TREBALLS DE RECERCA

RCG: Creació d'un Repositori per Impartir Competències Genèriques

Jose Calvo Fu liana. Joc Mirò, Antoni Jaumc-i -Capó

PFCd'Eng'myerìu eri Informàtica j e f j o s e @ g i n a i l . c o m , j o e . m i r o @ u i b . e s , a n t o n i . j a u m e @ u i b . e s

68

Restim— Amb l'en tralla il el s nu us plans d'est u dis les competèncieï génériques han adquirit una importancia que enfronta ais professors a la nécessitât de cercar activitats que ajudin al scu enscnyamcnt. Per aquest motiu s'ha proposât crear, emprant l'esforc col • labora t i u, un repositori que reculli totes aqüestes activitats i les pos i a disposició del professorat D'aquesta manera ha surgit el Repositori de Competencies Genèriques, un espai coH abo rati u entre professors a on aquests poden crear activitats, ce rear-les, classificar-lcs, comcntar-lcs i votar-le s, facilitant així la tasca de recollir i organ i tzar aqüestes competències. La direcció del portal es http://rcg.uib.es.

I. iNTRODUCCtó

Una de les novetats que apareixen als plans d'estudis de l'Espili Europcu d'Educació Superior es la importancia explicita que es dona a les compclèncics genèriques. aquclles que son ncccssàrics en un litulat universitari però que no cslan relacionadcs amb els seus concixcincnls lècnics, Dcgut a aqucsl moliu un dcls problèmes al que s'cnfronlcn els professore dintre del marc de ITîEES es que es desconcix com ensenyar aqüestes competències i com inicgrar-lcs en la docencia.

Actualmcni ja cxislcixcn molles activilals dissenyades i Uestes per fer-nc ús en l'cnscnyanca. El que es diricil es trobar-lcs. valorar-lcs. determinar si son adequades al nivcll de l'assignalura. Irobar la documcnlació associarla, ele. Recollir i organizar aquesta infonnació facilita que lois els professore, sensé necessitai de tenir grans concixcincnls de la competencia en si. puguin integrar en les seves assignatures les activitats que Taran que els seus aluinnes oblinguin les competències Iransvcrsals.

Al 2008 s'inicia un projecte d'iniiovació i millora de la qualità! docent per donar una solució a l'ensenyament d'aquestes competències. a on es decidi resoldre aquesta dificultat mitjançant l'esforc collaboratili de tots els professore, ja que quasi tots teñen alguna idea o lian provat alguna activitat. Aquest fet fa que ja Ili liagi tot una base de documents i activitats de gran interés que facilitaría la tasca a tots els professore inleressats si linguessin un fácil accès a ells. Es per aquest motiu que es proposa la creació d'un repositori per a gestionar d'una manera mes senzilla aqüestes activitats.

II. OBJECÏ1US

La finalitat del projecte que aquí s'exposa lia estât realitzar tots els passos del procès del cicle de vida de software necessaris per aconseguir implantar una ciña col laboraliva a

través d'Internet que faciliti l'accès a les activitats existents a la resta de professorat. Aquests processus inclouen l'estudi de viabilitat del nou sistema, l'anàlisi i definido deis requerí ment s. el disseny de l'arquitectura. la seva imple me ntació i el posterior manteniment necessari per a qué la aplicado segueixi en actiu. Aquest repositori de material permet al professorat publicar activitats, cercar les que hagin publicat altres professore, comentar i valorar les ja existents. Poden cercar una activitat. dcscarrcgar-la. adaptar-la a la seva metodologia a les classes i ulilil/ar-la lliurcmcni en la seva docencia. Poden crear noves activitats, tant amb material nou com amb noves versions de les activitats emprades anlcrionnent, i afegir comentaris de com les Tan servir, tot créant un sistema d'enscnyainent collaboratiti.

D'aquesta manera s'ajudarà al professorat en l'enscnyamcnt de les competències génériques, posant a la seva disposició un malcriai que d'altra manera consumiría moli de temps per a trobar. valorar, recollir i organit/ar de manera adequada.

III. ANÀLISI

A. Requeriments Durant la primera fase del projecte s'ha analitzat quins son

els requeriments necessaris per a la creació de l'aplicació que dona aquest suport. Per a obtenir-los s'ha emprat la tècnica de recopilado de dades basada en entrevistes, ja que aquesta és la niés utililzada degut a la seva productivitat a l'hora de determinar les nécessitais del sistema [1 | . D'aquest anàlisi lian sortit els requeriments d'usuari, que ens han permès saber els diferents lipus d'usuaris que interacluaran amb el sistema. A la Fig. 1 es pot veurc cl diagrama d'usuaris del repositori. que estableix la jerarquía que aquests tciîcn dintre del sistema.

f

Gestof Adnartstradw

Fig. 1 Diagrama d'usuaris del sistema

TREBALLS DE RECERCA

Quan ja s'han definii els rcqucrimcnis d'usuari aqucsls s'han emprat per ireure cls rcqucrimcnis de sistema, necessaris per a la definició de les caraclcrísliqucs que lia de lenir el sistema i les (iincions que aquesl lia d'c-rcrir.

B. Funcionalitats del Repositori La unitat principal del repositori és l'activitat. Una activitat

és unii tasca que es duu a terme en una assignativra per l'obtenció deis objectius específics d'aquesta. i a mes. els objectius de la competencia transversal. Els usuaris poden crear activitats al repositori. editar-Íes i adjuntar-lii arxius. Aqüestes activitats consten del noni de 1'activitat, les assignatures a les que va destinada i una descripció. Se li poden afegir etiquetes per a realitzar una classifícació. especificant quines competències treballa l'activitat. a quin curs es pot compartir i a quins estudis va destinada, aixi com lambe comentaris per parí d'allrcs usuaris.

Una altra possibilità es la de crear enquestes, les quals es caractcril/cn per una pregunta que formula l'usuari i un seguii de rcsposlcs que cls allrcs inicgranis del repositori poden contestar. A mes. de la inalcixa manera que a les activitats, cls usuaris tambe poden ler-hi comentaris.

La funcionalitat mes importai al repositori son les cerques. les quals es rcalil/.cn a partir de la classiücació per categories que ha fet l'autor de l'activitat. A l'usuari se li presenten difercnis opcions per trobar el material, per a qué pugui triar la que millor cscaigui a les seves necessitats. Tambe disposen d'una opció per realitzar cerques a allrcs repositoris i de la possibilità! de fer cerques predefinides per etiquetes. Aquesta és la cerca mes precisa, a on a l'usuari se li presenten les diferents etiquetes existents per a cada categoria. Aqnest selecciona les que voi que estiguin en els seus criteris de cerca i llavors se li mostra un llistat amb tot el material disponible per a les etiquetes elegides.

Finalinent. el repositori permet l'ús tant del cátala com del castella, i els usuaris teñen en tot moment la possibilità! de canviar d'idioma entre un i l'altre. A inés. quan un usuari crea una activitat. aquesl pot afegir unii categoria que indica en quin idioma están els arxius que Ili adjunta.

C. Estudi de les Junes Existents Per a realitzar aquest projecte ha estat necessari crear una

eina que permeti gestionar el contingul que s'anirà recopilant duranl ci scu ús. Per aquesl moliu s'iia clcgil ulililzar coni a tecnologìa base un sistema gestor de continguls (Coment Management System. CMS). Aqucsls sistemes són programes que permclcn crear una estructura de supori per a la crcació i administrado de coniinguls, principalmeni a pagines web. per parí deis parlicipants [2]. Els CMS donen la possibilílal de compartir qualsevol tipus d'arxiu, ja siguí lexi. vídeo, àudio, inialgcs... com a contingul web, A mes, alguns poden crear íluxos de Ircball per a la crcació de contingul i la seva aprovació.

Per a decidir quin CMS emprar s 'ha fet un esludi que determina quins cobreixen les necessitats del sistema, seguint el carni de la Universitat d'apostar per Yus de programan lliure. Els dos sistemes analitzats lian sigut Drupa! i Joomla.

dos deis CMS mes destacats deis darrer artys [3]. Aquests són paquets de programari lliure amb II ¡cencía GNU/GPL [4], escrits en PHP i emprant el sistema de base de dades MySQL per a cmmagal/cmar la informado. A la Fig. 2 es pol vcurc a mode il luslraliu un exemple de ics capes en larquilcclura tecnológica de Drupal. Aquest maule les malcixcs que Joomla. pero a mes implcincnia una capa d'abstracció que transfonna les consultes SQL en consultes génériques, pcrmclcnl emprar diferents tipus de bases de dades sense liaver de canviar el codi.

Ltenguatge

Base de Dades

Servidor Web

Sistema Operati u

PHP

Capa d'Abstracció BBDD

MySQL/PostgreSQL/.. .

Apeche / US / . . .

Linux / BSD / Mac OS X I Windows I Solaris I...

fíg. 2 Capes on l'arquitsctura tecnològica de Drupa!

A fhora de realitzar la coinparació. els aspectes que s'han tingut en compte s'han selecciona! per poder avaluar les capacitats deis dos sistemes en diferents àmbits necessaris a riiora de crear el repositori. els quals es poden veure a la segúent Uista:

• Facilitai d ins la l lació • Faciliial de crcació d : una web • Facilitât d'administració de contingut • Flcxibilital gràfica i estructural • Rols d'usuaris i flux de treball • Suport multi idioma • Extensibilitat i integrado • Manicniincni del repositori i suport.

Els resultáis oblinguls lian determinai que Joomla es úlil si es voi lenir un Мое scn/ill de manera ràpida i sempre que es pugui afrontar una categorització de contingul rígida i unes opcions de configurado i de disseny limitades. Per altra banda es poi usar Drupal si es vol ail rcndimenl. cscalabililal. un bon gestor de conlinguts i una flcxibilitat de disseny significativa. Però aixó sí, s'lia d'cslar preparai per a invertir molí de temps en aconseguir un Hoc web professional.

D'aquesta manera s'ha elegit Drupal coni a sistema gestor de continguts per al repositori, ja que compleix la major part deis requeriinents obtinguts al principi de la fase d'anàlisi.

IV. DISSENY

La segiient fase en la creació d'un software és la de disseny. a on es realitza el modelât del sistema en base ais requeriinents de sistema obtinguts, i a on s'extreu pOSteriormenl el document de casos d'ús. Aquests serveixen per indicar com lia d'actuar el sistema amb l'usuari per aconseguir un objectiu especific, i és la tècnica mes habitual per al modelât del comportamenl d'un sistema 15].

69

TREBALLS DE RECERCA

A. Descomposició dei sistema Per a realitzar un bon disseny és necessària una bona

descomposició del sistema. Per aqucsl moliu la dcscomposició deis casos d'ús s'lia fct Icnim en compie la cohesió. una mesura de la rclació funcional entre els elements d'un mòdul que s'empia a la Tase de disseny del cicle de vida d'un prqjcctc de software [6]. Les funcionalitats dels inòduls amb una alla cohesió lian d'cxccular entre ells una tasca ben definida en un programa. És a dir. Ics unitats de software que s 'agrupcnenun conjuni es degut a que están relacionadcs en cî desenvolupament d'una única funció específica,

Amb aquesta idea en ment s'han agrupal cls diferents casos d'ús segons la funció bàsica que rcalilzen: l'autcnticació. gestió d'usuaris. gestió de contingut i consultes. Aquests casos d'ús s'han dividit a la seva vegada en altres grups de subeasos d'ús. tal com es mostra a la Fig. 3. Aquí cada grup final conté els casos d'ús associats a aquesta funcionalitat. Per exemple, el CU2: Gesiió d'usuaris és un grup final que conté els subeasos d'ús corresponents a les funcions relacionades amb els usuarís que interaccionen amb el sistema i que apareixen a la Fig. 1: crear un compte, validar-lo. denegar-lo, assignar un rol i modificar les dades personals.

li. Definido deis casos d 'tis Els casos d'ús s'han rcalilzal iniijançani una serie dapartals

que els defincixen. créant un document per a cada un d'clls a on es detallen les seves caractéristiques. Primer aparcix una descriptió del cas d'ús tractai, cspccificanl el que el sistema lia de permetre realitzar ais usuaris que es defincixen. Dcsprcs apareixen les preconditions, que dcscriucn l'cstat del sistema abans d'cxccutar-se el cas d'ús. Tot seguii es contemplen les postconditions en cas d'exit i en cas de fracas, que descriuen respectivament Testât del sistema despres d'cxccutar-se cl cas d'ús en cas de finalilzar ainb cl résultat espérât per part dels usuaris principals i en cas de filiali tzar sense aconseguir el résultat espérât. Després apareix la llista d'usuaris que empraran la funcionalital, seguits per cl trigger o acciò que inicia la seva execució.

Al segon bloc es descriu la seqiiència nonna! que segucix un cas d'ús. detallant pas a pas les accions que s'lian de realitzar. per obtenir el résultat desitjat. De la mateixa manera, també es detallen les exceptions, mostrant una llista amb els passos i les accions que el sistema ha de realitzar en el cas que aparegui una situació que provoca una excepció.

Fiiialment, al darrer bloc apareixen el súper cas d'ús. que correspon al cas d'ús de nivell immediata ment superior, i els subeasos d'ús, mitjançant una llista amb els de nivell immédiatament inferior.

C. Diagramas deis casos d 'ús Una vegada que s'lia définit restructura que han de seguir

cls casos d'ús s'lian creai cada un d'clls per a cada rcqucriincnl de sistema, fent servir UML per al disseny deis diagrames.

Aqucsl es un llcngualgc grafie de modelât de software cmpral per especificar, dissenyar, construir i documentar sistemes, essent aclualmcnl el mes concgul i ulilil/at [7]. A la Fig. 4, es pot veure un exemple d'un diagrama de cas d'ús 7

( CUQ: Re positon de Competencies Génériques J

(CU1: Autenticada )

^CU2: Geshó d*usuaris )

(CU3; Gesr-6 de conünaul )

(CU3.1 : Actmlaits )

(CU3.2; 5:-.(¡i.estes )

(CU3,3; Caaiosació )

(CU3.1 : Idiomes )

(CU3 .11 A!xiusac :unt¿")

(CU3.1 : -licencies)

(CU4: consultes )

— ( C I M . I : ReahUació de consultes )

[CU4.2: Rea .'-zade ce cercues )

(CU4,3; Gestió de cerques )

Kig. -1 Orgaiiilzaci ó jerárquica deis gnips de caaos d'ús.

concretament el que defineix el cas d'ús 0. i que apareix com a primer nivell a la Fig. 3.

Mg. 4 Exemple per al diagrama del cas d'ús Ü

V . IMPLEMENTACIÓ

La següent fase en el cicle de vida de crcació del software és la implementa ció del nou sistema. Una vegada que ja s'ha fet l'estudi durant la fase d'anàlisi de quina és la millor eina per a la creació del repositori i s'han définit les seves funcions en la fase de disseny és necessari co menear la seva implementació. Primer de tot s'ha realitzat l'installació del CMS al servidor, per permetre així començar a configurar el gestor de continguts per a qué compleixi amb els nostres requerí ment s.

Drupal ve amb una sèrie de capacitáis implementades al seu nucli. fet que lia ajudat a elegir aquest sistema ja que moites d'elles satisfan gran part deis requeriments establerts. A mes. de cara ais requeriments que no es satisfan nativament, permet una gran ricxibililal i adaplabililal gracies a la possibilitat d'ampliació mitjançant tnòduls coinplcmentaris. A continuado es detallen les funcionalilals que s'hi poden lrobar, juntament amb cl procès que s'lia seguii per crcar-lcs.

TREBALLS DE RECERCA

A. Gestì ó d'usuar is Primer de to t els usuaris s'han de poder registrar al

rcpositori. Aquesta funcionalitat s'ha satisfa îniijançant el mòdul de Drupal User, que administra cl registre d'usuaris i cl sistema d'inici de sessió. pcrmclcnl que aixi qualscvol usuari pugui crear un compte al rcposilori. Dcgut a que es un mòdul de sistema no es pot modificar el codi, i s'han d'utilit/ar les opcions de connguració que proporciona Dnipal per adaptar­lo a Ics pròpics nécessitais.

En el nostre cas s'lia creat un formulari que cls nous usuaris han d'omplir amb les seves dades: nom. llinalgcs. universital i csludis. Una vegada oniplit. aqucsl compte queda a l'cspera de que un gestor cl validi, moment en cl quai el nou usuari rebrà una confirmado de queja pot accediral repositori,

B. Rois i permisos Els rois d'usuari permeten ajustar al detall la seguretat i

l'administració del sistema. Al repositori s'han créât quatre tipus diferents de rois, alguns dels quais s'as signen automàtica ment quan l'usuari fa certes accions, i altres s'iian d'assignar manualinent. Concrétament. els tipus de rol d'usuari que s'han creat són quatre: usuari unònim, usuari autenticai, gestor i administrador.

L'usuari anònim s'einpra per als usuaris que no lenen compte o que encara no s'han aulenticat. Quan un usuari accedeix amb el navegador al repositori aulomàticaincni se li assigna a aquella sessió un identificador. juntaincnt amb el tipus de roi. En aqucsl cas. mentre que l'usuari no s'identifiqui la seva sessió le el rol d'usuari anònim D'aqucsla manera, l'usuari vcu Ics activitals del rcpositori. però no cls scus arxius adjunts.

L'usuari autenticai s'assigna automàlicamcnl a lots cls usuaris que s'autenliquen al rcpositori. Els usuaris autenticáis lencn la possibilitat d'accedir al scu compte i canviar Ics seves dades. crear activitats i editar-Íes. pujar arxius, veure les activitats dels altres usuaris junta meni amb els arxius adjunts i dcscarrcgar-los. Tambe poden crear cnqucslcs i volar-hi.

El rol de gestor l'ha d'assignar manual meni un usuari administrador, i s'empra per a que els usuaris amb aquest rol pugin acceptar o denegar Ics pclicions de nou compte d'usuari. No es vol que totliom pugi accedir al repositori simplement creant-se un compte, per aquest motiu existeix el rol de gestor; quan un usuari crea un compte aquest queda a l'espéra de que un gestor el validi, el quai rep un correu avisant-lo de que lù ha un nou usuari al repositori. Aquesta funcionalitat s'ha aconseguit amb el mòdul User registratoti notification, el quai permet notificar a certs rois quan un nou usuari ha créât un compte.

Finalment. el rol d'administrador és el que permet utilitzar qualsevol tipus d'opció al repositori, i és aquest el que s'empra quan s'han de configurar funcioiis noves al sistema.

C. Creado i edicto de contingut Els usuaris registráis lian de poder crear contingut al

rcpositori: activitals i cnqucslcs. Per aconseguir-ho s'han configurât dos tipus de contingut nous a Drupal initjançant el mòdul de sistema Nodc. cl quai permei enviar i mostrar

contingut. En el cas de les cnqucslcs lambe es necessari un altre mòdul de sistema. Polì, que permei capturar vols sobre dircrents temes en forma de preguntes d'opció múltiple. Aqucsts continguls es creen adlierils a una de les sis Licencies Creative. Commons, gracies al mòdul Creative Commons Lite.

Drupal per defecte mostra una llista d'arxius adjunts a cada node creat. però l'cstil que cls lii aplica no especifica visualmcnl quin tipus d'arxiu es. El que s'ha fet es, miljançanl el mòdul shiny upload, afegir una icona a cada arxiu segons el seu tipus MIME. A la Fig. 5. es veu un exemple de com apareixien els arxius adjunts a l'inici i com apareixen emprant aquest mòdul:

Desea tregües

E§ Imatgel.jpg I m a t o e l - i p a 7 6 , 3 6 KB

Adjunt Mida

imatael.irra 78.36 KB

Problema.Ddf 48.71 KB

Notes.txt 6,05 KB

Dossier.doc 151.1 KB

^3 Probiema.pdf P r o b l e m a . p d f 4 f l , 7 l KB

D Notes.brt Notes . t e l 6 . 0 5 KB

llf] Dossier.doc Dossier .doc 1 5 1 . 1 KB

fig. 5 Arxius adjimls empranl icones seyons el lipus MIME.

Finalment, de cara a l'edició d'aquest contingut. s'lia optât per configurar el môdul Wysiwyg, que permet que els usuaris puguin editar contingut amb un editor visual.

D. Consultes i cerques Es évident que de res serveix anar créant contingut si

després no es té cap mètode per a poder visualitzar-ho. Tôt el contingut de Dnipal una vegada es crea aulomàticamcnt ja esta llcst per a ser consultât. El problema ve en que aquest contingut s'ha d'agrupar d'alguna manera per a (enir-ho toi al malcix Hoc i fer aixi les consultes mes scn/illcs i rapides. Per solucionar-ho s'ha emprat el môdul Views, que permet crear llistes perso nal it zades i consultes a la base de dades. Amb aqucsl s"lia crcal un llislal amb lot cl contingut ordcnal per dala de crcació. i moslrani cl lílol. cl Icxi dcl contingul. les paraulcs clau associades. cl nom deis arxius adjunis i cls comentaris que han escrit altres usuaris.

Tambe es possible emprar cl cercador dcl rcpositori. El motor de cerca de Dnipal mante un index de les paraulcs trobades al contingut del Hoc, i aqucsl es va aclualit/ant aulomàticamcnt cada vegada que es créa un nou contingut.

Competencia transversal

Anàlisi, s intesi i avaluaCfÓ Capacitai en l'ús de noves tecnologie^. C o m u n i c a d o o r a l i e s c r i t a Expreutâ Oral TrehaH autùnom i capacitai iVadaptaclo

Treball en equip

Biología Educada Infantil Educació Primaria . Fisioterapia Geografía

I n d u s t r i a l s Informàtica Enginyeria r J ' E d i f i c f l c i ó M a t e m â t i q u e s Relaclons laboráis Telecomunicacions

mes etiquetes

71

Fig. 6 Exempts de nú vols d'elk[ue1es creáis al rqxisilori.

TREBALLS DE RECERCA

A mcs del motor de cerca, i per a que l'usuari tingui una visió general del tìpus de material que pot Irobar i la quantital de material que hi lia a cada categoria, se li proporcioiia lambc un nùvol d'etiquetes. Aquesl consisleix en una rcprcscntació visual de Ics etiquclcs usades per a catalogar ci contràgut, ordenades allabclicamcnt i a on Ics més utilitzades cs reprcscnten amb un lamany de llclra mcs gran que la resta, Aqucsla luncionalilal s'aconscgucix miljancanl ci mòdul Tugudeik\ que crea distints mivols d'etiquetes com els que apareixen a la Fig,6.

L'i nco meni e nt que té aquest mòdul és que no pemiet de forma nativa la traducció del contingut que mostra. Per sohicionar-ho s'ha canviat part del codi modifichili la funció theiiie_taj>adelic_weighted, quedant corn es mostra a continuació:

function theme_tagadelic_weighted(Sterms) ( Soutput = ' '; foreach ($terras as $term) [

if [module_exists("ilGntaxonomy")) I $terms - ilSntaxonomy_localize_terms($terms);

! $output .= 1[Sterm->name,

taxonomy_term_path($term), arrayt 'attributes' »> array( 'class' => 'tagadeliclevel'

.$term->weight, 'rei' => 'tag')))

."\n"; 1 return $output;

} Codi 1. Modilicació del mòdul Tagadelic per admelre Iradnir eliqneles.

El client Ta uria cerca cscrivint Ics paraulcs clau a cercar i envia la pclició. Aqucsla es connecta al web service que ofercix el scrvidor. rep la pctició i fa la cerca a la base de dades, de manera totalment independent de la transacció rebuda. Al obtenir les dades aquesl rclorna un document XML al rcposilori client, a on es visualilzcn els résultats ccrcats.

Per a complcincntar aquesta cslructura de petició-resposta. i ja que no s'ha trobal cap mòdul que s'ajusli a Ics nostres necessitats, s'ha créât RCG Share. Aquest nou mòdul pemiet capturar les paraules clau a cercar, crear la pelició al web service, rebre el document XML de resposta, processar-lo i visualitzar els résultats. Basant-se en el protocol XML-RPC. permet la connexió a altres repositoris modificant la funció search de Drupa!. El codi de la funció principal es pot veure a continuació:

function rcg_share_search($keys) { $web_services = arrayO; //Recorrem i cercam a cada un dels web services. $f ind = array () ; foreach [$web_services as $url) t $results = xmlrpc($url,'search.nodes',$keys) ; if (xmlrpc_error [) ) { $error " xmlrpc_error [) ;

} else { $find = array_merge[$find, $results);

) } return Sfind;

1 Codi 2. Funció principal del niodul de cerques RCG Share.

D'aquesta manera quan el mòdul processa cada terme primer comprova si està activât el mòdul iI8ntaxonamy (que permei la traducció de vocabulari) i Tempra per traduir cada un deis termes abans de crear la sortida i inostrar-ho per pantalla.

E. Cerques a altres repositoris Per aconseguir aquesta funcional itat s'ha emprat el mòdul

Services, una API per crear web Services i aixi poder intercanviar dades entre els distints repositoris. Emprant un web s c a ice cs poi aconseguir que una aplicació externa lingui accès ais señéis que ofercix cl rcposilori, sense liaver de intercanviar usuaris ni claus d'accès a la propia base de dades.

Per a l ' intercalivi de dades s'ha emprat XML-RPC, un protocol de crida a procediments rémois que fa servir XML per codificar les crides HTTP coin a mécanisme de transport de dades [8]. A la Fig. 7. es pot veure el modelât del comportamcnl que cs segueix en aqüestes cerques:

Peti ció Web Service 0 P e t i c i o S Q L

Resposta

Servidor Base de web dades

Document XML

Re pos ito ri Client Re pos i to ri Extern

Fig. 7 Flu\ de dades durant una pelició al web service.

La variable Swebservices és un array que enmiagatzeina les direccions del servidor de cada repositori habilitât per rebre peticions. Aixi. el môdul accedeix a la variable, i per cada direcciô que lii troba realitza u n a connexiô XML-RPC al web service search.nodes amb les paraules clau soHicitades. Si aquesta peticiô résulta en error (per exemple, si no ha trobat résultats) es guarda per a q u e Dm pal pugui mostrar un missatge posteriorment de que no hi lia résultats. En cas de que no lii liagi error. es van afegint els résultats a la variable Sfind fins que no queden niés repositoris per consultai Llavors es retonia aquesta variable creada amb restructura necessària per a q u e Dnipal l'empri per a visualitzar els résultats.

F. Puntuaciô de contingut Els usuaris rcgislrals també poden votar cl contingut créai,

gracies al môdul Fivestar. Aqucsl afegeix un sislcma de vols a cada aclivilal que cs crea al rcposilori, com cs pot veurc a la Fig. 8:

Promig: El s eu vot:

Promig: 3,5 (2 vots) El seu vot: 3

Fig. it Fxeinplc de vots per a una aclivilal.

TREBALLS DE RECERCA

G. Vorahiilari i sistema de classifìeació Per a realitzar la classifìcació s'ha decidit ut il il zar etiquetes,

paraulcs clan associadcs al conlingui que donen una gran flcxibililal a l'iiora de fer cerques i calalogacions. El mòdul cinprat lia estai Taxonomy, configurai per a que quan un usuari crea una activilat li aparcixi una pàgina a on poi triar les categories que vol assignar-lii. basani-sc en les queja hi ha definides.

Les calcgorics definides son cinc: competencia transversal, csludis. assignalura. curs i idioma del coniingul adjunt. basani-sc en les etiquetes de competencies transversals definides en el Llibre Blanc del tilol de grau en Enginyeria Informàtica [9]. Les categories teñen un conjunl inicial d'étiquetés, exceptuant la d'assignatura. que és de fonnat lliure. Tal com es veu a la Fig. 9 , és el propi usuari el que pot escriure el que vulgui. deixant llibertat en el titol de rassignatura.

- » Vocabularis

A s s i g i i ñ t u r d :

Iprëgl О год ra mad à I год ra mad ón Avanzada ecnologia de la Programado

Fig. 9 Mostra de la catalogado segoiis l'assignatura ainb tonnai lliure.

//. Aspecte grafie S'Iia optai per una dislribució de 1res commues, ja que es un

esquema àmpliaincnt ulilitzat i no suposa un disseny estrany de cara a l'usuari. A la Fig. 10. es pot veurc cl disseny del repositori. La columna de l'esquerra conte cl menú de navegado, la columna de la dreta mostra varies seccions com el carivi d'idioma, cl cercador, etc.. i a la columna central es a on apareix tota la informado.

. . l 'poiii irft de 1 om i л • L enríes . enér iques

liJjj II.UJ..J. - L — M n l . l i i É f r n - . L • i . q . . l l i ( i H I »

liJjj Cum un i cu ciò n urlìi y M e r i t a

r M u l n i i invirf* i Hliifc « l i t F P ^ I И <1*>4W4> riыи Trabajo en equipo

Algunas Ret orna» jLiort* Generala pat » 1 (мггиМл* da Иатй(1«а d* Piojacta* final* da Carraia

— " Indulti la F» Inform ático

classificar-les, comcntar-Ics i votar-Ics. Poden consultar activitats creades per altrcs professors. dcscarregar-se el contingul. adaptar-lo a la seva metodologia de trcball i ulililzar-lo en la seva docencia. El recent inici de 1EEES requereix de contribucions com la que s'lia iinplcmcnlat en aqucsi projeele, i hem pogul comprovar que aquesta eina era necessària.

Per altra banda, com a lol projeetc de software, el scu cicle de vida no acaba després de la imple me ntació i la seva posterior installació. Per a qué el projecte pugni mantenir-se és necessari el seu manteniment, de manera que l'eina no quedi desfasada. Aquesta darrera fase contempla les modifícacions del producte. tant de codi com de documentado, les possibles inigracions a un nou entom, el suport ais usuaris, etc. A inés també s'lian de teñir en compte les modifícacions necessanes en cas de desitjar noves funcionalitats.

Finalmente és necessària l'activitat continuada al repositori per parí deis admi ni strado rs i gestors, ja que son aquests eis cncarrcgals d'acccplar o denegar les peticions d'alta de nous usuaris al sistema. D'aquesta manera el repositori podrá seguir en marxa pcnnctcnl l'acccs a nous usuaris amb nou material, facilitan! així al professorat la lasca de rccollir i organitza les compctcncics gencriques.

REFERÈNCIES [1 j K. Amengua!. X. CJi labial, A. Mas. Tècniques de recopilado de. dudes.

Apunts d'En gin veri a del Sollware I. Tema 6, diapositiva 5. Universität de les Ules Balears,

[2] Wikipedia. la enciclopedia libre (2011) Sislenia de Geslión de Contenidos. [OuliiioJ. Disponible: http:.Ves. wjki pedia .org'wiki/ S ¡ stctna_de_gesti o n d e c o n tenidos

[3] Packt Publishing. Mista de gnanyadors i premis otorgáis ais Animal Open Source CMS Awards. [Online]. Disponible: htl p: '•'www.pack (pub .eoni art ¡ele/ open-source-cm s-a ward-prev ious-winners.

[4] Free Software Foundation, GNU General Ihiblic Fícense. Versió 3. |Oiiline]. Disponible: http://www.gnu,org/'copy1eft'gpl.1iUní.

|5'j G. Fontane!. Requerimenis d'usuari i de sistema. Apunts d'Kiigincria del Solidare 11, pagina 3. Universität de les liles Balears.

]G] P*. Aniengnal. FJ procés de Disseny del Sistema d'hifonnació II. Apunts d'Enginyeria del Software 1. lema 10. diapositiva SO. Universität de les tiles Balears.

[7] Objecl Management Group. Gelting Slarled \vilh LML. [Online]. Di spon ib I e: h (1 p:. 'www. um 1 .org/

[8'| Wikipedia, la enciclopedia libre, XML-RPC. [Online]. Disponible: http:/, ca wiki ped ¡ a. org/wi k i/X MI PC

[9] J.Casasnovas, Libro Rhsnco. Título de grado en Ingeniería Informática. ANECA. Juny2005.

Fig. 10 Mostra del disseny del repositori a on es poi veure la distribnció de tres coluinnes quo slia enipiat.

VI. CONCLUSIONS

Ainb aquest projecte aquí présentât ha sorgil el Repositori de Competencies Génériques, un espai collaboratiu entre professors a on aquests poden crear activitats, cercar-les.