Embed Size (px)
Citation preview
RECONSTRUCCIÓ VIRTUAL DEL POBLAT IBÈRIC DEL TURÓ DE
RECONSTRUCCIÓ VIRTUAL DEL POBLAT IBÈRIC DEL TURÓ DE
CÉLLECS
Alumne: Marçal Paricio Clar
Centre:
Classe:
Tutor: Ferran Del Campo i Jordà
Curs:
RECONSTRUCCIÓ VIRTUAL DEL POBLAT IBÈRIC DEL TURÓ DE
Marçal Paricio Clar
Centre: IES Pere Ribot
Classe: 2n Batx, A
Ferran Del Campo i Jordà
Curs: 2016-2017
2
3
Índex
INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................... 5
PRÒLEG DE L’AUTOR ............................................................................................................. 6
METODOLOGIA ......................................................................................................................... 7
ANTECEDENTS ......................................................................................................................... 9
ELS IBERS ................................................................................................................................ 10
L'organització política i social ............................................................................................. 10
L'urbanisme ........................................................................................................................... 11
Una civilització urbana ......................................................................................................... 11
Les cases ............................................................................................................................... 12
Les tècniques i els materials constructius ........................................................................ 14
Una societat jerarquitzada .................................................................................................. 14
Una societat armada ............................................................................................................ 15
La llengua i l’escriptura ........................................................................................................ 16
Una societat lligada a la terra ............................................................................................. 17
L'explotació dels recursos naturals .................................................................................... 18
La producció domèstica ....................................................................................................... 18
La transformació de les matèries primeres ...................................................................... 19
Els mestres metal·lúrgics .................................................................................................... 20
Ceràmica singular i fàcilment identificable ....................................................................... 21
El comerç exterior ................................................................................................................. 21
La moneda ............................................................................................................................. 22
Les creences ......................................................................................................................... 22
La vida religiosa .................................................................................................................... 23
Les creences i la magia ....................................................................................................... 23
Els caps tallats ...................................................................................................................... 24
El món funerari ...................................................................................................................... 25
Els enterraments infantils .................................................................................................... 25
Un art sobri ............................................................................................................................ 26
L'art pictòric ........................................................................................................................... 26
L'artesania i l'orfebreria........................................................................................................ 27
La Roba .................................................................................................................................. 28
4
La transformació d'un poble ................................................................................................ 30
La desaparició de la civilització ibèrica ............................................................................. 30
POBLAT IBÈRIC DE CÉLLECS, ÒRRIUS ........................................................................... 31
INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................... 31
SITUACIÓ .............................................................................................................................. 32
DESCRIPCIÓ DE L’ASSENTAMENT ............................................................................... 33
LA CAMPANYA DE 1981 .................................................................................................... 36
CRONOLOGIA ...................................................................................................................... 38
CONCLUSIONS ....................................................................................................................... 39
BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................................... 41
ANNEXOS ................................................................................................................................. 43
5
INTRODUCCIÓ El treball de recerca és un treball d'investigació que ha de realitzar tot l'alumnat
de batxillerat.
En el meu cas l’he volgut enfocar en el món ibèric i en un poblat en concret, el
poblat ibèric del turó gros de Céllecs. He combinat la part dels íbers que és
més bibliogràfica amb la representació virtual del poblat de céllecs que serveix
per fer-se una idea de com era el poblat quan estava en bon estat.
El fet de que el poblat ibèric de Céllecs fos un poblat inexplorat i amb molt
poques excavacions les quals van ser en zones molt concretes, m’ha permès
poder posar molt de la meva part, sobretot en la reconstrucció virtual.
6
PRÒLEG DE L’AUTOR
La raó per la qual m’interessa aquest tema té l’origen en la meva infància quan
el meu pare em portava a veure dólmens i poblats ibèrics.
Els poblats ibèrics sempre han sigut un misteri per mi i tampoc els hi donava
molta importància ja que la majoria dels que havia anat estaven en bastant mal
estat.
Un dia estavem fent una excursió quan per curiositat vam desviar-nos per un
camí que pujava per un turó i ens vam trobar el poblat ibèric de céllecs, a mi
em va agradar molt el poblat des del primer moment i no podia entendre com
no l’havien excavat i netejat ja que podrien trobar moltíssimes coses i quedaria
molt millor.
Aquelles dates coincidien amb el termini de tria del tema del treball de recerca i
vaig decidir fer una reconstrucció virtual del poblat ja que no havia estat gaire
excavat ni explorat i això em permetiria fer la meva pròpia recerca.
7
METODOLOGIA
La part de recerca, bàsicament ha consistit en anar al poblat i prendre mesures,
fer fotos i dibuixar estructures per tal de poder fer la reconstrucció virtual el
millor possible.
La reconstrucció virtual l’he fet amb un programa de joc que es diu minecraft,
en aquest joc estàs en un món obert sense objectius específics i està pensat
per la construcció d’estructures.
És un joc en primera persona i està format essencialment d'objectes 3D en
forma de cubs arranjats en un patró fixat en forma de quadrícula. Cada tipus de
cub representa un tipus de material, com ara terra, pedra, aigua i troncs
d'arbres.
Els jugadors poden agafar aquests blocs i col·locar-los en llocs diferents, això
permet la creació de diferents tipus de construccions.
El sistema de temps del joc té un cicle de dia-nit, amb un cicle complet durant
20 minuts reals.
Per fer el poblat, vaig haver d’escollir els materials de totes les estructures que
construïa per tal de que fossin els mateixos que feien servir els ibers.
Per fer la muralla he agafat roca com a material i l’he fet de 4 metres d’alçada i
1,5 d’amplada.
8
Les cases les he fet amb els materials i l’estructura que els ibers utilitzaven.
Estaven construïdes directament sobre la roca i tenien els fonaments i base
dels murs fets de pedra.
La part superior dels murs i les parets eren de tova.
Les teulades eren d’un embigat de fusta, branques i canyes recobertes amb
argila.
9
ANTECEDENTS
Aquest poblat ha estat estudiat prèviament per Joan Sanmartí l’any 2013 en el
seu estudi anomenat L’assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, o El
Castellar (Òrrius, Maresme).
També ha estat estudiat per les diferents excavacions realitzades als anys
1970 i 1980 pel servei d’arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
10
ELS IBERS
A partir del segle VI aC, els ibers, van ser estimulats i influïts pel contacte amb
fenicis i grecs, van evolucionar cap a nous models socials, econòmics i
culturals que els caracteritzen com una civilització autòctona: urbanisme
complex, ús generalitzat de la metal·lúrgia del ferro, jerarquització social i
sistema d'escriptura propi. Malgrat això, la civilització ibèrica no va ser ni
uniforme ni homogènia.
Els íbers s'organitzaven en tribus, agrupacions de famílies o clans, les quals
ocupaven un territori que consideraven com a propi. Els textos dels autors
grecs ens informen, ja des de començament del segle V aC, dels noms
d'algunes d'aquestes tribus corresponents al territori català.
Tribus ibèriques a Catalunya (wikiant) Ibers a Espanya (Sàpiens. Cat)
L'organització política i social
A Catalunya, algunes tribus de l'interior com ara els ilergets o els ausetans
(Osona), van estar governats per reis, es tractava d'un poder compartit entre
dos reis al mateix temps (diarquia). Aquest sistema de govern es va establir en
baixa època ibèrica, ja en periode romà, i era hereditari.
11
Les tribus de la costa, pel contrari, sempre en contacte amb els grecs i altres
pobles forasters, i motivats pels interessos econòmics, van crear unes
estructures sociopolítiques més igualitàries; són poblats que tracten
directament amb els grecs i no desenvolupen una èlit política, repartint els
beneficis de manera igualitària.
Les formes polítiques aristocràtiques de les tribus de l'interior són conseqüència
dels seus contactes amb els cartaginesos, i romans més tard, pobles amb una
estructura social i política totalment diferent a la grega.
La base de l'estructura política i social era la tribu, una societat autònoma tan
socialment com políticament. Cada tribu tenia uns trets culturals propis i
definitoris que garantien la seva unitat interna i el sentiment de comunitat dels
individus que en formaven part.
L'urbanisme
Els habitats ibèrics mostren una clara organització racional de l'espai. Els
poblats s'organitzen a partir de carrers i places connectats amb els accessos de
l'assentament. En alguns casos, els carrers presenten paviments fets amb
grans lloses i pedres, però el més usual és que siguin de terra trepitjada i
compactada.
També hi trobem infraestructures comunitàries com cisternes per recollir
l'aigua necessària per als habitants i els animals, clavegueres, temples, zones
de culte i fins i tot magatzems destinats a la conservació del gra.
Una civilització urbana
La distribució dels assentaments dins d'una xarxa jeràrquica garanteix la unitat
política i social de les comunitats.
Els ibers participaven plenament en la civilització urbana, vivien en
assentaments estables, adaptats al terreny amb característiques i funcions
diverses.
Si la protecció natural era dèbil o inexistent, es defensaven amb muralles.
12
Hi han tres tipus de poblat ibers:
-Poblats d'erola: Normalment estaven a dalt de tot d'una muntanya. Les
muralles els encerclaven i feien que entrar i sortir del poble fos molt costós.
-Poblats de barrera: Els poblats com el de la Ciutadella de Calafell estaven
en una mena de petita península voltada de mar. La muralla era, sobretot, una
barrera que protegia del barranc.
-Poblats de vessant: Alguns poblats s'escampaven per tot el vessant de les
muntanyes i, per tant, tenien una part alta i una part baixa.
Ciutat ibèrica d'ullastret (www.arqueologiaehistoria.com) fortalesa ibèrica puig castellar (otoke-ildír)
Les cases
Les cases ibèriques són senzilles i de dimensions reduïdes: construccions
rectangulars d'entre 30 i 50m2, algunes compartimentades, on es
desenvolupaven les accions més quotidianes. La llar de foc era l'element més
important de la casa: cuina, punt de llum, escalfor i reunió de la família.
El mobiliari era molt limitat, només disposaven de prestatgeries, altells i
banquetes.
Algunes construccions disposaven d'un pis superior però no era molt habitual.
També hi havien cases de caire aristocràtic on cada espai estava destinat per
uns usos específics.
13
Estaven construïdes directament sobre la roca, tenien els fonaments i base
dels murs fets de pedra. La part superior dels murs i les parets eren de tova1. A
vegades, les parets es decoraven.
Les teulades eren d’un embigat de fusta, branques i canyes recobertes amb
argila, tot i que també utilitzaven l'argamassa2 per a impermeabilitzar els
sostres, els quals podien ser plans o inclinats a una o dues canalitzacions per
facilitar l'evacuació de la pluja. Els ibers tenien sofisticats sistemes de recollida
d'aigües subterrànies i superficials.
Als poblats més antics, segle VII aC, els habitatges tenien una sola estança en
la que es desenvolupaven totes les funcions. Més endavant trobem habitatges
amb diverses estances amb funcions diverses.
Restes d'una casa ibèrica del poblat ibèric de Céllecs
1 Barreja d’argila, sorra, aigua i palla.
2 Mescla de calç, sorra i aigua.
14
Les tècniques i els materials constructius
Les tècniques i els materials eren senzills, adaptats als recursos i al clima local.
Les parets, de tàpia3 amb sòcols de maçoneria4, s'enlluïen amb un preparat a
base de fang o calç. De vegades, es pintaven amb colors plans o amb
decoracions motllurades.
Els sostres, de canyís recolzat sobre bigues de fusta, s'impermeabilitzen amb
capes de fang i palla, tot formant superfícies horitzontals o amb poca inclinació.
S'hi deixaven forats per al tiratge del foc i la sortida del fum.
Els sòls eren de terra trepitjada i compactada, segurament per donar més
categoria a certs espais o bé per afavorir-ne l'aïllament tèrmic.
Una societat jerarquitzada
El fonament de l'estructura social era la família, entesa com a familia extensa.
A la base de la piràmide social hi havia una massa considerable de població,
d'estatus lliure, dedicada a les feines de camp. Un segon grup era el dels
artesans, com a ferrers i ceramistes, o altres oficis especialitzats. Per damunt,
les elits aristocràtiques concentraven el poder i mantenien el control sobre la
resta de la població a partir de vincles ideològics. A la cúspide de la piràmide
trobem caps polítics i alhora militars.
No hi han notícies sobre esclaus, però tampoc se n'hauria de descartar
l'existència.
3 Antiga tècnica de construcció de murs amb terra argilosa, abocada en un motlle o encofrat i compactada a cops
mitjançant un picó. 4 Tipus d'obra feta amb pedra sense treballar.
15
Una societat armada
La població estava implicada en la defensa del territori i els seus caps exercien
un lideratge poderós. Situacions de conflicte per problemes territorials, de
propietat o d'honor, podien acabar en enfrontament.
L'exèrcit ibèric estava format per la població lliure que lluitava com a infanteria,
de manera organitzada i tàctica a les ordres dels seus caps; i per la cavalleria
formada per les elits, que tenien l'exclusivitat de l'ús del cavall i l'utilitzaven com
a símbol.
L'armament ibèric té elements defensius5 i ofensius6. L'element més conegut és
l'espasa de fulla semicorbada o corbada. Però en realitat, l'espasa més usada a
Catalunya va ser la de fulla recta i doble tall.
La vàlua dels ibers com a guerrers era reconeguda per grecs, cartaginesos i
romans, que els contractaven com a mercenaris.
Font: Museu d’arqueologia de Catalunya
5 Escuts i cascs.
6 Llances, espases i fletxes.
16
La llengua i l’escriptura
Els ibers parlaven una llengua no indoeuropea que escrivien mitjançant un
sistema de signes que combinava síl·labes i lletres. Els testimonis escrits més
antics de Catalunya són del segle V aC. Es conserven textos gravats sobre
ceràmica i plom, i a partir del segle II aC també trobarem inscripcions en pedra,
que imiten els models romans.
No tothom tenia accés a l'escriptura, segurament el seu coneixement es reduïa
a un grup especialitzat d'escrivans. L'ús de l'escriptura era una manifestació
més del poder de les elits aristocràtiques, lligada a les seves activitats
econòmiques i administratives.
La llengua dels ibers es pot llegir però encara no es pot desxifrar.
A partir del segle IV aC les mostres epigràfiques augmenten. Es van fent més
usuals les làmines de plom escrites, considerades inventaris o documents
comercials.
La llengua ibèrica va esdevenir un autèntic instrument social i econòmic.
El sistema d'escriptura ibèric consta de 28 signes, alfabètics i sil·làbics, i es
podien escriure en els dos sentits, de dreta a esquerra o a l'inrevés.
És comprensible que sent l'àrea ibèrica tan extensa es parlessin diferents
dialectes.
17
Alfabet íber (https://sites.google.com/a/xtec.cat/raco-sonat-socials-i-naturals/medi-social/2-l-edat-antiga/2-1-els-ibers/escriu-el-teu-nom-amb-l-alfabet-iber)
Una societat lligada a la terra
La societat ibèrica és una societat lligada al camp.
La base de l'economia era agropecuària. Els recursos, la generació i la gestió
de la riquesa, així com els descendents, estaven sota control dels grups
aristocràtics, que els explotaven comercialment.
18
L'explotació dels recursos naturals
L'agricultura fou l'activitat productiva principal i l'economia bàsica, sobretot el
cultiu del cereal7.
El gra era emmagatzemat en sitges i àmfores. Aquestes últimes també es feien
servir per al transport i per moldre el gra es feien servir molins de vaivé i de
rotació.
La segona activitat econòmica era la ramaderia. Aportava molts aliments a la
dieta alimentària, però també proporcionava matèries primeres com la llana, les
pells o els ossos, que es feien servir perfabricar diversos estris.
Quant a l'aprofitament dels recursos miners, els ibers van explotar vetes locals
de ferro i coure. La sal podria haver estat un altre producte d'interès econòmic.
Altres activitats econòmiques complementàries de les que s'han conservat
restes eres la cacera, la pesca i la recol·lecció, però no tenien tanta
importància.
La producció domèstica
A la llar, on vivien, hi tenien lloc activitats productives. La mòlta del cereal o de
fruits com ara l'aglà, per fer farina, era una de les activitats més bàsiques i
sovint se li reservava un espai concret dins les cases.
Els molins podien ser del tipus més senzill, de vaivé , però el més utilitzat va
ser el molí rotatori, que es documenta des del segle VI aC, i que no té res a
veure amb els molins típics de les cultures mediterrànies. Podria haver estat
una invenció ibèrica i el seu èxit va fer que fins i tot l'adoptessin altres pobles.
Tot i això, els que més rastre arqueològic han deixat són la filatura i el teixit.
En general es dedueix una intensa activitat que girava al voltant de la família i
les seves necessitats.
7 Ordi i blat.
19
Font: Museu d’arqueologia de Catalunya
Hi han indicis de l'especialització en àmbits econòmics concrets ja que en
alguns casos aquesta activitat assolia una importància econòmica que
superava l'àmbit familiar.
Molí de vaivé (www.artesadesegre.com) Molí rotatori (blogspot.com.es)
La transformació de les matèries primeres
Els ibers catalans produïen oli, encara que la raó principal de la seva fabricació
estava més relacionada amb aspectes domèstics i medicinals, que no
alimentaris.
La cervesa era una beguda molt popular: feta a base del cereal i per la seva
fàcil elaboració podia fer-se a casa.
Es creu que un dels vasos de ceràmica ibèrica més corrents, la tenalla amb
broc inferior, podria haver servit per fermentar el cereal.
20
En canvi, el vi es produïa a petita escala, per a un consum local, restringit a les
cerimònies dels més poderosos i a ocasions especials.
Els ibers també fabricaven i tractaven material per a l'elaboració de teles i
peces de pell8.
Els mestres metal·lúrgics
Els ibers dominaven la metal·lúrgia. Als tallers, forjaven i transformaven el ferro
en eines, armes o utillatge.
També treballaven el coure, generalment mitjançant la fosa amb estany i plom
per obtenir el bronze.
Posteriorment l'emmotllaven i el martellejaven per obtenir infinitat de
guarniments i petits objectes. Per contra, el plom es destinava a peces de
menor cost i cost més utilitari.
Aquest domini i difusió de la metal·lúrgia va permetre als ibers disposar d'un
volum d'estris major i més eficient, cosa que millorarà la productivitat de les
feines de camp, les construccions i el funcionament d'alguns utensils
quotidians.
Eines de camp dels ibers (www.xtec.cat)
8 Tintoreria al poblat d'Olèrdola/ Taller de transformació del lli al Coll del Moro (Gandesa)
21
Ceràmica singular i fàcilment identificable
La fabricació de terrissa també fou una activitat molt destacada. A banda de
pots de cuina i de rebost fets a mà, es produïen vaixelles de taula, i contenidors
per a l'emmagatzematge i transport de productes.
La ceràmica ibèrica és fàcilment reconeixible pel seu color taronja i, en alguns
casos, per la seva decoració pintada.
Ceràmica ibèrica (www.contestania.com) Ceràmica ibèrica a trossos (todocoleccion.net)
El comerç exterior
La riquesa agrícola i metal·lífera del territori va atreure fenicis, grecs púnics i
romans, i cada un d'aquests pobles, en el seu moment, va intentar controlar el
mercat ibèric.
Els comerciants mediterranis portaven productes de luxe com ara ceràmica
fina, objectes exòtics o vi i els intercanviaven per cereals i matèries primeres9
amb la intermediació dels caps indígenes.
Aquests tractes privilegiats, que generalment es duien a terme en llocs
especials amb certes garanties legals i administratives10, enfortien el poder de
les elits.
9 Metalls, pells, sal, mel 10
Santuaris, mercats sota protecció estatal
22
La moneda
La moneda circulava entre els ibers abans de l'arribada dels romans, però no
va ser fins que s'integraren plenament a l'economia romana que el seu ús es
generalitzà.
A partir del final del segle III aC, algunes tribus i ciutats11, comencen a
encunyar plata i bronze.
Al llarg del segle II aC les emissions, ja dins del sistema romà, les monedes es
fan més freqüents tot i que només en bronze i pensades per servir de base a
transacions a petit nivell.
La moneda ibèrica va desaparèixer al llarg del segle I aC.
Moneda ibèrica (www.imperio-numismatico.com)
Les creences
Es desconeixen els noms dels déus dels ibers, però se sap que hi havia llocs
específics, com ara temples o santuaris, on els adoraven.
Es disposa de molt poca informació sobre les creences però la gran majoria
dels seus actes tenien un fort comportament religiós, per la manera com
enterraven els seus morts, els sacrificis i les ofrenes que els servien per
comunicar-se amb les divinitats, o en la manera de celebrar la victòria contra
els enemics.
11 Com ara Lleida o Tarragona
23
La vida religiosa
Els íbers van destinar bastants espais al culte, generalment temples.
També existien edificis amb significació religiosa als poblats importants,
vinculats al culte dels avantpassats i que també devien funcionar com a centres
de poder i llocs de reunió de la comunitat.
L'ús de coves com a santuaris12 tenia una llarga tradició relacionada amb rituals
de purificació, culte a la fertilitat i divinitats subterrànies. També se sap que els
ibers feien ofrenes a una divinitat comparable a la Demèter grega13.
Cova de la Font major (www.tinet.cat) Demèter grega (www.lamitologiagriega.com
Les creences i la magia
Dins les cases, el món de les creences, la màgia i la superstició es vivia amb
intensitat. Per obtenir el favor dels déus o purificar els llocs, els ibers feien
sacrificis i ofrenes: en ocasions enterraven parts d'algun animal14 en petites
fosses sota els paviments. Aquestes pràctiques només es feien en moments
crucials, com eren les obres de fonamentació o de reestructuració dels edificis.
12 Cova de Font Major o la de Colomera 13
Deessa grega de l'agricultura 14
Ovella, cabra, porc, bou, aus
24
S'han trobat varies figuretes en forma de cap de Dèmeter on es devia cremar
algun tipus d'essència o es devien posar ofrenes en el marc d'un ritual
propiciatori15.
Els caps tallats
Un costum singular dels ibers catalans era l’exhibició de cranis humans i
armes16 en alguns dels poblats importants. S'exposaven a la porta principal,
clavats a la muralla, o a les façanes d'edificis destacats i llocs de pas. És difícil
distingir si aquestes accions tenien un contingut religiós o eren una simple
exposició pública de les despulles com a símbol.
Hi ha rituals semblants típicament celtes que ens mostren cerimònies
associades a la guerra i a la victòria, en que la decapitació perimòrten17 del
cadàver contenia un sentit màgic, d'apropiació de la part més vital de l'individu,
i reforçava el poder del guerrer victoriós i els lligams entre els membres de la
seva comunitat.
Tampoc es descarta que algunes restes humanes localitzades als poblats
fossin relíquies de personatges socialment importants.
Caps tallats d'Ullastret ( http://www.ara.cat/cultura/Museu-dArqueologia-lexposicio-dUllastret-Violencia_0_1249075341.html)
15
que torna propícia una divinitat. 16
Espases 17
A prop del moment de la mort
25
El món funerari
El ritual d'enterrament dels ibers es basava en la incineració, pràctica habitual
des de l'edat del bronze. Les restes d'ossos i cendres del difunt eren
dipositades en una urna de terrissa que s'enterrava en una fossa acompanyada
dels seus objectes personals més preuats.
És possible que la ubicació de les tombes se senyalitzés amb una pedra o
betil18.
No tothom tenia dret a ser enterrat, aquest privilegi estava reservat per als
individus rellevants de la societat i del què se’n feia dels altres individus de la
població encara és una incògnita.
Els enterraments infantils Els ibers enterraven els nadons sota els sòls de les cases, no totes tenen
enterraments infantils, i d'altra banda aquests apareixen reunits en espais amb
alguna significació religiosa o ideològica.
La interpretació d'aquest ritual encara no se sap si es feia per la mort
prematura de la criatura o per sacrificis intencionats.
Nadó iber enterrat (http://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/redescobrint-la-via-sepulcral-romana-leixample-barceloni/)
18 Pedra objecte d'adoració a la regió de Llevant.
26
Un art sobri
Com totes les civilitzacions, els ibers van sentir la necesitat d'expressar
plàsticament idees i conceptes mitjançant una estètica pròpia que s'adaptés a
la seva visió del món.
Les seves obres artístiques tenien una alta càrrega simbòlica però la producció
artística no estava a l'abast de tothom i les elits van utilitzar-la com a mitjà per
expressar la seva importància dins la societat. L'art va ser un mecanisme de la
difusió de la ideologia i del poder.
L'escultura, la pintura sobre ceràmica i l'orfebreria van ser les arts més
importants entre els ibers.
A l'àrea catalana les manifestacions artístiques són escasses comparades amb
les d'altres zones peninsulars.
L'art pictòric
Només s'han trobat pintures a través de la decoració ceràmica. El color de les
decoracions és sempre ocre vinós, pla, de traç simple amb dissenys i motius
geomètrics o vegetals.
A Catalunya són excpecionals els animals com a motiu figuratiu.
Ceràmiques ibèriques amb pintures (https://es.pinterest.com/pin)
27
L'artesania i l'orfebreria19
Els objectes de guarniment personal fets en bronze o amb metalls nobles que
s'han trobat a les necròpolis o als poblats, ens informen del ofici dels artesans i
orfebres ibèrics.
Els ibers també van adaptar joies fetes per artesans púnics, celtes, estrucs i
orientals.
Aquestes peces no estaven a l'abast de toothom, ja que només una part
limitada de la població tenia capacitat econòmica per adquirir-les. Són un
element més que ens mostra com les classes benestants exhibien el seu poder
a través de la indumentària20.
Joies ibèriques (http://irisolea.blogspot.com.es/2011/02/art-ibers-de-catalunya.html)
19
Ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or. 20
Nom genèric de tota mena de peces que s'usen per a vestir.
28
La Roba
Les dones es dedicaven a teixir. Filaven la llana i el lli , i amb telers verticals
confeccionaven vestits, mantes...
El filat era una feina que es feia a la vora del foc, tant el filat com el teixit són
dues activitats fonamentals per a la vida civilitzada i es pot saber que ho feien
les dones gràcies a alguns gravats en ceràmiques antigues.
Els homes ibers anaven vestits amb túniques curtes amb un filet decoratiu, o
túniques llargues cobertes amb un mantell agafat amb una agulla de pit.
Utilitzaven diferents tipus de calçat com botes de cuir, avarques o sandàlies
obertes i lligades al turmell.
Els homes també portaven objectes de guarniment personal com sivelles de
cinturó decorades o collarets rígids i braçalets.
Home iber (http://associaciolacana.blogspot.com.es/2012/06/els-ibers-13-lhome.html )
29
La dona ibera anava vestida amb llargues túniques de lli o llana decorades amb
sanefes amb fil de color.
Portaven molts guarniments com diademes, arrecades, denes de collaret de
pasta de vidre, sivelles de cinturó, braçalets, anells i penjolls.
Feien servir colorants per maquillar-se i ungüents21 com perfums.
Dona iber (http://annaricart.wixsite.com/ibers/les-dones )
21
Preparats que contenen una base formada per una barreja de grasses vegetals o animals sòlides o grasses vegetals líquides
30
La transformació d'un poble
Amb el desembarcament de l'exèrcit de l'exèrcit romà a Empúries el 218aC,
durant la segona guerra púnica, que va enfrontar romans i cartaginesos,
comença la fi de la civilització ibèrica.
El 197aC Roma va crear les dues províncies hispanes, englobant-hi totes les
tribus ibèriques. Els indígenes s'hi van oposar i entre el 197-195aC va haver-hi
una gran rebelió contra Roma que va ser sofocada amb l'arribada del cònsol M.
Porci Cató22.
L'ocupació romana es va dur a terme de manera progressiva i va afectar a tota
la península ibèrica. Cada tribu, cada territori, va haver de definir la seva
manera de relacionar-se amb el nou poder. El procés d'incorporació de la
població a l'estructura política, econòmica, social i cultural va ser llarg i bastant
desigual.
La desaparició de la civilització ibèrica
A poc a poc, els ibers van anar assumint els nous llocs on viure, la nova
llengua, els nous costums i els nous déus romans, en alguns casos es van
donar manifestacions contra el canvi cultural que va imposar l'imperi romà amb
la seva arribada.
L'esperit guerrer dels ibers va ser utilitzat per reforçar l'exèrcit romà, fet que va
millorar molt el poder de l'exèrcit romà, els més implicats en la transformació
van ser els guerrers i les elits.
La romanitat23 va fer desapareixèr la civilització ibèrica. Els seu record ha sigut
conservat gràcies als espais reduïts, tradicions específiques, noms de llocs i
allà on la cultura romana no va aconseguir una absoluta presència.
22
Cònsol, militar i escriptor romà de família plebea. 23 Eina de globalització
31
POBLAT IBÈRIC DE CÉLLECS, ÒRRIUS
INTRODUCCIÓ
El petit assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, d’unes 0,3 ha de
superfície, es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament al terme
muncipal d'Òrrius.
Està situat en un dels punts més elevats de la serralada litoral catalana, amb un
control visual excepcional del corredor del Vallès. La seva posició topogràfica li
permet tenir unes condicions defensives excel·lents. En el decurs del segle III
aC s’hi va bastir una muralla que tancava el cim de l’elevació. El lloc fou
abandonat en la primera meitat del segle II aC, possiblement per la repressió
de la insurrecció dels pobles ibèrics dels anys 197-195 aC a càrrec del militar
romà Marc Porcí Cató.
Només s'hi han fet dues petites campanyes d'excavació als anys 70 i 80, i
encara és un gran desconegut . Tenia una muralla d'una amplada mitjana d'un
metre que envoltava tot el poblat, torres de planta quadrangular (se'n
conserven restes d'una) i varies estructures d'habitatge.
32
La primera ocupació deuria ser cap a finals de l'edat del bronze cap al segle VII
a.C i la muralla es va aixecar entre finals del segle III a.C i principis del segle II
a.C (època de les lluites entre romans i cartaginesos pel domini de la península
Ibèrica).
Sembla que el poblat es va expandir durant la primera meitat del segle II aC,
indicant això que va conviure amb el món romà fins que poc després fou
abandonat.
No és fàcil de visitar però s'hi pot arribar mitjançant un corriol senyalitzat com a
PR, la majoria d'elements estan escampats per un bosc difícil de transitar però
entre els esbarzers es poden veure gran quantitat d'estances, restes de muralla
i sitges.
SITUACIÓ
L’assentament ibèric de Céllecs està situat al cim del Turó Gros a 1 quilòmetre i
mig al nord-est de la població d’Òrrius. Amb els seus 534 metres d’altitud sobre
el nivell del mar, aquest turó és el més important dels tres que formen el serrat
conegut amb el nom de Céllecs, i un dels punts més elevats de la Serralada
Litoral catalana amb una àmplia perspectiva visual sobre la depressió del
Vallès oriental.
Els vessants del Turó Gros, coberts actualment per una densa vegetació
arbòria, són extraordinàriament escarpats, i el cim de l’elevació només és
accessible pel costat sud-oest, a través d’un camí que neix a l’ermita de Sant
Bartomeu de Cabanyes. La part superior del turó, en canvi, està constituïda per
una plataforma de pendents suaus, delimitada pels vessants abruptes.
33
Delimitacions del poblat ibèric de céllecs a partir de les mides preses en el meu estudi,
realitzades mitjançant el google maps.
DESCRIPCIÓ DE L’ASSENTAMENT
El poblat està tancat per una muralla de forma trapezial, el traçat de la qual
segueix el perímetre amb força aproximació i fa uns 200 metres de longitud.
Aquesta muralla serveix de mur de fons per diverses construccions separades
per parets i obertes cap a l’interior del recinte emmurallat (tipus de poblat
d'erola).
El traçat de la muralla és visible pràcticament en tota la seva longitud, en canvi,
és més difícil observar les restes de les construccions internes, a causa de la
densa vegetació que cobreix el cim.
Els sectors on la muralla ha estat excavada mostren que es tracta d’una sòlida
construcció, d’una amplada mitjana compresa entre 1 m i 1,40 m, conservada
en alguns punts fins a una alçada d’uns 2 m, però, l'alçada original devia ser
bastant superior, ja que s'han de tenir en compte els nombrosos blocs de
muralla que estan enderrocats als vessants de la part superior del turó.
34
A l’interior del recinte actualment es poden reconeixer nou habitacions
rectangulars, quatre de les quals, han estat completament buidades en
excavacions no oficials, i una cinquena ha estat també parcialment excavada
(part sud-oriental).
Els murs mitgers que separaven les habitacions han estat construïts amb la
mateixa tècnica emprada per a l’edificació de la muralla, però la seva amplada
és menor (entre 0,60 m i 0,90 m), també shan excavat altres habitacions al
sector nord-est i una altra ha estat buidada a la part occidental de
l’assentament.
Pel que fa a la zona central, roman completament inexplorada. S’hi observen
alguns indicis que poden suggerir l’existència de murs, però en molts punts la
roca natural aflora visiblement a la superfície.
Foto 1: Vista des del Turó Gros del nord
Foto 3: Vista des del Turó Gros vers el sud
Foto 5: Amplada de la muralla al sector nord
35
Vista des del Turó Gros del nord-est Foto 2: Vista des del Turó Gros del nord
Foto 3: Vista des del Turó Gros vers el sud-est Dibuix 4: Planta del Turó Gros, segons M. Ribas
la muralla al sector nord-est Foto 6: Vista de la muralla des de l’interior d’un recinte
est Foto 2: Vista des del Turó Gros del nord-oest
est Dibuix 4: Planta del Turó Gros, segons M. Ribas
est Foto 6: Vista de la muralla des de l’interior d’un recinte
36
LA CAMPANYA DE 1981
A finals de 1981 es va realitzar una breu campanya d’excavació al Turó Gros,
codirigida per R.Domingo i R. Serra. Els treballs van ser finançats pel Servei
d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i es van desenvolupar durant el
mes de novembre al sector nord-oriental de l’assentament, on es podien
observar les restes de dues habitacions rectangulars adossades a la muralla,
que havien estat excavades pel grup de Vilassar de Dalt prèviament.
La campanya de 1981 es va realitzar al sud-est del recinte, en una àrea de 6 m
x 6 m, que va permetre localitzar els tres murs (MR3, MR4 i MR1) que
delimitaven una nova habitació, juntament amb la muralla (MR2), que ja era
visible abans de començar els treballs. A causa de que el mur nordoriental
(MR1) estava molt afectat per les arrels de les alzines, i en perill d’enderroc pel
fet d’haver-se excavat prèviament, es va evitar descalçar-ne les pedres i es va
reservar una zona d’1 m d’amplada per assegurar-ne la preservació.
Font: PDF de l’assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, Joan Sanmartí.
37
Quant a la muralla MR2, va ser netejada en una longitud de 5,80 m, la seva
amplada varia entre 1,10 m i 1,30 m, i es conserva en una alçada de 1,52 m.
Les estructures descobertes delimiten un recinte de planta tendent al quadrat,
d’uns 15,5 m2 de superfície. És evident que el gruix de les parets era més que
suficient per a permetre l’existència d’un o més pisos.
Pel que fa a la tècnica de construcció, tots aquests murs van ser contruïts amb
pedres de grandària mitjana d'uns 0,45 m x 0,30 m, de forma força desigual,
l’espai entre les pedres es reomplien amb sauló i altres pedres més petites, de
forma irregular.
Les dimensions reduïdes del recinte excavat i l’absència de materials mobles i
d’elements estructurals relacionables amb funcions domèstiques, indiquen que
probablement no es tractava d’una casa.
L’excavació va lliurar un material ceràmic relativament abundós (2669
fragments), però extremadament fragmentat i amb un nombre molt reduït de
formes identificables, fins al punt de que no es va poder restituir ni un sol perfil
complet.
En part, la mala conservació dels materials es causada per l’extremada acidesa
de la terra. Això deu explicar també l’absència pràcticament total de restes
faunístiques, que es redueixen a 8 petits fragments inclassificables.
L’únic element metàl·lic és una virolla de ferro. No s’ha recuperat cap molí ni
pes de teler, ni tampoc fusaioles24. Sembla evident que l’habitació va ser
buidada en el moment del seu abandonament i que l’edifici no va ser destruït
intencionalment, i encara menys incendiat.
24
Petita peça simètrica de terrissa amb un orifici central
38
Materials ceràmics recuperats en l’excavació del recinte (PDF de l’assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, Joan Sanmartí)
CRONOLOGIA L’escassedat d’importacions i el seu mal estat de conservació fan difícil precisar
la cronologia d’aquest recinte. De tota manera, la presència d’un fragment de
ceràmica campaniana25i dos bocins de ceràmica de cuina itàlica en el nivell
d’ús de l’habitació suggereixen una datació posterior a finals del segle III aC.
25
Ceràmica produïda a la República de Roma
39
CONCLUSIONS
Aquest treball de recerca m’ha permès aprendre molt més sobre els íbers, les
seves costums, cultura i manera de viure.
El que més m’ha sobtat ha sigut el sistema d’organització que tenien els ibers
en els seus poblats, així com a la guerra, el poder, l’economia, la jerarquia i el
comerç.
És una pena que per l’arribada de l’imperi romà es desfés tot el món íber i es
romanitzés totalment, això és un argument més de la necesitat de conservar tot
allò que encara resti de la civilització ibèrica.
Al llarg del treball m’he anat trobant amb diferents obstacles com per exemple
l’excés de vegetació dins del poblat que no em permetia fer-me una idea clara
de les parcel·les de les cases o els diferents problemes amb el programa
informàtic amb el que he fet la reconstrucció virtual del poblat ibèric.
El problema de l’excés de vegetació i dificultat d’accés es degut a la tala
d’arbres que s’està donant a la serralada litoral catalana i el que més em
sorprèn és que un cop el bosc ha estat tallat, no es recullin les restes
orgàniques de la mateixa poda d’arbres doncs això dificulta moltíssim el pas i la
visió del poblat i del bosc en general.
Se suposa que aquestes tales es duen a terme per evitar incendis forestals,
però si deixen totes les restes de pinassa, branques i troncs al terra, l’únic que
fan és incrementar el risc d’incendis potencialment.
A mesura que anava avançant en la reconstrucció virtual, m’anava donant
compte de que li havia de posar molta imaginació ja que del poblat original
només en deu quedar un 5-10%, però el fet d’haver de posar de la meva part
per reconstruir un poblat que no havia estat reconstruit per ningú més també ha
estat una motivació important.
El fet de combinar les noves tecnologies amb el món ibèric, m’ha fet veure que
l’aprenentatge i els jocs poden anar junts i és una de les millors maneres
d’aprendre, sobretot per la gent jove.
40
En general, m’ha agradat bastant fer aquest treball de recerca, sobretot la part
de la reconstrucció virtual, per mi ha sigut un treball que m’ha permès
desenvolupar la meva creativitat i a l’hora aprendre moltes coses sobre una
civilització de fa molts segles.
41
BIBLIOGRAFIA
Pàgines web:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Poblat_Ib%C3%A8ric_del_Tur%C3%B3_de_C%C3%A9llecs
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Tur%C3%B3_de_C%C3%A9llecs
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Ibers
- http://www.enciclopedia.cat/EC-HP-0124401.xml?destination=node/583903
- https://www.despertaferro-ediciones.com/arqueologia-e-historia/
- https://otokeildir.wordpress.com/
- http://www.sapiens.cat/ca/agenda/els-ibers-una-part-del-que-som-156571.php
- http://www.sapiens.cat/ca/agenda/i-d-ibers-desenvolupament-151745.php
- http://patrimoni.gencat.cat/ca/cronology/ibers
- http://www.artesadesegre.net/museus_colleccions/mmas.htm
- www.blogspot.com
- www.xtec.cat
- http://www.contestania.com/
- http://www.todocoleccion.net/
- http://www.imperio-numismatico.com/
- http://www.tinet.cat/
- http://www.lamitologiagriega.com/
- http://www.ara.cat/cultura/Museu-dArqueologia-lexposicio-dUllastret-Violencia_0_1249075341.html
- https://es.pinterest.com/pin/
- http://irisolea.blogspot.com.es/2011/02/art-ibers-de-catalunya.html
42
Llocs web relacionats amb el poblat ibèric del turó Céllecs:
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Tur%C3%B3_de_C%C3%A9llecs
- http://detantentanttrobopedres.blogspot.com.es/2010/08/el-poblat-iberic-del-turo-gros-de.html
- PDF de l’assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, Joan Sanmartí. https://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:fajWxlaXCPcJ:https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4561893.pdf+&cd=4&hl=ca&ct=clnk&gl=es Documents en paper:
- Apunts de la facultat d’història
- Informació extreta del Museu d’Arqueologia de Catalunya
43
ANNEXOS
Annex 1: fotografies que he fet
Poso aquestes fotografies perquè es pugi apreciar com la vegetació ha cobert tota la zona del poblat i per veure l’estat actual del mateix.
44
45
46
47
48
Annex 2: fotografies de la reconstrucció virtual
Entrada principal
Carrer interior
49
Sistema de canalització subterrani d’aigua potable
Casa per dins
50
Vista superior
Terrasses i muralla
