EL RESPECTE

El crit i el morrió

Quan el món era un crit, feia molta pena. Tot era ple de mossegades. Qualsevol podia arrencar-te un braç, una cama o un pensament només perquè s’havia llevat de mal humor. Sempre guanyava el més llest o el més fort. No hi havia amics ni germans, ningú ajudava ningú perquè no te’n podies refiar. Un dia una galta molt valenta va dir a una bufetada: “Això no pot ser! No em pots pegar!”. Aleshores algú va cridar al respecte i ens va demostrar que podem viure junts:estels, pedres, llops, persones... També val per als gossos i els gats, que aquell dia no hi eren i no es van adonar de res.

Recepta per aconseguir respecte

1. No deixis que ningú et tracti malament, ni tan sols tu.

2. Quan alguna cosa molesta, es pot dir, però sense aixecar la veu.

3. Si es tenen crits a dins, com que no es poden empassar, és millor posar-los dins d’una olla i tapar-los. Fes-ho molt ràpidament. Els crits són veloços i de seguida s’escapen de la boca.

4. Pensar amb l’escala del món:” quan et pensis que ets petit pensa com un ós; quan et pensis que ets molt fort, recorda com n’ets, de cuc”.

5. Provar de cridar “idiota” amb la boca plena de pasta de dents.

Text extret del llibre Receptes de pluja i sucre, d’Eva Manzano i Mónica Gutierrez. Ed Thule.

il·lustracions de Yoda Navarrete i de Will Rafuse

.

Montserrat Bertran