Recull de

Premsa

31ara DILLUNS, 8 DE JUNY DEL 2015 cultura

Joan Veny recull el Premi d’Honor de les LletresJoaquim Maria Puyal presentarà aquest ves-pre al Palau de la Música l’entrega del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural, al dialectòleg Joan Veny. Muriel Casals i Joan Mas i Vives faran discur-sos i hi actuaran Qu4rt Pr1mera, Pep Gimeno, Botifarra, Toni Gomila i Anna Subirana.

L’actor darrere Mr. Spock dóna nom a un asteroideEl difunt actor Leonard Nimroy, conegut pel seu paper de Spock a la saga galàctica Star Trek, ha donat nom a un asteroide. El 4864 Nimoy té 10 quilòmetres de diàmetre i una òr-bita de 3,9 anys entre Mart i Júpiter. La roca va ser descoberta l’any 1988 per l’astrònom Henri Debehogne.

l’acompanyés la resta de la seva car-rera. “Tres anys després el perso-natge ja havia crescut molt. Nosal-tres també creixem, jo no sóc el de l’any passat. I com més temps dei-xes xopar el cos del personatge, mi-llor, sobretot si són tan amples com el doctor Stockmann, el Cyrano o el Ricard III”, diu.

Com mantenir-lo viu? Santi Ricart: “Com en el futbol, el públic és el dotzè jugador” “La repetició és el repte del teatre. Per a mi, es tracta de ser capaç de mantenir el que vas crear a partir del que et deia el director a l’assaig, i no traspassar cap línia per voler fer riure més o plorar més”, diu la Nina. “Vaig fer 2.083 funcions amb el per-sonatge de Mamma mia! i l’assaja-ré per quarta vegada. Però el meu objectiu és començar el primer dia com si mai hagués pronunciat una frase de les que diré ni hagués can-tat una nota de les que cantaré. Per-què vull descobrir coses noves i per-

què tindré uns directors excepcio-nals i vull aprofitar l’oportunitat”, explica. Tot i que en el seu cas es tracta d’una franquícia internacio-nal que copia un patró estàndard, diu que té “total llibertat per crear el personatge”, i això que Mamma mia! porta més de 50 produccions.

Qui sí que s’ha hagut d’adaptar a una màquina en funcionament és Santi Ricart, que actua a la reposi-ció d’Un enemic del poble, però amb un personatge diferent que la pri-mera vegada. Va estudiar el text sol i va aprendre els moviments d’un vídeo. Però als assajos va haver d’encaixar dues realitats: “No vols imitar el que feia l’altre actor, per-què vols construir el teu personat-ge, amb la teva visió, però alhora has d’entrar en un engranatge sen-se ser una distorsió”, explica.

La clau per no mecanitzar l’acció en reposicions llargues és “fer el re-corregut intern del personatge: no concentrar-te en el que diu sinó en el perquè ho diu – explica Emma Vi-

larasau–. Aquesta és la gran feina de l’actor, i per això el teatre vol una energia que la televisió no reque-reix”. Màrcia Cisteró recorre al text de Mouawad: “Té aquesta poètica, aquesta volada, que no et permet fer altra cosa que agafar el toro per les banyes cada dia”. “La paraula és la xarxa –coincideix Segura–. Quan les paraules ocupen l’espai, t’eleves una mica. És com la música en l’òpera”.

Santi Ricart defensa que la crea-tivitat de l’actor no s’acaba amb els assajos: “És com dir-li a un jugador de futbol si s’ho passa més bé entre-nant o jugant. Són dos processos di-ferents. La creació és fragmentada i, quan tens el tot, és quan comen-ça el partit i has de sortir a jugar. I, com en el futbol, el públic és el dot-zè jugador”. Arquillué encara va més enllà: “Tot i que encara tinc pors, m’agrada deixar camins oberts als assajos per acabar d’afinar da-vant del públic, en funció de com respira. Perquè el més important de tot és que el teatre sigui viu”.e

El retorn dels èxits, una nova constantÉs inevitable lligar el nou hàbit de fer reposicions dels èxits de la temporada de manera siste-màtica a la crisi de públic que ha patit el teatre des de la tempora-da 2012-13. Però, d’altra banda, és una manera de treure el mà-xim rendiment de les producci-ons. “Té sentit reposar coses que han sigut importants i a les quals el públic i la crítica s’ha abocat”, diu Màrcia Cisteró. Ja s’han anunciat algunes reposi-cions per a la temporada que ve: tornen Mar i cel a l’octubre al Victòria i Mamma mia! el 26 de novembre al Tívoli. Llavors Els veïns de dalt s’instal·laran dos mesos al Romea, mentre que al Lliure tornen El rei Lear i El cu-riós incident del gos a mitjanit.

01. Màrcia Cisteró, Clara Segura i Oriol Broggi divendres en un assaig d’Incendis. CRISTINA CALDERER 02. Emma Vilarasau a Els dies feliços. ROS RIBAS

03. Nina en l’últim Mamma mia! STAGE

02

03

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

141000

14121

Diario

84 CM² - 10%

445 €

31

España

8 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ROGER GUASCH

Uua aliauza querelanza la ofertamusical de BCN

,b E1 director generaldel Liceu firmar/t, juntoa sus homSlogos del Pa-lau de la Mfisica (JoanOller) y Auditori (Joa-quire Garrigosa) unacuerdo que permitir~imultiplicar la repercu-si6n de la mtisica clksicaque se exhibe en Barce-lona. Las principalesinstituciones en estecampo tienen muyavanzada una alianzapara llegar hasta nuevospdblicos, con el objetivode convertir la ciudaden pamda obligada paralos amantes de ese arte.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

45000

8860

Diario

103 CM² - 10%

600 €

21

España

8 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

50cultura

DIUMENGE, 7 DE JUNY DEL 2015 ara

disc, Diumenge, l’any 1975, i tot se-guit van venir treballs tan impor-tants com L’oucomballa, Tramunta-na i L’àngel de la dansa, que van su-posar la consolidació musical i po-pular. Després vindrien moments inoblidables, que enumera Joan Fortuny: el primer Canet Rock el 1975, el concert al Palau de la Mú-sica amb la Cobla Mediterrània el 1981, la celebració dels 20 anys del grup al Palau Sant Jordi i la partici-pació al festival Rock in Rio, al Bra-sil, el 2001. Però, de tota la seva ex-tensa trajectòria, Carles Vidal en destaca “la part humana, que és la

més difícil i més important”: “Som aquí perquè ens avenim, ens agra-da tocar junts i hem decidit passar el dol del Josep a l’escenari”, explica.

La fi de la banda? La gira de celebració dels 40 anys de la Dharma és una idea que havia de materialitzar-se el 2014 i que va es-tar a punt de no fer-se mai, després de la mort de Josep Fortuny el 30 de se-tembre del 2013. El

1986 ja havien viscut una situació si-milar amb la mort d’Esteve Fortuny. “És un cop molt fort. Et planteges que has perdut en Josep, ¿però tam-bé has de perdre els altres com-panys? ¿O hem de poder passar junts el tràngol?” La Dharma ha op-tat per la segona opció. “És un petit pas”, diu Lluís Fortuny. Després ja es plantejaran si el grup continua actiu o no el 2016.

Canya i festa Un moment clau en aquest retorn va ser la breu però significativa ac-tuació de la Dharma al Canet Rock del 2014. “Van ser només 15 minuts,

però va servir com a deto-nant”, diu el cantant.

“Ens va animar veure que hi havia tanta

gent que no ens coneixia, jovena-lla de 15 i 16 anys que entrava al concert. Vam veure que tení-

em el poder d’atrapar aquesta

gent jove amb la guitarra elèctrica a

tota castanya. Al país hem passat una fase artísti-

ca més de folk i de cançó d’autor, i els més joves no estan acostumats al rock, però els enganxes pel cantó de la festa i la canya”, recorda Vidal.

“Quan veus com respon la gent davant els teus himnes, que de vega-des ni saben que són de la Dharma... ens omple de hondo orgullo y satis-facción”, diu Maria Fortuny. “Quan ets jove busques ser un grup popu-lar, que la gent se l’estimi. I quan ai-xò arriba, els has de tocar el que els agrada”, diu Vidal.e

La Dharma celebra 40 anys “jugant”

Arts El públic també podrà visitar gratis la col·lecció d’art modern del museu

UNA GRAN FESTA Els integrants de l’Elèctrica

Dharma aquesta setmana a la Sala Oval del MNAC. F. MELCION

MÚSICA

Han convertit temes com La presó del rei de França, Inanahihé o Stella Splenders en himnes per a diverses generacions. Quaranta anys des-prés de la seva fundació, la Compa-nyia Elèctrica Dharma celebra amb el diari ARA quatre dècades de car-rera el dia 9 de juliol a les 21.30 h en un concert únic i exclusiu a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Les entrades es poden adquirir a l’Ara.cat, a partir de 23 euros. “Vam començar jugant –re-corda Joan Fortuny, veu i saxo–. Com qui juga a l’Oest, nosaltres vam anar fent un grup. I de cop, et trobes publicant un disc, i fent actuacions. I a cada nou disc penses que serà l’últim. I ara en portem 24!”

El repertori d’aquest concert es-pecial, el primer a Barcelona de la gira d’aniversari, serà un resum d’aquests 40 anys, amb els seus te-mes més populars i sobretot els que funcionen més en directe. En aquest cas també hi haurà convidats especials que pujaran a l’escenari, situat en un lloc tan insòlit com la Sala Oval del MNAC. El públic, a més, podrà complementar la músi-ca de la Dharma amb una visita gra-tuïta a la remodelada col·lecció d’art modern del centre. De 20.30 h a 21.30 h els assistents podran gaudir de les 1.350 obres de 260 artistes.

Una història plena d’èxits La banda, que a principis dels 70 ha-via agafat el nom de Dharma de la novel·la de Jackes Kerouac traduï-da per Manuel de Pedrolo Els pirats del Dharma, va gravar el seu primer

BARCELONAARA

Sharon Corr i les altres sorpreses del concertEl concert a la Sala Oval oferirà moments especials. L’última es-trella que s’ha incorporat al car-tell és Sharon Corr, veu i violinis-ta de The Corrs. També hi actua-ran Carlos Núñez, Blaumut i Toti Soler. I les actrius Sílvia Bel i Montserrat Carulla, l’escriptora Empar Moliner i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, seran rapsodes de textos poètics de Josep Fortuny.

Entrades

a l’Ara.cat Queda només la

meitat de les entrades per al concert. Es poden adquirir a l’Ara.cat. Els subscriptors del diari

tenen un 10% de descompte

El 9 de juliol l’ARA organitza un concert especial amb la banda i convidats de luxe a la Sala Oval del MNAC

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

141000

22936

Diario

840 CM² - 100%

4800 €

50

España

7 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Amb el suport:

Diumenge, 7 de juny del 201594

illuns va actuar al Palau de la Mú-sica el teclista Andreas Staier, i endic així perquè el seu domini s’es-

tén del clavicèmbal fins al pianoforte en totala dimensió. Dirigint la portuguesa i excel-lent Orquestra Barroca Casa da Musica, vaoferir dues peces de Telemann emmarcant-ne dues de Bach.

Primera consideració lateral: la genero-sitat del director i solista envers l’orquestra,de creació recent i formada sobretot per jo-ves. Es pot dir que Staier és el cavall negredel Derby clavicembalístic actual, un genuínúmero u de la interpretació, i quedar-seen segon terme en les presentacions i elsaplaudiments és un gest de generositat pochabitual que el situa, imagino, en un certpaper de padrí. Segona: en la mateixa línia,el Palau no era buit però tampoc era ple. Estractava d’una sessió décontracté, amb elsmúsics i el públic vestits de pícnic (tret del’Staier) en una tarda de festa d’estiu, peròsi un dia un concert ha merescut un ple avessar era aquest. Sabien amb qui se la ju-gaven, els compatriotes melòmans?

D

DISSOCIACIONS MIQUEL DE PALOL

Andreas Staier al PalauAquí no és la secció de crítica musical, i

per tant m’estalviaré valoracions sobre l’ex-ecució, que serien avorrides –una lletaniad’elogis d’un acòlit rendit–, i em limitaré aalguna curiositat sobre les peces, conegudesi escoltades per aquest cronista. La suite ini-cial de Telemann pertany a l’anomenadaPrimera Production de la sèrie Tafelmusik–Música de Taula–, formada per tres, ca-dascuna d’elles amb una obertura-suite, unquartet, un concert, un trio, un solo i unaconclusió, tocada al final de la suite; com enles altres peces, la que arrenca i la que tancala producció, com a element cíclic compar-teixen tonalitat. Com el concloent Concertper a flauta travessera, flauta de bec, cordes ibaix continu, més enllà de la destinació i elcaràcter aparentment mundans són pecesd’un refinament i una saviesa extraordina-ris, amb un marcat contrast, gairebé ro-màntic, entre les meditacions solistes i elstutti a temps ràpid situats als finals. La con-clusió de la tercera producció de la sèrie estitula justament Furioso, i és possible qued’aquí hagin tret en part la filosofia inter-

pretativa del barroc els pròcers del conjuntMusica Antiqua Köln, encapçalada per Re-inhart Goebel però en la qual sens dubte vaparticipar també Andreas Staier, teclista delgrup durant anys, fins que es van divorciar iStaier ha fet carrera pel seu compte. A càr-rec de Musica Antiqua Köln hi ha una gra-vació de referència del Concert per a flautes,el 1986, i de Tafelmusik del 1989, però encap de les dues és el teclista Staier, sinóThierry Maeder.

Hem de suposar que Bach apreciavaGeorg Philippe Telemann, ja que el va ferpadrí del seu segon fill, Carl Philippe Ema-nuel, i no li disgustaria la companyia pelsseus concerts. El de clavicèmbal solista per-tany a la sèrie de transcripcions d’altresconcerts per a instruments solistes melò-dics (violí o oboè habitualment), i sobre elTripleconcert, muntat partint de materialsanteriors de Bach mateix, hi ha qui diu quecom a tal concert no és obra seva, sinó d’undels seus fills o del gendre. La impressio-nant cadència per a clave final ho posariaen entredit. ❋

SStaier es vaquedar ensegon termeen lespresentacionsi elsaplaudimentsen un gest degenerositatpoc habitualque el situa,imagino, en uncert paper depadrí

El pianista Andreas Staier va tornar al Palau de la Música dilluns passat acompanyat de l’Orquestra Barroca Casa da Musica, ARXIU

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

143000

15563

Semanal

815 CM² - 76%

6240 €

30

España

7 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors treballenarab els alumnes discapacitats fisics i psiquics

La tasca de Nen D6uJOSEP PIAY~ MASETBarcelona

Veure com un nen ambuna greu disminuci6flsica i pslquica, ambdificultats gaireb~ in-

salvables per poder-se comuni-car de forma oral, ~s capag d’aga-far una tauleta i amb el dit, mar-car un pictograma a la pantalla,el que indica que vol anar al lava-bo o que ara vol jugar, ~s per po-sar-se a plorar. D’alegria. E1 pro-grama The Grid, aplicat a ]es tau-letes de manera personalitzada,permet a aquests nens comuni-car-se am, b el seu entorn m6s im-mediat. Es m6s, amb aquestestauletes inteHigents es pot arri-bar a donar ordres simples cornobrir una porta, encendre unllum o pujar una persiana, n’hihaur/~ prou arnb instaHar unssensors en els espais m6s fre-qfientats per aquestes persones isincronitzats arnb aquests dis-positius electr6nics.

Aquest recurs pedag6gic esthsent utilitzat per l’equip del’Obra Ben6fico Social del NenD6u en el centre educatiu que t6al passeig Maragall, 193, de laciutat de Barcelona. Actualment,acudeixen a aquest centre 114alumnes, entre els 3 i els 21 anys,tots amb greus discapacitats in-tellectuals i fisiques.

L’escola ofereix educaci6 in-fantil i prim~ria, un programa dequalificaci6 professional inicialde la branca administrativa iprogrames de formacid per a latransicid a la vida adulta. Per aaquesta filtima funcid, disposafins i tot d’un supermercat i unhabitatge adaptat perqu6 l’alum-ne aprengui a ser aut6nom. En elcentre hi treballen 40 professio-nals, i rep el suport de les Ger-manes Franciscanes dels SagratsCors, ordre creada per la beataCarmen Gonzfilez a Antequera.L’Obra 6s una fundaci6 de l’Ar-quebisbat de Barcelona que hiha des de11892 (va ser impulsa-da per un gxup de senyores de lasocietat civil presidides per lacomtessa de la Vall de Merl6s).Tamb6 administra el centre dedia Sant Francesc d’Assls (serveidifirn per a discapacitats de mdsde 19 anys) i uns consultoris m&-dics, al mateix edifici; el tallerocupacional Verge de l’Alegria, a

X~VIER GOMEZ

Rosario Hidalgoi J.AntonArenas, dlrectora ipresident de Nen D~u

Concert solidarial Palau de la

Mfisica Catalana-- Divendres vinent, 12 dejuny, a les 18.30 h., l’ObraBen~flco Social del NenD~u, qu e dep~n de l’Arque-bisbat de Barcelona i elpresident executiu del qual~s el sacerdot Josep AntonArenas i Sampera, organit-za al Petit Palau de la Mfi-sica Catalana de Barcelonaun concert solidarienbenefici dels projectes del’entitat, amb els pianistesCaries Lamai Sofia Cabru-ja. Estaran acompanyatsper l’orquestra de cordaConcerts4Good-Terres deMarca, dirigida per DanielMestre i Dalmau. Sota eltitol M~slca sublim delgran cinema, el concertinclour~ interpretacionsde bandes sonores degrans pel-llcules. Lesentrades es poden com-prar a les taquilles delPalau, a Palaumusica.cat oal tel~fon 93-435-24-04.Lamai Cabruja combinenPamor per la mtlsicaamb l’ajuda al fomentde l’altruisme per augmen-tar la consci~ncia sobre elsreptes socials.

Tiana, on actualment hi ha ma-triculats 103 alumnes, i la liar re-sid6ncia Mare Carmen, tamb6 aTiana (per a 11 alumnes que nopoden viure al domicili familiaro desplagar-se). Es d6na el casd’alg~an discapacitat que fa mdsde 60 anys que 6s at6s per l’Obra.En total hi treballen 139 perso-nes i 8 voluntaris.

Maria Rosario Hidalgo, direc-tora i gerent de l’escola Nen D6u,explica que aquest centre viu deels ajudes, perqu6 les quotes s6nmolt baixes (260 euros al mes,que inclouen fis del menjador iuna piscina). I a mds hi ha 24alumnes amb beta.

Per posar nom6s un exemplede les dificultats de finanga-ment: cada tauleta del programacosta 1.800 euros, i de moment alcentre nom6s n’hi ha tres i sism6s que les tenen uns nens enparticular, de dilluns a diven-dres al centre i els caps de setma-na a casa seva. A m6s a m6s, al’estiu acudeixen uns 70 alum-nes a col6nies a Llinars del Va-l16s, gr~cies a la coHaboraci6dels Maristes, i s’organitzen pe-ri6dicament visites a Lourdes,en aquest cas en coHaboraci6amb l’Hospitalitat de Lourdes il’Ordre de Malta.

"Molta gent quan coneix lanostra tasca queda sorpresa",diu la directora. Una tasca que varebre un reconeixement quan el2010 el papa Benet XVI, durantla seva estada a Barcelona, va vo-ler fer una visita al centre.e

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

RELIGION

718000

150739

Diario

430 CM² - 38%

17100 €

48

España

7 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

M~SICA EQUIPAMIENTOS

ALIANZA DE LICEU, PALAU Y AUDITORILas tres instituciones han acordado crear una plataforma para dar a conocer la oferta cl~sica de la ciudad

ANA MARIA D.~VILA BARCELONANi zancadillas de programaci6n niguerra de precios. Todo lo contrario.I_as tres grandes instituciones musi-cales de Barcelona, el Gran Teatredel Liceu, el Palau de la Mfisica Ca-talana y EAuditori de Barcelona sehan tornado al pie de la letra eso deque la uni6n hace la fuerza y han de-cidido sumar energias y recursos pa-ra crear una plataforma que les per-mira promocionar, de manera con-junta, lo mejor de su oferta musicalm~s a~ de las fronteras catalanas.

La idea, que los nuevos equiposdirectivos de las tres institucionesvienen gestando desde tiempo, y queya se encuentra muy avanzada en suconcepci6n y disefio, aspira a crearun paraguas comfin -una marca queprobablemente afine los conceptosBarcelona y Clhsica- bajo el cual lastres instituciones puedan dar a cono-cer, fuera de Catalufia, sus propues-tas m/~s atractivas y singulares.

~<En Barcelona se estgtn haciendomuchas cosas en estos momentos ent6rminos de mfisica cl/~sica y, de he-cho, en las pr6ximas temporadas sepresentar/m cosas de un gran inter6scultural y que s61o pasar/m aqui. Es16gico entonces, yo diria que inclusonecesafio, que se cree una uni6n en-tre las salas que permita difundir ba-jo las mismas coordenadas toda estaoferta~>, reflexiona una de las fuentesconsultadas por este diario.

De hecho, la iniciativa parece unaconsecuencia 16gica de las politicasde apertura a nuevos pfiblicos quelas tres instituciones vienen ponien-

do en marcha en los filtimos afios.Hace ya tiempo que todas ellas sonconscientes de la irnportancia-y po-tencial- del sector turistico, al quehan puesto en su punto de mira co-mo pfiblico objefivo. De alli que, mhsall~ de visitas guiadas, las tres salasse esfuercen cada vez m~s por darpasos en este senfido, flexibilizandosu polifica de venta de entradas y po-niendo al alcance de hoteles y touroperadores amplia informaci6n so-bre sus respectivas temporadas, demanera que el visitante de la ciudadse sienta tambi6n atraido por estaoferta musical.

Ahora, con la creaci6n de la nue-va plataforma se quiere, al parecer,dar un paso m~s all/t y hacer reali-dad esa ambiciosa aspiraci6n-mu-chas veces expresada- de hacer deBarcelona una suerte de Viena o Pa-ris del sur de Europa, en cuanto amfisica cl~tsica se refiere. O lo quees lo mismo, que los mel6manos eu-ropeos incorporen a la capital cata-lana en su hoja de ruta a la hora decombinar turismo y experienciamusical, y acudan a la ciudad por elinter6s afiadido de disfrutar de undeterminado concierto o una repre-sentaci6n de 6pera. E1 acuerdo en-tre las tres entidades est/~ pr/tctica-mente ultimado, tras una reuni6ncelebrada hace dias y a la que acu-dieron los responsables mLximosde las instituciones implicadas: Ro-ger Guasch (Liceu), Joan Oiler (Pa-lau) y Joaquim Garrigosa (Auditori).Se prev6 que la presentaci6n oficialde la iniciativa tenga lugar en breve.

La fachada modernista del Palau de la Mdsica, obra de Lluis Dom~nech i Montaner, EL MUNDO

EL PALAU PLANEA VENDER DOS LOCALES

Vender para mantener, l~sa es la raz6n que desde el Palau de la Mfisica se esgrime paraexplicar uno de los puntos que figura en la orden del dia de la Asamblea General desocios del Orfe6 Catalh que tendr~ lugar el pr6ximo martes: la aprobaci6n-o no-, porparte de la asamblea, de la venta de dos locales de la asociaci6n. Se trata, en concreto, deun local situado en la calle Sant Pere M~s Alt 12, de 239 metros cuadrados, pertenecientea la entidad desde julio de 2011, y un segundo inmueble, en Sam Pere Mitjh 6, de 68metros cuadrados, adquirido en 2004. Segfin ha informado el Palau, ~son dos locales queest/~n en muy mal estado y que cuesta mucho dinero mantener. La opci6n m/~s rentablees venderlos y destinar esos beneficios a proyectos de conservaci6n del Palau, como elcambio de las vidrieras de la calle Amadeu Vives, que se quiere abordar en breve>~. E1primer local tiene una tasaci6n que oscila entre los 600.000 y el mill6n de euros, y elsegundo, entre 82.000 y 153.000. A. M. D.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

45000

8860

Diario

466 CM² - 45%

2700 €

43

España

6 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Regió7DISSABTE, 6 DE JUNY DEL 201516

SOCIETATBERGUEDÀ

PATUM 2015

SENSE KAP MANIA PER KAP SABIES QUE PER GEMMA RODRÍGUEZ

la llengua de la guita xita haviaestat daurada? En la restauraciód’enguany s’ha trobat les restes

de full d’or que recobria la totalitat de lallengua de la guita xica. Aquesta làminad’or no és la capa original de la llengua jaque, per sota d’aquesta, es poden identifi-car, com a mínim, cinc capes més de pinturade tons vermellosos i capes intermèdies depreparació de color blanc. Per damunt d’a-quest estrat s’identifiquen més de 6 capesde pintura, també de tons vermellosos,aplicats en diferents moments de la histò-ria. Aprofitant la restauració d’aquestazona, se n’ha extret una mostraperquè pugui ser analitzada iobtenir així més informació.

issabte faig un canvi derol, desempolsego elclarinet i m’afegeixo ala colla de la cobla Ciu-tat de Berga. Això de ser una micaestranger em va provocar un xoc degrans característiques la primera ve-gada que vaig participar a la passadadel matí, acompanyant els adminis-tradors a missa. Tot el cerimonial, lesvestimentes i les nenes amb els pal-mons (per què no hi poden anarnens?) m’era absolutament desco-negut i em va donar la sensació deretrocedir en el temps. De fet, quanho explico a fora, als meus interlocu-tors se’ls obren ulls com a taronges i

algú de la ciutat m’ha confessat queencara no ho ha vist mai. És el que téllevar-se ben d’hora un dissabte o undiumenge de Patum. Els dissabtes és d’aquells dies que elsmúsics acaben rebentats. Són entre6 i 7 hores de tocar de manera conti-nuada, sense poder parar a sopar.De fet, mengem com si fos una eta-pa de la volta ciclista. Nosaltres nosom una comparsa (no tinc clar siho hem de ser, ho confesso) i sem-pre ens sentim a dir el mateix: «ésque vosaltres cobreu». No ens sen-tim a dir que ens hem pagat els ins-truments de la nostra butxaca i queaquests necessiten manteniment. Lameva sensació és que encara costavalorar la feina feta els darrers trentao quaranta anys. El pas del tempsdóna perspectiva i quan la tinguemes constatarà que la feina que s’hafet no es pot pagar amb diners i, en-cara més important, que tot plegat jaforma part del nostre patrimoni

col·lectiu.

DDIRECTOR ESCOLA DE MÚSICA DE BERGA

Xavier Llobet

OPINIÓ

DIARI DE PATUM

IDENTITAT CULTURAL

uan parlem de la Patumsovint utilitzem termescom passió, emoció,sentiment, intensitat, ra-

dicalitat, color, fum, música, atavis-me... Però la Patum és, sobretot, unafesta participativa, un sentiment quees transmet de pares a fills i que cohe-siona la societat berguedana. Durantuns quants dies no hi ha amos i treba-lladors, polítics i votants, rics i po-bres... sinó que tothom entra en unamena de comunió al voltant de la fes-ta que la fa única i singular.En certa manera és per això que l’any2005 la UNESCO (United NationsEducational Scientific and CulturalOrganization) la va declarar ObraMestra del Patrimoni Oral i Immate-rial de la Humanitat ja que, justa-ment, en el cas del patrimoni intangi-ble, el que es valora és aquesta capa-citat de cohesió de la comunitat,aquesta implicació que fa que la gentdel Berguedà se senti orgullosa d’unaidentitat cultural diferent.Aquesta realitat dóna a la gent de Ber-ga un sentiment de pertinença, fa queestiguin orgullosos de ser bergue-dans, fa que vulguin que els petits s’hiafeccionin des que neixen, fa que novulguin que res canviï i que només aBerga es pugui portar a terme la mà-gia de la Patum.Ens podem preguntar, però, què ha

portat a la Patum el fet de la declara-ció de la UNESCO? M’atreviria a dirque ben poc a efectes pràctics mésenllà del reconeixement d’aquestasingularitat (que no és poca cosa). La UNESCO té una llarga llista de pa-trimoni de la humanitat que inclou aCatalunya les obres d’Antoni Gaudí,el monestir de Poblet, el Palau de laMúsica Catalana, l’hospital de SantPau, el conjunt arqueològic de Tàrra-co i les esglésies romàniques de la vallde Boí. Tots aquests monuments te-nen una alta freqüentació gràcies enpart a ser Patrimoni de la Humanitat,però en el cas del patrimoni intangi-ble la cosa es complica pel fet que estracta de manifestacions culturals ofestes que tenen lloc durant un perío-de molt concret.El fet de la declaració, a més, i contrà-riament al que potser molta gent espensa, no dóna dret a ajuts econò-mics, però sí que compromet les ad-ministracions supramunicipals a vet-llar pel prestigi i visibilitat de la festa iaixò es fa evident en la promoció tu-rística. La Patum apareix en tots elsfullets i materials de promoció quevan a fires a l’estranger (juntamentamb els castells, que foren inclosos enla mateixa llista el 2010). L’administració catalana fa esforçosper donar a conèixer Catalunya almón i per això li calen elements sin-gulars, diferenciadors, únics. La Pa-tum és, de ben segur, un d’aquestselements i, gràcies al reconeixementd’un organisme com la UNESCO,d’alguna manera ha entrat a formarpart del que volem ensenyar al móncom una cultura i tradició catalana,una manera de celebrar i d’emocio-nar-se, perquè a Catalunya som dife-rents.

Q

DIRECTORA DE TURISME DE L’AGÈNCIA DEDESENVOLUPAMENT DEL BERGUEDÀ

Imma Espel

TRIBUNA

Els fuets d'aquesta Patum estanfallant «més del que és normal» iavui l'empresa que els subminis-tra des de fa mig segle, PirotècniaIgual, en portarà de nous. Els ope-raris d'aquesta empresa van tre-ballar a corre-cuita ahir per ela-borar nous fuets per a les maces iles guites, en total uns 300 per talque es pugui utilitzar en la passa-da d'avui i els salts complets dediumenge, i petin bé. Els delsplens no es canviaran perquè no hitemps material per substituir elsque ja són a Berga, ja que en farienfalta 1.800. Cada ple porta noufuets més la bengala i en salten 100a cada salt i se'n fan dos.La fallada dels fuets és irregular.

El gerent del patronat de la fes-ta, Albert Rumbo, ha explicat a Re-gió7 que «creiem que es tracta d'u-na remesa fallada o que potser tin-guin un problema amb el tro».Malgrat que abans del Corpusd'enguany es va fer la ja habitualprova per garantir que els fuets ques'han de gastar durant la festa decada exercici petessin bé i, efecti-vament ho van fer, a l'hora de la ve-ritat el resultat no ha estat l'espe-rat. En aquesta Patum s'ha pogutcomprovar que hi ha fuets que di-rectament no peten, tot i que cre-men però no esclaten, i d’altres quepeten però d'una forma molt tova.Davant de l'evidència del mal fun-cionament es va contactar amb elsresponsables de la PirotècniaIgual perquè solucionessin les de-ficiències detectades.

Xavier Galan, responsable del’empresa Pirotècnia Igual, ha ex-plicat a aquest diari que s’han de-tectat «problemes tècnics al trod’alguns fuets», i és per això quehan treballat per solucionar-ho«quan vam rebre la demanda des

de l’Ajuntament de Berga», ahir.Galan assegura que «no és habitualque fallin tant», però ha afegit que«quan ens trobem amb problemescom aquest, hem de respondre persolucionar-ho el més ràpid possi-ble».

D. C./D. P. | BERGA

Berga fa fer més fuets de lafesta per substituir els quefallen «més del normal»

La firma Pirotècnia Igual avui servirà 300 fuets nous per garantirque les maces i les guites petaran millor que no pas ho han fet fins ara

Encenent els fuets de la guita xica a la plaça de Sant Pere, dijous

FOTO LUIGI

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIETAT

26000

6844

Diario

225 CM² - 25%

630 €

16

España

6 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Jut jars

CDC hauria cobratcomissions del PAV3,segons la instrucci6

El pAy 3 es va construir durant el2OO3,sota el mandat de Lluis Recoder ~ ~ P,~R,~

~ El~utge conclou que Ferrovial va ferpagaments de comissions irregulars deFerrovial a ConvergEncia Democr~ticade Catalunya (Barcelona), sent la cons-trucci6 del pavell6 3 un dels exemplesquecita

E1 nora de Sant Cugat segueix vin-culat alnb el Cas Palau, que investi-ga elsuposat finan~ament irregularde Converg~ncia Democrgtica (Bar-celona). I ~s que eljutge encarregatd’aquesta investigaci5 ha tancat lafase d’ instrucci5 i ha detennmat quehi ha indicis de desviaments de fonsde Ferrovial cap a CDC a trav6s delPalau de la M~isica per adjudicaci-ons d’obra pflblica. Una de les obresque posa damunt la taula eljutge 6s]a construcci5 del paveI16 3 de Sant

Cugat, que hauria reportat comis-sions per la formaci6 nacionalista.Cal recordar que l’adjudicaci6 delPAV 3, que es va construir el 2003,es vafer per un import de 4,2 mili-ons d’euros a l’empresa Ferrovial.Durant el transcurs dels trebal]sel cost es va disparar un 20% m~s(834.000 euros) del previst.

Des d’ERC-MES hart sol-lic~tata l’equip de govern de Sant Cugatque realitzi una comissi6 internadavant les novetats amb la instruc-ci6 del cas Palau, despr~s que aques-ta vegi"indicis clars que Converg~n-cia Democr~tica de Catalunya (CDC)va cobrar comissions per les obresdel PAV3 de la rambla del Celler ialtres obres a altres mumcipis".//Redacci5

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CIUDAD

Semanal

259 CM² - 30%

174 €

17

España

5 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

E1 ceramista de Granollers ha treballat en grans restauracions i rehabilitacions

Els aparelladors premien ToniCumella per la seva trajectbriaGronollers

EL 9 NOU

El ceramista Toni Cumella,de Granollers, rebr~ el pre-mi especial a la TrajectbriaProfessional que atorga elCol-legi d’Aparelladors deBarcelona, "per la seva tascacontinuada al capdavant del’empresa Cerhmica Cumella,per la seva estimaci6 a l’oficique segueix la tradici6 fami-liar i per la seva aportaci6merit6ria a l’arquitectura i laconstrucci6 d’avantguarda,aixl corn en l’~tmbit de la res-tauraci6 monumental, en elsquals ha sabut combinar tra-dici6 i innovaci6", segons hadestacat el jurat dels premisCatalunya Construcci6 20]5.

Toni Cumella ha inter-vingut, entre d’altres, en larestauraci6 i rehabilitaci6de l’Hospital de Saut Pau,el Palau de la Mflsica, lateulada del Mercat de San-ta Caterina o el Parc Gfiella Barcelona, Can Garl aArgentona, els jutjats de

Toni Cumella, al terrat del mercat de Santa Caterina, de Barcelona, el 2005

Terrassa, la Farinera deGirona o la Ricarda al Prat deLlobregat. E1 premi es lliura-rh dimarts al Gran Teatre delLiceu de Barcelona.

Cumella va n6ixer aGranollers l’any 1951, vaestudiar enginyeria indus-trial i fotografia a l’lnstitutd’Estudis Fotogr~fics de

Barcelona. Va aprendre l’ofir

ci treballant tota la vida alcostat del seu pare, l’artistaAntoni Cumella (1913-1985),que qualifica corn a "un bonmestre’. El taller de ToniCumella, a la cantonada delcarter Girona arab el carterFrancesc Ribas, es va iniciaramb el seu avi, Josep Regis,

terrisser fill de Breda. Elpare, Antoni Cumella, vatransformar el taller fami-liar en una fhbrica aplicadaa l’arquitectura que tamb~li va servir corn a estructuraper a la seva reconeguda obrapersonal.

Toni Cumella no va volercompetir amb el seu pare ies va centrar en la producci6per als estudis d’arquitecturai les obres urbanes com lesmencionades i que hart estatdestacades pel jurat. La sevapart m6s artistica l’ha expres-sat de manera destacada atrav~s de la fotografia.

25 ANYS DE LA DELEGA-CI(~ DEL COL-LEGI ALVALLI~S ORIENTAL

D’altra banda, la delegaci6vallesana del Col.legi d’Apa-relladors va comen~ar diven-dres els actes del seu 25~ ani-versari arab un concert delCor lnfantil dels Amics dela Uni6, de Granollers, quees vafer al nou Auditori deDinars, de l’arquitecte portu-gu~s ~.lvaro Siza i al que vanassistir m6s d’un centenar decol.legiats.

El 25~ aniversari de la dele-gaci6 coincideix arab els 75anys del Col.legi d’Aparella-dors de Barcelona, integratavui per un col,lectiu de8.000 col-legiats i m6s de 200societats professionals.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIETAT

4296

Bisemanal

402 CM² - 46%

1155 €

20

España

5 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Barcelona, el destino urbano por excelencia

Barcelona es la ciudad de iconos turísticos como la Sagrada Familia, el Port Olímpic o

el Barrio Gótico, pero también el lugar que alberga joyas menos conocidas y no menos

interesantes como las casas Vicens y Amatller y el nuevo museo Disseny Hub Barcelona.

Cosmopolita, dinámica, bella

y culta, destino urbano por

excelencia, Barcelona es la

quinta ciudad de Europa que recibe

más turistas y la decimosexta del

mundo. La amplia y variada oferta

cultural es una de las claves de su

atractivo, al ser la única ciudad del

mundo con nueve edificios catalo-

gados como Patrimonio de la Huma-

nidad: la Pedrera, Park Güell, Palau

Güell, Palau de la Música Catalana,

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau,

Sagrada Família, Casa Batlló, Casa

Vicens y Cripta de la Colònia Güe-

ll. Pero Barcelona es mucho más.

Destaca por su capacidad para alojar

grandes y pequeños eventos y cru-

ceros y por su extensa oferta para el

turismo de compras.

Además alberga otros muchos atrac-

tivos, menos conocidos pero igual-

mente cautivadores, que la convier-

ten en un destino turístico completo,

en el que no hay tiempo que perder si

se quiere disfrutar la ciudad en todo

su esplendor.

Disseny Hub BarcelonaSituado en la plaza de las Glòries y

diseñado por Oriol Bohigas y David

Mackay, el nuevo museo de la ciudad,

el Disseny Hub Barcelona es un com-

pendio de sus museos de diseño y da

forma al deseo de unificar su amplio y

admirado legado en materia de diseño.

Los 25.000 metros cuadrados del

edificio reúnen los contenidos del

Museo de las Artes Decorativas, el de

Cerámica, el Textil y el de Artes Grá-

ficas, con más de 70.000 objetos que

incluyen desde muebles a elementos

de diseño gráfico.

Disseny Hub Barcelona es además

un l punto neurálgico para la creati-

vidad ya que alberga además el Fo-

ment de les Arts i del Disseny (FAD),

Barcelona Centre de Disseny (BCD)

y el Museu de Disseny de Barcelona,

inaugurado en diciembre de 2014.

www.museudeldisseny.cat

Museu de les Cultures del MónInaugurado el pasado febrero y dedi-

cado a difundir la diversidad cultural

del mundo, el Museu de les Cultures

del Món reúne en el centro de Bar-

celona las esencias de África, Asia,

BCN

Más allá de sus iconos turísticos, la ciudad alberga interesantes atractivos menos conocidos y nuevos puntos de interés

Entre las joyas arquitectónicas menos conocidas destacan el recinto de Sant Pau y las casas Vicens, Amatller y Lleó i Morera

“

56 Junio 2015

Hosteltur

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

12136

Mensual

1827 CM² - 300%

7260 €

56-58

España

1 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

América y Oceanía. La sede son dos

de los palacios de la calle Montcada

que muestran más de 30.000 objetos

de colecciones privadas y del Museu

Etnològic de Barcelona.

www.museuculturesmon.bcn.cat

Casa Lleó i Morera,Joya del arte modernista en el cora-

zón del elegante paseo de Gracia de

Barcelona, la Casa Lleó i Morera es

un impresionante ejemplo de esta

corriente arquitectónica de princi-

pios del siglo xx. Diseñada por uno

de sus grandes representantes, el ar-

quitecto Lluís Doménech i Montaner.

Además del propio edificio, destacan

sus mosaicos, cerámicas, vitrales,

esculturas, y techos artesonados. Las

entradas para las visitas guiadas sólo

están disponibles en línea.

www.casalleomorera.com

La Casa AmatllerCuando el empresario chocolatero

Antoni Amatller encargó la cons-

trucción de su vivienda familiar al

arquitecto Joseph Puig i Cadafalch,

a finales del siglo xix, nadie podía

imaginar el impacto que tendría en

el paisaje urbano de Barcelona un

siglo después. La Casa Amatller es

actualmente uno de los edificios más

emblemáticos de la ciudad, conver-

tida en museo tras una importante

reforma y abierta a grupos restrin-

gidos mientras se están recolocando

las decoraciones originales.

www.amatller.org

Mirador Turó de la Rovira A una altura de 262 metros sobre

el nivel del mar y con 360 grados

de visión el Turó de la Rovira es un

mirador natural privilegiado y fue

un emplazamiento estratégico para

la defensa de Barcelona durante la

Guerra Civil. Tras una intervención

realizada durante los últimos meses,

el MUHBA Turó de la Rovira ofrece-

rá nuevos espacios de exposición con

una síntesis de la historia de Barce-

lona a vista de pájaro.

Castell De Torre Baró Toma su nombre de dos antiguas

torres, la primera del siglo XVI y la

segunda del XVIII. Sin embargo, el

edificio que lo preside, el Castillo de

Torre Baró, no era propiamente un

castillo, sino que iba a ser un hotel

construido durante la primera dé-

cada del siglo XX que nunca llegó a

terminarse. Junto a ese edificio, al

final de la carretera de las Roquetes,

se encuentra el mirador, un espacio

que acaba de ser restaurado para su

visita y que alberga un nuevo punto

de información del Parc Natural de

Disseny Hub Barcelona.

Los nuevos museos Disseny Hub Barcelona y de las Culturas del Mundo se suman a lugares como el Born Centre Cultural y el mercado de segunda mano dels Encants Nous

“

57Junio 2015

Hosteltur

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

12136

Mensual

1827 CM² - 300%

7260 €

56-58

España

1 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

3-5 días: si tienes de 3 a 5 días y no quieres perderte ni una visita, tienes una Barcelona Card

¡con experiencias ilimitadas!

2 días: si tienes 2 días, disfruta de la Barcelona Card express por solo 20 euros.

Información y venta:barcelonacard.combcnshop.cat

anunci barcelona card a4 cast 1 27/05/15 16:51

58 Junio 2015

Collserola, además de ofrecer unas

vistas privilegiadas sobre la Barcelo-

na más popular.

Finca GüellEl arquitecto Antoni Gaudí, por en-

cargo de su mecenas Eusebi Güell,

realizó parte de la reforma de esta

finca situada en Pedralbes (1883-

1887). Proyectó el jardín y los pa-

bellones de entrada a la finca para

los que se inspiró en el Jardín de las

Hespérides, del poema “L’Atlànti-

da” de Jacint Verdaguer.

Destaca la entrada por la llamada

“Puerta del Dragón”, una gran es-

cultura de hierro forjado que simbo-

liza el dragón mitológico de Verda-

guer, con alas de murciélago, cuerpo

con escamas y una boca abierta que

muestra la lengua sinuosa.

Sant Pau El recinto de Sant Pau ofrece un re-

corrido por la historia de uno de los

mejores ejemplos del mundo de la

arquitectura modernista catalana.

Este impresionante conjunto de edi-

ficios fue hasta hace poco un hospi-

tal en activo y actualmente alberga

un centro cultural. Construido por

el arquitecto Domènech i Montaner,

cuenta con un edificio principal con

la fachada hacia la Sagrada Familia y

doce pabellones conectados entre sí

por pasadizos subterráneos. Además

de acoger exposiciones, actualmen-

te está en obras pero los terrenos y

parte de los edificios pueden ser re-

corridos en visitas guiadas.

www.visitsantpau.com

Torre BellesguardLa Torre Bellesguard, abierta al pú-

blico recientemente, es uno de los

secretos mejor guardados del ar-

quitecto Antoni Gaudí. Situada a los

pies de la montaña del Tibidabo, la

construyó entre 1900 y 1909, en un

emplazamiento que antaño ocupó

un castillo medieval. Se pueden re-

correr sus jardines pero para visitar

el edificio es preciso reservar con

antelación.

www.torrebellesguard.cat

La Casa VicensOtro magnífico edificio de Gaudí es

la Casa Vicens, situada en la calle de

Carolines, en el barrio de Gracia. Sus

propietarios, la familia Herreros Jo-

ver, han decidido mostrarla al públi-

co, después de haber sido renovada

para su venta. Se suma a la brillante

colección de arquitectura moder-

nista que incluye la Pedrera, la Casa

Batlló o el Palau Güell.

El Born Centre CulturalCentro cultural nuevo y único en la

ciudad, el Born reúne tres siglos de

historia catalana. Por debajo de la icó-

nica estructura de hierro forjado de lo

que fue el mercado central de la ciudad

en el siglo xix, se encuentra la Barcelo-

na del siglo xvii que sufrió un asedio en

1714 del que salió derrotada. Los vesti-

gios expuestos incluyen calles y casas

de esa época. Abierto de martes a do-

mingo, ofrece visitas guiadas y acoge

también el Espai Gastronòmic Moritz,

con tapas, cervezas y vinos de calidad.

www.elborncentrecultural.bcn.cat

Encants BarcelonaEl principal mercado de segunda mano

de Barcelona es Els Encants Nous, con

sus 280 puestos que ofrecen una am-

plia gama de productos con tiendas de

hierro forjado, perfumes, colecciona-

bles y antigüedades, entre otros. Abre

lunes, miércoles, viernes y sábados,

de 9 de la mañana a 8 de la tarde.

www.encantsbcn.com

Recinto de Sant Pau. Foto Turismo de Barcelona.

Casa Lleó i Morera. Foto Turismo de Barcelona. www.visitbarcelona.com

Hosteltur

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

12136

Mensual

1827 CM² - 300%

7260 €

56-58

España

1 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

I N I C I O N O T I C I A S A R T Í C U L O S E N T R E V I S T A S

E D I T O R I A L E S D I S C O S C O N C I E R T O S

Q U I É N E S S O M O S

Inicio / Barcelona / 27.V.2015. Un tratado sobre Mozart

Imprimir Email

27.V.2015. UN TRATADO

SOBRE MOZART

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA. 27-V-2015WEISER, FINK, OVENDEN, CHRISTENSEN, PENDATCHANSKA, IM, NAZMI. COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (JOSEP VILA I CASAÑAS, director). FREIBURGER BAROCKORCHESTER. RENÉ JACOBS, director.

W. A. Mozart: dissoluto punito ossia Il Don Giovanni, KV 527,

ópera bufa. Libreto de Lorenzo Da Ponte.

Aforo: 2.049 Asistencia: 95%

Cada ópera mozartiana dirigida por Jacobs es en realidad un tratado sobre Mozart. Lo que hace el director belga sobre

el atril no es sólo conducir a su admirable conjunto de instrumentistas, sino desgranar a cada nota un sesudo y original

ensayo filológico y filosófico sobre cómo se ha de dirigir una partitura mozartiana. Y haría falta otro tratado para

explicar lo que dos mil afortunados tuvimos ocasión de escuchar en este nuevo paso suyo por Barcelona. Quien esto

escribe, que dos días más tarde se paseaba por Salzburgo, tuvo allí la impresión de que el espíritu juguetón y

atormentado de Mozart no pululaba ya por aquellas enturistadas calles, sino que se había quedado flotando en la

bombonera del Palau.

La “fórmula Jacobs” es una mezcla de radicalidad y frescura en el acercamiento a la partitura que pocos músicos se

atreven a ensayar. En este Don Giovanni la batuta pareció querer replicar con los tempi al concepto maniqueo de la

propia obra, aligerando los pasajes más cómicos y dando pesadez a las partes trágicas, como en el espectacular

episodio de la cena. La aceleración de algunas páginas fue tan evidente que algunos cantantes corrieron serio riesgo a

la hora de acomodar la respiración a las exigencias de Jacobs, pero a este no parecía importarle otra cosa que que su

Mozart fluyera como él lo tiene concebido. Y caray si lo hizo, a caballo de unos recitativos delicadamente trabajados,

de unas intervenciones deliciosamente originales de Sebastian Wienand con su fortepiano, en fin, de una consistente

labor de las cuerdas –con Petra Müllejans capitaneándolas– y una prodigiosa prestación de los vientos. Aquí y allí se

aderezó el conjunto con detalles suculentos, como hacer que Leporello interviniera vocalmente en el “Finch’han del

vino” o el juego de la música dentro de la música que se planteó en la escena del baile de máscaras.

Un lugar común de la crítica a Jacobs es el de censurar su elección del elenco vocal. En efecto, mucha gente se plantea

por qué motivo no se rodea de cantantes de primerísimo nivel y recurre a algunos cuyo canto, en cualquier caso

Buscar...

^ back to top

Pàgina 1 de 227.V.2015. Un tratado sobre Mozart

08/06/2015http://www.audioclasica.com/index.php?option=com_k2&view=item&id=2069:...

Twittear 0

Artículos relacionados (por etiqueta)

22.V.2015. Detalles de buen gusto

Temporada 2015-2016 del Palau de la Música

Catalana

12.IV.2015. El entusiasmo y la brida

15.III.2015. Savall aborda la Pasión

13.III.2015. Muy solemnemente, pero con simplicidad

siempre interesante, no acaba de alcanzar el nivel de su música. El Don Giovanni de Weisser es tan correcto como

inexpresivo; Marcos Fink camufla sus carencias vocales con su gran experiencia técnica y sus tablas escénicas;

Jeremy Ovenden es un Don Ottavio de color interesante, pero registro limitado, lo mismo que sucede con la Zerlina de

Im, de volumen nada excesivo. Volumen no les falta a la Donna Anna de Christensen ni a la Donna Elvira de

Pendatchanska, pero a la una le afean la proyección cierta aspereza emisora y a la otra sus cambios de color; por fin, a

Tareq Nazmi le fueron asignados el Masetto, bien resuelto en su tesitura de barítono, y el Commendatore, donde se

mostró claramente forzado. Todos ellos, sin embargo, evidenciaron un común demonimador: un buen gusto en el

canto mozartiano que justifica sin duda su presencia en escena.

Al fin, todo ello se subsume en el excelso conjunto que Jacobs arropa cabe su batuta y que nos devuelve la sensación

de estar escuchando lo que Mozart realmente pensó para su partitura. O más aún: aquello que Mozart hubiese

concebido en sus mejores sueños.

Javier Velaza

Lorenzo di Nozzi© Crédito:

Etiquetado como rene jacobs freiburger barockorchester cor de cambra del palau palau de la musica catalana barcelona josep vila i

casañas javier velaza

MÁS EN ESTA CATEGORÍA: « 12.IV.2015. EL ENTUSIASMO Y LA BRIDA 22.V.2015. DETALLES DE BUEN GUSTO »

volver arriba

ARTÍCULOSARTÍCULOSARTÍCULOSARTÍCULOSÓpera

Música contemporánea

Música Antigua

América

Jazz

Flamenco

Músicas del mundo

NOTICIASNOTICIASNOTICIASNOTICIASTemporadas, ciclos y festivales

Concursos y premios

Programas pedagógicos

M contemporánea

Ópera

Música antigua

Intérpretes

Televisión

Danza

DISCOSDISCOSDISCOSDISCOSCD Monografico

CD Varios

CD Jazz/Flamenco

DVD

Libros

CONCIERTOSCONCIERTOSCONCIERTOSCONCIERTOSMadrid

Barcelona

Nacional

Internacional

ENTREVISTASENTREVISTASENTREVISTASENTREVISTASIntérpretes

Música contemporánea

Música antigua

Opera

Varios

Audioclásica© C/ Preludio, 5, 4º C - 28011 Madrid (España)

Sign Up to see what your friends like.Like

^ back to top

Pàgina 2 de 227.V.2015. Un tratado sobre Mozart

08/06/2015http://www.audioclasica.com/index.php?option=com_k2&view=item&id=2069:...