les pells adobades en cuiros preparats per a ser treballats pels diferents artesans.

Malgrat que a l’edat mitjana i bona part de la moderna, els oficis de blanquer i assaonador es consi-deraven diferents i disposaven de gremis independents, es tractava simplement de menestrals que intervenien en dos processos d’un mateix cicle productiu, el de l’obtenció dels cuiros. Els primers, en l’adob, i els segons, en l’acabat final. Aquesta divisió fou objecte de molts conflictes, denúncies i picabaralles ben do-cumentades ja que les funcions o feines pròpies de cada ofici es concentraven moltes vegades en mans d’un únic menestral.3

3. En realitat, a moltes poblacions de Catalunya, tant a l’època medieval com en els segles moderns, blanquers i assao-nadors compartien en molts casos unes mateixes instal·lacions —les adoberies— i l’utillatge industrial, i fins i tot la denominació i el patronatge gremial, com per exemple a Cervera, Figueres, Girona, Granollers, Igualada etc. (Torras 1994b: 18). A partir del segle xv assistirem arreu de les poblacions de Catalunya a



Adob mineral

Aluder

Aluder deriva del tipus de pell adobada, les alu-des (pell de xai i cabrit), i del tipus d’adob emprat. En aquest cas, l’adob mineral fet amb alum (sulfat d’alumini), farina i ou. La pelis aluctacea o aluta, que cita Plini en la seva Història natural, devia ser molt semblant a les nostres aludes. Les pells treballades amb aquest sistema eren emprades bàsicament en la fabricació de guants i llibres.

Els tres oficis (banquer, assaonador i aluder) es-pecializats en la transformació de la pell en cuirs, estaven ben diferenciats i amb localitzacions molt concretes a la Lleida feudal dels segles xiii-xv.

Localització dels menestrals dedicats a l’adob de les pells

En moltes ciutats els paleotopònims d’alguns car-rers serveixen de recordatori de l’anterior implantació de determinats oficis de la pell. Aquest és el cas de l’actual carrer Blanquers a la ciutat de Lleida on s’han trobat les calcineries o adoberies d’aquells menestrals. Aquesta associació economicourbanística venia deter-minada, en la majoria dels casos, per la utilització obligada dels assaonadors, blanquers i aluders d’una gran quantitat d’aigua en els seus treballs.

A Lleida, l’existència d’aigua subterrània fàcil d’extreure del subsòl localitzat al peus del vessant sud del turó i l’existència d’un antic reg andalusí que passava davant del mur de tancament fluvial o muralla, afavorí l’emplaçament dels assaonadors, blanquers i aluders al llarg d’aquesta façana ocupa-da actualment per les edificacions que configuren la vorera nord de la rambla Ferran i part de l’avinguda Francesc Macià (vegeu fig. 6).

S’ha de tenir en compte que la sèquia d’Alcarràs i el riu Noguerola passaven per davant del mur de tancament fluvial de la ciutat, seguint la riba dreta del riu Segre. Aquí s’hi feien segurament els primers treballs de ribera. Només calia travessar una portella i s’accedia a la sèquia o el Noguerola on un sistema de represes assegurava l’aigua per rentar les pells i deixar-les preparades per al procés d’encalcinat rea-litzat a l’interior de les adoberies.

L’aspecte general de la façana de les adoberies documentades a Lleida seria força semblant a la d’aquesta antiga fotografia de les adoberies de Vic davant el riu Meder. Petites i estretes cases amb planta baixa i segon pis d’obra des d’on s’accedeix al riu i pisos superiors amb balconades obertes i estructures de fusta on s’assecaven les pells (fig. 5).

un procés contradictori de concentracions i separacions dels oficis de la pell —molt especialment entre els blanquers i assaonadors—, sense cap lògica atribuïble a les exigències de les diverses operacions industrials, sinó més aviat impulsada per interessos econòmics que s’encobrien en les particularitats i el rigor de les respectives ordenances gremials (Torras 1994b: 12). Mentre que en algunes poblacions com Manresa l’any 1553 s’acorda unificar els dos oficis en un sol gremi en altres assis-tirem, com el cas de Vic, especialment en època moderna, a unes relacions molt conflictives, amb unificacions i separacions diverses.

Carrer/plaça de l’Assaoneria

Al segle xv (1429) hi ha documentada la plaça de l’Assaoneria, en el tram comprès avui dia entre la plaça de la Sal i la baixada de la Trinitat, a redós de la cuirassa de Sant Joan. Aquí hi vivien diversos assaonadors que tenien calcineries i la casa del gremi dins la parròquia de Sant Joan.

Com que la Porta Ferrissa no representava cap mena de barrera, hi havia una realitat social i pro-fessional molt semblant a totes dues bandes d’aquell vell portal. El que resulta una mica sorprenent, és que en aquest sector, on sembla que vivien nombro-sos assaonadors de pells, blanquers (un dels oficis més desagradables per als veïns) i també coltellers, s’instal·lessin algunes de les famílies més riques de la ciutat (Bolòs 2009).

Carrer de la Blanqueria

Un cop travessada la cuirassa hi havia el carrer de la Coltelleria, en referència als fabricants de ganivets i armes (actualment el tram de carrer del Carme que s’estén des de la baixada de la Trinitat fins a la baixada de l’Audiència), i paral·lel a aquest, el de la Blanqueria. A l’espai comprès entre els dos vials hi havia les cases i albergs dels blanquers que tenien les calcineries/adoberies darrere de la muralla o tancament fluvial de la ciutat. Espai que avui dia ocupen els edificis del costat nord de la rambla Ferran, aproximadament entre el número 1 i el palau de la Diputació. També cal destacar l’existència, al carrer de la Blanqueria, de la casa del Gremi, coneguda popularment com el palau de les Adoberies. Edifici de magnífica factura descrit al segle xviii pel viatger Francisco de Zamora, localitzat en el solar on s’aixeca l’actual palau de l’audiència.

Segons Josep Lladonosa, el carrer de la Blanqueria era conegut al segle xiii com el carrer dels Sabaters (carraria dels Sabaters), la qual cosa podria indicar-nos que els menestrals allí establerts eren sabaters/blanquers que realitzaven tot el procés industrial de la pell, des de l’adob dels cuiros fins a la fabricació de les sabates. Aquesta doble denominació “saba-ters–blanquers” està documentada a Vic al segle xiv

Fig. 5. Les adoberies de Vic a principis del segle xx.



i a Girona (Torras 1994b: 11). La primera referència coneguda on el carrer porta el topònim de Blanqueria data d’un document de 1349/1350 (vegeu nota 8). Després també el veurem en els Censos Manifestats de 1382, 1429 i en el manifest de comuns de 1497, i així fins als nostres dies, convertit finalment en el carrer Blanquers.

Durant els segles xii i xiii el carrer de la Coltelle-ria i la carraria dels Sabaters formaven part de la parròquia de Magdalena fins a incorporar-se, al segle xiv, en la parròquia de Sant Joan, tal com consta en els Capbreus dels Censos Manifestats de 1382 (vegeu fig. 6).

Carrer de l’Aluderia

Davant de l’actual baixada de l’Audiència hi ha-via la plaça del pes de l’Oli o de la Carnisseria, on començava el barri i la parròquia de Santa Maria Magdalena. D’ací partia el carrer de la Bruneteria (actual carrer Magdalena i Pi i Margall) i el carrer de l’Aluderia (actual segon tram del carrer del Car-me i prolongació pel carrer Remolins) que portava

al Portal Pintat o del Sant Esperit que menava cap al Noguerola, el barri del Mercadal i el camí de Corbins. Al carrer de l’Aluderia hi havia diversos fabricants d’aludes (pells de cabrit o xai) molt fines per a la fabricació de guants i pergamins que van donar prestigi a la ciutat durant tot el segle xiii i xiv. Malgrat la reconeguda fama i qualitat dels productes fabricats per aquests menestrals (aluders i guanters), sembla que l’any 1429, ni al carrer de l’Aluderia ni en tota la ciutat no hi havia cap aluder (Bolòs 2009: 104).

Cites documentals referides al carrer i els blanquers de la ciutat

Nombroses i valuoses són les cites que Josep Lla-donosa va recollir a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Lleida (el Llibre Verd, el Capbreu de 1382 i els Capbreu dels Censos Manifestats de 1429) i a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament (Llibres de Consells). Dades que ens traslladen directament al món dels adobers, una part dels quals vivien i treballaven en la zona compresa actualment entre el carrer Blanquers i la rambla Ferran, i que antigament s’estenia des del carrer de la Cuirassa (ampliat i convertit actualment en la baixada de la Trinitat després d’enderrocar el vell convent dels Trinitaris l’any 1873) fins al carrer Aiguardent.

Segons Lladonosa, el 1151 ja s’havien establert al carrer Banquers i zones properes alguns obradors d’adoberia o blanqueries.4 Els primers esments docu-mentals que es poden relacionar amb aquest carrer de la ciutat ens parlen d’una important família, els Segarra. Unes cases de Berenguer de Segarra ja consten en les afrontacions d’una donació del bisbe Guillem Pere (18 de juny de 1151) (Lladonosa 1976: 44 nota 42, 2007: 557). El 31 d’agost de 1193 i l’octu-bre de 1199 s’esmenta Ramon de Segarra, potser fill de l’anterior, i la seva muller en sengles donacions. També apareixen en la venda d’un obrador de la seva propietat a favor de Ramon Pellicer el 29 de setembre de 1200.

A la transcripció que Lladonosa fa del testament de Ramon de Segarra —27 d’abril de 1214— (Lladonosa 1976: 46, 2007: 558 notes 43 i 44), no hi trobem da-des que permetin situar les seves propietats a l’actual carrer Blanquers ni determinar si la seva principal activitat econòmica estava relacionada amb la trans-formació de la pell. Suposem que l’autor coneix a fons el document notarial i disposa d’altres dades que li permeten assegurar que el carrer, conegut llavors com dels Sabaters, coincidia amb l’actual Blanquers, on també abundaven els adobers i que en Ramon de Segarra n’era un, propietari de diverses calcineries (Lladonosa 1976: 45, 2007: 557-558).

4. Lladonosa 1976: 44; 2007, 557: “en 1151 ya se habían establecido aquí algunos obradores de curtidos o blanquerías, aprovechando la riqueza de aguas de sus alrededores, pues, además de los manantiales de la colina, antes citados, debe señalarse la proximidad del río Noguerola, la acequia de Alcarrás y el mismo río Segre.”Fig. 6. Localització dels oficis de la pell a Lleida.



En una venda feta el 14 de maig de 1207 (Llado-nosa 1976: 46 nota 45) l’actual carrer dels Blanquers surt esmentat com la “carraria dels Zabaters”. Alguns matrimonis, com el de Guillem Sabartés i la seva esposa Saurina, adobers de pells, vivien al carrer superior, llavors anomenat Coltelleria (l’actual primer tram del carrer del Carme) (Lladonosa 1976: 46).

Blanquers i assaonadors vivien i tenien els seus obradors a banda i banda del portal de n’Olius (al carrer de la Blanqueria i a la plaça de l’Assaoneria) i pertanyien a l’extrem nord-est de la parròquia de Sant Joan en els censos de 1429. Amb anterioritat, aquesta zona de la ciutat estava dividida entre les parròquies de Sant Joan, a redós de la cuirassa, i la de Santa Magdalena, fora de la seva protecció. La porta de Corbins, portal de n’Olius o Porta-ferrissa era oberta en una antiga muralla d’època andalusina coneguda en època feudal amb el nom de “cuirassa”,5 que, perpendicular al riu, partia dels murs del palau episcopal localitzat dalt del turó. Sabem que aquest és el nom dels trams de muralla que en època andalusina arriben fins al curs d’un riu per tal d’assegurar i protegir un punt de proveïment d’aigua. Resulta bastant probable, doncs, que el nom que rebria aquest mur defensiu en època feudal no fos gratuït i estigués relacionat amb l’existència, des d’època andalusina, d’una porta o portalet d’accés a la sèquia d’Alcarràs i al riu Noguerola, localitzada en el tram final del carrer de la Cuirassola, que es mantindria durant bona part de l’alta edat mitjana.

Així veurem com el 17 de juliol de 1207 Guillem Botet cedia unes cases que estaven al costat de la “cararia que vadit ad Sicorim”.6 Aquest vial passava per davant de les torres de l’antiga cuirassa anda-lusina que encara no s’havien enderrocat i tenia un recorregut que començava davant el portal de n’Olius. Aquest carrer serà conegut amb el nom de Cuirasse-ria (Bolòs 2009: 162) o Cuirassola (Lladonosa 1976: 22, 2007: 548).

Altres indicis de la localització i activitat dels venedors de la pell adobada els trobem en el llibre dels Costums de Lleida (concretament en una còpia del segle xiv conservada a l’AML, Llibre Verd petit, r. 1376), primer document de dret local escrit el 1228 pel cònsol Guillem Botet. Segons aquest reglament, sabem que hi havia uns menestrals que venien el cuir necessari per fer les soles de les sabates i que la mesura per saber el cuir que hom necessitava era

5. Aquesta línia de protecció construïda entre els barris de la medina fou localitzada sota la façana del número 3 de la baixada de la Trinitat (INT-123) i avui dia es pot veure en el soterrani de Viatges Tabora. Vegeu també el pòster de se-nyalització al carrer Portaferrissa.

6. Lladonosa 1976: 47. “Esta carrera que iba al Segre era la misma que citamos en el documento de 22 de septiembre de 1218 que trata sobre la venta de aquella torre que estimamos formaba parte de los bastiones que defendían el portal de Corbins, venta hecha a Guillermo de Vives por Domingo de Solsona. La torre estaba entre las casas de Pedro de Gavar, Guillermo Rahedor, Arnau de Sanahuja, Geraldo de Agramunt, Durando de Peña y B. Gacet. En los mismos lindes había además los calcinarios o blanquerías de dicho Solsona y de Pedro de Zalasa, con la casa de Pere de Montreal, que tocaba con la puerta que defendía dicha torre, puerta que daba salida al camino que descendía hasta el Segre.”

col·locada a les portes de ferro (portis ferriciis), prop de la zona de les adoberies.7 Segurament es tractava de les portes que tancaven el portal de n’Olius, cone-gut després amb el nom de Portaferrissa, en record precisament d’aquelles portes ferrades.

A mitjan segle xiv la carraria dels Sabaters és el carrer de la Blanqueria en referència a la casa que aquí tenia el gremi de Blanquers (Lladonosa 1976: 47). Així ho confirma una petició del 13 de gener de 1350, en la qual el gremi de blanquers demana als paers tenir un pes al carrer de la Blanqueria per no haver d’anar al pes del Rei.8 Segons el Capbreu Autèntich de 1382 hi ha diversos pelleters al carrer (Lladonosa 1976: 48).

Un altre testimoni documental de la morfologia arquitectònica de les adoberies ens l’ofereix un inte-ressant fet relatiu a un judici del 1399 recollit en el Llibre de Crims de la ciutat (AML, 799). Un tal Joan de Segarra posseïa un calciner tapiat i cobert al carrer Blanquers que, a part de la porta principal, tenia una portella que s’obria cap a la sèquia d’Alcarràs (Bolòs 2008: 100). No descartaria que es tracti d’una d’aque-lles petites portes obertes en el mur de tancament fluvial localitzades en cadascuna de les sis adoberies, per on s’accedia al riu i es desguassaven les aigües sobrants i residuals de les adoberies (vegeu fig. 17).

Al segle xv nous documents segueixen demostrant la relació que hi ha entre els propietaris de les cases i albergs que donen al carrer de la Coltelleria (primer tram del carrer Carme) i les adoberies localitzades darrere del mur de tancament.9 Referències documentals molt interessants que es corresponen amb la realitat arquitectònica i arqueològica documentada. És a dir, cases de forma allargada que s’estenen des del carrer del Carme fins a la façana nord del carrer Blanquers i soterranis des dels quals s’accedeix a les adoberies tot passant per sota de les voltes. Així doncs, els propietaris de les cases i albergs que donaven a la façana sud del carrer de la Coltelleria i a la nord de Blanquers ho eren també de les adoberies situades darrere del tancament fluvial de la ciutat (vegeu fig. 7 i fig. 21).

En un cens del 31 d’octubre de 1420, possiblement el mateix Joan de Segarra del judici i Pere de Porta, eren majorals de la confraria dels blanquers. Segons Lladonosa en els Capbreu del Censos Manifestats del 31 d’octubre de 1429, Joan de Segarra tenia alberg i obradors al costat de la muralla de l’Areny i el portal de la Cuirassola,10 al carrer de la Blanqueria,

7. Els Costums de Lleida, 1997: 137. “Els venedors de cuirs venguin els cuirs de les soles segons la mesura de ferro que hi ha col·locada a les portes de ferro, tal com ho va establir el comte de Barcelona.”

8. AML, Llibre de Consells dels anys 1349-1350, p. 42, registre 398 “Ítem acordaren que sie tractat ab lo batle que·ls blanqués agen un pes en la carrera de la Blanqueria e que no·ls caylle anar al pes del sennor rey.”

9. Lladonosa 1976: 48. “Al describir la calle alta de Curtido-res —antic Coltelleria Vella— (hoy primer tramo de la del Carme) vimos que en el siglo xv los albergues y obradores de Bernardo Guiu, Nicolás Abella, Pedro Sabartés y otros que daban también al carrer de la Blanquería.”

10. Lladonosa 1976: 48. “En 1429 residían en la calzada algunos hombres pertenecientes a antiguos linajes industriales del ramo, como el calciner Juan de Segarra, cuyo albergue y



a l’extrem de la parròquia de Sant Joan i més enllà de la Portaferrissa.11

En relació amb l’anterior notícia hem d’afegir que al segle xv l’espai existent entre el mur de tancament sud-oest de la primera adoberia documentada (ram-bla Ferran 1, INT-149) i la cuirassa (baixada de la Trinitat, INT-123), estava ocupat per les torres de la cuirassa andalusina encara dempeus i el petit carrer de la Cuirassola que donava a la porta que travessava el tancament fluvial. Per tant, no hi havia espai urbà per a una altra adoberia d’aquestes característiques.12 És possible, doncs, que un d’aquells obradors propietat de Joan de Segarra el 1429 fos precisament l’adoberia núm. 1 (INT-149) documentada a la cantonada entre la baixada de la Trinitat i la rambla Ferran.

El 1428, i en relació amb aquest món de blanquers i assaonadors, es van produir uns fets que certament no s’esmenten als Censos Manifestats, capbreu redactat un any més tard. Bartomea, casada amb un assaonador de pells, Ramon Castells, va decidir d’anar-se’n amb en Joan, que era fill de Bernat Lledó, “lo Blanquer” (Bolòs 2009: 101).

Hem vist que algunes de les descripcions recolli-des en el Capbreu dels Censos Manifestat de 1429 són molt explícites sobre l’emplaçament i aspecte de les calcineries.13 Aquesta i tantes d’altres citacions,14 van permetre a Lladonosa imaginar-se una realitat molt propera a la documentada en les intervencions

obradores, según un censo de 31 de octubre del mismo año, lindaban con la muralla del Areny y el portal antes citado como vestigio de la primitiva Cuirazola. Contiguos existían otras dos calcinerías o adoberías propiedad del monasterio de Poblet.”

11. Bolòs 2009: 165. Segons l’autor, i en base també al Ca-pbreu dels Censos Manifestats de 1429, Joan de Segarra vivia en un alberg al carrer de l’Assaoneria, és a dir, darrere de la cuirassa i no davant com manté Lladonosa. La veritat és que l’esment del llibre de crims sobre la ubicació d’un calciner de Joan de Segarra al carrer Blanqueria no dóna lloc a dubtes. Si després de trenta anys en Joan Segarra és el mateix personat-ge, la possibilitat que fos propietari d’un alberg darrere de la cuirassa i d’una adoberia davant, és a dir, un cop travessat el portal de Corbins i el carrer de la Cuirassola, és perfectament factible.

12. Cal recordar que a partir de 1366 l’adoberia núm. 1 fou inutilitzada per la construcció d’un nou mur o muralla de tancament fluvial —vegeu memòria INT-149, Fase arqueològica núm IV—, la qual cosa posaria en dubte aquesta identificació. Es tracta probablement dels obradors següents en direcció al nord-est, adoberies 2-6. Vegeu també Bolòs 2009: 162: “la proximitat de la Blanqueria amb la muralla féu que, cap a l’any 1366, s’hi haguessin d’enderrocar alguns albergs.”

13. Lladonosa 1976: 222 nota 51: Arxiu Capitular Censos de Sant Joan, foli 128, 7 d’octubre de 1429: “En Bernat Ledó... ha e possehex un calciner e un alberch de cel en abís, situats en la dita parròquia, en lo carrer de la Blanqueria. Affronte d’una part ab corral d’En Vicent Cetrilla, ciutadà, de l’altra ab lo calciner del Confessat, e de l’altra ab lo mur de la Ciutat, e de l’altra ab lo dit carrer de la Blanqueria.”

14. Lladonosa 1976: 51 nota 52: Arxiu Capitular Censos de Sant Joan, 7 d’octubre de 1429, foli 121. “Anthoni Cardet, seraller, ha e possehex un calciner e un alberch de cel en abís, situats en la dita parròquia, en lo carrer de la Blanqueria. Affronte d’una part ab corral dels hereus d’Anthoni d’Abella, quòndam, teixidor, e de l’altra ab corral d’En Johan de Sangüessa, piquer, e de l’altra ab lo mur.” Lladonosa 1976: 51 nota 53: Arxiu Capitular Censos de Sant Joan, 7 d’octubre de 1429, foli 136. “Johan de Sangüessa, piquer... un corral clos, ab una volta de pedra, que affronte ab corral de Johan Castelló, carnicer, ab corral dels hereus de Nicholau Abella, teixidor, e ab lo mur.”

arqueològiques. Segons ell, la majoria de les adobe-ries es trobaven al llarg de tot el carrer, darrere la muralla de l’Areny del Segre. Uns obradors amb volta de pedra on l’aigua arribava a través de conduccions subterrànies.

Als censos parroquials de 1453 la família Segarra continua sent una de les més importants del barri. El 12 d’abril l’adober Jaume de Segarra, hereu de Joan de Segarra, manifestava la seva calcineria, al costat de les adoberies de Martí de Constança, sabater, i d’en Lledó.15

L’11 de desembre de 1594 Pere Esquer, blanquer de Lleida, confessava tenir unes estances en l’edifici anomenat Casa de les adoberies, localitzat al carrer de les Blanqueries. Un edifici de cinc portes, tres al carrer Blanquers, una al carrer del Portal d’Assaona-dors i una altra que donava a l’Areny del Segre, prop del Noguerola (Lladonosa 1976: 53 nota 61). Segons Lladonosa es tracta de l’edifici després esmentat com Palau de les Doveries situat en el lloc on ara hi ha l’edifici de l’antiga Audiència.

En relació amb el carreró sense sortida en direcció al carrer del Carme, conservat en el parcel·lari entre els números 3 i 5 del carrer Blanquers, Lladonosa diu que al segle xvii portava el nom de la família Claver que hi vivia (Lladonosa 1976: 53). Es tracta d’un petit carrer que, com veurem més endavant, correspon al traçat de l’antiga mina que proveïa d’aigua l’adoberia núm. 2 i 7 (vegeu fig. 7).

Durant tot el segle xvi i el xvii el carrer de la Blanqueria continua essent el centre de la indústria pelletera de la ciutat. El 30 de gener de 1696, un ple de la Paeria aprova el nou reglament del gremi d’adobers i blanquers. Segurament es tracta de les ordenances escrites en un document conservat a l’Arxiu Municipal de Lleida (AML, reg. 179, pàgines 311-315; Gras 1978: 78) del 2 de desembre de 1755, on Felip Carbonell, majoral de la confraria de “Guanteros, Pelleros y Adoberos de la ciudad de Lerida” demana al consell que siguin aprovades les ordenances presen-tades per tal de refer les disposicions de l’any 1666, des de “hace mucho tiempo perdidas”.16

Sembla que a finals del segle xvii els símptomes de crisi eren evidents, ja que amb la finalitat de re-habilitar la indústria, el Consell de la Paeria va donar moltes facilitats als mestres blanquers procedents de ciutats com Igualada o Manresa (Lladonosa 1976: 54).

La guerra de Successió de l’any 1707 va ser un cop mortal per a la vida de les antigues indústries que durant sis segles van ser una font important de riquesa a la ciutat. Malgrat les conseqüències negati-ves del conflicte, en el cadastre de l’any 1716, encara existien mitja dotzena d’obradors al carrer Blanquers.

15. Lladonosa 1976: 50, nota 56: Arxiu Capitular Censos de Sant Joan, 12 d’abril de 1453, foli 31. “En Jacme Segarra, assahonador... Ítem, un calciner situat al carrer de la Blanque-ria, que affronte d’una part ab lo calciner de mestre Martí de Constança, çabater, de l’altra part ab lo calciner d’En Ledó, e de sòl, ab la cèquia e ab lo carrer de la Blanqueria.”

16. AML, reg. 179 Estructures, memorials i ordenances dels gremis, p. 311-315. Es tracta d’un document de poques pàgines on es regulen una sèrie de qüestions interessants però on no es parla de la pràctica de l’ofici ni de l’emplaçament de les adoberies.



Algun d’aquests era un pati obert sense cobert ni teulada, tal com podia trobar-se en aquell moment, i des de la fase VII (segle xv), l’adoberia número 6.17

Cap a mitjan segle xviii la manca d’obradors ope-ratius a Lleida era una realitat. Guanters i adobers compartien les adoberies i en el cadastre d’aquells anys només hi consten dos adoberies en funcionament, una propietat de Josep Blanch i una altra propietat de la confraria d’adobers (Torras 1991: 233). Segura-ment, durant la segona meitat del segle xviii, molts dels obradors medievals estaven força abandonats i una part important de l’activitat adobera a Lleida es realitzava en el palau de les adoberies propietat del gremi de Blanquers. Així sembla desprendre’s de la lectura de les ordenances del nou gremi de Blan-quers aprovades l’any 1771,18 on es regula per sorteig l’adjudicació dels diferents serveis (utilització de les infraestructures de producció que tenia el palau de les adoberies) entre els membres del Gremi, amb l’objectiu d’evitar les disputes ocasionades arran del poc espai disponible.

L’any 1780 Jaume Caresmar reflecteix l’estat i la decadència de la indústria pelletera a la ciutat de Lleida. Segons aquest autor els adobers de Lleida treballaven “con la triste memoria de la opulencia que pocos años hace gozaban estas tenerías”.19 Pocs anys després, el 1787, les adoberies van rebre la visita de Francisco de Zamora, que ens n’ha deixat escrita una preciosa i exhaustiva descripció.20

17. Lladonosa 1976: 55. “En 1716 José Pifarré, blanquer, vivía, como sabemos, en Curtidores Altos, en la esquina con Turull. Su obrador lo tenía en el carrer de Baix dels Blanquers o Assahonadors. Se trataba de una blanqueria d’adobar pells, estimado su valor en 200 libras, con un sot sense cubert ni teulada. Lindaba con la casa de Josep Mollet, también curtidor, con la muralla y con la casa de la Confraria dels Blanquers.” Resulta interessant que una de les hipòtesis plantejades a la fase VII per entendre la modificació de l’envà de separació entre l’adoberia núm. 5 i la 6, inclogui la possibilitat de la desaparició del pis superior on hi havia l’assecador que cobria els clots i calciners.

18. Segons Torras (1991: 314) a la Lleida feudal hi hagué un gremi conjunt de guanters i adobers, amb una notable hegemonia dels primers sobre els segons. Amb els anys es redueix la producció de guants i l’any 1770 es constitueix el nou gremi de “blanqueadores y zurradores de la ciudad de Lérida” sota l’advocació patronal de Sant Bartomeu. Sobre el funcionament i explotació de les adoberies del gremi (palau de les adoberies de Pleyan de Porta) vegeu aquesta disposició recollida en les ordenances: “Por quanto acontecen entre los maestros algunas veces pendencias sobre la preferencia de trabajar en la oficina común de la cofradía a que todos tienen derecho, a fin de evitarlas y conservar la paz, unión y quietud entre los maestros cofrades del gremio: establecemos y ordenamos que en adelante se sorteen los puestos, y a lo que por suerte saliere, se arreglen los maestros para dicho trabajo, baxo la pena de cien reales de ardietes.” ACA. Rl. Aud. Cons. Reg. 810, f. 358v, 12 de diciembre de 1770. Ibídem. Div. Reg. 886, f. 237-237v, 25 de noviembre de 1771. Citat per Torras 1991: 234.

19. Torras 1994a: 304, citació 38 recollida de l’obra Discurso sobre la agricultura e industria, con la inclusión de la consis-tencia en que se halla cada Partido o Vegueria. Biblioteca de Catalunya, Fons de la Junta de Comerç, 1780, p. 490-491.

20. Lladonosa 1976: 57, transcriu el tex de Francisco de Zamora: “Allí cerca fuimos a ver las tenerías famosas en otro tiempo, que parece empiezan a restablecerse. Y vista así ésta como las demás, hallamos ser de baños romanos, pues, así las minas como los edificios donde van a parar, son de una magnificencia propiamente de ellos… Los edificios donde van a parar… sirven

Al final del carrer Blanquers, on ara hi ha la baixada de l’Audiència, hi havia la casa propietat del gremi de Blanquers, expropiada per l’Ajuntament l’any 1879 (Lladonosa 2007: 742). Abans, el gran i vell casal havia patit diverses mutilacions i remode-lacions per acollir el convent dels Trinitaris i l’escola municipal el 1836 i, finalment, el palau de Justícia o Audiència l’any 1883. Pleyan de Porta descriu en dues de les seves obres més conegudes21 les restes d’aquell edifici i les seves calcineries abans d’aquesta última i definitiva transformació.

Malgrat l’optimisme de la descripció de Zamora que parla de certa recuperació de la indústria no sembla que després del 1707 hi hagués gaire activitat adobera a Lleida. Segons Marià Olives, el 1760 ja no funcionaven. El mateix autor, que estudia els carrers de la parròquia de Magdalena, en la seva relació de 1840 ens diu que al carrer Blanquers Baixos ja només hi vivien, quasi exclusivament, famílies de pagesos.

L’última referència documental de mitjan segle xix (Madoz 1850: 252) diu que a la ciutat de Lleida encara hi havia tres o quatre adobers. És el testimo-ni final d’una activitat preindustrial de primer ordre i d’un important pes econòmic a la Lleida feudal i moderna (segles xiii-xviii).

en el día de hoy de tenerías. Pero, se ve claramente que eran unas piezas abovedadas, hechas de grandes sillares, y en la primera hay una especie de arcos a modo de capillas en que están las pilas de los cortadores. Quedan muchos arcos enteros de la misma fábrica, aunque todos forman punta en su centro. Otros se ven rotos y remontados de otra fábrica. Y aunque quedan restos de la primera tenería, que vimos de bóvedas más bajas, que quizá sirvieran para termas.”

21. Pleyan de Porta 1873: 113-114. “Falta solo decir cuatro palabras sobre lo que la tradición señala como baños árabes, en la antiquísima fábrica de curtidos, conocida por las adoberías. Es este un rarísimo edificio que se remonta á la época árabe pues de ello hay pruebas en un buen trozo de pilar y arco que se conservan íntegros. Mas respecto al uso primitivo á que estuvo destinado este local, no puede asegurarse nada. Pudo es verdad ser unos baños, pero también en la misma época árabe pudiera haber hecho el oficio de fábrica de curtidos, conforme continuó siéndolo en la edad media, y de la cual salían aquellos renombrados dantes y marroquíes que se exportaban a Italia, Siria y Egipto y las no menos famosas pieles para guantes, que por su finura podía encerrarse un par de ellos en la cáscara de una nuez. El edificio era entonces vastísimo, capaz para trabajar en él doscien-tos hombres. Hoy está muy arruinado, pero todavía es digno de ser visitado por los arqueólogos y los aficionados á antiguallas.” Pleyan de Porta 1877: 46-48. “Si es de su beneplácito (lector) penetre pues, en la casa que lleva el número 20, y después de un rústico soportal atraviese un estrecho pasillo que hallará a mano izquierda y descienda al ruinoso patio y carcomidas galerías. La soledad más completa reina en este recinto (…). Por poco que el ánimo se sienta dispuesto a la meditación, a buen seguro que la presencia de este arruinado edificio sugerirá al que lo visite mil recuerdos de las edades pasadas (…) La tradición dice que en antiguos tiempos el edificio ha sido unos baños árabes y tal nos inclinamos a creer, si se atiende además à que tiene en su interior una fuente natural de purísima y cristalina agua, y a la extensión de las sombrías galerías de las que faltan dos órdenes que se dilataban por las casas contiguas de la izquierda, la última de la cuales tiene una mina que penetra hasta el fondo de la montaña.”



L’adob de les pells (el procés productiu)

Els sistemes d’adob vegetal i mineral i, per tant, les estructures que hi van relacionades no han va-riat gaire fins a l’etapa industrial; això fa que ens trobem complexos adobers a diferents èpoques de la nostra història i que les diferències entre ells no siguin gaire substancials. Així, veiem que la caracte-rística d’aquests centres està dominada per la gran quantitat d’aigua que es necessita per portar a terme aquests processos. Adobar o tenyir pells no requereix instal·lacions gaire sofisticades: només uns clots (de ceràmica, fusta, excavats a la roca o el terra), aigua (que pot ser transportada amb gerres, amb canalons de fusta o amb cubells, extreta de pous o mitjançant recs) i, a vegades, foc per escalfar l’aigua.

Aquestes necessitats, juntament amb els residus i les males olors generats per l’activitat, expliquen l’em-plaçament de les adoberies de Lleida. Si és a l’interior de les ciutats, vora els límits urbans i darrere de les muralles (Lleida, Granollers), i si és a fora, molt a prop de rius, sèquies o regs (Igualada, Vic, Tàrrega).

Adobar consisteix a fer que un material orgànic, com ara les pells dels animals, es converteixi en cuir —que és imputrescible— i, alhora, dotar-lo d’algunes qualitats com ara la suavitat, la resistència o la fle-xibilitat adients per poder fabricar infinitat d’estris i abillaments.

Desconeixem el procés i el tipus de pell adobada a les adoberies descobertes. Malgrat tot, el topònim del carrer permet assegurar que s’hi trobaven les adoberies o calcineries dels blanquers, ofici d’adobar caracteritzat per la utilització de l’adob vegetal que deixava les pells en blanc. Bàsicament, pells grosses per a soles de sabata.

Malgrat l’especialització dels blanquers creiem que les dimensions dels dipòsits apunten vers el tractament de pells més petites (cabra i ovella) que van rebre fins i tot el tintat. Segurament, a les adoberies docu-mentades s’utilitzava un sistema idèntic o semblant al del “marroquí vell”, ben documentat i descrit en l’adoberia preindustrial de Cal Granotes (segle xviii) d’Igualada. El procés, seguint la descripció d’altres autors,22 es pot dividir, a grans trets, en tres etapes:

Treballs de ribera

Consisteix en la neteja exhaustiva de les pells i la seva preparació per a ser adobades. En aquest procés les pells es van introduint successivament en recipients o clots amb diferents dissolucions d’aigua i calç en proporcions variables. Aquest procés, com-plementat amb les tasques de ferrejat i descarnat, deixa les pells netes. Amb aquests processos també s’aconsegueix la neutralització i el rendit de les pells, és a dir, canvis de caràcter químic i físic que deixen les pells enllestides per a ser adobades.

22. Recollim el text i la descripció publicada en l’article “Evolució tecnològica de l’adob de pells a l’etapa preindustrial” d’en Jordi, Joan i Albert Enrich a III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya 2006, vol. 1, 76-91, 2007.

El remull

Les pells de l’escorxador arribaven a l’adoberia seques o salades. El remull és una operació que con-sisteix en la rehidratació de la pell, o sigui, tornar la pell al seu estat inicial. Les pells se submergien a l’aigua d’un petit riu, una sèquia, un reg o en el clot de remull.

Una vegada rehidratades i netes de sang i de bru-tícia soluble, es fendien o no (doblegar o tallar en peces i treure les parts no aprofitables com la cua i les potes). Si la pell ho necessitava es ferrejava sobre la post (cavall de fusta sobre el qual es raspaven les pells) per deixar-la neta de cascàrries, fina, llisa i amb els porus oberts.

Encalcinat

A continuació s’introduïen en els calciners on hi havia aigua i calç apagada (fàcil identificació d’aquestes estructures per la presència de restes de calç engan-xades a les parets). L’efecte alcalí de la calç provoca el despreniment del pèl, elimina l’epidermis, infla la pell i emulsiona el greix natural. Passats uns dies, les pells es treien dels clots i passaven a la post, fusta corbada amb dues cametes, on es treia el pèl exterior i les restes de carn interior mitjançant una operació de raspat.

Desencalcinat o alum

Un cop pelades i descarnades se submergien en el clot de l’alum omplert amb una solució d’aigua i excrements animals. Aquesta operació consisteix en un atac biològic a la substància proteica de la pell, per l’acció dels ferments amb l’objectiu d’eliminar la calç que restava de l’anterior procés i deixar les pells preparades per al seu adob.

L’adob

L’adob de les pells en època preindustrial podia fer-se mitjançant diferents sistemes: amb substàncies minerals, vegetals o amb oli, sense que siguin excloents entre ells, és a dir, es pot donar més d’un sistema convivint al mateix espai. El procés consisteix a sub-mergir les pells en uns clots plens d’aigua i d’altres elements perquè les substàncies tànniques (en el cas de l’adob vegetal fet amb escorça de pi) travessin el gruix de la pell i quedi adobada i convertida en cuir. Aquest procés podia arribar a durar fins i tot un any.

Adobatge

L’adob consisteix a transformar la pell en cuir, i per tant fer-la resistent a la putrefacció i alhora aug-mentar-ne la resistència a la temperatura i els agents químics, a més de guanyar plasticitat i suavitat. Les pells es col·locaven dins els clots, juntament amb aigua i escorça mòlta.23 Aquesta operació durava uns

23. Al segle xviii les adoberies de l’Anoia, segons consta en el Museu de la Pell d’Igualada, feien servir per a adobar les pells les flors i les fulles mòltes de l’arbust molt ric en tanins i molt tòxic anomenat roldor en català i emborrachacabras



quants mesos, segons el tipus de cuir a adobar. Ja adobades i escorregudes, les pells s’assecaven, possi-blement en una planta superior. Un cop seques, es tenyien i s’ensaginaven.

Treballs d’acabat del cuir

El tenyit

Cal recordar que la pell és translúcida i que durant segles el color de la pell havia estat moltes vegades el color dels adobs emprats.

A Lleida, les adoberies dels blanquers tenien uns petits clots circulars on suposadament s’hi farien ope-racions de tenyit. Els colorants naturals no sempre es podien aplicar directament ja que podien ser eliminats fàcilment amb aigua. Per aquest motiu s’usaven unes substàncies anomenades mordents, entre les quals trobem l’alum, el tartrà i les agalles. El tractament amb el mordent es feia abans de rebre el tenyit, era un procés preparatori del cuir per rebre els tints. Els tints eren aplicats directament per l’exterior de la pell a ambdues cares amb l’ajuda de pinzells, esponges, draps de llana, brotxes i raspalls. Posteriorment es deixaven assecar i s’ensaginaven amb greix o llard, mitjançant un raspall o pinzell, sobre un taulell.

El greixatge

El cuir, un cop sec, esdevenia un producte dur i sense flexibilitat. La suavitat, flexibilitat i tacte reque-rits per cada tipus d’aplicació a què anava destinat el cuir s’obtenia en l’operació de greixatge. Els productes més emprats eren greixos animals, olis de peix o una mescla de tots dos.

Tots els processos de transformació (remull, encal-cinat, d’adob i tenyit) tenien lloc en un medi aquós. Després d’aquests processos o entremig d’alguns (entre l’adob i el tint o greixatge) era necessari que la pell perdés aigua. L’assecat de les pells havia de ser lent i a baixa temperatura. Per aquest motiu les adoberies tenien uns estenedors/assecadors oberts als pisos superiors; eren unes grans sales plenes de finestres i molt ventilades. També està documentat que en molts casos es feia a l’aire lliure utilitzant les parets de l’adoberia i de les muralles.24

en castellà, el nom botànic del qual, Coriaria myrtifolia, prové del llatí corium=pell d’home o d’animal, paraula que en català ha donat precisament cuir. I relacionat amb això cal esmentar també que les fulles endurides, pròpies de moltes plantes medi-terrànies, se’n diu que són coriàcies. En el procés d’adobatge, el roldor s’usava en la fase de l’adob, un cop les pells havien estat ferrejades, encalcinades i alumades. L’adob consistia en un bany o tractament de les pells dins uns clots plens de materials orgànics com ara escorces, fulles i flors mòltes de diverses plantes riques en tanins —la més emprada era el roldor—, per tal de transformar les pells en un material imputrescible i pràcticament acabat amb vista a la seva utilització com a cuir. Aquesta fase d’adob podia durar entre quatre i cinc mesos. A més del roldor i l’escorça de pi s’empraven com a adobs vegetals de blanqueria fulles, fustes i escorces de castanyer, sumac, quebratxo, mimosa, roure i alzina, entre d’altres, totes aquestes espècies són riques en tanins.

24. En relació amb aquest fet, volem destacar els abundants forats de bigues de fusta (horitzontals i inclinats) trobats en la paret del tancament fluvial, els quals haurien pogut suportar

L’arquitectura del complex adober (INT-149/ INT-226)

Identificació de les unitat productives i residencials (INT-149/226)

L’anàlisi del parcel·lari actual en relació amb les voltes que suporten el carrer Blanquers i les adoberies documentades a la rambla Ferran permet establir amb molta precisió la correspondència entre els tallers de producció i les cases dels adobers.

Així veurem com les sis adoberies documentades es corresponen amb quatre unitats o cases que han mantingut la planta fins als nostres dies, la qual es remunta al segle xiii (vegeu fig. 7).

La possibilitat d’aquesta definitiva i nova proposta parteix de la recent i exhaustiva documentació de l’adoberia número 5 i 6 l’any 2006 (INT-226). El repicat de les parets i excavació de la zona coberta sota les voltes del carrer Blanquers, que en les an-teriors adoberies no es va poder realitzar, ha servit per constatar que l’adoberia tenia continuïtat i es comunicava en direcció oest cap a un altre espai constructiu situat sota la casa del número 7 del carrer Blanquers (celler/magatzem).

La relació entre l’espai ocupat per l’adoberia 5 i 6 (rambla Ferran 9), la part situada sota les voltes del carrer i la casa existent a la façana nord del carrer Blanquers núm. 7 i 9 és prou evident, tractant-se

la balconada d’un segon pis destinat a l’assecat de les pells. El forjat d’aquest estenedor es recolzaria en els envans/parets de separació construïts amb arcs de mig punt i llum tapiada com els documentats.

Fig. 7. Planta general de les adoberies.



d’una unitat que incloïa espai productiu i residencial. Distribució arquitectònica que es pot reconèixer encara en l’estructura de les cases (vegeu figura 21) i que certifica alguna de les dades documentals recollides en l’apartat anterior (Lladonosa 1976: 46).

Casa Adober 4

Aquestes dues adoberies (5 i 6 / INT-226) formaven part d’una sola unitat, ja que estaven comunicades per sota de les voltes del carrer, tenien una captació d’aigua comuna i s’hi accedia des del soterrani con-servat a la casa del número 7 del carrer Blanquers. Una porta tapiada oberta en el mur nord de la mina obre la possibilitat que una altra aboberia, situada al nord-est (actual pati ocupat per l’edifici del número 11 de la rambla Ferran), correspongui a un tercer espai productiu d’aquesta propietat (casa/alberg 4 correspon actualment als números 10 i 12 del carrer del Carme, 7-9 i 11 del carrer Blanquers i 9 i 11 de la rambla Ferran).

Casa Adober 2

Tant la planta de la mina com la de les adoberies 5 i 6 es pot traslladar i encaixar perfectament sobre l’espai ocupat per l’adoberia número 2 i 3 (INT-149). A més, l’amplada d’aquells dos obradors coincideix actualment amb la casa construïda al número 4 del carrer del Carme, número 3 del carrer Blanquers i un carreró sense sortida —fossilització de l’espai ocupat per la mina de captació d’aigua. Això permet identificar una altra unitat senyalada com la casa/alberg 2 d’un adober de característiques idèntiques a la propietat número 4.

Casa Adober 1

Una altra unitat adobera agrupava antigament les cases que actualment configuren el número 1 del carrer del Carme, número 1 del carrer Blanquers i número 1 de la rambla Ferran. S’observa clarament com l’envà de separació medieval entre les dues primeres adoberies es correspon amb la mitgera de separació conservada en el parcel·lari actual. Es trac-taria de l’únic complex casa-alberg 1 no comunicat mitjançant voltes i on s’ha de descartar l’existència d’un celler subterrani.

Casa Adober 3

Ens queda una última parcel·la, la que avui dia es correspon amb la finca número 6 i 8 del carrer del Carme, número 5 del carrer Blanquers i número 7 de la rambla Ferran. L’espai corresponent al pati localitzat darrere del tancament de la ciutat és el més mal conegut i caldria considerar si realment existia un taller dedicat a l’adob de les pells. El portal obert en el tancament fluvial, la gran bassa amb canal de drenatge i l’absència de dipòsits, malgrat que només es va poder excavar la meitat sud-oest de la seva superfície, obliga a posar en dubte la funcionalitat exacta d’aquest espai que malgrat tot hem seguit con-siderant-lo com l’adoberia núm. 4 de la casa/alberg 3.

Taller / adoberia

La planta

Adoberia 1

És la més gran de totes amb una superfície de 100 m2. De planta quadrada, s’hi accedia directament a través del carrer Blanquers mitjançant dos o tres trams d’escales (fig. 9). També és l’única adoberia que en els seus inicis manté de tancament fluvial els vells murs de la ciutat andalusina.

Adoberies 2, 3, 4, 5 i 6

Es tracta d’espais rectangulars de 4,5 metres d’amplada i 20 metres de llargada perpendiculars al tancament fluvial de la ciutat, recrescut sobre les restes de la muralla andalusina (segle x dC). Els clots i dipòsits estan distribuïts al llarg i adossats a les mitgeres. Totes les estructures i espais productius estaven coberts. Uns per les voltes que suporten el carrer Blanquers, altres pels cellers de tint de volta rebaixada adossats al mur de tancament, i la resta, pel forjat del primer pis on hi havia l’estenedor de les pells.

L’encaix i comunicació entre les cases medievals d’època feudal, amb una orientació diferent a la que disposaven les adoberies, perpendiculars al traçat de l’antiga muralla andalusina, es corregia construint dues tramades de volta sota el carrer amb eixos centrals desplaçats (vegeu figura 8).

L’amplada de la segona volta establia la distri-bució i orientació definitiva de l’espai intern de les

Fig. 8. Detall de les dues voltes que suporten el carrer localitzades al nord de l’adoberia núm. 5. Al fons, l’arc apuntat d’entrada/

sortida al celler de la casa de l’adober tapiat al segle xx.



adoberies, encaixat entre murs de separació o envans perpendiculars als estreps de la volta i el tancament fluvial. Murs construïts amb grans arcs apuntats cecs que descarregaven el pes del forjat i de les parets del pis superior.

L’accés

L’accés a les adoberies (núm. 2, 3, 4, 5 i 6) es va resoldre mitjançant una solució constructiva ben original. Els blanquers accedien als clots, on es rea-litzaven els treballs d’adob de les pells, a través dels soterranis existents en les cases aixecades a la façana occidental del carrer Blanquers. Una gran arcada, corresponent al límit sud-est d’aquests soterranis, donava accés a l’espai situat davall de les voltes que suporten encara el carrer Blanquers (fig. 8).

En canvi, a la planta superior de l’adoberia s’hi accedia directament des del carrer Blanquers. Allí s’assecaven les pells, es realitzaven alguns acabats i possiblement també es rebia la pell dels escorxadors. Un cop rebudes o adobades, les pells eren pujades o baixades amb la corda i el ganxo a través de la trapa oberta en el forjat del pis (fig. 21).

Distribució interna de les adoberies

A l’interior d’aquests patis allargats, els clots, bà-sicament dipòsits quadrats, rectangulars i circulars, estaven localitzats i distribuïts a banda i banda dels murs perimetrals. Pel centre hi passava la continuació del canal de la mina on desguassaven el dipòsits. Estava cobert amb lloses planes de pedra, configurant un estret passadís que s’aixecava 50 o 60 centímetres, en relació amb el fons intern dels dipòsits/clots. Ser-via, doncs, de plataforma de pas i treball, facilitant als calcinaires i adobers la manipulació de les pells submergides en els dipòsits.

Si analitzem les adoberies documentades resul-ta prou evident que en totes hi ha una repetició i distribució d’estructures molt semblant. Per tant, tot i correspondre en alguns casos a un mateix adober i estar comunicades, creiem que en cada adoberia s’iniciava i completava el procés d’adob i tenyit de la pell. No s’intueix, doncs, a partir de la distribució i tipologia de les estructures, cap especialització que pogués indicar-nos que en una adoberia s’hi fessin processos diferenciats o complementaris en relació amb la del costat del mateix propietari. Intentarem, doncs, en cada adoberia i fase arqueològica, identificar les diferents àrees relacionades amb els processos que finalitzen en l’obtenció del cuir tenyit.

Ho intentarem malgrat que no coneixem amb detall el tipus de procediment emprat en aquestes adoberies del segle xiii. En relació amb les mostres recollides hem de dir que no esperem grans resultats, ja que les profundes reformes i reutilitzacions de les estructures originals del segle xiii i les del segle xv, han provocat que els sediments conservin pocs indicadors químics de l’activitat realitzada a l’interior dels clots.

L’únic aspecte diferencial a les unitats de propie-tat formades per l’adoberia 2-3 (casa/alberg 2) i 5-6 (casa/alberg 4) és l’existència d’un celler cobert amb volta rebaixada adossat al tancament fluvial. L’interior acollia entre quatre (adoberia 5) i cinc dipòsits circu-lars (adoberia 3). Aquest espai cobert amb volta no es repeteix en la resta d’adoberies, però sí els clots circulars associats a un pou, protegits per les voltes del carrer Blanquers (adoberia núm. 6) o bé, pel pis superior on hi havia l’assecador (adoberia núm. 1 i 2).

Els arcs apuntats cecs de descàrrega que configuren els murs de separació entre l’adoberia núm. 5 i 6 de la propietat adobera núm. 4, ens permeten assegurar l’existència d’un pis superior, utilitzat per estendre i assecar les pells, al qual s’accedia directament des del carrer Blanquers. No tenim cap dubte que aquest costós i complex sistema de construcció dels murs perimetrals o envans s’havia dut a terme per les necessitats de suportar un pis superior. Aquests estrets murs (60 centímetres) rebien l’encaix de les bigues del forjat i la càrrega de les parets i pilars que suportaven la coberta d’un o dos pisos, on hi havia l’estenedor/assecador de les pells.25

25. Els treballs de restauració han posat al descobert que el mur de separació entre l’adoberia núm. 6 i la casa del núm. 11 de la rambla Ferran, encara conserva els arcs apuntats de descàrrega fins a nivell del primer pis (vegeu fig. 10).

Fig. 9. Restitució axomètrica del funcionament de les adoberies en relació amb el carrer Blanquers en època feudal sense la representació del pis superior on s’assecaven les pells. A sota, muntatge fotogràfic de les voltes i correspondència amb les

respectives adoberies i cases dels adobers.



Més difícil resulta esbrinar si la distribució de l’espai disponible d’un adober en petits tallers rectan-gulars respon a una voluntat de millorar la capacitat productiva, molt condicionada pel volum de pell que cabia en els clots d’adob i els mesos que havia d’es-tar submergida; si està determinada per una qüestió estructural basada en la crugia de les voltes que suporten el carrer Blanquers, o si ve determinada per una forma de treballar que prioritza un carreró estret amb dipòsits a dues bandes controlats per una sola persona en contra d’una distribució més radial i oberta en un pati de planta quadrada.

Per tant, i tenint en compte el procés d’adob en època preindustrial descrit anteriorment, hauríem de ser capaços d’identificar en cadascuna de les adoberies les següents estructures i espais:

1. Clots/dipòsits utilitzats en el remull i calciners —per cremar i inflar la pell i extreure el pèl.2. Clots/dipòsits de neteja i esbandit per deixar la pell sense restes de calç (alumat).3. Clots/dipòsits d’adob —procés de transformació de la pell en cuir.4. Dipòsits circulars destinats al tenyit. 5. Assecador de pells.6. Zona de treball per al raspat, tallat, etc.7. Recepció de pell i emmagatzematge.

No sabem quin tipus de pell es treballava a les adoberies de Lleida, si pell petita (oví, caprí, etc.) per a corretges, guants, bosses, etc., o bé, pell gros-sa bovina per a sola de sabata. Segurament, de les dues, malgrat que ens inclinem per les petites, ja que es tractava d’adoberies amb dipòsits de poca capacitat, encara que abundants, i amb un nivell tecnològic molt elevat que incloïa el tenyit del cuir.26

26. Mantindrem al llarg de tot l’estudi, malgrat la manca de mostres bones per analitzar, el convenciment que els clots circulars corresponen a dipòsits per tenyir el cuir, segons ens va explicar el director del Museu de la Pell d’Igualada, el senyor Jordi Enric, després d’una visita realitzada l’any 2004 a l’excavació de les adoberies 2, 3 i 4. Interpretació recollida en les actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya (Enrich et al. 2007: 88).

Captació i desguàs d’aigua a les adoberies

Per comprendre el sistema de proveïment d’aigua a les adoberies hem de parlar primer del gran celler/magatzem que formava part de la casa de l’adober. Com ja hem dit, des d’aquest espai conservat en el soterrani del número 7 del carrer Blanquers, s’accedia antigament als respectius tallers (adoberies 5 i 6), passant per sota les voltes que suporten el carrer.

En el moment de ser descobert no es podia entrar al celler des de la rambla Ferran, ja que el tapiat (u.e.: 1365) de l’arc de sortida/entrada a les adoberies, dividia, des de finals del segle xix, les dues propie-tats (vegeu fase X). L’autorització del propietari ens va permetre dibuixar la planta, fotografiar les parets del soterrani i incorporar aquesta documentació al conjunt de dades de la intervenció (INT-226).

La mina de captació d’aigua de les adoberies 5 i 6 ens serveix per entendre el sistema de proveïment d’aigua en tots els obradors documentats. En aquest cas, es tracta d’una construcció contemporània a la paret nord del celler de la casa de l’adober i presenta unes solucions constructives, com ara la coberta, re-

alment excepcionals. Els murs que la delimiten estan fets amb grans blocs rectangulars de pedra molt ben treballats units amb morter i petits còdols de riu.

Segons el tipus de coberta i alçada, la mina es pot dividir en dos trams:

1. El primer, de set metres de llargada i més proper a les adoberies, està cobert amb una volta molt estreta i apuntada (fig. 12, 1). Tot seguit trobem una curiosa mitja volta de quatre metres d’amplada construïda mitjançant filades d’aproximació, semblant a una gran mènsula, a la qual s’adossa la paret nord del celler27 (fig. 12, 2). Al final d’aquest primer tram hi ha una galeria vertical de comunicació utilitzada

27. Segurament es tracta d’un element arquitectònic anterior seccionat per la meitat i reutilitzat en la construcció de la mina. No descartem que sigui una obra andalusina testimoni d’un aprofitament anterior de l’aigua de la mina i, per tant, de l’existència d’unes adoberies d’època andalusina. El folrat de l’estrep nord d’aquesta singular mitja volta en forma de mènsula, fet per regularitzar la paret de la nova mina d’època feudal, impedeix veure la seva configuració original.

Fig. 10. Vista de l’arc de descàrrega de la paret de tancament nord de l’adoberia núm. 6 descobert durant els treballs de

restauració de la sala.

Fig. 11. Vista general del celler des de ponent. Al fons, l’obertura realitzada en el tapiat durant els treballs d’excavació.



de pou per captar l’aigua des de la planta baixa de l’edifici construït a sobre de la mina (fig. 12, 3) que secciona i divideix en dos trams la mitja volta en forma de mènsula.

2. A partir del pou, la galeria es fa més baixa i estreta, amb una alçada de 1,60 metres i una ampla-da de 65 centímetres (fig. 13.1). Es tracta d’un tram d’onze metres de llargada amb una coberta arquitra-vada feta amb grans lloses de pedra recolzades sobre les mènsules que hi ha imbricades en els respectius tapiats estructurals dels arcs de descàrrega que for-

men la paret nord del celler. Al costat oposat, és a dir, la paret nord de la mina, les mateixes lloses es recolzen planes (13.2) o, amb una inclinació de 45 graus, sobre el coronament del mur (13.3).

Cal destacar que tant les mènsules com les lloses de coberta de la mina tindran, segles després, una segona funció estructural de recolzament i imposta a la volta de canó rebaixada de maons construïda a l’interior del celler (fig. 14).

Al final d’aquests dos trams, i després d’un recor-regut de 18 metres de llargada en direcció al carrer

del Carme, la mina gira 45 graus cap al nord-oest, es fa més baixa i estreta i les parets són de maçoneria irregular (fig. 15.1). L’accés i documentació d’aquest tram resulta impossible i no sabem fins on arribaria (fig. 15.2).

Accedir a l’interior de la mina ens ha permès saber de quin lloc es captava l’aigua i com es transpor-tava cap als calciners. La solució dels constructors

Fig. 12. Detall dels elements arquitectònics que cobreixen el tram final de la mina.

Fig. 13. Vistes del segon tram de la mina.

Fig. 14. El repicat de l’arc de descàrrega seguint la línia de lloses que a la banda oposada del mur són la coberta de la mina i les tres mènsules de recolzament. Un pla avançat en relació amb el mur de tapiat original entre els arcs de descàrrega de la paret nord, aprofitat d’imposta i estrep per a la nova volta

de maons que actualment cobreix el celler.



de les adoberies consistí a obrir mines en direcció a la base del Turó (carrer del Carme) on hi havia diverses fonts naturals i bosses d’aigua entre les vetes de pedra sorrenca.28 Aigua neta que brollava a

28. En relació amb el sistema de captació d’aigua disposem d’una interessant citació del geògraf i historiador originari de Damasc Abu al-Fida (1273-1331). No sabem si la informació li arribà com a conseqüència del prestigi que les pells adobades, especialment les aludes per fabricar guants, tingueren a dins i fora de la península o a través d’una font andalusina o àrab anterior. Localitzà geogràficament Lleida i destaca, com una de les característiques rellevants de la ciutat, l’existència de “ganaa”. Un terme àrab que designa genèricament canals però que en la terminologia hidràulica designa galeries drenants que recullen i condueixen aigües subterrànies d’una conca hidrogràfica i la traslladen per gravetat al llarg de quilòmetres. Per tant, l’autor utilitza un terme que no es pot relacionar directament amb les mines subterrànies documentades però això no vol dir que malgrat que l’utilitzés erròniament o d’una forma genèrica no es referís a les estructures de captació hídrica de les nostres adoberies, que segons l’autor utilitzaven destres artesans de Lleida —no especifica quin tipus d’artesans i oficis però cal pensar que són els que transformen la pell animal en cuirs. El text diu així: “Lleida se situa a l’orient del riu de Saragos-sa i, al mateix costat de Lleida, hi ha la muntanya d’al-Burt (Pirineus) que fa de partió entre al-Andalús i la terra gran. És una ciutat molt antiga i fou una de les capitals de l’orient d’al-Andalús. Té aigua conduïda a través de canals “ganna” subterranis i, amb ella, fan prodigis en les arts i els oficis, multitud de gent entesa en aquelles feines. (…)” (Eritja 1996: 60). Text original (Reinaud 1840: 181) i traducció al castellà a “Abulfeda, descripción de España”, Boletín de la Real Sociedad Geográfica de Madrid. Francisco Molla 1906. Molt més tardana però no menys interessant és la descripció de Pascual Madoz (Madoz 1850: 243) on deixa constància d’aquests afloraments naturals d’aigua, els mites que havien generat i una encertada interpretació geològica sobre la seva naturalesa i formació. “Son diferentes las casas de las calles de la Magdalena y Curtidores que tienen pozos de agua potable y sabrosa, desde cuyo antepe-cho se oye la corriente que viene de la falda del cast. La casa señalada con el número 30, perteneciente a Antonio Lluen, tiene en la entrada de la bodega una mina que penetra buen trecho en dirección del castillo, por medio de la cual corre un arroyo de agua cristalina, que se supone ser de la misma calidad que la que recorre los pozos de la Magdalena. Distintas conjeturas se han formado acerca de la procedencia de esta agua. Los autores del Diccionario Geográfico Universal, publicado en Barcelona el año de 1832, suponen proceder de un espacioso depósito que construyeron los romanos en el espesor de la colina del castillo, trayendo el agua del Segre por medio de conductos subterráneos; mas esto carece de fundamento. De la relación dada por el co-mandante de Ingenieros francés en 1812 al barón de Gurriat, gobernador de la plaza, resulta que las aguas proceden del pie de la colina del castillo, cuyo terreno es arcilloso en la parte superior, y arenisco en la inferior. Somos, pues, de opinión que

una temperatura constant durant tot l’any ideal per adobar les pells. Per fer-la arribar fins a les adoberies localitzades darrere del mur de tancament de l’areny calia construir complexes galeries que passaven per sota de les cases i albergs localitzats entre el carrer del Carme i el carrer Blanquers. Ara, podem assegu-rar que un sistema idèntic al documentat era el que subministrava aigua a l’adoberia número 2 i 3. El traçat d’aquesta mina s’ha mantingut en el parcel·lari actual configurant el carreró sense sortida, perpendi-cular al carrer Blanquers i en direcció al carrer del Carme, que al segle xvii era conegut com el carrer d’en Claver (Lladonosa 2007: 560).

Tant el canal intern que hi ha en el terra de la mina com l’inici de les parets perimetrals, estan repicats a la pedra sorrenca del terreny natural. Aquest estret canal de 25 centímetres d’amplada i 40 centímetres de profunditat (fig. 16) gira bruscament sota les voltes del carrer per dirigir-se cap a l’adoberia número 5, on es dividia en dos ramals destinats a transportar aigua a banda i banda dels calciners. Altres canals perpendiculars partien del traçat central, com el que derivava l’aigua cap a la cisterna de l’adoberia número 6 i un altre cap a l’adoberia núm. 7 encara per descobrir.

L’aigua sobrant de la mina continuava a través dels canals centrals que recollien l’aigua bruta dels dipò-sits, travessant, d’est a oest, tota l’adoberia. Aquests canals desaiguaven a la sèquia d’Alcarràs, a través de petites portes obertes en el tancament fluvial que podien tancar-se amb pales en cas de crescudes del riu Noguerola i Segre que passaven a escassos metres de la sèquia i el mur (vegeu fig. 17).

Una altra estructura hidràulica molt important que apareix en totes les adoberies són els pous excavats fins a assolir la capa freàtica del riu (vegeu fig. 18). Sempre apareixen al costat dels dipòsits circulars on

suposem que es realit-zaria el tenyit del cuir. La seva presència i loca-lització és comprensible ja que els clots circulars no podien proveir-se del canal situat al fons de l’adoberia, que ja havia derivat l’aigua cap als calciners. Es necessita-va, per tant, una font d’aigua neta i pròxima que es va resoldre en tots els casos amb la construcció d’aquests petits pous.

Proposta de funcionament i secció in-terpretativa (casa/alberg 4 i adoberia 5)

En tots els edificis del carrer del Carme, localitzats entre la baixada de la Trinitat i l’Audiència s’hi pot, o s’hi podia antigament, entrar i sortir des del carrer

los manantiales proceden de las filtraciones de la inmensa vega que se extiende a espaldas del castillo, mucho más elevadas que el terreno por donde corren las aguas de que trata.”

Fig. 15. Vistes del primer tram de la mina.

Fig. 16. Detall de la solera de la mina



Blanquers. Es tracta, per tant, de cases allargades que donen a sengles carrers de la ciutat.29

El desnivell existent entre els dos carrers (4,5 metres) i la comunicació entre les dues façanes se superava interiorment a través d’un soterrani ados-sat a la façana del carrer del Carme que alhora es convertia en la planta baixa amb sortida al carrer Blanquers. A la casa del número 10 del carrer del Carme identificada com la casa de l’adober 4, part d’aquest pis, el més proper a la façana del carrer del Carme, es va transformar en època moderna en un celler on reposava el vi fermentat en els cups localitzats sota el carrer del Carme.

Un segon soterrani, davall de la planta baixa que dóna al carrer Blanquers, servia per accedir al ni-vell on es trobava l’adoberia localitzada darrere del tancament fluvial de la ciutat. Es tracta d’un gran magatzem, obert a les voltes que suporten el carrer Blanquers (vegeu fig. 21).

Aquest magatzem/celler és un espai rectangular de sis metres d’amplada i 16,70 de llargada tancat a nord i sud per parets de blocs rectangulars units amb morter i petits còdols a les juntes. Cada paret disposa de dos arcs apuntats cecs de 5 i 6 metres de llum que descarregaven el pes i les forces dels pisos

29. Volem agrair al senyor Segura les facilitats prestades per accedir als soterranis de la casa número 16 i 20 del carrer del Carme.

superiors. Cal recordar que la paret nord del celler també ho és de la mina de captació d’aigua.

De la imposta o estreps d’aquestes arcades de des-càrrega perimetrals arranquen pilastres d’on parteixen nous arcs apuntats, en aquest cas oberts i perpendi-culars a les parets (vegeu fig. 19 i 20). Es tracta de veritables arcs diafragmàtics on anaven encastades les bigues de fusta que aguantaven el forjat del pis superior. Actualment, la volta de canó rebaixada feta amb maons (segles xvii-xviii) que va substituir el forjat de fusta, impedeix veure el ronyó original d’aquestes arcades perpendiculars.

L’espai ocupat pels clots de l’adoberia núm. 5 i 6 estava dividit en dues plantes, a la primera s’adobaven les pells i s’hi accedia des del soterrani de la casa de l’adober i a la segona o pis superior, es penjaven les pells per assecar-les entrant des del carrer de la Blanqueria. Una trapa oberta en el forjat servia per pujar i baixar les pells i era l’única obertura de comu-nicació entre les dues plantes. L’assecador situat a la planta superior deuria ser una estructura lleugera de fusta feta amb pilars i bigues de fusta que ajuntaven

Fig. 17. Detall del portalet corresponent al desguàs de l’adoberia núm. 3 obert en el tancament fluvial. Observeu els dos nivells de paviment (fase I i II) i els encaixos laterals dels brancals on anirien encaixats els taulons o la pala per tancar el forat

i evitar la inundació de l’interior.

Fig. 18. Pous de les diferents adoberies.



els cavalls d’una teulada amb el pendent en direcció al carrer de la Blanqueria (vegeu fig. 21).

Descripció de la sequència estratigràfica

Després de veure els aspectes generals relatius al funcionament general de totes les adoberies arriba el moment d’analitzar els resultats arqueològics de la intervenció realitzada l’any 2006 (INT-226). Inclourem la descripció de les estructures agrupades en les res-pectives fases històriques, per tal de conèixer l’origen i els canvis soferts en les adoberies núm. 5 i 6, des del segle xiii fins a la construcció dels primers edificis de la nova rambla de Ferran a finals del segle xix.

És important destacar que la construcció dels obradors va implicar una modificació radical del

sòl ocupat des d’època romana d’aquesta part de la ciutat. El nivell geològic, format per una veta de sorrenca gruixuda i de bona qualitat, es rebaixa en tota la superfície i es repica en funció de les es-tructures de producció que es volen obtenir, provocant la desaparició de les restes arqueològiques anteriors.

Fase I, època andalusina (segle x dC)

De totes les estructures documentades a l’excavació només una pot atribuir-se amb seguretat a l’època andalusina. Es tracta del mur de tancament fluvial de la medina aixecat al segle x localitzat entre la línia de façana actual de la rambla Ferran i el tancament de les adoberies del segle xiii.

Es tracta d’un mur de grans blocs de pedra sor-renca molt desgastat (u.e.: 1275) que té continuïtat cap als dos extrems de l’excavació. L’estat actual correspon a la destrucció o regularització realitzada quan s’utilitza d’assentament per a la muralla de mitjan segle xiv (vegeu fase VI). Tal com s’aprecia en la fig. 23, on s’han unit els trams documentats en les dues excavacions, el tancament estava dividit en dos parts ben diferenciades. A la meitat sud-oest, propera a l’actual baixada de la Trinitat, el llenç de mur es discontinu, en forma de cortina. La resta del traçat corresponent a la meitat sud-est, on segles després es construirà el tancament fluvial de les ado-beries 2-6, és corregut i lineal. Davant de la cortina i part del llenç corregut apareix a un nivell inferior un gran reforç o banqueta avançada que assegurava la solidesa del tancament. De fet, a finals de segle xiii, el mur andalusí cau per una crescuda del riu i són els propietaris de l’adoberia núm. 1 els qui han de refer el parament (Payà 2005: 12, fig. 7).

Fig. 19. Detall de la paret nord amb l’arc de descàrrega pe-rimetral i la pilastra d’arrencament de l’arcada perpendicular

o diafragmàtica.

Fig. 20. Detall del vèrtex i la clau dels arcs diafragmàtics tapats per la volta de canó de maons d’època moderna.

Fig. 22. Detall dels blocs de la muralla andalusina sobre els quals es remunta la muralla del segle xiv. Observeu l’espai existent entre els blocs erosionats i la muralla omplert de morter de calç. No sabem si pertany al nucli interior de la construcció andalusina o bé és una capa relacionada amb el reforçament de la base per

al nou tancament d’època feudal.



La profunditat on apareix el mur andalusí (quatre metres respecte a la rambla), el nivell d’inundació de la zona i la proximitat a la façana fan impossible una òptima documentació. Es tracta d’una proble-màtica idèntica als trams documentats en l’anterior intervenció (INT-149).

La segona resta arquitectònica resulta més difícil d’interpretar i datar però en tot cas sabem que era anterior a la construcció de les adoberies feudals. Es tracta de la mitja volta amb filades d’aproxima-ció incorporada a la coberta de la mina de captació d’aigua. Potser sigui aquest l’únic testimoni de l’exis-tència d’unes adoberies anteriors d’època andalusina (vegeu nota 27).

Fase II, època feudal, segle xiii (1200-1250)

Estructures arquitectòniques que configuren la planta i coberta dels obradors

Voltes de suport del carrer Blanquers

La zona de pas entre el celler/magatzem i els obradors, on es canalitza i distribueix l’aigua de la mina, es localitza justament sota l’actual carrer Blanquers. Precisament en aquesta part s’hi troba la solució arquitectònica més complexa de l’arquitectura de les adoberies. Cal dir que es tracta d’una zona organitzada amb un terra a dos nivells (vegeu fig. 21).

La funció d’aquestes voltes era múltiple, d’una banda, suportar el carrer Blanquers, aconseguir un

Fig. 21. Secció interpretativa de l’adoberia núm. 5.



pas subterrani de comunicació i corregir la diferent alineació i orientació existent entre les cases albergs i els obradors disposats en bateria contra el tancament fluvial recrescut sobre l’antiga muralla andalusina. La correcció d’aquestes dues alineacions diferents, testimoni de dos moments urbanístics de la ciutat, s’aconseguí mitjançant la construcció de dues voltes desplaçades cap al sud en relació amb l’eix central de l’arc apuntat de sortida i entrada al celler/magatzem (vegeu fig. 26, alçat/secció I+K).

U.e.: 1273: arc apuntat de 4,60 metres de llum i 4,20 d’alçada pertanyent al final del celler/magatzem. A la seva funció de portal de comunicació se li ha d’afegir la de suport i descàrrega de la façana de l’alberg que donava al carrer Blanquers.

Es tracta d’un arc fet amb blocs de pedra sorrenca quadrats lligats amb morter i petits còdols recolzat sobre dos estreps que descansen directament sobre la roca (vegeu fig. 26, alçat K).

U.e.: 1272: volta adossada a l’arc d’entrada/sortida del celler, amb l’eix central desplaçat 60 centímetres cap al sud en relació amb la dovella central de l’arc anterior. Volta apuntada sota el carrer Blanquers lleugerament rebaixada d’una llum de 5,80 metres, 4,20 metres d’alçada respecte al terra de l’adoberia i 1,40 metres d’amplada.

Es tracta d’una volta feta amb blocs de pedra rec-tangulars de mida mitjana lligats amb morter recolzada

sobre dos estreps ben diferents. A la banda sud la imposta es recolza sobre un estrep que serveix de tancament de l’adoberia núm. 5 però al nord aquesta volta finalitza en un estrep força singular que articula l’arquitectura i organització d’aquest espai localitzat sota el carrer Blanquers (vegeu fig. 26, alçat H).

U.e.: 1341: l’estrep nord de la volta 1272 presenta una obertura o porta de 90 centímetres d’amplada i 2 metres d’alçada utilitzada per accedir a la mina i l’adoberia núm. 6. Obrir una porta de comunicació en un estrep on es descarreguen les forces d’una volta important no era pas una solució senzilla. És per aquesta raó que el llindar de la porta o lluneta està desdoblada mitjançant un mig arc (u.e.: 1342) recolzat contra l’estrep de l’arcada 1273 i una volta apuntada (u.e.: 1339) (vegeu fig. 26, alçat H).

La cara nord d’aquest estrep d’1,20 metres d’am-plada també actua de veritable pilar on descansa per l’altre costat la volta apuntada que cobreix el primer tram de la mina (u.e.: 1346). La localització d’aquesta construcció coincideix, i no de forma casual, amb el mur de tancament nord del celler i el traçat de la mina (u.e. 1338, vegeu fig. 26, alçat I+K i J).

La resta d’amplada del carrer es cobrí amb dues voltes de tres metres d’amplada adossades als elements anteriors. Aquestes voltes ja es troben orientades frontalment amb els obradors. Les dues comparteixen l’estrep central del qual arranca l’envà de separació entre les dues adoberies.

Fig. 23. Estructures anteriors a les adoberies d’època feudal.



U.e.: 1230: volta apuntada lleugerament rebaixada, gairebé cilíndrica o de mig punt pertanyent a l’ado-beria núm. 5. Adossada i pegada al ronyó de la volta interior (u.e. 1272) i desplaçada 1,50 metres cap al sud. Té una llum de 4,10 metres, una alçada de 4,30 metres i una amplada de 3 metres. Sota de la volta s’aixopluguen dues bateries de calciners.

Construïda amb blocs de pedra rectangulars de mida mitjana lligats amb morter i un salmer (prime-ra filada d’una volta) recolzada sobre una banqueta existent en el mur de tancament sud de l’adoberia número 5 (u.e.: 1194, vegeu fig. 28, alçat D). A la banda oposada, costat nord, el salmer i l’estrep es confonen i formen un mur continu pertanyent a la cara sud d’un gran pilar/estrep d’on, per la banda

oposada, també arranca la volta 1356 (vegeu fig. 25.1; 26 alçat I).

U.e.: 1356: volta apuntada lleugerament rebaixada pertanyent a l’adoberia núm. 6. Adossada contra la volta de la mina (u.e.: 1346), l’estrep i pilar (u.e.: 1341) i part de la volta (u.e.: 1272). És lleugerament més petita que l’anterior, té una llum de 3,40 metres, una alçada de 4 metres i una amplada de 3 metres.

Construïda amb blocs de pedra rectangulars de mida mitjana lligats amb morter recolzada sobre l’estrep/pilar compartit (u.e.: 1194 i 1336) i sobre el mur de tancament nord de l’adoberia núm. 6 (u.e.: 1335) (vegeu fig. 25.2; 26 alçat I, L).

Elements arquitectònics de la mina de captació

Més amunt hem explicat amb detall el funcionament d’aquesta infraestructura originària del segle xiii, ara passarem a descriure els elements que la configuren.

Paret sud de la mina (alçat H, fig. 27)U.e.: 1338: paret de blocs de pedra rectangulars

on hi ha una obertura de 90 centímetres d’amplada coberta per un arc apuntat (u.e.: 1339). També en el mateix mur i seguint en direcció cap a l’interior de la mina trobem l’arc de descàrrega de la paret nord del celler (u.e.: 1348) i, com a últim element estructural d’aquesta paret, el tapiat de la llum d’aquest gran arc format per un mur de grans blocs rectangulars de pedra sorrenca units amb morter i còdols de riu (u.e.: 1349), vegeu alçat H, fig. 26).

Paret nord de la mina (alçat A, fig. 27)U.e.: 1345: paret de blocs de pedra rectangulars

de 2,5 metres d’amplada que presenta, en l’extrem occidental, una obertura tapiada (u.e.: 1344) de 90 centímetres d’amplada coberta per un arc apuntat (u.e.: 1343). Es tracta d’una porta de comunicació a un altre àmbit, possiblement una tercera adoberia localitzada en el solar ocupat per l’edifici de la rambla Ferran núm. 11. Aquest element ens ha permès afegir un altre obrador a la unitat productiva pertanyent a l’adober de la casa núm. 4 que haurem de confirmar en una futura intervenció. Aquest mateix mur també configura l’estrep de la volta apuntada (u.e.: 1346) que cobreix el primer tram de la mina (vegeu fig. 12.1).

Fig. 24. Detall de la porta de comunicació entre les adoberies localitzada davall de les voltes de suport del carrer Blanquers. Al fons el tapiat de la porta de

comunicació amb la suposada adoberia núm. 7.

Fig. 25. 1. Vista general de la volta u.e.: 1230. Adoberia núm. 5 / 2. Vista general de la volta u.e.: 1356. Adoberia núm. 6.



Fig. 26. Alçats de les voltes del carrer Blanquers.



Si seguim entrant a la mina el següent element el configura un mur/volta de tres metres d’amplada (u.e.: 1347). A la base del mur hi ha una portella d’un metre d’alçada i 50 centímetres d’amplada comunicada

amb el canal de la mina. A partir del metre i mig d’alçada el mur avança esgraonadament les filades de blocs fins a tocar la paret on hi ha l’arc 1348 i el tapiat estructural 1349 de la paret sud de la mina

Fig. 27. Alçats de les parets de la mina.



(vegeu fig. 12.2). No descartem que aquesta estranya volta pertanyi a un element anterior seccionat per la meitat i aprofitat en la coberta de la nova mina.

Finalitzat aquest segon tram de la paret, trobem un gir sobtat que crea un espai quadrat corresponent al registre d’un pou de captació d’aigua des del pis superior. La paret documentada (u.e.: 1360) pertany precisament a aquest element que secciona en dos trams la mitja volta en forma de mènsula anterior (vegeu figura 27, alçat A).

L’últim element que delimita pel nord el recorre-gut de la mina és el mur (u.e.: 1361), d’1,70 metres d’alçada, fet amb blocs de pedra rectangulars molt ben tallats i units amb morter i petits còdols.

Tots els elements estructurals que delimiten el pas-sadís estan recolzats directament sobre una banqueta de pedra sorrenca repicada en el terreny geològic. En el terra de la mina s’hi excavà un canal de 45 centímetres d’amplada i 40 de fondària per on passa l’aigua. El tram final d’aquest canal, abans de derivar-se cap a la cisterna i els calciners de les respectives adoberies, discorre adossat i a la base de la paret nord de la mina.

Murs de separació entre les adoberies

Murs que arranquen dels ronyons de les voltes exteriors que suporten el carrer Blanquers (u.e.: 1230, 1356) i finalitzen en el tancament fluvial de la ciutat (u.e.: 1110) configurant la planta allargada de les adoberies. Arquitectònicament es tracta de murs idèntics en tots els casos, tant els que funcionen de divisió entre diferents propietats com els envans que separen les adoberies comunicades a través de les voltes d’un mateix adober.

Es tracta de tancaments de 15 metres de llargada amb dues grans arcades de mig punt lleugerament apuntades de 4 metres d’alçada i una llum interior de 5,4 metres. Es tracta d’arcs cecs de descàrrega tapiats per murs als quals s’adossen les diferents estructures productives.

Tancament sud (vegeu alçat D, figura 28)

U.e.: 1269: mur pertanyent al ronyó de l’arc ados-sat contra la volta de l’adoberia. Fet amb dues cares de blocs rectangulars disposats al llarg i un espai interior omplert de morter de calç. Té una amplada de 60 centímetres.

U.e.: 1267, 1358 i 1359: restes de la part inferior i arrencament de dos arcs. Fets amb blocs rectangulars repicats en forma de dovella i disposats del través que omplen i tapen el gruix dels respectius ronyons.

U.e.: 1229: mur pertanyent al tapiat de la llum del primer arc. Un element estructural original fet amb grans blocs rectangulars disposats al llarg i, per tant, menys gruixut que els estreps, els ronyons i la mateixa volta. Provoca, per tant, una irregula-ritat força marcada en el tancament, que obligà a modificar la planta dels calciners adossats en aquest punt de la paret.

Tal com hem tractat en el capítol referent a la distribució interna de les adoberies (fig. 21), la fun-ció dels arcs cecs era descarregar les forces de les bigues del forjat i els pilars del pis superior on hi havia l’estenedor. Uns murs de divisió tan estrets (60

centímetres) i llargs (15 metres) no podien suportar un pis a sobre si no es construïen afegint en el pa-rament aquests arcs de costosa i complexa execució.

Tancament nord (vegeu alçat A, figura 28)

Gràcies als treballs de restauració s’ha pogut do-cumentar el primer arc d’aquest mur de separació, el tapiat original de la llum i el reforç fet segles després quan el mur, ara convertit en mitgera entre edificis, ha de suportar el pes dels pisos de les cases constru-ïdes a la rambla Ferran (vegeu fig. 10). Arranca de la base o estrep de la volta (u.e.: 1356) que suporta el carrer Blanquers. Després d’aquest gran arc trobem el ronyó (u.e.: 1328) i l’arrencament de la següent arcada (u.e.: 1329).

Seguint en direcció al tancament fluvial trobem el segon tapiat original de la llum de l’arcada (u.e.: 1330) i l’estrep i ronyó oposat (u.e.: 1331). Malau-radament, una reparació posterior no permet lligar aquest tram de la paret nord amb el mur (u.e.: 1276), segurament el tancament original del segle xiii de l’adoberia núm. 6, seccionat al segle xiv per la construcció de la nova muralla.

Pel que fa a la descripció constructiva i els mate-rials emprats hem de dir que és totalment idèntica a la descrita per al tancament sud. Només senyalar que en aquesta paret s’aprecia molt bé el repicat de la roca que donarà lloc a l’interior de l’adoberia i com el tancament està recolzat directament a sobre d’aquesta banqueta.

Mur divisió central, cara sud / cara nord (vegeu alçat F i E, figura 29)

En aquest mur trobarem exactament els mateixos elements que en els tancaments perimetrals. Un ronyó (u.e.: 1270) que s’adossa a la volta 1230, l’arrenca-ment d’una volta amb dovelles (u.e.: 1268=1354) que descansa sobre un altre estrep/ronyó (u.e.: 1355) central i del qual parteix també una segona arcada (u.e.: 1353=1338) en direcció al tancament fluvial imbricada en la paret del celler de tint de l’adoberia número 5 (u.e.: 1126).

Tancament fluvial de la ciutat (vegeu alçat C, figura 30)

Tram de mur corresponent al tancament fluvial de la ciutat d’època feudal corresponent a l’adoberia número 5. Construït amb blocs rectangulars units amb morter i petits còdols. Té 60 centímetres d’amplada i està recolzat sobre la muralla andalusina. El mur està lligat amb les parets perpendiculars o estreps de la volta rebaixada del celler de tint. Per tant, les adoberies condicionaren la morfologia i aspecte del tancament fluvial en aquesta part de la ciutat. Cal recordar que en l’adoberia número tres també s’apre-ciava clarament aquesta imbricació entre els murs de l’adoberia i el tancament fluvial.

Encara que molt modificat per obres posteriors el mur ha conservat 2,40 metres d’alçada i una porta de 90 centímetres d’amplada (u.e.: 1371) utilitzada per sortir a la sèquia d’Alcarràs amb un llindar travessat pel canal de desguàs de l’adoberia.



Aquesta obertura es fa més ampla cap a l’interior de l’adoberia. Els brancals se separen 1,60 metres i en ells hi havia els encaixos de les pales per tancar la porta i evitar les inundacions, tal com hem vist en l’adoberia núm. 3 (vegeu fig. 17).

La resta de tancament del segle xiii, que corres-pondria a l’adoberia núm. 6, es va substituir, durant

la segona meitat del segle xiv, per un mur de ca-racterístiques semblants a la muralla que en aquells moments s’estava aixecant en altres punts de la ciu-tat. Cal recordar que la construcció d’aquesta nova muralla inutilitza les estructures i l’espai productiu de l’adoberia número 1 (Payà 2005: 40-43).

Fig. 28. Alçats de les parets de tancament perimetral.



Estructures relacionades amb el procés de transformació de la pell

Adoberia núm. 5

Dipòsits (calciners i adob de pells)

Dipòsits adossats a la base dels estreps que suporten la volta 1230, en dues bateries aixecades a banda i banda del canal central. L’amplada de les lloses que tapaven el canal corresponia al passadís de circulació.

Es tracta d’uns dipòsits força singulars amb uns acabats realment excepcionals pensats per a obtenir

la major impermeabilització i estanquitat. Reformes posteriors a l’adoberia van implicar l’enderroc dels antics dipòsits de l’adoberia número 5 però les im-postes deixades en les parets perimetrals i la conser-vació dels paviments interiors facilita la descripció i comprensió d’aquestes estructures.

En total, onze dipòsits rectangulars de mides variables i funció indeterminada ja que no s’havien conservat concrecions a les parets ni el terra. Suposem que alguns d’aquests clots funcionaven com a calciners, on la pell se submergia amb aigua i calç apagada durant uns dies fins a provocar el despreniment del

Fig. 29. Alçats de la paret central de divisió.



pèl i la putrefacció de la carn. És a dir, es tractava de dipòsits on s’havia de fer arribar aigua corrent.

En el cas d’aquesta adoberia cal destacar la zona de distribució de l’aigua localitzada sota la volta 1272. Allí el terra era més alt que la resta de l’obrador (vegeu restes d’enllosat d’aquesta zona u.e.: 1271) i podem veure la continuació del canal de la mina que en aquest tram del seu recorregut té una fondària de 75 centímetres i una amplada que oscil·la entre els 25 i 30 centímetres. Quan l’aigua procedent de la mina havia travessat l’estrep i la porta de comunicació entre les dues adoberies (vegeu fig. 24) es trobava amb un canal secundari obert a la paret esquerra (u.e.: 1191) que servia per derivar l’aigua cap a la bateria nord de calciners. Suposem que els dipòsits s’omplien per dalt mitjançant canonades de fusta, o bé a través de forats oberts en les parets dels dipòsits que actuaven de vasos comunicants. El traçat del canal continuava fins a trobar-se amb el desguàs central que recollia l’aigua sobrant.

La bateria adossada al tancament sud de l’adoberia número 5 s’omplia de l’aigua transportada pel mateix canal de la mina que finalitzava bruscament allí on

el paviment canvia d’alçada. Aquí, uns encaixos a les parets verticals del canal permeten suposar l’existència d’una pala que augmentava el cabal interior, fent-lo sobreeixir cap a un petit canal (u.e.: 1367) obert a la dreta i omplir el primer dels sis calciners.

L’absència de forats de desguàs a la base de les parets dels dipòsits que donen al passadís central ens indica que l’aigua utilitzada en aquests dipòsits, un cop finalitzat el procés d’encalcinat, s’havia evaporat o absorbit per les pells, restant un residu semisòlid que era retirat amb pales.

El procés de construcció dels dipòsits consistí pri-merament a aixecar dos murs paral·lels als respectius tancaments, al llarg i al costat del canal central. Tenen una llargada de 5,60 metres i estan fets amb blocs rectangulars de pedra sorrenca units amb morter hidràulic de color vermell (u.e.: 1199-1215).

Assolit aquest tancament compartit per a tots els calciners de cadascuna de les dues bateries, es procedí a aixecar els envans de separació. També es tracta de murs de blocs rectangulars disposats al llarg i units amb morter hidràulic que s’adossen perpendicularment als respectius tancaments nord i sud.

Fig. 30. Alçat tancament fluvial fase II.



Un cop configurat l’espai interior de cadascun dels calciners s’optà per pavimentar el terra de forma independent mitjançant lloses rectangulars de pedra calcària perfectament tallades i unides amb morter hidràulic. Una solució que no deixa de sobtar ja que la roca repicada i homogènia de sorrenca d’aquesta zona podia complir perfectament les funcions de paviment interior. Aquest cost o valor afegit dóna als calciners l’aspecte d’una obra molt acurada feta per obrers qualificats seguint un projecte ben determinat (vegeu figs. 31, 32).

L’acabat final dels dipòsits consistí a fer-los total-ment impermeables amb un revestiment de morter de calç barrejat amb ceràmica triturada de color vermell, també conegut com morter hidràulic. Acabat que cobreix les parets, el paviment de lloses interior i és independent en cadascun dels clots.

El resultat d’aquest procés constructiu dóna lloc a cinc calciners rectangulars d’1 × 1,5 metres i una alçada d’1,20 metres a la banda nord, i sis a la banda sud, de planta lleugerament més quadrada (1 × 1,30 metres). Una capacitat molt semblant a la documentada en els calciners de l’adoberia núm. 2 (Payà 2005: 27-31).

Les transformacions posteriors de l’adoberia van modificar i fer desaparèixer altres estructures situades al costat est de les dues bateries de calciners d’aques-ta adoberia. Només va ser possible documentar que sota dels revestiments hidràulics d’una nova bateria de dipòsits adossada al mur de divisió entre les dues

adoberies, construïda a la fase VII (segle xv), hi havia unes grans lloses disposades a un nivell superior al dels dipòsits anteriors i que no tenien cap relació amb els envans d’aquella fase. Creiem que han de pertànyer al terra d’uns altres clots, possiblement de major capacitat, destinats a l’adob de les pells amb solucions d’aigua i tanins vegetals.

També hem detectat que la primera filada del mur de tancament sud de la nova bateria de calciners del segle xv pot ser anterior. És a dir, restes del tanca-ment sud d’aquells dipòsits per adob, que presenten forats de desguàs cap al canal central. La qual cosa implicaria la derivació d’aigües residuals cap al canal central, aquelles que estaven en contacte amb les pells i els tanins vegetals durant llarg períodes. Pel que fa a la banda sud, l’excavació de dipòsits nous a una profunditat superior a la del nivell d’ús del segle xiii impedeix reconèixer la funcionalitat a què fou destinat aquest espai.

El pou (u.e.: 1243)

Adossat a la paret de tancament sud de l’adoberia número cinc, al costat de l’entrada al celler cobert amb volta i, formant part de la mateixa paret interior del celler, trobem un pou excavat en la pedra sor-renca amb un brocal quadrat de 90 x 90 centímetres (vegeu fig. 18.4).

En un dels angles de la boca original del pou hi ha un decantador d’aigua cap a l’interior del celler. El primer tram de la galeria vertical del pou està fet amb murs de blocs de pedra i, el segon, repicat en la roca. Un cop finalitzada la galeria vertical de dos metres d’alçada l’espai interior del pou s’eixampla fins a configurar un espai o cova de 3 × 2 metres que es posa per sota de les estructures i el tancament sud de l’adoberia núm. 5.

Davant del pou una gran llosa (u.e.: 1264) cobreix el canal central de l’adoberia i serviria de llindar d’entrada al celler. Sota, el canal (u.e.: 1192) girava bruscament per unir-se amb el nou traçat del canal que travessa el celler cobert (u.e.: 1263). En aquest

Fig. 31. Detall d’un dels calciners de la bateria nord on s’aprecia molt bé les lloses, el revestiment hidràulic del terra i els murs que delimiten l’interior. Observeu com la paret del fons és irre-gular ja que el revestiment s’adapta al mur de divisió central, que en aquest punt està compost per dos plans diferenciats, el de l’estrep de l’arc més gruixut que el tapiat de la seva llum.

Fig. 32. Vista general de les dues bateries de calciners de l’adoberia núm. 5 tal com s’havien conservat després d’enderrocar-se al segle xv per assolir una superfície plana que es mantingué en ús fins a ésser cobert al segle xx per un potent enderroc relacionat amb la construcció del primer edifici en alçada sobre

la superfície de l’antiga adoberia.



nou canal de conducció i desguàs trobem un forat vertical (u.e.: 1266) que es comunica directament amb l’interior del pou. Si fos contemporani al primer moment aquest forat permetria derivar les aigües sobrants netes de la mina cap a l’interior del pou i assegurar així el nivell freàtic. Quan les aigües brutes derivades dels clots d’alum, encalcinat i adob circulaven pel canal central només calia tapar el forat perquè seguissin el seu curs fins a ser expulsades fora de l’adoberia a través de la porta oberta en el mur de tancament fluvial.

Del pou, l’aigua s’extreia amb galledes i s’utilitzava per als treballs relacionats amb els dipòsits circulars documentats a l’interior del celler. Cal recordar que en totes les adoberies, la bateria de dipòsits circulars sempre és al costat d’un pou d’aigua (vegeu fig. 18).

El celler adossat al tancament fluvial

A l’extrem oriental de l’adoberia número 5 hi ha un espai cobert amb una volta de pedra rebaixada. Al seu interior tenia lloc el tercer procés de transformació de la pell, el del tint, mitjançant la utilització d’una sèrie de dipòsits circulars que apareixen en totes les adoberies documentades. Aquest espai és idèntic a l’habitació coberta documentada a l’adoberia núm. 3 (vegeu fig. 18 núm. 3).

Un espai de 3,60 metres d’amplada i 5 metres de llargada delimitat a l’est pel tancament fluvial (u.e.: 1110), tancat al nord i al sud pels murs (u.e.: 1126 i 1125) i obert a ponent, on la llum de l’arcada s’obra directament a la resta d’estructures de l’adoberia (vegeu figs. 33 i 34).

L’àmbit està cobert amb una volta rebaixada o escarsera (u.e.: 1127), molt oberta, feta amb blocs rectangulars de bona factura units amb morter. En els laterals, allí on la volta descansa sobre els estreps o murs perimetrals, l’intradós s’aixeca 1,5 metres res-pecte al paviment interior del celler i assoleix els 2 metres en el punt central. Es tracta, per tant, d’una habitació de sostre baix, amb un paviment que estava 70 centímetres per sota de la resta dels nivells de circulació de l’adoberia.

L’interior s’organitza en dos sectors disposats a banda i banda del canal central de desguàs. Aquest canal (u.e.: 1263) repicat a la roca, més estret i poc profund, estava connectat i rebia les aigües del canal central (u.e.: 1192) que travessava a un nivell superior la resta de l’adoberia. Un forat circular situat sota el llindar (u.e.: 1264) i un gir en S feia la funció de connexió. Immediatament després d’aquest primer tram hi havia un forat rectangular excavat en el fons de la conducció que donava a l’interior del pou (u.e.: 1266). Si el forat localitzat era contemporani al canal, tot sembla indicar que la intenció dels cons-tructors era doble. D’una banda, conduir l’aigua neta sobrant de la mina cap al pou i, de l’altra, evacuar les aigües brutes de l’adoberia a través de la porta (u.e.: 1371) oberta en el tancament fluvial. Si les aigües que venien del canal central superior (u.e.: 1192) procedien de la neteja o el buidat dels líquids continguts en els dipòsits utilitzats, només calia tapar el forat per evitar que caiguessin a l’interior del pou i continuessin el seu camí cap a l’exterior. Si, per contra, el pou s’assecava en baixar el nivell freàtic

del riu, obrint el forat i deixant córrer l’aigua de la mina s’assegurava el proveïment d’aigua neta per a ser utilitzada en els dipòsits circulars. Cal recordar l’estreta relació establerta entre els dipòsits circulars i els pous en totes les adoberies.

Adossat al tancament nord (u.e.: 1126) hi havia la bateria de dipòsits circulars. Com que en una fase posterior els usos del celler es van canviar radicalment, optimitzant l’espai lliure de circulació i traslladant els dipòsits a la banda oposada, aquesta excepcional estructura del segle xiii fou enderrocada i les seves restes cobertes per un nou paviment.

Aquests dipòsits circulars formaven part d’una banqueta rectangular de 5,80 metres de llargada i 1,50 d’amplada. Construïda amb petits blocs de pedra sorrenca repicats amb plans circulars i rectes. A me-sura que s’aixecava l’estructura s’anaven configurant els respectius dipòsits circulars. Les parets de contacte entre els dipòsits compartien un mateix bloc repicat en forma circular per les dues cares, la qual cosa demostra que hi hagué un plànol, una numeració i una acurada talla dels blocs abans de procedir a la construcció.

Fig. 33. Detall de la volta i entrada al celler de tint. En primer terme i a l’esquerra de la fotografia, els calciners de la fase VII (segle xv) que provocaren un canvi en els usos de l’espai cobert.

Fig. 34. Detall de la paret de tancament nord del celler, arrencament de d’intradós de la volta i restes dels dipòsits circulars. Al fons, la paret de tancament fluvial i el brancal

nord de la porta de sortida.



En total, quatre dipòsits en bateria d’un diàmetre d’1,20 metres i una alçada de 90 centímetres esta-blerta gràcies al fet que en l’angle nord-est del celler s’havia conservat intacta la vora d’un dels dipòsits. Segurament hi havia un cinquè dipòsit circular, continuïtat dels anteriors però fora de la volta, com passava a l’adoberia número 3 (vegeu descripció fase VII i fig. 66).

L’interior dels dipòsits estava cobert per un reves-timent de morter hidràulic idèntic al de la resta de clots quadrats i rectangulars de l’adoberia. El terra dels respectius clots circulars és compartit, no indi-vidualitzat com a l’adoberia núm. 3. Es tracta d’un paviment de lloses rectangulars de pedra calcària d’1 metre × 50 o 70 centímetres, molt ben encaixades i, sobre el qual es remunten els murs perimetrals del celler i el mateix tancament fluvial (u.e.: 1190). Hem de destacar la inclinació intencionada del paviment i l’existència de dos canals (u.e.: 1179 i 1180) repicats en les lloses de pedra que facilitaven la neteja i des-guàs de la bateria de dipòsits circulars (vegeu fig. 36).

Adoberia núm. 6

Dipòsits (calciners i adob de pells)

Aquesta segona adoberia presenta significatives diferències en relació amb la distribució i localització de les estructures de transformació. Una diferència semblant s’apreciava també entre les adoberies núm. 2 i 3, ambdues pertanyents també a una única propietat.

Estructures situades a la banda nord del canal central:

Iniciem el recorregut descrivint les estructures si-tuades a la banda nord del canal central. A l’extrem occidental, sota el tram de volta que cobreix la mina hi ha un dipòsit de planta rectangular (1,70 × 90 centímetres) repicat a la roca. La major part dels murs en alçada havien desaparegut però la paret compartida amb el canal de conducció de la mina restava intacta. Aquí, hi ha una petita obertura (u.e.: 1307) i un llindar amb encaixos per a una pala o mecanisme per controlar l’aigua. Es tracta de la conducció per derivar aigua de la mina cap al di-pòsit esmentat. Una veritable cisterna de 2,5 metres de profunditat utilitzada per emmagatzemar l’aigua utilitzada en l’adoberia núm. 6 (u.e.: 1306).

Part de l’angle sud-oest de la cisterna es posa sota el mur i estrep de la paret sud de la mina (u.e.: 1338). Un forat comunicava aquesta cisterna amb el pou adossat a l’altre costat, fent passar l’aigua per sota del canal central. D’aquesta manera s’assegurava el proveïment d’aigua al pou, el qual no podia sobre-eixir o desbordar-se gràcies a un forat fet prop de la boca que es comunicava amb el canal central de desguàs. Un veritable sistema de vasos comuni-cants que assegurava el manteniment d’uns nivells hidràulics òptims per captar i treballar en els clots disposats a banda i banda del canal central.

Seguint en direcció al tancament fluvial, la segona estructura documentada, comparteix el tancament oest amb la cisterna anterior. Es tracta del fons d’un altre dipòsit de planta rectangular de 60 × 90 centí-metres (u.e.: 1396). Es tracta d’un clot del qual no s’ha documentat el paviment original, ja que l’hem deixat tal com quedà configurat a la fase III, quan s’augmenta el nivell del terra i es redueix la seva capacitat original. Al moment inicial d’aquest dipòsit ha de pertànyer un petit canal de desguàs comunicat amb el central (u.e.: 1369). Idèntica descripció podem fer del següent dipòsit (u.e.: 1397) i el seu desguàs. En els dos dipòsits la paret nord és la mateixa ban-queta i l’estrep on es recolza la volta.

Després d’aquests dos primers clots, possiblement calciners, trobem dos nous dipòsits excavats a la roca (u.e.: 1299 i 1297) de planta més quadrada (1,20 × 1 m). En aquest cas vàrem desmuntar els afegits posteriors i hem documentat la seva forma i configuració inicial. L’interior no tenia revestiment hidràulic o no s’havia conservat. En canvi, en el terra es poden veure uns canals perimetrals repicats a la roca que es dirigeixen, amb un lleuger pendent, cap a un forat obert (u.e.: 1302 i 1301) en la paret del canal central. Es tracta dels desguassos que també facilitaven la neteja dels dipòsits. En aquest cas, els clots no estan adossats al tancament nord de l’adobe-ria, sinó contra una banqueta repicada a la roca que s’avança 50 centímetres cap al sud. Aquesta plataforma de roca, aixecada 80 centímetres per sobre del fons intern, permetria treballar a una persona des de la banda nord. Això també es repeteix en els clots 6, 7 i 8 de la bateria nord. Aquestes són les úniques

Fig. 35. Detall del revestiment hidràulic d’un dels dipòsits. Fig. 36. En primer terme els dos canals repicats en el paviment de desguàs dels dipòsits circulars.



estructures de producció de les dues adoberies que no estan adossades directament contra els respectius tancaments. Es tractava de clots on es podia submergir i treure les pells, tant des del passadís central format per les tapes del canal com des de la banqueta nord repicada en la roca.

Seguint la descripció de la bateria nord i en direcció cap al riu trobem un espai de 2,5 metres d’amplada molt modificat per reformes posteriors. L’existència d’una plataforma de roca, aixecada 30 centímetres per sobre del fons dels clots situats a banda i ban-da d’aquesta, no afectada per cap repicat posterior, permet concretar que es tractava d’una zona lliure d’estructures de transformació. Segurament, aquesta part de la roca era utilitzada de replà d’accés a la banqueta nord de 50 centímetres d’amplada que hi ha entre el tancament nord de l’adoberia núm. 6 i l’interior dels clots (4-5) (vegeu fig. 38).

Abans de continuar amb la descripció cal tenir en compte la dificultat que comporta atribuir una funcionalitat concreta a cadascuna de les estructures documentades, especialment per a les de la fase II (se-gle xiii). L’absència de residus, la transformació soferta

en fases posterior i l’existència de canals de desguàs, absents en els calciners de l’adoberia número cinc, obliguen a estar oberts a tot tipus d’interpretacions.

Un cop superada aquesta plataforma aixecada tro-bem el sisè dipòsit (u.e.: 1295). De planta quadrada (1,2 × 1,2 metres) amb revestiment hidràulic al fons (u.e.: 1294) i un canal de desguàs (u.e.: 1368) comu-nicat amb el central. Es tracta del dipòsit més ben conservat ja que la paret nord va ser incorporada en la construcció d’unes escales a la fase V. L’alçada original era de 90 centímetres i en aquest cas no tenim cap dubte que es tracta d’un calciner gràcies a les concrecions de calç enganxades a la paret.

Idèntica descripció a l’anterior és vàlida per identificar el setè (u.e.: 1293) i el vuitè (u.e.: 1291) clot localitzat a la banda nord. L’única diferència és l’absència de canal de desguàs, però això podria ser degut al nivell de destrucció sofert, molt més acusat en aquests dos casos.

A partir d’aquest punt hi ha un canvi en la tipologia dels dipòsits. El primer, no fou alliberat dels afegits posteriors però en sabem les dimensions originals. Un fons excavat a la roca de planta quadrada de 2 × 2 metres. El segon dipòsit (u.e.: 1283) i última estruc-tura de producció de la banda nord abans d’arribar al tancament fluvial, no havia sofert cap reutilització. En aquest cas es tracta d’un dipòsit de 2 × 1,80 metres repicat a la roca i amb el fons i les parets revestides d’un morter hidràulic molt ben conservat (u.e.: 1282). L’absència de restes de calç en la paret permet suposar que es tracta de sengles estructures utilitzades en l’adob de les pells.

Fig. 37. Vista de la cisterna on s’aprecia el forat del canal d’entrada de l’aigua tapiat. S’observa darrere el canal de la mina.

Fig. 38. Vista del fons del quart (u.e.: 1299) i cinquè (u.e.: 1297) clot/dipòsit de la bateria d’estructures adossades al tancament nord de l’adoberia núm. 6. S’aprecien els canals interiors i els forats de desguàs al canal central. S’observa també la banqueta nord de treball reduïda per un repicat de la fase posterior que augmenta la superfície dels nous clots (vegeu fase III i IV).

Fig. 39. Vista del calciner (u.e.: 1294) amb la paret nord conservada en alçada perquè s’aprofita en la construcció d’unes escales (fase V). Les concrecions calcàries modifiquen l’interior

i augmenten el gruix del revestiment.



Estructures situades a la banda sud del canal central

Davall de la volta 1356 que suporta el carrer Blanquers i adossades a l’angle format per l’estrep (u.e.: 1336) i l’envà (u.e.: 1341) trobem una sèrie d’estructures que per la disposició i tipologia poden relacionar-se amb el procés de tintar les pells.

L’existència d’un pou seguit de quatre petits dipò-sits circulars ens trasllada directament a les unitats estructurals identificades en altres adoberies. En aquest cas la volta del carrer protegia parcialment aquesta zona dedicada al tercer i l’últim procés de transfor-mació de la pell.

La primera estructura és un pou de planta ova-lada molt ben conservat on s’aprecien les marques de desgast, encaixos i coloracions de productes que indiquen l’ús per al qual fou concebut. Es tractaria del pou que subministrava l’aigua utilitzada en els dipòsits circulars on es tintaven les pells.

Cal destacar l’existència d’un petit canal que par-teix d’un forat practicat en l’envà (u.e.: 1340) (vegeu fig. 26, alçat J) que discorre per la base o estrep sud de la volta (u.e.: 1336). Al centre d’aquest petit canal trobem una altra excavació perpendicular que es comunica directament amb el pou. És possible que el forat practicat en l’envà es comuniqués per l’altra banda amb el canal de la mina per derivar aigua neta cap a l’interior del pou.

En aquest cas, com que el nivell de la boca del pou i el de l’adoberia estan al mateix nivell es va contemplar la possibilitat que un augment del nivell freàtic inundés el taller. Aquesta possibilitat es resoldria amb un forat repicat a la paret nord del pou que es comunicà amb el canal central (u.e.: 1391). Sengles forats circulars repicats a les vores de la boca podrien correspondre a l’encaix d’una estructura on hi havia la politja d’on penjava el cub per extreure l’aigua.

Tot seguit trobem quatre dipòsits circulars de 80 centímetres de diàmetre excavats en la roca i sense cap tipus de revestiment. El primer (u.e.: 1323), conserva part de la vora intacta, i ens permet saber que tenia una fondària de 50 centímetres. També disposava d’un canal de desguàs (u.e.: 1390) practicat mitjançant un forat circular fet a la base. Idèntica descripció serveix per als dos dipòsits següents (u.e.: 1322 i 1321) i els seus respectius desguassos, que en

aquest cas no són forats sinó canals oberts de la ma-teixa profunditat que els dipòsits (u.e.: 1326 i 1327). Cal destacar que el quart dipòsit no té comunicació directa amb el canal central sinó amb el dipòsit de la vora a través d’un forat practicat en la base de la seva paret (u.e.: 1389).

Seguint en direcció cap al riu, la banda sud de l’adoberia número 6 estava lliure d’estructures. Un espai de 10 metres de llargada i 1,60 metres d’ampla-da, que és la distància que hi ha entre l’envà central i la paret sud del canal.

Passada aquesta zona ens trobem un dipòsit de planta quadrada molt modificat però de tipologia i funcionalitat idèntica als que a la banda oposada hem considerat utilitzats per a l’adob de les pells. Excavat a la roca, té unes dimensions de 2,20 × 1,60 m, estava adossat a la paret nord del celler de tint de l’adoberia número cinc. En aquest cas hi havia un canal de desguàs comunicat amb el central (vegeu fig. 44).

El canal central de desguàsPel centre de l’adoberia i dividint-la en dues parts

passava el canal de desguàs. Una estructura repicada en la roca de 20 metres de llargada i un suau pendent de 20 centímetres (de 144,53 fins a 144,33 msnm.) que recollia els residus líquids de tots els clots/dipòsits i els abocava a la sèquia d’Alcarràs. Es tracta d’un recorregut únic sense canvis de trajecte i sense la possibilitat de derivar aigua neta cap a un altre pou, a diferència del que passava en l’adoberia núm. 5.

El canal té 30 centímetres de fondària i 20 d’amplada i dos encaixos perimetrals a la vora on es recolzen les tapes de la coberta fetes amb lloses de pedra unides amb morter i petits còdols (vegeu figs. 42 i 43).

Interpretació de la fase II

Les reformes realitzades en els clots/dipòsits i la manca de sediments relacionats amb l’activitat adobera d’aquesta primera fase impossibilita determinar els usos a què eren destinats. No obstant això, i tenint en compte el procés d’adob preindustrial conegut amb

Fig. 40. Detall del clot/dipòsit quadrat un cop restaurat (u.e.: 1283) destinat a l’adob de la pell.

Fig. 41. Vista general de l’àmbit destinat al tint localitzat sota la volta del carrer, al costat de l’estrep sud (u.e.: 1336, vegeu fig. 29, alçat E) i de l’envà central. S’observa els clots circulars amb els respectius canals de desguàs i, al fons a la dreta, el

pou de planta ovalada.



el nom de marroquí antic, ens atrevim a identificar les diferents zones productives i establir una proposta de funcionament en cadascuna de les dues adoberies.

Si seguim un recorregut d’oest a est el primer espai a descriure és el situat davall de les voltes del carrer Blanquers. Es tracta d’una superfície, elevada en relació amb la resta de l’adoberia, travessada per la continuació del canal de la mina i on s’aprecien clarament quatre derivacions destinades a omplir les bateries o fileres d’estructures adossades als respectius tancaments perimetrals i a l’envà central que separa les dues adoberies (vegeu fig. 44).

Un cop solucionada la conducció de l’aigua, i a un nivell inferior, ens trobem amb les estructures de producció de l’adoberia, uns clots/dipòsits que ocu-paven la major part de la superfície dels obradors. Només quedaven lliures d’estructures unes petites superfícies interpretades com a zones de treball (ZT) i l’estret passadís central format per les tapes del canal central de desguàs. També cal destacar que en el plànol hi ha senyalades unes zones indeterminades marcades en blanc amb les lletres EI ja que estan cobertes per estructures posteriors que es mantenen dempeus (vegeu fig. 44).

Adoberia núm. 5

Les primeres estructures de producció les trobem adossades als estreps de la volta que suporta el car-rer Blanquers (u.e.: 1230). Es tracta d’onze dipòsits rectangulars de característiques molt semblants dis-tribuïts en dos bateries. A la fase VII (segle xv) totes les parets d’aquests dipòsits s’enderroquen i l’espai es transforma en una zona plana i lliure de construccions fins al segle xix. Com a conseqüència d’aquest procés, els paviments originals i els revestiments hidràulics s’erosionen i es perd qualsevol rastre orgànic o mi-neral de l’activitat realitzada al seu interior.

Cal recordar que a l’adoberia número 3 hi havia una disposició idèntica de dipòsits que continuaven cap a l’espai situat sota la volta. En aquella adoberia, les gruixudes capes de calç enganxades en el fons i les parets dels dipòsits de la bateria nord, permetien identificar-los com a calciners. Per contra, a la banda oposada, els dipòsits no semblaven haver rebut se-diments de calç. Mancats de l’evidència dels residus

hem optat per considerar que en els onze clots dis-tribuïts entre les dues bateries de l’adoberia núm. 5 cobertes parcialment per les voltes del carrer, s’hi realitzaren diferents operacions, com ara el remull de la pell, l’encalcinat i la neteja amb alum: els tres primers grans processos que la pell rebia abans de l’adob (vegeu fig. 44).

Un cop superada aquesta zona, identifiquem dues zones lliures d’estructures que interpretem com a zo-nes de treball on es podia realitzar qualsevol activitat paral·lela a la dels clots, com ara el raspat, el fendit, la neteja, etc. (vegeu fig. 44, ZT).

Una tercera unitat estava formada per tres dipòsits que hem restituït gràcies a l’aparició d’unes lloses sota el terra d’unes estructures posteriors (vegeu fase VII). Creiem que en aquest cas es tractaria dels clots d’abod on les pells se submergien i colgaven amb aigua barrejada amb els tanins vegetals.

L’última unitat productiva de l’adoberia es localitza a l’interior del celler adossat al tancament fluvial co-bert amb una volta rebaixada de pedra. A la dreta de l’entrada hi ha un pou d’aigua i a l’interior, adossats al tancament nord, hi trobem els clots circulars desti-nats al tenyit de les pells. La pell convertida en cuir i possiblement tenyida, pujava per segona i última vegada al pis superior, on es penjava per assecar-se i ser comercialitzada.

Adoberia núm. 6

Presenta una distribució força diferent a l’anterior però és possible reconèixer també tres zones produc-tives ben individualitzades.

La primera, comença sota les voltes i està formada per un seguit d’estructures adossades al tancament nord. En total, un conjunt de vuit clots. El primer, una gran cisterna de redistribució de l’aigua seguida de quatre dipòsits de planta quadrada de funció inde-terminada. Tot seguit, i en direcció cap al tancament fluvial, trobem una zona de treball més elevada i a continuació, tres dipòsits més, amb restes de calç enganxades a la paret que permeten identificar-los com a calciners (vegeu fig. 44). Es tractaria dels di-pòsits on es realitzava el remull, l’encalcinat i l’alum previ a l’adob.

La segona zona productiva destinada a l’adob de les pells s’identifica per l’existència de tres grans

Fig. 42. Detall del canal abans d’aixecar les tapes. Fig. 43. Vista general de l’adoberia amb el canal sense les tapes.



Fig. 44. Fase II (1a meitat del segle xiii). Proposta de funcionament de les adoberies 5 i 6.



dipòsits, en aquest cas, localitzats a banda i banda del canal central.

A diferència de l’adoberia anterior, on els clots de tenyir estaven coberts i encabits en un espai cons-tructiu independent, aquí es localitzen a la banda sud del canal central, adossats a l’estrep de la volta i l’envà central. En canvi, la quantitat, la forma dels clots i les estructures relacionades és molt semblant a la distribució documentada a les adoberies núm. 2, 3 i 5 (un pou a l’inici seguit de quatre o cinc clots circulars, vegeu fig. 18).

Datació de la fase II

Un dels aspectes que condiciona més la datació d’aquest complex és precisament l’absència de sedi-ments anteriors d’on obtenir una data a partir de la qual establir el moment constructiu, és a dir, el que en arqueologia es coneix com “terminus post quem”.

Tenint en compte que les adoberies estaven construï-des a l’interior del que havia estat la ciutat romana i andalusina, l’absència de nivells anteriors només pot ser deguda al fet que la mateixa construcció del complex va implicar una modificació molt important del subsòl de la ciutat. Efectivament, es van realitzar tasques d’adequació del terreny mitjançant el repicat de la roca sorrenca per obtenir recursos hidràulics, transportar-los i construir els clots on transformar la pell. El rebaix del nivell geològic de la ciutat va fer desaparèixer qualsevol traça de la ciutat anterior, i, fins i tot, potser, d’altres obradors relacionats amb la transformació de la pell d’origen andalusí emplaçats en el mateix indret.

No disposem de cap dada arqueològica ni docu-mental precisa per establir el moment de construcció de les adoberies de Lleida. La documentació escrita localitza i situa importants calcinaires i blanquers al carrer des de començaments de segle xiii. Sabem, a més, que a la fase V (1300-1350) l’adoberia número 6 havia sofert una profunda transformació, amb la destrucció de tots els seus clots/dipòsits i, com a la següent fase VI (1350-1375), havia finalment desapa-regut sota una potent colmatació, relacionada amb la substitució del vell tancament fluvial per una nova muralla. No sembla, doncs, gens agosarat plantejar la hipòtesi que la primera fase de construcció inicial tingués lloc cap a començament del segle xiii; les dues reformes posteriors (fase III-IV) serien el testimoni del seu funcionament al llarg de la centúria.

Tant les citacions documentals i la seqüència de fases com la tipologia de l’arquitectura permeten mantenir que la construcció de les calcineries/ado-beries d’aquests blanquers de la ciutat tingué lloc a començaments del segle xiii. Un moment de gran em-branzida econòmica per a la ciutat com ho reflecteix la construcció de la gran catedral de la Seu Vella.

Fase III, època feudal, segle xiii (1250-1300)

Totes les reformes documentades en aquesta fase van tenir lloc en espais i estructures de l’adoberia núm. 6. A la banda nord va consistir a dividir, reduir o ampliar la capacitat dels anteriors clots i, a la sud, afegir-ne de nous.

La capacitat del primer clot, localitzat al costat de la cisterna (vegeu fig. 45), es va reduir afegint al seu interior un mur fet amb dos blocs rectangulars de pedra units amb morter de calç (u.e.: 1235). Amb aquest envà, adossat a la paret sud del dipòsit, la llargada del clot passa dels 1,60 originals als 1,38 centímetres. Immediatament després s’afegí un nou revestiment de morter hidràulic al mur que és el mateix que forma el nou paviment interior (u.e.: 1305) elevat en relació amb el de la fase anterior. Al clot del costat va passar exactament el mateix amb la construcció d’un envà interior (u.e.: 1303) i un nou paviment/revestiment (u.e.: 1304) (vegeu fig. 45).

El quart i cinquè clot de la bateria nord s’amplien 25 centímetres de llargada mitjançant el repicat de la banqueta (vegeu fig. 38) que en la fase anterior servia per accedir i treballar en el clots des del costat nord. S’anul·la el fons repicat a la roca, omplint-lo de lloses (u.e.: 1188 i 1183) unides amb morter hi-dràulic que serviran de suport als nous paviments (u.e.: 1187 i 1182). En pujar 15 centímetres el nivell interior, els desguassos originals connectats al canal central queden anul·lats (vegeu fig. 46).

Si ens traslladem cap al tancament fluvial, un cop superada la zona de treball, ens trobem que el primer calciner també va ser objecte d’una reforma. En aquest cas no es redueixen les dimensions però sí que s’afegeix un nou terra. El fons de l’anterior calciner s’omple de petites pedres (u.e.: 1160) unides amb morter que aixequen 20 centímetres la base. Aquest farciment rebrà un nou paviment de morter hidràulic (u.e.: 1158) que també revestirà de nou

Fig. 45. Detall dels murs afegits a l’interior dels clots 2 i 3 de la bateria nord.



les parets i les concrecions calcàries que hi havia enganxades de l’anterior utilització (vegeu fig. 47).

Una altra reforma important és la divisió del primer dipòsit quadrangular (2 × 2 metres) desti-nat a l’adob. L’obra consistí a afegir al fons intern i adossat contra el revestiment de la paret sud un mur de petites pedres lligat amb morter (u.e.: 1285). Immediatament després s’afegí un envà que divideix la superfície interior en dos parts i que s’adossava perpendicularment a la paret nord de l’anterior dipòsit (u.e.: 1284). A banda i banda d’aquest envà s’afegiren

sengles murs de maçoneria (u.e.: 1286, 1287) que con-figuren definitivament l’espai intern dels nous dipòsits (90 × 1,20 metres). El següent pas consistí a aixecar el terra amb lloses de pedra i revestir-les d’una capa de morter hidràulic que forma el paviment dels nous clots (u.e.: 1289 i 1288) (vegeu fig. 48).

Les reformes realitzades a la banda sud del canal central van modificar completament els usos d’aquella àmplia zona de treball descrita en la fase anterior (vegeu fig. 44). Ara, s’ocupa per la construcció d’una bateria de set dipòsits circulars de secció cònica adossats a la cara nord del tancament central.

D’aquests dipòsits només es conserva el fons re-picat al terra i els revestiments hidràulics adherits en el mur de tancament central. Un altra vegada, la reutilització posterior de l’espai de l’adoberia fa que sigui molt difícil descriure la forma original i reconèixer-ne la funcionalitat.

Seguint la descripció de ponent a llevant, és a dir, de les voltes cap al tancament fluvial, ens adonem que la base del primer dipòsit circulars havia de tapar forçosament l’últim dels clots circulars de la zona de tint de la fase anterior (vegeu fig. 49.1). Per tant, la construcció d’aquesta nova bateria de clots circulars significà l’anul·lació de l’anterior, tal com ho demostren els farciments d’argila i pedra a l’interior dels clots de tint (u.e.: 1277, 1080 i 1079). En canvi, el pou i el primer dels dipòsits de tint no s’anul·len fins a la fase cinc, quan es tapien amb el morter de calç i pedres que uneix els blocs de les estructures construïdes en aquell moment.

Les restes conservades corresponen precisament a les primeres accions realitzades per tal d’assolir la construcció d’aquesta nova i singular bateria de dipòsits. Es marcà la planta circular dels dipòsits mitjançant un petit rebaix de 5 centímetres excavat a la roca. Després es realitzà el repicat de la secció interna del clot en els diferents elements estructurals que configuraven la paret de tancament central, la banqueta de roca repicada (vegeu fig. 49.2), l’estrep de les arcades (vegeu fig. 49.3) i el mur que cega les respectives llums (vegeu fig. 49.1). Un cop projectats en el terra i en la paret de tancament s’aixecarien les parets que configuraven el perímetre d’una gran estructura rectangular de parets rectes. No eren clots independents, sinó que a mesura que s’aixecava l’estructura, s’anava configurant el volum intern dels respectius clots. Una gran estructura d’onze metres adossada i paral·lela al tancament central de tipologia idèntica a la documentada en les bateries de cinc i quatre clots circulars documentats en l’adoberia núm. 2, 3 i 5.

Fig. 46. Vista dels paviments de lloses que omplen el fons dels primitius clots (fase II) i serveixen de base al nou paviment/

revestiment.

Fig. 47. Detall de les concrecions de calç adherides a la paret del primer calciner i els materials que omplen el fons per

assolir un nou paviment.

Fig. 48. Detall del dipòsit d’adob dividit en dos clots.



Els quatre primers dipòsits tenien un fons intern d’un metre de diàmetre i una alçada d’1,20 metres. Gràcies a la inclinació i curvatura que presenten els fragments de revestiment hidràulic conservats en la paret de tancament central hem arribat a la conclusió

que no eren dipòsits cilíndrics sinó de secció cònica, amb un diàmetre inferior a la boca (vegeu fig. 49.3).

A llevant de l’estrep central, d’on parteixen les dues arcades que configuren el tancament central, hi havia tres dipòsits més. Els fons d’aquests dipòsits (u.e.: 1314, 1312 i 1310) són una mica més grans, amb un diàmetre d’1,25 metres que provoca un repicat de major profunditat en la banqueta de roca sobre la qual es recolza el tancament central. Suposem que l’alçada era la mateixa que en els anteriors (vegeu fig. 51). Com que el terra on hi ha la base d’aquests tres dipòsits està menys modificat, s’hi pot reconèixer encara els respectius canals de desguàs (u.e.: 1315, 1313 i 1311) (vegeu fig. 50.2).

L’última de les reformes documentades consistí a reduir la capacitat del clot de planta quadrada des-tinat a l’adob que hi havia adossat contra el mur de tancament nord del celler de l’adoberia núm. 5. S’afegí un envà transversal (u.e.: 1351) que reduí l’amplada del clot a 1,60 metres i s’enderrocà l’estructura so-brant. El fons, repicat a la roca, s’omple de pedres (u.e.: 1167) i s’afegeix un nou paviment de morter hidràulic (u.e.: 1350) que inutilitza l’anterior desguàs.

Interpretació i datació de la fase III

Durant aquesta fase és probable que a les dues adoberies s’hi fessin petites obres de reforma. Només n’ha quedat constància arqueològica de les realitzades a l’adoberia número 6 perquè els clots i dipòsits de la número 5 van estar més temps en ús i, per tant, van quedar més afectats per reformes posteriors.

Un cop més, l’absència de sediments relacionats amb la construcció, utilització i destrucció de les estructures d’aquesta fase, afectades per unitats ne-gatives posteriors, fa que sigui impossible datar-les satisfactòriament. Es tracta, un cop més, d’una pro-posta realitzada a partir d’una divisió aleatòria del temps transcorregut entre la creació de les adoberies (fase II - 1a meitat segle xiii) i la primera datació obtinguda a partir del registre material (fase VI - 2a meitat segle xiv, 1350-1375).

A banda de petites transformacions en alguns clots, la principal reforma d’aquest moment és, sens dubte,

Fig. 49. 1. Detall del revestiment (u.e.: 1319) i el repicat (u.e.: 1370) fet en el mur (u.e.: 1228) que cega la llum de la primera arcada. A la part inferior dreta de la fotografia s’observa l’últim clot de tint de la fase anterior que quedaria cobert per la base d’aquest nou clot; 2. Vista dels fons del dipòsit (u.e.: 1314) excavat a la roca i el seu canal de desguàs; 3. Detall de la part superior del dipòsit u.e.: 1314 que ha permès establir que es

tractava de clots de secció cònica.

Fig. 50. 1. Fotografia del mur de tancament central abans de treure la fonamentació de morter i còdols afegida a la fase VII; 2. El mateix mur lliure d’afegits on s’aprecia l’empremta repicada dels set dipòsits.



la construcció de set dipòsits de secció cònica adossats a la cara nord del tancament central de l’adoberia núm. 6. Allí, a la fase anterior s’hi podia reconèixer i senyalar una zona de treball lliure d’estructures de transformació. A més, aquesta superestructura, que incloïa els set clots esmentats, també va significar la inutilització de la zona productiva destinada al tint de la fase anterior.

Un altre cop, resulta impossible determinar la funcionalitat dels dipòsits, malgrat que la forma, però no la quantitat, apunta cap al procés de tint de les pells (vegeu fig. 52).

Fase IV, època feudal, segle xiii (1250-1300)

Hem dubtat individualitzar aquesta petita reforma realitzada en dos clots de l’adoberia núm. 6 com una fase pròpiament dita. L’opció final ha estat de repetir la datació i tractar-la independentment.

Ara, al segon clot de la bateria nord que compar-teix paret amb la cisterna s’hi afegeix un altre mur de blocs rectangulars (u.e.: 1234) a l’interior que en redueix l’amplada fins als 75 centímetres (vegeu fig. 53).

El clot de planta quadrada d’adob localitzat a la banda sud del canal central també va ser objecte d’un altre augment de nivell mitjançant la construc-ció d’un nou paviment hidràulic (u.e.: 1169) (vegeu

fig. 54). Aquestes dues accions constructives foren les últimes i predecessores d’un canvi radical en els usos de l’espai ocupat per l’adoberia núm. 6.

Fig. 51. Alçat del mur de divisió a la fase III.

Fig. 53. Vista del clot número dos amb el mur 1234 construït al seu interior. A la dreta, el tancament occidental repicat a la roca que també és la paret de la cisterna. S’observen les marques deixades pels murs de les respectives fases en el revestiment

hidràulic, a tocar de la base i estrep de la volta 1356.



Fig. 52. Fase III (2a meitat s. xiii). proposta de funcionament de les adoberies 5 i 6.



Fase V, època feudal, segle xiv (1300-1350)

En aquesta fase s’enderroquen totes les estructures de l’adoberia núm. 6. Bona part de l’espai del taller es transforma en una zona oberta i plana amb una única estructura de forma circular i funció indeter-minada localitzada davant de la volta.

La primera acció consistí a enderrocar totes les parets dels clots i dipòsits relacionats amb el procés d’adob de les pells (u.e.: negativa 1156). L’objectiu era assolir un únic nivell equiparable a la superfície de les lloses que feien de tapa al canal central. Només va quedar en alçada l’envà de separació entre el pri-mer i segon calciner (vegeu descripció clot 6 i 7 de la bateria nord a les fases II i III) i la banqueta de roca repicada que feia de paret nord dels esmentats dipòsits. Aquests elements es van aprofitar per cons-truir un replà i els graons d’una escala.

La voluntat d’assolir una superfície plana impli-cava, també, que els fons d’aquells clots que estaven a una profunditat més baixa que les tapes del canal central, s’havien d’omplir de materials que facilitessin la circulació de les persones i la construcció de les noves estructures.

Així veurem com els fons dels dipòsits 1288 i 1289 (vegeu fase III) s’omplen de pedres lligades amb morter (u.e.: 1164 i 1165, figura 55.1) amb l’objectiu de fer desaparèixer el desnivell, i com el segon clot d’adob de la bateria nord s’omple amb restes de pe-dra sorrenca esmicolada i fragments de revestiment hidràulic generats arran de la destrucció del dipòsit (u.e.: 1149, figura 55.2). També veurem que els fons circulars repicats a la roca d’alguns dels clots de secció cònica adossats al tancament central s’omplen d’argila (u.e.: 1091 i 1092) amb la mateixa intenció.

És ara, també, el moment en què s’anul·la i omple el pou i el primer clot circular de l’àrea de tint amb terra, pedres i morter de calç (u.e.: 1279, fig. 55.3; u.e.: 1278) i, el segon, tercer i quart, amb argila i pedres (u.e.: 1277, 1080 i 1079) respectivament. Ni-vells d’amortització que podien haver estat abocats durant la fase III.

Tot el sistema de circulació d’aigua, captació i desguàs també queda anul·lat definitivament. Es comença per tapiar el forat localitzat en la paret oest de la cisterna, a través de la qual es derivava l’aigua del canal de la mina, mitjançant un tap de pedra (u.e.: 1308). També s’omple de terra i pedres la cisterna (u.e.: 1233, figura 56.1) i el traçat inicial del canal central queda omplert de morter i pedres ben encaixades. La capa d’argila fina i decantada (u.e.: 1181, figura 56.2) que omple la resta del traçat ens indica que el canal s’omplí a poc a poc per filtració.

El següent pas consistí a aixecar les estructures que configuren el nou ús de l’adoberia número 6. A l’extrem de ponent, sota la volta que cobreix el carrer Blanquers i a l’angle format per l’estrep de la volta (u.e.: 1366) i el mur (u.e.: 1340), allí on hi havia el pou d’aigua, apareix un paviment format per dos lloses de pedra de 60 × 90 centímetres unides amb morter (u.e.: 1257, fig. 56.3). Cal dir que el morter que uneix les lloses per sota és el mateix que s’aboca a l’interior del pou (u.e.: 1279). Aquest enllosat era l’interior d’un nou dipòsit tancat pels murs (u.e.: 1184 i 1256, figura 57.1) construïts amb blocs rectangulars de pedra sorrenca lligats amb morter de calç i còdols. Malauradament, el nivell de conservació tampoc no

Fig. 54. Detall de l’únic fragment conservat del darrer paviment afegit al clot de l’adob de la bateria sud.

Fig. 55. 1. Detall del primer clot d’adob amb la senyalització de les reformes de les fases II i III i la definitiva amortització amb els paviment de regularització u.e.: 1164 i 1165; 2. Vista del segon clot d’adob amb el fons farcit per la u.e.: 1149; 3. Vista

de la boca del pou tapiada amb pedres i morter de calç.



permet gaires precisions sobre la seva funcionalitat. Pensem que es tracta d’un dipòsit d’aigua que s’om-ple directament des del canal de la mina que passa per darrere del mur (u.e.: 1340), mitjançant un forat obert en aquesta mateixa paret, que en la fase II ja existia per tal d’assegurar el nivell freàtic del pou, o bé, mitjançant un procés manual de galledes.

La construcció del mur que tanca per l’est aquest suposat dipòsit d’aigua cobreix i es lliga constructi-vament amb els materials que configuren la paret d’una bassa circular aixecada amb blocs de pedra lligats amb morter (u.e.: 1253, figura 57.2). Aquesta gran estructura es troba localitzada immediatament després de la volta i ocupa tota l’amplada de l’ado-beria, a excepció de la banda nord, on es respecta la banqueta de roca anterior adossada al tancament. Aquesta superfície es convertirà en un estret passadís elevat que permet la comunicació entre la mina i l’adoberia (vegeu fig. 59, passadís/replà).

Es tracta d’un gran dipòsit o bassa de planta circular i un diàmetre interior de 2,60 centímetres que originalment podia tenir uns 70 centímetres de fondària. La tipologia constructiva és idèntica a les estructures circulars indeterminades que apareixen en molts soterranis del segle xiv i xv de la Lleida feudal i que podien relacionar-se amb l’activitat tèxtil o l’emmagatzematge de l’oli.

Seguint en direcció al tancament fluvial i adossat al tancament nord, on hi havia tres calciners, trobem un replà i els graons d’una escala. Aquesta curiosa estructura s’aconseguí deixant parcialment enderrocats

els calciners anteriors, afegint un mur (u.e.: 1154) per ampliar el replà i un altre (u.e.: 1155), per augmen-tar l’amplada dels graons repicats parcialment en la banqueta de roca que tancava pel nord un calciner anterior (vegeu figura 58.1, 2).

Les escales servien per superar el desnivell que hi havia entre el nou terra (144,77 msnm.) de l’adoberia i la banqueta nord de pedra repicada que formava la vora dels calciners (145,17msnm.). Amb quatre esgraons s’accedia al replà de les escales. Aquest nivell tenia continuïtat cap a l’interior a través de la banqueta de roca que hi havia adossada i separada de la paret de tancament nord de l’adoberia. Aquest pas elevat serà utilitzat a partir d’ara per accedir i treballar al clot circular i dirigir-se cap a la mina i la resta d’adoberies (vegeu fig. 59).

També relacionat amb aquesta fase, cal destacar l’existència de tres capes de sorra verdosa sobre les tapes del canal central (u.e.: 1148, 1149 i 1137) uti-litzades per anivellar les irregularitats de la superfície i aconseguir paviments regulars de terra batuda (u.e.: 1129, 1089 i 1078). Un d’aquests terres tenia engan-xades unes interessants llavors pendents d’anàlisi que podrien estar relacionades amb el tipus d’activitat realitzada en aquest espai lliure i el gran clot circular.

Respecte a l’adoberia número 5 hem de mantenir la planta de fases anteriors malgrat que no es pot descartar l’existència de petites reformes contemporà-nies que no s’han conservat en el registre arqueològic. Repetim, ara, els usos i estructures definides en fases anteriors (fase II-III-IV) perquè les primeres accions que afectaren els clots originals no es documenten fins al segle xv (fase VII).

Interpretació i datació de la fase V

En els nivells de terra relacionats amb l’anivella-ment i els paviments de terra batuda d’aquesta fase només es van recuperar tres fragments de ceràmica. Per tant, determinar el moment d’aquesta reforma resulta impossible. En canvi, sabem que el moment final d’aquesta configuració se situa entre el segon i el tercer quart del segle xiv, segons es desprèn de la datació dels materials continguts en el potent nivell de residus (u.e.: 1008 i 1041) que es llença i cobreix

Fig. 56. 1. Vista de la cisterna amb la colmatació u.e.: 1233; 2. Vista del canal central sense les tapes i el farciment interior u.e.: 1181; 3. Vista del terra d’un nou dipòsit quadrat situat a sobre del pou i darrere de l’estructura circular.

Fig. 57. 1. Restes del mur de tancament est del nou dipòsit (u.e.: 1256) recolzat sobre el clot circular; 2. Restes del clot

circular u.e.: 1253.



tota l’adoberia, un cop erigit el nou tancament fluvial (fase VI).

Com hem vist, l’adoberia és objecte d’una profunda reforma testimoni d’un canvi sobtat en el sistema productiu dels tallers inclosos en la propietat de l’adober número 4. És possible que la desaparició de totes les estructures de l’adoberia número 6 sigui el testimoni d’una reducció de la capacitat productiva relacionada amb una crisi del sector, o bé, respongui a una reestructuració del treball el significat de la qual desconeixem.

Aquesta incertesa s’agreuja pel fet de desconèixer la funcionalitat concreta de l’estructura més important ara construïda: un clot circular idèntic als apareguts en moltes cases de la Lleida feudal, i en alguns dels quals s’han recollit mostres de lípids relacionats amb l’elaboració o emmagatzematge de l’oli (Tresserras 2000: 101-106). No sembla agosarat plantejar la possibilitat que en aquest moment l’antiga adoberia número 6 es transforma en un soterrani o celler on es guarda l’oli utilitzat en el greixatge de les pells. En aquest sentit considerem molt important analitzar les restes orgàniques contingudes en el paviment 1078.

El trànsit entre la zona localitzada sota la volta del carrer Blanquers, des d’on s’accedia a la mina i la resta d’adoberies, i la situada darrere del tanca-ment fluvial, va quedar resolt amb la construcció de les escales i el replà connectat amb l’estret passadís elevat que hi havia a la banda nord del clot circular.

Fase VI, època feudal, segle xiv (1350-1375)

Aquesta fase comença quan s’enderroquen les pa-rets del dipòsit quadrat (u.e. 1184 i 1256, figura 66), s’extreuen els blocs del clot circular (u.e.: negativa 1255) i es recreix la paret occidental de la cisterna (u.e.: 1016) per contenir les terres que omplirien (u.e.: 1008, 1041) la superfície de l’adoberia núm. 6. Es tracta d’unes intervencions encaminades a aixecar el nivell del terra de l’adoberia i assolir un espai lliure de construccions (vegeu fig. 60. 1, 2 i 3).

Aquesta reforma radical va estar lligada amb la substitució de l’antic tancament fluvial de l’adoberia núm. 6 per un de característiques constructives idèn-tiques als trams de la muralla nova, que a partir del 1364 s’estava erigint per tota la ciutat. Com que no s’havia conservat cap paviment i tampoc no s’afegiren noves estructures desconeixem els usos que acollí aquesta nova configuració de l’espai.

El nou tancament fluvial, molt més gruixut que l’anterior, té una amplada que oscil·la dels 2,20 metres de la base fins als 1,60 a la part superior. És a dir, un mur amb escarpa que reforça el seu assentament. Està construït mitjançant un nucli intern de morter de calç i pedres revestit amb blocs de pedra sorren-ca. L’exterior, que donava a la sèquia d’Alcarràs i el riu, presenta blocs regulars rectangulars encoixinats, i l’interior, blocs quadrats de mides més irregulars (vegeu figures 61.2 i 62.2). El parament interior es recolza sobre el terra de l’adoberia i l’exterior so-bre els blocs de l’antic tancament andalusí (vegeu

Fig. 58. 1. Vista general del replà (u.e.: 1154) i les escales (u.e.: 1155) construïdes aprofitant les parets d’anteriors calciners; 2. Detall dels graons afegits amb blocs quadrats i el repicat esglaonat de la banqueta de roca.



Fig. 59. Fase V (1a meitat s. xiv). Proposta de restitució de les adoberies 5 i 6.



fase I). L’alçada també varia molt, mentre que a l’interior el mur fa 1,5 metres, a l’exterior arriba als 3 metres, la qual cosa ens indica que està construït contra una terrassa repicada en la roca del pendent.

És important senyalar que el parament exterior, fet amb blocs rectangulars disposats al llarg, conti-nua en direcció cap al sud, recolzant-se per sobre de l’antic tancament fluvial de l’adoberia número 5. Segurament, i aprofitant els treballs, es va recréixer, folrar i consolidar el vell mur per sobre de l’extradós de la volta del celler de tint.

Cap al nord, on hi havia el tancament de l’adobe-ria número 6, s’aprecia clarament per fora i per dins com el nou mur s’adossa a un d’anterior (u.e.: 1276) que correspon a les restes del tancament original del segle xiii (vegeu fig. 61.1). Per tant, no es tracta d’un llenç de muralla continu sinó d’una obra aixecada exclusivament per a refer el tancament de l’adoberia.

Fig. 60. 1. Vista general de l’adoberia número 6 després de retirar els afegits contemporanis i identificar el primer dels nivells excavats manualment (u.e.: 1008); 2. Al centre, vista general de l’estrat (u.e.: 1041). Observeu com cobreix les escales i les restes del clot circular; 3. Vista del nou llindar d’accés a la mina (u.e. 1016), construït a sobre de l’antiga paret occidental de la cisterna.

Fig. 61. 1. Detall del punt de contacte entre el vell tancament de l’adoberia núm. 5 (u.e.: 1110) i el nou mur de tancament de l’adoberia núm. 6 (u.e.: 1274); 2. Detall del punt de contacte entre l’extrem nord del nou tancament (u.e.: 1274) i l’antic tancament fluvial de l’adoberia número 6 (u.e.: 1276), vist des

de l’exterior.Fig. 62. 1. Vista general del parament exterior del nou tancament fluvial; 2. Vista del parament interior del nou tancament fluvial.



Interpretació i datació de la fase VI

Probablement, aquesta és l’única fase ben datada de tota la seqüència estratigràfica. I això, gràcies als materials i a la significació dels estrats (u.e.: 1008 i 1041) que s’adossen i cobreixen l’escarpa interna del nou tancament, la qual cosa vol dir que la cronologia dels materials recuperats permet establir el moment a partir del qual es transformaria l’adoberia número 6 (terminus post quem).

A més, la tècnica i tipologia dels materials utilitzats en la construcció del tancament ens posa directa-ment en contacte amb la nova muralla que, entre

el 1364 i el 1367, per ordre de Pere III d’Aragó i Catalunya, s’estava erigint a tota la ciutat de Lleida, amb nombrosos trams documentats en els darrers anys. També cal destacar que és una obra idèntica al tram de mur, que en aquest mateix moment creua i inutilitza l’adoberia número 1 (Payà 2005: fase IV).

En relació amb la gran quantitat de ceràmica recollida a la u.e.: 1041 i 1008, i pel que respecta a les peces decorades de Paterna i Manises, hem de dir que es tracta bàsicament de produccions fabricades i consumides a partir de mitjan segle xiv. L’absència de decoracions més evolucionades i complexes de finals de la mateixa centúria permet finalment establir que

Fig. 63. Alçats del tancament fluvial: fases II-VI i XI.



les reformes d’aquesta fase haurien tingut lloc entre el 1350 i el 1375.

Fase VII, època feudal, segles xv / xvi

Un cop anul·lades totes les estructures de l’adoberia número 6 i perdut qualsevol rastre de reutilització posterior, documentem per primer cop, i des de la fase II, intervencions constructives que impliquen canvis significatius en l’adoberia número 5. El re-gistre estratigràfic permet situar-les exactament en aquest moment ja que els nous dipòsits adossats al tancament central estan relacionats amb l’augment del gruix i reforç d’aquest mur, una obra que afecta directament els nivells llençats en la fase anterior (u.e.: 1008 i 1041).

La primera intervenció consistí a modificar l’arqui-tectura del tancament nord de l’adoberia número 5 mitjançant la construcció d’un mur (u.e.: 1037) sobre els blocs de pedra dels respectius tapiats estructurals de la llum de les arcades. Aquest mur estava reforçat per una potent fonamentació de morter i còdols (u.e.: 1035) llençada a l’interior d’una rasa excavada en els estrats abocats sobre l’adoberia número 6. Això demostra clarament que aquesta acció constructiva va haver de fer-se després d’una importat reforma en el mur que separava les dues adoberies des de la fase II.

Només enderrocant la part superior dels arcs, o bé, obrint finestrals en el tapiat de la llum de les arcades, es podia recolzar noves filades de pedra transversalment. Tampoc no era possible assolir contacte físic i lligar el nou mur amb la banqueta de reforç o fonament localitzat al costat nord del tapiat, ja sobre la superfície de l’adoberia número 6 (vegeu figura 64.1-3). L’objectiu d’aquesta obra fou assolir un tancament, on les parts corresponents als envans de les arcades tinguessin el mateix gruix que els estreps de les arcades i obtenir una paret plana i homogènia on adossar els nous dipòsits.

Per tant, abans o en el moment d’iniciar aquestes reformes havien pogut succeir dues coses:

1. S’obriren dos finestrals en els tapiats estructurals de les arcades del tancament central, sense que això comportés l’enderroc de les arcades i el pis superior on hi havia l’assecador.

2. S’havia desmuntat el forjat i el pis superior, rebaixant a tot el llarg de l’adoberia l’alçada original del mur de divisió entre les dues adoberies.

Malgrat que del tancament sud de l’adoberia número 5, no es va poder veure l’amplada del mur, ja que té a sobre les parets del nou edifici, la visualització de l’alçat exterior permet identificar també sengles revestiments (u.e.: 1238 i 1239) que augmenten el gruix de la paret, allí on els envans estructurals es-taven més endarrerits en relació amb els estreps de les arcades (vegeu figura 65).

Un cop regularitzats els dos tancaments perime-trals de l’adoberia el següent pas consistí a aixecar les noves estructures de producció. A la banda nord s’hagué d’enderrocar els tres clots d’adob anteriors i substituir-los per quatre nous dipòsits adossats al tancament central ja reformat. Aquesta unitat cons-tructiva també comportaria importants canvis en el celler de tint, com l’anul·lació dels clots circulars i la inutilització de bona part de la llum de la volta, cegada per les parets de la nova bateria de dipòsits que juntament amb la paret nord de l’antic pou configuren a partir d’ara els brancals d’una porta d’accés al celler. El terra d’aquells vells dipòsits fets amb grans lloses de pedra serviria de base als reves-timents hidràulics dels nous clots.

Aquesta unitat constructiva està formada per dos murs de tancament més gruixuts (u.e.: 1047 i 1048), tres envans interiors (u.e.: 1049, 1050 i 1051), tots perpendiculars i adossats al tancament central, i els respectius murs independents de tancament sud (u.e.: 1052, 1053, 1054 i 1055), on hi havia els forats de desguàs al canal central. A excepció dels murs de tancament exteriors est i oest, fets amb pedra petita lligada amb morter, la resta estan aixecats amb grans blocs rectangulars i quadrats molt prims lligats amb morter hidràulic.

El primer dipòsit, de planta rectangular, és el més gran (2,10 × 1,50 metres), seguit per dos més al centre més petits (1,10 × 1,50 metres) i, el darrer, de planta quadrada (1,70 × 1,50 metres), localitzat davant de la volta rebaixada del celler.

Gràcies als revestiments conservats en la paret de tancament nord (u.e.: 1060, 1061, 1062 i 1063, vegeu alçat F, fig. 70) sabem que els nous dipòsits tenien

Fig. 64. 1. Vista de la fonamentació de morter i pedra llençada sobre la superfície de l’adoberia núm. 6; 2. Detall dels elements que a partir d’ara formen el reformat tancament central; 3. Vista de la cara sud del mur 1037 revestit de morter hidràulic i

configurant l’interior dels quatre clots nous.



una alçada interior d’1,60 metres. Totes les parets, tant exteriors com interiors, estaven revestides del mateix morter hidràulic que serveix de paviment. Com que el revestiment del terra estava molt erosionat i perdut es va poder veure l’enllosat dels clots d’adob anteriors. Hi havia, però, en el terra del dipòsit més proper a la volta, una substancial diferència que respon a l’existència d’un quart o cinquè clot circular de l’àrea de tint. En enderrocar aquestes estructures, situades a una cota més baixa que l’enllosat de pedra dels clots d’adob (fase II), es va haver d’aixecar el nivell afegint un nou paviment, en aquest cas, de maons plans, que rebria finalment el revestiment hidràulic. Quan aquesta superfície s’asseca es pot veure el que podria ser la planta del cinquè clot d’adob de la fase II (vegeu figura 66).

Pel que respecta a la banda sud, els nous clots es localitzen ocupant l’anterior zona de treball. En aquest cas també es tracta d’una bateria de quatre dipòsits adossats al tancament i el pou, però de ca-racterístiques totalment diferents (vegeu fig. 67.1 i 2).

Bona part de la capacitat d’aquests nous clots s’as-soleix rebaixant la roca 80 centímetres (143,90 msnm.) per sota del nivell d’ús anterior (144,70 msnm). En el

fons i al centre de cada dipòsit hi ha una cubeta o clot de decantació de petites dimensions al qual van a parar quatre petits canals que parteixen dels angles fets amb la intenció de facilitar la neteja. Del rebaix esmentat sorgí un primer clot a l’extrem oest d’1,60 × 1,20 m que secciona completament el paviment enllosat (u.e.: 1221) de l’últim dipòsit de la bateria sud corresponent a la fase II. Tot seguit i en direcció al pou trobem tres nous clots d’1 × 1,20 metres i els respectius envans repicats a la roca (vegeu fig. 68).

Per seguir aixecant en alçada les parets dels nous dipòsits s’afegí al tancament sud ja reformat una banqueta de morter (u.e.: 1244), que avança el pla de la paret. Aquí hi anaven enganxats els maons vidrats que formen la paret sud dels nous dipòsits (vegeu figs. 65 i 68). Gràcies al bon estat de conser-vació de la banqueta i a un fragment de maó vidrat corresponent a la tercera filada, sabem que l’alça-da interior d’aquests nous clots era d’1,70 metres. Pel que respecta als envans de separació interiors (u.e.: 1240, 1241 i 1242) i al mur de tancament est

Fig. 65. Vista general dels elements afegits a la paret de tancament sud de l’adoberia número 5 abans de construir els

nous clots repicats a la roca.

Fig. 66. Detall del paviment del dipòsit localitzat davant de la volta d’entrada al celler de tint. Observeu l’empremta més seca corresponent al fons d’un cinquè clot circular (fase II).

Fig. 67. 1./2. Vista general de les dues bateries de quatre clots ara construïdes davant de la volta del celler; 3. Detall de la paret de tancament est de la bateria nord de dipòsits (u.e.: 1048), tapiant part de la llum de la volta del celler de tint; 4. Detall d’un dels envans de separació interiors (u.e.: 1049). Observeu els revestiments hidràulics de totes les parets interiors.

Fig. 68. 1-4. Vista dels quatre clots repicats a la roca. Observeu les cubetes de decantació al fons per facilitar la neteja dels dipòsits; 2. Fotografia del primer clot de la nova bateria on s’aprecia com secciona les parets i el paviment de lloses (u.e.:

1221) d’un dipòsit anterior (fase II).



(u.e.: 1237) i nord (u.e.: 1261), l’alçada es completà amb parets de maçoneria aixecades sobre la roca revestides amb morter hidràulic.

També fou el moment de substituir les tapes del canal central com ho indiquen les quatre lloses con-servades en el tram final (u.e.: 1138) lligades amb el morter que configura els murs de tancament de les dues bateries noves de dipòsits (vegeu fig. 71).

L’interior del celler de tint cobert amb la volta rebaixada experimentarà també una profunda transfor-mació. Ara, es desmunten els clots circulars adossats

a l’estrep nord de la volta i es tapia amb pedres i morter (u.e.: 1370) l’antiga portella d’accés al riu i la sèquia d’Alcarràs.

Tota la superfície interior del celler s’aixeca 30 centímetres mitjançant un nou paviment de pedres molt irregulars unides amb morter (u.e.: 1123). S’hagué de respectar el canal de desguàs exterior i la con-nexió amb el canal central mitjançant la disposició de noves tapes de coberta que no s’han conservat (vegeu fig. 69).

Ara veurem com apareixen tres nous dipòsits ados-sats a la paret sud del celler que actua d’estrep de la volta. El primer, localitzat al costat dret de l’entrada, té unes dimensions d’1,60 × 1 metre, el segon és el més petit, de 0,80 × 1 metre, i el tercer, adossat a la paret de tancament fluvial, és el més gran, de 2,10 × 1 metre. Com que es tracta d’una bateria adossada a parets anteriors (pou, estrep i tancament fluvial) només va caldre construir de nou la paret nord (u.e.: 1114 i 1111) i els dos envans perpendiculars (u.e.: 1113 i 1112). Cal destacar que el terra interior està fet amb maons rectangulars (u.e.: 1120, 1121, 1122) que serveixen de base al revestiment de morter hi-dràulic que cobreix les noves i anteriors parets que configuren els tres clots (u.e.: 1116, 1117, 1118, 1119) (vegeu fig. 71).

Interpretació i datació de la fase VII

Com passava en fases anteriors, l’absència de sedi-ments relacionats amb l’ús dels nous clots impossibilità determinar la funcionalitat d’aquests i la distribució dels treballs en aquesta nova configuració de l’ado-beria número 5. Tampoc no sabem si van quedar enderrocats els onze dipòsits (fase II) de la bateria nord i sud, localitzats sota la volta. És possible que alguns encara funcionessin per al remull, l’encalcinat o l’alum durant aquesta fase; en canvi, l’últim de la bateria sud sabem que va quedar seccionat per l’ex-cavació i repicat de la roca realitzat per obtenir el fons del nou clot (u.e.: 1236) (vegeu fig. 68.2).

Davant de la imprecisió del registre arqueològic hem optat per representar aquesta zona lliure de construccions (vegeu fig. 71) i marcar-la amb un interrogant.

Pel que respecta a la nova filera de dipòsits cons-truïts a la banda nord hem de dir que els revestiments hidràulics no conservaven cap concreció relacionada amb l’ús com tampoc el farciment que els amortitza a la fase X.

En canvi, els sediments que omplen i amortitzen els clots construïts a la banda sud sí que contenien interessants restes orgàniques i pigments testimoni de la funcionalitat a què eren destinats, o si més no, del tipus d’activitat i treballs realitzats a l’adoberia número 5 en aquest moment.

Malgrat la importància dels sediments no s’ha fet encara cap anàlisi. Creiem interessant fer-ne una petita descripció:

U.e.: 1163. Farciment del fons del primer clot situat a l’extrem occidental de la bateria sud de composició argilosa on trobem irregulars concentracions recollides i separades independentment.

Fig. 69. 1. El nou paviment del celler de tint; 2. Detall del revestiment hidràulic de la paret i les rajoles del terra del dipòsit rectangular adossat a l’angle format entre el tancament fluvial i la paret sud del celler; 3. Vista general de la nova

configuració del celler de tint.



1: Argila barrejada amb calç blanca i restes de palla. 2: Argila pigmentada de color verd. 3: Argila pigmentada de color negre i vermell. 4: Argila pig-mentada de color groc i barrejada amb calç.

U.e.: 1162 i 1161. Farciment del 2n i 3r clots centrals compost d’argila i restes de pigment vermell enganxat al fons.

U.e.: 1095 i 1088. Farciments individualitzats en el tercer clot llençats a sobre de la u.e.: 1161 formats per una crosta de calç pigmentada de verd.

U.e.: 1087. Farciment del clot adossat a la paret del pou compost d’argila. No presentava restes orgà-niques ni coloracions aparents.

L’anàlisi química dels residus arqueològics permet determinar l’activitat que es duia a terme a l’interior dels clots. Aquesta eina és d’una ajuda fonamental per interpretar complexos industrials i ha estat uti-litzada darrerament en diverses adoberies d’època preindustrial, Cal Granotes a Igualada, Can Ginebreda a Granollers i el Molí del Codina a Tàrrega. En el

Fig. 70. Alçats fase VII (segle xv). Tancaments adoberia núm. 5.



Fig. 71. Fase VII (segles xv-xvi). Restitució de les adoberies 5 i 6.



cas de les adoberies de Lleida la constant reutilització de les estructures i la seva definitiva destrucció fins a nivell de base, fa que siguin poques les mostres susceptibles d’aportar dades interessants, no obstant això, i en el cas dels sediments esmentats, els re-sultats d’una anàlisi serien d’una gran ajuda per a determinar els processos de transformació de la pell realitzats en aquesta adoberia a partir del segle xv.

Des d’una interpretació purament arqueològica no sembla agosarat plantejar la possibilitat que la troballa de pigments i la gran diversitat colorimètrica (verd, vermell, negre i groc) es pugui relacionar amb la de-coració de petits objectes o guadamassils. Si aquests sediments són el reflex de l’activitat realitzada en els clots de la bateria sud o si provenen d’altres parts de l’adoberia és una qüestió més difícil de resoldre. Nosaltres creiem que són un indicador de l’activitat relacionada en els clots, com ho demostra el sediment vermell (u.e.: 1161) enganxat al fons i les parets del segon dipòsit. Tot sembla indicar que en els quatre clots construïts a la banda sud s’hi realitzaven activitats de transformació relacionades amb la pigmentació de la pell o el tintat (vegeu fig. 71).

Pel que fa a l’interior del celler cobert amb volta localitzat darrere del tancament fluvial cal destacar l’anul·lació dels clots circulars, l’elevació del nivell, el tapiat de la portella d’accés a la sèquia i el trasllat de les estructures productives a la banda oposada. Dels tres dipòsits ara construïts amb terres de maons revestits amb morter hidràulic tampoc no tenim cap indici segur de la seva funcionalitat.

Fase VIII, època moderna, segles xvii-xviii

En aquesta fase continua la reducció del nombre de clots operatius a les adoberies. Ara, els dipòsits anteriors repicats a la roca s’omplen de terra i blocs de pedra per recuperar el nivell de les tapes del canal central.

A l’interior dels dos primers clots (u.e.: 1236 i 1251, fase VII), i sobre els quals s’havia d’aixecar els nous dipòsits, el farciment està compost d’argila, grans blocs quadrats de pedra sorrenca ben disposats i parts regularitzades amb maons (u.e.: 1151, 1152 i 1153). En canvi, els clots situats al costat del pou

van cobrir-se amb un estrat d’argila i petites pedres (u.e.: 1087 i 1088) (vegeu fig. 72).

Sobre la meitat occidental de l’anterior bateria sud s’aixecaren els murs que configuren dos nous dipòsits de planta quadrada. En canvi, la superfície ocupada anteriorment pel tercer i quart clot repicat a la roca, no rebrà cap altra nova construcció, sinó que es con-vertirà en una zona plana amb un paviment de terra batuda que tapa les noves conduccions de ceràmica.

Un cop anivellat el terra, el següent pas consistí a construir un nou dipòsit d’1 × 1,20 metres aixecat amb parets de maons (u.e.: 1140, 1141 i 1142). Abans, però, s’hagué d’afegir a l’interior del canal un nou conducte de maons a doble vessant i una nova tapa (u.e.: 1084). D’aquesta manera s’assolia una platafor-ma d’assentament per al mur de tancament nord del clot i s’assegurava la circulació d’aigua, per sota dels murs, a través del canal central.

El segon dipòsit, de planta quadrada (1,40 × 1,40 metres) només conservava la paret sud (u.e.: 1143) (vegeu fig. 87,2). Compartia amb el primer la paret de tancament occidental, i reutilitzava, a l’est, un envà dels clots anteriors. La planta també estava avançada cap al centre amb un mur recolzat a sobre de les tapes de maons plans del canal central (u.e.: 1084).

Tots dos nous dipòsits s’avancen en relació amb la paret sud de l’adoberia, on a la fase anterior hi havia els maons vidrats de revestiment dels clots repicats a la roca. Aquest avanç respon a una intenció ben determinada. Així, veurem com al sud del primer dipòsit s’hi col·loca un gran bloc rectangular de 60 × 1,20 metres de pedra sorrenca (u.e.: 1150, vegeu fig. 73.3) d’on parteix un canal fet amb teules planes i àrabs (u.e.: 1065). Malgrat el nivell de trencament en alçada de totes les estructures relacionades amb aquesta fase no hi ha dubte que sobre el bloc de pedra s’hi realitzava alguna activitat relacionada amb l’aigua o era la base d’un dipòsit completament perdut.

El canal de teules parteix d’un dels angles del gran bloc rectangular i discorre entre el mur de tancament del nou dipòsit (u.e.: 1143) i la paret sud de l’ado-beria. Continua fins a trobar-se amb un dels envans dels clots de la fase anterior, on gira sobtadament 90 graus per dirigir-se perpendicularment al canal central al qual es connecta a través d’un forat obert en la paret de roca (vegeu fig. 73.1 i fig. 74.1).

Fig. 72. Vista dels nivells que omplen els anteriors clots i que serviran de recolzament a les parets i paviments dels nous dipòsits.



Davant de la connexió entre la nova cano-nada i el canal central trobem ara un tap de morter i maons (u.e.: 1083) que barra el pas de l’aigua de la mina i serveix de suport a la base d’un nou canal fet amb un primer tram de peces planes de ceràmica i un segon, fet amb tubs cilíndrics engalzats (u.e.: 1082) que es dirigeix i es connecta amb el pou a través d’un forat obert en la seva paret.

La represa feta a l’interior del canal contenia les aigües i quan la cota del maó receptor del canal coincidia o era superior a la del nivell de l’aigua que portava el canal central aquesta començava a sobreeixir i discórrer per la nova conducció en direcció a l’interior del pou. Per tant, l’objectiu d’aquesta complexa reforma mantingué la voluntat de seguir derivant l’aigua sobrant de la mina cap a l’interior del pou.

En canvi, la conducció que partia de darre-re del primer dipòsit (u.e.: 1065) passava per davall de l’anterior i per davant de la represa feta a l’interior del canal central. Per tant, les aigües que circulaven per aquesta conducció eren derivades directament al tram final del canal central d’on passaven a l’interior del celler de tint i des d’allí eren expulsades a l’exterior de l’adoberia. Es tractava del desguàs de les aigües brutes generades en els dos nous dipòsits ara construïts.

En relació amb la funcionalitat d’aquests nous recipients cal destacar l’aparició d’un nivell d’argila endurida per l’acció del foc amb abundants restes de carbons que formaven els respectius paviments (u.e.: 1076 i 1075). Per tant, sembla que l’espai interior acollí alguna activitat relacionada amb el foc, almenys pel que respecta al seu moment final.

Interpretació i datació de la fase VIII

Novament resulta impossible determinar la funcionalitat i datació d’aquests nous clots i quin era el funcionament ge-neral de l’adoberia en aquest moment. Hem optat per establir un període cronològic ampli situat entre els segles xvii i xviii (vegeu fig. 76).

Pensem que aquesta pro-gressiva reducció del nombre d’estructures de producció des-tinades al tractament de la pell a les adoberies reflecteix l’inici i la decadència de l’activitat adobera a la ciutat. Així ho de-mostren les abundants citacions documentals relatives als segles xviii i xix, quan les calcineries de la casa del gremi eren uti-litzades pels diferents blanquers en estrictes i regulats torns. Això podria indicar-nos que les

Figura 73. 1. Línia de punts corresponent al dipòsit de la fase II. Línia discontínua corresponent als dipòsits de la fase VII. Línia contínua corresponent als dipòsits o clots construïts a la fase VIII; 2. Detall del mur de maons corresponent al tancament sud del segon dipòsit. Observeu com està recolzat directament a sobre dels blocs de pedra;

3. Detall de l’envà de separació entre els dos dipòsits i el gran bloc rectangular.

Fig. 74. 1. Detall de la connexió entre el canal 1065 i el canal central localitzada darrere del tapiat sobreeixidor; 2. Coberta de la connexió anterior i base del nou canal 1085; 3. Vista del tap/sobreeixidor construït a l’interior del canal central i la nova conducció sobre la superfície d’un anterior clot, introduint-se a l’interior del pou; 4. Noves lloses de pedra afegides a la fase VIII sobre el canal central, en el tram que no està ocupat pels murs de maons corresponents al tancament nord

dels nous dipòsits.



adoberies particulars estaven força abandonades o en un estat de transformació que les feia inoperants.

Fase IX, època contemporània, segle xix

Continua la destrucció i reducció d’estructures operatives sobre la superfície de l’adoberia número 5. Els dos clots de planta quadrada anteriors són desmuntats per tal d’assolir una superfície plana i lliure a la banda sud.

El primer pas consistí a omplir el fons dels anteriors clots, en aquest cas amb argila (u.e.: 1073 i 1072). Sobre la superfície del primer clot farcit per l’estrat 1073 trobem una prima capa de morter que serveix per lligar els maons d’un nou paviment (u.e.: 1066). A l’est d’aquesta superfície, i sobre el farciment del segon dipòsit (u.e.: 1072), el paviment està fet amb pedres irregulars clavades directament en l’argila. La resta de l’espai, fins arribar a la paret del pou, està cobert amb una nova capa d’argila (u.e.: 1064) (vegeu fig. 77.1).

No sabem quin era l’estat dels dipòsits adossats a la banda nord de l’adoberia (fase VII) en aquest moment ni l’ús a què estaven destinats. En tot cas, i segons els indicis arqueològics, sabem que en aquest moment encara estaven dempeus, ja que la seva in-utilització té lloc a la fase posterior, quan l’adoberia número 5 desapareix definitivament sobre el nou edifici construït a la rambla Ferran.

En relació amb l’interior del celler de tint adossat al tancament fluvial sabem que els dipòsits adossats a l’estrep sud s’havien desmuntat en aquesta fase. Així ho indica un nou baixant de morter (u.e.: 1146 i 1147) localitzat a l’entrada que ocupa la superfície del mur de tancament (u.e.: 1114) d’un dels dipòsits construïts a la fase VII (vegeu fig. 77.2). El petit bai-xant servia per conduir les filtracions d’aigua que no recollia el canal de desguàs connectat al pou. Ara, el desguàs a l’exterior deixa de funcionar com a canal d’evacuació dels líquids generats en el procés d’adob i torna a obrir-se el forat que des del canal porta l’aigua a l’interior del pou. També d’aquest moment són els blocs de pedra utilitzats de tapa en el tram final del canal que creua el celler (u.e.: 1124) (vegeu fig. 78).

Fase X, època contemporània, final segle xix - segle xx

En aquesta fase les adoberies desapareixen defini-tivament sota un nou edifici. La configuració actual del passeig de la rambla Ferran, realitzada entre l’any 1865 i el 1883, comportaria noves alineacions que s’avancen cap al riu en relació amb l’antic límit fluvial de la ciutat. Durant l’últim terç de segle xix es construeixen els primers edificis al costat occidental de la rambla, alguns dels quals encara resten dempeus. Aquest era el cas de la casa enderrocada l’any 2006

Fig. 75. Vista dels paviments interiors del nous dipòsits. A la dreta (u.e.: 1076) i a l’esquerra (u.e.: 1075).

Fig. 77. 1. Vista general de la nova configuració de la banda sud de l’adoberia número 5; 2. La línia blanca restitueix la paret del pou original i del tancament nord del primer dipòsit construït contra l’estrep sud de la volta del celler a la fase VII. Es marca amb una línia discontínua el baixant de morter que ara tapia la connexió amb el pou i ocupa l’espai on abans

s’aixecava la paret de l’esmentat dipòsit.



Fig. 76. Fase VIII (segles xvii-xviii). Proposta de restitució de les adoberies 5 i 6.



Fig. 78. Fase IX (segle xix). Proposta de restitució de les adoberies 5 i 6.



al número 7 i sota la qual hi havia les restes de les adoberies núm. 5 i 6.

El passeig augmentà el nivell de la zona propera al riu deixant els antics obradors a una cota molt més enfonsada. A partir d’ara els nous edificis trans-formen els antics obradors en soterranis, com és el cas de l’adoberia 2 i 3 (rambla Ferran 3 i 5),30 o bé les cobreixen sota el terra de la planta baixa, com és el cas de les adoberies 1 i 4 (rambla Ferran núm. 1 i 7). En el cas de les adoberies 5 i 6 s’opta per una solució intermèdia, que permet entendre la funció i intenció dels elements estructurals que configuren aquesta nova fase. La superfície de les adoberies 5 i 6, mina, voltes i espai sota el forjat de l’assecador s’omple de terra, s’augmenta de nivell i queda sota el terra de la planta baixa del nou edifici. En canvi, el celler de tint es manté i es transforma en un so-terrani comunicat amb un altre de nova construcció localitzat entre l’antic tancament fluvial i la nova façana occidental de la rambla Ferran.

L’espai de les adoberies 5 i 6 s’unifica en un sol pati i deixa de ser un àmbit comunicat amb altres dependències, com el celler magatzem a l’oest i la possible adoberia núm. 7 al nord. Això vol dir que en aquest moment l’antiga finca o propietat adobera número 4 composta per casa/alberg i tallers se segrega i queda dividida en dues finques independents (voltes carrer Blanquers i rambla Ferran; carrer Blanquers, carrer del Carme).

Aquesta segregació queda reflectida en la nostra excavació amb el tapiat de la llum de l’arcada (u.e.: 1273) per on s’accedia a les adoberies i s’entrava al celler/magatzem. També veurem com la porta (u.e.: 1343) de comunicació a una possible setena adoberia localitzada al nord queda inutilitzada mitjançant un tapiat de pedres (u.e.: 1344).

Un cop assolit i tancat el nou espai de la finca el següent pas consistí a aixecar el nivell de les adoberies fins a la planta baixa que donava a la rambla Ferran. Primer de tot s’havia d’aturar l’aigua que brollava de l’interior de la mina mitjançant la construcció d’un envà perpendicular a l’interior de la mina de 70 centímetres d’alçada fet amb blocs rectangulars de pedra sorrenca units amb morter. L’augment del nivell d’aigua a l’interior de la mina no superava mai el coronament d’aqueta represa (146,13 msnm.) però sí que cobria el brollador d’aigua natural. D’aquesta manera la sortida d’aigua de la font quedava atura-da. Només l’aigua continguda en el tram interior de la mina s’anava filtrant a poc a poc a través de la paret nord del celler/magatzem provocant humitats i filtracions que es van haver de resoldre en aquesta fase i la següent.

Malgrat que la superfície situada entre les voltes del carrer Blanquers i el celler de tint de l’adoberia número 5 havia de quedar coberta de terra, no s’es-talviaren esforços per a aconseguir el drenatge del subsòl. Amb aquest objectiu s’afegí a la base dels murs que tancaven la bateria nord dels clots construïts a la

30. Recordem que l’accés als soterranis de les cases constru-ïdes al número 3 i 5 de la rambla Ferran es feia a través des de les portes obertes en el número 4 i 6 del carrer Blanquers.

fase VII un canal de tubs de ceràmica engalzats (u.e.: 1042) protegits amb una tapa de maons plans (u.e.: 1020). Conserva un traçat de 6 metres i un pendent en direcció a l’entrada al celler (vegeu fig. 79.2).

L’entrada al celler, configurada per la paret del pou i l’angle sud-est de la bateria nord dels clots (fase VII), convertits llavors en veritables brancals, queda anul·lada mitjançant un tapiat recrescut sobre la tapa/llindar del canal central que arriba fins a l’intradós de la volta rebaixada del celler. Es tracta d’un grui-xut mur de pedres i morter en el qual s’introdueix el canal de drenatge de les filtracions (u.e.: 1022). El mur tanca definitivament la comunicació entre el celler de tint i l’adoberia i serveix de contenció a les terres aportades per recréixer el nivell (vegeu fig. 79.1).

Una altra obra necessària, en aquest cas encami-nada a mantenir operatiu el pou d’aigua, consistí a aixecar el brocal i cobrir-lo d’una volta de maons plans disposats verticalment (u.e.: 1364). Ara, tam-bé és el moment de construir un seguit de murs a banda i banda del tancament central, corresponents a la fonamentació d’algun element estructural del nou edifici. Part d’aquests murs (u.e.: 1012, 1026, 1027 i 1028) estan encaixats a l’interior dels quatre clots de la fase VII, les parets dels quals actuen de reforç i contenció dels materials (bigues i materials constructius) de farciment.

Cal destacar la troballa al costat de la paret occi-dental del pou, i sobre el paviment de la fase anterior (u.e.: 1064), de diversos tubs de ceràmica apilats (u.e.: 1024) idèntics als del canal de drenatge. Materials de construcció que van quedar abandonats i coberts per les terres (u.e.: 1014) utilitzades per aixecar el nivell de les adoberies.

Totes aquestes remodelacions anaren seguides d’altres realitzades a l’interior del celler de tint. Cal recordar que l’accés original havia quedat tapiat i a partir d’ara només s’hi podrà accedir des de la banda del riu. S’havia d’obrir novament la portella localitzada en el mur de tancament fluvial, tapiada des de la fase VII (u.e.: 1370). Abans, però, calia construir un nou celler o espai soterrani localitzat entre la paret de fonamentació de la façana del nou edifici i l’antic mur de tancament fluvial. Un espai de planta rectangular de 2,30 × 5 de llarg localitzat sota l’entrada del nou edifici i al qual s’accedia a través d’una caixa d’escales (vegeu fig. 84).

El tapiat de l’entrada original al celler de tint rebrà un nou revestiment de morter molt fi i dur (u.e.: 1043) aplicat des de l’interior del celler. En aquesta nova paret també s’obrí un forat que recollia les aigües de drenatge transportades pel canal de tubs de ceràmica (u.e.: 1042). Aquest forat encara conservava el tap de fusta, la qual cosa demostra que des de l’interior del celler es podia captar aigua i controlar les humitats de la resta d’espai.

Però si seguia baixant aigua pel canal central del celler de tint també s’havia de prolongar l’evacuació d’aquestes fins a la línia de façana del nou edifici. Amb aquest objectiu es construeix un nou canal sota el paviment del nou celler fet amb dues parets de grans blocs de pedra (u.e.: 1096 i 1097) i una con-ducció de tubs de ceràmica engalzats (u.e.: 1098). La conducció es connecta, a través d’un forat obert en



el mur de fonamentació de la façana del nou edifici, al clavegueram públic de la rambla Ferran.

També es va voler millorar les condicions d’humitat a l’interior del celler amb la construcció d’un envà o falsa paret amb cambra. Aquest és el cas del mur (u.e. 1044) fets amb grans maons quadrats revestits amb morter hidràulic que tapa, des de la base fins a l’intradós de la volta, el mur de tancament o estrep sud de la volta del celler i els revestiments hidràulics de les parets dels clots afegits a la fase VII (vegeu fig. 81).

Un cop creuat el tancament fluvial d’època feudal és el moment de reprendre la descripció del nou soterrani. Un espai rectangular al qual s’accedia a través d’unes escales que baixaven fins al replà o llindar (u.e.: 1104) d’una porta configurada entre el mur de tancament nord (u.e.: 1103), la fonamentació de la façana del nou edifici i la volta de maons. Es tracta d’una obertura de 65 centímetres d’amplada i 1,20 d’alçada, angosta i de difícil accés que recorda l’entrada a un soterrani utilitzat de refugi o amagatall.

L’interior del celler conservava un terra de ciment (u.e.: 1102) que cobria el canal i una caixa de fusta rectangular d’1,40 × 0,70 metres i 30 centímetres de fondària (u.e.: 1100) encaixada a l’interior d’un forat delimitat per una paret de maons (u.e.: 1101).

El sostre del nou soterrani està fet amb una volta de maons rectangulars disposats verticalment units amb morter de calç (u.e.: 1106). Es tracta d’una volta de llum rebaixada perpendicular a la volta de pedra que cobreix el celler de tint. Descansa sobre el tancament fluvial del segle xiii i la fonamentació de la nova façana. Com que calia lligar les dues voltes perpendiculars i evitar que la imposta occidental de la nova volta quedés penjada i sense recolzament, s’obrí sobre la porta de sortida original i en la volta de pedra del celler, un forat quadrat on s’encaixa una volta de maons que cobreix la zona de pas entre els dos soterranis i s’introdueix perpendicularment en forma de cunya en el ronyó de la volta exterior corresponent al refugi ara construït (vegeu fig. 83).

Figura 79. 1. Vista del tapiat d’entrada al celler u.e.: 1022; 2. Detall dels tubs de ceràmica del canal (u.e.: 1042) després de retirar la tapa de protecció (u.e.: 1020); 3. Detall dels tubs sobrants abandonats al costat del pou. Observeu la volta de maons

(u.e.: 1364) sobre el brocal del pou.

Fig. 80. Detall del tapiat de la porta d’accés al celler (u.e.: 1022) parcialment repicat. Observeu el forat de desguàs de les

filtracions i el tap de fusta. Figura 81. Vista del revestiment i cambra que tapa la paret/

estrep de la volta original del celler.



Interpretació i datació de la fase X

No hi ha dubte que les obres esmentades estan relacionades amb la construcció de l’edifici enderro-cat que va estar dempeus fins a l’inici de l’excavació arqueològica. Segurament es podria establir amb molta precisió el moment de construcció amb una simple consulta de l’escriptura de propietat. Sabem que altres finques localitzades a la banda occidental del passeig daten de l’últim quart de segle xix, com la que es manté encara en el número 35 de la rambla Ferran, i altres que ja s’han enderrocat, i han donat pas a nous edificis (rambla Ferran 1, 3, 5, 7 i 9).

La nova casa també té un soterrani però en aquest cas es tracta d’un espai al qual s’accedeix des de l’entrada que dóna a la rambla, no desde del carrer Blanquers, com passava en els antics edificis de la rambla Ferran número 3 i 5. A més, en aquest cas, assistim a la creació d’un nou soterrani construït en l’espai guanyat al riu que es comunicava i forma un tot amb l’anterior celler de tint. En total un espai soterrani

de 39 metres quadrats cobert amb dues voltes que presenta un accés complicat i una circulació interna molt condicionada pel tancament fluvial que divideix l’espai en dos àmbits independents. Possiblement, es va concebre i reformar per a un ús diferent al de celler de productes, sense descartar que es tractés d’un refugi de persones o amagatall de productes no alimentaris amb el qual podria relacionar-se el bagul de fusta buit que vàrem trobar sota el terra de ciment.

Fase XI, època contemporània, 2a meitat del segle xx

Aquesta fase significa la definitiva desaparició de l’últim element arquitectònic de l’adoberia feudal. El celler de tint, reconvertit des de la fase anterior en soterrani, quedarà completament cegat pels sediments aportats per una conducció que recull els baixants de l’edifici i es connecta al clavegueram públic.

Immediatament després de realitzar la neteja su-perficial del pati van aparèixer sengles estructures circulars de maons plans que corresponien al registre dels baixants de l’edifici enderrocat (u.e.: 1010 i 1012, vegeu fig. 85.1). D’aquestes dues circumferències parti-en sengles canals de maons que s’unien davant de la volta de pedra del celler de tint. A partir d’aquí s’obrí un forat en el tapiat de la llum del celler i s’aixecà un mur de pedra que faria de paret del nou canal. Aquesta conducció va quedar col·lapsada i a sobre dels sediments es construí un nou canal format per un paviment de grans lloses (vegeu fig. 85.3) i fort pendent en direcció a la portella oberta en el mur de tancament fluvial. També es va recréixer la paret anterior amb pedres i filades de maons fins a tocar l’intradós de la volta (u.e.: 1034, vegeu fig. 85.2).

Com a conseqüència del col·lapse en el clavegueram públic el canal de desguàs va començar a sobreeixir i a omplir fins a l’intradós de les voltes l’interior dels soterranis.

A la resta de superfície de la planta baixa de la casa apareixen diversos elements constructius enca-minats a combatre les filtracions i les humitats pro-vocades pel col·lapse de la mina. L’aigua continguda a l’interior del traçat es filtrava a través del mur de tancament nord del celler/magatzem i des d’allí es

Fig. 82. 1. Detall de la porta d’entrada al nou soterrani; 2. Detall de l’obertura de pas entre els dos soterranis i l’encaix de les dues voltes; 3. Vista general de l’interior amb el mur de tancament nord al fons i en primer terme la caixa de fusta.

Fig. 83. Vista general de l’extradós de les voltes pertanyents als soterranis operatius en aquesta fase. Volta de pedra u.e.: 1127 fase II i volta de maons (u.e.: 1106 fase X), a l’esquerra

de la imatge.



Fig. 84. Fase X (finals segle xix). Proposta de restitució de les adoberies 5 i 6.



dirigia cap a la superfície de l’adoberia. El lloc idoni per recollir aquesta aigua era sota les voltes i davant de la porta de comunicació entre les dues adoberies. Amb aquest motiu es van construir dos dipòsits de planta quadrada (u.e.: 1005 i 1006) que es drenaven amb una bomba elèctrica activada a través d’una boia (vegeu foto 86.2).

Un altre exemple de la lluita contra les humitats ens l’ofereix un arrebossat de ciment amb cambra interior omplerta de suro que tapa les parets del primer tram de la mina (vegeu fig. 88.1). També apareixen paviments de rajola recolzats sobre una trama d’envans, un veritable paviment flotant. Reformes que van anar encaminades a millorar les condicions dels espais situats sota les voltes, ara convertits en magat-zems dels establiments comercials que donaven a la rambla Ferran.

Les següents imatges són el testimoni gràfic del final de la seqüència constructiva realitzada sobre l’espai ocupat per les anti-

gues adoberies i de l’estat en què es trobaven abans d’iniciar els treballs arqueològics (vegeu figs. 87-88).

Conclusions

Complex adober és la paraula que millor defineix les adoberies feudals de Lleida. Compartir envans de separació, construir voltes amb estreps comuns que suporten l’actual carrer Blanquers i aixecar un nou mur de tancament fluvial és la materialització d’un projecte en què participaren de cop diversos propie-taris, estimulats per interessos comuns entre els quals no es pot descartar el paper o influència que tingué algun decret reial, municipal o gremial del qual no tenim constància documental.

En totes les ciutats la localització de les adoberies estava directament relacionada amb la possibilitat de captar aigua, evacuar-la i evitar les molèsties causades per la pudor dels residus. Per aquesta raó, l’emplaçament idoni seria fora dels recintes emmu-rallats, prop dels regs i els cursos d’aigua. En el cas de Lleida les adoberies estan dins el recinte clos de la ciutat feudal, darrere del mur de tancament flu-vial. Segons la documentació escrita les calcineries s’estenien des de la Cuirassa (actual baixada de la Trinitat) fins al carrer de l’Aiguardent. Ocupaven una part important i cèntrica situada entre les dues parròquies més importants i antigues de la Lleida

Fig. 85. 1. Vista del pou de registre d’un baixant; 2. Detall de la paret del canal que creua l’interior del celler de tint amb les dues fases; 3. Vista de les lloses del terra del canal en la segona fase.

Fig. 86. 1. Vista del farciment interior creat per les filtracions del canal que recull els residus dels baixants del nou edifici; 2. Detall dels dipòsits quadrangulars que permeten recollir les

filtracions acumulades a la mina i el celler/magatzem.

Figura 87. 1. Vista dels treballs de repicat dels arrebossats de ciment que cobrien l’intradós de les voltes, duts a terme a peu pla a causa del considerable augment del nivell ocorregut al llarg de les fases X i XI; 2. Estat del pati després d’enderrocar la

casa de la rambla Ferran número 7.



feudal (Magdalena i Sant Joan). Els propietaris i beneficiaris de l’explotació d’aquests obradors tenien les cases a la terrassa superior, espai urbà comprès actualment entre el carrer Blanquers i el Carrer del Carme. Un lloc de pas obligat per a les persones i mercaderies en època feudal que actualment forma part de l’eix comercial.

L’urbanisme del pendent sud-est del turó s’orga-nitza des de l’antiguitat en terrasses. Emplaçar les adoberies en la terrassa més baixa i propera al riu va permetre foradar amb facilitat les bosses d’aigua acumulades a la base del turó i derivar aigua cap a les adoberies. Es tractava de les aigües pluvials filtra-des des de la banda nord del turó que s’acumulaven en bosses interiors formades per la descomposició de les vetes d’argila. Aigua bona i abundant que brollava amb un cabal i temperatura constant tot l’any i tenia unes propietats excel·lents per a l’adob de les pells.31 La sèquia d’Alcarràs, que passava entre els murs de tancament fluvial de la ciutat i el riu Noguerola, facilitava l’evacuació de les aigües residuals.

En el decurs de les intervencions arqueològiques s’han identificat sis adoberies. A excepció de la núme-ro 1, de planta quadrada, la resta són pràcticament idèntiques. Patis allargats i estrets, perpendiculars al tancament fluvial amb estructures de producció loca-litzades davall de les voltes del carrer Blanquers. La fase II de la INT-226 és la que permet reconèixer amb major precisió la distribució de les zones productives i aporta una visió més completa del procés d’adob de les pells (vegeu fig. 44). Moment constructiu al qual s’associen unes estructures i espais productius idèn-tics als documentats a les adoberies 2 i 3 (INT 149).

31. L’any 1780 Jaume Caresmar escribia en relació amb Lleida: “La proción ventajosa que goza esta ciudad de las aguas que fluien y nacen a la parte oriental del castillo, desde donde se dirigen a las tenerías, obrando su calidad el especial benefi-cio de purgar mucho los cueros, y el de dexarlos sobre manera suaves, limpios y consistente.” Torras i Ribé 1991, 83, citació 50 recollida de l’obra Discurso sobre la agricultura e industria, con la inclusión de la consistencia en que se halla cada Partido o Vegueria 1780, 489-490. Biblioteca de Catalunya, Fons de la Junta de Comerç.

Fig. 88. 1. L’entrada a la mina tapiada després de retirar la cambra de revestiment; 2. Estat de l’interior de les voltes amb les prestatgeries de begudes utilitzades pel bar Las Vegas.

Ja hem vist que des de la fase inicial (fase II 1200-1250) els diferents tallers disposaven de totes les estructures per transformar les pells animals en cuir, des del remull i encalcinat, passant per l’adob i el tintat final. El registre arqueològic no és concloent però la mida dels clots i la documentació del procés de tintat apunten cap a l’elaboració de pells petites (oví, caprí). Tallers amb un alt grau tecnològic en consonància amb el renom que les manufactures de cuir elaborades a la ciutat tenien en molts indrets de la península i el sud de França.

A l’adoberia número 5 podem establir amb seguretat que durant els set-cents anys que hi ha entre la fase II i la IX, s’hi realitzaren activitats relacionades amb la transformació de la pell en cuir. Es tracta d’un llarg període de temps amb reformes molt importants. Ja hem exposat les dificultats del registre arqueològic per determinar quins eren els usos de les estructures en cada fase. Amb tot, la inutilització dels clots de l’adoberia número 6 durant la primera meitat del segle xiv (fase V) i la seva posterior transformació en un espai lliure d’estructures de producció durant el tercer quart del segle xiv (fase VI) ens indica canvis importants que reduïren la capacitat productiva de l’adober propietari de la casa/alberg núm. 4. Si avan-cem en el temps, i en relació amb el mateix adober, l’obrador identificat amb el número 5 també és el reflex d’importants canvis que demostren una constant reducció del nombre de clots operatius. Testimonis que demostren una reducció del nombre de pells adobades, o, pel contrari, una especialització, com per exemple el tintat de les pells. Per tant, totes les fases documentades en aquesta adoberia són el reflex de l’evolució i el final de la indústria de la pell, que havia tingut el seu millor moment entre els segles xiii i xv (vegeu fig. 89).

Les característiques constructives de les adoberies demostren la importància que aquesta activitat tingué en la Lleida feudal. Podem assegurar que les adoberies de Lleida són un dels conjunts preindustrials destinats a la transformació de la pell en cuir més antics i millor conservats de tot l’Estat espanyol.

És important explicar els arguments utilitzats per datar les onze fases constructives individualitzades. Primer de tot, cal indicar que l’absència de sediments



Fig. 89. Plantes de les diferents fases de les adoberies.



amb materials arqueològics (vaixella i monedes) en la majoria de fases dificulta molt aquesta tasca. Malgrat això, i pel que respecta al moment inicial de les ado-beries o calcineries, la documentació coneguda ens permet assegurar que en el llavors conegut carrer dels Sabaters hi havia des de principis del segle xiii diversos adobers/calcinaires amb propietats residencials i productives, en el mateix indret on estan emplaçades les adoberies descobertes (fase II, 1200-1250).

L’única fase amb materials arqueològics que permet una datació i que, a més, està relacionada amb un fet tan important com la inutilització de l’adoberia número 6 i la reconstrucció del seu tancament fluvial, és la número VI (1350-1375) (vegeu fig. 89).32 Aquesta fase atorga un caire de credibilitat a la datació del moment inicial, ja que el fet d’encabir dos reformes tan importants i generals com les representades per les fases IV i V, en l’espai temporal existent entre el 1200/1250 i el 1350/1375 resulta perfectament creïble i coherent, i més si tenim en compte que es tractava d’estructures d’un alt cost de construcció que havien d’amortitzar-se i que es mantenien amb pocs canvis durant molts anys.

Descobrir les adoberies i veure la relació que te-nien amb les cases i els soterranis localitzats entre el carrer Blanquers i el carrer del Carme permet assegurar que la forma de les propietats actuals es correspon exactament amb la dels adobers d’època feudal (vegeu fig. 7).

Es tracta de cases allargades des d’on es podia accedir, interiorment i entrant des del carrer del Carme (llavors de la Coltelleria), a les adoberies lo-calitzades darrere del mur de tancament fluvial. El primer soterrani d’aquestes cases localitzat sota la planta baixa que dóna al carrer del Carme encara serveix actualment per sortir al carrer Blanquers i el segon, en molts casos inutilitzat, i sense comunicació amb les cases que donen a la rambla Ferran, servia fins al segle xix per accedir a les adoberies situades darrere del tancament fluvial (vegeu fig. 21).

32. Una fase de cronologia i significació idèntica és la número IV de la INT-149. La construcció d’un nou mur de tancament fluvial idèntic travessa la superfície de l’antiga adoberia núm. 1 que significa la definitiva amortització d’aquest espai com a taller industrial.

Pròximament seran visitables les adoberies núme-ro 5 i 6. També cal destacar que a partir d’aquest moment l’únic pati amb possibilitats futures és el número 11 de la rambla Ferran, el qual allotja amb tota seguretat un setè espai productiu comunicat amb la sisena i cinquena adoberia, pertanyent al propietari de la casa/alberg núm. 4.

Conscients de l’abast d’aquest complex adober creiem que és necessari protegir la forma i els ele-ments arquitectònics de les adoberies que encara es conserven en la planta baixa, soterranis i subsòl dels edificis del carrer del Carme, Blanquers i rambla Fer-ran. Una declaració d’àrea etnològica o ampliació de la protecció arqueològica, referida exclusivament al subsòl, resultaria interessant per protegir les adoberies i aconseguir que els seus elements arquitectònics es documentin i es recuperin en futures reformes.

Xavier PayàServei Municipal d’Arqueologia

Ajuntament de [email protected]

Rebut: 12-11-2009Acceptat:15-02-2010



Bibliografia

Allué, J. M., Enrich, J., Fernández, M. (2002). El Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. Quaderns de didàctica i difusió, 14, MNATEC. Terrassa.

Badias, J., Saula, O., Enrich, J., Enrich, J. (2003). L’adoberia dels segles xvi-xvii del Molí del Codina (Tàrrega, Urgell). A: II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (2002). Vol. II, 859-864. Sant Cugat del Vallès.

Barrientos, A. (2000). Informe arqueològic INT-111. Carrer Blanquers, 4-6 / Rambla Ferran, 3-5. Lleida. Inèdita.

Bolòs, J. (2008). Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles xiv i xv. Pagès Editors. Lleida.

Diderot & d’Alembert (2002). L’encyclopédie. Art du cuir. París.

Els Costums de Lleida (1997). Els Costums de Lleida. Ajuntament de Lleida.

Enrich, J., Pedraza, X., Puig, M. (1990). Cal Granotes. Una adoberia del segle xviii. Museu Comarcal de l’Anoia. Igualada.

Enrich, J., Enrich, A., Enrich, J. (2007). Evolució tecnològica de l’adob de pells a l’etapa preindustrial. A: III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (2006). Vol. I. Sant Cugat del Vallès: 76-91.

Fuente, F. (2002). L’adob de la pell a Vic. Museu de l’Art de la Pell.

Gonzalez, R., Rojas, T., Enrich, J., Ferrera, V., Mercado, M., Cantarell, C., Gómez, M., Enrich, A. (2007). L’adoberia de can Ginebreda: un exemple d’arqueologia industrial a Granollers. A: III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (2006). Vol. I. Sant Cugat del Vallès: 52-66.

Gras, R. (1988). La Paeria de Lleida. Organización Municipal 1149-1707. Lleida.

Izquierdo, R. (1996). Unas tenerías excavadas en la ciudad hispano-musulmana de Vascos (Toledo). Arqueología y Territorio Medieval, 3. Universidad de Jaén: 149-165.

Lladonosa, J. (1974). Història de Lleida. Vol. I. Lleida.

Lladonosa, J. (1976). Las calles y plazas de Lérida a través de su historia. Vol. IV. Ajuntament de Lleida. Lleida.

Lladonosa, J. (2007). Els carrers i places de Lleida a través de la història. Edició a cura de Joan Ganau i Casas. Ajuntament de Lleida. Lleida.

Madoz, P. (1850). Dicionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Vol. X.

Pavon, B. (1999). Tratado de arquitectura hispanomu-sulmana. Volumen II: Ciudades y Fortalezas. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid.

Payà, X., Loriente, A. (1998). Excavacions al Bar Clavé de Lleida: Vuit segles d’ocupació medieval. Revista d’Arqueologia de Ponent, 8: 197-201.

Payà, X. (2005). Memòria intervenció 149, Rambla Ferran 1, 3, 5 i 7 (2002-204). Lleida. Inèdita.

Payà, X. (2009). Memòria intervenció 226, Rambla Ferran 9 (2006). Lleida. Inèdita.

Pergamins (1998). Pergamins. Catàleg de l’arxiu municipal de Lleida. Ajuntament de Lleida. Lleida.

Pleyan de Porta, J. (1873). Apuntes de Historia de Lérida. Lleida.

Pleyan de Porta, J. (1877). Guia-Cicerone de la Ciudad de Lérida. Lleida.



Riudor, N. 1998. Muralles i fossats: obres (1366-1367). Treball de doctorat inèdit.

Sabaté, F. (2003). Història de Lleida. Alta edat mitjana. Volum II. Pagès Editors. Lleida.

Salazar, A. (2003). Memoria de la intervención arqueológica en las antiguas tenerías del entorno de San Segundo, en Ávila. Memòria inèdita.

Torras i Ribé, J. M. (1991). Curtidores y tenerías en Catalunya: organización de un oficio preindustrial (S. xiv-xix). Colomer Munmany. Vic.

Torras i Ribé, J. M. (1994a). La industria del curtido en Cataluña: del trabajo manual al uso de de la energía eléctrica. A: La cara oculta de la industrialización española, Madrid: 295-319.

Torras i Ribé, J. M. (1994b). Els oficis de blanquer i assaonador a Catalunya durant els segles moderns.Separata del Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis històrics, 5: 11-28.

Tresserras, J. (2000). Análisis de residuos arqueológicos de un depósito de la intervención 86 (BAR CLAVÉ) A: Alonso, n. (coord.). Paisatge, agricultura i alimentació en la Lleida romana i islàmica. Informe de la fase II. Lleida.

93


www.rap.cat

20 2010Pàgs. 93-124

Introducción1

El presente texto tiene como objetivo la identi-ficación y definición de las estrategias de hábitat en el territorio definido como Penedès histórico en su origen, desarrollo y consolidación como “tierra de frontera” (fig. 1) tras la invasión islámica de la segunda década del siglo viii d.C. No pretendemos aclarar aquí el origen visigótico e hispanorromano o la consolidación de poblamiento musulmán, bereber, mozárabe, etc. (Barceló 1991; Epalza 1991). Sin em-bargo, no podemos marginar el problema que supone la ruptura, continuidad o profunda transformación

1. El presente texto forma parte de un estudio más amplio relativo a las formas de hábitat de los territoria de Tarraco y Barcino en la Antigüedad tardía y su transición a la Alta Edad Media dirigido por Ricardo Mar (Seminario de Topografía Antigua de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona). Este análisis se ha beneficiado de las becas de Colaboración e Investigación del Instituto Catalán de Arqueología Clásica (ICAC) y de la V Beca de Investigación Histórica del Penedès. Quisiera agrade-cer el apoyo de J. Ruiz de Arbulo, B. Djurik, J. A. Gutierrez y S. Panzram. Sin las aportaciones, comentarios y matizaciones realizadas por Alberto Villuendas Vázquez este artículo no hubiera sido posible.

Domus ruralis penetense. Estrategias y formas de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media

José Javier Guidi-Sánchez

demográfica y poblacional que suponen los siglos postclásicos y la nueva realidad política consecuente a la invasión islámica y la progresiva fragmentación política como protagonistas. En este sentido cada vez son más numerosos los estudios que han fijado su atención en el territorio en época tardoantigua y altomedieval, en especial en la quiebra del sistema de villae y la formación de la frontera entre el con-dado de Barcelona y al-Andalus (Chavarría i Arnau 1998, 2001, 2006; Gibert Rebull 2004, 2005, 2006) si bien la tradición historiográfica se ha centrado en la conquista feudal de los siglos ix-xi d.C. (Batet 1995; 1996, con abundante bibliografía). Algunos estudios ya clásicos entorno a las estrategias y formas de hábitat altomedievales en Cataluña (Riu 1976, 1993; por citar unos ejemplos) fijan su atención mayoritariamente en la Catalunya Nova, sin embargo uno de los aspectos más descuidados por parte de la investigación ha sido identificar y analizar dichas residencias en “la frontera”, considerada hasta hace unas décadas como “tierra de nadie” o “despoblado territorial”.

Nuestro territorio ha de adscrivirse presumiblemente en origen al ager tarraconensis, a Tarraco —capital provincial romana y del Regnum Gothorum— que

El presente estudio pretende identificar y analizar tipologías y la evolución de los espacios domésticos rurales (domus) en la Antigüedad tardía y la Alta Edad Media (siglos v-xi d.C.) entre Barcinona y Tarraco (territorio penetense, Penedès) a partir de una serie de casos ilustrativos. Fijaremos nuestra atención en el fin del sistema romano de villae y la formación del espacio feudal a partir de la conquista islámica y la expansión del condado de Barcelona, teniendo en cuenta la existencia de un poblamiento enmarcado en una frontera entre al-Andalus y la Marca Hispánica.

Palabras clave: Antigüedad tardía, Alta Edad Media, Penedès, arqueología, rural, casas.

The present study tries to identify and to analyze typologies and the evolution of the domestic rural houses (domus) in late antiquity and early middle ages (5th-11th centuries A.D.) among Barcinona and Tarraco (territorio penetense, Penedes) from a series of illustrative cases. We will fix our attention in the end of the Roman system of villae and the formation of the feudal space consistent to the Islamic conquest and the expansion of the Shire of Barcelona, ta-king into account the existence of a settlement embodied in a real border between al-Andalus and the Marca Hispanica.

Key words: Late antiquity, early middle ages, Penedes, archeo-logy, rural, houses.


José Javier Guidi-Sánchez, Domus ruralis penetense. Estrategias y formas de hábitat entre Barcelona y Tarragona…

Fig. 1. Ubicación del territorium Penetense en relación a la Península Ibérica.

Fig. 2. Principales agentes geográficos y poblaciones actuales: 1. Barcelona, 2. Terrassa, 3. Sant Boi, 4. Martorell, 5. El Bruc, 6. Igualada, 7. “La Torre” de Sant Marc d’Argençola, 8. Cabrera d’Anoia, 9. Sant Sadurní d’Anoia, 10. Sant Pere de Riudebitlles, 11. Vilafranca del Penedès, 12. Olèrdola, 13. Sitges, 14. Vilanova i la Geltrú, 15. Cubelles, 16. Calafell, 17. Altafulla, 18. Montmell,

19. Monasterio de Santes Creus, 20. Santa Coloma de Queralt, 21. Valls, 22. Montblanc, 23. Tarragona.



limita con el de Barcino en dirección norte en un punto identificado con Martorell —la mansio ad fines de los vasos de Vicarello—, en definitiva hasta el río Llobregat. Se trata de un extenso territorio que a raíz de la conquista islámica del siglo viii d.C. se convierte en una “tierra de frontera” entre los ríos Llobregat y Gaià, entre la Barcinona condal y la Tarrakuna islámica —de la que es extraordinariamente parca la documentación textual— y sobre todo Medina Turtuxa (Tortosa), importante medina islámica. Nuestro ámbito de estudio ha quedado delimitado por las actuales comarcas de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, l’Anoia y el Garraf; un territorio supeditado a la existencia de las grandes ciudades de Barcelona y Tarragona a lo largo de toda su historia (figs. 1, 2 y 3). En un trabajo anterior apuntábamos la falta de trabajos específicos entorno a las estrategias, tipologías y estructuras residenciales entre los siglos v y xi d.C. (Guidi-Sánchez 2010: 97). A continuación fijaremos nuestra atención en la formación del paisaje rural penetense, los límites y horizontes para su investigación y la identificación/análisis de estas formas de hábitat en base a casos concretos e ilustrativos.

Del ager al saltus. El fin de las villae (siglos v-vi d.C.) y la transformación del paisaje rural

Con la incorporación de Tarraco y el levante me-diterráneo en el 474 d.C. al Regnum Gothorum se plasmaba el fin de una hegemonía política romana que había durado más de siete siglos. Nuevos amos, viejas servidumbres: pese al cambio político y las resistencias de diversos sectores de las élites urbanas y rurales hacía tiempo que venían produciéndose profundas transformaciones sociales, económicas e ideológicas. Los trabajos de Alexandra Chavarría han puesto de relieve en múltiples ocasiones como la quiebra del sistema de villae no supuso su total desaparición, sino que éstas fueron el eje en torno a los cuales pivotaron nuevas estrategias de hábitat (Chavarría i Arnau 1998: 12-30, 2001: 60-76, 2006: 17-35). Las villas, auténticos palatia in rure, padecieron profundas transformaciones que la arqueología ha documentado muy sutilmente como se aprecia en las de Els Munts y Darró, dos ejemplos paradigmáticos.

En la extensa y monumental villa de Els Munts (Altafulla) se instaló una prensa y conjunto de dolia de producción vinícola entorno a los siglos v y vi d.C. en el área central afectada por el incendio del 260-270 d.C. (fig. 6, A). En los balnea se documentaron una

Fig. 3. Fortificaciones del territorio comprendido entre el Llobregat y el Gaià documentadas textualmente entre el 950 y el 1080 (Benet 2005).



serie de muros que compartimentaban los espacios y que se apoyaban en los mosaicos del pavimento así como la construcción de varios depósitos. A estos indicios de actividad en los siglos v y vi d.C. hemos de añadir el descubrimiento de una extensa necrópo-lis en 1997 de más de cien individuos (Tarrats et al. 2000: 358-379). Por otra parte diversos fragmentos de decoración arquitectónica deben adscribirse a finales

del siglo iv o principios del v d.C. (fig. 6, B y C) así como una hebilla de cinturón “visigótica” (Palol 1950: 73-97; Koppel 2000: 380-394; Chavarría 2001: 68 y 69). Estas breves referencias apuntan a una ocupación tardoantigua del lugar que actualmente está siendo objeto de una revisión por parte de sus excavadores.

Fig. 4. A, suburbios de Tarraco; B, restos arqueológicos y restitución de la residencia aristocrática del Portus (Guidi-Sánchez, Mar 2009).



La villa de Darró (Vilanova i la Geltrú) fue des-cubierta en 1880 siendo objeto de intervenciones arqueológicas modernas en las décadas de 1950 y 1980. Se trata de un monumental edificio de carácter residencial y diversos ámbitos con función productiva, pavimentado en opus signinum y cal. El origen de la villa es del siglo ii d.C., sin embargo en la segun-da mitad del siglo iv d.C. se realizan una serie de reformas en las que se compartimentan estructuras anteriores y se dota al conjunto de una cabecera pentagonal precedida de escalera y plataforma. Ti-pológicamente la villa responde al esquema de las grandes villas o palacios rurales de todo el imperio (fig. 6, D). El abandono habría que situarlo a partir de la documentación cerámica en el siglo vi d.C. Sin embargo la zona rústica es ocupada por sepulturas de tegulae, ánforas, losas y fosa (Caixal et al. 1997: 59-82; Chavarría 2001: 67).

Estas dos extensas y monumentales villas de origen altoimperial ejemplifican la continuidad de hábitat en las centurias postclásicas y apuntan a un factor fundamental para entender las formas de poblamiento altomedievales: el alto grado de romanización que había alcanzado el territorio comprendido entre la gran urbs Tarraco y Barcino. Villae (pars urbana y pars rustica), granjas, almacenes (macella y dolia), pagi, la Via Augusta y ramales secundarios, torres como la de Olèrdola y un catastro centuriado constituían un paisaje suburbano y rural plenamente romaniza-do que fue el que heredaron los pobladores de los siglos tardoantiguos y sobre el que se producirán las intensas transformaciones en las estratégias de hábitat. Tal es el caso del emblemático poblado de Vilaclara de Castellfollit de Boix, Bages (Enrich, Pe-draza 1993: 321).

La dilatada transformación del ager característico de la antigüedad al saltus altomedieval tuvo lugar mucho antes de la invasión islámica, a partir de los siglos iii-v d.C., momento a partir del cual se documenta en el poblamiento rural una progresiva nuclearización y reducción de asentamientos (Palet 2006: 223). El estudio arqueomorfológico del Penedès revela la potenciación de nuevos ejes que circulan de zonas litorales hacia las sierras interiores. Esta red de caminos y vías a menudo se superponen a los antiguos límites de las centuriaciones de origen altoimperial. Se trataba de vías de tránsito a modo de cañadas para el desplazamiento de rebaños de

prados húmedos litorales a zonas de pastos interi-ores, documentadas textualmente en los siglos xi y xii como caminos ganaderos transhumantes entre la costa penedesenca y las rutas de “gran transhuman-cia” de la Cataluña central y el Pirineo, controladas en gran parte por los monasterios de Santes Creus y Poblet (Miret 1999: 41-50; Palet 2006: 223 y 224). En definitiva, a partir del siglo vi d.C. los asentami-entos se desplazan junto a estos nuevos ejes. Al fin del sistema de villae y a la configuración de nuevas vías de comunicación hemos de añadir profundos cambios en el paisaje y el contexto ambiental de las centurias postclásicas en el Delta del Llobregat y parte del Penedès (Esteban et al. 1993: 647-655; Palet 1997). A principios del siglo viii d.C. el ager tarraconensis ya se había constituido como un auténtico saltus tras la atomización de los amplios fundi tardorromanos. Sus pobladores hubieron de desarrollar heterogéneas estra-tegias de hábitat vinculadas a la producción agrícola, la actividad ganadera y posteriormente la defensa del territorio y la autogestión hasta la expansión condal tras la desaparición como actor político de Tarraco.

Historia de dos ciudades: Tarraco y Barcino

La historia del poblamiento del Penedès tardoanti-guo y altomedieval va íntimamente vinculada a la de Tarraco y Barcino. Por un lado, el clamoroso silencio textual y arqueológico de Tarraco que manifiesta su final como ente urbano. Por el otro, la transformación de Barcino de civitas romana a la principal sede de los condados de la Marca Hispánica. La desaparición de una y la progresiva ascensión de la otra van ine-quívocamente ligadas a la conquista realizada por los musulmanes en la segunda década del siglo viii d.C.

Tarraco manifiesta intensa actividad política, eco-nómica y social hasta el 714 d.C., año en que fue tomada por los musulmanes. La civitas tardoantigua se había configurado a partir de la romana. En la acrópolis (en el antiguo complejo que articulaba el templo de Augusto, la plaza de representación, las dependencias de la administración imperial, el circo, etc.) se erigieron complejos religiosos y resi-denciales a partir del siglo vi d.C. La parte media de la ciudad fue paulatinamente abandonada a raíz de los pocos datos que tenemos. El suburbium del río Tulcis (actualmente el Francolí) manifiesta una

Fig. 5. Restitución hipotética de la residencia aristocrática del Portus de Tarraco, siglo vi d.D. (Guidi-Sánchez, Mar 2009).



gran actividad edilicia en torno a la necrópolis de San Fructuoso; una basílica con atrio en torno al cual se articulan dependencias (monasterium?), el monumental complejo de la iglesia de los Mártires Fructuoso, Augurio y Eulogio, mausoleos, etc. El su-burbio del Tulcis se mantuvo activo hasta el siglo vii d.C. (fig. 4, A) como mínimo, como indican diversos hallazgos epigráficos de carácter funerario. Por otro lado, a raíz de diversas intervenciones arqueológicas en torno al Portus se ha documentado una intensa actividad comercial que subraya las relaciones entre Tarraco, Oriente Próximo y el Norte de África. En este sentido queremos destacar la identificación de una residencia de carácter aristocrático frente a la línea de costa (Mar, Guidi-Sánchez 2010) (fig. 4, B y fig. 5). La arqueología y las fuentes escritas (como el Oracional de Verona) subrayan esta pervivencia ple-namente urbana hasta el 714 d.C. A la conquista de la ciudad por los musulmanes antecede la ausencia del dux o una militia hispanovisigoda y la huida del episcopus Próspero por mar a la ciudad italiana de Verona. Pese a los reinados de Akhila II y Ardó en la Tarraconense podemos afirmar que a partir del 719 d.C. la que había sido durante nueve siglos la ciudad más importante del levante mediterráneo es abandonada. Sin estado y élites no hay civitas ni medina.

En el 714 d.C., pese a los indicios arqueológicos que muestran un paulatino abandono (en la parte media entre la acrópolis y suburbios), Tarraco continuaba

siendo una gran ciudad en torno a la cual se admi-nistrava un extenso ager o territorium, sede del poder episcopal, civil y militar. Sin poder profundizar aquí en las causas sí se puede afirmar que la conquista islámica supuso una ruptura de la administración de este ager, convertido en un auténtico saltus en los siglos viii-ix d.C. pese a su asimilación formal a la estructura territorial emiral y califal. La destrucción del poblado hispanovisigodo de El Bovalar (Seròs, Segrià) hacia el 714 d.C. (Palol 1989) puede estar relacionada con el abandono de las élites urbanas de Tarraco. Capital provincial (urbs que gestiona un territorium) y poblado (espacio en el que reside la masa poblacional campesina) vieron alterados sus status privilegiados (a distintas escalas) frente a la nueva realidad socio-política: la irrupción del islam en la Península.

La Barcino de los siglos vi-viii heredó de la tar-dorromana un potente sistema amurallado datado de finales del siglo iii y principios del iv d.C. que hemos de vincular más con la autoridad imperial tetrárquica que con la autosuficiencia de una ciudad en crisis (Riu-Barrera 2010). La ciudad romana de Barcino nunca tuvo la misma relevancia que la de Tarraco pese al origen común de status de colonia romana (Mar 2009), pero a partir del siglo viii d.C. acoge la sede de un poder (en principio periférico) que capitaneará el proceso de “conquista” de los territorios fronterizos del islam. Barcino fue sede de

Fig. 6. A, Villa de Els Munts, Altafulla; B y C, fragmentos de decoración arquitectónica documentados en la villa de Els Munts; D, Villa de Darró, Vilanova i la Geltrú.



diversos gobernadores emirales y en torno al 800 d.C. se convirtió en la sede del conde de Barcelona y en centro neurálgico de los condados catalanes sometidos a la autoridad carolingia, y experimentó numerosos cambios en su morfología urbana adaptándose a su nueva definición de capital. Entre los siglos viii y x d.C. había nacido la Barcinona condal frente a al-Andalus (Riu-Barrera 2009). Si Tarraco permaneció “despoblada” de cualquier presencia de élite islámica o cristiana hasta su “conquista” en el 1129 (Faci 1991: 469-489) Barcinona fue sede de los condes y obispos del principal condado de la Marca Hispánica. Más al sur de Tarragona, controlando la importante red fluvial del Ebro, la civitas de Dertosa se consolidó como medina islámica. A lo largo del siglo viii d.C. nuevos actores políticos tomaban posiciones a lado y lado del Penedès, los condados carolingios de la Marca Hispánica al norte y el emirato y posterior califato de al-Andalus al sur. ¿Qué comprendía esta tierra de frontera? ¿Quienes eran estos pobladores? ¿Cómo y dónde vivían?

Problemas, limitaciones y horizontes en la investigación

Como ya hemos apuntado anteriormente, pese a los avances en la investigación apenas hay trabajos que caractericen estas estrategias de hábitat en relación al territorio penetense. En primer lugar la historiografía no ha centrado su atención en los siglos viii-xi d.C. sino que ha privilegiado el análisis de la quiebra del sistema de villae tardorromanas y la evolución de la torre y/o castillo ya plenamente feudales. En segundo término cabe mencionar la dispersión, heterogeneidad y fragmentación, del material arqueológico relativo a los tipos de poblamiento. En tercer lugar, la falta de contextos estratigráficos ciertos y fiables, tanto en

relación a la cerámica como “indicador fósil” como en la lectura de estructuras en negativo como cortes en la roca, fondos de cabaña o estructuras de piedra seca, cuevas, etc. En definitiva, una carencia metodológica ya resuelta en los países germanos, anglosajones y nórdicos desde hace décadas. El uso casi exclusivo de piedra en la arquitectura doméstica rural podría ser un aparente signo de mayor perdurabilidad frente a la madera, la tapia o la mampostería, sin embargo no es así. La estructura en piedra rara vez se excava más allá de una frágil cimentación y los paramentos murarios de dichos edificios son reutilizados masiva-mente como material constructivo en épocas posteriores, como son los edificios de los siglos bajomedievales (masías, fuentes, cercados...) o los grandes aterraza-mientos de los siglos xvii y xviii. De la constitución de alzados y cubiertas poco sabemos a tenor de los restos documentados en nuestra área de estudio. Es-tas evidencias aparecen en la excavación a modo de manchas “de piel de leopardo”, generalmente sobre niveles de suelo o de abandono. El problema radica en que estos niveles de abandono son documentados en escasas ocasiones. Por otro lado, el arqueólogo ha de hacer frente a estratos formados a partir de la descomposición de entramados vegetales manteados de arcilla, restos de carbones, semillas, huesos, etc. Se trata de elementos que facilitan la comprensión y análisis del yacimiento pero que muchas veces han sido relegados a un segundo plano ante la ausencia de material arquitectónico pétreo (Chapelot, Fossier 1980: 116). Finalmente, una cuarta razón de nuestro desconocimiento de las formas de hábitat tardoan-tiguas y altomedievales entre los ríos Llobregat y el Gaià ha sido que siempre ha primado el valor de “lo clásico” frente a lo altomedieval. En un territorio tan plenamente romanizado siempre se ha privilegiado la excavación y el estudio del mundo clásico, de la

Fig. 7. El Garrofer de la Cisterna, Sant Pere de Ribes, Garraf. 1, depósito, pavimento y estructuras romanas (A, B, C y D), silos medievales (G y H); 2, estructuras productivas medievales.



concepción tradicional de la historia antigua, en detri-mento de ocupaciones posteriores (Cebrià et al. 1991: 38-135). Este es el caso de la villa romana del Vinyet (al oeste del núcleo urbano de Sitges) donde en 1952 se halló un conjunto de muros de 60 cm de grueso compuesto de mortero y piedras bien trabajadas. Dicha estructura fue desmontada sin haber generado casi documentación que nos permita su mejor conocimi-ento; siendo conscientes que sus paramentos murarios reaprovechaban material decorativo y constructivo de la villa romana (por lo que su excavador ya indicaba que se trataba de estructuras posteriores, posiblemente de la misma fase que la necrópolis tardoantigua) se trataría de una villa que en el siglo v d.C. acoge un área cementerial y estructuras de hábitat asociadas que, por desgracia, no podemos definir (Garcia, Revilla 1995: Guidi-Sánchez 2010: 100).

A grandes rasgos estas son las principales pro-blemáticas a las que se enfrenta la arqueología postclásica y altomedieval en nuestra área de estudio. Sin embargo en la actualidad podemos ofrecer un panorama mucho más rico en torno a las evidencias de ocupación y poblamiento así como en torno a la arquitectura residencial de carácter rural.

Evidencias de ocupación y poblamien-to versus silencio. El nuevo estadio de la investigación

Pese a los problemas con los que nos enfrentamos a la hora de establecer cronologías y definir tipolo-

gías constructivas con relación a las estrategias de hábitat tardoantiguas y altomedievales sí tenemos datos e indicios que niegan una despoblación o un vacío territorial. Diversas evidencias arqueológicas y fuentes documentales demuestran una ocupación del territorio. No podemos afrontar aquí todas las evidencias de ocupación y poblamiento, por lo que apuntamos los principales indicadores: la existencia de necrópolis, estructuras precedentes a la construcción de las iglesias románicas de los siglos xi y xii d.C., algunos hallazgos dispersos y una lectura atenta de la documentación textual.

La existencia de enterramientos testimonia la exis-tencia de poblamiento. Numerosas necrópolis ilustran la existencia de un poblamiento disperso caracterizado por la heterogeneidad en las estrategias de hábitat. La villa de El Vinyet es de nuevo un buen ejemplo. En dicho conjunto se ubicó una necrópolis entre los siglos iv y v d.C., con una fase ocupacional caracte-rizada por sus excavadores modernos como un asen-tamiento de ocupación discontinua. La necrópolis del Vinyet evidencia una jerarquización social del grupo humano que solo puede ponerse en relación con una sociedad compleja y jerarquizada (Ferrer 1951: 366-368, 1945/6: 191-195; Garcia, Revilla 1995: 37-52). Se documentaron restos de recipientes de vidrio, posi-blemente parte del ajuar funerario, un enterramiento en ánfora (del tipo Almagro 52 – Keay XXVIIB), otro en fosa (con pavimento de tegulae, cerrada con una capa de hormigón) y dos enterramientos hechos en obra: construcciones de planta rectangular, muy

Fig. 8. Yacimiento de La Solana, Cubelles.



Fig. 9. “La Torre” de Sant Marc d’Argençola, Anoia.



sólidas, hechas con hormigón y materiales diversos: piedras, guijarros, elementos de derrumbe de estucos, mármoles, etc., estando las paredes recubiertas por una capa de mortero y durante la década de 1940, se halló un sarcófago de piedra local con decoración transversal (Ferrer 1951; Guidi-Sánchez 2010: 100, nota 12). En 1950 se documentó la necrópolis de Can Simó (Sant Llorenç d’Hortons), consistente en seis tumbas de caja de losas, cinco de caja rectangular y una trapezoidal de cabecera redondeada (Coll et al. 1994: 143-153). En una de ellas se documentó una botellita-ungüentario de vidrio a modo de ajuar fune-rario que permite datarlo entre los siglos v y vii d.C. Cerca de la necrópolis habría un lugar de hábitat del que se ha recogido cerámica común, de cocina, ollas y cazuelas principalmente. En relación con las áreas cementeriales y las estrategias de hábitat del territorio el gran acierto de J. Gibert es describir el cambio en las pautas funerarias propias del sistema tardorromano (dispersas y/o vinculadas a villae) al que constituyen las grandes necrópolis altomedievales excavadas en la roca; estas necrópolis evidencian la evolución del poblamiento disperso al poblamiento concentrado en los postreros siglos de la Antigüedad tardía y su transición hacia el siglo x d.C. (Gibert Rebull 2006: 81-82). Los ejemplos son numerosos: en Comallonga (Castellví de la Marca, Alt Penedès) se documentaron entre 6 y 8 sepulturas excavadas en la roca datadas en torno al 800, en La Torreta 1 (Bonastre, Baix Penedès) una reocupación del lugar que va del siglo iv al vi d.C. a partir del material cerámico de carácter doméstico y en La Torreta 2

(muy próximo a La Torreta 1) se halló un conjunto de enterramientos con cubierta de losas de piedra, reaprovechadas posteriormente en la pavimentación de un camino altomedieval. Sin embargo, el mejor ejemplo queda definido en el conjunto de Olèrdola (Molist 1996: 215-241). Recientemente se ha celebrado un congreso en el que se ha estudiado la problemática de estas necrópolis tardoantiguas y altomedievales dirigido por N. Molist y G. Ripoll en Barcelona. A partir del siglo vii d.C. casi desaparecen los bienes personales del interior de las sepulturas, sin embargo el modo en que se construyen éstas o los materiales empleados permiten intuir un acceso diferencial a recursos cuya explicación o interpretación no debería sustraerse al análisis de las desigualdades sociales. Ante la falta casi absoluta de elementos de ostentación o “prestigio” asociados a la mayor parte de los enterramientos, el valor de los materiales utilizados en la construcción de las tumbas podría constituir una prueba circunstancial acerca de la capacidad económica de la familia del difunto o de su consideración social en el seno de la comunidad (Vigil-Escalera 2003). Los enterramientos que se extienden por Olèrdola, en especial el Pla dels Albats, constituyen uno de los mayores exponentes en el Penedès (Molist 1996: 220 y ss.) junto a otros menos conocidos como los documentados alrededor de la iglesia del castillo de la Santa Creu (Calafell) asociados a un depósito litúrgico (fig. 13).

La presencia de edificios y/o núcleos religiosos también manifiesta la existencia de un poblamiento en el territorio. En las últimas décadas se han rea-lizado intervenciones arqueológicas y estudios que

Fig. 10. La Quadra de la Cogullada, Montmell, Baix Penedès.



Fig. 11. Fortaleza (Turris ad castellum) y área excavada de la Casa del Silo, La Quadra de la Cogullada, Montmell, Baix Penedès.



ponen de manifiesto elementos reaprovechados de construcciones precedentes (spolia) como es el caso del capitel y fuste prerrománico de Sant Miquel de Olèrdola o una piedra pintada hallada durante las excavaciones en Santa Maria de Veciana en l’Anoia (Molist 1999: 57 y 58; Arbós 2003: 231). Se trata de hallazgos en los entornos de iglesias románicas rurales construidas entre los siglos x-xiii d.C. que han puesto de manifiesto la existencia de necrópolis, fondos de cabaña, agujeros para postes de madera, recortes en la roca, silos, etc., de cronologías altomedievales (anteriores a las construcciones de dichos templos). El problema al que nos enfrentamos es la definición y datación de estas estructuras. Un ejemplo lo cons-tituye Sant Pere de Subirats, donde se documentó un ábside semicircular medio excavado en la roca. Se trata de una construcción de carácter rudimentario que no podemos caracterizar. La estancia estuvo tapiada durante mucho tiempo y algunos autores la han datado en época prerrománica, aunque su momento de mayor actividad tuvo lugar en época plenomedieval (Aymamí, Pallarès 1997: 97-108). Las estructuras documentadas en el interior de dichas iglesias son complejas de definir, como es el caso de los recortes rectangulares en la roca del interior de la iglesia románica del castillo de la Santa Creu de Calafell (Santacana 1984) (fig. 13).

Por otro lado, diversas intervenciones arqueo-lógicas han puesto de manifiesto la existencia de

este poblamiento tardoantiguo y altomedieval. La Solana, en Cubelles, es emblemáti-ca para los siglos vi-viii d.C. (Barrasetas 2007). En este yacimiento se documentaron numerosos enterramientos, 15 estructuras de combustión, 9 hogares, en el área oriental una prensa y diversos depósitos excavados en la roca así como una serie de habitáculos enmar-cados por cuatro muros al oeste de la zona arrasados por los cultivos y en un pésimo estado de conservación. Gran parte de estas estructuras estaban erigidas sobre un extenso campo de silos (fig. 8). El análisis y estudio de los restos faunísticos plantea una intensa actividad ganadera en La Solana (Barrasetas 2003, 2007). Pese a la dificultad por parte de los excavadores de de-finir el yacimiento de La Solana éste presenta a nuestro modo de ver numerosas analogías con las áreas residenciales —central y del Sector 01— de Olèrdola, lugar donde los investigadores cada vez están más seguros que hubo un poblamiento en época visigótica (Bosch et al. 1999: 95-99) (figs. 17, 18 y 19). Las secu-encias ocupacionales de ambos yacimientos son complejas pero

indican un poblamiento definido por la alternancia de espacios residenciales y productivos.

Sin entrar aquí en profundidad debemos reseñar que del análisis minucioso de la documentación textual es posible deducir la existencia de un po-blamiento precedente. Las cartas de población y franquicias de los siglos ix-xi d.C. (Font i Rius 1969; Batet 2004: 40 y ss.) así lo confirman. Los diversos problemas que nos han impedido definir formas y tipologías de hábitat en las centurias postclásicas y altomedievales han dado paso a una nueva etapa en la investigación. En los últimos veinte años nuestro conocimiento en torno a los asentamientos tardoanti-guos y altomedievales en Europa, la Península Ibérica y Cataluña ha avanzado notablemente. El estudio de los denominados site places ya no se reduce a torres, castillos e iglesias. Para el caso de los terri-torios entre el Llobregat y el Gaià era necesaria una revisión de las estrategias y formas de poblamiento que subraya la idea de frecuencia ocupacional frente a la de ocupación discontinua (Guidi-Sánchez 2010: 101). Un ejemplo nos lo ofrece la villa de Cabanyes (Alt Penedès) bajo la actual capilla de Sant Valentí. Trabajos arqueológicos llevados a cabo en 1989 han puesto de relieve la existencia de una villa construida en torno al siglo i aC. con mosaicos datados a finales del ii d.C. de la que no se pudieron documentar los estratos de abandono. Cuando se construyó la iglesia del xiii, la fábrica original romana aún se conservaba

Fig. 12. Evolución del área del cerro del Castillo de la Santa Creu, Calafell, Baix Penedès.



vista, como demuestra la existencia de mosaico en la sacristía y la capilla suroeste, y la continuidad del pavimento en el norte y sur del edificio, ya fuera de los brazos del transepto. La lectura estratigráfica y arquitectónica plantea que los constructores del románico reaprovecharon el mosaico y los paramentos murarios de la villa (Clua et al. 1990: 73-100). La villa romana e iglesia medieval de Cabanyes evidencia la persistencia o frecuencia ocupacional en el territorio. Los casos de las villas del Vinyet y Cabanyes, las necrópolis dispersas de La Torreta I, La Torreta II, Comallonga, Can Simó, Camp de l’Alzina, edificios religiosos y hallazgos cerámicos documentan unas prácticas asociadas al hábitat que resultan complejos de definir y cuyos factores han reducido la discusión científica del poblamiento tardoantiguo y altomedi-eval sobre reocupaciones puntuales y poblamiento discontinuo, con las ya tópicas definiciones de con-

tinuidad, ruptura o transformación (Guidi-Sánchez 2010: 101). Por otro lado, en la actualidad conceptos como los dark ages o “de decadencia” están tomando de nuevo una determinada relevancia (Ward-Perkins 2005). Desde aquí nos oponemos a estas visiones catastrofistas que toman como punto referencial una Antigüedad clásica idealizada. El Congreso celebrado recientemente en Toledo (I congreso Internacional sobre Espacios Urbanos en el Occidente Mediterráneo celebrado entre el 30 de septiembre y el 3 de octubre de 2009) expuso las distintas perspectivas que por parte de la investigación existen sobre el poblamiento postclásico y altomedieval en la actualidad. Sin em-bargo, no podemos negar la realidad: el fantasma de la reducción de poblamiento que ejemplifica el caso específico del Garraf. En esta comarca, de los 32 asentamientos documentados perviven 7 u 8 en la Antigüedad tardía, hasta el siglo vii d.C., pero gran

Fig. 13. Necrópolis y estructuras documentadas en el área de la iglesia del Castillo de la Santa Creu, Calafell, Baix Penedès.



parte de las villas como Darró, Cubelles, El Vinyet y Sant Pau documentan actividad hasta el siglo vi d.C. Pedra Encantara, Allò en Ros y Ca l’Amell continúan también activos y habitados, aglutinando los de Ca l’Amell (en el interior del macizo del Garraf) y Allò en Ros, poblaciones en condiciones topográficas “poco favorables” (Milet 2003: 363-376; Magí 2003: 219-227). Sin embargo, frente a esta visión desoladora cree-mos que sí debemos hablar de un territorio poblado para los siglos viii-x d.C. que paulatinamente se irá reestructurando a partir del proceso de conquista y expansión feudal del condado de Barcelona.

Estrategias residenciales y/o de hábitat

En un trabajo anterior ya definimos tipológica-mente de forma esquemática las distintas estrategias seguidas por los pobladores del Penedès tardoantiguo y altomedieval (Guidi-Sánchez 2010: 102 y ss.). Éstas se definían como: 1) reocupación y reutilización de estructuras de origen romano, 2) cabañas y casas (de superficies excavadas y/o estructuras en superficie), 3) cuevas y espacios naturales, 4) asentamientos preexistentes al siglo ix, 5) las torres como elemen-tos de aglutinación y consolidación poblacional, y 6) la consolidación del modelo poblado-castillo en el

Fig. 14. Restos arqueológicos documentados en Santa Maria de Veciana, Anoia.



siglo ix d.C. Si bien se trata de un esquema excesi-vamente rígido, en su momento lo considerábamos válido para trabajar el material arqueológico en base a la escasez de estudios monográficos y a la disper-sión y fragmentación del dossier planimétrico. Esta catalogación se basaba más en la realidad material de las construcciones o espacios habitados que en la evolución y agrupaciones de éstas, estando su-peditada a futuras revisiones. En el presente texto desarrollaremos la evolución de la cabaña, la casa y la constitución de la aldea altomedieval en relación a las restantes tipologías en el ámbito específico del Penedès a partir de la documentación que nos aporta el Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC) y del análisis de una serie de ejemplos para-digmáticos de carácter rural.

Cabañas, casas y aldeas

Progresivamente van avanzando los estudios sobre las comunidades campesinas, la organización de sus procesos productivos, la estructuración interna (espa-cial o social), los aspectos ideológicos y políticos que subyacen en el proceso histórico (del Castillo 1965; Riu 1972; Garcia Moreno 1991: 265-275; Azkarate, Quirós 2001: 25-60). Cada vez son más numerosos los asentamientos altomedievales que conocemos en profundidad, como los de L’Esquerda, Roda del Ter (Ollich, Rocafiguera 1993: 16) y Vilaclara de Castellfo-llit del Boix, Bages (Enrich, Pedraza 1993: 317-323; Enrich et al. 1995). Tras décadas de intervenciones arqueológicas en distintos puntos del Alt Penedès, el Baix Penedès, l’Anoia y el Garraf podemos definir un cuadro tipológico y constructivo de los asentamientos

tardoantiguos y altomedievales mucho más concreto. La residencia aristocrática del portus de Tarraco, El Garrofer de la Cisterna (Sant Pere de Ribes, Garraf), La Solana (Cubelles, Garraf), “La Torre” de Sant Marc d’Argençola (Anoia), el área del castillo de la Santa Creu (Calafell, Baix Penedès), La Quadra de la Cogullada (Montmell, Baix Pendès) y la paradig-mática Olèrdola (mencionada como civitas en la documentación escrita del siglo x d.C.) nos ilustran estas estrategias de hábitat. Las fórmulas arquitec-tónicas identificadas se caracterizan por el uso y empleo de materiales perecederos. Por otro lado, el material constructivo se extrae y consume general-mente en entornos geográficos reducidos e inmediatos a dichos hábitats (Fronza, Valenti 1997: 172-177) y las variables del material constructivo conservado en relación a empleo y selección constituyen indicadores de desigualdad en contextos sociales aparentemente homogéneos (Vigil-Escalera 2000).

El hábitat en cabaña es de reducidas dimensiones y de carácter unifamiliar. La cabaña se suele asociar a otras estructuras (silos, necrópolis, cercados, casas erigidas en piedra, elementos de tapia, etc.) agru-pándose en conjuntos cuya lectura estratigráfica es extraordinariamente compleja como es el caso de “La Torre” de Sant Marc d’Argençola (Nadal, Pascual 2004: 217-228). Los distintos elementos identificados en este yacimiento no distan de los que encontramos en La Solana (Barrasetas 2007) o en el campo de silos del Sector 01 de Olèrdola. En “La Torre” (fig. 9) las estructuras A, B, C, D, E y F son susceptibles de ser interpretadas como cabañas. Los paramentos documentados asociados a ellas (núms. 1, 2, 3, 4, 5 y 6) se articulan en relación con dichas cabañas y con

Fig. 15. Santa Maria de Veciana; A, edificio residencial tardoantiguo; B, edificio medieval.



un extenso conjunto de silos de distintas cronologías (hasta un total de 75 documentados) delimitan las áreas en las que habitaban las distintas familias y posiblemente constituían cercados para animales (los núms. 1 y 2 son los mejor definidos). Las cabañas documentadas en esta terraza natural se articulan de forma concéntrica en torno al cerro agrupándose en conjuntos heterogéneos formalmente pero constituidos por las mismas técnicas y materiales constructivos, relativamente rudimentarios. Los hallazgos de “La Torre” de Sant Marc d’Argençola hacen plantear la hipótesis de grupos de cabañas a modo de aldeas que deben ser identificadas como las sunken-featured buil-dings, grubenhäuser o fonds de cabanne. Estas cabañas altomedievales las encontramos de forma fragmentaria

en todo el Penedès: el poblado de estructuras peribles de Montpaó (Calafell, Baix Penedès), La Manresana (Prats de Rei, Anoia), La Tossa (Santa Margarida de Montbui, Anoia), en el entorno de la iglesia de Santa Maria (El Bruc, Anoia), en el camino del castillo al cementerio de la Piera (Anoia), etc. (IPAC). En algunos casos estos fondos de cabaña o estructuras excavadas parcialmente en la roca se han documentado muy parcialmente, como las halladas en la iglesia del castillo de la Santa Creu de Calafell (figs. 12 y 13), que pusieron de relieve la existencia de una serie de agujeros de postes de madera y dos estructuras rectangulares (las núms. 6 y 7) preexistentes a la construcción de la iglesia románica (Santacana 1986). Si bien la estructura núm. 6 es demasiado reducida

Fig. 16. Área del castillo de Sant Salvador de Cabrera, Anoia.



como para ser un espacio de hábitat la identifica-mos a modo de depósito o almacén en relación con una posible cabaña de mayores dimensiones (núm. 7). En realidad, dichos espacios fueron identificados pero no excavados en su totalidad, por lo que resulta complejo relacionar estas estructuras con el depósito litúrgico (núm. 1) y los enterramientos circundantes altomedievales (núms. 2 y 3). Las estructuras (data-das en torno al siglo x d.C.) fueron arrasadas con la construcción de la iglesia románica, de la que

conservamos su ábside (núm. 4) y las ampliaciones realizadas ya en los siglos xiv y xv d.C. (núms. 9 y 10). El propio J. Santacana propone la existencia de una serie de cabañas no documentadas entre la iglesia y la fortificación que se erigirá ya en época plenomedieval (Santacana 1986: 114 y ss.) aunque carecemos de datos específicos.

En cuanto a la denominación casa ésta se define como una estructura más sólida y resistente que la cabaña, básicamente erigidas en piedra. Sin embar-

Fig. 17. Evolución del Sector 01 de Olèrdola, a partir de Molist 2004.



go, en las casas altomedievales documentadas en el Penedès reconocemos elementos como el uso de tapial, mampostería y superficies excavadas en la roca que son similares técnica y materialmente a las cabañas anteriormente descritas. En apartados suce-sivos incidiremos en este carácter “mixto” de la casa altomedieval. Un ejemplo ilustrativo nos facilitará la comprensión de estas estructuras: la denominada como Casa del Silo de la Quadra de la Cogullada (Miquel, Vila 2005: 65-113). Se trata de una habitación que formaba parte de una casa en forma de “L” ubicada en la terraza inferior del Sector 2 del poblado, con la puerta ubicada en paralelo al camino que atravesaba el poblado en dirección norte-sur (fig. 10). Se define como un espacio de planta cuadrangular de 30 m2 de superficie interna (fig. 11, núm. 2). Sobre los límites de la superficie excavada se asentaron muros de una anchura de 80-90 cm, construidos con un paramento de piedra seca de grandes dimensiones, forma irre-gular y unidas con arcilla. En la esquina sudeste se ubica una puerta de 0,70 m. En el extremo noreste de la habitación se segregó un ámbito diferenciado de 1,3 m2, delimitado por un pequeño muro que dis-curría en dirección norte-sur y apoyado en el muro de cerramiento norte. En el interior de este reducido ámbito se ubica un silo de forma oval (de 1,25 m de profundidad) que da nombre a la casa. El problema constructivo de los desniveles se solucionó con la construcción de un contrafuerte de sección triangular y erigido con piedra seca, reforzando el muro perimetral

oeste (Miquel, Vila 2005; Guidi-Sánchez 2010: 117). Pese a que no han sido excavadas, las casas de los sectores 2 y 3 de La Quadra de la Cogullada respon-den a este esquema técnico, constructivo y tipológico de domus altomedieval: parcialmente excavados en la roca o readaptándose y utilizando afloramientos rocosos, casi sin cimentaciones, los muros de piedra se yerguen sosteniendo cubiertas de madera. Las plantas son cuadrangulares o rectangulares y aso-cian muros que delimitan espacios para corrales y granjas. Este modelo de domus ruralis penetense se consolida en el siglo xi d.C. teniendo una continuidad que llega hasta época moderna. Si bien las casas de La Quadra de la Cogullada se edificaron ex novo, a menudo este tipo de construcciones se readaptan a estructuras preexistentes como es el caso de Santa Maria de Veciana, Anoia (Arbós 2003). No tenemos datos para poder ubicar cronológicamente la cons-trucción del edificio tardoantiguo pese a la cerámica decorada con motivos cristianos hallada en el recinto. Lo cierto es que el paramento murario del edificio medieval se apoya en diversos puntos directamente en la construcción postclásica (fig. 14), dato que induce a pensar en una dilatada continuidad o pervivencia del edificio tardoantiguo. Éste se estructura en diver-sas estancias de forma rectangular (las núms. 4, 5, 6, 7 y 8) y dos grandes muros (núms. 9 y 11) que delimitan una amplia superficie identificada como patio o corral (fig. 14, A). Diversos enterramientos tardíos (núms. 1, 2 y 10) tuvieron lugar durante la

Fig. 18. Casas excavadas parcialmente en la roca del área central de Olèrdola.



vida del edificio de origen tardorromano con con-tinuidad visigótica. La construcción en piedra de estas infraestructuras confirma el uso de la piedra en cronologías postclásicas y su solidez fue reconocida por los operarios del siglo xi d.C., quienes edifican una nueva estructura sobre la anterior (fig. 14, B). Se trata de un edificio cuyas dimensiones no distan demasiado de las precedentes de forma rectangular articulado en dos ámbitos (núms. 2 y 4) separados por un umbral (núm. 3) y un muro (núm. 7) cuyas dimensiones y articulación respecto al edificio medieval inducen a plantear la ubicación de un patio o corral sobre el precedente. Posteriormente se edificaría una iglesia románica cuya axialidad respecto a los edifici-os tardoantiguo y medieval, y algunos escasos restos arqueológicos documentados (como una dovela de arco de herradura), hace hipotetizar a sus excavado-res con la posibilidad de la existencia de un edificio de culto anterior que iría asociado a las residencias anteriormente descritas. La definición de las casas del Silo y de Santa Maria de Veciana son análogas a numerosas estructuras documentadas en todo el Penedès: el centro de explotación agrícola asociado a un campo de silos de el Turó del Rei Moro (Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès), La Trunyella (Bo-nastre, Baix Penedès), el Solar d’en Fages (Capellades, Anoia), La Vinya del Tallaret (Òdena, Anoia), la statio romana del Pla de Rubió (Anoia), Vilallonga (Sant Martí Sesgueioles, Anoia), el Camí de Cal Gotso de Dalt (Argençola, Anoia), el camino de Cal Sala a Cal Seuba (Prats de Rei, Anoia), La Creueta en la Serra Cugalera (Cabrera d’Anoia), el Serrat del Campaner (Carme, Anoia), el Turó de l’Alzina (Òdena, Anoia), el Puig de la Mola (entre Avinyonet del Penedès, Begues de Baix Llobregat, Olesa de Bonesvalls del Alt Penedès y la Olivella en el Garraf), la Quadra de Gallifa (Cubelles, Garraf), Cofurna de Can Planes (Sitges, Garraf), Puit de Sitges (Garraf), etc (IPAC).

Bien conocido es el fenómeno en el que la villa romana da paso a la aldea tras un dilatado pro-ceso histórico, como en el caso del norte de Italia (Francovich, Hodges 2003) y como documentamos en Cubelles (Garraf), donde sobre el edificio roma-no se edifica el castillo en torno al cual se articula la población medieval que ha perdurado hasta la actualidad (Caixal et al. 1994: 103-140; 1998). Sin embargo, hoy por hoy nuestro conocimiento del locum penetense sigue pendiente de estudios especí-ficos. La Quadra de la Cogullada nos ofrece la turris, el castellum, la aldea y un conjunto de estructuras entre las que podemos destacar casas (cada una de ellas casa colonica) parcialmente excavadas en la roca pero erigidas en piedra (fig. 10). La agrupación de estas casas, como la de cabañas y casas en “La Torre” de Sant Marc d’Argençola, constituye aldeas, elementos de aglutinación poblacional que están re-lativamente bien documentados a partir del siglo x d.C., aunque reconocemos elementos propios de estas entidades ya en el siglo vii d.C. en La Solana. La Quadra de la Cogullada se ubica en el extremo sur de La Serreta de Can Ferrer en el Montmell (Baix Penedès). A lo largo del presente texto hemos citado en numerosas ocasiones este extraordinario yacimi-ento arqueológico que sintetiza las diversas formas

y estrategias de hábitat relativas a la frontera entre el condado de Barcelona en expansión y al-Andalus. La turris ad castellum domina los fértiles valles de la Cogullada y la denominada como Masia Ventosa. Este asentamiento está documentado textualmente como quadra o domus de la Cogullada desde finales del siglo x d.C. A partir del siglo xiv se inicia su declive, documentado texual y arqueológicamente, hasta su abandono en el xv d.C. (Miquel, Vila 2005: 65-113). La importancia de la torre queda patente en diversos documentos en los que al asentamiento in extenso se le denomina turris de la Cogullada (fig. 11, núm. 1). La turris (torre, mota…) está presente desde finales del siglo x d.C., sin embargo la falta de intervenciones arqueológicas en ella y su entorno inmediato silencia la ocupación precedente del sec-tor. La denominación de quadra define el status del yacimiento de forma más concreta: se trata de una subunidad territorial dentro de los términos de los castillos, con jurisdicción propia, en cuyo interior se halla un pequeño núcleo fortificado (domus) del que crece una aldea a la que protege, que administra y gestiona. La Quadra de la Cogullada responde a este esquema, generalizado en todo el territorio, pero del que encontramos restos fragmentarios en él.

A partir del siglo x d.C. la aglutinación poblacional (congregatio hominum) se consolidará con el fenó-meno denominado incastellamento, donde alrededor de castillos edificados generalmente en espacios en altura se extienden las aldeas (conjuntos de cabañas y casas) a menudo protegidas por murallas y los pro-pios accidentes geográficos. Este fenómeno (amasare homines) hemos de vincularlo con la intervención directa de los seniores en los que delega el poder el condado de Barcelona en su expansión por el Penedès (Batet 1995, 1996, 2005). La causa de este incastellamento (fig. 3) no es tan sólo la protección frente al enemigo: la administración y gestión de los recursos económicos y un mejor control fiscal se traducen tras este fenómeno de aglutinamiento poblacional (Benet 1988). El modelo de colonización de la división de los castra del siglo x d.C., siguiendo un patrón de territorialización a escala mucho más reducida, es el proceso resultante de unas castellaní-as que se subdividen en más castellanías y éstas en quadras generalmente ubicadas en valles y terrenos fértiles cada vez más alejadas de abruptos cerros y espolones rocosos. Lo cierto es que carecemos de estudios monográficos en los que se jerarquicen y articulen estos asentamientos en base a la progresiva expansión condal y su importante labor reestructu-radora del territorio (sin olvidar la importante labor de los monasterios como Poblet o Santes Creus). La idea de un saltus relativamente independiente daba paso así a un territorio cada vez más controlado y sometido a la autoridad señorial.

Superficies excavadas y estructuras en superficie

En las páginas precedentes hemos apuntado la artificialidad consecuente a la hora de distinguir de forma rígida y estática entre cabañas y casas, planteando la existencia de un modelo “mixto”. En



realidad se trata de un problema más historiográfico que real. Si bien se ha planteado la posible existencia de una dualidad o diferencia conceptual original entre las construcciones cuya funcionalidad es residencial o auxiliar erigidas a nivel del suelo (o superficie) y las que se encuentran parcialmente excavadas en la roca (Peytremann 1995), para el caso del Penedès resulta complejo diferenciarlas. Somos deudores de los trabajos llevados a cabo al norte de Toledo que han documentado cabañas visigodas y altomedievales (Vigil-Escalera 2000, 2003: 287-291). En las estructuras documentadas entre el Llobregat y el Gaià se advierte la presencia de tipos “mixtos” con funcionalidades variadas; un modelo común a toda la Península Ibé-rica (Azkarate, Quirós 2001: 26-27; López 2009). A continuación describiremos sucintamente algunas de estas estructuras y la definición del modelo “mixto”.

Superficies excavadas

Desde los siglos vi-vii d.C. documentamos residen-cias excavadas o rehundidas en la tierra. Las mejor documentadas han dejado la impronta a menudo rectangular con esquinas redondeadas en los aflora-mientos en los que se exhibe la roca madre, aunque como señala A. Vigil-Escalera (2003) “convendría no confundir el rehundimiento de los niveles de suelo del interior de espacios habitacionales por causas derivadas del mantenimiento y limpieza del mismo con los suelos rehundidos de estructuras construidas desde su origen con ese rasgo de forma intencionada”. Las características de los casos documentados, aso-ciados a fondos rehundidos en su interior e incluso a formas mixtas (fosas con una pared forrada de piedra), inducen a plantear que este tipo de vivien-das fueron más frecuentes de lo que su aparición en el registro arqueológico tiende a indicar y cuya secuencia estratigráfica es extraordinariamente su-til. En este sentido son los procesos tafonómicos y metodológicos los que condicionan la identificación tipológica de estos hábitats (Vigil-Escalera 2003: 289; más ejemplos en López 2009). Sin embargo, de una lectura atenta de las estructuras documentadas se pueden extraer algunas conclusiones, como sucede en el caso de la planimetría del yacimiento de “La Torre” de Sant Marc d’Argençola (fig. 9). De los siete fondos de cabañas documentados dos son de planta ovalada y los restantes rectangulares con los ángulos redondeados. Si bien toda esta área ha sido interpre-tada como residencial, el ámbito A en cuyo interior se ubicarán diversos silos (los núms. 34, 35, 36 y 37) se constituye como un taller y/o herrería (Nadal, Pascual 2004: 220). Las cabañas de planta ovalada son de menores dimensiones que las rectangulares y no parecen ser coetáneas, siendo la C amortizada o asociada a una segunda (la B), construida en un momento posterior y de mayor superficie. Este fenó-meno es análogo al que identificamos en las cabañas de planta rectangular de grandes dimensiones del área noroeste (las E y F) del yacimiento.

En estas cabañas, como en las de Montpaó (Calafell, Baix Penedès) y La Manresana (Prats de Rei, Anoia), los factores que influyen en el rebaje del suelo o el encaje de éste en un rehundimiento en la roca madre

los encontramos en la adaptación a las condiciones regionales de clima continental (la autorregulación térmica) y la sencilla excavabilidad del subsuelo. En el caso del Penedès es importante tener en cuenta que la mayor o menor disponibilidad de materiales pétreos dependía de la presencia de estructuras ro-manas o prerromanas sujetas a ser reutilizadas. En este sentido presentamos dos ejemplos dispares: las cabañas de “La Torre” de Sant Marc d’Argençola fueron construidas en un cerro en el que hoy por hoy parece que no hubo ningún tipo de construcción romana (Nadal, Pascual 2004); diferente es el caso de los edificios residenciales de Santa Maria de Veciana, donde las construcciones medievales se nutren de material pétreo y readaptan los muros preexistentes en época tardorromana o visigótica (Arbós 2003). El material pétreo se utilizó en el empleo de los alzados de tierra (tapial) y del entramado vegetal con revoco de barro. En las estructuras de suelo excavado docu-mentamos un mayor uso de mampostería. Lo cierto es que el mayor número de cabañas documentadas se ubican en la comarca de L’Anoia siendo éstas las más antiguas documentadas.

Estructuras en superficie

Se trata de edificaciones provistas de zócalos y alzados preferentemente de piedra y tapial con cubi-ertas de madera o teja curva como los documentados en La Quadra de la Cogullada (Miquel, Vila 2005: 80). Los zócalos de dichas construcciones casi no presentan zanjas de cimentación como es el caso de la Casa del Silo o en el conjunto de muros (G, H, I, J, K) documentados en el área noroeste de “La Torre” de Sant Marc d’Argençola (Nadal, Pascual 2004). Efectivamente, los zócalos se constituyen de forma muy somera y se advierte el uso de morteros de Olèrdola o en el domicilium señorial de La Quadra de la Cogullada (Miquel, Vila 2005: 80). La existencia de pavimentos se concreta en tierra apisonada o el propio suelo geológico (la roca madre) regularizado. En toda el área noroeste de la Casa del Silo apre-ciamos el rebaje en el afloramiento rocoso (fig. 11, núm. 2, señalizada mediante unas flechas), fenómeno similar al que documentamos en el área del depósito productivo de planta circular de El Garrofer de la Cisterna y en todo el Sector 03 de Olèrdola. Las casas A y B documentadas en el Sector 01 del área central de Olèrdola muestran paramentos erigidos en piedra (A y B) que delimitan hasta tres espacios diferenciados (fig. 18). Nuestra mayor dificultad a la hora de identificar estas construcciones viene dada por la erosión superficial del terreno y la pérdida de estratificación original.

Del análisis de las distintas estructuras documen-tadas se extrae que a medida que avanzamos crono-lógicamente y dichas construcciones se asocian a la residencia del señor feudal (domicilium, castellum…) éstas son más sólidas y en su empleo de la piedra ésta es más sofisticada, como podemos observar en el castillo de La Quadra de la Cogullada. La es-tructura central del castillo (fig. 11, núm. 1) tiene 19 m y una anchura media de 4,5 m. En el centro se ubica la torre (A) de planta circular de 3,45 m



de diámetro exterior y 1,22 m interior. A lado y lado de la torre se ubican dos estancias rectangulares de grandes dimensiones. La altura de la construcción debía de ser de unos 6-7 m, con la posible existencia de segundos pisos o altillos. El sistema de cubiertas se constituiría en un entramado de madera cubierta de tejas a doble vertiente. El recinto septentrional (E) de 7,6 × 4,5 m estaba delimitado por una serie de muros de 70 cm de anchura formados por bloques de piedras trabajados y dispuestos en hileras irregu-lares, bien conservados en los lados septentrional y oriental (Miquel, Vila 2005: 80). El recinto meridional (D) en el que se ubica la cocina tiene unas dimensi-ones de 7,3 × 4 m. La estructura está arrasada y de los muros perimetrales conservamos algunas hileras irregulares. De esta segunda estructura queremos destacar el hogar o cocina (D) enmarcado por una serie de losas de piedra rectangulares (Miquel, Vila 2005: 81).

El modelo “mixto”

A partir de la identificación y estudio de las es-tructuras residenciales del Penedès extraemos una conclusión: cada vez tenemos más pruebas del hábitat en forma “mixta” (casas con superficies excavadas y estructuras en superficie) en las que se recurre al empleo de zócalos o muros de piedra, tapial y mam-postería desde el interior de estructuras excavadas. A partir de los hallazgos e intervenciones arqueológicas generalmente se documenta sólo una de las paredes de la fosa forrada con piedras como es el caso de las cabañas de “La Torre” de Sant Marc d’Argençola, y muy comúnmente al zócalo del muro sustentante se asocian postes de madera de los que nos quedan sus improntas en la roca. Sin embargo es en Olèrdola, en toda el área residencial intramuros central, donde mejor podemos apreciar esta tipología constructiva. Fijaremos nuestra atención en dos espacios resienciales bien documentados de Olèrdola, en el denominado Sector 03 (fig. 18). En primer lugar encontramos diversas estructuras total o parcialmente excavadas en la roca, como es el caso de los depósitos de decantación (C e I) y rebajes en toda la superficie del suelo (N) así como en el reseguimiento de los paramentos murarios que delimitan las casas y las compartimentan en su interior (A y B). A los recortes en la roca hemos de sumar el uso de postes de ma-dera en la constitución de las paredes que delimitan la casa con la calle (los agujeros alineados D, E, F, M y el conjunto de cuatro de L). Las características reseñadas en relación con las cabañas aparecen en este contexto “urbano” altomedieval. Sin embargo, las características de los zócalos de piedra documentados parcialmente (A y B) nos indican la existencia de una serie de muros similares a los que constituyen las casas y la herrería del Sector 01 (fig. 17) de la propia Olèrdola o la Casa del Silo, Santa Maria de Veciana, el sector noroeste de “La Torre” de Sant Marc d’Argençola, etc. En definitiva, se trata de la consolidación durante los siglos d.C. de un modelo “mixto” desde el punto de vista técnico, material y constructivo que caracteriza todo el Penedès durante el periodo altomedieval.

Torres, castillos, iglesias y construcciones “en la sombra”

Si hay elementos que caracterizan el territorio de frontera entre el Llobregat y el Gaià durante la alta edad media son las torres y los castillos (fig. 3). No es este el objeto de nuestro estudio. Citaremos algunos del Alt Penedès como la Torre de les Gunyoles en Avinyonet del Penedès, Olèrdola, el Castell de Caste-llet en Castellet i la Gornal, el Castell de Font-Rubí en Font Rubí, Gelida, Mediona, el de Sant Martí de Sarroca, etc.; en el Baix Penedès el castillo de la Santa Creu de Calafell y el de la Quadra de la Cogullada en Montmell, etc.; en L’Anoia el castillo de Clariana en Argençola, el de Castellfollit de Sant Esteve en Riubregós, el de Claramunt en la Pobla de Claramunt, el castillo de Fang de Piera, la Quadra d’Orpinell entre la Llacuna de L’Anoia y Mediona en el Alt Penedès, la Torre de Cal Guilera en Òdena, la Torre del Castillo de Òdena, etc.; y finalmente en el Garraf fortificación muy transformada de Miralpeix y el Castellot de Campdàsens en Sitges, o el Castell de Vilanova i la Geltrú, etc. Estas fortificaciones y residencias del poder están datadas documentalmente entre inicios del siglo ix y finales del xi d.C. Esta red de fortalezas (ejes de control y gestión del territorio) se fue desarrollando a medida que el poder condal avanzaba en el “territorio de frontera” en detrimento de al-Andalus, si bien se ha planteado que alguna de ellas pudiera tener un origen islámico (Batet 2005: 342-360; Cabañero 1996; —fundamental— interesantes planteamientos en Gibert 2005).

Anteriormente hemos apuntado el hecho de que las torres en torno a las cuales se articularán los castillos y/o fortalezas de los siglos pleno y bajomedievales se ubican en espacios en los que se ha podido docu-mentar un poblamiento precedente. En lo alto de las cimas donde se erigirán las torres y castillos existen y coexisten estructuras excavadas en la roca, estructuras en superficie, construcciones en piedra, mamposterías y tapia. Vinculados con este poblamiento es común documentar enterramientos realizados en la roca o silos. Una característica de estas construcciones “en la sombra” de las torres y castillos plenomedievales es su vinculación con el hábitat en cuevas (Virella 1980: 259-279) como en San Salvador de Cabrera en l’Anoia (fig. 16). Esas construcciones “en la sombra” están señaladas por sutiles trincheras que delimitan los restos de la estratificación horizontal y son tes-timonios de la reutilización sistemática y exhaustiva de materiales pétreos y cerámicos procedentes de edificaciones precedentes.

Así pues, en relación a la ocupación discontinua los grandes castillos altomedievales de nuestra área de estudio parecen haber sido poblados en tiempos precedentes a la iniciativa condal, aunque de nuevo la información arqueológica es muy fragmentaria, como plantean los casos de los castillos de Gelida, Cubelles y Subirats (Guidi-Sánchez 2010: 107-109). En Gelida (documentado textualmente en el 945) las intervenciones arqueológicas realizadas en su interior no han podido aclarar según sus excavadores el poblamiento prece-dente (Macias 1993: 169-188). El conjunto edificado de 225 m de longitud, entre los 295 y 255 m.s.n.m.



se extiende sobre un espolón rocoso delimitado por el torrente de Cantillep y el de Sant Miquel. Por encima del área de la pedrera, sobre un corte vertical en la roca, se alza la torre inferior, de planta rectangular en opus spicatum, conservada hasta 10 m de altura, presentando en su cara exterior un muro adosado en la base formado por sillares de piedra local de color ocre con gran cantidad de fósiles. En esta área se evidencia un espacio de 2.500 m2, con abundantes indicios de casas excavadas en la roca. Sin embargo la identificación en la parte superior del espolón, en un espacio de 1.200 m2, de estructuras anteriores al siglo x d.C. pone de relieve una ocupación anterior. Sería necesaria una intervención arqueológica en este sector que aclarara la cronología, constitución y articulación de estos hábitats.

En cuanto al castillo de Cubelles, en 1994 se lleva-ron a cabo trabajos arqueológicos que documentaron la existencia de una villa romana de orígenes tardor-republicanos en la que a mediados del siglo iii d.C. (Caixal et al. 1994, 1998) se erigieron cuatro cisternas cubiertas con bóveda de cañón colocadas en batería y un pavimento de opus tesselatum con pervivencia hasta el siglo iv d.C. Las modernas intervenciones arqueológicas pusieron de manifiesto una serie de muros que se apoyaban en las cisternas, aprovechan-do sistemáticamente como cimentación las paredes perimétricas del conjunto hidráulico, datándose estas alteraciones en la estructura de la villa en el siglo iv d.C. La fortaleza (documentada por primera vez en el 1042, aunque se intuye que existía desde el 977) se edifica sobre los restos de época romana, estando sus muros construidos en opus spicatum. En la cons-trucción de la fachada sur del castillo de Cubelles (denominado Ámbito X), en la parte más baja, se utilizó como cimentación el muro romano (203) que se encontraba en un estadio de arrasamiento. En otra zona (Ámbito XIII) se documenta un ninfeo perte-neciente a la villa; en la segunda mitad del siglo iv d.C. es amortizado. Los muros de las estructuras medievales, con trazas de spicatum, del siglo x, se apoyan directamente en las estructuras de la villa. El caso del castillo de Cubelles es paradigmático: en ningún lugar de las excavaciones se pudo docu-mentar los estratos de abandono de la villa. Según sus excavadores la villa debió de tardar mucho en cubrirse. En los escasos lugares donde se localizó una capa sobre las ruinas se trataba de restos de tapia de época tardía o estratos modernos. El cuerpo principal del castillo se edificó allí partiendo de la base del conocimiento de los artífices de la preexis-tencia de estructuras arquitectónicas. En el último tercio del siglo x se edificó el castillo, caracterizado por su aparejo de opus spicatum, apoyándose en los muros romanos que, arrasados o en ruinas, todavía serían visibles. Desde el siglo v al x d.C. parece que hay una ruptura de poblamiento, sin embargo dos silos excavados en ámbitos cercanos, pero exteriores al recinto, cuya datación cabe situarse entre el vii y el viii d.C., junto con restos murarios escasamente documentados y restos de tapia de época tardía hacen plantear la frecuencia ocupacional de la villa en época postclásica y altomedieval (Guidi-Sánchez 2010: 109).

El castillo de Subirats (cuya primera mención es del 917) fue el más avanzado de la expansión condal a inicios del siglo ix d.C. Se ubica en la Serra de l’Ordal, a 307 m.s.n.m., controlando visualmente un extenso y geoestratégico paso natural. Al este de la necrópolis altomedieval encontramos los restos con mayor antigüedad, en que se ha documentado mues-tras de extracción de piedra. El edificio del siglo ix era de planta trapezoidal, una torre rodeada por un muro que resigue el perímetro de la base rocosa, espacio separado del resto de la fortificación —que se extiende hasta el este— en un valle excavado en la roca constituyendo un conjunto edificado de 90 m2. La presencia de encajes para vigas evidencia la exis-tencia de tres niveles o pisos en la torre. Diversos paramentos murarios se apoyaron en la estructura en una fase posterior. A inicios del siglo xi se edifica una segunda torre y un segundo muro perimetral, ampliándose el conjunto a 190 m2 aproximadamente. Posteriormente se reforma el núcleo preexistente y se edifican nuevas construcciones (Vidal 2006: 271-288). Como vemos, el área donde actualmente se ubica el castillo de Subirats padeció numerosas transfor-maciones entre los siglos ix y x, que no dejan de evidenciar el dinamismo y la actividad poblacional que, a modo de hipótesis, no podemos desligar de la preexistencia de un asentamiento de reducidas dimensiones que ya se ubicaba en este espacio en el 917, que fue fortificado y monumentalizado pro-gresivamente (Guidi-Sánchez 2010).

La construcción de la turris y/o el castrum o castellum implicaba necesariamente el arrasamiento de las estructuras precedentes, de las que hallamos escasos restos cuando éstas estaban constituidas en materiales perecederos (algunos ejemplos en Cabañero 1996). Sin embargo, ni la torre ni el castillo dejaron de coexistir con otros tipos de hábitat; más bien lo contrario: su función era la gestión y protección de dichos hábitats. La existencia de torres en los siglos ix-x d.C. plantea una problemática específica: la preexistencia o no de estos elementos jalonando el paisaje postclásico y altomedieval, en definitiva sus orígenes. A falta de material datable (cerámica, monedas, excavaciones sistemáticas), las técnicas constructivas postclásica y altomedieval no difieren demasiado, como sucede en Sant Pere de Riudebitlles (La Muntanyeta), donde se documentaron los restos de una torre de planta cuadrangular con zócalo de piedras y alzado en tapia asociados a diversos ente-rramientos. Si bien el origen y posterior desarrollo de estas torres puede ser muy variado, creemos que en muchos casos, como los de Gelida y Subirats, éstas consolidaban una realidad poblacional preexistente que no diferiría en relación con los asentamientos de “La Torre” de Sant Marc d’Argençola, la Quadra de la Cogullada o Santa Maria de Veciana.

Técnicas, materiales y recursos constructivos

La dispersión, fragmentación y heterogeneidad de los datos que tenemos en torno a las residencias rurales del Penedès altomedieval subrayan la impor-tancia capital del estudio de las técnicas, materiales y



recursos constructivos de dichos hábitats. El accceso preferente a los materiales disponibles en el entorno inmediato va íntimamente ligado a soluciones auto-constructivas (sin que medien artesanos especializados) a lo largo de todo este periodo. Y es en este contexto en el que el “valor” de los materiales puede configu-rarse como factor determinante en la ubicación de un determinado yacimiento a la vez que testimonio acerca de las diferencias económicas o de recursos de un individuo o familia dentro de una comunidad (Vigil-Escalera 2003; numerosos ejemplos en Azkarate, Quirós 2001: 25-60). Sin un poder público o privado que organice y gestione los recursos económicos no existen grandes infraestructuras (a excepción de las parroquias, torres, castillos y domicilia de los señores feudales). Las familias que habitan nuestras cabañas y casas no siguen patrones definidos identificables con una determinada ideología o imposición políti-ca o cultural. Anteriormente hemos diferenciado las estructuras excavadas en la roca de las de superficie, subrayando la artificialidad de esta definición aplicada a nuestro territorio y planteando la difusión de un modelo “mixto”. Las técnicas constructivas se definen como rudimentarias, orgánicas y altamente adaptativas al entorno natural del que se nutre de materiales y recursos constructivos (piedra, arcilla, madera…). En definitiva, se trata del empleo sistemático de técnicas constructivas que se concretan en el uso de mampos-tería asentada en seco, aparejo apenas trabajado y en general ausencia de cimentaciones. La cabaña, la casa y la aglutinación poblacional en aldeas responden por igual a este esquema, si bien la evolución de la domus ruralis privilegiará la casa en detrimento de la cabaña a partir del siglo x d.C. Por otro lado, a medida que van apareciendo en las fuentes escritas los seniores, una élite o aristocracia de carácter feudal vinculada a la conquista por parte del condado de Barcelona, se consolidan pautas constructivas cada vez más sólidas y complejas.

Los materiales documentados en la construcción de estas viviendas son la piedra, el tapial y la mampostería. El uso de la arquitectura en piedra no se abandona en la tardoantigüedad, si bien es en época carolin-gia cuando empezamos a documentar asentamientos realizados en este material en Badazais, Castilla, el país de Caux o entre los sajones (Fossier 1984: 284). En primer lugar el empleo mayoritario de la piedra extraída de canteras locales como la documentada en el castillo de Subirats, guijarros o reutilización de material arquitectónico de edificios preexistentes no necesariamente arruinados como sucede en Santa Maria de Veciana, en que la edificación medieval utiliza y readapta las estructuras preexistentes (Arbós 2003). El uso de tapial lo identificamos en la reocupación de espacios preexistentes como es la ocupación tardía de la villa de Cubelles, donde se compartimentan las estancias en una ocupación que debemos datar en época visigótica, o en la torre de Sant Pere de Riu-debitlles (La Muntanyeta), donde se documentaron los restos de una torre de planta cuadrangular con zócalo de piedras y donde los alzados se constituían en tapial. La tierra arcillosa compactada mezclada con piedra, paja y sustentada por postes de madera se utilizó también en la ocupación de cuevas como

hábitats, como manifiesta la Cova de la Caseta d’en Segura (Castellet i la Gornal). En la constitución del modelo “mixto” que observamos en “La Torre” de Sant Marc d’Argençola (en las cabañas ovaladas y rectangulares así como en las casas del área noroes-te), en las compartimentaciones de diversas casas de La Quadra de la Cogullada y en los escasos restos documentados en Olèrdola como en el denominado Sector 03 el tapial constituía el elemento constructivo más difundido, aunque complementario del pétreo. En numerosos trabajos relativos a las formas de hábitat altomedievales se ha incidido en la madera como ele-mento predominante, bien documentado y conservado en las construcciones a base de tablones en las zonas del Báltico y del mar del Norte (Emeden, Amberes, Haithabu), donde la protección contra el frío obliga a construir amontonando troncos como en los casos de Saboya, el Delfinado, el alto Quercy, los Vosgos y la Europa eslava, siendo premisas válidas tanto para el campo como la ciudad (Fossier 1984: 214 y ss.). El caso del Penedès, por sus caracerísticas medio-ambientales y por la abundancia de material pétreo, hace que la madera haya de ser considerada como un elemento empleado generalmente para sostener lo esencial de la construcción de muros como es el caso de la residencia del Sector 03 de Olèrdola, donde conservamos las improntas de los postes. También se usaba en la constitución de las armaduras que descansan sobre el suelo como hipotetizamos para las cabañas de “La Torre” de Sant Marc d’Argençola y posiblemente (pese a que no se ha conservado o identificado) en La Solana. La madera sirve para el encofrado donde amasar la pasta de la arcilla, cantos y paja, aunque por la alta capacidad de degradación de este material orgánico y la falta de estudios específicos no podemos ofrecer datos puntuales respecto a estos usos, aunque sí plantearlo. R. Fossier interpretó que en la orilla del Mediterráneo la madera reina en el interior de las casas para sustentar divisiones, pisos y sobre todo para construir el armazón de vigas del tejado (Fossier 1984: 219). Así cada vez se va sofis-ticando el uso de la madera, con su ensamblaje con espigas y muescas, fijación de los cabrios cualquiera que sea la materia con la que se recubre el tejado. En lugar de hundirse directamente los postes de sus-tentación en un orificio relleno de arcilla, penetran y se fijan mediante clavijas en la viga de armadura, y para evitar que ésta se pudra se aísla sobre un solio de piedra de algunos centímetros de diámetro que aparece por encima del suelo. Esta técnica do-taba de gran solidez al conjunto arquitectónico, del que apenas sí quedan rastros estratigráficos. En este contexto al arqueólogo únicamente le guían los huecos de los postes y diversos recortes en la roca madre. Los agujeros de postes en la roca natural (general-mente en un afloramiento rocoso también tallado o recortado) y las denominadas “manchas de leopardo” son sus evidencias, sutiles y a menudo olvidadas.

En torno a los materiales constructivos no podemos obviar el gran volumen de material de origen romano a la disposición de los habitantes del Penedès, si bien no existen estudios monográficos que sinteticen este uso. ¿Habremos de imaginar villas e infraestructuras romanas espoliadas en los siglos altomedievales? El



problema al que nos enfrentamos radica en que el material que ha pervivido lo ha hecho tras haber sido reutilizado no solo en época altomedieval, sino que ha sido reutilizado hasta la contemporaneidad, llegando hasta nosotros totalmente descontextualizado respecto a sus usos precedentes. En definitiva, debemos plan-tear que las construcciones romanas y tardorromanas fueron objeto de un saqueo altomedieval, que apenas tenemos documentado, por medio de trincheras de expoliación y el uso sistemático de sus estructuras arquitectónicas como cantera de piedra y quizá teja. Dos fenómenos hemos de distinguir en este proceso: la reutilización de material arquitectónico (spolia) y la readaptación de construcciones preexistentes. En este sentido la ocupación o reocupación de una villa ro-mana por un cementerio o almacén en época visigoda y la construcción de torres, castillos, fortificaciones e iglesias a partir del siglo x d.C. responde a la elec-ción de un lugar en función de la disponibilidad de materiales y construcciones reaprovechables por un nuevo asentamiento. Un ejemplo lo constituyen las fortificaciones romano-republicanas de Olèrdola que sirvieron de base para las altomedievales (Palmada 2003: 257-287). Los operarios y arquitectos de los siglos altomedievales expoliaron material romano al tiempo que reseguían el perímetro amurallado prexistente y transformaban la torre de lo alto del cerro en castillo siguiendo el modelo del domicilium en el que en la planta baja se ubican almacenes y hogar mientras que en la superior se sitúa el hall y el cubiculum o gineceo del senior feudal. A menor escala encontramos El Garrofer de la Cisterna, donde el depósito romano se asocia a un conjunto de silos de los que tenemos documentados dos de origen medieval así como un depósito altomedieval de planta circular (fig. 7).

Las múltiples lecturas de las que son suceptibles nuestras residencias rurales no han sido explotadas ni objeto de estudios y monografías específicas. Sin embargo, se deduce que las residencias construidas con zócalo de piedra pertenecen generalmente a la última fase de ocupación del asentamiento, existiendo indicios de lo que se ha denominado “edificios en la sombra” (Vigil-Escalera 2003: 290) como hemos propuesto para las fortificaciones de Subirats o la iglesia del castillo de la Santa Creu de Calafell.

El concepto poco sutil de “edificio en la sombra” puede sernos válido en el complejo campo de la arqueología medieval a la hora de diagnosticar una invisibilidad que contrasta con la variabilidad de las técnicas, materiales y recursos empleados por los pobladores altomedievales (Graham, Valor 2007). Las estructuras excavadas en la superficie y los fondos de cabaña y de algunas casas de piedra y/o madera presentan comúnmente un rebaje de la planta del edificio en el afloramiento rocoso, peñas naturales, laderas… generando así un tipo de vivienda extendido en áreas de gran altura en lo alto de montañas, colinas y cerros en los que prima la interrelación hombre-naturaleza (Azkarate, Quirós 2001: 50 y ss.). De los ejemplos documentados y analizados se observa una relativa homogeneidad en las técnicas constructivas y evolución de las estrategias y formas de hábitat cuya coherencia secuencial la encontramos en una correcta contextualización histórica, social, econó-

mica e ideológica que nos permite definir a grandes rasgos la evolución y desarrollo de estas residencias en el territorio.

Una aproximación a la evolución y desarrollo de la domus

De forma sucinta y preliminar podemos presentar un breve cuadro evolutivo de la domus ruralis pene-tense. En realidad, tanto la técnica como los mate-riales constructivos responden a esquemas sociales, económicos e ideológicos similares. Frente a esta homogeneidad sí hallamos una gran variedad en las plantas y articulación espacial de los ámbitos de los distintos hábitats. Se trata de una variedad tipológica y morfológica consecuente con la ausencia de patro-nes constructivos impuestos por parte de una élite específica. La heterogeneidad de estas estrategias de hábitat responde a la existencia de dependencias o espacios especializados en determinadas funciones, no sólo de residencia, sino de actividades productivas desarrolladas por los habitantes. Eso sí, los distintos ambientes y espacios responden a los mismos arque-tipos culturales (Comba 1980: 10-13), si bien análisis más minuciosos nos pemitirán en el futuro concretar cronologías y diferenciar tipologías.

Para nuestra área de estudio resulta significativo el hallazgo de prensas empleadas en la elaboración de vino y aceite (El Garrofer de la Cisterna, Olèrdola), piedras circulares de molinos a mano (Olèrdo- la), herrerías y trabajo metalúrgico (La Solana, “La Torre” de Sant Marc, Olèrdola), depósitos o sistemas de almacenamiento y silos (La Solana, El Garrofer, “La Torre”, Olèrdola...), etc. Elementos que nos indi-can una dinámica actividad productiva vinculada con el autoabastecimiento y con un “comercio” a escala reducida. Se evidencia arqueológicamente un creci-miento económico progresivo aunque silencioso en los siglos altomedievales, mientras la documentación escrita habla de hórreos, silos y cellas (por ejemplo Batet 2005 y ss.). Estos elementos de almacenaje es-tán patentes en numerosos yacimientos, entre los que queremos destacar La Solana, “La Torre” de Sant Marc d’Argençola y Olèrdola. Estras estructuras excavadas en la tierra o la roca empiezan a amortizarse y a desaparecer a lo largo del siglo xiii d.C. en relación con la consolidación de la aristocracia señorial, con los cambios en los sistema sociales de producción y captación de los excedentes productivos de la renta feudal (Serra 1993: 471 y ss.).

Un fenómeno característico de los hábitats alto-medievales es la ocupación de espacios en altura y relativamente periféricos en relación con los antiguos centros de poder. Muchos de estos espacios son ocupados por iglesias o castillos ya en los siglos xi y xii d.C. De estos espacios, como los documentados en el área de la iglesia del Castillo de la Santa Creu en Calafell o fortificaciones como Gelida o Mediona, tenemos escasos datos pero sí algunos indicios que apuntan a estrategias constructivas similares a las que hallamos en asentamientos como “La Torre” de Sant Marc d’Argençola o el Sector 3 de Olèrdola.

A partir de mediados del siglo ix d.C. (documentado textualmente) y el siglo x d.C. (arqueológicamente)



se observa la continuidad constructiva respecto al período anterior. El gran cambio vendría dado por el hecho de que en vez de encontrar fondos de cabaña o casas “aisladas” éstas empiezan a reestructurarse entorno a la turris o el castellum formando “grupos” que constituyen una auténtica aldea o poblado. Estos agrupamientos no distan demasiado de algunos como La Solana (datado de los siglos vi-vii d.C.), pero se caracterizan por su ubicación estratégica junto a es-pacios de explotación agrícola y un uso más masivo de la piedra, lo que confiere un carácter cada vez más sólido a las viviendas.

Las técnicas a partir del siglo ix d.C. se concretan en el empleo sistemático de piedras cada vez más trabajadas y uso de argamasa. En las casas continúa una variada gama de plantas y esquemas arquitec-tónicos con muros irregulares, alternancia de espa-cios residenciales, productivos, de almacenamiento y corrales, etc., como los que podemos observar en el Sector 2 del poblado de La Quadra de la Cogullada. Estos espacios productivos, de almacenamiento o corrales se articulan en torno a las casas por cerca-dos de piedra o de madera cuyos restos a menudo nos recuerdan a pequeñas estancias de la propia domus. Esta dificultad en la delimitación de ámbitos se traduce en la experiencia real de una comunidad social que privilegia el aprovechamiento económico de los recursos ganaderos, agrícolas, productivos... en definitiva, el reflejo de un incremento demográfico y de expansión económica.

La morfología y dimensiones de espacios habitacio-nales (cabañas y casas) durante el periodo estudiado en las distintas comarcas vinculan estos espacios con familias conyugales. Es imposible en el estado actual de nuestro conocimiento sostener la existencia de familias extensas cohabitando en estos espacios, si bien habría que plantear si en asentamientos extensos estas familias sí habrían podido constituir espacios materiales específicamente propios. En este sentido creemos que a partir de la documentación textual y arqueológica debemos descartar la ausencia de jerarquías de tipo gentilicio establecidas por criterios de parentesco y antigüedad. La homogeneidad en las edificaciones residenciales contrasta con la presencia de la ecclesia, la turris y el castrum o castellum, resi-dencia (palatium o domicilium) del senior del territorio.

A partir de finales del siglo x y principios del xi d.C. el desarrollo productivo favoreció la implan-tación de un régimen feudal y la aglutinación de elementos dispersos entorno a la torre y el castillo. Este proceso consolida hábitats extensos entre los que debemos subrayar la importancia de Olèrdola, una auténtica civitas medieval (Batet 2005: 25 y ss.). Ya en el siglo xi d.C. se amplía el espacio de la vivienda y aumenta el número de habitaciones, cada una con una funcionalidad específica (taller, almacén, bodega, cocina, comedor, sala, dormitorio...). Este desarrollo tecnológico no implicó el abandono de antiguas téc-nicas constructivas y sí la incorporación de antiguas construcciones a las nuevas yuxtaponiendo al núcleo preexistente los espacios anexos especializados en el desarrollo de actividades cada vez más diversas y alejadas de la autosubsistencia (Riu 1976, 1990, 1996). El Sector 1 de Olèrdola (fig. 17) ejemplifica

este proceso en el área de la denominada herrería, donde se realizaron entre los años 1920-1921, 1946, 1983-1987 y 1995-1996 numerosas intervenciones arqueológicas. En la Fase 0 se documenta un área de almacenaje con presencia de tres silos que pasan a ser 29 silos en la Fase 1. En la Fase 2 numerosos de estos silos continúan en funcionamiento mientras otros son amortizados con la erección de una serie de estancias, patios y viales que articulan los distintos ámbitos residenciales. En la Fase 3a esta variedad se reduce a edificios más grandes, con mayor entidad, tendencia que se consolida en la Fase 4b. La Fase 5 es de claro declive ocupacional, con muros de escasa entidad que se apoyan en estructuras precedentes y sobre otras amortizadas. Hemos intentado exponer con brevedad la sucesión de fases residenciales en este sector de la ciudad como exponente de la variedad y rapidez de ejecución de construcciones de carácter residencial (Batista et al. 1990: 87-99; Guidi-Sánchez 2010: 119, nota 71). Este fenómeno no sólo afecta la incipiente urbs o civitas sino que progresivamente va extendiéndose por un territorio cada vez más seguro de razzias o incursiones enemigas. En núcleos de poblamiento disperso o no compacto se aprecia una progresiva separación entre los espacios habitaciona-les dedicados a albergar a la familia y los animales. Cobertizos y corrales se planifican y construyen como anexos (semi)independientes de las casas, como puede ser el caso de Santa Maria de Veciana o el Sector 2 del poblado de La Quadra de la Cogullada (Miquel, Vila 2005: 65-113).

Una característica de las centurias plenomedievales, a partir del siglo xii, es la existencia de segundos pisos en las casas. Este fenómeno tal vez responda a la reproducción sistemática de algunos aspectos formales de las domus y torres señoriales y habremos de interpretarlo como la búsqueda de fijar físicamente en la aldea o el territorio un determinado prestigio social (Broccoli 1986). Paulatinamente las técnicas y materiales utilizados en la construcción mejora-ron. Las canteras locales siguieron en uso pero el material se trabajaba y regularizaba cada vez más. El aparejo se ordenaba en hileras unidas con arga-masa a partir de finales del siglo xii d.C., si bien ya encontramos esta técnica en el domicilium señorial de La Quadra de la Cogullada a finales del siglo xi d.C.; se difundieron nuevos materiales como la teja curva, las baldosas de arcilla cocida y los ladrillos utilizados en suelos, paredes, rellenando entramados de madera y tejados. Durante los siglos x-xii d.C. de-saparecen paulatinamente los fondos de cabañas en todo el Penedès, predominando el interés por crear compartimentaciones o anexos a dichas residencias (muchas de ellas estructuras móviles de las que no nos han quedado restos materiales). De forma gene-ralizada antes del siglo xii desconocemos si el hogar tenía salida de humos independiente aún cuando el fuego se ubica en el interior de la “sala”, predomi-nando las cocinas aisladas de la casa principal y las divisiones móviles que segregan animales y hombres que conviven en un mismo espacio. A partir del siglo xiii d.C. se privilegia el desarrollo en paralelo de la diversificación interna y el progreso técnico en un proceso en el que la casa tiende así a reducirse en



superficie subdividiéndose en módulos cada vez más reducidos pero también más sofisticados.

Conclusiones

La domus es núcleo de producción y de consumo, el espacio físico en cuyo contexto material tiene lugar una actividad fundamental del ser humano: la de residir. A principios del siglo xii Lambert describía una casa: “a nivel del suelo, enterrado por lo tanto en la torre que sustenta las partes altas, las bodegas y graneros. En el primer piso seguramente aquel al que se accede directamente desde el exterior, la gran sala en la que está la familia y en la que se abre el dormitorio de los señores, y el rincón en el que se puede encender el fuego para los niños de pecho y los enfermos. La cocina es exterior, y su sótano encierra a los cerdos y las aves de corral. Encima del aula, el gineceo cerrado y el dormitorio de los muchachos siempre abierto, y por fin el cuerpo de guardia y la capilla” (Ardensis 127; citado por Fossier 1984: 216 y 217). Aunque dicha descripción esté escrita en relación con un enclave urbano francés ésta cita sintetiza los principales rasgos que encontramos en nuestras residencias plenomedievales en el Penedès si bien de forma dispersa: presencia de primer y segundo piso, bodegas, graneros, dormitorios, aulas, hogares, fuego, cocinas, corrales, torre, capillas… Esta imagen dista mucho de la que tenemos de las cabañas de los siglos viii-xi d.C. El salto cuantitativo y cualitativo del material documentado nos obliga a reflexionar sobre una “revolución feudal” en torno a los siglos x-xi d.C.

A partir del siglo vi d.C. las condiciones de nues-tra área de estudio dejaron de ser apropiadas para el desarrollo de actividades orientadas a la comer-cialización basada en la abundancia de excedentes dirigida por una élite rural vinculada a una Tarraco que en el siglo viii d.C. desaparecería como actor político y gestionador de un territorium en el que la conquista islámica consolidó el proceso que venía produciéndose de dispersión del poblamiento. Este hecho ha de ponerse en relación con la voluntad de la población rural de no someterse desde la conquista islámica a inicios del siglo x ni al poder de Barcinona (Barcelona) ni a la demasiado lejana medina Turtuxa (Tortosa): se había constituido “la frontera” (Guidi-Sánchez 2010: 98). Cada vez estamos más lejos de la visión de un comunismo agrario pri-mitivo caracterizado por una redistribución regular de las tierras entre los campesinos en las centurias postclásicas (Fossier 1984). La familia amplia, el clan (como el Sippe alemán) es el origen y base de la comunidad en la Europa nórdica y central, o en áreas “periféricas” de la Península Ibérica como el Bearn y seguramente también nuestro territorio. La definición de Chris Wickham de peasant mode of pro-duction (modo de producción campesino) subraya la personalidad propia (y no marginal) de una sociedad caracterizada por la (aparente) ausencia de élites o un estado capaz de apropiarse de los excedentes de un territorio específico (Wickham 2005). El territorio objeto de nuestro estudio obedece a este esquema, menos rígido y mucho más complejo del que se había

planteado para la Península Ibérica (es fundamental la consulta de López 2009).

La quiebra del sistema romano de villae inicia un proceso que se consolida tras el 714 con la desaparición de Tarraco y la constitución de un nuevo orden en las relaciones entre los fragmentarios poderes peninsulares. Definimos los asentamientos estudiados entre los siglos v-viii d.C. como comunidades integradas en mayor o menor grado por unidades domésticas unifamiliares que se asocian a otras explotando de manera indi-vidual o colectiva el territorio. Tras la constitución de la Marca Superior islámica y la Marca Hispánica carolingia, el territorio deviene paso continuado de ejércitos, proceso que nuestros habitantes debieron de padecer con una pertenencia y autoafirmación apartada de las élites militares, civiles y religiosas. Se trataría de un conjunto más o menos extenso de familias unidas bajo un lideraje clánico, basado más en la experiencia y la tradición que en la acumulación de recursos económicos y la capacidad de coacción. Con la intervención militar del condado de Barcelona y la constitución de una red (superpuesta y articula-da con los asentamientos preexistentes) de torres y castillos se constituía la figura del señor feudal con una amplia comunidad campesina adscrita a su feudo, finalizando así el proceso derivado tras los profun-dos cambios de los siglos postclásicos. Las familias (integradas por collaterales y consanguinei) son ahora dirigidas políticamente a poblar determinadas áreas donde se concentra la población y se diversifica la producción económica. Las casas son cada vez más elaboradas y participan las unas y las otras de una serie de estructuras comunitarias que dan soporte a asentamientos cada vez más extensos y complejos, como apreciamos en Olèrdola.

La existencia durante dos siglos (viii y ix d.C.) de comunidades locales al margen de los poderes sociopolíticos enfrentados ha de ser propuesta con matizaciones: la toponimia registra un elevado número de enclaves de origen islámico, y la presencia de la parrochia rural está demostrada durante los siglos altomedievales. El poblamiento disperso en altiplanos y cuevas responde a este esquema, como igualmente lo fue la estrategia de reocupación y reutilización de las estructuras propias del paisaje romanizado. Ambas tendencias, poblamiento disperso y reocupar lo precedente, se consolidan con la actividad de los señores feudales que controlan el territorio y (ante todo) gestionan los excedentes de la producción. Nu-estra hipótesis subraya que el carácter disperso no responde a un vacío poblacional, sino a la consoli-dación de nuevas estrategias de hábitat como las que encontramos en La Torre de Sant Marc d’Argençola, Santa Maria de Veciana u Olèrdola. En un espacio geográfico concreto pueden habitar diversos núcleos familiares que están en contacto entre sí y partici-pan de una realidad común (matrimonial, religiosa, cultural, económica…) sin que se constituyan centros aglutinadores. En este contexto debieron de ser es-casas las presiones fiscales e ideológicas de más allá de los ríos Llobregat y Gaià; y por lo tanto nulo el intervencionismo por parte de ningún tipo de élite para constituir centros aglomerados (Guidi-Sánchez 2010: 119 y ss.). Estas áreas de poblamiento parecen



responder a una frecuencia ocupacional vinculada a los ciclos de construcción-reconstrucción de los espacios residenciales estrechamente unidos a la explotación de los recursos naturales y a la iniciativa de un cam-pesinado que poco a poco irá reorganizándose en el contexto de la expansión del condado de Barcelona.

José Javier Guidi-SánchezSeminario de Topografía Antigua (SETOPAN)

Departamento de Historia, Facultad de LetrasUniversidad Rovira i Virgili (Tarragona)

[email protected]

Rebut: 01-01-2010Acceptat: 17-02-2010



Arbós, e. (2003). Excavacions arqueològiques a l’església de Santa Maria de Veciana. Tribuna d’Arqueologia 1999-2000: 225-237.

Aymaní, G., Pallarès, j. (1997). Cavitats modificades per l’acció humana. Una forma de trogloditisme. Miscel·lània Penedesenca: 97-108.

Azkarate, A., Quirós, j. a. (2001). Arquitectura doméstica altomedieval en la península ibérica. Archeologia Medievale, XXVIII: 25-60.

Barbero, A., Vigil, m. (1978). La formación del feudalismo en la Península Ibérica. Crítica. Barcelona.

Barceló, m. (1991). Assentaments berbers i àrabs a les regions del Nord-Est de l’al-Andalus: El cas de l’Alt Penedès (Barcelona). En: La Marche Supérieure d’al-Andalus et l’occident Crétien. Publicaciones de la Casa de Velázquez, Série Archéologie XV. Universidad de Zaragoza. Madrid.

Barrasetas, e. (2003). El jaciment de La Solana (Cubelles-El Garraf). En: Territoris antics a la Meditrrània i a la Cossetània oriental. El Vendrell. Barcelona: 383-392.

Barrasetas, e. (coord.) (2007). La Solana. Memòria de l’excavació arqueològica al jaciment. Cubelles, el Garraf. Excavacions Arqueològiques a Catalunya. Barcelona.

Batet, c. (1995). La Marca encastellada? Castells i poblament a la Marca del comtat de Barcelona. Afers, 21: 342-360.

Batet, c. (1996). Castells termenats i estratègies d’expansió comptal. La marca de Barcelona als segles x-xi. Sant Sadurní d’Anoia.

Batet, c. (2005). El castell termenat d’Olèrdola. Barcelona.

Batista, r. et al. (1990). El conjunt monumental d’Olèrdola: les darreres campanyes d’excavacions (1983-1989). Tribuna d’Arqueologia, 1989-1990: 87-99.

Benet, a. (1988). La repoblació del Penedès a l’Alta Edat Mitjana. En: XXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Sitges, 1984). Sitges: 229-233.

Bolòs, j. (1993). Poblament i societat. Transformacions en el tipus d’hàbitat a Catalunya a l’edat mitjana. IV CAME. Tomo II: 331-337.

Bonassie, p. (1975). La Catalogne du milieu du x á la fin du xi siécle. Croissance et mutations d’une societé. Tolouse.

Bonassie, p. (1993). Del esclavismo al feudalismo en Europa Occidental. Barcelona.

Bosch, j. m. et al. (1999). El procés d’urbanització feudal: Olèrdola, un possible exemple de continuïtat d’un lloc antic (segles viii-x). En: Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles ix-x). Catálogo de la exposición. Barcelona: 95-99.

Bosch, j. m. et al. (2002). Les sitges del sector 01. L’ocupació del castrum Olerdula al segle X. Olèrdola. Alt Penedès. En: II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18-21 d’abril de 2002), II. Sant Cugat: 775-789.

Broccoli, u. (1986). Archeologia e Medioevo. Roma.

Cabañero, b. (1996). Los castillos catalanes del siglo x, circunstancias históricas y cuestiones arquitectónicas. Zaragoza.

Caixal, a. et al. (1994). La primera campanya d’excavació a la vil·la romana i al Castell de Cubelles. Miscel·lània Penedesenca, 1994: 103-140.

Caixal, a. et al. (1997). Ceràmica del segles iv al x procedent de les comarques de Barcelona. En: Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles iv-x). Actes de la Taula Rodona organitzada a Barcelona els dies 6, 7 i 8 de novembre de 1996. ArqueoMediterrània, 2. Barcelona: 59-82.

Bibliografía



Caixal, a. et al. (1998). El lloc del castell de Cubelles durant l’època antiga i medieval (segles ii aC - xv) a través de l’arqueologia, El Castell de Cubelles. Col. Quaderns Científics i Tècnics de Restauració Monumental, 10.Diputació de Barcelona, Institut d’Edicions. Barcelona.

Carle, m. c. (1982). La casa en la edad media castellana. Cuadernos de Historia de España.

Catálogo del IPAC (Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya) (2009). Comarcas de L’Anoia, El Garraf, Alt Penedès y Baix Penedès. Generalitat de Catalunya.

Cebrià, a. et al. (1991). L’arqueologia a l’Alt Penedès: estat de la qüestió als anys 90. Miscel·lània Penedesenca, 1991: 38-135, 101.

Chapelot, j. (1980). Le fond de cabane dans l’habitat rural Ouest-Européen: État des Questions. Archéologie Médiévale, X: 5-57.

Chapelot, J., Fossier, r. (1980). Le village et la maison au Moyen Age. Hachette.

Chavarría, a. (1998). Els establiments rurals del llevant de la Tarraconensis durant l’antiguitat tardana: transformacions arquitectòniques i funcionals. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XXXIX: 9-30.

Chavarría, a. (2001). Poblamiento rural en el territorium de Tarraco durante la antigüedad tardía. Arqueología y territorio medieval, 8: 55-76.

Chavarría, a. (2006). Villas en Hispania durante la Antigüedad tardía. En: Villas tardoantiguas en el Mediterráneo Occidental. Anejos de Archivo Español de Arqueología, XXXIX: 17-35.

Clua, m. et al. (1990). Resultats de l’excavació duta a terme a l’església de Sant Valentí de les Cabanyes. Miscel·lània Penedesenca, 1990: 73-100.

Coll, j. m. et al., (1994). Can Simó: una necròpoli romanovisigoda inèdita a l’Alt Penedès. Miscel·lània Penedesenca, 1994: 143-153.

Comba, r. (1980). Cultura materiale e storia sociale delle dimore rurali. Archeologia Medievale. Per una storia delle Dimore rurali, 1980: 9-20.

Enrich, j. et al. (1995). Vilaclara de Castellfollit de Boix (Bages): un assentament rural de l’antiguitat tardana. Tribuna d’Arqueologia, 1993-1994: 95-106.

Enrich, J., Pedraza, l. (1993). Vilaclara de Castellfollit de Boix (Bages, Barcelona). Un asentamiento rural de la antigüedad tardía. En: Actas del IV Congreso de Arqueología Medieval Española. II. Alicante: 317-324.

Epalza, m. de (1991). Toponímia àrab i estructura comarcal: El Penedès. Bulletí interior n. XXX de la Societat d’Onomàstica Catalana. Barcelona.

Esteban, a. et al. (1993). Transformacions del paisatge i ramaderia a la costa catalana del Penedès i Garraf

(Barcelona) a l’alta edat mitjana. En: IV Congreso de Arqueología Medieval Española. III: 647-655.

Esteban, a. et al. (1994). Transformacions del paisatge i ramaderia a la costa catalana del Penedès i Garraf (Barcelona) a l’alta edat mitjana. En: Actas del IV Congreso de Arqueología Medieval Española. III: 647-655.

Faci, f. j. (1991). Algunas observaciones sobre la restauración de Tarragona. En: Miscel·lània en homenatge al P. Agustí Altisent. Tarragona: 469-489.

Ferrer, a. (1946). Hallazgo de una necrópolis romana en el santuario del Vinyet, Sitges. Ampurias, XIII: 191-195.

Font i Rius, j. m. (1969). Cartas de Población y franquicia de Cataluña, vol. I. Textos. CSIC. Barcelona.

Fossier, r. (1984). La infancia de Europa, aspectos económicos y sociales, 1/El hombre y su espacio, col. Nueva Clio, la historia y sus problemas. Barcelona.

Francovich, R., Hodges, r. (2003). Villa to village, The transformations of the Roman contryside in Italy, c. 400-1000. Londres.

Garcia, j. (1993). El Castell de Miralpeix: un model d’ocupació medieval i moderna al Garraf. Miscel·lània Penedesenca, 1993: 144-166.

García, i. (1998). La vivienda medieval: perspectivas de investigación desde la arqueología. En José Ignacio de la Iglesia Duarte (Coord.) La Vida Cotidiana en la Edad Media, VIII Semana de Estudios Medievales de Nájera (4-8 de agosto de 1997): 77-110.

Garcia Moreno, l. (1991). El hábitat rural disperso en la Península Ibérica durante la Antiguedad Tardía (siglos v-vii). Antiguedad y Cristianismo, VIII: 265-273.

Garcia, J., Revilla, v. (1995). Vil·la romana del Vinyet: noves aportacions. Miscel·lània Penedesenca, 1995: 37-52.

Gibert, j. (2004). L’evolució del poblament tardoantic a la depressió penedesenca i els seus marges (segles v-vii). En: III Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. De Constantí a Carlemany. El pas de l’antiguitat tardana al món medieval. Mataró.

Gibert, j. (2005). La integració a al-Andalus dels territoris a ponent del Llobregat. Bulletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XVI.

Gibert, j. (2006). Els inicis de l’edat mitjana (se-gles viii-ix) al Penedès i el Baix Llobregat: una aproximació arqueològica. Bulletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XVII: 65-84.

Graham, A., Valor, m. (eds.) (2007). The Archaeology of Medieval Europe. Volume 1: Eighth to Twelfth Centuries AD. Aarhus University Press. Aarhus.

Guidi-Sánchez, J. J., Mar, r. (2009). Formación y usos del espacio urbano en Tarraco durante la antigüedad



tardía. En: I Congreso Internacional sobre Espacios Urbanos en el Occidente del Mediterráneo. Toledo (en prensa).

Guidi-Sánchez, j. j. (2010). El poblamiento del Penedès altomedieval, siglos v-vi dC. Una aproximación a la problemática residencial. En: Familia campesina y economía rural, VII Congreso sobre Sistemas Agrarios, Organización Social y Poder Local (21-23 de mayo de 2009). Lleida: 97-124.

Hurst, J. G., Beresford, m. w. (1971). Desert Medieval Villages. Londres.

Izquierdo, p. (1992). Poblat alt-medieval de Sant Pere de Gavà. Catalunya romànica, XX: 368.

Kirchner, h. (1992). El Castell de Mediona (Alt Penedès). Tribuna d’arqueologia, 1990-1991: 101-103.

Koppel, e. m. (2000). Informe preliminar sobre la decoración escultórica de la villa romana de Els Munts (Altafulla, Tarragona). Madrider Mitteilungen, 41: 380-394.

La Rocca, c. (1998). Donare, distribuire, spezzare. Pratiche di conservacione della memoria e dello status in Italia tra viii e ix secolo, Sepolture tra ive viii secolo. En: Atti del VII seminario sul Tardo Antico e l’altomedioevo in Italia centro settentrionale. Mantova: 77-87.

Lamberti (1879). Lamberti Ardensis (ed. J. Heller), Historia comitum Ghisnensium, M.G.H., Scriptores, t. XXIV.

Lezana, s. et al. (1990). El Garrofer de la cisterna: un assentament romà i medieval a Sant Pere de Ribes (El Garraf). Miscel·lània Penedesenca, 1990: 51-70.

López, j. (2009). Arqueología del hábitat rural en la Península Ibérica (siglos v-x). Madrid.

López, a. et al. (1990). Resultats de l’excavació duta a terme a l’església de Sant Valentí de les Cabanyes. Miscel·lània Penedesenca, 1990: 73-100.

Macias, j. m. et al. (1993). El Castell de Gelida: l’excavació arqueològica de l’any 1991. Miscel·lània Penedesenca, 1993: 169-188.

Magí, m. (2003). Dades sobre el poblament a la comarca de Garraf durant la Baixa Romanitat i els inicis de l’Alta Edat Mitjana. En: XXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, II. Grup d’Estudis Sitge-tans, Sitges: 219-227.

Mar, r. (2009). Los orígenes de Barcino dentro del universo romano. En: XI Congreso de Historia de Bar-celona (1-3 diciembre de 2009). Barcelona (en prensa).

Milet, m. (2003). El poblament d’època ibèrica i romana a la costa oriental de la Cossetània: la comarca del Garraf. En: Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. El Vendrell-Barcelona: 363-376.

Miquel, M., Vila, j. m. (2005). La quadra de la Cogullada. Poblament feudal a la marca del comtat de Barcelona (Segles x-xiii). La Resclosa, 9: 65-113.

Miret, m. (1999). Testimonis arqueològics i documentals de la ramaderia transhumant penedesenca. En: Rovira & Miralles 1999: 41-50.

Molist, n. (1996). Les necròpolis alt-medievals d’Olèrdola. Miscel·lània Arqueològica, 1996-1997: 215-241.

Molist, n. (1999) Olèrdola Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Tarragona.

Nadal, E., Pascual, s. (2004). El conjunt medieval de Sant Marc. Miscel·lania Aqualatensia, 11: 217-228.

Ollich, i. (1990). La fi d’un poblat medieval: Deserció o canvi d’asentament? El cas de L’Esquerda. Cota Zero, dossier: L’arqueologia dels poblats medievals abandonats, 1990: 71-78.

Palet, j. m. (1997). Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l’època ibero-romana i altomedieval, segles ii-i a.C. – x-xi d.C. Barcelona.

Palet, j. m. (2006). Estructuras agrarias en el territorio de Tarraco (Tarragona): organización y dinámica del paisaje en época romana. En: Territoris antics a la Mediterrànea i a la Cossetània oriental: actes del Simposi Internacional d’Arqueologia del Baix Penedès: 173-180.

Palmada, g. (2003). La fortificación republicana d’Olèrdola (Sant Miquel d’Olèrdola, Alt Penedès). Revista d’Arqueologia de Ponent, 13: 257-287

Palol, p. de (1950). Fíbulas y broches de cinturón de época visigoda en Cataluña. Archivo Español de Arqueología, 78: 73-97.

Palol, p. de (1989). El Bovalar, conjunt d’època paleocristiana i visigòtica. Barcelona.

Pastor, r. (1975). Del Islam al Cristianismo. En las fronteras de dos formaciones económico-sociales. Barcelona.

Peytremann, e. (1995). Les structures d’habitat rural du haut Moyen Âge en France (ve-xe s.). En: Lorren, Cl. y Perin, P. (eds.). L’habitat rural du haut Moyen Âge. Rouen: 1-28.

Riu, m. (1972). El manso de La Creu de Pedra en Castellot, municipio de Guixers (provincia de Lérida). Noticiario Arqueológico Hispánico, I: 183-196.

Riu, m. (1976). El hábitat en Cataluña en la Alta Edad Media (siglos ix-xii). En: Atti del Colloquio Internazionale di Archeologia Medievale. Palermo: 284-290.

Riu, m. (1990). Creació i desaparició d’alguns villatges fortificats a la Catalunya medieval. Cota Zero, dossier:



L’arqueologia dels poblats medievals abandonats, 1990: 57-67.

Riu, m. (1993). Algunos modelos de población dispersa y agrupada en la Cataluña medieval. Boletín de Arqueología Medieval, 7: 89-93.

Riu-Barrera, e. (2009). Barcelona entre los siglos v-xii, de la desurbanización a la formación de una capital. En: XI Congreso de Historia de Barcelona (1-3 de diciembre de 2009). Barcelona (en prensa).

Roig, j. (2006). Les primeres dades sobre la ceràmica medieval d’Olèrdola (Alt Penedès). Miscel·lània Pene-desenca, 11: 51-64.

Rouche, m. (1991). Alta Edad Media Occidental. En: Historia de la vida privada, 2. Madrid.

Santacana, j. (1986). L’excavació i restauració del castell de Santa Creu (Calafell, Baix Penedès). Monografies Arqueològiques núm. 6, Diputació de Barcelona, Servei de Cultura, Institut de Prehistòria i Arqueologia. Barcelona.

Serra, a. (1990). La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (s. xiii-xvi). Vic.

Storch, j. j. (1997). Avance de las primeras actividades arqueológicas en los hispano-visigodos de La Dehesa del Cañal (Pelayos, Salamanca). Arqueología, Paleontología y Etnografía, 4: 141-160.

Subiranas, c. et al. (2003). Darreres intervencions ar-queològiques a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). Tribuna d’Arqueologia, 1999-2000: 226-228.

Tarrats, f. et al. (2000). Nuevas actuaciones en el área residencial de la villa romana de Els Munís

(Altafulla, Ager Tarraconensis). Madrider Mitteilungen, 41: 358-379.

Valenti, m., Fronza, v. (1997). Lo scavo di strutture in materiale deperibile. Griglie di riferimento per l’interpretazione di buche e di edifici. En: I Congresso Nazionale di Archeologia Medievale (Pisa, 1997). Florencia: 172-177.

Vidal, a. (2006). El castell de Subirats (Subirats, Alt Penedès): un conjunt defensiu fronterer al segle x. Tribuna d’Arqueologia, 2004-2005: 271-288.

Vigil-Escalera, a. (2000). Cabañas de época visigoda: evidencias arqueológicas del Sur de Madrid. Tipología, elementos de datación y discusión. Archivo Español de Arqueología, 73: 223-252.

Vigil-Escalera, a. (2003). Arquitectura de tierra, piedra y madera en Madrid (sss. v-ix d.C.) Variables materiales, consideraciones sociales. Arqueología de la Arquitectura, 2: 287-291.

Virella, j. (1980). Habitacles troglodítics. Miscel·lània Penedesenca, 1980: 259-279.

Ward-Perkins, b. (2005). The Fall of Rome and the End of Civilization. Oxford.

Wickham, c. (2005). Framing the Early Middle Ages. Europe and the Mediterranean, 400-800. Oxford University Press. Oxford.

127


www.rap.cat

20 2010Pàgs. 127-144

Introducción

Con el término “lingotes-hacha” se hace referencia a unas finas láminas metálicas de forma rectangular que, en algunos casos, presentan unos pequeños apén-dices en uno o en ambos lados de la pieza, hacia la zona del cono de fundición que todos los ejemplares completos conservan. Por su morfología se las ha asociado a hachas (Monteagudo 1977; Coffyn 1985), pero la interpretación de este tipo de objetos ha sido bastante discutida. De hecho, existen varios trabajos especializados que tratan de los lingotes-hacha pero sigue habiendo confusión sobre la función y la deno-

“Ingot-axes” are thin and rectangular-shaped metal sheets that can have small lateral appendixes on one or both sides of the item. Their morphology led to interpret them erroneously as a variant type of flat trunnion axes. Various specialised studies dealt with these objects but their interpretation, function and definition are still confused.

The distribution of ingot-axes is geographically localised and, at present, it seems to be centred in the Alicante province and on Formentera Island. Recently, archaeological excavations at the Phoenician site of La Fonteta (8th-6th centuries BC) have provided new evidence for interpreting and studying these objects. A me-tallic piece belonging to an ingot-axe and approximately 15 stone moulds used for casting this kind of items were recovered. This paper articulates their definition as ingots.

Keywords: Levant of the Iberian Peninsula, Phoenicians, ingots, La Fonteta, stone moulds, XRF.

minación de este tipo de piezas. Inicialmente, por la presencia de las protuberancias arriba mencionadas, fueron denominados erróneamente hachas planas de apéndices laterales (Tipo 22, Monteagudo 1997), sin embargo esta tipología corresponde a un tipo de útil bien documentado y que presenta tamaño, espesor y características diferentes.

Los lingotes-hacha han sido documentados en va-rios yacimientos del Levante español fechados en el segundo cuarto del I milenio a.C. (siglos viii-vi a.C.); en concreto, es un fenómeno que actualmente parece concentrarse únicamente en la provincia de Alicante y en Formentera (fig. 1).

Los “lingotes-hacha” son unas láminas metálicas de escaso grosor y forma rectangular que pueden presentar pequeños apéndices en uno o ambos lados de la pieza. Por tanto, su morfología llevó a interpretarlos erróneamente como una variante de las hachas de apéndices laterales. Estas piezas han sido objeto de varios estudios especializados pero su interpretación sigue siendo confusa, y su función y definición no están del todo claras.

La distribución de los lingotes-hacha es un fenómeno geográ-fico localizado que, actualmente, parece centrarse solamente en la provincia de Alicante y en la isla de Formentera. Recientemente, las excavaciones en el yacimiento fenicio de La Fonteta (siglos viii-vi a.C.) han proporcionado nuevas evidencias para su estudio e interpretación. Se ha recogido un elemento metálico perteneciente a un lingote-hacha y una quincena de fragmentos de moldes líticos empleados para fundir este tipo de piezas. En el trabajo se defiende su interpretación como lingotes.

Palabras clave: Levante peninsular, fenicios, lingotes, La Fonteta, moldes líticos, XRF.

Martina Renzi

La producción de “lingotes-hacha” en el Levante peninsular: nueva valoración a partir de los materiales de La Fonteta (Guardamar del Segura, Alicante)


Martina Renzi, La producción de “lingotes-hacha” en el Levante peninsular: nueva valoración a partir de los materiales de La Fonteta

Las excavaciones arqueológicas llevadas a cabo en el yacimiento fenicio de La Fonteta, cuya cronología abarca desde el siglo viii hasta la mitad del siglo vi a.C. (ver González Prats 1999; González Prats 1999-2000; González Prats y Ruiz Segura 1999), han propor-cionado nuevos elementos para la valoración de este tipo de materiales. Entre los abundantes restos arqueometalúrgicos encontrados, se han recogido más de sesenta fragmentos de moldes líticos fabri-cados en piedra arenisca. No hay ningún ejemplar completo y solo dieciséis fragmentos han permitido reconstruir la forma del objeto a fundir: unas finas láminas de metal de tendencia rectangular cuyas medidas y características corresponden a las de los lingotes-hacha. Además, en el mismo yacimiento se ha recogido también un elemento metálico de base cobre que, por su morfología y medidas, parece ser un fragmento de lingote-hacha.

Los moldes para fabricar lingotes-hacha

Los ejemplares de moldes para fabricar lingotes-hacha encontrados en La Fonteta corresponden al tipo univalvo cerrado con tapadera plana, que se obtenía

rebajando la matriz en la valva, generalmente consti-tuida por un bloque cuadrangular de piedra arenisca con los lados groseramente labrados. El grosor del bloque varía significativamente según los casos y no parece que haya una estandardización de tamaño y de forma. En algunos casos, en los rebajes del objeto a fundir se aprecian las huellas de afectación térmi-ca producidas por el vertido directo y las elevadas temperaturas del caldo metálico.

Se han encontrado ejemplares de cama individual, de doble cama para la fundición simultánea de dos piezas, y algunos fragmentos que podrían ser parte de moldes polivalvos, es decir bloques con una cara que presenta rebajes y la opuesta lisa, utilizada como tapadera de otra valva.

En La Fonteta, la elección de utilizar piedra are-nisca para fabricar moldes, tuvo que ser dictada en primer lugar por su abundancia en las cercanías del yacimiento —es una roca sedimentaria común en la zona de Guardamar del Segura— pero también por sus propiedades físicas. Las areniscas de buena ca-lidad son duraderas y tienen una óptima resistencia al fuego. Su color puede variar notablemente según el tipo de arenisca, cambiando desde el blanco de las más cuarzosas a rojo oscuro casi negruzco de las

Fig. 1. Distribución de los hallazgos de lingotes-hacha en el Levante Peninsular. 1. Peña Negra; 2. Fonteta del Sarso; 3. La Alcudia; 4. La Fonteta; 5. El Tabaiá; 6. Can Mariano Gallet (Formentera). Mapa elaborado por Antonio Uriarte González.



ferro-magnesianas. Aunque generalmente se considere una piedra de textura porosa, su grado de porosidad y de permeabilidad también puede variar notablemente de un tipo a otro.

En el caso de La Fonteta, la arenisca utilizada para fabricar los moldes generalmente presenta color amarillento; algunos fragmentos tienen una coloración más rojiza que, en la mayoría de los casos, parece debida a una excesiva afectación térmica por el uso, mientras en otros casos podría tratarse de un tipo diferente de arenisca. Gran parte de los fragmentos encontrados presentan una textura bastante compacta de granos finos y redondeados, y se trata de una arenisca de buena calidad que por sus características permitiría conseguir un acabado más refinado de las piezas. Como ya se ha mencionado anteriormente, muchos de los ejemplares de molde encontrados en el yacimiento presentan signos de afectación térmi-ca, pero en ningún caso se han detectado restos de escorificación adherida que pudieran proporcionar información sobre la composición del metal empleado para la producción de los objetos.

Aunque se trate principalmente de moldes unival-vos del tipo cerrado, no se han identificado canales de desgaseo. Se han encontrado valvas que han sido interpretadas como tapaderas de molde porque no tienen rebaje, sin embargo presentan una marca ne-gruzca producida por las elevadas temperaturas y por los vapores emanados durante el vertido del metal, y que corresponde al objeto fundido. Por tanto, al tratarse de moldes cerrados sería necesaria una salida de gases y, como fue sugerido por Coghlan (1975), probablemente el problema del desgaseo durante el vertido se solucionaría utilizando valvas asimétricas. También las buenas propiedades físicas de la piedra arenisca —con un alto grado de permeabilidad, bu-ena porosidad y capacidad de absorción— podrían haber favorecido de manera natural la evacuación de los gases. Además, en ninguno de los fragmentos encontrados se han podido identificar sistemas de acoplamiento de las valvas, una evidencia que pa-rece apoyar la hipótesis del uso de valvas de ajuste imperfecto.

La mayoría de los ejemplares recogidos en La Fonteta proceden de los vertederos descubiertos en los cortes 1 y 54 que, aunque forman un único de-pósito estratigráfico, fueron divididos en dos cortes por haberse excavado en campañas distintas. Esta es la zona que ha proporcionado el mayor número de moldes para fabricar lingotes-hacha pertenecien-tes al periodo arcaico de La Fonteta.1 Son diez los fragmentos encontrados en estos cortes y casi todos

1. El periodo arcaico de la Fonteta incluye las fases I-III y abarca desde la primera mitad del siglo viii al tercer cuarto del siglo vii a.C.; el periodo reciente va desde el tercer cuarto del siglo vii hasta la mitad del vi a.C. e incluye las fases IV-IX, siendo la fase IV el momento en el que se erige el recinto amurallado. El último periodo de ocupación del poblado —la fase IX, que es anterior a la construcción de la Rábita de época islámica— corresponde al momento de destrucción y derrumbe de la muralla, y coincide con una gran invasión de dunas de arena que afectó a toda el área alrededor del yacimiento y que ha permitido el envidiable estado de conservación de las estructuras (González Prats 1999: 8).

son de las fases I-II del yacimiento; solo un ejemplar ha sido atribuido a la fase III.

Otros seis fragmentos también pertenecen a las fases II y III; tres de estos proceden del corte 8, uno del corte 7, uno del corte 5N y otro del corte 14. En el caso del corte 5N, estamos de nuevo ante una escombrera, mientras para los demás sectores mencionados se trata de zonas de habitación con espacios dedicados a operaciones metalúrgicas.

Las fases IV-V de La Fonteta es un periodo de ocupación que no ha sido claramente documentado a nivel arqueológico y no hay evidencia de moldes en esta época. Finalmente, cuatro fragmentos pueden ser atribuidos a la fase VI y proceden principalmente de las escombreras, pero su estado de conservación no permite determinar el tipo de objeto fundido.

Por tanto, todos los hallazgos de moldes líticos para fabricar lingotes-hacha se concentran en las fases I-III, enmarcados en el momento de ocupación del yacimiento definido como La Fonteta arcaica (primera mitad del siglo viii-tercer cuarto del siglo vii a.C.). La distribución de los hallazgos de mol-des por corte y por fase cronológica se resume en la tabla de la fig. 2, y no proporciona información especialmente significativa para la asociación de los distintos ambientes a funciones metalúrgicas con-cretas. Además, la erección de la muralla en la fase Fonteta IV alteró la estratigrafía de los sectores en cuestión, amortizando todas las viviendas anteriores para la excavación del foso y para la construcción de los niveles de asentamiento del recinto.

Corte 1-54

Corte 5N

Corte 7

Corte 8

Corte 14

Total

Fase I 2 - - - - 2Fase II 7 1 1 - - 9Fase III 1 - - 3 1 5Total 10 1 1 3 1 16

Fig. 2. Distribución por fases cronológicas y por cortes de los fragmentos de molde utilizados para fundir lingotes-hacha.

Los únicos paralelos conocidos para los moldes líticos encontrados en La Fonteta y empleados para producir este tipo de lingotes en forma de hacha, proceden de Peña Negra. En este yacimiento, a parte de los más de trescientos fragmentos de molde de arcilla para fundir distintos tipos de piezas, se han recogido también tres fragmentos de moldes fabrica-dos en piedra arenisca que corresponden a valvas en las que la escasa profundidad de sus rebajes sugiere que se trate de moldes para fabricar lingotes-hacha (González Prats y Ruiz-Gálvez 1989). Aunque no se conocen las dimensiones de la impronta de los objetos para poder compararlas con la de los moldes de La Fonteta, por su descripción morfológica es probable que se trate de ejemplares análogos.

A continuación se describen los dieciséis fragmentos de moldes procedentes de La Fonteta cuyas caracte-rísticas permiten afirmar que fueran empleados para fundir lingotes-hacha.

F10084 (corte 7 - fase II); es un fragmento de arenisca en mal estado de conservación, probable-



mente por la excesiva exposición al calor aunque no presente claras marcas de fuego (fig. 3). Se conserva solo una parte del negativo que corresponde a un objeto con un lado recto y de escaso espesor, siendo su profundidad en la zona conservada de 1,75 mm; el lado corto mide 30 mm y su longitud es de 60 mm aproximadamente. Parece tratarse de un molde uni-valvo del tipo cerrado.

Fig. 3. Fragmento de molde F10084.

F11051 (corte 14 - fase III) es un molde de doble cama en el que se aprecian claramente las marcas ne-gruzcas del vertido directo del metal en la impronta (fig. 4). Ambos rebajes tienen una profundidad de 1,5 mm pero en ninguno de los dos casos se conserva la sección completa; la distancia entre los dos rebajes es de 30 mm. Es un molde univalvo, probablemente del tipo cerrado, usado para la producción simultá-nea de más objetos, y de nuevo parece destinado a fundir piezas de escaso espesor y con al menos un lado recto.


F21113 (corte 8 - fase III) es un fragmento de molde univalvo de tipo cerrado y múltiple, es decir que se podía usar para la producción de más de un objeto simultáneamente. Una de las caras presenta un rebaje de sección completa, un posible segundo rebaje —ambas con evidentes signos de afectación térmica— y una marca rojiza de afectación por el calor. En la cara inferior del bloque hay dos líneas paralelas incisas que parecen corresponder a un boceto del objeto a fundir, ya que la anchura es similar a la del negativo en la cara superior del molde (fig. 5).

Fig. 5. Fragmento de molde F21113. Dibujo realizado por Félix García Díez.

La impronta con sección completa presenta paredes paralelas y una anchura de 31 mm, pero la rotura del fragmento en la zona superior no permite reconstruir la longitud del objeto a fundir. La profundidad del rebaje varía levemente a lo largo de su desarrollo (1,9-2,1 mm), siendo más profundo en la zona pró-xima al cono de vertido, como se aprecia también por la mayor anchura y depresión de la huella de afectación térmica en esta zona que correspondería a la mazarota (fig. 6). Del otro rebaje se aprecia solo el arranque de la incisión en el lado derecho del fragmento, justo a la altura de la fractura, y por tanto no permite medir exactamente su profundi-dad aunque parece que esté alrededor de 1,8 mm. También en este caso, el desarrollo longitudinal de la impronta es delineado por las marcas del vertido directo de metal. La distancia entre los dos rebajes y la zona de tapadera es bastante regular, estando cerca de 30 mm.

Por tanto, de acuerdo con lo que se puede apreciar en la parte que se ha conservado, se trata de un molde de doble cama usado también como tapadera.




Esto implicaría la existencia de otra valva simétrica con la misma función, y que mostraría un rebaje a la altura de la marca rojiza que presenta nuestro fragmento y que corresponde a la huella del lingote-hacha fundido. Además, en esta otra valva también se apreciarían dos marcas de afectación térmica en correspondencia de los otros dos negativos del objeto fabricado. No obstante, no sabemos si el molde fue utilizado a la vez como valva para la producción de objetos y como tapadera, o si su función varió por alguna fractura o mala conservación del bloque de piedra. La sección completa del rebaje proporciona evidencias válidas para afirmar que este molde se estaba utilizando para producir lingotes-hacha, ya que tanto el tamaño como el grosor del negativo del objeto a fundir son compatibles con las dimensiones de las piezas metálicas encontradas.

El molde F21114 (corte 8 - fase III; fig. 7) es univalvo de doble cama; se aprecian dos rebajes de sección incompleta con manchas rojizas de fuego, y

las zonas de alimentación del molde. Ambos negati-vos presentan una profundidad que varía entre 1,7 y 2 mm aproximadamente, siendo más profundos en la zona correspondiente al cono de vertido donde se aprecia un ensanche de la impronta. La distancia entre los dos rebajes es de nuevo de 30 mm.

El fragmento F21115 (corte 8 - fase III; fig. 8) también pertenece a un molde univalvo y, en la parte

conservada, solo presenta un rebaje. Su profundidad es coherente con la de los rebajes de los otros frag-mentos de La Fonteta (aprox. 1,8-2,1 mm), siendo ligeramente mayor en la zona del cono de vertido del que se aprecia el ensanche en el extremo del molde. En la cara opuesta, se aprecia una mancha negruzca y cuatro incisiones paralelas de grosor y profundidad variables, cuya función no está del todo clara, aunque podría tratarse de un lado utilizado como afilador.

F21116 (escombrera del corte 5 - fase II; fig. 9) es un fragmento de molde de doble cama muy afectado por el calor y con evidentes manchas rojizo-negruzcas. Los rebajes están fracturados: el de la derecha presenta mayor profundidad (1,9 mm) respecto al de la izqui-erda (1,55 mm). La distancia entre los negativos es de aproximadamente 30 mm en su punto medio, siendo los dos rebajes irregularmente paralelos entre ellos.

El fragmento F33665 (escombrera del corte 1-54 - fases I-III) es un molde de doble cama, como pa-recen indicar las incisiones lineales que coinciden en ambos lados con la fractura del fragmento y que







podrían corresponder al arranque de los rebajes. En el caso de la incisión que se aprecia abajo en la foto (fig. 10), parece que el lateral del molde fue pulido probablemente para reparar la fractura (fig. 11); también se ha supuesto que esta línea incisa podría corresponder a la parte hembra de un sistema de acoplamiento para un mejor ajuste de la valva con la tapadera pero, por el momento, la falta en La Fonteta de otros fragmentos de molde que presenten elementos interpretables como partes machihembradas para el acople de las matrices, no apoya esta interpretación. Del otro rebaje solo se aprecia una pequeña parte en la zona central del fragmento. La distancia entre las dos improntas es mayor que en los otros casos (37 mm), y esta zona central además presenta unas líneas incisas que parecen corresponder al boceto de un dibujo del negativo del objeto a fundir, que luego fue tachado (fig. 10).

La cara inferior del fragmento fue utilizada como tapadera y se aprecia claramente la huella de afec-tación térmica correspondiente a parte de la pieza fundida, con el ensanche del cono de vertido bien marcado (fig. 12). En esta misma cara también hay una línea incisa que podría corresponder a parte de un dibujo de la impronta pero la fractura no permite determinarlo. Podríamos estar ante un fragmento de molde univalvo doble, es decir de un molde con la matriz central lisa por los dos lados actuando como tapadera. La zona de los rebajes, por estar fractura-da, no permite reconstruir el tipo de objeto fundido pero la marca rojiza de la tapadera corresponde a media sección de un objeto que, también en este caso, parece poderse identificar con un lingote-hacha.

F35689 (escombrera del corte 1-54 - fases I-III; fig. 13) corresponde a un fragmento de molde univalvo de doble cama.

Uno de los rebajes tiene sección completa con signos de afectación térmica, profundidad variable (1,8-2 mm) y una anchura de 30 mm. Del segundo rebaje apenas se aprecia parte de la incisión en el lado izquierdo del fragmento que coincide con la fractura del molde (fig. 14); la distancia entre los dos rebajes es de aproximadamente 38 mm.

El fragmento F35691 (escombrera del corte 1-54 - fases I-III) también pertenece a un molde de doble cama; las dos improntas presentan evidentes signos de afectación térmica y la distancia entre ellas, como para F33665, es de 37 mm. En el rebaje de la izquierda (fig. 15), se aprecia parte del filo del

Fig. 11. Fragmento de molde F33665, lado fracturado y reparado.


Fig. 12. Fragmento de molde F33665, lado usado como tapadera.




lingote-hacha y presenta una profundidad de 1,1 mm; el otro rebaje tiene una profundidad de 1,6 mm. En ambas improntas las huellas de exposición al calor son más negruzcas respecto a otros ejemplares en-contrados, y se ha supuesto que podría tratarse de una capa de recubrimiento de la cama con alguna sustancia orgánica que facilitase la extracción del objeto producido a la vez que sirve de protección del molde. Esta capa ha sido documentada en otros moldes como, por ejemplo, un molde de esteatita procedente de Casarão da Mesquita 3 (São Manços, Évora, Portugal) usado para fabricar hachas planas y fechado en el Bronce Final. Este ejemplar estaba recubierto por una fina capa de alguna sustancia negruzca polvorienta que, como indican los análisis químicos realizados por vía húmeda para detectar eventuales contenidos de fósforo y por EDXRF, estaba compuesta por un material orgánico, posiblemente hollín obtenido mediante la combustión de huesos (Monge Soares et al. 2007).

F41361 (escombrera del corte 1-54 - fases I-III; fig. 16) es un fragmento de tapadera de molde que presenta manchas rojizas en la cara plana y en uno de los lados cortos, correspondiendo probablemente al lado por el que se vertía el metal. La huella de afectación térmica en la superficie lisa es bastante extensa y se aprecia la marca del objeto a fundir que presenta forma cuadrangular y que, también en este caso, parece ser un lingote-hacha en el que se aprecia la parte que correspondería al filo.

El molde F41362 (escombrera del corte 1-54 - fases I-III; fig. 17) es de doble cama, muy afectado por las elevadas temperaturas a las que ha estado sometido. Presenta un rebaje de 1,9 mm y otro de 1,3 mm cuya menor profundidad, como para el frag-mento F35691, podría depender de que se trate de la zona más próxima al filo. La distancia entre los rebajes es de poco más de 20 mm; la profundidad de las improntas sugiere que el molde se utilizase para producir el mismo tipo de pieza que los anteriores.

El fragmento F50052 (escombrera del corte 1-54 - fases I-III) también pertenece a un molde de doble cama para fundir lingotes-hacha. Uno de los reba-jes presenta 1,7 mm de profundidad y el segundo 2,1 mm. En el caso del rebaje de la derecha en la foto (fig. 18), la impronta de la anchura del objeto a fundir parece estar completa y mide alrededor de 31 mm. La distancia entre los negativos es de 20 mm.







F50056 (escombrera del corte 1-54 - fases I-III; fig. 19) es un fragmento de arenisca que no presenta huellas de afectación térmica; una de las caras es lisa y tiene unas líneas incisas que parecen corresponder al boceto del objeto a fundir. Como en otros casos ya mencionados, el dibujo fue luego tachado. No es por tanto un molde propiamente dicho, pero se po-dría considerar un proceso fallido de la manufactura de un molde. La anchura del objeto que se quería reproducir es de 26,6 mm en su punto medio y de 18,2 mm en el talón, unas medidas que se aproximan a las de los lingotes-hacha, aunque sean inferiores respecto a las que se han podido documentar en los pocos ejemplares de molde de La Fonteta cuya impronta presentaba la sección completa. Probable-mente este error en el estrechamiento del talón hizo que se desestimase continuar trabajándolo.

F50150 (escombrera del corte 1-54 - fases I-III; fig. 20) es un pequeño fragmento de molde en el que se aprecia parte del rebaje que reproduce una de las esquinas del objeto a fundir, probablemente parte de la zona del filo del lingote-hacha. La profundidad del negativo es de 1,8 mm.

El fragmento F50173 (escombrera del corte 1-54 - fases I-III; fig. 21) pertenece a un molde de doble cama fabricado con una calidad diferente de piedra arenisca, de coloración más marrón-rojiza. Las im-prontas no presentan evidentes marcas de afectación térmica; por lo contrario, el lado corto conservado ha sido expuesto al calor, probablemente a causa de las coladuras del metal en la zona terminal del objeto. A pesar de que se haya preservado solo una pequeña porción de una de las camas del molde, se ha podido medir su profundidad, que es de 1,85 mm, mientras el rebaje de la derecha mide 1,7 mm. La distancia entre las dos improntas es de 32 mm.

El molde F50175 (escombrera del corte 1-54 - fases I-III; fig. 22) también es de doble cama; la cara superior presenta una coloración más negruzca, posiblemente debido a las altas temperaturas y a los vapores del caldo metálico o, como para el fragmento F35691, por el uso de alguna sustancia orgánica empleada como capa de recubrimiento de la impronta del objeto. Los dos rebajes están a 27 mm de distancia el uno del otro y tienen profundidades levemente distintas, midiendo uno 1,6 mm y el otro 1,7 mm.







En la tabla de la fig. 23 se muestra un resumen de las medidas de los rebajes de los moldes líticos para fundir lingotes-hacha de La Fonteta.

Molde Profundidad (en mm)

Anchura (en mm)

1er rebaje 2o rebaje 1er rebaje 2o rebaje

F10084 1,7530 (sección completa?)

F11051 1,5 1,5 nr >28

F21113 2,1 1,8 (?)31 (sección completa)

nr

F21114 2 2 nr nrF21115 2,1 >27F21116 1,55 1,9 >26 >24

F35689 2 30 (sección completa)

F35691 1,1 (filo?) 1,6 >21,5 >29,8F41362 1,9 1,3 (filo?) nr >24

F50052 1,7 2,1 nr31 (sección completa?)

F50150 1,8 nrF50173 1,85 1,7 nr >22F50175 1,7 1,6 >26 >20

Fig. 23. Medidas de los rebajes de los moldes líticos para fundir lingotes-hacha de La Fonteta (nr: no reconstruible).

Los lingotes-hacha

La mayoría de los ejemplares completos de lingotes-hacha fueron recogidos en el depósito de La Alcudia (Elche, Alicante; fig. 24), del que se menciona proceden una cincuentena de piezas, aunque actualmente sólo se conservan 17 (Monteagudo 1977: 145). Se trata de unas finas placas rectangulares de metal con el cono de fundición marcado en un extremo, y algunos ejemplares están provistos de pequeñas protuberancias o “apéndices” en uno o en los dos laterales (Siret 1913; Almagro Basch 1967; Ramos 1974). Su longitud puede alcanzar los 170 mm, y tienen alrededor de 40 mm de anchura y 3-4 mm de espesor. Al tratarse de unas piezas caracterizadas por el escaso grosor de su sección, y que por tanto difícilmente habrían podido emplearse como hachas, ya Siret, que fue el primero en realizar análisis elementales de algunos de estos objetos conservados en el Museo Arqueológi-co Nacional de Madrid (Siret 1913: 363-365), puso en duda su función y las denominó genéricamente “barras de cobre”. Además, la ausencia en algunos casos de una o de ambas protuberancias laterales le hizo considerar estas piezas como simples simulacros de las hachas planas de apéndices laterales. Sugirió también que podría tratarse de un tipo de hacha con valor religioso, votivo o simbólico, de acuerdo con la interpretación de las hachas de talón documentadas en la zona occidental de la Península Ibérica y que generalmente estaban fabricadas en bronce plomado. En el Levante peninsular, debido a la falta de estaño, este modelo de hacha votiva según Siret habría sido fabricado con barras de cobre, difíciles de fundir y que por tanto reproducirían groseramente la forma

de las hachas de talón con su característico cono de fundición. Finalmente, el mismo autor menciona que varios estudiosos consideraban los lingotes y las barras metálicas que reproducían la forma de objetos de uso diario, sobre todo hachas, como un tipo primitivo de moneda. De hecho, la palabra griega πελεκυς, “hacha, hacha de doble hoja”, servía para indicar un peso o un valor de 10 minas (Siret 1913: 364). Fue A. Ra-mos (1974) quien retomó la hipótesis de que podría tratarse de algún tipo de patrón monetario y definió estos objetos “hachas-monedas”, pero su interpretación no encontró aceptación en el ambiente académico. Se siguió pues considerándolas un tipo anómalo de hacha plana, y así se encuentran clasificadas en va-rios trabajos de referencia, como por ejemplo en el estudio específico de hachas de la Península Ibérica de Monteagudo (1977) que las incluye en el Tipo 22 de su clasificación —con dos variantes (22A1 y 22A2) que corresponden respectivamente a la presencia de sólo una protuberancia lateral y a su total ausencia— y en el estudio sobre el Bronce Final atlántico en la Península Ibérica realizado por Coffyn (1985).

El inventario de piezas hoy conocidas se completa con cuatro lingotes-hacha que fueron encontrados en la isla de Formentera, en el depósito de Can Mariano Gallet, en Sant Francesc Xavier (Fernández 1973; Delibes y Fernández-Miranda 1988; fig. 25); otras dos piezas depositadas en el Museo de Novelda (Alicante), cuya procedencia es incierta aunque podrían proceder de alguna tumba de la necrópolis de El Tabaiá (Aspe, Alicante; fig. 24), atendiendo a cuanto se indica en el inventario del Museo (González Prats 1985: 98). Otro posible fragmento de lingote-hacha podría ser la fina lámina de metal de Fonteta del Sarso (Cre-villente; fig. 25), a veces clasificada como fragmento de puñal, que presenta una anchura de 28 mm y un grosor de 20 mm (Simón 1998: 53 y 324).

Numerosos fragmentos fueron encontrados en Peña Negra, en la Sierra de Crevillente, Alicante (González Prats 1985; fig. 24). En este yacimiento, el descubri-miento de algunas piezas morfológicamente análogas a las que proceden de los depósitos de Elche y For-mentera pero fabricadas en plomo —hasta entonces se conocían ejemplares fabricados en cobre, cobre plomado o bronce— dio el empujón definitivo para reinterpretar la función de estas hachas y se volvió a considerar la hipótesis de que pudieran haberse utilizado como lingotes o barras premonetales. De hecho, la composición química del metal de algunos ejemplares —plomo o cobres altamente plomados— no proporcionaba al objeto una dureza suficiente para que se utilizara como hacha (González Prats 1985) y, como ya se ha mencionado, su escaso grosor (que varía aproximadamente entre 2-5 mm) excluía la posibilidad de que estas piezas fueran utensilios de uso diario (fig. 26).

En el trabajo realizado por J. L. Simón García (1998: 324) sobre la metalurgia prehistórica valenciana, cuando el autor estudia estas piezas, las considera lingotes en forma de hacha. En su inventario de los ejemplares conocidos incluye erróneamente una pieza procedente del depósito de La Sabina, en la isla de Formentera (Delibes y Fernández-Miranda 1988: 90-91), y otro ejemplar descontextualizado cuya procedencia



Fig. 24. Lingotes-hacha de La Alcudia (nn. 881-897), Peña Negra (MC y PN) y El Tabaiá (T1 y T2), según Simón 1998.



es incierta, aunque se indica que podría haber sido recogido en la zona del Camp de Tarragona (Martí Jusmet 1969-1970: 134-136). Se trata de nuevo de una confusión generada por la denominación que originariamente fue atribuida a este tipo de objetos. Estos dos ejemplares de hacha corresponden al tipo de apéndices laterales y el grosor de sus secciones nos indica claramente que no son lingotes-hacha; de hecho, en el primer caso la sección tiene un grosor de 13 mm, mientras el ejemplar del Camp de Tarragona tiene un espesor de aproximadamente 11 mm.

Como se señalaba en la introducción, entre los materiales de La Fonteta se ha identificado un elemento metálico que podría interpretarse como fragmento de lingote-hacha (F55031). Este fragmento procede del corte 65, y ha sido recogido en un depósito formado por varias capas de relleno, cuya cronología no es fiable ya que son estratos que se encuentran muy revueltos. Se trata de un recorte de plancha metálica de tendencia rectangular y se conserva una parte en la que se aprecian tres lados rectos formando un ángulo, y que podría corresponder a la zona del filo del hacha (fig. 27). Presenta una anchura de 30,4 mm y un grosor

de 2,4 mm, unas medidas que son compatibles con el tamaño de las improntas de los moldes de arenisca encontrados en el yacimiento (fig. 26).

El acabado de la pieza es muy basto, sus superficies no están pulidas y se aprecia la presencia de rebabas que parecen confirmar el uso de valvas asimétricas que, como se ha mencionado antes, al no ajustar perfectamente podrían paliar el problema del desgaseo del molde. El tamaño reducido de este fragmento

Fig. 25. a) Lingotes-hacha de Can Mariano Gallet, según Delibes de Castro y Fernández Miranda 1988; b) Posible fragmento de lingote-hacha de Fonteta del Sarso, según Simón 1998.

Fig. 27. Fragmento de lingote-hacha (F55031) procedente de La Fonteta. Dibujo realizado por Esteban Moreno Guerrero.



Procedencia Longitud (en mm)

Anchura (en mm)

Grosor (en mm)

Peso (en g)

Composición Bibliografía

La Alcudia (MAN 18162) 169 45 4 163,9 Cobre plomado* Almagro 1967

La Alcudia (MAN 18163) 150 37 4 133,5 No analizada Almagro 1967

La Alcudia (MAN 18164) 147 32 3,5 112,4 Cobre* Almagro 1967

La Alcudia (MAN 18165) 154 45 4 155,7 Cobre* Almagro 1967




La Alcudia (MAN 18169) 145 35 3 147,9 Cobre* Almagro 1967

La Alcudia (MAN 18170) 135 38 4,5 163,7Cobre muy plomado*

Almagro 1967

La Alcudia (MAN 18171) 130 35 4 122,4 Bronce plomado* Almagro 1967

La Alcudia (MAN 18172) 105 (frag.) 48 4 145,5Cobre muy plomado*

Almagro 1967

La Alcudia (Museo de Elche 79/1)

140 36 2 Cobre Monteagudo 1977;

González Prats 1985


165 38 2 Cobre Monteagudo 1977;



152 41 3,5 Cobre Monteagudo 1977;



151 34 3,5 CobreMonteagudo 1977;



154 30 2,2 CobreMonteagudo 1977;


La Alcudia (Museo de Pamplona)

162 48 3,5 No analizadaMonteagudo 1977;


El Tabaiá T1 160 40 4 165,07 Cobre plomadoGonzález Prats

1985; Simón 1998

El Tabaiá T2 140 42 4 116,47 Cobre González Prats

1985; Simón 1998

Can Mariano Gallet 1 157 46 3,5 CobreDelibes y

Fernández-Miranda 1988

Can Mariano Gallet 2 162,5 44 3 Bronce plomadoDelibes y

Fernández-Miranda 1988

Can Mariano Gallet 3 159 44 5 CobreDelibes y Fernández-

Miranda 1988

Can Mariano Gallet 4 156 43 2,5 CobreDelibes y Fernández-

Miranda 1988

Peña Negra/5823 145 37 2,5 Cobre González Prats 1985

Peña Negra/PNs1 50 (frag.) 25 2 Bronce González Prats 1985

Peña Negra/MC1 62 (frag.) 29 2 Cobre González Prats 1985

Peña Negra/MC2 30 (frag.) 35 2 Plomo González Prats 1985





Fig. 26. Tabla comparativa de las medidas, peso y composición de los lingotes-hacha. *Estas piezas fueron analizadas por ED-XRF dentro del Proyecto de Arqueometalurgia de la Península Ibérica.

de lingote-hacha no permite determinar si estaba provisto de “apéndices laterales”, unos elementos que no siempre están presentes en los ejemplares encon-trados y que, por ejemplo, no se han documentado en ninguna pieza procedente de Peña Negra. Según parece sugerir el estudio detallado de un ejemplar del depósito de La Alcudia y conservado en el Museo de Elche, estos apéndices serían el positivo de elementos de acoplamiento de las valvas del molde y tendrían, por tanto, la función de proporcionar un mejor an-claje de las matrices (González Prats 1985: 98). Pero es evidente que este factor técnico no fue empleado en todos los casos, como parecen confirmar también los restos de rebabas que se aprecian en numerosas piezas y la falta de evidencias del negativo de estas protuberancias en los moldes de La Fonteta.

Esta pieza ha sido analizada por espectrometría de fluorescencia de rayos X con el fin de comprobar la composición del metal. El resultado indica que se trata de un cobre muy plomado con impurezas de estaño, como se muestra en la tabla de la fig. 28.

Muestra Fe Ni Cu Zn As Ag

F55031 0,18 nd 33,3 nd nd 0,004

Muestra Sn Sb Au Pb Bi

F55031 1,3 nd nd 65,2 nd

Fig. 28. Resultados ED-XRF (% en peso) de la composición del fragmento de lingote-hacha F55031 de La Fonteta (nd: no

detectado).

Clasificación de las piezas

En función de sus características formales (anchura y grosor), se han podido establecer dos grupos dis-tintos de lingotes-hacha, siendo el grosor el elemento discriminante principal (fig. 29).

Por un lado (Grupo 1), están los que presentan valores superiores a 3 mm de grosor y una anchura

incluida entre 30 y 48 mm, incluyendo la mayoría de las piezas de La Alcudia, tres de las de Formentera y las dos de El Tabaiá. Por otro lado, el Grupo 2 está formado por lingotes-hacha con grosores inferiores o iguales a 2,5 mm y anchuras algo menores que el grupo anterior, oscilando entre 25 y 43 mm. Este grupo está integrado por todas las piezas de Peña Negra, el ejemplar de Fonteta del Sarso, el fragmento de La Fonteta, y también quedarían incluidas las piezas que se habrían obtenido de los moldes de La Fonteta (ver las medidas correspondientes a los ejemplares con rebajes de sección completa en la fig. 29). Además, plenamente integrados en este Grupo 2 tendríamos tres piezas de La Alcudia y una de las piezas del depósito de Can Mariano Gallet (n. 4). Esta última por grosor quedaría incluida en este grupo, aunque se diferencia por su anchura que es mayor de 40 mm, un valor que no alcanza ninguno de los otros lingotes-hacha del Grupo 2 (fig. 30).

Si atendemos al tipo de metal o aleación de estos lingotes (fig. 31), observamos que los que constituyen el Grupo 1 son principalmente de cobre sin aleación de estaño, a excepción de dos bronces plomados, uno procedente de La Alcudia (MAN 18171) y otro de Can Mariano Gallet (n. 2). En cuatro casos —tres de La Alcudia (MAN 18162, 18170 y 18172) y uno de El Tabaiá (T1)— el cobre aparece aleado con plomo, y en dos de ellos los valores están por encima del 20% Pb (La Alcudia, MAN 18170 y 18172).

El segundo grupo presenta una variación en las composiciones mayor que la del Grupo 1. Cinco ejemplares, todos procedentes de Peña Negra, son de plomo, otros dos son bronces plomados, dos son bronces binarios Cu-Sn, y finalmente otras seis piezas son de cobre sin alear. En estas últimas se encuen-tran tres ejemplares de La Alcudia (ME 79/1, ME 79/2 y ME 79/5), otra de Can Mariano Gallet (n. 4) y dos de Peña Negra (5823 y MC1). Por tanto, con respecto a La Alcudia, se observa que los materiales, independientemente del grupo en el que los clasifi-quemos, son principalmente de cobre, mientras que las piezas de Peña Negra, todas del Grupo 2, son mayoritariamente aleaciones con Sn y Pb (fig. 32).

Procedencia Longitud (en mm)

Anchura (en mm)

Grosor (en mm)

Peso (en g)

Composición Bibliografía

Peña Negra/MC5 14 (frag.) 30 2 Bronce González Prats 1985



Peña Negra/MC8 38 (frag.) 30 2Cobre muy plomado


Peña Negra/MC9 30 (frag.) 30 2 Bronce plomado González Prats 1985

Peña Negra/MC10 29 (frag.) 30 2 Cobre plomado González Prats 1985

Fonteta del Sarso 70 (frag.) 28 2 Bronce plomado Simón 1998

La Fonteta/F55031 35 (frag.) 30,4 2,4Cobre muy plomado*

Inédita



Procedencia Anchura (en mm) Grosor (en mm) Composición Grupo

La Alcudia (MAN 18162) 45 4 Cobre plomado 1

La Alcudia (MAN 18163) 37 4 No analizada 1

La Alcudia (MAN 18164) 32 3,5 Cobre 1

La Alcudia (MAN 18165) 45 4 Cobre 1




La Alcudia (MAN 18169) 35 3 Cobre 1

La Alcudia (MAN 18170) 38 4,5 Cobre muy plomado 1

La Alcudia (MAN 18171) 35 4 Bronce plomado 1

La Alcudia (MAN 18172) 48 4 Cobre muy plomado 1

La Alcudia (Museo de Elche 79/3) 41 3,5 Cobre 1


La Alcudia (Museo de Pamplona) 48 3,5 No analizada 1

El Tabaiá T1 40 4 Cobre plomado 1

El Tabaiá T2 42 4 Cobre 1

Can Mariano Gallet 1 46 3,5 Cobre 1

Can Mariano Gallet 2 44 3 Bronce plomado 1

Can Mariano Gallet 3 44 5 Cobre 1

La Alcudia (Museo de Elche 79/1) 36 2 Cobre 2

La Alcudia (Museo de Elche 79/2) 38 2 Cobre 2


Can Mariano Gallet 4 43 2,5 Cobre 2

Peña Negra/5823 37 2,5 Cobre 2

Peña Negra/PNs1 25 2 Bronce 2

Peña Negra/MC1 29 2 Cobre 2

Peña Negra/MC2 35 2 Plomo 2



Peña Negra/MC5 30 2 Bronce 2



Peña Negra/MC8 30 2 Cobre muy plomado 2

Peña Negra/MC9 30 2 Bronce plomado 2

Peña Negra/MC10 30 2 Cobre plomado 2

Fonteta del Sarso 28 2 Bronce plomado 2

La Fonteta/F55031 30,4 2,4 Cobre muy plomado 2

La Fonteta/F10084 30 1,75 Molde 2


La Fonteta/F35689 30 2 Molde 2


Fig. 29. Clasificación de los lingotes-hacha con indicación del grosor y anchura de su sección. Se incluyen las improntas de los moldes de La Fonteta como indicador de las dimensiones de las piezas fabricadas.



Dadas las variaciones formales y compositivas no acaba de perfilarse un patrón claro que permita identificar un proceso de estandardización genérico de la producción. En los dos yacimientos con más información, La Alcudia y Peña Negra, se observan tendencias claramente opuestas, en el primero predomi-nan lingotes-hacha con grosores mayores y el uso del cobre como metal base, mientras que en el segundo los grosores de las piezas son menores y predominan las aleaciones de estaño y el uso del plomo.

Si nos fijamos en el peso de las piezas completas, observamos una gran diferencia entre los valores ex-tremos (185,1 g frente a 112,4 g), es decir el mayor tiene un 64% de peso más en relación al de menor peso. El valor medio de la serie es 144,1 g con una desviación estándar STD=23,1. Las variaciones en peso entre ejemplares son elevadas para pensar en procesos estandarizados de manufactura, ya que tampoco encontramos en la distribución una moda de valores que defina la serie, sino más bien una serie de valores continua.

Conclusiones

Atendiendo al fenómeno geográficamente muy localizado que actualmente se percibe en la distri-bución de estos lingotes-hacha (ver mapa en fig. 1), a la ausencia de funcionalidad más allá de una acu-mulación de metal y a la diversidad de metales y aleaciones empleadas, se podría argumentar a favor de producciones de lingotes obtenidos con metales procedentes de las diversas fases de la cadena me-talúrgica (cobre, cobres plomados, bronces, bronces plomados y plomo), ya sea a partir de metal nuevo obtenido por reducción de mineral (cobre) o de reci-clado de piezas (bronces pobres y bronces plomados) o incluso de las tareas de obtención de plata (plomo y cobres plomados).2 Esta acumulación de metal en

2. Actualmente, se está barajando la posibilidad de que en época fenicia se estuviera extrayendo plata de minerales cupro-argentíferos mediante el uso del plomo como colector del metal noble. Las masas cobre-plomo podrían por tanto ser un subproducto de una de las fases de la cadena operativa para la obtención de plata a partir de minerales complejos de cobre (Renzi et al. 2007; Renzi et al. 2009).

lingote tendría un probable consumo de carácter local, en el que cada yacimiento genera sus propias pautas formales dentro de un patrón común al área en que se identifican y que, de momento, es ajeno a otros yacimientos fenicios o de influencia fenicia en la Península Ibérica. Si se asume esta función de lingote, se comprende que las piezas carezcan de retoques o modificaciones posteriores a su fundición, conservando el metal de la mazarota, las rebabas o los apéndices de anclaje, y que no se cuide la calidad de la fundición como se aprecia en la mayoría de los ejemplares. Eliminar esos elementos sobrantes solo serviría para perder metal, intencionalidad contraria a la que debe tener un lingote como elemento de acumulación. La ausencia de esos recortes o manipu-laciones generan en consecuencia un menor control final de la cantidad de metal (peso) de cada lingote. Pero, si su destino es el consumo interno, no sería necesario buscar un control más preciso.

Por otra parte, su forma laminar facilitaría el corte de las cantidades necesarias para procesos de fundi-ción concretos en un taller, de manera mucho más práctica que, por ejemplo, los lingotes plano-convexos macizos contemporáneos. Además, no deja de ser significativo que en Peña Negra, un taller metalúrgico destacado, la gran mayoría de estos lingotes-hacha se recuperaran fragmentados.

Actualmente, la presencia de moldes para fun-dir lingotes-hacha está documentada solamente en dos yacimientos, Peña Negra y La Fonteta. Ambos poblados presentan además claros indicios de una producción metalúrgica diversificada, dedicada a la obtención tanto de hierro como de plomo, cobre y sus aleaciones. Esta diversificación de las actividades metalúrgicas parece reflejarse también en las distintas composiciones de los lingotes-hacha encontrados. Sin embargo, las medidas de la mayoría de los ejemplares de La Alcudia, de Formentera y de El Tabaiá no encajan con las producciones de esos dos yacimientos, por lo que es probable que en la zona hubiese algún o algunos otros centros productores de este tipo de lingote.

En el caso de La Alcudia, estos ejemplares apare-cieron sin información contextual en 1892. Su acumu-lación habría que interpretarla como un proceso de

Fig. 30. Distribución de los lingotes-hacha según la pertenencia al Grupo 1 o Grupo 2.

Fig. 32. Distribución de los lingotes-hacha según la composición y el grupo de pertenencia.



Procedencia Cu As Fe Sn Pb Ga* Composición Bibliografía

La Alcudia (MAN 18162) 85,40 nd 0,54 0,14 12,25 nd Cobre plomado Almagro 1967

La Alcudia (MAN 18164) 96,73 nd 0,65 0,14 1,93 nd Cobre Almagro 1967

La Alcudia (MAN 18165) 98,13 0,44 0,52 0,13 0,66 nd Cobre Almagro 1967

La Alcudia (MAN 18166) 99,49 nd 0,29 nd 0,19 nd Cobre Almagro 1967




La Alcudia (MAN 18170) 52,74 nd 0,29 0,06 46,77 ndCobre muy plomado

Almagro 1967

La Alcudia (MAN 18171) 91,15 nd 0,09 4,40 4,25 nd Bronce plomado Almagro 1967

La Alcudia (MAN 18172) 62,76 nd 0,46 nd 36,68 ndCobre muy plomado

Almagro 1967


99,50 0,40 0,10 nd nd nd Cobre Monteagudo 1977; González Prats 1985






99,80 0,07 0,13 nd nd nd CobreMonteagudo 1977; González Prats 1985


99,70 0,12 0,17 nd nd nd CobreMonteagudo 1977; González Prats 1985

El Tabaiá T1 85,76 1,35 0,23 nd 12,00 nd Cobre plomadoGonzález Prats 1985; Simón 1998

El Tabaiá T2 94,62 1,68 nd 1,32 1,85 nd CobreGonzález Prats 1985; Simón 1998

Can Mariano Gallet 1 99,37 nd 0,16 0,04 0,11 nd CobreDelibes y Fernández-Miranda 1988

Can Mariano Gallet 2 76,51 nd 0,38 14,93 7,02 nd Bronce plomadoDelibes y Fernández-Miranda 1988

Can Mariano Gallet 3 98,76 nd 0,18 0,64 0,08 nd CobreDelibes y Fernández-Miranda 1988

Can Mariano Gallet 4 99,50 nd 0,17 0,01 nd nd CobreDelibes y Fernández-Miranda 1988

Peña Negra/5823 94,20 nd 0,54 nd 4,80 nd Cobre González Prats 1985

Peña Negra/PNs1 93,70 nd 0,10 6,30 nd nd Bronce González Prats 1985

Peña Negra/MC1 98,70 0,12 0,07 0,90 0,30 nd Cobre González Prats 1985

Peña Negra/MC2 1,05 nd 0,23 nd 97,30 1,30 Plomo González Prats 1985



Peña Negra/MC5 87,30 nd 0,10 6,20 nd 6,30 Bronce González Prats 1985



Peña Negra/MC8 20,00 nd 0,15 nd 78,50 1,30Cobre muy plomado




almacenaje de materia prima, principalmente cobre. El hallazgo debería ubicarse en un contexto de hábitat ya que, como indica Simón (1998: 53-55), La Alcudia es un poblado de amplio desarrollo cronológico. Por el contrario, en el caso de Can Mariano Gallet, los lingotes forman parte de un depósito junto con otras piezas metálicas elaboradas (cuatro hachas de talón con anillas). Esta forma de deposición de lingotes con objetos sería equivalente a la de otro depósito de Formentera, el de La Sabina, aunque en este último caso la forma del lingote es plano-convexa en lugar de tener forma de hacha. Además, debemos tener en cuenta que los lingotes de Can Mariano Gallet son los únicos que se salen de la zona geográfica de distribución de este tipo de piezas en ámbito pe-ninsular. Por tanto, su acumulación en un depósito respondería a unas circunstancias diferentes a las de los lingotes destinados al consumo local, como se ha propuesto para el resto de los ejemplares objeto de este estudio.

Agradecimientos

Deseo expresar mi más sincero agradecimiento al Dr. Ignacio Montero-Ruiz por su inestimable ayuda en la elaboración de este trabajo. También quiero agradecer al Prof. Dr. Alfredo González Prats por haberme ofrecido la posibilidad de estudiar los materiales arqueometalúrgicos de La Fonteta.La realización de este artículo ha sido posible gracias al proyecto I+D+I del Ministerio de Educación y Ciencia (HUM2007-65725-C03-02) Tecnología y procedencia: plomo y plata en el I milenio AC (2007-2010) y al proyecto Consolider-Ingenio 2010 del Ministerio de Ciencia e Innovación (CSD2007-00058) Programa de Investigación en Tecnologías para la conservación y valorización del Patrimonio Cultural (TCP, 2008-2012).Finalmente, quiero dar las gracias a Félix García Díez y Esteban Moreno Guerrero por la realización de los dibujos, y a Antonio Uriarte González por la elaboración del mapa.

Martina Renzi CCHS-CSIC

C/Albasanz, 26-2828037 Madrid

[email protected]

Rebut: 28-12-2009Acceptat: 16-02-2010

Procedencia Cu As Fe Sn Pb Ga* Composición Bibliografía

Peña Negra/MC9 90,00 nd 0,10 6,00 3,70 nd Bronce plomado González Prats 1985

Peña Negra/MC10 a(núcleo de cobre)

98,2 nd 0,10 0,80 0,60 nd Cobre plomado González Prats 1985

Peña Negra/MC10 b(fase con plomo)

6,70 nd 0,20 nd 92,80 0,70 Cobre plomado González Prats 1985

Fonteta del Sarso 86,10 1,62 0,14 7,68 4,38 nd Bronce plomado Simón 1998

La Fonteta/F55031 33,3 nd 0,18 1,3 65,2 ndCobre muy plomado

Inédita

Fig. 31. Resultados ED-XRF (% en peso) de la composición de los lingotes-hacha (nd: no detectado). *El galio ha sido publicado como elemento presente en las piezas aunque nosotros consideramos que pueda ser debido a alguna contaminación o problemas de lectura del espectro durante el análisis, ya que hasta la fecha no se conoce ningún objeto antiguo

que presente cantidades apreciables de galio.

144


Revista d’Arqueologia de Ponent 20, 2010, 127-144, ISSN: 1131-883-X

Almagro Basch, M. (1967). Inventaria Archaeologica, España (fasc. 7; E 1). Instituto Español de Prehistoria y Dirección General de Bellas Artes. Madrid.

Coffyn, A. (1985). Le Bronze Final Atlantique dans la Péninsule Ibérique. Bordeaux.

Coghlan, H. H. (1975). Notes on the prehistoric metallurgy of copper and bronze in the Old World. Oxford.

Delibes de Castro, G., Fernández-Miranda, M. (1988). Armas y utensilios de bronce en la Prehistoria de las Islas Baleares. Studia Archaeologica, 78. Valladolid.

Fernández Gómez, J. H. (1973). Nuevo depósito de hachas de bronce descubierto en la isla de Formentera (Baleares). Pyrenae, 9: 177-184.

González Prats, A. (1985). Sobre unos elementos materiales del comercio fenicio en tierras del sudeste peninsular. Lucentum, 4: 97-106.

González Prats, A. (1999). La Fonteta 1996-1998. El emporio fenicio de la desembocadura del río Segura. Exposición monográfica (Guardamar del Segura, 9-11 abril 1999). Alicante.

González Prats, A. (1999-2000). La Fonteta. El emporio fenicio de la desembocadura del río Segura. Sapanu. Publicaciones en Internet III y IV: <http://lafonteta.ua.es/Fonteta.htm>.

González Prats, A., Ruiz-Gálvez Priego, M. (1989). La metalurgia de Peña Negra en su contexto del Bronce Final del Occidente Europeo”. En: XIX Congreso Nacional de Arqueología. Vol. 1. Zaragoza: 367-376.

González Prats, A., Ruiz Segura, E. (1999). Una zona metalúrgica de la primera mitad del siglo vii en la ciudad fenicia de La Fonteta (Guardamar, Alicante). XXIV Congreso Nacional de Arqueología (Cartagena, 28-31 de octubre de 1997), III. Murcia: 355-357.

Martí Jusmet, F. (1969-1970). Las hachas de bronce en Cataluña. Ampurias, 31-32: 105-151.

Monge Soares, A. M., Valério, P., Frade, J. C., Oliveira, M. J., Patoilo, D., Ribeiro, I., Arez, L., Santos, F. J. C., Araújo, M. F. (2007). A late Bronze Age stone mould for flat axes from Casarão da Mesquita 3 (São Manços, Évora, Portugal). En: Proceedings of the 2nd International Conference “Archaeometallurgy in Europe 2007”. Grado-Aquileia [CD-ROM].

Monteagudo, L. (1977). Die Beile auf der Iberischen Halbinsel. Praehistorische Bronzefunde IX, 6. Munich.

Ramos Fernández, R. (1974). De Heliké a Illici. Alicante.

Renzi, M., Hauptmann, A., Rovira, S. (2007). Phoenician metallurgical production at SE-Spain. En: Proceedings of the 2nd International Conference “Archaeometallurgy in Europe 2007”. Grado-Aquileia [CD-ROM].

Renzi, M., Montero-Ruiz, I., Bode, M. (2009). Non-ferrous metallurgy from the Phoenician site of La Fonteta (Alicante, Spain): a study of provenance. Journal of Archaeological Science, 36: 2584–2596.

Simón Garcia, J. L. (1998). La metalurgia prehistórica valenciana. Diputación de Valencia. Valencia.

Siret, L. (1913). Questions de chronologie et d’ethnographie ibériques. I. De la fin du Quaternaire à la fin du Bronze. Paul Geuthner. Paris.

Bibliografía

145


www.rap.cat

20 2010Pàgs. 145-176

Situació i característiques

Es localitza al començament de la serralada a l’occident del nucli urbà de Viladamat (Alt Empordà). És una zona forestal coberta de pins i matolls que va patir l’incendi dels dies 4 i 5 d’agost de 2006. La seva alçada per damunt de la plana costanera és de tan sols 80 m, però és un punt enlairat des del qual s’abasta tot el territori, que s’obre en un ventall des dels passos naturals del Portús, al nord, fins més en-llà del Montgrí cap a migdia. Orientat principalment de cara a llevant, domina d’una punta a l’altra tot el golf de Roses i, lògicament, el complex d’Empú-

L’exploration des zones les plus prochaines a Empúries et sur-tout de la chaîne de collines qui entourent son territoire immédiat par l’Ouest, ha permis identifier quelques sites de faible envergure, touts eux appartenant surtout au iie et ir siècles av. JC, et qui nous permettent connaître avec plus de précision le caractère de la première occupation du territoire et la transformation du modèle d’établissement indigène, située dans zones hautes, par un autre de tipe italique. La Muntanyeta c’est l’exemple le mieux connu de ce genre de gisements.

Mots clé: Viladamat, Empúries, romanisation, numismatique, milieu rural.

ries. De cara a l’interior, els arbres no deixen veure la continuació de la serralada i els passos naturals —antics vials— que condueixen a l’altra banda. Però no queda gaire lluny del camí de la font de l’Ermedà cap a Palau Borrell (a tramuntana), o Sant Feliu de la Garriga (a migdia), des del qual es pot anar cap a la plana passant pel costat de l’Olivet d’en Pujol i de la necròpoli de la Vinya del Fuster de la vil·la romana de Tolegassos, o pujar al cim del Puig Segalar, si es continués en direcció sud.

La composició geològica del subsòl és una mica irregular. D’una banda, afloren formacions rocoses de calcària i conglomerats, amb zones intermèdies ocupades per deposicions d’argila grisa o verdosa, molt compacta i totalment estèril. La degradació de la superfície, pel fet de trobar-se a la part més elevada del turó, ha causat la pèrdua de quasi tota la capa de terres superficials i ha malmenat bona part de

L’exploració de les zones properes a Empúries, i especialment de la serralada que envolta el seu territori immediat per la banda oest, ha permès identificar diversos jaciments de poca extensió, pertanyents sobretot als segles ii i i aC, que permeten conèixer millor les característiques de la primera ocupació del territori i la transformació del tipus d’assentament indígena, en zones elevades, en un altre de tipus itàlic. La Muntanyeta és l’exemple més ben conegut d’aquest tipus de jaciments.

Paraules clau: Viladamat, Empúries, romanització, numismàtica, món rural.

Josep CasasJosep M. NollaVictòria Soler

La Muntanyeta (Viladamat). Un establiment tardorepublicà en el territori d’Empúries*

*. Aquest treball s’ha pogut realitzar gràcies al projecte ministerial “Del oppidum a la ciuitas. Análisis de un proceso histórico en el territorium de Gerunda” (HUM 007 62486 / Hist).


Josep Casas, Josep M. Nolla, Victòria Soler, La Muntanyeta (Viladamat). Un establiment tardorepublicà en el territori d’Empúries

les restes antigues i, en alguns punts, ha alterat les poques estructures que han arribat als nostres dies. És una qüestió que ja tornarem a comentar, ja que aquest fet dificulta enormement la correcta lectura de les restes posades al descobert.

Possiblement forma part d’un conjunt de petits jaciments, de característiques similars, que s’han anat identificant a tota aquesta part de la serralada. Són estacions de dimensions reduïdes, identificades a partir de la recuperació de ceràmica en superfície, que no solen abastar superfícies superiors als 200 m2, i en les quals es poden recollir materials contemporanis als que ha proporcionat l’excavació de la Muntanye-ta, és a dir, àmfora de boca plana, ceràmica ibèrica oxidada i reduïda i àmfora grecoitàlica o Dressel 1. D’aquests jaciments en tenim pocs elements per a una datació ferma, ja que cap d’ells no ha estat explorat, però sembla que s’inscriurien en el mateix context cronològic.

Recordem, per exemple, les citacions a la Carta Arqueològica referides al terme de Viladamat (Nolla i Casas 1984: 109-116) o al de la Vinya, ja en el municipi de Ventalló, el qual proporcionà un conjunt de materials idèntics que es van escampant cap al terme de Viladamat (Casas, Soler i Turon 2002: 48-50). En aquest mateix context, tampoc no podem oblidar

les troballes a l’entorn del Puig Segalar, en diversos petits jaciments, semblants per la dispersió de ma-terials en superfície a la Muntanyeta, distribuïts en diverses finques dels municipis de la Tallada, Albons i Viladamat. Altres troballes menors, que es mouen dins el mateix context cronològic, se situen a ponent de Palau Borrell, camí de la font de l’Ermedà i, pos-siblement, a Sant Feliu de la Garriga. Finalment, no podem deixar de banda el principal jaciment excavat a l’inici de la serralada, ja a les terres baixes, que s’inscriu en el període que va de la segona meitat avançada del segle ii aC fins al canvi d’era: l’Olivet d’en Pujol. Un magatzem amb un pati ocupat per més de cent dolia que potser està relacionat amb la fase republicana de la vil·la de Tolegassos (Casas 1989: i dades inèdites).

En qualsevol cas, la dispersió i abundància d’aques-tes microestacions, de les quals la Muntanyeta podria ser el cas paradigma, ajuden a dibuixar una ocupació intensa de la serralada situada a ponent d’Empúries durant un període molt concret, que podem situar, grosso modo, entre el segle ii i el primer terç del segle i aC (fig. 1). El seu significat encara és en bona part desconegut. Caldria una excavació exhaustiva de tots i cada un d’ells per esbrinar-ne l’abast i la funció. La identificació de ceràmica en superfície no pot

Fig. 1. Situació de la Muntanyeta en relació amb Empúries i els altres jaciments de la serralada de l’entorn.



ser suficient per treure’n l’entrellat, però ens parla d’una explotació dels recursos naturals de la forest o d’una agricultura en un terreny difícil i més tenint en compte que a uns pocs centenars de metres hi havia una plana fèrtil, aspre i no gaire ric, així com d’una ocupació intensiva del territori immediatament abans del Gran Canvi.

Descobriment i excavació

El jaciment de la Muntanyeta va ser localitzat per afeccionats locals l’estiu de 2007, i el vam trobar lleu-gerament afectat per un forat d’entorn als 150 cm de diàmetre i 30 cm de profunditat, que els descobridors van obrir a la part central. Els treballs de la nostra campanya, els mesos de novembre i desembre de 2007, van consistir en la delimitació del jaciment, per esbrinar-ne l’àrea ocupada, i l’excavació de la que es considerava la part central, prenent com a punt de referència el forat inicial. La superfície total excavada

és d’uns 125 m2, a part de sondejos puntuals i limitats a l’entorn de la cala principal, oberts amb la finalitat de definir l’extensió de tot el jaciment, tots ells amb resultats negatius. El treball de camp el vam dur a terme amb un equip reduït, format per Josep Casas, Joan Colomer i Victòria Soler.

L’exploració superficial del terreny no va proporcio-nar cap tipus de material, per la qual cosa sembla clar, en qualsevol cas, que la zona arqueològica queda totalment limitada a l’àrea excavada. I l’exploració de tot el sector ha permès constatar que es tracta d’un assentament de dimensions reduïdes, a l’entorn dels 200 m2, format per una petita cabana o casa amb diversos annexos i complements, com sitges, un di-pòsit, les restes d’una llar domèstica i un petit forn per a la manipulació i fosa de bronze. Com que es troba a la part més elevada d’un petit turó, no s’han conservat les terres superficials que l’haurien protegit, per la qual cosa han aparegut molt deteriorades i alterades pel pas del temps. Únicament a l’interior

Fig. 2. Planta general de les estructures de la fase 1.



de les sitges i de diverses depressions naturals i/o artificials es conservaven estratigrafies intactes.

El mal estat de conservació fa difícil interpretar adequadament les estructures posades al descobert. Restes de pedres més o menys alineades, una gran depressió quadrada (4 m × 4 m), rases difícils de delimitar i un aflorament natural de roca a la ban-da sud, semblen pertànyer a les restes d’una cabana indígena de la qual no en podem reconstruir, tan bé com voldríem, la planta completa. Amb un sòl geològic que a la major part de la zona es troba a 10 cm de profunditat, és pràcticament impossible reconstruir les parts desaparegudes. Tanmateix, es pot anar resseguint l’estructura general de l’assentament a partir d’aquestes pobres evidències que es descriuen a continuació i, per altra banda, es pot datar amb precisió el jaciment i constatar l’existència de, com a mínim, dues fases diferents.

No sempre serà fàcil atribuir determinada paret, sitja o estructura a un moment concret, a causa de

la degradació del conjunt. Sovint podem constatar la seqüència cronològica de dues estructures per la seva relació física entre elles: una sitja talla un di-pòsit folrat d’opus signinum, una llar de foc queda interrompuda expressament en un punt on possi-blement hi hauria restes d’un mur desaparegut, etc. Són evidències d’aquest tipus les que ens permeten refer les estructures de cada fase. En altres casos, és cert, podrem fer-ho a partir dels materials que s’han conservat a cada estrat. Però en general serà difícil restituir amb seguretat els elements de cada etapa. Els errors, en aquest sentit, són ben possibles. Ens limitarem, per tant, a descriure les estructures que, segons la nostra opinió fonamentada en les evidències de l’excavació, van coexistir durant cadascuna de les fases del jaciment (figs. 2 i 3), tenint en compte que és possible que en la fase més tardana encara es trobessin en ús alguns dels àmbits i estructures del moment inicial.

Fig. 3. Planta general de les estructures corresponents a la fase 2.



Fase 1

Sembla clar que l’ocupació inicial del lloc va consistir en una petita cabana, potser doble o compartimenta-da, situada a la banda nord, separada d’una segona estructura molt mal coneguda (una segona estança), a migdia i separada de la primera per una mena de corredor o lloc de pas. La del costat meridional era la més deteriorada, però mostrava alguns trets interessants. Pel que sembla, es va aprofitar l’aflora-ment natural de la roca (1022) per bastir-hi aquesta mena de cabana a l’entorn, amb la construcció dels murs longitudinals (1024) i perpendicular en sentit sud (1023). Són parets obrades amb blocs de pedres irregulars, recollides a la superfície i posades en sec o agafades amb fang. És, en tot cas, una estructura feble que s’ha conservat malament i que, a més, va ser alterada en una segona etapa amb l’obertura de les sitges 2 i 3 quasi al mig de la línia de cada paret. A l’interior d’aquest recinte no va trobar-s’hi cap mena de material, llar o estructura secundària, ja que el sòl natural —en aquest cas, argilós— es troba quasi al descobert o a quatre dits de la superfície. Només en un racó més o menys circular, que fa com una mena de nínxol natural entre dos blocs de la formació rocosa, va aparèixer una petita fossa amb algunes pedres i esquerdissos de ceràmica que proporcionen poca informació (1021, fossa A). Es tracta de frag-ments de ceràmica grisa emporitana, àmfora itàlica i una base possiblement d’àmfora púnica (infra). També entremig de les roques, en alguna escletxa no gaire alterada per l’erosió, hi vam trobar alguns bocins de ceràmica de poca entitat (grisa emporitana i àmfora itàlica), que no estem del tot segurs que formin part dels nivells originals, ja que podien haver-hi anat a parar per causes naturals en una època posterior.

L’estructura més complexa i més ben conservada correspon a la meitat nord de l’assentament i és la que està formada per una cabana doble o compar-timentada, tot i que l’estructura de la banda est és absolutament diferent de la del costat de ponent. Cal assenyalar, nogensmenys, que d’una manera o altra, amb tantes alteracions com es vulgui, va perdurar fins al moment en què fou abandonat el jaciment. Tot i això, no acabem de veure clar ni tenim arguments prou sòlids que expliquin aquesta diferència entre els dos àmbits: l’un d’ells, el de llevant, excavat a terra i en forma de cabana enfonsada sense que s’hi vegin murs que l’envoltin, i l’altre amb els murs bastits damunt el sòl argilós natural. Potser una explicació seria l’existència d’una llar de foc i un forn per a metalls al seu interior. Però a la cabana enfonsada també trobem una llar de foc, tot i que d’estructura completament diferent.

La fossa o depressió quadrada que constitueix la base de la cabana de llevant era excavada al sòl natural format per argiles compactes. Té una pro-funditat mitjana de 30 cm però en alguns punts és més gran, ja que cap a l’est la ressegueix de nord a sud una rasa ben tallada al sòl natural, amb les parets rectes, dins de la qual encara hi trobem una fossa circular que sembla correspondre a una sitja més antiga que va ser escapçada quan es va obrir el quadre rectangular, tot i que encara és més probable

que es tracti d’un dipòsit domèstic (1020). El material arqueològic del seu interior, poc nombrós i més aviat pobre, proporciona unes cronologies genèriques del segle ii aC, que tant poden ser de la primera meitat com de mitjan segle.

En qualsevol cas, tot fa pensar que es tracta, tal com dèiem, d’un fons de cabana lleugerament enfonsada, amb les parets delimitades per la mateixa estructura del rebaix fet a l’argila natural i potser per algunes de les pedres que encara es conserven alineades i que es confonen amb les que, en una segona fase, es van abocar per tot l’àmbit per tal d’anivellar-lo. Tenint en compte que al seu entorn, als costats de tramuntana, llevant i migdia no hi ha ni una sola pedra que ens pugui fer intuir l’existència de murs, ni forats de pal, no és forassenyat pensar que els murs es van construir directament amb tovot tal com passa, per exemple, a la Creu de Fellines (Viladasens) (Martín 1981: 37-49). Potser per això s’han localitzat en diversos punts de l’excavació dotzenes de restes de revestiment de morter de calç i sorra, totalment blanc (potser pintat amb calç per la cara vista), que sens dubte pertanyen a un senzillíssim opus tectorium.

Ben centrada enmig de la façana sud, s’observa una depressió en forma de rampa des de l’exterior cap a dins de la casa, que identifiquem amb la porta de l’àmbit. A l’esquerra, tot entrant, hi queda la depressió allargada amb la fossa central i, al seu davant, una mica a la dreta, les restes d’una llar de foc circular, formada per un petit rebaix ple de terres cendroses i algunes pedres al centre, més fosc i amb una con-centració de cendres vegetals encara més elevada que al seu entorn. L’existència de les restes d’una llar de foc central, lleugerament desplaçada cap al nord-est, és el millor element per confirmar la identificació d’aquesta estranya estructura amb una cabana, a la qual s’accediria per l’espai no tan rebaixat que se situa enmig de la façana i, probablement, paret sud. L’estructura és ben diferent de la de l’àmbit veí, en aquell cas formada per una capa de fragments de panxes d’àmfores Dressel 1 posades de pla, recoberta per un gruix de fang cremat i allisat a la part su-perior, endurit pel foc, habitual en llocs d’habitació indígenes o de tradició indígena d’aquestes comarques.

El segon espai (si es vol, la segona cabana) es trobà encara més deteriorat, segurament pel fet d’haver-se obrat directament damunt el sòl geològic, sense fonaments, la qual cosa ha causat la desaparició dels murs en el decurs dels segles. Podem resseguir-la relativament bé per la façana nord, ja que per col·locar-hi les pedres dels fonaments es va retallar l’aflorament de roca tova d’aquell costat (1026). La resta dels murs es van fer posant les pedres directa-ment damunt el sòl argilós. Els quasi 10 cm de terres superficials que vam trobar-hi al damunt en el moment de l’excavació no foren suficients per protegir-los de l’erosió continuada en el decurs dels anys, sobretot a la banda oest. Altrament, l’obertura de dues sitges en la segona fase d’ocupació de l’assentament afectà directament els extrems meridionals de cada un dels dos murs laterals, va acabar d’alterar l’aspecte inicial de l’estructura i va causar la desaparició de les pe-dres o les va desplaçar fora de la línia de l’edificació. En un punt concret, el fonament de la part oest es



recolzava o farcia una petita depressió —segurament natural— oberta al sòl argilós (1008). Però ni tan sols en aquest cas es va poder conservar el fonament en el seu estat original, sinó que també fou alterat i remogut en una època indeterminada i per causes que no sabem reconèixer.

La distribució a l’interior de l’espai ens és, fins a cert punt, desconeguda. Només s’han conservat aquelles restes que van quedar protegides pel fet de trobar-se a un nivell més baix (la base d’un forn obert al sòl natural, per sota el nivell original del paviment), o les restes de la llar de foc domèstica que comentàvem fa un moment, gràcies al fet que es recolzava a l’angle sud-est de l’habitació (situació fins a cert punt estranya o poc habitual), i que va quedar protegida per les restes dels murs que l’emmarcaven, els quals, aquesta vegada també, van conservar la seva fonamentació relativament intacta (fig. 4, 1005).

La llar de foc —ho dèiem fa un moment— estava formada per una primera capa de fragments d’àmfora itàlica característica de la forma Dressel 1, algunes amb pasta DB (Nolla 1977: 201-230), trencats en mides regulars d’entre 8 i 15 cm i posats de pla, amb la part bombada (l’exterior de la panxa de les àmfores) a la part superior. Tot plegat estava recobert d’una capa de fang o argila, ben allisada i aplanada, que amb el foc va quedar endurida. És una llar amb característiques típicament indígenes, que retrobem en qualsevol jaciment ibèric de la zona durant la baixa república i que tan bé es documenten a Can Pons (Arbúcies) (Font et al. 1996: 93-103). No hem d’anar gaire lluny per veure’n d’idèntiques. A les sitges tardo-republicanes de Tolegassos, datades entre la darreria del segle ii i el primer quart del segle i aC, segons

els diferents casos, trobàvem fragments de fang cuit amb les mateixes empremtes d’àmfora (Casas i Soler 2003: 15-18); a Mas Gusó és relativament freqüent l’aparició de restes de fang cuit amb la mateixa funció, en nivells ibèrics i baixrepublicans (Casas i Soler 2004), i a les sitges dels Bordegassos (Vilopriu), diversos fragments de fang cuit es poden interpretar semblantment (Casas, Merino i Soler 1991: 121-139).

El segon element conservat, situat a la meitat me-ridional de l’àmbit, centrat i a poc més de 70 cm de la llar domèstica, és la base d’un forn per a la fosa de metall (fig. 4, 1006). La part central, que constituiria la cambra de foc, era un espai rectangular, de 20 cm × 30 cm i d’uns 10 / 15 cm de profunditat, excavat directament a l’argila natural del subsòl. La canal de tir, d’entorn als 70 cm de llargada, hi connecta des del sud i no és tan profunda (entre 5 i 7 cm). El seu perfil no és pla sinó de forma còncava i tota ella estava endurida per les altes temperatures. Entremig de les terres de l’entorn o del seu interior, i també barrejades amb les pedres de l’enderroc de la paret de llevant, van aparèixer restes del recobriment de la mateixa canal, o potser part d’una tovera, també d’ar-gila. Es tracta d’un forn petitíssim, considerablement més petit que els forns metal·lúrgics ibèrics excavats a l’Illa d’en Reixac (Martin et al. 1999: 236), però efectiu a l’hora d’obtenir elevades temperatures per fondre petites quantitats de metall. En aquest cas, sabem que s’hi fonia un aliatge per obtenir peces de bronze. L’interior de la canal estava ple de cendres i escòries de bronze, així com molts bocins de làmines de metall amb retalls d’extracció en forma d’arc de cercle, indicis de l’obtenció de peces circulars per a encunyar monedes (fig. 5). Dins el canal del forn també va aparèixer un altre semis ibèric i, al costat, un disc (una moneda), que sembla sense encunyar. És una descoberta més que notable sobre la qual caldrà tornar.

Fora d’àmbit, a ponent, es va trobar una altra es-tructura que no sembla tenir res a veure amb aquesta darrera activitat: un dipòsit rectangular revestit de morter hidràulic. L’estructura de l’aljub és arcaica. Es va obrar excavant una fossa rectangular directa-

Fig. 4. Planta de l’espai de ponent, amb una llar domèstica (1005) i un forn per a metalls (1006).

Fig. 5. Retalls de plaques de bronze i disc de moneda sense encunyar.



ment a l’argila natural sense cap muret d’obra que ajudi a sostenir el recobriment de signinum. La paret d’argila es va revestir directament amb diverses capes de morter hidràulic, que es diferencien clarament les unes de les altres. La darrera, la més superficial, té poc més de 5 mm de gruix i el morter està fabricat amb un picadís molt prim de ceràmica. Els angles són arrodonits i no en mitja canya en relleu com podem veure a la majoria dels dipòsits d’època ro-mana (un munt d’exemples a l’alt i baix imperi). En canvi, aquesta estructura amb els angles corbats la veiem, en assentaments rurals, en els dos dipòsits de Tolegassos, obliterats en època d’August (Casas i Soler 2003: 38-47, fig. 20). El fons és pla i s’uneix amb les parets verticals formant angle recte. Finalment, al centre té un petit receptacle de planta circular i sector d’esfera per facilitar la neteja i l’escolament de la porqueria del seu interior, la qual cosa no és habitual en dipòsits d’aigua, però sí en aljubs lligats a la producció de vi o d’oli (fig. 6). Altrament, tot i que és una dada que cal considerar prudentment, convé recordar que les anàlisis de restes carpològiques trobades en una sitja de la segona fase posen de manifest el consum de cereal, però no hi ha restes, per a la darreria del segle ii aC o primer quart del segle següent, de granes de raïm o pinyols d’oliva.

En darrer lloc, cal esmentar, probablement associada a aquest primer moment, una sitja situada al límit occidental del jaciment (sitja núm. 5). No en podem

tenir la seguretat absoluta però el material del seu interior és més antic que el de les cinc altres sitges que s’han de datar, com a mínim, a la darreria del segle ii aC. Es tracta, bàsicament, de fragments d’àm-fora itàlica, àmfora ibèrica, púnica, massaliota (nou fragments), grisa emporitana i ceràmiques comunes oxidades i reduïdes, algunes fetes a mà. Gairebé tots els fragments són sense forma i, per tant, serà difícil proposar una cronologia ferma. Sorprèn, en tot cas, la presència de nou fragments d’àmfora massaliota (tots de la mateixa peça). Tampoc no podem considerar l’existència d’una estratigrafia més o menys clàssica dins el forat. Senzillament, sembla que es va anar colgant a poc a poc per causes naturals, amb terres homogènies de dalt a baix, considerablement dures i compactes.

Fase 2

En un segon moment tota la bassa quadrada que constituïa la cabana enfonsada es va farcir de pedres procedents de l’enderroc d’alguna cabana i d’altres estructures annexes, que potser haurem d’identificar amb les restes de les altres habitacions que hem esmentat al començament de l’apartat anterior (la cabana de migdia i la de ponent). Entre les pedres, que a primer cop d’ull tenen l’aparença d’un empedrat per anivellar el sector, s’hi va trobar una quantitat notable d’àmfores púniques i itàliques (aquestes, de la forma Dressel 1), així com alguns bocins de ceràmica grisa de la costa catalana i quatre monedes ibèriques (semis), que inicialment datem al primer quart del segle ii aC, i, a més, nombrosos fragments d’opus signinum i alguns revestiments de mur de color blanc, fets amb morter de calç i sorra. No n’hem trobat res-tes in situ, per la qual cosa ignorem de quin edifici formaven part. Tenint en compte, però, que no s’ha trobat cap altra estructura en el jaciment, és probable que els revestiments de mur haguessin format part de l’habitació més antiga. Els d’opus signinum provenen, sens dubte, d’un dipòsit com el que s’ha localitzat a la banda oest (o potser del mateix aljub), però n’hi ha d’altres que semblen correspondre a un paviment (són ben diferents quant a gruix i composició). Amb tot, no ha quedat cap resta in situ que ens faci pensar en una dependència pavimentada.

Fora d’aquest àmbit, al costat oest, les alinea-cions de pedres, en bona part desplaçades del seu lloc original, donen l’aparença d’un mur d’una altra habitació. S’hi lliuren les restes d’una llar de foc i confirmen que es tracta d’una zona d’habitació que es tancaria cap a tramuntana amb un altre mur perpendicular, amb el fonament tallat a la roca na-tural. Aquest darrer encara es troba més deteriorat i pràcticament no queden pedres in situ dels seus fonaments. La qüestió que se’ns planteja és saber si aquesta llar, que ja hem descrit en l’anterior apartat referit a la fase 1, va perdurar i va estar en ús du-rant la segona fase del jaciment. Fins i tot ens hem de preguntar si durant aquesta segona fase encara es trobava dempeus l’habitació o cabana de ponent, la que contenia la llar. Hi ha prou elements que ens fan pensar que no.

Fig. 6. Planta i seccions del dipòsit per a líquids.



D’entrada, i els més evidents, són les proves que proporcionen la resta de sitges. En el cas d’aquest àmbit, la sitja núm. 1 es va obrir a l’extrem sud de l’habitació i, per tant, va caldre enderrocar la paret —si és que encara no havia desaparegut— per per-forar-la. Per casualitat (per un pam), no va destruir la llar de foc, que va quedar arran del límit nord del forat. En segon terme, la sitja núm. 4 es va obrir al mig del mur de ponent de la segona cabana, gairebé a l’extrem meridional, on quedava quasi adossada al dipòsit rectangular. En aquest cas, ni tan sols l’aljub es va salvar de l’obertura de la sitja, ja que el forat n’afecta de ple l’angle nord-est. És una dada més per saber que formava part de la primera fase o, en tot cas, d’un moment anterior a l’obertura de la sitja i que quan el van perforar, ja era fora d’ús.

En darrera instància, també ens hem de preguntar per què gairebé no s’han conservat les pedres que formaven part de l’estructura de la segona cabana. És que l’erosió dels darrers vint segles se les va endur quasi totes? És poc probable, i menys quan veiem que al costat oriental, al mateix nivell o una mica més amunt, s’ha conservat una mena d’empedrat que omple completament la cabana enfonsada de la primera fase. No serà, ens preguntem, que en realitat aquest empedrat es va fer emprant les restes de la segona cabana? Potser en aquesta segona fase es va decidir canviar l’estructura inicial de la cabana enfonsada, sens dubte poc pràctica (mai no hem entès com es poden evitar els problemes d’escolament i entrada d’aigua en una cabana 30 o 40 cm per sota el nivell exterior), i farcir-la amb el material que es tenia més a mà; en aquest cas, les pedres procedents dels murs de l’altre àmbit, fora d’ús. Sabem que el forn de metalls ja no existia i que el dipòsit recobert de signinum s’havia mig destruït amb l’obertura d’una sitja.

Per tant, a manera d’hipòtesi, ja que no tenim prou elements per proposar-ne una altra, considerem que en aquesta segona etapa es va farcir intencionadament la depressió quadrada de la primera cabana enfonsada, amb terres, però bàsicament amb pedres procedents de les altres estructures més antigues, amb la finalitat d’anivellar-la i construir un senzill habitatge amb una estructura diferent. Només va conservar la planta i la superfície original. Res més.

Però aquest farciment s’ha de considerar estric-tament així. No un empedrat fet amb cara i ulls, amb les terres i pedres compactades i més o menys ben col·locades, sinó abocades de qualsevol manera, atapeïdes, però sense anivellar excessivament i sense compactar, tal com ha posat en evidència l’excava-ció. Té, de fet, més l’aspecte d’un enderroc o un abocament intencionat que el d’un paviment. El sòl de circulació era, cal suposar, un nivell de terra o argila piconada posat al damunt, que no s’ha pogut conservar a causa de l’erosió. Pel mateix motiu, la gran quantitat de material arqueològic trobat entre-mig de les pedres del farciment ha de correspondre forçosament al període d’activitat i, sobretot, a la darreria de la primera fase. És com si es tractés de la neteja de les altres dependències que van quedar fora d’ús i foren enderrocades. Potser per això s’hi van trobar, entre altres coses, quatre semis ibèrics idèntics al que es va trobar al canal del forn i alguns fragments de bronze (fig. 7).

En aquesta segona fase, per tant, també es va “netejar” la cabana o estructura situada a migdia, la que s’havia bastit aprofitant parcialment l’aflorament rectilini de les grans roques naturals del subsòl. També, aquesta vegada, l’obertura de dues sitges al mig dels dos murs que delimitaven l’espai mostra que ja no es trobava en ús (sitges núm. 2 i 3) i que, per tant,

Fig. 7. Conjunt de semis emporitans procedents de l’anivellament de l’habitació 1 i de la canal del forn.



podia ser una bona font de proveïment de pedres per farcir i anivellar la primera habitació, que fou, en definitiva, l’única de la fase més recent (fig. 8).

Fou, doncs, en aquesta segona fase quan es van obrir diverses sitges a la mateixa àrea, algunes de les quals ja hem dit que van destruir les cabanes més antigues, ja que van quedar a la mateixa línia que alguns dels murs. Una d’elles també va escapçar la cantonada nord-est del dipòsit. De les sis sitges identificades i excavades, les núm. 1 i 2 són les que han proporcionat el material més abundant i clar a l’hora de poder datar el farciment. A les altres quatre, era més escadusser i potser no tan clar. Però, en tot cas, serveix per veure que en principi es van tapar a la mateixa època. Recordem que la núm. 5 la con-siderem de la primera fase d’ocupació del jaciment, tot i que sense indicis ferms a la mà.

El conjunt, sobretot de les sitges núm. 1 i 2, està format per àmfores itàliques Dressel 1, ceràmica cam-paniana B, ceràmica itàlica de pasta micàcia, parets fines de produccions antigues, ceràmica comuna, grisa emporitana, etc. Tot plegat ens porta cap a una cro-nologia d’entorn el 120/110-90/80 aC, que correspon a la de l’abandonament definitiu del jaciment (infra).

Cal dir, en darrer lloc, que també es van recollir mostres abundants de terres cendroses de l’interior de les dues primeres sitges, en les quals s’observava a primera vista una notable concentració de carbons i restes vegetals, per tal de poder fer anàlisis car-pològiques i comprovar si s’havien conservat granes que donarien informacions complementàries sobre l’activitat de l’assentament.

L’anàlisi preliminar proporciona dades interessants sobre l’economia o la dieta dels habitants del lloc. A l’estrat 1010 de la sitja núm. 1, es van trobar una dotzena de granes de cereal força malmeses, que iden-tifiquem com a blat i potser alguna d’ordi, juntament amb dues de pèsol, així com altres adventícies difícils d’identificar amb seguretat. A la sitja núm. 2 predo-minen les restes de carbons vegetals procedents de la combustió d’una llar. No hi ha ni una sola llavor, però identifiquem, com a mínim, els nuclis de dues pinyes de pi blanc (o bord) carbonitzats.

Fig. 8. Seccions estratigràfiques de les quatre primeres sitges.



Fig. 9. Seccions estratigràfiques generals del jaciment.



El material ceràmic. Característiques i cronologia.

UE 1001. Nivell superficial. És de poc valor atès que es troba afectat per l’acti-

vitat agrícola i per l’erosió però, en darrera instància, és interessant perquè ens dóna una visió global de l’època d’ocupació del lloc que, com tindrem ocasió de veure, és coincident amb totes les altres dades fornides per l’excavació. Pel que fa a la ceràmica fina d’importació, ressenyem la descoberta de dues peces de campaniana A, dos gots o petites escudelles una de les quals correspon a la forma Lamboglia 31 (fig. 10,1) i l’altra a la Lamboglia 25 (fig. 10,2). En B de la Campània, indiquem la localització d’un plat de la forma 5 de Lamboglia (fig. 10,3). Hem classificat, també, tres individus de ceràmica grisa emporitana, un dels quals pertany a una escudella carenada de la forma A-II (Barberà, Nolla i Mata 1993: 24) (fig. 10,4) i els altres dos, peces diferents, a plats plans de la forma C (Barberà, Nolla i Mata 1993: 30-31) (figs. 10,5 i 6). Pel que fa a recipients amfòrics, assenyalem la presència d’àmfora de boca plana local (fig. 10,9) i de recipients de vi sud-itàlics assimilables a les formes grecoitàlica moderna (fig. 10,7) i Dressel 1A (fig. 10,8).

UE 1002. Nivell d’enderroc de la cabana núm. 2. La ceràmica d’importació hi és ben poc representada;

un plat de la forma Lamboglia 36, en campaniana A (fig. 11,10) i una píxide de la forma Lamboglia 3 en campaniana B (fig. 11,11) d’un total de dotze frag-ments. Força més representades són les ceràmiques del país. Entre les fines, destaca la grisa emporitana, amb seixanta-set fragments, amb unes quantes escu-delles amb carena arrodonida (fig. 11,1, 2 i 4) i una base de disseny característic de la producció clàssica (fig. 11,9), de forma A-II i uns quants individus que han de correspondre al got ansat de la forma D-I (Barberà, Nolla i Mata 1993: 32-36) (fig. 11,5, 7, 8 i 12). Assenyalem la localització d’alguna gerra de comuna de tradició indígena (fig. 11,3 i 6) (quaranta-vuit fragments) i uns quants recipients, olles o urnes de perfil en essa, en ceràmica grollera reduïda (fig. 11,13 a 15), algun bocí amb decoració impresa a la cara externa (fig. 11,16) i una tapadora amb pom hemisfèric (fig. 11,17) amb un total de cinquanta-cinc fragments. Fem constar la recuperació d’una dena de pasta de vidre de color blau d’un collaret o braçalet (fig. 11,18).

Molt més abundants són els fragments d’àmfora. De tipus púnic nord-africà se n’han recuperat dos-cents vuit, amb una sèrie de vores, peus i, fins i tot, alguna peça quasi sencera que cal assimilar majoritàriament a la forma Mañà C i si volem ser més precisos a la forma T.7.4.2.1 de Ramon (1995: 209-210, fig. 79) (fig. 12). Hi ha també algun recipient diferent que cal assimilar a prototips de la forma Dressel 7-11, que procedirien de l’àrea de l’estret de Gibraltar pròxims a les formes T.7.5.3.1 o T.7.7.1.1 de Ramon (1995: 217, figs. 90 i 219, fig. 93), respectivament (figs. 12,10 i 11).

Hi ha poca representació de l’àmfora ibèrica, sempre local, amb vint-i-set fragments, i, en canvi, abundan-

tíssims recipients sud-itàlics per a transportar vi de les formes grecoitàlica moderna (figs. 13,2, 4, 8, 12, 13 i 14) i Dressel 1A (figs. 13,1, 3, 5 a 7 i 9 a 11).

UE 1003. Semblant a l’anterior però identificat només en un petit sector de la casa.

Hi ha poc material, amb tretze fragments d’àmfora itàlica, tres d’àmfora ibèrica i quatre de púnica, cator-ze fragments de ceràmica emporitana, onze reduïda, entre els quals una base clàssica de la forma A-II (fig. 14,3), i tres d’oxidada, amb una escudella de llavi recte de la forma A-III (Barberà, Nolla i Mata 1993: 25) (fig. 14,4); ceràmica comuna oxidada (dinou fragments) i grollera reduïda, preferentment olles i urnes (fig. 14,1 i 2).

UE 1004. Molt semblant a 1003, ocupa un altre petit espai de la cambra.

S’han recuperat deu fragments de ceràmica de vernís negre amb una base d’una escudella de forma indeterminada (fig. 14,10), quaranta-cinc fragments de ceràmica emporitana (trenta-nou de reduïda i sis d’oxidada), amb bases assimilables a la forma A-II (fig. 14,9, 11 i, potser, 12) i un fragment d’un bicò-nic (forma D-I) de perfil antic, propi del segle iii o de molt a principis de l’i aC (fig. 14,13), ceràmiques comunes oxidades (quaranta-quatre fragments) i grollera reduïda amb les formes convencionals (fig. 14,7, 8 i 14). Aquells recipients són àpodes i tenen la base plana (fig. 14,15). Entre les àmfores assenyalem un fragment de massaliota, cent un d’àmfora púnica, vint-i-set d’ibèrica i dos-cents seixanta-nou d’àmfora de vi itàlica, amb algunes grecoitàliques modernes (fig. 14,5) i Dressel 1A (fig. 14,6). Assenyalem la recuperació d’una punta de ferro cònica, potser una virolla (fig. 14,16).

UE 1007. Cabana núm. 2. Lloc d’un mur molt destruït.

Hi ha poc material. Un fragment de ceràmica de vernís negre, sis de ceràmica grisa emporitana, quinze de ceràmica comuna oxidada, trenta de cerà-mica grollera reduïda, trenta-nou fragments d’àmfora grecoitàlica (fig. 15,1) i Dressel 1A, nou de púnica i un morter notable de base plana, peu marcat, llavi triangular arrodonit amb un gran broc vessador (fig. 15,2). Assenyalem una peça troncocònica de ferro buida per dins (fig. 15,3) i un clau no gaire gran de bronze (fig. 15,4).

UE 1008. Cabana núm. 2. Mur oest destruït.Molt poc material. Tres fragments de ceràmica

de vernís negre, nou de grisa emporitana entre els quals una vora d’escudella de la forma A-II (fig. 15,7) i una altra d’un got ansat de llavi recte (forma D-II) (Barberà, Nolla i Mata 1993: 37) (fig. 15,6), dinou fragments de comuna oxidada, cinc de grollera reduïda, una vora de morter massaliota (Py 1978: 244-245, fig. 117, 247) (fig. 15,5), un fragment d’àmfora massaliota i un altre d’àmfora púnica, tres d’ibèrica i vuit d’itàlica.

UE 1009. Sitja núm. 1. Primer nivell.Assenyalem la identificació de cinc fragments de

vernís negre amb un plat de la forma Lamboglia 36 en campaniana A (fig. 15,10), dotze de ceràmica



Fig. 10. Estrat superficial. Ceràmica campaniana, grisa emporitana i àmfores.



grisa emporitana, amb la forma A-II (fig. 15,8) i D-I (fig. 15,9), seixanta-cinc de ceràmica comuna oxidada (fig. 15,11) i vint-i-tres fragments d’àmfora de vi itàlica.

UE 1010. Sitja núm. 1. Segon nivell.S’han identificat vuit fragments de ceràmica enver-

nissada de negre, entre els quals un plat de la forma Lamboglia 5 en campaniana B, amb el fons intern

decorat amb cercles incisos concèntrics. En el fons extern hi ha gravat post cocturam el signe ibèric Tu (fig. 16,7). Pel que fa a la ceràmica grisa emporita-na, se n’han recuperat vint-i-vuit fragments, amb les formes D-I (fig. 17,9) i plats plans de la forma C (fig. 17,7 i 8), cinquanta-cinc de ceràmica de parets fines itàlica, amb la forma Mayet 3 (fig. 16,3), una de les quals amb una faixa impresa a la panxa a prop del

Fig. 11. UE-1002. Ceràmica grisa emporitana i de tradició indígena (1 a 9 i 12); ceràmica campaniana (10 i 11); ceràmica comuna a mà (13 a 17); dena de collaret, de pasta de vidre (18).



coll d’impressions el·líptiques i d’aspecte més globular (fig. 16,4), dos-cents noranta-set fragments de ceràmi-ca comuna oxidada de tradició indígena (fig. 17,10 i 11), amb imitacions dels gobelets de la forma Mayet 2 i 3 de la ceràmica de parets fines (fig. 17,4), cent quaranta-tres de ceràmica grollera reduïda (fig. 17,1

a 3, 5 i 6), amb una interessant cassola àpode, de base plana i nanses rectes alçades per damunt de la vora (fig. 16,2), un plat de ceràmica de roig intern pompeià (forma 3 Luni 1) (Aguarod 1991: 63-67) (fig. 16, 1) i dos morters campanians de llavi triangular (fig. 16,8 i 9) de la forma 1 Emporiae 36.2 (Aguarod

Fig. 12. UE-1002. Àmfores púniques.



Fig. 13. UE-1110. Àmfores grecoitàliques i itàliques Dressel 1A.



1991: 123-129). Només un fragment d’àmfora púnica i noranta-tres d’itàlica, cinc fragments de tegula i dos imbrex. Assenyalem també la localització d’un frag-

ment d’un polidor de pedra (fig. 17,12), d’uns claus de ferro (fig. 17,13) i un fragment de banya (fig. 17,14).

Fig. 14. UE-1003. 1 i 2, ceràmica comuna reduïda; 3 i 4, ceràmica emporitana. UE-1004. 5 i 6, àmfora itàlica; 7, 8, 9, 12 i 13, grisa emporitana; 10 i 11, ceràmica campaniana; 14, i 15 ceràmica comuna; 16; clau de ferro.



UE 1011. Sitja núm. 2. Primer nivell.Un fragment de ceràmica àtica, cinc de ceràmica

de vernís negre un dels quals correspon a un plat de la forma Lamboglia 5 (fig. 18,5), catorze fragments de grisa emporitana, amb ansats de la forma D-I (fig. 18,6 i 9), tres fragments de ceràmica d’engalba

blanca, dos fragments de kalathos, cinquanta-quatre de comuna oxidada de tradició local (fig. 18,7 i 8), quaranta-un de grollera reduïda (fig. 18,3), vint frag-ments de ceràmica comuna itàlica amb tres peces ben identificades, un plat-tapadora de la forma 3 Celsa 80.8145 (Aguarod 1991: 113-115), una cassola de vora

Fig. 15. UE-1007. 1, àmfora itàlica; 2, morter itàlic; 3, tub de ferro; 4, clau de bronze. UE-1008. 5, morter; 6, ceràmica oxidada; 7, ceràmica grisa emporitana. UE-1009. 8 i 9, ceràmica grisa emporitana; 10, campaniana A; 11, ceràmica oxidada.



Fig. 16. UE-1010. 1, ceràmica itàlica amb vernís roig intern; 2, cassola de ceràmica comuna reduïda; 3 i 4, ceràmica de parets fines; 5 i 6, àmfora itàlica; 7, campaniana B; 8 i 9, morters itàlics.



Fig. 17. UE-1010. 1 a 6, ceràmica comuna; 7 a 9, ceràmica grisa emporitana; 10 i 11, ceràmica oxidada de tradició indígena; 12, placa de pedra polida; 13, claus de ferro; 14, banya de cérvol tallada.



bífida de la forma 4 Vegas 14 (Aguarod 1991: 93-96) (fig. 18,2) que va ser reparada després de trencar-se amb grapes de plom i una paella (forma Celsa 84.13596) (fig. 18,4) realment extraordinària atès que és una peça poc freqüent en aquest territori (Aguarod 1991: 96-98). També es van aplegar vint fragments d’àmfora púnica (fig. 18,12) i cent trenta-set d’àmfora de vi itàlica, grecoitàlica i Dressel 1A (fig. 18,10 i 11).

UE 1012. Sitja núm. 2. Segon nivell.Sense material.

UE 1013. Sitja núm. 3. Farciment.Hem inventariat setze fragments de ceràmica en-

vernissada de negre, amb una base de campaniana A, amb un petit cercle inscrit en el fons intern (fig. 19,9), deu fragments de ceràmica grisa emporitana amb les formes B (fig. 19,3) i D-I (fig. 19,1 i 2), seixanta-vuit fragments d’oxidada comuna de tradició local (fig. 19,6, 7 i 10), amb algunes peces de fort regust antic (fig. 19,4 i 8), trenta-tres de reduïda grollera (fig. 19,11), quatre fragments d’àmfora massaliota, trenta-cinc d’ibèrica local, tres de púnica i quatre d’itàlica. Assenyalem també un interessant polidor de pedra de secció hexagonal (fig. 19,12).

UE 1014. Sitja núm. 4. Farciment.Molt poques troballes. Una urna/olla de perfil en

essa (fig. 20,3), una cassola de ceràmica comuna itàlica de llavi anular i ben marcat (fig. 20,1) variant de la forma 4 Vegas 14 i un petit tub cilíndric de bronze, potser un mànec (fig. 20,2).

UE 1015. Sitja núm. 5. Farciment.Entre la ceràmica fina assenyalem vuit fragments

de ceràmica grisa emporitana, amb la forma D-I (fig. 20,5 i 6), trenta-quatre fragments de comuna oxida-da de tradició indígena, tres fragments de grollera reduïda, quatre fragments de morter campanià, dos fragments de tegulae, nou fragments d’àmfora mas-saliota, vuit d’àmfora púnica, dotze d’àmfora ibèrica i vint-i-dos d’itàlica. També es recuperà un fragment d’un recipient gran de pedra (fig. 20,4).

UE 1016. Sitja núm. 6. Farciment.Poc material. dos fragments de ceràmica de vernís

negre amb un petit got de la forma Lamboglia 27 en campaniana A (fig. 21,1), trenta-cinc fragments de ceràmica grisa emporitana amb les formes B (fig. 21,2 i 3), A-II (fig. 21,4), A-III (fig. 21,5) i D-I (fig. 21,7), de perfil arcaic, noranta-tres fragments de comuna oxidada de tradició local (fig. 21,8 i 10), quaranta-un de grollera reduïda (fig. 21,9), un fragment d’àmfora itàlica i quatre d’indeterminada.

UE 1018. Dipòsit. Farciment.Cinc fragments de ceràmica envernissada de negre,

entre els quals dues vores de campaniana A de les formes Lamboglia 25 (fig. 21,16) i 26 (fig. 21,17), set fragments de ceràmica grisa emporitana entre els quals una base de la forma D-I (fig. 21,19) de perfil antic, vuitanta-tres fragments de comuna oxi-dada de tradició indígena, amb recipients de formes diverses (fig. 21,13, 14 i 18), dotze fragments de grollera reduïda, 1 fragment d’àmfora massaliota, set d’àmfora púnica, vint-i-nou d’ibèrica (fig. 21,11 i 12) i quaranta-cinc d’itàlica.

UE 1020. Cabana 1. Fase 1. Dipòsit. Poc material. Un fragment de ceràmica de vernís

negre, sis fragments de ceràmica grisa emporitana amb una base i una vora que assimilaríem a la forma A-II (fig. 22,2 i 3), quaranta fragments de comuna oxidada de tradició ibèrica (fig. 22,4), vint fragments de grollera reduïda, amb una olla/urna de perfil en essa (fig. 22,1), tres fragments d’àmfora púnica, set d’àmfora ibèrica i vint-i-tres d’itàlica. Es va recuperar també un polidor de pedra (fig. 22,5).

UE 1021. Fossa petita.Molt poc material. Vuit fragments de ceràmica

grisa emporitana, amb les formes A-II (fig. 22,7) i D-I (fig. 22,6), quatre fragments de comuna oxidada de tradició local, tres fragments de grollera reduïda, tres fragments d’àmfora púnica i quinze d’itàlica, amb un peu de grecoitàlica (fig. 22,8).

UE 1025. Enderroc sobre sitja núm. 1.Entre els tres fragments de ceràmica de vernís negre

hem identificat un plat de la forma Lamboglia 36 en campaniana B (fig. 23,4), sis fragments de ceràmica grisa emporitana, vint-i-vuit de comuna oxidada de tradició ibèrica, deu de grollera reduïda, amb algunes olles/urna de base plana (fig. 23,1 i 2), i fragments decorats amb cordons aplicats amb incisions (fig. 23,3), un fragment de morter, onze fragments d’àmfora púnica, quatre d’ibèrica i cinquanta-un d’itàlica, entre els quals un peu de grecoitàlica (fig. 23,5).

UE 1026. Mur meridional de la cabana núm. 2.Una vora d’urna/olla de perfil en essa (fig. 23,6) i

una petxina (fig. 23,7).En conjunt, aquest material planteja qüestions de

notable interès que convé comentar abans d’intentar centrar-nos en la cronologia general proposada a l’ocupació d’aquell establiment al moment d’implanta-ció, al de cada una de les fases i al d’abandonament aparentment pacífic del lloc.

Dissenyem un quadre-resum del material cronolò-gicament fiable aplegat en l’excavació.

Ceràmica d’importació

Campaniana A: formes Lamboglia 5, 25, 26, 27, 31 i 36. Són formes ben presents i característiques del segle ii aC (Sanmartí 1978: 402). És interessant constatar, tal com passa en molts altres jaciments, que el plat de la forma 36 és el més ben representat en els nivells més moderns de l’oppidum de la muntanya de Sant Julià de Ramis (Burch et al. 2000: 95) i que trobem també, per exemple, en el farciment de les sitges Gall 1 i 2 del criptopòrtic del fòrum d’Em-púries, a l’entorn del 100 o poc més tard (Aquilué et al. 1984: 382-383, fig. 124,18 i 19) o a Can Pons (Arbúcies) i per a la qual ha estat proposada una datació de finals del segle ii i de la primeria de l’i aC com igualment per a la 31, també identificada a Can Pons (Morel 1981: 120-121 —forma 36— i 238 —forma 31—).

Campaniana B: formes Lamboglia 3 i 5. Convindria ressenyar que, entre la modestíssima

col·lecció de ceràmica envernissada de negre recupera-da, domina notablement la de tipus A sobre la B en nombre de fragments i d’individus, una circumstàn-



Fig. 18. UE-1011. 1 a 4, ceràmica itàlica micàcia; 5, ceràmica campaniana; 6 a 9, grisa emporitana; 10 a 12, àmfores.



Fig. 19. UE-1013. 1 a 4, ceràmica grisa emporitana i de tradició indígena; 5, àmfora itàlica; 6 a 8, 10 i 11, ceràmica comuna; 9, ceràmica campaniana; 12, pedra d’esmolar.



cia que a grans trets assenyalen més cap al segle ii que cap a l’i aC.

Ceràmica de parets fines: dos gots de forma Mayet 3, un dels quals és assimilable a la variant B atesa la presència d’una banda d’impressions el·líptiques decorant la part alta del cos. López (1989: 104-119), que ha estudiat amb detall aquests recipients, proposa cronologies de darrer terç del segle ii aC en endavant amb paral·lels al farciment inferior de Casa Pastors, a Girona (Nolla 1999: 184-185; Nolla i Casas 2009: 63-65) o a Can Pons (Arbúcies), en ambdós casos en contextos de primer terç del segle i aC.

Recordem la presència d’unes poques imitacions en ceràmica local de la forma Mayet 2 i 3, recuperades en aquest mateix jaciment.

Ceràmica comuna itàlica: una plata de vora ben marcada (forma 3 Luni 1) del tipus roig intern pompeià, un plat/tapadora, dues cassoles, una amb la vora bífida, i una paella.

El conjunt és, malgrat tot, notable, pel nombre, per les formes i pel bon estat de conservació de les peces. És interessant la localització d’una plata de la forma 3 Luni 1 de roig intern pompeià (Aguarod 1991: 63-67) amb cronologies generals situades a par-tir del darrer quart del segle ii aC. Aquesta forma és

Fig. 20. UE-1014. 1. Cassola de ceràmica itàlica micàcia; 2, tub de bronze; 3, olla de ceràmica comuna reduïda. UE-1015. 4, paret de morter de pedra; 5 i 6, ceràmica emporitana.



ben present a Empúries en contextos de la primera meitat del segle i aC (Bastit 1986: 56).

Pel que fa a les formes de comuna itàlica, el plat-tapadora de la forma 3 Celsa 80.8145 (Aguarod 1991: 113-115) és present a Empúries des del segon quart

del segle ii aC ja que es troba ben representat en els nivells de construcció de les cisternes de l’anomenat Praesidium de la ciutat regular (Bastit 1986: 31). Hauríem de proposar una cronologia a partir de mitjan segle ii aC per a les cassoles de base plana

Fig. 21. UE-1016. 1, Ceràmica campaniana; 2 a 7, ceràmica grisa emporitana; 8 a 10, ceràmica oxidada. UE-1018. 11 i 12, àmfora ibèrica; 13, 14 i 18, ceràmica oxidada de tradició indígena; 15, morter; 16 i 17, ceràmica campaniana A; 19, grisa emporitana.



de la forma 4 Vegas 14 (Aguarod 1991: 93-96), amb la vora bífida o no, ben presents a Empúries tant l’una com l’altra (Bastit 1986: 35-36 i 39, respecti-vament). I més que notable és la paella de la forma

Celsa 84.13596, de la qual en coneixem un paral·lel procedent de l’estrat V de l’excavació de la Muralla Rubert d’Empúries que caldria datar vers el 100-80 aC (Aguarod 1991: 96-98).

Fig. 22. UE-1020. 1 i 4, ceràmica comuna; 2 i 3, grisa emporitana; 5, pedra amb senyals d’ús. UE-1021. 6 i 7, grisa emporitana; 8, peu d’àmfora itàlica.



Morters

Ben representats. Són majoria els d’origen campa-nià de llavi triangular (forma 1 Emporiae 36.2), amb alguna variant interessant i un d’origen massaliota de llavi arrodonit i recte. Aguarod (1991: 123-129) proposa una cronologia a partir de mitjan segle ii i fins a mitjan segle i aC. Són ben presents a Empú-ries (Bastit 1986: 74-76) i en molts altres jaciments d’aquest territori.

Ceràmica fina local

Ceràmiques emporitanes preferentment cuites a foc reductor. Està molt ben representada, fins al punt que és la terrissa de taula més comuna. El repertori de formes és diversificat amb ansats per beure de la forma D-I (tretze individus), als quals afegiríem tres fragments de perfil antic, amb nansa de cinta, fons lleugerament còncau i poc esvelts i un que cal rela-cionar amb la variant D-II; escudelles més o menys carenades de la foma A-II (dotze individus), dos de

Fig. 23. UE-1025b. 1 a 3, ceràmica comuna reduïda; 4, Campaniana A; 5, àmfora itàlica. UE-1026. 6, ceràmica comuna; 7, petxina.



la variant A-III, tres individus de la forma B i quatre de la forma C, i un plat pla.

El material és tipològicament representatiu d’un conjunt propi del segle ii i primera meitat de l’i aC. En efecte, dominen, com sempre, els gots ansats (bicònics) de la forma D-I, de perfil característic de la producció “clàssica” d’aquesta ceràmica (Barberà, Nolla i Mata 1993: 32-36; Nolla 1999: 187; Nolla i Casas 2009: 71) però hi ha, en canvi, formant part del conjunt, tres exemplars més antics de perfils propis del segle iii aC (Rodríguez 2000: 27-32) que podríem fer arribar a tot estirar als inicis de la segona centúria abans del canvi d’era, com podem observar en la fase antiga de l’excavació emporitana del Pàrking (Sanmartí, Nolla i Aquilué 1983-1984: 133-146, fig. 30,7). És un fet que cal considerar, tal com farem més endavant. Més moderna és la variant D-II (Barberà, Nolla i Mata 1993: 37; Nolla 1999: 187; Nolla i Casas 2009).

Només una mica per sota cal situar, quant al nom-bre d’individus, la forma A-II, amb algunes escudelles amb la carena imperceptible però majoritàriament ben marcada, com sol ser habitual en les peces més modernes (Sanmartí, Nolla i Aquilué 1983-1984: 133-146, fig. 30,3 i 32,2 a 4, 7 i 8; Barberà, Nolla i Mata 1993: 24; Nolla 1999: 186; Nolla i Casas 2009: 68-69). Hem d’assenyalar la inexistència de peces decorades amb una pàtina definint l’exterior del llavi.

Hi és també present la forma A-III (Barberà, Nolla i Mata 1993: 25; Nolla 1999: 186; Nolla i Casas 2009: 69), de cronologia semblant.

La forma B, un got en forma d’escudella de mides reduïdes, és també documentada. De cronologia molt més llarga, amb un inici dins del segle iii i perdura fins a l’i aC (Barberà, Nolla i Mata 1993: 27-29; Nolla 1999: 189; Nolla i Casas 2009: fig. 55,2). Finalment, cal referir-se al plat pla, forma C, amb uns quants individus, que és una forma moderna dins de la producció “clàssica” no anterior al darrer quart del segle ii aC (Barberà, Nolla i Mata 1993: 30-31; Nolla 1999: 186-187; Nolla i Casas 2009: fig. 55, 3).

Només testimonialment s’ha documentat la presèn-cia de ceràmica d’engalba blanca i de kalathos pintat (supra), cosa que no deixa de ser sorprenent atès que aquests tipus ceràmics són sempre ben representats en contextos de segona meitat/darrer terç del segle ii i primers dos terços del segle i aC.

Àmfores

N’hi ha de tres tipus: àmfora ibèrica, ben repre-sentada i sempre local; àmfora púnica amb la forma Mañà C majoritària, conjuntament amb representació escadussera d’altres formes lligades gairebé exclusi-vament al comerç de salaons de peix produïdes al nord d’Àfrica, i àmfores itàliques, amb un conjunt mixt de grecoitàliques característiques de la primera meitat del segle ii aC i de Dressel 1A.

Pel que fa a les àmfores púniques i, concreta-ment, a la forma Mañà C / T.7.4.1.1, a bastament documentades algunes de les seves variants fins a època d’August, pot sorprendre la quantitat d’indivi-dus arreplegats. La cronologia proposada se situaria dins de la primera meitat del segle ii aC. A Empú-

ries és ben representada en els nivells constructius de les cisternes de l’anomenat Praesidium de segona meitat/segon quart del segle ii aC (Aquilué et al. 1984: 434-435, fig. 145, 109 i 454-455, fig. 155,4). El seu origen s’hauria de situar a Cartago i en algun altre punt de l’actual Tunísia (Ramon 1995: 209-210, fig. 79, fig. 175, 235-238 i fig. 176, 239-246).

Una altra forma que recorda les formes T.7.5.3.1 i T.7.7.1.1 de Ramon que aquest autor situa entre el segle ii i bona part de l’i aC, amb origen a la Bizacena i en general en el territori actual de Tunis (Ramon 1995: 217, fig. 90 i 219, fig. 93, respectivament), en coneixem paral·lels pròxims a Empúries mateix, en context de segon quart del segle ii aC (Aquilué et al. 1984: 448-449, fig. 152,5) o a Bordegassos (Sant Mori-Vilopriu), en una sitja colgada molt a principis del segle i aC (Casas, Merino i Soler 1991: 127, fig. 4,7).

Les àmfores de vi itàliques són les més abundants tant pel que fa a individus com a fragments. Només hi són representades dues formes, les grecoitàliques i les Dressel 1A i, si es vol, una munió de recipi-ents intermedis que no estan sencers i, per tant, és impossible atribuir-los a un grup o a un altre. Pel que fa a les grecoitàliques al costat d’alguns envasos més antics de vers el 200 aC, amb llavis molt oberts i peus característics, molts altres són representatius del segon i tercer quart del segle ii aC, amb perfils més tancats i peus cilíndrics massissos acabats amb una mitja esfera. Les Dressel 1A mostren un llavi menys triangular, més recte i més alt amb peus convencionals diferents dels de les grecoitàliques. Tan interessant com el que hi ha és el que hi manca, ni un perfil de Dressel 1B.

Pel que fa a les ceràmiques comunes oxidades de tradició local, ben poc ens aporten a la voluntat de fixar amb la màxima precisió la cronologia del jaciment. Gerres, gots, recipients més grans d’em-magatzematge són ben presents en aquest territori, en establiments de tota mena, sobretot durant el segle ii aC, i esdevenen rars durant la centúria següent. Els atuells de terrissa grollera reduïda, cassoles, olles i urnes de base plana, sense coll i llavi obert vers l’exterior, són ben presents en jaciments del segle ii i i aC en aquest territori.

Davant de totes aquestes circumstàncies proposa-ríem datar l’origen de la Muntanyeta vers el 200 aC, tal com posarien de manifest algunes peces antigues de la ceràmica emporitana, unes quantes àmfores grecoitàliques i l’àmfora púnica Mañà C, concreta-ment T.7.4.1.1 de Ramon, datada amb fermesa en aquells mateixos anys. Pel que fa a l’abandonament del lloc, l’hauríem de situar a prop del canvi de se-gle, a l’entorn del 100 aC, tal com ho assenyalaria la forma C i D-II de la ceràmica emporitana, alguna de les formes de la ceràmica comuna itàlica i els dos gots de parets fines. En canvi, no sembla que puguem anar gaire més enllà, tal com indicaria la manca d’àmfores Dressel 1 més modernes (B i C) o l’escassíssima presència de ceràmiques d’engalba blanca i ibèriques pintades i el predomini clar de la ceràmica campaniana A per damunt de la B. Altra-ment, no sembla que sigui possible datar la fi de la fase 1 i l’inici de la 2.



Monedes

Totes les monedes són semis ibèrics amb les matei-xes característiques, però no són idèntiques. Observem petites diferències que posen en evidència que no foren encunyades al mateix moment o amb la ma-teixa matriu, la qual cosa no significa que no siguin contemporànies o que pertanyin a sèries diferents. Són detalls en els acabats i en el pes (entre 5 i 9 g). Sembla ben clar que els quatre primers semis amb el cap de Pal·las Atenea a l’anvers i un cavall al revers (sense que sigui possible veure-hi cap llegenda), totes elles amb pesos que van dels 5 als 7 grams, pertanyen a una única sèrie que, a causa del deteriorament i de la mala conservació de la superfície, no podem acabar d’identificar amb tota seguretat. La cinque-na, amb un pes de 9 grams, al revers porta cavall i laura, però tampoc no podem llegir la llegenda. En general, però, les situem totes entre les sèries 1 i 4 d’Untikesken o Empúries (Villaronga 1977: 31 i 37), posteriors al 195 i anteriors al 160 aC.

Consideracions finals

La Muntanyeta és el paradigma d’un tipus de jaciment que comencem a conèixer i que defineix l’ocupació i explotació del territori durant l’ibèric recent quan aquesta part de la península es trobava sota el domini de Roma. No és altra cosa que una continuïtat de manera de fer però fortament intensi-ficada com a conseqüència de la conquesta que, en aquesta àrea geogràfica, significà l’obligació d’aban-donar alguns oppida, entre els quals els més grans i importants jeràrquicament.

El model es repeteix una vegada i una altra, a base d’establiments senzills de tipus familiar amb unes quantes estances que reprodueixen models ben assumits i antics, amb petits fonaments i sòcols de pedra seca o unida amb fang, alçat de tova i coberta amb embigat de fusta i pel damunt brancatge i fang pastat amb palla. A l’interior, en els habitatges, s’hi troben llars en alguns casos molt ben obrades com ara al jaciment de Can Pons a Arbúcies (Font et al. 1996: 93-103), entre els més ben documentats. Els sòls eren preferentment de terra piconada.

A la Muntanyeta, com en altres llocs, hem docu-mentat indicis interessants de valor divers i que no és fàcil explicar. Recordem el cobriment de paret a base de morter de calç, un fet que potser era més freqüent però que només es documenta puntualment, o la presència d’un aljub associat a la primera fase, amb recobriment d’un excel·lent morter hidràulic o fragments fora de lloc de sòls d’opus signinum que és difícil de saber d’on vénen amb tota seguretat però que fan pensar en dependències de transformació que no s’han localitzat. També és interessant la presència d’una quantitat significativa de tegulae i imbrices, un fet no gens sovintejat en altres jaciments d’aquesta mena —com per exemple a Pueranca (Parlavà), la Roqueta (Ullà), Mas Gusó (Bellcaire), Tolegassos (Vi-ladamat), etc.—, i que potser tindria a veure amb la incorporació progressiva d’una manera de fer forana. Com per provar-ho, recordem que a la Muntanyeta aquestes peces s’associen a la fase més avançada de la història del lloc.

La seva presència en un espai aparentment mar-ginal i de condicions poc favorables es pot explicar per raons diverses. Primerament, per l’enorme expan-sió d’aquest model que colonitzà zones marginals o que no ho havien estat abans. Can Pons, a Arbúcies (Font et al. 1996: 93-103) o les troballes de Sant Mateu de Vall-llobrega (Moix 2008: 295-297) en són excel·lents testimonis. Caldria imaginar que aquest fet seria conseqüència, inicialment, de l’abandonament forçat de molts opppida i, de seguida, d’un impor-tant creixement demogràfic que documentem amb contundència durant tot el segle ii i i aC. Altrament, aquella zona degué ser econòmicament més valuosa del que podríem imaginar atès l’enorme quantitat de petites estacions detectades. Ben situada, amb un excel·lent domini visual i a prop del gran nucli emporità, no era improductiva pel que fa al conreu de secà, l’aprofitament del bosc i la ramaderia.

Des d’aquest punt de vista, documentem a la Muntanyeta el conreu de cereals, tal com assenyalen les sitges i confirmen la troballa de llavors, una part potser important de la qual assegurava l’alimentació del grup tal com confirmarien els dipòsits, algunes gerres grans, els fossats-rebost i els fragments de mo-lins documentats. Des d’aquest punt de vista aquest jaciment no se separava de la tradició general i més ben coneguda (per exemple, Tolegassos a Viladamat, Mas Gusó a Bellcaire, Sant Mateu de Vall-llobrega, Camp del Bosquet a Camallera, Bordegassos a Sant Mori i Vilopriu, la Quintana de Cervià de Ter, Sant Pere de Montfullà, etc.).

Més valuosa, per la novetat, és l’evidència indirecta del conreu de la vinya i de l’obtenció de vi que cal deduir de la descoberta no només de l’aljub descrit (supra) sinó també dels nombrosos fragments de pa-viment de morter hidràulic que només s’explicarien en relació amb cambres especialitzades tal com era la premsa de l’Era de Can Llapart de Bellcaire d’Empordà (Codina 2004: 5-24). Aquesta activitat s’ha de posar en relació amb la primera fase, que dataríem dins de la primera meitat del segle ii aC. Curiosament, per raons que ens defugen, aquesta activitat desaparegué més endavant. En la fase segona no tenim cap dada, ni directa ni indirecta, en aquesta direcció. I tampoc això no és rar. Diversos jaciments d’aquest territori van incorporar a les seves activitats econòmiques l’obtenció de vi, quasi sempre de manera modesta i, almenys inicialment, per al consum propi. En podrien ser uns bons exemples els dels jaciments esmentats en el paràgraf anterior, als quals podríem afegir-hi, ja més tardans, els dipòsits de Serra de Daró i del Camp del Bosquet, o els nivells del segle ii aC de Tolegassos, amb una gran quantitat de granets de raïm carbonitzats.

És significativa l’expansió del conreu de la vinya a partir de la consolidació del poder romà després del 195 aC, que per força hi ha de tenir alguna re-lació. Certament, des d’aleshores, l’arribada massiva del vi itàlic és un fet ben establert tal com posen de manifest les abundoses troballes en jaciments de tota mena i els innombrables derelictes inventariats davant de l’actual Catalunya (Nolla i Nieto 1989: 367-391). El seu consum s’expandí i aquest fet degué propiciar el conreu de la vinya, primer d’una manera



familiar i més tard amb voluntat de crear excedent per a vendre. L’aparició de les àmfores Dressel 1 locals és una prova fefaent d’una activitat que ha de tenir les seves arrels molt abans. El que observem a la Muntanyeta se’ns fa avinent en altres estacions: al nucli urbà de Serra de Daró (Nolla i Casas 1984: núm. 210, 146), a la Roqueta (Ullà) (Fuertes i Teixi-dor 2002: 280-282), a Tolegassos (Casas i Soler 2003: 38-47, fig. 20) i, molt probablement, al Camp d’en Dalmau (Saus) (Nolla i Casas 1984: núm. 89, 101), a Santa Reparada (Cinc-claus, l’Escala) (Aquilué et al. 2004: 279-285), a les Arenes (Roses) (Vieyra 1994: 100-102) i a Can Rubió (la Vall d’en Bas) (Guàrdia i Harzbecher 2008: 225-232). El pas endavant ens el documentaria la premsa de l’Era de Can Llapart (Bellcaire d’Empordà) (Codina 2004: 5-24).

Hem pensat que una part de les nombroses àmfo-res de vi itàliques localitzades en el jaciment (supra), moltes de les quals cal datar dins de la primera meitat / dos primers terços del segle ii aC, no haurien estat, només, un objecte de consum sinó l’envàs del most obtingut. Un fet semblant pot observar-se al Camp del Bosquet, on una notable quantitat de recipients amfò-rics fou trobada en una dependència rectangular que no podia ser considerada com a habitatge sinó com a magatzem (Casas 1980a: 77-82; Casas 1980b: 275-284; Casas 1981: 37-44; Nolla i Casas 1984: núm. 86, 94-101).

Tant o més interessant, atès que es tracta d’una troballa completament atípica, és, durant la primera fase, l’existència d’una petita instal·lació metal·lúrgica per obtenir els pans de bronze necessaris per poder-hi encunyar moneda d’Untikesken. Molts retalls arrodo-nits, i peces circulars, encunyades o no, ho proven amb claredat. Cal imaginar que durant un temps els estadants de la Muntanyeta van batre moneda falsa imitant els models oficials emporitans. És un fet sorprenent, però no nou, que se centrà en peces de poc valor (semis). Era, aquesta, l’activitat principal? Ni aquesta ni altres preguntes no es poden contes-tar. Tanmateix, queda clar que, tal com passà amb la producció de vi, el forn ja no funcionava durant la segona fase.

En aquella segona etapa, les peculiars i sorprenents activitats que dominaven el panorama del moment anterior van deixar pas, preferentment, al conreu de cereals de secà. Només amb una producció exce-dentària s’explicaria el nombre identificat de sitges.

El jaciment, vers el tombant del canvi del segle ii a l’i aC, s’abandonà “pacíficament”. Res ens permet saber-ne la causa. Nogensmenys, les dates semblen coincidir amb la fundació de la ciutat regular d’Empú-ries. En va ser la causa la incidència sobre el territori d’aquest fet? És una possibilitat que caldrà provar.

Josep CasesLaboratori d’Arqueologia i Prehistòria

(Institut de Recerca Històrica. Universitat de Girona)Facultat de Lletres

Plaça Ferrater Mora, 117071 Girona

[email protected]

Josep M. NollaLaboratori d’Arqueologia i Prehistòria

(Institut de Recerca Històrica. Universitat de Girona) i Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

Facultat de LletresPlaça Ferrater Mora, 1

17071 [email protected]

Victòria SolerFacultat de Lletres

Universitat de GironaPlaça Ferrater Mora, 1

17071 Girona

Rebut: 09-11-2009Acceptat: 02-02-2010



Aguarod, C. (1991). Cerámica romana importada de cocina en la Tarraconense. Saragossa.

Aquilué, J., Mar, R., Nolla, J. M., Ruiz de Arbulo, J. i Sanmartí, E. (1984). El fòrum romà d’Empúries (Excavacions de l’any 1982). Una aproximació arqueològica al procés històric de la romanització al nord-est de la Península Ibèrica (Monografies Emporitanes VI). Barcelona.

Aquilié, X., Castanyer, P., Santos, M. i Tremoleda, J. (2004). Intervencions arqueològiques a Empúries (L’Escala, Alt Empordà) als anys 2002 i 2003. A: Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. La Bisbal d’Empordà: 265-295

Barberà, J., Nolla, J. M. i Mata, E. (1993). La ceràmica grisa emporitana (Cuadernos de Arqueología, 6). Barcelona.

Bastit, C. (1986). La ceràmica comuna d’importació itàlica. Universitat de Barcelona (inèdit).

Burch, J., Nolla, J. M., Palahi, L., Sagrera, J., Sureda M. i Vivó, D. (2000). Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. 1. El sector de l’antiga església parroquial. Girona.

Casas, J. (1980a). L’estació romana del Camp del Bosquet (Camallera, Alt Empordà). I. L’aljub. Revista de Girona, 91: 77-82. Casas, J. (1980b). L’estació romana del Camp del Bosquet, Camallera (Alt Empordà). II. Les àmfores. Revista de Girona, 93: 275-281.

Casas, J. (1981). L’estació romana del Camp del Bosquet, Camallera (Alt Empordà). III. El fossat. Revista de Girona, 94: 37-44.

Casas, J. (1989). L’Olivet d’en Pujol i els Tolegassos. Dos establiments agrícoles d’època romana a Viladamat

(campanyes de 1982 a 1988) (Sèrie Monogràfica, 10). Girona.

Casas, J., Merino, J. i Soler, V. (1991). El poblat ibèric de Planells i les sitges de Bordegassos (Sant Mori-Vilopriu). Cypsela, IX: 121-139.

Casas, J. i Soler, V. (2003). La villa de Tolegassos. Una explotación agrícola de época romana en el territorio de Ampurias (BAR International Series, 1101). Oxford.

Casas, J. i Soler, V. (2004). Intervenciones arqueológicas en Mas Gusó (Gerona). Del asentamiento precolonial a la villa romana (BAR International Series, 1215). Oxford.

Casas, J., Soler, V. i Turon, J. (2002). La Vinya. Un jaciment arqueològic a la muntanya Gran de Ventalló. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 35: 39-52.

Codina, F. (2004). Una premsa de vi romanorepublicana a Bellcaire d’Empordà. Estudis sobre Temes del Baix Empordà, 23: 5-24.

Font, G., Mateu, J., Pujadas, S., Rueda, J. M. i Tura, J. (1996). El mas ibèric de Can Pons (Arbúcies). Tribuna d’Arqueologia 1994-1995: 93-103.

Fuertes, M. i Teixidor, E. (2002). Excavacions de salvament dins el traçat del gaseoducte La Pera – L’Escala. A: Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Sant Joan de les Abadesses: 277-283.

Guàrdia, J. i Harzbecher, K. (2008). L’abocador de can Rubió, Novenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. L’Escala-Empúries: 225-232.

López, A. (1989). Las cerámicas romanas de paredes finas en Cataluña (Quaderns Científics i Tècnics, 2). Barcelona.

Bibliografia



Martín, M. A. (1981). El taller de ceràmiques emporitanes de Fellines. A: Estudi General. Miscel·lània Commemorativa del X Aniversari del Col·legi Universitari de Girona, I.I. Girona: 37-49.

Martin, A., Buxó, R., López, J. B. i Mataró, M., dir. (1999). Excavacions arqueològiques a l’Illa d’en Reixac (1987-1992) (Monografies d’Ullastret, 1). Girona.

Moix, E. (2008). Jaciment de Vall-llobrega. A: Novenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. L’Escala-Empúries: 295-297.

Morel, J. P. (1981). Céramique campanienne: les formes (Bibliotheque des Écoles Fraçaises d’Athènes et Rome, fasc. 244). Roma.

Nolla, J. M. (1978). Una producció característica: les àmfores “DB”. Cypsela, II: 201-230.

Nolla, J. M. (1999). El material ceràmic dels nivells fundacionals de Gerunda. Els estrats inferiors de Casa Pastors. Revista d’Arqueologia de Ponent, 9: 181-214.

Nolla, J. M. i Casas, J. (1984). Carta arqueològica de les comarques de Girona. El poblament d’època romana al nord-est de Catalunya. Girona.

Nolla, J. M. i Casas, J. (2009). Arqueologia urbana a Girona. L’excavació Cuina de Casa Pastors (Estudis Arqueològics, 7). Girona.

Nolla, J. M. i Nieto, F. J. (1989). La importación de ánforas romanas en Cataluña durante el período tardo-republicano. A: Anfore romane e storia economica:

un decennio di ricerche. Atti del colloquio di Siena (22-24 maggio 1986) (Collection de l’Ecole Française de Rome, 114) Roma: 367-391.

Py, M. (1978). L’oppidum des Castels à Nages (Gard) (Fouilles 1958-1974) (XXXVe supplément à Gallia). Paris.

Ramon, J. (1995). Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental 1995 (Col·lecció Instrumenta, 2). Barcelona.

Rodríguez, A. (2000). La ceràmica de la costa catalana a Ullastret (Estudis 1). Girona.

Sanmartí, E. (1978). La cerámica campaniense de Emporion y Rhode (Monografies Emporitanes IV). Barcelona.

Sanmartí, E., Nolla, J. M. i Aquilué, X. (1983-1984). Les excavacions a l’àrea del pàrking al sud de la Neàpolis d’Empúries. Empúries, 45-46: 110-153.

Vieyra, G. (1994). Excavacions arqueològiques a la vil·la romana de les Arenes (Roses, Alt Empordà). A: Segones Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Torroella de Montgrí: 100-102.

Villaronga, L. (1977). The Aes Coinage of Emporion. BAR Supplementary Series 33. Oxford.

177


www.rap.cat

20 2010Pàgs. 177-190

Introducción

El objetivo de este artículo es presentar el estudio de la ocupación romana en el área conocida como la Font del Molar, situada en el término municipal de El Molar (Priorat, Tarragona) (figura 1), a partir de dos tipos de evidencias: por un lado, los materiales que han sido recuperados en hallazgos casuales o en el curso de trabajos agrícolas, parte de los cuales se conservan actualmente en el ayuntamiento de esta localidad; por otro, los resultados de la prospección arqueológica efectuada por nuestro equipo en el año 2005.1

1. El presente trabajo se ha beneficiado de los comentarios que Roberto Aboal, Arturo Pérez y Joaquín Ruiz de Arbulo han realizado a una primera versión del mismo. Arturo Pérez nos aportó además información relevante sobre la identificación

This paper analyses the Roman presence in the cultivated area of the Font del Molar [spring of Molar] on the basis of a surface survey and some former chance finds made by local farmers. This area is located in the mining district of Molar-Bellmunt-Falset, whose lead and silver ores have been exploited from Late Prehistory to modern times. The evidence recorded shows the long use of this space linked to its good agricultural conditions and the supply of water provided by the spring.

Keywords: surface survey, Roman cemetery, Roman pottery, coticula, slags, rural landscape, Baix Priorat.

La zona de estudio se sitúa en las inmediaciones del pueblo de El Molar y del poblado-necrópolis de El Calvari, que se erigen en una elevación situada por su lado NE. Corresponde a la zona más ancha y de mayor potencial agrícola del valle o barranco que conduce al Ebro pasando por el pueblo de Garcia y que recibe el nombre de Reg d’en Bas, dels Riguerals (o Reguerals) o dels Comuns. En la parte que nos ocupa, es una superficie plana o de pendientes muy suaves, cuyo uso actual es el de parcelas agrícolas cultivadas esencialmente con viñedos y olivos (figura 2).

de las cerámicas y la problemática interpretación del registro funerario romano. Por su parte, Sara Fairén nos ayudó en la elaboración de la figura 4. Algunas otras personas, que cita-remos a lo largo de este artículo, han prestado también su colaboración en aspectos concretos.

Este artículo estudia la presencia romana en el área de cultivo de la Font del Molar a partir de una prospección de superficie y de anteriores hallazgos casuales realizados en el curso de tareas agrícolas. Este área se sitúa en la zona minera de Molar-Bellmunt-Falset, que ha sido explotada desde la prehistoria reciente hasta la actualidad. La información recuperada muestra el largo uso de este espacio en relación con sus potencialidades agrícolas y el suministro de agua que proporciona la fuente.

Palabras clave: prospección de superficie, necrópolis romana, cerámica romana, coticula, escorias, paisaje rural, Baix Priorat.

Xosé-Lois ArmadaRaimon GraellsNúria RafelXavier Payà

La presencia romana en la Font del Molar (Priorat, Tarragona): prospección de superficie y hallazgos fortuitos


Xosé-Lois Armada et al., La presencia romana en la Font del Molar (Priorat, Tarragona): prospección de superficie y hallazgos fortuitos

Nuestro interés en el área de la Font del Molar surge a partir de la investigación que venimos desarrollando desde el año 2001 en el Baix Priorat, centrada en el estudio del poblado del Calvari y en su relación con la explotación de los recursos minero-metalúrgicos del área minera Molar-Bellmunt-Falset (Rafel et al. 2003 y 2008; Armada et al. 2005).2 Aunque nuestra dedicación prioritaria se ha orientado a caracterizar la primera Edad del Hierro y su interacción con el comercio fenicio, otro de nuestros objetivos principales

2. Esta investigación se ha desarrollado —y se desarrolla todavía en el presente— a través de tres proyectos de investiga-ción, concretamente el financiado por la Generalitat de Catalunya con el título El jaciment protohistòric del Calvari del Molar i l’àrea minerometal·lúrgica Molar-Bellmunt-Falset (2001-2011) y dos proyectos coordinados sucesivos del Plan Nacional, que en su conjunto han abarcado los años 2005-2010, titulados Plata Prerromana en Cataluña (HUM2004-04861-C03-00) y Aprovecha-miento de recursos de plomo y plata en el primer milenio a.C.: interacción comercial y cultural en el Mediterráneo Occidental (HUM2007-62725-C03-00).

ha sido el estudio diacrónico del territorio minero desde la prehistoria a la época medieval. Por esta razón, en el presente artículo situaremos brevemente el registro analizado en un doble contexto: en primer lugar, el de la secuencia diacrónica que muestra la propia área de la Font del Molar desde las etapas prehistóricas hasta la medieval e incluso posterior; en segundo lugar, en un enfoque más sincrónico, el de la presencia romana (escasa) en la comarca del Baix Priorat.

La aparición de materiales arqueológicos, esen-cialmente romanos, en las parcelas próximas a la Font del Molar es conocida por los habitantes de El Molar desde hace años. De hecho, en la Història del Molar de Àngel Cubells Cubells, copia de un meca-noscrito encuadernado en unos talleres de Lleida en 1973, se habla de un poblado romano o romanizado emplazado en las proximidades de la fuente y que contaba con una necrópolis situada al pie del camino real que unía Lleida y Tortosa, pasando por Garcia. Este autor refiere el hallazgo de sepulturas de tégulas

Fig 1. Situación del término municipal de El Molar (silueta en blanco) en el nordeste peninsular.



y losas, fragmentos cerámicos y huesos humanos, que interpreta como pertenecientes a la necrópolis, y caracteriza el asentamiento como un núcleo rural romano vinculado a Tarraco, del cual creyó identificar, además de la necrópolis, unas paredes de argamasa situadas al norte de la misma (Cubells 1973: 9, 18-19, 29-33, 37), que no hemos podido identificar en nuestra prospección. También en la Carta Arqueológica de la Generalitat de Catalunya se recoge el yacimiento con los nombres de Font del Molar / Can Castellví / Fondal de l’Aigua, indicando que “es té notícia de la troballa d’uns enterraments en teula d’època romana. S’hi ha trobat una ascla de sílex i alguns fragments de ceràmica comuna romana” (Castells y Hernández [coords.] 1991: 176).

Parte de los materiales aparecidos de manera fortuita en las parcelas del entorno de la fuente fueron recogidos por Antònia Saura y se conservan actualmente en el ayuntamiento de El Molar (figura 3). Proceden en buena medida de la parcela que nosotros denominamos área 6, aunque hay también materiales de otras parcelas. Aunque luego volveremos sobre parte de ellos, un somero inventario —a fecha de octubre de 2007— ofrece los siguientes resultados: catorce fragmentos de tégula; doce fragmentos de ímbrice; un fragmento de ladrillo; seis fragmentos de cerámica gris de cocina; quince fragmentos de cerámica de mesa; catorce fragmentos de diversas

ánforas o vasos contenedores; dos lascas de sílex y un fragmento de núcleo; un fragmento de molino en piedra volcánica negra (parte ligera de un molino rotatorio); una coticula de mármol; dos fragmentos de escoria; diversos fragmentos de huesos humanos; siete fragmentos de lajas (supuestamente de tumbas); y una pieza lítica pulimentada de uso indeterminado.3 A pesar de su descontextualización, estos materiales han sido el punto de partida para nuestro estudio, que hemos completado con el trabajo de campo que describimos a continuación.

La prospección de superficie

Conocidas las referencias orales y los materiales conservados en el ayuntamiento de El Molar, a ini-cios de junio de 2005 realizamos una prospección de cobertura total (García Sanjuán 2005: 71) en las parcelas del entorno de la fuente.4 Tomamos las dis-

3. Agradecemos a Antònia Saura, vecina de El Molar, las informaciones ofrecidas sobre el hallazgo de estos materiales, las facilidades proporcionadas para su estudio y el constante apoyo que presta a nuestro trabajo en el Priorat.

4. La campaña de prospección de 2005 fue dirigida por X.-L. Armada y N. Rafel, con la colaboración de R. Graells. Además, participaron A. Martínez Elcacho, A. M. Rodríguez Castro, T. Erice Jurecky y J. M. Farré.

Fig. 2. Vista del área de la Font del Molar desde el yacimiento del Turó de la Cova del Camat (sobre este yacimiento Rafel et al. 2008: 248-251): (1) poblado del Calvari del Molar; (2) necrópolis protohistórica asociada; (3) camino empedrado; (4) fuente-

lavadero actual.



tintas parcelas del catastro como unidad de registro, realizando en ellas transectos paralelos con el personal situado a una distancia de 7 metros y recogiendo el material identificado en cada transecto. Los lugares de mayor concentración o con hallazgos singulares se registraron como puntos individuales.

Las parcelas prospectadas fueron posicionadas con GPS (ver apéndice) y numeradas correlativamente tal como se indica en la figura 4. Algunas otras parce-las situadas en las proximidades de la fuente fueron descartadas, bien por no resultar accesibles o bien por su escasa visibilidad. Este último es, obviamente, un factor a tener en cuenta, que incide de manera directa en las proporciones de material recuperado (figura 5). La mayoría de las parcelas mostraban en el momento de nuestra prospección una buena visi-bilidad. Esta variable aparece reflejada en la figura 6, que resume también los materiales recogidos en cada parcela.

En la parcela 6 es donde, según las referencias orales que hemos recabado, se sitúa la necrópolis romana. Entre los materiales conservados en el ayun-tamiento se encuentran lajas de pizarra y de arenisca, así como fragmentos de tégulas, que también según fuentes orales habrían pertenecido a las estructuras funerarias. La superficie se encuentra actualmente sin cultivar (figura 5.1) porque, al parecer, el arado prendía

en las estructuras de las tumbas y además salían a superficie restos óseos humanos. Esta parcela fue la única no prospectada en transectos paralelos, sino que en ella realizamos una rápida recogida superficial de material. A pesar de la escasa visibilidad, es la que mayor número de materiales romanos proporcionó, con un fragmento de terra sigillata itálica Consp. 23.2, tres fragmentos informes de ánfora y algunos otros fragmentos informes de pared gruesa y cocción oxidante que pueden corresponder a ánforas, dolia o tejas. Las otras dos parcelas que han proporcionado material claramente clasificable como romano, la 8 (cuatro fragmentos de ánfora y dos de terra sigillata hispánica) y la 11 (un borde de ánfora Dressel 7/11), se sitúan muy próximas.

El resto de los materiales localizados en la prospec-ción (figura 6) son básicamente cerámicas medievales o modernas y lascas de sílex, así como escorias de plomo y fragmentos no identificables de hierro. To-dos ellos se relacionan con la amplia diacronía que muestra el uso de la fuente y de las parcelas próxi-mas, aspecto al que nos referiremos en un apartado posterior. Estos hallazgos presentan una distribución relativamente uniforme, aunque su número decrece a medida que nos alejamos de la fuente. De hecho, las parcelas más alejadas no han proporcionado material (áreas 16, 19 y 20, aunque tampoco la 18).

Fig. 3. Materiales del área de la Font del Molar procedentes de hallazgos fortuitos o trabajos agrícolas y conservados en el

ayuntamiento de El Molar.

Fig. 5. Tipos de visibilidad en las parcelas prospectadas: (1) parcela donde se sitúa la necrópolis romana (área 6), de visibilidad mala; (2) parcela o área 14, de visibilidad buena.



Fig. 4. Parcelas prospectadas en el entorno de la Font del Molar (figura: Sara Fairén).

Área Visibi-lidad

Total fragmentos cerámica

Cerámica construc. romana

Ánfora Sigillata Cerámica vidriada

Lítico Metal Material identificable

1Buena-regular

29 4

escoria abundante, 1 frag. de chapa

de hierro

2 Buena 9 1 1

3 Buena 15 14

4 Buena 10 7 21 frag. de

hierro

6 Mala 15 > 5 11 esfera de

hierro maciza

T. S. itálica Consp. 23.2. Tres fragmentos informes de ánfora africana y uno de ánfora tarraconense

7 Buena 37 4Cerámicas de ss. xvii y posterior

8 Buena 53 sí 4 2 6 1 T. S. hispánica

10 Buena 19 6Cerámicas de ss. xiv-xv

11Regular-

mala9 1 3 escorias

Borde de ánfora Dressel 7/11, ss. i-ii

12Regular-

mala2

13 Buena 9 2

14 Buena 15 3



Entre los resultados de la prospección en el área destaca por último la elevada cantidad de escorias recogidas en la parcela 1, concretamente en la zona más próxima a la actual fuente-lavadero. Como ve-remos a continuación, el estudio de estas escorias indica su cronología romana, medieval o incluso posterior. Probablemente su presencia debe atribuirse a actividades metalúrgicas realizadas en el entorno de la fuente, de cuyo uso en época medieval como lugar para el lavado de mineral existe constancia documental, como también veremos después. Den-tro de la parcela 1, hemos registrado un punto con elevada concentración de escorias.5 Alguna presencia puntual de escorias se documenta también en otros lugares, como el área 17 (seis escorias) o el punto 3, situado en el área 11, en el que registramos una pequeña concentración de escorias junto a una base de cerámica a torno de cocción oxidante.6

5. Punto 1. Coordenadas X: 307052; Y: 4560062.6. Punto 3. Coordenadas X: 307001; Y: 4560258.

Estudio de los materiales arqueológicos

Los materiales conservados en el ayuntamiento de El Molar permiten completar la información propor-cionada por la prospección de superficie, sobre todo en lo que atañe a la posición cronológica de esta presencia romana y a la interpretación funcional del yacimiento. En este apartado nos referiremos princi-palmente a estos materiales procedentes de hallazgos fortuitos, aunque también aludiremos de forma puntual a los recuperados en la prospección.

Cerámica

Entre los materiales conservados en el ayuntamiento cabe mencionar algunos fragmentos de cerámica ibéri-ca. Se trata de asas geminadas de grandes contenedores ibero-romanos (tipo Ilduratin), una pared de un vaso ibérico que imita formas de paredes finas y bordes de bocas de grandes contenedores. La presencia de materiales ibéricos en el entorno de la fuente queda confirmada por un fragmento de cerámica a torno pintada que recuperamos en las proximidades del área 1, al pie del camino empedrado que conduce al poblado del Calvari (figura 7). Sin descartar que estos materiales ibéricos del entorno de la fuente puedan asociarse a estructuras de este período existentes en el lugar, desaparecidas o no localizadas, cabe recordar también que en la parte suroccidental del poblado del Calvari hemos documentado algunas estructuras y materiales que testimonian una reocupación del lugar en el ibérico pleno y final (Rafel et al. 2008: 257). El registro cerámico documentado en la excavación parece tener como momento central el siglo iii ane, aunque es posible un margen entre la segunda mitad del siglo iv y el siglo ii ane.

El conjunto predominante entre las piezas conser-vadas en el ayuntamiento es, no obstante, de época romana.7 Entre los fragmentos de terra sigillata (T.S.) se identifican un plato Hayes 6B / Lamb. 23 de T.S. africana A, con una cronología de finales del siglo i e inicios del siglo ii; dos bordes de plato Lamb. 10 A / Hayes 23 B de T.S. africana A, fechable entre mediados del siglo i y mediados del ii; dos fragmentos de borde de producciones de T.S. aparentemente del Sur de la Galia, correspondientes a la forma Drag. 17;

7. Agradecemos los comentarios de Arturo Pérez y Sergi Navarro sobre estas producciones de época romana.

Área Visibi-lidad

Total fragmentos cerámica

Cerámica construc. romana

Ánfora Sigillata Cerámica vidriada

Lítico Metal Material identificable

15 Mala 15 5Cerámicas de ss. xiv-xv

16 Buena 0

17 Buena 2 2 6 escorias

18 Buena 0

19 Buena 0

20 Buena 0

Fig. 6. Tabla-resumen de parcelas prospectadas, con indicación de sus condiciones de visibilidad y materiales recuperados.

Fig. 7. Fragmento de cerámica a torno pintada hallada al pie del camino que conduce al poblado del Calvari, en las

proximidades del área 1.



un fragmento de carena de copa Drag. 15/17 de T.S. hispánica, con una cronología amplia entre el cambio de era y c. 300 dne; un fragmento de pá-tera Consp. 11 de T.S. itálica, fechable a partir de época augustea (figura 8.2); o una base anular que podría corresponder, aunque con escaso margen de seguridad, a la forma Ritt. 8.

Este conjunto de sigillata es coherente a nivel cronológico con la reducida muestra documentada en nuestra prospección, que incluye el ya mencio-nado fragmento de copa de T.S. itálica de la forma Consp. 23.2 (figura 8.1), de fecha posterior al 15 dne (Aguarod 1991; Pérez 1990), o un fragmento informe de T.S. hispánica procedente del área 8 y decorado con un friso de círculos concéntricos, tema ampliamente documentado en el Valle del Ebro des-de finales del siglo i y a lo largo de todo el siglo ii (Pérez 1990: 80).

Los fragmentos de ánfora pertenecen en su to-talidad a tipos fechables en los siglos i-ii, idéntica franja cronológica que la indicada por la sigillata. Entre los hallazgos fortuitos se identifican un borde de Oberaden 74; un borde de ánfora africana de tipo indeterminado; dos asas de Dressel 2/4; un asa de Dressel 20; o tres asas de africana tipo Tripolitana I / II. Los fragmentos recuperados en la prospección son de difícil clasificación, aunque tres de los pro-cedentes del área 6 son de tipo africano y uno es tarraconense. Del área 11 procede un borde de ánfora Dressel 7/11, de nuevo fechable en los siglos i-ii.

Entre la cerámica de cocina destacan un borde de cazuela tipo Ostia III-267A, con una cronología de segunda mitad del siglo i, especialmente entre el 70 y el 100 dne (Aguarod 1991: 281); un borde de la forma Ostia III 108 fechable en la segunda mitad del siglo i; o un borde de imitación de las formas anteriores, en cerámica africana de tipología indeterminada. De cerámica común se cuentan siete asas, un borde, un fondo y doce fragmentos informes, uno de los cuales corresponde a un cuello de botella.

Por último, entre el material romano cabe referirse a diversos fragmentos de cerámica gris (figura 9), concretamente un fragmento informe de olla, cuatro fondos de olla, un fondo de mortero, dos bordes pertenecientes a una variante de las “ollas con borde vuelto hacia afuera” de Vegas, un borde de tapadera y otros dos bordes de tipología indeterminada cor-respondientes a ollas de dimensiones medias. Aunque estas cerámicas podrían en principio situarse en un

momento posterior al indicado por el resto del con-junto, lo cierto es que la comparación de las formas y pastas con materiales recuperados en la ciudad romana de Ilerda permiten identificarlas como ur-nas, frecuentes en los niveles leridanos desde época augustea. Las pastas de textura granulosa y cocción reductora, la ausencia de asas y la tipología de los bordes permiten situar estas piezas, de nuevo, en los siglos i-ii (Vegas 1973: 11-14), cronologías coinci-dentes con los niveles del Antic Portal de Magdalena en Lleida (Loriente y Oliver 1992: 54).

Pertenecientes ya a un momento bastante posterior, aludiremos a algunos fragmentos de cerámica medieval y moderna recuperados en nuestra prospección. Se documentan cerámicas con barniz de los siglos xiv-xv, siendo elocuentes un borde de lebrillo barnizado en verde, otro borde de un plato servidor o bandeja con barniz blanco y una olla con asas barnizada en rojo; estos materiales se concentran en las áreas 10 y 15. Del siglo xvii o posteriores cabe citar algunos fragmentos procedentes del área 7.

Coticula de mármol

Es una pieza de mármol “Bardiglio” de Carrara8 (Marchei 2001) de 7,5 × 6 cm, correspondiente a una placa de mezclas o coticula a la que le falta uno de los ángulos. Tiene los cuatro lados biselados por una de sus caras (figura 10).

Las coticulae se utilizaban para mezclas sólidas o semisólidas, tanto para fines cosméticos como terapéuticos (Jacob 1887; Beltrán y Ortiz 2002). Su hallazgo es frecuente en el mundo romano (Riha 1986), en Hispania (Borobia 1988; Tendero y Lara 2003: 208) y en la propia Tarraco. En esta última se han documentado varios ejemplares (VV.AA. 2009: 69) manufacturados en mármol o pizarra. Uno de ellos (VV.AA. 2009: 2.10), de mármol africano y fechado en los siglos ii-iii, fue hallado en una tumba de la necrópolis del tramo norte de la Vía Augusta junto con una cajita de marfil con instrumental quirúrgico.

En Tarragona —y en general en todas las ciuda-des costeras hispánicas— los mármoles de Carrara se empiezan a utilizar en época de Augusto y en época flavia llegan en grandes cantidades para la

8. Agradecemos a Isabel Rodà y a Aureli Álvarez la identi-ficación del mármol, que se ha hecho en base a la observación macroscópica y con binocular (LEMLA, ICAC-UAB).

Fig. 8. Terra sigillata itálica: (1) borde de copa Consp. 23.2 procedente del área 6; (2) fragmento de pátera Consp. 11 perteneciente a los materiales depositados en el ayuntamiento de El Molar.



decoración del programa arquitectónico de la Parte Alta de la ciudad (Rodà 2004: 413). No es, pues, de extrañar este hallazgo en el yacimiento de la Font del Molar. Su presencia en él pone de manifiesto que la persona a la cual perteneció o bien era médico o bien tenía el poder adquisitivo suficiente como para poseer un set cosmético en su tocador. Tanto lo uno como lo otro revelan, pues, la existencia en el lugar de personas de cierto rango social.

Escorias

Las escorias de plomo recogidas en la prospección fueron estudiadas por el grupo de investigación en arqueometalurgia del CSIC en el seno del proyecto (Gener et al. 2007), distinguiéndose dos tipos. El primero corresponde a escorias vítreas similares a las del poblado de El Calvari y que, sin descartar que puedan ser arrastres de ladera procedentes del propio poblado, creemos son reflejo de una tecnolo-gía extractiva del mismo tipo. Un segundo tipo de escorias, en forma de bloques del tamaño aproximado de un puño, presenta pérdidas de plomo entre el 5 y el 7% y de cobre por debajo del límite de detección del analizador (0,5%), lo que resulta indicativo de su cronología romana, medieval o incluso posterior. No obstante, son con seguridad anteriores a la in-troducción de carbón mineral como combustible en el horno (siglo xviii), dada la ausencia de azufre. El

estudio realizado ha permitido identificar la forma-ción de fayalita, indicativa de la adición a la carga de óxidos de hierro como fundente y de unas con-diciones reductoras estrictas en el horno (Gener et al. 2007: 159-160).

La Font del Molar y su entorno. Una visión diacrónica

Los materiales estudiados apuntan, pues, a una ocupación romana en el entorno de la Font del Molar que debe situarse en los siglos i y ii dne. Las carac-terísticas e interpretación funcional del asentamiento no pueden determinarse con total claridad debido a las limitaciones de la información disponible, aunque la existencia de una necrópolis es indudable debido al hallazgo asociado de tégulas y lajas de tumbas, huesos humanos y algunos objetos que pueden formar parte de ajuar como la coticula o parte del material cerámico, caso de la sigillata. Por su parte, el uso de las ollas de cerámica gris como urnas-osario está perfectamente atestiguado en necrópolis romanas, como por ejemplo las emporitanas (Almagro Basch 1953). Como ya hemos apuntado, las referencias orales sitúan esta necrópolis en nuestra parcela 6 (figura 4), localización que parece confirmada si atendemos a la distribución del material recuperado en nuestra prospección. Por lo demás, es lógico suponer que esta necrópolis se asociaba a algún tipo de asentamiento

Fig. 9. Cerámica gris común procedente de hallazgos fortuitos en el entorno de la fuente.



rural romano, probablemente organizado en torno a una uilla, de acuerdo con el modelo de poblamiento rural que conocemos para este período en el Bajo Ebro (Revilla 1992-1994). No obstante, la tipología de los materiales cerámicos y la de los presuntos tipos de tumba no tienen concordancia cronológica.

Ciertamente pudiera tratarse de una necrópolis ligada a una explotación agrícola, pero si ésta es de inhumación y los enterramientos en tegulae o con losas de piedra, parece más oportuno datarla en una etapa tardía (en el caso de Ilerda, por ejemplo, siglos iv-v; Pérez 1992), mientras los materiales recogidos en superficie nos dan una fecha de los siglos i-ii. Por otro lado, la inhumación no se generaliza hasta finales del siglo ii (Prieur 1986: 56). Dado que los citados materiales en ningún caso se documentaron como ajuar de estas tumbas concretas, puede suceder que no estén relacionados con ellas y nos hablen de dos momentos distintos en el mismo solar y que, entre otras posibilidades, hubiera habido allí también una necrópolis de incineración en el Alto Imperio, o me-jor, que fuera la misma con una larga vida. También pudiera ser que no formaran parte de ningún ajuar y fueran sólo muestras de la ocupación del lugar desde época de Augusto, momento en que se fechan los materiales más antiguos.

El emplazamiento de este núcleo rural encaja bien en los patrones que conocemos para el Bajo Ebro en época romana (Revilla 1992-1994; Noguera 2006:

384-395). Como ya hemos descrito, el área de la Font del Molar proporciona tierras fértiles para el cultivo, de superficies suaves y buenas condiciones de drenaje natural, siendo atravesada por uno de los barrancos que desembocan en el Ebro. Se sitúa, además, a pocos kilómetros de dicho río, que en época romana constituye una arteria de comunicación importante. Por otra parte, su proximidad a la zona minera permite suponer un modelo de economía diversifi-cada, que incluiría la explotación de estos recursos minero-metalúrgicos. Sin descartar que algunas de las escorias recogidas puedan fecharse en época ro-mana, algo que como vimos resulta factible, dentro de la zona minera Molar-Bellmunt-Falset debemos mencionar también el hallazgo de lucernas y picos de hierro de época romana en un antiguo pozo de la mina Règia, en condiciones no demasiado claras (Abella et al. 2001; Rafel et al. 2003: 160-161); por otra parte, no hay que descartar que la mención de Plinio el Viejo al plumbum nigrum Oleastrense (Pli-nio, Nat. Hist. XXXIV, 16) se refiera al plomo de la cuenca minera del Baix Priorat. A falta de ulteriores contrastaciones, estos escasos elementos ilustrarían una explotación en época romana (siglos i a v dne), probablemente de alcance local.9

9. Se encuentra en curso actualmente un artículo que analiza en detalle esta problemática.

Fig. 10. Coticula de mármol hallada en el entorno de la fuente (área 6?).



Al margen del registro que analizamos en este artículo, hay que decir que los testimonios de la presencia romana en el Baix Priorat son escasos, aunque conviene citar dos villae romanas situadas en los términos de Marçà y Capçanes. La primera, ubicada junto al casco urbano y el campo de fútbol de Marçà, muestra una cronología que abarca desde finales de época tardorrepublicana hasta época ba-joimperial, aunque la mayor parte del material parece pertenecer a este último momento (Noguera 2006: 366-367, inv. yacim. nº 36); la segunda ha sido re-cientemente identificada al NE de la Serra de l’Espasa, en Mas de Pou (Capçanes) (Noguera 2008: 383-384).

Este nuevo tipo de asentamiento es, pues, resultado de un proceso de ocupación de zonas bajas, ajeno a preocupaciones defensivas, que en estas tierras del Ebro empieza a materializarse sobre todo desde la segunda mitad del siglo i ane. No en vano, la pre-sencia de materiales ibéricos en niveles superficiales o revueltos de contextos de tipo uilla sugiere que las uillae altoimperiales se erigen sobre estructuras agrícolas anteriores (Noguera 2006: 384-385). En el caso que nos ocupa, ya hemos aludido a la apari-ción puntual de materiales ibéricos en las parcelas del entorno de la fuente, así como a la presencia de estructuras del ibérico pleno-final en el propio yaci-miento de El Calvari, posiblemente pertenecientes a un pequeño asentamiento especializado dependiente de un núcleo de control mayor.

Resulta lógico suponer la estrecha conexión de esta ocupación tardoibérica de El Calvari con actividades —de mayor o menor entidad— desarrolladas en el entorno de la fuente; no en vano, ambos lugares, además de muy próximos, se encuentran comunicados por un antiguo camino empedrado que se conoce popularmente como “camino romano” (figuras 2 y 11) y que, en cualquier caso, atestigua un largo período de uso, probablemente desde época protohistórica hasta la actualidad. Hemos prospectado y posicio-nado con GPS (ver apéndice) su trazado entre las proximidades de la fuente y el cerro del Calvari, sin resultados positivos en cuanto a elementos que nos permitan fechar el empedrado.

La ocupación romana de la Font del Molar es, pues, un episodio más en la larga diacronía que mues-tra el uso de este espacio y que remonta a tiempos prehistóricos, de los que son testimonio los hallazgos de sílex documentados ya desde las investigaciones de S. Vilaseca o M. Genera. Una revisión y puesta al día de estos materiales quizá permitiría afinar su posición cronológica.

Con posterioridad a la época romana, sabemos que el área de la fuente fue utilizada en el medievo para el lavado de mineral, tal como pone de manifiesto diversa documentación y, en concreto, una sentencia del año 1591 que ha sido estudiada por A. Martínez en un interesante trabajo (Martínez i Elcacho 2009). Como ya hemos señalado, en la prospección documentamos algunas cerámicas fechables en este momento, al que

Fig. 11. Camino empedrado, conocido popularmente como “camino romano”, que une el área de la fuente con el cerro del Calvari.



también podrían pertenecer una parte de las escorias recogidas.

Así pues, como en muchos otros casos, la Font del Molar constituye un paisaje cultural de considerable espesor histórico, cuya configuración actual contiene huellas de actividades humanas que abarcan desde la prehistoria hasta la actualidad, encontrándose las de época romana entre las más destacables.

Apéndice

Coordenadas UTM de las parcelas prospectadas en el entorno de la Font del Molar

Área Toma GPS X Y

1 1a 307007 4559971

1 1b 307024 4559971

1 1c 307023 4560069

1 1d 307039 4560052

1 1e 307048 4560077

1 1f 307066 4560104

1 1g 307098 4560098

2 2a 307169 4560158

2 2b 307142 4560142

2 2c 307085 4560237

2 2d 307071 4560216

3 3a 307088 4560243

3 3b 307130 4560311

3 3c 307220 4560244

3 3d 307186 4560194

4 4a 307231 4560252

4 4b 307284 4560304

4 4c 307176 4560401

4 4d 307158 4560304

6 6a 306924 4560186

6 6b 306939 4560218

6 6c 306868 4560196

6 6d 306868 4560211

7 7a 306937 4560186

7 7b 306940 4560205

7 7c 307116 4560122

7 7d 307105 4560107

8 8a 306864 4560175

8 8b 306873 4560143

8 8c 306994 4560149

8 8d 307036 4560118

8 8e 307023 4560155

10 10a 306960 4560234

10 10b 306944 4560212

10 10c 307130 4560142

Área Toma GPS X Y

10 10d 307121 4560127

11 11a 307071 4560220

11 11b 307075 4560237

11 11c 306991 4560257

11 11d 306980 4560239

12 12a 306979 4560256

12 12b 306961 4560266

12 12c 306951 4560262

12 12d 306951 4560236

13 13a 306941 4560243

13 13b 306939 4560231

13 13c 306856 4560219

13 13d 306867 4560278

14 14a 306856 4560272

14 14b 306855 4560255

14 14c 306722 4560222

14 14d 306774 4560259

15 15a 306867 4560190

15 15b 306733 4560213

15 15c 306710 4560156

15 15d 306729 4560077

16 16a 306723 4560140

16 16b 306716 4560124

16 16c 306654 4560169

16 16d 306650 4560147

17 17a 306590 4560204

17 17b 306550 4560185

17 17c 306631 4560154

17 17d 306623 4560129

18 18a 307100 4560083

18 18b 307111 4560071

18 18c 307234 4560234

18 18d 307231 4560242

19 19a 307240 4560233

19 19b 307237 4560245

19 19c 307316 4560308

19 19d 307308 4560318

20 20a 307319 4560308

20 20b 307326 4560296

20 20c 307261 4560230

20 20d 307249 4560234



Coordenadas UTM del camino empedrado entre la fuente y el cerro de El Calvari (Camí de la Font dels Riguerals)

Trazado Punto X Y

Trazado 1 1 307092 4560076

Trazado 1 2 307150 4560033

Trazado 1 3 307133 4559977

Trazado 1 4 307215 4559931

Trazado 1 5 307323 4560135

Xosé-Lois ArmadaLaboratorio de Patrimonio (LaPa)

Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)San Roque, 2

15704 Santiago de [email protected]

Raimon GraellsUnitat d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga

Departament d’HistòriaUniversitat de Lleida (UdL)

Plaça Víctor Siurana, 125003 Lleida

[email protected]

Núria RafelUnitat d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga

Departament d’HistòriaUniversitat de Lleida (UdL)

Plaça Víctor Siurana, 125003 Lleida

[email protected]

Xavier PayàSecció d’Arqueologia de la Paeria - Lleida

Plaça Paeria, s/n. Edifici Pal·les, 6ª25071 Lleida

[email protected]

Rebut: 30-01-2009Acceptat: 05-03-2010



abella creus, j., curto milá, c., fabre fornaguera, j. (2001). Bellmunt del Priorato. Historia, geología y mineralogía. Bocamina, 7: 28-63.

aguarod otal, c. (1991). Cerámica romana importada de cocina en la Tarraconense. Institución Fernando el Católico. Zaragoza.

almagro basch, m. (1953). Las necrópolis de Ampurias (vol. I). Monografías Ampuritanas, III. Barcelona.

armada, x. l., hunt, m. a., juan, j., montero, i., rafel, n., ruiz de arbulo, j. (2005). Primeros datos arqueométricos sobre la metalurgia del poblado y necrópolis del Calvari del Molar (Priorat, Tarragona). Trabajos de Prehistoria, 62(1): 139-155.

beltrán lloris, f., ortiz palomar, e. (2002). Burdo Medugeno Munus Dedit. Sobre una coticula inscrita del Museo de Zaragoza. Palaeohispanica, 2: 295-325.

borobia melendo, e. l. (1988). Instrumental médico-quirúrgico en la Hispania romana. E. Borobia. Madrid.

castells, j., hernández, g. (coords.) (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Comarca Priorat. Direcció General del Patrimoni Cultural. Barcelona.

consp. (1990) = vv.aa. (1990). Conspectus Formarum Terrae Sigillatae Italico modo confectae. Dr. Rudolf Habelt GMBH. Bonn.

cubells cubells, a. (1973). Història del Molar. Copia ciclostila de un mecanoscrito encuadernada en Lleida.

garcía sanjuán, l. (2005). Introducción al reconocimiento y análisis arqueológico del territorio. Ariel. Barcelona.

gener, m., rovira, s., montero, i., renzi, m., rafel, n., armada, x. l. (2007). Análisis de escorias de plomo del poblado de la Edad del Hierro de El Calvari en El Molar (Priorat, Tarragona). En: J. molera, J. farjas,

Bibliografía

P. roura y T. pradell (eds.). Avances en Arqueometría 2005. Actas del VI Congreso Ibérico de Arqueometría. Universitat de Girona. Girona: 153-161.

jacob, a. (1887). Coticula. En: Ch. Daremberg y E. saglio: Dicctionaire des Antiquités Grecques et Romaines. (1875-1904), t. I, 2ème partie. Hachette. Paris: 1548-1549.

loriente, a., oliver, a. (1992). L’antic Portal de Magdalena. Monografies d’Arqueologia Urbana, 4. Lleida.

marchei, m. c. (2001). Bardiglio di Carrara. En: G. borghini (ed.). Marmi Antichi. De Luca. Roma: 153.

martínez i elcacho, a. (2009). Una sentència sobre l’aigua del mas de Bas promulgada el 1591: el rentat de minerals a la zona minera del Molar (el Priorat). En: J. bolòs y E. vicedo (eds.). Poblament, territori i història rural. VI Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida: 83-100.

noguera guillén, j. (2006). Gènesi i evolució de l’estructura del poblament ibèric en el curs inferior del riu Ebre: la Ilercavònia septentrional. Tesis doctoral. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona. Barcelona [disponible en <http://www.tdcat.cesca.es>].

pérez almoguera, a. (1990). La “terra sigillata” de l’antic Portal de Magdalena. Monografies d’Arqueologia Urbana, 1. Lleida.

pérez almoguera, a. (1992). Los hallazgos de la zona de enterramientos en torno a la estación de ferrocarril de Lleida. Revista d’Arqueologia de Ponent, 2: 199-215.

prieur, j. (1986). La mort dans l’antiquité romaine. Ouest-France. Paris.

rafel, n., abella, j., martínez elcacho, a. (2003). La zona minera de Molar-Bellmunt-Falset: les explotacions



de coure, plom i plata i els interessos comercials fenicis al Baix Ebre. Revista d’Arqueologia de Ponent, 13: 155-166.

rafel, n., armada, x.-l., belarte, m. c., fairén, s., gasull, p., graells, r., morell, n., pérez, a., villalba, p. (2008). El área minero-metalúrgica del Baix Priorat (Tarragona) en la protohistoria. Explotación y redes de intercambio. Revista d’Arqueologia de Ponent, 18: 245-269.

revilla calvo, v. (1992-1994). Poblamiento y economía en el Bajo Ebro en época romana. Bases para un modelo de paisaje rural. Lucentum, 11-13: 145-163.

riha, e. (1986). Römisches Toilettgerät und Medizinische Instrumente aus Augst und Kaiseraugst. Forschungen in Augst, Band 6. Augst.

rodà, i. (2004). El mármol como soporte privilegiado en los programas ornamentales de época imperial. En: S. F. ramallo (ed.). La decoración arquitectónica en las ciudades romanas de Occidente (Cartagena, 2003). Universidad de Murcia. Murcia: 405-420.

tendero, m., lara, g. (2003). Materiales higiénico-sanitarios de Ilici (La Alcudia, Elche, Alicante). Bolskan, 20: 201-214.

vv.aa. (2009). Tarraco pedra a pedra. Catálogo exposición. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Tarragona.

vegas, m. (1973). Cerámica común romana del Mediterráneo Occidental. Universitat de Barcelona. Barcelona.

191


www.rap.cat

20 2010Pàgs. 191-196

Retomando nuevamente las noticias sobre los di-ferentes hallazgos de ánforas en la ciudad de Ilerda y su entorno, publicamos tres sellos inéditos. Dos de ellos proceden del entorno del poblado ibérico de Gebut. El tercero fue hallado en una intervención arqueológica realizada en la ciudad de Lleida en el año 2007 (Morán 2008).

No es la primera vez que reparamos en la presencia de ánforas con asas estampadas procedentes de la zona de Bríndisi en el territorio interior de Cataluña y más concretamente en Ilerda, Aeso e Iesso (Guitart, Pera y Carreras 1999; Morán 1997, 2000).

Por otro lado, los estudios monográficos de la pro-ducción cerámica con la localización de los talleres de procedencia y su difusión facilitan en gran modo la identificación de las mismas (Desy 1989). Final-mente cabe resaltar que el aceite Apulo es uno de los elementos de referencia del comercio republicano en

Les amphores qui sont produites à la région de Brindes, au sud de l’Italie, sont souvent présentes à la vallée du Segre. Dans cet article on peut trouver trois nouveaux timbres qui ont été locali-sées autour du village ibérique de Gebut (Soses) et a les fouilles archéologiques à la ville de Lleida.

Mots clé: Amphores, timbres, Brindes, Gebut, Ilerda.

el Valle del Ebro tal y como podemos apreciar en la bibliografía existente (Beltrán, Aguarod, Hernández, Mínguez y Paz 1998: 66).

Como ya hemos mencionado, los sellos que aquí exponemos proceden de dos yacimientos diferentes; el primero, Gebut, se sitúa en la comarca del Segrià y más concretamente en el Baix Segre, definida por su cercanía al río que le da nombre y la proximidad de su confluencia con el Cinca y el Ebro. El yacimiento, conocido ya desde las primeras décadas del siglo xx, ocupa una zona que cuenta con distintas ubicaciones del hábitat dependiendo de la fase histórica a la que nos refiramos. Así, mientras que el poblado ibérico se sitúa en un cerro de mediana altura que domina buena parte del territorio circundante, los hallazgos de época republicana y tardorrepublicana proceden de las laderas mientras que el establecimiento imperial ya en el llano aprovecha las riberas del Segre en

Las ánforas procedentes de la zona de Bríndisi, en el sur de Italia, constituyen una presencia constante en los registros arqueológicos del valle del Segre. En el presente artículo se recogen tres nuevos sellos, dos de ellos hallados en el entorno del poblado ibérico de Gebut (Soses) y el tercero recuperado de las excavaciones que se realizan en la ciudad de Lleida.

Palabras clave: ánforas, sellos, Bríndisi, Gebut, Ilerda.

Marta Morán Álvarez

Tres nuevos sellos de ánforas brindisinas en Ilerda y su entorno


Marta Morán Álvarez, Tres nuevos sellos de ánforas brindisinas en Ilerda y su entorno

Fig. 1. Calco de los sellos. 1-4: Gebut (Soses); 5 y 6, Int. 241, Lleida; 7, detalle del titulus pictus sobre ánfora de Bríndisi hallada en Gebut (Soses).



beneficio de sus cultivos. Por desgracia, el enorme volumen de material cerámico extraído sobre todo de la plataforma superior del poblado ibérico, procede de excavaciones antiguas que no tuvieron en cuenta cuestiones estratigráficas con lo que está exento de la consiguiente contextualización cronológica. Ya hemos mencionado en otras ocasiones materiales procedentes de ésta intervención (Morán 2000: 321).

Las piezas que hoy publicamos, fueron recuperadas en las obras de construcción de riego de una finca agrícola junto con otros materiales a inicios de los años ochenta. Tras su donación al Museu de Lleida, y la consideración como material a tener en cuenta en el discurso museográfico, se nos encargó el estudio de las mismas. Estas piezas están hoy día expuestas en una de las salas de dicho museo.

El tercer sello procede de una intervención den-tro del perímetro urbano de la ciudad de Ilerda. La ciudad ha sido objeto continuado de intervenciones arqueológicas y cuenta con un servicio de arqueología municipal que desde 1992 gestiona homogéneamente la información procedente de todas las excavaciones que se realizan, lo que facilita la consulta, incentiva la publicación de resultados y la realización de sín-tesis históricas.

Catálogo

1. [P] VEBAL (fig. 1,1-2)Tipología: Ánfora tipo BríndisiPosición: In ansaLugar de producción: Cimiterio Veccio ?/ Apani ??Lugar de hallazgo: Gebut (Soses, el Segrià), 1980Sigla: G-60-80Lugar de Conservación: Museu de Lleida. Diocesà i ComarcalDatación: -Lectura: P VEBALConservación: [P] VEBALEste fragmento, publicado ahora por primera vez,

contiene un nombre que sin embargo es conocido en la epigrafía anfórica desde 1872 y registrado en el CIL IX, 6079,54. La referencia pertenece a un fragmento localizado en Castromediano. Posteriormente existen más ejemplares en Lecce y Valesio (Desy 1989: 181), aunque los más significativos son los procedentes de la zona de producción, es decir los hornos de Apani y Cimiterio Veccio. Formalmente y según la descripción que nos dan los autores corresponden a ejemplares de matrices muy similares en las que la V y la E aparecen unidas. En el presente caso, la estampación defectuosa del sello hace que la P inicial y característica con el trazo abierto, apenas pueda percibirse.

2. [C.A] ANINI (fig. 1,3-4)Tipología: Ánfora tipo BríndisiPosición: In AnsaLugar de producción: ApaniLugar de hallazgo: Gebut (Soses, el Segrià), 1980Sigla: -Lugar de conservación: Museu de Lleida. Diocesà i ComarcalDatación: -Lectura: [C.A] NINI

Conservación: […] ANINILa lectura que proponemos se basa en los tra-

zos similares que podemos ver en otros ejemplares procedentes de las excavaciones realizadas en los hornos de Apani. Al igual que ellos, se caracteriza por un defecto de fabricación del punzón en la fase de incisión, en la primera N ya que en la posterior estampación, el sello acaba teniendo un nexo AN innecesario. Éste sello aparece en veintiún ejemplares de ánfora con asas de sección circular atribuibles a formas II y VB. Existen otros ejemplares como el encontrado en Vieille Toulouse o en la península en el pecio de Escombreras (Cartagena) (Catalogo dei Bolli <http:// www. dscc.uniba.it>).

Estos dos sellos anteriormente descritos no apa-recen aislados sino acompañados de más fragmen-tos de ánfora, unos igualmente apulos y otros de procedencia tirrénica. Cabe destacar de entre todos la presencia de un titulus pictus incompleto traza-do sobre la espalda de un ánfora de Bríndisi en la que se puede leer la parte inferior de un nomen: C HE (fig. 1,7). Este titulus tiene un paralelo directo con otro aparecido sobre un ejemplar completo en una fosa fundacional de la ciudad romana de Iesso (Guitart et al. 1998). En aquella ocasión los autores pudieron datar el hallazgo en torno al tránsito entre los siglos ii al i a.C.

Para nosotros, tal similitud y la falta de contextua-lización arqueológica de los fragmentos encontrados nos sirven para apoyar una hipótesis cronológica de los mismos.

2. MENECRATES (fig. 1,5-6)Tipología: Ánfora tipo BríndisiPosición: In AnsaLugar de producción: ApaniLugar de hallazgo: Lleida. Int. 241. Rambla Fer-ran, 43Sigla: Int 241-1001-1Lugar de conservación: Arxiu Arqueològic MunicipalDatación: Fuera de contextoLectura: MENECRATESConservación: MENECRATESEsta asa recuperada de los niveles superficiales de

la intervención procede de los hornos de Apani y el nombre que se puede leer en ella, aparece en piezas que llevan estampado otro nomen suficientemente conocido en nuestra ciudad, VEHILIUS (Morán 1997: 250). Pese a que, como ya hemos indicado, la pieza apareció en los primeros niveles de excavación, no podemos obviar que en dicha intervención se esta-blecieron hasta tres fases arqueológicas de época romana siendo la más antigua y a pesar de la escasez de material para datar, de época tardorrepublicana (50–30 aC.).

La producción de ánforas brindisinas conocida hasta ahora se extiende desde fines del siglo ii a.C. hasta las últimas décadas del siglo siguiente a ini-cios de la época augustea. Tal y como avanzamos en párrafos anteriores, se conocen diversos centros productores en la zona, Apani, Cimiterio Vecchio, Giancola, Maseria Marmorelle, Santa Rosa y Felline aunque tan sólo los cinco primeros se sitúan en el entorno inmediato de Bríndisi.



Tradicionalmente asociadas al comercio oriental, estas piezas están presentes en toda la cuenca me-diterránea y responden a un contexto económico preciso de una época determinada.

El sistema de sellado se caracteriza por la estam-pación de dos marcas distintas (una para cada asa) así como, en ocasiones muy contadas, el trazo de titulus pictus sobre su panza. La interpretación de los nombres consignados ante coccturam parece generalizarse identificando por un lado un propieta-rio, cuyo nombre aparece declinado en genitivo, y por otro que se declina en nominativo y se identifica como uno de sus esclavos. En ésta asociación a un mismo propietario pueden corresponder gran número de serviles, cosa que se puede seguir a través del estudio epigráfico de los sellos encontrados, como en el caso de Giancola con Visellius y hasta diecinueve esclavos identificados (Manacorda, Olcese y Patterson 1995: 283).

Así, y pese a que los autores coinciden en ésta interpretación inicial, las divergencias surgen cuando se intenta relacionar el estatus de cada uno con la función productiva que ejercen. Asimismo, el trabajo del estudio prosopográfico de la zona no ha ofreci-do grandes resultados y la identificación de éstos propietarios y su relación con la zona está lejos de estar aclarada.

Existen dos grandes tendencias a la hora de dar interpretación al sellado de las ánforas en general y lo que representa para la organización productiva brindisina en concreto, en lo que respecta estricta-mente a los envases y la producción y exportación agrícola que los motiva.

Por un lado, la representada por Desy entiende que la información consignada en el envase antes de la cocción y rellenado del ánfora se refiere estricta-mente al taller cerámico y concretamente al nombre del propietario y del operario servil respectivamente siendo, por tanto, el sellado una especie de control de producción. En éste caso, los cultivos pertenecen a pequeños y medianos propietarios que no se en-cargan de comercializar directamente su producto sino que esa tarea queda reservada a mercatores que a su vez se surten de envases fabricados en talleres independientes a tal efecto (Desy 1989: 188). En algún caso éstos propietarios de figlinae pueden llegar a ser también los que ponen en circulación el producto. En un segundo paso los tituli picti serán los que añadan información sobre el producto envasado y su posterior comercialización.

Frente a ésta teoría, Manacorda propone una explicación distinta. Los nombres que aparecen en los sellos se corresponden al propietario del aceite envasado y el nombre de esclavo que le acompaña sería el encargado dentro de la explotación de una determinada tarea en la comercialización. Para ello cabe entender las explotaciones agrícolas como grandes fundus que tienen una diversificación de actividades y que incluyen entre ellas la de las figlinae. Esto ex-plica en cierto modo la ubicación de algunos talleres situados en zonas menos propicias para la comuni-cación y comercialización (como el caso de Masseria Marmorelle). Por otro lado, también advierte la posi-bilidad de la existencia de fundus más modestos que

dependan de figlinae independientes para la puesta en circulación de sus productos. Ello daría cabida a los casos de Apani y Cimiterio Veccio, en que las asas nos muestran a varios propietarios asociados a sus esclavos como en los casos que hemos presentado en párrafos anteriores. Así, para Apani conocemos a Vehilius, Aninias, Appuleius, Audius, A. Caesellius. Estas figlinae independientes estarían situadas en lugares más estratégicos para la producción, la co-municación y la comercialización marítima.

Rovira nos emplaza a reflexionar en la necesidad de que exista una coherencia dentro del marcaje para que la información sea siempre bien entendida, tal y como ocurre en el etiquetado actual. Partiendo de ésta premisa y de la derivación existente entre los envases apulos y los béticos, da más coherencia a la explicación de Manacorda que a la teoría representada en éste caso por Desy. Evidentemente, el caso bético está en nivel de investigación a años luz de lo que representa la producción brindisina, en que el trabajo de identificación de los personajes que aparecen en los sellos se presenta por ahora arduo.

Resulta difícil decantarse por una u otra teoría sobre todo desde el punto de vista de zona de recep-ción. No debemos olvidar además que existe otra información consignada en el envase los tituli picti, que también deben hacer referencia a alguno de los aspectos que rodean semejante aventura. Evidente-mente, la interpretación del sellado es compleja por el número de agentes que intervienen en el proceso que consigue llevar el aceite del olivo a la mesa.

Solo un incremento en la investigación en las zonas de producción podrá arrojar luz sobre la fun-ción que interpretan los nombres que aparecen en los sellos y su auténtica relación con la tierra y la producción olearia. Nuestra modesta contribución es la de ir aportando datos para completar los mapas de distribución y alcance de ésta producción, repre-sentada por sus envases.

Marta Morán AlvarezArqueóloga del Ajuntament de Lleida

[email protected]

Rebut: 01-02-2010Acceptat: 10-02-2010



beltran, m., aguarod, c., hernandez, m. a., minguez, j. a., paz, j. a. (1998). Colonia Victrix Iulia Lépida-Celsa (Velilla de Ebro, Zaragoza). III, 1. El instrumentum Domesticum de la “Casa de los Delfines”. Institución Fernando el Católico. Zaragoza.

Catalogo dei Bolli. Produzione “aniniana”. [Consultado 27 de marzo del 2008] Disponible en internet: <http:// www. dscc.uniba.it/Anfore/bolli.html>.

Desy, f. (1989). Les timbres Amphoriques de l’Apulie Républicaine. BAR International Series 554. Oxford. guitart, J. Pera, J., Carreras, C. (1998). La presència del vi itàlic a les fundacions urbanes del principi del segle i a.C. a l’interior de Catalunya: l’exemple de Iesso. En: 2on Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana. El Vi a l’Antiguitat. Economia, Producció i Comerç al Mediterrani Occidental. (Badalona, 6-9 mayo 1998): 39-65.

manacorda, d., olcese, g. y patterson, h. (1995). Le anfore di Giancola (BR): Archeologia, Archeometria, Storia. En: Olcese, g. (ed.). Ceramica romana e archeometrie: lo statu degle studio. Firenze: 277-284.

Bibliografía

Morán, M. (1997). Notas sobre epigrafía anfórica en la Catalunya interior. Revista d’Arqueologia de Ponent, 7: 249-260.

morán, m. (2000). Nuevas marcas anfóricas halladas en la provincia de Lérida. Revista d’Arqueologia de Ponent, 10: 319-325.

morán, m. (2008). Int 241. Memòria de l’excavació a la Rambla Ferran, 41 / Carrer Cardenal Remolins, 6. Novembre de 2006 a gener de 2007. Memoria inédita. Lleida.

rovira, r. (2004). Las relaciones comerciales entre Hispania y las provincias orientales durante el alto imperio romano. Tesis doctoral. [Consultado el 20 de diciembre de 2009] Disponible en internet: <http:/www.tdx.cat/TDX-1007105-133640>.

197


www.rap.cat

20 2010Pàgs. 197-214

La percepció, el treball i el consum de recursos vegetals: la interacció societat-entorn

Tal i com assenyala A. Vila (2002, 2006), en ar-queologia manca recerca en metodologia i no només investigació tècnica. Aquesta metodologia ha de partir d’unes preguntes i, per tant, ha de sorgir del replan-tejament de les bases teòriques a partir de les quals treballem. Així doncs, iniciaré aquest treball emmarcant teòricament el meu objecte de coneixement per tal de formalitzar posteriorment i en conseqüència una proposta de sistematització metodològica. Per definir la metodologia partiré de la concreció de la cadena inferencial necessària per interpretar les restes carpo-lògiques. Posteriorment, tractaré de forma exclusiva cadascuna de les baules de la cadena per tal d’avaluar els agents transformadors del registre i els seus efectes

Seed analysis is a key source of information of the dialectical relationship between society and environment. This paper begins with the elaboration of a theoretical background on our object of knowledge: the perception, the implementation of labor and the consume of plant resources by prehistoric societies. A consequent methodology is presented, specially oriented to the taphonomical processes suffered by the remains, which are basic when establishing their archaeological representativity. Eventually, the study of the interaction between society and environment is proposed, according to the phases of the process of production, since these ones are directly evidenced by the seed remains, once their representativity has been evaluated.

Keywords: Seed analysis, methodology, production process, society-environment interaction, taphonomy.

en les propietats del registre. Finalment, exposaré les possibilitats del registre carpològic a l’hora d’explicar els processos de producció sobre productes vegetals no llenyosos, tot reflexionant sobre els camps en els quals cal fer una major recerca. Malgrat que són molts els aspectes tractats, crec que és necessària aquesta reflexió general que permeti i justifiqui la recerca futura orientada a la millora d’aquesta metodologia, especialment a partir de l’experimentació i el treball etnogràfic i etnoarqueològic.

El meu objectiu és conèixer la dialèctica que va existir entre les diverses societats prehistòriques i el seu entorn. Aquesta dialèctica és resultat de les pròpies relacions socials de cada grup i, per tant, el seu estudi ens permet un coneixement de l’evolució històrica d’aquests grups. La clau de la relació entre societat i medi ambient és el treball. Lumbreras (1981) defineix el treball com el mode en el qual una població

L’aportació de la carpologia en l’estudi de la relació dialèctica entre la societat i l’entorn vegetal és clau. En el present treball parteix de l’elaboració d’un marc teòric al voltant del nostre objecte de coneixement: la percepció, el treball i el consum de recursos vegetals en societats prehistòriques. Es planteja una metodologia conseqüent, centrada molt especialment en els processos tafonòmics patits per les restes, els quals són absolutament determinants a l’hora d’establir la seva representativitat arqueològica. I posteriorment s’estableix la metodologia necessària per a l’estudi de la interacció societat-entorn d’acord amb les fases del procés de producció, les quals poden ser evidenciades de forma directa a partir de les res-tes carpològiques, una vegada se n’ha avaluat la representativitat.

Paraules clau: Carpologia, metodologia, procés de producció,

interacció societat-entorn, tafonomia.

Ferran Antolín i Tutusaus

La potencialitat del registre carpològic per a l’estudi de la percepció, el treball i el consum de recursos vegetals per part de les societats prehistòriques


Ferran Antolín i Tutusaus, La potencialitat del registre carpològic per a l’estudi de la percepció, el treball i el consum de recursos vegetals…

actua sobre el medi ambient en funció de les seves necessitats productives i reproductives. Aquesta relació converteix els recursos en objecte de treball i es duu a terme a partir dels mitjans de producció. Per tant, per comprendre la relació entre les societats i el seu entorn (entès com la part del medi ambient natural amb el qual una societat interactua) hem d’aproximar-nos al treball. El treball és social, perquè s’emmarca en l’univers de la producció social (Lull 2005) i, com a tal, canvia amb la societat. Aquest canvi es produeix perquè la relació que existeix entre la societat i el seu entorn és dialèctica i no unidireccional. Segons Terradas (2001), el medi ambient, tot i ser el medi on es materialitza l’activitat social, no arriba a ser un component passiu en la dialèctica societat-entorn, ja que d’alguna manera interactua amb l’agent actiu (població), condicionant l’especificitat d’aquesta ac-tivitat. En la mateixa línia, Kofi (1988) defensa que l’espai on es desenvolupa una comunitat és escollit per aquesta i acabarà caracteritzant-la, no per qües-tions deterministes, sinó perquè aquest espai és on es formarà la seva organització social, la qual podria haver esdevingut diferent si s’hagués desenvolupat en una altra zona, on la dialèctica societat-entorn hauria estat una altra. Arran de la relació que s’estableix entre la societat i l’entorn, S. Gili (1995) diferencia entre “territori”, entès com l’organització de l’espai que té per objectiu la reproducció econòmica, social i ideològica d’un grup humà; “medi”, entès com les condicions mediambientals que transcendeixen les territorialitats, i “paisatge social”, el qual estaria vinculat a la percepció social de les territorialitats i el medi. Els límits entre el medi ambient i l’espai general vindran determinats pel coneixement que cada societat tingui sobre la totalitat de la materialitat física. Com continua dient l’autora, aquest coneixe-ment serà necessàriament diferent segons el sexe i la posició social que ocupa l’ésser social. Aquestes percepcions són dissimètriques perquè s’efectuen des de punts d’observació determinats per les condicions materials atribuïdes, com a mínim, a cada sexe. El punt d’observació configura la concepció de l’espai, de manera que imposa estratègies específiques als territoris, les quals poden comportar una descom-pensació física o social.

La percepció és un procés psicològic d’integració en unitats significatives de determinats conjunts d’in-formacions sensorials (sensacions) a partir de l’explo-ració de l’entorn (Ingold 2000). Nosaltres tenim un paper actiu en aquest procés (per això hem utilitzat el terme exploració) i és el que fa que percebem un bosc (unitat significativa) i no un cúmul de sensacions diferents. Les unitats significatives són definides so-cialment. Els factors de caire simbòlic, normatiu o de sistemes de relacions socials es converteixen en propietats constitutives de l’entorn a partir d’una ma-nera comuna d’entendre’l i de construir-lo socialment mitjançant la interacció i la comunicació (Bonnes i Secchiaroli 1995). Aquestes unitats significatives i, per extensió, la manera d’entendre i construir l’entorn, són canviants, de la mateixa manera que ho és la relació societat-entorn. En conseqüència, hem d’admetre que els éssers humans no actuen sobre la natura de forma atzarosa ni independentment de la societat, ja que

d’aquesta actuació en depèn la reproducció de les formacions socioeconòmiques (Risch, 1995).

Hi ha un element clau en la construcció de la percepció social de l’entorn: la transmissió de co-neixements entre individus. Existeixen dos models bàsics que formulen teòricament, a partir de l’estudi de societats actuals, una explicació per al procés de transmissió cultural: el model generacional i el model relacional (per a un major aprofundiment, vegeu Ingold 2000: 132-151). El model generacio-nal considera que la tradició de cada grup humà es transmet verbalment de generació en generació. Aquesta idea pressuposa que tots aquests elements de la tradició són emmagatzemats mentalment i que tots ells són transmissibles a partir únicament del llenguatge. Alhora, aquest model considera que l’evolució d’aquests pobles, doncs, es produeix de forma lineal, convertint cada generació en un punt dintre d’un arbre amb moltes branques, cadascuna de les quals uneix dos punts a partir dels vincles genètics. El model relacional, creat per G. Deleuze i F. Guattari (1988, citat a Ingold 2000), pretén trencar aquests esquemes que no semblen adequar-se del tot a la realitat. La imatge de l’arbre queda substituïda per la d’un rizoma, amb la intenció de recalcar que la tradició no es transmet linealment d’una generació a una altra, sinó que es construeix constantment a partir de la interconnexió de moltes línies durant la vida (i no en un sol punt). És un procés constant de desenvolupament que té una relació intrínseca amb l’entorn on es desenvolupa.

Per al model generacional hi ha un “aprenen-tatge social” que s’introdueix al cervell del novici i un “aprenentatge individual” que neix a partir de l’experiència de posar el primer en pràctica. Per al model relacional el coneixement s’adquireix a par-tir de les relacions dels individus avui dia i com aquests reviuen la vida dels seus avantpassats i la transmeten en l’entorn del moment. D’altra banda, el model relacional considera que un coneixement ben assumit canvia amb l’entorn. El canvi, com diu Ingold (2000) no ha d’indicar forçosament una ruptura amb la tradició. El que permet l’existència d’aquest tipus d’aprenentatge social és el manteniment d’uns “sistemes d’aprenentatge” constituïts per les relacions entre diversos individus més o menys experimentats. L’aprenentatge, sempre segons Ingold, es podrà produir mentre continuïn les relacions.

La construcció de la percepció social, en resum, consisteix en l’educació dels sentits en relació amb l’entorn, de manera que individus de diferents pro-cedències s’orientaran de manera diferent si se’ls col·loca en un mateix entorn (Ingold 2000). La raó per la qual els individus comparteixen el seu conei-xement i creen aquesta percepció social és perquè d’aquesta manera es manté la viabilitat i continuïtat del cicle productiu.

La percepció de l’entorn té un reflex material directe i, per tant, és objectivable i cognoscible a partir de la materialitat d’un grup social. En conse-qüència, el registre arqueològic és l’evidència màxima de les interaccions entre les societats passades i els seus respectius entorns. Per tant, les restes arqueo-botàniques, com a restes de les activitats humanes



que romanen als assentaments, són evidències d’una determinada relació amb l’entorn que respon a una percepció particular d’aquest. En resum, les ma-crorestes arqueobotàniques no són necessàriament evidències directes de l’entorn sinó de les activitats produïdes en l’entorn.

El meu propòsit és conèixer el tipus d’activitats econòmiques que van generar el registre que estudiem com a evidència principal de la interacció societat-entorn en el passat per, finalment, aproximar-nos a l’evolució històrica d’aquestes societats.

Tradicionalment, en l’estudi de societats prehistò-riques, s’han distingit dues formes d’interacció amb l’entorn: la caça i la recol·lecció, i l’agricultura i la ramaderia. El major problema d’aquesta classifica-ció és que ambdós models no són excloents i, en conseqüència, existeix una enorme variabilitat de possibilitats de dialèctica entre la societat i l’entorn. Per exemple, hi ha evidències etnogràfiques i arque-ològiques de l’important consum d’herbàcies i llegu-minoses en societats caçadores recol·lectores (entre d’altres: Harris 1984; Berihuete 2006; Berihuete i Piqué 2006; Berihuete 2010). En aquests casos, les tasques d’extracció del medi, processat de les restes, emmagatzematge i consum van poder ser similars a les tradicionalment associades als grups agricultors. Fins i tot s’ha pogut documentar una important in-versió de treball per part de grups recol·lectors en el creixement de les mateixes plantes, amb nombrosos exemples etnogràfics sobre l’eliminació de competidors, contribució a la dispersió de llavors o esclarissat del bosc per afavorir el desenvolupament de determinades plantes en societats recol·lectores (per exemple, els indis Soshoni; Steward 1941, citat a Harris 1984). No és possible, doncs, separar les societats a partir de la seva capacitat de producció (entesa com l’obtenció per part d’una societat d’uns recursos que en aquells instants l’entorn no proporciona o no proporciona en suficient quantitat, però que a partir d’una inversió de temps i de treball, i basant-se en experiències prèvies, els podrà proporcionar, assegurant així la seva super-vivència) perquè totes les societats són productores (Berihuete i Piqué 2006). De fet, es poden diferenciar les mateixes fases en el procés productiu dels grups caçadors-recol·lectors i agricultors-ramaders. Aquestes fases no tenen per què produir-se en aquest ordre ni en la seva totalitat. Es poden resumir en (Grup Devara 2006; Antolín 2008; Berihuete 2010):

—Obtenció: activitat productiva consistent en l’extracció d’un element de l’entorn amb un objectiu determinat. Aquesta obtenció no és aleatòria sinó que és el resultat de l’educació de la percepció de l’individu i de la seva pròpia experiència en l’entorn.

—Processat: transport i canvi en les propietats (especialment morfològiques) de la matèria extreta de l’entorn mitjançant una sèrie d’activitats deter-minades socialment a partir de la tecnologia de la qual es disposa, els coneixements sobre el seu ús i els mitjans de treball necessaris per dur-la a terme.

—Emmagatzematge: conservació de l’element extret de l’entorn en algun tipus d’estructura o artefacte o mitjançant algun tipus de processat específic per tal de poder-lo consumir posteriorment.

—Processat final previ al consum: activitats dutes a terme per adequar l’element extret de la natura o ja parcialment processat a l’objectiu pel qual havia entrat a formar part del procés productiu, alterant-ne la morfologia o, especialment, l’estructura. En aquesta fase la matèria es fa consumible.

—Consum: objectiu pel qual es du a terme una activitat productiva.

Aquesta seqüència productiva permet entendre el significat de les restes arqueobotàniques i conèixer a partir de mitjans de producció, productes, residus i rebutjos els diferents processos de treball implicats en la seva obtenció i processat. En definitiva, ens permet apropar-nos a les formes d’interactuació entre la societat i l’entorn. L’obtenció determina quines espècies poden arribar eventualment a ser registra-des arqueològicament, així com les parts d’aquestes espècies. El processat implica una selecció sobre la matèria primera i pot afectar les parts de les plantes conservades en el jaciment arqueològic. L’emmagat-zematge suposa, en molts casos, un processat previ de la matèria primera obtinguda o elaborada, bé per facilitar-ne la preservació o bé per optimitzar l’espai. Quan l’emmagatzematge es converteix en una necessitat també pot arribar a condicionar els recursos esco-llits per al consum. Els processats finals no només poden afectar físicament la matèria primera en les seves dimensions sinó, com veurem més endavant, també en la seva pròpia estructura física i química. El consum és precisament el procés que destrueix el major nombre de restes vegetals (objecte de consum).

El consum és una fase del procés de producció que resulta clau per a la preservació del registre arqueo-botànic i que és imprescindible tenir en compte a l’hora d’avaluar el registre carpològic. Hi ha diverses formes de consumir els recursos vegetals i diverses motivacions. Els conjunts carpològics poden pre-sentar característiques diferenciades en cadascun dels casos. Cal documentar la major variabilitat possible de pràctiques de consum de recursos vegetals per tal d’avaluar-ne la significació econòmica i social. Els nombrosos exemples etnogràfics i arqueològics existents permeten afirmar que les plantes van ser repetidament utilitzades en el consum alimentari quotidià en el passat. Tanmateix, aquest consum ali-mentari pot produir-se en contextos socials de tipus divers, els quals poden proporcionar informacions ben diferenciades tant dels processos productius com dels reproductius duts a terme per la societat, ja que el menjar és una pràctica social que reflecteix les pròpies relacions (rols de gènere, estatus social, identitat de grup, etc.) existents a la societat (Palmer i van der Veen 2002; Gumerman 1997; Atalay i Hastorf 2006). A més a més, però, les plantes tenen molts altres usos com el medicinal, el constructiu, la producció de contenidors, teixits, l’ornamental, etc.

Per treballar tots aquests aspectes en societats prehistòriques necessitem una metodologia adient i sistematitzada. Fins a aquest moment, hi ha hagut nombrosos treballs que, amb altres objectius, han utilitzat tècniques i metodologies que han resolt les preguntes formulades per les autores i els autors. Tanmateix, hi ha mancances cabdals en l’àmbit me-todològic per tal d’apropar-nos a la relació societat-



entorn, en la forma en la qual l’hem plantejada. A continuació es presenta una proposta de caire metodològic per abordar el registre carpològic dins d’un estudi arqueològic interdisciplinari per tal de respondre a aquests objectius.

Problemes metodològics de l’arqueologia i la carpologia. La cadena inferencial per a la interpretació del registre carpològic

L’objecte d’estudi de l’arqueologia és el mateix que el de totes les ciències socials: la societat com a totalitat històrica concreta. Una particularitat de l’arqueologia és la forma en la qual es presenten les dades a l’observació, desvinculades de les activitats i relacions socials que les van generar (Bate 1998). A més, atès que es van generar en el passat, els ele-ments materials han estat afectats per processos de transformació a vegades molt complexos, tant d’origen natural com social, la qual cosa implica una sèrie de particularitats en els mètodes i requereix el disseny de sistemes de mediacions inferencials. La paleo-carpologia té una problemàtica afegida, i és que, al contrari que la majoria de disciplines arqueològiques, el seu objecte d’estudi pràcticament mai no ha estat consumit (ja que el consum, almenys l’alimentari, sol eliminar-les del registre), de manera que les restes estudiades sempre són residus o deixalles no consu-mides d’alguna fase del procés productiu, accidents (com la combustió no intencionada d’un magatzem o d’un aliment) o ofrenes. Així doncs, les baules de la cadena inferencial a partir de les quals hem de treballar són:

—Relació entre el registre estudiat, el conjunt preservat i el conjunt dipositat: cal avaluar la signi-ficació d’allò que estudiem respecte del conjunt que s’ha conservat fins a l’actualitat i que per diversos motius (impossibilitat d’excavar tot el jaciment, de processar tot el sediment excavat, etc.) no hem pogut recuperar o analitzar en la seva totalitat. Posteriorment és necessari establir la significació que té el conjunt preservat respecte del conjunt originàriament dipositat, en funció dels processos de formació que hagi sofert prèviament a l’excavació del jaciment.

—Relació entre el conjunt preservat i els processos productius que van originar-lo: és imprescindible poder diferenciar si el conjunt preservat pot respondre a una sola acció o a diverses accions i si aquestes accions responien o no a processos productius diferenciats.

—Relació entre els processos productius que van generar el conjunt preservat i el mode de producció del grup: les activitats productives d’un grup tenen múltiples fases i finalitats i a partir de la seva or-ganització s’estableixen les relacions i dinàmiques socials que n’expliquen l’evolució històrica. És per aquest motiu que necessitem conèixer en el marc de quines relacions socials es realitzen les activitats que documentem als jaciments arqueològics.

En aquest article em centraré en els punts 1 i 2, ja que el tercer queda fora dels objectius principals, els quals es limiten a com obtenir informació sobre la interacció societat-entorn a partir del registre carpològic.

Proposta metodològica

La relació entre el registre estudiat, el conjunt preservat i el conjunt dipositat

El registre arqueològic el construïm nosaltres. Els processos de formació del registre arqueològic i, per extensió, del carpològic són específics i, com a tals, requereixen un estudi cas per cas per tal d’avaluar la potencialitat informativa de cada conjunt (Schif-fer 1983; Hastorf 1988; van der Veen i Jones 2006). Quan parlo d’un estudi cas per cas, faig referència a la necessitat d’explicar les raons per les quals tenim les restes que tenim i presenten les propietats que presenten en cadascuna de les unitats d’anàlisi. Això implica un raonament per a cada conjunt recuperat en un jaciment arqueològic, tenint com a unitat d’anàlisi la unitat estratigràfica. Com diu Schiffer (1983), fins i tot en els casos en els quals el registre es troba en pitjors condicions es poden fer certes inferències, però és imprescindible avaluar-ne els processos de formació prèviament a qualsevol interpretació. Aquests processos són identificables perquè produeixen efectes que es poden predir.

Schiffer (1983) estableix les propietats dels arte-factes que cal considerar per avaluar la incidència dels agents postdeposicionals: la mida, la densitat o gravetat específica de les restes, la forma, la distribu-ció vertical, la distribució horitzontal, la degradació, la formació de concrecions, la quantitat, la densitat i la diversitat de restes, l’índex de restes completes o complementàries, el remuntatge i la representació de les parts de les restes. No em puc estendre en la definició de cadascuna d’aquestes propietats. Aquesta es pot trobar en l’obra citada de Schiffer (1983) i una adaptació de la mateixa obra a les restes carpològi-ques es troba en procés de publicació (Antolín, en avaluació). L’objectiu és detectar la incidència de cada agent modificador en cadascuna d’aquestes propietats per tal de poder discriminar-los, quan sigui possible, o bé avaluar-ne la incidència en conjunt i així poder determinar quina representativitat ofereix el registre en estudi. A fi de fer el discurs més comprensible, es presenta una taula (fig. 1) que resumeix les principals propietats que poden afectar cadascun d’aquests agents.

Els treballs arqueològics

A continuació s’exposen breument les principals fases que impliquen els treballs arqueològics, especifi-cant el mode en el qual haurien d’ésser duts a terme d’acord amb els objectius plantejats i avaluant quines propietats del registre poden modificar determinades actuacions errònies que delmen la representativitat del conjunt (fig. 1).

El plantejament de l’excavació arqueològica ha de tenir com a objectiu l’excavació en extensió d’una superfície representativa del jaciment, la qual permeti evidenciar les diverses activitats que s’hi van poder dur a terme i obtenir prou elements comparatius per a una anàlisi dels resultats. Aquesta actuació s’hauria de completar amb una prospecció extensiva de l’entorn del jaciment per tal de documentar altres activitats fora de l’assentament. Si bé aquestes dues afirmacions poden ser qualificades d’obvietats, la realitat arqueo-



lògica és ben lluny d’acomplir-les, especialment quan es tracta de jaciments de cronologia prehistòrica, en els quals es realitzen sondejos o excavacions d’extensió limitada amb l’únic objectiu de documentar el major nombre de fases d’ocupació possible. En els casos en els quals no sigui possible dur a terme un treball de camp prou extens, únicament es podran plantejar hipòtesis a partir del registre parcial estudiat, amb l’objectiu de contrastar-les quan es pugui completar la investigació. La superfície excavada determinarà tant la quantitat de restes que constituiran el registre carpològic com la variabilitat potencial d’espècies i parts de plantes que es podrien documentar en funció de les àrees d’activitat.

La tècnica d’excavació ha de ser flexible d’acord amb el tipus d’estrat i del material aparegut. Així doncs, quan s’estiguin prenent mostres per a l’estudi de les restes arqueobotàniques, és necessari aplicar una tècnica d’excavació el mínim d’agressiva possible, si pot ser obtenint el sediment a grans terrossos que puguin ser disgregats posteriorment al laboratori amb aigua (a partir de Buxó 1997). Aquest és un aspecte en el qual els mateixos especialistes en arqueobotànica han insistit molt poc, entre d’altres motius, perquè els aspectes tafonòmics han estat molt poc treballats i la fragmentació només ha estat objecte d’estudi in-tensiu en casos molt particulars i precisament en els quals els aspectes tafonòmics tenien un pes clau en el discurs (Vandorpe i Jacomet 2007; Antolín 2008). Tampoc no conec experimentacions al respecte i, per tant, es té un coneixement limitat dels efectes que produeix el procés d’excavació en les propietats de les restes. D’altra banda, com assenyala R. Buxó (1997), és important dur a terme un registre de la dispersió espacial de les restes, ja que aquestes dades ja no són avaluables al laboratori i poden ser d’una enorme vàlua tant per a qüestions tafonòmiques com econòmiques. La tècnica d’excavació pot tenir efectes significatius sobre el grau de completesa de les restes

(en provoca la fragmentació), la qualitat de la seva preservació i la quantitat de restes recuperades (es poden destruir si s’excava rascant el sediment, per exemple), així com la informació disponible respecte a la seva dispersió vertical i horitzontal al jaciment.

El mostreig de sediments en jaciments arqueològics ha estat tractat en nombrosos treballs (Jones 1991; Lennstrom i Hastorf 1995; Buxó 1997; Alonso 1999; Buxó i Piqué 2003; Jacomet i Brombacher 2005; Tolar et al. 2010; entre d’altres). El plantejament del mostreig ha de ser flexible, fins i tot quan treballem un sol jaciment i tenim uns objectius clars, ja que les preguntes poden ser concretes per a cada con-junt. Per exemple, un conjunt de 500.000 granes de cereal emmagatzemat és resultat d’un sol procés de producció (obtenció del cereal, processat, fabri-cació del contenidor i deposició del producte). En aquest cas, davant la impossibilitat d’estudiar la totalitat del conjunt per la despesa innecessària de temps i dedicació que requeriria, es necessita avaluar l’homogeneïtat a partir del mínim nombre possible de restes que ofereixin una imatge representativa de tot el conjunt (vegeu van der Veen i Fieller 1982) a partir de la qual puguem reconstruir els processos tafonòmics succeïts, la representativitat del conjunt preservat i els processos productius que el van ori-ginar. D’altra banda, una sitja reblerta per aboca-ments de residus de forma successiva en el temps ens proporciona un conjunt menys representatiu del procés productiu que va originar les restes, ja que estem tractant amb residus i no amb un producte, però que respon a un nombre major d’accions, amb la qual cosa pot proporcionar informació de dinà-miques regulars de processat de les restes i neteja de l’espai social. En aquest cas, necessitem estudiar una mostra suficient de sediment que permeti obtenir dades estadísticament avaluables per tal d’analitzar la representativitat arqueològica de les dades. Per aquest motiu pot fer-se necessària la recollida d’una gran

Fig. 1. Efectes dels processos de formació en les propietats del registre carpològic (X: afecta la propietat del registre assenyalada; Y: a fecta la propietat depenent del tipus d’actuació; ED: l’agent pot tenir efectes diferencials en la propietat assenyalada en

funció del tipus de resta o el tàxon en qüestió).



quantitat de sediment (de centenars de litres, fins i tot). El volum de sediment rentat anirà en funció de la representativitat que ens ofereixi cada context i les propietats que presentin les restes carpològiques. El que és important destacar és que en qualsevol tipus de jaciment cal mostrejar totes les unitats estratigrà-fiques, ja que és tan important la presència de restes com la seva absència (Pearsall, 1989; Lennstrom i Hastorf 1995) i l’absència només es pot documentar a partir del processat de les mostres, en cap cas a partir de l’observació al camp.

El processat dels sediments per obtenir les restes arqueobotàniques suposa una nova fase de transfor-mació del conjunt preservat, tant perquè pot implicar una alteració del grau d’humitat de les restes, com perquè provoca un cert índex (poc avaluat) de frag-mentació i erosió, així com de risc de pèrdua de restes (Wagner 1988; Wright 2005). El tipus de tractament (flotació, mètode del wash-over, rentat amb aigua en columna de garbells) ha de ser diferent en funció del tipus de medi en el qual es troba el jaciment. Diverses autores recomanen l’ús de la màquina de flotació per al processat de sediment de jaciments en medis àrids amb restes carbonitzades (Wagner 1988; Wright 2005), tot i que alguns també reivindiquen l’ús complementari del rentat amb aigua per columna de garbells per a les mostres inferiors a 20 litres i les mostres-test (Buxó 1997; Alonso 1999; Alonso et al. 2003). Els sediments argilosos de medis saturats en aigua s’han de rentar mitjançant el mètode del wash-over (vegeu Hosch i Zibulski 2003; Tolar et al. 2010) i hi ha treballs que mostren que és preferible realitzar una congelació prèvia del sediment que en faciliti la disgregació, una vegada descongelat, durant el rentat (Vandorpe i Jacomet 2007). Els resultats que presenten Hosch i Zibulski (2003) mostren com pot ser de determinant la participació de diverses persones, especialment poc avesades a aquest tipus de tasca, en els resultats del rentat del sediment. Wagner (1988) afirma alhora que la flotació realitzada amb màquines i sistemes diferents proporciona resultats significativament diferenciats. Tal i com assenyala Wright (2005), un problema afegit és la determinació del volum excavat i del volum flotat. L’autora eviden-cia com el tipus de sediment pot afectar l’exactitud dels resultats i recomana mesurar amb cubells els sediments menys consolidats i mesurar el volum a l’excavació en el cas de sediments compactes. En resum, el processat del sediment és un element clau en la cadena inferencial que hem de construir per tal d’assolir els nostres objectius. Per aquest motiu cal que sigui efectuat per personal especialitzat, coneixedor dels efectes que pot provocar la seva actuació sobre les propietats del registre carpològic.

Existeix un cert risc de contaminacions actuals de llavors no carbonitzades durant l’excavació i el pro-cessat dels sediments, especialment, tot i que també durant el procés de flotació. Aquesta problemàtica és especialment complicada en jaciments on es con-serva la matèria orgànica no carbonitzada. Recent-ment, M. Berihuete (2010) ha efectuat una revisió crítica d’aquesta problemàtica. No profunditzaré en aquest debat, el qual és interessant per a jaciments de medis humits o extremadament secs, però no

tant en jaciments prehistòrics en medis on no hi ha conservació de matèria orgànica no carbonitzada, on molt probablement les restes d’aquest tipus que es recuperen en el sediment són intrusions actuals. En qualsevol cas, i com assenyala l’autora, és necessària una major recerca en aquest sentit.

La selecció o tria dels residus del processat dels sediments és la fase que permet obtenir el nostre objecte d’estudi. Ha de ser realitzada per personal amb coneixements en la disciplina, ja que les restes carpològiques són especialment difícils de distingir, sobretot els fragments, i encara ho són més en se-diments saturats en aigua, generalment molt més rics en restes orgàniques de tota mena. Una selecció deficient implica una alteració en el nombre de restes recuperades i potencialment en la seva variabilitat taxonòmica. De vegades, la impossibilitat de triar la totalitat dels residus fa que es realitzin submostrejos. Quan aquests es fan únicament sobre una de les fraccions de flotació o en totes però en percentatges diferents, aquests impossibiliten una comparació es-tadística dels resultats (N. Alonso i N. Rovira, com.pers.). Per tal d’evitar aquest tipus de situacions, és recomanable dur a terme tests inicials, els quals per-metin una avaluació de la riquesa del conjunt prèvia a l’inici del seu estudi.

L’emmagatzematge de les restes és un factor de transformació potencial del registre, ja que les res-tes carbonitzades es poden fragmentar o erosionar amb facilitat i necessiten envasos durs, mentre que les restes saturades en aigua s’han de mantenir en les mateixes condicions per assegurar-ne una preservació almenys a mitjà termini (vegeu Buxó, Peña-Chocarro i Piqué 2003).

Finalment, la determinació taxonòmica és l’últim factor, previ a la caracterització i anàlisi de les restes, dels processos de formació del registre carpològic. En aquesta fase es discriminen les diverses espècies i les restes no identificades o no identificables. La determinació de les restes carpològiques es veu molt limitada per diversos motius, especialment en el cas de les restes carbonitzades. La carbonització pot eli-minar els elements taxonòmics determinants (color o decoració dels teguments de la llavor, desaparició de les parts més fràgils, etc.), així com modificar la morfologia general de les llavors. Generalment, les restes carpològiques s’identifiquen per la seva forma i dimensions. Aquests criteris resulten de vegades problemàtics i insuficients (Hillman et al. 1993, 1996). L’àmbit mediterrani té una mancança afegida, ja que no es disposa d’atles de referència complets com els que sí que s’han realitzat per al nord d’Europa, fet que implica que moltes espècies de gran interès ecològic i econòmic no poden ésser determinades en l’estat actual de la recerca (qüestió que evidencia la necessitat d’una conservació òptima dels materials perquè aquests puguin ésser revisats en el futur). Les implicacions d’aquestes limitacions tècniques han de ser tingudes en compte ja que realitzem les nostres interpretacions sobre les restes identificades i ome-tem les no identificades i, per tant, negligim la seva importància únicament a causa de la nostra incapa-citat de determinar-les. Cal dur a terme, doncs, un esforç significatiu en la construcció de col·leccions de



referència i en la determinació dels trets identificatius de cada espècie que ens permetin aprofitar al màxim les propietats del registre carpològic.

En aquest treball no es tractarà la caracterització i anàlisi de les restes carpològiques, malgrat que aquest sigui l’aspecte més important que cal desenvolupar en els pròxims anys. Actualment, tenim en premsa diversos estudis en què hem exposat les variables que estem tenint en compte i la manera de treballar-les per obtenir-ne la informació que ens interessa (Antolín en avaluació; Antolín i Buxó 2010) i existeix algun estudi en el qual ja es poden veure les possibilitats interpretatives d’aquesta metodologia (Antolín 2008; Antolín i Alonso 2009). També es fan experimen-tacions que permetin establir causalitats entre els treballs arqueològics com a agents postdeposicionals i les propietats del registre carpològic. En definitiva, aquesta fase de la recerca està encara en ple desenvo-lupament i en plena dialèctica amb l’objecte d’estudi. Per aquest motiu he decidit no presentar-lo en aquest treball, ja que, a més, suposaria un enfocament més tècnic, el qual no és l’objectiu inicialment plantejat.

Els processos de formació previs a l’excavació arqueològica

Entre el moment de la deposició del conjunt carpològic i el de la seva excavació poden ocórrer diversos fenòmens de tipus biològic, químic o físic que n’alterin les propietats i creïn, alhora, nous pa-trons no relacionats amb les activitats humanes que el van generar originàriament (Schiffer 1972). La magnitud de les modificacions és diversa i també la temporalitat i ritme dels agents (Bate 1998). Alguns processos són graduals: erosió eòlica, descomposició química de les restes orgàniques o la fossilització. Altres són bruscos, com els al·luvions, torrents, etc., els quals fracturen materials i arrasen la composició contextual. D’altres contribueixen a la seva preserva-ció relativa, com la sedimentació eòlica o l’absència/abundància d’aigua.

Tal i com assenyala Piqué (1999) en el cas dels estudis antracològics (i ho podríem estendre als car-pològics), pràcticament no hi ha estudis que avaluïn la incidència dels processos postdeposicionals sobre aquest tipus de restes ni les vinculacions causals entre els diversos agents i l’estat de les propietats del registre afectades. Hi ha una manca absoluta de treballs experimentals al respecte i, generalment, aquest aspecte acostuma a no ser avaluat. Els autors parteixen del nombre de restes preservades i la va-riabilitat taxonòmica que presenta cada conjunt per establir la seva validesa per tal d’utilitzar les dades en descripcions numèriques o treballs estadístics. Aquest tipus d’aproximacions no són d’utilitat per als objectius aquí plantejats, ja que és necessari avaluar la significació de cada conjunt prèviament a la seva descripció i interpretació.

Per tal d’assolir aquests objectius hem de tenir en compte els tipus d’agents que coneixem, els seus efectes en les propietats del registre (fig. 1) i els mecanismes de detecció de la seva intensitat tant en les mateixes restes com en el context arqueològic. Aquest últim aspecte és el que necessita una veritable i intensa

recerca. Així doncs, el que es presenta a continuació pot semblar redundant però no conec estudis previs en què s’hagi efectuat aquest tipus de reflexió.

Es poden diferenciar tres tipus d’agents bàsics (a partir de Buxó 1997; Piqué 1999; Saña 1999; Estévez 2000; French 2003; O’Connor i Evans 2005) que afec-ten les restes arqueològiques: els físics, els biològics i els químics. No m’estendré en el funcionament d’aquests agents, aspecte ja treballat pels autors i autores esmentades, sinó que posaré en evidència els efectes que tenen en les propietats del registre carpològic. En qualsevol cas, els resultats obtinguts de la caracterització dels efectes postdeposicionals evidenciats en les restes carpològiques sempre s’hau-ran de contrastar amb l’estudi tafonòmic de la resta d’elements del context arqueològic de cada unitat en estudi per poder diferenciar els processos formatius conjunts dels particulars. Aquesta última fase de comparació és clau ja que, com hem vist, el procés d’excavació, recuperació i anàlisi de les restes carpolò-giques pot produir noves modificacions en el registre i és necessari poder diferenciar-les de les produïdes anteriorment a l’excavació.

Els agents físics

Els agents físics que afecten el registre carpològic inclouen els processos erosius, de transport i deposició, originats per l’aigua, el vent, etc. Poden fer malbé i fins i tot provocar modificacions en la mida de les restes com a conseqüència de l’erosió. Aquesta erosió pot provocar al mateix temps una major dificultat a l’hora de fer-ne la identificació taxonòmica. El transport i la deposició canvien la disposició i relació espacial de les restes, estableixen noves relacions espacials i canvien les densitats de restes per unitat d’anàlisi (a partir de Schiffer 1983). Es poden reflectir també en conjunts amb un baix grau de correspondència entre fragments complementaris d’un mateix element (per exemple, que hi hagi molts fragments transversals embrionals de granes de cereal i cap d’apical; vegeu Antolín 2008) a causa de la dispersió de les restes, o en un baix grau de complementarietat entre elements procedents de fruits compostos de diverses parts.

Dins d’aquest grup d’agents físics hem de considerar la pressió sedimentària. Aquesta pressió pot afectar la distribució vertical de les restes, depenent de la porositat del sòl en el qual van ser dipositades, així com produir un augment en el nombre de restes a causa de la fragmentació de les de menor densitat i majors dimensions. Pot tenir, doncs, efectes diferenci-als sobre determinades espècies o determinades parts d’aquestes espècies i contribuir a una major dificultat en la seva identificació, i delmar, d’aquesta manera, el registre potencialment cognoscible.

Els agents químics

Hi ha tres agents químics bàsics que hem de tenir en compte: el pH, el grau d’oxigenació i la temperatura del sòl (O’Connor i Evans 2005). Tots tres actuen en combinació i permeten o inhibeixen, per exemple, la presència de microorganismes que participen en la descomposició de la matèria orgànica o l’existèn-cia d’activitat biològica al sòl. Així doncs, seguint



T. O’Connor i J. G. Evans (2005), els sòls òxids (tant àcids com bàsics i neutres) no permeten la conser-vació de matèria orgànica però sí de restes vegetals carbonitzades. En condicions anòxides, tot tipus de restes biològiques es poden preservar. El pH del sòl, però, pot produir efectes (poc avaluats) per si mateix en les propietats del registre carpològic. Els sediments més àcids poden provocar una pèrdua de densitat de les restes carbonitzades o una degradació (o de-sintegració), així com la desaparició de les restes no carbonitzades, la qual cosa afecta, en conseqüència, la quantitat i densitat de restes preservades.

El grau d’humitat del sòl és un altre agent que cal considerar. Tant els sòls saturats d’aigua com els extremadament secs permeten la preservació de la matèria orgànica (Buxó 1997; Zapata 2002). Però algunes autores han constatat que les restes en sòls extremadament secs ocasionalment poden perdre den-sitat en els seus teixits interns (van der Veen 2007). Ambdós casos permeten la conservació d’una densitat de restes molt elevada, i no únicament llavors, sinó també altres parts vegetatives de les plantes. A més, resulten molt rics en variabilitat taxonòmica, espe-cialment pel que fa a plantes silvestres i a restes de raquis i pellofes de cereal (Jacomet 2006; van der Veen 2007; Tolar et al. 2010).

La combustió de les restes carpològiques és un altre agent químic que pot donar-se no intencionada-ment i també implica una pèrdua de densitat de les restes i la desaparició d’una part pel contacte amb el foc. Ambdós factors les fan més fràgils davant dels agents físics, en faciliten l’erosió, fragmentació o fins i tot pulverització (també les fa més fràgils al procés d’excavació i recuperació). Ocasionalment, com ja hem comentat, la carbonització es pot produir en un context relativament lliure d’aquests agents com ara el sediment proper a una llar excavada, on poden trobar-se llavors i fruits aportats de forma natural els quals acabarien carbonitzats per la proximitat a la llar, malgrat no constituir part del seu combustible, com s’ha pogut apreciar a partir de treballs experimentals (Sievers i Wadley 2008). En aquest cas, l’exposició a altes temperatures en condicions anòxiques facilitaria la seva preservació (per la carbonització) i la seva recuperació en els treballs arqueològics (perquè es troba en un ambient protegit d’agents erosius). Cal, doncs, tenir en compte que podria induir a errors interpretatius si es considera resultat d’una aporta-ció humana intencionada. La carbonització produeix altres efectes d’importància sobre les restes, com ara el canvi en la forma i la mida. Aquest fet pot tenir conseqüències molt importants pel que fa a la deter-minació taxonòmica de les llavors, i en alguns casos impossibilita la distinció entre espècies (Braadbaart et al. 2004b; Braadbaart i van Bergen 2005).

És important per a la interpretació de les dades poder determinar la intensitat de la combustió, ja que aquesta va poder ser massa dèbil i no arribar a carbonitzar les restes (i en conseqüència els agents biològics podrien haver acabat descomponent-les) (Braadbaart et al. 2004a) o excessiva i arribar a eli-minar part de les restes (Gustafsson 2000). En els treballs experimentals de C. Guarino i R. Sciarrillo (2004) es pot observar com les granes de cereal, raïm

i lleguminosa tenen una resistència molt diferent a les altes temperatures. La resistència a l’exposició a l’escalfor de llavors i fruits està influenciada per di-versos factors (Wright 2003): les espècies i les parts de les plantes involucrades; les condicions físiques dels elements en qüestió en el moment de l’exposició (grau d’humitat, etc.); i les característiques de l’expo-sició (duració de l’exposició, temperatura, atmosfera oxidant o reductora, etc.).

Es considera una conseqüència dels agents químics també la generació de concrecions (Schiffer 1983) a partir de precipitacions càlciques o d’altres processos que poden afectar tant la preservació de les llavors com la seva detecció durant els treballs de laborato-ri, així com la seva determinabilitat. També formen part d’aquest tipus d’alteracions les mineralitzacions, freqüentment associades a pous negres i produïdes durant la digestió i posterior expulsió d’alguns tipus de llavors. Provoquen alteracions en la mida i la densitat de les restes, així com en la seva qualitat i quantitat. També provoquen una selecció en la va-riabilitat d’espècies preservades, ja que no totes les llavors de les plantes consumides com a aliment són ingerides ni totes les llavors ingerides es mineralitzen (Alonso 2005).

Els agents biològics

Els mateixos grups humans són un agent postde-posicional a tenir en compte. Les pràctiques de neteja de l’espai social poden produir una selecció per mida de les restes (Schiffer 1983), s’eliminen les de major mida i es dipositen en zones de rebuig, mentre que les més petites poden romandre al punt on van ser inicialment dipositades i seguir exposades a altres processos com el trepitjat, etc. Si els conjunts estudiats no s’avaluen correctament, podrien ser interpretats com a residus de determinats processats i fins i tot es podria interpretar l’indret com una àrea d’activitat especialitzada. Per aquest motiu, entre d’altres, és important dur a terme excavacions en extensió. A més, el trepitjat en sòls flonjos o solts pot provocar la filtració de restes verticalment i lateralment en el sediment i provocar possibles contaminacions.

Són especialment importants els agents biològics naturals en contextos de bona conservació de la matèria orgànica, ja que poden haver delmat els conjunts de deixalles de forma molt significativa (Shiffer 1983). En aquest cas, doncs, podem tenir una afectació parcial del registre en funció de la selecció dels animals, així com una distribució horitzontal modificada a resultes de la seva acció. En d’altres casos, però, els animals poden haver construït la major part del registre, com s’ha interpretat a la Balma de l’Abeurador (Vaquer i Ruas 2009) a partir de l’estudi de la variabilitat taxo-nòmica documentada i les espècies d’au recuperades a la cova. És possible, a més, que aquestes accions deixin evidències observables en el mateix registre, com s’ha detectat en jaciments com Cova Fosca (Antolín et al. en premsa) a partir de l’observació de forats produïts per rosegadors en endocarpis de diverses drupes silvestres.

Les bioturbacions (caus d’animals) són freqüents als jaciments arqueològics i poden provocar conta-minacions entre estrats diferenciats. Cal detectar-les



durant l’excavació i separar-ne el sediment per tal que aquest no es barregi amb la resta.

Hem vist que els diversos agents postdeposicionals poden provocar canvis en totes les propietats del re-gistre carpològic (fig. 1) i, per tant, és necessari que l’estat d’aquestes propietats sigui caracteritzat (si és possible quantitativament) en una anàlisi aprofundida resta per resta i conjunt per conjunt prèviament a qualsevol interpretació, així com establir causalitats entre l’estat de les propietats i els agents corresponents o la seva intensitat. No és, però, l’objectiu d’aquest treball plantejar la caracterització de les restes car-pològiques (cf. Antolín 2008; Antolín en avaluació; Antolín i Buxó 2010).

Relació entre el conjunt preservat i els processos productius que el van originar

A partir de diversos treballs del Grup d’Arqueologia Social Americana (GASA) (Piqué 1999; Estévez 2000; Terradas 2001; Berihuete i Piqué 2006; Grup Devara 2006; Zurro 2006; Berihuete 2010), s’ha posat en evi-dència la necessitat d’abordar l’estudi de la interacció societat-entorn a partir de la caracterització de les diverses fases dels processos productius duts a terme per un grup: obtenció, processat, emmagatzematge, processat final i consum. Per entendre cadascuna de les fases és necessari analitzar cadascun dels elements que participen en elles: l’objecte de treball, els mitjans de treball (instruments de treball i força de treball) i el tipus de treball, així com el producte, els residus i els rebutjos obtinguts. Aquesta anàlisi s’ha de dur a terme espècie per espècie i conjunt per conjunt. És necessari desenvolupar aquesta sistematització, ja que no acostuma a trobar-se en els treballs carpològics i és la base per explicar la interacció entre la societat i l’entorn.

L’obtenció

Les matèries naturals percebudes socialment com a recursos són susceptibles de convertir-se en matè-ria primera obtinguda (matèria primera amb treball d’obtenció acumulat). Un estudi previ, des d’una perspectiva interdisciplinària, del paleoambient on s’ubica el jaciment és bàsic, ja que ens permetrà avaluar posteriorment quines plantes eren percebudes com a recurs i quines no, sempre tenint en compte que moltes d’elles podien haver estat consumides al punt d’obtenció i, per tant, no haver deixat cap traça al jaciment. L’estudi del paleoambient hauria d’efectuar-se en l’àmbit micro, ja que la localització del punt d’obtenció dels recursos consumits és ne-cessària per avaluar la inversió de treball realitzada. Malauradament, aquest tipus d’aproximació només és possible en medis que permetin una conservació de la matèria orgànica.

La matèria primera obtinguda pot ser definida a partir de l’estudi de la variabilitat taxonòmica que presenti el registre carpològic, sempre que es pugui considerar d’origen antròpic. La detecció de l’apor-tació antròpica de les llavors presents en contextos arqueològics és precisament un dels elements clau

que han tractat diverses autores i autors (Bouby i Billaud 2005; van der Veen 2007). Aquest és un aspecte especialment complicat en jaciments on hi ha una bona conservació de la matèria orgànica, ja que, juntament amb les restes aportades per l’acció humana, podem trobar restes aportades pel bestiar en forma d’excrements, per aportació natural del vent o altres agents de transport, o bé perquè van créixer en aquell indret (van der Veen 2007; Tolar et al. 2010). Els únics conjunts que tenen un origen clarament antròpic són les llavors de plantes domèstiques ja que, encara que hagin pogut ésser aportades pel bestiar, hi ha hagut una inversió de treball humà en la seva obtenció.

Pel que fa a les plantes silvestres, Bouby i Billaud (2005) consideren que les restes carpològiques tenen poques probabilitats de carbonitzar-se de forma no intencionada i que, per tant, es poden considerar pràcticament sempre com a restes d’origen antròpic. Probablement el que cal diferenciar és si el que és d’origen antròpic és la combustió o l’aportació de les restes. En definitiva, el que necessitem són evi-dències d’aplicació de treball humà sobre les restes. Com indica R. Risch (2002), l’arqueologia parteix de dos arguments a l’hora d’identificar el treball en la materialitat recuperada en les excavacions arqueològi-ques: d’una banda, un de tipus contextual (l’element en qüestió no es troba en el seu context biològic o ecològic natural) i un de tipus material (un objecte ha canviat la seva forma o composició natural, con-vertint-se en un artefacte). Així doncs, és a partir de les “empremtes del treball” que podem definir la procedència antròpica de les restes carpològiques.

Una vegada determinades les plantes que els grups han pogut aportar al jaciment, necessitem conèixer la finalitat en l’obtenció d’aquestes plantes, la qual pot determinar-ne la tècnica d’obtenció i la matèria primera obtinguda (Sigaut 1991). Així doncs, es pot diferenciar entre (a partir de Minnis 1981; Berihuete 2010): l’ús directe de les llavors com a matèria pri-mera; l’ús d’altres parts de la planta com a matèria primera; o l’ús d’altres plantes a les quals es troba associada com a matèria primera. Per conèixer quina part de dites plantes va ser obtinguda (part llenyosa, fruits, fulles, resina, etc.) és necessari dur a terme estudis de macrorestes i microrestes vegetals, així com estudis funcionals dels mitjans de producció presents al jaciment.

Un tipus de propietat del registre que freqüent-ment s’utilitza per justificar hipòtesis sobre el mode d’obtenció d’alguns tàxons vegetals és l’aparició de concentracions espacials de restes, especialment en conjunts tancats. Així doncs, la recuperació de conte-nidors amb una sola espècie de llavors domèstiques representada resultaria indicativa d’un monocultiu. Algunes investigadores i investigadors també s’han aproximat al mode d’obtenció dels recursos vege-tals, especialment dels cereals cultivats, a partir de la variabilitat taxonòmica present al jaciment (Buxó 1997; Bogaard et al. 1998; Alonso 1999; Rovira 2007; Bogaard, Jones i Charles 2005; entre d’altres). Aquests estudis sempre han de salvar les dificultats que su-posen tots els processos de formació del registre, els quals podrien mostrar una realitat molt parcial i,



per tant, conduir a conclusions equívoques. Però la concentració espacial i la variabilitat taxonòmica no són les úniques propietats del registre que ens poden donar informació respecte el mode d’obtenció d’un conjunt. Les evidències d’aplicació de treball en les restes poden indicar-nos el seu processat independent i, en conseqüència, la seva obtenció també independent. Així doncs, a partir de la detecció de la pràctica de l’espellofat en els blats vestits d’un conjunt tancat a Can Sadurní, vàrem poder plantejar la possibilitat d’un conreu independent de les espècies presents (Antolín 2008; Antolín, Mensua i Piqué en premsa; Antolín i Buxó 2010). En període històric, també hem intentat documentar pràctiques de tala i crema a partir de l’anàlisi de les propietats alterades pels processos de combustió en les restes carpològiques i de la pròpia variabilitat taxonòmica del conjunt (Antolín i Alonso 2009).

Els mitjans de treball han de ser abordats des d’una perspectiva arqueològica a partir de l’estudi funcional de les eines lítiques que van poder participar en les tasques d’obtenció. Pel que fa a la força de treball implementada en aquestes tasques, els estudis paleopatològics sobre restes humanes i faunístiques podran donar-nos patrons d’activitat repetida duts a terme pels individus del grup. A partir d’aquestes dades i la contrastació d’hipòtesis generades per models etnogràfics o experimentals podrem plantejar hipòtesis al respecte del tipus de treball realitzat, el qual en aquesta fase inclouria l’extracció de la ma-tèria primera, així com el treball previ d’exploració, experimentació, educació i, si escau, participació en la producció de la matèria (cultiu). En el cas del cultiu de les plantes, la fase d’obtenció pot començar molt abans que la mateixa extracció de la matèria, ja que perquè aquesta tingui lloc en condicions òptimes, la planta pot requerir un ambient creat a partir de la inversió de temps i força de treball (airejat de la terra, sembra, irrigació, eliminació de competidors, etc.). Alguns d’aquests aspectes, especialment el que fa referència a la irrigació, s’ha treballat des de l’anàlisi de discriminació isotòpica de granes carbonitzades.

El producte obtingut seria la matèria primera, la qual podria ser apta per al consum o bé requerir més processats. Els residus de les activitats d’ob-tenció poden quedar en el punt d’obtenció i no ser reutilitzats o poden ser transportats a l’espai d’hà-bitat i convertir-se en un subproducte. Aquest seria el cas dels residus d’obtenció del cereal: ja que les tiges poden ser utilitzades per a l’alimentació dels ramats, per construir teulades, per a la fabricació de tovots, com a llit per al bestiar, com a combustible, etc. (e.g. Hillman 1984; van der Veen 2007). Aquests subproductes, doncs, poden arribar a documentar-se al jaciment i presentar els seus propis processos de transformació de tipus postdeposicional.

El processat

Donat cas que existeixi un processat, l’objecte de treball en aquesta fase dependrà de la matèria primera obtinguda en la fase anterior. No sempre tenim suficients evidències per conèixer com seria. La matèria obtinguda en aquesta fase es pot convertir

en matèria primera extreta (en el cas que només hi hagi un treball de transport previ al consum) o en matèria primera elaborada (quan s’hi practica una modificació morfològica o estructural). Els mitjans de treball i el tipus de treball seran abordats de la mateixa manera que en la fase anterior, procurant, en aquest cas, detectar evidències de la realització de les tasques relacionades amb el processat de la matèria primera obtinguda. Hi ha mitjans de producció que són propis d’aquesta fase i que rarament documentem, com són les forques o pales per dur a terme la ba-tuda i el ventat, ja que s’acostumen a realitzar sobre matèria vegetal, així com tampoc es documenten els garbells, generalment fabricats mitjançant una xarxa feta amb intestins, cuir o de vímet, o bé amb una pell foradada (Jones 1996). A l’antic Egipte se n’han trobat fets amb fulla de palmera (Samuel 1993).

Hi ha diverses tasques que habitualment podem documentar en aquesta fase, ja que hi ha un nom-bre limitat de mètodes bàsics de processat mecànic i químic per obtenir una matèria primera elaborada d’origen vegetal (a partir de Hillman 1984; Gremillion 2004). En primer lloc, com assenyala Berihuete (2010), es troba la neteja de la matèria primera obtinguda dels “contaminants”. Segons Bedolla (2004, citat a Berihuete 2010) aquests poden ser minerals (terra, sorra, greix, metalls, etc.), vegetals (branques, altres plantes no desitjades, etc.), animals (excrecions, pèls, etc.) o microbians (microorganismes). Les activitats de neteja, sempre segons Bedolla, inclourien mètodes en sec (raspallat, garbellat) o humits (immersió en aigua, decantació, bullició, escaldat, etc.). No totes aquestes activitats s’han de dur a terme abans de l’emmagatzematge. En el cas dels cereals vestits, per exemple, l’espellofat podria tenir lloc després d’aquest, ja que les pellofes protegeixen el cereal i en faciliten la conservació (Alonso 1999; Bouby, Fages i Treffort 2005). També hem de considerar que no podem as-sumir que es realitzessin tots els processos que avui dia considerem imprescindibles per al consum del cereal ja que, quan s’han pogut estudiar continguts estomacals a l’Egipte predinàstic, per exemple, s’han observat grans quantitats de pellofes que podrien indicar que l’espelta bessona no seria espellofada per fer farina (Fahmy 2001).

No hem d’oblidar les tasques ben conegudes per al processat del gra de cereal: la batuda, el trillat, el ventat i el torrefactat, treballades de forma ex-tensa en l’àmbit etnogràfic per diversos autors (p.e. Hillman 1984; Jones 1984). Processos similars, en realitat, s’haurien pogut utilitzar amb anterioritat a la domesticació de les plantes per obtenir-ne moltes d’altres (Gremillion 2004). Aquestes són pràctiques difícils de documentar al jaciment, ja que es van poder dur a terme fora d’aquest i, en conseqüència, no deixar cap evidència arqueològica. Tanmateix hi ha nombrosos intents per detectar-les, especialment pel que fa al garbellat de cereals o la darrera neteja manual, tot assumint que produiria conjunts caracte-ritzats per les seves dimensions i composició (Jones 1996; Alonso et al. 2008). També hi ha hagut interes-sants aproximacions experimentals a partir de casos arqueològics al processat (concretament al premsat) de l’oliva (Margaritis i Jones 2008) i el raïm (Margaritis i Jones 2006; Valamoti et al. 2008b), a partir de l’es-



tudi de la seva fragmentació o alteració morfològica (produïda pel premsat) i posterior combustió com a resultat de la gestió dels residus d’aquest processat.

El producte obtingut, així com els residus i les dei-xalles, dependran dels treballs aplicats durant la fase.

L’emmagatzematge

Hem de tenir en compte que molts dels recursos de la natura no estan disponibles permanentment ni es poden consumir immediatament després de la seva extracció del medi. Així doncs, l’emmagatze-matge és una pràctica que pot resultar necessària per possibilitar el consum òptim d’alguns productes, per a la culminació del procés de producció d’altres, o, senzillament, per a la supervivència del grup, ja que permet obtenir aliments bàsics en períodes en els quals no es poden trobar en la natura. Aquest pot donar-se en diversos moments del procés de producció i amb diverses motivacions. En aquesta fase l’objecte de treball és doble: no només s’ha de considerar la matèria emmagatzemada sinó també les mateixes estructures d’emmagatzematge, en el cas que sigui necessari construir-les. Prèviament a l’emmagatzemat-ge, moltes plantes necessiten passar per un processat previ que en permeti la conservació. Algunes autores fins i tot estudien aquesta fase del processat de forma independent (Atalay i Hastorf 2006; Berihuete 2010), donant-li així més rellevància en el conjunt del pro-cés de producció. Aquest pot fer-se mitjançant dues vies (a partir de les autores esmentades): assecant la matèria (al sol o mitjançant una font de calor) o afegint-li algun element conservant (sal, greix vege-tal, sucre o en escabetx). Els instruments de treball utilitzats inclourien tant els usats per a la fabricació de les estructures d’emmagatzematge, així com el seu cobriment, com les estructures en si mateixes. Tam-bé inclouria els mitjans de treball necessaris per al seu processat previ, donat el cas. El tipus de treball realitzat i la força de treball aplicada seran diferents segons si les pràctiques d’emmagatzematge requereixen cap tipus d’estructura o de processat previ. També és comú transportar la matèria a les zones idònies d’emmagatzematge, per exemple les coves, com és el cas conegut arqueològicament de la Cova 120 al neolític antic (Agustí et al. 1987), de manera que no sempre documentarem aquesta pràctica als assenta-ments. El producte obtingut pot ser detectat en el cas que es doni una combustió accidental de l’àrea d’emmagatzematge, així com a partir de l’anàlisi de residus de contenidors, però en la majoria dels casos no el recuperem. Aquest aspecte resulta problemàtic, com comentarem tot seguit, perquè la sola presència de contenidors o d’estructures d’emmagatzematge no es pot associar a cap espècie concreta i són, alhora, difícils de situar en una cronologia relativa dins del mateix jaciment. Els residus d’aquesta fase del procés productiu poden no ser detectats arqueològicament, si no s’utilitza el foc com a desinfectant de les estructu-res d’emmagatzematge, acció rarament documentada arqueològicament.

La tipologia d’estructures d’emmagatzematge és variada i la seva efectivitat (quant a temps de con-servació) també ho és (cf. Sigaut 1988; Alonso 1999).

Tant poden ser espais particulars dintre de l’hàbitat (generalment foscos i secs), estructures subterrànies (sitges) com elevades (tipus orris), o bé contenidors ceràmics, de cistelleria, de fusta, de teixit, etc., els quals podrien estar dipositats al sòl, semienterrats o penjats del sostre (a partir d’Atalay i Hastorf 2006). La dificultat rau a documentar-ne tota la varietat ar-queològicament i, alhora, establir la cronologia relativa entre estructures. Les pràctiques d’emmagatzematge de cereals han estat estudiades extensament per di-versos autors (Sigaut 1988; Alonso 1999; Miret 2005; Miret 2008; entre d’altres). Com assenyalen aquests autors, es podien emmagatzemar tant les espigues com el cereal amb les pellofes o bé ja processat. Hi ha també exemples arqueològics d’aquests tres tipus de matèries emmagatzemades. Les sitges, però, també s’utilitzaven per emmagatzemar fruita fresca, fruita seca, arrels i tubercles, sobretot perquè eren llocs frescos. De vegades s’utilitzaven productes amb un caràcter repel·lent o tòxic en relació amb els insectes o els rosegadors per afavorir la conservació del producte: sorra, cendres vegetals o procedents de la crema de fems, alls, coriandre, fulles d’olivera, de figuera, de llentiscle, etc. (Louis 1979, citat a Miret 2005). La conservació a llarg termini requereix un mante-niment. Caldria obrir les sitges cada certs mesos per comprovar que el seu contingut no es podrís. En el cas que el cereal s’hagués humitejat, aquest s’hauria de treure i estendre al sol per tal de poder-lo tornar a guardar un temps més (Miret 2005). Els productes emmagatzemats, doncs, s’han identificat a partir de la recuperació de conjunts tancats de llavors carbo-nitzades accidentalment (e.g. Bouby, Fages i Treffort 2005; López 2008).

El processat final

L’adequació de la matèria per al consum és l’acti-vitat millor representada als jaciments arqueològics, ja que, per sobre de tot, aquests són espais de con-sum. L’objecte de treball d’aquesta fase dependrà de si la matèria s’ha processat i emmagatzemat amb anterioritat. Els instruments de treball utilitzats són tan variats com el tipus de treball realitzat. Es poden requerir des dels instruments destinats a la modificació morfològica de la matèria (molins, destrals, ganivets) fins als que pretenen alterar la seva pròpia estructura (bols per a posar en remull, safates per torrar, etc.).

La modificació morfològica de la matèria pot produir-se intencionadament, per obtenir farines o, en el cas dels cereals, productes tipus bulgur, o bé no intencionadament, com la que es pot produir durant l’espellofat dels cereals. L’espellofat de cereals vestits es pot dur a terme en aquesta fase, de for-ma quotidiana. Tot i que s’han estudiat els mètodes d’espellofament (e.g. Samuel 1993) hi ha poc treball realitzat sobre com afecten aquests a les propietats del registre (exceptuant Meuers-Balke i Lünning 1992), aspecte que considerem essencial si volem detectar-los arqueològicament. Alguns autors han interpretat la presència de fractura de cereals produïda prèviament a la carbonització com a possibles residus d’una mòlta deficient carbonitzats accidentalment (Willcox 2002). Tanmateix, som més partidaris d’interpretacions



vinculades a l’espellofament de cereals vestits (e.g. Antolín 2008; Antolín i Buxó en avaluació) o a la producció de bulgur (Valamoti 2002; Valamoti et al. 2008a; Bouby, Fages i Treffort 2005). S’estan també desenvolupant interessants avenços en l’estudi de la preparació culinària dels cereals, com ara el bullit de cereal i posterior trencament per a la producció de bulgur a partir de l’estudi de les mateixes restes carpològiques mitjançant microscopia electrònica (Valamoti 2002; Valamoti et al. 2008a).

La modificació de l’estructura o composició de determinats fruits pot ser un processat necessari per fer comestibles alguns aliments altrament tòxics, com és el cas de les glans i algunes lleguminoses (Valamoti 2009). L’estudi funcional i de residus dels materials arqueològics ens permetrà detectar aquest tipus d’activitats, a partir de les quals podrem definir els tipus de treball que van ser duts a terme. En altres casos, com la producció de cervesa, aquesta modificació és necessària per a la seva producció. La producció de cervesa es documenta de forma clara a partir de l’estudi de microrestes vegetals, gràcies al qual se n’han pogut trobar les evidències més an-tigues del continent europeu a Can Sadurní (Blasco, Edo i Villalba 2008). D’altra banda, diversos autors han avaluat la presència de gra germinat quant a evidència del maltejat (Van Zeist 1991; Stika 1996).

L’aplicació d’escalfor als aliments (com a processat que modifica l’estructura de la matèria) en facilita la digestió i l’absorció de nutrients, especialment aquells rics en midons (Gremillion 2004; Wandsnider 1997), i hem de tenir en compte que algunes autores defensen que els midons han constituït tradicionalment un aliment bàsic per a la subsistència humana (Hardy 2007). Aquesta necessitat facilitaria la carbonització accidental de llavors d’aquest tipus de plantes i afavo-riria la seva conservació en determinats medis, però, d’altra banda, en provocaria una sobrerepresentació respecte els tàxons que no requereixen aquest proces-sat. Aquesta activitat, doncs, pot documentar-se tant a partir de l’excavació d’estructures de combustió com de la recuperació de llavors i fruits carbonitzats. Respecte de la carbonització accidental durant el pro-cessat culinari d’aliments, s’han realitzat interessants treballs experimentals com els de B. M. Hall (Hall 2008) però s’hauria de dur a terme un treball més intensiu en aquest sentit.

El producte obtingut del processat no sempre és detectable arqueològicament, especialment a nivell macroscòpic, ja que es pot tractar de farina, begu-des fermentades, melmelades, elements constructius, ofrenes funeràries o molts altres productes. Els re-sidus d’aquesta fase del procés productiu solen ser documentats a partir de restes estudiades per totes les disciplines arqueobotàniques. L’absència d’una metodologia d’estudi conjunta és el que dificulta so-vint una interpretació correcta dels resultats recollits independentment per cada especialista, el qual, a més, pretén respondre preguntes diferents en cada cas. En els casos en els quals hi ha una preservació dels materials que es considera in situ, les àrees d’activitat són interpretades a partir de la composició taxonòmica, el grau de fragmentació i la densitat i dispersió espacial de les restes (e.g. Willcox 2002).

Els residus del processat final són els més fre-qüentment documentats als jaciments arqueològics però molts autors ja han assenyalat la problemàtica que suposa el fet que la seva preservació, en la majoria dels casos, depèn de la seva carbonització (Dennell, 1972).

El consum

Segons argumenta C. Hastorf (1988), el consum alimentari ha estat un dels principals objectius dels estudis paleobotànics. Tanmateix, la seva detecció arqueològica és molt complexa, ja que el consum en si mateix elimina l’objecte d’estudi. Únicament en ca-sos excepcionals es recuperen aliments preparats (pa, galetes, etc.), generalment a causa d’una carbonització accidental o per qüestions tafonòmiques ja comenta-des. També ha estat possible estudiar els continguts estomacals d’individus momificats (e.g. Fahmy 2001; Harild, Robinson i Hudlebusch 2007) o deixalles en pous negres (e.g. Alonso 2005). L’estudi dels residus dels contenidors també pot donar-nos pistes sobre el consum de begudes alcohòliques o d’altres aliments. Tot i que documentem ingredients del que podrien ser receptes prehistòriques, pràcticament mai no sa-bem com es combinarien per produir els àpats finals, qüestió també difícil de resoldre a partir de l’anàlisi de residus en contenidors (Valamoti 2009).

Un aspecte que ha centrat l’atenció de diversos autors és l’avaluació de la importància en la dieta dels diversos productes d’origen vegetal, tot plantejant els problemes tafonòmics que afecten les restes des de la seva deposició i els mateixos factors deposi-cionals: els fruits amb pinyol tenen més probabili-tats de sobreviure que aquells que es consumeixen sencers, per exemple, i una avaluació acrítica de la seva recuperació podria concedir-los un paper en la dieta més important del real (e.g. Begler i Keatinge 1979; Dennell 1979). Sembla clar que una simple avaluació dels percentatges relatius de les diverses espècies recuperades no és suficient. El mateix R. W. Dennell conclou ja al 1979 que el registre carpolò-gic és més útil per estudiar el procés de producció que el consum i la dieta humana. L’autor, amb el qual estem plenament d’acord, considera d’altres disciplines més adequades per a aquesta finalitat, sempre en combinació amb la carpologia. Aquestes disciplines es troben dintre de l’antropologia física, i permeten estudiar tant la malnutrició com la dieta (amb limitacions interpretatives importants) a partir de l’estudi d’elements químics traça i d’isòtops esta-bles, així com de l’estudi dentari i del càlcul dental, com a evidències directes del consum alimentari de l’individu en estudi.

Però hem de considerar altres tipus de consum, com les ofrenes funeràries de llavors i fruits, sobre les quals hi ha nombrosos exemples arqueològics. Es pot assenyalar, entre molts d’altres, el cas del ni-vell d’enterraments del Neolític antic cardial de Can Sadurní, on diverses gerres decorades profusament van ser ofrenades contenint diverses espècies de ce-real barrejades (Antolín 2008; Antolín i Buxó 2010; Antolín, Mensua i Piqué en premsa).



Llavors i fruits també es podrien haver utilitzat com a combustible, aspecte de difícil solució interpre-tativa i que ha estat abordat en alguns treballs (e.g. Antolín et al. en premsa). El possible ús de gramínies per avivar el foc s’ha documentat en exemples etno-gràfics i documentals (p.e. van der Veen 2007), així com arqueològics, com el cas d’una llar de cronologia neolítica a Cova del Frare (Albert et al. 1996), on es va poder interpretar, amb limitacions, aquest possi-ble ús; o bé el cas de la recuperació de gra i altres restes de l’espiga de cereals a l’interior d’un forn a la fortalesa dels Vilars (Alonso 1999).

L’ús d’aquest tipus de productes en la construcció es pot documentar a partir de les empremtes vegetals sobre fang assecat o, fins i tot, quan s’han preservat en medis molt secs, es poden estudiar les mateixes restes conservades en els tovots (per a períodes his-tòrics, Ernst i Jacomet 2005).

Els residus del consum passen a depositar-se en el sediment i entren en la fase de processos postde-posicionals que hem tractat anteriorment.

A manera de conclusió

La perspectiva amb la qual s’ha escrit aquest article és que a partir de les restes carpològiques, una vegada determinada la seva representativitat en funció dels processos de transformació que han patit, podem contribuir al coneixement de la naturalesa de les relacions socials o del context-moment que les van originar. El discurs aquí presentat té la voluntat de sistematitzar la metodologia actualment aplicada i destacar aquells aspectes que actualment no queden resolts per manca de recerca.

El primer aspecte que hem assenyalat és que els treballs arqueològics són el principal agent formador del registre carpològic. Així doncs, les nostres actua-cions han d’anar orientades segons les preguntes que esperem respondre d’aquest conjunt. En el nostre cas, ens cal l’obtenció d’un registre arqueològicament significatiu i, per tant, la metodologia que requerim ha de possibilitar aquesta representativitat i alterar-la en el menor grau possible.

Cal, a més, una recerca intensiva en l’establiment de causalitats entre els agents postdeposicionals i les propietats del registre carpològic. Aquesta recerca ha de tenir l’objectiu de determinar les propietats que aquests modifiquen i en quina intensitat. Hem d’arribar a determinar, per exemple, el grau de fragmentació de les restes carpològiques que provoca l’excavació, o bé la temperatura a la qual es van carbonitzar unes restes, la qual pot explicar la desaparició d’altres del registre. Aquesta recerca és imprescindible per avaluar la significació de les restes que constitueixen el nostre objecte d’estudi. Creiem que la manera de dur-la a terme és a partir d’un programa d’experimentació orientat a la resolució de les problemàtiques con-cretes plantejades.

Cal una major claredat en els raonaments infe-rencials utilitzats per les autores i els autors per tal d’obtenir la informació que necessiten. Aquesta major claredat implica una sistematització metodo-lògica clara i una reflexió profunda i explícita de les propietats del registre carpològic a partir de les

quals es desenvolupa el discurs. Aquestes propietats seran més o menys vàlides, d’acord amb el grau de representativitat que ofereixin les restes respecte del conjunt dipositat a partir dels efectes provocats pels agents postdeposicionals.

No volem acabar aquest article sense tornar a repetir que aquesta reflexió ha de dur-se a terme per a cada unitat d’anàlisi i que ignorar aquests aspectes impossibilita una comparació de resultats entre les mateixes unitats del jaciment i entre el jaciment en estudi i la resta de jaciments.

Agraïments

Vull agrair la participació de Natàlia Alonso, Maria Inés Fregeiro i Assumpció Vila en la revisió crítica del text aquí presentat. També vull agrair les útils recomanacions de les revisores anònimes. Igualment agraeixo a Marian Berihuete les nombroses discussions i provocacions mútues des de perspectives d’anàlisi a vegades contràries.

Ferran Antolín i TutusausUniversitat Autònoma de Barcelona

Edifici B, Facultat de Lletres, Departament de Prehistòria

08193 Bellaterra (Barcelona)

Laboratori d’Arqueobotànica, Universitat Autònoma de Barcelona.

Becari Jae-Pre vinculat al GASA, unitat associada al CSIC.

Rebut: 01-01-2010Acceptat: 17-01-2010



agustí, B., alcalde, G., burjachs, F., Buxó, R., juan-muns, N., oller, j., ros, m. t., rueda, j. m., toledo, A. (1987). Dinàmica de la utilització de la cova 120 per l’home en els darrers 6.000 anys. Centre d’Investigacions Arqueológiques de Girona. Girona.

albert, r. m., scott-cummings, l., juan-tresserras, J. i martín cólliga, A. (1996). Anàlisi de fitòlits d’una llar neolítica: la Cova del Frare (Matadepera, Barcelona). A: I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Gavà-Bellaterra. 1995. Rubricatum, 1: 123-129.

alonso, N. (1999). De la llavor a la farina: els processos agrícoles protohistòrics a la Catalunya occidental. Milieux et Sociétés en France Méditerranéenne: archéologie et histoire. Lattes.

alonso, N. (2005). Agriculture and food from the Roman to the Islamic period in the North-East of the Iberian peninsula: archaebotanical studies in the city of Lleida (Catalonia, Spain). Vegetation History and Archaeobotany, 14: 341-361.

alonso, n., junyent, e., lafuente, a. i lópez, j. b. (2008). Plant remains, storage and crop processing inside the Iron Age fort of Els Vilars d’Arbeca (Catalonia, Spain). Vegetation History and Archaeobotany, 17: 149-158.

alonso, n., oliva, m., juan-tresserras, j. i rovira, N. (2003). Muestreo arqueobotánico de yacimientos al aire libre y en medio seco. A: buxó, R. i piqué, R. (eds.). La recogida de muestras en arqueobotánica: objetivos y propuestas metodológicas. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Barcelona: 31-48.

antolín, F. (2008). Aproximació a l’estudi de la percepció i la interacció amb l’entorn vegetal en societats caçadores recol·lectores i agricultores ramaderes (10.000-4.000 cal ANE). Treball de recerca de tercer cicle inèdit. Departament de Prehistòria, Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona.

antolín, F. (en avaluació). Les propietats del registre carpològic: el punt de partida per a l’estudi de la seva representativitat arqueològica. Cypsela, 18.

antolín F. i alonso, N. (2009). A mourela (As Pontes, A Coruña): evidencias carpológicas de las prácticas de roza y del procesado y consumo de cereales en el monte gallego (siglos vii-xvii). A: bonilla, A. i fábregas, R. (eds.). Círculo de engaños: excavación del cromlech de A Mourela (As Pontes de García Rodríguez, A Coruña). Andavira. Santiago de Compostela: 177-196.

antolín, F. i buxó, R. (2010). “Proposal for the systematisation of the description and taphonomical study of carbonized cereal assemblages. A concentration of seeds in the early Neolithic funerary context of the Cave of Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). Vegetation History and Archaeobotany.

antolín, f., caruso, l., mensua, c., olària, c., piqué, r., alonso, n. (en premsa). Forest resources exploitation in the Late Mesolithic and Early Neolithic site of Cova Fosca (Ares del Maestre, Castelló, Spain). A: Actes des XXXe Rencontres Internacionales d’Archéologie et d’Histoire d’Antibes.

antolín, f., mensua, c., piqué, r. (en premsa). The perception of the environment during the Mesolithic and the Early Neolithic in Can Sadurní (Begues, Barcelona). A view from the archaeobotanical data. A: Proceedings of the Fourth International Meeting of Anthracology, Brussels 8-13 September 2008. BAR International Series.

atalay, S. i hastorf, C. A. (2006). Food, meals, and daily activities: food habitus at neolithic Çatalhöyük. American Antiquity, 71, 2: 283-319.

bate, L. F. (1998). El proceso de investigación en arqueología. Crítica. Barcelona.

begler, E. B. i keatinge, R. W. (1979). Theoretical goals and methodological realities: problems in the

Bibliografia



reconstruction of prehistoric subsistence economies. World Archaeology, 11, 2: 208-226.

berihuete, M. (2006). Aportaciones de la carpología al análisis de la gestión de los recursos vegetales en las sociedades cazadoras-recolectoras: el grupo Selknam de Tierra del Fuego (Argentina). Treball de recerca de tercer cicle inèdit. Departament de Prehistòria, Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona.

berihuete, M. (2010). El papel de los recursos vegetales no leñosos en las economías cazadoras-recolectoras. Propuesta para el estudio de su gestión: el caso de Tierra del Fuego (Argentina). Tesi doctoral inèdita. Departament de Prehistòria, Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona.

berihuete, M. i piqué, R. (2006). Semillas, frutas, leña, madera: el consumo de plantas entre sociedades cazadoras-recolectoras. Revista Atlántica-Mediterránea de Prehistoria y Arqueología Social: 35-51.

blasco, A., edo, M., villalba, M. J. (2008). Evidencias de procesado y consumo de cerveza en la cueva de Can Sadurní (Begues, Barcelona) durante la prehistoria. A: hernández, M. S., soler, j. a., lópez, J. A. IV Congreso del neolítico peninsular, vol. II. Diputación Provincial de Alicante, Museo Arqueológico de Alicante. Alacant: 428-431.

bogaard, a., hodgson, p. j., wilson, p. j., band, S. R. (1998). An index of weed size for assessing the soil productivity of ancient crop fields. Vegetation History and Archaeobotany, 7: 17-22.

bogaard, a., jones, g., charles, M. (2005). The impact of crop processing on the reconstruction of crop sowing time and cultivation intensity from archaeobotanical weed evidence. Vegetation History and Archaeobotany, 14: 505-509.

bonnes, M. i secchiaroli, G. (1995). Environmental Psychology: a Psycho-social Introduction. Sage. Londres. Bouby, l. i billaud, Y. (2005). Identifying prehistoric collected wild plants: a case study from Late Bronze age settlements in the French Alps (Grésine, Bourget Lake, Savoie). Economic Botany, 59, 3: 255-267.

bouby, l., fages, g., treffort, J. M. (2005). Food storage in two Late Bronze Age caves of Southern France: palaethnobotanical and social implications. Vegetation History and Archaeobotany, 14: 313-328.

braadbaart, f., boon, j. j., veld, h., david, p., van bergen, p. f. (2004a). Laboratory simulations of the transformation of peas as a result of heat treatment: changes of physical and chemical properties. Journal of Archaeological Science, 31: 821-833.

braadbaart, f., van der host, j., boon, j. j., van bergen, p. F. (2004b). Laboratory simulations of the transformation of emmer wheat as a result of heating. Journal of Thermal Analysis and Calorimetry, 77: 957-973.

braadbaart, F. i van bergen, P. F. (2005). Digital imaging analysis of size and shape of wheat and pea upon heating under anoxic conditions as a function of the temperature. Vegetation History and Archaeobotany, 14: 67-75.

buxó, R. (1997). Arqueología de las plantas: la explotación económica de las semillas y los frutos en el marco mediterráneo de la Península Ibérica. Crítica. Barcelona.

buxó, r., peña-chocarro, L. i Piqué, R. (2003). La recuperación de restos arqueobotánicos en medios húmedos. A: buxó, R. i piqué, R. (eds.). La recogida de muestras en arqueobotánica: objetivos y propuestas metodológicas. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Barcelona: 49-54.

Buxó, R. i Piqué, R. (coord.) (2003). La recogida de muestras en arqueobotánica: objetivos y propuestas metodológicas. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Barcelona.

dennell, R. W. (1972). The interpretation of plant remains: Bulgaria. A: Higgs, E. S. (ed.). Papers in economic Prehistory. Cambridge University Press. Cambridge: 149-159.

dennell, R. W. (1979). Prehistoric diet and nutrition: some food for thought. World Archaeology, 11, 2: 121-135.

ernst, M. i jacomet, S. (2005). The value of the archaeobotanical analysis of desiccated plant remains from old buildings: methodological aspects and interpretation of crop weed assemblages. Vegetation History and Archaeobotany, 15: 45-56.

estévez, J. (2000). Aproximación dialéctica a la arqueotafonomía. Revista Atlántica-Mediterránea de Prehistoria y Arqueología Social, 3: 7-28.

fahmy, A. G. (2001). Plant remains in gut contents of Ancient Egyptian Predynastic mummies (3750-3300 BC). Journal of Biological Sciences, 1, 8: 772-774.

french, C. (2003). Geoarchaeology in Action: Studies in Soilmicromorphology and Landscape Evolution. Routledge. Londres/Nova York.

gili, S. (1995). Territorialidades de la prehistoria reciente mallorquina. Tesi doctoral inèdita. Departament d’Antropologia Social i Prehistòria. Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona.

gremillion, K. J. (2004). “Seed processing and the origins of food production in Eastern North America”. American Antiquity, 69, 2: 215-233.

Grup Devara (2006). Análisis etnoarqueológico del valor social del producto en sociedades cazadoras-recolectoras. A: Etnoarqueología de la Prehistoria: más allá de la analogía. Treballs d’Etnoarqueologia, 6. Institució Milà i Fontanals, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Barcelona: 189-208.



guarino, C. i sciarrillo, R. (2004). Carbonized seeds in a protohistoric house: results of hearth and house experiments. Vegetation History and Archaeobotany, 13: 65-70.

gumerman, G. (1997). Food and complex societies. Journal of Archaeological Method and Theory, 4, 2: 105-139.

gustafsson, S. (2000). Carbonized cereal grains and weed seeds in Prehistoric houses - an experimental perspective. Journal of Archaeological Science, 27: 65-70.

hall, B. M. (2008). Differentiation of Charred Corn Samples Via Processing Methods: an Ethno-archaeological and Experimental Approach. University of Wisconsin-La Crosse.

hally, D. J. (1981). Plant preservation and the content of paleobotanical samples: a case study. American Antiquity, 46, 4: 723-742.

hardy, K. (2007). Food for thought: starch in Mesolithic diet. Mesolithic Miscellany, 18, 2: 2-11.

harild, J. A., robinson, D. E., hudlebusch, J. (2007). New analyses of Grauballe Man’s gut contents. A: asingh, P. i lynnerup, N. (eds.). Grauballe Man. An Iron Age Bog Body Revisited. Moesgard Museum, Jutland Archaeological Society. Dinamarca: 154-187. harris, D. R. (1984). Ethnohistorical evidence for the exploitation of wild grasses and forbs: its scope and archaeological implications. A: van zeist, W. i casparie, W. A. Plants and Ancient Man. Studies in Palaeoethnobotany. A. A. Balkema. Rotterdam: 63-69.

hastorf, C. A. (1988). The use of paleoethnobotanical data in Prehistoric studies of crop production, processing, and consumption. A: hastorf, C. A. i popper, V. S. (eds.). Current Palaeoethnobotany. Analytical Methods and Cultural Interpretations of Archaeological Plant Remains. University of Chicago Press. Chicago: 119-144.

hillman, G. (1984). Interpretation of archaeological plant remains: the application of ethnographic models from Turkey. A: van zeist, W. C. i casparie, W. A. Plants and Ancient Man: Studies in Palaeothnobotany. A. A. Balkema. Rotterdam: 1-41.

hillman, G., wales, s., mclaren, f., evans, j., butler, A. (1993). Identifying problematic remains of ancient food plants: a comparison of the role of chemical, histological and morphological criteria. World Archaeology, 25, 1: 94-121.

hillman, g., mason, s., de moulins, d., nesbitt, M. (1996). Identification of archaeological remains of wheat: the 1992 London workshop. Circaea, 12, 2: 195-209.

hosch, S. i zibulski, P. (2003). The influence of inconsistent wet-sieving procedures on the macroremain

concentration in waterlogged sediments. Journal of Archaeological Science, 30: 849-857.

ingold, T. (2000). The Perception of the Environment: Essays on Livelihood, Dwelling and Skill. Routledge. Londres/Nova York:

jacomet, S. (2006). Plant economy of the northern Alpine lake dwellings - 3500-2400 cal. BC. Envi-ronmental Archaeology, 11, 1: 65-85.

jacomet, S. i brombacher, C. (2005). Reconstructing intra-site patterns in Neolithic lakeshore settlements: the state of archaeobotanical research and future prospects. A: della casa, p. i trachsel, M. Wetland Economies and Societies. Proceedings of the International Conference in Zurich, 10-13 March 2004. Chronos. Zurich: 69-94.

jones, G. (1984). Interpretation of archaeological plant remains: ethnographic models from Greece. A: van zeist, W. C. i casparie, W. A. Plants and Ancient Man: Studies in Palaeothnobotany. A. A. Balkema. Rotterdam: 43-61.

jones, G. (1996). An ethnoarchaeological investigation of the effects of cereal grain sieving. Circaea, 12, 2: 177-182.

jones, M. K. (1991). Sampling in palaeoethnobotany. A: van zeist, w., wasylikowa, k., behre, k. Progress in Old World Palaeoethnobotany. Balkema. Rotterdam: 53-62.

kofi, E. (1988). Evaluating spatial behaviour patterns of prehistoric societies. Journal of Anthropological Archaeology, 7: 231-247.

lennstrom, H. A. i hastorf, C. A. (1995). Interpretation in context: sampling and analysis in Paleoethnobotany. American Antiquity, 60, 4: 701-721.

lópez, D. (2008). Arqueobotànica de l’ordi vestit (Hordeum vulgare L.): el graner fortificat de Sant Esteve d’Olius (Olius, Solsonès) (s. iii ane). Cypsela, 17: 201-208.

lull, V. (2005). Marx, producción, sociedad y arqueología. Trabajos de Prehistoria, 62, 1: 7-26.

lumbreras, L. G. (1981). La arqueología como Ciencia Social. Ediciones Peisa. Lima.

margaritis, e. i jones, M. (2006). Beyond cereals: crop processing of Vitis vinifera L. Ethnography, experiment and charred grape remains from Hellenistic Greece. Journal of Archaeological Science, 33: 784-805.

margaritis, E. i jones, M. (2008). Crop processin of Olea europaea L.: an experimental approach for the interpretation of archaeobotanical olive remains. Vegetation History and Archaeobotany, 17: 381-392.

meurers-balke, J. i lüning, J. (1992). Some aspects and experiments concerning the processing of glume wheats.



A: Anderson, P. C. (ed.). Préhistoire de l’agriculture: nouvelles approches expérimentales et ethnographiques. CNRS, Monographie du CRA 6. París: 341-362.

minnis, P. E. (1981). Seeds in archaeological sites: sources and some interpretive problems. American Antiquity, 46, 1: 143-152.

miret, J. (2005). Les sitges per emmagatzemar cereals. Algunes reflexions. Revista d’Arqueologia de Ponent, 15: 319-328.

miret, J. (2008). L’experimentació sobre sitges tradicionals. Aportacions de l’arqueologia i l’agronomia. Revista d’Arqueologia de Ponent, 18: 217-240.

o’connor, T. i evans, J. G. (2005). Environmental Archaeology. Principles and Methods. Sutton Publishing. Gloucestershire.

palmer, C. i van der veen, M. (2002). Archaeobotany and the social context of food. Acta Paleobotanica, 42, 2: 196-202.

pearsall, D. M. (1989). Paleoethnobotany: a Handbook of Procedures. Academic Press. Orlando.

piqué, R. (1999). Producción y uso del combustible vegetal: una evaluación arqueológica. Treballs d’Etnoarqueologia, 3. Institució Milà i Fontanals. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Barcelona.

risch, R. (1995). Recusos naturales y sistemas de producción en el sudeste de la Península Ibérica entre 3000 y 1000 ANE. Tesi doctoral inèdita. Departament d’Antropologia Social i Prehistòria. Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona.

risch, R. (2002). Análisis funcional y producción social: relación entre método arqueológico y teoría económica. A: clemente, i., risch, r., gibaja, j. f. (eds.). Análisis funcional. Su aplicación al estudio de sociedades prehistóricas. BAR International Series 1073, Archaeopress. Oxford: 19-30.

rovira, N. (2007). Agricultura y gestión de los recursos vegetales en el sureste de la península Ibérica durante la prehistoria reciente. Tesi doctoral inèdita. Institut Universitari d’Història Jaume Vicenç Vives. Universitat Pompeu Fabra.

samuel, D. (1993). Ancient egyptian cereal processing: beyond the artistic record. Cambridge Archaeological Journal, 3, 2: 276-283.

saña, M. (1999). Arqueología de la domesticación animal. La gestión de los recursos animales en tell Halula (valle del Éufrates, Síria) del 8800 al 7000 BP. Treballs d’Arqueologia del Pròxim Orient, 1. Departament d’Antropologia Social i Prehistòria. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra.

schiffer, M. B. (1972). Archaeological context and systemic context. American Antiquity, 37, 2: 156-165.

schiffer, M. B. (1983). Toward the identification of formation processes. American Antiquity, 48, 4: 675-708.

sievers, C. i wadley, L. (2008). Going underground: experimental carbonization of fruiting structures under hearths. Journal of Archaeological Science, 35: 2909-2917.

sigaut, F. (1988). A method for identifying grain storage techniques and its application for european agricultural history. Tools and Tillage, VI, 1: 3-32.

sigaut, F. (1991). Les techniques de récolte des grains. Identification, localisation, problèmes d’interprétation. A: cauvin, M. C. (dir.). Rites et rythmes agraires. GDR Maison de l’Orient Méditerranéen (collection des Travaux de la Maison de l’Orient, 20). Lyon: 31-43.

stika, H-P. (1996). Traces of a possible Celtic brewery in Eberdingen-Hochdorf, Kreis Ludwigsburg, southwest Germany. Vegetation History and Archaeobotany, 5: 81-88.

terradas, X. (2001). La gestión de los recursos minerales en las sociedades cazadoras-recolectoras. Treballs d’Etnoarqueologia, 4. Institució Milà i Fontanals. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Barcelona.

tolar, t., jacomet, s., veluscek, a., cufar, k. (2010). Recovery techniques for waterlogged archaeological sediments: a comparison of different treatment methods for samples from Neolithic lake shore settlements. Vegetation History and Archaeobotany, 19, 1: 53-67. valamoti, S. M. (2002). Food remains from Bronze Age Archondiko and Mesimeriani Toumba in northern Greece?. Vegetation History and Archaeobotany, 11: 17-22.

valamoti, s. m., samuel, d., bayram, M. i marinova, E. (2008a). Prehistoric cereal foods from Greece and Bulgaria: investigation of starch microstructure in experimental and archaeological charred remains. Vegetation History and Archaeobotany, 17 (Suppl 1): 265-276.

valamoti, s. m., mangafa, m., koukouli-chrysanthaki, ch., malamidou, D. (2008b). Grape-pressings from northern Greece: the earliest wine in the Aegean?. Antiquity, 81: 54-61.

valamoti, S. M. (2009). Plant food ingredients and “recipes” from Prehistoric Greece: the archaeobotanical evidence. A: morel, J. P. i mercuri, A. M. Plants and Culture: Seeds of the Cultural Heritage of Europe. Centro Europeo per i Beni Culturali Ravelo. Edipuglia: 25-38.

Van der veen, m. i fieller, N. (1982). Sampling seeds. Journal of Archaeological Science, 9: 287-298.

Van der veen, M. (2007). Formation processes of desiccated and carbonized plant remains - the identification of routine practice. Journal of Archaeological Science, 34: 968-990.



van der veen, M. i jones, G. (2006). A re-analysis of agricultural production and consumption: implications for understanding the British Iron Age. Vegetation History and Archaeobotany, 15: 217-228.

van zeist, W. (1991). Economic aspects. A: van zeist, w., wasylikowa, K., behre, k. Progress in Old World Palaeoethnobotany. Balkema. Rotterdam: 109-131.

vandorpe, P. i jacomet, S. (2007). Comparing different pre-treatment methods for strongly compacted organic sediments prior to wet-sieving: a case study on Roman waterlogged deposits. Environmental Archaeology, 12, 2: 207-214.

vaquer, J. i ruas, M. (2009). La grotte de l’Abeurador. Félines-Minervois (Hérault): occupations humaines et environnement du Tardiglaciaire à l’Holocène. A: De Méditerranée et d’ailleurs... Mélanges offerts à Jean Guilaine. Archives d’Écologie Préhistorique. Archives d’Écologie Préhistorique. Toulouse: 776-792.

vila, A. (2002). Viajando hacia nosotras. Revista Atlántica-Mediterránea de Prehistoria y Arqueología Social, V: 325-342.

vila, A. (2006). Propuesta de evaluación de la metodología arqueológica. A: Etnoarqueología de la Prehistoria: más allá de la analogía. Treballs d’Etnoarqueologia, 6. Institució Milà i Fontanals, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Barcelona: 61-76.

wagner, G. E. (1988). Comparability among recovery techniques. A: Hastorf, C. A. i Popper, V. S. (eds.). Current Palaeoethnobotany. Analytical Methods and Cultural Interpretations of Archaeological Plant Remains. University of Chicago Press. Chicago: 17-35. wandsnider, L. (1997). The roasted and the boiled: food composition and heat treatment with special emphasis on pit-earth cooking. Journal of Anthropological Archaeology, 16: 1-48.

willcox, G. (2002). Charred plant remains from a 10th millennium B. P. kitchen at Jerf el Ahmar (Syria). Vegetation History and Archaeobotany, 11: 55-60.

wright, P. J. (2003). Preservation or destruction of plant remains by carbonization?. Journal of Archaeological Science, 30: 577-583.

wright, P. J. (2005). Flotation samples and some paleoethnobotanical implications. Journal of Archaeological Science, 32: 19-26.

zapata, L. (2002). Los macrorrestos arqueobotánicos: técnicas de estudio e importancia en el análisis estratigráfico. Krei, 6: 105-132.

zurro, D. (2006). El análisis de fitolitos y su papel en el estudio del consumo de recursos vegetales en la prehistoria: bases para una propuesta metodológica materialista. Trabajos de Prehistoria, 63, 2: 35-54.

215


www.rap.cat

20 2010Pàgs. 215-224

Diet and the treatment of waste in the Iberian small rural settle-ments of Catalonia (5th-2nd centuries BC) is still fairly known. The present study aims to contribute to this issue, together to provide osteometrical data for the late Iron Age. Zooarchaeological results are presented (mammals and molluscs), with special attention to taphonomical characteristics and the assemblage signification.

Keywords: Zooarchaeology, Iron Age, diet, taphonomy, mam-mals, molluscs.

En aquest article es presenten els resultats de l’estudi arqueo-zoològic de les restes de mamífer i malacofaunístiques recuperades a Mas d’en Gual (el Vendrell), amb especial incidència en les ca-racterístiques tafonòmiques i la significació del conjunt. Les restes permeten ampliar el corpus de dades osteomètriques a jaciments ibèrics, així com millorar el coneixement sobre l’alimentació i la gestió dels residus als petits jaciments rurals d’aquest període.

Paraules clau: Arqueozoologia, edat del ferro, alimentació, ta-fonomia, mamífers, mol·luscs.

Sílvia ValenzuelaJordi NadalDaniel López

La fauna del jaciment de Mas d’en Gual (el Vendrell, Baix Penedès) en el context dels assentaments especialitzats d’època ibèrica

Introducció

El jaciment arqueològic de Mas d’en Gual se situa als afores del municipi penedesenc del Vendrell, en uns camps disposats en terrasses que davallen suaument vers el mar, a 40 metres s.n.m. i a tan sols 5 km de la línia de costa (figura 1). L’indret gaudeix de molt bona visibilitat ja que es troba encarat cap al mar (coordenades geogràfiques X: 375920.1/ Y: 564201.79). Aquest assentament ibèric, delimitat i excavat l’any 2005 en el marc d’una intervenció arqueològica preventiva, presenta unes dimensions aproximades de 2.500 m2

(figura 2). Tot i això, encara és possible l’aparició de més restes en futures intervencions, especialment a la cota més elevada dels terrenys, on hi ha una masia moderna.

En general, les restes arqueològiques recuperades es troben en un estat de conservació molt precari, afectades per les activitats agrícoles de la masia al llarg dels anys i, molt especialment, per una bateria

Figura 1. Localització del jaciment de Mas d’en Gual i jaciments propers.


Sílvia Valenzuela, Jordi Nadal, Daniel López, La fauna del jaciment de Mas d’en Gual (el Vendrell, Baix Penedès)…

de rases de vinya en sentit nord-sud i est-oest. Per aquesta raó, la major part d’estructures documentades es troben excavades al subsòl natural, i les poques estructures construïdes amb murs de pedra es troben arrasades i molt malmeses. En total, el jaciment està format per una agrupació de dinou estructures tipus sitja, set forns de tipus metal·lúrgic i tretze fosses o retalls practicats al subsòl de formes i mides dife-rents, a més de tres estructures construïdes de difícil interpretació, tal vegada espais destinats als treballs agrícoles o metal·lúrgics, en una de les quals (ES-10) va aparèixer una màscara grotesca (Asensio et al. 2005). És possible que la zona d’hàbitat associada amb aquest establiment hagi desaparegut amb la construcció de l’actual masia, ubicada al punt més elevat del jaciment.

Les sitges presenten el característic perfil ovoide, amb fons còncau, i les millor conservades mostren unes dimensions considerables, amb fondàries con-servades superiors als dos metres. La gran majoria de sitges presenten nivells d’amortització datables en dos moments: ple segle iii aC les més antigues i entorn el 200 aC les més modernes. En canvi, moltes de les grans fosses irregulars tenen uns reompliments més moderns, amb cronologies de ple segle ii aC o d’entorn el 100 aC. Les estructures constructives són generalment difícils de datar, ja que la majoria són fonaments de murs encaixats a les argiles naturals, com les estructures de combustió, que apareixen directament construïdes damunt del sòl natural i aïllades respecte d’altres estructures.

Aquest tipus de jaciment es pot incloure dins d’un model global de nuclis d’activitats econòmiques especialitzades —cases rurals definides per un espai

d’hàbitat menor a 0,5 hectàrees i unes estructures productives especialitzades (sitges, forns, etc.) que tenen un rol preeminent en l’estructura i naturalesa d’aquests assentaments (Asensio et al. 1998; Sanmartí i Santacana 2005). En el cas concret del Baix Pene-dès, sembla documentar-se una xarxa de petits nuclis rurals amb un marcat caràcter estratègic (Fondo del Roig, Mas d’en Gual, les Guàrdies, entre d’altres; ve-geu figura 1) ubicats al voltant d’un nucli central, seu del poder polític i social en l’àmbit regional, que, en aquesta zona, podria identificar-se amb la ciutadella aristocràtica d’Alorda Park, a Calafell (Sanmartí i Santacana 1992; Asensio et al. 2001).

En aquest article es presenten els resultats de l’estudi faunístic de Mas d’en Gual, i es contextualitzen en el marc dels jaciments propers amb característiques similars. Les restes procedeixen de diverses sitges i estructures del jaciment datades entre el 300 i el 50 aC. Tot i que el nombre de restes és reduït (128 restes), el present treball permet ampliar el corpus de dades osteomètriques disponibles per als conjunts ibèrics, i incideix en la necessitat de publicar també aquells jaciments amb poc volum de material faunístic. L’absència de publicacions dels jaciments més petits podria provocar un biaix important, en tant que les dades publicades acostumen a correspondre a assen-taments de grans dimensions, tot considerant que la quantitat de restes faunístiques respon simplement a causes tafonòmiques de caire diagenètic, i no pas de caràcter cultural. Així, juntament amb les restes de Mas d’en Gual es publiquen els resultats dels jaciments veïns de les Guàrdies, les Albardes, Fondo del Roig i Mas de Bassa (Nadal inèdit).

Metodologia i característiques del material

L’anàlisi arqueozoològica del jaciment ibèric del Mas d’en Gual es basa en un total de 128 restes, de les quals 83 són de mamífer, 43 són de mol·lusc, una d’avifauna i una és de batracià (vegeu figura 3).

L’anàlisi es va desenvolupar en diverses etapes: en primer lloc es van classificar totes les restes, i es van determinar anatòmicament i taxonòmica totes aquelles que ho permetien. Una vegada comptabilitzades les restes, vam determinar l’origen tafonòmic del conjunt i el seu grau de conservació. Aquesta segona anàlisi es va basar en el grau de fragmentació dels mol·luscs i la representació anatòmica dels macromamífers i, de forma qualitativa, en la caracterització del grau i el tipus d’alteració seguint una escala de 0 (cap alteració) a 4 (cortical completament destruïda, vegeu Valenzuela 2008a).

La identificació taxonòmica es va realitzar mitjançant la contrastació morfològica de les restes arqueològi-ques amb la col·lecció de referència de la Universi-tat de Barcelona, així com amb criteris diagnòstics de diferents atles i catàlegs d’identificació (Abbott i Dance 1986; Fechter i Falkner 1993; Lindner 1983; Riedl 1986; Poppe i Goto 1991, 2000 en el cas dels mol·luscs, i Schmid 1972; Barone 1976; Boessneck et al. 1964; Boessneck 1980; Payne 1985; Fernandez 2001; i Halstead et al. 2002; en el cas dels mamífers).

Figura 2. Planta de les estructures conservades a l’àrea d’excavació.



L’obtenció de mesures biomètriques es va realitzar amb peu de rei manual (error 0,05 mm) seguint el treball de referència de Driesch (1976) en el cas dels mamífers, i de Lindner (1983) en el cas dels mol·luscs. Totes les mesures estan expresades en mil·límetres.

La determinació de l’edat de mort dels macroma-mífers es va basar en les dades de Barone (1976) i Gardeisen (1997). De manera més general, l’anàlisi dels mol·luscs segueix la metodologia descrita a Estrada (2004), i l’anàlisi dels mamífers segueix el treball de Valenzuela (2008a).

Descripció del material

Les dues primeres columnes de la taula de la figura 3 indiquen la natura i el nombre de restes recuperades a les dues fases principals del jaciment (3a i 3b). Els materials procedeixen fonamentalment del rebliment de les sitges (SJ2, SJ3, SJ5, SJ8, SJ9, SJ11, SJ13, SJ14, SJ17, SJ20) i d’algunes estructures (ES7, ES10, ES22, ES25, ES28). Les restes de macromamífer corresponen majoritàriament a la tríada domèstica (bovins, ovica-prins i porcs). Dues restes de gos (Canis familiaris), un húmer de Martes sp., i un coxal i una tíbia de conill (Oryctolagus cuniculus) completen el ventall faunístic. A la fase 3b, vint ossos de boví pertanyen al mateix individu i, per tant, els hem comptabilitzat com una sola resta a efectes de NRD.

La taula de la figura 4 detalla la incidència dels agents post-deposicionals sobre les restes de macro-mamífer. Les arrels són l’agent que més ha alterat les restes, seguides per les fissures i les descamacions. Destaca la gairebé absència de restes amb traces de foc i la feble incidència dels carnívors, fet que, juntament amb la bona conservació general de les restes (figura 5), suggereix que els agents postdeposicionals no han esbiaixat el registre. En aquest sentit, cal destacar el baix nombre de restes de fauna presents a les sitges, fet que contrasta amb d’altres jaciments propers que conserven aquest tipus de rebliment (com el Turó de la Font de la Canya, Alt Penedès; Valenzuela 2008a). La gran majoria de les restes de Mas d’en Gual corresponen a mol·luscs marins, i sovint només es documenta una o dues restes de macromamífer per estructura, la qual cosa indica una notable dispersió de les restes (vegeu annex).

La presència de marques de talls i impactes (chop marks) als ossos de macromamífer indica que les restes recuperades corresponen majoritàriament a deixalles de consum. Les figures 6, 7 i 8 indiquen les parts anatòmiques recuperades al llarg de l’ocupació del jaciment pels tàxons més representats (tríada domèstica), així com la situació de les traces d’ori-gen antròpic. Es constata la presència de totes les parts anatòmiques (cap, tronc i extremitats) en els tres casos. En el cas del porc, el membre posterior

Mas d’en Gual Les Guàrdies Fondo del Roig

Mas de Bassa

Les Albardes

NR fase 3a fase 3b fase 2 fase 3 fase 4 s. iii aC s. ii-i aC s. iii-ii aC

bota 3 6 (20) 7 1 5 4

oc 1 14 10 62 6 1

sus 4 6 5 3 0 3

Eq/me/cerv/ma 0 1 1 3 1 1

cafa 0 2 0 0 0

orcu 1 1 34 22 20

malaco 0 43 880 130 21 1 1

macro 0 4 30 2 4

meso 4 16 37 4 0 2

TOTAL 13 87 1004 227 57 1 10 2

Figura 3. Taula de les restes recuperades a Mas d’en Gual, Les Guàrdies, Fondo del Roig, Mas de Bassa i Les Albardes. Dades procedents de Nadal (inèdit). bota= bou domèstic; OC= ovicaprins (ovella i cabra); sus= porc; Eq/me/cerv/ma= Equus (èquid),

Meles (toixó), Cervus (cérvol), Martes (fura o similar); cafa= gos; orcu= conill.

Fissures Descamació Arrels Carnívor Foc NR Total per tàxon/grupNR %NR NR %NR NR %NR NR %NR NR %NR

Bovins 9 31,0 1 3,4 16 55,2 2 6,9 0 0,0 29

Porcs 4 40,0 2 20,0 4 40,0 1 10,0 1 10,0 10

Ovicaprins 1 6,7 0,0 8 53,3 1 6,7 0,0 15

Gos 0,0 0,0 1 50,0 0,0 0,0 2

Oryct 0,0 0,0 1 50,0 0,0 1 50,0 2

Macrofauna 1 25,0 1 25,0 3 75,0 0,0 0,0 4

Mesofauna 0,0 4 20,0 14 70,0 0,0 1 5,0 20

TOTAL 15 18,3 8 9,8 47 57,3 4 4,9 3 3,7 82

Figura 4. Proporció de les diferents espècies de macromamífer (resultats en %NRD) per fases cronològiques.



Figura 5. Grau d’alteració de les restes òssies de Mas d’en Gual. 0= cap alteració; 4= cortical completament destruïda

(Valenzuela 2008a).

Impacte o marca profundaTall

Figura 7. Parts anatòmiques presents i localització de les traces antròpiques als ossos de boví (Bos taurus).


Figura 6. Parts anatòmiques presents i localització de les traces antròpiques als ossos d’ovicaprí.


Figura 8. Parts anatòmiques presents i localització de les traces antròpiques als ossos de porc (Sus domesticus).



està present només per un astràgal. L’esquelet axial (vèrtebres i costelles) ha estat classificat dins del grup de mesofauna.

Les traces observades corresponen a diferents mo-ments del processament dels animals. En el cas dels bovins, els talls transversals a les primeres falanges corresponen molt probablement a l’escorxament, com els talls registrats als metatarsos. L’especejament dels animals ha deixat impactes (chop marks) prop dels punts d’articulació en el cas de bovins i porcs (fossa glenoïdea i acetàbul als bovins, cara posterior de la tròclea en el cas dels porcs), i talls en el cas dels ovicaprins (desarticulació del fèmur). Les traces remeten a l’ús de destraleta i ganivets com a eines principals en el processament dels animals.

Discussió

El conjunt faunístic del Mas d’en Gual és petit però interessant i prou significatiu. Pel que fa a les restes malacofaunístiques, sembla que caldria donar un origen antròpic només a les restes marines, atesa l’escassetat del material terrestre (quatre individus) i la seva possible percolació (l’espècie Otala punctata no sembla autòctona de la Península Ibèrica i segu-rament cal situar la seva arribada en època romana).

Malgrat això, no sembla clar quin seria l’ús dels elements apareguts a les diverses estructures. Alguns fragments presenten rodaments i perforacions me-càniques que ens demostren que certes conquilles foren recollides un cop l’animal ja era mort, a la platja (figura 9). Algunes de les perforacions al vèrtex podrien respondre a orificis realitzats parcialment o totalment pels humans (figura 10), potser amb la intenció d’utilitzar aquestes peces com a objectes de decoració personal (elements de SJ 20, fase 3b). Això suggereix que els elements amb perforacions de tipus natural (mecànica o per natícid) podrien haver estat susceptibles d’aquest ús, sense cap modificació prèvia.

En contraposició amb el jaciment veí d’Alorda Park, on les tellines són molt abundants (Albizuri i Nadal 1992), a Mas d’en Gual el taxó millor representat és el petxinot (Glycymeris violascens), i les tellines no apareixen representades. Els tàxons documentats a Mas d’en Gual es concentren en determinades estructures en alguns casos, com els Mactra corallina a la sitja SJ09, i els fragments d’ostreids a la sitja SJ17. En

contraposició, altres estructures conserven una certa diversitat de material (ES10; figura 11). En tot cas, hi ha un absolut predomini dels bivalves sobre els gasteròpods (solament representat en el conjunt per una peça de Murex brandaris) i, en definitiva, amb l’excepció dels ostreids, totes les espècies ens remeten a una recol·lecció en fons sorrenc.

Pel que fa als ma-mífers, el baix nombre de restes no permet reconstruir els perfils d’edat de mort, ni fer quantificacions acura-des, però la presència d’un ventall prou diver-sificat d’espècies remet a una alimentació càrnia variada. Dins del conjunt destaca la presència d’un os corresponent a un Martes sp., que podria haver estat capturat in-cidentalment (figura 12).

El volum de restes recuperades podria es-tar relacionat amb les característiques del ja-ciment, que en aquest

Figura 9. Glycymeris amb perforació natural al vèrtex (SJ20). Foto: R. Álvarez.

Figura 10. Glycymeris amb perforació antròpica al vèrtex (SJ20). Foto: R. Álvarez.

Figura 11. Mostra de la variabilitat taxonòmica de l’estructura ES 10.

Figura 12. Húmer de Martes sp. no epifisat proximalment

(UE 1011, SJ5).



sentit és equiparable al de les Guàrdies, situat al mateix municipi del Vendrell. Ambdós jaciments són petits establiments rurals amb activitat metal·lúrgica i algunes sitges per a l’emmagatzemament de cereal. Altres casos similars ben propers són els jaciments del Fondo del Roig (Calafell), Mas d’en Bassa (el Vendrell) i les Albardes (el Vendrell), tots ells amb escàs material faunístic (Nadal inèdit, vegeu taula 1). Aquest fet, que dificulta la comparació estadística dels resultats, podria ser un tret distintiu d’aquest tipus de jaciments.

Cal dir que la presència d’animals poc habituals és molt diversa. Mentre que a Mas d’en Gual es constata la presència de gos (Canis familiaris), a les Guàrdies trobem èquid a la fase 2 (segle iii aC), toixó (Meles meles) a la fase 3 (entorn 200 aC), i cérvol (Cervus elaphus) a la fase 4 (segles ii-i aC). Cal dir que la majoria de restes de conill de les Guàrdies es poden relacionar amb bioturbacions (elements en connexió i poc fragmentats) i, per tant, la diferència amb Mas d’en Gual, pel que fa a aquesta espècie, és estrictament tafonòmica.

Malgrat les seves diferències, tant Mas d’en Gual com les Guàrdies presenten proporcions més elevades de boví i porc a la fase del segle iii aC, i un augment notable de la proporció d’ovicaprins a l’horitzó de l’entorn del 200 aC. Si bé amb un marge tan petit de material no podem contrastar estadísticament aquesta afirmació, aquest augment dels ovicaprins coincideix en el temps amb la Segona Guerra Púnica i el ma-teix fenomen es documenta al jaciment del Turó de la Font de la Canya (Alt Penedès, Valenzuela 2008a).

Una segona aportació del conjunt de Mas d’en Gual és el compendi de mesures obtingut, detallat a la taula de la figura 13. A partir de la llargada del metacarp hem calculat una d’alçada a la creu de 79 cm per al boví de la UE 1011, i sobre el metatars una alçada de 75 cm per al boví de la UE 1022. Aquests bovins destaquen per la seva baixa estatura (Audoin-Rouzeau 1991a), però entren dins la forquilla documentada a França entre els segles i aC i xiii dC (Forest i Rodet-Belarbi 2002).

En el cas dels ovicaprins, s’ha estimat una alçada de 55 cm per a l’ovella de la UE 1036 a partir del radi (índex de Teichert 1975). Com els bovins, l’ovella se situa a la part baixa de la forquilla coneguda per Europa a l’edat del ferro (Audoin-Rouzeau 1991b), però coincideix amb la població sincrònica d’ovelles del jaciment ibèric d’Alorda Park, situat al mateix terme municipal de Calafell (Valenzuela 2008b).

Conclusions

El conjunt de restes faunístiques del jaciment de Mas d’en Gual és petit, però mostra un ventall bastant ampli d’espècies, tant de mamífers com de mol·luscs, fet que suggereix una alimentació càrnia prou varia-da. En relació amb les espècies de macromamífer, el conjunt s’emmarca dins de la tendència general dels jaciments ibèrics, on la majoria de restes correspo-nen a tàxons domèstics. El bon grau de preservació de les restes ha permès l’obtenció de mesures, que revelen que al segle iii aC, tant els bovins com els ovicaprins de Mas d’en Gual són de mida petita, semblants als documentats al jaciment veí d’Alorda

N. INV UE Espècie Os GL Bp Dp SD DD Bd Dd BT

n76 1022 avif radi 70,7 8,7 6,2 4

n88 1011 bota 1fal ant 47,7 24,8 25,7 20,1 22,5 17,7

n89 1011 bota 1fal 48,1 24,8 25 19,9 22,5 17,6

n48 1022 bota esc

n79 1011 bota hum 28,2 67 59,8 58,5

n86 1011 bota mc 164 45,2 30 24,4 18,1 47,6 26,8

n87 1011 bota mc 47 30,5 24,4 18,5

n85 1011 bota mt 189,6 38,6 37,1 20 18,3 44,2 26,4

n49 1022 bota mt 198* 47,5 43

n84 1011 bota mt 39,6 38,7 20,2 20,3

n50 1022 bota mt 46,4 45,2

n80 1011 bota rad 231,2 65,7 33,4 33,5 58 38,2

n82 1011 bota rad 57,1 40,5

n38 1026 bota talus 59,4 Bd=36,9 Dl=32,9

n81 1011 bota ulna 51,1 35

n31 1020 oc fem 34,4 46,2

n53 1022 oc mt 11,7

n43 1036 ovar rad 136,8 26,9 13,8 13,8 25,9 17,4

n36 1020 sudo esc 32,7 23 24,2

n3 1007 sudo hum 36,9 30,5 35,4

n51 1022 sudo talus 39,6 Bd=20,5 Dl=21,2

Figura 13. Agents d’alteració documentats a les restes de macromamífer de Mas d’en Gual.



Park. Les espècies malacològiques documentades són característiques de fons sorrenc, fet que correspon amb les característiques de les actuals platges de la costa Daurada.

D’altra banda, la contrastació dels resultats de Mas d’en Gual amb el jaciment veí de les Guàrdies planteja la necessitat de treballar també amb aquests registres, i no centrar els estudis faunístics en els ja-ciments de gran mida i important volum de material, en tant que aquests tendeixen a representar un únic tipus d’assentament.

Annex

Atesa la naturalesa del jaciment i el baix nombre de restes, hem cregut convenient realitzar una descripció del material recuperat per estructura. Les sigles SJ indiquen les restes procedents de sitges.

SJ02 (UE 1034). Datació no precisable

—Glycymeris violascens: una valva dreta sencera, rodada, amb vèrtex perforat de manera mecànica (antròpic o natural?) (L:56, A:(49)).

SJ03 (UE 1007). Fase 3b

—Sus domesticus: el crani és present per una canina inferior esquerra d’un individu mascle amb fissures i desgast + (entre 10 i 16 mesos), una canina inferior dreta amb alteracions per arrels en grau 4 i inici de desgast (entre 8 i 12 mesos), i un fragment de mandíbula amb fissures i pittings de carnívor. Del membre anterior es va recuperar un extrem distal d’húmer esquerre epifisat (més de 15 mesos) amb fissures i arrels en grau 4.

—Ovicaprí: el membre anterior està representat per una diàfisi de metacarp amb alteracions lleus per arrels (grau 1). Del membre posterior es va recuperar una diàfisi de tíbia dreta amb dissolucions en grau 3, i una diàfisi de metatars amb dissolucions en grau 4.

—Mesofauna: en aquest grup es van classificar dos fragments de costella i tres fragments d’os llarg.

—Glycymeris violascens: es van recuperar quatre valves dretes senceres (L:53, A:50; L:42, A:38; L:62, A:54; L:47, A:42)

—Pectinidae: nou fragments procedents de flotació.—Ostracea: tres fragments procedents de flotació.—Cardidae: un fragment procedent de flotació.

SJ05 (UE 1011 i 1014). Fase 3b

UE 1011

—Bos taurus: en aquesta UE es va recuperar una connexió anatòmica d’un húmer amb un radi i una ulna esquerres, així com un radi i una ulna dretes, i quatre extremitats distals: dos metacarps i dos meta-tarsos amb gairebé totes les falanges. Aquest conjunt de restes pertany a un mateix individu major de dos anys. L’ulna dreta té un tall transversal fi a la cara posterior, uns 2 cm per sota de l’epífisi proximal (des-articulació/descarnament). El metatars dret té un tall transversal fi i curt a la cara anterior, just a la vora de la zona articular proximal (desarticulació). Diverses traces corresponen a l’escorxament de l’animal. És el

cas de tres talls transversals a la cara posterior de la diàfisi d’una primera falange anterior, un tall oblic a la cara anterolateral d’una primera falange posterior, i talls transversals i en creu a dues segones falanges.

També de bou són dos fragments de coxal, un fragment de fèmur, dos fragments d’húmer i dos ossos del carp (lunatum i capitato-trapezoide). En el cas dels ossos del coxal, els dos fragments han estat esquarterats amb chop marks transversals a l’acetàbul. Això indica l’especejament d’aquesta part quan ja s’havia separat el fèmur. Així mateix, un dels fragments d’húmer (extrem proximal) té un impacte (chop mark) longitudinal a la cara an-terior, probablement fet per separar-lo de l’escàpula (segon esquarterament).

—Macrofauna: vuit fragments de diàfisi d’os llarg, dos fragments de costella.

—Martes sp.: húmer dret sencer no epifisat pro-ximalment.

—Glycymeris violascens: un fragment de valva.

UE1014

—Bivalve indeterminat: vuit fragments procedents de flotació.

ES07 (UE 1019). Fase 3b

—Glycymeris violascens: una valva esquerra sencera (L:34, A:39).

SJ 08 (UE 1020). Fase 3a

—Sus domesticus: el crani és present per una canina superior esquerra molt desgastada d’una femella major de 42 mesos, un fragment de mandíbula esquerra amb la tercera molar completament arrasada (major de 42 mesos), i una mandíbula esquerra pertanyent a un mascle amb la m3 en erupció (entre 18 i 21 mesos). Aquesta mandíbula té una esca horitzontal que l’ha seccionat a la base de l’angle (descarnament de la galta/primer o segon esquarterament). L’esquelet postcranial està representat per un fragment d’escàpula dreta epifisada (major de 12 mesos).

—Oryctolagus cuniculus: es va recuperar un coxal esquerre gairebé sencer amb traces de foc (color marró fosc uniforme).

—Ovicaprí: una diàfisi distal de fèmur esquerre just epifisada (entre 42 i 46 mesos) amb un tall transversal a la cara anterior de l’epífisi distal (desarticulació).

—Bos taurus: un fragment de coxal esquerre amb fissures en grau 3 i un impacte (chop mark) oblic que secciona l’acetàbul a la base del pubis (segon esquar-terament). Aquest fragment té pittings de carnívor al coll de l’isquion. L’individu és major de 12 mesos.

SJ09 (UE 1022) Fase 3b

—Sus domesticus: una incisiva superior decídua en erupció (mort al primer mes de vida) i un astràgal dret amb alteracions lleus per arrels (grau 1) d’un individu major de 6 mesos amb un impacte (chop mark) transversal a la cara dorsal (primer o segon esquarterament).

—Oryctolagus cuniculus: diàfisi de tíbia alterada per arrels en grau 1.



—Ovicaprí: el crani és present per un fragment de mandíbula alterada per arrels en grau 2 i una m3 inferior dreta en desgast + (entre 24 i 36 mesos). Del membre anterior es va recuperar una diàfisi distal d’húmer esquerre alterada per arrels en grau 2 amb la línia epifisària encara visible (entre 6 i 7 mesos), així com una diàfisi d’ulna dreta. El membre posteri-or és present per una diàfisi proximal de tíbia dreta amb fissures i dissolucions per arrels, no epifisada proximalment (entre 6 i 42 mesos), i una diàfisi de metatars esquerre rosegada per carnívor (pittings als dos extrems).

—Micromamífer: una diàfisi distal de fèmur dret no epifisat.

—Mesofauna: cinc fragments de costella, sis frag-ments d’os llarg.

—Canis familiaris: una diàfisi proximal d’un quart metatars dret, i una diàfisi proximal de tíbia dreta no epifisada (entre 9 i 18 mesos).

—Bos taurus: del crani es va recuperar una tercera molar inferior esquerra en desgast +++ (entre 60 i 96 mesos), i un fragment de mandíbula molt alterat per les arrels (grau 4). Aquest os tenia un impacte longitudinal i horitzontal a la cara lateral per sota de les dents (segon esquarterament), així com esques horitzontals (enlèvements corticals) a la cara interna que es poden relacionar amb el descarnament de la mandíbula amb ganivet o destraleta, tal volta per obtenir la llengua. El membre anterior és present per un fragment d’escàpula esquerra epifisat que tenia un impacte (chop mark) oblic longitudinal a la cara posterior (segon esquarterament o descarnament a l’engròs), una diàfisi d’húmer dreta alterada per arrels en grau 3 i pittings pertot arreu, i un metatars es-querre gairebé sencer amb fissures en grau 1. Aquest os portava un impacte longitudinal realitzat des de la part distal (entre les dues politges), probablement per extraure’n el moll o amb fins artesanals. Així mateix, aquest os tenia talls transversals a mitja diàfisi a la cara medial i posterior (escorxament).

—Avifauna: un fragment de radi.—Glycymeris violascens: sis elements (tres esquerres

i tres drets), dos amb perforació mecànica al vèrtex (L:26, A:23, amb perforació de natícid; L:56, A:51; A:50; L:(54), A:51; L:38, A:36; L:42, A:36).

—Acanthocardia tuberculata: una valva sencera dreta (L:36, A:36).

—Mactra corallina: quatre valves (dues dretes i dues esquerres; dues trencades) (L:42, A:36; L:42, A:34).

ES10 (UE 1029). Fase 3b

—Glycymeris violascens: una valva dreta, sencera, rodada, amb vèrtex amb perforació mecànica (L:56, A:49).

—Pecten jacobaeus: una valva dreta sencera (L: 55, A:50).

—Murex brandaris: una conquilla sencera amb el canal sifonal parcialment trencat.

SJ11 (UE 1026). Fase 3a

—Meso: 4 fragments de diàfisi d’os llarg amb descamacions (grau 1).

—Bos taurus: astràgal esquerre.

SJ13 (UE 1031). Fase 3a

—Bos taurus: un maxil·lar esquerre molt alterat per arrels (grau 4), amb la tercera molar en desgast +++ (entre 48 i 60 mesos).

—Glycylmeris violascens: una valva esquerra tren-cada (fracturada en dos elements actuals).

SJ14 (UE 1036). Fase 3b

—Ovis aries: un radi sencer esquerre amb la línia epifisària distal encara visible (entre 42 i 48 mesos).

—Glycymeris violascens: tres valves dretes senceres (L:53, A:47; L:53, A:(46); L:41, A:37). Una d’elles pre-senta el vèrtex perforat de manera mecànica.

—Ostracea: un fragment de valva molt concrecionat.

SJ17 (UE 1043). Datació no precisable

—Ostracea: cinc fragments molt concrecionats, d’identificació dubtosa.

SJ20 (UE1049). Fase 3b

—Ovis aries: una mandíbula esquerra amb la m3 en erupció (18-24 mesos).

—Ovicaprí: un fragment de maxil·lar esquerre amb la m3 en erupció (18-24 mesos).

—Glycymeris violascens: una valva esquerra trencada i dues senceres (esquerra i dreta). Una d’elles presenta el vèrtex perforat per acció mecànica natural. Una altra valva presenta el que podria ser una perforació mecànica de caràcter antròpic, segons es desprén de les característiques de l’orifici (gruix, superfície irregular, però secció cònica). La tercera peça podria presentar la juxtaposició dels dos tipus de perforació. Dos dels elements han estat mesurables (L:55, A:51; L:58, A:52).

ES22 (UE 1054). Fase 3b

—Glycymeris violascens: una valva dreta sencera, concrecionada, amb el vèrtex perforat de manera mecànica (L:54, A: 46).

RT24 (UE 1058). Fase 4b

—Mesofauna: una diàfisi de tíbia molt alterada per arrels (grau 4).

FN26 (UE 1064). Datació no precisable

—Ostracea/Anomiacea: un fragment molt concre-cionat, sense que es pugui realitzar una atribució taxonòmica més concreta.

ES28 (UE 1072). Datació no precisable

—Glycymeris violascens: una valva dreta sencera (L:41, A:39).

FN30 (UE 1075). Datació no precisable

—Glycymeris violascens: una valva dreta trencada (A: 45).



—Malacofauna terrestre:FS25 (UE 1074). Fase 3b: Cernuella virgata: un,

Otala punctata: un.ES25 (UE 1062). Fase 3b: Otala punctata: quatre.

Agraïments

L’estudi de la fauna va ser finançat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya en el marc de la intervenció arqueològica. Cal agrair a la promotora de l’obra, Caixa Terrassa, les facilitats donades i l’interès mostrat, més enllà de les obligacions marcades per la legislació vigent en temes de protecció del patrimoni arqueològic.

Donem les gràcies també als dos revisors anònims que han fet millorar l’article amb els seus comentaris.

Aquest article ha rebut el suport del projecte HUM2006-03432 i 2009SGR424, i s’ha fet dins del projecte de recerca post-doctoral SFRH/BPD/46583/2008 (Fundação para a Ciência e a Tecnologia, Portugal). L’estudi de la malacofauna ha rebut també, de for-ma parcial, el suport dels projectes HAR2008-00103 i SGR2009-01145.

Sílvia Valenzuela LamasUNIARQ, Universidade de Lisboa

GRACPE, Universitat de [email protected]

Daniel López ReyesMon Iber Rocs S.L

[email protected]

Jordi Nadal LorenzoSERP, Universitat de Barcelona

[email protected] de Geografia i Història

C/ Montalegre, 6-808001 Barcelona

Rebut: 30-01-2010Acceptat: 15-03-2010

Bibliografia

abbot, R. T., dance, S. P. (1986). Compendium of Sea Schells. American Malacologists. Inc. Burlington. MA.

albizuri, s., nadal, J. (1992). Estudi preliminar de les restes faunístiques. sanmartí, J. & santacana, J. El poblat ibèric d’Alorda Park. Calafell, Baix Penedès. Campanyes 1983-1988. Excavacions arqueològiques a Catalunya, 11. Barcelona: 289-302.

audoin-rouzeau (1991a). La taille du boeuf domestique en Europe de l’antiquité aux temps modernes. Fiches d’Ostéologie Animale pour l’Archéologie, 2.

audoin-rouzeau (1991b). La taille du mouton en Europe de l’antiquité aux temps modernes. Fiches d’Ostéologie Animale pour l’Archéologie, 3.

asensio, d., belarte, c., sanmartí, j., santacana, J. (1998). Paisatges ibèrics: tipus d’assentaments i formes d’ocupació del territori a la costa central de Catalunya durant el període ibèric ple. A: Actes del Congrés Internacional: Els Ibers, prínceps d’Occident. Barcelona: 373-385.

asensio, d., morer, j., rigo, a., sanmartí, j. (2001). Les formes d’organització social i econòmica a la Cossetània ibèrica: noves dades sobre l’evolució i tipologia dels assentaments entre els segles vi-iii aC. A: I Taula Rodona Internacional d’Ullastret: Territori polític i territori rural durant l’edat del ferro a la Mediterrània occidental. Monografies d’Ullastret, 2: 253-272.

asensio, d., jornet, r., lópez, d., morer, j. (2005). La troballa d’una màscara grotesca de terracuita en el jaciment ibèric de Mas d’en Gual (El Vendrell, Baix Penedès). Revista Fonaments, 12: 223-233.

barone, R. (1976). Anatomie comparée des mammifères domestiques. Muséum Nationale d’Histoire Naturelle. Paris.

boessneck, j., mueller, h. h., teichert, m. (1964).Osteologische Unterschiedungsmerkmale zwischen schaf Ovis aries Linné und ziege Capra hircus Linné. Kühn. Archiv, 78 (1-2): 1-129.

boessneck, j. (1980). Diferencias osteológicas entre las ovejas (Ovis aries Linné) y las cabras (Capra hircus Linné). brothwell, D. R., higgs, E. S. (eds.). A: Ciencia en Arqueología. Fondo de Cultura Económica. Madrid: 331-358.

driesch, A. von den (1976). A Guide to the Measurement of Animal Bones from Archaeological Sites. Peabody Museum. Harvard.

estrada, A. (2004). La malacofauna marina dels jaciments epipaleolítics catalans: una aproximació als usos simbòlico-culturals. Inèdit. Universitat de Barcelona.

estrada, a., nadal, j. (2007). La Solana. Estudi zooarqueològic de jaciment. Annex II. A: barrassetas,



m. e., járrega, r. La Solana. Memòria de l’Excavació Arqueològica al Jaciment (Cubelles, el Garraf). Excavacions arqueològiques a Catalunya, 18.

fernandez, H. (2001). Ostéologie comparée des petits ruminants eurasiatiques sauvages et domestiques (genres Rupicapra, Ovis, Capra et Capreolus): diagnose différentielle du squelette appendiculaire. Tesi doctoral.Université de Génève.

fetcher, r., falkner, g. (1993). Moluscos. Guías de Naturaleza Blume. Barcelona.

forest, v., rodet-belarbi, i. (2002). A propos de la corpulence des bovins en France durant les périodes historiques. Gallia, 59: 273-306.

gardeisen, a. (1997). Exploitation des prélèvements et fichiers de spécialité (PRL, FAUNE, OS). Lattara, 10: 251-278

halstead, p., collins, p., isaakidou, v. (2002). Sorting the sheep from the goats: morphological distinctions between the mandibles and mandibular teeth of adult Ovis and Capra. Journal of Archaeological Science, 29: 545-553.

lindner, g. (1983). Moluscos y caracoles de los mares del mundo. Omega. Barcelona.

nadal, j. (inèdit). Estudi de les restes faunístiques aparegudes en els jaciments de Fondo del Roig, Mas de Bassa, Les Albardes i Vendrell Mar. Informe zooarqueològic realitzat l’any 1997 per a l’empresa CODEX.

payne, s. (1985). Morphological distinction between the mandibular teeth of young sheep, Ovis and goats Capra. Journal of Archaeological Science, 12: 139-147.

poppe, g. t., goto, y. (1991). European Seashells. Vol. I. Conchbooks. Mackenhein.

poppe, g. t., goto, y. (2000). European Seashells. Vol. II. Conchbooks. Mackenhein.

riedl, r. (1986). Fauna y Flora del Mar Mediterráneo. Ed. Omega. Barcelona.

sanmartí, j., santacana, j. (1992). El poblat ibèric d’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès): campanyes 1983-1988. Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 11. Barcelona.

sanmartí, j., santacana, j. (2005). Els Ibers del Nord. Dalmau ed. Barcelona.

schmid, e. (1972). Atlas of Animal Bones. Elsevier. London.

teichert, m. (1975). Osteometrische Untersuchungen zur Berechnung der Widerristhöhe bei Schafen. A: clason, A. T. (ed.). Archaeological Studies. Amsterdam: 51-69.

valenzuela, s. (2008a). Alimentació i ramaderia al Penedès durant la protohistòria (segles vii-iii aC.). Premi d’Arqueologia, Memorial Josep Barberà i Farràs. Societat Catalana d’Arqueologia. Barcelona.

valenzuela, s. (2008b). Ofrenes animals al jaciment ibèric d’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès). A: miñarro, m. i valenzuela, s. (eds.). I Congrés In-ternacional de Joves Investigadors en Arqueologia del Països Catalans. La Protohistòria als Països Catalans. Arqueomediterrània, 10: 151-158.

20 2010

Hacia una carrera investigadora en arqueología

Cap a una carrera investigadora en el camp de l’arqueologia

Towards a research career in archaeology

Xosé-Lois Armada(editor)

229

Pàgs. 229-270


www.rap.cat

20 2010

El debate sobre la carrera investigadora en nuestro país viene suscitando una intensidad y relevancia pública inéditas hasta fechas recientes. En días pasados, la difusión del borrador final del Anteproyecto de Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación —el 22-23 de febrero de 2010— motivó un extenso tratamiento informativo en periódicos de tirada nacional, algunos de los cuales dedicaron a la noticia páginas com-pletas durante más de un día. Uno de los aspectos más atendidos fue, precisamente, el nuevo modelo de carrera investigadora, que surge con la intención de mejorar el actual evitando la precarización medi-ante una estabilización más temprana del personal investigador. Por otra parte, ya hace algún tiempo que las reivindicaciones de colectivos de investigado-res/as atraen una atención mediática creciente. Este fenómeno de popularización se ve acrecentado por la actual coyuntura de crisis económica, cuya posi-ble solución en España es situada a menudo en un nuevo modelo económico basado en el conocimiento, la innovación y la tecnología.

Esta suma de factores ha contribuido a situar la carrera investigadora en un plano distinto. En efecto, hasta hace poco las reivindicaciones de colectivos como FJI/Precarios se percibían a menudo como una especie de aventura o movida juvenil, generacional y corporativista. A día de hoy, sin embargo, se asume que el diseño de una carrera investigadora atractiva y predecible es fundamental para posicionar el sistema

Xosé-Lois Armada

Claves y problemas de la carrera investigadora en arqueología: introduciendo el debate

español de I+D en un entorno internacional competitivo. Al mismo tiempo, salvo lamentables excepciones, se acepta la condición laboral del personal investigador, no sólo en la mayoría de las convocatorias públicas sino también —lo que es igual de importante— en las prácticas cotidianas de los centros donde se de-sarrolla su trabajo. Estamos, por lo tanto, ante una problemática con consecuencias estructurales para la investigación, en la medida que las políticas de recursos humanos afectan a la organización de los centros de investigación, al planteamiento de sus proyectos, a la coherencia de sus trayectorias y, en general, a la definición de sus estrategias globales.

Sin olvidar, pues, que estamos ante un asunto trans-versal a todo el sistema de I+D y, por lo tanto, con muchos rasgos generalizables, estas páginas pretenden explorar la situación actual y los problemas de la carrera investigadora en el ámbito de la arqueología.

La posición de nuestra disciplina en el entorno académico y profesional ha sido objeto de una larga discusión, lo que me permite ser muy sucinto en asuntos que han generado una amplia bibliografía en los últimos años. La Agencia Nacional de Eva-luación y Prospectiva (ANEP), que comprende 26 áreas temáticas, sitúa la arqueología dentro del área de Historia y Arte. En su definición más reciente, dicha área incluye “todas las disciplinas por épocas —Prehistoria, Historia Antigua, Medieval, Moderna y Contemporánea— y especialidades —Historia de


Debat

América, Historia de la Ciencia, Estudios Árabes e Islámicos y Estudios Hebreos y Arameos—, junto con la Arqueología y las Ciencias y Técnicas Historiográfi-cas, la Teoría de la Historia y la Historiografía. El ámbito de Arte reúne Historia del Arte, Estética y Teoría de las Artes, Historia de la Música, del Cine y de los Medios Audiovisuales, Composición arqui-tectónica, Urbanística y Ordenación del Territorio, Escultura, Pintura y Dibujo, así como las ciencias y técnicas relacionadas con la restauración y conserva-ción del patrimonio artístico”.1 A su vez, comprende seis subáreas de clara orientación cronológica, siendo una de ellas Prehistoria y Arqueología.

En la práctica, la organización académica de la arqueología ha estado fragmentada principalmente en dos áreas de conocimiento —Prehistoria y Arqueolo-gía— de orientación cronológica. Además, otras áreas como Historia Antigua o incluso Ciencias y Técnicas Historiográficas han acogido en ocasiones a profesio-nales vinculados/as a la disciplina arqueológica. En algunos casos, esta división en áreas de conocimiento ha motivado, a su vez, la ubicación de las mismas en departamentos distintos. Otro aspecto a señalar es la prolongada carencia de una titulación propia de arque-ología, largamente demandada y que sólo en fechas muy recientes ha sido satisfecha, con la creación del Grado de Arqueología en tres universidades españolas (Ruiz Zapatero 2009a). No obstante, es previsible que muchas universidades no den este paso, lo que motivará que los/as profesionales de la arqueología procedan a partir de ahora de al menos dos grados distintos, el de Arqueología y el de Historia. La oferta de másteres, actualmente en fase de configuración, está llamada a desempeñar un papel relevante en el futuro de la disciplina. No es éste el lugar para abordar las implicaciones de esta organización aca-démica, que por otro lado he comentado brevemente en un reciente trabajo (Armada 2009). Me limitaré únicamente a destacar que el marco académico en el que se ha venido desarrollando la arqueología está en proceso de transformación, siendo las muestras más evidentes la creación de los nuevos grados y másteres o la progresiva —aunque lenta— superación del modelo de áreas de conocimiento (Ruiz Zapatero 2009a y 2009b).

No es sólo esta organización académica y su si-tuación cambiante el principal incentivo para este debate, sino también otros aspectos como la posición de la disciplina en el campo del conocimiento, en la encrucijada entre las ciencias humanas y sociales y las ciencias físico-naturales (Fernández Martínez 2009); o su diversidad de facetas profesionales y sus potencialidades en el ámbito de la transferencia, el conocimiento aplicado y la prestación de servicios, aspectos muy vinculados a la fuerte reorientación de la arqueología hacia la gestión e investigación del pa-trimonio cultural acaecida en los últimos quince años (Criado-Boado 1996 y 2008). Con todo, como señala Aranda en su contribución, la arqueología presenta al mismo tiempo las particularidades de una disciplina de posición periférica en el sistema de I+D. Todos

1. Cf. sección sobre la ANEP en <www.micinn.es/portal/site/MICINN>.

estos temas están presentes, de un modo u otro, en las páginas que siguen.

El presente debate pretende también contribuir, aportando algunos datos relevantes, a esa necesaria radiografía de la profesión arqueológica en nuestro país, que acertadamente viene reclamando Ruiz Za-patero (2009a: 226-227; y su propia aportación aquí). En efecto, cualquier debate y planificación rigurosos sobre las dimensiones académica, científica y profesio-nal de la arqueología requieren de datos empíricos de los que en buena medida carecemos (número de profesionales en activo en cada ámbito; cartografía actualizada de los estudios de arqueología, departa-mentos y centros de investigación en nuestro país, etc.). Trabajos recientes de Parga-Dans (2009a y 2009b) constituyen un documentado análisis del sector de la arqueología comercial, pero necesitamos trabajos similares acerca de otros sectores como las univer-sidades, los centros de investigación o los museos.

En estos párrafos iniciales es pertinente aludir por último al contexto de crisis económica global en el que surge este debate (Parga-Dans 2009a; Doeser 2010). Se espera del sistema de I+D que juegue un notable protagonismo en la salida de la crisis y en la emergencia de un nuevo modelo económico pero, al mismo tiempo y en notable contradicción, se le requie-re que juegue este papel en un contexto de escasez presupuestaria y limitación de recursos. A esto hay que sumar que, en el caso de la arqueología, como a continuación destacan Ruiz Zapatero o Criado, se avecina en los próximos años la jubilación de una parte significativa de las plantillas de profesorado. El futuro de la disciplina estará condicionado en buena medida por la respuesta que se proporcione a esta situación, en la cual la amortización de plazas y el adelgazamiento de los departamentos puede ser una tentación fuerte de algunas autoridades académicas. En cualquier caso, el título escogido para este debate (Hacia una carrera investigadora en arqueología) pretende reflejar la visión moderadamente optimista de quien suscribe. Estamos dando pasos en la buena dirección, pero todavía queda mucho camino por recorrer.

La carrera investigadora en la España de las autonomías: del pasado reciente al futuro inmediato

A continuación pretendo exponer un breve pa-norama sobre la actual configuración de la carrera investigadora que contribuya a contextualizar las aportaciones que siguen.

Desde el punto de vista normativo, el telón de fondo de la investigación científica en España sigue siendo la Ley 13/1986, de 14 de abril, de Fomento y Coordinación General de la Investigación Científica y Técnica (BOE de 18.04.1986). En el momento de su redacción, esta Ley pretendía responder a la precaria situación de la investigación científica española; de hecho, en su Exposición de Motivos se reconoce que, debido a las circunstancias en las que se desarrolló la investigación hasta entonces, no es de extrañar “que la contribución española al progreso científico y tec-nológico haya sido, por lo general, escasa e impropia del lugar que en otros órdenes nos ha correspondi-


Debat

do”. Diversas modificaciones a esta Ley han venido publicándose en el BOE desde su aprobación hasta la actualidad.2 En cualquier caso, de la creciente com-plejidad y relevancia social de la actividad científica y tecnológica en nuestro país es un buen indicador la diferente extensión de esta Ley (cinco páginas del BOE) y del actual Borrador de Anteproyecto de Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación, que es un documento de 76 páginas.

En la Ley de 1986 las referencias a los recursos humanos y a la carrera investigadora son escasas. En el Capítulo Primero, artículo 6.2, se indica que el Plan Nacional comprenderá, al menos, cuatro capítulos, siendo el último de ellos “d) Programas Nacionales de Formación de Personal Investigador, que serán elaborados por la Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología, atendiendo a las necesidades generales de la Investigación Científica y el Desar-rollo Tecnológico, así como de las derivadas de los Programas establecidos en los apartados anteriores y ejecutados fundamentalmente por las Universida-des”. Además, en su Capítulo II, De los Organismos públicos de Investigación, artículo 17, establece que dichos organismos podrán contratar en régimen labo-ral “a) Personal científico y técnico para la ejecución de proyectos determinados sin que, en ningún caso, estos contratos puedan tener una duración superior a la del proyecto...”, así como “b) Personal para su formación científica y técnica, en la modalidad de trabajo en prácticas regulada en el número 1 del artículo 11 del Estatuto de los Trabajadores, sin que sea de aplicación el límite de los cuatro años a que se refiere el citado precepto, y con una duración máxima, incluidas, en su caso, las prórrogas, de cinco años”.

Así las cosas, a lo largo de los años se fue configuran-do un modelo de carrera investigadora compuesto por cuatro etapas: predoctoral, posdoctoral (generalmente en el extranjero), reincorporación y estabilización. Los sucesivos ministerios con competencias en investiga-ción y universidades han ido creando instrumentos y convocatorias acordes con este modelo. Así, la primera etapa estaría cubierta con una beca o contrato de unos cuatro años de duración, la etapa posdoctoral en el extranjero tendría como principal instrumento la convocatoria de becas/contratos posdoctorales del ministerio competente y, finalmente, la reincorporación se instrumentaría a través de contratos cofinancia-dos entre el ministerio y la institución que acoge al investigador/a. Al mismo tiempo, las Comunidades Autónomas han ido creando sus propias convocato-rias de Recursos Humanos, siguiendo en mayor o menor medida este itinerario. También el CSIC está implementando su propia carrera investigadora y técnica, con su programa de contratos JAE. En los últimos años han surgido algunas soluciones que en cierto modo diluyen la citada compartimentación, como los contratos Juan de la Cierva o los JAE-Doc del CSIC que, aunque pueden ser solicitados tan pronto se obtiene el doctorado, exigen movilidad y, por lo tanto, son también utilizados por doctores/as que, habiendo cumplido sus dos años de estancia posdoctoral en el extranjero, se encuentran todavía

2. <http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-1986-9479> (ver Análisis Jurídico).

dentro del plazo de tres años transcurridos desde la fecha de obtención del doctorado, plazo exigido por la convocatoria Juan de la Cierva.

Buena parte de los trabajos que componen el debate analizan en detalle estas etapas y su problemática, por lo que sólo añadiré algunos breves comentarios. Los programas puestos en marcha por las Comunidades Autónomas han contribuido a fortalecer el sistema de I+D, solidarizándose con un esfuerzo que difícilmente la administración estatal podría asumir en solitario. Además, estos programas y la dotación de recursos han establecido una sana competencia, permitiendo contrastar los grados de compromiso y sensibilidad mostrados por los diferentes gobiernos autonómicos. Quizá el lado negativo sea que se ha configurado un mosaico de programas, convocatorias y condiciones muy diverso, en ocasiones poco flexible o abierto, no siempre compatible de unas comunidades a otras y difícil de sistematizar a diferentes niveles, desde los/as potenciales beneficiarios/as hasta los/as expertos/as en políticas de investigación. Además, aunque esto requeriría un estudio pormenorizado, uno tiene la impresión de que estos programas autonómicos han sido más inestables y han estado más sujetos a los cambios de gobierno de cada Comunidad. El estable-cimiento de unas directrices comunes basadas en el consenso podría contribuir a mejorar esta situación; el borrador de Anteproyecto de la nueva Ley prevé mecanismos de coordinación entre las Comunidades Autónomas que pueden servir a este fin.

En líneas generales, puede decirse que las con-diciones de estas convocatorias han tendido a la mejora. Uno de los pasos más significativos ha sido, sin duda, la laborización del personal investigador y la (parcial) supresión del sistema de becas, como resultado de una constante reivindicación impulsada sobre todo por FJI/Precarios y que Martínez Pastor resume en su aportación. La situación actual dista de ser idónea, pero, en las principales convocatorias, la etapa predoctoral se realiza mediante contrato en dos de sus cuatro años y recientemente la convocatoria posdoctoral del Ministerio ha pasado de la modalidad de becas a la de contratos.

Otro de los principales problemas reside en la ar-ticulación y conexión de las diferentes etapas. A día de hoy, es habitual que el/la investigador/a se enfrente a etapas en blanco en las que no percibe ningún salario e incluso pierde su vinculación formal con el centro donde ha desarrollado o prevé desarrollar su carrera investigadora. El sistema actual provoca, en algunos casos, que una persona pueda estar más de doce meses sin contrato ni beca entre la lectura de tu tesis y el inicio de su etapa posdoctoral; y no por-que no tenga éxito en las convocatorias, sino porque los plazos de las mismas lo imponen. Algo similar puede sucederle al final de la etapa posdoctoral en el extranjero, cuando pretende regresar a su país. En muchas ocasiones, los plazos de las convocatorias son impredecibles —en realidad no existe un calendario fijo— y su gestión demasiado lenta, lo que pone a la comunidad investigadora en situaciones difíciles. Como señala Aranda, la burocratización excesiva y la reiteración de los procesos de evaluación es otra seña de identidad en algunas etapas de la carrera,


Debat

lo que llega a requerir fuertes inversiones de tiempo en trámites burocráticos, en preparar y justificar CVs o en afrontar dichas evaluaciones.3

Otra demanda frecuente atañe a la necesidad de mejorar la transparencia de dichos procesos de evalua-ción y de fijar unos parámetros curriculares fiables, máxime teniendo en cuenta la importancia que se atribuye a la evaluación del personal investigador en el contrato de acceso al Sistema Español de Ciencia y Tecnología previsto en la nueva Ley. Recientes tra-bajos se han ocupado de esta problemática, aunque centrándose sobre todo en la acreditación de profeso-rado titular y catedrático (Buela-Casal y Sierra 2007; Sierra et al. 2009). Desde mi punto de vista, estos parámetros de evaluación deben establecerse para las diferentes áreas e incluso disciplinas, adaptándose a las peculiaridades de cada una de ellas. Por ejemplo, me parece obvio que la importancia de los libros y monografías en nuestra disciplina es superior a la que tiene en otros ámbitos como la física o las ingenie-rías, lo cual debe motivar el reconocimiento de esta especificidad y el establecimiento de unos rankings o parámetros de calidad editorial similares a los que se aplican en las revistas (Cordón-García y Gómez-Díaz 2010). Si a día de hoy carecemos de criterios para ponderar curricularmente las monografías, la solución no reside en valorar sólo los artículos en revistas, sino en establecer los procedimientos que permitan dicha ponderación curricular. Creo que reflexiones similares son aplicables a otros campos del currículo, como pueden ser la producción de literatura gris o la dirección de proyectos arqueológicos de campo. La FECYT ha publicado hace pocos años unos Criterios de calidad en la investigación en Humanidades (VV.AA. 2007), que constituyen a mi juicio una interesante aportación. Sin embargo, creo que es necesario un mayor nivel de concreción, sobre todo si, como se anuncia, tras la aprobación de la nueva Ley la per-manencia o expulsión del Sistema Español de CyT depende de estos procesos de evaluación.4

Es importante destacar que la evolución del siste-ma público de I+D en nuestro país ha motivado la aparición/consolidación de la categoría de personal investigador. Hasta hace no mucho, salvo excepciones puntuales como el CSIC, la única categoría reconocida en la práctica era la del profesorado universitario, con una distribución de roles —a partes iguales— entre docencia e investigación. En la actualidad las principales convocatorias se orientan a funciones investigadoras y técnicas, lo cual ha ido paralelo a la creación de institutos universitarios, centros mixtos, etc. así como a la apuesta del CSIC por consolidar su potencial investigador en arqueología y patrimonio cultural. Si bien esta dinámica resulta imprescindible para situar a la arqueología en un escenario competitivo

3. A atenuar esta situación pueden constribuir iniciativas como el proyecto CVN (Curriculum Vitae Normalizado), impulsado por el Ministerio de Ciencia e Innovación bajo coordinación de la FECYT y enfocado a la “implantación racional de las tecnologías de la información en la gestión de la actividad investigadora”. Ver <https://cv.normalizado.org/index.jsp>.

4. Creo que el debate sobre este tipo de cuestiones iría en beneficio de iniciativas interesantes como el citado proyecto CVN.

a escala internacional, resulta difícil de comprender, por ilógico, que en el caso de las universidades la consolidación de estos puestos se haga depender de las necesidades docentes.

En los últimos meses, el debate sobre la carrera investigadora se ha focalizado en la ya aludida nueva Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación, cuyo Anteproyecto ha sido elevado al Consejo de Ministros el pasado 12 de marzo del presente año 2010. Unos días antes, entre el 22 y el 23 de febrero, el Ministerio de Ciencia e Innovación circuló un último borrador del Anteproyecto a medios de comunicación, sindicatos y otros colectivos, que, como ya he señalado, recibió un amplio tratamiento en la prensa. Esta Ley sustituirá a la anterior de 1986, estableciendo un nuevo marco para el fomento y la coordinación de la investigación científica y técnica. Una de las principales novedades del Anteproyecto es, precisamente, la definición de un nuevo modelo de carrera investigadora. Destacan también otros aspectos como la creación de la Agencia Española de Investigación, destinada a realizar una gestión más ágil, estable y eficaz; el fomento de las relaciones con el ámbito empresarial; la creación de instrumentos de coordinación con las Comunidades Autónomas; o el énfasis en los aspectos de cultura científica y acceso abierto a la producción científica financiada con fondos públicos.

El borrador de Anteproyecto se estructura en cinco bloques o Títulos, dedicándose el segundo enteramente a Recursos Humanos.5 No es pertinente hacer aquí una disección pormenorizada de las casi diecisiete páginas de este Título, por lo que me detendré úni-camente en los aspectos que atañen más directamente al tema de este debate.

El artículo 19.2 define las modalidades de contrato de trabajo específicas de investigación del Sistema Español de Ciencia y Tecnología, que son cuatro: a) contrato predoctoral; b) contrato de acceso al Sistema Español de Ciencia y Tecnología; c) contrato de investigador distinguido; y d) contrato de trabajo para la realización de proyectos específicos de inves-tigación científica o técnica.

En la primera etapa (contrato predoctoral, art. 20) se prevé la contratación desde el primer año del doc-torado, por medio de un contrato anual prorrogable hasta un máximo de cuatro años (o seis en el caso de personas con discapacidad).

El contrato de acceso al Sistema Español de Cien-cia y Tecnología (art. 21) constituye una de las principales novedades del Anteproyecto de Ley. Se trata de un contrato de duración indefinida con de-dicación a tiempo completo, al que podrá accederse una vez obtenido el doctorado. El apartado c) del artículo establece que “la actividad investigadora de-sarrollada será objeto de evaluación a la finalización

5. Además de los dos mencionados (Título Preliminar y II. Recursos humanos dedicados a la investigación), el Título I se dedica a Gobernanza del Sistema Español de Ciencia y Tecnología; el III a Impulso de la investigación científica y técnica, la innovación, la transferencia del conocimiento, la difusión y la cultura científica y tecnológica; y el IV a Fomento y coordinación de la investigación científica y técnica en la Administración General del Estado.


Debat

del tercer año de contrato; en caso de no ser esta evaluación positiva, el personal investigador contra-tado deberá someterse a una nueva evaluación antes de la finalización del quinto año”. La no superación de la segunda evaluación será considerada causa de extinción del contrato por causas objetivas. En el caso del personal contratado por las universidades públicas, se establece como órgano evaluador a la ANECA o el “órgano de evaluación externa que la Ley de la Comunidad Autónoma determine”. El borrador no hace ninguna referencia expresa a la posibilidad de recurrir esta evaluación, lo que ha motivado una propuesta de modificación por parte de la FJI, que propone añadir al final del último párrafo de este artículo lo siguiente: “El proceso de evaluación esta-blecerá necesariamente un mecanismo para recurrir una evaluación desfavorable” (FJI 2010: 8).

En cuanto a las otras dos fórmulas contractuales para el personal investigador de carácter laboral, el contrato de investigador distinguido (art. 22) está des-tinado al personal doctor de reconocido prestigio en el ámbito de la investigación científica y técnica, será de carácter temporal y tendrá como objeto la direc-ción de equipos humanos, instalaciones y programas científicos y tecnológicos; a su vez, el contrato para la realización de proyectos específicos se extenderá durante el tiempo de duración del proyecto y será evaluado anualmente, aunque, como señala el docu-mento de propuestas de FJI (2010), no se especifica cómo se realizarán las evaluaciones.

En las escalas de personal investigador funcionario, una de las principales novedades consiste en extender las escalas científicas del CSIC (Científico/a titular, Investigador/a científico y Profesor/a de Investigación) al resto de los Organismos Públicos de Investigación.

Obviamente, existen en el borrador numerosos detalles y matices que no es pertinente exponer aquí. Las reacciones por parte de sindicatos, colectivos de investigadores/as y otros agentes sociales han sido diversas y, aunque manteniendo unos niveles de crí-tica variables, se reconoce una mejoría con respecto al borrador anterior. Entre las críticas formuladas, probablemente la más recurrente sea la excesiva fo-calización en el personal investigador en detrimento de otras categorías como el personal técnico y el de gestión o administración, para las cuales no se establece una carrera profesional equiparable. El contrato de acceso al Sistema Español de Ciencia y Tecnología ha sido recibido de formas diversas, que oscilan desde la aprobación hasta el planteamiento de importantes reservas, sobre todo por parte de sindicatos (por ejemplo CCOO 2010, entre otros comunicados y declaraciones). Además, se ha criticado que no obligue a Comunidades Autónomas, fundaciones o empresas a la contratación del personal investigador predoctoral desde el primer año (y que por lo tanto puedan seguir contando con becarios) o la ausencia de una memoria económica.

Al margen de los aspectos positivos de la nueva Ley, que sin duda los tiene, lo importante será su concreción en medidas y convocatorias concretas. Ciñéndose exclusivamente al texto del borrador, es difícil anticipar detalles importantes relativos, por ejemplo, al contrato posdoctoral indefinido, cuya im-

plementación sin duda requerirá recursos económicos importantes. Si excluimos las declaraciones a los medios de algunos responsables ministeriales, tampoco cono-cemos de forma oficial cómo se concretará el paso de contratos como los actuales Ramón y Cajal, Juan de la Cierva o JAE-Doc del CSIC al nuevo sistema.

Acerca de este debate

Hace ya algún tiempo comenté con Núria Rafel, directora de esta revista, la pertinencia de impulsar un debate sobre la carrera investigadora en arqueo-logía. La idea quedó temporalmente en reposo, hasta que volvió a estar sobre la mesa en una reunión del Consejo de Redacción destinada a organizar el presente número de 2010. A priori yo no me había planteado coordinar este debate, pero a menudo quien sugiere una idea recibe el encargo de llevarla a cabo, así que dicha responsabilidad recayó en el que suscribe.

El siguiente paso consistió en definir un elenco de personas que pudiese aportar una perspectiva diversa y plural. Es significativo que todas las que fueron contactadas —durante el mes de noviembre de 2009— aceptaron participar y cumplieron su compromiso, aun cuando el plazo propuesto para la entrega de las contribuciones era realmente corto. Creo que es, sin duda, un buen indicador del interés que suscita el tema.

A fin de evitar posibles recurrencias de informa-ción y argumentos, los/as participantes recibieron la sugerencia de tratar cuestiones concretas que conformasen una mirada amplia al problema de la carrera investigadora. El objetivo no ha sido ofrecer una aproximación sistemática, sino más bien trazar un diagnóstico general combinando la reflexión crítica con la exposición y el análisis de datos relevantes. En el ámbito de la arqueología, se trata de la primera publicación que conozco destinada a este fin, pero resultaría sin duda interesante profundizar en algunas cuestiones que aquí se esbozan.

Sin pretenderlo inicialmente, estas páginas tienen como telón de fondo la ya comentada Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación, cuya trami-tación parlamentaria tendrá lugar en los próximos meses. Creo necesario destacar que la mayor parte de los originales fueron entregados antes de que el Ministerio de Ciencia e Innovación difundiese el borrador final del Anteproyecto, durante los días 22-23 de febrero de 2010. Así pues, en un contexto en el que los tiempos y referencias adquieren cierta relevancia, se ha optado por indicar al final de cada texto su fecha de entrega. La referencia más extensa al Anteproyecto de la nueva Ley se encuentra en la presente introducción.

El debate se abre con trabajos que aportan una visión panorámica sobre la carrera investigadora y la situación actual de la arqueología en sus diferentes dimensiones y facetas profesionales. En primer lugar, Laura Cruz, Susana Pablo y Luiz Sanz exponen, desde una perspectiva sociológica cuantitativa, una documentada aproximación a las carreras y a la situación profesional de quienes se doctoran en el ámbito de las humanidades. Miembros del Instituto de Políticas y Bienes Públicos (IPP) del CSIC, atesoran


Debat

como equipo una larga trayectoria en la investigaci-ón de políticas de ciencia, tecnología e innovación.6 En su contribución ofrecen un análisis cuantitativo comparando a los/as doctores/as de humanidades con los/as de otras disciplinas, en aspectos como su inserción laboral, niveles retributivos o financiación de sus estudios. Sus resultados muestran unos ni-veles aceptables de inserción laboral, pero también algunas tendencias significativas en el ámbito de las humanidades, como una mayor feminización, mayor dependencia del empleo del sector público y menores niveles retributivos.

A continuación, Gonzalo Ruiz Zapatero, Catedrá-tico de Prehistoria de la Universidad Complutense, inicia su colaboración con una clarificadora síntesis de las distintas facetas profesionales de la arqueo-logía actual, que se desarrollan en universidades y centros de investigación, museos, administraciones públicas y empresas privadas. En la segunda parte de su trabajo, ofrece una lúcida disección —oscilando entre realismo y pesimismo— de los problemas de la carrera investigadora en la universidad.

Aníbal González Pérez, Jefe del Departamento de Humanidades y Ciencias Sociales en el Ministerio de Ciencia e Innovación, nos ofrece una breve panorámica sobre los proyectos de investigación en arqueología financiados desde dicho Ministerio, enfatizando algunas tendencias como la creciente internacionalización o la consolidación de grupos más numerosos.

Este marco general se completa con la partici-pación de Felipe Martínez Pastor, que recoge las experiencias y reivindicaciones de la Federación de Jóvenes Investigadores (FJI/Precarios), de la que ha sido Presidente y Coordinador de la Comisión de Carrera Investigadora. Desde mi punto de vista, es obvio que la evolución de la carrera investigadora en España no puede comprenderse sin la aportación de este colectivo y su constante labor en defensa de la laborización de la comunidad de jóvenes investi-gadores/as y de la sustitución del sistema de becas por el de contratos. El autor, biólogo e investigador Ramón y Cajal en la Universidad de León, glosa esta lucha y resume el modelo de carrera investigadora propuesto por FJI/Precarios, con especial atención a los aspectos de evaluación, movilidad e igualdad de oportunidades entre sexos.

El debate presenta a continuación dos aproximacio-nes a sendos temas concretos. En primer lugar, Natàlia Alonso, Profesora de Prehistoria de la Universitat de Lleida, desarrolla en profundidad un aspecto que otras colaboraciones tocan tangencialmente, que es el de las desigualdades de sexo en el colectivo investigador. En concreto, conjugando su experiencia personal con información empírica, aporta una reflexión sobre la difícil conciliación de maternidad y carrera investiga-dora. Sin duda, es un gran reto de futuro que esta conciliación no continúe siendo, como en muchos casos hasta ahora, una auténtica heroicidad.

6. Pueden verse sus perfiles profesionales en <www.ipp.csic.es>. Parte de sus trabajos pueden consultarse en el repositorio <digital.csic.es>.

Por su parte, Javier Fernández López de Pablo, investigador Torres Quevedo en Arpa Patrimonio S.L., analiza los problemas y posibilidades de la carrera investigadora en el ámbito de la arqueología comercial. Aunque el suyo es un caso poco frecuente, como pone de manifiesto el gráfico de contratos Torres Quevedo que incluye en su colaboración, no es descartable que esta tendencia pueda desarrollarse en el futuro. No obstante, para ello son necesarios —como el autor plantea— algunos cambios en la propia disciplina arqueológica, en su posición dentro del sistema de I+D y en el sector de la arqueología comercial, que hasta la fecha se ha movido en un escenario de precariedad, inestabilidad y fragmentación (Díaz-del-Río 2000; Parga-Dans 2009a y 2009b) que dificulta el desarrollo de sus potencialidades investigadoras.

Dado que la diversidad autonómica de las políticas de investigación (Cruz Castro y Sanz Menéndez 2005) es una variable a considerar cuando debatimos sobre la carrera investigadora, he creído oportuno incluir aportaciones que reflejen esta realidad. En concreto, Jordi Principal, Investigador del Museu d’Arqueologia de Catalunya y Profesor Asociado de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha accedido a exponer su visión del caso catalán; su propia experiencia per-sonal es relevante, dado que, tras haber cumplido los diferentes pasos de la carrera investigadora, ha estabilizado su posición en un museo, un tipo de institución que hasta ahora se ha prodigado poco en la captación de personal investigador.7 A su vez, Gonzalo Aranda, Profesor Titular de Prehistoria de la Universidad de Granada, se ocupa del caso andaluz, centrando al mismo tiempo su análisis en las eta-pas de reincorporación y estabilización, que conoce directamente a través de su experiencia reciente. Es una tarea para el futuro, en mi opinión, profundizar en el estudio comparado de las políticas de recursos humanos en I+D de las diferentes Comunidades Autó-nomas y, en concreto, de su apuesta por las carreras de sus investigadores/as.

Para cerrar este debate, me ha parecido apropiada la reflexión de Felipe Criado-Boado, que, si bien no fue planteada por su autor con pretensión conclusiva, por su enfoque general cumple bien dicha función. No en vano, en ella se reflejan años de experiencias diversas como profesor universitario, Profesor de Investigación del CSIC, director de un amplio grupo de investigación, el actual Laboratorio de Patrimonio del CSIC, y Coordinador del Área de Humanidades y Ciencias Sociales del mencionado organismo (Criado-Boado 2008).

En mi tarea de editor, he evitado incluir en las colaboraciones criterios formales y estilísticos adicio-nales a los establecidos en las normas de publicación de esta revista, con dos salvedades. La primera ha sido minimizar el uso de mayúsculas en los nom-bres de disciplinas y similares (arqueología, historia, ciencia, etc.). La segunda ha sido dividir la biblio-grafía y fuentes citadas por cada participante en tres

7. Por lo demás, explorar en profundidad la dimensión investigadora de los museos nos llevaría a un debate de gran interés que no podemos abordar aquí. Al respecto, pueden consultarse los artículos de Nogales (2004) y Rodero (2006).


Debat

apartados: Bibliografía, Normativa y fuentes oficiales y Documentos e informes. Debido a la abundancia de referencias pertenecientes a la segunda y tercera categorías, he creído preferible diferenciarlas de la bibliografía propiamente dicha.

Terminaré mi texto con un párrafo de agradecimi-entos. En primer lugar, a los miembros del Consejo de Redacción de RAP, del que formo parte, que no sólo se mostraron favorables a la idea de dedicar el debate de este número a la carrera investigado-ra, sino que, además, decidieron encomendarme su organización y edición científica. También a Felipe Criado-Boado, director del grupo de investigación al que actualmente pertenezco, que aportó ideas e información relevante que han contribuido positi-vamente al resultado final; mis compañeros David Barreiro y Elías López-Romero leyeron una primera versión de este texto y me hicieron algunas sugeren-cias que han ayudado a mejorarlo. Por último, mi mayor agradecimiento es para las once personas que sin titubear aceptaron participar en esta iniciativa y entregaron sus aportaciones con meritoria celeridad. A ti, lector/a, te corresponde juzgar si el esfuerzo ha merecido la pena.

Xosé-Lois ArmadaLaboratorio de Patrimonio (LaPa)



Rebut: 22-04-2010

Bibliografía

ArmAdA, X. L. (2009). Una arqueología diferente. Complutum, 20(2): 246-251.

BueLA-CAsAL, G., sierrA, J. C. (2007). Criterios, indica-dores y estándares para la acreditación de profesores titulares y catedráticos de Universidad. Psicothema, 19(4): 537-551.

Cordón-GArCíA, J. A., Gómez-díAz, r. (2010). Edición universitaria en el contexto de la edición científica: autoría, reconocimiento y valoración. El Profesional de la Información, 19(1): 28-34.

CriAdo-BoAdo, F. (1996). La reconversión de la historia: el saber histórico frente al patrimonio cultural. En: A. rodríGuez CAsAL (ed.). Humanitas. Estudios en homenaxe ó Prof. Dr. Carlos Alonso del Real (vol. I). Universidade de Santiago. Santiago: 89-108.

CriAdo-BoAdo, F. (2008). Las Humanidades en la ac-tualidad. El patrimonio como ejemplo. En: C. sáiz Jiménez y M. A. roGerio CAndeLerA (eds.). La Inves-tigación sobre Patrimonio Cultural. Red Temática del CSIC de Patrimonio Histórico y Cultural. Sevilla: 1-13.

Cruz CAstro, L., sAnz menéndez, L. (2005). Processos polítics i polítiques regionals d’R+D. Coneixement i Societat, 8: 24-43.

díAz-deL-río, P. (2000). Arqueología comercial y estruc-tura de clase. En: M. M. BóvedA LóPez (ed.). Gestión patrimonial y desarrollo social. CAPA, 12. Santiago de Compostela: 7-18.doeser, J. (2010). University archaeology: a thing of the past? British Archaeology, 112: 18-25.

Fernández mArtínez, v. m. (2009). Una arqueología profesional y tecnificada también puede ser her-menéutica y crítica. Complutum, 20(2): 239-241.

noGALes BAsArrAte, t. (2004). La investigación en los museos. Una actividad irrenunciable. Museos.es, 0: 42-61.

PArGA-dAns, e. (2009a). Impacts of the global crisis in the archaeological sector. The Spanish case. Comunicación en: 15th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists. 15th-20th September. Riva del Garda, Trento, Italy. Página web: <digital.csic.es/handle/10261/17136> (acceso: 4 de abril de 2010).

PArGA-dAns, e. (2009b). El mercado del patrimonio: nacimiento, estructura y desarrollo de las empresas que gestionan el patrimonio arqueológico. CAPA, 21. Santiago de Compostela.

rodero riAzA, A. (2006). Situación actual de la investigación en el Ministerio de Cultura. Arbor, vol. CLXXXII (nº 717): 115-119.

ruiz zAPAtero, G. (2009a). ¿Qué arqueología enseñar en la universidad del siglo XXi? Complutum, 20(2): 225-238.

ruiz zAPAtero, G. (2009b). Contestación: Profundizando en las claves de la enseñanza de la arqueología en la universidad española. Complutum, 20(2): 252-254.

sierrA, J. C., BueLA-CAsAL, G., Bermúdez sánChez, m. P., sAntos-iGLesiAs, P. (2009). Opinión de Profesores Titulares y Catedráticos de Universidad acerca de criterios y estándares para la acreditación del profesorado universitario. Revista Española de Documentación Científica, 32(3): 89-100.

vv.AA. (2007). Criterios de calidad en la investigación en Humanidades. FECYT. Madrid. Página web: <www.micinn.es/stfls/MICINN/Investigacion/FICHEROS/2007-criterios-hh3.pdf> (acceso: 5 de marzo de 2010).

Normativa

Ley 13/1986, de 14 de abril, de Fomento y Coordi-nación General de la Investigación Científica y Técnica. Boletín Oficial del Estado, nº 93 de 18.04.1986, págs. 13.767 a 13.771.

Borrador de Anteproyecto de Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación. Borrador 1 V. 22-02-2010.

Documentos e informes

CC.oo. (2010). Análisis, comentarios y propuestas de CC.OO. al Anteproyecto de Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación. Confederación Sindical


Debat

de Comisiones Obreras – Secretaría de Investigación, Desarrollo e Innovación. Madrid, abril 2010. Página web: <www.ccoo.es/comunes/temp/recursos/1/398541.pdf> (acceso: 21 de abril de 2010).

FJi (2010). Documento presentado por la FJI en la reunión con el Secretario de Estado de Investigación del día 1 de marzo de 2010. Página web: <www.pre-carios.org/tiki-index.php?page=LCyT2010-Documento-SEI> (acceso: 21 de abril de 2010).

Situación profesional y carreras de los doctores en HumanidadesLaura Cruz Castro, Susana Pablo y Luis Sanz Menéndez

Introducción

El objetivo de este trabajo es aportar información empírica sobre la situación laboral y las carreras pro-fesionales de los doctores en humanidades, frente a las carreras de los doctores en otros campos científicos.

El Instituto Nacional de Estadística (INE) realizó recientemente la primera Encuesta sobre Recursos Humanos en Ciencia y Tecnología, con información correspondiente a la situación a finales de 2006. La población de referencia incluyó únicamente a las personas residentes en España, menores de setenta años en 2006, que habían obtenido la titulación de doctor entre 1990 y 2006 en alguna universidad española; no es el total de los doctores, pero ofrece una información de interés para el propósito de la monografía.

Aportaremos al debate sobre las carreras profesio-nales de los arqueólogos información significativa para situar en su contexto las características laborales y las carreras profesionales en humanidades, ámbito dentro del cual se incluye la arqueología. Los inte-resados en análisis más generales pueden acudir a la información disponible en el INE (<www.ine.es>) o a un primer análisis general (Sanz Menéndez y Cruz Castro 2009).

Los datos que se presentan serán, a veces, los resultados elevados, representativos del total de la población de doctores y que publica el INE y, en otras ocasiones, los resultados brutos disponibles del muestreo; la utilización de los micro datos permitirá aportar información más detallada, aunque sin la misma representatividad y fiabilidad que se obtiene del muestreo una vez elevados los resultados. En todo caso el número de casos (doctores) en humanidades es de 1.755, cifra suficiente para poder utilizar los datos sin la elevación y que representan casi el 14 %

de los doctores encuestados, que suponía un total de 12.625.

En el análisis que sigue se van a explorar solamente algunas características de los doctores en humani-dades, insistiendo en aquellas que los singularizan con relación al resto de las áreas científicas. Se han agregado los datos a nivel uno de la clasificación de campos de la ciencia y la tecnología (FOS), incluyen-do en el análisis aquellos que se han autoclasificado como campo 6 (Humanidades).

Los resultados que se presentan, y hay que insistir en ello, son una medida puntual en el tiempo y, por tanto, no responden a un análisis longitudinal, que nos permitiría conocer las trayectorias y el impacto del factor tiempo en las variables. Además con datos transversales es un poco más complicado desbrozar los efectos de las diversas variables en el proceso que las carreras representan.

Situación laboral de los doctores en humanidades versus otros doctores

Lo primero que hay que destacar es que los doctores en el ámbito de las humanidades están caracterizados por una mayor presencia de mujeres, una mayor feminización, aunque menos que en las ciencias médicas. En el conjunto de la población de doctores el 45,8% de los doctores son mujeres, aunque entre los doctores más jóvenes, de menos de 35 años, ya hay más mujeres que hombres. En humanidades, lo mismo que en ciencias médicas, ya hay casi tantas mujeres como hombres, frente a la situación en ingeniería y tecnología, donde solamente el 27,5 % son mujeres (ver figura 1).

Ocupación, desempleo e inactividad

En la fecha de referencia de la encuesta, 31 de diciembre de 2006, el 96,4% de los doctores encues-tados se encontraba ocupado y solamente un 1,9% de los mismos se encontraba desempleado; sin embargo, existía un 4,5% de desempleo en los doctores de menos de 35 años. El análisis muestra que el au-mento de la edad implica una mejora sustancial de

Total (% vertical)

Hombres (% horizontal)

Mujeres (% horizontal)

Ciencias Naturales

29,45 54,1 45,9

Ingeniería y Tecnología

9,24 72,5 27,5

Ciencias Médicas

22,68 50,1 49,9

Ciencias de la Agricultura

3,70 53,8 46,2

Ciencias Sociales

21,02 53,4 46,6

Humani-dades

13,91 50,5 49,5

Total 100,00 54,2 45,8

Figura 1. Porcentaje de doctores por campo de doctorado y sexo. Fuente: INE (2008). Encuesta sobre recursos humanos

en ciencia y tecnología 2006.


Debat

la situación laboral de los doctores en el mercado de trabajo: una menor incidencia de las situaciones de desempleo e inactividad y una mejora de las condiciones de trabajo (aumento del nivel salarial y consolidación laboral en la modalidad contractual). Se puede señalar que las reducidas tasas de desempleo en la población de doctores evidencian que estar en posesión del grado de doctor reduce la propensión a la inestabilidad laboral y el desempleo.

La situación laboral de los doctores es próxima al pleno empleo, pero la incidencia del desempleo o la inactividad es significativamente distinta entre los doctores en humanidades y el resto; existe una significativa mayor propensión de los doctores de humanidades a estas situaciones de desempleo o inactividad (ver figura 2).

Sector de empleo

El empleo autónomo tiene poca presencia entre los doctores; de hecho, el 91,9% de los mismos trabaja por cuenta ajena y sólo el 4,4% de los doctores que obtuvieron su título entre 1990 y 2006 había optado por emplearse por cuenta propia; un 3,7% de los doctores en activo combinaba ambos tipos de empleo.

En general los doctores ocupados tienen una escasa presencia en el sector privado. Solamente el 15,6% de los doctores trabajaban en empresas en el momento de la encuesta, y poco más del 4% en fundaciones privadas sin ánimo de lucro, mientras que la mayo-ría (44,3%) trabaja en universidades y un 35,8% en el sector administración pública, que incluye a los centros públicos de investigación como el CSIC entre otros y los hospitales. Así pues, el mercado de trabajo de los doctores en España conserva su naturaleza “académica”, siendo la inserción de los doctores en el sector privado menor; esta característica es espe-cialmente significativa en el caso de los doctores de humanidades (ver figura 3).

El campo científico del doctor es una variable que expresa gran diversidad a la hora de condicionar el sector de la economía en el que se puede trabajar. Los doctores en ciencias sociales e ingeniería están más empleados en las universidades, mientras que los doctores en ciencias médicas se emplean pro-porcionalmente más en el sector privado y en las administraciones públicas.

Los doctores en humanidades están ocupados en el sector empresarial de forma significativamente inferior al resto de los doctores. El 86,5% de los doctores ocupados en humanidades están en los sectores de educación superior o de las administraciones públicas y solamente un 9,7% en el sector empresarial, frente al 15,6% del resto de los doctores.

Temporalidad del empleo y dedicación

Los doctores disfrutan de cierta estabilidad en el empleo, especialmente cuando se los compara con la población laboral española o con otros niveles educativos. Por una parte, el 71,1% de los doctores que trabajaba por cuenta ajena a finales de 2006 dis-frutaba de un contrato indefinido, estando el 28,9% de ellos sujetos a un contrato temporal, aunque el grado de temporalidad era significativamente mayor en los menores de 40 años que en el resto. Por otro lado, el 93,7% del total de doctores en activo estaba ocupado a tiempo completo, mientras que únicamente el 6,3% trabajaba a tiempo parcial. Es preciso desta-car que tanto las situaciones de temporalidad como

Total(% vertical)

Emple- ado

Desem- pleado

Inactivo

Total 100,0 96,4 1,9 1,7

Ciencias Na-turales

29,5 95,4 3,0 1,6


9,2 97,9 1,0 1,1

Ciencias Mé-dicas

22,7 97,4 1,2 1,4


3,7 97,6 2,2 0,3

Ciencias So-ciales

21,0 97,6 1,0 1,4

Humanidades 13,9 94,0 2,7 3,3

Figura 2. Situación laboral de los doctores por campo de doctorado (% horizontales). Fuente: INE (2008). Encuesta

sobre recursos humanos en ciencia y tecnología 2006.

Total(% vertical)

EmpresasAdministraciones

PúblicasEnseñanza Superior

IPSFL

Total 100,0 15,6 35,8 44,3 4,1

Ciencias Naturales

29,1 17,7 29,9 47,6 4,9


9,4 16,3 18,0 61,0 4,7

Ciencias Médicas 22,9 21,9 62,8 11,0 4,4


3,7 16,5 40,5 39,2 3,7

Ciencias Sociales 21,3 9,5 23,0 64,5 3,0

Humanidades 13,6 9,7 34,1 52,4 3,8

Figura 3. Distribución de los doctores por sectores y campo de doctorado (% horizontales). Fuente: INE (2008). Encuesta sobre recursos humanos en ciencia y tecnología 2006.


Debat

de vinculación laboral a tiempo parcial afectan en mayor medida a las mujeres y a los doctores con edades inferiores a los 35 años.

Los doctores en humanidades tienen un mayor peso en los empleos a tiempo parcial (11%), frente al conjunto de los doctores restantes, que se sitúan en el 5,4% (ver figura 4).

Sin embargo, los doctores en humanidades pre-sentan un mayor nivel de estabilidad en el empleo, con un 73,1% de contratación indefinida, frente al 70,6% del resto de los doctores; este hecho está sin

duda asociado a la mayor vinculación con empleos en el sector público (ver figura 5).

La formación recibida y el puesto de trabajo ocupado

En general los doctores españoles reportan un cierto nivel de desajuste entre el requerimiento for-mativo del puesto que ocupan y su titulación, pero el desajuste es mayor en el caso de los doctores en humanidades. Un 47,6% de los doctores en humani-

Figura 4. Tipo de jornada laboral de los doctores según campos. Fuente: Elaboración propia con microdatos de la Encuesta sobre recursos humanos en ciencia y tecnología 2006 (INE 2008).

Figura 5. Tipo de contrato o relación laboral de los doctores según campos. Fuente: Elaboración propia con microdatos de la Encuesta sobre recursos humanos en ciencia y tecnología 2006 (INE 2008).

Figura 6. Grado de relación entre la formación recibida para el doctorado y el empleo por campos. Fuente: Elaboración propia con microdatos de la Encuesta sobre recursos humanos en ciencia y tecnología 2006 (INE 2008).


Debat

dades consideraban que para su empleo real el nivel educativo de doctor no era necesario y serviría con el de licenciado o inferior a éste; mientras que este grupo en el resto de los doctores era del 43,6%.

Además los doctores en humanidades también reportaban un menor grado de relación entre sus estudios de doctorado y el empleo que ocupaban que el resto de los doctores (ver figura 6).

En resumen, el 56,7% de los doctores en humani-dades consideraba que, en el momento de la encu-esta (2006), tenía un trabajo altamente relacionado con sus estudios de doctorado, frente a un 60,7% del resto de los doctores; aunque los entrevistados señalaban solamente en un 52,4% de los casos que tener el doctorado o que el nivel de pos-doctorado era el adecuado para desarrollar el puesto que de-sempeñaban, frente a un 50% de los que señalaban que el mínimo requerido era una licenciatura. Estos resultados apuntan a un cierto nivel de sobrecualifi-cación en el mercado de trabajo de los doctores, si atendemos solamente a la titulación requerida.

Niveles retributivos

Estos desajustes entre los niveles formativos que el título de doctor ofrece y la ocupación real de los doctores también se reflejan en los niveles de ingresos reportados por los doctores en humanidades, que re-sultan significativamente inferiores a los del resto de los campos. El 52,8% de los doctores en humanidades ingresaron en 2006, 30.000 euros o menos, mientras que solamente el 37,3% del resto de los doctores se situaron en este nivel retributivo. En el lado opuesto, solamente el 3,8% de los doctores en humanidades ingresaron más de 50.000 euros, frente a un 13,3% del resto de los doctores (ver figura 7). La tendencia general es que el aumento de la edad y del tiempo transcurrido desde la defensa de la tesis doctoral implica una mejora de las condiciones salariales para el conjunto de la muestra de doctores.

Figura 7. Ingresos brutos anuales de los doctores según campos. Fuente: Elaboración propia con microdatos de la Encuesta sobre recursos humanos en ciencia y tecnología 2006 (INE 2008).

Figura 8. Realización de actividades de investigación por campos (en porcentaje). Fuente: Elaboración propia con microdatos de la Encuesta sobre recursos humanos en ciencia y tecnología 2006 (INE 2008).


Debat

Ocupados en investigación

De los doctores ocupados, más del 70% tenía un puesto de trabajo en el que realizaba actividades de investigación, lo cual es un indicador relativo de que este tipo de inversión en capital humano retorna en gran medida al sistema de I+D. Es interesante resaltar que las ocupaciones de los doctores en Humanidades están ligeramente más sesgadas hacia las actividades de investigación que las del resto de los doctores (ver figura 8). Este dato guarda coherencia con el sector de empleo habitual de los doctores de humanidades: las universidades y las administraciones públicas.

En todo caso las diferencias de dedicación a la investigación por sectores son también relevantes (ver figura 9).

Así pues, un conjunto de características parecen apuntarse como singulares en la situación laboral de los doctores en humanidades: mayor feminización, mayor dependencia del empleo del sector público, menores niveles retributivos y mayor asociación a las actividades de investigación son las principales carac-terísticas laborales de los doctores en humanidades. Es plausible que estas características tengan que ver con las trayectorias formativas durante el doctorado, asunto que se analiza en la siguiente sección.

La trayectoria formativa de los doctores en humanidades versus otros doctores

Otros rasgos que diferencian a los doctores en humanidades en comparación con otras áreas son la financiación de los estudios, el tiempo transcurrido desde la obtención del título de doctor al primer empleo que se obtiene, que es muy elevado en el caso de humanidades, y la duración media de los estudios de doctorado, así como la edad media a la hora de finalizar los estudios.

La financiación de los doctorados

El 41,2% de los doctores españoles financiaron principalmente sus estudios de doctorado por medio de becas de alguna institución española y un 10,9% adicional trabajando como profesor ayudante o ayu-dante de investigación. Así pues, se puede estimar que más del 50% realizaron sus estudios con dedicación completa y con un estipendio de la universidad o de otra entidad de investigación. Mientras que un 16,7% lo hizo principalmente con ahorros o ayudas de la familia, y uno de cada cuatro doctores estuvo desempeñando otra ocupación fuera del ámbito acadé-mico o investigador, mientras realizaba sus estudios de doctorado.

Esta tendencia general esconde diferencias im-portantes si analizamos las áreas de doctorado, evi-denciando patrones diversos de financiación de estos estudios. Si bien más del 50% de los doctores en general realizaron sus estudios de doctorado siendo becarios o profesores ayudantes, sin embargo, en las áreas de ciencias naturales y agrarias este porcentaje se eleva al 70%, y, en el extremo contrario, en ci-encias médicas y en humanidades sólo un tercio de los doctores compatibilizaron sus estudios con otra actividad u ocupación no académica o de investiga-ción. Destaca también la mayor proporción con la que los doctorados en estas dos áreas financiaron sus estudios de doctorado a través de préstamos y/o ahorros personales y familiares (ver figura 10).

Duración de los estudios de doctorado

Los doctores en humanidades tardan habitualmente más en hacer las tesis que los de otras áreas. La du-ración de los estudios de doctorado para el conjunto de los doctores españoles fue de 6 años como media (72 meses), aunque ligeramente superior en el caso de los hombres (6,1 años). Sin embargo, las tesis de los doctores en humanidades duran significativamente más, como media casi 7 años (84 meses), más de un año adicional (14 meses) que en el caso de los

% horizontales % verticalesTotal

(% vertical)Empresas Adminis-

traciones Públicas

Enseñanza Superior

IPSFL Empresas Adminis-traciones Públicas

Enseñanza Superior

IPSFL

Total (% horizon-tal)

100,0 8,2 29,3 58,3 4,2 8,2 29,3 58,3 4,2

Ciencias Naturales

31,3 8,7 27,1 59,0 5,1 33,3 29,0 31,7 38,4


10,3 7,9 14,4 73,0 4,6 10,0 5,1 12,9 11,5

Ciencias Médicas

16,7 14,8 59,7 19,2 6,4 30,1 33,9 5,5 25,3


3,7 7,4 35,5 53,3 3,8 3,3 4,4 3,3 3,3

Ciencias Sociales

23,7 4,6 17,5 75,5 2,3 13,5 14,1 30,7 13,1

Humanidades 14,3 5,5 27,5 64,6 2,4 9,7 13,4 15,9 8,4

Figura 9. Porcentaje de doctores en activo que realizaban actividades de investigación a 31/12/2006 por campo de doctorado y sector de empleo. Fuente: INE (2008). Encuesta sobre recursos humanos en ciencia y tecnología 2006.


Debat

doctorados de otros campos; también la desviación típica es mayor en humanidades (42,3 meses) frente al resto de las áreas (35,5 meses).

Bien es verdad que globalmente el tiempo medio de finalización de la tesis se ha ido reduciendo con los años, probablemente como resultado del incremento de fuentes de financiación disponibles que permiten realizar estos estudios a tiempo completo, sin tener que combinarlos con otras ocupaciones.

Adicionalmente, la duración media del doctorado supera en unos dos años (tres para los doctores en humanidades) el tiempo promedio por el que se otor-gan becas de formación de personal investigador, lo que hace pensar en grandes esfuerzos familiares, en la simultaneidad con otras ocupaciones (dedicación a tiempo parcial), en la escasa dedicación o, alternativa-mente, en la relación temprana con los empleadores.

Edad al doctorarse

La edad media de obtención del doctorado en España —para los que se graduaron entre 1990 y 2006— fue de 35 años para los varones y de 33 años para las mujeres. Sin embargo, los doctores en humanidades se doctoran significativamente más tarde, a los 36,4 años frente a 33,7 del resto de los doctores, y además existe una mayor dispersión en los primeros con mayor desviación típica (8,0 años) que en los segundos (6,7 años).

Acceso al primer empleo

Una vez finalizados los estudios de doctorado, las mujeres doctoras tardan más que los hombres en encontrar un trabajo relacionado con sus estudios. Para los doctores que trabajaron en algún puesto relacionado con su doctorado una vez finalizado éste y antes de enero de 2007, el tiempo medio para

Total Ciencias Naturales


Ciencias Médicas


Ciencias Sociales

Humanidades

Total (distribución horizontal)

100,00 29,5 9,2 22,7 3,7 21,0 13,9

Beca de alguna institución española

41,21 60,5 38,8 29,0 60,8 29,4 34,3

Beca internacional 0,77 1,0 1,2 0,5 0,8 0,5 0,9

Trabajó como profesor y/o investigador ayudante

10,87 11,2 19,7 3,9 9,5 17,2 6,5

Otra ocupación 25,81 14,5 22,4 35,3 16,2 30,3 32,3

Subvención reembolsada por el empleador

0,38 0,6 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3

Préstamos y/o ahorros personales o familiares

16,73 8,1 10,5 27,7 10,0 17,4 22,0

Otra fuente 4,23 4,0 7,1 3,3 2,4 4,9 3,8

Figura 10. Porcentaje de doctores por fuente principal de financiación y campo de doctorado (% verticales). Fuente: INE (2008). Encuesta sobre recursos humanos en ciencia y tecnología 2006.

Figura 11. Tiempo medio en encontrar un puesto de trabajo relacionado con el doctorado, por sexo y disciplina. Fuente: INE (2008). Encuesta sobre recursos humanos en ciencia y tecnología 2006.


Debat

encontrar ese empleo fue de 5 meses, 4 meses para los hombres frente a los 6 meses de las mujeres.

De nuevo el área de especialización es un factor diferencial. Los doctorados en el campo de ingeniería y tecnología fueron los que menos tardaron en encon-trar empleo (tres meses de media) y los doctores del campo de humanidades los que más (ocho meses) (ver figura 11). Seguramente estas diferencias reflejan una situación de la demanda de doctores diversa según los campos científicos y probablemente no exenta de ciertos desajustes con la oferta.

Todas estas características del proceso formativo en humanidades contribuyen a arrojar luz sobre esa mayor propensión relativa a la situación de desempleo. La integración de los doctores en humanidades en el mercado de trabajo es significativamente más lenta, lo que podría relacionarse con las estrategias de baja movilidad y mayor endogamia (Cruz-Castro y Sanz-Menéndez 2010) que parecen presentarse con mayor fuerza en el colectivo de Humanidades, al menos en el contexto de la educación superior y CSIC (Cruz Castro et al. 2006). Estos indicios parecerían indicar que en el caso de las personas que llevan adelante y finalizan el doctorado en humanidades predominan las “vocaciones” y la dedicación a tiempo parcial, lo que además les lleva a duraciones medias del periodo doctoral mayores que en otros campos científicos.

A modo de conclusiones parciales

De los datos presentados se observa que existe un patrón divergente entre las humanidades y otras áreas en materia de oportunidades profesionales del doctorado, derivado entre otros factores del mo-delo de formación doctoral, por lo que sería muy conveniente poner en marcha medidas tendentes a reducir la duración del doctorado, en el contexto de la reorganización de los estudios de postgrado; siete años de media para finalizar una tesis doctoral es demasiado tiempo, lo que lleva a unas edades promedio de obtención de la titulación que también convendría acortar, para facilitar la inserción en el mercado de trabajo. Sin duda, esto estará asociado a que aumente el número de personas que realizan el doctorado con financiación institucional pública y con dedicación a tiempo completo, así como con una mayor movilidad en el contexto de la formación e inserción laboral.

Laura Cruz Castro Susana Pablo

Luis Sanz MenéndezInstituto de Políticas y Bienes Públicos (IPP-CCHS)

Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Albasanz, 26-28


[email protected]@cchs.csic.es

Rebut: 09-04-2010

Bibliografía

Cruz-CAstro, L., sAnz-menéndez, L. (2010). Mobility versus job stability: Assessing tenure and productivity outcomes. Research Policy, 39(1): 27-38.

sAnz menéndez, L., Cruz-CAstro, L. (2009). La situación profesional de los doctores en España. En: Informe CYD 2008: La contribución de las universidades españolas al desarrollo. Fundación CyD. Barcelona: 167-171.

Documentos

Cruz CAstro, L., sAnz menéndez, L., AJA vALLe, J. (2006). Las trayectorias profesionales y académicas de los profesores de universidad y los investigadores del CSIC. Documento de trabajo UPC-06-08. Junio 2006. Página web: <www.ipp.csic.es/doctrab2/dt-0608.pdf> (acceso: 10 de abril de 2010).

La carrera investigadora en arqueología: una mirada desde la universidad españolaGonzalo Ruiz Zapatero

La arqueología en España ha sufrido en las tres últimas décadas profundos cambios en su organi-zación, gestión y resultados, como ha sucedido a escala europea (Harding 2009; Hirst 2008; Kristian-sen 2009a). Probablemente el más significativo haya sido la fuerte irrupción de la arqueología de gestión, empresarial, comercial o como deseemos llamarla (Demoule 2002; 2008; Kristiansen 2009b; Moya e.p.; Parga-Dans 2009b). El modelo que las administraci-ones autonómicas adoptaron fue el de arqueología de empresa ya que desde sus plantillas era imposible asumirlo en el momento de las transferencias del estado a las Comunidades Autónomas (CC.AA.) a mediados de los años 1980. Este hecho ha configu-rado a la arqueología de empresa en el sector más numeroso de la arqueología española y ha actuado, de alguna manera, como un estímulo más para los miles de estudiantes de arqueología de los últimos años. Otro cambio importante, que sólo ha empezado a materializarse pero que lleva años gestándose, es la creación de los primeros grados de Arqueología (Ruiz Zapatero 2005 y 2009). En 2012-2013 tendremos las primeras promociones de graduados en Arqueología, lo que, sin duda, supone un importante logro para la formación de arqueólogos, para la mejora de


Debat

los estándares de intervención e investigación y, en conjunto, para todos los sectores implicados en la arqueología española.

Los escenarios de la investigación arqueológica

En estos años (1980-2010) las tendencias genera-les de los tres sectores de la arqueología se pueden resumir sólo de forma general porque nos faltan estadísticas y estudios sobre ellos; algo tampoco es-pecífico de nuestro país ya que estamos empezando a descubrir como son realmente las comunidades arqueológicas de Europa (Aitchison 2009b). Pero, al menos, deberíamos empezar por cuantificar y cualificar los perfiles de los arqueólogos existentes al estilo del Reino Unido (Aitchison y Edwards 2008; Jackson y Sinclair 2009). Veamos cual es la situación en España por cada sector:

(1) La academia engloba universidades, museos e instituciones de investigación, especialmente el CSIC, y constituye probablemente el sector más visible. La universidad mantuvo el crecimiento iniciado en la década anterior, amplió sus plantillas pero después ha cerrado casi sus puertas. Por otro lado los jóvenes investigadores han completado su formación en centros extranjeros, gracias sobre todo a las becas Erasmus y otras ayudas, lo que ha permitido contar con inves-tigadores muy bien formados. Sin duda alguna, los mejor formados de nuestra historia, pero que han encontrado muy pocos accesos a la academia. Sin contar que los departamentos universitarios que no incorporan continuamente gente joven dejan de ser eficaces y pierden buena parte de la creatividad, el empuje y las nuevas ideas de la disciplina. El colectivo tiene alrededor de 400/450 profesores permanentes (Prehistoria y Arqueología básicamente) y un buen número de becarios distribuidos en universidades grandes, medianas e incluso pequeñas.

Los museos arqueológicos se han volcado más en las exposiciones permanentes y temporales pero mucho menos en investigación. La plantilla es bas-tante más reducida que la universitaria y en muchos casos lo que hay es el modelo del investigador-director solitario. Con todo, las plazas de conservadores y ayudantes han seguido convocándose a lo largo de estas décadas, aunque también en ocasiones los ar-queólogos o arqueólogas ganan plazas en museos que no son de arqueología. A pesar de que no es posible hacer generalizaciones lo cierto es que, en bastantes Comunidades Autónomas, las administraciones no apuestan decididamente por la investigación en sus museos arqueológicos. Por último, el CSIC mantiene pocos departamentos o institutos arqueológicos con unas pocas decenas de investigadores, muy activos y en los últimos años con una política de apuesta por buenos investigadores muy marcada.

(2) Las administraciones públicas de las CC.AA. han creado servicios de arqueología con algunos profesionales en los servicios centrales y arqueólogos territoriales en las provincias (o comarcas como en Cataluña) y son las responsables de toda la actividad práctica arqueológica. Los trabajos de prospección y excavación han crecido continuadamente —al menos

hasta la crisis de 2007— pero no lo han hecho las plantillas de arqueólogos autonómicos. Quizás el problema más dramático es la orientación de una arqueología que produce bastante documentación pero poco conocimiento, ya que el gran déficit de la arqueología de la España de las Autonomías es la publicación. Y el primer responsable, aunque no el único, son las administraciones públicas. Se ha intervenido más que nunca pero los proyectos/inter-venciones no publicados son dramáticamente la gran mayoría. Y no debemos olvidar que un arqueólogo “tiene que ser capaz de hacer interpretación histórica, sometiéndola al juicio de la comunidad científica y poniéndola en último término al servicio de la soci-edad que lo financia” (Vaquerizo 2009).

(3) las empresas de arqueología —“los arqueólogos invisibles” en el argot británico (Everill 2009)— son el colectivo más amplio, establecido en los primeros años 1990 y que sólo ahora empezamos a conocer a través de los primeros estudios que ofrecen una visión, al menos preliminar (Parga-Dans 2009a; Moya e.p.). La mayoría de las empresas registradas, un total de 372, se crearon entre 1990 y 2005 con un pico más alto entre 2000-2005 y en conjunto parece un sector inmaduro con muchas pequeñas empresas de un propietario y 1-2 personas más contratos eventuales según la demanda de trabajo (Parga-Dans 2009a). Qui-zás se pueda pensar en un colectivo que ha oscilado entre algo más de 1.000 y 2.000 profesionales según coyunturas. En los primeros años sus actividades estu-vieron centradas, casi exclusivamente, en la excavación aunque en los últimos años han ido ocupándose de trabajos más especializados y diversificados. Las que han conseguido estabilizarse tienen más experiencia (Polo 2007) y algunas buscan diferenciarse a través de las publicaciones (tradicionalmente excluidas de las empresas de arqueología) para conseguir presti-gio añadido ante las administraciones y la academia (Morín et al. 2007). Andalucía, Cataluña y Madrid concentran el mayor número de empresas conocidas que en los últimos años se han repartido entre 1.000 y 2.500 actuaciones en cada comunidad. La lucha por convenios específicos ha logrado algunos éxitos pero sigue en otras CC.AA. (AMTTA 2008) y probablemente el fondo de la cuestión sea comprender el papel de las empresas de arqueología en el sistema capitalista (Díaz-del-Río 2000). Por otra parte, la preparación académica deja bastantes lagunas en los jóvenes arqueólogos para su incorporación a la arqueología comercial (Doelle 2009).

Desde 2008 la crisis de la construcción ha casti-gado indirectamente a las empresas de arqueología, como ha sucedido en otros países (Aitchison 2009a). Un volumen de trabajo enorme que hace difícil un seguimiento administrativo y casi imposible la publicación de resultados. Como bien diagnostica Parga-Dans (2009a) el sector debería orientarse en dos direcciones: romper la fuerte dependencia del sector de la construcción y reclamar más arqueología preventiva y menos excavaciones. No me parece mala la receta de Arqueosur para mejorar las condiciones de trabajo: “reducir a un mínimo razonable y opera-tivo la burocracia en la tramitación de los proyectos; impulsar la redacción de planes especiales para los


Debat

cascos históricos; trabajar en soluciones de mercado para el producto arqueológico (turismo cultural); perseguir y castigar más el expolio y la destrucción de bienes culturales y reformar los planes educati-vos de las universidades para reforzar a las nuevas generaciones de arqueólogos” (Buiza 2009).

En este panorama merecen ser destacados varios hechos: primero, la conciencia de que la arqueología no es sólo documentación sino también interpretación y generación de conocimiento (Kristiansen 2009b) va siendo compartida por todos los agentes; segundo, la investigación se hace —aunque con desiguales aportaciones— desde distintos ámbitos (academia, administración y empresas); y tercero, las estructu-ras para entrar en la investigación son débiles, no están bien definidas y, sobre todo, los tres ámbitos se constituyen como compartimentos estancos que difícilmente permiten pasarelas de unos a otros. Por otra parte, las entradas en la actividad arqueológica son limitadas y complejas, hay escasa diversidad, la progresión es difícil y las retribuciones son bajas, sin mucha diferencia con otras tradiciones (Aitchison 2008).

La carrera investigadora en la universidad

Es evidente que el factor clave para una carre-ra investigadora en arqueología es la preparación y cualificación de los futuros arqueólogos en la universidad porque esto afectará a toda la práctica arqueológica la próxima década (Collis 2008). Con la incorporación de España al EEES (Real Decreto 1393/2007 de 29 de octubre) los estudios se configu-ran en Grados (cuatro años) y Postgrado (Master y Doctorado). Para el Doctorado hay que superar 60 créditos ECTS a través de un Máster antes de pasar a la etapa investigadora propiamente dicha, es decir la realización de una tesis doctoral. Los másteres están empezando a configurarse y no debe olvidarse que la universidad española carece de tradición en este ámbito. Los precios no parecen exagerados aunque resta por ver qué fracción de graduados pasará a realizar un master. En buena medida dependerá de lo que valga un grado de arqueología para lograr un empleo (Aitchison 2006; Yu et al. 2006).

Con la finalización del master quien desee iniciar una carrera investigadora debería seguir el camino más seguro y prometedor: la preparación de una te-sis doctoral. Para ello cada vez resulta más evidente que sin un contrato o una beca de investigación del Ministerio, de las CC.AA., de las propias universida-des o de otras instituciones es muy difícil afrontar al menos cuatro años para volcarse integralmente en la realización de la tesis. Pero la consecución de una beca o contrato predoctoral no es tarea fácil. Además de un buen expediente (en la práctica al menos con una media de cerca de 3 puntos sobre 4) hay que buscar un director solvente, integrado en un buen equipo y presentar un buen diseño de tesis. Con todo las actuaciones de las comisiones no siempre resultan todo lo éticas que deberían aunque es cierto que existen mecanismos de garantía.

Ser becario de investigación arqueológica tampoco es tarea sencilla; a unas dotaciones económicas más bien modestas hay que sumar la falta de derechos que los grupos de becarios del estado español llevan reivindicando justamente desde hace años. La relación con el director de tesis es fundamental y a la nece-saria capacidad de liderazgo intelectual del mismo se deben añadir la habilidad para ayudar de forma amistosa, de identificar las necesidades del docto-rando y orientar respetando sus iniciativas e ideas desde la inculcación de la responsabilidad, la libertad y la autonomía (Mainhard et al. 2009). Además la investigación es, en gran medida, una tarea solitaria que puede encontrar etapas y momentos donde las ilusiones y las ganas de trabajar pueden flaquear. Ahí deberá estar también atento un director de tesis.

Los años de la tesis son fundamentales porque en ellos no sólo hay que terminar una tesis sino que, además: 1) se debe publicar de forma eficaz aspectos preliminares y/o colaterales de la tesis de manera que al presentar la tesis en la lista bibliográfica se puedan encontrar al menos tres o cuatro trabajos significa-tivos ya publicados; salvo casos muy excepcionales siempre he tendido a desconfiar de las tesis en las que su autor no tiene ninguna entrada en la bibli-ografía; 2) se deben atender congresos y reuniones directa o indirectamente relacionados con su tema de investigación; 3) es importante establecer contactos y relaciones con investigadores ya establecidos y con otros investigadores noveles; y 4) es cada vez más importante realizar estancias en centros extranjeros que permitan potenciar los puntos anteriores, acre-centar el sentido crítico y adquirir una perspectiva internacional del trabajo. Y por último, hay que ajustarse al máximo a los plazos de finalización de tesis porque de lo contrario será fácil entrar en una vía complicada: la demora continuada y la dificultad de terminar la tesis sin becas ni ayudas. En resumen, hay que hacer tesis pero hay que hacer también otras muchas tareas. Y encima al llegar al final, al conseguir el título de doctor, hoy día no hay nada garantizado como sucedía hace unas pocas décadas.

Con el título de doctor es cierto que aumentan las posibilidades de optar con más garantías a casi cualquier trabajo arqueológico pero no es un pasaporte seguro para un puesto de investigación. Una vez más, la mejor opción es un contrato o una beca, ahora

Figura 1. El acceso al trabajo arqueológico en España (según Carver 2009 modificado).


Debat

posdoctoral, dentro o fuera del país. Esto supone seguir ampliando los años de becario y formación.

Y llegados a este punto hay que hacer algunas reflexiones sobre la universidad y su sistema de reclutamiento del profesorado. Las áreas de Prehis-toria y Arqueología, al igual que algunas otras que incluyen arqueólogos en sus filas, están integradas por una mayoría de especialistas que entraron en-tre mediados de 1970 y los primeros años ochenta. Poco después se cerraron las puertas y los accesos de jóvenes han sido muy escasos y, normalmente, para cubrir plazas ya existentes. Eso significa que entre 2015 y los primeros años de la década de 2020 habrá una oleada de jubilaciones. Sólo enton-ces habrá una oferta razonable de plazas. Por otro lado, el sistema de acceso mediante acreditaciones nacionales o autonómicas y el concurso de plazas ofertadas por cada universidad mantendrá el modelo endogámico en el que cada centro se “abastece” de sus titulados. En consecuencia, apostar por lograr una plaza universitaria será una empresa a largo plazo y sin seguridad. Es cierto que los contratos Juan de la Cierva y, sobre todo, los Ramón y Cajal sirven de puente para el ansiado puesto en la universidad. Pero tampoco todas las CC.AA. garantizan que eso sea así y sobre todo no existe ningún estudio de previsión de necesidades siguiendo un calendario. En cualquier caso las incorporaciones de jóvenes a la docencia se producen en edades que no se corresponden con lo esperable. Se alcanzan plazas de Ayudante con más treinta años, se puede lograr una plaza permanente con más de cuarenta y eso acorta la carrera docente e investigadora. Esos especialistas pueden llegar cerca de la cincuentena sin haber dirigido tesis doctorales y/o proyectos como IP. Sin contar con que la masa crítica de los departamentos se ve empobrecida porque falta el concurso de jóvenes profesores/investigadores que estimule al profesorado de más edad y, especi-almente, a los estudiantes. Es cierto que todo ello es consecuencia del crecimiento no-planificado de la universidad española con el boom de los años 1970 y prolongado en años posteriores y que hoy afrontar una racionalización profunda de las estructuras, a corto plazo, es sencillamente imposible. Pero debe-ríamos estar promoviendo estudios de prospectiva (Aitchison 2008) y no creo que se estén realizando. De hecho, contamos con estudios sobre la enseñanza en el trabajo académico (Ruiz Zapatero 1998) pero no sobre el desarrollo de la investigación (Akerlind 2008), como si para ello simplemente bastara publicar libros y artículos. Hay cuatro maneras de entender el desarrollo investigador: 1) alcanzar la seguridad y confianza como investigador; 2) llegar a ser recono-cido como investigador; 3) ser más productivo como investigador; y 4) alcanzar más sofisticación como investigador (Akerlind 2008). Las reflexiones de grandes investigadores en retrospectivas sobre sus carreras académicas proporcionan claves valiosísimas sobre como lograr esas cuatro formas de entender una trayectoria investigadora.

En resumen, la carrera investigadora en la uni-versidad está sin definir del todo, no cuenta con previsión de necesidades y, de todas formas, es un camino largo y duro en el que se acaban las plazas

y los plazos antes de poder entrar en la academia. Hasta hace pocos años lograr una plaza en el escalón más bajo de la universidad se veía como un triunfo personal y una gran posibilidad de desarrollar una carrera investigadora. Hoy buenos licenciados o doc-tores empiezan incluso a renunciar a plazas obtenidas porque la universidad no ofrece una vía clara y rápi-da de promoción para los mejores, las retribuciones son mínimas y quizás, lo más grave, no encuentran mucho estímulo intelectual más allá de servir de mano de obra barata para dar las clases que nadie quiere dar. Y, sin embargo, universidades extranjeras u otras instituciones españolas consiguen hacer ofertas tentadoras. En mi opinión el gran problema actual es que la universidad, en general, no consigue atraer y mantener a los mejores investigadores jóvenes. Y con ese punto de partida es difícil conseguir buenos resultados en todo lo demás. Necesitamos progra-mas específicos que atraigan a jóvenes, que se les ofrezca un entorno atractivo de trabajo, estímulos académicos, una carrera investigadora bien definida y unas retribuciones acordes con la valía que tienen. Y encima los vientos de crisis económica que nos azotan desde finales de 2007 amenazan con hacer este cuadro todavía más dramático. A pesar de todo el escenario dibujado creo que la universidad siempre proporcionará dos cosas que no pueden hacer otras formas de ejercicio de la arqueología. Primero, la responsabilidad y el reto de formar a todos los ar-queólogos y segundo, la extraordinaria capacidad de conjugar enseñanza e investigación con el mejor de todos los recursos: la tremenda ilusión e inquietudes que han tenido, tienen y, estoy seguro, tendrán los estudiantes de arqueología.

Gonzalo Ruiz ZapateroDepartamento de Prehistoria

Facultad de Geografía e Historia Universidad Complutense

Profesor Aranguren, s/n28040 Madrid

[email protected]

Rebut: 01-02-2010

Bibliografía

AitChison, K. (2006). What is the Value of an Archaeology Degree? Papers from the Institute of Archaeology, 17: 4-12.

AitChison, K. (2008). A Vision for Training and Career Development in Archaeology. Página web: <www.torc.org.uk/ATFvision.pdf> (acceso: 24 de marzo de 2010).

AitChison, K. (2009a). After the “gold rush”: global archaeology in 2009. World Archaeology, 41(4): 659-671.

AitChison, K. (2009b). Discovering the archaeologists of Europe. Transnational Report. Institute for Archaeologists. Reading. Página web: <www.discovering-archaeologists.eu/DISCO_Transnational_Report.pdf> (acceso: 24 de marzo de 2010).

AitChison, K., edwArds, r. (2008). Archaeology Labour Market Intelligence: Profiling the Profession 2007-08.


Debat

Institute of Field Archaeologists. Reading. Página web: <www.archaeologists.net/modules/icontent/inPages/docs/lmi%200708/Archaeology_LMI_report_colour.pdf> (acceso: 24 de marzo de 2010).

AKerLind, G. s. (2008). Growing and developing as a university researcher. Higher Education, 55: 241-254.

AmttA (Asociación de Trabajadores y Trabajadoras en Arqueología) (2008). Asociación Madrileña de Trabajadores y Trabajadoras en Arqueología. Una iniciativa ante la precariedad laboral. En: OrJIA (coord.). Actas de las I Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica: Dialogando con la cultura material (vol. II). JIA. Madrid: 561-563.

BuizA, J. J. (2009). La arqueología, un negocio es-condido bajo tierra. Sur, 15-11-2009. Página web: <www.diariosur.es/20091115/economia/dinero-empleo/arqueologia-negocio-escondido-bajo-200911151206.html> (acceso: 24 de marzo de 2010). CArver, m. (2009). Archaeological Investigation. Routledge. London-New York.

CoLLis, J. (2008). Careers in Archaeology. En: D. M. PeArsALL (ed.). Encyclopedia of Archaeology. Elsevier-Academic Press. Amsterdam: 958-966.

demouLe, J. P. (2002). Rescue Archaeology: the French way. Public Archaeology, 2(3): 170-177.

demouLe, J. P. (2008). L’archéologie préventive en France: parcours et perspectives. En: B. O. M. nAFFe, r. LAnFrAnChi y N. sChLAnGer (eds.). L’archéologie préventive en Afrique: enjeux et perspectives. Éditions Sepia. Saint-Maur-des-Fossés: 187-192.

díAz-deL-río, P. (2000). Arqueología comercial y estructura de clase. En: M. BóvedA (coord.). Gestión Patrimonial y Desarrollo Social. CAPA, 12. Universidad de Santiago de Compostela. Santiago: 7-18.

doeLLe, w. h. (2009). Commentary. Will this degree get me a job with your firm? The SAA Archaeological Record, 2009 (1): 29-30. everiLL, P. (2009). The Invisible Diggers. A Study of British Commercial Archaeology. Página web: <winchester.academia.edu/PaulEverill/Books/89318/The-Invisible-Diggers--A-study-of-British-Commercial-Archaeology> (acceso: 24 de marzo de 2010).

hArdinG, A. (2009). Towards a European archaeology. World Archaeology, 41(4): 629-640.

hirst, K. (2008). Archaeology Today. En: D. M. PeArsALL (ed.). Encyclopedia of Archaeology. Elsevier-Academic Press. Amsterdam: 478-489.

JACKson, v., sinCLAir, A. (2009). Archaeology Graduates of the Millennium. A Survey of the Career Histories of Graduates. Página web: <www.heacademy.ac.uk/assets/hca/documents/archaeology/Archaeology_Graduates_of_the_Millennium.pdf> (acceso: 24 de marzo de 2010).

KristiAnsen, K. (2009a). The discipline of archaeology. En: B. CunLiFFe, C. Gosden y R. A. JoyCe (eds.). The Oxford Handbook of Archaeology. Oxford University Press. Oxford: 3-46.

KristiAnsen, K. (2009b). Contract archaeology in Europe: an experiment in diversity. World Archaeology, 41(4): 641-648.

mAinhArd, t., riJst, r., tArtwiJK, J., wuBBeLs, th. (2009). A model for the supervisor-doctoral student relationship. Higher Education, 58(3): 359-374.

morín, J., esCoLá, m., LóPez, m. (2007). La investigación arqueopaleontológica en el marco de la iniciativa privada. En: J. morín (dir.). Primer Simposio Audema: La investigación y la difusión arqueopaleontológica en el marco de la iniciativa privada. Audema. Madrid: 13-19.

moyA mALeno, P. r. (e.p.). Grandezas y miserias de la arqueología de empresa en la España del siglo XXi. Complutum.

PArGA-dAns, e. (2009a). Impacts of the global crisis in the archaeological sector: the Spanish case. Comunicación presentada en la 15th Annual Conference of the European Association of Archaeologists, Riva del Garda (Italia) 17 sep. 2009. Página web: <digital.csic.es/handle/10261/17136> (acceso: 24 de marzo de 2010).

PArGA-dAns, e. (2009b). The analysis of an emergent sector: the commercial archaeology and their development from the perspective of systemic innovation. En: DRUID-DIME Academic Winter Ph Conference on Economic and Management of Innovation, Technology and Organizational Change. Denmark 2009. Página web: <www2.druid.dk/conferences/viewpaper.php?id=4244&cf=33> (acceso: 24 de marzo de 2010).

PoLo LóPez, J. (2007). La Arqueología en el ámbito professional de la Comunidad de Madrid. La mayoría de edad. En: J. Jiménez y J. Bermúdez (coords.). Actas de las Segundas Jornadas de Patrimonio Arqueológico en la Comunidad de Madrid. Comunidad de Madrid. Madrid: 131-135.

ruiz zAPAtero, G. (1998). Enseñando Arqueología… ¿Hay algo que decir? ArqueoWeb, 0.

ruiz zAPAtero, G. (2005). ¿Por qué necesitamos una titulación de arqueología en el siglo XXi? Complutum, 16: 255-270.

ruiz zAPAtero, G. (2009). ¿Qué arqueología enseñar en la universidad del siglo XXi? Complutum, 20(2): 225-238.

vAquerizo GiL, d. (2009). La profesión del arqueólogo. Diario de Córdoba, 25-3-2009: 8. Página web: <www.diariocordoba.com/noticias/noticia.asp?pkid=471936> (acceso: 25 de marzo de 2010).

yu, P. L., miLLs, B., neuziL, A. (2006). Committee on curriculum: What skills do I need to get and keep a job in archaeology? The SAA Archaeological Record, may 2006: 9-13.


Debat

Proyectos y grupos de investigación en arqueología: una panorámica desde el Ministerio de Ciencia e InnovaciónAníbal González Pérez

La mayor parte de los grupos de investigación se construyen a partir de un solo centro universitario o de investigación. Sin embargo, en los últimos años se observa una incipiente incorporación de investigadores extranjeros, en muchas ocasiones con una dedicación plena a los grupos de investigación en los que se integran, tal y como pone de manifiesto que lo ha-cen con dedicación completa. También se empieza a observar una mayor integración de investigadores de distintos centros en un solo grupo de investigación, o a través de proyectos coordinados. Desde 2004 hay un aumento del número de investigadores por proyecto, y así se ha pasado de grupos casi unipersonales o de muy pocos investigadores a grupos numerosos y relativamente estables, de mayor visibilidad y proyec-ción internacional. La media de EDP (Equivalente a dedicación plena) por proyecto aprobado (2004-2009) está en torno a trece, llegando a quince en 2007 y a veintiuno en 2008 (si bien este caso no es significati-vo por el reducido número de proyectos aprobados).

La solicitud de financiación, habitualmente, se limitaba a gastos de ejecución que incluían material informático, bibliográfico y gastos de viajes y dietas para reuniones y congresos o el acceso a archivos documentales, pero ahora se incorporan gastos de personal para especialistas o técnicos. Estos nuevos parámetros, hasta hace poco limitados en lo esencial a algunas áreas de mayor carácter experimental, apro-ximan más la investigación española a los estándares habituales en el ámbito europeo.

Uno de los cambios importantes (desde 2008) para esta área en el Ministerio de Ciencia e Innovación es que si para un proyecto es necesaria una excavación arqueológica de manera que sin esa excavación ar-queológica el proyecto no tendría sentido, se financia la excavación también o no se financia el proyecto, pues sin esa financiación este sería inviable.

El ámbito de actuación preferente es el estatal, aunque deben resaltarse importantes actuaciones en el extranjero, vinculadas a proyectos y misiones arqueológicas con participación de investigadores de otras nacionalidades. Esta vertiente, de marcada internacionalización y proyección exterior, constituye uno de los puntos fuertes del área. Los proyectos en el extranjero han sido desarrollados en el valle del Éufrates y del Orontes, en Olduvai (Tanzania), en la costa atlántica de Nicaragua, en Awa (Brasil), en

Egipto… Un apartado particular lo constituyen los proyectos dirigidos al estudio del Egipto antiguo, con la consolidación de algunos grupos que facilitan la introducción de la egiptología en el campo de la investigación española. Sin embargo, la mayoría de los proyectos se centra en el estudio arqueológico de las distintas regiones peninsulares y las islas Baleares y Canarias (estudios dirigidos a diversos aspectos del mundo romano, púnico y fenicio, si bien con muy pocos del mundo ibérico, colonias griegas en el cuadrante nororiental de la Península…).

La interdisciplinariedad es frecuente en la mayor parte de los proyectos, con intervención de técnicas arqueométricas y analíticas específicas. La mayor parte de los grupos de investigación han incrementado sus efectivos y se han presentado numerosos proyectos coordinados, centrados fundamentalmente en el estu-dio arquitectónico y urbanístico de diversas ciudades de la Hispania romana, con especial atención a la monumentalización de las mismas y la función de los edificios públicos, o el análisis de los materiales lapídeos y mosaicos. Otros trabajos se han dirigido al desarrollo de técnicas analíticas (arqueología espacial y utilización de SIG) en diversos ámbitos geográficos y cronologías.

Algunas cifras

Desde 2004 hasta 2009, es decir, en los últimos siete años, se han presentado 163 proyectos de ar-queología, de los cuales se financiaron 94 por un importe de 2.990.000 euros.

La mayoría de los proyectos de arqueología se pre-sentó en el Departamento de Humanidades y Ciencias Sociales, y dentro de ese Departamento en el área de gestión de Historia. Hubo algunos proyectos a lo largo de los años que se presentaron y aprobaron en otros departamentos (por ejemplo: Comportamiento ecosocial de los homínidos de la sierra de Atapuerca durante el Cuaternario, I y II; Desarrollo de un programa compatible de monitorización in situ, conservación y documentación del patrimonio histórico subacuático; ORIENTATIO AD SIDERA: prácticas astronómicas en la cultura de las civilizaciones antiguas; o incluso en el Departamento, pero en otra área de gestión: ¿Patrimonio protegido? La eficacia de las políticas y normas internacionales y españolas sobre el patrimonio cultural). Salvo en dos casos (que se mencionan) los proyectos de otras áreas no afectan significativamente a la información general sobre financiación ni a la información sobre el número de investigadores. La financiación que se ofrece es sin costes indirectos, de manera que a esas cantidades habría que sumarles un 21%. El número de investigadores es el total de los investigadores de los proyectos aprobados:

200422 proyectos presentados. 10 aprobados (9 del

Dpto.). 98 investigadores.248.000 euros de financiación.




Debat


Dpto.). 137 investigadores.731.000 euros de financiación (un proyecto externo

coordinado: Comportamiento ecosocial de los homíni-dos de la sierra de Atapuerca durante el Cuaternario, financiado con 236.000 euros).






Dpto.). 396 investigadores.1.650.000 euros de financiación (un proyecto externo

coordinado: Comportamiento ecosocial de los homínidos de la sierra de Atapuerca durante el Cuaternario, II, financiado con 550.000 euros).

JCI-2005Los edificios de reunión en Hispania. Aproximación al conocimiento de

las sedes de las corporaciones, collegia y otrosUniversidad de Zaragoza

JCI-2006 El origen de las sociedades campesinas en la fachada atlántica europea:

contexto arqueológicoUniversidad de Cantabria

JCI-2006 Arqueología del colonialismo fenicio Universitat Pompeu Fabra

JCI-2007 Materiales lapídeos de Hispania septentrional y su comercioUniversitat Autònoma de

Barcelona

JCI-2007Cerámica y estilo 2. Neolítico antiguo en el Mediterráneo español (5600-

4600 a.C.)Universidad de Valencia

JCI-2008Programa de investigación en tecnologías para la valoración y

conservación del patrimonio culturalConsejo Superior de

Investigaciones Científicas

JCI-2008

Implementación de las Tecnologías de la Información y Comunicación (TIC) en la gestión, investigación científica y proyección de la

arqueología urbana. Desarrollo y aplicación en la ciudad romana de Tarraco, capital de la Hispania Citerior

Institut Català d’Arqueologia Clàssica

JCI-2008 Tendencias teóricas y metodológicas en Prehistoria y Arqueología Universidad de La Laguna

JCI-2008 Arqueología y patrimonio histórico Universidad de Alicante

JCI-2009Estilo, arte rupestre y territorio: caracterización de la secuencia cultural

y artística de la Prehistoria del Bajo Aragón desde una perspectiva regional. Ocupación humana y sacralización del paisaje

Universidad de Zaragoza

JCI-2009

Topografía urbana y territorial en el mundo de la Antigüedad tardía. Implantación del cristianismo como nueva religión emergente y sus distintas manifestaciones materiales. Transformaciones económicas,

sociales y culturales que tienen lugar en el período

Universitat de Barcelona

RYC-2005Agricultura y alimentación vegetal desde el Neolítico a la Edad del

Hierro en el interior de la Península IbéricaConsejo Superior de


RYC-2007Aprovechamiento y circulación de materias primas líticas en la

Prehistoria del suroeste de Europa

Consorcio para construcción,

equipamiento y explotación Centro

Nacional de Investigación sobre la Evolución

Humana

RYC-2008El patrimonio arqueológico en el patrimonio mundial de la Unión

Europea y LatinoaméricaUniversidad Complutense

de Madrid

RYC-2008 Producción y paisaje en la Prehistoria del interior peninsularConsejo Superior de


RYC-2009Arqueología social del miedo: incertidumbre, identidades discrepantes y

prácticas mágico-religiosas en el mundo antiguoUniversidad de Zaragoza

Figura 1. Candidaturas Juan de la Cierva y Ramón y Cajal elegidas desde 2004.


Debat

En la convocatoria de 2010 (que se cerró en febre-ro de 2010) deberían presentar proyectos los grupos financiados de 2007 y cualquier grupo que no tuviera financiación del Plan Nacional en el momento de presentar la solicitud y el sorprendente resultado es que solamente se han presentado diez proyectos, el número más bajo de todos los años contemplados y con un total de 78 investigadores.

Entre las entidades a las que pertenecen los in-vestigadores principales que solicitaron (y obtuvieron) proyectos de investigación destacan la Universitat de Barcelona con once proyectos, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (10), la Universitat Autòno-ma de Barcelona (8), la Universidad Complutense de Madrid (6) y las Universidades de Granada y Sevilla (con 5 cada una).

Por último, debido a su estrecha relación con la temática de este debate, en la figura 1 se recogen las candidaturas que han resultado elegidas desde el año 2004 en los subprogramas Juan de la Cierva y Ramón y Cajal. En el primer caso se indica el nombre del proyecto o grupo de investigación al que se incorporan los candidatos elegidos, mientras que en el segundo se menciona el título del proyecto presentado por el propio candidato.

Aníbal González PérezSubdirección General de Proyectos de Investigación

Ministerio de Ciencia e InnovaciónRamírez de Arellano, 29


Rebut: 15-02-2010

La carrera investigadora en España y la FJI/Precarios: una propuesta en evoluciónFelipe Martínez Pastor

La historia de la FJI y la carrera investigadora en España

La Federación de Jóvenes Investigadores/Precarios (<http://www.precarios.org>; en adelante, FJI) agrupa asociaciones de toda España dedicadas a la promoción de la investigación y de los derechos de los jóvenes investigadores. La FJI se constituye en el año 2000 entre varias asociaciones de jóvenes investigado-res, como respuesta a un sentimiento generalizado de abandono y falta de perspectivas por parte de numerosos investigadores predoctorales en todo el país. En aquellos momentos, estaba generalizada la percepción de que la labor de los investigadores pre

y postdoctorales (“los becarios”), yendo más allá de la mera formación y siendo crucial para el desarrollo de la I+D nacional (FJI 2001a), no estaba siendo re-conocida. Precisamente, esta falta de reconocimiento (que sólo se ha conseguido solucionar parcialmente en la última década), era el germen de la precariedad que afectaba al colectivo.

La laborización de estos investigadores —es decir, el reconocimiento de su actividad como trabajadores, con la adquisición de los derechos y deberes co-rrespondientes—, traducida en los lemas “becas no, contratos sí” y “ningún investigador sin contrato” (FJI 2001b), se convirtió en el objetivo principal de la FJI (FJI 2001c). No obstante, desde el principio quedó claro que el interés de la FJI trascendía estas metas, y que la solución consistía en mucho más que la contratación de los becarios o el incremento del presupuesto de I+D. La ausencia de una auténtica carrera investigadora se convirtió en uno de los ejes del debate de la FJI, y lo que había comenzado como un grupo reivindicativo mayoritariamente compuesto por investigadores predoctorales, se fue enriqueciendo con aportaciones de otros sectores (postdoctorales, investigadores Ramón y Cajal, etc.). Pronto, la cuestión de la carrera investigadora empezó a ser un tema vivo entre los jóvenes investigadores (como ejemplo, veáse este debate de principios de 2002: <http://www.madrimasd.org/cienciaysociedad/debates-actualidad/historico/default.asp?idforo=GlobalIDI-3>).

Hasta entonces, la “carrera investigadora” se había limitado a dos opciones: o bien se permanecía en el departamento donde se había realizado una tesis hasta conseguir una plaza de funcionario, o bien se conseguía una beca postdoctoral en el extranjero y posteriormente (con un CV bien amueblado) se inten-taba volver al país a conseguir (también) una plaza de funcionario. Abundaron los becarios, ya no tan jóvenes, que esperaban, en el departamento o en el extranjero, a que se convocase la deseada plaza. Hay que decir que la primera opción contaba con una mayor probabilidad de éxito. Sin embargo, muchos investigadores encontraron mucho más gratificante la aventura del postdoctorado, a cambio de renunciar a sus carreras a los pocos años o dedicar finalmente sus habilidades al sistema investigador de algún otro país, mucho más agradecido que el español y con sistemas de selección de personal investigador menos endogámicos y más meritocráticos. No obstante, la situación no era exactamente igual en todos los centros de investigación españoles, valorándose mucho más la movilidad en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) que en la universidad, por ejemplo (Cruz-Castro et al. 2006).

En ese contexto, la única carrera investigadora que contaba era aquella que se realizaba tras conseguir la plaza de funcionario (Profesor Titular y Catedráti-co, en la universidad; Científico Titular, Investigador Científico y Profesor de Investigación, en el CSIC; etc.). Los puestos de investigador distintos a la escala funcionarial no eran valorados, y, a menudo, esos investigadores no eran considerados siquiera como personal del centro donde realizaban su actividad (lo cual sigue sucediendo en muchos lugares).


Debat

La FJI fue cristalizando su visión de la carrera investigadora mientras conseguía pequeños pero significativos avances en la superación del sistema de becas y en la aceptación de los jóvenes investi-gadores como profesionales (Real Decreto 1326/2003: Estatuto del becario de investigación; Real Decreto 63/2006: Estatuto del personal investigador en for-mación [EPIF]). Alrededor de 2004, se realizó la primera versión del Informe de Carrera Investigadora en España, un documento que ha sido actualizado recientemente (FJI 2007). Este informe se estructuró en dos partes. En la primera, se realizó un análisis y crítica de la situación en España, considerando no sólo la situación de los investigadores pre y postdoc-torales, sino también los del programa Ramón y Cajal y similares, los investigadores con contrato indefinido y funcionarios, y del sistema de I+D en general. En la segunda parte, se recogieron las propuestas de la FJI para la puesta en marcha de una carrera inves-tigadora coherente en España. Si bien buena parte de la propuesta está dedicada a las posibles etapas de esta carrera investigadora (fases iniciales y fases de estabilización), el informe se planteó desde una perspectiva mucho más amplia. Entre otros temas, se propusieron cambios en temas tan variados como la asignación de recursos financieros, formación, personal de apoyo, requisitos de las convocatorias, movilidad y evaluación.

Es importante considerar que la definición de la carrera investigadora por parte de la FJI se produjo en un contexto cambiante (casi siempre a mejor, aunque con altibajos) tanto para los jóvenes investi-gadores como para la I+D española en general. En este entorno, la FJI interaccionó con otros actores interesados en la I+D, influyendo y siendo influida en el proceso. Así, la FJI participa en 2002 en la fun-dación de EURODOC (European Council of Doctoral Candidates), el cual se convirtió en un actor tenido en cuenta en las decisiones de carrera investigadora de la Comisión Europea. En 2005, la Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) publica la Acción CRECE (COSCE 2005), una propuesta para la superación de ciertos problemas crónicos del sistema investigador español (incluyendo la cuestión de la carrera investigadora). El mismo año, la Comisión Europea publica unas recomendaciones que vendrán a denominarse familiarmente “Charter and Code” (DOUE 2005): la Carta Europea del Investigador y el Código de Conducta para la Contratación de Investi-gadores; unos documentos que, tal como sugiere su título, son cruciales para la definición de la carrera investigadora, y que serán sistemáticamente ignorados por la práctica totalidad de los actores del sistema de I+D español hasta la fecha. Además, desde 2006, se han estado realizando los informes INNOVACEF (Aceituno Aceituno 2006), resultado de encuestas anu-ales a jóvenes investigadores, destinadas a medir su grado de confianza en el sistema de I+D+I español. Hace un año, a principios de 2009, el MICINN pre-sentó el borrador de la Ley de la Ciencia, el cual, desafortunadamente, incluía una propuesta de carrera investigadora rígida, anticuada y sin propósito de universalidad.

La propuesta de carrera investigadora de la FJI

La propuesta de la FJI sobre la carrera investigadora tiende a sugerir unas líneas generales de actuación, intentando abarcar todo el ámbito de la I+D (yendo mucho más allá de la mera desaparición del sistema de becas), de ahí que considere también el personal de apoyo a la investigación (técnicos de laboratorio, gestores de investigación, etc.) y otros aspectos como presupuestos, administración de los centros, etc. La piedra angular de esta propuesta es el reconocimi-ento de la laboralidad de todos los investigadores, de su labor productiva y de sus derechos y deberes como trabajadores. No se puede hablar de carrera investigadora si no se reconoce desde el principio, desde el momento en que el investigador (o técnico de laboratorio, etc.), con los requisitos que lo cua-lifican para realizar su trabajo (licenciatura, grado, título de formación profesional, etc.), comienza a trabajar en un centro de investigación. Si no hay este reconocimiento, en primer lugar, el investigador no tendrá derechos como trabajador del centro (desde la participación en cursos sobre riesgos laborales hasta la cotización para la jubilación o el desempleo), corre el riesgo de que en el futuro no se le vea reconocida su labor, se facilitará que se puedan producir abusos (desde el llamado “mobbing” a las típicas “servidum-bres”), etc. En segundo lugar, no quedarán claras sus obligaciones, quedando al albedrío del centro o del grupo, y perjudicando esta indefinición la actividad del investigador. Es significativo que, en España, fa-ses sumamente importantes como la del doctorado nunca han estado bien reguladas. Paradójicamente, el Real Decreto 1393/2007 de ordenación de enseñanzas universitarias (FJI 2008) contribuyó a la confusión entre grado, máster y doctorado, creándose una zona gris durante el máster, en la cual no queda clara la situación de aquellos que se inician en la tarea investigadora.

Según la FJI, la carrera investigadora debería articularse en base a una serie de etapas, para las cuales se establecerían unas líneas generales a seguir en los distintos tipos de centros de I+D. Es decir, no se pretende que la estructura sea idéntica, pero sí que existan unos puntos básicos y comunes. En el caso de la carrera investigadora típica, proponemos una fase inicial o de doctorado, una fase de investigador experimentado o de postdoctorado (con un mayor grado de autonomía), una fase de prueba (lo que en el sistema anglosajón se denomina tenure track), y una fase de investigador responsable (lo que en estos momentos se corresponde con los investigadores funcionarios o contratados indefinidos, y con respon-sabilidad para dirigir grupos). Este sistema existe en España sólo a un nivel muy difuso, sin uniones claras entre las etapas y con una gran heterogeneidad entre centros. No obstante, nuestra propuesta va más allá. Así, actualmente sólo es posible lograr estabilidad laboral llegando a la última etapa (la famosa “pla-za”), lo cual contribuye a la estructura piramidal del sistema: aquellos que no lleguen a la cúspide (hay muchos más doctorandos que nuevas plazas) deben abandonar la investigación o exiliarse. Por lo tanto,


Debat

no se debe concebir la carrera investigadora como un único trayecto lineal, sino como un abanico de posibilidades, algunas de las cuales lleguen a la etapa de investigador responsable (a través de la fase de prueba) y otras permanezcan en la fase de investiga-dor experimentado, con responsabilidades limitadas. No obstante, en cualquiera de las opciones deben contemplarse posibilidades de estabilización laboral, sin que queden limitadas a la etapa de investigador responsable. De esta manera, se corregiría uno de los principales defectos de la situación actual, que fuerza a los investigadores a alcanzar puestos de respon-sabilidad para lograr estabilizarse, cuando muchos no se encuentran motivados o no están capacitados para ello (y esto sin que exista una evaluación real de los candidatos), mientras que hay una carencia de personal entre la etapa de doctorando y de in-vestigador responsable.

En todas las etapas de la carrera investigadora deben cuidarse especialmente dos aspectos: las evalua-ciones y la movilidad. La evaluación de la actividad investigadora (y docente, si procede), necesita una dedicación muy especial para conseguir, por una par-te, identificar a los investigadores, grupos y centros productivos e innovadores (que generan nuevas ideas o aplicaciones), y, por otra, realizarse de manera que estorbe lo menos posible a estos en su actividad. Una de las características del sistema de I+D público español ha sido la del “café para todos”, es decir, una falta de correspondencia entre los resultados y los recursos asignados. Aunque se han dado algunos pasos en la dirección correcta (intentos de filtrar candidatos mediante habilitaciones y acreditaciones, los programas competitivos tipo Ramón y Cajal, etc.), apostamos por un mayor esfuerzo en este sentido. La inercia del sistema ha contribuido a que los sistemas de evaluación hayan tenido poco efecto en muchos casos, e incluso que hayan sido ignorados en muchos centros (e.g., candidatos del programa Ramón y Cajal con evaluaciones positivas siendo superados por can-didatos con una carrera mediocre pero preferidos por favoritismo). La evaluación (cómo evaluar, qué valor dar a distintos conceptos, etc.) es complicada, pero se debe afrontar su mejora y debe ser aceptada por todos los actores, si es que queremos implantar una carrera investigadora moderna. La evaluación debe comenzar en las primeras etapas (supervisión no sólo del doctorando, sino también del director), y estar presente durante toda la carrera, incluso durante las etapas estables (donde sería deseable un sistema de niveles e incentivos más elaborado que el existente en la carrera funcionarial).

La movilidad es otro aspecto que hasta hace poco era bastante ajeno a nuestro sistema de I+D (excepto en lo que correspondía a los doctores que salían al extranjero sin perspectiva de regresar). Desde la FJI defendemos que la movilidad en la investigación debe entenderse de manera muy amplia. No consiste sólo en la movilidad geográfica, en la realización de tra-bajos de varios años en laboratorios del extranjero. También debemos considerar que hay una movilidad interdisciplinar (cambio de línea de trabajo por otra radicalmente distinta, incluso de otra área del co-nocimiento), una movilidad hacia y desde el sector

privado, y una movilidad que consiste en realizar contactos y coordinar proyectos entre grupos distin-tos. Todos estos tipos de movilidad deben incenti-varse, valorarse y premiarse en todas las etapas de la carrera investigadora, ya que la movilidad es uno de los principales estímulos para el desarrollo del conocimiento. Obviamente, apoyamos que durante las primeras etapas de la carrera investigadora, la movilidad geográfica (desplazarse a otros centros de investigación y desarrollar un trabajo durante cierto tiempo) sea especialmente incentivada. La exposición a nuevos ambientes de trabajo, distintas aproximaciones epistemológicas y procedimentales, sistemas de I+D, gestión y evaluación, además de otros modos de vida y cultura, son muy importantes para estimular una aptitud adecuada para la carrera investigadora. Se debe conseguir que la movilidad se considere un aspecto natural, eliminando el estigma de una etapa forzosa que hay que superar y abandonar. De hecho, nuestro sistema de I+D, al menos en parte, tiene un enorme déficit de movilidad (Cruz-Castro et al. 2006), causa y efecto de la aparición de sistemas cuasi-feudales altamente endogámicos. La endogamia (entendida como la preferencia del conocido sobre el extraño en los sistemas de selección, por delante de otros crite-rios) no es la única causa del statu quo actual, pero sí uno de los factores más importantes en la inercia del sistema, y consecuencia de la poca práctica de los distintos tipos de movilidad. La desaparición de criterios endogámicos en los procesos de selección es uno de los requisitos para el establecimiento de una carrera investigadora moderna.

No se puede concluir este artículo sin una observa-ción sobre la igualdad de oportunidades entre inves-tigadores independientemente de su sexo. Aunque la situación ha mejorado y se siguen realizando esfuerzos para mejorar la relación entre sexos en sus distintos niveles, la carrera investigadora es aún desfavorable para las investigadoras, y éstas siguen estando en minoría en puestos relevantes. No se puede planifi-car una carrera investigadora sin considerar siempre cómo acabar con estas diferencias y sin aspirar a lograr una mayor presencia de las mujeres en puestos críticos en cuanto a gestión, evaluación y decisión. Una situación inestable, sin perspectivas claras y, en muchos casos, con falta de derechos castiga mucho más a las investigadoras, obligando en mayor medida a éstas a dejar tempranamente la investigación. Uno de los motivos para desear el establecimiento de una carrera investigadora es el beneficio que representará para las mujeres que quieren avanzar en esa carrera.

Consideraciones finales

Una reestructuración del sistema de I+D —con distintas etapas y carreras, promoción de la movilidad y de la evaluación— chocará (y está chocando, de hecho) con la concepción de la carrera laboral de distintos colectivos (y, muy especialmente, dentro del sector público). Se debe conjugar la movilidad y la flexibilidad con la estabilidad laboral, y se debe en-tender que sólo con buenas evaluaciones se consigue un sistema de I+D realmente innovador. La propuesta de la FJI entiende que todos estos cambios no pue-


Debat

den entenderse coyunturalmente. La I+D debe estar siempre planificada a largo plazo, sin depender de intereses políticos puntuales, lo cual requiere fijar unos objetivos y mantener una política coherente más allá de gobiernos o equipos gestores concretos. Así, no es comprensible, poniendo un ejemplo actual, que se anuncie una Ley de la Ciencia que establece contratos para todos los investigadores, mientras que no sólo no se ha previsto el correspondiente incre-mento en el presupuesto de I+D que ésta y otras medidas requerirían, sino que éste ha sufrido varios recortes. Para conseguir un cambio se requiere un Pacto para la Ciencia que esté lleno de contenido y cuente con un compromiso sólido de todos los ac-tores, rompiendo con los intereses particulares que han predominado hasta ahora.

La FJI acepta que su propuesta contiene nume-rosas carencias. Por ejemplo, apenas hemos entrado a considerar el papel de la I+D privada, cuando es una de las mayores deficiencias del sistema español. Esta propuesta debe entenderse además en continuo cambio, recibiendo continuamente nuevas aportaciones y adaptándose a las peculiaridades de cada área de conocimiento. Las evaluaciones y la movilidad son aspectos polifacéticos y a menudo controvertidos, sobre los cuales es complicado fijar recomendaciones concretas. No obstante, tenemos la convicción de que éstos deberían formar las bases de una carrera investigadora bien constituida. El debate continúa.

Felipe Martínez PastorITRA-ULE INDEGSAL

Universidad de León Campus de Vegazana

24071 Leó[email protected]

Rebut: 29-01-2010

Bibliografía

ACeituno ACeituno, P. (2006). Primer informe INNOVACEF: aportaciones para mejorar el futuro de la I+D+I. Estudios financieros. Revista de trabajo y seguridad social: Comentarios, casos prácticos: recursos humanos, 285: 147-192.

Normativa

doue (2005). Recomendación de la Comisión Europea de 11 de marzo de 2005 relativa a la Carta Europea del Investigador y Código de Conducta para la Contratación de Investigadores (Diario Oficial de la Unión Europea de 22 de marzo de 2005, L75/67). Acceso en Internet: <eurlex.europa.eu/LexUriServ/site/es/oj/2005/l_075/l_07520050322es00670077.pdf>.

Documentos

CosCe (2005). Comisiones de Reflexión y Estudio de la Ciencia en España (CRECE). Ed. Rubes. Barcelona. Página web: <www.cosce.org/crece.htm> (acceso: 24 de abril de 2007).

Cruz-CAstro, L., sAnz-menéndez, L., AJA vALLe, J. (2006). Las trayectorias profesionales y académicas

de los profesores de universidad y los investigadores del CSIC. En: Workshop on Researcher Careers for the 21th Century (Madrid, 26-27 de abril de 2006), organizado por la OCDE y el MEC. Página web: <www.iesam.csic.es/doctrab2/dt-0608.pdf> (acceso: 17 de enero de 2010)

FJi (2001a). Estudio bibliométrico de la producción científica del Personal Investigador en Formación y Perfeccionamiento en España. Página web: <precarios.org/dl42> (acceso: 16 de enero de 2010).

FJi (2001b). Ningún investigador sin contrato. Página web: <precarios.org/dl53> (acceso: 16 de enero de 2010).

FJi (2001c). Manifiesto contra la precariedad en la investigación. Página web: <precarios.org/dl65> (acceso: 16 de enero de 2010).

FJi (2007). Informe de Carrera Investigadora en España. Página web: <www.precarios.org/InformeCI> (acceso: 17 de enero de 2010).

FJi (2008). Espacio Europeo de Educación Superior. Página web: <www.precarios.org/tiki-index.php?page=Espacio+Europeo+de+Educaci%C3%B3n+Superior> (acceso: 17 de enero de 2010).

És la maternitat un impediment en la carrera investigadora en arqueologia?Natàlia Alonso

El 8 de març de 2010 es van commemorar a Es-panya els cent anys de la Real Orden del Ministerio de Instrucción Pública, que va autoritzar per primera vegada la matriculació de dones en tots els establi-ments docents, i per tant també a la Universitat. Aquesta ordre derogava una altra Real Orden (de l’11 de juny de 1888) que admitia la seva entrada a la Universitat com a estudiants privades, però que re-queria l’autorització del Consell de Ministres per a la seva inscripció com a alumnes oficials (Vázquez 2001: 125). No va ser, però, fins a la Segona República que la primera generació de dones que es van dedicar a l’arqueologia va realitzar els seus estudis universita-ris de Filosofia i Lletres, i un cop acabada la seva carrera i introduïdes en la vida professional, varen haver de comptabilitzar-la amb les seves obligacions tradicionals com a mares, si era el cas (Cárdaba et al. 1998). A partir d’aquell moment diverses generacions d’arqueòlogues s’han trobat en la mateixa circums-tància, tot i que moltes d’elles poden haver optat per


Debat

la decisió de no tenir fills, i així poder desenvolupar plenament la seva carrera.

Malgrat que la situació actual de la dona en l’àmbit professional i familiar no té gaire a veure amb la de principis de segle passat, la condició doble d’investigadora i mare és encara avui dia un fet a tenir en compte en la carrera de moltes dones, tant si són arqueòlogues com si no. Fins i tot, fa ben poc, el juny del 2009, la filòsofa, catedràtica d’ètica de la UAB i presidenta del comitè de bioètica d’Espanya, Victòria Camps, deia en una entrevista “si no existiera la maternidad no habría dificultades para la mujer investigadora”.8 Podria semblar una afirmació contun-dent, que certes persones titllarien de condicionada per una visió feminista de l’entrevistada, mentre que d’altres la considerarien insuficient i incompleta, ja que molts d’altres factors poden influir negativament en la carrera investigadora d’una dona, no només la maternitat (Guil 2007; Díaz 2009).

De fet, malgrat que aparentment dones i homes iniciem la carrera des del mateix punt de partida i gaudim de les mateixes oportunitats, diversos tre-balls realitzats durant els darrers anys han constatat encara diferències importants en totes les àrees de coneixement (Hernández 2005). Encarant el segle XXi, la preocupació per aquesta desviació ha generat diversos estudis i programes sobre dones i ciència, que constaten amb profusió la manca de reconeixe-ment de les dones en les institucions d’investigació i universitats europees, catalanes i espanyoles, i que proposen mesures correctores.9 Una d’elles és la recomanació que les institucions elaborin les seves

8. SINC, Servicio de Información y Noticias Científicas, 5 de junio de 2009 (<www.plataformasinc.es>).

9. Entre d’altres: ETAN. Promover la excelencia mediante la integración de la igualdad entre géneros. Informe sobre política científica de la Unión Europea. Oficina de Publicaciones Oficia-les de la Unión Europea (2001); Mujer y Ciencia. La situación de las mujeres investigadoras en el sistema español de ciencia y tecnología, FECYT (2005); Dones i Ciència: Pla d’acció a Ca-talunya. Propostes d’actuació per a superar les desigualtats de gènere en l’àmbit científic (2006); She Figures 2009. Statistics and Indicators on Gender Equality in Science, European Comission (2009); DD.AA., Breaking the Glass Ceiling. Proposals to Adjust the Role of Women in Science, IRB, Barcelona (2009). Aquesta i d’altra informació es pot trobar per exemple a les pàgines web de l’Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas (AMIT, a Catalunya AMIT-Cat) <www.amit-cat.org> o del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya <www.gencat.cat/diue/ambits/ur/recerca/programes_actuacions/dones>.

estadístiques tenint en compte la separació per sexes, de manera que es puguin realitzar els estudis per-tinents de situació d’unes i altres. Tot i així, encara no es desglossen totes les dades de manera que, de vegades, és difícil arribar a tots els detalls.

Les estadístiques mostren que, tot i que l’augment de dones estudiants universitàries és imparable des dels anys setanta, la carrera de les joves investigadores va perdent pes a mesura que s’avança en els estudis. Aquest fet s’exemplifica molt bé en les conegudes “gràfiques tisora” en les quals si bé les dones són quantitativament superiors a l’inici de les carreres universitàries, les xifres al final s’inverteixen en les categories més elevades. Això es dóna no només a les carreres més tècniques, sino també a les Huma-nitats. Dos exemples els tenim en la proporció d’ho-mes i dones en el conjunt del personal investigador del CSIC, per a l’any 2008, i de l’alumnat i el PDI (Personal Docent i Investigador) de la branca d’Hu-manitats de les universitats espanyoles (figura 1). En aquestes últimes el percentatge de dones matriculades en llicenciatures, de llicenciades, de matriculades en programes de doctorat i de dones que han llegit la tesi doctoral, és superior al d’homes, si bé la proporció va baixant a mesura que ens apropem al doctorat. Al CSIC, el nombre de becàries i postdoctorals és també superior, i la tendència comença a invertir-se amb els contractes Ramon y Cajal.

Es pot dir, doncs, que és al voltant de les etapes postdoctorals que es dóna una davallada en la pro-porció de dones en el món acadèmic i de la recerca. El ritme de la carrera investigadora comporta que la major part de les tesis doctorals siguin llegides aproximadament al voltant dels vint-i-vuit-trenta anys. Moltes investigadores esperen a acabar la tesi per tenir el seu primer fill, si més no, és un aspecte a tenir en compte.

La mitjana d’edat en què les dones amb estudis superiors a Espanya tenen el primer fill és de vint-i-vuit anys, i a Catalunya de trenta-un.10 No tenim dades al respecte pel que fa específicament a les in-vestigadores, però és un fet que les dones en general van retardant les seves perspectives vitals, per poder realitzar amb més tranquil·litat el desenvolupament de la seva carrera professional. Actualment l’exigència per accedir, per exemple, a una plaça a la universi-

10. INE —Instituto Nacional de Estadística; Idescat— Institut d’Estadística de Catalunya.

Figura 1. Proporcions de dones i homes en les diverses categories de personal investigador a Espanya en el CSIC per a l’any 2008 (esquerra) i d’estudiants i personal docent i investigador en la branca d’Humanitats de les universitats per al curs 2007-2008 (dreta).


Debat

tat, fins i tot laboral (professorat contractat doctor o professorat agregat a Catalunya) és molt més alta que fa unes dècades (p. ex. estades a l’estranger, publicacions en revistes indexades...), de manera que també la postergació de la vida familiar és més gran si s’espera a tenir una vida econòmica estable (Pérez Sedeño 2004).

I és que després de la tesi, una carrera inves-tigadora generalment presenta un important escull en aquest sentit. Un escull que al mateix temps és una gran oportunitat per a qualsevol investigador o investigadora: les beques o contractes postdoctorals, moltes d’elles a l’estranger. Si es vol tenir fills en parella, molts factors entraran en consideració en el moment de prendre la decisió de demanar o acceptar una beca postdoctoral a l’estranger: la disponibilitat de la parella de desplaçar-se; la manca del suport familiar en el país on es treballa (p. ex. avis i àvies); en el cas que els nens o nenes es quedin en el lloc d’origen, separació d’aquests o aquestes durant les temporades en què es du a terme la tasca postdoc-toral, i, en aquest cas, possible tria del centre en el qual es fa l’estada postdoctoral en funció de la proximitat als fills i no estrictament dels interessos professionals, etc... De fet, alguns autors consideren que l’etapa en què es decideix la carrera científica, la que requereix una major dedicació, és entre els trenta i quaranta anys, i sol coincidir amb l’edat de la maternitat.11

Tanmateix, és important remarcar que la situació dels investigadors i les investigadores predoctorals i postdoctorals ha millorat els darrers anys, sobretot pel que fa als seus drets socials. Fins fa poc, les becàries, tant predoctorals com postdoctorals, no tenien dret a baixa maternal, ja que no es trobaven dins el règim de la Seguretat Social, i, per tant, generalment sí que tenien dret a interrompre la beca uns mesos, però sense cap retribució!

La consciència d’aquesta problemàtica de les joves investigadores ha estat recollida i treballada per col·lectius com la Federación de Jóvenes Investigadores (FJI/Precarios), creada l’any 2000 i que des del 2003 té un grup anomenat “Precarios-Género” (Villarroya et al. 2008; Hernández 2005). Una de les fites d’aquesta federació és aconseguir el reconeixement del treball del personal investigador, de manera que tingui totes les garanties socials, és a dir, la transformació del sistema de beques en contractes laborals (vegeu la contribució de F. Martínez-Pastor en aquest dossier de debat). Actualment la pressió de diversos grups, associacions i de la normativa europea, ha aconse-guit que les investigadores contractades tinguin drets similars als d’altres treballadores, i que es recullin els supòsits de baixes per risc durant l’embaràs, permisos de maternitat i paternitat, tot això amb el 100% de la quantia de les beques.12 Tanmateix cal

11. Miguel Beato, director del Centre de Regulació Genòmica, La Vanguardia, 24-3-2009.

12. Per exemple MEC, Ayudas FPI 2009, “Cuaderno de documentos”, pàgina 6, “Durante el periodo de beca, el perso-nal investigador en formación tendrá derecho a la interrupción temporal de la misma, únicamente en los supuestos de baja por incapacidad temporal (enfermedad o accidente), riesgo durante el embarazo y descanso por maternidad o paternidad, de acuerdo con

haver cotitzat durant uns sis mesos abans de tenir el permís de maternitat, de manera que si s’ha estat abans només becària, és possible que, tot i haver treballat com a investigadora, no es tingui dret a aquest permís remunerat.

Però les diferències entre dones i homes no es queden en aquesta etapa, sinó que s’accentuen en les proporcions de titularitats i, sobretot, càtedres.

la normativa aplicable. Durante todo el tiempo de permanencia en dicha situación, se complementará la prestación económica de la Seguridad Social hasta alcanzar el 100% de la cuantía mensual de la beca. En este caso, el tiempo interrumpido podrá recuperarse siempre que este sea por periodos de, al menos, 30 días y que las disponibilidades presupuestarias lo permitan”. Encara que la frase “que las disponibilidades presupuestarias lo permitan” sigui susceptible de ser sospitosa.

Figura 2. Proporcions de dones i homes en les diverses categories de professorat a Espanya durant el curs 2007-2008, en les àrees

relacionades amb l’arqueologia.


Debat

Cal dir que les estadístiques comparades amb cursos anteriors, des de finals dels anys noranta, mostren un lleuger però paulatí acostament a l’equilibri, sobretot pel que respecta als estadis doctorals i de PDI titular. Podem observar, a més, en el cas del professorat d’Humanitats un percentatge més gran de dones professores contractades doctores el curs 2007-2008. Cal tenir en compte, però, que en números absoluts el nombre de professorat contractat doctor d’amdós sexes era només de 575, mentre que el de titular de 4.392, essent el percentatge de dones invers (el 56,7% pel primer nivell, i el 44,63% pel segon).

On es constata un major desequilibri, però, és a les càtedres. Una tendència comuna és atribuir l’elevada proporció d’homes al procés històric, és a dir, hi hauria poques catedràtiques a causa de la recent incorporació de la dona de manera massiva a la universitat. Segons això, aquesta tendència hauria d’anar canviant a mesura que es va donant un rel-leu generacional, fins que s’equilibri la presència de dones i homes en totes les categories professionals. Tanmateix, aquesta dinàmica no s’està donant amb el ritme “natural”, ja que en el 1968 les dones eren el 33,8% dels llicenciats, percentatge que hauria d’haver donat un nombre més alt de catedràtiques que l’actual (13,9% en el total de branques). El curs 1985-1986 el nombre de titulars era del 25,8%, i al cap de vint anys, el curs 2005-2006, del 35,5%. Els mateixos deu punts haurien d’haver pujat en el cas de les catedràtiques, i hauria de ser, almenys, del 18,6% (MEC 2007).

El mateix succeeix en les àrees de coneixement lligades a l’arqueologia, tant Arqueologia com Pre-història i Història Antiga (figura 2), en les quals a gairebé totes les categories acadèmiques a partir del professorat associat (no tenim les dades de les beques) es constata un predomini dels homes. Únicament la categoria de professorat contractat doctor està més equilibrada (si més no el curs 2007-2008), i el per-centatge de dones a l’àrea d’Arqueologia és superior, però amb uns números absoluts tan escassos que distorsionen l’estadística (set dones i quatre homes). En les altres àrees són més elevats, tot i que també són baixos (en Prehistòria un total de vint-i-tres i a Història Antiga de vint-i-set).13 Les proporcions d’homes en les altres categories de PDI oscil·len entre el 54% (associats d’Arqueologia) i el 89% (catedràtics d’Història Antiga).

Si bé no crec que la problemàtica de l’arqueòloga que es vol dedicar a la investigació sigui diferent de la d’altres branques del coneixement, en molt casos és molt més similar a la d’altres ciències experimentals que a les d’Humanitats a causa de la dependència del treball de camp i del treball de laboratori. Tots sabem que el ritme de vida anual de molts arqueòlegs i moltes arqueòlogues està marcat per campanyes d’excavació de durada i natura diversa, que poden afectar les relacions familiars.

En totes les branques de la ciència encara actual-ment les dones abandonen més freqüentment la seva carrera investigadora que els homes, normalment per

13. INE – Instituto Nacional de Estadística.

raons familiars. Moltes universitats i centres de recerca tenen ja Plans d’Igualtat,14 i s’estan proposant des de diversos estaments mesures correctives relatives a la maternitat, per exemple en l’àmbit institucional (Díaz 2009), que van des de la instal·lació d’escoles bressol de qualitat als centres de treball a l’aplicació d’una pausa en l’avaluació curricular. Aquesta última és l’anomenada “aturada biològica” o “rellotge biològic”. Per exemple, quan una dóna té un nadó o adopta un nen o una nena, la seva producció científica pateix una parada que hauria de tenir-se en compte en les avaluacions.

Totes aquestes mesures se’m plantejen com a im-prescindibles, però jo em pregunto: la cura dels fills i filles és realment encara en l’actualitat una cosa només de dones? En el cas de les famílies mono-parentals el pes de la cura dels fills recau en una sola persona, però els tinguts o adoptats en parella (tant heterosexual com homosexual) haurien de ser una cosa de dos.

Suposo que fa uns anys era molt més fàcil gene-ralitzar en aquestes qüestions, ja que els infants eren una qüestió eminentment femenina, i en la major part dels casos els pares acompanyaven o com a molt ajudaven les dones. Actualment és més difícil fer-se una visió de conjunt, ja que si bé no tots els pares viuen una paternitat activa (encara existeixen pares “absents”), molts d’ells són molt actius i s’ocupen, si no en igualtat de condicions gairebé, dels seus na-dons i infants. La cura dels nens i nenes en aquests casos és una col·laboració entre dues persones, tot i que, evidentment, hi ha etapes en què la implicació de la dona és més gran o única, com l’embaràs o l’alletament.

De fet, des de fa un parell de dècades som pro-tagonistes d’un canvi generacional que transformarà, o hauria de transformar, la forma de gestionar la maternitat i les relacions que s’estableixen a partir d’ella. Tot i així, aquest canvi és relativament lent, i la pressió cultural i social forta, tant individualment com col·lectiva. Individualment pot influir el bagatge cultural d’homes i dones, que els fan considerar-se més preparats “naturalment” a unes tasques familiars i no a d’altres. Al mateix temps, la pressió social en forma d’actituds o comentaris a dones que dediquen una bona part del seu temps a la recerca fora de casa (frases com per exemple: “I amb qui has deixat els nens aquestes setmanes?” o “Es nota que la nena no és la mateixa quan tu ets fora”, són fàcilment expres-sades per part d’altres companys i companyes de feina, o mestres d’escola bressol, per exemple). Tampoc no es deslliuren d’aquesta situació els pares actius, que moltes vegades són “menystinguts” o “ignorats” per infermeres, pediatres o mestres de l’escola, si estan en presència de la mare de la criatura, la qual cosa fa que el seu esforç (tant de les unes com dels altres) no sigui anímicament recompensat.

En conclusió, la intensitat que comporta el treball en recerca comporta que qualsevol “petita distracció” en el camí de la promoció (com ara la maternitat i la

14. A Catalunya, per exemple, la UAB, la UB, la UPC, la UdL, la URV, la UG, la Ramon Llull i la Universitat de Vic, és a dir quasi totes, a més del CSIC.


Debat

cura dels fills, però també la malaltia o la cura de pares i mares grans o malalts) pugui marginar les dones i els homes que no poden seguir la pauta dels investigadors i les investigadores que segueixen exclusivament (o prioritàriament) amb la seva carrera professional, i, per tant, l’establiment de mesures de conciliació és indispensable (Díaz 2009: 8; Galán i Alcover 2009).

No es tracta, però, només de buscar persones i institucions substitutes durant les hores que suposen la cura de petits i grans, sinó de valorar també per-sonalment i socialment aquest tipus de dedicacions que, de fet, formen part essencial de la vida. Adriana Kiczkowski (a Pérez Sedeño 2004: 176), en la sèrie d’entrevistes realitzades a dones investigadores de totes les condicions acaba considerant que “la ma-ternidad en cualquier caso, y a pesar de los conflictos que ocasiona para poder contabilizar la vida laboral y la familiar, es la vivencia mejor valorada por todas las entrevistadas que son madres...”.

Natàlia AlonsoGrup d’Investigació Prehistòrica

Departament d’Història Universitat de LleidaPl. Víctor Siurana, 1


Rebut: 11-03-2010

Bibliografia

CárdABA, G., Cruz, m., GonzáLez, C., mAnsiLLA, A. m., rodríGuez, m. J., ruiz, C., tormo, m. (1998). Las primeras generaciones de arqueólogas españolas: una aproximación. Revista d’Arqueologia de Ponent, 8: 151-166.

díAz, C. (2009). Why is Women’s Progress in Science Careers so Slow? Breaking the Glass Ceiling. Propo-sals to Adjust the Role of Women in Science. IRB. Barcelona: 6-10.

GuiL, A. (2007). Docentes e investigadoras en las uni-versidades españolas: visibilizando techos de cristal. Revista de Investigación Educativa, 25(1): 111-131.

hernández, A. (2005). Los problemas de ser mujer y joven investigadora (becaria). El papel de la FJI. I Congreso de Economía Feminista. Bilbao, 14-15 de abril de 2005. Universidad del País Vasco. Página web: <precarios.org/dl38> (acceso: 30 de marzo de 2010).

meC = Ministerio de Educación y Ciencia (2007). Académicas en cifras. Unidad Mujeres y Ciencia. Mi-nisterio de Educación y Ciencia. Madrid.

Pérez sedeño, e. (dir.) (2004). La situación de las mujeres en el sistema educativo de Ciencia y Tecnología en España, y su contexto internacional. Ministerio de Educación, Cultura y Deportes. Madrid.

vázquez rAmiL, r. (2001). La institución libre de enseñanza y la educación de la mujer en España: la Residencia de Señoritas (1915-1936). A Coruña.

viLLArroyA, m., BALLester, m. A., hernández, A., CAndA-sánChez, A., Gutiérrez, P., riverA, m., rAmos, o., Cruz, t. (2008). ¿Igualdad para tod@s en la carrera investigadora? A: C. miqueo, M. J. BArrAL, C. mAGALLón (eds.). Estudios iberoamericanos de género en ciencia, tecnología y salud: GENCIBER. Universidad de Zaragoza – Prensas Universitarias de Zaragoza. Zaragoza: 113-118.

Documents

GALán, r. m., ALCover, C. m. (coords.) (2009). Mesa de Trabajo. “Conciliación de la vida académica, laboral y familiar”. XII Encuentro Estatal de Defensores Universitarios. Saragossa. Pàgina web: <www.unizar.es/defensor_universitario/concilia.htm> (acceso: 29 de marzo de 2010).

La carrera investigadora en el sector de la arqueología comercial: situación, problemas y perspectivas de futuroJavier Fernández López de Pablo

Introducción

Del conjunto de disciplinas que integran las huma-nidades, la arqueología ofrece la mayor orientación interdisciplinar dado el amplio abanico de enfoques teóricos y metodológicos desde los que es posible aproximarse a los restos materiales del pasado. Asi-mismo, la actividad arqueológica ha sido capaz de generar un sector profesional independiente de la docencia universitaria o de la enseñanza secundaria. Ambas características deberían otorgar a nuestra diciplina un alto potencial de transferencia tanto en personal cualificado como en conocimientos con los que desarrollar nuevos productos y servicios.

En líneas generales, el desarrollo de la carrera investigadora en arqueología se ha limitado al ám-bito académico, generando una división entre la denominada arqueología científica, desarrollada por universidades, museos y centros de investigación; y la arqueología de salvamento (que no de gestión) impulsora de un sector comercial y un mercado de trabajo emergentes. Bajo esta perspectiva, mientras la primera generaba conocimiento en el contexto de proyectos de investigación teóricamente planificados, la segunda se limitaba a elaborar informes técnicos en el marco del cumplimiento de las diferentes legislaciones autonómicas en materia de patrimonio arqueológico.


Debat

En la actualidad, esta división no se ajusta a la realidad. En los últimos años, hemos asistido a la creciente incorporación de centros públicos como ofertantes de servicios técnicos o asumiendo, incluso, la concesión directa de grandes proyectos arqueo-lógicos por parte de la administración. Asimismo, la creciente incorporación de personal con experiencia investigadora (doctoras/es) al sector comercial es una realidad, así como el esfuerzo de profesionales y empresas por llevar a cabo acciones concretas de innovación. Desde esta perspectiva, resultaría injusto limitar el desarrollo de las actividades de I+D al ám-bito académico, siendo necesario no sólo reconocer la actividad de quienes realizan investigación en el ámbito profesional sino promoverla como ocurre en otras disciplinas. Por este motivo, consideramos nece-sario abrir el debate sobre la carrera investigadora a esta perspectiva, con independencia del ámbito donde se realice, superando los límites impuestos desde el academicismo ortodoxo que considera que la única investigación posible en arqueología es la básica. Por el contrario, del mismo modo que las industrias agroalimentarias o farmacéuticas realizan investiga-ción aplicada con la que introducir mejoras en los procesos de producción u obtener nuevos productos para satisfacer nuevas demandas, la arqueología tiene todavía mucho trabajo por delante para mejorar los sistemas de documentación y registro del patrimonio arqueológico, crear nuevos protocolos de evaluación de impacto, incorporar nuevas estrategias de gestión preventiva o desarrollar nuevas vías con las que soci-alizar y divulgar el patrimonio convirtiéndolo en un recurso cultural. Sí, todo esto también es investigación.

Justificado el objeto, conviene reflexionar sobre el marco en el que ésta se produce. El borrador de anteproyecto de la nueva Ley de la Ciencia y la Tec-nología establece, en este sentido, que las entidades privadas son también actores del Sistema Español de Ciencia y Tecnología. Este hecho sitúa a la arqueo-logía española en un nuevo contexto que debería servir para fomentar la investigación aplicada y la innovación, consolidar su abanico de especialidades, afianzar su presencia entre las profesiones técnicas del sector servicios y mejorar la calidad del merca-do de trabajo. Para ello, sin embargo, es necesario afrontar una serie de problemas estructurales que afectan a su posición en el mundo académico, en la administración y en el sector privado. Hoy por hoy, la estructura empresarial imperante en el sec-tor de la arqueología comercial, la ausencia de una titulación específica15 y la orientación general de la carrera investigadora en arqueología no han permitido establecer los mecanismos de transferencia adecuados al sector comercial, precisamente el que soporta el mayor número de trabajadores y el que realiza el mayor número de intervenciones.

Si aspiramos a que la arqueología se convierta en una disciplina al servicio de la sociedad, con

15. Actualmente, a raíz de la adaptación al Espacio Europeo de Educación Superior, algunas universidades españolas han puesto en marcha un Grado de Arqueología, pero se trata hasta el momento de una tendencia minoritaria.

capacidad de transferencia16 tecnológica y de cono-cimientos, es necesario cambiar el esquema general de valores de la carrera investigadora con el fin de facilitar la integración de científicos y personal altamente cualificado en el sector comercial. Como veremos, el actual marco desde el que a nivel euro-peo, estatal y autonómico se concibe la investigación y el desarrollo tecnológico es claramente orientado, privilegiando la transferencia al sector empresarial de métodos y conocimientos para la creación de nuevos productos y servicios. El contexto, por lo tanto, ofrece posibilidades para incorporar personal investigador y obtener financiación pública con la que acometer transformaciones en el sector arqueología comercial así como para establecer marcos de colaboración con centros de investigación públicos.

Problemas de la carrera investigadora en arqueología

El desarrollo de la carrera investigadora en arqueo-logía cuenta con tres obstáculos todavía no resueltos: la ausencia de una titulación propia, la resistencia a la movilidad y la endogamia académica (la segunda y la tercera son desarrolladas con mayor nivel de de-talle en la contribución de Felipe Martínez y no son patrimonio exclusivo de nuestra área de conocimiento).

La ausencia de una titulación propia condiciona el punto de partida del futuro investigador, de su nivel de especialización científico-técnica así como buena parte de sus posibilidades de inserción laboral en el ámbito académico. Si bien éste podría constituir por sí solo un tema para otro debate, me adhiero a la opinión expresada por otros investigadores (Criado-Boado 1996; Ruiz Zapatero 2005), considerando que existen razones de peso para contar con una titulación específica atendiendo a la evolución de la propia disciplina, a la existencia de un mercado de trabajo propio o la necesidad de homologación europea con países de nuestro entorno que cuentan ya con una titulación de arqueología.

Por regla general, la investigación realizada a lo largo del doctorado es más prolongada que la del máster, ofreciendo la posibilidad de completar la formación con estancias en el extranjero si se cuenta con una beca predoctoral. La situación a la que se enfrenta el nuevo doctor/a al finalizar su tesis es la de continuar su formación a nivel posdoctoral o de incorporarse, si tiene la posibilidad, al mercado de trabajo ya sea en un departamento universitario o en un centro de investigación.

Desde mi experiencia personal, creo que la forma-ción posdoctoral en el extranjero es una etapa clave en el crecimiento del potencial humano y científico del investigador/a por lo que debería ser irrenuncia-ble. El doctor tiene la oportunidad de desarrollar su

16. En el presente texto seguimos la distinción conceptual entre transferencia y transmisión de conocimientos propuesta por Castro et al. (2008: 622), limitando el uso de la primera “cuando lo que se pretende es transferir unos conocimientos con el objetivo de que éstos puedan ser utilizados por el receptor (empresa u otro agente social) e incorporados a sus propios procesos” (Castro et al. 2008: 629).


Debat

proyecto en un contexto diferente, de adquirir nuevas habilidades, perfeccionar su línea de especialización así como de potenciar la publicación a escala inter-nacional de sus resultados, haciéndolos accesibles a una masa crítica más amplia. Asimismo, constituye un marco idóneo para establecer o expandir la red de contactos con los que abordar futuros proyectos.

El segundo problema reside en la resistencia de buena parte de los investigadores/as a la movilidad, un mal endémico del sistema de investigación español. El propio borrador de anteproyecto de la nueva Ley de la Ciencia y la Tecnología recoge en su título II que la movilidad no sólo debe fomentarse, sino que debe ser incorporada a los criterios de evaluación. Esta propuesta puede ser positiva, si bien resulta necesario un mayor nivel de concreción sobre su futura implementación. En cualquier caso, somos partidarios de que la movilidad no sólo se valore en función del centro de destino, debiéndose considerar igualmente los resultados científicos. En la actualidad, si bien el abanico de posibilidades para continuar la formación posdoctoral en el extranjero es amplio —teniendo en cuenta que muchas administraciones autonómicas poseen convocatorias específicas—, la inercia dominante es la búsqueda de la incorporación inmediata al ámbito académico.

Esta situación no deja de ser paradójica. Frente a las crecientes oportunidades de perfeccionar la forma-ción en el extranjero se impone, en bastantes casos, la preferencia de continuar vinculado al centro en el que el investigador desarrolló su tesis. Este fenómeno es producto de la endogamia académica, uno de los rasgos que caracterizan al sistema de investigación español y que suponen un freno a la innovación.

El desarrollo de la carrera investigadora en el sector privado se encuentra fuertemente condicionado por la escasa repercusión que la arqueología tiene en el I+D+i frente a otras áreas científico-técnicas. A título de ejemplo (figura 1), según las estadísticas del subprograma Torres de Quevedo acerca la distribución de subvenciones para la contratación de doctores y tecnólogos por empresas, el área de Historia y Arte ocupa el último lugar con menos del 0,1%. El diag-nóstico que podemos inferir a partir de este dato es que el sector de la arqueología comercial no hace uso de este tipo de convocatorias públicas, o si lo hace es en muy bajo grado o con escaso éxito. Si bien la incorporación de personal investigador en empresas es una solución altamente viable habida cuenta de las posibilidades de financiación, el desarrollo de activida-des de I+D en el sector de la arqueología comercial se enfrenta a una serie de problemas estructurales:

1. La escasa orientación de los centros públicos de investigación arqueológica hacia la innovación y la transferencia

Es cierto que algunos institutos del CSIC y de-partamentos universitarios han realizado esfuerzos significativos para colocar al patrimonio arqueológico como horizonte de aplicación de la disciplina arque-ológica (Criado-Boado 2008). Esta situación, sin em-bargo, no queda reflejada con la misma claridad en las líneas de investigación ya que en la universidad la mayor parte de los departamentos de arqueología

y prehistoria desarrollan investigaciones en las que prevalece la división temática (generalmente crono-lógica y geográfica) sobre la metodológica. Bajo este enfoque, las perspectivas de innovación y transferencia al sector productivo son puntuales y tienen escaso alcance. Sería necesario, por lo tanto, formar a nuevas generaciones de investigadores/as con un perfil meto-dológico y técnico más especializado, con capacidad para desarrollar su carrera en el sector comercial y de introducir nuevas líneas de trabajo basadas en la innovación. El sector comercial no puede seguir siendo el destino de los excedentes del personal investigador formado en el mundo académico sino que debería constituir una línea de desarrollo profesional para investigadores con capacidad de desarrollar líneas concretas de innovación.

2. La ausencia de una política de innovación y desarrollo tecnológico, con una planificación concreta

Este punto refleja la existencia de diferentes agendas autonómicas en materia de patrimonio y de I+D. La administración autonómica puede desempeñar un papel clave promoviendo líneas de acción conjunta entre universidades, administración y empresa. El caso de Cataluña, con el reciente PIACAT,17 podría funcionar como ejemplo de las posibilidades de coordinación entre los tres tipos de entidades. La financiación es un elemento clave en este sentido, no sólo para ad-quirir equipos y personal cualificado, también para realizar estudios auxiliares y memorias científicas de calidad, aspecto que en muchas ocasiones no puede ser contemplado en el presupuesto inicial de una intervención arqueológica.

3. La estructura empresarial de la arqueología comercial

Como se ha puesto de relieve en el primer análisis del sector comercial de la arqueología a escala estatal (Parga-Dans 2009), las empresas de arqueología se caracterizan por su reducido tamaño, gran volatilidad y por la precariedad del mercado laboral. A esto debe añadirse el nulo grado de reglamentación interna, patente en la ausencia de categorías profesionales definidas por convenio colectivo. Esta situación hace poco atractivo a los científicos considerar el sector comercial de la arqueología como una alternativa de futuro. Por otro lado, el tamaño de las empresas in-fluye decisivamente en las posibilidades de financiación de las actividades de I+D, en los recursos humanos y en la envergadura de los proyectos.

4. El modelo productivo de la arqueología comercial

El producto principal de las empresas de arqueo-logía sigue estando muy orientado a la intervención arqueológica (excavación y prospección). La propia evolución de la oferta y la demanda se ha caracteri-zado por una competencia a la baja que, en términos

17. Pla integral per a l’arqueologia a Catalunya.


Debat

generales, ha influido negativamente en la calidad de los servicios prestados, en la sostenibilidad de las empresas, y por último en el propio patrimonio. El futuro de la arqueología comercial, así como de su capacidad para soportar personal investigador, pasa por establecer unas reglas del juego mínimas, por seguir un código deontológico y por fomentar la cre-ación de productos y servicios de alto valor añadido.

Investigación y arqueología comercial: posibilidades

En líneas generales, las posibilidades de emprender acciones concretas de investigación e innovación en el ámbito empresarial son mayores hoy que hace diez años. Tanto la Unión Europea mediante el programa Marco, como el Ministerio de Ciencia e Innovación y las diferentes consejerías autonómicas, a través de organismos de apoyo a la pequeña y mediana empresa, llevan tiempo poniendo en marcha líneas concretas de actuación para la financiación de proyectos desarrollados por empresas y asociaciones empresariales o para subvencionar los costes de con-tratación de personal investigador. A los diferentes programas de ayudas hay que sumar las ventajas fiscales por la contratación de personal investigador que pueden concretarse en una bonificación del 40% en las aportaciones empresariales a las cuotas de la Seguridad Social por contingencias comunes o en una bonificación del Impuesto de Sociedades (Real Decreto 278/2007).

Bien es cierto que la distribución de este tipo de ayudas recae mayoritariamente en áreas científico-técnicas que cuentan con una tradición en investiga-ción aplicada mucho más dilatada. Sin embargo, una reconsideración global del potencial y características del I+D en arqueología permite reconocer un amplio abanico de posibilidades de desarrollo de la carrera investigadora en el sector comercial. Así, la creación de nuevos servicios en empresas basados en la in-vestigación y la innovación es viable en campos que poseen un alto grado de especialización como geoar-queología, zooarqueología, geomática, teledetección, fotogrametría, producción de software para registro o arqueometría, sin olvidar aquellas basadas en el uso de las tecnologías audiovisuales y de la comunicación para la socialización y difusión del patrimonio.

Ejemplificaré brevemente dos casos concretos de empresas de arqueología que, aunque distintos en origen y trayectoria, desarrollan en la actualidad acciones concretas de investigación e innovación en los términos arriba expuestos.

Ejemplo 1: Oxford Archaeology

Oxford Archaeology es el paradigma de gran em-presa de arqueología y patrimonio en Reino Unido. Ofrece una variada carta de servicios como excava-ción, catalogación, análisis, evaluación, publicación y gestión del patrimonio arqueológico. Su organigrama consta de veinticuatro departamentos distintos que incluyen campos muy especializados como petrogra-fía, zooarqueología, fauna, paleobotánica, sistemas de información geográfica, etc. Con más de cuatrocientos

empleados, su plantilla integra personal altamente cualificado: más del 90% son licenciados, muchos de ellos con formación de posgrado, con algún tipo de máster o con experiencia investigadora en el ámbito académico. En el momento en que hicimos la con-sulta para preparar la presente publicación, Oxford Archaeology contaba con un total de veintiún doc-tores. El departamento de geomática cuenta con su propio equipo de desarrolladores encargados de crear soluciones digitales personalizadas para proyectos de gestión preventiva y puesta en valor del patrimonio, muchas de ellas basadas en herramientas software libre.

El ejemplo citado proviene de un país en el que la arqueología posee una titulación propia, donde la oferta de estudios de posgrado es variada y especializada, con un sector comercial que cuenta con categorías profesionales muy bien definidas y con un mercado de trabajo que valora positivamente la incorporación de personal investigador al ámbito comercial.

Ejemplo 2: Arpa Patrimonio S. L.

Arpa Patrimonio es un ejemplo de PYME de arqueología en España que está atravesando las di-ficultades propias de la actual crisis económica. En los últimos años, su plantilla ha oscilado entre los cuarenta y los veinticinco empleados. En septiembre de 2008 solicitamos una ayuda al subprograma Torres de Quevedo para constituir un nuevo departamento de I+D desde el que llevar a cabo líneas de trabajo basadas en la innovación con el fin de diversificar la actual oferta de servicios.

En la actualidad estamos desarrollando dos proyec-tos: el primero es la implantación de un servicio de Sistemas de Información Geográfica aplicado a la gestión del patrimonio. Su finalidad es facilitar la migración de la información arqueológica a formatos georreferenciados fomentando el uso de software libre y estableciendo protocolos de control de la calidad de los datos espaciales. El servicio comprende una variada gama de productos: elaboración de proyectos de catalogación de recursos culturales, elaboración de catálogos de bienes y espacios protegidos, análisis espacial post-excavación, asesoramiento, formación orientada y asistencia técnica sobre tecnologías es-paciales aplicadas.

La segunda línea de trabajo consiste en un estudio de viabilidad previo para un proyecto de desarrollo tecnológico para la creación de un software de re-gistro y gestión de información arqueológica. Arpa Patrimonio S.L. creó con anterioridad una primera aplicación denominada ARPAX (Esquembre et al. 2005), que no llegó a comercializarse, aunque se utiliza de manera sistemática a nivel interno para la elaboración de informes y memorias de interven-ciones arqueológicas. La nueva versión (NeoARPAX) incorpora una nueva arquitectura y un nuevo motor de bases de datos más versátiles, que permitirán una personalización de la aplicación a diferentes sistemas de registro (Esquembre et al. 2010).

A modo de resumen, el desarrollo de la carrera investigadora en el sector comercial constituye una alternativa viable y necesaria habida cuenta del con-texto socio-económico y tecnológico que enmarcan


Debat

la evolución de la disciplina y de su mercado de trabajo. En este sentido, la formación doctoral y posdoctoral es clave, ya que en estos momentos es la única capaz de dotar del nivel de especialización científico-técnica necesario para realizar actividades de I+D+i. Los problemas estructurales a los que hemos hecho alusión en el mundo académico y profesional requieren de importantes transformaciones y de un cambio general de actitud sobre la carrera investiga-dora. Es necesario reducir la endogamia académica, fomentar la movilidad, la evaluación y la producción científica de calidad pero también lo es desarrollar líneas de acción transversal entre la administración, los centros públicos de investigación y las empresas con el fin de fomentar la transferencia de conoci-mientos y dar una salida de futuro al personal que cuenta con una alta capacitación.

Las oportunidades de desarrollar la carrera inves-tigadora en universidades, museos y otros centros públicos de investigación son limitadas. Éstos, a día de hoy, no pueden absorber la totalidad de doctores/as formados en nuestras universidades. Sólo las empresas pueden proporcionar oportunidades adicionales para investigadores/as jóvenes y con talento cuya incorpo-ración puede representar un gran estímulo para la innovación. Sin un buen mercado de trabajo estas personas tomarán otros caminos profesionales y su talento se perderá para nuestra disciplina. No hay ninguna buena excusa para dejar que esto ocurra.

Agradecimientos

El presente texto se ha beneficiado del intercambio de opiniones mantenido con otros colegas como Marco Aurelio Esquembre (Arpa Patrimonio S.L.), Benjamin Ducke (Oxford Archaeology), Felipe Criado-Boado (LaPa-CSIC) y Magdalena Gómez (doctora). Agradez-co a Chris Puttick los datos suministrados sobre la cualificación del personal de Oxford Archaeology y a Xosé-Lois Armada su iniciativa por crear este foro de discusión e invitarme a participar en él.

Javier Fernández López de PabloArpa Patrimonio S.L.

Avda. Rodalet, 23 A03690 San Vicente del Raspeig (Alicante)

[email protected]

Rebut: 21-02-2010

Bibliografía

CAstro mArtínez, e., Fernández de LuCio, i., Pérez mArín, m., CriAdo-BoAdo, F. (2008). La transferencia de conocimientos desde las Humanidades: posibilidades y características. Arbor, 184 (nº 732): 619-636.

CriAdo-BoAdo, F. (1996). El futuro de la arqueología, ¿la arqueología del futuro? Trabajos de Prehistoria, 53(2): 15-35.

CriAdo-BoAdo, F. (2008). Las Humanidades en la ac-tualidad. El patrimonio como ejemplo. En: C. sáiz Jiménez y M. A. roGerio CAndeLerA (eds.). La Inves-tigación sobre Patrimonio Cultural. Red Temática del CSIC de Patrimonio Histórico y Cultural. Sevilla: 1-13.

esquemBre, m. A., moLinA, d., doméneC, J., orteGA, J. r., moLinA, F. A. (2005). El registro arqueológico: sistematización y ordenación de los datos para su aplicación en los museos: ARPAX, programa de registro y catalogación de material arqueológico. Museo: Revista Profesional de Museólogos de España, 10: 63-67.

esquemBre, m. A., moLinA, d., doméneC, J., orteGA, J. r., hernández, G., moLinA, F. A., Fernández, J. (2010). Arpax, software de registro y gestión de información arqueológica: estado actual y líneas de desarrollo. Póster en I Congreso de Modelos de Gestión del Patrimonio Arqueológico en el siglo xxi (Valencia, 13-15 enero 2010).

PArGA-dAns, e. (2009). The analysis of an emerging sector: the commercial archaeology and their involvement from the perspective of systemic innovation.

Figura 1. Distribución de contratos según el área científico-técnica. Fuente: Bárbara Alcócer (2007).


Debat

Paper presented at the DRUID-DIME Academy Winter 2009 PhD Conference on Economics and Management of Innovation, Technology and Organizational Change.

ruiz zAPAtero, G. (2005). ¿Por qué necesitamos una titulación de arqueología en el siglo XXi? Complutum, 16: 255-269.

Normativa

mCyt 2009. Borrador del anteproyecto de la Ley de Ciencia y Tecnología.

Pla Integral per a l’arqueologia a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. 2009.

Real Decreto 278/2007, de 23 de febrero, sobre bonificaciones en la cotización a la Seguridad Social respecto del personal investigador.

Documentos

ALCóCer-muñoz, B. (2007). Programa Torres Quevedo. Contratación de doctores y tecnólogos en empresas, centros tecnológicos y asociaciones empresariales. Página web: <www.madrimasd.org/empleo/.../Ppro-grama_Torres_Quevedo.ppt> (acceso: 24 de marzo de 2010).

La carrera investigadora a CatalunyaJordi Principal

El 2005, el llavors Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya féu públic el Pla per a la carrera inves-tigadora a Catalunya18 en què s’exposaven unes línies d’actuació, unes etapes i uns instruments per tal de definir, fixar i desenvolupar una carrera professional d’R+D a Catalunya en el marc del Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 (Ciurana et al. 2006: 7 i 13-28). Aquesta carrera, a la manera d’un cursus honorum, establia unes quatre etapes o fases progressives, amb uns teòrics instruments o mitjans amb les correspo-nents hipotètiques durades, per les quals el candidat havia de passar fins a assolir l’estabilització definitiva com a investigador: (a) Formació predoctoral, amb una durada estimada de quatre anys; (b) Formació postdoctoral, d’uns dos anys; (c) Preconsolidació investigadora, d’uns cinc anys; i (d) estabilització o consolidació investigadora, de caire indefinit.

18. <http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_75341895_1.pdf>.

Per a la primera etapa de formació predoctoral, un cop assolit el grau de llicenciat, la persona disposa dels programes de formació del personal investiga-dor de la Generalitat de Catalunya (el Programa de beques de formació del personal investigador, FI), de l’Administració estatal (Programa de formació del personal investigador, FPI; Programa de formació del personal universitari, FPU), de la Unió Europea (algunes de les Accions Marie Curie), del Consejo Su-perior de Investigacions Científicas (CSIC) i d’alguns centres de recerca o universitats com a complement del programa FI (com, per exemple, beques per a la realització de tesis doctorals de l’Institut Català d’Ar-queologia Clàssica, ICAC, o d’universitats com ara la Universitat Autònoma de Barcelona o la Universitat de Barcelona). Aquesta etapa s’acompliria entre els vint-i-tres i vint-i-sis anys.

Quant a l’etapa de formació postdoctoral, un cop assolit el títol de doctor i havent decidit continuar en ferm la professió d’investigador, s’espera que la persona vagi incorporant-se en unitats de recerca d’entitats (públiques o privades), diferents de la de realització de la tesi, i preferiblement a l’estranger, on pugui prosseguir la seva formació però mostrant més iniciativa i responsabilitat. Com a instruments, existeixen diferents programes: el programa de Bea-triu de Pinós (contractes postdoctorals en modalitats a l’estranger o a Catalunya) o d’altres més específics (com ara les beques postdoctorals Generalitat de Catalunya-Fulbright BFUL), pel que fa a la Gene-ralitat de Catalunya; l’Administració estatal disposa dels programes Juan de la Cierva, Torres Quevedo o del Subprograma Nacional de Movilidad Postdoctoral en Centros Extranjeros; i la Unió Europea diverses modalitats dins les Accions Marie Curie. L’etapa s’acompliria entre els vint-i-set i vint-i-vuit anys.

Durant la tercera etapa o de preconsolidació in-vestigadora, la persona hauria de poder crear el seu propi grup i definir una línia d’investigació en una entitat o bé integrar-se plenament en una unitat de recerca. Amb aquest objectiu, des de l’àmbit català, la Institució Catalana de Recerca i d’Estudis Avançats (ICREA) convoca els contractes ICREA Júnior perquè l’investigador pugui desenvolupar la seva tasca en institucions catalanes tant privades com públiques, amb una durada de cinc anys; el programa estatal Ramón y Cajal també hauria estat dissenyat amb aquest propòsit. L’etapa s’hauria d’acomplir, doncs, entre els vint-i-nou i els trenta-tres anys.

En darrer terme, l’etapa de consolidació i d’estabilit-zació significaria l’obtenció d’un contracte permanent o indefinit, un cop superada la fase precedent. En l’àm-bit català, per al sector públic, els contractes ICREA Sènior complirien aquesta funció ja que permeten als investigadors el desenvolupament, de manera estable, de la seva activitat en el marc de les universitats i centres de recerca; també el programa de contracta-ció de professorat universitari de la Generalitat de Catalunya en base a la LUC19 (inicialment programa Serra Hunter), ha permès l’estabilització d’una part important del personal sorgit de l’etapa de precon-

19. Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’Universitats de Catalunya (DOGC 3826, 20.2.2003, pàg. 3326).


Debat

solidació investigadora (bàsicament investigadors del programa Ramón y Cajal). A escala estatal, l’accés a l’organigrama d’investigació del CSIC ha estat una de les sortides clàssiques per a la consolidació; d’altra banda, el Programa I3 ha volgut ser el catalitzador d’aquests processos d’estabilització en centres de recerca i universitats mitjançant l’oferiment d’un incentiu i una plataforma per a garantir les contractacions indefinides.

Aquesta seria la proposta, la visió teòrica de la carrera investigadora i dels mitjans a disposició per implementar-la, però la realitat no resulta tan idíl·lica.

Actualment a Catalunya no disposem encara d’un nou Pla de Recerca i Innovació (PRI), sinó que es manté encara “vigent” l’anterior, el PRI 2005-2008, ja que les previsions de redacció/realització del corres-ponent a partir del 2009 no s’han materialitzat. Tan-mateix, al final del 2008 es consensuà i veié la llum el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació20 (PNRI), amb la voluntat de ser el full de ruta de les polítiques de recerca i innovació a Catalunya en els propers quinze anys. En els objectius 1.2, 1.3 i 2.1 s’insisteix en la necessitat d’incrementar el nombre de doctors i personal investigador en general i d’enfortir el sistema públic de recerca. De fet, el nombre de personal investigador EDP21 a Catalunya féu un salt considerable entre el 2007 i el 2008 quan es passà de 25.063 a 26.398,22 però lluny encara dels 10 en tant per mil sobre la població activa que es posa com a fita el PNRI o dels 8 en tant per mil que per al 2010 es plantejava la Comissió Europea (Ciurana et al. 2006: 10). Així mateix, cal tenir present que d’aquests 26.398 investigadors EDP, el 18,8% treba-llaven a l’administració pública, el 40% en instituci-ons d’ensenyament superior i el 41,1% en empreses i IPSFL.23 I aquest indicador serveix per confirmar que el domini tant pel que fa a la despesa com a la massa crítica d’R+D a Catalunya l’ostenta el sector privat, que també gaudeix de les polítiques públiques de recerca en relació amb la formació del personal i la carrera investigadora. Dissortadament, la carrera investigadora en arqueologia no pot beneficiar-se ara per ara d’aquests instruments vinculats a l’empresa privada per la simple raó que el sector empresarial arqueològic a Catalunya no disposa de la capacitat d’R+D exigida i reconeguda per l’Administració per tal de poder participar del sistema de recerca i inno-vació català actual, atès que els barems que imposa la mateixa Administració estan elaborats en funció de sectors econòmics en els quals l’arqueologia no hi té cabuda; però en tant que l’arqueologia ha esdevingut en els darrers anys una activitat econòmica i empre-sarial important, amb una considerable potencialitat i capacitat d’R+D+I, potser l’Administració pública hauria de reconsiderar alguns dels seus plantejaments. Així, una possible via vinculada a la progressió d’una carrera investigadora vers el món de l’empresa podria obrir-se de manera alternativa, via que, ara per ara, roman tancada.

20. Equivalent a dedicació plena.21. Instituto Nacional de Estadística.22. Institucions privades sense finalitat de lucre.23. Àmbits de les ciències, les tecnologies, les enginyeries

i les matemàtiques.

Amb tot, de vegades la pregunta que un es fa és si d’alguna manera la presència estratègica de la recerca en la nostra disciplina (o de manera més general de les Humanitats) té un espai en aquestes polítiques públiques. Resulta prou il·lustratiu l’objectiu 1.2 del PNRI en què de manera explícita només es considera la necessitat d’incrementar el personal de recerca en funció de formar professionals CTEM24 i, per contra, només de “valorar” el paper i l’adaptació de les ciències humanes i socials al sistema d’R+D+I en funció de nous perfils o de sectors econòmics re-llevants. La veritat és que tampoc no és una sorpresa que entre els objectius estratègics de l’Administració pública en matèria de recerca, la nostra disciplina o àmbit d’actuació no hi aparegui reflectit.

Amb tot, és interessant la recent proposta del Pla d’Acció Integral que al llarg del 2009 s’ha anat ela-borant a redós del Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya25 (PIACAT), impulsat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, que si bé no s’ha materialitzat en cap acció concreta encara i no s’ha definit cap calendari per a la seva aplicació i execució, sí que ha demos-trat un cert grau de sensibilitat per part de l’Admi-nistració catalana vers la problemàtica específica de l’arqueologia. El Pla d’Acció planteja, entre d’altres punts, l’elaboració d’un Pla de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia amb l’objectiu de promocionar una política científica específica en arqueologia com a ob-jectiu estratègic de país, en què una de les branques de la línia de subvencions destinada a implementar-lo s’orientaria vers un programa de beques predoctorals propi, basat en la recerca i l’estudi dels fons arque-ològics. Així mateix, el Pla reconeix tant el potencial com la capacitat investigadora del sector empresarial arqueològic i dels museus, i atorga també un paper destacat en la política de recerca al Museu d’Arque-ologia de Catalunya.

Si tornem ara a considerar el desenvolupament de la carrera investigadora en arqueologia a Catalunya tal com està plantejada avui dia, i la seva teòrica meta, és a dir, assolir l’estabilització/consolidació, les opcions o instruments que la progressió d’etapes marca es van reduint en funció d’un teòric criteri de concurrència i excel·lència, a través d’una selecció de persones i candidats. Tanmateix, la realitat és que actualment existeix més demanda de carrera investi-gadora que no pas ofertes d’instruments per poder-la desenvolupar, ja que les persones que volen optar a una carrera investigadora, un cop han assolit els graus de llicenciat o doctor, són més de les que les convocatòries “instrumentals” poden assumir. Una de les conseqüències d’aquest efecte “coll d’ampolla” és la proliferació d’un nombre important d’ISRR26 en les

24. <http://www.piacat.cat>.25. Investigadors sense remuneració regulada. Vegeu, per

exemple, Informe ISRR (2008).26. Un exemple d’això seria el Programa Francesca ça Torra

que va néixer el 2005, dins del Pla per a la carrera investiga-dora de Catalunya com un instrument que es descrivia de la manera següent: “Als investigadors i investigadores vinculats al programa estatal Ramón y Cajal que finalitzin els seus contractes de cinc anys i no s’hagin pogut estabilitzar en les universitats i/o centres de recerca, el DURSI els garantirà l’estabilització


Debat

diferents etapes de la carrera, que no volen renunciar a ella un cop el sistema els hi ha negat l’accés; la seva producció científica és generalment quantificada per les institucions en el marc de les quals desen-volupen la seva recerca com a inputs d’investigació propis, sense que moltes vegades els sigui reconeguda aquesta tasca, o simplement acompleixen activitats professionals de menys qualificació respecte de la seva formació, en una clara situació de brain waste.

La meta final de l’estabilització ha passat, i en-cara passa, pel reconeixement no tant d’una carrera investigadora amb majúscules, pròpia i independent, diferent de la lligada a la docència (l’única que es concebia al nostre país, fora de l’àmbit del CSIC, abans de l’entrada al segle XXi), sinó per l’acceptació de la necessària existència de la categoria laboral “investigador”. A Catalunya, si bé sempre han existit els investigadors de plantilla dins l’escala del CSIC, no fou fins al 2001 quan, amb la convocatòria dels primers contractes ICREA, es començà a trobar aques-ta figura a les universitats. La primera convocatòria del programa Ramón y Cajal (2001) va permetre, de fet, donar forma a aquesta figura, però va generar un problema a mitjà termini, ja que de manera no programada s’havia creat l’etapa de preconsolidació investigadora sense preveure la posterior d’estabilit-zació. Les solucions, des d’aquell moment, no han deixat de ser conjunturals i de vegades resoltes ad hoc, i malgrat els intents que des del 2005 s’han anat succeint per “racionalitzar” aquesta figura i dotar-la d’un curs o carrera que reflectís la seva existència paral·lela, tant la gestió confusa i, a voltes, erràtica de les polítiques de recerca com la crisi econòmica en què estem immersos des del final del 2008 no han ajudat gaire a aclarir el panorama. Per exemple, les universitats catalanes no han permès la contractació del personal sortint de l’etapa de preconsolidació com a investigadors incorporats a les seves plantilles, i han “maquillat” aquest fet a l’empara de la LUC, accedint només a l’estabilització dels investigadors com a professors agregats (esperit del programa Serra Hunter); aquest fet posa de manifest de manera prou clara que les universitats han renunciat a la figura de l’investigador com a categoria professional pròpia, estructural, si no és associada al fet docent; però, per contra, no refusen assumir-la i integrar-la al seu sistema si el finançament d’aquestes places és extern, malgrat que es tracti de contractacions indefinides, com ara el cas dels ICREA Sènior. En canvi, la creació de diversos centres de recerca a partir del 2000, entre ells l’ICAC, dins del sistema de recerca i innovació

mitjançant la seva contractació en fundacions, centres de Re-cerca o institucions a Catalunya, definint un programa espe-cífic anomenat Francesca ça Torra”. Actualment, el Programa Francesca ça Torra d’intensificació de la recerca a les universitats del sistema universitari de Catalunya té un altre sentit (versió 2008). Així mateix, la crisi econòmica ha comportat que les convocatòries siguin més reduïdes i no tan regulars com en ocasions anteriors (cas del Subprograma Nacional de Movilidad Postdoctoral en Centros Extranjeros). D’altra banda, la situació d’incertesa quant a les dotacions econòmiques i sostres compe-tencials resulta a Catalunya encara més palesa amb una Llei de finançament autonòmic no exempta de polèmica en relació amb la seva aplicació i un Estatut d’Autonomia pendent d’un recurs d’inconstitucionalitat.

català, ha permès que aquesta figura es materialitzés no només vinculada al programa ICREA, sinó com a necessitat estructural de facto pròpia d’aquests centres.

Però no solament hi ha espai per a l’R+D+I en arqueologia a les universitats o als centres de recer-ca, sinó a l’empresa i també als museus, que han d’assumir i creure’s cada cop més la seva capacitat i potencialitat, la possibilitat de disposar de la sufici-ent massa crítica per crear, desenvolupar i mantenir unitats de recerca pròpies, dins l’organigrama del sistema de recerca i innovació català. Els museus, en aquest sentit, poden ser espais d’estabilització del personal investigador viables, acceptats i ajudats pels programes d’R+D+I de l’Administració, personal que ha de comptabilitzar-se com un input més d’excel·-lència en la qualificació de les activitats que els són pròpies. El Museu d’Arqueologia de Catalunya ha obert una porta en aquesta direcció, assumint la figura de l’investigador des del 2005 com a part integrant de la seva estructura, fet que ha portat al reconeixement d’aquesta categoria professional, la d’investigador amb unes funcions i deures específics que li són propis i el defineixen, en el marc competencial del personal laboral de l’Administració catalana.

Amb tot, però, alguns sectors continuen pensant que els contractes que han ajudat a definir la figura professional de l’investigador, que han trencat el gel i que han fixat les bases de les etapes de preconsolidació i d’estabilització en base a convocatòries competitives i avaluacions d’excel·lència, com ara els Ramón y Cajal, Juan de la Cierva, Beatriu de Pinós o els mateixos ICREA, no són altra cosa que beques (postdoctorals, però). Aquesta actitud, a banda de mostrar un cert grau d’ignorància i incomprensió en relació amb la realitat actual no deixa de mostrar una inconscient, si es vol, forma d’infravaloració de les persones que amb esforç i tensió, i sempre sota el punt de mira, han anat forjant una carrera diferent, que es troba encara en procés de consolidació.

Jordi PrincipalMuseu d’Arqueologia de Catalunya

Pg. Santa Madrona, 39-4108038 Barcelona

[email protected]

Rebut: 04-02-2010

Bibliografia

CiurAnA, B., CAdeFAu, J., ALAy, o., viLALtA, J. m. (2006). La carrera professional del personal investigador a Catalunya. Polítiques i projectes de la Generalitat. Coneixement i Societat, 12: 6-45.

Documents

inForme isrr (2008). Investigadores sin remuneración regulada. Los más precarios entre los precarios. Comisión de documentación, Federación de Jóvenes Investigadores/Precarios. Página web: <www.precarios.org/Investigadores+sin+remuneración+regulada> (acceso: 31 de marzo de 2010).


Debat

Reincorporación y estabilización en la carrera investigadora en arqueología: la situación actual de AndalucíaGonzalo Aranda Jiménez

Reflexionar sobre la carrera investigadora en ar-queología es tanto como referirnos a una carrera de obstáculos, precarización laboral, incertidumbres y no pocas frustraciones aunque todo ello se contrar-resta con una importante carga de ilusión, trabajo y vocación por una disciplina como la arqueología claramente minoritaria en el sistema de investigación español. De esta forma, a los problemas generales de la investigación hay que añadir los específicos de áreas de conocimiento “marginales” en las prioridades de los organismos públicos y en donde la innovación que se genera no es medible en términos económi-cos, de competitividad o productividad ya que lo que se produce son valores culturales, patrimoniales e intelectuales.

La falta de una definición clara y explícita de la carrera investigadora es posiblemente una de las debilidades fundamentales del vigente modelo de investigación. El borrador de la Ley de la Ciencia y la Tecnología pretende paliar esta deficiencia estable-ciendo en su articulado la definición de la carrera investigadora en sus diferentes etapas así como las figuras contractuales específicas para cada una de ellas. Actualmente, y mientras el borrador de la Ley es debatido y eventualmente aprobado, se pueden establecer en términos generales cuatro fases en la vida profesional de los investigadores: la etapa de in-vestigador no doctor (predoctoral), investigador doctor (postdoctoral), investigador no titular (etapa de rein-corporación) e investigador con contrato indefinido o funcionario (etapa de estabilización). Mi contribución al presente debate sobre la carrera investigadora en arqueología se centrará especialmente en el análisis crítico de sus dos últimas etapas destacando aquellas iniciativas específicas desarrolladas por la Comunidad Autónoma de Andalucía.

Etapa de reincorporación

La primera de estas etapas, tradicionalmente cono-cida como de reincorporación, se corresponde con la situación de los investigadores doctores con estancias postdoctorales a los que a partir de la evaluación de sus méritos científicos se les reconoce la capacidad de dirigir proyectos de investigación propios. Desde 2001 la instauración del programa Ramón y Cajal

(RyC) por parte del Ministerio de Ciencia y Tecnología ha sido el referente fundamental en esta etapa de la carrera investigadora. En 2004 se suma el programa Juan de la Cierva, concebido en parte como primera etapa de consolidación para investigadores que han concluido sus contratos postdoctorales.

El importante impulso que el programa RyC supuso en la política de investigación española, sobre todo si lo comparamos con la situación precedente, se convirtió en un estímulo para diferentes comunidades autónomas que instauraron programas propios de in-vestigación. Este es el caso de la Junta de Andalucía que en 2003 diseña en el marco de las Medidas de Impulso de la Sociedad del Conocimiento en Anda-lucía, un ambicioso plan que incluía actuaciones en tres ámbitos de la carrera investigadora: programa de formación de doctores en centros de investigaci-ón y universidades de Andalucía (etapa predoctoral), programa de perfeccionamiento de investigadores en centros de investigación fuera de Andalucía, prefe-rentemente en el extranjero (etapa postdoctoral), y retorno de investigadores a centros de investigación y universidades de Andalucía (etapa de reincorporación).

En relación con el programa de retorno de in-vestigadores su estructura general era muy parecida al programa RyC aunque incluso mejoraba algunas de sus actuaciones. Se establecía un contrato con una duración máxima de cinco años (3+2) con una dotación económica similar a los contratos RyC y con dos líneas de financiación complementarias, una primera relacionada con ayudas en concepto de gastos necesarios para el desarrollo del proyecto de investigación y una segunda para los gastos de desplazamiento, traslado y mudanza del investigador a contratar.

Dos eran básicamente las diferencias más im-portantes respecto al programa RyC. La primera consistía en una concepción mucho más restrictiva en cuanto a los posibles beneficiarios del programa de retorno andaluz ya que se establecía como uno de los requisitos de los candidatos haber realizado preferentemente sus estudios universitarios en An-dalucía. Este requisito condicionaba claramente la reincorporación al ámbito de la comunidad a dife-rencia del programa RyC, abierto a la participación de investigadores extranjeros. Otra diferencia de gran relevancia para la carrera investigadora en arqueología era el hecho de que entre las líneas prioritarias de contratación se encontraba el Patrimonio Histórico y Cultural de Andalucía. Por primera vez la investi-gación en arqueología se convertía en una prioridad alejándose del tradicional segundo plano en el que las diferentes convocatorias de investigación han situado a nuestra disciplina.

En la primera convocatoria correspondiente a 2003 se adjudicaron 88 contratos de retorno de in-vestigadores y en la segunda convocatoria de 2004 la cifra se redujo a 37 contratos. En 2005 y de forma incompresible el programa de retorno de investigadores desaparece. A pesar de que tan solo fueron dos con-vocatorias, el número de investigadores reincorporados en las diferentes áreas en las que tradicionalmente se organiza la arqueología (prehistórica, clásica y medieval) fue de siete. Esta cifra contrasta poderosa-mente si la comparamos con el número de contratos


Debat

RyC en universidades andaluzas, que incluyendo las nueve convocatorias de este programa ha sido de tan solo dos investigadores contratados.27 Estos datos demuestran en primer lugar el acierto del programa retorno de la Junta de Andalucía, que de haberse mantenido habría supuesto una muy importante di-namización de la investigación en arqueología; y en segundo lugar la marginalidad de nuestra disciplina en el programa RyC, especialmente si tenemos en cuenta que la comunidad de Andalucía cuenta con nueve universidades que incorporan todas ellas de-partamentos o áreas de conocimiento en arqueología y en donde el volumen de investigación de calidad es en mi opinión considerable.

A partir de 2005 los programas de reincorpora-ción a centros de investigación andaluces quedaron reducidos a las convocatorias nacionales con los exiguos resultados anteriormente indicados. La única excepción en este panorama la constituyen los planes propios de investigación que impulsan la mayoría de las universidades andaluzas aunque la única que in-corpora actuaciones específicas en la reincorporación de investigadores es la Universidad de Granada. En concreto el denominado Programa de Incorporación de Doctores ha facilitado en sus diferentes convocato-rias anuales el retorno de un importante número de investigadores. En la actualidad varios investigadores en arqueología son beneficiarios de estos contratos de reincorporación.

Etapa de estabilización

Tras el periodo de reincorporación la última de las etapas en la carrera investigadora se corresponde con la estabilización, que en el caso de las universidades adquiere dos categorías fundamentales: la de contra-tado laboral permanente o la de funcionario. Como cualquier otra etapa de transición las incertidumbres y falta de planificación han sido y siguen siendo una de sus características principales. Los contratos tanto RyC como los de retorno de la Junta de Andalucía no preveían ningún sistema de estabilización. Superar las continuas evaluaciones a las que estos contratados eran sometidos no suponía ninguna garantía más allá de completar el periodo de cinco años de contratación. Esta situación se ha visto en parte resuelta a partir de la convocatoria RyC de 2007, que ya incluye un compromiso de consolidación laboral por parte de los centros receptores.

Independientemente de las convocatorias RyC de 2007 y posteriores, que sólo afectarán a los investiga-dores que concluyan su contrato de reincorporación a partir de 2012, las posibilidades de estabilización actuales son ciertamente complejas. Sobre todo supone una carrera continua de habilitaciones, acreditaciones y certificaciones realizadas por diferentes organismos con criterios diversos y que implican un estado de per-manente evaluación. Como se indicaba anteriormente, una de las vías de estabilización contempladas en la

27. Quiero agradecer a mis compañeros de las diferentes universidades andaluzas el haberme facilitado la información sobre los investigadores contratados de los programas RyC y retorno de la Junta de Andalucía.

LOU de 2001 es la contratación laboral permanente gracias a la figura de Profesor Contratado Doctor. Como requisito previo para poder optar al concurso-oposición que regula el acceso a estos contratos es necesario superar una evaluación específica de la actividad docente, investigadora y académica. Esta acreditación es realizada por la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) o eventualmente por agencias autonómicas como la Agencia Andaluza de Acreditación (AGAE).

Desde el principio, la puesta en marcha de esta figura de contratación indefinida aparecía lastrada por los problemas de financiación de las universidades y organismos públicos de investigación ya que se hacía depender exclusivamente de sus respectivas políticas de recursos humanos. Para tratar de incentivar la contratación el entonces Ministerio de Educación y Ciencia impulsó en 2005 el denominado programa I3, cuyo objetivo es la estabilización de investigadores cualificados financiando el importe íntegro de los tres primeros años de contrato. El programa establece una serie de requisitos que deben cumplir los solicitantes, entre los que destaca contar con una experiencia postdoctoral de al menos seis años de los que como mínimo 24 meses deberán haberse desarrollado en universidades o centros de I+D, españoles o extranjeros, distintos a aquél en el que se encuentre prestando sus servicios el aspirante. Además, una condición importante de este programa es el hecho de que los incentivos sólo podrán asignarse a personal docente e investigador ya contratado bien como funcionario o bien como personal laboral.

Por tanto, para beneficiarse de los incentivos de este programa las universidades u otros centros de investigación debían contratar indefinidamente a los posibles aspirantes con contratos de reincorporaci-ón. En la práctica este condicionante ha introducido una nueva evaluación, en realidad una pre-evaluación paralela a la evaluación del cuarto año del programa RyC o programas similares. Con esta pre-evaluación se aseguraba si los aspirantes cumplían los requisitos de calidad de la producción científica y por tanto de elegibilidad que establece el programa I3. La contra-tación indefinida como Profesor Contratado Doctor ha sido de esta forma condicionada por diferentes universidades e instituciones de investigación a una pre-evaluación positiva. En este caso la institución encargada tanto de la pre-evaluación como posterior evaluación es la Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva (ANEP), que por supuesto posee criterios propios y procedimientos específicos para enjuiciar la trayectoria profesional de los aspirantes.

Junto a la contratación indefinida como personal laboral la segunda vía de posible estabilización consiste en el acceso como funcionario a la figura de Profesor Titular de universidad o como Científico Titular en el caso del CSIC. De nuevo para poder concursar a estas figuras es necesario un proceso previo de evaluación que según la LOU de 2001 consistía una prueba de habilitación a escala nacional consistente en la con-currencia competitiva de los candidatos. La reforma de 2007 sustituye el procedimiento de habilitación por otro de acreditación basado en la evaluación por méritos de la trayectoria investigadora, docente, aca-


Debat

démica y de gestión de los aspirantes. Tras un arduo y complejo proceso de solicitud la obtención de la acreditación no garantiza la estabilización ya que son los organismos públicos de investigación o las universidades las que definen a través de sus políticas de recursos humanos las estrategias de contratación. La discrecionalidad de estas políticas ha generado una importante heterogeneidad en donde los programas de incentivación como el I3 han tenido una muy desigual acogida.

La situación de los investigadores durante la etapa de transición hacia una posible estabilización, ade-más de las incertidumbres propias de toda la carrera investigadora, supone adentrarse en una vorágine de continuas evaluaciones, acreditaciones, concursos-oposición, etc. que interfieren gravemente en la activi-dad profesional de los candidatos. En mi experiencia personal en estos dos últimos años me he enfrentado a dos acreditaciones, una para Profesor Contratado Doctor y otra para Profesor Titular de universidad, una pre-evaluación y una posterior evaluación, ambas realizada por la ANEP en el marco del programa I3, y a dos concursos-oposición, el primero para Contratado Doctor el segundo para Profesor Titular. Si bien los procesos de evaluación externa e independiente por agencias creadas para tal fin son en teoría positivos, introducir una mínima racionalidad en este proceso sería algo más que deseable. No parece lógico que los candidatos dediquen más tiempo a estabilizarse que a investigar.

Siendo los problemas de estabilización comentados hasta ahora relevantes, no son ni de lejos los más graves. Tal y como denuncian de forma reiterada diferentes colectivos de investigadores y secciones sindicales, los procedimientos de evaluación tanto de la ANECA como de la ANEP están plagados de continuas irregularidades que poco o nada tienen que ver con sistemas justos, transparentes y ágiles de eva-luación de méritos. Entre las posibles deficiencias que podrían plantearse quizás una de las más graves sea la absoluta indefensión ante evaluaciones en donde el supuesto experto excusándose en el anonimato emite un informe que solamente contiene apreciaciones subjetivas y comentarios intolerables.

Por supuesto esta situación no es ajena a nuestra área de conocimiento. En 2008 una compañera en proceso de estabilización solicita una pre-evaluación de la ANEP que es informada favorablemente ad-quiriendo la condición de elegibilidad. Pasados unos meses, de nuevo la ANEP emite un informe en este caso de evaluación en donde un nuevo “experto” de-sautoriza al primero informando negativamente con el siguiente argumento: “… no parece que existan argumentos suficientes en la Prehistoria para mantener la mayoría de los títulos que ha escrito la autora en los cuatro últimos años sobre Arqueología de Género. No se duda del interés general del tema a nivel de Historia global sino de las inferencias que se puedan extraer de los documentos arqueológicos que entrega la Prehistoria. Muchos de los títulos rayan en la fan-tasía y otros no son más que atractivos epígrafes que esconden un mero estudio más o menos tipológico. En algunos casos se repiten obviedades. De cualquier modo ha sido un loable intento”.

Este tipo de argumentaciones, que claramente se califican a sí mismas, demuestran la situación de indefensión y atropello a la que los candidatos a la estabilización laboral están sometidos en sus múlti-ples evaluaciones. En el caso concreto planteado la propia Secretaría General de Universidades de la Consejería de Innovación, Ciencia y Empresa de la Junta de Andalucía intervino desautorizando la evaluación, calificándola como inaceptable. La falta de procedimientos transparentes y colegiados en la valoración de los méritos curriculares está en la base de los graves problemas que los sistemas de evaluación actualmente poseen. En este sentido, sería deseable incorporar la experiencia que otras tradiciones académicas como la británica poseen en el desarrollo de procesos de evaluación.

Además de los problemas comentados, nuestra área de conocimiento posee complicaciones adicio-nales resultado de la posición de marginalidad a la que nos someten las políticas de investigación. Las posibilidades de obtener financiación para proyectos de investigación en arqueología son escasas y exiguas y cuando se consiguen las cantidades asignadas son prácticamente testimoniales. Esta situación se com-plica aún más cuando el proyecto de investigación suponga trabajo de campo a través de excavaciones o diferentes tipos de prospecciones. En este caso las posibilidades de investigación y financiación de-penden de las políticas autonómicas en materia de patrimonio. En la comunidad andaluza en los últimos quince años estas posibilidades son prácticamente nulas, situación que no parece ser mejor en otras comunidades autónomas.

En este contexto los investigadores en arqueología en fase de reincorporación o estabilización difícilmen-te pueden liderar proyectos de investigación propios y ni mucho menos crear grupos de investigación o contratar personal. Estas posibilidades quedan redu-cidas a otras áreas de conocimiento produciéndose un importante desequilibrio que merma la capacidad competitiva de los investigadores en arqueología. En nuestra disciplina las posibilidades de investigación dependen de forma casi exclusiva del grupo o proyecto de investigación al que el investigador se encuentre adscrito. Aunque insuficiente, la creación a partir de 2005 de convocatorias de proyectos para jóvenes investigadores dentro del Plan Nacional de I+D+i supone una iniciativa que sin duda ayuda a paliar estas importantes deficiencias.

Reflexiones finales

Desde una perspectiva general, la carrera inves-tigadora se encuentra claramente condicionada por la falta de previsión y planificación de sus diferentes etapas, lo que genera una estructura caótica con continuas evaluaciones en donde la transparencia no parece ser una de sus principales características y sí su extenuante papeleo. La falta de coordinación entre instituciones, especialmente nacionales y auto-nómicas, tampoco ayuda a clarificar esta situación. Otro problema colateral de las continuas evaluaciones consiste en el desarrollo de carreras investigadoras fuertemente orientadas a la obtención de resultados


Debat

inmediatos que permitan generar curricula solventes y competitivos, lo que sin duda es positivo pero va en detrimento de una planificación a medio-largo plazo de la investigación. Además, y para el caso de las universidades, la carrera investigadora debe convertirse en docente lo antes posible. El importante peso que la docencia posee en los procesos de acreditación (40% para Profesor Titular) obliga a los aspirantes a la estabilización a compatibilizar la investigación con la docencia.

En el caso concreto de la carrera investigadora en arqueología su marginalidad en las políticas de recursos humanos no sólo es un problema a la hora de incrementar el número de investigadores sino in-cluso para la renovación generacional de las actuales plantillas. La falta de planificación de nuevo brilla por su ausencia. En el caso concreto de la comunidad autónoma andaluza la desafortunada paralización del programa de retorno de investigadores cortó de raíz una más que prometedora política de estabilización en donde además el patrimonio contaba entre sus líneas prioritarias. Actualmente una de las reivindicaciones fundamentales de diferentes colectivos y asociaciones de investigadores andaluces es la recuperación de los diferentes programas de incentivo a la contratación, entre ellos el de retorno de investigadores.

Parece por tanto urgente un cambio en las polí-ticas de investigación nacional y autonómica que de forma coordinada y planificada asegure los recursos suficientes para crear un cuerpo de investigadores en arqueología similar al de otros países europeos. No obstante, y aunque claramente insuficientes, los programas postdoctorales y de reincorporación están generando en nuestra disciplina un salto cualitativo gracias a una nueva generación de investigadores que han completado y enriquecido su formación en tradiciones disciplinares diferentes a la española. Este hecho creo que es realmente positivo y está provocan-do que nuestra disciplina sea mucho más permeable a debates, foros de discusión y colaboraciones de investigación tanto a nivel europeo como internacio-nal. Consolidar y profundizar en esta situación es un reto ineludible y debe ser un compromiso de todos.

Gonzalo Aranda JiménezDepartamento de Prehistoria y Arqueología

Universidad de GranadaCampus Universitario de Cartuja, s/n


Rebut: 25-01-2010

Bibliografía

GArCíA sAnJuán, L. (2000). Comparando los modelos universitarios británico y español. Revista Vivat Academia, 14. Página web: <www2.uah.es/vivatacademia/anteriores/catorce/opinion.htm#Comparando> (acceso: 7 de enero de 2010).

Normativa

Boe 2005. Orden ECI/1520/2005, de 26 de mayo, por la que se establece el Programa de Incentivación

de la Incorporación e Intensificación de la Actividad Investigadora, en el marco del Plan Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica 2004-2007 (Programa I3) (BOE, nº 127, de 28 de mayo de 2005: 18086-18088).

BoJA 2003. Orden de 31 de marzo de 2003 por la que se convocan ayudas para facilitar el retorno de investigadores a Centros de Investigación y Universidades de Andalucía (BOJA, nº 68, de 9 de abril de 2003: 7317-7325).

BoJA 2004. Resolución de 1 de marzo de 2004, de la Secretaría General de Universidades e Investigación, por la que se hace pública la concesión de ayudas para facilitar el retorno de investigadores a Centros de Investigación y Universidades de Andalucía, reguladas por la Orden que se cita (BOJA, nº 56, de 22 de marzo de 2004: 7086-7087).

BoJA 2005. Resolución de 25 de enero de 2005, de la Secretaría General de Universidades, Investigación y Tecnología, por la que se hace pública la concesión de ayudas para facilitar el retorno de investigadores a Centros de Investigación y Universidades de Andalucía, reguladas por la Orden que se cita (BOJA, nº 38, de 23 de febrero de 2005).

mCyt 2009. Borrador del anteproyecto de la Ley de Ciencia y Tecnología. Página web: <web.micinn.es> (acceso: 28 de diciembre de 2009).

Documentos

CorruPtio 2009. Plataforma contra la corrupción y el acoso en la universidad pública española. Página web: www.corruptio.com (acceso: 10 de enero de 2010).

FJi 2007. Informe de la Carrera Investigadora en España: deficiencias y propuestas. Página web: www.precarios.org/InformeCI (acceso: 4 de enero de 2010).

uGr 2009. Plan Propio de Investigación. Página web:investigacion.ugr.es/pages/planpropio/index (acceso: 30 de diciembre de 2009).

Ocho observacionesFelipe Criado-Boado

No soy aficionado al fútbol ni especialista en este deporte. Pero los éxitos recientes de la selección española ponen en juego factores que, si no son la causa inmediata de los buenos resultados, al menos aportan una metáfora de buenas prácticas que se pueden aplicar en otros ámbitos: juego en equipo, capacidad para maximizar sinergias (supongo que esto coincide bien con el estilo toque-toque), importación de talento externo a las competiciones nacionales, que muestra a los propios otros modos de hacer, e


Debat

incorporación de los propios a otros contextos (los españoles que juegan en otras ligas especialmente competitivas) en los que conocen otras culturas de trabajo y son forzados a adaptarse a ellas. Todo esto se aplica también a la investigación y a la carrera científica. La importación y la movilidad del talento son esenciales en éstas, pues la incorporación de personal externo, y sobre todo de extranjeros, a nuestros grupos de investigación introduce en ellos la diversidad y los estándares de trabajo comunes en otros ambientes, mientras que la experiencia la-boral en el exterior acostumbra a nuestros efectivos a tutear y convivir con esos otros estándares, cuya percepción desde lejos oscila entre la reverencia, el temor y el desprecio, actitudes todas basadas en el desconocimiento y la falta de familiaridad.

No viene mal, por lo tanto, recordar la metáfora futbolera en este dossier sobre la carrera científica en arqueología. A partir de ella podemos desgranar varios temas relevantes, que plantearé con una concisión que no se debe confundir con convicción plena, pues los problemas implicados necesitarían ardua investigación, debate, reflexión y, finalmente, consenso.

La primera observación que haré es que no se puede organizar bien la carrera científica mientras no se clarifique y diferencie con carácter propio una carrera técnica o de formación profesional en arqueología. Esto no supone postular una relación hegemónica de la primera sobre la segunda. Supone simplemente que mientras en España no haya buena formación profesional en arqueología será difícil pres-tigiar la profesión, ponerla en el nivel exigido por el mercado y por los estándares profesionales hoy vigentes y, por ende, potenciar la investigación arqueológica de calidad. La idea esencial es que la formación de pregrado y maestría debe servir para formar buenos profesionales de la arqueología, algunos de los cuales se orientarán después (en el ciclo de posgrado) hacia la investigación académica y científica, mientras los demás se orientarán al digno ejercicio de nuestra profesión en otros ámbitos y a la construcción de nuevas formas de conocimiento y transformación de la realidad desde ella (en la gestión, en la puesta en valor, en la difusión, en la intervención, en la acción comunitaria).

Segunda observación. La carrera científica se vertebra con base en la tesis doctoral. Aquí se forma al investigador en arqueología, y al arqueólogo/a como investigador. En esta fase se adquieren las destrezas y habilidades propias de los métodos de conoci-miento que se presuponen científicos: generar datos, comprobar su validez, formular hipótesis, producir interpretaciones, compararlas con los datos, validar modelos, transferir conocimiento, etc. Estas habilidades a menudo se dan por hechas, como consecuencia de la visión dominante en nuestra disciplina según la cual “toda arqueología es investigación o no es nada”. Hace tiempo que discuto este aserto, planteando como formulación alternativa que “toda arqueología produce y gestiona conocimiento” (lo que, dicho de paso, me parece más relevante e interesante que li-mitarse a equiparar arqueología con investigación); la investigación, máxime si se propone como científica, es un modo concreto de producción de conocimiento que, como tal, tiene su propia economía política, su

propia disciplina práctica y reglas discursivas. Pon-gamos un ejemplo básico para ver estas diferencias: un trabajo sobre la fe cristiana como jalón ético de la vida se espera que sea publicado en una revista de teología o pensamiento católico, no en una revista de biomedicina. Como ya dije, no hay en estas posi-ciones ninguna pretensión hegemónica, de privilegio de un discurso arqueológico hecho desde la investi-gación sobre las prácticas técnicas; la intención es más pragmática: cuanto más riguroso sea el trabajo técnico y el científico, mejor arqueología tendremos.

Pero, aunque no tengamos pretensiones elitistas, hay que reconocer que el acceso a la investigación se hace sobre la base de tener doctores. Los docto-res son los únicos que poseen plenas capacidades investigadoras en el sentido de poder firmar proyec-tos de investigación y concurrir a las convocatorias de los planes nacionales, autonómicos o europeos correspondientes.

Esto tiene otra implicación. Las instituciones que quieran entrar en el sistema oficial de I+D, concurrir a sus convocatorias y ser consideradas, en definitiva, entidades de investigación, necesitan captar doctores para su plantilla de personal. Esto es importante, por ejemplo, para el pleno desarrollo de las funci-ones investigadoras en aquellas entidades que, por su naturaleza y/o interés, reclaman disponer de esas funciones, como es el caso de museos o centros tecnológicos. La satisfacción de esta condición per-mitiría generar nuevas oportunidades de trabajo para muchos doctores y, al mismo tiempo, incrementar las capacidades investigadoras del sistema arqueológico en su conjunto.

Tercera observación. Hecha la tesis doctoral, la carrera científica entra en el ciclo posdoctoral. Lo normal es que éste conste de dos fases, una en el exterior y otra de reincorporación, con uno o dos contratos posdoctorales de las diferentes modalidades existentes en el sistema español de I+D. Si se aprueba la nueva Ley de la Ciencia y la Innovación, cambia-rá asimismo el sistema de acceso a los organismos públicos de investigación (OPIs) dependientes de la Administración General del Estado. El borrador de la ley (de marzo de 2010, que se ha presentado al Consejo de Ministros para iniciar los trámites de aprobación de la ley) prevé un contrato de acceso al sistema español de ciencia y tecnología (sic), que será de duración indefinida, con dedicación a tiempo completo, y poseerá dos evaluaciones, a los tres y a los cinco años, que, caso de ser superadas, permiten el acceso a la función pública; en cambio, la no su-peración de la segunda evaluación será considerada motivo de extinción del contrato por causas objetivas. Esta modalidad implica un considerable avance en la supresión de la temporalidad de los investigadores, pues desde el momento en que se accede al sistema se garantiza una situación de estabilidad. Por lo tanto, esta modalidad de contrato posdoctoral fun-cionará como un auténtico sistema de acceso a la situación funcionarial; es un remedo del tenure track que se utiliza en muchas instituciones académicas internacionales, y supone la sustitución de la actual oposición por un sistema de contratación indefinida y evaluación periódica.


Debat

Se ha descartado la posibilidad de crear una carrera científica laboral, algo que estaba en los pri-meros planes del Ministerio pero que no fue posible sacar adelante por la colusión de la oposición de los sindicatos y la rigidez del sistema de administración pública vigente en España. Los sindicatos de clase son el principal defensor del modelo de carrera funcionarial y el principal frente de oposición a la creación de una carrera laboral; con el argumento de que esto supone precarizar la carrera científica, proponen como alternativa el modelo “todos funcio-narios”. Si esto es poco flexible para algunas condi-ciones de la investigación, para el dinamismo de una ciencia organizada en torno a programas y si, por ende, tiene un impacto negativo en el empleo y en la carrera científica de muchos compañeros, es algo que no debe decirse para no parecer que uno se afilia con las demandas de desregularización del mercado laboral de los empresarios y la derecha.

Dejando al margen su supuesta precariedad, el modelo de carrera científica que se recoge en el bo-rrador de la ley presenta varios problemas importantes.

Cuarta observación. Un problema esencial de este modelo lo plantea la insistencia en la movilidad cu-ando el sistema ha funcionado tradicionalmente con marcada inmovilidad. Y además presenta una inercia que no permite suponer que esto vaya a cambiar. Hay aquí una fuerte contradicción, en la que pueden des-peñarse las carreras científicas de muchos brillantes y esforzados investigadores. Si por un lado construimos un sistema de carrera posdoctoral abierto y móvil, e impelemos a los “posdocs” a la movilidad, y si por otro, en cambio, mantenemos cerrados los sistemas de acceso, concentrados aún en un reclutamiento endogámico, estaremos creando un nefasto oxímoron, una especie de inmovilidad móvil.

Se puede hablar mucho de la endogamia. Un estudio reciente (Cruz Castro y Sanz Menéndez 2010) aporta observaciones empíricas concretas y determinantes sobre la dimensión del reclutamiento endogámico en el sistema español de investigación y educación superior. A partir del análisis de toda la población que obtuvo plaza de funcionario en las universidades españolas entre 1997 y 2001 y en el CSIC entre 1997 y 2004, los autores concluyen: “The empirical results coming from our survey not only provide evidence of a significant level of inbreeding, but they also show signs of the existence of internal labor market dyna-mics starting in the predoctoral period. There is a very limited degree of early post-doctoral mobility across universities. 69.0% of the PhDs did not change their employer after getting their PhD. A further indicator is that 45.8% of the surveyed population stayed at the same university for their whole career trajectory (bache-lor’s degree, PhD and permanent position). Six out of ten individuals (60.8%) got a permanent position in a department located in the same university that awarded their PhD diploma” (Cruz Castro y Sanz Menéndez 2010: 33). Es cierto que este análisis prescindió del personal de Humanidades y Ciencias Sociales, debido a su diferente estándar de publicación (pues menos del 15% de los investigadores de esos campos tenían publicaciones recogidas en los índices internacionales, todo un dato en sí mismo del que también habría

que hablar), pero es fácil prever que esas áreas de conocimiento se comportan de una forma como mínimo similar.

No podemos negar que el reclutamiento endogámico ha sido una solución adaptativa del sistema que, si somos piadosos, en vez de ser debido a tics nepotistas o al gusto de los jefes por reproducirse a través de clones, podríamos reconocer que fue motivado por la necesidad de construir estrategias científicas de largo plazo que, en un sistema con instituciones débiles y desagregadas, sólo se podían mantener con base en la convergencia personal. El reto que presenta un mercado de trabajo móvil es cómo construir y man-tener estrategias científicas coherentes, en los grupos e instituciones, que no se basen en alineamientos de tipo personal. Pero esto no puede ser una razón en contra de la movilidad, sino un reto que el sistema tiene que afrontar.

Quinta observación. Otro problema añadido es la incompatibilidad y dificultad de conexión entre contratos de diferentes convocatorias e instituciones, particularmente entre los programas de recursos humanos, sobre todo de nivel posdoctoral, de las diferentes autonomías; no hay pasarelas claras entre ellos. La desarticulación de los instrumentos del sistema, fragmentados por autonomías, tampoco en esto trabaja a favor de los investigadores.

Sexta observación. Otro problema es que en mu-chas universidades los candidatos previos a contratos posdoctorales son filtrados a través de las necesidades docentes, lo que no sólo elimina a buenos inves-tigadores y cierra artificiosamente la competencia basada en la excelencia, sino que hace depender la consolidación de las capacidades investigadoras de las funciones docentes. Exactamente lo contrario de lo que se pretende. Soberbio.

Séptima observación. Es posible que se presente otro problema más, en relación estrecha con el anterior. La edad media del sistema universitario es elevada. Previsiblemente, en el espacio de cinco o diez años desde ahora, muchos profesores se jubilarán y un gran número de plazas deberán aparecer en el mercado. O deberían. Porque me temo que lo va a ocurrir finalmente ya se puede anticipar: las plazas serán ocupadas desde dentro por aquellos “posdocs” que ya están incorporados a las universidades a través de contratos posdoctorales, y que previamente han sido filtrados por la presión de las demandas docentes. Si esto culmina, la gran ocasión (posiblemente la única) de renovación del sistema universitario español por jubilación de buena parte de sus efectivos, se habrá amortizado. En vez de aprovechar la ocasión de crear un gran pull de plazas ofertadas en concurso abierto, para disputar las cuales sin duda habrá una nutrida pléyade de buenos “posdocs” con dilatada experiencia posdoctoral y buenos CV, se asistirá a un concurso cerrado o incluso inexistente.

Octava observación. Sin embargo, y éste es el último problema que quiero presentar, es posible que no se llegue ni siquiera a esto. Suponer que las plazas que se jubilen serán reconvocadas, es un optimismo digno de mejor causa. Todo anima a pensar que buena parte de ellas serán amortizadas. La razón es sencilla: en España sobran docentes de Humanidades y Ciencias Sociales. La elevada tasa


Debat

existente es debida a la demanda de alumnado en estas carreras en el pasado, en el momento del boom demográfico. Veamos los datos.

En el año 2003 había en las universidades es-pañolas un total de 11.694 profesores de áreas de Humanidades. En las de Ciencias Sociales había 26.266, lo que supone entre ambas 37.960, frente a los 86.105 profesores del sistema universitario total. El profesorado de Humanidades era por lo tanto el 13,6% del total, el mismo porcentaje que en Salud (14,8%) y próximo a Ciencias Experimentales (20%) y Técnicas (20%). Claramente las Humanidades están sobrerrepresentadas para lo que corresponde a su impacto, relevancia y mercado laboral. Si además añadimos a este paquete el porcentaje de profesorado en Ciencias Sociales, la situación (44,1%) llega a un límite que no es sostenible para nuestras universi-dades y la sociedad española. Además, si en vez de contabilizar el número de profesores, se contabiliza el número de investigadores medido en EDP partici-pantes en el Plan Nacional en 2003, estas cifras se reducen a 3.851 en Humanidades y 7.397 en Ciencias Sociales (total: 11.248), lo que refleja que sólo una tercera parte del profesorado total está simultánea-mente activo en labores de investigación científica, mientras en Salud lo está el 75%; las restantes áreas ofrecen unas cifras muy semejantes a esta última.

Las cifras anteriores están tomadas del Libro Blanco de la Investigación en Humanidades, publicado por FECYT. Sus datos muestran la baja competitividad científica de las Humanidades y demuestran que el desequilibrio existente es antiestructural y poco eficaz ya que, además, buena parte de esa plantilla no es activa en términos de investigación y sólo imparte docencia. ¿Qué destino, entonces, darán las autoridades universitarias, atosigadas además por la necesidad de reducir gastos y concentrar los recursos selectivamente, a las plazas existentes cuando se jubile el profesorado que las ocupa y no haya demanda de alumnado? Temo que no lleguemos a ello. La amor-tización masiva de plazas puede ser una estrategia tranquila de reconversión de la universidad.

Para evitar esto sólo veo una solución: hacer la mejor investigación posible en arqueología, contribu-yendo a la actualización de la disciplina, a su inno-vación constante, siendo capaces de ofrecer respuestas formativas y científicas a los retos que, en concreto, representa la necesidad de gestionar y revalorizar el patrimonio cultural y, en general, la necesidad de construir en pleno siglo XXi una forma distinta de acceso a la ciencia y de construcción co-participa-tiva de ella, una ciencia que sólo puede ser pública. Y para hacerlo, necesitamos la mejor investigación posible, los mejores investigadores, los más activos, experimentados, capaces e innovadores. Para ello tenemos que potenciar sus carreras, su movilidad y su reclutamiento competitivo. Volvemos entonces al tema de este dossier. Los jóvenes investigadores son los que tienen que modificar nuestra disciplina en el futuro; a ellos les toca cambiar nuestros hábitos; a los que ya estamos en el sistema, nos toca la ge-nerosidad de cederles el paso y la responsabilidad de construir las estructuras y estrategias científicas a las que se incorporen. Por acabar como empecé, con una referencia futbolera: lo que no podemos repetir

es lo que pasó con Raúl, al que hubo que “jubilar” antes de tiempo.

Nota final: Quiero agradecer la revisión de este texto por el editor del dossier (Xosé-Lois Armada) y por mi compañero David Barreiro que, conforme al protocolo interno que tenemos en nuestro laboratorio, ha supervisado el documento antes de ser enviado a publicación.

Felipe Criado-BoadoLaboratorio de Patrimonio (LaPa)



Rebut: 03-03-2010

Bibliografía

Cruz CAstro, L.; sAnz menéndez, L. (2010). Mobility versus job stability: Assessing tenure and productivity outcomes. Research Policy 39(1): 27-38.

vv.AA. (2006). Libro blanco de la investigación en Humanidades. Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología. Madrid.

273

Memòria de l’activitat portada a terme pel SCT-Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Lleida durant l’any 2009Carme Prats

Durant el 2009 les tasques de conservació i res-tauració portades a terme al SCT-Laboratori d’Ar-queologia de la Universitat de Lleida s’han repartit entre els treballs que es fan pels projectes vinculats als grups de recerca de la Universitat de Lleida i els treballs procedents d’usuaris del laboratori externs a la universitat. Aquest any les tasques externes han estat encomanades per la Secció d’Arqueologia de l’Ajuntament de Lleida, pel Museu de Lleida i pel Museu Comarcal de l’Urgell.

Les feines que s’han realitzat per a la Secció d’Ar-queologia de l’Ajuntament de Lleida s’emmarquen dins del conveni de col·laboració en arqueologia urbana signat entre l’Ajuntament de Lleida i la Universitat. Aquest conveni contempla que el SCT-Laboratori d’Ar-queologia es faci càrrec del tractament de conservació i restauració de les peces trobades a les intervencions arqueològiques realitzades per la Paeria a la ciutat.

Així, durant l’any 2009, s’ha acabat el procés d’esta-bilització del metall que es va començar l’any anterior sobre cinquanta-cinc eines de ferro procedents de la intervenció realitzada a l’Antic Portal de Magdalena (INT-02). Els objectes s’havien esquerdat, fragmentat i deformat per l’acció de les sals responsables de la corrosió activa del ferro. Durant aquests darrers dos anys, s’ha estat eliminant la presencia d’aquestes sals degradants de l’interior del metall mitjançant proce-diments químics.

Enguany s’ha iniciat el mateix procés d’estabilit-zació de setze objectes més de ferro, alguns es van trobar a l’Antic Portal de Magdalena (INT-02) i altres a Cappont (INT-33). També s’ha netejat i reintegrat una punta plana de ferro procedent de la intervenció de Cappont (INT-33) i un ganxo del carrer Remolins (INT-83) del mateix metall.

Paral·lelament s’ha portat a terme el tractament de conservació i restauració de peces de bronze i plata recuperades a diferents intervencions arqueològiques urbanes realitzades a Lleida: carrer Remolins (INT-83), carrer Democràcia 6-8 (INT-101), Blondel/ Sant Antoni (INT-146), Raimat (INT-001) i carrer Magdalena 14-16 (INT-261). D’aquestes intervencions s’han estabilitzat i netejat vuit monedes romanes i dues ibèriques de bronze, un denari de plata, un denari folrat i una pugesa de Lleida. Alhora, s’han tractat diferents objec-tes de bronze: una medalla, tres sivelles, un pèndol,

dos botons, quatre tiges, una agulla, una anelleta, un fragment de fíbula, un element decoratiu amb forma de peu, un aplic decorat i dues plaquetes.

Dins del conveni també s’han restaurat peces de ceràmica. Així, s’han netejat i reintegrat una servidora de ceràmica vidrada d’època medieval trobada a la intervenció Blondel/Sant Antoni (INT-146) i quatre peces procedents de les termes romanes del carrer Remolins (INT-83): una ampolla de ceràmica comuna romana, una llàntia Dressel 17 de disc decorada amb una llebre, un bol de sigillata Drag. 37Ai un plat també de sigillata Drag. 15/17.

Però la tasca portada a terme, en el marc del con-veni amb l’Ajuntament de Lleida, que ha ocupat més temps és el tractament de conservació i restauració del mosaic (opus tessellatum) trobat en les restes de les termes del carrer Remolins (INT-83). Aquest mosaic formava part del paviment del caldari de les termes i està decorat amb motius geomètrics fets amb tessel·les de color vermell i negre sobre un fons de tessel·les blanques i ocres. El mosaic es va trobar molt degradat i dividit en setanta-set fragments. Es va començar la seva restauració durant l’any 2008, amb el procés d’eliminació mecànica de les diferents capes de morter adherides al revers de cada un dels nombrosos fragments. Durant aquest any 2009 s’han acabat de treure les restes dels morters antics i també s’ha dut a terme la neteja de la superfície del mosaic i el seu trasllat a un nou suport.

Pel que fa a la neteja de la superfície, primer s’ha eliminat l’engassat que es va realitzar sobre cada un dels fragments per poder extreure’l al jaciment sense

Fig. 1. Neteja de les tessel·les del mosaic recuperat a les termes del carrer Remolins (INT-83) de Lleida mecànicament amb el

microabrasímetre.


Crònica científica

posar en perill la cohesió de les tessel·les. L’engassat s’ha tret amb l’aplicació de compreses d’acetona. Després s’ha procedit a la neteja mecànica de les concrecions i de les restes de morter que tapaven la superfície decorada del mosaic, primer a punta de bisturí i després amb pols abrasiva aplicada a pressió mitjançant el microabrasímetre (com es pot veure a la figura 1).

Un cop nets els fragments s’ha portat a terme el trasllat del mosaic sobre un nou suport del tipus “Aerolam” (panell de niu d’abella compost per una estructura tipus sandvitx amb interior d’alumini i dues làmines de fibra de vidre i resina). Aquest suport s’ha escollit perquè és molt resistent però, alhora, lleuger. La seva lleugeresa traurà pes al mosaic i el farà més manejable. Per assegurar la reversibilitat del procés s’ha aplicat entre les tessel·les i el nou suport una capa intermèdia de material que es pot eliminar amb facilitat (vegeu figures 2 i 3).

A l’últim, aquest any 2009, s’han omplert les grans llacunes que queden al mosaic amb una capa formada per resina i argila expandida (vegeu figura 4). Aquesta capa serà un medi propici per a l’adhesió dels mor-ters naturals de calç que s’utilitzaran en el procés de reintegració que s’ha de realitzar l’any vinent.

Durant l’any 2009 el SCT-Laboratori d’Arqueologia també ha donat suport als projectes del Grup de Recerca Consolidat GRAPHA (Grup de Recerca en Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga). Per una banda, s’ha col·laborat en els projectes de recerca del Grup d’Investigació Protohistòrica (GIP) i s’ha iniciat el tractament de conservació i restauració de diverses peces trobades a les intervencions que han realitzat al poblat ilerget dels Vilars (Arbeca) durant l’any 2009: una cadeneta de bronze i dues fíbules de bronze i ferro. Aquestes tres peces han arribat al laboratori molt degradades, perquè es van trobar a la baixada de la cisterna del poblat. Aquesta era una zona on les variacions de la humitat eren constants i, per tant, un terreny que va afavorir molt la corrosió de les peces metàl·liques que hi estaven enterrades.

També s’ha donat suport al projecte “El jaciment protohistòric del Calvari del Molar i l’àrea minerometal.lúrgica Molar-Bellmunt-Falset (2001-2010)”, codi-rigit per la Núria Rafel i finançat per la Generalitat de Catalunya. En aquest cas s’ha portat a terme el tractament de peces recuperades en aquest jaciment: una punta de fletxa orientalitzant de bronze i dos ganivets i un fragment de mànec de ganivet de ferro amb reblons de ferro, un d’ells, i de coure els altres. Sobre els dos ganivets més sencers, que actualment estan dipositats al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus, s’ha dut a terme el procés d’estabi-lització del metall mitjançant tractament químic per garantir-ne la conservació, ja que presentaven indicis de patir l’acció de la corrosió activa.

En aquest any 2009 s’ha acabat el tractament de les set peces de ferro del Museu Comarcal de l’Urgell exhumades durant l’excavació de les adoberies del Molí del Codina trobades a Tàrrega. Com ja es va explicar en la memòria de l’any 2008, aquests objectes van arribar al laboratori en un procés molt greu de corrosió activa i, durant l’any passat, es van sotmetre al tractament químic d’estabilització del ferro. Enguany s’ha acabat el procés de conservació i restauració dels estris amb la neteja mecànica amb freses muntades a la turbina recta i amb pols abrasiva aplicada amb el microabrasímetre. També s’han reintegrat les llacunes i esquerdes amb resina epoxi tenyida.

Fig. 2. Calc previ sobre full de plàstic per situar els fragments del mosaic de les termes sobre el nou suport.

Fig. 3. Aspecte del mosaic del carrer Remolins (INT-83) durant el procés d’enganxat dels fragments sobre les plaques d’Aerolam. Cada fragment es va mantenir al lloc on anava adherit amb

la col·locació d’un pes a sobre.

Fig. 4. Les grans llacunes del mosaic del caldari s’han omplert amb resina i argila expandida. Sobre aquesta base, l’any vinent,

es posarà el morter de calç que reintegrarà la superfície.



Finalment, pel que fa al Museu de Lleida, s’ha portat a terme la reintegració, és a dir, l’enganxat dels fragments i la restitució de les parts perdudes, d’un plat d’ofrena funerària procedent del jaciment de l’edat del bronze de Minferri (Juneda). Aquest recipient forma part de la vitrina on es mostra la reproducció d’un dels enterraments descoberts dins les sitges excavades en aquest jaciment. També s’ha netejat i consolidat una ampulla de pelegrí de plom del segle xiv procedent del castell de Gimenells que, un cop restaurada, s’exhibeix a l’àmbit gòtic del museu (vegeu figures 5 i 6).

Carme PratsSCT-Laboratori d’Arqueologia

Universitat de LleidaPl. Víctor Siurana, 1

25003 Lleidatelèfon: 973 70 20 27

[email protected]

Intervencions arqueològiques i paleontològiques a Lleida durant l’any 2009 Georgina Prats

Introducció

Amb l’objectiu de continuar amb la difusió de les dades de les intervencions arqueològiques i paleon-tològiques dutes a terme a la província de Lleida,

que periòdicament s’han anat publicant en la Revista d’Arqueologia de Ponent, des del seu exemplar de 1995, enguany correspon presentar les referides a l’any 2009. Per poder dur a terme aquest treball han estat requerides les dades dels Serveis Territorials de Lleida del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Una vegada més, volem agrair tant l’amabilitat de Josep Gallart, arqueòleg territorial, com la col·laboració del seu equip, en l’aportació de les dades per a l’elaboració d’aquest text.

Per a confeccionar aquest breu resum de les in-tervencions arqueològiques i paleontològiques que s’ofereix a continuació, ha estat necessari registrar les diverses intervencions a partir de la informació recollida, i fer una simple descripció quantitativa sobre els tipus d’intervencions, les comarques on van ser realitzades i els períodes afectats.

Aquí es presenta la llista d’intervencions classificades i unes gràfiques quantitatives, no desenvolupades ni explicades, de manera similar a com s’ha anat fent any rere any. Som conscients que aquestes dades que es presenten només mostren indicadors quantitatius, i potser discutibles en la seva representativitat, de la realitat de l’activitat arqueològica a les terres de Lleida. Les anàlisis de major profunditat i que puguin entrar en una descripció més qualitativa tant de les intervencions com dels seus resultats, depassen els objectius d’aquest text, que pretén ser merament informatiu.1

Les intervencions arqueològiques i paleontològiques de l’any 2009

L’any 2009 es dugueren a terme un total de 159 actuacions arqueològiques, segons es desprèn de la Memòria d’actuacions arqueològiques de l’any 2009 a l’àmbit dels Serveis Territorials de Lleida del Departament de Cultura de la Generalitat, i de les informacions aportades pel Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Lleida i del Servei d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Sobre el total de 159 actuacions un 72,96% poden ser considerades d’urgència: excavacions d’urgència i preventives (31,45%),2 les intervencions d’avaluació de risc (prospeccions i sondejos que representen el 22,64%) i les de control i seguiment d’obres (18,87%). En segon lloc, es troben les intervencions progra-mades, les que es realitzen en relació amb projectes de recerca arqueològica o paleontològica, les quals han suposat un 16,98%: excavacions (10,06%) i les prospeccions (6,92%). En últim terme apareixen altres actuacions sobre el patrimoni que, com és habitual, han tingut una freqüència menor: la consolidació, restauració, neteja, adequació i condicionament de jaciments i restes (4,4%), la documentació de jaci-ments i restes (2,52%) i el tractament de restes no extretes (3,14%) (fig. 1).

1. Donem les gràcies a Francesca Mastria, Enric Tartera, Ares Vidal, Sílvia Vila i Núria Vilella per l’ajuda, directa o indirecta, a l’hora de dur a terme la llista i els gràfics de les intervencions.

2. D’ara endavant s’entendrà que tots els percentatges són sobre el total d’actuacions si no s’indica el contrari.

Figs. 5 i 6. Ampulla de pelegrí de plom exposada al Museu de Lleida: diocesà i comarcal abans i després del tractament de conservació i restauració portat a terme al SCT-Laboratori d’Arqueologia. Fotografies: © Museu de Lleida: diocesà i comarcal (Servei de Reproducció d’Imatge de la UdL i SCT-Laboratori

d’Arqueologia).



Si comparem els tipus d’intervencions, entre les dades anteriors de la figura 1 i les mateixes dades aportades l’any anterior, es pot veure com es produeix una relativa disminució tant de les prospeccions pre-ventives i d’urgència (de 62 intervencions l’any 2008 es passa l’any 2009 a 36) com de les excavacions preventives i d’urgència (de 67 intervencions l’any 2008 es passa a 50 l’any 2009). No obstant això, les prospeccions programades sofreixen un notable augment (de 2 intervencions l’any 2008 es passa a 11 l’any 2009). Succeeix el mateix amb les intervencions tipus control i seguiment d’obres, consolidacions, res-tauracions, documentació i tractament de restes no extretes, les quals augmenten favorablement, arribant a representar el 28,93% del total d’intervencions.

Pel que fa a la distribució espacial de les interven-cions, la comarca amb major nombre d’actuacions ha estat el Segrià amb un 22,89%, seguida de la Noguera i l’Urgell (16,92%) i les Garrigues (11,94%). Les co-marques amb menys activitat han estat la Cerdanya i l’Alta Ribagorça (0,50%), el Solsonès (1,00%) i el Pla d’Urgell i el Pallars Sobirà (1,99%) (fig. 2).

Respecte a la cronologia, les intervencions que afecten jaciments amb diferents períodes cronològics (paleolític-contemporani) destaquen sobre totes les altres amb un 31,44%. Seguidament, les interven-cions en jaciments medievals, com és habitual, són les més freqüents (23,27%), seguides enguany de les intervencions de període romà i ibèric (10,06%), les neolítiques i paleolítiques (3,77%), i les paleontolò-giques i modernes (3,15%) (fig. 3).

Fig. 1. Resum de les actuacions arqueològiques a la demarcació de Lleida l’any 2009 agrupades per tipus d’actuació.



Llista d’intervencions de l’any 2009

A. Prospeccions paleontològiques i arqueològiques programades

Paleontologia

1. Formació de calcàries litogràFiques del montsec (Camarasa, Santa Maria de Meià i Vilanova de Meià, la Noguera)Direcció: Josep Fortuny Terricabres, Arnau Bolet Mercadal i Àngel Galobart Lorente

Institució / Promotor: Institut Català de Pale-ontologiaPeríode: PaleontologiaPressupost: sense determinarSubvenció Cultura: 0,00 €

2. Pinyes i vall del riu sallent (Coll de Nargó, l’Alt Urgell)Direcció: R. Gaete, V. Riera, J. M. MarmíInstitució / Promotor: Institut Català de Pale-ontologiaPeríode: PaleontologiaPressupost: 16.434,33 €

Subvenció Cultura: 12.100,00 €

Fig. 2. Resum de les actuacions arqueològiques a la demarcació de Lleida l’any 2009 agrupades per comarca i tipus genèric.



Paleolític

3. Poblament de les valls transversals entre la serra llarga i la serra de montclús (Alfarràs, Castelló de Farfanya, Os de Balaguer, Àger, les Avellanes, Santa Linya i Camarasa, el Segrià i la Noguera)Direcció: Cristina Masvidal Fernándex i Jezabel Pizarro BarberàInstitució / Promotor: CEPAP – Universitat Au-tònoma de BarcelonaPeríode: paleolíticPressupost: 11.168,00 €

Subvenció Cultura: 0,00 €

4. montlleó (Prats i Sansor, la Cerdanya)Direcció: J. M. Fullola, X. Mangado, O. MercadalPeríode: Paleolític superiorInstitució / Promotor: Dept. de Prehistòria, His-tòria Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona

Pressupost: 8.345,17 €


5. cova del Parco (Alòs de Balaguer, la Noguera)Direcció: J. M. Fullola, X. Mangado, R. BartrolíInstitució / Promotor: Dept. de Prehistòria, His-tòria Antiga i Arqueologia de la Universitat de BarcelonaPeríode: paleolíticPressupost: 10.615,00 €


6. abric d’en vidal (Camarasa, la Noguera)Direcció: J. Martínez, J. RodaInstitució / Promotor: CEPAP – Universitat Au-tònoma de BarcelonaPeríode: paleolíticPressupost: 20.200,00 €


ÈPOCAPROGRA-MADES

URGÈN-CIA

CONTROLCONSOLI-

DACIÓDOCUMEN-

TACIÓTRACTA-

MENTTOTAL

PERCEN-TATGE

Contemporani 0 2 0 0 1 1 4 2,53%

Modern 0 2 3 0 0 0 5 3,15%

Medieval 2 25 6 2 1 1 37 23,27%

Romà 2 8 4 0 1 1 16 10,06%

Ibèric 5 6 0 3 1 1 16 10,06%

Ferro 1 0 0 1 0 0 2 1,25%

Bronze 1 3 0 0 0 0 4 2,53%

Neolític 6 0 0 0 0 0 6 3,77%

Paleolític 6 0 0 0 0 0 6 3,77%

Paleontologia 4 0 1 0 0 0 5 3,15%

Indeterminat 0 0 0 1 0 0 1 0,62%

Resultats negatius

0 3 4 0 0 0 7 4,40%

Cronologia diversa

0 37 12 0 0 1 50 31,44%

TOTAL 27 86 30 7 4 5 159 100,00%

Fig. 3. Resum de les actuacions arqueològiques a la demarcació de Lleida l’any 2009 agrupades per període i tipus genèric. Els totals no coincideixen amb el nombre d’actuacions (158) atès que algunes d’elles han assolit contextos de diferents períodes.



7. roca dels bous (Camarasa, la Noguera)Direcció: J. Martínez, R. Mora, I. de la TorreInstitució / Promotor: CEPAP – Universitat Au-tònoma de BarcelonaPeríode: paleolíticPressupost: 22.200,00 €


8. cova gran (les Avellanes – Santa Linya, la No-guera)Direcció: R. Mora Torcal, I. de la Torre SainzInstitució / Promotor: Divisió de Prehistòria de la Universitat Autònoma de BarcelonaPeríode: paleolíticPressupost: 79.300,00 €


Neolític

9. valls de gerber i cabanes, Parc nacional d’ai-güestortes i estany de sant maurici (Alt Àneu, el Pallars Sobirà)Direcció: Ermengol Gassiot Ballbé i David Ro-dríguez AntónInstitució / Promotor: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de PrehistòriaPeríode: neolític, edat del bronze a època modernaPressupost: 11.998,10 €




Edat del bronze

11. vessant nord de la serra del cadí (Cava, Alàs i Cerc, l’Alt Urgell)Direcció: Carles Gascon Chopo i Ermengol Gas-siot BallbéInstitució / Promotor: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de PrehistòriaPeríode: edat del bronze fins a època modernaPressupost: 6.500,00 €


B. Prospeccions i sondejos paleontolò-gics i arqueològics d’urgència i preventius

Edat del bronze

12. beret-orri i cara nord de baqueira (Naut Aran, la Val d’Aran)Direcció: Elisa Ros BarbosaInstitució / Promotor: Conselh Generau d’AranPeríode: edat del bronzePressupost: sense determinarSubvenció Cultura: 0,00 €

Ibèric

13. tossal de la caPerutxa (la saira) (Almacelles, el Segrià)Direcció: Montserrat Gené CastanInstitució / Promotor: Ajuntament d’AlmacellesPeríode: època ibèricaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

Romà

14. sector 13 del sistema de regadiu segarra-garrigues (Aitona, el Segrià)Direcció: Cristina Belmonte Santiesteban de l’empresa Arqueociència Serveis Culturals, S. L.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garrigues S. A.Període: època romanaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

Cronologia diversa3

15. variant del Palau d’anglesola (el Pla d’Urgell)Direcció: Rosa López SaludInstitució / Promotor: Gaena Environment, S. L.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

16. Zones aFectades Per la concentració Parcel·lària al terme municiPal d’alFés (el Segrià)Direcció: Sònia Escudero París de l’empresa Arqueoponent scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garrigues S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

17. Zones aFectades Per la instal·lació de nous drenat-ges a la Zona de la concentració Parcel·lària del terme municiPal d’artesa de segre (la Noguera)Direcció: Sònia Escudero París, de l’empresa Arqueoponent, scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garri-gues, S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: €


18. Zona aFectada Per l’estudi d’imPacte ambiental del Projecte d’adequació de la concessió de reg de la comunitat de regants de baldomar (Artesa de Segre, la Noguera). Partides: Horts, Guixers, el Sot i AbellerotDirecció: David Olivares PontiInstitució / Promotor: Gabinet d’Estudis Multi-disciplinars, S. L.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

3. La classificació “Cronologia diversa” es refereix a totes aquelles intervencions que han donat com a resultat diferents períodes.



19. Zones aFectades Per la concentració Parcel·lària al terme municiPal d’asPa (el Segrià)Direcció: Francesc Giral Royo de l’empresa Ar-queoponent scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garrigues S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: – €


20. terrenys aFectats Per l’estudi d’imPacte ambiental de l’estudio inFormativo de l’autovia a-27. tramo: montblanc-variante de lleida (la Conca de Bar-berà, les Garrigues, el Pla d’Urgell i el Segrià)Direcció: Josefa Huertas ArroyoInstitució / Promotor: GPO Ingeniería, S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: – €


21. carretera c242. PK 0+000 al 34+000. tram: torrebesses-ulldemolins, termes municiPals de tor-rebesses, llardecans, la granadella, bellaguarda, juncosa, margaleF i ulldemolins (el Segrià, les Garrigues i el Priorat)Direcció: Cesc Busquets i Costa de l’empresa ÀticsInstitució / Promotor: GISAPeríode: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

22. sector camPllong iii (Balaguer i Vallfogona de Balaguer, la Noguera).Direcció: Rosa López SaludInstitució / Promotor: Gaena Environment, S. L.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

23. Zona afectada pel Pla Especial d’infraestructura d’embassament i de comunicació de Vinyes del Mig (Bell-lloc d’Urgell, el Pla d’Urgell)Direcció: Rosa López SaludInstitució / Promotor: Gaena Environment, S. L.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

24. Zona aFectada Per la modiFicació de l’estudi d’im-Pacte ambiental d’una Planta solar termoelèctrica (les Borges Blanques, les Garrigues)Direcció: Francesc Busquets i Costa de l’empresa Àtics, S. L.Institució / Promotor: ECAFIR, S. L.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

25. Zones aFectades Per la construcció de dues basses de regulació del sector 9.1 del reg del sistema segarra-garrigues als termes municiPals de les borges blanques i l’albi (les Garrigues)Direcció: Francesc Giral Royo, de l’empresa Ar-queoponent, scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garri-gues, S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

26. canal segarra-garrigues: tram iv (Pq 41+530-Pq 62+530 (Tàrrega, Verdú i Sant Martí de Riucorb, l’Urgell)Direcció: Ares Vidal i Aixalà de l’empresa Iltirta Arqueologia S. L.Institució / Promotor: Aguas de la Cuenca del Ebro, S. A.Període: paleolític-època contemporàniaTermini: del 14 d’agost al 14 de setembre de 2009Pressupost: Subvenció Cultura: 0,00 €

27. canal segarra-garrigues: tram iv (Pq 41+530-Pq 62+530 (Tàrrega, Verdú i Sant Martí de Riucorb, l’Urgell)Direcció: Ares Vidal i Aixalà de l’empresa Iltirta Arqueologia S. L.Institució / Promotor: Aguas de la Cuenca del Ebro, S. A.Període: paleolític-època contemporàniaTermini: de l’1 al 31 de desembre de 2009Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00

28. carretera c242. PK 0+000 al 34+000. tram: torrebesses-ulldemolins, termes municiPals de tor-rebesses, llardecans, la granadella, bellaguarda, juncosa, margaleF i ulldemolins (el Segrià, les Garrigues i el Priorat)Direcció: Roser Pou Calvet de l’empresa ÀticsInstitució / Promotor: GISAPeríode: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

29. Zones incloses en l’estudi inFormatiu del Projec-te AcondicionAmiento de lA cArreterA n-230, de SopeirA A lA fronterA con frAnciA. trAmo: BocA norte del túnel de ViellA A fronterA frAnceSA (Arres, Bausen, es Bordes, Bossost, Canejan, Les, Vielha e Mijaran i Vilamòs, la Val d’Aran).Direcció: Carmen Alonso Fernández de l’empresa Cronos, S. C.Institució / Promotor: UTE Gessing SLU-ATJ Consultores S. L.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

30. Zones aFectades Per la construcció de les basses de regulació del sector 8 del sistema segarra-garrigues (l’Espluga Calba i Arbeca, les Garrigues)Direcció: Sònia Escudero París de l’empresa Arqueoponent scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garrigues S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

31. Zona aFectada Per la instal·lació d’una canonada d’imPulsió (obra xr-05002.3 c1) de la xarxa de distribució del reg del sistema segarra-garrigues del sector 12 (Granyena de les Garrigues, les Garrigues)Direcció: Manuel Borges Peños, de l’empresa Arqueoponent, scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garri-gues, S. A.



Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

32. Zones aFectades Per l’estudi d’imPacte ambiental del Projected’imPlantació del tren-tramvia a les terres de lleida (Lleida, Alcoletge, Vilanova de la Barca, Térmens, Vallfogona de Balaguer i Balaguer, el Segrià i la Noguera)Direcció: Anna Martí FarragutInstitució / Promotor: GPO Ingeniería, S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

33. Zona aFectada Per la construcció d’una bassa de regulació i una Zona d’abocaments de l’obra del regadiu segrià sud (Maials, el Segrià)Direcció: Raúl Leorza Álvarez de ArcayaInstitució / Promotor: U.T.E. MaialsPeríode: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

34. Zona aFectada Pel Projecte de regadiu del segrià sud, Fase 3a (Maials, el Segrià)Direcció: Francesc Busquets i Costa de l’empresa Àtics, S. L.Institució / Promotor: U.T.E. MaialsPeríode: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

35. Zones aFectades Per les obres de la xarxa Primària del sector 7 de la xarxa de distribució del reg del sistema segarra-garrigues (Maldà, l’Urgell)Direcció: Francesc Giral Royo de l’empresa Ar-queoponent scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garrigues S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

36. variant del Palau d’anglesola (el Pla d’Urgell)Direcció: Rosa López SaludInstitució / Promotor: Gaena Environment, S. L.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

37. Zona aFectada Pel Projecte de la nova línia aèria 110 Kv (entre les subestacions de Mont-roig (Plans de Sió, la Segarra) i Tàrrega (l’Urgell))Direcció: David Prida Trujillo de l’empresa Ar-keòlik, scp.Institució / Promotor: Sinergis Enginyeria, S. L.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

38. Zones aFectades Per la concentració Parcel·lària (Puigverd d’Agramunt, l’Urgell)Direcció: Francesc Giral Royo de l’empresa Ar-queoponent scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garrigues S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

39. àrea de concessió minera (guix) Per KnauF (Ri-bera d’Urgellet, l’Alt Urgell)Direcció: Lídia Fàbregas SoléInstitució / Promotor: Rafael Calvo PuigPeríode: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

40. Terrenys afectats per la xarxa de distribució de regadiu del sistema Segarra-Garrigues (Sanaüja, la Segarra)Direcció: Sònia Escudero París, d’Arqueoponent Scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garri-gues, S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

41. Sector 3 (Agramunt, l’Urgell i Oliola, la Nogue-ra), sector 4.1 (Vilanova de l’Aguda, la Noguera i Torrefeta i Florejacs, la Segarra), sector 4.2 (Els Plans de Sió, la Segarra) i sector 13 (Seròs, Maials, Llardecans i Sarroca de Lleida, el Segrià) del sistema de regadiu Segarra-GarriguesDirecció: Oriol Anchon Casas, de l’empresa Ar-queociència Serveis Culturals, S. L.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garrigues S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

42. terrenys aFectats Per les obres de condiciona-ment de la n-145 entre la seu d’urgell-Frontera d’andorra (la Seu d’Urgell, l’Alt Urgell)Direcció: Joan Garcia Garriga, Cristóbal Rubio Millán i Alberto Pablo TorresInstitució / Promotor: Corsan-Corviam Construc-ción, S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

43. Zones aFectades Per la concentració Parcel·lària (el Soleràs i l’Albagés, les Garrigues)Direcció: Manuel Borges Peños de l’empresa Arqueoponent scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garrigues S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

44. Zones aFectades Per la instal·lació de nous dre-natges a la Zona de la concentració Parcel·lària (Verdú, l’Urgell)Direcció: Sònia Escudero París, de l’empresa Arqueoponent, scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garri-gues, S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

45. variant de vielha e mijaran, carretera c-28 del PK 23+510 al 26+100: tram vielha (n-230)-escunhau (Vielha e Mijaran, la Val d’Aran)Direcció: Rosa López Salud, de l’empresa Pròleg dpc, S.L.



Institució / Promotor: Gaena Environment S. L.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

46. Zones aFectades Per les obres de condicionament de la carretera n-230, tram: soPeira – boca sud del nou túnel de vielha (el Pont de Suert i Vilaller, l’Alta Ribagorça i Vielha e Mijaran, la Val d’Aran)Direcció: Cesc Busquets i Costa, de l’empresa Àtics, S.L.Institució / Promotor: Auding, S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

resultats negatius4

47. Parcel·les 93 i 94 del Polígon 34 (Aitona, Segrià)Direcció: Sònia Escudero París, de l’empresa Arqueoponent, scpInstitució / Promotor: Delfostec Aitona, S.L.Període: resultats negatiusPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

C. Excavacions arqueològiques i paleontològiques programades

Paleontologia

48. basturs Poble (Isona – Conca Dellà, el Pallars Jussà)Direcció: R. Gaete, V. Riera, A. GalobertInstitució / Promotor: Institut Català de Pale-ontologiaPeríode: paleontologiaPressupost: 7.592,96 €


49. torrebilles 3 (Isona – Conca Dellà, el Pallars Jussà)Direcció: R. Gaete, V. Riera, J. M. MarmíInstitució / Promotor: Institut Català de Pale-ontologiaPeríode: paleontologiaPressupost: 7.008,46 €


Neolític

50. balma de la massana d’almassora (Sant Esteve de la Sarga, el Pallars Jussà)Direcció: J. I. Morales, A. Bargalló, A. SoléInstitució / Promotor: Departament d’Història i Història de l’Art, Universitat Rovira i Virgili Període: neolític – edat del bronze

4. Les intervencions classificades sota aquest paràmetre, són aquelles en les quals s’han fet sondejos i no han sortit ni nivells ni restes arqueològiques. Es tracta d’intervencions realitzades en jaciments o en entorns de jaciments (catalogats a la Carta arqueològica o localitzats durant les prospeccions d’obres) per a verificar la presència o absència de restes o nivells arqueo-lògics.



51. cova colomera (Sant Esteve de la Sarga, el Pa-llars Jussà)Direcció: F. X. Oms AriasInstitució / Promotor: SERP - Departament de Prehistòria de la Universitat de BarcelonaPeríode: neolític - romàPressupost: 5.250,00 €


52. cova del mort (Sant Esteve de la Sarga, el Pa-llars Jussà)Direcció: M. Pedro PascualInstitució / Promotor: SERP - Departament de Prehistòria de la Universitat de BarcelonaPeríode: neolític – edat del bronzePressupost: 8.000,00 €




Edat del ferro

54. la Fortalesa dels vilars (Arbeca, les Garrigues)Direcció: Jordi Martínez MajoralInstitució / Promotor: Universitat de LleidaPeríode: primera edat del ferro i època ibèricaPressupost: 42.663,25 €


Ibèric

55. castellvell (Olius, Solsonès)Direcció: R. CardonaInstitució / Promotor: Centre d’Estudis LacetansPeríode: ibèric - medievalPressupost: 9.740,00 €


56. sant esteve d’olius (Olius, Solsonès)Direcció: Ramon Cardona ColellInstitució / Promotor: Museu Comarcal i Diocesà de SolsonaPeríode: IbèricPressupost: 9.758,35 €


57. molí d’esPígol (Tornabous, l’Urgell)Direcció: J. Principal Ponce, M. P. Camañes VillaInstitució / Promotor: Museu d’Arqueologia de CatalunyaPeríode: ibèricPressupost: 11.390,00 €


58. els estinclells (Verdú, l’Urgell)Direcció: Jordi Morer de LlorensInstitució / Promotor: Museu Comarcal de l’UrgellPeríode: ibèric





59. els estinclells (Verdú, l’Urgell)Direcció: Jordi Morer de LlorensInstitució / Promotor: Aïgues del Segarra Gar-rigues, S. A.Període: ibèricPressupost: 54.724,00 €


Romà

60. el goleró (Lavansa i Fórnols, l’Alt Urgell)Direcció: Josep Maria Palet MartínezInstitució: Institut Català d’Arqueologia ClàssicaPeríode: romàPressupost: 5.200,00 €

Subvenció Cultura: 0.00 €

61. ieSSo (Guissona, la Segarra)Direcció: J. Guitart, J. Pera, N. PadrósInstitució / Promotor: Departament de Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana de la UAB, ICAC, IEC i Patronat d’Arqueologia de GuissonaPeríode: romàPressupost: 47.350,00 €


Medieval

62. antona (Artesa de Segre, la Noguera)Direcció: A. CamatsInstitució: Museu de la NogueraPeríode: medievalPressupost: 24.232,75 €


63. els altimiris (Sant Esteve de la Sarga, el Pallars Jussà)Direcció: M. Sancho, W. AlegríaInstitució / Promotor: Departament d’HistòriaMedieval de la Universitat de BarcelonaPeríode: medievalPressupost: 12.217,00 €


D. Excavacions arqueològiques i pale-ontològiques d’urgència i preventives

Edat del bronze

64. camí vell d’artesa (Foradada, la Noguera)Direcció: Manuel Borges Peños, d’Arqueoponent, Scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garrigues S. A.Període: edat del bronze, antiguitat tardana i època medievalPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

65. beret-orri (Naut Aran, la Val d’Aran)Direcció: Jordi Caseny DurroInstitució / Promotor: Ajuntament de Naut Aran/Conselh Generau d’AranPeríode: edat del bronzePressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

Ibèric

66. tossal de la caPerutxa (la saira) (Almacelles, el Segrià)Direcció: Montserrat Gené CastanInstitució / Promotor: Ajuntament d’AlmacellesPeríode: època ibèricaTermini: del 30 d’abril al 15 de maig de 2009Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

67. tossal de la caPerutxa (la saira) (Almacelles, el Segrià)Direcció: Montserrat Gené CastanInstitució / Promotor: Ajuntament d’AlmacellesPeríode: Època ibèricaTermini: del 10 al 22 d’agost de 2009 Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

68. els estincells (Verdú, l’Urgell)Direcció: Jordi Morer de LlorensInstitució / Promotor: Aigües del Segarra-Garrigues S. A.Període: època ibèricaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

69. nova carretera d’accés a isona des de la c-1412b (clau: al-137.F3) (Isona i Conca Dellà, el Pallars Jussà)Direcció: Cristina Belmonte Santiesteban d’Ar-queociència SC, S.L.Institució / Promotor: GISAPeríode: època ibèrica-època romanaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

70. tossal del moro (Castellserà, l’Urgell)Direcció: Marta Aguilà HuguetInstitució / Promotor: Marta Aguilà HuguetPeríode: època ibèrica i visigòticPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

Romà

71. sector 13 del sistema de regadiu segarra-garrigues (Aitona, el Segrià)Direcció: Cristina Belmonte Santiesteban de l’empresa Arqueociència Serveis Culturals, S.L.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garrigues S. A.Període: època romanaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

72. vil·la romana del romeral (Albesa, la Noguera)Direcció: José Francisco Casabona Sebastián i Jesús Guevara MartínInstitució / Promotor: Ajuntament d’AlbesaPeríode: època romanaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

73. ieSSo: carrer seminari, rossinyol i sant sebastià (Guissona, la Segarra)Direcció: Òscar Trullàs Ledesma, d’Arqueociència SC, S.L.Institució / Promotor: Gas Natural Distribución SDG, SA



Període: època romana-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

74. carrer carme, 15-17 (Lleida, el Segrià)Direcció: Xavier Payà MercéInstitució / Promotor: Secció d’Arqueologia, Ajun-tament de LleidaPeríode: època romana-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

75. carrer magdalena, 14-16 (Lleida, el Segrià)Direcció: Isabel Gil GabernetInstitució / Promotor: Secció d’Arqueologia, Ajun-tament de LleidaPeríode: època romana-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

76. lleida: rambla de Ferran, 17-19 (el Segrià)Direcció: Maria Pilar Vázquez FalipInstitució / Promotor: Institut d’Estudis IlerdencsPeríode: època romana-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

77. castell d’os de balaguer (la Noguera)Direcció: Isidre Pastor i BatallaInstitució / Promotor: Ajuntament d’Os de BalaguerPeríode: època romana-època medievalPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

Medieval

78. antiga església de sant quiro (la Vansa i Fórnols, l’Alt Urgell)Direcció: Carles Gascon Chopo del Consell Co-marcal de l’Alt UrgellInstitució / Promotor: Associació per a la Res-tauració i la Conservació dels Retaules de la Vansa i FórnolsPeríode: època medievalPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

79. Pla d’almatà, Zona 5 (Balaguer, la Noguera) Direcció: Anna Camats MaletInstitució / Promotor: Ajuntament de BalaguerPeríode: època medievalTermini: del 15 d’abril al 31 de juliol de 2009Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

80. Pla d’almatà, Zona 5 (Balaguer, la Noguera) Direcció: Marta Monjo Gallego Institució / Promotor: Ajuntament de BalaguerPeríode: època medievalTermini: del 19 d’octubre al 31 de desembre de 2009Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

81. castell d’aitona (Aitona, el Segrià)Direcció: Marta Monjo GallegoInstitució / Promotor: Ajuntament d’AitonaPeríode: època medieval-modernaPressupost: 10.950,40 €


82. el vilot (Almacelles, el Segrià)Direcció: Montserrat Gené CastanInstitució / Promotor: Ajuntament d’AlmacellesPeríode: època medieval i modernaTermini: del 31 d’agost al 15 d’octubre de 2009Pressupost: 22.759,91 €


83. el vilot (Almacelles, el Segrià)Direcció: Montserrat Gené CastanInstitució / Promotor: Ajuntament d’AlmacellesPeríode: època medieval i modernaTermini: del 6 d’octubre al 30 de novembre de 2009Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

84. sant martí de naens (Senterada, el Pallars Jussà)Direcció: Josep E. Medina MoralesInstitució / Promotor: Ajuntament de SenteradaPeríode: època medievalPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

85. monestir d’avinganya (Seròs, el Segrià)Direcció: Josep E. Medina MoralesInstitució / Promotor: Institut d’Estudis IlerdencsPeríode: època medievalPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

86. Zona conventual del monestir de santa maria de vallsanta (Guimerà, l’Urgell)Direcció: Josep M. Vila CarabasaInstitució / Promotor: Ajuntament de GuimeràPeríode: època medieval-època modernaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

87. castell (Tàrrega, l’Urgell)Direcció: Amanda Cardona AlcaideInstitució / Promotor: Ajuntament de TàrregaPeríode: època medieval-època contemporàniaTermini: del 5 al 31 d’octubre de 2009Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

88. castell (Tàrrega, l’Urgell)Direcció: Amanda Cardona AlcaideInstitució / Promotor: Ajuntament de TàrregaPeríode: època medieval-època contemporàniaTermini: del 28 de desembre de 2009 al 15 de gener de 2010Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

89. Plaça del consell comarcal de la segarra i carrer manel ibarra (Cervera, la Segarra)Direcció: Joan Ramon Rodríguez XimenosInstitució / Promotor: Institut Català del Sòl (INCASÒL)Període: època medieval-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

90. claustre del monestir de santa maria de gerri (Baix Pallars, el Pallars Sobirà)Direcció: Josep Maria Vila Carabassa de l’empresa Arqueociència SC, S. L.Institució / Promotor: Bisbat d’UrgellPeríode: època medieval-contemporània



Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

91. carrer de santa anna (Balaguer, la Noguera) Direcció: Laura Arias del Real de l’empresa ÀticsInstitució / Promotor: Ajuntament de BalaguerPeríode: època medieval-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

92. castell de tavascan (Lladorre, el Pallars Sobirà)Direcció: Carme Subiranas FàbregasInstitució / Promotor: Ajuntament de LladorrePeríode: època medieval-època modernaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

93. solar de l’ediFici vialia (Lleida, el Segrià)Direcció: Marta Moran AlvárezInstitució / Promotor: Secció d’Arqueologia, Ajun-tament de LleidaPeríode: època medieval-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

94. castell (Maldà, l’Urgell)Direcció: Emili Gilabert RocaInstitució / Promotor: Institut d’Estudis IlerdencsPeríode: època medieval-època modernaTermini: del 9 de febrer al 30 de juny de 2009Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

95. castell (Maldà, l’Urgell)Direcció: Emili Gilabert RocaInstitució / Promotor: Institut d’Estudis IlerdencsPeríode: època medieval-època modernaTermini: del 14 de juliol al 31 de desembre de 2009Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

96. Polígon au7: la trobada de montFerrer (Mont-ferrer i Castellbó, l’Alt Urgell)Direcció: José Manuel Espejo Blanco de l’em-presa ÀticsInstitució / Promotor: INCASÒLPeríode: època medieval-època modernaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

97. camín reiau i banhs d’arties (Naut Aran, la Val d’Aran)Direcció: Xavier Gutiérrez RiuInstitució / Promotor: EMD Arties e Garòs/Con-selh Generau d’AranPeríode: època medieval-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

98. Plaça de l’església (Organyà, l’Alt Urgell)Direcció: Cristina Belmonte Santiesteban de l’empresa Arqueociència SC, S.L.Institució / Promotor: Ajuntament d’OrganyàPeríode: època medieval-època contemporàniaTermini: del 2 al 27 de febrer de 2009Pressupost: 32.648,78 €


99. Plaça de l’església (Organyà, l’Alt Urgell)Direcció: Cristina Belmonte Santiesteban de l’empresa Arqueociència SC, S.L.Institució / Promotor: Ajuntament d’Organyà

Període: època medieval-època contemporàniaTermini: del 6 al 17 d’abril de 2009Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

100. Plaça de l’església, número 3 (Organyà, l’Alt Urgell)Direcció: Cristina Belmonte Santiesteban de l’empresa Arqueociència SC, S.L.Institució / Promotor: Ajuntament d’OrganyàPeríode: època medieval-època contemporàniaTermini: del 27 al 29 de maig de 2009 Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

101. església de sant vicenç de caPdella (la Torre de Capdella, el Pallars Jussà)Direcció: Walter Alegria TejedorInstitució / Promotor: Ajuntament de la Torre de CapdellaPeríode: època medieval-època modernaPressupost: 9.866,96 €


102. Plaça de la vileta (Torrebesses, el Segrià)Direcció: Josep E. Medina MoralesInstitució / Promotor: Ajuntament de TorrebessesPeríode: indeterminat i època medieval-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

Època moderna

103. bassa de regulació del sector 8 del sistema se-garra garrigues (l’Espluga Calba, les Garrigues)Direcció: Francesc Giral Royo de l’empresa Ar-queoponent scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garrigues S. A.Període: època moderna-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

104. Zones aFectades Per les obres del Parc eòlic de monclues (la Granadella, les Garrigues)Direcció: Iñaki Moreno Expósito, de l’empresa CODEXInstitució / Promotor: Tarraco Eòlica, S. A.Període: època modena-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

Època contemporània

105. camP d’aviació d’alFés (el Segrià)Direcció: Joan Ramon Rodríguez Ximenos de l’empresa CAT patrimoni de Web Cultura, SCP.Institució / Promotor: Ajuntament d’AlfésPeríode: època contemporània (1936-1939)Pressupost: 7.133,62 €


106. línia de deFensa l-2 (Vallbona de les Monges, l’Urgell)Direcció: Joan Ramon Rodríguez Ximenos de l’empresa CAT patrimoni de Web Cultura, SCP.Institució / Promotor: Ajuntament de Vallbona de les MongesPeríode: època contemporània (1936-1939)





Cronologia diversa

107. Zona aFectada Per la construcció de l’autovia a-14, tram: Pla d’aubarrells (Almenar, el Segrià)Direcció: Montserrat Corominas Vidal de l’em-presa COTA 64 S. L.Institució / Promotor: UTE RossellóPeríode: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

108. canal segarra-garrigues: tram iv (Pq 41+530-Pq 62+530 (Tàrrega, Verdú i Sant Martí de Riucorb, l’Urgell)Direcció: Ares Vidal i Aixalà de l’empresa Iltirta Arqueologia S. L.Institució / Promotor: Aguas de la Cuenca del Ebro, S. A.Període: paleolític-època contemporàniaTermini: del 14 d’agost al 14 de setembre de 2009 Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

109. canal segarra-garrigues: tram iv (Pq 41+530-Pq 62+530 (Tàrrega, Verdú i Sant Martí de Riucorb, l’Urgell)Direcció: Ares Vidal i Aixalà de l’empresa Iltirta Arqueologia S. L.Institució / Promotor: Aguas de la Cuenca del Ebro, S. A.Període: paleolític-època contemporàniaTermini: de l’1 al 31 de desembre de 2009Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

110. terrenys aFectats Per les obres de condicionament de la n-145 entre la seu d’urgell-Frontera d’an-dorra (La Seu d’Urgell, l’Alt Urgell)Direcció: Joan Garcia Garriga, Cristóbal Rubio Millán i Alberto Pablo TorresInstitució / Promotor: Corsan-Corviam Construc-ción, S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

111. Zona aFectada Pel traçat de la ProPosta de modi-Ficació del Projecte de la carretera variant c-14: tram tàrrega (l’Urgell)Direcció: Emiliano Hinojoso Garcia, de l’empresa CODEXInstitució / Promotor: ECAFIR, S. L.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

Resultats negatius

112. entorn de la serra de les vinyes, Polígon 504, Parcel·la 72 (Sunyer, el Segrià)Direcció: David Olivares PontíInstitució / Promotor: Gabinet d’Estudis Multi-disciplinars, S. L.Període: resultats negatiusPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

113. el molàs (Verdú i Tàrrega, l’Urgell)Direcció: Enric Tartera Bieto de l’empresa Iltirta Arqueologia, S. L.Institució / Promotor: Diputació de Lleida, Servei d’Infraestructura ViàriaPeríode: resultats negatiusPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

E. Controls i seguiments paleontològics i arqueològics d’obres

Paleontologia

114. cal salider / Postes d’ous de coll de nargó– vall del riu sallent (Coll de Nargó, l’Alt Urgell)Direcció: Josep Peralba PellicerInstitució / Promotor: Ajuntament de Coll de NargóPeríode: miocè (paleontologia)Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

Romà

115. sector 13 del sistema de regadiu segarra-garri-gues (Aitona, el Segrià)Direcció: Cristina Belmonte Santiesteban de l’empresa Arqueociència Serveis Culturals, S.L.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garrigues S. A.Període: època romanaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

116. castell d’os de balaguer (la Noguera)Direcció: Isidre Pastor i BatallaInstitució / Promotor: Ajuntament d’Os de BalaguerPeríode: època romana-època medievalPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

117. carrer carme, 15-17 (Lleida, el Segrià)Direcció: Xavier Payà MercéInstitució / Promotor: Secció d’Arqueologia, Ajun-tament de LleidaPeríode: època romana-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

118. ieSSo: carrer seminari, rossinyol i sant sebastià (Guissona, la Segarra)Direcció: Òscar Trullàs Ledesma, d’Arqueociència SC, S.L.Institució / Promotor: Gas Natural Distribución SDG, S.A.Període: època romana-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

Medieval

119. l’ermita de la mare de déu del castell de sant llorenç de montgai (Camarasa, la Noguera)Direcció: Rosa López Salud, de l’empresa PròlegInstitució / Promotor: Josep Vendrell Rebert, alcalde-president de l’Ajuntament de CamarasaTermini: del 16 d’octubre al 7 de desembre de 2009



Període: època medievalPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

120. carreró de les bruixes (Cervera, la Segarra)Direcció: Joan Ramon Renyer FlixInstitució / Promotor: Gas Natural Distribución SBG, S. A.Període: època medieval-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €


122. església de sant vicenç de caPdella (la Torre de Capdella, el Pallars Jussà)Direcció: Walter Alegria TejedorInstitució / Promotor: Ajuntament de la Torre de CapdellaPeríode: època medieval-època modernaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

123. monestir de santa maria de les Franqueses (Ba-laguer, la Noguera)Direcció: Enric Tartera BietoInstitució / Promotor: Ajuntament de BalaguerPeríode: època medieval-època modernaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

124. Plaça de l’església, número 3 (Organyà, l’Alt Urgell)Direcció: Cristina Belmonte Santiesteban de l’empresa Arqueociència SC, S. L.Institució / Promotor: Ajuntament d’OrganyàPeríode: època medieval-època contemporàniaTermini: del 27 al 29 de maig de 2009 Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

Època moderna

125. Plaça de la vila (Almacelles, el Segrià)Direcció: Montserrat Gené CastanInstitució / Promotor: Ajuntament d’AlmacellesPeríode: època moderna i contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

126. Zones aFectades Per les obres del Parc eòlic de monclues (la Granadella, les Garrigues)Direcció: Miquel Gurrera i Martí, de l’empresa Àtics, S.L.Institució / Promotor: Tarraco Eòlica, S. A.Període: època moderna i contemporània (1936-1939)Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

127. Zones aFectades Per les obres del Parc eòlic de sant antoni (Fase i. aerogeneradors 1-5) (la Granadella, les Garrigues)Direcció: Roser Pou i Calvet d’Àtics, S.L.Institució / Promotor: Tarraco Eòlica, S. A.

Període: època moderna i època contemporània (1936-1939)Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

Cronologia diversa

128. canal segarra-garrigues: tram iv (Pq 41+530-Pq 62+530 (Tàrrega, Verdú i Sant Martí de Riucorb, l’Urgell)Direcció: Ares Vidal i Aixalà de l’empresa Iltirta Arqueologia S. L.Institució / Promotor: Aguas de la Cuenca del Ebro, S. A.Període: paleolític-època contemporàniaTermini: del 14 d’agost al 14 de setembre de 2009 Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

129. canal segarra-garrigues: tram iv (Pq 41+530-Pq 62+530 (Tàrrega, Verdú i Sant Martí de Riucorb, l’Urgell)Direcció: Ares Vidal i Aixalà de l’empresa Iltirta Arqueologia S. L.Institució / Promotor: Aguas de la Cuenca del Ebro, S. A.Període: paleolític-època contemporàniaTermini: de l’1 al 31 de desembre de 2009Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

130. sector 3 (Agramunt, l’Urgell i Oliola, la Nogue-ra), sector 4.1 (Vilanova de l’Aguda, la Noguera i Torrefeta i Florejacs, la Segarra), sector 4.2 (els Plans de Sió, la Segarra) i sector 13 (Seròs, Maials, Llardecans i Sarroca de Lleida, el Segrià) del sistema de regadiu segarra-garrigues

Direcció: Oriol Anchon Casas, de l’empresa Ar-queociència Serveis Culturals, S. L.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garrigues S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

131. àrea aFectada Pel Parc eòlic “almatret” (Almatret, el Segrià)Direcció: Antonio Castañeda Fernández, de l’em-presa Auditores Medioambientales Natura, SLInstitució / Promotor: Auditores Medioambientales Natura, SLPeríode: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

132. castell-Palau (Aspa, el Segrià)Direcció: José Antonio Benéitez Morón, d’Arque-oponent, scp.Institució / Promotor: Ajuntament d’AspaPeríode: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

133. Zona aFectada Per la construcció de l’autovia a-14, tram: rosselló-alguaire (Torrefarrera, Alguaire i Almenar, el Segrià)Direcció: Gema Ortega González de l’empresa Cota 64 S. L.Institució / Promotor: UTE RossellóPeríode: paleolític-època contemporània




134. Zona aFectada Per la instal·lació d’una canonada d’imPulsió (obra xr-05002.3 c1) de la xarxa de distribució del reg del sistema segarra-garrigues del sector 12 (Granyena de les Garrigues, les Garrigues)Direcció: Sònia Escudero París, de l’empresa Arqueoponent, scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garri-gues, S. A.Període: paleolític-època contemporàniaTermini: del 14 al 17 de setembre de 2009Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

135. Zona aFectada Per la instal·lació d’una canonada d’imPulsió (obra xr-05002.3 c1) de la xarxa de distribució del reg del sistema segarra-garrigues del sector 12 (Granyena de les Garrigues, les Garrigues)Direcció: Sònia Escudero París, de l’empresa Arqueoponent, scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Gar-rigues, S.A.Període: paleolític-època contemporàniaTermini: del 25 al 30 de setembre de 2009Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

136. Zona aFectada Pel Projecte de regadiu del segrià sud, Fase 3a (Maials, el Segrià)Direcció: Francesc Busquets i Costa de l’empresa Àtics, S. L.Institució / Promotor: UTE MaialsPeríode: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

137. Zones aFectades Per la concentració Parcel·lària (Puigverd d’Agramunt, l’Urgell)Direcció: Manuel Borges Peños de l’empresa Arqueoponent scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garrigues S. A.Període: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

138. Zones aFectades Per les obres del Projecte d’abas-tament d’aigua a lleida i nuclis urbans de la Zona regable del canal de Pinyana. 2a Fase (Vilanova de la Barca, el Segrià i la Llitera, la Noguera)Direcció: Miquel Gea i Bullich, d’Àctium Patri-moni Cultural, S. L.Institució / Promotor: UTE Abastecimiento a LleidaPeríode: paleolític-època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

139. Zona aFectada Per les obres del traçat del nou col·lector i de l’estació dePuradora d’aigües residuals (edar) (Térmens i Menàrguens, la Noguera)Direcció: Manuel Borges Peños, d’Arqueoponent, Scp.Institució / Promotor: ACUAMED, Aguas de la Cuenca Mediterránea, S. A.Període: paleolític-època contemporània


Resultats negatius

140. entorn de la roca dels moros (el Cogul, les Garrigues)Direcció: Óscar Varas Ranz de l’empresa Tríade, Serveis CulturalsInstitució / Promotor: Museu d’Arqueologia de CatalunyaPeríode: resultats negatiusPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

141. Zones aFectades Per la instal·lació de nous dre-natges a la Zona de la concentració Parcel·lària (Foradada, la Noguera)Direcció: Sònia Escudero París, de l’empresa Arqueoponent, Scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Gar-rigues, S.A.Període: resultats negatiusPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

142. Zones aFectades Per la instal·lació d’una nova lí-nia elèctrica d’alta tensió (Torrefeta i Florejacs, la Segarra)Direcció: Oriol Anchon Casas de l’empresa Ar-queociència SC, S. L.Institució / Promotor: Isolux Ingeniería, S. A.Període: resultats negatiusPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

143. àrea aFectada Per la construcció de la bassa de regulació del sector 6 del reg del sistema segarra-garrigues (Verdú, l’Urgell), Zona dels racots

Direcció: Manuel Borges Peños, de l’empresa Arqueoponent, scp.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Gar-rigues, S.A.Període: Resultats negatiusPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

F. Consolidacions, restauracions, neteja, adequació i condicionament

Edat del ferro

144. la Fortalesa dels vilars (Arbeca, les Garrigues)Direcció: Jordi Martínez MajoralInstitució / Promotor: Universitat de LleidaPeríode: primera edat del ferro i època ibèricaPressupost: 42.663,25 €


Ibèric

145. els estinclells (Verdú, l’Urgell)Direcció: Jordi Morer de LlorensInstitució / Promotor: Aigues del Segarra Gar-rigues, S. A.Període: ibèricPressupost: 54.724,00 €






147. nova carretera d’accés a isona des de la c-1412b (clau: al-137.F3) (Isona i Conca Dellà, el Pallars Jussà)Direcció: Cristina Belmonte Santiesteban d’Ar-queocència SC, S. L.Institució / Promotor: GISAPeríode: època ibèrica i època romanaPressupost:-Subvenció Cultura: 0,00 €

Medieval

148. l’ermita de la mare de déu del castell de sant llorenç de montgai (Camarasa, la Noguera)Direcció: Rosa López Salud, de l’empresa PròlegInstitució / Promotor: Josep Vendrell Rebert, alcalde-president de l’Ajuntament de CamarasaTermini: del 16 d’octubre al 7 de desembre de 2009Període: època medievalPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

149. Plaça de l’església (Organyà, l’Alt Urgell)Direcció: Cristina Belmonte Santiesteban de l’empresa Arqueociència SC, S.L.Institució / Promotor: Ajuntament d’OrganyàPeríode: època medieval-època contemporàniaTermini: del 18 al 24 d’abril de 2009Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

Indeterminat

150. Plaça del consell comarcal de la segarra i carrer manel ibarra (Cervera, la Segarra)Direcció: Marc Piera i TeixidóInstitució / Promotor: INCASOLPeríode: indeterminatPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

G. Documentació de jaciments arqueo-lògics

Ibèric



Romà

152. el goleró (Lavansa i Fórnols, l’Alt Urgell)Direcció: Josep Maria Palet Martínez

Institució: Institut Català d’Arqueologia ClàssicaPeríode: romàPressupost: 5.200,00 €

Subvenció Cultura: 0.00 €

Medieval



154. cabana del corral nou (Verdú, l’Urgell)Direcció: Martí Picas Sala, de l’empresa Iltirta Arqueologia S. L.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Gar-rigues, S.A.Període: època contemporàniaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

H. Tractament de restes no extretes

Ibèric

155. nova carretera d’accés a isona des de la c-1412b (clau: al-137.F3) (Isona i Conca Dellà, el Pallars Jussà)Direcció: Cristina Belmonte Santiesteban d’Ar-queocència SC, S. L.Institució / Promotor: GISAPeríode: època ibèrica i època romanaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

Romà

156. sector 13 del sistema de regadiu segarra-garrigues (Aitona, el Segrià)Direcció: Cristina Belmonte Santiesteban de l’empresa Arqueociència Serveis Culturals, S.L.Institució / Promotor: Aigües del Segarra-Garrigues S. A.Període: època romanaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

Medieval

157. Plaça ricard viñes (Lleida, el Segrià)Direcció: Xavier Payà MercéInstitució / Promotor: Servei d’Arqueologia, Ajun-tament de LleidaPeríode: època medieval i modernaPressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €




158. Parc eòlic de monclues: trinxera e.g.c. 1 del turó de llangossets (la Granadella, les Garrigues)Direcció: Miquel Gurrera i Martí, de l’empresa Àtics, S. L.Institució / Promotor: Tarraco Eòlica, S. A.Període: època contemporània (1936-1939)Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

Cronologia diversa

159. canal segarra-garrigues: tram iv (Pq 41+530-Pq 62+530 (Tàrrega, Verdú i Sant Martí de Riucorb, l’Urgell)Direcció: Ares Vidal i Aixalà de l’empresa Iltirta Arqueologia S. L.Institució / Promotor: Aguas de la Cuenca del Ebro, S. A.Període: paleolític-època contemporàniaTermini: del 21 al 31 de desembre de 2009Pressupost: -Subvenció Cultura: 0,00 €

V Fòrum Auriga Joan-Ramon González Pérez

El V Fòrum Auriga va celebrar-se a la ciutat de Figueres els dies 7 i 8 de novembre de 2009. El ja habitual Diàleg sobre la tradició grecoromana a Cata-lunya esdevé una de les activitats assenyalades durant l’època de tardor en aquelles ciutats que ostenten anualment la Capitalitat de la Cultura Catalana. En aquesta mateixa revista hem fet la crònica de les quatre trobades anteriors, celebrades a Esparreguera (González 2006), Amposta (González 2007), Lleida (González 2008) i Perpinyà (González 2009). L’efec-tuada en la capital de l’Alt Empordà es pot considerar com la de la consolidació dels Fòrum Auriga (Tudela 2009); la reunió va comptar amb un sentit homenatge a Maria Àngels Anglada i va celebrar-se dins dels murs del castell de Sant Ferran, la gran fortalesa militar catalana que aposta clarament per convertir-se en un referent cultural, tant per a Figueres com per a tot el país, per la seva destacada importància patrimonial.

A la sessió d’inauguració presidida pels repre-sentants de les institucions col·laboradores (revista Auriga, Capital de la Cultura Catalana, Ajuntament de Figueres, Universitat de Girona, Diputació de Girona-Departament de Cultura i Mitjans de Comu-nicació de la Generalitat de Catalunya, Institut Català d’Arqueologia Clàssica i Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya) varen seguir les diverses presentacions tèc-niques: “Evolució sociocultural a l’Àfrica preromana. El projecte de recerca a la ciutat númida i romana d’Althiburos” per Joan Sanmartí, Nabil Kallala, M. Carme Belarte i Joan Ramon. “Grup/Projecte Didpatri. Didàctica del patrimoni, museografia comprensiva i

noves tecnologies” per F. Xavier Hernández i Joan Santacana. “Institut Català d’Arqueologia Clàssica: noves propostes 2008-2009” per Isabel Rodà. “Les tra-duccions llatines de l’alcorà a l’Europa cristiana” per José Martínez. “Grec clàssic. Curs d’autoaprenentatge introductori” per Pilar Gómez. “Institucions i mites a la Grècia antiga. Estudi diacrònic a partir de les fonts gregues (projecte SGR)” per Marta Oller, Jordi Pàmias i Francesc J. Cuartero (coord.). “La nissaga catalana del món clàssic” per Norbert Bilbeny, Pere Izquierdo i Montserrat Tudela. “El classicisme i les fortaleses catalanes” per Joan-Ramon González i Joan Manuel Alfaro. “Els mapes de patrimoni cultural, una eina per conèixer i gestionar l’arqueologia” per Teresa Reyes i “Museografia de les sensacions. Museu de Badalona” per Joan Mayné.

L’habitual taula rodona fou dedicada enguany a les “Aportacions del món antic als temps de crisi” va ser moderada per Montserrat Tudela i comptà amb la participació de Norbert Bilbeny, Enric González, Isabel Rodà i Pere Izquierdo. Globalment es va veure la necessitat de col·laborar més i millor entre el món privat i el món públic per tal d’aconseguir potenciar la riquesa patrimonial de la cultura clàssica que hi ha a Catalunya. La jornada finalitzà amb “L’itinerari M. Àngels Anglada a Figueres” que conduí Francesca R. Uceda, amb les modificacions que va portar la pluja sobre el recorregut inicialment previst i que finalitzà amb la visita a l’exposició dedicada a la vida i l’obra de la professora homenatjada, la qual va estar guiada per Mariàngela Vilallonga en la seu del Museu de l’Empordà.

La jornada del diumenge començà amb una dar-rera sessió monogràfica sobre la perduració de l’obra de Maria Àngels Anglada, deu anys després del seu traspàs, mitjançant una taula rodona i una presentació de l’experiència pedagògica del col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic. A continuació es va portar a terme la visita a la ciutadella de Roses, guiada per Anna Maria Puig, la qual va permetre conèixer la llarga evolució d’un assentament gairebé mític, però que la recerca arqueològica posa en la seva exacta evidència històrica (DD.AA. 2009).

Com a anècdota, cal dir que el V Fòrum Auriga se celebrà en les dues fortaleses militars més impor-tants de l’Empordà, la qual cosa va permetre que els assistents descobrissin els valors patrimonials d’uns monuments menystinguts per molts, els quals tenen uns interessants elements de clar llenguatge classicista, que embelleixen la seva espartana funció defensiva, i que sense cap dubte formen també part del nostre atrotinat passat.

Joan-Ramon González PérezCap del Servei d’Arqueologia de l’Institut

d’Estudis [email protected]



Bibliografia

DD.AA. (2009): Auriga. Revista de divulgació del món clàssic, 57.

GonZáleZ PéreZ, J.-R. (2006): I Fòrum Auriga. Revista d’Arqueologia de Ponent, 15: 379.

GonZáleZ PéreZ, J.-R. (2007): II Fòrum Auriga. Revista d’Arqueologia de Ponent, 16-17: 358-359.

GonZáleZ PéreZ, J.-R. (2008): III Fòrum Auriga. Revista d’Arqueologia de Ponent, 18: 360-361.

GonZáleZ PéreZ, J.-R. (2009): IV Fòrum Auriga. Revista d’Arqueologia de Ponent, 19: 395-396.

Tudela, M. (2009): Presentació. Auriga. Revista de divulgació del món clàssic, 57: 3.


Recensions

Gracia Alonso, Francisco. Furor barbari! Celtas y germanos contra Roma, Versatil Ediciones, Barcelona 2009, 318 pàgs.ISBN: 978-84-9370-424-7

Los estudios referidos a los pueblos prerro-manos peninsulares en conjunto, monográficos e incluso locales, son entre nosotros, bien es sabido, abundantes y gozan de una larga tradición, en-contrándose actualmente en un nivel más que aceptable con importan-tes aportaciones en los últimos decenios, entre ellas, aparte de diversos artículos, un estudio del autor que nos ocupa,

Cartago, iberos y celtíberos: las grandes guerras de la península Ibérica, Barcelona 1996. Sin embargo, los que se refieren a los pueblos más allá de los Pirineos, al conjunto de los de Europa occidental, apenas han sido tratados por nuestros estudiosos, y cuando ello ha ocurrido, casi nunca lo han sido al mismo nivel de profundidad que los peninsulares, guiándose por lo general por lo publicado por autores foráneos, aunque hay excepciones (el de divulgación de F. Marco Simón, Los celtas, Madrid 1990, por ejemplo). Aquí se tratan, y no precisamente con superficia-lidad. Sólo por ello, al inmiscuirse en su estudio sin complejos, el trabajo de Francisco Gracia es en principio encomiable. Tal estudio abarca un espacio cronológico preciso, los siglos iv a.C. a i d.C., lo que quiere decir época de conquista y expansión romana y no invasiones bajoimperiales, en que algunos de los pueblos tratados vuelven a aparecer. Conquistas por tanto de Hispania, Galia, Britania y Germania, todos, podríamos decir, “en igualdad de trato”. El libro contiene una introducción, un capítulo sobre el concepto social de la guerra, y luego, a través de personajes (como hiciera con menor profundidad Ph. Matyszak en Los enemigos de Roma, Madrid 2005) o lugares, capítulos dedicados a Breno y los galos cisalpinos, Telamón y los celtas, Numancia y los celtíberos, Gergovia y Alesia y los galos, Varo y los germanos, y Búdica y los britanos. Finalmente, a modo de conclusión, un capítulo titulado “Mito y realidad, el recuerdo de la guerra”.

En cada caso tiene en cuenta la historia de las investigaciones enumerándolas con sus pros y con-tras no exentas, en ocasiones, de punzantes comen-tarios, de interpretaciones no tenidas en cuenta, o de precisiones, como cuando sostiene que Indíbil y Mandonio, en el caso de la fides, considerada como genuina ibérica, con Publio Cornelio Escipión, no es sino una costumbre tomada de los vecinos celtíberos. Comienza, siguiendo un orden cronológico, con Breno y los galos de la llanura padana que a punto estuvie-ron de hacer desaparecer a Roma como potencia. De hecho, aparte del análisis del ejército romano, se centra en los acontecimientos bélicos y su análisis de ese momento y posteriores jugados por los mismos

actores, donde deduce que Roma careció de un plan con vistas a largo plazo y conjuraba el problema cada vez que se presentaba una correría gala hacia el sur. En el siguiente capítulo, Telamón estudia exhausti-vamente el armamento celta. De hecho, para el no especialista este apartado, que vuelve a aparecer en los siguientes capítulos para cada pueblo, puede en efecto resultar farragoso si se compara con el res-to de la narración, aunque no sobra. En cuanto al ejército romano aparece más renovado y con mayor experiencia. Al caso de Numancia, el más conocido por nosotros, aplica el mismo esquema que utiliza para estudiar a los otros pueblos, e igual ocurre con la Galia del siglo i a.C., no menos conocido, por lo que son los capítulos menos novedosos para el lector. Le sigue el dedicado al desastre de Varo en el bos-que de Teotoburgo y la exaltación por ello, entre los germanos, de Arminio o Hermann, que dio origen en Estados Unidos a “los hijos de Hermann” entre los emigrantes alemanes del siglo xix, pero fue sublimado sobre todo tras la unificación alemana en el mismo siglo y, por supuesto, por el nazismo. Finalmente, en la persona de Búdica se centran los diversos intentos de anexión de Britania, dos de César y un tercero de Claudio más contundente.

No es precisamente secundario, si exceptuamos el capítulo de los celtíberos, el interés que no sea un autor local el que haga el estudio de tan distintos pueblos prerromanos de Europa occidental en un tiempo en que tiende a tenerse en cuenta (e incluso a veces a exagerar con ánimo revanchista) la “mirada del otro”, la del vencido, y a cuestionarse pasadas visiones patrioteras sobre todo tras la gran etapa de descolonización de la segunda mitad del siglo xx, en que las potencias colonizadoras (básicamente por su volumen Francia, Portugal y Reino Unido) han de entonar en más de un caso el mea culpa, mientras otras (España y sobre todo Alemania) han de hacerlo por los conocidos excesos a que llevó en el mismo siglo un desaforado nacionalismo. En la Península, quizás el caso más conocido sea el panceltismo que se quiso imponer a fines de la década de los treinta (a la que no era ajeno el auge de Alemania) llegándose a ignorar a los iberos como entidad propia, pero ya antes nuestros románticos del xix habían convertido en mitos a Numancia, Sagunto, Viriato o Indíbil y Mandonio, entre otros, acomodando la historia a la ideología nacionalista del momento y hallando su plasmación en obras como la de Modesto Lafuente de 1850 o en la pintura historicista de un Domingo o un Madrazo.

En Francia y Reino Unido, como indica el autor, no deja de ser contradictorio que coincidiera el auge de esa mitología nacionalista justo cuando desarrolla-ban su más ambicioso imperialismo. En la primera no había, ni hay, localidad que no contara con su correspondiente rue o place Vercingetorix, mientras Gergovia y Alesia se consideraban el crisol de su na-cionalismo. En el Reino Unido, la máxima exaltación patriótica de Búdica tiene lugar en la etapa victoriana. Con eso está dicho todo. El caso alemán es distin-to: sus antiguos ancestros fueron objeto de especial atención por las mismas fechas que los anteriores, pero en función de que en ese momento estaban en fase de unificación los diversos estados germanos.


Recensions

Pudiera pensarse que pocas conexiones tiene un estudio semejante con la actualidad, pero nada más lejos de la realidad: los grupos de reconstrucción histórica, las exposiciones, los parques temáticos, el druidismo o los festivales celtas básicamente musicales y de danza (celtas se considera a casi todos los pueblos de que trata la obra), llevan con su proliferación a plantearnos qué es lo realmente celta (por otro lado nunca un pueblo único) y qué pertenece a la mitología o la invención (G. Ruiz Zapatero, “Roma conquistó la Galia...y Astérix y Obélix conquistaron el mundo. Desenmarañando a los celtas”, en M. C. Cardete, de., La Antigüedad y sus mitos, Madrid 2009). Es un caso diferente de panceltismo. En cualquier caso, la obra que nos ocupa no intenta ser un estudio histórico o antropológico de estos pueblos, sino que trata de su relación guerrera (armas, tácticas, organización) con Roma, y al mismo tiempo, dadas las diferencias cronológicas, la evolución del ejército romano.

Para su estudio, Gracia se basa en una sólida bibliografía, pero sobre todo en las fuentes clásicas y, desde luego, cuando es posible también en las arqueológicas. En cuanto a las fuentes clásicas son las únicas que se tienen en cuenta en las notas, lo que indica un buen y exhaustivo análisis de las mis-mas. Con las prevenciones lógicas, por el hecho de tratarse de documentos en latín o griego en todos los casos prorromanos. Roma sentía, frente a esos pueblos, una superioridad no exenta de admiración por ciertas características ligadas a la caballerosidad, a la habilidad sicológica cara a su enfrentamiento al enemigo (gritos, aspecto feroz a falta de organización y táctica de un ejército homologable al romano) o a la resistencia a ultranza rayando en lo inverosímil. El autor muestra, que, frente a lo que se suponía, el tipo de formación en combate era, entre los bár-baros, organizado, aunque preferían morir antes que replegarse se tratara o no de grupos supratribales que entonces, dada la situación y frente a lo que era usual, surgieron. A pesar de ello, privaba lo negativo, y los veían más como los pergamianos vieron a sus enemigos gálatas representados en el conocido Altar: Roma significaría civilización frente a bestialidad, orden frente a caos, racionalidad frente a irracionalidad. Es ilustrativa la descripción de Floro, que considera a los celtas aparentemente “nacidos expresamente para la destrucción de los hombres y para destruir las ciudades”. Además el recuerdo del saqueo de Roma de 390 a.C. o la costumbre gala de decapitar a los enemigos vencidos y lucir sus cabezas como trofeo ayudaban a esta visión. Tampoco olvida Gracia que, por otra parte, aunque son fuentes antiguas, raramente son contemporáneas de los acontecimientos que se describen, como es el caso de Polibio en Hispania o César en las Galias, lo que hay que tener presente en su análisis. A pesar de ello, recuerda, se trata de pueblos que humillaron a los teóricamente mejores ejércitos de la Antigüedad, los romanos.

Utiliza también, y muy bien por cierto, la arqueo-logía militar, que nos ha dado recientemente intere-santes sorpresas, algunas inesperadas como es el caso de Little Big Horn (evidentemente fuera del espacio geográfico tratado), mitificado por el cine norteame-ricano: los del Séptimo de Caballería pudieron morir

con las botas puestas como rezaba el título del film de Raoul Walsh, pero no desde luego formando una piña en torno a la bandera; la arqueología muestra que cada uno intentó salvarse por su cuenta. El caso más interesante en la zona tratada en el libro, es la certificación, durante la pasada década de los ochenta, de que el famoso bosque de Teotoburgo donde fue vencido Varo con sus tres legiones, seis cohortes auxiliares y tres alas de caballería, se ha de ubicar en Kalkriese y no donde se creía desde el siglo xix e incluso había un monumento conmemorativo.

Visto todo lo anterior, surge una pregunta:¿podemos hablar de genocidio cultural por parte de los romanos, ahora tan de actualidad por casos más recientes? Es posible que sí, pero ello era general en el mundo antiguo (y no solo), en que ningún otro pueblo obró de manera diferente; cuando se respetaba dentro de lo que cabe una cultura era por propio interés del conquistador.

Finalmente se nos plantea como calificar el libro, ¿divulgación? (en todo caso “alta”). Quizás más oportuno es preguntarse a qué público va dirigida. Creemos que tanto al profano como al especialista. Ya hemos indicado que el discurso general no se rompe, e incluso se puede prescindir de los apartados quizás menos atractivos para el profano (descripción pormenorizada del armamento). Es un inconvenien-te, pero pequeño, sobre todo si se tiene en cuenta que el estudio de Gracia llena un vacío en nuestra bibliografía. Lo que sí es una lástima es que las ilustraciones, especialmente las fotográficas, resulten poco claras, más teniendo en cuenta la buena pre-sentación, la encuadernación del volumen y sobre todo el interés del texto.

Arturo Pérez AlmogueraUniversitat de Lleida

[email protected]

García Gandía, José Ramón. La necrópolis orientalizante de les Casetes (La Vila Joiosa, Alicante), Publicaciones de la Universidad de Alicante, Serie Arqueológica. Alicante. 2009. 297 pàgs. + 173 figs.ISBN: 978-84-9717-054-3

Els darrers anys han estat generosos en pu-blicacions i congressos sobre el món funerari protohistòric peninsular i més concretament so-bre necròpolis, tombes i aixovars relacionats amb el món mediterrani. Només cal recordar els innombrables estudis i reestudis en forma d’articles de diverses tombes singulars (entre elles la 184 d’Agullana,


Recensions

la de les Ferreres de Calaceit o la de l’orfebre de Cabezo Lucero), les publicacions monogràfiques d’im-portants necròpolis excavades durant la dècada dels setanta (Medellín, les Moreres i Agullana), l’estudi de necròpolis conegudes a partir de recuperacions de materials (Milmanda), el reestudi de necròpolis a partir de documentacions antigues (Àrea dels túmuls del Baix Aragó, del sud-est peninsular, la necròpolis de l’Albufereta i la del Molar), monografies resultants de projectes de recerca sobre necròpolis (Herreria III i IV i Santa Madrona), diverses tesis doctorals (entre altres, la d’A. M. Jiménez ja publicada) o les publicacions de necròpolis fruit d’activitat preventiva i urbana (Can Piteu-Can Roqueta i ara la publicació de la necròpolis de les Casetes) donen bona mostra de la voluntat de donar a conèixer i de tornar a discu-tir sobre les necròpolis des de tots els àmbits de la recerca. Aquest interès, a més, s’ha discutit en dos congressos recentment celebrats sota els títols de Mundo Funerario (Guardamar de Segura, 3 a 5 de maig de 2002) i Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles ix-Vi aC), Metodologia, pràctiques funeràries i societat (Barcelona, 21 i 22 de novembre de 2008), organitzats respectivament per A. González Prats i per M. C. Rovira, F. J. López-Cachero i F. Mazière. Per tant, la comunitat investigadora ha reactivat la recerca sobre el món funerari d’una manera molt profunda que s’ha vist beneficiada per les importants novetats que l’arqueologia ha aportat en els anys a cavall entre el segle xx i el xxi:

En primer lloc, la descoberta d’una sèrie de ne-cròpolis especialment riques i singulars, amb una forta presència d’importacions mediterrànies, d’un horitzó cronològic entre el bronze final i la primera edat del ferro.

En segon lloc, un canvi en el paradigma interpre-tatiu dels contactes mediterranis: el postcolonialisme, especialment interessant pel període orientalitzant i la romanització, que ha fet despertar antigues preguntes i vells debats “aculturadors”.

És mèrit de J. Vives-Ferrándiz l’aplicació d’aquesta teoria a la recerca del llevant peninsular i, per tant, culpa seva l’enrenou que ha suposat (tant per afir-mar-ho com per desmentir-ho; vegeu l’article de J. Vives-Ferrándiz a Journal of Mediterranean Archaeology, vol. 21.2 del 2008, i el debat que el segueix). Esta-rem d’acord que la publicació de la seva tesi (2005) és avui una referència bibliogràfica fonamental per afrontar l’estudi de les primeres relacions mediter-rànies de caràcter semita (segle vii aC) a la façana mediterrània peninsular des de la desembocadura de l’Ebre fins a Múrcia. En qualsevol cas, tot i discrepar en diferents punts d’aquell estudi, especialment els d’àmbit funerari, cal valorar el fet que posi sobre la taula la necessitat de considerar la recerca des d’una òptica més àmplia. Segons aquesta, per afrontar els tipus i característiques de relació entre indígenes i estrangers és tant necessari considerar els materials com els contexts d’hàbitat i els funeraris, tant de temps abandonats per múltiples raons.

Però no vulguem atribuir el mèrit del ressorgiment dels estudis de món funerari al postcolonialisme, ja que també hi ha altres arguments de pes: com posar al dia una informació que a poc a poc s’havia apar-

tat del discurs i que en molts casos la seva lectura es basava en un coneixement antic dels materials i dels models interpretatius. Així, conjuntament amb l’interès intrínsec del món funerari, l’aprofundiment de la recerca en els tipus de relació antics, la revifalla dels estudis de relacions amb els pobles fenicis, la identificació de nous tipus materials, etc., fan que les necròpolis recentment descobertes de Vilanera (a l’Escala) i les Casetes i Poble Nou (a la Vila Joiosa) es trobin al bell mig d’un panorama inquiet i es con-verteixin en peces clau per a la recerca. No cal dir que el coneixement parcial d’aquestes necròpolis s’ha anat exprimint i seguint amb molt d’interès (Agustí et al. 2002 a Sisenes Jornades d’arqueologia de les comarques gironines i 2004 a Tribuna d’Arqueologia 2000-2001; Aquilué et al. 2008 a Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles Viii i Vi ane i en premsa a Les necròpolis d’incinera-ció entre l’Ebre i el Tíber (segles ix-Vi aC); Espinosa, Ruiz i Marcos 2005 a La Contestania 30 años des-pués; García-Gandía 2003 a Saguntum 35, 2004 a El mundo funerario i 2005 a La Contestania ibérica 30 años después; García-Gandía i Padró 2002-2003 a Pyrenae 33-34) però ara la monografia de la fabulosa necròpolis de les Casetes es converteix en un punt de referència obligada gràcies a la presentació de la pràctica totalitat de les dades (si exceptuem l’estudi de l’orfebreria, en curs).

Comentant l’obra, val a dir que s’agraeix l’estructura del treball, senzilla i descriptiva, amb una seqüència de presentació de les dades seguida de les corresponents síntesis i anàlisis de conjunt per finalitzar amb tres annexos: un que estudia les dades antropològiques (a càrrec de M. P. de Miguel) i dos més de taules d’aixovars i de tombes. Per tant, és un treball que resulta seductor, no tan sols pel tema ni per la fiasca di capo d’anno egípcia de la coberta sinó per un ín-dex detallat en què resulta fàcil trobar la informació. Si, d’una banda, la lectura s’inicia amb il·lusió des-prés d’una fullejada on s’han vist els interessantíssims materials de les tombes, ben aviat es troba a faltar una planta de la necròpolis en la qual es puguin identificar les tombes, ja que les figures 3 i 4 (a co-lumna) no compleixen aquesta funció i s’ha d’esperar fins a la figura 152 (p. 147), que, malauradament, apareix pixelada.

L’obra versa sobre 25 tombes recuperades en el marc d’un projecte d’arqueologia urbana i, si bé les limitacions del treball queden apuntades en el pròleg de la professora Feliciana Sala (delimitació de l’espai funerari, nombre de tombes, etc.), crec que aquestes s’aniran completant amb posteriors excavacions en l’àrea de la necròpolis i que en cap cas treuen mèrit a l’important treball realitzat.

El primer capítol és introductori i presta una atenció inusual a la descripció del territori i del mètode, tant d’excavació com de registre i d’anàlisi. Una voluntat que permet, com també passa quan s’analitzen les tombes, una contrastació de les dades i obre generosament les portes a nous estudis sobre la necròpolis. Aquesta pràctica de publicar ràpidament els resultats de campanyes d’excavacions, també aplicada en la publicació de la necròpolis de Santa Madrona (Belarte i Noguera 2007 a Hic et Nunc 2) hauria de ser la norma i no l’excepció.


Recensions

Tornant al treball, el primer capítol es divideix en dues parts. La primera presenta una contextualització sobre les teories de l’arqueologia de la mort però algunes de les seves afirmacions es podrien matisar amb un major aparat bibliogràfic, especialment quan es proposa que la finalitat principal de les excavacions en necròpolis fins a la dècada dels anys setanta era la d’omplir museus i col·leccions. Com és ben conegut, la recerca en necròpolis va donar lloc, fins a aquella dècada i en moments posteriors, a les tipologies i cronologies relatives, fonamentals per a la comprensió de distribucions, contacte, seqüències culturals i un major i millor coneixement dels hàbitats. Potser sí que la pràctica d’aquesta recollida sistemàtica d’objectes correspongué al marquès de Cerralbo, però ja ben aviat al segle xx es considerà la importància de les necròpolis per a un coneixement holístic.

La segona part del primer capítol té com a finalitat adobar el terreny per a la presentació de la necròpolis (i d’aquesta manera destacar-ne el paper), objecte del treball. Tot seguit es presenta un discurs sobre les noves influències i canvis quant a la cultura material (distribució, nous tipus, etc.) i al poblament (ubicació, densitat, etc.), que coincideixen en el temps amb la presència de comerciants mediterranis (a partir de mitjan segle vii aC). S’ha de valorar la intenció de l’autor per contextualitzar el moment i la recerca amb una interessant síntesi de la historiografia del fenomen orientalitzant a terres valencianes (i, encer-tadament, també a les Balears), tot i que es troben a faltar algunes referències, com l’excel·lent treball de J. Vives-Ferrándiz a Archivo de Prehistoria Levan-tina XXVI (2006) sobre la historiografia dels estudis fenicis i els articles presentats al congrés El Período Orientalizante (especialment als treballs de Pellicer, Aubet i Álvarez).

El segon capítol correspon a l’inventari de tombes amb les seves respectives descripcions d’estructures i materials. La descripció estratigràfica de les estructures entra en una minuciositat exquisida que reconstrueix el procés ritual de cada tomba i que es completa en el capítol successiu en l’anàlisi global de les estructures funeràries. En canvi, la descripció dels materials, que també s’amplia en el capítol següent, es presenta de manera poc uniforme: mentre que alguns objectes gaudeixen d’una identificació tipològica (fermall de cinturó, punta de llança, closca d’ou d’estruç, etc.) altres, incomprensiblement, no apareixen identificats (denes de collaret, anforisc, etc.). D’altra banda, les descripcions de materials presenten algunes absències com la majoria de les nombroses fíbules detectades en tombes (tombes 3, 12, 14, 19, 21, 23 i dep. 2) i els ous d’estruç fragmentats (tombes 6 i 12), tots ells elements que queden exclosos de l’inventari dels aixovars i fins i tot apareixen de manera errònia en la taula 3 de correspondències entre materials i tombes (pp. 124-125). Sobre els materials hi tornaré posteriorment.

El tercer capítol s’inicia amb l’anàlisi dels tipus d’estructura funerària, els quals gaudeixen en aquesta necròpolis d’una diversitat tipològica i exageració ornamental pocs cops observades. Aquests combinen empedrats dibuixant formes o delimitant tombes com les fabuloses tombes 9 o 17, aquesta en forma de

creu i amb esglaons en els dos extrems llargs, amb les parets revestides d’argila groguenca (que ja havia estat objecte d’un treball particular pel mateix autor —2003—). La tipologia d’estructures que proposa l’autor correspon a Hoyos, Fosas, Estructuras Simples (que engloben les tombes amb coberta de pedra plana, cista de tovots i pseudocista) i Estructuras Complejas (que corresponen al túmul rectangular, la cista amb mosaic de còdols de riu i la tomba a cambra), que es descriuen i es presenten amb els paral·lels del sud de la Península i de la Meseta. La interpretació se centra de manera reiterativa en qüestions socials i de rang i deixa de banda un interessant debat sobre els canvis tipològics des d’una òptica diacrònica. D’altra banda, l’autor busca encertadament els paral·lels en moments anteriors i sincrònics en la meitat meridional de la Península i en els grans centres fenicis de Sardenya, Sicília i el Magreb. D’aquesta manera, deixa de banda les discussions sobre les fosses ibèriques del sud-est i fins i tot de la veïna necròpolis de Cabezo Lucero, que, si bé són lleugerament posteriors, fossilitzen una pràctica particular; i el mateix passa amb les estruc-tures amb mosaics de còdols, que troben paral·lels a la necròpolis del Poble Nou i, recentment, en un altre fantàstic exemple, a la província de Conca a la tomba 1026 de la necròpolis de Cerro Gil (Valero dins les actes d’El Período Orientalizante).

A continuació es presenta l’estudi dels materials, que s’inicia directament abordant els elements cerà-mics: en primer lloc els plats (on es troba a faltar el treball de Schubart 2002-2003 a Lucentum XXI-XXII), seguit de la gerra, del trípode i en darrer lloc el suport anular. Un cas a part el constitueix la cantimplora de faiança, que tot i haver estat ja publicada, ara es presenta amb un important aparat gràfic i noves informacions complementàries que vesteixen més i millor el treball. Però si l’anàlisi de les ceràmiques va augmentant en profunditat, crec que arriba en el seu clímax en tractar la ceràmica a mà que, però, no explota el potencial del debat que enceta sobre la paternitat d’aquestes produccions a mà (si fenícies o indígenes). Seguidament es parla de les fusaioles, de les armes (puntes de llança amb o sense guaspes, pilum i soliferreum), ganivets, fíbules, botons, fermalls de cinturó, thymiaterion, campanes, denes, un apar-tat sobre les peces d’or (en curs d’estudi per part d’A. Perea), un dels objectes de plata, un dels elements de pasta vítria, un dels ossos treballats, un altre dels d’esteatita i, finalment, sobre els ous d’estruç i els ocres. No s’analitza la peça de ferro de la tomba 18 ni la valva de mol·lusc de la tomba 23.

M’agradaria afegir un parell de notes, molt breus, sobre les fíbules i els fermalls de garfis: les fíbules apareixen en la p. 124 excloses de l’aixovar per la seva adscripció com a element de subjecció de la mortalla, plantejament que a nivell conceptual és difícil d’acceptar davant la impossibilitat de reconèixer la veracitat d’aquesta única funció. Aquesta afirmació, i el tractament que reben les fíbules, obliga a tornar sobre el mateix concepte d’aixovar funerari, el qual implica una discussió àmplia en els detalls però que parteix d’una base generalment acceptada: tot element present dins la tomba forma part de l’aixovar funerari. Això sí, pot correspondre a l’aixovar ceràmic, l’orna-


Recensions

mentació personal, la panòplia militar, els elements d’estatus social, etc. Si anem ara als fermalls, els de tres garfis són especialment freqüents a Catalunya amb 50 exemplars i, sempre en la mateixa àrea, 160 casos si considerem tots els tipus de fermalls de garfis amb escotadures. Per tant, sembla estrany el mapa que es presenta en la figura 137, on queda exclòs tot el nord-est de la Península Ibèrica i el sud-est de França, territoris on, paradoxalment, troba els paral-lels el fermall de la tomba 20 de la necròpolis de les Casetes: un exemplar d’un garfi de la Peña Negra, una altre fora de context a la necròpolis del Mas de Mussols, dos més a la necròpolis de Serra de Daró i un últim a la tomba de Corno Lauzo.

L’estudi dels materials queda truncat per la inclusió de les observacions topogràfiques i de distribució de les tombes. Tot i que és correcta, noves excavacions permetran profunditzar més en aquesta problemàtica.

La continuació en l’anàlisi dels materials s’inicia ràpidament posant el ganivet dins del grup d’armes, polèmica que ha ocupat pàgines de discussions i matisos que aquí no tornaré a desenvolupar.

És inevitable la crítica, en un treball d’aquest ti-pus, per l’estímul que suposa la quantitat de temes i línies que poden obrir-se o que es poden completar. Sens dubte, les més atractives, personalment, són les corresponents a l’origen de la incineració al sud-est (tema a bastament plantejat en la publicació recent de J. A. Lorrio 2008 a Bibliotheca Archaeologica Hispana 27 – Anejo Lucentum 17) i als elements simbòlics i la seva inclusió en les estructures complexes (p. 150), tot i que els ous d’estruç (considerats elements simbòlics) també es documenten en dues fosses (t. 6 i 12), fet que s’hauria d’explicar.

La preocupació de l’autor per la jerarquia de les tombes es manifesta amb l’anàlisi dels aixovars i les estructures (p. 150 a 158), subcapítol extremada-ment interessant que presenta nombrosos errors en les crides a les figures (per exemple, crida a la fig. 156) i falta una explicació del mètode per a obtenir els valors dels índexs de riquesa, jerarquia, etc. Així mateix, crec que la interacció és un altre tema inte-ressant en el qual caldria aprofundir més (p. 173-178).

Deixant l’anàlisi de detall del treball, algunes re-flexions generals: en primer lloc, es troba a faltar una taula amb la cronologia proposada per a cada tomba (que es presenta en el text a la p. 178) i els arguments per a cada datació. Per exemple, la tomba 22 de les Casetes presenta un aixovar assimilable amb el de la tomba de Corno Lauzo i, per tant, sorgeix el dubte sobre si s’ha de proposar una cronologia en el tercer quart del segle vi aC o si, en canvi, s’ha de fer cas a les cronologies que es proposa per a les fíbules anulars hispàniques (p. 124) a finals del segle vii. En qualsevol cas, estic d’acord amb l’autor quan afirma a la p. 177 que la necròpolis “no puede servir para explicar el proceso de dualidad cultural que se produce a partir del siglo viii y hasta finales del vi en las zonas del mediodía peninsular”, ja que els aixovars de les necròpolis difícilment es poden datar abans del segle vi aC i majoritàriament durant la primera meitat d’aquell segle. En segon lloc, sobre la bibliografia utilitzada, a més dels comentaris que ja he realitzat, m’agradaria cridar l’atenció sobre algunes

carències d’obres fonamentals respecte a la revisió de les excavacions de la necròpolis de l’Albufereta (Verdú 2005 a Serie Mayor del MARQ 4, mentre que l’autor cita el treball de Figueras-Pacheco, p. 102) o sobre el debat sobre el procés d’interacció cultural (p. 168-171, amb una bibliografia desfasada). Finalment, voldria assenyalar també un error sobre la figura 164: a la p. 162 es fa una crida a la fig. 164, en relació amb la reutilització d’estructures funeràries, i a la p. 174 es torna a cridar la mateixa figura en relació amb dos ous d’estruç i una llàntia de dos becs, però lamentablement la figura 164 no existeix al llibre.

La sensació en finalitzar la lectura d’aquesta obra, tot i alguns comentaris crítics, és molt positiva. Estimulant. Fins i tot abans de llegir els dos darrers paràgrafs (p. 178) queda clar com l’autor ha volgut donar a conèixer la totalitat de les dades de l’excavació que va dirigir per no ajornar-ne durant més temps la divulgació a la comunitat científica. Això té com a conseqüència la presentació de dades en brut i moltes línies de recerca apuntades i no totalment desenvolupades (p. 161 a 168). L’autor ha ofert un filó de recerca que ell mateix continuarà i al qual molts altres investiga-dors se sumaran. Amb la publicació ha demostrat la seva estima a la recerca i la seva valentia en relació amb la discussió i crítica, fet lamentablement inusual. Com anteriorment avançava, aquest desbloqueig de la informació hauria de ser la norma i no l’excepció, ja que la màxima perjudicada és la “RECERCA” i actuar d’aquesta manera honra i fa créixer l’investigador.

Raimon Graells i [email protected]

Pons Brun, Enriqueta; Garcia Petit, Lluís: Prácticas alimentarias en el mundo ibérico. El ejemplo de la fosa FS362 de Mas Castellar Pontós (Empordà- España), BAR International Series 1753. 2008. 218 pàgs. + 200 figs. ISBN: 978-14-0730-192-1

En el marc gen-eral dels treballs proto-històrics desenvolupats a la Península Ibèrica, l’estudi dels rituals de comensalitat i de les pràctiques alimentàries en general constitueix un tema d’investigació pocs arrelat. De fet, fins fa pocs anys, aquest era un dels camps que evi-denciava un dels buits més importants, sobre-tot en comparació amb l’expansió que al llarg de les últimes dècades han

adquirit aquest tipus de treballs en d’altres països. Per tant, la publicació d’un llibre que tracta de manera específica sobre les pràctiques alimentàries en el món ibèric, representa indubtablement un punt d’inflexió important i un avenç considerable.


Recensions

En el si del món ibèric, l’interès per l’estudi de les pràctiques comensals no va adquirir un impuls realment remarcable fins a la celebració de dos cone-guts congressos sobre l’arqueologia del vi (Celestino 1995; 1999). Fou, precisament, en el marc d’aquestes reunions quan entraren amb força noves tendències interpretatives i començaren a tenir repercussió certs treballs de referència (especialment els de Michael Dietler), suscitant un interès creixent per l’arqueologia comensal.

En el moment actual, assistim realment a una etapa d’eclosió que ha de contribuir a superar les mancances existents en aquest camp de la recerca. Això fa que avui en dia destaquin, sortosament, una sèrie d’iniciatives (projectes d’investigació específics, celebració de congressos monogràfics, tesis docto-rals) que han d’aportar noves dades en relació amb l’estudi d’aquestes qüestions. Ara bé, cal valorar la diversitat de perspectives i els diferents objectius i matisos que persegueixen els diversos projectes. En aquest sentit, hem de partir d’una diferenciació bàsica, entre aquells treballs que tenen per objectiu l’estudi de les pràctiques domèstiques de consum i els hàbits alimentaris d’una comunitat (l’esfera quotidiana) i aquells altres que se centren en l’estudi dels rituals de comensalitat i les seves implicacions ideològiques i socials (l’esfera excepcional).

Tanmateix, el present llibre aglutina ambdós vessants, ja que se centra en l’estudi d’un context (capítol II) que ens ubica clarament en el marc de les pràctiques de consum excepcional, per bé que al llarg de l’obra s’efectua un recorregut general pels principals aspectes que defineixen els hàbits alimen-taris quotidians de les comunitats ibèriques (capí- tols III i IV). L’objectiu és encertat i clar: situar l’estudi del banquet i dels rituals de comensalitat en l’esfera social més àmplia de les pràctiques alimentàries, la qual cosa sempre possibilita l’opció d’interpretar i reconèixer els contextos “excepcionals” des d’una perspectiva més ben fonamentada.

Un dels problemes habituals és l’associació direc-ta entre el consum del vi i la presència o absència de vaixella grega, una tendència que simplifica i distorsiona en certa manera l’autèntica dimensió de les pràctiques comensals ibèriques. Això es deu es-sencialment al fet de focalitzar de manera exclusiva la comensalitat dels ibers en el ritual de la beguda, valorant només aquelles celebracions excepcionals que estarien estrictament vinculades a les elits. És per això que diverses vegades s’ha posat èmfasi en la necessitat d’efectuar estudis contextuals que, més enllà de la presència o absència de vaixella grega, permetin valorar la naturalesa de les pràctiques de consum a través de les seves manifestacions diverses i particulars.

En aquest sentit, hem de destacar l’avenç important que ha suposat l’estudi d’alguns conjunts identificats més recentment, com és el cas, precisament, d’algunes de les sitges identificades per Enriqueta Pons i el seu equip, a Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà).

Ens referim concretament a aquelles sitges utilitzades com a dipòsits o escombreres de les restes generades en el marc de determinats àpats, un tipus de context que permet aproximar-nos a l’estudi de les pràctiques

de consum d’una manera més aviat indirecta, ja que s’inclouen conjunts (vasos ceràmics, restes de fauna, etc.) que poden conservar la seva integritat, però que han estat desplaçats intencionadament, un cop conclòs un o successius actes de consum.

Entre el conjunt de les sitges de Mas Castellar amortitzades com a dipòsits o escombreres (capí- tol III), es diferencia entre el que poden ser els materials corresponents als nivells d’enderroc d’una casa (sitja SJ137), els conjunts votius dipositats en fosses com a ofrenes de caràcter ctònic (sitges SJ101, SJ134 i SJ138) i les sitges o fosses pròpiament rela-cionades amb la celebració d’un banquet ocasional (sitges FS362 i SJ26).

En aquest sentit, l’estudi de la fossa FS362 resulta d’un especial interès, ja que inclou un extens servei de vaixella relacionat amb el consum de la beguda i un conjunt molt significatiu de restes de fauna. És a dir, el tipus d’evidències que més habitualment es relacionen amb la celebració d’un àpat excepcional. D’altra banda, la localització contextual de les restes documentades i l’alt grau d’integritat que evidencien les peces ceràmiques, sembla suggerir una certa in-tencionalitat en els paràmetres de deposició, fet que contribueix a remarcar el caràcter ritual de la pràctica de consum que hauria provocat el reompliment de la fossa. En aquest sentit, cal tenir present que, en un primer moment, el conjunt FS362 es va interpretar com a resultat de l’amortització d’una sitja, per bé que l’estudi detallat de l’estratigrafia documentada sembla suggerir actualment als seus excavadors que es tractaria d’una fossa excavada ex professo per tal de dipositar-hi les restes generades en el marc d’una determinada pràctica de consum.

En tot cas, la present publicació constitueix el millor exemple de les notables possibilitats interpre-tatives que ofereix el fet d’adoptar una perspectiva multidisciplinària que permet interrelacionar les dades artefactuals amb l’estudi contextual i les aportacions bioarqueològiques. De fet, el treball s’estructura en diversos apartats específics, a partir de les aporta-cions efectuades per diferents especialistes en l’estudi d’aspectes concrets. Aquest fet suposa un notable enriquiment informatiu, però comporta, en contra-partida, l’absència d’un discurs veritablement unitari.

Així, en el cas dels materials ceràmics (D. Asensio, D. Giner i E. Pons), es remarca essencialment la presència d’un extens conjunt de vaixella relacionat amb el servei i el consum de la beguda (un skyphos de figures roges i tres syphoi de vernís negre, 36 skyphoi i un oinochoe en ceràmica reduïda ibèrica, dos vasets bicònics, dos luteris i un ciato). Així ma-teix, destaquen d’altres elements relacionats amb la presentació i el consum dels sòlids i/o semisòlids: tres plats de vora reentrant, un bol i un plat carenat, tots ells en ceràmica reduïda ibèrica; a més d’alguns recipients relacionats amb la preparació i cocció dels aliments (una olla en ceràmica ibèrica i nou olles en ceràmica a mà), així com alguns fragments corresponents a vuit àmfores ibèriques, una àmfora massaliota i una àmfora púnica centre-mediterrània.

Quant a les restes de fauna, destaquen, d’una banda, les dades relatives als mamífers, i, de l’altra, les dades referents a les aus. Pel que fa als mamífers


Recensions

(V. Gironès, M. Saña i L. Colominas), s’inclouen espècies domèstiques (ovicaprins, bòvids i suids) i de manera molt puntual algunes espècies salvatges (conills i guineus), essent clarament majoritari el per-centatge relatiu al consum d’ovicaprins, seguits dels suids i dels bòvids. Quant als patrons de consum, l’estudi efectuat ha permès precisar que algunes de les porcions consumides durant la cerimònia van ser rostides (i bullides prèviament en alguns casos), havent-se efectuat una clara selecció dels exemplars joves quant a les edats de sacrifici. Són indicis que ens remarquen el caràcter excepcional d’una pràctica de consum en la qual s’haurien seguit unes pautes diferencials força estrictes en relació amb el sacri-fici dels animals i amb la preparació i cocció de les porcions de carn.

Pel que fa a les restes de fauna corresponents a les aus (L. Garcia), la gallina (62%) i el tudó (37%) són les espècies més ben representades, havent-se identificat un mínim de vint-i-dos individus (onze ga-llines i, curiosament, també onze tudons). Ara bé, en nombre de fragments, la gallina està quantitativament més ben representada, i és especialment destacable la inclusió selectiva d’alguns tarsians-metatarsians a causa, molt probablement, de les connotacions simbòliques atribuïdes tradicionalment a l’esperó dels galls. D’altra banda, cal tenir en compte que la representativitat del tudó és lleugerament més alta que les tendències generals documentades a l’assentament, la qual cosa podria suggerir una certa predilecció per les aus de caça en el marc de certs àpats excepcionals.

Finalment, hem de destacar també la significativa presència de restes d’ictiofauna (N. Juan-Muns i R. Marlasca), l’estudi de les quals ha permès deter-minar que la família més ben representada és la dels espàrids (bogues, sargs, mabres, déntols, salpes, besucs), seguits d’una família de peixos d’aigua dolça com és la dels ciprínids. També resulta destacable la presència de restes d’escòmbrids, que semblen indicar el consum de salaons de peix procedents de la zona de l’Estret de Gibraltar.

En l’àmbit interpretatiu, la documentació d’una significativa presència de residus i escòries de forja en els nivells superiors que segellaven la fossa (M. C. Ro- vira) ha fet que aquest context s’hagi relacionat amb la celebració d’un àpat excepcional vinculat amb el gremi dels ferrers. De fet, la fossa FS362 es data entre el 350 i el 325 ane (període IV) i es localitza a sobre mateix dels nivells d’abandonament de l’assentament fortificat que hauria funcionat entre el 425 i el 375 ane. A pocs metres de la fossa i també en aquests nivells immediatament posteriors a l’abandonament del poblat, es va localitzar el forn FR349, una estructura de combustió també habilitada en una sitja amortitzada, que en funció de les característiques que evidencien les restes identificades (llavors carbonitzades, restes de fauna, ictiofauna), s’ha relacionat igualment amb la celebració del mateix àpat excepcional que hauria provocat el reompliment de la mateixa fossa FS362.

La suma de tot plegat dóna lloc a un estudi con-textual molt complet que permet obtenir una imatge molt precisa del conjunt dipositat a la fossa. Ara bé, més enllà de la precisió dels resultats obtinguts, trobem a faltar una valoració comparada més ben

fonamentada, sobretot en relació amb la possibilitat de contrastar la fossa FS362 amb els contextos i les tendències comensals documentades en d’altres casos, tant en el marc general del món ibèric com en d’altres regions de la Mediterrània.

En aquest sentit, podem destacar, per exemple, que el tipus de vaixella documentada en aquest context és molt abundant en els jaciments ibèrics, sobretot a partir de finals del segle v ane. Per tant, es tracta d’un repertori ceràmic que no s’ha de relacionar amb la celebració d’una cerimònia que posseís un significat diacrític o distingit especialment remarcat, sinó que el caràcter excepcional del context es deu al factor quantitatiu (abundant presència de vasos i restes de fauna).

En tot cas, en el marc general dels estudis sobre món ibèric, continuen mancant treballs que se centrin de manera específica en l’anàlisi de les tendències alimentàries i els rituals de comensalitat, especialment pel que fa a l’anàlisi específica d’aquells contextos rela-cionats amb les pràctiques de consum, un camp que a partir de les dades disponibles actualment (espais domèstics, contextos funeraris, àmbits cultuals i/o de reunió documentats en múltiples assentaments, espais oberts de caràcter públic o comunitari a l’interior dels poblats, favissae, coves-santuari) ofereix moltes possibilitats interpretatives.

Per tant, és indubtable que el treball d’Enriqueta Pons i Lluís Garcia suposa l’aparició d’una publicació de referència, essencialment perquè és el reflex de l’enfocament multidisplinari (artefactual, contextual i bioarqueològic) que ha de marcar el camí a seguir en aquest camp de la recerca.

Samuel Sardà SeumaUniversitat Rovira i Virgili

[email protected]

Martínez Maza, Clelia, Hipatia. La estremecedora historia de la última gran filósofa de la Antigüedad y la fascinante ciudad de Alejandría, La Esfera de los Libros, Madrid, 2009, 378 páginas. ISBN: 978 84-9734-824-9

El estreno de la pelí-cula Ágora de Alejandro Amenábar en octubre de 2009 puso nuevamente de moda la figura de la célebre filósofa y matemática Hipatia (a quien en rigor deberí-amos llamar Hipacia) y generó la aparición de un gran número de monografías, novelas y artículos de todo tipo acerca de su figura. De entre toda esta produc-ción destaca el libro de

Clelia Martínez Maza, profesora titular de Historia Antigua de la Universidad de Málaga. Como pone


Recensions

de manifiesto su producción científica, la autora es una gran conocedora del fenómeno religioso y de los conflictos sociales vividos durante la Antigüedad tardía, algo que también puede observarse en la presente obra. Nos hallamos ante una monografía de divulgación culta, como manifiesta la abundante documentación que la autora maneja, aunque el libro carezca de notas tanto al final del volumen como a pie de página, algo normal en estos casos.

Martínez Maza se enfrenta a un reto, reconstruir la vida y la obra de Hipatia, una empresa complicada habida cuenta de la escasa documentación conservada sobre ella y que hace que sepamos muy poco acerca de una de las filósofas más ilustres de la Antigüedad. En realidad, su figura habría pasado desapercibida para la historiografía si no hubiera sido por su ma-cabro género de muerte. Su asesinato, a manos de una turba de fanáticos cristianos, la ha convertido en el símbolo del ocaso de una civilización, e incluso algunos han hecho de ella una mártir pagana, lo que sin duda resulta exagerado. Todo esto ha llevado a que muchas obras sobre Hipatia se hayan centrado especialmente en su muerte. No es el caso de Mar-tínez Maza, quien de un modo acertado estudia la vida de la filósofa en relación con el marco social, político, económico, cultural y sobre todo religioso de la Alejandría de los siglos iv y v. El prólogo, titulado “Algunos datos personales” —y que en rigor debería haber sido el primer capítulo— está dedicado a re-construir la biografía de Hipatia, salvo el episodio de su asesinato, a partir de la limitada documentación disponible: Sinesio de Cirene, Damascio, Filostorgio, la Suda… Ya en el capítulo I realiza un profundo análisis de las aportaciones de Hipatia en el campo de las ciencias matemáticas y de la astronomía. Tal análisis reviste una gran importancia, dado que a pesar de que las obras de Hipatia tuvieron un gran alcance —hasta el extremo de que muchas de sus innovaciones científicas gozaron de vigor hasta el siglo xvii—, apenas han sido consideradas en los estudios sobre su figura; en muchos casos han quedado redu-cidas a una simple enumeración de títulos.

A partir del capítulo II, y hasta el capítulo XIV inclusive, Martínez Maza se detiene en describir, de una manera ágil y sin largas digresiones que rompan el ritmo del discurso, el marco socioeconómico, reli-gioso y cultural en la Alejandría tardorromana. De esta manera, estudia (capítulo II) el neoplatonismo y las principales escuelas neoplatónicas, la de Atenas —con una actitud más comprometida con el paganismo y en la que se hallaba más presente la teúrgia— y la de Alejandría —cuya actitud respecto al cristianismo era más conciliadora que la de Atenas—. Esta concilia-ción entre cristianismo y educación neoplatónica en Alejandría explica (capítulo III) la gran aceptación de la que gozó esta doctrina entre las élites cristianas, que descubrieron en ella un modelo de vida más ade-cuado en el que podían convivir su fe y la herencia cultural pagana. Un buen ejemplo de este tipo de pensamiento nos lo proporciona Sinesio de Cirene, quien durante algún tiempo fue discípulo de Hipatia, y, a pesar de profesar el cristianismo —llegó a ser obispo de Ptolemaida—, no tuvo ningún inconveniente en aceptar los postulados neoplatónicos.

En el capítulo IV Hipatia vuelve a recobrar su protagonismo. Martínez Maza discute en él el papel que la filósofa desempeñó en la dirección de la escuela neoplatónica de Alejandría. La autora también estudia la naturaleza de las enseñanzas filosóficas de Hipatia a través del testimonio de Sinesio de Cirene. Además, realiza un retrato de los discípulos de Hipatia: como se desprende de su análisis, todos pertenecían a la aristocracia local de cada una de sus ciudades de origen y profesaban distintas devociones religiosas, sin que este último aspecto supusiera un motivo de conflicto entre ellos. Al compartir una herencia cultu-ral común, todos podían convivir pacíficamente en el seno de la escuela neoplatónica independientemente de su adscripción religiosa.

A pesar de ser la más conocida, Hipatia no fue la única mujer intelectual de la tardorromanidad. Martí-nez Maza dedica el capítulo V a estudiar el papel de la mujer en el ambiente intelectual de los siglos iv y v. A partir del análisis que realiza de las fuentes, la autora revela que estas intelectuales fueron mujeres de elevada posición social, dado que la élite constituía el único grupo que contaba con suficientes recursos económicos como para permitirse una formación especializada. Además, todas pertenecían a familias con vocación intelectual, por lo que generalmente eran sus padres o esposos quienes les procuraban su formación. Casi todas pertenecían al ambiente pagano. En el entorno cristiano, las intelectuales no demostraban la misma competencia en materias como la filosofía o la retórica, y preferían ponerse como objetivo la lectura y memorización de pasajes de las Escrituras. La autora presenta las semblanzas de algunas de estas intelectuales, como la cristiana Macrina y las paganas Edesia, Asclepigenia y Sosípatra.

En los capítulos VI a VIII la propia ciudad de Alejandría toma el protagonismo. Martínez Maza realiza un retrato vivo y colorido de esta urbe en la tardoantigüedad: describe la topografía y el urbanismo, así como los diferentes grupos sociales, sus modos de vida, sus conflictos, la economía… Estudia también los principales instrumentos de control político civil —el dux Aegypti, el prefecto Augustal y los bouletai— y los instrumentos eclesiásticos —el patriarca de Alejandría, el resto de la jerarquía eclesiástica, los parabalanos, los filóponos y los monjes—. De aquí se deduce que la precaria estabilidad de Alejandría resultaba de un equilibrio de fuerzas entre la autoridad imperial, la jerarquía eclesiástica y el resto de la población, integrada por diversos grupos étnico-religiosos.

Tras un capítulo (IX) dedicado a examinar el sistema educativo en la tardoantigüedad —gramática, retórica, filosofía, medicina…— y en el que se exponen las diferencias y similitudes entre la educación pagana, la cristiana y la judía, Martínez Maza entra en uno de los terrenos que mejor conoce, las religiones tar-doantiguas y los conflictos derivados de ellas. Estos conflictos no se produjeron tan sólo entre paganos y cristianos. De hecho, como leemos en el capítulo X, las disputas más violentas se vivieron en el seno del cristianismo, primero entre arrianos y nicenos, y posteriormente entre nicenos y monofisitas. El pueblo acostumbraba a participar en estas disputas teológi-cas, que frecuentemente degeneraban en sangrientos


Recensions

tumultos que provocaban multitud de muertes y que en el fondo no eran otra cosa que un reflejo de la ambición episcopal. Los mismos monjes tenían un papel muy importante en estas algaradas callejeras y a menudo protagonizaban los episodios más brutales.

Por otro lado, la persistencia de la religiosidad pagana (capítulo XI) se explica sobre todo por el apoyo que el culto idolátrico recibió por parte de los intelectuales —muchos profesores y estudiantes eran paganos— y de miembros de la élite aristocrá-tica, tanto urbana como rural. Asimismo, una buena parte de la plebe también era pagana y llevaba a cabo un culto doméstico, de muy variada tipología, muy difícil de controlar por las autoridades y de reprimir por las jerarquías eclesiásticas. La autora rechaza adecuadamente la opinión de que el proceso de cristianización se produjo en Egipto como una reacción de “identidad nacional”: la población au-tóctona se habría convertido al cristianismo debido a su odio a los griegos opresores, que constituían el grupo privilegiado que habitaba en las ciudades y defendía el paganismo. En realidad, como demues-tra la autora, los griegos fueron los protagonistas de la cristianización de Egipto, una evolución que además partió de una ciudad de fundación heléni-ca, Alejandría. Particularmente interesante resulta también el apartado que Martínez Maza dedica a la pervivencia de la magia y la adivinación. Se trata de manifestaciones de religiosidad popular contra las que el cristianismo se vio incapaz de luchar. Impotente para destruirlas, las acabó adoptando, lo que condujo a fenómenos tan contradictorios como la existencia de ascetas visionarios y de oráculos en monasterios que reproducían casi todos los componentes de las mancias paganas.

Respecto al enfrentamiento entre paganismo y cristianismo (capítulo XII), Martínez Maza recuerda oportunamente que en un principio las leyes impe-riales estuvieron destinadas a hacer desaparecer los sacrificios, por lo que la Iglesia se excedió en sus atribuciones cuando destruyó templos e ídolos en su campaña antipagana, acciones que iban además en contra de las leyes destinadas a proteger el patrimonio. La legislación de los siglos iv y v no obligó en ningún momento a la conversión forzada al cristianismo, pero apartó a paganos y heréticos de las funciones administrativas, y esto finalizó por provocar conversiones interesadas. En Alejandría, por otro lado, las persecuciones que sufrieron los paganos (capítulo XIII) fueron episódicas, aunque adquirieron gran notoriedad. Muchos autores antiguos insisten en que la población alejandrina era levantisca y dada a los disturbios callejeros; sin embargo, Martínez Maza demuestra que, pese a todo, Alejandría no resultaba más turbulenta que otras ciudades en esa misma época. La autora estudia diversos ejemplos de revueltas contra los paganos, aunque reserva un capítulo aparte (XIV) al episodio más célebre, la destrucción del Serapeo. Tras exponer los hechos a partir del análisis de las fuentes conservadas, Martínez Maza pasa a analizar las causas de la destrucción del Serapeo así como sus protagonistas, tanto cristianos —monjes, campesinos, proletariado urbano y corporaciones profesionales— como paganos —individuos de baja condición social,

élite cultural y bouletai de filiación pagana—, la re-acción imperial —que muestra una actitud prudente de clemencia hacia los paganos, lo que manifiesta la importancia de la ciudad y de las élites implicadas—, la reutilización posterior del Serapeo como iglesia, la intervención del obispo Teófilo en los acontecimientos y la instrumentalización propagandística del suceso.

Hipatia vuelve a cobrar protagonismo en el capítulo XV, en el que la autora aborda el episodio seguramente más conocido de la vida de la filósofa, su asesinato a manos de una turba de fanáticos cristianos tal vez incitados por el obispo Cirilo. Martínez Maza analiza minuciosamente las principales fuentes que relatan el acontecimiento (Sócrates Escolástico, Juan de Nikiu y Damascio) y llega a la conclusión de que el paganismo de Hipatia fue tan sólo la excusa para su asesinato, pero no su verdadera causa. En efecto, Hipatia jamás se distinguió por su intervención personal en la defensa del paganismo ni se vio directamente implicada en los conflictos que enfrentaron a paganos y cristianos a finales del siglo iv e inicios del v (como la defensa del Serapeo, en la que por ejemplo participó direc-tamente el filósofo Olimpio). Su muerte, en realidad, fue el resultado del enfrentamiento político entre el prefecto Orestes y el obispo Cirilo, ambos cristianos. Hipatia, como posible nexo de unión entre las élites paganas y cristianas, suponía una importante aliada para Orestes y, en consecuencia, un escollo para el patriarca que éste debía eliminar.

Sin embargo, y a pesar de que su muerte simboli-za para muchos el final de una época, el paganismo persistió en Alejandría y en el resto de Egipto tras el asesinato de Hipatia (capítulo XVI). De hecho, el cristianismo no se impuso en todo el territorio egipcio hasta el siglo vi. Martínez Maza estudia numerosos ejemplos de la persecución del paganismo en Egipto durante el siglo v como prueba irrefutable de la per-vivencia de la idolatría durante esa centuria.

La autora finaliza la monografía (capítulo XVII) recordando la manera en que la figura de Hipatia ha sido tratada a lo largo de la Historia, tanto en la historiografía —con posturas a favor o en contra de la filósofa, en función del grado de religiosidad del historiador de turno— como en la literatura.

El libro cuenta con láminas a color agrupadas en el centro del volumen; útiles cuadros cronológicos; un listado de fuentes en el que se recogen, siempre que es posible, las traducciones de autores clásicos para el lector interesado (aunque se echan de menos algunas fuentes citadas a lo largo del libro, como por ejemplo Damascio); bibliografía e índice de nombres.

En conclusión, la de Martínez Maza es una mo-nografía bien construida y bien estructurada, aunque menos de un tercio de ella verse sobre Hipatia sensu stricto, una brevedad del todo lógica habida cuenta de la escasez de fuentes relativas a la filósofa. En el fondo, la finalidad es estudiar la realidad sociopolí-tica, económica, cultural y religiosa de la Alejandría tardorromana, análisis que resulta imprescindible para comprender la vida y la muerte de nuestra protagonista. Así pues, se trata de un libro muy recomendable no sólo para aquellos profanos que deseen conocer mejor la vida y la obra de Hipatia así como la ciudad que va ligada a su nombre, y a


Recensions

quienes sin duda interesará por su lectura amena, sino también para todos aquellos especialistas que aborden estos temas, debido a la seriedad del libro y a su excelente documentación.

Juan Antonio Jiménez SánchezUniversitat de Barcelona

[email protected]

Vespignani, Giorgio, Iппoδρoμoς. Il circo di Costantinopoli nuova Roma dalla realtà alla storiografia, Fondazione Centro Italiano di Studi sull’Alto Medioevo, Spoleto, 2010, 303 páginas. ISBN: 978 88-7988-197-5

“El Circo Máximo es su templo, su hogar, su asamblea y la esperanza de todos sus deseos” (am-mianvs marc., Res gest., XXVIII, 4, 29: eisque templum et habitaculum et contio et cupitorum spes omnis Circus est maximus). De este modo describió el historiador Amiano Marcelino, hacia el 382/397, la pasión que la plebe de Roma sentía hacia los espectáculos,

especialmente hacia los ludi circenses. Se trata de una afición que se fue incrementando a lo largo de toda la historia del Imperio Romano, hasta el ex-tremo que a mediados del siglo iv, según el calendario de Filócalo (CIL, I2, 1, p. 256-278), se alcanzaron los 177 días de juegos anuales. Y evidentemente tal apasionamiento no fue exclusivo de la ciudad de Roma, sino que se vivió de un modo común en todo el Imperio, sobre todo en las ciudades más grandes, entre las que destacó de una manera especial la capital de Oriente, Constantinopla, la nueva Roma fundada por Constantino I.

En Constantinopla el hipódromo también se con-virtió en un elemento de primer orden en la política de entretenimiento popular y de control de masas, a la par que en un medio indispensable de propaganda imperial. Su gran importancia se refleja en la ingente bibliografía derivada de su estudio, obras a las que ahora debemos añadir el reciente libro de Giorgio Vespignani. El autor es profesor de la Università di Bologna y ha consagrado diversos trabajos a los espectáculos en el mundo bizantino.

En esta ocasión, Vespignani se centra fundamen-talmente en la función del hipódromo como lugar de exaltación de la Victoria imperial, la imperialización del ceremonial del hipódromo, el simbolismo del edi-ficio, de su decoración y de los ludi, y su evolución a través del tiempo, temas que analiza profundamente a lo largo de cuatro capítulos.

En el capítulo I, Vespignani repasa la historiogra-fía moderna y contemporánea centrada en el estudio del hipódromo bizantino —desde Pierre Gylles en el

siglo xvi hasta la actualidad— y en la problemática de las facciones circenses y de la violencia urbana de las partes populi. Este recorrido historiográfico le sirve para ofrecer un estado de la cuestión y de la investigación actual antes de pasar a exponer los resultados de su investigación y de sus propias con-clusiones, algo que realiza a partir del capítulo II. Dicho análisis del estado de la cuestión es profundo, erudito y bien documentado. En efecto, cita toda la bibliografía principal para el estudio de este tema.

El capítulo II está dedicado al interesante tema del simbolismo del circo. En este caso, el autor no se limita al mundo tardoantiguo, sino que su in-vestigación toma como punto de partida la religión romana arcaica. Aquí se destaca el valor sagrado de los juegos romanos desde un principio. El propio emplazamiento del Circo Máximo se presenta como un espacio sacro con diversos templos consagrados a divinidades relacionadas con la fertilidad. Ya en época republicana hallamos una compleja simbología ligada al mundo del circo, con un origen ctonio-agrario y uránico-solar. Con el tiempo, el simbolismo solar fue ganando importancia en el mundo circense, como se observa en la decisión de Augusto de erigir en el Circo Máximo un obelisco egipcio, monumento que representaba los rayos solares.

Vespignani también analiza el simbolismo de los colores asociados a las facciones. Según Tertuliano, en un principio había sólo dos colores en el circo, el blanco y el rojo. Tal dualidad significaría el encuentro entre las fuerzas elementales, la uránica y la ctonio-telúrica. Sin embargo, según Juan Lido en su origen existían únicamente tres facciones, la roja, la blanca y la verde. La investigación actual las ha asociado a las tres funciones en las que se dividía la sociedad indoeuropea —sacerdotes, guerreros y agricultores—, según la conocida hipótesis de Dumézil. El color azul se habría añadido posteriormente, al desdoblarse la tercera función, la correspondiente a los productores. Así, el azul simbolizaría el color de los pescadores y el verde el de los agricultores. Vespignani también pone de manifiesto la estrecha correlación existente entre los colores del circo y los conceptos típicos de la realeza sacra: potencia y absoluto, y renouatio y aeternitas.

El simbolismo del circo también experimentó las influencias del proceso de orientalización en que se vio envuelta la cultura romana a partir del siglo i, influencias que con el tiempo acabaron conduciendo también a la teocratización de la institución imperial. El orientalismo influyó en la religión romana arcaica y produjo un nuevo simbolismo circense que descubrimos a través de un poema recogido en la Anthologia Latina y de pasajes de Tertuliano, Casiodoro, Malalas, Juan Lido, Coripo e Isidoro de Sevilla: la cuadriga estaba consagrada al Sol mientras que la biga lo estaba a la Luna, los desultores a Lucifer y los equi simpli a los Dioscuros; los colores de las facciones simbolizaban las estaciones del año así como los cuatro elementos; el circo era la imago mundi: la arena representaba la tierra, y su forma —es decir, el circuito que debían recorrer los carros— era circular, como el año; el euripus era como el mar que circundaba la tierra; el obelisco figuraba al sol en su cenit; las metae re-


Recensions

presentaban el Oriente y el Occidente; las puertas de los carceres eran doce, como los signos del zodíaco y como los meses del año que contenían las estaciones, etcétera. También en este caso Vespignani repasa las principales teorías de autores modernos en torno a esta simbología circense.

El circo, por tanto, se mostraría como un espejo del cosmos, un templo en el que se podrían con-templar todas las religiones del mundo. A su vez, el culto solar —de clara influencia mitraica— estaría conectado a la figura del emperador ya desde el siglo ii. En el circo el soberano se convertiría en el cosmocrátor y devendría en una metáfora del basileus Helios, un nuevo Sol que debería gobernar un imperio universal, tan extenso que sólo el astro rey podría medir su extensión.

Vespignani analiza también las representaciones circenses en las que aparecen el emperador o los magistrados. Se trata casi siempre de una imagen ideal, y por tanto no real, del circo, en la que figu-ran siempre una serie de elementos comunes, tales como el obelisco, la spina, las metae, los siete oua, las cuadrigas, el público, el puluinar o el emperador. Estos elementos evocan de manera eficaz la fuerza del simbolismo del circo y representan a su vez el concepto de ordo.

El autor también pone de manifiesto la impor-tancia del circo en la imagen que el pueblo tenía de su soberano. El palacio se convirtió en un lugar cada vez más cerrado y el emperador devino en un individuo inaccesible. En cambio, el puluinar del circo estaba abierto a la vista de los súbditos, por lo que pasó a ser el lugar donde se reproducía una de las más completas representaciones del poder. Esto comportaba un mayor efecto en el imaginario simbólico colectivo: la aparición del soberano en el puluinar se convirtió en sinónimo de victoria y de aeternitas. En la consciencia de los romanos, la pompa circensis también evocaba la idea de la presencia de los monarcas y de la perennitas del Imperio.

Como mejor ejemplo de representación del empe-rador en el centro del puluinar-kathisma, Vespignani estudia los relieves de la base del obelisco de Teodosio I (erigido en el hipódromo de Constantinopla en el 390). Se trata de una escena coherente de imagen del orden cósmico: el soberano se alza en el centro de la composición, es decir, en el centro de la ba-sileia y del cosmos. Además el emperador siempre se muestra victorioso, porque toda victoria obtenida en una carrera simbolizaba la victoria conseguida por el basileo sobre los enemigos del Imperio, así como el triunfo del orden sobre el caos y la tiranía. En la metáfora astral, el monarca se convertía en el auriga cósmico, y por ello era representado con los atributos de un auriga victorioso. Por otro lado, a lo largo de la historia, algunos emperadores bajaron a correr en la arena del circo, pero no lo hicieron por locura, como trató de presentarlo la historiografía prosenatorial, sino que, como demuestra Vespignani, lo hicieron por la voluntad de asimilarse a Apolo-Sol y de presentarse ante los ojos de sus súbditos como la imagen del basileo Helios cosmocrátor.

El autor también analiza los espectáculos anuales ofrecidos por los magistrados. En tales ocasiones, los

magistrados hacían gala de su generosidad regalando dípticos ebúrneos a sus amistades. Vespignani realiza un estudio completo de la iconografía de estos díp-ticos y demuestra que se utilizaron como un medio de autorrepresentación y de reforzamiento de la cla-se dirigente del Imperio, en los cuales la figura del magistrado aparecía dominando estas composiciones.

Vespignani comienza el capítulo III estudiando la relación existente entre el palacio y el hipódromo de Constantinopla. Se trata de una duplicación del modelo de Roma —Domus Augusta en el Palatino y Circo Máximo en el Aventino—, modelo que en épo-ca tetrárquica se extendió a numerosas ciudades del Imperio: Milán, Rávena, Aquileya, Tréveris, Sirmio, Tesalónica, Antioquía, Nicomedia…

El autor también examina los elementos que deco-raban el hipódromo de Constantinopla, especialmente la base del obelisco de Teodosio I y las estatuas de la spina, así como su simbolismo y la creencia en sus poderes mágicos. El estudio de las estatuas del hi-pódromo lo realiza a través de textos de los siglos ix y x. Se creía que estas imágenes tenían poderes taumatúrgicos y que podían vaticinar el futuro. Ves-pignani recuerda que tales creencias iban más allá del mero folklore popular, y que podían observarse dos actitudes diferentes del hombre bizantino hacia las estatuas: la creencia popular y la postura culta de los autores que hoy constituyen nuestras fuentes.

Vespignani finaliza este capítulo examinando la per-petuación de esta “topografía política” en la creación de plazas con forma de circo adyacentes a un palacio que sirvieron como lugar de representación del poder, especialmente los complejos arquitectónicos italianos datables en la segunda mitad del Quattrocento.

El autor dedica el capítulo IV a estudiar el ce-remonial del hipódromo y de la ideología política bizantina, comenzando por la cristianización del ceremonial del hipódromo, donde la pompa circen-sis evolucionó gracias a la introducción de nuevos elementos cristianos dedicados también a exaltar la Victoria imperial. Este proceso corrió paralelo a la imperialización de los ludi y de su ceremonial. En consecuencia, los circenses se convirtieron en una parte imprescindible de la liturgia imperial, en la cual la figura del soberano —aunque fuera representado en efigie— aparecía siempre estrechamente conectada al concepto de Victoria. Dentro de este enaltecimiento de la Victoria imperial tenían una gran importancia las aclamaciones ritmadas formuladas por los parti-darios de las facciones del circo. Vespignani estudia como ejemplo del ceremonial bizantino en el siglo vi el panegírico de Justino II escrito por Coripo, en el cual se pueden observar bien los componentes roma-nos y cristianos que en esos momentos integraban el ceremonial imperial del circo.

La relación del hipódromo con el poder imperial se acentuó cada vez más con el tiempo. No sólo era el lugar de los juegos, sino que también era allí don-de se exaltaba la victoria imperial. En efecto, servía también de escenario para la exhibición y posterior castigo de los usurpadores y otros enemigos de Constantinopla, como se ve en las numerosas piras que ardieron en la sphendone entre los siglos viii y ix (época iconoclasta).


Recensions

Para el estudio del ceremonial del hipódromo en el siglo x, Vespignani se sirve sobre todo del De caerimoniis aulae Byzantinae de Constantino VII Por-firogénito (913-959). Éste es el momento en el cual el hipódromo desarrolla de manera más completa el papel de escenario de representación de la divinidad del poder imperial. El De caerimoniis nos ofrece un significado preciso para el ceremonial de las carreras del hipódromo: el basileo es el responsable de vigilar el orden y la reproducción del movimiento que el Demiurgo ha impreso en la totalidad del cosmos. Por otro lado, como en épocas precedentes, aunque cada vez más acentuado, la victoria de un auriga deviene en metáfora de la victoria del soberano, y como tal viene celebrada en las invocaciones ritmadas de las facciones y de los espectadores, que alternan los nombres de los aurigas y de los soberanos al igual que los triunfos de unos y otros, ambos dados por Dios. Estos cánticos ritmados se realizaban se-guramente con el acompañamiento de dos órganos situados probablemente bajo la kathisma. Vespignani pone de relieve la gran importancia que la música tenía en el ceremonial del hipódromo: constituía un buen auspicio para asegurarse la victoria sobre los enemigos y para asegurar el buen orden de la basileia.

El autor finaliza su estudio analizando los tes-timonios que nos relatan la decadencia de los ludi circenses hasta su desaparición en el siglo xii y la posterior ruina del hipódromo de Constantinopla.

El libro consta de abundantes notas en las que se recogen las fuentes y la bibliografía. También se incluye a modo de apéndice una bibliografía crítica, que cubre los años 1983-2008, y en la que las obras se agrupan por temas. Se echa en falta un listado bibliográfico en orden alfabético de las obras citadas en las notas, aunque el autor justifica dicha ausencia afirmando que su inclusión hubiera resultado una reiteración, ya que el libro contiene un índice de autores modernos.

Asimismo resultan de un gran interés las veinticuatro láminas que recogen cuarenta y cinco ilustraciones, contenidas al final del libro, entre las que se cuentan diversos planos del hipódromo, mosaicos y relieves circenses, así como medallones y dípticos que ayudan a comprender mejor un tema de estudio, sobre todo el simbolismo, en el que la imagen posee una gran importancia.

El volumen se cierra con útiles índices de: a) au-tores modernos; b) lugares, edificios y monumentos; c) prosopográfico; d) fuentes literarias, epigráficas y jurídicas, y e) manuscritos.

Nos hallamos, en resumen, ante un libro bien escrito, ameno a la par que interesante, de una gran fuerza evocadora, que hace gala de una gran erudi-ción —como se observa en las numerosísimas fuentes y bibliografía citadas en las notas— y que ha de ser referencia obligada no sólo en los futuros estudios sobre Bizancio sino en cualquier trabajo sobre el fenómeno lúdico en el mundo antiguo y medieval.

Juan Antonio Jiménez SánchezUniversitat de Barcelona

[email protected]

Fernando Quesada Sanz, Armas de la antigua Iberia. De Tartesos a Numancia, con ilustraciones de Carlos Fernández del Castillo. La Esfera de los Libros, Madrid 2010. 298 páginas. ISBN: 978-84-9734-950-5.

Fernando Quesada Sanz, como sabrán la práctica totalidad de quienes lean estas pági-nas, es nuestro más re-conocido especialista en armamento antiguo, lo que nos ahorra reseñar su fructífera trayectoria investigadora (profe-sor de la Universidad Autónoma de Madrid, director de la revista Gladius y de proyectos de I+D, así como del grupo

Polemos, etc.), vinculada a yacimientos de prestigio como Cabecico del Tesoro o Cigarralejo y concretada en numerosas monografías y artículos dedicados al estudio de la panoplia ibérica y celtibérica, las forti-ficaciones y las formas de la guerra o la importancia del caballo en la civilización ibérica; extensa obra de la que, hasta la fecha, los dos últimos títulos eran Última Ratio Regis (2009) y Armas de Grecia y Roma (2008); el primero fue reseñado en el número ante-rior de esta revista y el segundo, también publicado por La Esfera de los Libros, comparte filosofía y formato con el actual. Una trayectoria, decimos, tan sensible al mundo académico como al público en general, atención de la que son prueba los excelentes artículos divulgativos recogidos en La Aventura de la Historia. En esta serie, en el último de los libros citados y en el que ahora reseñamos, Quesada cu-enta con la colaboración de Carlos Fernández del Castillo, excelente dibujante procedente del mundo de la ilustración y del cómic, con gran capacidad para asimilar la información arqueológica e iconográfica, fuerza didáctica y un estilo personal que impregna de un punto de realismo y dramatismo sus imágenes. Armas de la antigua Iberia, difícilmente podía ser de otra manera, se presenta en un formato generoso e impecable, tapas duras, papel satinado e ilustración a todo color que incluye mapas, tablas, cuadros y dibujos y fotografías de escenas de recreación históri-ca, materiales arqueológicos, réplicas de armas, etc.

Como advierte el autor, la historia militar ha re-cuperado en los últimos tiempos su respetabilidad académica y ejércitos, armas, formas de la guerra son percibidas y estudiadas como fuentes de cono-cimiento, tras décadas de mala prensa provocada por los horrores de la Segunda Guerra Mundial. Es una verdad a medias. Los escenarios del sangriento enfrentamiento bélico, a la vez que recuerdo doloro-so, se convierten en museos de la memoria histórica y espectáculo para un público ávido que también consume publicaciones, films, coleccionismo, etc. En general, las revistas y películas de temática histórico-militar gozan del favor popular, lo que produce una no deseable deriva hacia las grandes batallas,


Recensions

los mejores generales, las armas más mortíferas y otros mitos. En el contexto español, el poso de la dictadura franquista ha dificultado la normalización del estudio y la conservación del patrimonio militar al implicar a la historia militar en un falso dilema, militarismo o educación en valores democráticos y pacifismo, como si no fuese una cuestión de conte-nidos y gestión patrimonial. La historia reciente del Museo Militar del Castillo de Montjuïc o algunos de los argumentos esgrimidos desde el ayuntamiento de Barcelona hace años para justificar que el colector del Bogatell atravesara los espectaculares restos de la ciudadela borbónica, demuestran que existen personas que prefieren borrar la historia a tener que explicarla. En cualquier caso, este no es el tema que ahora nos interesa y lo cierto es que la bibliografía científica sobre los ejércitos, las armas, las fortificaciones y la guerra antigua se ha incrementado notablemente las últimas décadas, apareciendo nuevos ámbitos de estudio como la arqueología de los campos de batalla (Alarcos, Talamanca, Baécula...). Nadie discutirá hoy que para entender una sociedad mediterránea anti-gua hay que saber como pensaba y llevaba a cabo la guerra: qué recursos movilizaba, cómo afectaba a los diferentes sectores sociales, aspectos tecnológicos, ideológicos, “y mil cosas más”. Si además tenemos en cuenta que armas, fortificaciones, iconografía y relatos bélicos relacionados con la guerra ocupan un lugar preferente en la documentación arqueológica y en las fuentes clásicas, se entenderá fácilmente su potencial explicativo.

El libro se centra en el estudio de las tácticas y las armas entre los pueblos prerromanos peninsu-lares, básicamente iberos y celtíberos, sobre todo en el aspecto funcional, pero también tecnológico, iconográfico o simbólico, y se define como una obra personal, en el doble sentido de ser el resultado de un cuarto de siglo de investigación propia y de presentar conclusiones y opiniones en lugar de una síntesis con pretensiones de consenso. Una extensa bibliografía ha de orientar al lector interesado en saber más sobre tal o cual tema. El primer apartado recoge obras de síntesis, incluyendo algunos catálogos de exposiciones; el segundo obras especializadas, destacando las de interés más general; el tercero yacimientos con pre-sencia notable de armamento; y en la presentación, se mencionan las revistas sobre armamento e historia militar, las ediciones de fuentes clásicas disponibles, así como los repertorios y buscadores en Internet.

En la primera parte, “En el tiempo y en el es-pacio”, se introduce al lector en la mentalidad y la ética guerrera (capítulo 1); se presenta la historia de la investigación y se cuestionan los mitos que han lastrado durante décadas, perviviendo hasta nues-tros días, la concepción de la guerra ibera, caso de la “guerra de guerrillas”, desde los tiempos en que A. Schulten publicase Numancia (1915) (capítulo 2); se resumen aspectos del armamento y la guerra durante el periodo llamado “orientalizante”, “Hierro 1” o “Tartésico” en las diferentes zonas geográficas entre los siglos viii y vi a.C. (capítulo 3); y analizan las similitudes y diferencias entre la panoplia ibérica y la celtibérica, así como su evolución en el tiempo (capítulo 4).

La segunda parte se dedica a “Las armas ofensivas y defensivas” y constituye la parte nuclear y más extensa del trabajo, capítulos 5 a 17, en los que se estudian las diferentes armas, falcata, gladius hispaniensis, espadas y puñales, lanzas, pila, soliferrea, hondas, escudos, discos-coraza, cascos y grebas, y se dedica el capítulo 13 a la metalurgia, al hierro y el acero.

La tercera parte, “Guerreros, batalla y sociedad”, tiene un contenido más heterogéneo y se analizan armas y guerreros en diferentes circunstancias, los mercenarios, Indíbil y Mandonio y las tácticas de combate de los iberos, Numancia, guerreros celtí-beros y galaicos, para acabar con los capítulos 23 y 24 dedicados respectivamente a “Las armas en su contexto” y “La concepción de la guerra entre iberos y celtíberos”.

En la presentación, al referirse a la estructura y contenido del libro, Fernando Quesada parece querer salir al quite de posibles críticas al subrayar que no pretende realizar una historia militar de iberos y celtíberos, un análisis de las fases de la conquista romana o estudiar las zonas septentrionales o más occidentales de la península, que no es su intención afrontar el estudio de las fortificaciones porque el tema, “muy polémico, exigiría un volumen propio” o los arreos de caballo porque ya “fueron parcialmente cubiertos” —en realidad, tres capítulos dedicados respectivamente al bocado, la silla de montar y el estribo— en Armas de Grecia y Roma. Otra cosa es que el lector quede convencido y que el libro salga beneficiado con estas decisiones, al igual que con otras, como la de obviar el arco o la poliorcética y la maquinaria de guerra, que sorprenderán ciertamente a quienes no conozcan las posiciones mantenidas por el autor en relación con su conocimiento y manejo por los iberos.

Como señala el autor, el libro puede leerse de principio a fin, consultando en profundidad temas concretos o efectuando una aproximación ligera, ociosa, que la ilustración y los pies de figura hacen igualmente posible. El comentario no debe inducir a error: el libro interesará a los especialistas. Por un lado, hace tiempo que sabemos que “dibujar” exige comprender el funcionamiento, pongamos por caso, el manejo y el transporte de una espada o escudo; por otro, Fernando Quesada maneja información sobre 6.376 armas prerromanas de 505 yacimientos y las armas son analizadas en profundidad, sobre todo, en el aspecto funcional, y también tecnológico, aunque sin olvidar otros como el simbólico, iconográfico, etc. Ocurrirá, sin duda, que quienes hayan seguido con puntual atención su prolífica obra, reconocerán aportaciones —incluso textos— y posiciones más o menos polémicas mantenidas desde hace años y en repetidas ocasiones, pero, aún en estos casos, les resultará interesante advertir los cambios o matices introducidos en su discurso sobre la concepción de la guerra y los modelos de sociedad que existen detrás; la complejidad de los ejércitos iberos y celtíberos des-de el siglo iv a.C., compuestos por centenares, acaso miles, de combatientes en formación estructurada y con apoyo de tropas ligeras —que incluso podían haber utilizado el arco— y unidades de caballería, pese a tener un papel secundario; capaces de efec-


Recensions

tuar asedios y asaltos de lugares fortificados como La Bastida (Moixent), porque todo eso, también se dice... Y ocurrirá, seguro, que aquellos lectores más preocupados por temas relacionados con la icono-grafía (escultura, cerámica, toréutica, numismática) o cuestiones rituales, y no digamos si alguno consulta la obra, por ejemplo, para saber sobre los guerre-ros galaicos, se sientan decepcionados. No se trata de una crítica sino, más bien, del reconocimiento de que difícilmente una obra de estas características podía tratar con la misma intensidad tantas y tan diversas cuestiones.

Éste último comentario puede extenderse a las ausencias que ya hemos destacado. Pero, pese a que el autor da lo que promete, no es menos cierto que ponen de alguna manera en peligro la visión diacrónica y global de las sociedades prerromanas peninsulares que se quiere ofrecer. Como lo nuestro es reseñar el libro y de alguna manera la obra del autor más significado en la materia, intentaremos referirnos con brevedad a lo que hemos denominado “ausencias” —temas que no han merecido un trata-miento específico, un capítulo propio— y que tienen que ver con las posiciones que el autor mantiene sobre ellas y quizás también con un cierto cansancio a la hora de volver sobre temas que ha tratado en repetidas ocasiones. Está visto que estas polémicas le seguirán acompañando, aún cuando no las plantee como tales, porque sus propuestas, pese a los mati-ces, siguen siendo contundentes. Estamos hablando de la existencia o no, y en su caso, desde cuando, de caballería, del uso o no del arco, de si hubo o no una poliorcética ibérica y fortificación compleja y de si existió o no una guerra de asedio.

En todo el libro aparecen alrededor de una de-cena de referencias a la caballería (páginas 51, 54, 58, 107-108, 177, 190-195, 206-207, 224-225, 256 y 263). En general, son de escaso desarrollo y vienen motivadas por la explicación del uso de determinadas armas (por ejemplo, lanza y pilum o la negación de la caballería pesada aparentemente representada en algunos vasos cerámicos) o la descripción de un episodio concreto (los levantamientos de Indíbil y Mandonio de 206 y 205 a.C.); otras, aunque también bastante breves, aparecen a la hora de caracteri-zar la guerra ibérica o celtibérica o las diferentes formas del combate entre los siglos v y ii a.C. y tienen, lógicamente, mayor calado. Todas remachan el pensamiento del autor: hablar de caballería exige hacerlo de un número mínimo —centenares o mi-les— de jinetes, ya no sólo de algunos caballeros, y de unidades con una función táctica específica; en los tiempos antiguos, los de la panoplia heroica y el grupo escultórico de Porcuna, el aristócrata dispone de un altivo medio para desplazarse al campo de batalla, pero no combate desde el caballo; los iberos no contaron con verdadera caballería hasta fines del siglo iii a.C., no así los celtíberos, que habrían dis-puesto de ella un siglo antes, desde mediados del iv a.C.; durante la Segunda Guerra Púnica, los ejércitos ibéricos tienen una gran capacidad de reclutamiento, luchan organizados por pueblos y clanes dirigidos por sus propios líderes y con armas y estandartes identitarios, forman en línea, con infantería ligera y

unidades de caballería con funciones táctica asignadas y disponen de campamentos fortificados; la forma de luchar de estos jinetes consistiría en cargar lanzan-do sus jabalinas para, a continuación, replegarse y repetir o desmontar y combatir a pié; en el siglo ii a.C., durante las guerras celtibéricas —está hablando de los 5.000 jinetes de Caro de Segeda y la batalla de la Vulcanalia el 153 a.C.— el caballo mantiene incólu-me su prestigio y la aristocracia lo preserva como icono, pero ya existe una clase acomodada libre capaz de costearse la montura y marchar a la guerra. La aceptación literal de estas afirmaciones nos crearía algunos problemas, pero el propio autor deja las puertas abiertas al reconocer la posible existencia de ejércitos estructurados en el siglo iv a.C. y conceder “un papel limitado” a las tropas ligeras y la caba-llería; de hecho, son evidentes los numerosos arreos aparecidos en necrópolis y en oppida cuando se dan las circunstancias favorables, caso de La Bastida de les Alcuses (Moixent), y en la misma línea pueden interpretarse los cincuenta jinetes “celtas e iberos” que Dionisio I envió a sus aliados espartanos el 369 a.C. según el relato de Jenofonte. Por nuestra parte añadimos que no deja de llamarnos la atención la ausencia de arreos de caballo en las tumbas de guer-reros del horizonte ibérico antiguo al norte del Ebro, sea cual sea su uso, habida cuenta de la presencia de équidos en contextos domésticos (La Ferradura, Ulldecona) y funerarios (Can Roqueta, Sabadell) ligeramente más antiguos. Y habrá que ver desde cuando la caballería es importante entre los ilergetes, a partir de la identificación de rituales asociados a su cría en la fortaleza de Els Vilars (Arbeca, Lleida), al menos desde fines del vii y durante el vi a.C., o los enterramientos aristocráticos con caballo de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer-Térmens, Lleida), cuya cronología se ha rebajado recientemente a fines del siglo v o iv a.C. Tendremos, pues, que esperar para conocer el posible uso militar del caballo entre los iberos entre los siglos vi y iv a.C.

Respecto a la consideración y el uso del arco por parte de los iberos, el autor ha escrito tan interesantes como bellas páginas y no parece un acierto, en una publicación de estas características, haber privado de ellas a un sector amplio del público potencial al que también va dirigida la obra y que muy probablemente no las conoce. Su conocida polémica con Francesc Gracia ha producido educadas chispas. Las referencias a arco y flechas son, en este caso, aún más escasas y apenas superan la media docena (páginas 42, 44 y 46, 47, 119-120, 221, 256), de las cuales, la primera se refiere a las estelas del SO, la segunda y la tercera se refieren a las flechas de anzuelo de filiación fenicia, la sexta se limita a llamar la atención sobre la ausencia de glandes y flechas en las necrópolis celtibéricas y la séptima contiene una breve referencia a los valores aristocráticos y el rechazo del arco. La posición del autor sobre la cuestión se condensa en la quinta y está situada en el inicio del capítulo dedicado a los honderos baleáricos. Resumiendo, Quesada piensa que el arco se utilizó en toda la Edad del Hierro, pero que entre los iberos fue considerada un arma afe-minada y cobarde, por matar a distancia y poner al héroe al alcance de un pelagatos anónimo y por


Recensions

resultar tan mortífera como barata; por ello fue poco empleada y nunca representada en la iconografía ibérica. Así las cosas, no la incluye en la panoplia “formativa”, ni en la “aristocrática”, es decir entre el armamento ibérico propio de fines del vii a la primera mitad del v a.C. No sería el caso de las áreas bajo influencia fenicia y púnica, donde duran-te el Hierro I/Orientalizante aparecen la flechas de anzuelo y posteriormente, durante la Segunda Edad del Hierro, las puntas de bronce con enmangue de cubo. Y tampoco el del nordeste, al norte del Ebro, donde entre 625 y 500 a.C., las puntas de flecha de aletas y pedúnculo en la tradición del Bronce Final no son extrañas en contextos funerarios (Molar, sector Teuler de Coll del Moro, les Escorres de Llardecans, Roques de Sant Formatge, Agullana, Can Piteu-Can Roqueta...) y continúan apareciendo en algunas tumbas de guerreros del horizonte ibérico antiguo, caso de Milmanda (Vimbodí) y Granja Soley (Santa Perpetua de Moguda) —4 ejemplares en una única tumba— o en las fortalezas de Els Vilars (Arbeca) y la recien-temente identificada bajo el Castell de l’Albi. Pese a todo lo dicho anteriormente y a la justificación de su presencia como evidencia de la actividad venatoria propia de la elite aristocrática, también aquí hay una puerta abierta —cuarta referencia—, al admitir que, a partir del siglo v a.C., “las flechas parecen haber sido empleadas sólo para la caza o, en todo caso, por tropas ligeras que no han dejado restos en las tumbas, iconografía o en las fuentes literarias”.

Pese al argumento esgrimido en la introducción, difícilmente podía ofrecerse una panorámica sobre las armas, y también sobre la guerra y la sociedad prerromana peninsular, sin referirse a la poliorcética y las fortificaciones. La posición del autor se resume en el capítulo 24, “La concepción de la guerra entre iberos y celtíberos”, más concretamente entre las páginas 265 y 268, en los términos siguientes. Las fortificaciones no están concebidas contra asedios o asaltos formales, con obras y maquinaria, “sino como defensa ante depredadores bípedos o cuadrú-pedos, disuasión ante asaltos por sorpresa, defensa contra asaltos masivos sin maquinaria; y también como delimitación del terreno del oppidum y como expresión del poder de sus dirigentes”. “Un sobredi-mensionamiento de la muralla para defenderse de la mayor amenaza percibida y disuadirla no implica sofisticación ni conocimientos muy elaborados”. La guerra se orienta al saqueo para obtener botín y gloria y no tiene por objetivo la toma de fortificaciones y el exterminio del enemigo; además la poliorcética en el mundo griego se desarrolla a partir de principios del siglo iv a.C. y, por si fuera poco, el papel de los mercenarios —pocos de los cuales regresarían con vida— como “agentes helenizadores” fue nulo o escaso (cf. página 179).

En el fondo, el debate en torno la influencia de la poliorcética griega y la complejidad de las fortificacio-nes, al igual que sobre el uso del caballo o del arco, es una de las facetas de una polémica más amplia entre quienes sostienen visiones mas “primitivizadoras” o “modernizadoras” de la guerra ibérica (perdón por la simplificación). Como advierte Quesada, conocemos mejor la panoplia que las formas de hacer la guerra

y quizás por eso ha modulado mejor la lectura del uso del armamento, aunque no considera que exista contradicción alguna entre su modelo “avanzado” de guerra y su modelo “primitivo” de poliorcética. De esta manera, mantiene el núcleo duro de la ar-gumentación, donde a fin de cuentas ésta encuentra coherencia y lógica. A nuestro entender, para no quedar aprisionados en una visión excesivamente “heroica”, “homérica”, conviene matizar también la visión de las fortificaciones y de la guerra ibérica y aceptar su complejidad, eso sí, sin que ello exija el manejo de conceptos poliorcéticos estrictos, aceptar el uso de maquinaria de sitio y asalto o acudir al efecto retorno de los mercenarios. Para ilustrar lo que pensamos al respecto, podemos referirnos a la repetida afirmación de que no existe guerra de asedio y nos bastará —al menos a nosotros y en este momento— con dos menciones, la primera, al conocido y bien documentado asedio/asalto a La Bastida (Moixent) a fines del siglo iv a.C. y la segunda, la fortaleza de Els Vilars (Arbeca), cuyas defensas, sobredimensionadas pero también sofisticadas, y pozo central hacen pensar que en la misma época sus ocupantes percibían tanto el riesgo de ser asaltados como sitiados o bloqueados y que, a diferencia de sus antepasados, disponían de una fortificación ya adaptada a la defensa activa.

Hemos dejado intencionadamente para el final, por no formar parte propiamente del armamento, la cuestión del calzado. Quesada tan sólo se refiere en una ocasión en todo el texto —y lo hace en el pie de la ilustración de un guerrero hispano de hacia el 218 a.C.— a las botas militares o caligae con clavos de hierro en la suela para mejorar el agarre, afirmando que aparecieron ya en el siglo iii a.C. (página 172). En las ilustraciones de Carlos Fernández del Castillo, iberos y celtíberos se representan calzados en 15 oca-siones; con los pies protegidos aparecen los galos y es también la opción reflejada en las imágenes selec-cionadas en la portada o la elegida por los miembros de los grupos de reconstrucción histórica de Calafell o Tierraquemada aunque, en este caso, las razones son obvias y de otro tipo. Aún más significativas son las dos ilustraciones que tienen como referencia el conjunto del Cerrillo de Porcuna (Jaén), en las que los guerreros, en contra de las esculturas originales, lucen sandalias de cuero (páginas 25 y 257). Con los pies desnudos aparecen un noble guerrero tartésico del siglo vii a.C. (página 40), el aristócrata armado del siglo vi a.C. del Bajo Ebro (página 43) y el hondero baleárico (páginas 120 y 175). Ocurre, sin embargo, que en dos ocasiones unos infantes ibéricos (páginas 26 y 108) son representados con los pies desnudos y que un jinete celtíbero con lanza, jabalina, espada y escudo circular calza botas altas (página 221), mi-entras que un jinete ibérico con lanza y jabalina, que ilustra el texto de la caballería ilergeta, cabalga descalzo a fines del siglo iii a.C. (página 181); y no es éste el caso de Indíbil, tras caer moribundo, al poco de descender del caballo, fijado al suelo por el pilum que le atraviesa, que luce sandalias claveteadas, detalle seguramente lógico el 2005 y quizás el menos extraño de su atuendo, un tanto curioso, puesto que viste de “prestado”: cota de malla romana, casco cél-tico y falcata, leída como regalo o botín (página 192).


Recensions

Incidimos en estas contradicciones para subrayar un tema abierto, en el que los ilustradores no coinciden entre sí y o se contradicen ellos mismos, atraídos por la iconografía griega o ibérica, en el caso de los guerreros de Porcuna, donde la protección alcanza las espinillas (grebas) y se representan los pies desnudos, o por los vasos pintados de la cerámica de Liria, en los que infantes y jinetes lucen botas altas.

En definitiva, una obra que, al igual que el volu-men anterior Armas de Grecia y Roma (2008), por su contenido y amenidad, apasionará a todas aquellas personas interesadas en la historia de la península prerromana, una obra que por su calidad formal y riqueza en imágenes puede ser a la vez un buen obsequio para quienes puedan recibirla con espíritu diletante o simplemente curioso y un título de cono-cimiento y cita obligada para los investigadores del mundo ibérico. A todos les ofrecerá una excelente información de primera mano sobre las armas de iberos y celtíberos y algunos elementos clave para la comprensión de unas sociedades en las que armas y caballos eran símbolo de posición social y la guerra constituía una actividad noble a la que se dedicaba una parte del año y que proporcionaba botín y gloria a unas aristocracias aficionadas a la caza, a grandes banquetes en los que se consumía abundante carne, vino y cerveza y se cantaban hazañas pasadas.

Emili JunyentUniversitat de Lleida

[email protected]

De España, Rafael. La pantalla épica. Los héroes de la Antigüedad vistos por el cine, T&B Editores. Madrid, 2009. 493 págs. + 32 lám. b/n. ISBN. 978-84-92626-36-6.

Quizás algunos se preguntarán qué hace en una revista “seria” de arqueología e histo-ria antigua el análisis de una historia del cine sobre la Antigüedad, cu-ando es reconocido que el cine histórico, como todo cine, se basa en los planteamientos vigentes en el entorno y momento en que se crea un film. Para tratar de calmar esa duda existencial, desde

un plano panorámico podríamos traer a colación aquello de homo sum: humani nihil a me alienum puto, tomándolo prestado de Terencio (a secas, no de Terenci Moix, que tanto contribuyó a revalorar el género en cuestión), pero desde un plano próximo recordaríamos que en el último siglo ningún medio ha contribuido tanto a la divulgación de la Antigüedad como el cine, aunque haya sido a costa de distorsi-onar su materia base. La percepción popular que se ha tenido, y aún se tiene, no solo no es la erudita y

académica contenida en los libros de historia, como por otro lado ya cabía sospechar, sino siquiera la procedente de la novela o el teatro históricos, pues el cine ha demostrado sobradamente que una imagen vale más que mil palabras. ¿Acaso no quedó grabado en el subconsciente de una generación que las pirámides egipcias se cerraban mediante ingeniosos y calculados desplazamientos de arena (Tierra de faraones, 1955) pese a no ser reales? ¿Quién no se ha conmovido cuando los vencidos, sin renunciar a su dignidad y con el fin de proteger su líder, comienzan a gritar: ¡Yo soy Espartaco! (Espartaco, 1960)? Y todo ello a sabiendas que el gladiador tracio parece que sí había muerto en la batalla, que tenía oscuros orígenes de soldado desertor y que la Universal había retirado de circulación por una crecida suma la versión italiana que no mucho antes había filmado Riccardo Freda (Spartaco, 1953). Si queremos divulgar debemos sa-ber primero de donde partimos, y no hay duda que más de un adolescente de hoy tiene claro que los espartanos eran unos señores que, provistos de capa y slip (lo de calzoncillos comienza a parecer el latín de Terencio), montaron un videojuego a lo grande en un remoto desfiladero griego (300, 2006). Pero, toda esta explicación no era muy necesaria, pues ya son muchos los historiadores antiguos conversos a la tarea de analizar films. La protohistoria de esa actividad se remonta, como mínimo, al momento del descubrimiento de la tumba de Tutankhamon (Corlett 1923). Como demostración que el cine de temática antigua interesa a los historiadores hoy más que nunca, basta señalar la proliferación de obras sobre la Antigüedad filmada en castellano, ya sea en general (Prieto 2004; Lillo Redonet 2010), el Antiguo Egipto (Alonso et al. 2010), Roma (Alonso et al. 2008) o los primeros cristianos (Cano 2004).

La complicidad entre pantalla y Antigüedad es alargada. En cada momento en que la industria del cine ha necesitado impulsar la taquilla a golpe de novedad, aquélla ha acudido puntualmente en su socorro. Roma acogió leones de verdad (Quo Vadis?, 1912) —una leona llegó a comerse un extra, triste-mente—; Cartago lanzó el primer travelling a escala (Cabiria, 1914), Babilonia cargó en sus espaldas con los primeros escenarios colosales (Intolerancia, 1916); en el desesperado intento de luchar contra la televisión, ahí estaba de nuevo la ciudad eterna para echar una manita con el CinemaScope (La túnica sagrada, 1953), Antioquía fue sede de unos juegos con nueve Oscar (Ben-Hur, 1959) y Alejandría —con la colaboración de Tarso y Roma— asumió los fastos de la mayor aventura jamás filmada (Cleopatra, 1963). Sí, de acuer-do, los lugares donde se rodaron esas recreaciones no eran auténticos, pero eso también forma parte del imaginario colectivo moderno: aparte del testimonio literario, los únicos pies colosales que hoy se pueden señalar son los que se filmaron en el puerto cántabro de Laredo (El Coloso de Rodas, 1961).

Quien quiera saber cómo se ha llevado a la pantalla la Antigüedad lo tendrá ahora más fácil con el presente libro. Su autor, Rafael De España, hace verdad la aseveración que un hombre contiene muchos hombres, pues al margen de su dedicación a la docencia en medicina, es doctor en historia, crítico


Recensions

de cine, autor de columnas en la prensa, artículos y libros monográficos que van del western medite-rráneo al cine de Goebbels, pasando por el Quijote en la pantalla, entre otros. A finales del pasado siglo escribió una impagable obra antecesora de la presen-te (De España 1998). Ese libro estaba estructurado siguiendo los períodos cronológicos y temáticos de la Antigüedad, y todo lector curioso corría el riesgo de quedar pegado a sus páginas hasta concluir su lectura como una mosca en un tarro de miel. Dicho libro era imposible de encontrar fuera de las bibliotecas y apareció justo cuando el cine “de romanos” parecía finiquitado… ¡hasta que Ridley Scott lo resucitó de nuevo! (Gladiator, 2000). Esas razones y el afán del autor por corregir detalles han llevado a la presente edición. De España conserva intacto su estilo preciso, irónico y personal, pues es un crítico que se moja, incluso contra la opinión mayoritaria no ya del pú-blico sino de la misma crítica. Añade a su aguda vista unos notorios conocimientos musicales, que se agradecen, pues es un aspecto tratado muy de pasada en libros similares; aunque las orquestaciones sean tan anacrónicas como el cartón piedra, Rózsa, Newman, Lavagnino, Nascimbene y tantos otros contribuyeron en gran manera a la grandeza del espectáculo. En resumen, el autor nos presenta una obra diferente, más densa, una auténtica historia del cine de temática antigua. En ese ámbito existían precedentes (Solomon 2002), pero la mirada que aporta De España contie-ne cualidades diferentes. Una es su exhaustividad, pues no se limita a insistir sólo en las películas más conocidas; en el apartado de filmografía he contado hasta 436 obras y todas son tratadas y puestas en su sitio a lo largo del texto, con la excepción del pequeño puñado que el autor reconoce no ha podi-do visionar por estar irremisiblemente perdidas (no solo los arqueólogos topan con unidades negativas) o ser su consulta poco menos que inaccesible; de todas formas lo compensa con creces, pues en caso de existir versiones de un mismo film también apor-ta detalles. Otra cualidad es su percepción europea (mediterránea), que le distancia de los comentaristas anglosajones, tendentes a tratar la producción de Hollywood y poco más, considerando el resto como productos de «segunda división». Por ello De España alcanza a valorar en una justa medida la abundante y desigual producción italiana, loa sus aportaciones y señala sus desmanes.

En la portada (de Carlos Laguna) topamos con un Víctor Mature en jarras, actor que en el ecuador del siglo xx interpretó recios “héroes de la Antigüedad” (Sansón, Horemheb, Aníbal…) y del que se cuenta que en la vida real, además de ser un buenazo, estaba a años luz de la valentía que transmitía en pantalla: en una ocasión hasta un ventilador lo puso en fuga durante un rodaje. En el Prefacio el autor reflexiona sobre la relatividad no sólo del cine, sino de las propias fuentes literarias antiguas, sobre las que descansa la historia convencional. También nos alerta de la inutilidad de la tarea de señalar eruditamente los en ocasiones abundantes fallos de ambientación (decorados, vestidos, peinados, etc.), y no será que no los conozca, pues reconoce la marca de la vacuna en el brazo del héroe griego y, llegado el momento, el

imposible ombligo de Adán y Eva, ya puestos a ser precisos; ¿cómo valorar sin caer en el anacronismo, la forma de hablar, moverse o pensar de hace veinte siglos y más? La enseñanza que nos transmite De Es-paña es otra: se pueden tolerar ciertos anacronismos y la presencia de personajes inventados siempre que el conjunto nos cree un marco de realidad sobre el pasado, que se trate al espectador como un adulto y además se aporte creatividad. Puestos a señalar un film que se aproxime meridianamente a ese objetivo, se queda con el trabajo del polaco Jerzy Kawalerowicz (Faraón, 1966) que, dicho sea de paso, en su reedición en DVD en nuestro país cuenta con un prólogo, escrito y hablado, por Rafael De España. El autor concluye la presentación recordando los precursores en el estudio del cine antiguo, en estos lares, comen-zando por la tesis doctoral de Pedro Luis Cano leída ya en 1973 aunque nunca publicada y evocando a directores y actores de cine antiguo fallecidos en los últimos años. Por desgracia el tiempo no se detiene y debemos añadir ahora a Joan Simmons, dama entrañable de tantos filmes memorables, la Varinia del Espartaco Douglas.

Sigue una “Breve Introducción Histórica” que en poco espacio da las pistas necesarias para entender el género. El apartado “Orígenes de la civilización” reconoce que el cine se ha interesado más por la arqueología (el estereotipo de arqueología, precisarí-amos) que sobre la Historia de Egipto; aplaudimos que el libro no deje pasar películas fantasistas o de terror, con momias andantes y cosas así. “Antes que la imagen fue el verbo” demuestra la norma que si el cine se inspira en obras literarias de éxito, qué mejor que fijarse en el Libro de libros, el más leído y comentado de Occidente, con páginas que ofrecen emoción, espectáculo, exotismo y además la posibilidad de provocar fervor religioso. En el fondo, las películas bíblicas son como la misma Biblia, sermones ejempla-rizantes deliberadamente ajenos a cualquier trasfondo histórico. “The Glory that was Greece” destapa que el cine italiano saqueó todo el rico acerbo de los mitos griegos, eso sí, con diversa fortuna. La participación de los seres sobrenaturales se redujo al mínimo, no como reconocimiento de la racionalidad del siglo xx, sino para evitar la suspicacia de sectores cristianos radicales: pues el espectador medio debe ver natural que Moisés, con ayuda divina, abra una carretera en el Mar Rojo, pero le ha de parecer ridículo ver a los dioses olímpicos entrometiéndose en la vida de los mortales. Otra reflexión: el cine ha frecuentado más la mitología y la literatura de Grecia que su historia. La razón es la elevada proporción de intelectuales, personajes que no tienen el mismo atractivo para el cine convencional que guerreros y reyes: si el siglo de Pericles se enseña (o enseñaba) en los colegios como la cima del espíritu humano, la verdad es que el cine no le ha hecho el menor caso, no así a esos brutos espartanos y al joven conquistador macedonio. Llegados a “The Grandeur that was Rome” admitimos que Roma ha gozado de más suerte, contado en algún film sus orígenes y en muchos sobre la República, pero el espectador pronto descubrirá que determina-das guerras concentran la acción (púnicas, revuelta de Espartaco, especialmente los incidentes ligados a


Recensions

la vida de Julio César). El triángulo fílmico formado por el divino Julio, Cleopatra y Marco Antonio es prolífico, aunque con frecuencia llega filtrado por Shakespeare. “El cristianismo primitivo” nos recuerda que la estrella fílmica de comienzos del Alto Imperio es Jesús de Nazaret; también que los productores de Hollywood en los años dorados del cine eran casi todos judíos, por lo que las Pasiones necesariamente habían de perder dramatismo y cargar las culpas a Pilatos pasando de puntillas con la actitud de los fariseos y de Judas. Si bien el cristianismo histórico no es importante hasta el siglo iii, nadie lo diría en base al cine, donde son omnipresentes desde el principio, y lo que es más grave, aparecen ya deci-didamente militantes en defensa de los humildes y liberando esclavos (sic) frente a una alta sociedad romana presentada como corrupta y decadente. No debemos olvidar que la base del cine de paganos y cristianos está tomada de cuatro novelas decimonó-nicas: The Last Days of Pompei (1834), Fabiola or the Church of the Catacombs (1854), Ben-Hur (1880) y Quo Vadis? (1895). El cine prácticamente prescinde de Trajano, Adriano y Antonino Pío, cuando quiere representar un emperador se acuerda principalmente de Nerón o Calígula, hasta construir el cliché del dirigente vulnerable, depravado y fofo, que solo tiene en mente violar doncellas o arrojar cristianos a los leones. Marco Aurelio y Cómodo ya anuncian “El fin de la Antigüedad” del brazo autorizado del historiador E. Gibbon y su voluminosa The Fall of the Roman Empire, base del film La caída del Imperio romano (1964) y de su remake Gladiator (2000); para una vez que los guionistas del Imperio Bronson hacen caso de un libro profesional éste resulta ser de 1776-1788, ¡como si no hubiese llovido desde entonces! Todo buen productor sabe que existe un período histórico que todavía no es estrictamente medieval, llamado Antigüedad Tardía, que incluye bárbaros y los bárbaros venden, desde Alarico y Atila hasta los sajones de la reciente La última legión (2007), que explica un Rómulo Augústulo en clave próxima al videojuego. También nos muestra la provincia fílmi-ca más importante de todo el Imperio, que como todos sabemos es Britannia, aunque los romanos no desembarcasen allí hasta mediados del siglo i y ya se hubiesen largado mucho antes de la liquidación del Imperio, dejando como edificio más notable un muro. Bizancio tampoco ha gozado de mucha aten-ción fílmica, claro está que una pluma afilada como la de Procopio, capaz de poner verde a la emperatriz Teodora, consorte de Justiniano, por sí sola ha dado lugar a un modesto ciclo.

La primera parte de las tres del libro se titula “La Edad de la inocencia”. Incluye dos capítulos, el primero: “La épica del silencio”, va dedicado a los pioneros, que venían de Francia. Los hermanos Lumière, todavía con su nuevo artefacto en pañales, no tardaron en servir al respetable el primer minuto (literal) de gloria antigua (Néron essayant des poisons sur un esclave, 1896). A retener el personaje antiguo escogido. Los primeros films, pese a sus muchas limi-taciones, deben verse con ojos comprensivos, pues el cine todavía no había desarrollado su propio lenguaje artístico y lo filmado no era mucho más que cuadros

en movimiento. Ese es el esquema de La Vie et la Passion de Jésus-Christ (1902), con la peculiaridad que se permite el dispendio de filmar en Egipto un picnic de la Sagrada Familia delante de la Esfinge, ya sin nariz debido a Napoleón, pero antes de ser limpiada de arena en los años veinte. Los americanos darán un impulso con films de 5 rollos (La vida de Moisés, 1909) y filmaciones que llegarán a suponer tres meses de rodaje (From the Manager to the Cross, 1912). Pronto se iniciará un ir y venir entre Italia y Hollywood. Las aspiraciones coloniales italianas harán volver los ojos sobre la Antigüedad; a destacar una primera versión de los —nunca— Últimos días de Pompeya (1908). Serán Enrico Guazzoni y Giovanni Pastrone los que conquistan el espacio (fílmico se entiende), con dos hitos del cine épico, sus respectivas Quo Vadis? (1913) i Cabiria (1914), y convertirán a Turín y Milán en los principales centros productores de la Italia del momento, que van explorando todos los temas clásicos poco antes de la I Guerra Mun-dial: La caída de Troya, La Odisea, Los Macabeos, Antonio y Cleopatra, Espartaco…; los cuadros histo-ricistas decimonónicos nutren de referentes. Cabiria consiguió un gran empaque visual en el que jugó un papel importante el aragonés Segundo de Chomón, y aún hoy es uno de los mejores referentes sobre las Guerras Púnicas, pese a basarse en una novela de Emilio Salgari. En esta película se inspirará la sigui-ente obra maestra, Intolerancia (1916), del americano D. W. Griffith, que ya incorpora la alternancia de planos. El film mezcla cuatro episodios históricos muy diferentes para demostrar que excepto hoy en día el fanatismo siempre se ha salido con la suya, el más espectacular es el episodio antiguo, el asedio de Ciro de Persia a Babilonia en 539 a.C. Son bien conocidos los espectaculares decorados construidos y el agudo sentido del espectáculo del film. Con la posguerra el cine italiano va a repetir planteamientos y soluciones, mientras el entorno fílmico mundial evoluciona rápidamente. Si Guazzoni insiste en Fa-biola (1918) o Messalina (1923), el cine americano coloniza Europa e impone sus criterios: historias de ambientación moderna, con acción, espectáculo y glamour, y ello pese a los méritos de films que De España señala como Giuliano l’Apostata (1919); hay que reconocer que se había llegado al final de un ciclo, Italia vivía en los remakes (aunque entonces quizás no se llamaban así). Curiosamente, terminada la guerra serán los países perdedores —Alemania y Austria— los que tomarán el relevo, tal vez por el bajo coste de técnicos y extras. Se producirán bonitos films carentes de sentido de época: La mujer del faraón (1921), Sodoma y Gomorra (1922), Helena (1923). La presencia de nombres femeninos en los títulos también es compartida por las mejores producciones americanas del momento: Cleopatra (1917), Salomé (1918), Thais (1917), justificadas para el lucimiento de las primeras sex symbol del cine, como Theda Bara. Egipto sirve de marco para contar romances de faraones que se enamoran de plebeyas (nadie recuerda que el de la doble corona era el único egipcio polígamo). Justo cuando el cine mudo tocaba a su fin, llega el pri-mer Ben-Hur (1925), con espectaculares carreras de carros incluidas, aunque se conserva muy poco del


Recensions

film original. También se está gestando ya el mayor showman del mundo, Cecil B. DeMille, de momento con su El Rey de Reyes (1927).

El capítulo segundo: “El cine habla, la Antigüedad enmudece” es más breve por una razón obvia: con la llegada del sonoro cambian también las temáticas. El cine se consolida como un espectáculo de masas, solo la Unión Soviética, y por poco tiempo, va a crear cine experimental. También es experimental una curiosa Salomé (1922) de decidido carácter lésbico y gay, pero de floja reconstrucción histórica. En el mundo de las masas va a ser el hábil DeMille el que marque la pauta —indiscutible brillantez visual, falta de sentido histórico y perfil intelectual bajo— con sus El signo de la cruz (1933) y Cleopatra (1934); de paso va a hacer famosa a Claudette Colbert. Son una buena muestra del planteamiento estadounidense mayoritario: incapacidad para plantearse la historia que no sea estrictamente contemporánea, gustos es-téticos vulgares pero al mismo tiempo exigentes con los medios técnicos y con el acabado final. Europa había quedado atrás: Cristo hablaba en francés con el guión de un sacerdote (Gólgota, 1934) y la Italia fascista producía Escipión el Africano (1937), film no exento de aliento épico pero con un protagonista (que para colmo se llamaba Annibale Ninchi) bajito y con facilidad para soltar discursos, ¿les recuerda a alguien?

La segunda parte,“Las glorias del Imperio”, consta de tres capítulos que siguen la numeración anterior. El capítulo tercero, “Entre Hollywood y Cinecittà”, comienza en una Italia que sale de la Segunda Guerra Mundial con cineastas que de la noche a la maña-na decidieron que nunca habían colaborado con el régimen anterior, y con un mensaje oficial propenso al cristianismo, con el fin de perdonar atrocidades y acercarse y neutralizar a los partisanos. Desde estudios próximos a la capital era el momento de recuperar Fabiola (1949), excelente testimonio de la sociología de la posguerra y también una cuidada reconstrucción de la antigua Roma. Ese mismo año el viejo zorro DeMille revienta las taquillas con su Sansón y Dalila, película un tanto infantiloide y de ambientación trasnochada, pero con el reclamo de chico atleta, chica sensual y aventurillas coloristas que van a crear escuela. Después de los Quo Vadis? de 1913 y 1924, el que recuerda la gente es el que ha perdió el signo de interrogación, el de 1951, y no en balde, pues reúne escenas bien organizadas, rico colorido, música contrastada e interpretaciones loables: Peter Ustinov fijará el arquetipo de empe-rador degenerado. Todo ello no es nada ingenuo, si Fabiola tiene su mensaje, Quo Vadis no se queda atrás: los americanos (perdón, romanos) tienen una apostura castrense, el enemigo en el horizonte ya no son los nazis, ahora son esos individuos étnica-mente mezclados y poco recomendables que, como Nerón-Ustinov, conviene eliminar, a lo que pronto se prestará el Comité de Actividades Antiamericanas. El resto del capítulo es una indagación por estudios: La Fox recuperó terreno con La túnica sagrada (1953), basada en un reciente best seller, y se mantuvo con Sinuhé el egipcio (1954), confirmando una vez más que una buena novela puede ser vilmente modificada. La

Warner tuvo que contraatacar con The Silver Chalice (1954), Tierra de Faraones (1955) y Helena de Troya (1956), la Universal con el discreto Atila, rey de los hunos (1954), la Metro con la todavía más floja El hijo pródigo (1954), con el poco expresivo Edmund Purdom aunque tuviera a su lado a Lana Turner. Un producto más interesante, pese a un Richard Burton pelo estopa, sea el producto respaldado por la United Artist: Alejandro el Magno (1956) de Robert Rossen, filmado en tierras castellanas aunque con una acertada inspiración en los vasos de figuras rojas, en especial de los persas. Pero todavía había de llegar el plato fuerte: el testamento de DeMille con Los Diez Mandamientos (1956) con un apropiado Charlton Heston. Hollywood marcaba pautas, recreadas, que no imitadas, en Italia por Pietro Francisci (La reina de Saba, 1952), Riccardo Freda (Teodora, emperatriz de Bizancio, 1954) y Mario Camerini (Ulises, 1954). Estaba a punto de nacer un género muy italiano, pero Hollywood alcanzaba lo mejorcito de la Antigüedad con Ben-Hur (1959), Espartaco (1960) —con guión próximo al marxismo de un Dalton Trumbo todavía en la lista negra—, Barrabás (1961) y los dos filmes espléndidos, que son la traca final cuando el público ya comenzaba a desertar: Cleopatra (1963) y La caída del Imperio romano (1964).

Un capítulo fuerte del libro es el cuarto: “El pe-plum”. Comencemos por el nombre, que se debe a un crítico francés de primeros de los sesenta, tomando el nombre prestado de un vestido griego femenino que hicieron suyo las romanas, para definir a la gen-te actuando con sábanas y sandalias. Aquí siempre fueron “las películas de romanos” como recuerda un cantante andaluz, con independencia que fueran temas griegos u orientales; los americanos les llamaban clo-ak and sandals, reservando para sus producciones el nombre de epics, no siempre con mejor guión, sí con más dinero. De España enfatiza el valor del Hércules (1957) de Pietro Francisci como el fundamento del género, que contaba con el culturista Steve Reeves. ¿Qué caracteriza ese género?: anécdotas más o menos mitológicas algo hilvanadas, personajes de una pieza, con forzudos salvadores, malvados y coreografías de señoritas ligeras de ropa en proporción a la época, monstruos animados artesanalmente, tribus de pelu-dos o de amazonas recién salidas de la peluquería y una apelación más populista que profunda de lucha contra el tirano de turno. La edad de oro del peplum fue breve (1958-1964) pero intensa. Como directores destacaron Pietro Francisci, Vittorio Cottafavi, Mario Bava, Riccardo Freda, entre otros. Los héroes forzudos fueron Steve Reeves, Gordon Mitchell, Gordon Scott, los galanes peplumitas eran tipos Georges Marshal, los malos se lucían más, como Massimo Serato o Livio Lorenzon, ocasionalmente nuestro Fernando Rey, y entre las damas Sylva Koscina, Chelo Alonso, Gianna Maria Canale, Belinda Lee. Los hércules, sansones, macistes y compañía fueron generando productos cada vez más adocenados, hasta que fu-eron fulminados, cual rayo de Zeus, por el éxito a finales de 1964 de Sergio Leone y su Por un puñado de dólares. Había nacido el eurowestern y muerto el peplum. El capítulo quinto lleva por título “Lo que queda del día”, y es eso, filmes de los años sesenta


Recensions

y posteriores realizados en muchos diferentes países, con temáticas e influencias en ocasiones televisivas.

Llegados a la tercera y última parte: “Las cenizas del Ave Fénix”, encontramos cuatro breves capítu-los. En el sexto: “Un género bajo la influencia”, se recogen aquéllos productos que en base al musical o el humor, o ambos, también pueden considerarse representativos del género entre los años cuarenta y noventa, los mejores sin duda el musical Golfus de Roma (1966) y la inteligente parodia La vida de Brian (1979), pero ¿qué decir de productos de humor de consumo local, ya sean británicos, alemanes o italianos?, ¿qué se puede decir hoy de Totò contro Maciste (1962) o parodias tipo Orazi e Curiazi: 3-2 (1977)?, mejor sin comentarios. Pero el libro también recoge el sexo a la romana: Poppea una prostituta al servizio dell’impero (1972) y tantas de similares, la desmesurada Calígula (1979) de Tinto Brass y la estética homosexual militante de Sebastiane (1976). Pensando en toda la familia las tres veces que Asté-rix y Obélix han alcanzado las estrellas del celuloide (1999, 2001 y 2007), las veces que se ha llevado a Aristófanes y su Lisístrata o el mismo Heródoto con El león de Esparta (1962), donde queda claro que el peligro de Occidente viene de esa Asia comunista en la época, con tiranos y súbditos abnegados. Con 300 (2007) cambiará el enemigo, ahora serán unos fanáticos integristas.

El capítulo séptimo: “De lo escrito a lo filmado” constituye un repaso a la literatura más o menos antigua llevada a la pantalla, comenzando por los trágicos áticos. Parece obligado hablar aquí de Medea de Pasolini (1969), que integra otras culturas y las direcciones del griego Kakoyannis (Electra, 1962; Las troyanas, 1971). Pasando a la novela hay diversas propuestas, como no señalar el Satyricon de Fellini (1969), o el televisivo Sócrates (1970) de Roberto Rossellini que De España muestra en todas sus li-mitaciones. La Roma de Shakespeare fue muy bien ambientada por J. L Mankiewicz para la Metro en Julio César (1953), aunque no ha sido la única vez. Incluso Aulo Gelio ha sido fagocitado en Androcles y el león (1952).

“El nombre de Dios en vano” designa el capí-tulo octavo, pero no es lo que parece. El autor se pregunta con cierto agnosticismo si existe eso que algunos han llamado peplum d’auteur, para proseguir con un documentado estudio sobre los cineastas con sotana (que también los hubo, aunque con resultados previsibles). En “Dios habla español” se recogen los filmes hispanos y mexicanos de temática cristológica y se prosigue con diversos films bíblicos curiosos. El Evangelio según San Mateo (1964) es tratado como una aportación inteligente de alguien como Pasolini que, siendo marxista, no renuncia a sus orígenes cul-turales cristianos. Pero los tiempos han cambiado. Si la Santa Sede acogió algunos estrenos de tufillo más conservador (Zeffirelli, Mel Gibson), desde El Código de Vinci (2006) las relaciones entre Hollywood y la Iglesia católica no pasan por su mejor momento: ahora cuando aparece un sacerdote en una película americana siempre es un personaje negativo.

El último capítulo: “La persistencia de la memoria”. Ya hemos señalado que Ridley Scott y su Gladiator

(2000) retoman el género y anuncian lo que será la primera década del siglo xxi. Si no hablásemos de un cineasta de culto, padre de Blade Runner (1982), la crítica todavía sería más dura, no como en los blogs de Internet, que insisten en la nieve digital, que no se pega a personas o cosas, sino como hace De España en el atentado al orden de la tria nomina del nombre del protagonista, el hispano Máximo Décimo Meridio, y su viaje en AVE (Alta Velocidad Equina) que lo traslada en una jornada del limes centroeuropeo a Lusitania, aunque para dar dramatismo no llega a tiempo, pues los sicarios han debido recibir instrucciones por teléfono móvil o como mínimo telégrafo para anticiparse. Lo que prometía un resurgir no ha sido tanto: filmes lituanos de escaso valor (Amazonas y Gladiadores, 2001), con la novedad de playmates dejando en paro honrados espartacos; la franco-canadiense Druidas (2001), que pasó sin pena ni gloria, pero más con la primera; o la curiosidad de un Kawalerowicz recuperado para el catolicismo presentando ante Juan Pablo II un nuevo Quo Vadis (2001), ya se sabe que hasta los más ateos empiezan a reconsiderar su idea del Más Allá cuando se ve próxima la “caída del telón”. Hay que esperar a la cosecha de 2004 para ver tres tí-tulos importantes: Troya, Alejandro Magno y El Rey Arturo. Más que en la estela de Gladiator, Troya es deudora de la trilogía El señor de los anillos (2001-2003). Nunca se vio una ira de Aquiles como la de Brad Pitt, que llega a decapitar la estatua de Apolo, e incluso los guionistas maltratan más a Homero que cualquier peplum italiano del período 1958-1964: Menelao muere a la primera de cambio, dejando en paro a Esquilo o Eurípides y para no dar alas a los que ven algo más en las relaciones entre Aquiles y Patroclo se los convierte en primos, igual que a los espectadores. Alejandro Magno, pese a presentarnos una Alejandría con el faro ya construido y algún que otro gazapo, es visualmente la más elaborada de las tres. El Rey Arturo tiene a su favor situar la leyenda en su contexto de los siglos v ó vi y no en un en-torno bajo medieval; también nos encontramos con una exótica Ginebra que sustituye definitivamente las heroínas tontas y débiles del pasado (el peplum era un mundo masculino) por chicas guerreras con un coraje mayor al de los hombres, diciendo a su compañero antes de la batalla el impagable: “No te preocupes, no dejaré que te violen”. En parte la secuela ha sido La última legión (2007), con un emperador romano, Rómulo Augústulo, que todavía es descendiente de Julio César (a quienes siempre tuvieron dificultades para recordar el correcto orden de las dinastías ro-manas tal vez no les desagrade la idea), pero es más preocupante ese final, que de alguna manera liga la gloria de Roma al destino de las Islas Británicas. El libro entró en imprenta cuando se anunciaba Ágora (2009) de Amenábar, por lo que no es comentada. Pese a la idea interesante de hacer protagonista a una mujer, además intelectual, hay que reconocer que lo que sabemos de verdad de la astrónoma alejandri-na quizás no dé para un guión. No creo traicionar mucho el espíritu del libro si añado de mi cosecha que el film promete más que cumple: una especie de Google Earth nos baja del espacio a la Alejandría del


Recensions

siglo v, para descubrir que sus monumentos tenían gran parecido con las reproducciones de los actuales parques temáticos. Y el mensaje es claro: ahora los agnósticos y paganos son tolerantes, los primitivos cristianos ya se anticipaban en gestos y vestimenta a los modernos talibanes. Y mientras esto entra a su vez en prensa nos llega Centurión (2010), precedida por frases como “de tres mil que éramos ya sólo quedamos tres”, quizás esperaré a que todavía queden menos para verla.

Para acabar con el libro unas observaciones técnicas: otras obras más breves de la misma colección han recibido un papel de mejor calidad, lo que ha permi-tido simultanear texto e imágenes. Para el presente libro, y quizás por su extensión, se ha optado por un papel ligero, concentrando las imágenes en dos bloques específicos de grano satinado, a la manera de antiguas ediciones. El libro posee abundantes notas, pero se echa en falta la correspondiente bibliografía que, según parece, acompañaba el manuscrito, y de la que —no sabemos si por descuido o por falta de presupuesto— se nos priva, lo que es una verdadera lástima.

Ignasi GarcésUniversitat de Barcelona

[email protected]

Bibliografia

Alonso, Jorge; Mastache, Enrique A.; Alonso, Juan J. (2008): La Antigua Roma en el cine. T&B eds. Madrid.

Alonso, Jorge; Mastache, Enrique A.; Alonso, Juan J. (2008): El Antiguo Egipto en el cine. T&B eds. Madrid.

Cano, Pedro Luis (2004): La épica cristiana: una tradición cinemátográfica. Revista de Estudios Latinos, 4: 199-222.

Corlett, Dudley S. (1923): Art on the Screen, or the Film of Tutankhamen. Art and Archaeology, 16: 231-240.

de EsPaña, Rafael (1998): El Peplum. La antigüedad en el cine. Glénat. Barcelona.

Lillo Redonet, Fernando (2010): Héroes de Grecia y Roma en la pantalla. Evohé. Madrid.

Prieto, Alberto (2004): La Antigüedad filmada. Edicio-nes Clásicas. Madrid.

Solomon, Jon (2002): Peplum: el mundo antiguo en el cine. Alianza. Madrid (The Ancient World in the Cinema. Yale. 2001).

315

La Revista d’Arqueologia de Ponent (RAP) és la publicació anual de la Unitat d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga del Departament d’Història de la Universitat de Lleida. S’edita mitjançant un conveni de col·laboració amb la Paeria-Ajuntament de Lleida i la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs.

La revista publica preferentment articles sobre Prehis-tòria, Arqueologia i Història Antiga de la Península Ibèrica i sobre les seves relacions amb Europa i el Mediterrani tant en l’àmbit teòric i metodològic com de presentació de resultats d’excavacions, síntesis o estudis crítics. El contingut s’estructura en diferents seccions: Estudis, Documents, Dossier / Debat, Crònica Científica i Ressenyes. Aplica un sistema d’avaluació externa per a cadascun dels treballs rebuts (revisió per pars).

Estudis: articles de reflexió, síntesi o presentacions globals. Tindran una longitud màxima de 40 pàgs. (10.000 caràcters) incloent-hi notes, il·lustracions i bibliografia.

Documents: novetats, avenços en la investigació, es-tudis concrets. La seva longitud màxima serà de 20 pàgs. (5.000 caràcters) incloent-hi notes, il·lustracions i bibliografia.

Dossier / Debat: aquesta secció està destinada a la presentació d’un tema concret per pat d’un col·lectiu d’autors o bé a la discussió oberta sobre un tema d’actualitat científica o profesional. Cada Dossier o Debat tindrà sempre un editor científic responsable de la secció.

Crònica Científica: relació anual d’intervencions arque-òlogiques i paleontològiques a la província de Lleida, memòria del Laboratori de Conservació-Restauració

Arqueològica de la Universitat de Lleida, breus notícies arqueològiques, cròniques de congressos i reunions.

Ressenyes: la revista accepta publicacions que desitgin ser recensionades. Els autors hauran d’enviar dos exemplars, un per a l’autor de la recensió i un altre per a la Biblioteca de la Universitat de Lleida. En el cas que l’autor desitgi formular rèpliques podrà demanar-ho al Consell de Redacció.

La llengua de la revista és el català i rep articles en totes les llengües oficials de l’Estat, així com en anglès, italià, francès, alemany i portuguès.

Lliurament i presentació d’originals.

S’enviaran a la direcció de la revista: Revista d’Ar-queologia de Ponent, Unitat d’Arqueologia, Prehistòria Antiga, Universitat de Lleida, Pl. Víctor Siurana, 1, E 25003 LLEIDA.

En compliment de les actuals normes d’avaluació de les revistes científiques per acceptar els articles és imprescindible que l’autor/autors remetin una carta firmada certificant l’originalitat del treball i que no ha estat ni serà publicat a cap altre mitjà.

El Consell de Redacció enviarà cada original a dos avaluadors externs i decidirà sobre la seva publicació i comunicarà la decisió als autors en un termini no superior als tres mesos. També els podrà fer arribar comentaris o suggeriments que contribueixin a mi-llorar l’article.

Els treballs s’estructuraran de la manera següent: títol (en la llengua en què estigui escrit i en anglès) i autor, un resum d’aprox. 150 paraules en la llengua de l’article i un altre en anglès o francès, entre qua-

316

tre i sis paraules clau, text, notes, bibliografia, peus de figures i figures. Cada treball durà a la primera pàgina el títol, en minúscules, per tal d’apreciar les majúscules i els accents, el nom i cognoms de l’autor, l’adreça professional de la institució a què pertany, o, a falta d’aquesta, l’adreça personal. En tots els casos amb indicació telefònica. Els treballs es presentaran en format DIN A4 amb numeració de pàgines corre-lativa. Se sol·licita el lliurament d’originals en suport magnètic (configuració PC) amb indicació explícita del programa utilitzat (preferentment aplicacions Word).

Il·lustracions. Els quadres, les taules, els gràfics, els mapes i les figures (les làmines també es consideren figures) es numeraran correlativament, s’indicarà en el text la posició on s’han de situar i es presentaran en format digital TIFF amb una resolució mínima de 300 pp. Es prega als autors que presentin els gràfics i dibuixos realitzats amb Illustrator, Freehand o Corel Draw en format TIFF. També s’inclourà una copia impresa sobre paper. Les imatges portaran escala grà-fica sempre que calgui. La caixa de la revista amida 17,5 × 25 cm: la caixa d’una sola columna és de 8,5 cm. Cada figura durà, en llapis, el nom de l’autor de l’article i la seva numeració corresponent. Els peus de figures, ordenats i degudament numerats, es pre-sentaran a part, al final de l’article. Les referències a les figures del text es faran segons model. Exemple: … (fig. 11), … (fig. 13, 3), … (fig, 13, 7-9).

Bibliografia. Dins el text les citacions bibliogràfiques es faran de la següent manera:

a) Es recomana la utilització del sistema de citaci-ons directes entre parèntesis (Harvard) amb la llista bibliogràfica al final del treball. Les referències entre parèntesis indicaran el cognom de l’autor, l’any i les pàgines separades per dos punts, i i s’emprarà el punt i coma per citar dues obres o autors. Exemple:

(Pérez 1984: 25), (Pérez 1984: 25; 1988: 33-45) o bé (Pérez 1984: 25; Aubet 1978: 270), (Junyent i Pérez 1982: 63-93).

b) Els diferents articles publicats per un autor en un mateix any es diferenciaran amb una lletra mi-núscula. Exemple:

(Maluquer 1982a: 251-256)

c) Al final de l’article, la bibliografia recollirà els autors i les obres citades en el text, ordenats alfabèticament i per anys. Caldrà citar el nom de tots els autors de cada referència, no s’admetran referències amb et al. Els noms dels autors aniran en versals, primer el o els cognoms, seguit del nom i la data de publicació entre parèntesis.

d) En les referències a revistes, publicacions periò-diques o col·leccions, els títols no s’abreujaran. Per a les monografies es detallarà el lloc d’edició; per a les revistes el volum i les pàgines concretes, i per als congressos, la ciutat i la data de celebració, així com el lloc d’edició.

Els següents exemples il·lustren aquesta normativa:

Pérez, A. (1984). La ciutat romana d’Ilerda. Pagès Editors. Lleida.

Celestino, S., Rafel, N., Armada, X.-L. (eds.) (2008). Contacto cultural entre el Mediterráneo y el Atlántico (siglos xii-viii ane). La precolonización a debate. Con-sejo Superior de Investigaciones Científicas / Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma (Serie Arqueológica 11). Madrid.

Ruiz de Arbulo, J. (2007). Bauliche Inszenierung und literarische Stilisierung: das ’Provinzialforum’ von Tar-raco. A: Panzram, S. (Hg.). Städte im Wandel (Hamburg, 20-22/08/2005). LIT Verlag. Münster: 149-212.

Alonso, N. (2005). Agriculture and food from the Roman to the Islamic. Period in the North-East of the Iberian peninsula: archaeobotanical studies in the city of Lleida (Catalonia, Spain). Vegetation History and Archaeobotany, 14: 341-361.

Trimble, J. i Levoy, M. (dirs.) (2003). Stanford Digital Forma Urbis Romae Project. [Consultat 03 de gener del 2009]. Disponible a internet: <http: //formaurbis stanford.edu/>.

Si el treball necessita exclusivament la utilització de notes a peu de pàgina, les crides aniran dins del text amb números correlatius entre parèntesis. En qualsevol cas no s’utilitzarà mai op. cit.

Les notes es presentaran en pàgines a part, or-denades i al final del text, per tal de facilitar la composició. Exemples:

1. Per a aquest tema v. Pérez (1984: 25-27) i les noves aportacions de… 2. Junyent, Pérez i Rafel (1988: 242) justifiquen aquesta situació…

Correcció de proves. Els autors corregiran un joc de galerades en un termini màxim de 14 dies des-prés de la data de lliurament per part del Consell de Redacció. Aquesta correcció, que es limitarà a possibles errades ortogràfiques, numèriques, etc., no podrà suposar, en cap circumstància, una mo-dificació substancial del text original ja imprès. Si en aquest termini les correccions no han estat efectuades es considerarà que l’autor, sota la seva responsabilitat, accepta com a definitiu el text inicialment presentat.

Cada autor rebrà dos exemplars de la revista i el seu article en format pdf. Atès que la revista s’edita al mateix temps en format electrònic pdf (www.rap.cat) no es lliuraran separates.

317

The Revista d’Arqueologia de Ponent (RAP) is an annual publication of the Archaeology, Prehistory and Ancient History Unit of the University of Lleida History Department. It is published through a coo-peration agreement with the Lleida City Council and the Institut d’Estudis Ilerdencs Public Foundation.

The journal mainly publishes reports on the prehis-tory, archaeology and ancient history of the Iberian Peninsula and its links to Europe and the Mediterra-nean in the theoretical and methodological fields, as well as presenting excavation results, summaries and critical studies. The content is divided into different sections: Studies, Documents, Dossier/Discussion, Sci-entific Reports and Reviews. All the articles received are evaluated externally (peer review).

Studies: articles of reflection or synthesis and com-prehensive presentations. They will have a maximum length of 40 pages (10.000 characters), including notes, illustrations and bibliography.

Documents: news, advances in research, specific stu-dies. They will have a maximum length of 20 pages (5.000 characters) including notes, illustrations and bibliography.

Dossier / Discussion: this section is for the presen-tation of a specific subject by a group of authors or for an open discussion of a topic of current scientific or professional interest. Each dossier or discussion must always have a scientific editor responsible for the section.

Scientific Report: an annual account of the archa-eological and palaeontological interventions in the province of Lleida, the report from the University of Lleida Archaeological Conservation and Restoration

Laboratory, brief archaeological news, reports on meetings and congresses.

Reviews: the journal accepts for publication books whose authors wish them to be revised. Two copies should be sent, one for the author of the recension and one for the University of Lleida Library. If the author wishes to formulate replies, he or she can request this of the Board of Editors.

The language of the journal is Catalan and articles are accepted in all the official languages of Spain, as well as English, Italian, French, German and Portuguese.

Submission and presentation of originals.

These will be sent to the journal’s address: Revista d’Arqueologia de Ponent, Unitat d’Arqueologia, Prehis-tòria Antiga, Universitat de Lleida, Pl. Víctor Siurana, 1, E 25003 LLEIDA.

In keeping with the current evaluation practices for scientific journals, for articles to be accepted, it is essential that they are accompanied by a letter sig-ned by the author(s) certifying the originality of the work and that it has not been nor will be published in any other medium.

The Board of Editors will send each original to two peer reviewers; it will then decide on its publication and communicate its decision to the authors within a period of no more than three months. It may also make comments or suggestions to help improve the article.

The format of the articles will be as follows: the title (in the language of the article and in English) and

318

the name of the author(s), a summary of approxi-mately 150 words in the language of the article and another in English or French, between four and six keywords, the text, notes, bibliography, figure captions and figures. The first page of each article will have the title (in lower case lettering so that the capitals and the accents can be appreciated), the first name and surname(s) of the author, the professional adress of the institution to which he or she belongs or, fai-ling this, the personal address. A telephone number should be provided in all cases. The articles should be submitted in DIN A4 format with correlative page numbering. Originals are requested to be sent in elec-tronic format (PC configuration), explicitly indicating the programme used (preferably a Word application).

Illustrations. Charts, tables, graphs, maps and figures (illustrations are considered to be figures) should be numbered consecutively, indicating where they have to be placed in the text and should be submitted in TIFF digital format with a minimum resolution of 300 pp. Authors are requested to submit diagrams and drawings produced with Illustrator, Freehand or Corel Draw in TIFF format. They should also include a copy printed on paper. Pictures should always be accompanied by the graphical scale when necessary. The case of the text in the journal is 17.5 × 25 cm and the width of a single column is 8.5 cm. Each figure should have the name of the author of the article and its corresponding numbering pencilled in. The figure captions should be submitted in order and duly numbered at the end of the article. References to the figures in the text will made according to the model. For example: … (fig. 11), … (fig. 13, 3), … (fig, 13, 7-9).

Bibliography. Bibliographical references in the text should be made as follows: a) We recommend using the Harvard system of direct references in brackets and the full bibliographic list at the end of the paper. The references in brackets will indicate the author’s surname, the year and the pages separated by colons; a semicolon should be used to quote two works or authors. For example:

(Pérez 1984: 25), (Pérez 1984: 25; 1988: 33-45) or (Pérez 1984: 25; Aubet 1978: 270), (Junyent and Pérez 1982: 63-93).

b) Different articles published by an author in the same year will de differentiated by adding a, b or c, etc. For example:

(Maluquer 1982a: 251-256)

c) The bibliography at the end of the paper will con-tain, in alphabetical order and by year, all the authors and works quoted in the text. The names of all the authors should be quoted in each reference; those with et al. are not acceptable. The authors’ names will be written in capital letters with the surname first, followed by the first name and then the date of publication in brackets.

d) When referring to journals, periodicals and co-llections, the titles should not be abbreviated. For

monographs, the place of publication should be given; for magazines, the volume and specific pages, and for congresses, the place and date they were held, as well as the place of publication.

The following examples illustrate this rule:

Pérez, A. (1984). La ciutat romana d’Ilerda. Pagès Editors. Lleida.

Celestino, s., rafel, n., armada, X.-L. (eds.) (2008). Contacto cultural entre el Mediterráneo y el Atlántico (siglos xii-viii ane). La precolonización a debate. Con-sejo Superior de Investigaciones Científicas / Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma (Serie Arqueológica 11). Madrid.

ruiz de arbulo, J. (2007). Bauliche Inszenierung und literarische Stilisierung: das ’Provinzialforum’ von Tarraco. a: Panzram, S. (Hg.). Städte im Wandel (Ham-burg, 20-22/08/2005). LIT Verlag. Münster: 149-212.

alonso, N. (2005). Agriculture and food from the Roman to the Islamic. Period in the North-East of the Iberian Peninsula: archaeobotanical studies in the city of Lleida (Catalonia, Spain). Vegetation History and Archaeobotany, 14: 341-361.

trimble, J. and levoy, m. (dirs.) (2003). Stanford Digi-tal Forma Urbis Romae Project. [Consulted 3 January 2009]. Available on the Internet: <http: //formaurbis stanford.edu/>.

If the work only requires the use of footnotes, the reference marks should be placed in the text with correlative numbers in brackets. The abbreviation op. cit. should not be used.

In order to facilitate the composition, notes should be typed on separate pages, in order and at the end of the text. For example:

1. For this subject see Pérez (1984: 25-27) and the new contributions by…

2. Junyent, Pérez and Rafel (1988: 242) justify this situation …

Proof corrections. The authors will correct a set of galley proofs within a maximum of 14 days from the date they are sent out by the Board of Editors. This correction will be limited to spelling or nume-rical mistakes, etc. and will under no circumstances entail a substantial modification of the original text that has already been printed. If the corrected proofs are not returned within this period, the author will be assumed, under his or her own responsibility, to have accepted the text initially presented as definitive.

Each author will receive two copies of the journal, as well as a copy in pdf format. As the journal is published simultaneously in pdf electronic format (www.rap.cat), no offprints will be provided.

319

Núm. 1. La “terra sigillata” de l’antic Portal de Magdalena, per Arturo Pérez Almoguera ........ 15

Núm. 2. L’horitzó andalusí de l’antic Portal de Magdalena, per Ana Loriente Pérez .................. 15

Núm. 3. Les excavacions d’urgència a l’església de Sant Martí de Lleida (el Segrià), per Josep Gallart i Fernández, Josep Giralt i Balagueró, Josep Maria Miró i Miró i Elisenda

Vives i Balmaña .................................................................................................................... 15

Núm. 4. L’antic Portal de Magdalena, edició a cura d’Ana Loriente i Anna Oliver ................... 15

Núm. 5. La vil·la romana de Torre Andreu (la Bordeta, Lleida), edició a cura d’Arturo Pérez i Núria Rafel ......................................................................................................................... 15

€

€

€

€

€

COL·LECCIÓ MONOGRAFIES D’ARQUEOLOGIA URBANA

REVISTA D’ARQUEOLOGIA DE PONENT

Núm. 1. (1991) .................................................................................................................................... 27

Núm. 2. (1992) .................................................................................................................................... 27

Núm. 3. (1993) ..................................................................................................................................... 27

Núm. 4. (1994) ..................................................................................................................................... 27

Núm. 5. (1995) ..................................................................................................................................... 27

Núm. 6. (1996) ..................................................................................................................................... 27

Núm. 7. (1997) ..................................................................................................................................... 27

Núm. 8. (1998) ..................................................................................................................................... 27

Núm. 9. (1999) ..................................................................................................................................... 27

Núm. 10. (2000) ..................................................................................................................................... 27

Núm. 11-12. (2001-2002) ....................................................................................................................... 27

Núm. 13. (2003) ...................................................................................................................................... 27

Núm. 14. (2004) ...................................................................................................................................... 27

Núm. 15. (2005) ...................................................................................................................................... 27

Núm. 16-17. (2006-2007) ....................................................................................................................... 27

Núm. 18. (2008) ...................................................................................................................................... 27

Núm. 19. (2009) ...................................................................................................................................... 27

Intercanvis: Prof. Arturo Pérez

Unitat d’Arqueologia, Prehistòria i Història AntigaFacultat de Lletres. Departament d’Història Universitat de LleidaPlaça Víctor Siurana, 125003 LLEIDATelèfons 973 70 31 57 / 973 70 20 28E-mail: [email protected]

La pàgina web: http://rap.cat conté els sumaris dels números 1 al 19 en format pdf.

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

€

s