Recull de

Premsa

LORENZO DI NOZZI

Jaroussky canvia l’arabesc catòlic per l’austeritat

luterana

Philippe Jaroussky PALAU DE LA MÚSICA 114 DE NOVEMBRE

El càlid aplaudiment de re-buda evidenciava que, després del pas pel Liceu i l’Auditori, Philippe Ja-roussky tenia el Palau

conquerit sense necessitat d’obrir la boca. En acabar el concert, la rendi-ció era completa, amb el mèrit afegit d’un programa aquest cop més dens, sense (quasi) floritures. Aparcant la pirotècnia virtuosística dels herois operístics per a castrat i els arabes-cos perfumats del repertori sacre ca-tòlic, el contratenor francès s’ha en-dinsat en l’austeritat luterana amb tres cantates de marcat caràcter mortuori. Compositor prolífic en una era ja de per si abundosa, Tele-mann va presidir la primera part amb les evocacions de l’agonia de Crist, el to pietista de les quals no ex-cloïa puntuals excursos d’una sor-prenent lleugeresa. L’ària conclusi-va de Jesus liegt in letzten Zügen va ser una de les escasses oportunitats que Jaroussky va tenir per desplegar el seu enlluernador virtuosisme, pe-rò en la resta de peces la lluminosi-tat de la veu i una ajustada musica-litat, així com l’agombolament òp-tim de l’Orquestra Barroca de Frei-burg, van fer meravelles.

La cantata Ich habe genug BWV 82 de Bach és el prec d’una ànima ablanida que espera la mort amb la música més commovedora possible. Si, tot i una hipnòtica aportació ins-trumental presidida per l’eloqüent oboè d’Ann-Kathrin Brüggemann, una versió més incisiva que la que va oferir Jaroussky és plausible, va ser impossible no deixar-se bressolar per la dolçor salvífica amb què el contratenor va atacar l’ària Schlum-mert ein, un d’aquells moments que et transporten al setè cel sense bit-llet de tornada.e

Crítica

BARCELONAXAVIER CESTER

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

108000

12978

Diario

142 CM² - 17%

756 €

35

España

16 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

8 ELPAÍS Miércoles 16 de noviembre de 2016

CATALUÑA

Pan con tomate para el rico y elpobre; para el abuelo y el nieto;para el catalán y el extranjero.Esta tradicional comida catala-na es “una receta universal conresultados particulares”, en pa-labras del laureado chef catalánFerran Adrià. Pero también unaexcusa para adentrarse en el nú-cleo de un proceso gastronómi-co que va de lo más simple a lomás complejo. Esa es la inten-ción de Sapiens, comprender pa-ra crear, una exposición presen-tada ayer en el CosmoCaixa deBarcelona por el cocinero queparte con una simple pregunta:¿Qué es para ti el pan con toma-te? Adrià lo tiene claro: “Eso de-penderá de cada persona”.

El cocinero, ahorametido a di-vulgador, pretende con esta expo-sición reflexionar sobre el origende los productos para elaborar lareceta, cuántos participan, las di-ferentes formas de elaborarlo, asícomo los instrumentos y produc-tos que intervienen “para empe-zar a comer de otra manera”. “Esuna pequeña demostración de loque será elBulli 1846 de CalaMontjoi: un laboratorio de inves-tigación sobre la innovación”, ex-plicó el cocinero en referencia ala reapertura de su restaurante,prevista para principios de 2018.

El primer punto de lametodo-logía Sapiens es “delimitar el obje-to de estudio y contextualizarlo”.La investigación a fondo de unproducto abre un universomúlti-ple, en esemarco elBullilab antici-pa cómo se imagina el pan contomate del futuro. Para Adrià, un

restaurante funciona como “elcuerpo humano, en el que todoestá interrelacionado”. De ahíque la muestra plantee “una me-todología basada en la compren-sión profunda”. También huir delos encasillamientos porque “nohay comida rara, sino gente ra-ra”, exclamóAdrià durante la pre-sentación de la exposición, abier-ta al público hasta el próximo 31de mayo.

¡Ordena!, ¡Contextualiza!, ¡Cla-sifica!, ¡Imagina! y ¡Crea! son algu-

nos de los ámbitos que constitu-yen esta exposición interactiva através de los cuales, y partiendodel ejemplo del pan con tomate,los visitantes llevan a cabo un re-corrido abierto en el que descu-bren la interrelación que se esta-blece entre el todo y las partes.“Todo proceso creativo necesitaun contexto, también la cocina”.“La gastronomía nació en los pa-lacios, con la definición de las cla-ses sociales”. Según el cocinero,el pan con tomate, como cual-

quier otra comida, tiene vínculosque vanmuchomásallá de la sim-ple degustación: “¿Alguien po-dría explicarme el significado deun abuelo merendando con sunieto un pa amb tomàquet?”, pre-guntó.

Alimentos inclasificablesEse abanico de posibilidades vadesde el pan con hojaldre y toma-te de Joan Roca, a la merluza conpan con tomate de Carme Rusca-

lleda o el pan con tomate líquidoy longaniza de Oriol Rovira; tresde los 13 cocineros que muestransu creatividad en la exposición.“Lo que parece sencillo, puedeser muy complejo: un cocineropuede crear tomates con la ayu-da de un botánico; pero crear esfácil, lo importante son los ingre-dientes”.

La exposición presenta una ta-bla de productos no elaboradosaún por clasificar, como la queaplicó Dmitri Mendeléiv cuandocreó la tabla periódica y se diocuenta de que faltaban elemen-tos. “¿Cómo clasificaríamos a lacocina?” se preguntó Adrià, quedesveló que la miel es el únicoalimento que los animales pue-den elaborar exclusivamente pa-ra los humanos. En una de esasclasificaciones, la muestra se re-fiere a los elementos culinarios ne-cesarios para hacer pan con to-mate: “el tomate, el olivo, el acei-te, el trigo, la harina, la sal, elagua, pero también el cuchillo, laaceitera y lamadera para cortar”.

Adrià aseguró que la coinci-dencia en Barcelona de tresexposiciones relacionadascon la cocina, Sapiens enCosmocaixa, Miralda Madein-usa en el Macba y a partir dela próxima semana El Cellerde Can Roca, de la Tierra ala Luna en el Palau Robert,“es una muestra del nivelcultural de esta ciudad”.Para Adrià, Cataluña hacambiado el paradigma de lagastronomía mundial: “Du-rante cuatro siglos copiamosla cocina francesa, pero aho-ra la cocina de vanguardia latenemos aquí”.

Casi al final de velada, tras unaprimera parte anodina, saltó lachispa de la emoción y PhilippeJaroussky tocó el cielo en su de-but en el Palau de la Música conuna bellísima interpretación delaria central de la Cantata Ich habegenung, BWV82,de Johann Sebas-tianBach. La expresividad y la sen-sibilidad del famoso contratenorfrancés encontró en la austera be-llezabachiana el vehículo ideal pa-ra su canto más intimo, arropadopor la perfección instrumental yla delicadeza sonora de la Orques-ta Barroca de Friburgo, dirigidapor Petra Müllejans.

Para un artista acostumbradoa despertar pasiones con el furorvocal de la ópera barroca y el re-pertorio de los castrados, cantar,porprimera vez en su carrera, can-tatas deBach yGeorg PhilippTele-mann en alemán supone un desa-

fío musical y estilístico que entra-ñanopocos riesgos. A este reperto-rio ha dedicado su nuevo disco,junto a la orquesta de Friburgo y,de hecho, su bautismo concertísti-co en el templo modernista, en elcicloGrans Veus de Palau 100, for-ma parte de la gira de presenta-ción de su última grabación, con-sagrada a los dos grandes compo-sitores barrocos alemanes.

A pesar de la cálida acogida deun público deseoso de verle en ac-ción —Jaroussky tiene una legiónde fans en Barcelona que no olvi-dan sus gloriosas veladas en el Li-ceo y el Auditori—, la primera par-te del concierto transcurrió en unclima de frialdad y asepsia musi-cal. El cotizado contratenor no tie-ne ni los graves ni el color ni lafuerza dramática que requiere es-ta música, y su dicción alemana,poco incisiva, tampoco ayudó a lahora de transmitir las emociones.

Se disfrutaron, pero sólo a ráfa-gas, momentos de gran musicali-dad y pureza vocal, pero en esterepertorio sacro convenciómás laorquesta que el célebre solista; lacalidad de la formación barrocacon instrumentos de época que li-dera con la violinista PetraMüllejans brilló tanto en las ober-turas comoenel delicado acompa-ñamiento.

La plena sintonía artística conlos músicos permitió saborear de-talles de gran virtuosismo, pero elcarisma de Jaroussky sóloemergió en su plenitud con Bach:la música llegaba al público conmás naturalidad y emotividad, y ladelicadeza del canto, rico en mati-ces, conquistó el Palau. Tras repe-tir, como propina, un aria de Tele-mann, apostaronpor el encanto deBachpara cerrar la velada conunapreciosa interpretación del Lauda-mus Te, de la Misa en si menor.

Barcelona,capital de lagastronomía

Jaroussky seduce con Bachen su debut en el PalauEl contratenor estuvo acompañado por la Orquesta de Friburgo

El ‘pa amb tomàquet’ de Ferran Adriàse convierte en obra de museoEl cocinero explora la creatividad del proceso culinario a partir de la popular receta

Adrià en la exposición Sapiens, comprender para crear de CosmoCaixa. / ANDREU DALMAU (EFE)

CARLOS GARFELLA, Barcelona

El contratenor durante su actuación en el Palau. / LORENZO DI NOZZI

JAVIER PÉREZ SENZ, Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

101000

20657

Diario

475 CM² - 42%

4515 €

8

España

16 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles / cartellera DIMECRES64 16 DE NOVEMBRE DEL 2016

BARCELONAARENAs MULTICINEsC. C. Las Arenas. 902424243. G.: dv. i vig. fest. www.grupbalana.com.Un monstruo viene a verme 15.40 17.50 20.00 22.10 i00.15Trolls 15.40 17.50El hombre de las mil caras 19.55El hogar de Miss... 22.10No culpes al karma de lo... 15.40 17.50 20.00 22.10 i00.15El contable 16.00Inferno 19.00 21.45 i00.00Doctor Strange 16.00 19.00 21.45 i00.00La chica del tren 16.00 19.00 21.45 i00.00Cigüeñas ds. i dg. 15.40 17.50Ouija: el origen... ds. i dg. 20.00 22.10 i00.10Ouija: el origen... resta 15.40 17.50 20.00 22.10 i00.10Sully 15.40 17.50 20.00 22.10 i00.10100 metros dt. 15.40100 metros resta 15.40 20.00 22.10 i00.10Blair witch 17.50Jack Reacher: Nunca... dt. 16.00 20.00 22.10Jack Reacher... resta 16.00 19.00 21.45Absolutamente fabulosas 16.00 19.00 21.45 i00.00Que Dios nos perdone 16.00 19.00 21.45 i00.05

ARIBAU CLUBGran Via, 567. T. 902424243. www.grupbalana.com. No culpes al karma de lo... 16.15 18.10 20.00 22.00El último acto 16.15 18.10 22.00 (exc. dj.)La bailarina 20.00

ARIBAU MULTICINEsAribau 8. T. 902424243. www.grupbalana.com.100 metros 16.00 20.20 (exc. ds.)La chica del tren 18.10 22.30 (exc. ds.)Sully 16.10 19.05 22.00Que Dios nos perdone 16.10 19.05 22.00El ciudadano ilustre 16.10 19.05 22.00Un monstruo viene... 16.00 18.10 20.20 22.30

BALMEs MULTICINEsBalmes, 422-424. T. 902424243. www.grupbalana.com. 100 metros 20.00 (dl. a dj.) 22.10Trolls VO h12.10 16.00 (exc. dv. i dl. a dj.) 18.00La propera pell C 16.00 (exc. ds. i dg.) 20.00 (ds. i dg.)Sully VO h12.20 16.00 18.05 20.10 22.15American honey VO 19.00 22.00Las furias 16.00 18.05 22.30La chica del tren VO h12.05 16.00 20.25El contable VO 16.00Un monstruo viene a... VO h12.10 18.20 20.25 22.30Elle VO h12.00 22.00 (exc. dv.)Después de la tormenta VO 16.30 19.20 22.00Que Dios nos perdone h12.00 19.15Snowden VO h12.10 16.20 19.10Café Society VO, exc. dv. h12.20 18.00¡Gracias jefe! VO, exc. dv. 16.00Yo, Daniel Blake VO 20.00Bridget Jones’ baby VO 22.00Jack Reacher: Nunca... VO h12.10 16.30 19.10 22.00Doctor Strange VO h12.05 16.20 19.20 22.10El ciudadano ilustre h12.00 16.10 19.00 22.00El porvenir VO 16.00El último acto VO h12.15 18.00 20.00 22.00

BOLICHEDiagonal, 508. Tel. 932171929. www.bolichecinemes.cat. 100 metros 22.15La bailarina VO 16.00 20.05Yo, Daniel Blake VO 18.15 20.05Maggie’s plan VO 16.00 18.15Después de la tormenta VO 16.00 18.00 20.10 22.05Las furias 16.00 18.00 20.15 22.05Eat that question... VO 22.30

BOsqUE MULTICINEsRambla del Prat, 103. T.902424243. www.grupbalana.com. Sully 16.00 18.05 20.10 22.15La chica del tren 16.15 20.00 (exc. dt.) 22.15Cigüeñas 16.00 18.00 (exc. dt.)Que Dios nos perdone 19.00 (exc. dt.) 22.00Jack Reacher: Nunca... 16.10 19.05 22.00No culpes al karma de lo... 16.05 18.10 20.15 22.20100 metros 20.05 22.10Trolls 16.00 18.00Un monstruo viene a verme 15.50 18.05 20.20 22.35El último acto 16.10 18.15 20.20 22.30Doctor Strange 16.10 19.10 22.10

CINEMEs GIRONAGirona, 175. T. 931184531. www.cinemesgirona.cat. Dj., 20 h: «Teresa Rebull, ànima desterrada», C. Dg., 11 h: «La isla de Giovanni». Dc., 20.30 h: Festival Fe-nòmens. Dj., 20.30 h: KCN’87. C. Dj., 17.30 h: «Birth Story». VOSC. Dc., 20 h: «Songokumania». C. Dv. a dg. Casa Àsia Film Festival. www.casaasiafilmweek.es.Grand Prix a la... C, dg. h12.00Verano en Brooklyn 16.00 (dl. a dc.) 18.00 (dl. i dc.)Dead slow ahead VO, dj. 22.00Maggie’s plan VO, dl. a dc. 16.00Maggie’s plan dl. i dc. 18.00 22.00 (dc.)¡Gracias jefe! VO, dl., dc., dj. 20.00Después de la tormenta 15.50 (dl.a dj.) 18.00 (dl.a dj.) 20.10 (dl. i dt.) 21.45 (dc. i dj.)

CINEsA DIAGONALSta. Fe de Nou Mèxic, s/n. T. 902333231. G.: dv. i vig. fest. M.: fest. www.cinesa.es.Doctor Strange h12.00 h12.15 (VO) 16.00 18.15 20.30 22.00 (dt., VO) 22.45 i01.00Jack Reacher: Nunca... h12.00 16.15 18.00 20.10 (exc. dt.) 22.30 (exc. dt.) i01.00Jack Reacher: Nunca... VO h12.00 22.40 (dt.)100 metros 16.10 (exc. dg.) 18.20 (exc. ds.) 20.30Peppa Pig... ds. i dg. h12.00 16.00 17.20 18.40 (ds.)Blair witch i01.00Bridget Jones’ baby 22.40 (exc. dt.)Cigüeñas 18.15 (ds. i dg.)El ciudadano ilustre 17.00 19.30 22.10 i00.30El contable 19.00 22.00 i00.30El hogar de Miss... 16.30 19.30 (dl. dt. i dj.)Inferno 21.00 i23.30

La chica del tren dv. i dl. a dj. 16.00 18.15 20.30 22.45La chica del tren 19.00 (dg.) 20.00 (ds.) 22.00 (ds.) 22.30(dg.)La fiesta de las salchichas i01.00Mascotas h12.00No culpes al karma... h12.20 15.50 18.40 20.25 22.30 i00.45Ouija: el origen del mal 22.00 (exc. dt.) i00.00Ozzy h12.15 16.20 (dg.)Peter y el dragón h12.15Que Dios nos perdone 16.30 (dv. i dc.) 17.00 (dl.dt. i dj.)Sully h12.00 16.00 18.30 (exc. dt.) 20.30 (exc. dt.) 22.45 i00.50 Trolls h12.00 16.00 (exc. dt.) 17.00 (ds. i dg.) 18.10 (exc. dt.) 19.00 (dv. a dg. i dc.)Un monstruo viene a... 15.45 18.00 (exc. ds. i dg.) 20.15 22.40 i00.45

CINEsA DIAGONAL MARDiagonal, 3. T. 902333231. G.: dv. i vig. fest. M: ds. i fest. www.cinesa.es.Trolls dv. a dg. i dc. h12.00 h12.15 (C) h12.30 (3D) 16.00 16.00 (C) 17.00 18.00 19.00 20.00Trolls resta 16.00 18.00 20.00El hogar de Miss... 16.45 19.30 22.15 i00.40El hogar de Miss... VO , dt. 22.15Sully VO h11.45100 metros h12.15 15.50 18.05 20.25 22.45 i01.00Absolutamente fabulosas h12.20 16.15 18.20 20.30 22.40 i00.50Peppa Pig... h12.00 16.00 (ds. i dg.) 17.20 (ds. i dg.) 18.40Blair witch 19.00 (dg.) 20.10 (ds.) 22.45 (ds. i dg.) i00.45Blair witch resta 16.20 18.20 (exc. dt.) 20.20 (exc. dt.) 22.45 i00.45Bridget Jones’ baby dv. a dg. 20.15 22.35 i00.55Bridget Jones’ baby resta 16.40 19.30 22.20Cigüeñas dv. a dg. h12.25 16.20 18.20Doctor Strange ds. i dg. h12.00 16.30 18.00 19.15 20.25 22.50 i00.45Doctor Strange resta 16.30 19.15 22.00El contable 16.30 19.10 21.50 i00.30Inferno 16.45 19.30 22.10 i00.40Jack Reacher: Nunca... h12.00 16.45 18.00 19.15 20.00 22.00 22.30 i00.30 i01.00La chica del tren h12.20 16.30 18.50 21.50 i00.10La fiesta de las... dv. a dg. 22.50 i00.45La fiesta de las... dl. a dj. 16.00 18.00Mascotas h12.30Mechanic: Resurrection 22.50 i01.00No culpes al karma... h12.15 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00Ouija: el origen... h12.15 15.50 17.55 20.30 22.40 i00.50Ozzy h12.25 16.05Peter y el dragón h12.25Que Dios nos... dv. a dg. i dc. 21.30 i00.10Que Dios nos perdone resta 20.00 22.30Sully h12.15 16.00 18.15 20.30 22.15 i00.30Captain Fantastic dl., dt. i dj. 16.40 19.20 22.20Un monstruo viene.. .h12.15 15.55 18.10 20.25 22.20 i00.35

CINEsA HERON CITyAndreu Nin, s/n. T. 902333231. Golfes: divendres i vigílies de festius. Matinals: dissabtes i festius. www.cinesa.es.Anomalous h12.00 17.00 19.20 22.00 i00.30Trolls h12.15 (C) h12.30 (3D) Trolls h12.00 16.00 17.00 (dv. a dg., dc.) 18.00 19.00 (dv. a dg., dc.) 20.00100 metros h12.05 15.45 18.05 20.25 22.40 i01.00One piece film gold C 22.40 (dv. a dg.)Peppa Pig: Las botas... h12.00 16.00 (ds.) 16.10 (dg.) 17.20 (ds.) 17.30 (dg.) 18.40Blair witch 16.00 (exc. ds. i dg.) 18.10 (exc. ds. i dg.) 21.30 (dv a. dg. i dc.) i00.00 Cigüeñas h12.10 17.15 (dv. a dg.)Doctor Strange h12.00 16.30 18.00 (dv. a dg.) 18.30 (dc.) 19.30 22.00 i00.40El ciudadano ilustre h12.00 16.30 19.30 22.10 i00.40El contable 21.30 i00.15El hogar de Miss... 15.50 19.00 21.40 i00.20Inferno 16.45 19.15 21.45 i00.20Jack Reacher: Nunca... h12.00 16.00 18.45 19.00 20.10 22.35 i01.00La bailarina 22.40 i01.00La chica del tren 15.40 18.00 20.20 22.40 i01.00Mascotas h12.10No culpes al karma... h12.10 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00Ouija: el origen del mal 15.45 18.00 20.00 22.30 i00.40Ozzy dv. a dg. h12.00 15.50Peter y el dragón h12.10Que Dios nos perdone 16.15 19.00 22.00 i00.40Sully h12.20 16.00 18.10 20.20 22.30 i00.45Captain Fantastic dl., dt. i dj. 16.30 19.10 22.00Un monstruo viene... dt.18.30 21.40Un monstruo viene... resta h12.30 15.45 18.00 20.00 22.00 i00.30

CINEsA LA MAqUINIsTACiutat d’Asunción, s/n. T. 902333231. Golfes: divendres i vigílies de fes-tius. Matinals: dissabtes i festius. www.cinesa.esJack Reacher: Nunca... h12.00 16.45 19.15 20.15 22.00 i00.30100 metros h12.10 16.30 19.10 22.00 i00.40Trolls h12.10 h12.30(3D) 16.00 17.00 (dv. a dg.) 18.00 19.00 (dv. a dg.) 20.00Peppa Pig... h12.00 16.00 (ds. i dg.) 17.20 (ds. i dg.) 18.40Blair witch 17.20 (exc. ds. i dg.) 22.45 i00.50Cigüeñas ds. i dg. h12.00 17.00Doctor Strange h12.30 15.45 18.00 20.20 22.10 i00.35El contable dl. a dj. h12.10 16.20 19.10 22.15 i00.40El contable dv. a dg. 22.05El hogar de Miss... h12.10 16.20 Inferno 19.00 21.50 i00.30La chica del tren ds. i dg. 19.10 22.15 i00.40La chica del tren resta 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00No culpes al karma de... h12.20 16.10 18.20 20.30 22.45 i01.00Ouija: el origen del mal 16.05 18.15 19.20 (exc. ds.) 19.20 (ds.) 20.00 (ds.) 22.40 i00.40Ozzy h12.10Sully h12.20 16.20 18.30 20.40 22.50 i01.00Que Dios nos perdone 21.45 (exc. ds.) 22.10 (ds.) i00.30 (dv.) i00.45 (ds.)

Un monstruo viene a... h12.00 15.50 18.05 20.20 22.35 i00.50COMEDIAPasseig de Gràcia, 13. T. 933182396. www. comediacine.es.Sully 16.10 18.10 20.05 22.00Un monstruo viene a verme16.00 20.10La chica del tren 18.00 22.10Yo, Daniel Blake 16.20 20.15 22.15Verano en Brooklyn 18.25 100 metros 16.45 19.15 22.00La bailarina 16.30 19.20 22.00

GLÒRIEs MULTICINEsAvinguda Diagonal, 208. T. 902 42 42 43. www.grupbalana.com. Doctor Strange 16.15 19.10 22.05Jack Reacher: Nunca... 16.10 19.10 22.10Cigüeñas 15.50 17.40El contable 19.30 22.05Inferno 15.45 20.00Ouija: el origen del mal 18.05 22.20100 metros 20.00 22.15Trolls 16.00 18.00No culpes al karma de lo... 16.00 18.05 (exc. dc.) 20.10 22.15Un monstruo viene a verme 15.45 17.55 20.10 22.20Sully 16.00 18.05 20.10 22.10

GRAN sARRIà MULTICINEsGeneral Mitre, 38-44. T. 902 42 42 43. www.grupbalana.com. Sully 16.00 18.05 20.05 22.10La bailarina 16.05 19.05 22.05El ciudadano ilustre 16.05 19.05 22.05100 metros 16.00 20.15La chica del tren 18.05 22.15No culpes al karma... 16.00 18.05 20.05 22.15Elle 16.05Que Dios nos perdone 19.10 22.00Un monstruo... exc. dt. 16.00 18.05 20.10 22.15Un monstruo viene... dt. 16.00El último acto 16.05 18.05 20.05 22.05

ICARIA yELMOSalvador Espriu, 61. T. 932217585. M: ds. i fest. Dl., dt. i dj.: sessions des de les 17 h. Dc. i dv: sessions des de les 15 h. www.yelmocines.es. Snowden VO, exc. ds. 22.15La propera pell VO h12.35 Inferno VO h14.45 17.15 19.45 22.15Las furias h12.00 h14.30 17.05 19.40 22.10Yo, Daniel Blake VO h12.05 16.00 18.10 20.15 22.25Verano en Brooklyn VO h14.10Elle VO 19.50 22.25Trolls VO h11.50 15.50 17.50Café Society VO h13.50Captain Fantastic VO h13.00La chica del tren VO 15.30 17.45 20.00 22.15American honey VO h12.20 15.30 18.40 21.50Jack Reacher... VO h12.15 h14.35 17.10 19.35 22.00Un monstruo viene... VO h13.30 16.00 18.15 20.30 22.45Sully VO h12.35 h14.35 16.35 18.35 20.35 22.35Doctor Strange VO h12.00 h14.30 16.00 17.00 18.25 19.30 22.00 i23.10Doctor Strange VO, 3D h13.15 20.45El hombre de las mil... h12.15El contable VO h14.45 17.30 20.00El hogar de Miss... VO 22.30Después de la tormenta VO h12.10 h14.30 16.50 19.15 21.45No culpes al... h12.05 h14.10 16.15 18.20 20.25 22.35100 metros 16.45Sing Street VO h14.30Bridget Jones’ baby VO h12.00Que Dios nos perdone 19.00 21.30

MALDàPi, 5. T. 933019350. Sessió contínua. www.cinemamalda.com.The duke of Burgundy VO 14.20Después de nosotros VO 16.05La vaca VO 17.45Ahora sí, antes no VO 16.00 (exc. dv. i dj.)El destierro VO 16.00 (exc. dv. i dj.)Socotra, la isla... VOSC 19.15 (dj.)Human VO 20.20 (dj.)

MÉLIÈs CINEMEsVillarroel, 102. T. 934510051. www.meliescinemes.com.Café Society VO 16.10 (exc. ds.)El porvenir VO 18.00 (exc. ds.)Verano en Brooklyn VO 20.00 (exc. ds. i dc.)Snowden VO 21.45 (exc. ds.)Captain Fantastic VO 16.00Historia de una pasión VO 18.05 Elle VO 20.15Viaje a Italia VO 22.30

PALAU BALAñà MULTICINEsSant Antoni, 43. Tel. 902424243. www.grupbalana.com.Jack Reacher: Nunca... 16.00 19.05 21.55Doctor Strange 16.10 19.10 22.00Sully 15.55 17.55 19.55 22.00Ouija: el origen del mal 19.55 22.00Trolls C 15.55 17.45No culpes al karma de lo... 16.00 18.00 20.00 22.00La chica del tren 15.50 17.55 20.05 22.10Un monstruo viene a verme 15.55 18.00 20.05 22.10

PHENOMENASt. Antoni M. Claret, 168. T. 932527743. www.phenomena-experience.com. El hogar de Miss Peregrine.. VO, dl. 16.00El Padrino 3 VO, dl. 18.30Inland Empire VO, dl. 21.35Perfect blue VO, dt. 20.00Paprika, detective... VO, dt. 22.00La quimera del oro VO, dc. 16.00Un monstruo viene a verme VO, dc. 17.30Elle VO, dc. 19.40La chica del tren VO, dc. 22.10La jungla humana VO, dj. 16.00Doctor Strange VO, dj. 17.45Doce monos VO, dj. 20.00La fiesta de las salchichas VO, dj. 22.30

cines h: Matinal i: Golfa. C: Català. A: Analògic. D: Digital. 3D: Tres dimensions. O: Omnimax.I: Imax. VO: versió original subtítols castellà. VOSC: versió original subtítols català.

Jaroussky fascina amb música sacraCRÒNICA El contratenor francès va omplir de bellesa mística el Palau amb Bach i Telemann

CÉSAR LÓPEZ ROSELLBARCELONA

un Philippe Jaroussky allu-nyat dels focs d’artifici dels repertoris que li han donat la fama va conquistar el Pa-

lau dilluns amb peces cabdals de la música sacra. La interpretació de les cantates de Bach i Telemann, grava-des en el seu primer disc en alemany, va provocar el deliri d’un públic en-tregat a la delicadesa i el refinament de les composicions. El cristal·lí tim-bre del contratenor francès, acompa-nyat per una magistral Freiburger Ba-rockorchester, va convertir la vetlla-da en una de les més inoblidables del cicle de grans veus. El compromís de l’artista va brillar amb un programa al qual s’ha enfron-tat en el moment precís de maduració de la seva veu. La bellesa de la tristesa i el misticisme d’aquestes creacions van trobar expressivitat dramàtica, calidesa, afinació i brillantor en un cant especialment lluminós en els aguts. Un repte que va superar amb nota mostrant la seva bona dicció en l’idioma i una excel·lent recreació de l’esperit de les àries i els recitatius. La formació alemanya, dirigida per la concertino Petra Müllejans,

va arrodonir una de les seves millors actuacions. Poques vegades es dóna una conjunció tan perfecta i còmpli-ce com la que estan vivint en aquesta gira de Sacred cantatas músics i artista. Els duos d’Ann-Kathrin Brüggemann (oboè) amb el contratenor van ser su-blims, sobretot a Ich habe Genug, de Bach. Igualment brillant va ser la in-tervenció de la solista amb Müllejan acompanyant la imponent ària Mein liebsten Helland de Telemann.

DEL DOLOR A L’ESPERANÇA / El concert va seguir el procés dramàtic molt sem-blant d’obres que viatgen del dolor a l’esperança, tant amb Telemann com amb Bach. Després de l’obertura de la Passió segons sant Mateu, del primer, i amb una altra de la Brockes Passion al mig, el cantant va desgranar amb sen-tit i sensibilitat les cantates Der am Öl-berg zagende Jesus i la meravellosa Jesus liegt in letzt Zügen, reflex d’una actitud alliberadora davant la mort. El públic es va entregar després d’una gran interpretació de les ober-tures simfòniques de tres cantates de Bach i la citada Ich habe genug. Dues propines, dedicades als dos composi-tors, entre elles una de la Missa en si me-nor, van posar un final brillant. H

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

490000

87909

Diario

244 CM² - 23%

4440 €

64

España

16 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

40 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMECRES, 16 NOVEMBRE 2016

Lacreació contemporàniabat rècorddeprogramadors alTemporadaAltaL’adaptació teatral de ‘Les benignes’, estrella de la trobada de programadors

JUSTO BARRANCOBarcelona

Als estrangers els interessa poc elteatre de repertori, convencional,quees faaCatalunya,diuSalvadorSunyer, director del festival Tem-porada Alta. Lògic, raona, perquèals seus països tenen moltíssimsmés diners i companyies establesper fer aquest tipus de teatre. Imolts anys d’experiència. En can-vi, assenyala Sunyer, als progra-madors internacionals els atreumolt la creació contemporàniacatalana, els espectacles que in-vestiguennousllenguatgesi“noeslimiten a reproduir el que es fasempre”.Peraixò,totiqueencadaediciódelTemporadaAlta lacrea-ció contemporània ocupa un per-centatgemésgrandelaprograma-ció –“És comhauria de ser en totsels teatres del país”, puntualitzaSunyer–, per vendre-la per tot elmón el festival concentra una bo-na part d’aquests espectacles entan sols tres dies. És l’anomenadatrobadadeprogramadors, i aquestany se celebrarà de divendres adiumenge i batrà rècords: hi hamésde100programadorsinscrits,un terç dels quals internacionals.

De fet, l’èxit és tan gran que el fes-tival està tenint problemes d’en-trades perquè alguns espectaclestenenaforaments reduïts.I perquè interessen, esclar. Per

Sunyer, “esdiuque la creaciócon-temporània té poc públic, però ésmentida, i moltes vegades és mésdivertida i interessant que moltdel teatre que es fa”. Per demos-trar les seves paraules, exhibiranentresdiesuntotaldedeupropos-

tes, entre les quals l’estrella indis-cutible és la coproducció interna-cionalLes benignes, l’adaptació dela novel·la de JonathanLittell quenarra l’Holocaust des del punt devista d’un oficial de les SS. UnaobradirigidapelflamencGuyCas-siers –un dels grans directors eu-ropeus i habitual del festival– quees podrà veure al Teatre Munici-paldeGironadissabte idiumenge.Però d’estrelles no en faltaran.

“Com es fa una setmana per alsprogramadors?”,diuSunyer,som-rient.“S’agafendosotresnomsin-ternacionalsque facind’ham,comel muntatge de Cassiers o com unespectacle de flamenc contempo-rani que fa Israel Galván (un Soloque es veurà dissabte al monestirdeSantPeredeGalligants) i s’aga-fa gent d’aquí, els més potents iamb més capacitat de sortir fora.

Què s’aconsegueix? Un problemagros”, diu fent broma per la faltad’entrades a causa de l’allau deprogramadors.Al costat de les propostes de

CassiersiGalvánhihauràtambélade la flamenca Rocío Molina inoms locals que fa temps que hanfet el salt als circuits internacio-nals, com l’AgrupaciónSeñor Ser-rano, que presenta un espectaclede temàticamolt adequadaper alstempsquecorren:Birdie, sobre lesmigracions.Tambéespodràveureel noumuntatge d’Àlex Rigola so-bre l’assassinatdelcineasta ipoetaPierPaoloPasolini,Whoisme.Pa-solini, del qual els programadorsveuranunapreestrenaaquestdiu-menge però el públic hi podrà ac-cedirdel2al4dedesembrealMu-nicipaldeGirona.Els inventors de sons Cabosan-

roque presenten una instal·lacióplasticosonora a partir de JoanBrossa a la Casa de Cultura de Gi-rona, mentre que Pere Faura pre-fereixelsoi l’estèticadeJohnTra-voltaaSweetfever,BeeGeesinclo-sos. Loscorderos.sc s’uneixen a labandaZa! aAfasians. The last con-ference, en què viatgen a un mónparal·lelonnohiha jo,nomésnos-altres,mentrequeunade les com-panyies de dansa locals amb mésprojeccióinternacionalenaquestsmoments,LaVeronal,establiràundiàleg amb l’escultura de RichardSerra i la música de Steve Reich aEqual elevations diumenge a l’ele-gant escenari del vell Casino deGirona.

A la trobada hi hauràmuntatges d’IsraelGalván, Àlex Rigola,l’Agrupación SeñorSerrano i La Veronal

KURT VAN DER ELST | KVDE.BE

Una escena de l’adaptació de Les benignes de Jonathan Littell a càrrec del flamenc Guy Cassiers

La vida dels objectesUna de les propostes de

la trobada de programadorsde la qual està més segur eldirector del Temporada Altaés a priori la més difícil d’ex-portar:Primerálbum, unaobra per a la qual tres ex-perts en teatre d’objectes,Xavier Bobés, Shaday Lariosi Jomi Oligor, han unit for-ces. Creant la particularagència El Solar, una “Agèn-cia de Detectius d’Objectes”.Una agència que a partir devells objectes –en aquest cas

s’han instal·lat al Barri Vellde Girona– entra en les his-tòries vitals de personesanònimes que ningú no s’ha-via adonat que existien. Ia partir d’elles, parlen delbarri, la ciutat i, en realitat,de tothom. Bobés assenyalaque moltes vegades s’asso-cien aquests objectes al pas-sat i, tanmateix, els agradaveure que tenen molt a veureamb el present, del qual par-len també a partir del queva passar.

El canthedonista

PhilippeJaroussky

Intèrprets:PhilippeJaroussky,contratenor.Ann-KathrynBrüggemann,oboè.FreiburgerBarockorchester.PetraMülle-jans, concertino/directora.Llocidata:PalaudelaMúsicaCatalana(14/XI/2016)

JORDI MADDALENO

Un Palau de la Música ple i fer-vent per l’aparició del contrate-nor francès Philippe Jaroussky,actual top de la plèiade de can-tants d’òpera solistes d’aquestacordatantpersonalcomaddicti-va, feia preveure una gran citamusical. Laveulihamadurat,ésmés ampla i li permet fruir ambfacilitat per un registre mitjà igreu, com va quedar palès en lacantata de Bach que va deixarmuda una audiència captivadaperunartistaenplenamaduresaiúsd’un instrumentprivilegiat.La primera part, dedicada a

Telemann, ja va deixar clar l’es-tat de gràcia dels intèrprets, unafantàstica Freiburger Barockor-chesteriunconcentrat iempàticJarou,quevanencisarperlatea-tralitat de les dues cantates: Eltemorós Jesús a la muntanya deles oliveres i Jesús es troba enl’etapa final. Però va ser amb lagrandiosa Ich habe genungbachiana on la serenor iprofun-ditatde lamúsicavadeixarasto-rat literalment el públic amb lesàriesde lacantata.A Ichhabege-nug (Ja en tinc prou), l’atmosfè-ricaintroduccióambsolod’oboèobbligato per l’exquisida Ann-KathrinBrüggermannvadeixaren safata que el solo de Ja-rousskyllisquéscomunfildese-da transparent i punyent sobrel’orquestració idíl·lica, produintuna simbiosi d’una serenortranscendent abassegadora. Iencaraenlasegonaària,Schlum-mert ein, ihr matten Augen(Adormiu-vos ulls cansats), laveude Jaroussky esmostrà comun instrument perfecte, amb unús dels pianissimi i del registreagut lluminós i uns greus trans-cendents, combinat amb un fra-seig immaculat i una preocupa-ció per l’explicació del text, vanaconseguir aturar el temps ambun cant hedonista inoblidable.Ovació final i dos bisos van tan-carunavetlladapernooblidar.

CRÍT ICA DE CLÀSSICA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

131497

Diario

181 CM² - 16%

4480 €

40

España

16 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Última oportunitat per donar el salt a latercera i definitiva fase de La Voz, enuna de les nits més difícils i emocio-nants per als coaches Alejandro Sanz,Malú, Manuel Carrasco i Melendi.

«La Voz» viurà una de lesseves gales més intensesTELECINCO | 22.00 H

La cantant Lorena Gómez, exconcursantd’Operación Triunfo, explicarà com veula tele, mentre en Peyu mostrarà els ny-aps de Cerdanyola del Vallès i parlaràamb els savis de la vila.

La televisió de Lorena Gómez, a l’«APM?» TV3 | 22.00 H

Jofre Font acompanyarà el músic lon-dinenc Simon Halsey, el nou directorde l’Orfeó Català, a fer un recorregutpel modernisme de Domènech i Mun-taner per Barcelona.

«Tria33» entrevista el noudirector de l’Orfeó Català33 | 22.05 H

LA PROGRAMACIÓ DE TV

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TELEVISION

33000

5517

Diario

145 CM² - 13%

318 €

44

España

16 Noviembre, 2016

ORFEO CATALA

MARÍA GÜELL

BARCELONA

Tras la buena nueva de que la escultu-ra de «Carmela» se queda los próxi-mos ocho años como fiel guardiana del Palau de la Música, ahora aplaudi-mos la exposición «El Bosque Blanco» en la Galería Senda. «Celebramos los veinticinco años de la Galería Senda con esta exposición de Jaume Plensa», anuncia Carlos Durán en la buhardi-lla de la nueva sede de la calle Trafal-gar. Un invitado de lujo y muchos mi-crófonos para grabar las palabras de este artista barcelonés tan querido en el mundo entero y tan poco estimado por las instituciones de aquí.

«Salvo la incursión en el Palau de la Música, la última vez que expuse en Barcelona fue hace ocho años en la Ga-leria Toni Tàpies», destaca Plensa que está muy orgulloso de ser barcelonés y que trabaja en silencio desde su es-tudio camuflado en un polígono in-dustrial.

«Homenaje al individuo» Ahora podemos disfrutar de su últi-ma producción que se adapta a la per-fección a las características de esta ga-lería. «Cuando hablamos de la gente se pierde la individualidad de las per-sonas y cuando muere alguien desa-

parece toda la información que ha acu-mulado en sus años de vida… Esta ex-posición es un homenaje al individuo», reflexiona Plensa que ha invadido el suelo y las paredes de Senda.

«El artista estuvo aquí pintando di-rectamente sobre las paredes el ros-tro de estas niñas que le atraen desde hace años –destaca Carlos Durán mien-tras señala uno de estos rostros que se diluye en la pared-. Es una muestra íntima que invita al diálogo entre el vi-sitante y las obras».

«He querido pintar en las paredes para cambiar la arquitectura y he plan-tado unas esculturas de rostros de ni-ñas esculpidas en un molde de made-ra que luego paso a bronce», añade Plensa que cree que la madera está siempre viva. El título, Bosque Blan-co, «hace referencia a un bosque que nunca he visto pero que imagino. El suelo de Senda consigue que parezca que las esculturas están sobre agua».

Celebremos esta doble coinciden-cia de Plensa en un territorio que ape-nas dista dos minutos a pie. «Lo mis-mo que me ha pasado con “Carmela” que la gente quería que se quedase me ha ocurrido en otras ocasiones como recientemente en la ciudad e Toledo (Ohio). Me piden la obra para un tiem-po y ya no la recupero…», concluye con una sonrisa en los labios. Toronto, Seúl, Nueva York, Bangkok son algu-nas de las ciudades que esperan su vi-sita. Respecto a su ciudad natal opi-na que «Barcelona a nivel cultural se ha despistado un poco». Clama una ley de Mecenazgo y reivindica que la cul-tura vuelva a tener su protagonismo.

Jaume Plensa: «A nivel cultural, Barcelona se ha despistado un poco»∑ La Galería Senda

celebra 25 años con una exposición del artista barcelonés

«White Forest (Duna)», obra de 2015 de Jaume Plensa

ABC BARCELONA

Si hace unos meses reaparecía en las li-brerías la «Teoría y práctica del pan con tomate» de Leopoldo Pomés, manual de supervivencia para los amantes del gozo gastronómico, ahora es Ferran Adrià quien se acerca a tan popular re-ceta para recorrer todo el proceso gas-tronómico a partir de algo tan sencillo como esa combinación de rebanadas de pan, tomates restregado y gotas de aceite.

Una mezcla que el cocinero catalán, inmerso en la conceptualización y crea-ción de elBulli Foundation, convierte en eje central de «Sapiens, comprender para crear», exposición que anuda gas-tronomía y creatividad en el Cosmo-caixa de Barcelona. «Aunque la cocina

no se pueda musealizar, sí que se pue-de musealizar la comprensión de qué es la cocina», subrayó Adrià, quien uti-liza el pan con tomate para convenir que «todo tiene que ver con todo» y, al mis-mo tiempo, trazar un recorrido que va de lo más simple a lo más complejo.

«La muestra plantea una metodolo-gía basada en la comprensión profun-da del objeto de estudio, en este caso la gastronomía, pero en realidad se trata de una herramienta útil para los profe-sionales de cualquier disciplina con ga-nas de innovar», relató Adrià. La crea-tividad, de hecho, es uno de los factores clave de la exposición, por más que na-die se acabe de poner de acuerdo sobre qué es exactamente. «No se debe con-fundir talento con creatividad, y por eso

Messi tiene un talento extraordinario, pero no crea nada», dijo. La exposición, dividida en ámbitos que invitan a orde-nar, contextualizar, clasificar, imaginar y crear, pone de manifiesto que el pan

con tomate «es una receta universal con resultados particulares» y aporta ejem-plos concretos como el pan con hojal-dre y tomate de Joan Roca, la sopa con pan de tomate de Ada Parellada, el pan con tomate líquido y longaniza de Oriol Rovira o la merluza con pan con toma-te de Carme Ruscalleda.

Uno de los objetivos de la exposición es que, a partir de la aplicación del mé-todo Sapiens a la receta del pan con to-mate, el visitante vaya conociendo los elementos elementos que intervienen en su elaboración y se plantee pregun-tas como ¿qué es un alimento?, ¿qué es un producto natural? o ¿qué es una ela-boración? «Para que la información se convierta en conocimiento debe ser ac-cesible y es necesario clasificarla», de-fendió Adrià, quien incluye en la mues-tra un inventario de los productos culi-narios necesarios en el pan con tomate: «el tomate, el olivo, el aceite, el trigo, la harina, la sal, el agua, pero también el cuchillo, la aceitera, la madera para cor-tar y el plato».

Ferran Adrià convierte el pan con tomate en objeto de museo

Exposición en Cosmocaixa

ABC Adrià, en la exposición

abc.es/cultura MIÉRCOLES, 16 DE NOVIEMBRE DE 2016 ABC56 CULTURA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

9000

3179

Diario

600 CM² - 66%

2447 €

56

España

16 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Els fràgils cossos eterns de PlensaLa galeria Senda presenta ‘Bosc blanc’, la primera exposició de l’artista a Barcelona des del 2009

Jaume Plensa segueix arrencant nous matisos dels seus caps de no-ies adolescents amb els ulls tancats. Són una de les línies més exitoses de l’última dècada de la seva obra, com fa poc s’ha pogut observar a Barce-lona amb la Carmela instal·lada da-vant del Palau de la Música, però sembla que encara els queda recor-regut. Els tres caps que exposa a partir d’avui a la galeria Senda amb el títol de Bosc blanc tenen una càr-rega dramàtica. Les escultures es-tan realitzades en bronze, però con-serven les esquerdes dels motlles de fusta de cedre africà d’on provenen. Aquestes esquerdes amenacen la innocència, la introspecció i la sere-nor d’aquestes noies i adverteixen al públic que la joventut i la bellesa són efímeres: el tòpic clàssic del tempus fugit traslladat al segle XXI.

Abans d’aquestes tres peces, Plensa hi ha col·locat una escultura de basalt com les que va exposar a Ceret l’any passat. El negre del ba-salt contrasta amb el blanc de les al-tres tres i anticipa la seva “conver-sa silenciosa”, com en diu Plensa. Mentre que les imperfeccions de la pedra potencien el somieig en què

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

01. Les escultures són de bronze però conserven el rastre dels motlles de fusta d’on provenen. 02. Jaume Plensa amb una de les seves peces. CRISTINA CALDERER

està immersa la figura, els defectes de les tres peces de bronze, finalitza-des aquest any, adquireixen una cer-ta càrrega existencialista. “La fusta sempre està viva, s’està bellugant permanentment i si la passes a bron-ze és com si fixessis un moment que ja no existeix. Aquests models de fusta que vaig treballar van comen-çar a obrir-se i a trencar-se i quan em va semblar que era el moment idoni, vaig treure el motlle”, explica l’artis-ta, que també compara l’organicitat de la fusta amb l’envelliment del cos. “Conservo els motlles, i segueixen evolucionant”, subratlla.

Una exposició íntima Bosc blanc és la primera exposició de Jaume Plensa a la galeria Senda, que aquest any celebra el 25è aniversari, i la seva primera mostra a Barcelona des de l’any 2009. Al director de l’espai, Carlos Duran, li agradaria consolidar la seva relació amb l’artis-ta. “No és una exposició petita, sinó íntima”, sub-ratlla Plensa. Els preus de les obres estan entre 30.000 i 350.000 euros.

Amb els caps, l’artista se-gueix treballant en la idea del diàleg entre l’individu i la col·lec-

tivitat i reivindicant que cadascú se submergeixi en el seu món interi-or. “Moltes vegades quan estem dins un bosc veiem tots els arbres igual, però si el mirem amb aten-ció veiem que cadascun és únic i no es pot reemplaçar per un altre”, diu l’artista. “Sempre he pensat que quan parlem de la societat –afe-geix– generalitzem i perdem la idea de la individualitat de cada perso-na. Ho he dit moltes vegades: quan algú mor, és com si es cremés la Bi-blioteca d’Alexandria, com si des-apareguessin ciutats i continents”.

A més de les escultures, la mostra inclou vuit dibuixos de rostres en la línia dels que va exposar a la basíli-ca de San Giorgio Maggiore durant

la passada edició de la Biennal de Venècia d’art. Quatre estan

fets a les parets de la matei-xa sala on hi ha les escultu-

res. “Els dibuixos em-marcats són com una illa autònoma dins un es-pai”, diu l’artista. En canvi, els que ha fet da-munt els murs tenen al-

tres connotacions. “He volgut alliberar el dibuix

de la presó del paper i volia que l’arquitectura també

acabés formant part de l’obra. Quan els fas directament damunt

Crític “A nivell cultural Barcelona s’ha despistat una mica”, diu l’artista

la paret fas una cosa molt immedi-ata i que et permet vincular l’espai a un tot. Aquests dibuixos són gaire-bé com una imatge fantasmagòrica, molt subtil. Mires els rostres dibui-xats i sembla que puguis mirar més enllà dels murs”, diu l’artista.

L’agenda de Jaume Plensa se-gueix plena d’exposicions i projec-tes d’obres públiques arreu del món. Acaba d’instal·lar escultures de gran format a Londres i a la Universitat de Harvard i està treballant per pro-jectes a Seül, Mont-real, San Diego, Califòrnia, Toronto i Bangkok. “Amb les meves obres passa una co-sa molt maca: les acullen temporal-ment i després ja no les tornen”, afirma Plensa. Tanmateix, l’artista va reconèixer que el projecte que va idear per encàrrec de l’alcalde Xavi-er Trias –un cap gegantí que havia d’anar a l’espigó del Gas– ha quedat aparcat. L’exposició que té pendent al Museu Reina Sofia com a guanya-dor del premi Velázquez i una altra mostra simultània que havia de fer a la Capella del Macba tampoc no te-nen la data tancada, tot i que es va arribar a fer públic que serien al llarg del 2018. “A nivell cultural Bar-celona s’ha despistat una mica i tots hauríem d’ajudar que tornés al bon camí. És millor la diversitat que la uniformitat”, conclou l’artista.e

01

02

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DEBATES

108000

12978

Diario

613 CM² - 73%

2941 €

32

España

16 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ARTE EXPOSICION

EL BOSQUEDE JAUME PLENSADespu6s de siete afios, el escultor regresa a una galena de Barcelonacon la exquisita muestra ’El bosque blanco’ en la nueva sede de Senda

VANESSA GRAELL BARCELONA.a,Henry David Thoreau se rue a losbosques porque queria vivir pro-fundamente, buscarse a si mismo,encontrarse en su propio interior.Lo hizo a orillas del lago Walden,donde escribi6 su c61ebre tratadode filosofia o diario de la vida enlos bosques. Lejos de Massachu-setts, en plena ciudad, tambi6n haybosques. Y Jaume Plensa los pintade blanco. Son bosques de madera,bronce y piedra. Bosques que sonpensamientos. Y silencios. <<Losbosques representan la idea de in-dividualidad y colectividad, que lle-vo tiempo trabajando. Cuando vasa un bosque y miras los ~rboles to-dos parecen iguales. Pero en reali-dad todos son diferentes, cada unoes finico, son imposibles de reem-plazar. Lo mismo ocurre en la so-ciedad. Y cuando alguien desapa-rece es como si se quemara unagran libreria, como si desaparecie-ran ciudades y continentes ente-ros>~, explica Jaume Plensa en me-dio de El bosque blanco, la exquisi-ta exposici6n que inaugura en laGaleria Senda.

En su particular bosque, Plensaha tallado en madera los retratosde sus niflas de ojos cerrados (queremiten al sueflo, al mundo inte-rior), los ha trasladado a delicadosbronces blancos y, despu6s, ha di-bujado en grafito sobre las paredesde la galeria sus ojos ylos labios, como si suspensamientos se hubie-sen escapado, como siquisiese fijar los suefiosde sus esculturas. <(Que-ria liberar el dibujo de laprisi6n del papel, quetransformase la arqui-tectura en parte de laobra. Es como una islaaut6noma dentro del es-pacio. ~.sta no es unaexposici6n pequefia, si-no intima. Es una con-versaci6n silenciosa en-tre todos~, apunta Plen-sa, que ha concebido laexposici6n como unaobra en si misma, espe-cialmente diseflada parala arquitectura de lanueva sede de la GaleriaSenda (en el 32 de la ca-lle Trafalgar).

AI entrar, una gran escultura dealabastro oscuro, de espalda, reci-be al visitante. Un visitante que au-tom~iticamente se convierte en unbuscador. Porque las obras dePlensa--que fue premio Tendenciesde EL MUNDO de CATALUNYA

en 2012- le obligan a recorrerlas,a dar la vuelta, a buscar nuevos/m-gulos para verlas, entenderlas, sen-tirlas. Es el proceso de anamorfo-sis, que deforma la escultura, la es-tira en vertical, la comprime. Unaestilizaci6n que recuerda a los per-

La escultura de bronceblanco ’Lou’ y el dibujo

’Slumberland XLV (Carlota)’que Jaume Plensa expone

en ’El bosque blanco’.GALERJA SENDA

Jaume Plensa en una imagen de 2015. SERGIO ENRJQUEZ-NISTAL

sonajes de E1 Greco. <<Empec6 ahacerlo en la Crown Fountain deChicago. No queria hacer un retra-to periodistico de la gente, asi quealargu6 las caras pero hice que losojos y las bocas quedaran siempreen el mismo lugar. Y al hacerlo, vique sugeria una gran espirituali-dad, como si sacara la materia. Yen esa inmaterialidad o desmate-rializaci6n est~ la bdsqueda del al-ma,), cuenta el escultor. Una btis-queda que tambi6n plasma en susdibujos al grafito, un 1eve sombrea-do, apenas un contorno sugerido,de los ojos (siempre cerrados), na-riz y labios de una joven de edadindefinida, en transiciSn.

Casi escondida en un recovecode la galeria, hay una de sus escul-turas de letras: un pensador abs-tracto cuya piel, tambi6n en bron-ce blanco, se compone de letras ycaracteres de distintos alfabetos.((Trabajo mucho con el texto. Y lasc61ulas de un texto serian los alfa-betos, no necesariamente letras,tambi6n notas musicales y f6rmu-1as matem/~ticas. Las letras son lapartitura de nuestra voz)>, comparael artista. Su particular bosque abs-tracto, que se inaugura mafiana ypermanecer~i en Senda hasta ene-to, se alinea asi con su Carmela delPalau de la Mtlsica, la gran escultu-ra que Plensa don6 a la ciudad.

Hacia siete aflos que Jaume Plen-sa no exponia en una galeria de

Barcelona (por cierto, los precios delas obras oscilan desde los 30.000 alos 380.000 euros). En 2009, en elmarco de la muestra de la GaleriaToni Tfipies tambi6n instal6 uno desus poetas de luz sobre un pedestal,en el jardin del Seminario Conciliarde Barcelona, en la calle Balmes.((Si no podemos volar con unas alas,podemos volar con nuestras ideas>>,dice Plensa de su serie de poe-tas/pensadores (siete de ellos per-manecen entre las montafias de An-dorra y otros tantos hablan en silen-cio en Niza). Pero quien se pasa lavida en un avi6n es 61. La semanaque viene vuela a Corea del Sur pa-ra inaugurar una una gran escultu-ra pfiblica en S6ul. En su agenda in-ternacional de 2017 ya hay marca-das paradas en Montr6al, San.Diego, Toronto, Bangkok, SaintEtienne (Francia)... Sin embargo, las prometidas exposiciones en elMacba y el Reina Sofia, el artistaafin sigue esperando noticias. ((Nohay fechas. Pero no tengo prisa)), di-ce encogi6ndose de hombros. Consu habitual elegancia, Plensa se li-mita a constatar queen los dlfimosafios, <(Barcelona se ha despistadoun poco a nivel cultural)) y reclama((ya)~ una ley de mecenazgo en pafia para que la sociedad civil,igual como en Estados Unidos, seimplique mils en el mundo de la cul-tufa. Quiz~s asi, Plensa tendria milsparadas en su propio pals.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

25000

8047

Diario

828 CM² - 80%

4920 €

43

España

16 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

cultura / espectacles DIMECRES58 16 DE NOVEMBRE DEL 2016

Plensa diu que BCN «s’ha despistat» culturalment3 L’artista exposa els seus últims treballs escultòrics a la galeria Senda

NATÀLIA FARRÉBARCELONA

A Jaume Plensa li roben les peces. En sentit figurat, és clar. Però l’hi prenen de les mans. Li ha passat aquest

any a Barcelona, amb Carmela, el cap de ferro fos que lluïa temporalment al davant del Palau de la Música i que per petició popular i generositat se-va va cedir. Ara és exposició perma-nent des de l’octubre, almenys du-rant els pròxims vuit anys. Li ha passat tres vegades més en els últims mesos als EUA. La mostra que va preparar per itinerar per Nash- ville, Tampa i Toledo ha acabat amb quatre escultures menys de les que havia començat, en cada parada s’han quedat una o dues obres. Amb tot, el cas de Barcelona és especial-ment «emocionant» per a ell, ja que Barcelona és la seva ciutat i «és im-possible no estimar el teu lloc d’ori-gen». Ho va afirmar ahir, mentre in-augurava la seva última exposició a la ciutat, a la galeria Senda, fins al gener.

NOVES CARES / Des del 2009 que no ex-posava en una sala d’art de Barcelona. I aquest ha sigut el moment adequat, l’espai de la nova galeria Senda (ara al carrer de Trafalgar) «té una escala perfecta per exposar-hi escultures». I és on hi ha les seves noves cares. Rea-litzades amb fusta, passades a bronze i després cobertes amb una pàtina

blanca. De manera que per les seves irregularitats semblen de fusta però en realitat són de bronze, cosa que tampoc es veu clar pel color immacu-lat que llueixen. Un joc. Perquè per a l’artista «el material no és un fi en si mateix, sinó un suport, un vehicle, però mai l’essència». Hi ha un altre joc en l’ús de la fusta (cedre africà), però amb «un missatge de profundi-tat». Per entendre-ho cal saber que els

retrats escultòrics de Plensa surten d’una foto prèvia. «La fotografia bus-ca el moment efímer i l’escultura par-la d’eternitat, aquestes dues contra-diccions que intento unir també les té la fusta. Un element viu que es mou permanentment, que s’obre, que s’esquerda, que es trenca... passar-la a bronze és com fixar aquell moment que ja no existirà més, com passa en els retrats».

Aquesta és la segona vegada des de començament d’any que Plensa exhibeix el seu treball a Barcelona, a l’abril ho va fer al Palau de la Músi-ca, però que ningú es faci il·lusions. Això no vol dir que la ciutat s’hagi reconciliat amb el seu escultor més internacional. La seva exposició al Macba segueix en l’aire; programa-da en un inici per al 2017, en aquests moments no té data. «Estic esperant notícies. M’han dit que volen fer-la però hi ha problemes de calendari». I la seva megaescultura per a l’espigó del gas (un cap de 52 metres) ha que-dat definitivament aparcada. Li treu importància. «Si m’haguessin dit que sí a tots els projectes, estaria en un psiquiàtric», diu, però no pot evi-tar lamentar-se de l’estat de la cultu-ra a la ciutat: «Barcelona a nivell cul-tural s’ha despistat. No és una críti-ca. Però si un atleta no s’entrena, no corre; i Barcelona no ha anat a l’en-trenament».

LES CRÍTIQUES / La culpa és de tots. De la societat: «A vegades ens falta la tra-dició de donar, només demanem i exigim, però no som capaços de do-nar. Entre tots hauríem d’ajudar a fer que Barcelona tornés pel bon camí, ja que hi ha una gran tradició cultural a la ciutat». I de la classe dirigent: «Als polítics els falta el coratge del risc perquè sempre tenen eleccions a prop, de manera que la cultura s’ha convertit en la gran absent, no no-més aquí, sinó a tot Espanya». La solu-ció: «¡Hi hauria d’haver una llei de mecenatge! Volem exportar el pa amb tomàquet però no som capaços d’importar el mecenatge. Això em té desconcertat». Plensa ahir tenia un dia xerraire, així que fins i tot hi va haver parau-les per a aquest sector, el més radical de l’art contemporani, que no com-brega amb el seu art. «La diversitat és millor que la uniformitat. I l’art té aquesta meravellosa condició d’inex-plicable, de manera que Barcelona, la cultura, el món necessiten la diversi-tat, no s’ha de confondre el gust pro-pi amb la veritat». Queda dit. H

MOSTRA DE L’AUTOR DE ‘CARMELA’

«Als polítics elsfalta el coratge delrisc perquè sempre tenen eleccions a prop», afirma rotund

33 Jaume Plensa, al costat d’una de les seves escultures blanques exposades a la galeria Senda, ahir.

FERRAN SENDRA

Ollé cuina ‘Delikatessen’ a la Sala Muntaner3 La Remoreu serveix aquesta obra gastronomicoliterària

MARTA CERVERA BARCELONA

La Sala Muntaner estrena avui Deli-katessen, un menú degustació a base de cançons i textos de reconeguts es-criptors servit per la companyia llei-datana La Remoreu. L’experimentat director Joan Ollé ha orquestrat una suggerent proposta gastronomico-literària en col·laboració amb els ac-tors Ferran Aixalà, que també actua com a pianista i guitarrista, Eduard Muntada, Clara Olmo, Marta Rosell i Sandra Pujol. En la presentació, Ollé va recla-mar més presència de les companyi-

es no barcelonines a la capital ca-talana. «Hi ha gent, molt bons ac-tors, en altres llocs, però no vénen sovint a Barcelona. Amb l’excepció d’Eduard, molts intèrprets s’han quedat al Far West», va criticar. Ai-xí com a TV-3 cada vegada se senten més persones amb accents diversos, cosa que suposa un reconeixement a la riquesa dels dialectes catalans, Ollé va considerar que aquest tipus de normalització no ha arribat a la cartellera barcelonina. «Catalunya no estarà normalitzada plenament fins que no tinguem un Hamlet que parli en lleidatà», va sentenciar.

L’espectacle té una mica d’aque-lla proposta que el director va mun-tar el 2013 al festival Temporada Al-ta, només un dia, per celebrar les tres estrelles Michelin concedides a El Celler de Can Roca. «Es basa en aquella idea però no és un reciclat-ge. És una cosa diferent que inclou alguns textos nous», va subratllar.

PLATS TÍPICS LLEIDATANS / A diferència d’aquella primera proposta, ara ad-quireixen més protagonisme els plats més típicament lleidatans «com els cargols i el xolís, un embotit típic del Pallars», va explicar Muntada, ac-

ESTRENA TEATRAL

33 Joan Ollé, envoltat dels actors que actuen a ‘Delikatessen’.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

490000

87909

Diario

680 CM² - 64%

12355 €

58

España

16 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 16 DE NOVEMBRE DEL 201636 | Cultura i Espectacles |

L’APUNT

Els cadàvers pocpansits del rock

En el clàssic del cinema musical L’últim vals, el guitarris-ta de The Band, Robbie Robertson, confessa a MartinScorsese que vol deixar la carretera perquè és un estilde vida insuportable. El temps li donaria la raó, els TheBand es van tornar a reunir als anys vuitanta, ja senseRobertson, i dels quatre només en queda un amb vida.Pel camí van perdre Richard Manuel, que es va suïcidar

després d’un concert; Rick Danko, que va morir d’un in-fart mentre dormia, i Levon Helm, que no va poder resis-tir un càncer. Els tres vocalistes del grup considerat elmés gran del rock blanc es van quedar a la carretera, talcom va profetitzar el seu company. La llegenda maleïdacontinua, perquè és imprescindible viure de pressa i mo-rir més o menys jove per deixar un cadàver poc pansit.David Castillo

Després que fa unes set-manes s’anunciés que l’es-cultura Carmela es queda-va 8 anys més davant delPalau de la Música, JaumePlensa (Barcelona, 1955)es torna a retrobar amb laseva ciutat natal, aquestcop amb una exposició in-dividual en una galeria,que s’inaugura demà, bena prop, a més, de l’escultu-ra que acaba de cedir. Feiamés de 7 anys que Plensano mostrava la seva obraen un espai galerístic bar-celoní (l’últim cop ho va fera la Tàpies) però ara ha es-tat el galerista Carlos Du-ran, de Senda, qui ha “fit-xat” el que és l’escultor ca-talà viu més internacionalen aquests moments.

En aquesta estrenaamb la seva nova galeria,Plensa no s’hi ha posat perpoca cosa, encara que elldefineix la mostra d’expo-sició “íntima”. Amb undels temes recurrents enla seva obra actual, elscaps de nenes amb els ullstancats, l’artista ha ins-tal·lat a la galeria quatreescultures de bronze i unade basalt, i ha realitzatquatre dibuixos amb gra-fit directament a la paret,rostres desdibuixats quemalauradament estandestinats a ser esborratsquan l’exposició es clogui.Ja és normal que l’obra dePlensa es mogui en diver-ses dualitats, entre el vo-lum i la lleugeresa, entrel’aparició i la desaparició.

Deixant ben clar que“mai he estat fidel a capmaterial”, Plensa juga uncert equívoc en els caps debronze, ja que d’entradasemblen de fusta pintadade blanc. I és que l’origendels caps és la fusta, dei-xant visibles les fracturesdel moviment del mate-rial. Així, la peça passa per

tres fases: a partir d’unafotografia, ha esdevingutuna escultura de fusta queha fet de motlle del bronzeresultant. “La fotografiasempre m’ha semblat unmoment efímer, i l’escul-tura és un moment d’eter-nitat. La fusta sempre estàviva i en moviment, si hopasses a bronze és com sifixessis un moment que jano hi és. És el mateix mo-ment del retrat d’un nena,l’agafes un moment i des-prés ja no existeix”, expli-ca Plensa.

De la mateixa manera,l’obra de basalt, instal·ladaa l’entrada de la galeria,evoca “la memòria de lapedra, que és brutal, queha estat lava, que ha estatfoc i ningú sabia que a dinshi havia una cara”. Aques-

tes nenes somniadores,immerses en el seu móninterior, són també “unhomenatge a l’individudins de la col·lectivitat”.

L’escultor ha volgut ju-gar amb l’arquitectura dela galeria, creant un espai“com un tot”, afegint-hi elsdibuixos de grafit fets insitu, dels quals també se’nmostren quatre de sem-blants en paper. “M’he di-vertit molt dibuixant a laparet, ha estat com allibe-rar el dibuix del paper”, as-segura.

Com ja és habitual,Plensa té una agenda moltatapeïda amb exposicionsi presentacions d’escultu-res arreu del món. La set-mana que ve instal·la unapeça gran a Seül i a la mos-tra de Toledo (Ohio) que

acaba de fer-se, on se li hanquedat una obra. Harvard,Londres, Toronto, SanDiego, Bangkok o el museude Saint Etienne, a Fran-ça, són només alguns delsllocs on en els mesos vi-nents Plensa exposarà o hiinstal·larà una obra. “Empassa sovint que obres queexposo temporalment jano acaben tornant...”, diu.

Plensa té quatre escul-tures permanents a Bar-celona. La instal·lació deCarmela ha estat molt benrebuda per la ciutadaniaperò ha estat objecte decontrovèrsia per part d’al-guns sectors de l’art con-temporani: “Això és algu-na cosa que devem tenir alnostre ADN. Crec que commés diversa sigui l’ofertaartística, molt millor. No

voldria que ningú s’atri-buís el bon gust com si fosuna veritat”.

De la mateixa manera,és crític amb la situaciócultural a Barcelona. “Bar-celona s’ha distret cultu-ralment”, afirma. Respec-te al projecte per al litoralque li va encarregar l’ex-calde Xavier Trias, que haquedat aparcat, Plensa la-

menta que “aquí la culturasempre ens sembla cara iés més una qüestió d’acti-tud que de diners”. I posaun exemple d’un acuditpublicat a The New Yor-ker, en el qual es veia un fa-raó assegut, amb el desertbuit al darrere, a qui algú licomenta: “Creus que pas-saràs a la història per tot elque has estalviat a la co-munitat?” “L’obra l’hauriapagat la societat civil–conclou–. Però aquí ensfalta aquesta tradició tanhabitual als EUA, entre al-tres coses perquè no te-nim llei de mecenatge”. ■

✱Jaume Plensa. El boscblanc. GALERIA SENDA.TRAFALGAR, 32. BARCELO-NA. DEL 17/11 AL 21/1

L’escultor exposa alguna de les seves escultures recents i dibuixa a la paret de lagaleria Senda, després de més de set anys d’absència a les galeries barcelonines

Un Plensa més íntimMontse FrisachBARCELONA

L’escultor Jaume Plensa, amb dues de les seves escultures de caps de nena, fetes en bronze, que presenta a la galeria Senda de Barcelona ■ JOSEP LOSADA

“Barcelona s’hadistret a nivellcultural. Aquí lacultura sempreens semblacara”, diu Plensa

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

130000

23138

Diario

1073 CM² - 100%

6842 €

36

España

16 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

36 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMECRES, 16 NOVEMBRE 2016

La galeria Senda de Barcelona exposales escultures de bronze dels rostres en somnis

L’obra íntimadePlensa

JOSEP PLAYÀ MASETBarcelona

Després de set anyssense exposar encap galeria de Bar-celona, per primeravegada Jaume

Plensa es presenta a la galeriaSenda amb El bosc blanc. És unaexposició íntima, reduïda, en quèes presenten escultures i dibui-xos de Plensa elaborats aquestmateix any que continuen amb laseva idea de destacar la indivi-dualitat dins del bosc de lacol·lectivitat.A la sala principal de la galeria

es presenten tres escultures (dedosmetresd’alt) de rostresdeno-ies esculpits enunmotllo de fustaque després ha passat a bronze iha pintat de blanc. Sembla queaquests rostres allargats i apla-nats es reflecteixen a les parets,

també blanques, on ha dibuixatamb grafit les siluetes d’aquestsrostres. Són quatre efígies efí-meres que desapareixeran al ge-ner, quan s’acabi l’exposició. “Hevolgut alliberar el dibuix de lapresó del paper i, alhora, trans-formar l’arquitectura en part del’obra”, va explicar l’artista, da-vant del que podríemdefinir comuna instal·lació. A l’entrada hi haun altre rostre, però aquest ésde basalt negre, i a l’entresòl espresenten diversos dibuixosemmarcats. Es tracta d’unesobres, amb preus de venda entreels 30.000 i els 380.000 euros,que semblen adaptades a les me-sures d’aquesta galeria, que aracelebra el seu 25è aniversarial nou local del carrer Trafalgar.Malgrat que l’exposició gira

entorn de la sèrie de rostres denoies adolescents amb els ullstancats –“Crec que ja tinc una ga-leria de 33 retrats”–, la novetat ésl’ús d’uns materials diferents.L’escultor ha modelat les peces apartir d’un tronc de cedre africà.Aquesta fusta amb el pas deltemps s’esquerda, i en un mo-mentdonat l’artistadecideixcon-vertir-la en una escultura debronze, recoberta ambunapàtinadeblanc.Aquesta pàtina “les con-verteix en peces més serenes,dolces, amb un aire de puresa”,cosa que no impedeix que es ve-gin els nusos i les esquerdes de lafusta, com empremtes del pas deltemps. “És com si tinguessin vidainterior”. Segons Plensa, els ros-tres sempre són els de noies entre8 i 14 anys, “l’edat en què la belle-sa canvia a una velocitat increï-ble”. Són rostres sempre diver-sos, com una fórmula per “mos-trar la individualitat davantl’arquetip”.Plensa va reaparèixer enpúblic

després que s’anunciés que la se-va escultura Carmela serà davantel Palau de la Música almenysvuit anys més. L’escultor va ex-pressar la seva “satisfacció” i vajustificar la cessió gratuïta a laciutat perquè “hem de tornar a lasocietat el que ens ha donat”. Vaexplicar que al febrer tindrà unanova exposició a Nova York, enuna galeria privada, i que arama-teix unmembredel seu equip és aSeül per instal·lar una obra exte-rior. Va recordar, a més a més,que a Ohio li acaben de compraruna escultura de set metres d’alt,que formava part d’una exposicióitinerant que abans va passar perNashville i Tampa, ciutats ontambé li van comprar una de lespeces. I ja està treballant per ex-posar escultures seves els prò-xims mesos a la Universitat deHarvard (instal·larà un cap deferro fos als jardins), a Londres,Mont-real, San Diego, Toronto iSaint-Étienne (França). En canvi,va donar a entendre que les expo-sicions anunciades al museu Rei-na Sofia de Madrid i al Macba de

Barcelona no tenen data previstai que en aquests moments no hiha cap contacte amb els respon-sables dels dos centres. Sobre lesseves dificultats per tenir obrapública o exposar al seu propi pa-ís, va explicar que “aquí o tots es-temd’acord ambunprojecte o noes fa res”. I va rematar la qüestióassenyalant que “l’art és inexpli-cable i no es pot confondre el gustpropi amb la veritat”. Per Plensa,“és millor la diversitat que la uni-formitat”, i no creu “que ningúpugui atribuir-se el bon gust”.

CÉSAR RANGEL

Les escultures de Plensa són de bronze, tot i que juguen a la confusió amb el marbre i la fusta

Carles Capdevila rep el guardó Nacional de Comunicació

PremiaunperiodistaJOSEP MASSOTBarcelona

Aquestpremi el dedico a lespersones que es cuidende les persones”, va dir

CarlesCapdevilaquanvarebredemans del president Carles Puig-demont el premi Nacional de Co-municació.Capdevila manté, entre altres

programes, un espai radiofònicsobre lamanerade tractar els fills,tan lliure deprejudicis compledesensatesaihumor, ivaserdirectordel diariAra des que es va fundar

fins l’any passat, quan la malaltiael vaobligar adeixar-ho.El premiat va revertir el mèrit

del premi als “mestres, i les infer-meres, i els educadors i treballa-dors socials, i els voluntaris, mo-nitors, i els científics i la gent de lacultura i els emprenedors socials itotsels treballadorsdel tercersec-tor”.Coneixedorde l’àmbitperio-dístic i delsmecanismesdepoder,el periodista va aprofitar la tribu-naperdemanar “unsmitjans edu-catsieducadors,benintencionats,que filtrin la mentida i no es con-formin amb un espectacle de si o

no, sense matisos, disfressat d’in-formacióianàlisi.Elsmitjanshemdedefensar laculturapersobredela incultura.Nosabemelnomdelscientífics que ens salvaran la vidaperquè ocupem la memòria ambelnomd’imbècilsquefomentenelpitjor de la conducta humana. Ésculpa nostra, prou de dir que és elque vol l’audiència”. “Els poders,tots, no suporten la llibertat depremsa”, va dir, i per això va as-senyalar que necessitem diarisindependents. No n’hi ha prou dedir que es defensa la llibertat depremsa, cal practicar-la.

A‘Elboscblanc’semblaquelesesculturesesreflecteixenalesparetsatravésd’unsdibuixosefímers

“Barcelona s’ha despistat”“No espero notícies”, va dir

ahir Jaume Plensa respecte alprojecte d’instal·lar una granescultura seva prop del portde Barcelona. Va reconèixerque és una idea “aparcada” iho va atribuir a “un temad’actitud, no de diners”. Varecriminar als polítics “laseva falta de coratge i la por

del risc atesa la proximitat deles eleccions” i es va referir al’absència d’imaginació i vo-luntat per convèncer la socie-tat civil, tot i que va lamentarla falta d’una llei de mecenat-ge. “M’estimo molt Barcelo-na, però culturalment s’hadespistat una mica”, va afegir,sense entrar en més detalls.

PAU CORTINA / ACN

Carles Capdevila després de rebre el guardó

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

131497

Diario

861 CM² - 76%

21280 €

36

España

16 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Simple Minds i Tony Hadley, al Festival del Mil·lenniBarts. A més, en aquesta edició suma dos escenaris més: el Casino l’Alian-ça del Poblenou i El Molino. Aquest últim acollirà tres xous dels Antílo-pez, el duo còmic format per Ángel Márquez i José Félix López conegut sobretot per les seves aparicions en programes de televisió com El hor-miguero. Segons Pérez, aquesta edi-ció és “la més potent i eclèctica” de les que s’han celebrat fins ara.

Després del pròleg que va supo-sar el concert de la cantautora Lian-ne La Havas del dia 3, i de la inau-guració oficial d’ahir amb els Gos-sos, la programació dels pròxims di-es presenta dues actuacions que d’alguna manera marquen dos ex-trems artístics característics del festival. Demà la sala Bikini acull el concert del britànic Michael Kiwa-nuka, una de les joves veus més in-teressants de l’actual folk-soul bri-tànic, tal com ha interpretat el pú-blic barceloní, que va exhaurir totes les entrades ja fa dies. I el 21 de no-vembre el Palau de la Música serà l’escenari del concert de Tony

El grup britànic Simple Minds. PAUL COX /

FESTIVAL DEL MIL·LENNI

nombrosa en aquesta edició, ja que inclou bandes nascudes als anys 90 com Ocean Colour Scene, Skunk Anansie i The Divine Comedy i ar-tistes joves com el cantautor Char-lie Cunningham. La part internaci-onal del cartell la completen pro-postes tan diferents com el cantant Adamo, l’explosiu Goran Bregovic i habituals del festival com Pink Martini i Nouvelle Vague.

El retorn de Pau Donés 50 palos és el nom de l’espectacle que presentarà Jarabe de Palo al Li-ceu el 20 de maig. Aquest concert, a piano i veu, significarà el retorn als grans escenaris de Pau Donés des-prés de rebre tractament per supe-rar un càncer. La programació d’aquest Festival del Mil·lenni in-clou també concerts de Niña Pasto-ri, Miguel Poveda, India Martínez, Ara Malikian, Paco Ibáñez, Cham-bao, Revólver, Maika Makovski, Stefano Palatchi, Rosana, Enric Montefusco i l’espectacle Hija de la luna, l’homenatge a Mecano.e

MÚSICA

Simple Minds, Tony Hadley (excan-tant de Spandau Ballet), The Divine Comedy i el retorn als escenaris de Jarabe de Palo són alguns dels punts forts del 18è Festival del Mil·lenni, que ha canviat de patro-cinador principal. Ja no és Banc Sa-badell, sinó Cervezas Alhambra. Ai-xò sí, la programació artística man-té el tarannà heterogeni de sempre, amb veterans de la cançó melòdica, grups que van assolir l’èxit mundi-al als anys 80 i 90, noms contrastats de la música catalana i espanyola, descobriments europeus, pop-rock, cançó d’autor, flamenc i fins i tot al-gun apunt líric.

Fidel a aquesta manera de fer, el director del festival, Martín Pérez, ha lligat més de cinquanta concerts en diferents espais de Barcelona igualment heterogenis: el Liceu, L’Auditori, el Palau de la Música i les sales Apolo, Bikini, Razzmatazz i

BARCELONAX.C.

Hadley, que dues dècades després de menjar-se el món amb Spandau Ballet mira de reconvertir-se en cro-oner madur. Contemporanis de Hadley són Simple Minds, que pas-saran per L’Auditori el 30 d’abril per defensar els seus èxits en format acústic. La presència britànica és

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DEBATES

108000

12978

Diario

260 CM² - 31%

1249 €

34

España

16 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

L’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz sortint de la presó el 2009. ALBERT OLIVÉ / EFE

El judici pel cas Pretòria coincidirà

amb el del Palau

TRIBUNALS

Els dos grans casos de corrupció que l’any 2009 van sacsejar la política catalana es jut-jaran pràcticament de manera simultània. Fa unes setmanes l’Audiència de Barcelona va fi-xar per a l’1 de març de l’any que ve l’inici del judici pel cas del saqueig del Palau de la Mú-sica i del presumpte finançament irregular de Convergència. Ara l’Audiència Nacional ha fi-xat data per jutjar la presumpta trama de cor-rupció Pretòria al voltant de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Segons la provi-dència a què ha tingut accés l’ARA, el judici co-mençarà sis dies més tard, el dia 7 de març, i s’allargarà fins a l’11 de maig. En total, seran 26 sessions que se celebraran a la seu que l’Au-diència Nacional té a San Fernando de Hena-res. És el mateix lloc on ara s’estan jutjant al-tres grans casos de corrupció, com el primer de la trama Gurtel i el de les targetes black.

Onze acusats L’Audiència Nacional ha necessitat un any i mig per trobar data per al judici. Al banc dels acusats s’hi asseuran 11 persones, entre les quals l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz –que s’enfronta a sis anys de presó–; l’exdiputat del PSC Luis Andrés García, àlies Luigi –el suposat cervell de la trama, per a qui la fiscalia demana vuit anys de presó–, i els dos ex alts càrrecs de Convergència en l’època de Jordi Pujol, Macià Alavedra i Lluís Prena-feta –per als quals se’n sol·liciten sis–. Tots es-tan acusats de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals. La tesi de la Fiscalia és que entre els anys 2000 i 2009 els processats es van embutxacar 45 milions d’euros en comis-sions il·legals, a través de diversos projectes ur-banístics a Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona.

Les multes són milionàries i sumen gairebé 94 milions d’euros. De fet, quan el magistrat Pablo Ruz va enviar el cas a judici va imposar unes fiances totals de més de 100 milions d’eu-ros als acusats, per garantir que tots pogues-sin fer front a les eventuals condemnes futu-res. Els embargaments que s’han hagut de tra-mitar als acusats que no tenien aquestes quan-titats és un dels motius que han endarrerit l’inici del judici. Prenafeta i Alavedra hi arri-baran en edat força avançada, igual que Fèlix Millet en el cas del Palau.e

BARCELONAMONTSE RIART

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

108000

12978

Diario

193 CM² - 23%

926 €

6

España

16 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

2 ELPAÍS Miércoles 16 de noviembre de 2016

CATALUÑA

Nosabemos aún cuál seráel futuro exacto, la capa-cidad de influencia y la

viabilidad de la recuperación delnacionalismo catalán (antes mo-derado) bajo la barroca denomi-naciónde Partit Demócrata Euro-peu Català (PDECat). Lo que sísabemos es que su creación haido asociada al paralelo procesode estallido de la antigua Conver-gència i Unió (CiU), primero. Yde la consecutiva evaporación deConvergència (CDC).

Un estallido notable pues laformción bifronte desempeñó du-rante décadas el decisivo rol depal de paller o partido hegemóni-co de Cataluña. Y muy relevanteen el conjunto de España: por sucarácter de kingmaker o decisivoaliado parlamentario bisagra, sucompromiso con la gobernabili-dad y su habilidad parlamentariaha sido coautor de más leyes es-pañolas que el PSOE o el PP porseparado. Ha sido el tercer parti-do español.

El surgimiento del PDECat haconllevado una cura de adelgaza-miento, vía drástica reducción desus componentes ideológicos.Era un catch-all party, un partidoabrázalo-todo, merced al sincre-tismo de una propuesta poliédri-ca (Els catalans i el poder, ELPAIS-Aguilar, 1994).

Todos los componentes de esaoferta han acabado en el derribointerno, o extramuros. El demo-cristiano (Unió), al promover eldueto Artur Mas-Francesc Homssu disidencia interna, conseguirsu ruptura e incentivar su aleja-miento: pero Unió aún existe,aunque endeudada y en sordina,mientras sus dinamiteros, JoanRigol o Núria Gispert, han desa-parecido del mapa.

El componente liberal ha reca-lado enLliures,nuevomovimien-to encabezado con un discursoeficaz para cierta clase media ur-

bana por Antoni Fernández-Teixidó y algunos jóvenes leonesconvergentes. Otros están archi-vados, como Germà Gordó —alque Mas prohibió presentarse adirigir el nuevo partido—; o LluísPrenafeta, que bracea en aguasjudiciales; o el heredero de la sa-ga Floïd, David Madí, el granconspirador desde su sorpren-dente butaca en Endesa.

El versátil pragmatismo refor-mista heredero de Miquel Roca,a horcajadas entre lo liberal y losocialdemócrata, inicia un des-montaje radical de la deriva sece-sionista iniciada porMas. El cáus-tico libro de Josep López de Ler-

ma (Cuando pintábamos algo enMadrid, ED-Libros, 2016) reflejasu indignación.

El núcleo nacionalista sinmás se jubiló o apartó, tras el de-sastremoral y la vergüenza públi-ca en que se autoengulló el funda-dor, Jordi Pujol. Y los franquistaso catalanistas (según convenga),tipo Josep Gomis, yacen en elmausoleo del olvido.

Demodo que el nacionalismo-antes-moderado, ha desemboca-do en la anorexia doctrinal, a du-ras penas sanable mediante nue-vas operaciones tacticistas del es-tilo Casa gran del catalanisme fi-nanciadas más o menos directa-

mente por los recursos del casoPalau. ¿Dónde radica la causa deeste desalentador resultado? Asalvo de mejor hipótesis, en unatriple quiebra.

Primera, la del liderazgo. Elmesianismo flexible del funda-dor desapareció con él. Su susti-tuto, Mas, dio lo que dio de sí: elpartido en los huesos.

Segunda quiebra, la del poderdel Poder. Los exconvergentes yanomonopolizan el Poder catalán(y dilapidaron su Poder español).Comomáximo, lo comparten conEsquerra y la CUP, desde la debili-dad. El Poder es útil fragua deunidad y capacidad atractiva pa-ra quien lo ostenta. Pero es indis-pensable para una formación ca-rente de unívoco anclaje europeo(ni liberal, ni democristiano, nisocialdemócrata o conservador,aunque una pizca de cada) y portanto, vulnerable a cualquier cri-sis.

Y tercera quiebra, la de la ar-gamasa ideológica. Gastado el na-cionalismo fundacional por eluso, menguó el cemento de unmagma ideológico tan polivalen-te. Su reeemplazo por el indepen-dentismo —como receta radicalpretendidamente adecuada a ladesesperación de un segmentode las clases medidas afines— hasido letal al mundo CiU: dondeantes había un elemento cohesio-nador, opera ahora un factor di-solvente.

Al cabo, de todo lo construidoy derribado en cuatro décadas,sólo le quedan dos activos envi-diables: un president empático yvalorado, Carles Puigdemont—su elección ha sido el únicogran acierto deMas—y una valio-sa red de alcaldes y concejalesexperimentados. Pero el primerono quiere eternizarse, y la segun-da surfea en la orfandad. ¿Consti-tuyen elementos suficientes parala reconstrucción?La nueva dirección del PDECat en la sede del partido. / MASSIMILIANO MINOCRI

Agresor de un concejal

LosMossos d’Esquadra informa-ron ayer de que han identificadoal presunto agresor del portavozy concejal de Ciutadans enL’Hospitalet, Miguel Garcia. Setrata de un joven de 25 años dela misma ciudad que respondeplenamente a la descripción quehizo de él García. El joven fuecitado ayer en las dependenciaspoliciales, pero se negó a decla-rar, según explicaron los Mos-sos.

García denunció que el do-mingo pasado fue agredido cuan-do estaba repartiendo hojas in-formativas en unmercadillo am-bulante. Según explicó, el jovenle dio un bofetón, un puñetazoen la barriga y le rompió las ga-fas. Los Mossos han dado trasla-do del caso a la Fiscalía de deli-tos de odio y discriminación,por los delitos de incitación alodio para lesionar la dignidadde las personas pormotivos ideo-lógicos, un delito de daños, undelito leve de lesiones y un deli-to leve de amenazas.

Rebaja del agua

La Comisión de Precios de Cata-

luña ha hecho efectiva la rebajadel 2,39% del precio de la tarifamedia del agua en los munici-pios del Área Metropolitana deBarcelona (AMB), abastecidospor Aigües de Barcelona, por loque empezará a aplicarse en lasfacturas de diciembre.

El Ayuntamiento de Barcelo-na destacó ayer en un comunica-do que la Comisión de Preciosde Catalunya ratificó la reduc-ción del precio el pasado vier-nes, después de evaluar una re-clamación presentada por lacompañía y después de haberconsultado la Agencia Catalanadel Agua y el AMB sobre el proce-dimiento seguido. El consistoriorecordó que la aplicación de es-ta medida, aprobada por el AMBen julio, comportará un ahorroanual de unos 12 millones de eu-ros en global, con un ahorro me-dio de ocho euros por factura alaño.

Un belén dentro de una bola

El montaje del tradicional belénde la plaza de Sant Jaume deBarcelona ya ha comenzadocuanto todavía faltan casi 40días para Navidad. A la esperadel montaje definitivo la instala-

ción que emerge en la plazamuestra un belén distribuido envarias bolas hinchables que re-cuerdan los souvenirs con paisa-jes nevados en el interior. ElAyuntamiento de Barcelona to-davía no ha explicado el conteni-do del belén de este año, pero lainstalación que está emergiendoen la plaza de Sant Jaume deBarcelona ya muestra una granbola de plástico con figuras en elinterior y otra bola con un árboly pequeñas casas en el alrede-dor. De momento no se aprecianinguna escena del Nacimiento.

Jané se reúne con Zoido

El consejero del Interior, JordiJané, se reúne hoy con el minis-tro del Interior, Juan Ignacio Zoi-do. Se trata del pimer encuentroentre unministro del nuevo Eje-cutivo de Rajoy y un consejerocatalán. Sobre la mesa está lacelebración de la Junta de Segu-ridad, que lleva siete años sinconvocarse, y la incorporaciónde losMossos demanera perma-nente en la mesa de evaluaciónde la alerta terrorista y en el Cen-tro de Inteligencia contra el Te-rrorismo y el Crimen Organiza-do (CITCO).

Convergència, evaporadaXAVIER VIDAL-FOLCH

TAMBIÉN HA PASADO

La sustitución denacionalismo porsecesionismorompió el cementoque cohesionaba lagran variedadideológica de CiU

Preparativos del pesebre en la plaza de Sant Jaume. / M. M.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

101000

20657

Diario

678 CM² - 60%

6450 €

2

España

16 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

PROPOSTES A SABADELL...EXPOSICIONS DIMECRES, 16

ALLIANCE FRAN(~AISE. SantJoan, 35. ,C215. Sobre todo,los objetos,. Obres originalssobre tot tipus de suports i ob-jectes, de C215, considerat undels millors veterans de I’arturb~. Fins el 12 de desembre.

ACADEMIA DE BELLES ARTS¯Pg. Manresa, 20. Exposicionsde Carolina Corbin (Sala I:"Respira’); Pllar Carmona (Sa-la I: "EIs colors del silenci"); Kida AndrOs (Cub d’assaig i Sa-la I1: "62°14’18"S 58°40’00’0EIs Nombres Gelids"). Fins el10 de desembre.

DIMARTS, 15

ESPAI CULTURA FUNDACI(~SABADELL 1859. D’en Font,

Obra de Carolina Corbin, en unade les noves exposicions a Belles Arts

25. ,,Les voix Humaines,,, con-cert en solitari de Jordi Savall,violagambista. Organitza: UiUPromotors. Concert de cinqueaniversari de la promotora sa-badellenca. 25 euros. 21 h

<(C215. Sobre todo, los objetos>>, el millor artfranc~s fins el 12 de desembre a I’Alliance Franqaise

CINES IMPERIAL. PI. Imperi-al, 4. Cicle d’6pera i ballet endirecte des de la Royal OperaHouse de Londres. ,,Los cuen-tos de Hofmann., de J, Of-fenbach, producciO dirigida per

John Schlesinger i amb EvelinoPid6 de director d’orquestra.Venda de Iocalitats a taquillai a www.rohencines.es. Emis-si6 a c~rrec de Versidn Digital.19.15 h

CINES IMPERIAL. PI. Imperi-al, 4. DocsBarcelona del Mesestrena a sales de tot I’Estaten VOS "La Teoria Sueca deI’Amor", del director italosuecErik Gandini. Arab estil trenca-dot i pie de cinisme, Gandiniexplora I’estil de vida sueci es pregunta si una societatecondmicament benestant essinOnim d’una societat feliG.Entrada gratu~’ta limitada aI’aforament. Col-loqui poste-rior arab el filOsof Oriol Farres18.30 h

LA LIAR DEL LLIBRE. SantAntoni, 20/Les Vails. 29. Pre-sentacie del Ilibre ,Historia delas series,,, de Toni de la Tot-re, editat per Roca Editorial. Ac~rrec del propi autor. 19.30 h

..,I A LA COMARCA

CASTELLAR DEL VALLI~S

BIBLIOTECA MUNICIPALANTONI TORT. Sala Boade-Ila, 6, Del 15 de novembre al10 de desembre. Exposicid:"La desmesurada vida deRamon Llull en els 700 anysde la seva mort". L’exposici6cerca descobrir el personaLgeque hi ha darrere del nora deRamon Llull, un personaLgeque encara te moltes coses adir en pie segle XXI, De dillunsa divendres, de 10 a 13.30 hi de 16 a 20.30 h; dissabtes,de 10 a 13 h.

CERDANYOLADELVALL~S

MAC CAN DOM~NECH. SantMart(, 88. Del 16 de setembreal 27 de novembre. Exposi-cie: "Lumina". L’artista CarmeMiquel, a parLir dels colors idel joc de la Ilum que plante-gen els vitralls del Museu d’Artde Cerdanyola, crea una obraamb simplicitat i materialssostenibles. La seva miradadirecta i plena de frescor, desde la nostra contemporaneitat,

expressa de manera diferentall6 que la tecnica del passatfeia des del coneixement tec-nic i art(stic. Formes i colorscreen di~legs i jocs amb laIlum i la transparencia acom-panyades de les reflexions delcr(tic d’art Jaume Vidal.

TEATRE ATENEU. Inddstria,38-40. Teatre: "Pasos", Unamirada al men interior d’unindividu que te coses a dir o,mes aviat, cridar. L’argumentens situa a un estudi de gra-vacid, on el grup de punk-rockGoriak prepara el seu primerdisc. Tot transcorre com eshabitual fins que les petitespicabaralles acaben agreu-jant-se mes del compte. Diego,bateria de la formaci& haur~de fer front a una situaci6 que,per q(Jestions personals, lisupera. 21.30 h.

MONTCADA I REIXAC

CASA DE LA VILA. Major, 32.Del 3 al 19 de novembre. Expo-siciO "Flora y fauna marina"¯Fotografies de Rafael Boix.

"Les contes d’Hoffinann" a RJpoliet

De dilluns a divendres, de 8 a21h; dissabtes de 10 a 14h.

CASAL DE LA MINA. Av. dela Unitat, s/n. Del 7 al 30 denovembre. Fotografies d’insec-tes i animals que habiten a laSerralada de Marina. Autors:Montse Ldpez i Jose Jimenez.

RIPOLLET

CENTRE D’INTERPRETA-Cl(~ DEL PATRIMONI. Del 28d’agost al 31 de desembredel 2017. Exposicid: "Andreu

Sol~: la mirada d’un ripolle-tenc a la Catalunya moder-nista". Exposici6 de I’obrad’aquest pintor ripolletencque va viure durant la segonameitat del segle XIX i que esva formar en els ambientsartfstics d’avantguarda dePaffs. La mostra posa enrelleu tambe la forma de treballar de Sol) mitjantQantfotografies i dibuixos realit-zats per ell mateix.

BIBLIOTECA DE MIRA-SOLMARTA PESSARRODONA.

Plaqa d’ Ausi)s March. Dimecres 2.9, 16, 23 i 30 denovembre. Curs de gui5 cine-matogr~fic. A c~rrec de JordiCadena. Places limitades.Cal inscdure’s al taulell de labiblioteca. 19h.

CENTRE CULTURAL. Del 4 al23 de novembre. ExposiciO:"Enric Granados: un estiu aCerdanyola". L’Associaci5d’Artistes Plastics de Cerdanyola presenta una mostracol.lectiva de les obres pl~stiques que s’han realitzat enhomenatge al centenari de lamort del mtisic Enric Granados, un home de cultura nascut a Lleida, d’obra extensa ireconeguda, que va col.laborararab el Palau de la Mdsica.

TEATRE AUDITORI DE MER-CAT VELL. 15 de novembre.~pera en directe: "Les contesd’Hoffmann". Projecci6 desde I’Opera Nacional de Parrsd’aquesta peQa musical deJacques Offenbach amb Ilibreten frances de Jules Barbier.19.30 h.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

AGENDA

4438

Martes a sábados

693 CM² - 75%

825 €

31

España

15 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CULTURA

Lorca visitó un León hermoso y muy fríoSamuel Díez pone música a los telegramas del poeta Página 58

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

130000

10608

Diario

660 CM² - 80%

3250 €

1,58

España

15 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

«León es hermoso. Hace mucho frío»

El guitarrista Samuel Diz, transcripción del telegrama que Lorca envió desde León, y bosquejo original de la agenda del viaje. XOSÉ DURÁN/ DL

E. GANCEDO | LEÓN■ El telegrama es rápido y ape-rruñado como buen telegrama, pero también revelador. Des-pués de visitar diversas ciuda-des gallegas, Federico García Lorca recala en León y desde allí escribe a sus padres. Les di-ce que está bien y que también lo está su profesor Martín Do-mínguez Berrueta, salmantino de una saga muy vinculada a la ciudad. Corre el mes de octu-bre de 1916 y, a sus 18 inquietos años, ese viaje por el Norte le está dispensando al joven Lor-ca un alegre filón de incentivos culturales y motivos creativos. Pero los bolsillos del granadino se vacían. «Papá, mándame por giro postal telegráfico cien pe-setas. No hay dinero», le ruega. De la ciudad apunta: «León es hermoso. Hace frío».

Ahora, inspirado en gran parte por un periplo que, además de a Santiago, Coruña, Lugo, Ponte-vedra y Ourense, llevó a Lorca y a otros cuatro estudiantes de la Universidad de Granada a vi-sitar Ávila, Salamanca, Zamora, Burgos y Segovia, el guitarris-ta Samuel Diz está ofreciendo en estas y otras ciudades un es-pectáculo que engloba dentro de un proyecto casi más vital

que musical, Impresiones y pai-sajes, como el primer libro de Lor-ca. Un disco de guitarra intensa, literaria e inspirada que dará a conocer, entre otros lugares, el próximo 24 de noviembre en el Museo Romano de Astorga y, un día después, en el Teatro El Al-béitar de la capital leonesa.

La gira cuenta, al menos en algunas de sus citas, aunque no en las leonesas, con la partici-pación del hispanista Alan Gib-son, quien dio a conocer algunos de los germinales textos que el autor bosquejó durante aquella excursión de más de veinte días. «Al joven García Lorca le llamó la atención, cómo no, el intenso verdor del paisaje, la neblina y la melancolía. Antes sólo ha vis-to el Mediterráneo —explica-ba Gibson, según recuerdan los promotores del espectáculo—. «La visita hizo una importante

impronta sobre su sensibilidad».Pero Lorca volvería otras ve-

ces a León. En agosto de 1933 llegó al Teatro Principal con su celebérrima compañía de teatro popular, La Barraca (fue cuando perdió el papel con la introduc-ción inicial que solía hacer y se desquitó «recitando maravillo-samente a Machado», como re-cordaba su amigo y compañe-ro en el grupo, el leonés Luis Sáenz de la Calzada), estancia en la que los apuntes leoneses y las huellas en la prensa son mucho más numerosas —y hay referencias, aunque sólo orales, de una anterior en 1907—. Por ejemplo, los especialistas han hallado que, durante la visita de 1933, Lorca se preocupó por recoger y después musicalizar varias nanas —ese género que tanto apreciaba— en leonés, co-mo la que reza: «El que está en la puerta/ que no entre agora,/ que está el padre en casa/ del neñu que adora».

Nacido en Tuy en 1986, Samuel Diz se graduó en 2009 en el Con-servatorio Superior de Música Manuel Castillo de Sevilla. Am-plió su formación artística con los guitarristas Alen Garagic y Daekun Jang, junto con el magis-terio de José Luis Rodrigo en los cursos de Música en Composte-la, donde recibe el Premio An-drés Segovia-J.M. Ruiz Morales. Actúa en diferentes países de los continentes europeo, americano y africano, destacando sus pre-sentaciones en la Universidad de Yale y en el University Colle-ge Cork de Irlanda, en el Harare International Festival of the Arts de Zimbabwe, así como en el Pa-lau de la Música Catalana, don-de recibe el Premio de la Crítica El Primer Palau por el «estudio y coherencia del programa, de-mostrando un sonido muy diá-fano con la guitarra».

Hace un siglo, Lorca visitó León. Lo hizo en el transcurso de un apretado viaje estudiantil que le llevó por diversas ciudades del Norte y en el que tomó apuntes y recibió no pocas impresiones creativas. Ahora, el guitarrista Samuel Diz se inspira en ese periplo para componer un disco que presentará el próximo día 24 en Astorga y el 25 en León

Hubo otra ocasiónLorca volvería al menos una vez más a la ciudad, cuando recogió ejemplos de nanas en leonés

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

130000

10608

Diario

660 CM² - 80%

3250 €

1,58

España

15 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

TV3-Telenotícies Migdia

15-11-2016

Reportatge amb imatges de l’assaig i del concert del contratenor Philippe Jaroussky

(Palau Grans veus) del 14-11-2016 al Palau de la Música Catalana. La peça inclou

declaracions del cantant, que va actuar amb la Freiburger Barockorchester, dirgida per

Petra Müllejans, i va interpretar obres de Telemann i Bach.

Enllaç:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/la-veu-mes-angelical-del-contratenor-

philippe-jaroussky-al-palau-de-la-musica/video/5631844/#

(http://www.spacesxplaces.com/)

PLACES (HTTP://WWW.SPACESXPLACES.COM/PLACES/)

PALAU DE LA MUSICA CATALANA | BARCELONA |

Posted on November 1, 2016 (http://www.spacesxplaces.com/palau-de-la-musica-catalana-barcelona-modernist-architecture-spain/)

(http://www.spacesxplaces.com/palau-de-la-musica-catalana-barcelona-modernist-architecture-spain/)

Among the narrow streets that characterize La Ribera district in Barcelona, Spain, you can stumble across a very articulated facade

and realise you are in front of Palau de la Musica Catalana (http://www.palaumusica.cat/en/), a concert hall that is an icon of

Modernist architecture.

But if you think Antoni Gaudì is the only Modernist architect who made Barcelona at the beginning of the 20th century then you

should even know Lluís Domènech i Montaner, the architect who designed Palau de la Musica Catalana.

(http://i2.wp.com/www.spacesxplaces.com/wp-content/uploads/palau-de-la-musica-catalana-in-Barcelona-Spain-designed-by-the-architect-Lluís-

Domènech-i-Montaner-14.jpg?fit=818%2C600)

Let's be friends! Like spacesXplaces on Facebook >> Like

Pàgina 1 de 6PALAU DE LA MUSICA CATALANA | BARCELONA | - spacesXplaces

16/11/2016http://www.spacesxplaces.com/palau-de-la-musica-catalana-barcelona-modernist...

The building is a beautiful heritage from the Modernism period in which curvy and elaborated shapes are preferred, rich decorations

and ornaments such as floral and organic motifs are abundantly used in both the exterior and interior surfaces. You could spend

days in the attempt of admiring every single decorative motif.

The concert hall is the absolute masterpiece of Montaner and it is the only auditorium in Europe that is entirely illuminated by

natural light during the daylight hours.

As you can see the amount of decorations in the concert hall is so overwhelming that it is hard to focus on a single element even

though the blue and gold stained glass and shimmering skylight is the absolute protagonist of the scene and with all that richness in

details and radiant colours you’ll find that it’s quite hard to keep your eyes away from it.

Even all the bright coloured mosaics, which are made by ceramic tiles called trencadis (the same used in the City of Arts and City of Arts and City of Arts and City of Arts and

Sciences in ValenciaSciences in ValenciaSciences in ValenciaSciences in Valencia (http://www.spacesxplaces.com/city(http://www.spacesxplaces.com/city(http://www.spacesxplaces.com/city(http://www.spacesxplaces.com/city----ofofofof----artsartsartsarts----andandandand----sciencessciencessciencessciences----valencia/)valencia/)valencia/)valencia/)), are definitely worth a close-up look

even though they cover the majority of the interior surface and take even a moment to admire the floral capitals on top of the

columns and the sculpture clusters that enrich the interior decorations of Palau de la Musica Catalana.

(http://i1.wp.com/www.spacesxplaces.com/wp-content/uploads/palau-de-

la-musica-catalana-in-Barcelona-Spain-designed-by-the-architect-Lluís-

Domènech-i-Montaner-2.jpg?fit=450%2C600)

(http://i0.wp.com/www.spacesxplaces.com/wp-content/uploads/palau-de-

la-musica-catalana-in-Barcelona-Spain-designed-by-the-architect-Lluís-

Domènech-i-Montaner-3.jpg?fit=450%2C600)

(http://i2.wp.com/www.spacesxplaces.com/wp-content/uploads/palau-de-la-musica-catalana-in-Barcelona-Spain-designed-by-the-architect-Lluís-

Domènech-i-Montaner-10.jpg?fit=795%2C600)

Let's be friends! Like spacesXplaces on Facebook >> Like

Pàgina 2 de 6PALAU DE LA MUSICA CATALANA | BARCELONA | - spacesXplaces

16/11/2016http://www.spacesxplaces.com/palau-de-la-musica-catalana-barcelona-modernist...

(http://i1.wp.com/www.spacesxplaces.com/wp-content/uploads/palau-de-la-musica-catalana-in-Barcelona-Spain-designed-by-the-architect-Lluís-

Domènech-i-Montaner-6.jpg?fit=812%2C600)

(http://i1.wp.com/www.spacesxplaces.com/wp-content/uploads/palau-de-la-musica-catalana-in-Barcelona-Spain-designed-by-the-architect-Lluís-

Domènech-i-Montaner-7.jpg?fit=800%2C600)

Let's be friends! Like spacesXplaces on Facebook >> Like

Pàgina 3 de 6PALAU DE LA MUSICA CATALANA | BARCELONA | - spacesXplaces

16/11/2016http://www.spacesxplaces.com/palau-de-la-musica-catalana-barcelona-modernist...

If you’re interested in knowing other places really worthy to see in Barcelona check even

MACBA MUSEUM | BARCELONA | – RICHARD MEIER(http://www.spacesxplaces.com/macba-museum-barcelona/)

(http://i0.wp.com/www.spacesxplaces.com/wp-content/uploads/palau-de-la-musica-catalana-in-Barcelona-Spain-designed-by-the-architect-Lluís-

Domènech-i-Montaner-13.jpg?fit=800%2C600)

(http://i2.wp.com/www.spacesxplaces.com/wp-content/uploads/palau-de-

la-musica-catalana-in-Barcelona-Spain-designed-by-the-architect-Lluís-

Domènech-i-Montaner-11.jpg?fit=452%2C600)

(http://i0.wp.com/www.spacesxplaces.com/wp-content/uploads/palau-de-

la-musica-catalana-in-Barcelona-Spain-designed-by-the-architect-Lluís-

Domènech-i-Montaner-9.jpg?fit=450%2C600)

Let's be friends! Like spacesXplaces on Facebook >> Like

Pàgina 4 de 6PALAU DE LA MUSICA CATALANA | BARCELONA | - spacesXplaces

16/11/2016http://www.spacesxplaces.com/palau-de-la-musica-catalana-barcelona-modernist...

The guided tour is absolutely recommended, the building is way more impressive on the inside and the concert hall is a must-see if

you are in Barcelona so check out the official website to know more.

PALAU DE LA MUSICA CATALANA (http://www.palaumusica.cat/en/)C/ Palau de la Música, 4-6, 08003

All photos and words by Nancy Da Campo

IF YOU ENJOYED IT THEN SHARE IT!IF YOU ENJOYED IT THEN SHARE IT!IF YOU ENJOYED IT THEN SHARE IT!IF YOU ENJOYED IT THEN SHARE IT!

(http://i0.wp.com/www.spacesxplaces.com/wp-content/uploads/palau-de-

la-musica-catalana-in-Barcelona-Spain-designed-by-the-architect-Lluís-

Domènech-i-Montaner-8.jpg?fit=450%2C600)

(http://i1.wp.com/www.spacesxplaces.com/wp-content/uploads/palau-de-

la-musica-catalana-in-Barcelona-Spain-designed-by-the-architect-Lluís-

Domènech-i-Montaner-12.jpg?fit=450%2C600)

(http://www.spacesxplaces.com/palau-de-la-musica-catalana-barcelona-modernist-architecture-spain/?share=facebook&nb=1)

(http://www.spacesxplaces.com/palau-de-la-musica-catalana-barcelona-modernist-architecture-spain/?share=twitter&nb=1)

(http://www.spacesxplaces.com/palau-de-la-musica-catalana-barcelona-modernist-architecture-spain/?share=pinterest&nb=1)

Let's be friends! Like spacesXplaces on Facebook >> Like

Pàgina 5 de 6PALAU DE LA MUSICA CATALANA | BARCELONA | - spacesXplaces

16/11/2016http://www.spacesxplaces.com/palau-de-la-musica-catalana-barcelona-modernist...