PROVA MODEL C1 / C2

2

Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites

Àrea 1. Comprensió, expressió i interacció escrites

1 Llig aquest article de Joan Borja. S’hi han eliminat cinc fragments. Tria dels fragments A-G el que millor s’adequa a cada buit (1-5). Has de tindre en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit.

CAFÉ DEL TEMPS / OPINIÓ JOAN BORJA 28/1/2017

La Mare dels PeixosLa Mare dels Peixos s’estila. I això és notícia. No tots els dies passa que un ésser llegendari adquireix protagonis-me en els mercats quotidians de la cultura. (1) Tanmateix, ha sigut el cas de la Mare del Peixos: ara és moda. Per una sèrie d’atzars i coincidències –o no– sembla haver eixit de les profunditats amnèsiques del mar de la desmemò-ria i ha irromput amb força a la superfície pública de les pàgines dels periòdics, les programacions culturals, els escenaris, els auditoris, les sales d’exposicions, els parcs, els carrers i les places.

«La Mare dels Peixos», ja se sap, és una de les tren-ta-sis Rondalles valencianes d’Enric Valor. Fet i fet, és segurament una de les més conegudes –i celebrades– narracions populars del gran escriptor de Castalla. (2). La Mare dels Peixos conserva i serva el secret de la fer-tilitat. En la rondalla valoriana una parella de Dénia aconsegueix concebre dos fills bessons gràcies a la Mare dels Peixos, després que l’home, pescador, captura aquell «animal molt rar […] llarg, acolorit i lluent»– a la cala de la Granadella: «un recés profund i bellíssim, silenciós i

solitari, endinsat entre dues altes i escarpades moles on xisclen els esparvers i les gavines», segons les acurades paraules del senyor Enric Valor.

Es tracta d’una història que, viva en la imaginació compartida del poble valencià –sembla cosa de no creu-re!–, remet evidentment al mite grec de Perseu, Andrò-meda i Medusa. I esborrona constatar que els mateixos elements de la cultura clàssica que els grecs van saber fantasiejar (3), perviuen immutables en la literatura oral que els valencians hem conservat tradicionalment, en vernacle, de viva veu, en aquest filó popular de la ronda-llística que tan encertadament el senyor Enric Valor va saber explorar i explotar.

Ben mirat, aquest relat de «La Mare dels Peixos» – això ho saben perfectament els especialistes en et-nopoètica– no és sinó la versió valenciana d’una tradició narrativa universalment coneguda com The Twins or Blo-od-Brothers, la qual, segons el conegut catàleg The Types of International Folktales (revisat, actualitzat i publicat a Hèlsinki pel senyor Hans-Jörg Uther l’any 2004), recrea exactament aquest argument de la dona que infanta bes-sons després d’haver menjat un peix màgic: «After having eaten a magic fish, a woman gives birth to twins», en diu literalment el manual. La Mare dels Peixos és, en l’àmbit cultural valencià, aquest «peix màgic» del conte merave-llós universal. Enric Valor el descriu com un «singular ser, semblant a una serp de mar […], bastant més llarg que un home i de colors cridaners, a llistes, sobre un fons argentat delicadíssim; en lloc de cap, en tenia tres, units en un sol entronc amb el cos, i eren aplatats, camusos, ca-dascun amb dos ulls grossos i expressius, com de perso-na. Tenia dues cues, que es movien talment dos ventalls».

Al capdavall, la figura de la Mare dels Peixos –genero-sa, sacrificada i fecunda– no deixa de simbolitzar el pro-digi de la maternitat i la fertilitat (4). Segons com es mire, per tant, la de la Mare dels Peixos potser constitueix una bellíssima al·legoria de la concepció, l’engendrament, el prenyat, la parturició, el deslliurament i la nova vitalitat que una societat com la nostra a crits reclama. No ho sé… Sé només –això, sí– que em fa bé saber-la literàriament viva a l’interior de la mar blava de la badia de Xàbia.

PROVA MODEL C1 / C2

3

Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites

(   ) A. Ni tampoc no és massa freqüent que una criatura tan genuïnament icònica de la mitologia valenciana reviscole amb força en l’imaginari col·lectiu contemporani

(   ) B. I sobre aquesta rondalla podríem parlar anys i panys, però només en farem cinc cèntims d’urgència.

(   ) C. I pren nom d’un ésser fantàstic i intrigant que, segons Valor, viu a la badia de Xàbia: un animal amb tres caps i dues cues, amb capacitat per a parlar per cadascuna de les seues tres boques.

(   ) D. (i que ara donen nom a les constel·lacions del nostre cel)(   ) E. Noms perdurables en éssers orgànics que han donat nom a espècies

botàniques i faunístiques. La mitologia és per tot arreu, com bé sa-ben.

(   ) F. el fenomen del cos orgànicament ofert, ultratjat, mutilat, malferit i desmembrat, que dolorosament (i voluntàriament, i amorosament) ofrena la pròpia carn per crear vida nova; el portent de la persona que sofreix, pareix, es refà i renaix amb plenitud matriarcal: sàvia, civilitzada, serena i nodridora.

(   ) G. I que em fa raonablement feliç veure-la eixir tan sovint, últimament, a la superfície de la imaginació, l’expressivitat i la creativitat contem-porànies.

2 Tria una de les dues opcions i redacta un text amb una extensió entre 200 i 220 paraules. Nota: l’excés o el defecte en el nombre de paraules pot penalitzar.

Opció A Els llenguatges d’especialitat constitueixen argots que són difícils de copsar pels qui no formen part de la dis-ciplina. Sovint es diu que els advocats han d’explicar la sentència als clients, que cal ser economista per entendre el rebut de la llum i que una vegada desxifrada la lletra de la metgessa, tampoc no s’entén res del que diu el nostre informe. Redacta un text d’opinió personal en el qual exposes ar-guments i destaques els aspectes següents:

• Els llenguatges d’especialitat són necessaris, però so-vint són altament codificats, excessivament per als llecs.

• En ocasions és prioritari entendre el que ens expliquen que compartir un lèxic circumscrit a l’especialitat.

• Una manera de diferenciar-nos socialment és fer ús de l’argot professional.

• La major competència en una llengua també ens fa parlar de manera diferent de com parla la majoria.

Opció B Les confraries de Setmana Santa de Castella i Lleó han rebut una circular de l’arquebisbat castellà en què se’ls recomana no emprar expressions, modismes i lèxic propi de les confraries andaluses. El debat sobre la influència de l’andalús ha esdevingut polèmica. Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de faena sobre el tema on deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:

• Totes les llengües tenen dialectes considerats més elegants i d’altres considerats més vulgars.

• L’ús de dialectes únicament per fer broma i no per ocupar àmbits d’ús prestigiosos és un mode de des-prestigi.

• Hi ha estereotips que són rendibles comercialment en pel·lícules i sèries i sobre els quals després es vol abju-rar quan es creu que hi ha menyspreu.

• Vetar dialectes, modismes o mots és una manera de reconéixer-ne la puixança.

PROVA 12

PROVA MODEL C1 / C2

4

3 Redacta un resum breu, amb una extensió entre 170 i 190 paraules, en el qual destaques les idees principals de l’article següent, ja que la pàgina web on l’has de publicar t’ha limitat l’espai. Nota: l’excés o el defecte en el nombre de paraules pot penalitzar.

L’últim parlant JOAN F. MIRA | EL PAÍS - QUADERN [CV] | 11/2/2010 S’ha mort, fa poques setmanes, una senyora molt velleta que era l’última per-sona que parlava una llengua de les illes Andaman, un paradís perdut enmig de l’oceà Índic. La senyora es deia Boa Sr, i era l’única que parlava la llengua bo des de la mort dels seus pares. Deia que es trobava molt sola. Puc imaginar la senyora, la més vella de la tribu, pensant solitària en la llengua extingida, somiant en bo, parlant-se sola, intentant recordar com es deia aquella flor o aquell arbre, plorant llàgrimes suaus de tristesa.

Les illes Andaman van ser l’escenari d’un dels millors i més impressio-nants estudis d’antropologia social a primers del segle xx, el resultat del qual, The Andaman Islanders, obra d’A. R. Radcliffe-Brown, continua sent un clàssic singular. Probablement la llengua bo, extingida amb la senyora difunta, està relacionada amb llenguatges parlats en temps del neolític, i era per tant una de les més velles del món. Assegura la professora Anvita Abbi, gran lingüista, que la senyora Boa Sr, a pesar de tot, tenia un gran sentit de l’humor i que el seu somriure i la seua rialla eren contagiosos. Els andamanesos se suposa que arribaren d’Àfrica fa uns 70.000 anys, i s’havien mantingut fins fa poc temps aïllats de la resta del món: un somni per als antropòlegs, però una condemna segura. Eren antics, «primitius», i ara que ja deuen ser més moderns i fins i tot «civilitzats», la cultura i les llengües s’esvaeixen, es moren, pareix que no hi ha res a fer.

Llegint notícies com aquesta, que no és la primera sobre la mort de l’úl-tim parlant d’una llengua, jo em trobe incapaç del somriure de la senyora Boa Sr. Pense en algunes ciutats del meu país on la meua llengua ja gairebé no s’escolta al carrer, on parlar-la en un comerç o en una oficina pública pot ser una aventura, on els polítics l’arraconen i l’obliden, on la vida de l’idioma propi és lànguida i precària i el seu futur incert. Qui sap si, passat un segle, l’últim parlant d’aquesta tribu secular dels valencians no plorarà de solitud i de pena i maleirà els seus avantpassats, nosaltres, que no vam ser capaços de preveure i evitar aquest final tristíssim.

Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites

PROVA MODEL C1 / C2

5

Àrea 2 Estructures lingüístiques

Àrea 2. Estructures lingüístiques

4 Llig el text i ompli els espais buits amb una o dues paraules perquè el textsiga correcte i adequat. Hi ha buits que s’han d’omplir amb la informació que hi ha entre parèntesis. Fixa’t en l’exemple (0).

Dins del cançoner musical popular, els cants de treball constitueixen un gène-re molt característic. Les faenes agrícoles tradicionals –fetes amb tècniques primitives, abans de la mecanització– (0) com ara llaurar, segar, sembrar o batre han anat sempre acompanyades d’unes cançons molt específiques que a hores d’ara només coneixen alguns bolullers de la primera generació. Podem dir, (1) , que són els darrers depositaris d’unes tonades ances-trals (2) han anat arraconant-se paral·lelament als canvis tan accelerats que han afectat la nostra societat en les últimes dècades.

(3) l’estructura d’aquestes cançons, cal destacar que no existeix una línia melòdica exactament fixada; existeixen uns estils que els cantadors assimilen familiaritzant (4) des de la in-fantesa i, en certa manera, improvisen els cants cada volta que els ento-nen. (5) , no hi ha dues melodies iguals, (6) totes ofereixen una unitat perfecta de caràcter. Els versos –una quarteta– solen executar-se en tessitura molt aguda (7) d’estimular el trot de les bèsties, (8) , segons (9) (convindre), el con-ductor pot abaixar el to i frenar el ritme quan la necessitat del moment exi-geix un pas més lent. En general, (10) , els cants de batre són assossegats, lents, calmosos i, (11) , una mica monòtons. Des del punt de vista musical, cal destacar l’abundància de melismes –quan a una única síl·laba corresponen moltes notes– i el fet que cada vers acabe en una nota llarga, que (12)  (en general) és un mi.

(13) (és possible que) l’aspecte més destacableés l’ornamentació abundant que els cantadors introdueixen lliure-ment, (14)  el gust personal, amb la intenció d’embellir més o menys la tonada. (15)  (en efecte), sovint s’inicien amb una vo-calització exclamativa del tipus i, a, ai, o bé articulant capritxosament vocals com ara e, ie, iei, etc.

Text adaptat de Maribel Guardiola i Vicent Beltran (2005) Bolulla la caramulla: cultura popular i llengua d’un poble de la Marina

5 Ompli els espais buits amb la paraula o paraules adequades, segons la definició que es dóna per a cada cas. Fixa’ten l’exemple que hi ha al començament (0).

Als meus amics runnersAls huitanta en deien footing. Als noranta era jogging. I ara, els ha pegat per dir-ne runner.

A (0) vore si vos n’assabenteu… que aneu a córrer. Em sentiu? A córrer! Resulta igual d’antic i vell encara que canvieu el nom trenta voltes i les (1)   si-guen blanques, negres o verd cuquet! Aneu a córrer!

(2) penseu que en dir «sóc runner» feuuna cosa moderna? Quan el primer homínid va baixar d’un arbre i es va posar a caminar el primer que va fer fou arrancar a córrer perquè no se l’ (3) un depredador! Des d’aleshores, la humanitat ha passat tota la vida corrent. I d’això ja fa cent milions d’anys.

PROVA 12

PROVA MODEL C1 / C2

6

La història de la humanitat s’ha construït so-bre (4)  cosa que creieu tan «moderna» com és anar a córrer. Els cristians corrien per a fugir dels ro-mans i els jueus dels alemanys. Els cristians, què eren? runners?

–Ai, mira, a vore si em menja el lleó en 3 minuts 30 i millore la marca personal…

Deixeu ja la (5) eixa de «sóc mo-dern, perquè dic runner». Modern? Fins i tot ma iaia va ser més innovadora en el món de l’esport, que per una promesa a la Mare de Déu va pujar al castell de Cullera (6) ! Supereu-ho! Això sí que és innovar i no eixir a córrer amb una camiseta taron-ja (7)  que pareix de paper (i transpirable,

diuen, ha, ha) i que té unes lletres descolorides de la Vol-ta a Peu a Meliana de l’any 93! Ah, i amb unes ulleres aerodinàmiques. Aerodinàmiques! Què passa? Que pen-seu agafar tanta velocitat que vos fa por que vos entren randelles dins l’ull o què?

I, per favor, amics, deixeu d’una vegada de dir-me els quilòmetres que heu corregut o si heu millorat la vostra marca personal. Sincerament, no m’importa ni una (8) .

Mireu, jo vos vull molt, però si vos heu de posar tan pesats, vos preferisc (9) i cervesers. I si hem de córrer, que siga junts i per alguna bona causa.

No, que no sou runners. Que aneu a córrer i au. I, això, no té gens de (10) , però vos vull igual.

Eugeni Alemany, Ultramarinos Alemany https://ultramarinosalemany.wordpress.com/2015/05/04/als-meus-amics-runners/

(0) Veure (1) Calcer de sola de cànem trenat o d’espart.

Col·loquialment, calcer esportiu. (2) Us. (3) Tragar. (4) Aqueixa. (5) Ximpleria, acció o dita pròpia d’un fava.

(6) Amb els genolls doblegats sobre una superfície i suportant el pes del cos.

(7) Cursi, ridícula. (8) Poc, petita porció d’una cosa. (9) De panxa grossa. (10) Atractiu d’una persona o cosa que provoca admi-

ració general.

Àrea 2 Estructures lingüístiques

6 A continuació hi ha cinc parelles d’oracions. Parteix de la primera per a completar la segona, de manera que l’una i l’altra tinguen el mateix significat.

El que escrigues en l’espai buit de la segona oració no pot ser exactament igual al que hi ha en la primera. Si no cal posar-hi res, indica-ho amb el signe Ø. Fixa’t en l’exemple (0).

0. Així com passen els anys, note que canvien els meus gustos gastronò-mics.A mesura que passen els anys, note que canvien els meus gustos gastro-nòmics.

1. Paga al mecànic quan haja fet la faena, no abans.Paga al mecànic      que faça la faena, no abans.

2. Ja que has arribat tard, no pots participar en la reunió.    has arribat tard, no pots participar en la reunió.

3. Fet i fet, caldrà reunir diners per a l’organització de la festa.   , caldrà reunir diners per a l’organització de la festa.

4. Els països subdesenvolupats podran millorar les condicions d’extracció de l’aigua a causa del desenvolupament d’aquesta tecnologia.Els països subdesenvolupats podran millorar les condicions d’extracció de l’aigua     al desenvolupament d’aquesta tecnologia.

5. Vosaltres estàveu perdent el temps, però ells ja havien acabat la carrera.   vosaltres estàveu perdent el temps, ells havien acabat la carrera.

PROVA MODEL C1 / C2

7

Àrea 3. Comprensió, expressió i interacció orals

Escoltaràs un text dues vegades. Tindràs temps entre la primera i la segona vegada per a respondre a les preguntes.

7  (Àudio 31) A continuació escoltaràs un reportatge radiofonic. Tria per a cada afirmació l’opció (a, b o c) que més s’adiga amb el contingut de l’enregistrament.

Àrea 3 Comprensió, expressió i interacció orals

1 L’epidèmia de pesta, a Morella…a) va acabar en el segle xvii.b) va ocórrer en el segle xvi.c) va acabar en el segle xv.

2 El compromís de fer una celebració en honor de la Mare de Déu… a) implica fer unes festes solemnes cada nou anys.b) s’ha complit ininterrompudament des d’aquell mo-

ment.c) té lloc cada sis anys en la primera meitat d’agost.

3 Els ornaments de carrer que acompanyen les proces-sons…a) es preparen durant l’any anterior a la festa.b) s’exhibeixen en un museu.c) es confeccionen amb un finíssim paper arrugat.

4 En el primer acte del Novenari…a) centenars de pelegrins acompanyen la patrona fins a

l’ermitori de Morella. b) s’acompanya la imatge de la patrona de Morella fins

a Vallivana. c) els pelegrins parteixen de Vallivana i acompanyen la

Mare de Déu amb torxes.

5 Els gremis que organitzen el Novenari…a) s’han mantingut fidels a la tradició secular.b) s’han adaptat a les noves tecnologies de la informa-

ció i la comunicació.c) representen realitats actuals de la societat morellana.

6 El Carro Triomfant…a) conserva el quadre de les Heroïnes Bíbliques.b) destaca pels vestits del grup, amb brodats de pe-

dreria.c) conté llenços huitcentistes.

7 Els Torneros…a) integren joves amb bells vestits i balls complicats.b) executen un ball original i complex, molt recent a la

Comunitat Valenciana.c) és un ball en què participen xiquets i joves i es carac-

teritza per la bella indumentària.

8 Hi ha, també, altres danses…a) entre les quals les d’Arts i Oficis, Filadors o Llauradors

i Llauradores.b) i cada gremi va acompanyat de música de dolçaina i

tabalet. c) en què destaca la indumentària colorista i el paper

arrissat.

PROVA 12

PROVA MODEL C1 / C2

8

8 Has de fer un monoleg sobre el tema que proposem. Llig la introducció del tema, tria les idees que consideres, i, si vols, afig-ne de propies.

Àrea 3 Comprensió, expressió i interacció orals

PERSONA AParticipes en una tertúlia radiofònica en què et mostres completament a favor dels espectacles amb animals: no sols els circs, també –o sobretot– les desfilades festives dels pobles (amb bestiar que estira de carros i carrosses, per exemple). Tanmateix, un contertulià s’hi oposa per-què creu que no s’hi tracten dignament els animals.Idees– En la majoria d’aquests espectacles no hi ha maltracta-

ment animal: és més, els animals sovint reben un trac-tament especial (higiene, alimentació, etc.).

– Els animals han estat domesticats per la humanitat i s’han utilitzat per a tota mena de tasques.

– Convivència secular estreta entre persones i animals.– Aquests espectacles formen part de la nostra cultura i

tradició.

PERSONA BParticipes en una tertúlia radiofònica en què et mostres completament en contra dels espectacles amb animals, perquè consideres que reben un tractament indigne i es-tan fora del seu estat natural. Tanmateix, un contertulià s’hi manifesta a favor perquè creu que és una tradició que fomenta la convivència de persones i animals.Idees– Tractament indigne i, a vegades, maltractament.– Subjugació dels animals a la voluntat humana.– Animals fora del seu hàbitat natural.– Espectacles mancats de sensibilització i d’empatia.

9 Has de mantindre un diàleg amb un altre aspirant sobre la situació comunicativa que es proposa. Al final podeu arribar a un acord. – Llegiu la introducció del tema i les idees que heu de defensar tot respectant el paper que us atorga la proposta. – Les intervencions han de ser equilibrades; eviteu donar respostes massa curtes i mostreu-vos participatius com ho

faríeu en una conversa habitual.– Si ho creieu convenient, podeu acabar amb un acostament d’opinions justificat.

Situació comunicativa

Tradicions valencianesTemaHalloween, el Pare Noel, Sant Valentí, els elfs… són per-sonatges i tradicions estrangeres que, per la difusió cul-tural que emana dels mitjans de comunicació de masses, les cultures com la nostra tendeixen a apropiar-se, obli-dant que en tenim d’equivalents i genuïnes, com ara Tots Sants, els Reis Mags, la mocadorada de Sant Dionís o els donyets, respectivament. En quina mesura la globalització afecta les nostres tradicions? Què s’hi pot fer perquè no desapareguen?

Idees– Exemples de festes, tradicions i personatges que es

perden o se substitueixen– Defensa de la identitat cultural dels pobles.– Promoció des de l’escola i les institucions.– Difusió cultural en mitjans de comunicació, llibres, teatre,

música…– Valor i sentit d’aquestes tradicions.

PROVA MODEL C1 / C2

9

TRANSCRIPCIÓ DELS TEXTOS DE COMPRENSIÓ ORALExercici 7

El Sexenni de MorellaEra el 14 de febrer de 1673 quan les autoritats civils de la vila de Morella van jurar un vot a la Mare de Déu de Vallivana en senyal d’agraïment després de lliurar-se d’una terrible plaga de pesta en 1672. El vot consistia en el compromís de celebrar un solemne Novenari de sis en sis anys en honor de la Mare de Déu. Des de llavors el jurament s’ha complit, interromput solament en temps de guerres, i se seguirà complint els anys 2018, 2024, 2030…

La festa se celebra durant la segona quinzena d’agost, precedit d’un any de preparatius per a elaborar els adorns dels carrers de Morella. Aquest treball d’artesania popu-lar consisteix a confeccionar grans dissenys ornamentals que presideixen el recorregut de les processons sexen-nals. Durant un any, els veïns i veïnes morellans fan els

tapissos amb un finíssim paper arrissat. Una vegada ins-tal·lats, Morella es converteix en un museu per la bellesa i delicadesa dels adorns.

La festa arranca amb la Rogativa, que parteix de Mo-rella fins a l’ermitori de Vallivana per a traslladar la Mare de Déu. El retorn és solemne, molt emotiu, com ho és l’entrada a Morella de centenars de pelegrins portant torxes i acompanyant la petita imatge de la patrona de Morella. És l’eix de les festes del Sexenni, l’arribada de la Mare de Déu de Vallivana. A partir d’aquest moment transcorre el Novenari, nou dies que organitzen i patro-cinen els gremis dels sectors socials i econòmics, aspecte que ha anat evolucionant i adaptant-se a les noves rea-litats. Els gremis actuals són ara l’Ajuntament i l’Esglé-sia, la Gent Major, els Masovers, Professions, Indústria i Transports, el Comerç, les Arts i Oficis, la Joventut i les colònies Morellanocatalana i la de Morellans Absents.

Cada dia desfila un retaule, una processó on concorren diverses tradicions culturals. Cada gremi aporta la seua dansa, música i altres elements com l’impressionant Car-ro Triomfant, del gremi de Professions, Indústria i Trans-port. El carro, de gran bellesa, està adornat amb llenços del pintor Cruella del segle xix i porta xiquets i xiquetes vestits d’àngels que representen, entre altres símbols, les virtuts teologals, els atributs reials de Morella: fidel, gort i prudent. Per la seua banda, el gremi del Comerç conserva el quadre de les heroïnes bíbliques, presidit per la reina Esther. El grup destaca per l’espectacularitat dels vestits, que representen amb brodats de pedreria.

Les danses del Sexenni són úniques, d’origen molt antic, i són un altre dels atractius del Sexenni, que té; a més, desfilen durant tots els dies del Novenari. Els Tor-neros, la dansa de la ciutat, està integrada per joves abi-llats amb una bella indumentària i ballen una sèrie de passos difícils de fer i ben originals. És una de les danses valencianes més antigues. Després, estan les danses de Teixidors, Arts i Oficis, Llauradors i Llauradores, les Gi-tanetes. En tots els casos són destacables les indumen-tàries, molt coloristes, a més de la música de dolçaina i tabalet que acompanya a cada gremi. El Sexenni compta també amb la instal·lació de dos convents, fets amb pa-per arrissat, en els quals xiquets vestits de capellans, i xiquetes de monges, respectivament, canten cançons al pas de les processons.

Adaptat del web de Morella turística (www.morellaturistica.com)

Àrea 3 Comprensió, expressió i interacció orals PROVA 12