RDT octubre de 2008

R ĐT LA REVISTA DE RODA DE TER

OCTUBRE’08 / n 694Any LIX / 3 €

CURS ESCOLAR2008-09

2 ~

RĐ

TRevista Roda de Ter / Octubre 2008

RĐT El Temps DemografiaEdita Ajuntament de Roda de TerRedacció Ramon Martí, 42. 08510 Roda de TerTelèfon 93 854 02 30Fax 93 850 04 75Correu electrònic [email protected]òsit legal B-14.1958Preu 3 €

DirectoraMontse Verdaguer i Mas

RedaccióEstel Terricabras i Ocaña

Col·laboradors de cada edicióM. Carme Balmes, Pep Bas, Neus Casadevall, Joan De-niel, Joan Fradera, Quico García, Sara Jordan, Sabina Jufré, Àngela López París, Maria Ocaña, Miquel Pra-dell, Rosa Roca, Joan Sala i Pujol, Jaume Salés Gorchs, Pere Serra, Miquel Rovira, Mercè Viladecàs.

Fotografia portada. Àlex SánchezNenes i nen de la portada. Paula Liu Ureña Camps, Andrea Arderiu Llimós, Biel Arderiu Llimós.

Fotos. Pep Bas, David Fajula, Joan Fradera, Sabina Jufré, Maria Ocaña, Rosa Roca, Jaume Riera, Miquel Rovira, M. Àngels Roviró, Àlex Sánchez, Pere Serra, Estel Terricabras i Montse Verdaguer.

Disseny inicial. BisgràficMaquetació. Montse Verdaguer i MasImpressió. Gràfiques Roda, SCPAdministració, publicitat i subscripcionsInès Fontseca i Plana (Telèfon: 93 854 02 30)

La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opi-nió dels articles signats. Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors, que la revista Roda de Ter no necessàriament ha de compartir.

NAIxEMENTs

19/09/2008Maria Isabel Jiménez Ramirez, fill de Jesús i Maria Isabel18/09/2008Mohamed Taziouen Ahdour, fill de Abdelka-rim i Ouafia19/09/2008Juan José Giraldo Quintana, fill de Endinson i Jenifer25/09/2008Nil Cortés Tristancho, fill de Jaume i Eva26/09/2008Mohamed El Mokhtari Asbai, fill de Choukri i Chomicha30/09/2008Wafaa Boyjouaran Badda, fill de Abdessalam i Abida08/10/2008Marc Duran Martinez, fill d’Enric i Raquel21/10/2008Jana Colom Franch, fill d’Eduard i Maria Do-lors

DEFUNCIONs

09/10/2008Concepció Pons Codina, 88 anys13/10/2008Felipe Muñoz Contreras, 73 anys15/10/2008Soledad Dachs Sala, 99 anys18/10/2008Josep Malian Danés, 79 anys

TEMPERATUREs sETEMBRE 2008

Màxima absoluta / ºC 30,6ºMínima absoluta / ºC 4,4ºMitjana mensual / ºC 18,5ºMitjana climàtica / ºC / 1995-2005 19,0º

PlUjA I METEORs

Precipitació total mensual (lm2) 81,3Precipitació mitjana / 1995-2005 88,4Jornada més plujosa 34,4Precipitació acumulada. Any 2008 686,8Precipitació acumulada. Any 2007 407,7Dies de pluja 9Dies de Boira 4Dies de gelada 0Dies de rosada 25Dies de tempesta 3Dies de neu 0Vent fort>51 Km/h 1

VENT

Ràfega màxima Km/h 85 WSW

ACTERAmics de les Ciències de la Terra i de l’Espai

www.astrored.net/acter

Secció meterologiawww.svt.es/meteoroda

3 ~

RĐ

T

Revista Roda de Ter / Octubre 2008

04. EDITORIAL

05. EL TEMA DEL MES

08. NOTÍCIES

25. CRòNICA DE LA RESIDèNCIA

26. MuSEu DE L’ESQuERDA

28. COMPREM A RODA

30. OPINIó

36. ESPORTS

44. SAPS Què VuLL DIR?

11, 15 i 16 de novembrejornades Miquel Martí i PolConsultar actes a la pàgina 17.

Divendres, 14 de novembreConferència El camp de sitges de l’Esquerda: una aproximació a la ramaderia en temps visigòtics (s. VI - VIII dC), a càrre de Àlex Va-lenzuela. A les 8 del vespre, a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda. Organitza: Museu Arqueològic de l’Esquerda.

Dimarts, 18 de novembrePresentació de la revista Entre Dones, edita-da conjuntament pels ajuntaments de Roda de Ter, Manlleu i Vic i el Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. Número dedicat a analitzar les causes de la violència masclista. A les 7 de la tarda, a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda. Organitza: PIAD.

Divendres, 21 de novembreRecital: Un passeig per la Plaça del Diamant, a càrrec d’Anna Carné i Gemma sangerman. A 2/4 de 8 del vespre a la biblioteca Bac de Roda.

Del 24 al 30 de novembreExposició Les Dones a Ravensbrück. Exposi-ció al voltant de Ravensbrück, camp de concen-tració i extermini creat el 15 de maig de 1939 a prop de la petita ciutat de Fürstenberg, a 90 km de Berlín on més de 123.000 dones de 40 nacionalitats diferents hi van ser internades. A la 1a planta de Can Planoles, al Punt d’Informa-ció i Atenció a la Dona Neus Català. De dilluns a divendres, de 10 del matí a 1 del migdia, i els dilluns i dimarts, de 4 de la tarda a 7 del vespre.

Dimarts, 25 de novembreInauguració del Punt d’Informació i Atenció a la Dona (PIAD) Neus Català, de Roda de Ter. xerrada Treballar per a la igualat: els nous reptes de la política local, a càrrec de la Sra. Manuela de Madre. Diputada al Parlament de Catalunya. A les 8 del vespre a la porxada de Can Planoles. Tot seguit, visita i acte d’inaugu-ració oficial del PIAD Neus Català.

jornada de portes obertes del PIAD. De 10 del matí a 1 del migdia i de 4 de la tarda a 7 del vespre.

Dimecres, 26 novembreProjecció del material audiovisual realitzat pel grup de dones Dones de vol i debat poste-rior entre els/les assistents. Dones de vol és un grup de dones unides per haver viscut una situ-ació de violència generada pels seus companys de vida. A les 8 del vespre al PIAD Neus Català de Roda de Ter.

Hora del Conte. Contes dibuixats de Mercè Ro-doreda a càrrec de Subi i Anna Obiols. A les 6 de la tarda, a la Biblioteca Bac de Roda.

Diumenge, 30 de novembreMandala per a la no violència masclista i actuació del cor femení “NAIADEs”. L’acte comptarà amb la presència de la Sra. Marta Sel-va, presidenta de l’Institut Català de les Dones. Dirigirà la confecció de la Mandala: Caro Von Arend Sallarès. Participen en la confecció de la Mandala: Grups i entitats de dones de tota la comarca. Es servirà xocolata desfeta per es-morzar. A les 11 del matí a la plaça Major de Vic. Organitza: Ajuntament de Roda de Ter, Ajuntament de Manlleu, Ajuntament de Vic, i Consorci de la Vall el Ges, Orís i Bisaura.

4 ~

Ed

itori

alRevista Roda de Ter / Octubre 2008

RĐT

La Plataforma Recuperem el Pont Vell ha recollit 1800 signatures en contra de l’ascensor. Ells mateixos van quedar sorpresos de l’acceptació que ha tingut la iniciativa. A més de la recollida de signatures, han organitzat diverses assamblees populars en les que s’ha aconseguit una assistència d’una mitjana de 70 persones, i on a més de l’opinió també se’ls convida a participar activament en les iniciati-ves que vagin sorgint al respecte. Han rebut crítiques de tot tipus i de tots colors: Es podrien haver mobilitzat abans que l’ascensor estigués quasi del tot acabat, hi ha altres causes que mereixerien mobilitzacions semblants i en canvi ningú ha dit res... Potser sí. Però el cert és que s’han mogut. I la resposta que han obtingut caldria tenir-la en compte. Més enllà de l’ascensor, aquesta mobilització ciutadana hauria de servir per refle-xionar sobre diversos aspectes. Per exemple, ha servit per crear un punt de tro-bada on veïns a priori amb opinions diferents, comparteixen un objectiu comú. També hauria de servir per fer una reflexió sobre el procés de participació ciu-tadana que s’ha seguit a l’hora de portar a terme el projecte i de com s’hauria de fer en un futur. I podria servir perquè siguem més constructius a l’hora de donar una opinió, sobretot utilitzant informació “contrastada”. Al llarg d’una legislatura, un ajuntament pren moltes decisions. És la seva feina. Són els representants del poble que hem escollit entre tots, tal i com toca en una societat democràtica. Cal tenir en compte que fer les coses requereix un esforç i que qui té boca s’equivoca. I qui no li agradi, té el dret a criticar. Doncs que criti-qui, però fem-ho bé. La Plataforma Recuperem El Pont Vell i 1800 signatures han expressat públicament el seu descontent, amb noms i cognoms. És una bona via perquè la crítica no sigui estèril.

5 ~

El t

ema

del

mes


Text. Montse Verdaguer i Mas. Fotos. Àlex Sánchez, Joan Fradera i Montse Verdaguer

Estat de les obres de l’edifici nou del CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont.

El curs escolar 2008-2009 ha co-mençat amb “total normalitat” i segons les dates previstes en

cada centre escolar. La novetat més important d’aquest curs són les obres de rehabilitació i ampliació del CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont, les quals van començar el mes de maig i sembla ser que continuen al ritme previst. un any més, el CEIP Roda de Ter continua ocupant provisionalment les instal-lacions de l’antiga escola Sant Joan a l’espera de la construcció de la nova escola. I la llar d’infants municipal ha començat un curs a màxima capacitat, que ha obligat a fer uns retocs a les au-les per encabir totes les inscripcions rebudes. Queda pendent pel curs que ve l’ampliació del centre. Aquests són els tres punts que ens destaca l’alcalde i regidor d’Ensenyament de l’Ajunta-ment de Roda de Ter, Antoni Llach, quan se li demana una valoració de l’inici del curs escolar. Però anem per parts. El CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont és una esco-la de dues línies i compta aquest curs amb 373 alumnes. Pares, alumnes i professors hauran de convuire durant 20 mesos (a comptar des del maig del 2008) amb unes obres de rehabilitació i ampliació de l’escola que han provo-cat diversos canvis organitzatius. La directora del centre, Carme Bravo, explica que s’han instal·lat 4 cargoles o aules prefabricades, amb dues aules cadascuna, que ocupen els alumnes de parvulari i primer, els quals habi-tualment estan a l’edici nou que està completament en obres. A mig curs, es farà el canvi i seran altres cursos els que ocuparan les cargoles. També s’han hagut de reorganitzar les entre-des i sortides a l’escola, que ara estan ubicades més separades, i les obres també han fet que l’Educació Física dels cursos de 3é a 6è s’hagi d’impartir al pavelló municipal d’esports.

Imatge del primer dia d’escola al CEIP Roda de Ter, als locals provisionals de les antigues escoles Sant Joan.

La llar d’infants municipal de Roda està al màxim de la seva capacitat.

6 ~

El t

ema

del

mes


L’Escola intermunicipal de música El Faristol de Roda de Ter i l’Esquirol ha començat el nou curs amb canvi d’ubicació. Fins el curs passat la trobàvem a l’edicfici de Can Planoles, al carrer Ramon Martí, i també utilitzaven les

instal·lacions del CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont. Enguany està situada a l’an-tic consultori municipal, al carrer Diputació. L’equip directiu valora molt positi-vament aquest canvi d’ubicació ja que creuen que per l’alumne és molt important el fet de separar la seva formació obligatòria amb la formació extraescolar. “Per primera vegada hi ha un lloc específic per fer música i que els alumnes es poden fer seu”, explica Montse Anguera, directora de l’escola. Es respira un aire agrada-ble a l’escola, just entrar per la porta es poden sentir el so dels instruments que sonen a les aules. “Fins ara quan fèiem una classe havíem de moure les taules, les cadires, perquè aquella era una aula que s’utilitzava per alguna matèria escolar. Hem guanyat en comoditat!”, afirma Anguera. L’espai actual compta amb 8 aules. Hi ha dues aules grans, una s’utilitza per conjunt instrumental i l’altre, està adap-tada per nens més petits, amb parquet, és on practiquen el moviment. Les altres aules són per instruments o llenguatge.

Enguany es compta amb 90 alumnes inscrits però la directora assegura que l’ob-jectiu és augmentar l’alumnat, i ho afirma basant-se en fet que l’escola ha rebut a inici de curs més visites de persones interessades que en els últims anys. L’escola es defineix com a centre obert, innovador, de clara orientació pública i de servei a les persones. Ofereixen formació musical que satisfaci les expectatives i neces-sitats del major nombres d’usuaris possibles, tenint en compte la diversitat de col·lectius, per això ofereix una àmplia oferta formativa oberta a totes les edats. Els cursos d’enguany són; sensibilització musical (4 i 5 anys), Iniciació I i II (6, 7 i 8 anys), formació musical infantil (de 3r a 6è de primària), formació musical joves (12 a 18 anys), formació musical adults (a partir de 18 anys), formació musical instrumental ( a partir de 12 anys), formació musical bàsica, (a partir de 12 anys i adults), Instrument (més de 18 anys), 2n instrument, Toques en un gurp de mú-sica?, Conjunt instrumental i Cor d’adults. També ofereixen activitats diverses durant l’any, com un concert trimestral a la mateixa escola, dos concerts, una cantata amb la resta d’escoles de la Catalunya Central i unes colònies musicals. L’escola està autoritzada i reconeguda pel Departament d’Educació de la Genera-litat de Catalunya, garantint als alumnes un projecte pedagògic innovador.

Text i foto. Estel Terricabras

Una de les classes de música, a les noves instal·lacions de l’antic consultori municipal.

Ambtot, Bravo assegura que tot i els canvis organitzatius, “tots ho estem portant força bé perquè les obres que-den independent a la vida de l’escola” i demana comprensió a les famílies per aquesta situació provisional.

El CEIP Roda de Ter ha començat el curs amb 194 alumnes, amb els cursos de P3 i P4 de doble línia. La manca d’espai és el problema més important de l’escola, la qual ocupa uns locals provisionals del Bisbat de Vic que cos-ten a l’Ajuntament de Roda un lloguer de 3.000 euros mensuals. Per aquest curs, s’ha hagut d’ampliar una cargola amb 2 aules més, la qual cosa també ha permès recuperar un espai que ja tení-en per aula de lectura. Però la directora de l’escola, Mercè Sala, és contundent: “Estem molt estrets, sota mínims, pel que fa l’espai. Se’ns fa molt llarg i ens trobem a disgust”. Per exemple, ex-plica que “ara ens ha arribat material nou i el tenim col·locat amb calçador. I en demanaríem més, però no sabem on posar-lo”. Pel que fa al nou edifici, Antoni Llach explica que en aquests moments el projecte de reparcel·lació dels terrenys està en exposició pública i que falta acabar el projecte d’urbanit-zació. L’augment d’alumnes, i per tant de famílies, també provoca problemes a l’aparcament de l’escola. Per aquest motiu, Sala fa una crida als familiars i els demana més civisme a l’hora d’apar-car: “cada vegada som més persones i s’estaciona de manera que s’interrom-peix el trànsit dins l’aparcament i fins i tot l’accés als autocars”.Pel que fa la llar d’infants municipal, aquest curs té 88 alumnes de 0 a 3 anys, la qual cosa ha obligat a augmen-tar la plantilla amb 2 noves mestres i 1 auxiliar. I per poder encabir totes les inscripcions s’ha hagut de reorganti-zar l’espai de les aules, però pel pro-per curs es preveu una ampliació cap al pati, tal i com explica la directora, Maite Serra: “ara estem al màxim de capacitat, només ens queda 1 plaça lliure d’1 a 2 anys”. L’Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Martí i Pol també ha començat el curs amb normalitat. La directora, Judit Juvanteny, explica que són 368 alumnes i 45 professors.

7 ~

El t

ema

del

mes


El passat 4 de setembre de 2008, des de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Roda de Ter es va or-ganitzar la inauguració del curs escolar, com ja es ve

fent des de fa 5 anys. Els objectius de l’acte són, per una ban-da, una trobada dels docents del nostre municipi, i per l’altra, donar a conèixer diferents espais i recursos de Roda de Ter als docents. Enguany es va convidar als mestres i professors a visitar el nou equipament de la Biblioteca Bac de Roda, la qual es va inaugurar l’abril d’aquest any. A més, Montse Bundó, del Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, va ex-plicar als assistents com poden col·laborar les biblioteques escolars i les biblioteques públiques. Després de la interven-ció de Bundó, es va fer una visita a les noves instal·lacions, situades al carrera Bac. L’acte va comptar amb l’assistència de l’Inspector d’Educació, Joan Josep Llansana, i d’uns 90 mestres i professors dels centres educatius de Roda.

Text. Gemma Soldevila Fotos. Montse Verdaguer i Mas

Dues imatges de l’acte de benvinguda al curs escolar, a la nova biblioteca de Roda.

L’Escola de persones adultes de Roda de Ter ha encetat el nou curs 2008-2009 amb alguns canvis d’ubicació. Alguns dels cursos de graduat escolar s’han passat a impartir a les aules de l’Institut d’Educació Secundària Mi-

quel Martí i Pol. Aquest canvi d’ubicació ha obert la possibilitat que el centre es converteixi finalment en escola autoritzada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Quan aquest fet es produeixi, permetrà que a nivell de graduat de secundària els mateixos professors puguin examinar els alumnes i no

Text i foto. Estel Terricabras

s’hagin de traslladar a un altre centre de la comarca. Es necessiten uns requi-sits per l’autorització; com la titulació dels professors o que l’espai compleixi els requisits necessaris, com ara sor-tides d’emergències... A l’institut, tots els requisits a nivell d’infraestructura queden resolts.Enguany els cursos quedaran repartits d’aquesta manera; a l’edifici de Can Planoles, al carrer Ramon Martí, s’hi farà el català nivell B. En aquest curs hi ha inscrits 8 alumnes i es farà el dilluns de 8 a 10 de la nit. Els tallers de comunicació, per facilitar horaris i dies, s’ha dividit en 4 grups, i queden de la següent manera: el primer grup farà classe els dilluns i els dimecres a la tarda; el segon, els dimecres i dijous; el tercer, el dilluns i dimecres; i el quart grup realitzaran el curs els dilluns i di-jous de 8 a 2/4 de 10 de la nit. Hi ha un total de 69 persones inscrites.Pel que fa a l’IES Miquel Martí i Pol s’hi impartirà el graduat escolar amb 21 alumnes en horaris de dilluns a di-jous, de 7 del vespre a 10 de la nit, i l’informàtica per a entitats, amb 9 per-sones inscrites, es farà els dimecres de 2/4 d 9 a 2/4 d’11 de la nit.

L’Institut Miquel Martí i Pol, on es fan algunes de les classes de l’Escola d’Adults de Roda de Ter.

8 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Octubre 2008

Text i Foto. Montse Verdaguer i Mas

En el ple d’octubre es va aprovar l’increment de les ordenances fiscals per l’any 2009, amb els vots a favor de l’equip de govern i el vot en contra d’ERC.

L’equip de govern de l’Ajuntament de Roda de Ter, format per Independents pel Progrés de Roda (IPR-PSC) i Convergència i unió (Ciu) va aprovar un increment del 4,8% de les ordenances fiscals per l’any 2009 que són els im-

postos i taxes que pagaran els ciutadans de cara l’any que ve. Aquest increment coincideix amb l’IPC de Catalunya, tal i com va explicar el regidor d’Hisenda, Esteve Franch, i com es pot llegir en l’article que acompanya aquesta informació. Per la seva part, Esquerra Republicana de Catalunya, principal grup de l’oposició, hi va votar en contra i va retreure a l’equip de govern que “quan l’IPC és alt s’hau-ria de fer contenció i reduir la càrrega fiscal dels rodencs per sota d’aquest índex”. Franch va explicar que les taxes i impostos que els rodencs paguen estan a prop dels 2.600.000 euros; un terç d’aquests diners correspon a l’Impost de Béns Im-mobles i va afegir que “baixem la taxa del 0,97 al 0,82, és a dir, un 15%” a l’espera de saber quin serà el valor del cadastre un cop revisat. ERC va insistir en el fet que la contribució urbana estarà marcada per la revisió cadastral i que l’increment de valor es produirà en cada finca. També van afegir que aquest increment tindrà una repercussió “molt elevada” en l’impost de plusvàlues en el cas de venda o al rebre una finca per herència. En el ple d’octubre, també es va aprovar una modificació de crèdit de 141.330 euros. El regidor d’Hisenda, Esteve Franch, va explicar que 86.000 euros es desti-naran a una subvenció a la Fundació privada de la residència de Can Planoles ja que amb la hipoteca que es paga per les últimes obres d’ampliació “falten 200.000 euros cada any”. Franch va afegir que a partir de l’any que ve s’aplicaran un seguit de mesures per evitar aquest descobert però que “necessiten aquests quasi 90.000 euros urgents, abans d’acabar l’any per pagar salaris” i va assegurar que “la idea és que l’ajuntament els torni a recuperar”. La resta de l’import del suplement de crè-dit correspon a la rehabilitació de l’espai jove. L’alcalde, Antoni Llach, va explicar que abans del 31 de gener del 2009 s’ha de justificar el 60% de la subvenció que l’ajuntament ha rebut de la Generalitat: “Es comprarà el material i es guardarà fins que es realitzi l’obra”, la qual s’adjudicarà en breu. ERC es va abstenir.

AlTREs PUNTs DE l’ORDRE DEl DIA DEl PlE D’OCTUBRE

El ple d’octubre estava format per 9 punts de l’ordre del dia a més de precs i preguntes. ERC va presentar dues mo-cions en les que demanava l’arranja-ment de les escales del carrer Indústria i la millora de l’acondicionament dels edificis en obres. L’equip de govern hi va votar en contra per considerar que ja està previst o que s’hi està treballant, respectivament. Pel que fa els precs i preguntes, ERC es va interessar per l’edificació dels terrenys on hi ha Puig-neró. L’alcalde va explicar que l’empre-sa promotora els havia presentat un pla urbanístic en el qual havien reduït la ratio d’habitatges per hectàrea i que s’hi constuiran cases unifamiliars in-termitgeres, quan es desenvolupi. ERC també va demanar si s’ha trobat una solució definitiva als gats que van a fer les seves necessitats al pati de la guar-deria. La regidora de Sanitat va dir que ja n’han agafat 4 i que estan pendents de trobar una solució amb la Diputació per evitar que els gats entrin al pati.

9 ~

No

tície

s


Durant la seva intervenció en el ple d’aprovació de les ordenances fiscals del mes d’octubre, el regidor d’Hisenda, Esteve Franch, va explicar els incre-

ments que s’aplicaran de cara l’any que ve. Tot seguit podeu llegir l’article on ho especifica.

“Per l’any 2008 apujavem les taxes amb l’IPC acumulat fins l’agost del 2007. un total de tres taxes (la de l’escola música, de la llar d’infants i de les escombraries) s’apujaven amb un 8% amb la finalitat de no tenir tan dèficit en aquests serveis.Pel que fa l’any 2009, seguirem amb l’IPC fins l’agost, que és del 4,8% a Catalunya, però degut a la situació econòmica que tots coneixem, no apujarem cap taxa per sobre d’aquest IPC. Cal fer esment que hem revisat les taxes i sols hem corregit petites mancances com algun preu en els anuncis de la revista Roda de Ter, o alguns preus com les carmanyo-les, que es cobraven per sobre del cost. També dir que per temes administratius no hem pogut revisar la taxa d’alta de negocis o activitats que la farem més simple i actual amb un model similar al dels pobles que tenim a prop nostre. Esperem fer això properament. Tenim certes taxes de vehicles que no es poden augmentar més, l’aigua (connexió, alta, etc), que tampoc augmentem, l’impost de construcció tampoc. Les taxes que els rodencs paguen està prop dels 2.600.000 euros: 1/3 correspon a l’Impost de Béns Immobles (IBI), 2/3 altres taxes (les més importants són les escombraries i l’aigua). Pel que fa l’IBI, baixem la taxa del 0,97 al 0,82, és a dir, un 15%, que ningú s’equivoqui o interpreti les coses d’una altra manera, avui aprovem la taxa i no l’import per aplicar la taxa, això és el cadastre que ja vindrà. Però amb aquesta baixa de 0’97 a 0’82, no es trobarà gaire, en molts casos.

El regidor d’Hisenda, al costat de l’alcalde, quan explicava la puja de les ordenances.

Text. Esteve Franch. Regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Roda de Ter

Les altres taxes amb les que no es poden apujar surt per sota l’IPC, surt el 4,33%.Creiem que és un any de contenció, difícil pels rodencs i per tant, també pel seu ajuntament. Serà un any en el que s’hau-rà de vigilar la despesa i veure si el proper té una tendència diferent.Continuem pensant que hi ha taxes que han de ser menys deficitàries, però també pensem que no és l’any per gravar-les o carregar-les més”

C. PEP VENTURA, 12 - 08510 RODA DE TERTEL 93 850 01 99

Millora la cel·lulitisReafirmaDrenaTonifica

Sessions de 10 minutsAbonaments mensuals de 1 o 2 sessions a la setmana

PROGRAMES PERSONALITZATS

Vine a informar-te i PROVA-LA et REGALEM UNA SESSIÓ

10 ~

No

tície


“Recollir 200 signatures ja hauria es-tat molt bé però estem molt satisfets perquè n’hem recollit 1759”. Aquestes eren les paraules d’un dels portaveus de la Plataforma Recuperem el Pont Vell durant l’assamblea popular que es va fer el dimarts 28 d’octubre, amb l’objectiu de fer el recompte de les signatures que s’havien començat a recollir 15 dies abans en contra de l’as-censor del Pont Vell. Els sotasignants, sota el títol Recuperem el Pont Vell, exigeixen que es desmunti totalment l’ascensor, les escales i tots els seus elements de suport estructural, i que es retorni el conjunt del Pont Vell i el seu entorn a l’estat que tenien abans de l’inici de les obres. El recompte està encara incomplet i es podria passar de les 1800 signatures, recollides a través de particuplars i comerços. El proper pas és entrar les signatures al registre de l’ajuntament i que formin part de l’ordre del dia del ple del 18 de novembre. D’aquesta manera, tal i com especifica el reglament de Parti-cipació Ciutadana, es podrà dirigir una pregunta al consistori després del ple.

El 14 d’octubre es va organitzar la se-gona assamblea popular en la que es va aprovar el manifest i es va crear una comissió per organitzar la recollida de firmes. Hi va haver una assistència de 90 persones, i es va explicar als assis-

Text i fotos. Montse Verdaguer i Mas

Imatge de l’assamblea popular que es va fer el 14 d’octubre. El 28 d’octubre es va fer l’assamblea per recomptar les signatures recollides.

El FINANÇAMENT DE l’AsCENsOR

En el punt de precs i preguntes del ple d’octubre, ERC va demanar a l’equip de go-vern sobre el finançament de l’ascensor. Abans de contestar, el regidor d’Hisenda, Esteve Franch, va aprofitar per acusar ERC “de polititzar els problemes i preocu-pacions del poble”. Segons Franch, el cost de l’obra és de 248.000 euros, 160.000 dels quals es financien a través d’una subvenció del Fons Europeu (FEDER) i la resta (88.000 euros) els paga l’ajuntament. El regidor d’Hisenda va assegurar que “si d’una cosa té cura l’actual equip de govern és de l’estalvi del poble” i va explicar que el primer projecte que es va redactar, el qual no es va portar a terme perquè l’adjudicació va quedar deserta, “costava 130.000 euros més que l’actual”. Franch va recordar a ERC que la compra de La Blava “costa 5.400 euros d’interessos cada mes durant els 2 últims anys. Amb aquests diners es podrien haver fet 3 ascen-sors”. Jordi Serra va demanar si tots els accessos i rampes compleixen la normati-va d’accessibilitat pertinent i el regidor d’urbanisme, Albert Serra, va respondre que sí. El regidor també va respondre que la barana que es va treure de la plaça de l’església es tornarà a col·locar un cop s’hagin acabat les obres.

tents que la plataforma s’ha creat per tal que l’ajuntament escolti als qui estan en contra de l’ascensor. També es va reiterar el fet que la plataforma no està vinculada a cap partit polític. Els assistents van deixar molt clar que es vol lluitar per tal que “es desmunti l’ascensor”, el qual consideren que és un “atemptat al patrimoni arquitectò-nic local perquè oculta i emmascara l’estructura del Pont Vell”. Segons el manifest, també “destrueix l’estampa tradicional del Pont Vell, de l’església parroquial i de part del nucli antic de Roda a causa del seu fort impacte vi-

sual” i consideren que “suposa malgas-tar diners públic en una obra que no té cap utilitat, que ningú ha demanat i que tindrà uns costos molt elevats de manteniment”. En aquesta última assamblea es va comptar amb quasi 70 assistents. Tot i que es va posar en dubte poder aconseguir que l’obra es desmunti, creuen que la pressió po-pular hauria de servir perquè en un futur l’Ajuntament de Roda posés en pràctica un procés de participació ciutadana més efectiu a l’hora de tirar endavant obres que puguin canviar “la fesonomia del poble”.

11 ~

No

tície

s


En relació l’ascensor del Pont Vell de Roda, l’equip de go-vern de l’ajuntament, format per IPR-PSC i Ciu, vol fer els següents aclariments:

1.- L’objectiu de l’ascensor és facilitar l’accés a la zona ver-da del marge esquerra del riu a les persones amb mobili-tat limitada, com ara persones amb discapacitats físiques, amb mobilitat reduïda i famílies amb infants que necessitin encara la utilització de cotxets infantils. L’ascensor permet donar sortida a la zona verda per l’extrem sud i la connecta directament amb el centre del poble.

2.- Aquests mateixos objectius es pretenien aconseguir amb l’equip de govern anterior, format per IPR-PSC i ERC, per mitjà d’una escala que havia d’enllaçar el passeig del riu amb el replà de davant del col·legi de les monges. Aquesta escala feia una ziga-zaga semblant a una escala de cargol sota la primera arcada del Pont Vell i travessava en diagonal tot el penya-segat de sota l’Església i la Rectoria. L’impacte vi-sual d’aquesta escala era igual o superior al de l’ascensor amb l’inconvenient, a més, que no suposava la superació de la barrera arquitectònica. Aquesta escala, que tenia una subvenció molt important, no es va poder construir perquè l’adjudicació va quedar deserta per dues vegades, donada la impossibilitat tècnica de realitzar l’obra.

3.- Davant aquesta situació hi havia dues possibilitats: es renunciava a la subvenció de la Generalitat o bé es conser-vava i es considerava la possibilitat de mantenir la conne-xió entre el centre del poble i la zona verda per un sistema alternatiu al de les escales. L’alternativa de l’ascensor es va presentar a la consideració de les Associacions de Veïns (AAVV), en la reunió de finals del 2007, per tal d’explicar les inversions previstes per l’exercici 2008. En aquells mo-ments cap AAVV va manifestar la seva disconformitat amb la construcció de l’ascensor.

4.- De la voluntat de fer un ascensor se’n va fer ressò, des de finals de 2007, tant la premsa local com la comarcal. Du-rant el període d’exposició pública només hi va haver una al·legació, d’ERC, en la que es sol·licitava que la construcció de l’ascensor no afectés l’estructura del pont però en cap cas es demanava la seva retirada.

5.- L’ascensor, segons consta en els informes tècnics, no afecta l’estructura del pont ja que la seva sustentació és a la base del mateix i al mur que hi ha sobre el penya-segat i, per altra banda, el 12 d’abril, dia de la inauguració de la bibliote-

Imatge de l’ascensor del Pont Vell, des del passeig del Ter.

Text. Antoni Llach i Vidal. Alcalde de l’Ajuntament de Roda de Ter

ca, aprofitant la gran assistència de gent, es va instal·lar una urna on tothom podia triar els acabats de l’estructura de l’ascensor: pedra, vidre o acer corten, que es visualitzaven en uns pannells informatius, idènticament a com es visua-litza en aquests moments l’ascensor. La gran majoria de la gent es va decantar per l’acabat de pedra i només un 9,23 % es va mostrar contrari a la construcció de l’ascensor.

6.- L’aprovació inicial del projecte es va fer pel novembre de 2007, l’exposició pública va tenir lloc pel desembre del mateix any i pel gener de 2008 i l’aprovació definitiva pel febrer. L’adjudicació de l’obra es va fer a finals d’abril i les obres varen començar la primera setmana de juny. Les no-tícies a la premsa van des del darrer trimestre de 2007 fins al setembre de 2008. La primera carta de disconformitat amb l’ascensor apareix en el Roda de Ter de maig de 2008 i la segona en El 9 Nou de primers d’octubre, quan l’obra ja està pràcticament acabada, per tant, deduïm que l’objectiu últim dels organitzadors de l’Assemblea Popular potser va més enllà de la mera oposició a l’ascensor.

7.- L’Ajuntament donarà per acabada l’obra de l’ascensor quan s’instal·lin els elements de jardineria que en minimit-zaran l’impacte, es faci una remodelació de la placeta de davant de l’Església i, probablement, una remodelació del Pont Vell, del qual la Diputació de Barcelona ja n’ha elabo-rat el projecte.

OPINIÓ

12 ~

No

tície


El passat divendres 19 de setembre va tenir lloc la inaugu-ració del nou servei municipal, espai familiar i ludoteca, La Tortuga, situat al carrer Santa Tecla, 13, de Roda de Ter. Malgrat la pluja, va ser una jornada distesa i alegre on els infants van poder jugar, i passar-s’ho bé i les famílies van poder parlar amb les professionals del servei per tal de co-nèixer millor el funcionament d’aquest, el qual és gratuït. Les persones que assisteixen a l’espai familiar el dimarts al matí busquen aprendre a jugar i a estar actives amb els seus fills i néts d’edats compreses entre els 0 i els 3 anys. Des de l’espai familiar es pretén que els adults acompanyin als in-fants de manera activa en el seu procés de creixement. Pel que fa a la ludoteca, també va entrar en funcionament després de ser inaugurada, i de moment hi ha 2 grups ac-tius: un és el dilluns i l’altre, el dimarts, en els horaris d’un quart de 6 a un quart de 7 de la tarda. El que es pretén des de la ludoteca és aprendre a jugar, passar-ho bé i treballar el respecte i la il·lusió a través del joc, entès des de totes les seves vessants (lliure, simbòlic, dirigit, de taula...).L’espai familiar i la ludoteca és una iniciativa de la regidoria d’Acció Social de l’Ajuntament de Roda de Ter.

Des del passat dia 20 d’octubre, la bibioteca Bac de Roda ha ampliat l’horari d’obertura al públic. Es passa de 29 hores i mitja a 32 hores en el següent horari: durant les tardes, de dilluns a divendres, està oberta de dos quarts de 4 de la tarda a dos quarts de 9 del vespre; i els matins, de dijous a dissabte, de les 10 del matí a dos quarts de 2 del migdia. Des de la biblioteca s’ha organitzat el cicle Hora del conte, que va començar el 24 de setembre, amb Contes de Festa Major, i el 15 d’octubre, amb Contes d’ara i de sempre, a càrrec de Joan Boher. De cara el novembre, tindrà lloc el dimecres 26, a les 6 de la tarda, amb Contes dibuixats de Mercè Rodore-da, a càrrec de Subi i Anna Obiols.

Text. Neus Casadevall. Foto. Estel Terricabras

La inauguració de l’espai La Tortuga es va fer el 19 de setembre.

Text.Redacció RDT. Foto. Estel Terricabras

El passat dia 1 d’octubre va tenir lloc l’acapte anual de sang dedicada al jovent i el dia 4 d’octubre també es va fer l’acap-te de la tardor. Entre totes dues acaptes es van recollir un total de 85 bosses, i hi van haver 10 oferiments. Dels 85 donants, 22 persones eren donants que venien per primera vegada a donar sang. Des de la delegació local de Roda i Les Masies de Roda de l’Associació de Donants de Sang, a tots moltes gràcies per ser tan generosos. Des de la revista Roda de Ter també volem agrair la col-laboració als pares i mares del CEIP Roda de Ter, a la direc-ció de la llar de infants municipal de Roda de Ter, a la direc-ció del CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont. Moltes gràcies, entre tots cada vegada aconseguirem més. I recordeu que amb una vegada no n’hi ha prou.

Text. Associació de Donants de Sang. Delegació local.

L’”Hora del conte” del mes d’octubre portava per títol “Contes d’ara i de sempre”.

13 ~

No

tície

s


un Punt d’Informació i Atenció a la Dona (PIAD) reformat obrirà les seves portes el proper mes de novembre. A més d’un nou espai a l’edifici de Can

Planoles en lloc de Can Vinyets, el PIAD de Roda de Ter comptarà també amb un nou equip de professionals format per una psicòloga i una advocada, a més de l’actual Agent d’Igualtat d’Oportunitats, Rosa Roca. Assumpta Muns serà la responsable del servei d’orientació psicològica i Rosa M. Varela serà responsable d’oferir l’assessoria jurídica.

La psicòloga Assumpta Muns va iniciar la seva trajectòria en el món de la inserció laboral, però des de fa cinc anys es dedica al que és la seva autèntica vocació: la psicologia clínica. “A mi m’agrada molt el món de les emocions. Tot el que té a veure amb les persones i els seus sentiments” ex-plica l’Assumpta. Per la seva part, M. Rosa Varela, advocada també per vocació, porta 25 anys exercint la seva professió. Exdegana del Col·legi d’Advocats de Vic, actualment com-pagina la seva feina als jutjats, amb el despatx propi i els serveis d’orientació jurídica municipals. Convençuda que tots ens mereixem una bona assistència jurídica, afirma ser una apassionada del món de la justícia, els drets i la defensa de la igualtat. “Exercir la professió em dona l’oportunitat de retornar el meu propi privilegi: m’han educat per la igualtat i he pogut gaudir d’oportunitats. Com a dona, crec que si puc ajudar, encara que sigui només amb una paraula o un gest amable, ja val la pena”, ens comenta la M. Rosa.

Pel que fa als serveis que oferiran des del Punt d’Informació

Text. Rosa Roca. Agent d’Igualtat d’Oportunitats

i Atenció a la Dona (PIAD), la mateixa Assumpta explica que l’orientació psicològica “pretén alleugerir el malestar fí-sic o emocional de les dones a partir de l’escolta. No es trac-ta de donar consells, sinó d’acompanyar... Crec que la meva funció és donar suport, ajudar a posar nom a les emocions, sempre des del respecte... Cap persona vol sentir-se jutja-da”. Malgrat, l’assessoria jurídica toqui temes ben diferents als psicològics i serveixi per resoldre situacions relacionades amb el dret laboral, el dret de família o els conflictes penals, totes dues professionals estan d’acord en que en la seva feina “l’assessorament o el consell sempre són la part més petita. El més important o significatiu és el recolzament personal, transmetre a les dones la idea que “No estaràs sola”.

Assumpta Muns i Rosa M. Varela seran, doncs, les noves professionals que s’incorporen al nou PIAD de Roda de Ter, al costat de Rosa Roca, per treballar pel benestar de les do-nes de Roda i dels municipis veïns. Podreu comptar amb l’assessorament de la psicòloga i de l’advocada els dilluns a la tarda, a les noves dependències del PIAD, que s’ubicarà a la primera planta de Can Planoles, a partir de novembre.

La psicòloga Assumpta Muns i l’advocada M. Rosa Varela.

14 ~

No

tície


Tal i com ja venen fent els últims anys, el grup municipal d’Esquerra de Roda de Ter va celebrar l’Assamblea Popular el dijous 18 de setembre en la qual es va donar compte de la feina feta durant aquest últim any. L’acte va tenir lloc a l’Aula de Cultura, a les 9 del vespre, i els regidors municipals van fer una revisió de les actuacions que han portat a terme com a principal grup de l’oposició amb un torn obert de preguntes per als assistents. Tal i com ha explicat el porta-veu del grup, Jordi Serra “a més de fer un control de l’equip de govern també hem presentat diverses propostes”. Serra destaca la revisió cadastral, la construcció de l’ascensor al costat del Pont Vell i les obres del carrer Bac com a temes que més els preocupen des de l’oposició, tal i com es pot lle-gir en el butlletí que van editar a finals del mes de setembre. L’assamblea popular també va servir per fer la presentació d’aquest butlletí en el que es criticava les obres de l’ascensor del pont Vell i es convidava a la població a manifestar-se pú-blicament en contra per considerar que l’estructura d’aquest ascensor, que permetrà accedir al passeig del Ter, es “carre-ga” un dels paisatges “típic i bucòlic” del municipi.

El dissabte 4 d’octubre es va celebrar a Vic el II Con-grés Regional d’Esquerra de la Catalunya Central en el que el rodenc Jordi Serra i Macià va estar escollit

nou president regional del partit a les comarques de la Ca-talunya Central. Amb un total de 173 vots, Serra va superar Marc Ges, de Reagrupament Independentista, que en va obtenir 70, mentre que hi va haver 7 vots en blanc i un de nul. Serra ha substituït al manresà Ignasi Perramón en el càrrec de la direcció regional que té una vigència de 4 anys i que significa, a més, que Serra passa a formar part de la di-recció del partit com a membre de l’executiva nacional. Per Serra, “aquest és un reconeixement després de tants anys de treballar per al partit i un pas important dins d’ERC”. El nou president intercomarcal explica que té com a principals objectius la coordinació entre les 5 comarques que formen part d’aquesta regional (Bages, Osona, l’Anoia, Berguedà i Solsonès), a més de la racionalització de recursos i fer de pont entre la direcció del partit i el territori. Jordi Serra havia estat durant els 4 últims anys president del partit a Osona i és actualment portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Roda de Ter, el principal grup de l’oposició, i també havia estat alcalde del municipi durant els dos últims anys de la legislatura passada (2005-2007).

Text. Montse Verdaguer i Mas Text. RDT. Fotos: Estel Terricabras i M.Àngels Roviró

L’ofrena floral es va fer com cada any a la Masia Bac de Roda.

La columna de Roda de la Marxa dels Vigatans.

La Comissió dels Països Catalans de Roda, amb la col-laboració de l’Ajuntament de Roda, van organitzar diversos actes per celebrar l’11 de setembre, Diada Nacional de Cata-lunya. Els actes van començar el dimecres 10 de setembre a la tarda amb l’hissada de l’estelada a l’ajuntament nou de Les Masies de Roda, commemorant el centenari de l’Estelada. A les 6 de la tarda, vam començar els actes de la VI Marxa del Vigatans amb la ofrena floral a Bac de Roda a la plaça de Cal Rei i la lectura del manifest de la marxa i del romanç d’en Bac de Roda. A continuació, va sortir la columna d’en Bac de Roda, que va ser una de les més participatives, fent una caminada popular des de la plaça Major fins al centre de Vic. A la marxa, s’hi van apuntar 14 columnes amb un total de 300 caminants i va tenir com a punts forts l’homenatge al músic vigatà Joan Lara i l’hissada de l’estelada. Pel que fa el mateix dia de la Diada, a dos quart d’11 del matí es va fer l’ofrena floral a la Masia Bac de Roda amb un pilar d’ho-menatge a càrrec de la colla castellera Nyerros de la Plana, en commemoració dels 10 anys de la seva formació. Es va comptar amb l’acompanyament musical de dues professo-res de l’Escola intermunicipal de música El Faristol.

15 ~

No

tície

s


A Roda de Ter s’estan portant a terme diferents acci-ons per lluitar contra el canvi climàtic. Últimament, s’han recollit dades al respecte que són significati-

ves com, per exemple, que l’enllumenat públic de Roda de Ter i els edificis municipals han deixat d’emetre 159 tones de CO2 a l’any. Les accions realitzades entre el 2006 i el 2007 al projecte de Millores per a l’estalvi i l’eficiènica energètica a l’enllumenat públic i a les dependències municipals han portat a reduccions significatives en el consum d’electrici-tat, combustibles líquids i gas. Pel que fa a les dependències, les actuacions importants realitzades en la millora energèti-ca d’edificis com ara: el Pavelló, la Casa Consistorial, la Llar d’Infants o el Punt Roda, han suposat una reducció en el consum de 144.251 kWh, o sigui un 15,04%. El canvi pro-gressiu a reactàncies electròniques en els fluorescents dels edificis, incloent sovint un canvi també de la lluminària, han set unes de les principals actuacions, ja que per si soles ja representen un estalvi del 25% d’electricitat.Altres actuacions que s’han portat a terme son: la millora de tancaments en façanes i instal·lació de proteccions solars internes i externes per reduir les càrregues tèrmiques d’es-tiu i millorar el desequilibri tèrmic; l’aïllament de sortides de fums de calderes i de canonades de distribució d’aigua calenta de calefacció; modificacions en portes per evitar fugues tèrmiques i reduccions de la temperatura consigna de caldera de 90ºC fins a 70ºC. Ambtot, els canvis més sig-nificatius han estat els que s’han fet a l’enllumenat públic amb la substitució de làmpades de mercuri per llums de va-por de sodi d’alta pressió, les quals comporten un consum energètic menor amb el corresponent benefici per al medi ambient. Tan sols amb els nous llums, es deixen d’emetre 119 Tones de CO2 a l’any, alhora que disminueix la conta-minació lumínica.

A peu i en bici es van estalviar 427 quilos de CO2

Tres activitats organitzades per associacions del poble, du-rant la Festa Major, van afegir un valor medi ambiental a les seves activitats, tot participant amb la iniciativa de la regidoria de Medi Ambient, amb motiu de la Setmana de la mobilitat sostenible europea. La idea era aprofitar les acti-vitats esportives i de lleure que es feien pels volts de la Festa Major, i sensibilitzar als assistents a favor de la mobilitat no contaminant. El 20 de setembre, ACTER organitzava una marxa d’orientació amb un circuit semiurbà on s’havien de localitzar unes fites. Els 75 participants d’aquesta activitat,

si haguessin fet el mateix recorregut en cotxe, haurien alli-berat a l’atmosfera un total de 91 kg de CO2. La pedala-da popular, que organitza cada any el Club Ciclista Pedal Ter, va comptar amb 96 participants, que anant en bici, van evitar que 117 kg de CO2 contaminessin el nostre cel al anar en cotxe. Finalment, “Encara hi som! i amics”, conjun-tament amb la regidoria d’Esports, varen mobilitzar a 180 participants amb la primera edició de la Caminada urbana Nocturna, Negra Nit. La mateixa passejada en cotxe hauria alliberat 219 kg de CO2.

Text. Àngela López. Tècnica Medi Ambient. Foto. Ricardo Orive.

La pedalada contra el canvi climàtic va evitar 117 kg de CO2.

16 ~

No

tície


Text i foto. Estel Terricabras i Ocaña

Milagros ureña, responsable de l’Escola Boixet Roda, va re-bre fa uns dies una trucada molt curiosa de la Ramona Vila (la Ramona de Can Pepteta), que li deia que hi havia unes persones residents a Estats units que estaven interessats a aprendre a fer la blonda catalana i havien pensat amb ella. La Milagros, molt sorpresa, acceptar la proposta i es posar en contacte via correu electrònic amb Herlinda i Francisco Vidal, colombiana i gallec, però resident, a Estats units, Ge-òrgia, un poble anomenat Fayetteville. L’Herlinda li envia el dibuix d’un ventall, que era el que volia aprendre a fer. En definitiva, que l’Herlinda i en Francisco van venir a Roda de Ter, es van presentar a casa la Milagros i durant una set-mana amb un total de 6 classes l’Herlina va agafar la base de fer el boixet català. “una experiència molt gratificant, a partir d’ara ens comunicarem per telèfon si té algun dubte”, ens acabar explicant la Milagros.

Milagros Ureña, amb Herlinda i Francisco Vidal.

Text. Montse Verdaguer. Foto. Pep Portet

El nou llibre de la rodenca Raquel Castellà i Perarnau La vida a pagès, Imatges i testimonis de vida quotidiana a les Masies de Roda (segle XIX i XX) ha estat un èxit de vendes ja que actualment el llibre s’ha exhaurit a les llibreries on es venia, de Roda i Vic. Segons ella mateix explica, “no m’ho pensava que es vengués tan bé” i afegeix que aquelles per-sones que en vulguin un exemplar s’han de dirigir directa-ment a l’Ajuntament de Les Masies de Roda. La preparació de l’obra, que se n’han editat 700 exemplars, ha estat una iniciativa de l’ajuntament masienc, que ha coordinat i re-alitzat, a través del treball de Castellà. L’autora ha realitzat 40 entrevistes, amb persones de les Masies de Roda, Roda de Ter, Manlleu i Gurb, la majoria de les quals tenen més de 70 anys. També s’ha fet un recull de més de vuit-centes fotografies, de les festes, de les feines i l’evolució de la vida a pagès, de les quals se n’han publicat més de 300. Amb el llibre, s’ha intentat copsar el que va ser la vida a pagès per a la gent de la comarca d’Osona, en especial del poble de les Masies de Roda. Raquel Castellà està cursant l’últim any de la carrera d’Història.

Raquel Castellà, mostrant-nos el seu nou llibre sobre la vida a pagès.

17 ~

No

tície

s


Aquest proper 11 de novembre farà cinc anys de la mort del poeta Miquel Martí i Pol i en-

guany les jornades literàries de Roda de Ter que porten el seu nom tenen un significat especial. L’Associació d’Amics i la Fundació Miquel Martí i Pol han volgut impulsar la celebració d’actes commemoratius als pobles i ciutats que li han dedicat un carrer, una plaça, una escultura o una biblio-teca, i a totes aquelles altres localitats que vulguin sumar-s’hi. Actes senzills d’homenatge, com lectures de poe-mes, cartells il·lustrats pels nens, joves o adults; actes planers perquè com ell mateix deia, “l’essencial es diu amb senzillesa”. Roda de Ter, “El Poble” del qual va plasmar la vida de cada dia, la gent, el pas del temps i de les estaci-ons, s’afegeix a aquesta commemora-ció amb la voluntat de mantenir viva l’obra i el record del poeta. Pel que fa als Premis literaris, cal destacar l’alta

Josep Civit, guanyador del premi de poesia Miquel Martí i Pol de l’any passat, en el moment de recollir el premi.

Text. Redacció RDT. Foto. Àlex Sánchez

fessor de la UB, sobre poesia i sobre l’obra de Miquel Martí i Pol.

19.00 h.A la Biblioteca Bac de RodaLectura de poemes de Miquel Martí i Pol. A càrrec de Mercè Viladecàs, núria Rehues, Pep Poblet, Ramon Martí i Pol, Antoni Llach, Fran-cesca Costa, Montse Gabarrós, piano, Gina Mi-serachs, veu, Montse Anguera, flautes de bec, i tots aquells que vulguin afegir-s’hi.

Dissabte, 15 de novembreSala Polivalent de la Biblioteca Bac de Roda19.00 h.Presentació del llibre Interior amb finestres de Josep Civit. Recull de poemes guanyador del 23è Premi de Poesia Miquel Martí i Pol 2007A càrrec de Pere Puig i Anton Carrera, i la pre-sència de l’autor.

Diumenge, 16 de novembrePorxada de Can Planoles11.30 h. Lliurament dels Premis Literaris.

Dimarts, 11 de novembre

llar d’infantsMural dedicat a Miquel Martí i Pol. Es po-drà veure al vestíbul exterior del Centre Cultural Cooperativa 1a. del TerCEIP Roda de TerEls alumnes treballaran durant tota la set-mana sobre poemes de Miquel Martí i PolCEIP Mare de Déu del sòl del PontAlumnes de parvulari fins a 5è de primà-ria: activitats a l’escola entorn de poemes de Miquel Martí i Pol. Alumnes de 6è, en col·laboració amb els avis de la Residència: lectura de poemes a la Plaça del Poeta. Ho-rari: 2/4 de 4 de la tarda.Alumnes IEs Miquel Martí i Pol1r. i 3r. d’ESO- Lectura de poemes a la classe. - 2n. d’ESO. Visita al Llegat Miquel Martí i Pol, Biblioteca Bac de Roda i visita a l’exposició sobre Mercè Rodoreda. - 4t. ESO. Ruta literària de Miquel Martí i Pol. - Batxillerat. Xerrada a càrrec de Francesco Ardelino, Dr. en Filologia Catalana i Pro-

participació d’aquest any, una edició en la que l’ajuntament ja va anunciar el maig que incrementava la dotació econòmica per als guanyadors. En la 24a edició del premi de Poesia Miquel Martí i Pol s’han presentat 55 reculls. A la 5a edició del premi Projecte Pe-dagògics Emili Teixidor s’ha presentat 22 treballs. I a la 19a edició del premi

24è Premi de Poesia “Miquel Marti i Pol“. 5è Premi a Projectes Pedagògics “Emili Teixidor”.19è Premi de narració Infantil i Juvenil.

12.00 h.Parlament de l’Alcalde de Roda de Ter, An-toni Llach i Vidal i del President delegat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barce-lona, José Manuel González Labrador.

12.15 h.Montserrat Carulla presenta Itinerari de paraules. La reconeguda artista ha seleccionat els seus contes i poemes preferits de la lite-ratura catalana i, algun, de la literatura es-panyola per oferir-vos-los en aquest reci-tal. Textos de diversos escriptors i poetes, entre ells també Miquel Martí i Pol. Uns textos que despullen la naturalesa huma-na, amb les seves passions, amb les seves pors, i un denominador comú: la ironia de les lletres.

de Narrativa infantil i juvenil hi ha 47 contes. Tot seguit podeu consultar els actes que s’han organitzat en comme-moració del 5è aniversari de la mort del poeta. Cal destacar que es presen-tarà el llibre Interior amb finestres de Josep Civit, que va ser el recull de poe-mes guanyador del 23è Premi de Poe-sia Miquel Martí i Pol 2007.

Jornades Miquel Martí i Pol, 11,15 i 16 de novembre de 2008 a Roda de Ter

18 ~

No

tície


un any més, el Correllengua va passar per Roda de Ter. El primer acte organitzat des de la Comissió Països Catalans es va fer el divendres, 10 d’octubre, i va consistir en la con-ferència Llengua, autoestima i identitat nacional, a càrrec de Jordi Sedó, escriptor i sociolingüísta. Es va fer a les 8 del vespre, a la Biblioteca Bac de Roda. Els actes van continuar el dissabte 18 d’octubre amb jocs de cucanya i xocolatada desfeta per a tothom. També hi va haver espectacle infan-til a càrrec de Jordi Tonietti. A causa de la pluja, els actes es van haver de fer a la Porxada de Can Planoles. Els actes del Correllengua’08 van acabar amb els concerts a la Carpa amb La Tropa, Gossa Sorda i Skalivada

Text. Redacció RDT. Foto. M.Àngels Roviró

A la casa de pagès de la Mesquita, a les Masies de Roda, l’Andreu Riera ha collit una carbassa “raba-queta” que a la balança pesava 31 quilos i media 1

metre i 15 centímetres de llargada. El propietari és una per-sona a qui li agrada molt l’hort i diu que mai n’havia collit una com aquesta, la més grossa fins el moment pesava uns 20 quilos. La carbassera d’aquest exemplar ha fet aquest any moltes carbasses, entre 5 i 10 quilos cada una i un total de 500 quilos. Andreu Riera explica que la llavor li van donar l’any passat un company seu. A més d’aquesta carbassa, Ri-era n’ha collit unes de molt curioses, en forma d’espiral, tal i com mostra la fotografia, i tot i que diu que es poden men-jar, tenen la pell molt gruixuda i serveixen més per fer bonic que res més.

Text i foto. Pere Serra i Rovira

Incasòl inicia el procés de licitació de les obres d’urbanitza-ció dels espais lliures del sector d’activitat econòmica (SAE) el Puig Vell, a Roda de Ter. Les obres compten amb un pres-supost de 753.125 € i un termini d’execució de 9 mesos. El nou sector industrial té una superf ície global de 16 hectàrees i el projecte vol aconseguir una unificació dels espais lliures, que conformen el 60% de la superf ície global, mitjançant la disposició de la vegetació. La zona edificable es concentra a la part més planera i mantenint les condicions naturals actuals del torrent del Sots de Balmes, que travessa el sector, així com les del turó La Muntanyeta. A part d’aquestes dues àrees verdes, els espais lliures i parcs es reparteixen per tot el sistema general i al voltant de les edificacions. El turó conegut com La Muntanyeta es preservarà, desbrossant, netejant i anivellant el camí de pujada fins a l’esplanada su-perior. S’habilitaran els accessos al turó i es crearà una zona de pícnic. A la zona que ressegueix la riera, que actualment s’està canalitzant, es preveu plantar-hi arbrat i arbustiva. A les diferents àrees destinades a espais lliures, es construei-xen diferents tipus de paviments, tous i durs, i s’hi instal·larà mobiliari urbà i un sistema d’enllumenat per facilitar l’accés dels vianants. Pel que fa al manteniment dels espais verds, es preveu la creació d’un sistema de reg i un pla de gestió de la vegetació. L’obra es basa en un projecte d’AP3 paisatgistes i aquesta actuació s’inscriu en el Programa de sòl promogut pels departaments de Política Territorial i Obres Públiques, i de Medi Ambient i Habitatge.

L’espectacle infantil es va traslladar a la Porxada de Can Planoles.

Text. Redacció RDT

19 ~

No

tície

s


El primer cap de setmana de setembre el barri Bonamic va celebrar la seva festa. Els actes van començar el divendres amb cinema a la fresca. El dissabte al matí hi va haver les partides d’escacs i es va escollir la mascota del barri a través del concurs de dibuix que s’havia organitzat. L’autora de la mascota és la Núria Coromines. A la tarda, a causa de la pluja, els actes es van traslladar a la carpa on s’hi va fer el sopar, el bingo i el ball. El diumenge es va fer la despertada general i, a la tarda, el parc infantil es va muntat a la carpa.

La Festa Xica d’enguany va ser molt concorreguda durant tot el cap de setmana. Hi va haver activitats per a tots els gustos i edats, des d’una caminada popular, una sardinada, espectacles infantils, concurs de truites, actuacions musi-cals, els pubills del barri, festa de l’escuma, guerra de globus. La plaça del barri es va omplir a l’hora de la festa Flamenca, que enguany havien inclòs a la programació com a novetat i el resultat va ser un èxit. Seguidament es va poder gaudir d’una sessió de cinema a la fresca i buidada de barri.

La festa del barri de Santa Tecla es va celebrar el 13 i 14 de setembre. El dissabte es va fer el 4t campionat de ping-pong i, a la tarda, els més petits van poder gaudir dels inflables i d’un toro mecànic. Al vespre, la tradicional caminada noc-turna va obrir la gana als participants a qui els esperaven entrepans de botifarra i llom. A la nit, hi va haver ball amb Estel Bages. Diumenge, la gent del barri es va despertar amb l’olor de la xocolata desfeta, tot seguit muntatge lúdic, al migdia l’arrossada popular, cafè-concert amb Pep Poblet, i per finalitzar, sardanes amb la Cobla Ciutat de Manresa.

A partir de les 11 del matí del diumenge 12 d’octubre, els barris de la Creu i Fontanelles es va omplir de nens i nenes per participar al concurs de dibuix infantil. Al migdia, una concurreguda arrossada popular amb botifarra i pilotilles. A la tarda, al costat de la plaça hi va haver inflables i un toro mecànic per a la mainada. Seguidament, l’Aitor Il·lusionista va fer passar una tarda molt divertida amb els seus trucs de màgia, fent participar de l’espectacle a diferent gent del públic. Tot i que la pluja va fer patir fins l’últim moment, el temps es va aguantar d’allò més bé.

20 ~

No

tície


Fotos. David Fajula, M.Àngels Roviró, Àlex Sánchez, Estel Terricabras i Montse Verdaguer

Antoni LLach, alcalde de Roda, entrega el plat d’aram al pregoner, Xavier Baurier. Actuació de Xarop de Canya, després del pregó, a la Plaça Major.

Xarop de Canya, amb l’espectacle Terrabastall XXL, de cercavila pel nucli antic del poble. L’espectacle infantil “Batibull” amb el Tramvia Blanc.

Públic assistent al pregó de Festa Major, a càrrec de Xavier Baurier, a la Porxada de Can Planoles.

21 ~

No

tície

s


Les sessions d’escacs es van fer a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda.

Els Nyerros de la Plana, a la diada castellera, a la Plaça Major.

L’inici del Kintobike, a la plaça de les Cases Noves.

L’espectacle “Intríngulis” amb Cop de Clown, a la Carpa. La colla dels Sagals d’Osona també van ser presents a la diada castellera.

El grup de teatre Arrels, en el moment que van finalitzar l’obra de teatre Tots a Roma!, la proposta d’aquesta Festa Major, dirigida per Núria Rehues, en el 25è aniversari del grup.

22 ~

No

tície


El partit de futbol fang, organtizat per l’Assemblea de Joves.

Els gegants visiten els nens i nenes del CEIP Roda de Ter, el 22 de setembre, a la tarda. La geganta de Roda li entrega el ram a Nora Lara, primera rodenca de l’any.

La Salseta del Poble Sec, durant la seva actuació al passeig del Ter.

Desastrosus Cirkus amb l’espectacle “Circant la Mar Blava”, que es va fer el mateix dia de la Festa Major, a la carpa.

Trobada de col·leccionistes de plaques de cava, el dissabte 27 de setembre. Ballada de country al passeig del Ter, després del castell de focs, també el dissabte 27.

23 ~

No

tície

s


La Festa Major aplega tot un seguit d’activitats que organitzen les entitats esportives, culturals, grups de joves i persones a títol individual, a més de les activitats que s’organitzen directament des de l’Ajuntament de Roda de

Ter. La regidoria de Cultura les reuneix en el programa de Festa Major i com heu pogut comprovar, enguany n’hi havia més de 50. Sense tot aquest col·lectiu de persones que hi treballa desinteressadament, la Festa Major no seria possible, no seria la nostra festa gran i segurament s’assemblaria molt més a la de qualsevol altre municipi. Des de la regidoria de Cultura es fa el possible per donar suport a la festa i als seus organitzadors i organitzadores.

Seria fantàstic que la Festa Major pogués lliurar-se dels trastorns que ocasiona la meteorologia. Ens agradaria poder encarregar -igual que encomanem l’actuació d’una orquestra o d’un grup de teatre- un temps esplèndid. Quan s’organitza la festa gran, intentem que no hi hagi marge per a la improvisació, que tot estigui ben lligat i fins i tot, en el programa que arriba a cada família de Roda, hi procu-rem preveure espais alternatius en cas de mal temps.

Som conscients que la gent, tots, tenim ganes de sortir al carrer, de fer del carrer casa nostra i passar-hi molt temps, ja sigui a les atraccions, passejant, gaudint dels espectacles que es programen, etc. Per això, sempre costa prendre la decisió de portar una activitat a l’interior d’un espai, d’un edifici. Però si la cosa no pinta bé, la prudència aconsella, molt a contracor, traslladar l’espectacle. Sobretot per-què el muntatge de moltes activitats comporta una feina prèvia d’unes quantes hores i que quan s’ha pres una decisió, no es pot fer marxa enrere.

El concert de l’Orquestra Maravella va reunir un important nombre de públic tot i que es va haver de traslladar al pavelló a causa de la possible pluja.

Text. Regidoria de Cultura i de Joventut. Ajuntament de Roda de Ter. Foto. Àlex Sánchez

A tots els actes que s’han pogut cele-brar amb normalitat hi ha assistit mol-ta gent, i als que s’han hagut de canvi-ar d’emplaçament a causa del temps, també, tot i els inconvenients que això hagi pogut comportar.

Aquesta ha estat una Festa Major es-tranya, el dia 23 un dimarts, l’inici de les festes el cap de setmana anterior, ... qüestions sobre les que hem de refle-xionar durant els mesos que ens resten per a la propera.

En tot cas, s’ha treballat perquè fos una gran Festa Major, any rere any treba-llem per superar-nos. La regidoria de Cultura aprofita aquest espai per do-nar les gràcies a tota la gent que hi ha participat i us vol convidar a pensar entre tots la propera Festa Major.

24 ~

No

tície


Text. Redacció RDT. Fotos. Àlex Sánchez, Estel Terricabras

L’emissora municipal Ràdio Roda (107.6 FM) va emetre un programa especial de Festa Major el matí del diumenge 21 de setembre i ho va fer des de la Porxada de Can Planoles. Durant les 3 hores de programa es van rebre més de 30 tru-cades que van participar en les preguntes-concurs que es van fer durant tot el programa per guanyar els premis gen-tilesa de més de 20 cases comercials del poble.

La presentació de l’edició extraordinària de Festa Major de la revista Roda de Ter es va fer el dijous, 18 de setembre, a dos quarts de 9 del vespre, en un acte a la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda. Més de 70 persones van assistir a l’acte, entre les quals destaquen els col·laboradors hatibuals de la revista i els que també han participat en el número extraordinari. L’acte va ser presidit per l’Alcalde de Roda, Antoni Llach, i també va comptar amb l’assistència de la regidora de Mitjans de Comunicació, Francesca Costa.

25 ~

Crò

nica

de

la r

esid

ènci

a


De vegades, em pregunten si no em resulta “dur” tre-ballar amb gent gran. De seguida dic que no, que m’agrada molt. Curiosament, és una pregunta que

també es fa molt sovint a les persones que treballen amb nens. És bastant habitual comparar els uns amb els altres en moltes coses: “és com un nen”, “parla com un avi...”.Que s’assemblin en algun comportament no vol dir que ho siguin, d’iguals. I així com no se’ns acudeix tractar els petits com si fossin grans, moltes vegades sí que ho fem al revés. N’estic segura que sempre es fa d’una manera carinyosa i benintencionada però, en certa forma, ells ho poden pren-dre com una conseqüència de la pèrdua de les seves apti-tuds, com anar cap enrere. Crec que hauríem de pensar-hi.

Els que treballen amb nens es dediquen a transmetre conei-xements, a ensenyar coses noves, de manera que, poc a poc, tot comença a tenir sentit. una de les coses que jo intento és que aquests coneixements tardin a esborrar-se. Amb al-guns ja no és possible però, el que procuro amb tots, és que mantinguin el desig de seguir aquí, que viure continuï te-

nint sentit, malgrat que la pèrdua d’alguna o més capacitats els faci, de tant en tant, dubtar-ho. M’agrada mirar-los als ulls i veure reflectides aquestes ganes. De vegades però, no ho puc aconseguir (i potser són el únics moments en que em resulta “dur” treballar-hi), però quan ens en sortim, la meva vida té una mica més de sentit.Ells cada dia continuen ensenyant-me coses que no es tro-ben a cap llibre perquè, precisament, formen part de la seva vida. Gràcies a tots.

Text. Teresa López. Psicòloga Residència Can Planoles.

La Teresa López és la psicòloga de la residència d’avis de Can Planoles.

La tómbola de la residència ha recaptat 5.260 euros durant els dies de la Festa Major de Roda. El Patronat de la Funda-ció Privada de la Residència de Can Planoles vol fer arribar un agraïment a totes les persones que hi van participar, tant comprant les butlletes de la tómbola com fent les aportaci-ons dels objectes que es regalaven. Gràcies a totes les perso-nes que ho heu fet possible!

26 ~

Mus

eu d

e l’E

sque

rda


Imatge panoràmica dels assistents a la visita comentada de la campanya d’aquest estiu a les excavacions de l’Esquerda, un dels actes que es va fer durant el Cap de Setmana Ibèric.

Text. Maria Ocaña i Subirana. Museu Arqueològic de l’Esquerda. Fotos. M.Àngels Roviró i Maria Ocaña

El dia 5 d’octubre es va celebrar a l’Esquerda, com a la resta de jaciments de la Ruta dels Ibers, el Cap de Setmana Ibè-ric. Més de 300 persones varen assistir als actes que es van organitzar durant tot el matí: un taller de ceràmica a mà, a càrrec de Paquita Mas; un taller de ceràmica a torn, a càr-rec de Rosa García-Moreno; una demostració de forja ex-perimental, a càrrec d’Oriol Amblàs; cistelleria a càrrec de Ramon Colomo; i finalment, un taller de teixit, a càrrec de Carme Cubero, que seguint els models que podem trobar a diferents estudis sobre la història del teixit i en col·laboració amb el fuster Narcís Freixa, ha construït un prototip de te-ler vertical com el que es podria fer servir en època ibèrica.

Des de les deu del matí es podia participar en algun d’aquests tallers o en tots, forjar, teixir o fer ceràmica a torn o col-laborar en l’elaboració d’un “xurro” de fang per anar pujant entre tots els participants una peça gran de ceràmica. A partir de 2/4 d’11 es va oferir l’Esmorzar del Cap de Set-mana Ibèric amb productes que es consumien ja en època ibèrica, com ara fruits secs, mató, mel (cedida pel Consorci Paisatges del Ter), pa fet amb una barreja especial de dife-rents farines de cereals que ja es conreaven en el món ibè-ric, cansalada a la brasa i finalment vi, que els ibers van co-mençar a consumir com a producte d’importació, introduït pels grecs. A 2/4 de 12 del matí, Montserrat de Rocafiguera va començar la visita comentada per explicar la campanya d’excavacions, amb un públic format per més de 200 perso-nes. Del sector ibèric es va passar al medieval, enguany sota el guiatge d’Oriol Amblàs, codirector de les excavacions.La jornada va ser molt positiva, i el matí va ser esplèndid, per la qual cosa pensem que el grau de satisfacció, tant dels participants com de l’organització, és molt alt.

Un dels tallers que es van portar a terme va ser de cistelleria, a càrrec de Ramon Colomo.

El proper 14 de novembre, a les 8 del vespre, a la biblioteca de Roda, Àlex Valenzuela, que va obtenir la Borsa d’Estudis d’Arqueologia Josep M. Portús, l’any 2007, explicarà en la conferència “El camp de sitges de l’Esquerda: una aproxi-mació a la ramaderia en temps visigòtics (s. VI-VII dC)” els resultats de la seva recerca sobre les restes de fauna del ja-ciment de l’Esquerda que ha estat treballant durant el 2008. Actualment, Àlex Valenzuela fa una estada de formació a la universitat de Sheffield, gràcies a la borsa d’estudis, i treba-lla en l’anàlisi de les restes de fauna de l’Esquerda. A l’acte també hi assistirà Xavier Rovira, d’IQAP Group que ha fet possible l’existència d’aquest ajut a la recerca.

Setmana de la Ciència

27 ~

Mus

eu d

e l’E

sque

rda


Paquita Mas va ser l’encarregada del taller de ceràmica a mà.

Imatge del grup d’assistents al Cap de Setmana Ibèric de l’Esquerda.Carme Cubero, amb el prototip de teler vertical.

28 ~

Co

mp

rem

a R

od

aRevista Roda de Ter / Octubre 2008

ha arribat l’hora de penjar el barret de cuiner i gaudir de temps lliure. La vida de l’Hostal Sant Jordi continu-arà en mans del fill i la jove d’en Víctor i la Montserrat, en Toni i l’Elisabet. En Víctor des de principis del mes d’oc-tubre que està jubliat i la Montserrat seguirà ajudant el seu fill Toni, durant un temps, disposant això sí de més hores lliures. En Toni, igual que el seu pare, des de ben petit que està darrere els fogons, durant anys ha estat al cap-davant de cuines molt emblèmatiques de la comarca. I ara amb la jubilació del seu pare torna a casa.A partir d’ara a l’Hostal Sant Jordi hi trobarem els plats per emportar de sempre, les habitacions milloraran el servei i s’adaptaran a les noves tec-nologies. Pel que fa el restaurant, en Toni ens explica que vol continuar la feina de fins ara però amb un toc més modern i aconseguir que l’hostal sigui un lloc on puguis menjar unes tapes elaborades acompanyades amb unes copetes de vi, mirant, per exemple, el partit de futbol, llegint el diari o fent una xerradeta amb els amics, a un preu assequible.Els deixem ben enfeinats i ens acomi-adem de tota la família amb ganes per provar la cuina d’en Toni.

El QÜEsTIONARI

Defineix ARC.Ho valorem molt positivament. Estem acostumats anar a compra a fora i se-gurament que a Roda tenim el mateix producte i a vegades millor. Ens hem de quedar a comprar a Roda.Una anècdota.El dia que vam arribar al Sant Jordi em va fer molt feliç agafar un negoci com el que sempre havíem tingut amb la meva família.

L’emblèmatic Hostal Sant Jordi havia estat sempre el bar de trobada de la gent jove del poble. Amb els anys va anar canviant de propietaris fins ar-ribar a mans d’en Víctor González i la Montserrat Freixanet, el març del 1986. En Víctor González s’ha dedicat tota la vida a l’hostaleria. Des dels 18 anys, quan va arribar d’Andalusia, es va posar als fogons d’un restaurant de Collsuspina que s’havia inaugurat feia poc. La Montserrat també s’ha dedicat tota la vida a l’hostaleria. Ella va néixer a Collsuspina, on els seus pares tenien una fonda. En Víctor anava a dormir a la pensió de la Montserrat i allà es van conèixer. Anys després es van casar i

van continuar amb el negoci dels pares de la Montserrat fins que a Collsuspi-na es va acabar l’aigua, un element im-prescindible per a la seva activitat, es van haver de plantejar altres alterna-tives. També van néixer tres fills molt seguits, i sumat al fet que a Collsuspi-na no hi havia recursos per a l’educa-ció, van decidir instal·lar-se a Vic on els havia sortit la possibilitat d’obrir un negoci. La família González Freixanet ha regentat diversos negocis, fins i tot tres peixateries, fins arribar a l’actual Hostal Sant Jordi.“Quan vam entrar per primera vega-da a l’hostal era tot molt vell, però de seguida ens vam posar per feina i ho vam renovar tot, vam fer la cuina nova i més gran, vam netejar i netejar, érem jo i dues noies que ens posàvem dins les habitacions i només fèiem que ne-tejar. El primer diumenge que teníem el restaurant obert va ser tot un èxit, ja fèiem les graellades de peix i recordo que tothom s’hi va abocar, ja mai més hem parat de fer-les”, recorda la Mont-serrat.Per en Víctor i la Montserrat, molts records omplen les parets de l’hostal però després de treballar i treballar

Nom del comerçHostal Sant JordiNom de la persona responsableVíctor González i Montserrat FreixanetAdreçaRamon Martí, 9Any d’inauguració1986Què comercialitzenEspecialitats en graellada de peix, tot tipus de menjars a la carta i servei de plats per emportar.


29 ~

Co

mp

rem

a R

od

a


Just entro per la porta de Gràfiques Roda i ja sento aquell peculiar soroll del “clac, clac, clac” de la minerva Heidelberg que l’Agustí usart, un dels propietaris de l’impremta, està utilit-zant per enumerar un talonari de lote-ria. Vaig entrant cap a dins i em trobo en Pere Serra, l’altre propietari, tallant uns impresos amb l’immensa guillo-tina. Just al costat hi trobem al fill de l’Agustí, en Sergi, que també treballa a marxes forçades. Va ser per Setmana Santa de l’any 78, quan l’Agustí usart, en Josep Serra, pare d’en Pere, i en Josep Verdaguer van obrir les portes de Gràfiques Roda. L’Agustí explica que “les coses

han canviat molt, abans la feina era molt més manual, vam començar a treballar amb tipografia, posàvem les lletres d’una a una, hi havia un caixista que muntava els motllos amb lletres i s’imprimia, la maquinària era antiga. Per fer una feina necessitaves molt es-forç, temps i personal. En canvi, ara les coses són diferents: fas el triple de fei-na amb les mateixes persones. Tot va pràcticament automàtic. Vam passar de la tipografia a l’offset, on la qualitat va canviar per complet.”Pere Serra s’incorpora a la societat més tard ja que estava acabant de cursar els seus estudis. Així van estar treballant durant 27 anys, fins que en fa tres en Josep Verdaguer es va jubilar.Actualment, a Gràfiques Roda pots entrar-hi amb la idea del que vols crear i surti amb el cartell imprès: et fan tot el procès. Es fa el disseny amb l’ordi-nador, després es passar a una planxa i s’imprimeix. Però, i la impressió digi-tal? “Sembla que es vulgui anar intro-duint la impressió digital però encara no s’ha pogut substituir del tot el sis-tema que s’utilitzava fins ara”, afegeix en Pere. Les perspectives de futur són les de

Nom del comerçGràfiques Roda, SCPNoms de les persones responsablesAgustí Usart i Pere SerraAdreçaSant Antoni Maria Claret, 4Any d’inauguració1978Què comercialitzenTota classe d’impresos, des d’una targeta, fins a un cartell de festa major o una festa de barri, talonaris de loteria...


sempre, diu l’Agustí, servir als clients el millor possible i ampliar el sistema de treball amb la incorporació de la impressió digital. També estar atents a les noves tendències, tant de dissenys com de maneres de treballar, per po-der oferir als clients la millor qualitat: “Cada quatre anys anem a la fira i in-tentem estar a l’última amb el tema de les màquines”. I amb la peculiar olor de tinta i les bromes de l’Agustí i en Pere, els diem adéu i fins un altre.

El QÜEsTIONARI

El millor dia de la setmana?Agustí: Nosaltres tenim un treball continu, no hi ha alts i baixos.I si us toqués la loteria...?Agustí: Continuaríem igual perquè no fem les coses per diners, fem les coses perquè ens agrada.Bossa de roba o bossa de plàstic?Agustí: Bossa de roba.Defineix ARC.Agustí: Asssociació Roda de Comerci-ants, un gran projecte que ha d’aspirar a més.El client perfecte?Agustí: Tots són perfectes, no hi ha clients imperfectes perquè quan vénen volen ajudar amb una idea o ja la por-ten feta, per tant, tots els clients són perfectes.Una anècdota?Agustí: una persona de fora de Roda i que no sabia on estava instal·lada la nostra empresa, va arribar al poble i va demanar a una senyora on era Grà-fiques Roda. La senyora li va contes-tar que no ho sabia però que si volia li ensenyava on estava l’impremta del poble.El producte estrella del teu negoci?Agustí: La revista Roda de Ter és una de les feines que més m’agrada fer.

30 ~

Op

inió


Imatge d’una de les àrees d’aportació d’emergència quan se’n fa un mal ús.

Text. Antoni Escarrabill. Regidor de Serveis de l’Ajuntament de Roda de Ter

Fem-la roda més. Aquest és el lema amb el que, el pas-sat 1 de març, es va donar el tret de sortida a la re-collida porta a porta del multiproducte. La recollida

de l’orgànica i el rebuig ja es feia, des de fa un temps, amb aquest sistema. Aquest sistema de recollida s’endega com a conseqüència d’un estudi fet des de l’àrea de Medi Ambient del nostre ajuntament, arrel de valorar tant si la ubicació com el nombre de contenidors distribuïts a la nostra pobla-ció eren els correctes.

Com sol ser habitual en aquests casos, on calia ubicar més contenidors per atendre les necessitats que requeria el crei-xement del nostre poble, era en els llocs on resultava del tot inviable. Roda havia crescut, en nombre d’habitatges i de veïns, i els contenidors ocupaven espais que no permetien la correcta visibilitat en alguns encreuaments i dificultaven, en general, l’activitat quotidiana. En definitiva, suposaven massa entrebancs. La solució òptima, després de l’estudi d’aquesta problemàtica i assessorats per tècnics compe-tents, així com múltiples consultes a diferents organismes i ajuntaments, no era fàcil, però, era fantàstica: treure con-tenidors. Aquest fet suposava guanyar espais ocupats als carrers, amb la qual cosa es millorava en neteja, olors i, en definitiva, qualitat de vida.

La recollida porta a porta funciona molt i molt bé, i això és d’agrair als rodencs, per l’interès que hi posen, i pel fet que ens permet a tots gaudir dels avantatges que ens reporta. Tot plegat seria un èxit si no fos pel mal ús que es fa de les àrees d’aportació d’emergència, situades a les sortides de la nostra vila, en direcció a Vic i Manlleu. Aquestes àrees, com el seu nom indica, serveixen per llençar les deixalles en mo-ments puntuals, quan tenim incompatibilitats d’horaris i la nostra feina no ens permet treure la bossa a l’hora adequa-da, o quan, per raons diverses ens pot convenir treure les deixalles, com si fem endreça del nostre habitatge. Però, a part de situacions puntuals i molt concretes, hem d’utilitzar el servei de recollida de deixalles a la porta de casa nostra, fins i tot de les andròmines, que ens recolliran, previ avís, amb una simple trucada de telèfon.

Malauradament, des de fa massa temps, patim l’incivisme d’alguna gent que, indiscriminadament i sobre tot, aprofi-tant els caps de setmana o vespres i les tanques amaga/con-tenidors que s’han disposat per donar un altre aire a aquests espais -de limitació, neteja, endreça-, llencen tot el que els fa nosa, sense prendre’s la molèstia, a vegades, ni tan sols de posar-ho dins el contenidor. Això dificulta l’accés de les persones que voldrien fer-ne un bon ús i han d’acabar dei-

xant la brossa a terra. Tot això comporta que aquestes àrees donin massa sovint la sensació d’un abocador incontrolat, més que altra cosa, molt lluny de la que és la seva finalitat.

Sobretot, cal fer esment que hi ha indústries, possiblement també alguna de fora del poble, que impunement i sense cap tipus d’escrúpol, fan servir massa sovint aquestes àrees per deixar-hi grans quantitats de deixalles. Segurament que es tracta d’empreses que ho fan tot perfectament bé, tenen el seu gestor de residus i evidentment, són exemplars i la seva màxima preocupació és el medi ambient.

Tot plegat causa un important problema, doncs cada dia al matí, una de les primeres tasques de l’empresa de ser-veis, és endreçar les àrees d’aportació, fet que representa temps i diners i el que és més lamentable, és que els re-cursos destinats a endreçar a causa d’aquest incivisme, els podríem dedicar altres coses més profitoses i necessàries. Ens agradaria molt, pel bé de tots, que aquesta situació la poguéssim donar per acabada el més aviat possible, ja que això representaria un avenç important de convivència, tan necessària els nostres dies. Malgrat que el comportament d’uns quants mals veïns compromet la bona gestió de la gran majoria, que vetllen pel benestar del nostre poble, en-tre tots ho aconseguirem.

Per acabar, permeteu que us reiteri el meu agraïment per la bona acollida que el servei de recollida ha tingut en general i dir-vos que em teniu a la vostra disposició.

31 ~

Op

inió


Porto ja un any i escaix fora de Roda, malgrat tot em sento rodenca al cent per cent. De fet hi vinc sovint ja que és el meu poble, i el poble on tinc tota la meva vida. A més, tothom sabrà la meva vinculació amb El Casalot, ac-

tivitat que es porta a terme setmanalment.

De Roda m’agraden moltes coses, i també n’hi ha que em desagraden profunda-ment... Actualment el que més ràbia em produeix és aquella mena d’artefacte que han posat a la punt del pont Vell. Es veu que és un estri molt útil... un ascensor! Veies! un ascensor! Allò que tots els pobles amb riu es moren de ganes de tenir! A part de que és l’element més antiestètic que he vist mai (per més que algú digui que s’ha fet la paret de davant intentant imitar les pedres i que està integrat en el paisatge), crec que és una de les coses més inútils que hi ha a Roda. No he entès mai quina funció vital té, ni quin serà el seu ús, ni si realment calia gastar-se els diners en això tenint en compte la de coses que hi ha a Roda per arreglar...

El que sí que he entès són les paraules de l’alcalde de Roda a la revista de la Festa Major: “ He rebut més crítiques a favor que no pas en contra”... Constatar que ens movem en ambients molt diferents perquè jo en sento més en contra que a favor. Tot i que crec, que un alcalde, els ha de conèixer tots, els ambients del poble... Llavors potser els comentaris que li arriben serien més variats i representatius!Res més... Ens el seguirem mirant cada dia, recordant com era de bonica la imat-ge del pont de Roda, amb el riu i l’església... explicant als més petits la imatge que en tenim per tal que no es pensin que aquest artefacte és un error dels nostres avantpassats... I demanant als rodencs, que si mai el consistori té una altre genial idea, sàpiguen fer-los arribar les nostres opinions abans que es produeixi el de-sastre... això si es preocupen d’escoltar-nos!

Text. Sara Jordan

Actualment amb l’art de cuinar bé el cuiner no en té prou d’elaborar les re-ceptes, també li cal afegir un coneixement de la cocció i conservació dels aliments i saber amb detalls les seves propietats, components, vitamines,

etc. No és cosa fàcil ni tasca del cuiner, però, sí ho és estudiar i respondre a les exigències del moment actual i practicar davant els fogons la dieta ben efectuada, és un factor bàsic a la nostra societat; per exemple, ara quan anem al restaurant no desitgem menjar fins el pap a vessar com s‘havia fet en altres temps perquè sabem perfectament la importància de l’aspecte qualitatiu, i per això valorem més un àpat senzill i apetitós. Saber beure i menjar és alguna cosa més que un acte de plaer f ísic, és també un programa de vida i satisfacció pel nostre cos i un moment de felicitat a la taula al costat dels sers més estimats o amics en les festes familiars, i també quan realit-zem actes familiars amb motiu d’un sagrament.M’agradaria mitjançant aquest article comunicar a totes les famílies de la nostra vila, el nostre agraïment pel respecte i consideració envers en Víctor González i

Text. Montserrat Freixanet

Montserrat Freixanet i el nostre esta-bliment Hostal Sant Jordi. Hem estat al capdavant de l’empresa durant 22 anys que recordem molt positivament amb tots els aspectes, però ara en Víc-tor, ja complerts els 65 anys, ha decidit cedir la direcció al nostre fill Toni, cui-ner de professió i 15 anys d’experièn-cia, i a la seva companya Eli, que amb molta il·lusió seguiran amb la tradició de la meva família que data de l’any 1679 quan un avantpassat va ordenar construir una posada amb dues entra-des pels traginers i dues pels carros i animals a Collsuspina, aleshores camí de Vic a Barcelona. Així doncs desmenteixo que l’Hostal Sant Jordi tanqui les portes com havia fet públic un bisetmanari comarcal, continuarem donant els nostres ser-veis com hem fet sempre.

Sota el lema “Dona’m la mà, si una cosa no va bé junts la solucionarem!” hem començat un nou curs del Casalot. Aquest any, hem augmentat al nom-bre de nens fins arribar a la setentena més 15 monitors. Estem molt contents i amb moltes ganes de poder tirar un nou curs endavant, i que una altre ve-gada hagin confiat amb nosaltres per passar les tardes dels dissabtes.El passat 27 de setembre, vam iniciar el curs amb una reunió de pares. A continuació, tots els nens i monitors, al pati, vam berenar i vam fer una acti-vitat conjunta. una gimcana que con-sistia en conèixer més bé els diferents grups que formen el Casalot (Pardals, Lloros, Àligues, Falcons, XXL i Pi-dik’s), i per això cada prova portava un d’aquests sis noms. Vam acabar la tarda amb danses i cançons.

De cara aquest primer trimestre cal destacar les colónies del proper mes de novembre a Osor. I com ja és tra-dició els últims anys, de cara Nadal, farem els Pastorets.

Text. Monitors/es El Casalot

32 ~

Op

inió


No ho digueu que l’ ascensor del pont no servirà de res, de moment ens té més distrets que qualsevol altra cosa en molt temps, i és que, estètica-ment , s’ha de reconèixer que et fot una cosa, diguem-ne, a l’estómac, per

no ser acusats de masclistes. Si de cas se li pot trobar alguna qualitat, seria que lliga amb les pilones del carrer de baix, amb els murs del CAP o fins i tot amb la plaça. Deu ser que l’urbanisme funcional ha de ser forçosament així d’agressiu.

De totes maneres, ens l’han plantificat en un tram de riu totalment urbà, des dels murs de contenció i la central; pont Nou, amunt o La Blava, avall. Sí que queda molt natural amb la seva fronda on hi volen ocellets i naveguen aneguets, i salten peixets... i prou que ho aprofitem quan ens agafa bucòlica. En canvi no ha quedat altre remei que urbanitzar amb els passejos aquest tros del mig, macos o lletjos, segons gustos, però han de ser accessibles si volem aprofitar-los. I en aquest sentit, sí que potser el fòtil sigui més eficaç que una rampa, segurament menys agressiva amb l’entorn però dissuassòria total per un pobre fumador ja granadet. També és veritat que, pel servei que dóna actualment el marge es-

Text. Miquel Pradell

querra, potser no calia aquesta andrò-mina. Però i si a la llumenera que l’ha imaginada se li acut un dia com fer-la servir? No sé, instal·lant-t’hi el mercat, per exemple. Segur que acabo de dir una bajanada del 15, però és que és un dels serveis que menys hem sabut ubi-car, al meu parer. És clar que, el sentit comú potser no es pot exigir a unes administracions tan burocratitzades com sovint inútils, independentment que les governin nacionalistes, espa-nyolistes republicans o seguidors del “gurú Marashi”. Tots estan massa ocupats en aprofitar qualsevol cosa que els doni l’eslògan més rendible, i no per mala voluntat, n’estic segur, més aviat em sembla que som nosaltres els que els demostrem que estem condicionats per comprar tot el que brilla i, per tant, s’han d’es-pavilar per aconseguir la millor “foto”.

Alguns dies em paro a mirar tota la ferralla del pont. No sé imaginar-me quina utilitat pot tenir. Si s’hagués ben explicat a la gent que vivim i hem nascut a Roda potser no hauria portat a fer aquesta crítica! Canviar el panorama paisatgístic que sempre ha estat l’encant del poble? La boniquesa dels dos ponts i ara amb aquest passeig (que està molt bé) junt amb les cases enfilades sobre el riu, escu-mejant tranquil, voltat d’arbreda, era un paisatge d’encanteri. Tot el que és part forestal i jardins, crec que fan millorar la fesomia d’un poble. Aquestes obres tan sorprenents s’haurien d’haver consultat. La gent que hem viscut sempre en aquest pedaç de casa nostra, ens l’estimem com a cosa pròpia, potser anivellant el rampant de baixar al passeig n’hi hagués hagut prou per desplaçar-s’hi tothom amb comoditat. No sóc pas negativa, el poble ha millorat i l’ajuntament també ha tingut encerts amb altres projectes però aquesta ferralla, que no hi escau gens, i havent-t’hi altres prioritats, per mi és un bunyol.

Text. Mercè Viladecàs

33 ~

Op

inió


El Pont Vell no és només un dels monument més an-tics i més emblemàtics de Roda. És també la millor carta de presentació del nostre poble i forma part de

la seva estampa més característica, la que és més present en l’imaginari col·lectiu dels rodencs. La coneguda frase que identifica Roda, “Pont sobre pont i una església a cada cap”, deixa ben clar que el Pont Vell és un dels elements fona-mentals de la identitat rodenca.

Doncs bé, aquesta notable construcció d’origen medieval ha estat mutilada amb total impunitat per iniciativa del govern municipal de Roda de Ter, que ha impulsat la construc-ció d’un ascensor panoràmic al costat més elevat del pont. Aquesta intervenció és un autèntic despropòsit i una aber-ració arquitectònica. Tant l’estructura de l’elevador com els agressius tancaments de pedra tenen un impacte visual escandalós sobre el monument. Per la banda de l’església, l’ascensor està totalment enganxat als murs centenaris, im-pedint la visió del viaducte en el seu conjunt i, el que és pit-jor, cegant la llum del primer arc, que és el més espectacular i un dels més ben conservats del Pont Vell. D’altra banda, per poder donar sortida a l’ascensor per la banda de la plaça de l’església, s’ha destruït sense contemplacions una tanca centenària feta de maons i ferro forjat que donava caràcter a aquesta esplanada, desvirtuant completament un dels es-pais públics amb més història del municipi.

Com han permès els polítics rodencs aquesta aberració? Tots els grups municipals en són culpables, per acció o per omissió. Els rodencs no ens mereixem uns regidors tan me-diocres. El govern bipartit PSC-Ciu, amb l’alcalde Antoni Llach al capdavant, haurà de carregar amb la responsabilitat

d’haver impulsat una intervenció que, a més de ser absolu-tament innecessària, atempta contra el patrimoni de tots els rodencs. Hagués estat millor que l’Ajuntament dediqués temps i esforços a buscar finançament per a altres mesures més urgents i prioritàries per al municipi. Els diners públics malgastats aquí, per exemple, haguessin anat molt bé per consolidar l’estructura de la Blava, que es troba en un estat lamentable i on no s’ha fet cap intervenció malgrat l’incendi que va enfonsar-ne part de la teulada fa més d’un any.

En l’afer de l’ascensor, el PSC ha imposat al poble una obra que ningú no havia demanat, generant un conflicte allí on no n’hi havia. Cal recordar-los que un bon governant és aquell que aporta solucions als problemes dels ciutadans, no el que en crea de nous a cop de decret? Pel que fa a Ciu, ja fa anys que els seus representants no semblen tenir una opinió pròpia sobre res del que afecta al municipi. Algú sap què en pensen? Des que són al govern, el mutisme i la submissió són a l’ordre del dia. Pel que fa a ERC, cal reco-nèixer que és l’únic partit que ha alçat la veu en contra del projecte, però el seu paper ha estat també bastant galdós. Durant tot el procés de tramitació del projecte no han fet cap pas decidit ni contundent per intentar aturar l’ascensor, més enllà d’alguna moció sense força política real. I és ara, quan l’obra ja està gairebé enllestida, que amb un cinisme insuperable demanen que es repensi el projecte i insten els rodencs a manifestar-s’hi en contra. De què serveix que si-guin a l’Ajuntament si és la societat civil la que ha d’acabar prenent la iniciativa?

I ara què hem de fer? Crec sincerament que la majoria de rodencs no està d’acord amb aquest atemptat al patrimoni artístic. El rebuig de molts ciutadans ja s’ha començat a fer evident amb la creació de la plataforma Recuperem el Pont Vell, que ja ha començat a desplegar les seves activitats. Si els polítics locals encara tenen una mica de seny haurien d’intentar aturar aquesta aberració i retornar el conjunt del Pont i el seu entorn a la imatge que tots hem conegut, la que tenia abans d’aquesta intervenció tan maldestre. I també es-taria bé que la Generalitat vetllés més pels monuments que són al seu inventari patrimonial. Perquè, a més de ser patri-moni de tots els rodencs, el Pont Vell de Roda forma part també del patrimoni i de la història del conjunt del país.

Text. Martí Casas i Payàs. Periodista i historiador de l’art

34 ~

Op

inió


No és cap novetat i sí una obvietat dir que anem de cara a l’hivern. Sembla que aquest curs natural del temps i, per tant, una normalitat no l’hem acabada de pair mai. Sempre hem vist la temporada hivernal com una

amenaça o si més no com un temps de dificultats i d’inconvenients. El fred, la fosca, la neu i altres fenòmens meteorològics, tots ells acompanyats de malalties (refredats, grips, reuma etc,...) direm que si no espanta almenys sí que preocupa. La llum és trista, vesprades i nits són llargues, les despeses augmenten de manera superlativa i la vida en general té més trencacolls. Malgrat tot, els que ja som vells tenim al nostre favor que d’hiverns n’hem passats molts i sense gaire esforç els hem batut. quina cosa pot ajudar molt, i ho dic irònicament, a la gent jove plena de facultats de tota mena i que no té perquè lluir pessimisme.

Enguany a sobre, però, l’horitzó s’ha ennegrit sobtadament amb amenaçadors núvols que no són precisament naturals sinó nocius i capaços, com deiem la gent en aquell temps, de fer més mal que una pedregada seca. La maltempsada econòmica s’ abat sobre tot el món i ningú amb un mínim de sentit comú “les té totes”. Les finances són una cosa tan complicada i desconeguda per la majoria de les persones que no tenim més remei que passar per una maroma imprevista i dèbil que no sabem quan ni com es pot trencar i, si ho fa, sí que podem témer patacada d’antologia.S’acaben les vaques grasses i comencen les seques. El somni cíclic del Faraó de la Bíblia és sempre vigent per més que la prepotència moderna, de vegades tenyida d’insolència, vulgui ignorar-lo. L’imprudència es paga i no hi ha res més nefast que menysprear els exemples viscuts per altres generacions perdudes en la histò-ria però vives en els llibres i en els relats de la memòria.

Text. Joan Sala i Pujols

És l’hora de sacrificis. Costarà molt però com no és pas la primera vegada sabem que aquest és el camí. No n’hi ha d’altre. Hem de recordar que com més forta és la pujada més val el qui la guanya i, per tant, el nostre tremp ens ha de fer vencedors . De grat o per força. No hi ha més remei.

En totes les cartes hi ha de constar el nom i els cognoms del seu autor, l’adreça, el telèfon i el DNI. Si les cartes superen les 20 línies, ens reservem el dret d’editar-les. Cal enviar-les a la redacció de la revista o al correu electrònic [email protected], abans del dia 15 de cada mes.

NOTA DE REDACCIÓ

35 ~

Op

inió


Si no fos cosa tan seriosa, que ho és, aquest podria ser un bon títol per fer tot un culebrot a l’estil dels de la teletrès o una pel·li d’intriga. Ja sabem que a aquest

govern sociovergent no els agrada la crítica, però això de l’ascensor els ha tret de polleguera, a ells que el defensen i els agrada, i no accepten que molesti i desagradi a d’altres. En la seva constant obsessió per veure intrigues arreu, se’ns atribueix l’organització de la campanya que s’ha endegat en contra.

Els mateixos promotors els ho han dit i l’equip de govern coneix en primera persona, ja des del mes de gener, el que pensem de l’ascensor i tot el que hem fet perquè els veïns poguessin opinar, abans de fer-lo. Però tant els fa, per aquest govern no existeix raó o veritat que no sigui únicament i ex-clusiva, la seva.

Així doncs, el passat ple d’octubre, per boca del sr. regidor d’Hisenda se’ns va acusar de dividir el poble. No direm res més sobre l’ascensor del que ja s’ha dit, però posats a par-lar de divisions, què creuen vostès que divideix més, opinar sobre l’ascensor o posar-se al capdavant d’una manifestació per anar a insultar l’alcalde a la porta del seu domicili parti-cular? Amb la incontinència verbal que ens té acostumats ja ha començat a criticar obertament la compra de La Blava, res estrany en un polític sense idees ni visió de futur, ja sigui al govern o a l’oposició. Nosaltres la defensem com a idea pròpia i com una clara opció de futur, tan patrimonial com econòmica pel Roda de demà, sempre hem estat i estarem a disposició per intentar desencallar la qüestió, només cal que ens ho diguin. Si el regidor vol seguir criticant-ho, per nosaltres ja ho pot anar fent, però li recomanaríem que es mirés el programa electoral del seu nou soci de govern, clar que amb el que ja hem sentit en el que portem de legislatura sembla que Roda sempre l’hagi governat ERC en solitari.

Per cert, com a mínim per una cosa haurà servit tota la mo-guda de l’assemblea popular contra l’ascensor, l’equip de govern ens va anunciar, a pregunta nostra, que es tornarà a instal·lar l’antiga barana de ferro; a la pregunta de quin sentit tenien dues tanques, una al costat de l’altra, el sr. Al-calde, visiblement molest, va respondre que ja havia quedat clar, de fet tenia raó, a tot arreu es posen dues tanques una al costat de l’altra, oi?

El desprestigi de la política sovint bé de la mà de polítics amnèsics: no es pot dir i fer avui el que es criticava ahir, no

es pot amagar el cap i fer-se el sord quan es desqualifica bar-roerament la feina i la dedicació d’una legislatura que, amb errades és clar, va suposar un impuls espectacular per un poble aturat per la política sense objectius dels governs de Ciu. I el poble així ho va reconèixer retirant la confiança als qui no ho feien bé i recolzant els grups que varem treballar seriosament i amb il·lusió. És ben cert que de vegades la po-lítica fa estranys companys de viatge, els governs de coalició són legítims, però el respecte a la veritat, la coherència en el discurs i la dignitat, no s’haurien de perdre mai, senyor alcalde.

11 a 2

Dues noves mocions rebutjades pel qui, en el discurs so-lemne de l’Onze de Setembre al Bac de Roda, va dir que no es podien rebutjar els projectes pel sol fet de ser dels altres. Doncs bé, vostè jutja:

-Moció per arreglar les escales del carrer Indústria: “No perquè ja consta en el projecte de reforma del casc antic”. Primera notícia que s’hagués modificat el projecte, quan s’arreglaran? Què passa si algú s’hi fa mal mentrestant?

-Moció per instar als promotors i/o propietaris d’edificis en construcció, que estigui aturada l’obra, per fer uns tanca-ments segurs i desocupin la via pública: “No, perquè ja s’es-tà fent”. És que no es passegen pel poble? Negar l’evidència encara surt de Franc (sic), però et deixa aTònit (sic).

Text. Grup Municipal d’ERC

No es pot amagar el cap i fer-se el sord quan es desqualifica barroerament la feina i la dedicació d’una legislatura que, amb errades és clar, va suposar un impuls espectacular per un poble aturat per la política sense objectius dels governs de CiU.

36 ~

Esp

ort


Fotografia del futbol base del CE Roda.

Text. Redacció RDT

El diumenge 19 d’octubre, el camp municipal de fut-bol de Roda es va vestir de gala per presentar tots els equips de futbol base que té aquesta temporada

el Centre Esportiu Roda. Cent-seixanta nens i nenes van saltar al damunt del terreny de joc, dels cent-vuitanta que hi ha inscrits, acompanyats dels 25 entrenadors que té ac-tualment el club. Tots els jugadors van ser cridats un per un acompanyats del seus entrenadors. Aquesta temporada, l’entitat tindrà tres equips, dotze en competició, i l’escola de futbol. Competiran al Consell Co-marcal, dos prebenjamins i dos bejamins i en federació, dos alevins, dos infantils, un cadet, dos juvenils i l’equip de fè-nimes. Els entrenadors de porters d’aquesta temporada són en Sergi Mas (Teti), un dels porters del primer equip, Pol Casals i Ivan Reyes.

Després de la desfilada dels jugadors, el president del CE Roda, Pere Serra, acompanyat dels dos nous coordinadors, Josep Reyes i Quico Rodríguez van demanar als jugadors compromís “i vestir amb dignitat la samarreta del Roda”. El president va desitjar sort als jugadors que han decidit mar-xar a jugar en un altre club, i va agrair molt sincerament als jugadors que tot i tenir altres ofertes “heu apostat pel Roda i no us heu deixat enlluernar amb projectes d’altres clubs”.

Després que aquest any el club tingui tres equips a Primera Divisió com feia anys que no els tenia, l’objectiu és aconse-guir que el juvenil A aconsegueixi també l’ascens i fer possi-ble que, des d’alevins fins a juvenils l’entitat pugui tenir dos equips, un a Primera Divisió i un altre a Segona. La tempo-rada passada, després que el Cadet aconseguís mantenir-se a Primera, l’Aleví B i l’Infantil van aconseguir l’ascens en

una gran temporada. L’acte també va servir per presentar els nous equipatges que aquest any lluiran tots els equips que té el club, des dels més petits fins el primer equip. La primera equipació és blanca amb ratlles blaves a les màni-gues i al pantaló. I el segon equipatge té el pantaló blau i la samarreta groga, seguint el mateix estil de la primera equi-pació. A part d’això, aquesta temporada tots els jugadors hauran de portar un polo de vestir per anar als partits.

Quan es porten set partits de lliga a Segona Regional, el primer equip del CE Roda només ha aconseguit sumar tres punts, amb tres empats i encara no coneix la victòria. Després d’una bona pretemporada, en competició oficial, l’equip no està demostrant el que d’ells s’espera, tot i que ha jugat amb els equips punters de la categoria, això no és excusa per aquesta mala classificació. Com l’any passat, les lesions no estan acompanyant i en alguns partits han deixat a l’equip en quadre. Ara s’espera anar recuperant efectius, i que l’equip comencin a anar sumant punts i deixar els úl-tims llocs de la classificació.Des del dia de la presentació, l’equip s’ha reforçat amb dos jugadors: el veterà Jordi Solà, que ja havia jugat al Roda fa uns anys, i el jove Moha Zariaouh, que l’any passat va anar a jugar a Primera Divisió juvenil amb el Tona.

37 ~

Esp

ort

s


Text i fotos. Miquel Rovira

L’acte de presentació del equips del CP Roda de la temporada 2008-2009 va coincidir amb la Festa Major de Roda i va atraure molt de públic.

El Club Patí Roda va dur a terme la presentació dels equips que representaran a l’entitat roden-

ca en les respectives lligues durant la temporada 2008-2009. L’acte, coin-cidint amb la Festa Major, va atreure a nombrosos simpatitzants del club rodenc al pavelló poliesportiu. En aquest acte van destacar dues nove-tats importants. Per un costat, tothom va poder veure per primera vegada la nova equipació dels equips, que com ja varem avançar, el color blau ha gua-nyat una important presència en els nous equipatges, així com la uniformi-tat dels porters amb un atractiu color taronja. Aquesta temporada el Club Patí Roda compta amb un nou equip a la categoria infantil, per la qual cosa, el club té representació a totes les ca-tegories, a més de potenciar l’escola de patinatge i la consolidació del reci-clatge de les belles glories que també fan una sessió “suau” d’entrenament a la setmana. Tots els equips ja han co-mençat les seves respectives lligues, i el balanç és totalment positiu encap-çalat pel primer equip, que de la mà de Pere Vila, exjugador del Roda, està protagonitzant un espectacular inici. La consolidació de l’equip femení és un altre dels aspectes destacats.

L’equip sénior del CP Roda.

L’equip femení del CP Roda.

38 ~

Esp

ort


Malgrat l’acumulació de baixes, un inconvenient que ha trastocat els plans del tàndem tècnic, format per Jordi Higueruelo i Raül Cayuela, l’Atlètic Rodenc ha completat un bon inici de campionat al grup oso-

nenc de Segona Regional. L’equip és el vuitè classificat, amb 12 punts, després de sumar quatre victòries en les primeres set jornades del curs. El Rodenc va certi-ficar el seu bon inici de temporada en l’última jornada: va derrotar l’OAR Vic per 3 gols a 1, tot i jugar la segona meitat amb inferioritat numèrica.Els resultats permeten al Rodenc afrontar amb optimisme els propers compro-misos davant de rivals complicats, com el Torelló i el Sant Vicenç, que ara mateix lidera la classificació. El cos tècnic confia en el treball de la plantilla perquè no es notin les baixes que han maltractat el grup en aquests primers mesos. El capità, Miquel Caniego, va ser operat d’una lesió de genoll i no podrà tornar a l’activitat fins l’any que ve. El davanter Jordi Sorts també continua de baixa mentre que el migcampista Jordi Cornellà només haurà de complir un partit més de sanció. El concurs de Roger Escarrabill, un altre cop a disposició dels tècnics, dotarà el Ro-denc de més poder ofensiu, capitalitzat fins al moment per Eloi Burgaya, màxim realitzador de l’equip amb cinc gols.

El Club Bàsquet Roda va fer la presentació de la nova tempo-rada el dissabte 18 d’octubre al

pavelló municipal d’esports de Roda de Ter. Aquesta temporada, el club té inscrits un total de 129 jugadors i es-peren augmentar aquesta xifra amb noves incorporacions a l’escola. Majo-ritàriament, els jugadors són de Roda però també n’hi ha d’altres poblacions de la comarca.

Els dissabtes durant el matí i la tarda totes les categories disputen els seus partits corresponents. El pavelló es distribueix en diferents horaris que combinen els entrenaments de tots els equips. Cada setmana aquests equips disputen els seus respectius partits tant a casa com a fora.

Cada estiu s’organitza un campus en el que s’hi poden inscriure tots els nens i nenes del poble així com els de fora. Les activitats que s’hi fan són les se-güents: Campus esportiu CB Roda fins a preinfantils (nascuts entre 1994 i 2000); i Campus de tecnificació (nas-cuts entre el 1988 i 1993). Es fan acti-vitats diverses: jocs, piscina, muntar a cavall, etc...

Així mateix cada any també es fa una sortida per tots els socis del club, amics i familiars a veure un partit de l’ACB de bàsquet. S’organitza l’adqui-sició d’entrades així com el desplaça-ment en autocar. Al final de tempora-da, s’organitza una festa amb activitats diverses pels jugadors, els pares, etc.. A més, del lliurament d’un record per a cada jugador del club i es fa un sopar de cloenda amb una actuació. També es col·labora amb diverses activitats a nivell de poble com el dia de l’espor-tista.

Des de l’octubre de 2005 el club bàs-quet roda està constituït per una nova junta que aquesta temporada encami-na el seu últim any de mandat.

Text. Club Bàsquet Roda

Les categories del Club Bàsquet

Roda per aquesta temporada

1. Escola

2. Premíni mixte

3. Preinfantil masculí

4. Preinfantil femení

5. Cadet femení

6. Cadet masculí

7. Cadet femení

8. Júnior masculí

9. Júnior femení A

10. Júnior femení B

11. Sots 21 masculí

12. Sots 21 femení

13. Sènior femení

14. Sènior masculí

Text. Joan Serra

El dia 15 d’octubre, va morir a Barcelo-na Tristan Sorolla Carceller, el primer president del Club Ciclista Pedal-Ter després d’una llarga malaltia. Va ser enterrat a la ciutat comtal, lloc on re-sidia darrerament, tot i que tot sovint se’l podia veure per Roda on encara hi tenia una casa. Tristan Sorolla tenia 77 anys, i l’any 1958 va ser un dels fundadors del club. Va ser el darrer president de la secció ciclista del Centre Esportiu Roda i el primer president del CC Pedal-Ter com a club federat. D’aquesta manera, el primer president del club mor l’any del cinquantenari de l’entitat.

Text. Pere Serra

39 ~

Esp

ort

s


Text. Pere Serra i Montse Verdaguer Fotos. Estel Terricabras i Montse Verdaguer

El moment de la sortida de la Mitja Marató i la cursa de 10 km.

Les Curses Atlètiques de Roda de Ter es van disputar el 12 d’octubre amb un total de 725 atletes en l’edició que es celebra el 25è aniversari d’una iniciativa que va començar amb una cursa de 24 quilòmetres. La Mitja

Marató-Memorial Joan Tañà va tenir tots els al·licients, accentuats pel fet de qui en va resultar guanyador -que ho va fer amb una autoritat absoluta. Ivan Zarco és el fill del que havia guanyat la primera edició i del que s’ha endut més victòries en aquests 25 anys, Josep Lluís Zarco, que ha guanyat tres anys. Ivan Zarco va fer la cursa en solitari, encara que els primers quilòmetres el se-guia molt de prop Marc Garcia, que va quedar segon. A partir d’aquí, Zarco va seguir el seu ritme i va fer el millor registre des de l’edició del 2000, un temps d’1h 10min 3seg i un avantatge de tres minuts sobre el segon classificat. Aques-ta era la seva primera participació a Roda, on va venir perquè el seu pare era homenatjat com a primer guanyador de la cursa, el 1984. Zarco estava content del seu registre, tot i reconèixer que “no és el millor circuit per marcar el millor temps, atès que hi ha moltes pujades i baixades”. El fet de fer pràcticament tot el recorregut en solitari “Ha servit per provar-me com estic i enfilar altres mara-tons amb garanties”. En fèmines va guanyar la que a priori era la gran favorita, la marroquina Hasna Bahom, del Califorina Sports, que venia de guanyar la cursa de la Mercè de Barcelona, entre altres. Estava contenta del seu registre, de l’or-ganització i el recorregut de la prova i es va comprometre a repetir l’experiència l’any vinent. La cursa de 10 Km va repetir els guanyadors de l’any passat. El rodenc Dani Bayés, en la seva cinquena participació en aquesta cursa, va guanyar amb au-

toritat, un minut de diferència so-bre el segon classificat Miquel Maza. Darrera seu i a cinc segons, va quedar Jordi Puigdollers, tots tres del CA Vic. Aquest cop, Bayés va guanyar amb més comoditat “sobretot perquè no hi era Pep Riera, que l’any passat m’ho va posar molt dif ícil”. El rodenc no des-carta l’any vinent córrer la Mitja Ma-rató, “un objectiu que sempre em pro-poso”. En fèmines, també Laia Andreu va repetir victòria. Tot i ser un minut més lenta n’hi va treure més de dos a Nuri Soler i Verònica Avene.També van participar a la Mitja Ma-rató tres atletes invidents i tres amb cadira de rodes, on el manlleuenc Rafa Botello va repetir victòria per davant de Jordi Madera. En l’acte del reparti-ment de premis d’aquesta 25a edició, l’organització va tenir un reconeixe-ment pels corredors que van fer podi en la primera edició.

40 ~

Esp

ort


Es va fer un reconeixement als atletes que van fer podi en la primera edició de la cursa.Els incrits en el X Cros Escolar apunt de començar la cursa, categoria prebenjamins.

Classificacions x Cros EscolarPrebenjamí Masculí Prebenjamí Femení1 David Orrit Serrano 1 Irina Delmonte Molina 2 Pol Berrio Tienda 2 Meritxell Serrano Riera3 Mehdi El Hadat 3 Mehdi El Haddat

Benjamí Masculí Benjamí Femení1 Genis Fernandez Cruselles 1 Xenia Ortega Cabanes2 Guillem Pinyol Castany 2 Anna Serrano Anxe3 Guillem Escarabill Ruiz 3 Carla García Boixeda

Aleví Masculí Aleví Femení1 Manel Eja Riera 1 Judit Corral Lapar2 Ivan Contreras Espinar 2 Ivan Contreras Espinar3 Eloi Pinyol Castany 3 Eloi Pinyol Castany

Infantil Masculí Infantil Femení1 Ricard Rezio Homs 1 Esther Pages Lopez2 Mohamed Azanay Slini

Classificacions xxV Mitja MaratóMasculí Femení1 Ivan Zarco Alvarez 1:10:03 1 Hasna Bahon 1:24:142 Marc Garcia Jimenez 1:13:03 2 Noemi Gil Valeri 1:40:133 Toni Flores Domingo 1:14:17 3 Anna Giralt Prat 1:40:15

Classificacions locals xxV Mitja MaratóMasculí Femení Marc Coll Figueres 1:24:43 Eva Sarradell Puig 1:47:11

Classificcions xII Cursa dels 10 Km Masculí Femení1 Dani Bayés Prat 34:56 1 Laia Andreu Trias 39:342 Miquel Maza Garcia 35:55 2 Núri Soler Alay 41:413 Jordi Puigdollers Tondo 36:00 3 Veronica Aveni Rapuzzi 41:47

Classificacions locals xII Cursa dels 10 KmMasculí FemeníDani Bayés Prat 34:56 Mónica Fochs Russiñol 48:59

Van ser Joaquima Casas, Fina Mundó, Josep Lluís Zarco i Miquel Pujol. L’at-leta en cadira de rodes Roger Puigbò va ser l’encarregat de donar la sortida d’aquesta 25à edició.

La Comissió Atlètica de Roda es va crear quan Joan Tañà era regidor d’Es-port de l’Ajuntament de Roda. Avui en dia, M. Carme Aulet, vídua de Tañà, continua la feina que va començar el seu marit, al costat del president de la Comissió Atlètica, Gregori Domín-guez, que en va ser un dels impulsors. Les curses de Roda es troben entre les 5 més antigues de Catalunya. La prime-ra es va fer el febrer de 1984, amb una participació de 202 atletes. A principis dels anys 90, va ser quan van rebre un major nombres d’inscrits amb 1000 at-letes. L’any 2000 van viure una davalla-da de participants i el 2002 va arribar el canvi de dates, a causa de les obres del Pont Nou. Des d’aquell any, les cur-ses es fan a l’octubre que “no fa fred ni hi ha boira”, explica Domínguez. Actu-alment, les curses atlètiques de Roda mobilitzen el mateix dia 200 volun-taris que ajuden desinteressadament a l’organització. La Comissió Atlètica reconeix que a la junta són poca gent pel gran volum de feina que compor-ta l’esdeveniment esportiu. Per aquest motiu, proposaran a gent jove de Roda aficionats a l’atletisme que col·laborin a tirar endavant les curses perquè “ens sabria greu que es perdéssin”, assegu-ra Domínguez. La comissió també es planteja fer un altre tipus de cursa que no passi per carretera sinó per camins de muntanya. El fet de no haver de ta-llar la carretera simplicaria la feina de voluntaris i protecció civil.

41 ~

Esp

ort

s


Hasna Bahom, Noemi Gil i Anna Giralt, les tres primeres de la Mitja Marató.

Laia Andreu, Nuri Soler i Veronica Aveni, tres primeres classificades cursa dels 10 km.

Els guanyadors per equips, a A4 el Km: Toni Flores, Eulogio Garcia, Fernando Ramos.

Marc Coll i Eva Sarradell, 1ers locals de la Mitja Marató.Lorenz Maderthaner, el corredor més veterà.Els invidents: M. Carmen Paredes i Jaume Bajo.

Ivan Zarco, Marc Garcia i Toni Flores, els tres primers classficats de la Mitja Marató.

Dani Bayés, Miquel Maza i Jordi Pugidollers, tres primers classificats cursa dels 10 Km.

Rafa Botello, Jordi Madera i Josep Villaret, participants amb cadira de rodes.

42 ~

Esp

ort


El Club Ciclista BTT Cases Noves va organitzar el 27 de setembre la 2a edició de les 2 hores de resistència en BTT, amb la participació de 84 corredors/es, agrupats en 42 equips. Durant tota la prova els relleus varen ser constants, es va mantenir una lluita aferrissada entre els primers sis equips. Finalment, la lluita es va centrar entre la parella gua-nyadora Colomé-Solano i l’equip de Radikalbike Camps-Martin. Els corredors van elogiar el marcat del circuit i la molt bona organització per part del Club BTT Cases No-ves, així com també el cronometratge a temps real, sistema Championchip per part de Fullevent Sports. Cal remarcar el nombrós públic que es va apropar al camp de futbol de les Masies de Roda.

Text i foto. Jaume Riera. Club BTT Cases Noves Text i foto. Sabina Jufré

La caminada urbana nocturna Negranit és una iniciativa d’”Encara hi som i amics”.Imatge de la sortida de la cursa de 2 hores de resistència amb BTT.

El passat divendres 3 d’octubre de 2008 més de 170 perso-nes varen participar a la caminada urbana nocturna Negra-nit de 7,5 km de recorregut, que organitzava la colla “Encara hi som i amics” i la regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Roda de Ter. La peculiaritat de la caminada és que no es-tava marcada, no hi havia fletxes ni marques al terra. Cada participant se li entregava un full de ruta on estava tot de-tallat amb el nom dels carrers que s’havien de passar, quins trencants agafar, les escales que s’havien de pujar... La sortida es va donar a la plaça Major a les 21h i es va fer entrega d’una llanterna i una ampolla d’aigua a tots els par-ticipants. Al final del recorregut es va fer una botifarrada popular al passeig del Ter.

El diumenge 21 de setembre, i abans que comencés el partit de futbol entre el CE Roda i el Pradenc de Se-gona Regional, el Centre Esportiu Roda de futbol va

fer un homenatge al rodenc Isidre Estrada que la passada temporada va quedar campió d’Espanya de rally TT en la modalitat de quads en l’última cursa del campionat a Lorca. A més, Estrada també va ser segon a la popular cursa de la Baja España Aragon. La festa va consistir en un passadís que li van fer els dos equips i després amb el quad va anar fins el centre del camp on va rebre l’homenatge de l’afició, i el president del club, Pere Serra, li va entregar un diploma de record i l’insígnia de plata de l’entitat. D’aquesta manera, el Centre Esportiu Roda s’ha fixat homenatjar a rodencs que

destaquin en algun aspecte esportiu com ja ho va fer abans amb la Societat de Pescadors Esportius de Roda, després de quedar quarts al campionat del món per equips, i a Jaume Tolosa, després de fer una brillant 50 posició en la Marat-hon des Sables, que es fa al desert del Sahara.

Isidre Estrada, en el moment de l’homenatge, amb el president del CE Roda, Pere Serra.

Text. Redacció RDT. Foto. Joan Fradera

43 ~

RĐ

T


Si vols ser subscriptor o anunciant de la revista Roda de Ter contacta amb nosaltres

al telèfon 93 854 02 30 o al carrer Ramon Martí, 42 baixos de Roda de Ter

R ĐT

R ĐT

44 ~

RĐ

TRevista Roda de Ter / Octubre 2008

RĐ

T ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


en un vol italià tothom pujarà amb més bosses de les que poden pujar i això ens obliga a estar més pendents dels paquets i de poder-los posar bé. En els vols anglesos hem de mirar més el tema de l’alcohol... Depèn.Amb qui és més gust viatjar?Els alemanys són molt seriosos, però són correctíssims. A diferència d’ita-lians, espanyols, catalans... que no pa-ren mai quiets, els alemanys en saben més de volar. En general, tots els de cap al nord són més correctes i no et busquen cap complicació.Tens temps de fer el turista?no, només si hi ha un problema tèc-nic que ens impedeixi volar. Un dia, per exemple, vàrem haver d’estar vuit hores parats a Polònia només perquè un ocell va xocar amb l’avió. Fins que no ve un enginyer a donar el vist-i-plau i certifica que el fusellatge està perfecte, no podem enlairar-nos. En el tema de seguretat Ryanair és molt estricte i té un enginyer a cada base.Com vas de por a volar?no n’he tinguda mai, ni mai durant aquest any i mig no he passat per cap situació que me n’hagi fet tenir. Què se li exigeix a una hostessa?no gaire res d’especial. Però això sí, anar sempre molt arreglada, maqui-llada –cosa que no havia fet mai a la meva vida i ara ja n’he après-, ben

Deus ser la primera hostessa de vol de Roda.Sí, em sembla que sí; i m’agra-

daria arribar a instructora. De mo-ment, el mes que ve ja acabo el curs de supervisora de la cabina. Has pensat a ser pilot?no! no, no, no! Em sembla que com a pilot m’avorriria bastant. És una fei-na en què has d’estar assegut i molt concentrat; i a mi m’agrada moure’m i tractar amb la gent.Treballes cada dia?Treballo cinc dies, en reposo tres, en torno a treballar cinc més i en reposo dos. I així sempre; però no tinc dos dies seguits iguals tot i que hi ha unes rutines. Per exemple, cada dia, abans d’un vol, ens fan dues preguntes de seguretat i una de primers auxilis. Després, un dia puc volar a Finlàndia, i l’endemà a Itàlia i a Anglaterra.Amb la mateixa tripulació?no, cada dia treballo amb gent dife-rent. Abans, durant vuit mesos, vaig tenir la base a Liverpol; ara, la tinc a Girona. Quan arribem a l’aeroport, ens reunim els quatre que aquell dia coincidirem a la cabina de l’avió més el pilot i el copilot, i parlem del vol, d’on anem, de la durada, de les perso-nes que pujaran...De les persones?!Sí, és bàsic. Per exemple, sabem que

pentinada –amb el cabell recollit, en forma de dònut, que diuen ells-, les ungles ben fetes... tot de detalls als quals fins ara mai no havia donat massa importància.sempre impecables.I tant! Jo al carrer mai no vaig com a la feina!Allò més sorprenent que t’hagi pas-sat volant.Un senyor que no volia volar, de Gi-rona a Manchester, perquè es pensava que dos nois turcs eren terroristes! Es va muntar un xou! I el més bo és que després d’escorcollar l’avió de dalt a baix i de no trobar-hi res de res, quin-ze persones es varen negar a volar i es varen quedar a terra!També deus haver viscut històries més agradables...Sí; per exemple, un dia una senyora em va dir: Jo he volat molt i em pen-sava que Ryanair era una companyia de segona; però avui m’heu demostrat que és de primera. És un comentari que s’agraeix ja que intentes ser ama-ble, fer bé la feina i tenir un somriure per a tothom.

Ho deixem aquí, tot i que en seguim parlant.Des d’ara, cada cop que veurem un avió ens serà més dif ícil no mirar el cel. saps què vull dir?

“Els alemanys en saben més de volar”Text. Pep Bas i Quico García. Foto. Quico i Pep

Meritxell Aguilar i Martí / Hostessa de volVaig néixer a l’Aliança, el 6 d’agost de 1977 / Vaig estudiar Tripulant de Cabina de Bord i vaig haver d’aprovar els temes d’anglès per poder entrar a treballar a la Ryanair ara fa un any i mig / Volo des de Girona a totes les destinacions que hi ha d’Europa i a dues ciutats del Marroc / Com a projecte futur, m’he plantejat ascendir dins la companyia / Aficions? Viatjar.

Documents

RDT octubre de 2008