s molt possible que VictòriaCamps, una de les ments mésbrillants que té aquest paísanomenat Catalunya, l’encerti

quan diu que la causa originària de la in-suportable corrupció que anem coneixentes trobi en la picaresca que ens ve acom-panyant des de fa segles i a la qual s’hanreferit notables escriptors. Sembla que en-ganyar, ni que sigui poc i de tant en tant,formi part del nostre ADN hispànic. Segurque també integra el xipriota, el grec, l’ita-lià i el portuguès o el croaci. Enganyar eltercer en benefici propi constitueix ele-ment substantiu de la cultura comuna dela Mediterrània.

Previsiblement va néixer amb els mer-cats i amb les mercaderies, i també amb lapirateria, i encara avui ho podem copsaren el regateig del preu i amb l’objectivitatque qui compra se’n va content i que quiven més content es queda. Sobre les peti-tes coses s’han construït autèntics monu-ments contraris a la moralitat pública iobertament pecaminosos pel que fa a l’è-tica privada.

El menyspreu dels nòrdics i, en part,dels germànics per l’Europa del Sud no técausa en els darrers esdeveniments ma-croeconòmics, sinó en què no som fiables,ja que de tant conjugar el verbs «mentir»,«falsejar» i «enganyar», per no esmentat eld’«estafar», els hi hem tret la connotaciónegativa que té practicar-los en relació al

conjunt de la societat i a la mala imatgeque aquesta desprèn. Quan la cultura dela subvenció ha escombrat la cultura del’esforç, com ha passat ben recentment iencara avui passa, és que la nostra civilit-zació no ha entès res de per què en nau-fragi es convertiren totes aquelles altresque ens han precedit.

Ens hem cregut, per exemple, que l’Im-peri Romà va desaparèixer bé per art d’en-canteri o bé per la força bruta dels bàrbarsque evadiren els seus territoris; no hemacceptat que la causa fou la pèrdua de lamoral que regia aquella societat per l’ac-ció erosiva de la corrupció de tota menaque s’hi donà. Doncs bé, aquell virus és elmateix virus que ara desconstrueix la nos-tra.

Els escàndols de corrupció, sigui enl’àmbit de la política o sigui en l’àmbit del’empresa, àdhuc en els encara avui menys coneguts d’alguns mitjans de co-municació venuts a actors i a formacionsque intervenen en la vida pública, siguiper la via de la subvenció ni que sigui qua-lificada de «conveni» o sigui perquè llui-ten per un «nou estat», distint a Catalunyadel que sembla ocupar a Madrid, omplendiàriament la narració periodística. Constique el gremi periodístic, uns més que d’al-tres, s’ha adonat que silenciar-ho o ama-gar-ho pot girar-se en contra seva i que,per tant, o tornen al seu paper d’explicar elque saben per cru que sigui o un tercer elssubstituirà fins a arraconar-los del tot.

Si no fos així, per l’agilitat que algunsperiodistes tenen en fer un canvi de vies nique sigui de manera subtil, tampoc ensllevaríem amb llistat ampliat de casos decorrupció ni menys ens posaríem de noual llit havent-lo allargat de nou. Tanma-teix, com deia l’altre dia en Joaquim Gayde Montellà, president de Foment, en res-posta a pregunta feta per en Josep Cuní(8Tv), necessitem anar a dormir sabent

que algú honest vetlla per tots nosaltres.Malauradament, aquest dia encara no haarribat i, en conseqüència, la ciutadania,desconcertada per la crisi econòmica quepateix i desorientada pels xoriços que se liapareixen, està perdent la confiança en elsistema polític-institucional que entre totsens hem donat.

Ningú no es refia de ningú i la ciutada-nia creu que es troba davant la reedició dela cova d’Alí Babà davant mateix de casaseva. És més, amb indignació reprimida iamb acidesa desoladora, orfe de referentsen els quals creure i confiar, es troba ensoledat absoluta i viu en un silenci interiormonacal que només pot anticipar unaconfrontació social de mil dimonis que,ara mateix, pot tenir i potser ja té per ob-jectiu els polítics i els bancs. L’ombra de lasospita s’està escampant mentre es va in-terioritzant que la impunitat és total i quecal sortir al carrer. Es donen tots els ingre-dients perquè això peti i peti fort. Que elPP finalment s’agenolli davant una inicia-tiva popular i que el Parlament de Catalu-nya converteixi en «tarda de toros» un de-bat sobre la corrupció política són els dosdarrers exemples de com es troben lluny,uns i altres, tots ells, del que al pati estàpassant.

Sento molt dir-ho: La nostra democrà-cia es troba en perill. Aquell 23-F ens apa-reix com insignificant davant l’onada ciu-tadana que hom observa i que, en llengu-atge madrileny, «los pueden correr a gor-razos». És per això que aquest passat di-lluns em vaig mullar del tot demanant quetot imputat deixés ipso facto la seva res-ponsabilitat pública. Sé perfectament quela imputació no és sinònim de condemnai que de la imputació a la inculpació i d’a-quí a la sentència són uns quants elstrams a córrer, on la presumpció ho és res-pecte de la innocència i no pas de la cul-pabilitat.

Però, tanmateix, la vida política no potestar regida per filigranes jurídico-proces-sals que lliuren ombres de sospita genera-litzada vers tot i vers tothom, fiscals i jut-ges inclosos. Per tant, de la mateixa mane-ra que deixar passar els quinze millorsdies per podar l’arbre fruiter comporta ta-

llar algun brinc que en senyala floració,però que necessari és pel conjunt de l’ar-bre, ara s’imposa l’amputació dels impu-tats per més injusta que pugui arribar aser amb la sentència final a la mà. Si eldiagnòstic és presumpció de comissiód’il·lícits penals, s’imposa el trasllat forçósa hospital de potencials moribunds. Veu-rem si allà les cures donen per resultatque en surt ben eixerit, però no podemconvertir ni formacions polítiques, ni enti-tats locals, ni parlaments ni governs en re-fugi d’infecciosos perquè siguin «dels nos-tres». Ningú no ho entén ni ningú ho en-tendrà. Tothom ho condemnarà i la des-afecció i el desprestigi anirà pujant fins afer-se insuportable.

Si la nostra democràcia es troba en pe-rill, i així ho crec i així ho dic, això no s’ar-regla receptant aspirines. Es tracta de sal-var el sistema i de retornar-li el molt pres-tigi perdut. Es tracta de frenar el desencís,el desànim i la dimissió de la societat. Estracta d’esborrar l’escepticisme i la des-confiança, i, com digué Gay de Montellà,poder anar a dormir sabent que algú bo ihonrat vetlla per tots nosaltres. Això no ésun refredat; això és gangrena. Per tant, calamputar.

Potser no es farà amb la destresa i la fia-bilitat dels cirurgians. Potser pecaran jus-tos per pecadors, però tant s’hi val: Estemen plena disjuntiva: O ells (uns pocs, sor-tosament) o nosaltres (tots). En tota deci-sió hi ha el potencial perill de l’error, peròno es cometrà error més gran que la pro-tecció «dels nostres» davant d’una societatque ja ha emès veredicte respecte de laclasse política tota: Culpable! A què espe-ren, senyors?

É

«L’ombra de la sospita s’està escampant mentre es va interioritzantque la impunitat és total i que cal sortir al carrer»

ADVOCAT I EXVICEPRESIDENT DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS

Josep López de Lerma

EL PAÍS ILA SEVA GENT

CAL FER NET!«La vida política no pot estar regida perfiligranes jurídico-processals que lliurenombres de sospita generalitzada verstot i tothom, fiscals i jutges inclosos»

«Si la nostra democràcia es troba enperill, això no s’arregla receptantaspirines. Això no és un refredat, ésgangrena. Per tant, cal amputar»

11Diari de Girona | DISSABTE, 16 DE FEBRER DE 2013

COMARQUES

El sector sanitari privat aposta de-cididament per col·laborar ambl'administració pública per millorari fer més eficient els serveis públicsd'atenció sanitària. Si fins fa unsanys tots dos sectors es tenien recelsmutus i competien per captarclients, fa un temps ja es va arribara la concertació de serveis públicsen centres privats. Aquesta és laconclusió a què es va arribar a la jor-nada organitzada per Esade sobreaquest tema. Ahir es van presentaren aquesta universitat tres exemplesde col·laboració per atenció sòcio-sanitària al Pla de l'Estany i un ser-vei d'oncologia i un projecte de ci-rurgia toràcica al Vallès.

A la comarca banyolina s'ha im-plantat una gestió integral dels re-cursos socials i sanitaris. Els pa-cients tenen una única porta d'en-trada al sistema, independentmentd'on acabin rebent el servei, siguipúblic o privat. L'experiència, ini-ciada el 2008, ha permès reduir

l'estada mitjana dels pacients encentres de salut, disminuir la fre-qüentació a urgències i oferir mésvarietat de recursos i serveis, que espoden personalitzar molt més.

Cristina Meléndez, del programasociosanitari de Girona, va recordarque la llei ja preveia aquestes col·la-boracions, però no s'havia portat ala pràctica.

Manel Peiró, vicedegà d'Esade,va instar els dos sectors a ser com-plementaris, en comptes d'oferir elmateix servei. Tot i així, va advertirdels riscos d'aquesta col·labora-ció: la incomprensió mútua, la des-naturalització del servei públic o lagestió fraudulenta. Per la seva ban-da, el president de la Unió Catala-na d'Hospitals (UCH), Manel Jo-vells, va reclamar que Catalunya sesenti orgullosa del seu sistema sa-nitari. Jovells va explicar que l'ob-jectiu de la col·laboració público-privada ha de ser els resultats, l'aug-ment de la qualitat de vida de la po-blació.

BARCELONA | ACN/DdG

Escullen la Clínica Salus deBanyoles com a exemple decol·laboració público-privada

O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

Fecha:

Sección:

Páginas:

6131

58000

588 €

16/02/2013

COMARCAS

11

Política Sanitària; Salut

SALUD

Lasanidadprivada quieremás colaboracióncon la pública¯ El sector sanitario privadoapuesta decididamente porcolaborar con la administra-ción pública para mejorar yhacer más eficientes los ser-vicios públicos de atenciónsanitaria. Si hasta hace unosaños ambos sectores se te-nían recelos mutuos y com-petían por captar clientes, ha-ce un tiempo ya se llegó a laconcertación de servicios pú-blicos en centros privados.Ahora se quiere dar un pasomás y colaborar para atendera todos los pacientes en cen-tros de ambos lados, compar-tiendo proyectos, equiposprofe sionale s y medios. Ayerse presentaron en Esade tresejemplos de colaboración pa-ra atención socio-sanitaria alPla de l’Estany y un serviciode oncología y un proyecto decirugía torácica en el Vallas.

Manel Peiró, vicedecanode Esade, instó a los dos sec-tores a ser complementarios,en lugar de ofrecer el mismoservicio. Sin embargo, advir-tió de los riesgos: la incom-prensión mutua, la desnatu-ralización del servicio públi-co o la gestión fraudulenta.

El presidente de la UniónCatalana de Hospitales (UCI-I),Manel Jovells, reclamó queCatalunya se sienta orgullo-sa de su sanidad. El respon-sable de una de las patrona-les explicó que el objetivo dela colaboración debe ser el au-mento de la calidad de vida dela población.

O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

Fecha:

Sección:

Páginas:

10503

87000

423 €

16/02/2013

PANORAMA

43

Política Sanitària; Salut

16/02/13EL PUNT AVUI (GIRONA)GIRONA

Prensa: DiariaTirada: 15.336 EjemplaresDifusión: 12.735 Ejemplares

Página: 11Sección: LOCAL Valor: 341,00 € Área (cm2): 73,1 Ocupación: 7,67 % Documento: 1/1 Autor: N.A. BANYOLES Núm. Lectores: 50940

Cód: 67149932

15.02.2013 - 12.11 h

El sector sanitari privat aposta per col·laborar amb l’administració pública per millorar el servei i fer-lo més eficientTres experiències al Vallès i el Pla de l'Estany demostren que es poden compatibilitzar els

interessos de les dues bandes en atenció a la dependència, oncologia i traumatologia

Barcelona (ACN).- El sector sanitari privat aposta decididament per col·laborar amb

l'administració pública per millorar i fer més eficient els serveis públics d'atenció sanitària.

Si fins fa uns anys tots dos sectors es tenien recels mutus i competien per captar clients,

fa un temps ja es va arribar a la concertació de serveis públics en centres privats. Ara es

vol fer un pas més i col·laborar directament per atendre tots els pacients en centres de les

dues bandes, compartint projectes, equips professionals i mitjans materials. Aquest

divendres s'han presentat a Esade tres exemples de col·laboració per atenció sòcio-

sanitària al Pla de l'Estany i un servei d'oncologia i un projecte de cirurgia toràcica al

Vallès.

Manel Peiró, vicedegà d'Esade, ha instat els dos sectors a ser complementaris, en

comptes d'oferir el mateix servei. Tot i així, ha advertit dels riscos d'aquesta col·laboració:

la incomprensió mútua, la desnaturalització del servei públic o la gestió fraudulenta.

Per la seva banda, el president de la Unió Catalana d'Hospitals (UCH), Manel Jovells, ha

reclamat que Catalunya se senti orgullosa del seu sistema sanitari. El responsable d'una

de les patronals del sector ha explicat que l'objectiu de la col·laboració público-privada

han de ser els resultats, l'augment de la qualitat de vida de la població. Per aconseguir

aquests objectius, cal transparència de gestió, ha dit. De moment, segons Jovells,

Catalunya ja parteix d'una bona base, com és una esperança de vida superior a la mitjana

europea, una taxa d'hospitalització inferior i un bon nivell en recerca biomèdica. El sector

sanitari, segons Jovells, genera riquesa, llocs de treball i equilibri territorial.

Aquest bon sistema, ha dit, cal "preservar-lo d'amenaces" com el subfinançament "crònic"

o el retard en els pagaments de l'administració pública a les entitats privades.

També s'ha queixat que amb les últimes reformes legislatives, el sector privat pot arribar a

ser menys eficient que el públic, perquè no pot retallar unilateralment els horaris o els

salaris, com sí que ha fet l'administració.

Per això, proposa apostar per equipaments d'àmbit territorial, menys local, i treballar en

xarxa. Com diu sovint el conseller de Salut, Boi Ruiz: "No tothom pot fer de tot". També ha

demanat més participació de la ciutadania en la governança i en la cura de la seva pròpia

salut. També ha reclamat que es preservi el sistema de salut del debat polític. En resum,

segons ell, cal repensar el model i adaptar-lo a les noves circumstàncies.

Tres exemples

Com a exemples d'aquesta col·laboració, la tercera edició de l'Observatori de la

cooperació público-privada en les polítiques sanitàries i socials d'Esade ha mostrat tres

experiències del Pla de l'Estany i el Vallès Occidental.

A la comarca gironina s'ha implantat una gestió integral dels recursos socials i sanitaris.

Els pacients tenen una única porta d'entrada al sistema, independentment d'on acabin

rebent el servei, sigui públic o privat. L'experiència, iniciada el 2008 ha permès reduir

l'estada mitjana dels pacients en centres de salut, disminuir la freqüentació a urgències i

oferir més varietat de recursos i serveis, que es poden personalitzar molt més.

Cristina Meléndez, del programa sociosanitari de Girona ha recordat que la llei ja preveia

aquestes col·laboracions, però no s'havia portat a la pràctica.

Al Vallès Occidental, l'Institut Oncològic del Vallès (IOV), format pel Parc Taulí de Sabadell

i el Consorci Sanitari de Terrassa, necessitava més unitats de tractament radioteràpic.

Segons les indicacions de la Generalitat en necessitava cinc per una població d'un milió

de persones. Davant d'aquesta forta inversió, es va contactar amb l'Hospital General de

Catalunya (HGC), a Sant Cugat i de propietat privada, per compartir els seus tres equips,

que, a més, es van modernitzar. Alhora es va crear un únic servei de radioteràpia per tota

la comarca, que ha permès afrontar inversions molt costoses i racionalitzar la gestió.

Xavier Mate, director general de l'HGC, ha admès que l'acord li ha donat estabilitat

pressupostària al centre per fer inversions a llarg termini, però ha explicat que l'IOV també

ha reduït els desplaçaments de pacients a Barcelona i l'acord amb el centre privat li ha

donat més volum de població i més nivell mèdic i n'ha reduït les necessitats d'inversió. Tot

i els problemes i les reticències inicials, els oncòlegs estan satisfets, ha assegurat.

Per últim, la unitat de cirurgia pediàtrica del Parc Taulí es va associar amb una empresa

metal·lúrgica del món de l'automoció per tal d'aconseguir un nou dispositiu per reparar el

'pit de sabater'. Aquesta deformació congènita fa que l'estèrnum estigui enfonsat i

pressioni el cor i els pulmons. Si s'opera de petit es pot superar amb relativa normalitat.

Anteriorment es desmuntava totalment l'estèrnum i les costelles i es tornava a muntar,

cosa que suposava una cirurgia fortament invasiva. Posteriorment es va començar a

aplicar una fèrula metàl·lica que s'introduïa per sota de l'estèrnum i l'estirava enfora, cosa

que també podia comportar complicacions.

Però el doctor Carles Bardají, cap de cirurgia pediàtrica de l'hospital sabadellenc, tenia al

calaix des de feia 25 anys un projecte per intentar que la peça metàl·lica estirés l'estèrnum

des de sobre, sense afectar la capacitat toràcica. Però fins que no es van donar les

condicions econòmiques i tècniques justes, el projecte no es va desenvolupar, gràcies a la

col·laboració amb l'empresa BVentura, que fabricava pistons per frens de cotxe. El

descens en les vendes li va fer buscar socis fora del sector, cosa que va trobar al Parc

Taulí. Després de moltes proves, el dispositiu ja s'ha implantat amb èxit.

18/02/13 10:06El sector sanitari privat aposta per col·laborar amb l´administració - Diari de Girona

Página 1 de 3http://www.diaridegirona.cat/comarques/2013/02/15/sector-sanitari-privat-aposta-collaborar-ladministracio/604428.html?utm_source=rss

Hemeroteca Divendres, 15 febrer 2013 Identifica't / Registra'tTrànsitTVCartellera

Girona 14 / 4º Figueres 15 / 4º Blanes 14 / 3º

TweetTweet 0

Diari de Girona » Comarques

El sector sanitari privat aposta per col·laboraramb l´administracióTres experiències al Vallès i el Pla de l'Estany demostren que es poden compatibilitzar els interessos

15.02.2013 | 14:14

ACN El sector sanitari privat aposta decididament per col·laborar amb l'administració pública per millorari fer més eficient els serveis públics d'atenció sanitària. Si fins fa uns anys tots dos sectors es tenienrecels mutus i competien per captar clients, fa un temps ja es va arribar a la concertació de serveispúblics en centres privats. Ara es vol fer un pas més i col·laborar directament per atendre tots elspacients en centres de les dues bandes, compartint projectes, equips professionals i mitjans materials.Aquest divendres s'han presentat a Esade tres exemples de col·laboració per atenció sòcio-sanitària alPla de l'Estany i un servei d'oncologia i un projecte de cirurgia toràcica al Vallès.

Manel Peiró, vicedegà d'Esade, ha instat els dos sectors a ser complementaris, en comptes d'oferir elmateix servei. Tot i així, ha advertit dels riscos d'aquesta col·laboració: la incomprensió mútua, ladesnaturalització del servei públic o la gestió fraudulenta.

Per la seva banda, el president de la Unió Catalana d'Hospitals (UCH), Manel Jovells, ha reclamat queCatalunya se senti orgullosa del seu sistema sanitari. El responsable d'una de les patronals del sector haexplicat que l'objectiu de la col·laboració público-privada han de ser els resultats, l'augment de la qualitatde vida de la població. Per aconseguir aquests objectius, cal transparència de gestió, ha dit. De moment,segons Jovells, Catalunya ja parteix d'una bona base, com és una esperança de vida superior a lamitjana europea, una taxa d'hospitalització inferior i un bon nivell en recerca biomèdica. El sector sanitari,segons Jovells, genera riquesa, llocs de treball i equilibri territorial.

Aquest bon sistema, ha dit, cal "preservar-lo d'amenaces" com el subfinançament "crònic" o el retard enels pagaments de l'administració pública a les entitats privades.

També s'ha queixat que amb les últimes reformes legislatives, el sector privat pot arribar a ser menyseficient que el públic, perquè no pot retallar unilateralment els horaris o els salaris, com sí que ha fetl'administració.

Per això, proposa apostar per equipaments d'àmbit territorial, menys local, i treballar en xarxa. Com diusovint el conseller de Salut, Boi Ruiz: "No tothom pot fer de tot". També ha demanat més participació dela ciutadania en la governança i en la cura de la seva pròpia salut. També ha reclamat que es preservi elsistema de salut del debat polític. En resum, segons ell, cal repensar el model i adaptar-lo a les novescircumstàncies.

Tres exemples

Com a exemples d'aquesta col·laboració, la tercera edició de l'Observatori de la cooperació público-privada en les polítiques sanitàries i socials d'Esade ha mostrat tres experiències del Pla de l'Estany i elVallès Occidental.

A la comarca gironina s'ha implantat una gestió integral dels recursos socials i sanitaris. Els pacientstenen una única porta d'entrada al sistema, independentment d'on acabin rebent el servei, sigui públic oprivat. L'experiència, iniciada el 2008 ha permès reduir l'estada mitjana dels pacients en centres de salut,disminuir la freqüentació a urgències i oferir més varietat de recursos i serveis, que es podenpersonalitzar molt més.

Cristina Meléndez, del programa sociosanitari de Girona ha recordat que la llei ja preveia aquestescol·laboracions, però no s'havia portat a la pràctica.

Al Vallès Occidental, l'Institut Oncològic del Vallès (IOV), format pel Parc Taulí de Sabadell i el Consorci

Galeries de Comarques

Carnestoltes infantil

Girona Comarques L'Ultima del dia Agenda Girona FC +UDG

Subscriu-te Classificats

Local Més Notícies Esports Economia Opinió Oci Tendències Comunitat Multimèdia Serveis

Recomendar 1

18/02/13 10:06El sector sanitari privat aposta per col·laborar amb l´administració - Diari de Girona

Página 2 de 3http://www.diaridegirona.cat/comarques/2013/02/15/sector-sanitari-privat-aposta-collaborar-ladministracio/604428.html?utm_source=rss

Sanitari de Terrassa, necessitava més unitats de tractament radioteràpic. Segons les indicacions de laGeneralitat en necessitava cinc per una població d'un milió de persones. Davant d'aquesta forta inversió,es va contactar amb l'Hospital General de Catalunya (HGC), a Sant Cugat i de propietat privada, percompartir els seus tres equips, que, a més, es van modernitzar. Alhora es va crear un únic servei deradioteràpia per tota la comarca, que ha permès afrontar inversions molt costoses i racionalitzar la gestió.

Xavier Mate, director general de l'HGC, ha admès que l'acord li ha donat estabilitat pressupostària alcentre per fer inversions a llarg termini, però ha explicat que l'IOV també ha reduït els desplaçaments depacients a Barcelona i l'acord amb el centre privat li ha donat més volum de població i més nivell mèdic in'ha reduït les necessitats d'inversió. Tot i els problemes i les reticències inicials, els oncòlegs estansatisfets, ha assegurat.

Per últim, la unitat de cirurgia pediàtrica del Parc Taulí es va associar amb una empresa metal·lúrgica delmón de l'automoció per tal d'aconseguir un nou dispositiu per reparar el 'pit de sabater'. Aquestadeformació congènita fa que l'estèrnum estigui enfonsat i pressioni el cor i els pulmons. Si s'opera depetit es pot superar amb relativa normalitat. Anteriorment es desmuntava totalment l'estèrnum i lescostelles i es tornava a muntar, cosa que suposava una cirurgia fortament invasiva. Posteriorment es vacomençar a aplicar una fèrula metàl·lica que s'introduïa per sota de l'estèrnum i l'estirava enfora, cosaque també podia comportar complicacions.

Però el doctor Carles Bardají, cap de cirurgia pediàtrica de l'hospital sabadellenc, tenia al calaix des defeia 25 anys un projecte per intentar que la peça metàl·lica estirés l'estèrnum des de sobre, sense afectarla capacitat toràcica. Però fins que no es van donar les condicions econòmiques i tècniques justes, elprojecte no es va desenvolupar, gràcies a la col·laboració amb l'empresa BVentura, que fabricavapistons per frens de cotxe. El descens en les vendes li va fer buscar socis fora del sector, cosa que vatrobar al Parc Taulí. Després de moltes proves, el dispositiu ja s'ha implantat amb èxit.

Nota de l'editorPer comentar i / o votar aquesta notícia t'has d'identificar o estar registrat

Com a usuari registrat et recordem que només els lectors registrat poden comentar notícies sense límit de caràcters,votar i compartir les notícies a les xarxes socials i, a més, podràs crear el teu propi bloc i participar en els concursosque posem en marxa periòdicament.T'oferim un espai de debat, informació i entreteniment basat en el respecte, la transparència i la pluralitat on no tenencabuda els insults, les desqualificacions i el correu brossa.Ens preocupem perquè els comentaris compleixin amb la legislació vigent, no siguin contraris a l'honor, respectin a lespersones, la llibertat, no siguin contraris a la defensa i els menors i la igualtat entre les persones amb independènciade sexe, raça o religió.Registra't, opina, debat i ajuda'ns a construir el teu mitjà de comunicació preferit.

Seguro de coche baratoSi encuentras otro seguro decoche + barato, te devolvemos 2veces la diferencia.www.directseguros.es

Comparador Seguros CocheCompara hasta 30 seguros decoche y AHORRA hasta un 50%en apenas 3 min. ¡Calculaprecios!www.acierto.com

Calcula tu seguro en 2minCon Regal las mejorescoberturas:Asistencia24h,vehiculosustitución,recuperacion llaveswww.regal.es

Publicidad

Enllaços recomanats: Hoteles Baratos | DEPOSITOS Open 4% | Oscars | Premios Goya

Mapa web

GironaComarquesOci a GironaEl tempsTrànsit a GironaCartellera

ClassificatsIberpisosIberanuncioIbercochesIberempleo

EspecialsCosta BravaCarnestoltesSant JordiTemps de boletsCanal EsquíLoteria de NadalLoteria del Nen

diaridegirona.catContactiConegui'nsLocalitzacióAvís legalRSS

PublicitatTarifes InternetTarifes Premsa

Diari de Girona | Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión ACoruña | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | LaProvincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review |97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Lotería de Navidad | Oscars | Premios Goya

Altres webs del Grup Editorial Prensa Ibérica

18/02/13 10:05El sector sanitari privat aposta per col·laborar amb l'administració pública per millorar el servei i fer-lo més eficient

Página 1 de 2http://www.324.cat/noticia/2062280/pladelestany/El-sector-sanitari-p…-ladministracio-publica-per-millorar-el-servei-i-fer-lo-mes-eficient

Avui destaquem

0 0 enviar a un amic

Comparteix

El sector sanitari privat aposta percol·laborar amb l'administració pública permillorar el servei i fer-lo més eficientActualitzat a les 14:30 h 15/02/2013

Barcelona (ACN).- El sector sanitari privat aposta decididament per col·laborar ambl'administració pública per millorar i fer més eficient els serveis públics d'atenciósanitària. Si fins fa uns anys tots dos sectors es tenien recels mutus i competien percaptar clients, fa un temps ja es va arribar a la concertació de serveis públics encentres privats. Ara es vol fer un pas més i col·laborar directament per atendre totsels pacients en centres de les dues bandes, compartint projectes, equipsprofessionals i mitjans materials. Aquest divendres s'han presentat a Esade tresexemples de col·laboració per atenció sòcio-sanitària al Pla de l'Estany i un serveid'oncologia i un projecte de cirurgia toràcica al Vallès.

324 és a Facebook

TweetTweet 0 0 enviar a un amic Comparteix 0 comentaris mida del text imprimir notícia

Catalunya // Pla de l'Estany

TV3alacarta Programació En directe En directe Programació Àudios Notícies El temps Esports Infantil

Un duc als jutjats "Vull la samarreta de Piqué" Les "noves" Drassanes Mou, "Mr. Encantador" Trivial (Edició núm. 150)

M'agrada 0

M'agrada Sigues el primer dels teusamics a qui li agrada.

Comentaris 0 Deixa el teucomentari

Escriu el teucomentari

Normes de participació!

Has oblidat la contrasenya? | Registra't

324M'agrada

A 40.000 persones els agrada 324.

Complement social de Facebook

publicitat

Actualitat Esports El temps

Catalunya Societat Política Món Economia Tecnologia Oci i cultura Anàlisi Serveis

En directeVídeos Àudios Enquestes Especials Galeries Trivials

Dilluns 18/2/2013Inicia sessió Registra't Elmeu324

Barcelona 8° 14°

18/02/13 10:07El sector sanitari privat aposta per col·laborar amb l'administració pública per millorar el servei i fer-lo més eficient - Acn - VilaWeb

Página 1 de 2http://www.vilaweb.cat/acn/ultima-hora/4085041/20130215/sector-sani…collaborar-ladministracio-publica-millorar-servei-lo-eficient.html

Agencia Catalana de Notícies

Última HoraSocietat

EconomiaPolíticaCultura

ComunicacióAgricultura

ParaulesParaulesData (dd.mm.aaaa)Data (dd.mm.aaaa)

1/804

Detinguts a Barcelona dos italians vinculatsa la màfia italiana09:14 18.02.2013

Veïns de Balaguer graven un CD perrecaptar fons per la lluita contra el càncer09:04 18.02.2013

Detinguts dos homes per dos robatoris endomicilis de Figueres08:55 18.02.2013

Detingut un home com a presumpte autorde dos robatoris en cases de Mollerussa08:46 18.02.2013

Comencen els primers cinc dies de vaga aIberia contra el pla d'ajust de l'empresa,que preveu 3.800 acomiadaments07:20 18.02.2013

'Blancaneu' amb 10 estatuetes i 'Loimposible' amb 5, triomfen als Premis Goya01:35 18.02.2013

'Blancaneu' guanya el Goya a la millorpel·lícula01:09 18.02.2013

J. A. Bayona guanya el Goya al millordirector per 'Lo imposible'01:05 18.02.2013

José Sacristán s'endú el Goya al millor actorprotagonista per 'El muerto y ser feliz'00:56 18.02.2013

Maribel Verdú guanya el Goya a la milloractriu protagonista per 'Blancaneu'00:02 18.02.2013

El sector sanitari privat apostaper col·laborar ambl'administració pública permillorar el servei i fer-lo méseficient13:33 15.02.2013

Barcelona (ACN).- El sector sanitari privat aposta decididament percol·laborar amb l'administració pública per millorar i fer més eficient elsserveis públics d'atenció sanitària. Si fins fa uns anys tots dos sectors estenien recels mutus i competien per captar clients, fa un temps ja es vaarribar a la concertació de serveis públics en centres privats. Ara es vol ferun pas més i col·laborar directament per atendre tots els pacients encentres de les dues bandes, compartint projectes, equips professionals imitjans materials. Aquest divendres s'han presentat a Esade tres exemplesde col·laboració per atenció sòcio-sanitària al Pla de l'Estany i un serveid'oncologia i un projecte de cirurgia toràcica al Vallès.

Última HoraDetinguts a Barcelonados italians vinculats ala màfia italiana09:14 18.02.2013

Veïns de Balaguergraven un CD perrecaptar fons per lalluita contra el càncer09:04 18.02.2013

SocietatDetinguts a Barcelonados italians vinculats ala màfia italiana09:14 18.02.2013

Veïns de Balaguergraven un CD perrecaptar fons per lalluita contra el càncer09:04 18.02.2013

Resum

EconomiaComencen els primerscinc dies de vaga aIberia contra el plad'ajust de l'empresa,que preveu 3.800acomiadaments07:20 18.02.2013

L'Ajuntament deTàrrega lloga unterreny per crear-hi 28horts urbans20:00 17.02.2013

PolíticaEl cap de la policia aCatalunya es reuneixaquest dilluns amb lacúpula del cos aMadrid per tractarl'espionatge17:05 17.02.2013

Cultura'Blancaneu' amb 10estatuetes i 'Loimposible' amb 5,triomfen als PremisGoya01:35 18.02.2013

'Blancaneu' guanya elGoya a la millorpel·lícula01:09 18.02.2013

ComunicacióL'Ajuntament deBarcelona crea la web'elmenjarnoesllença'per evitar elmalbaratamentalimentari18:12 17.02.2013

Tura diu que hauriende dimitir tots els

Cercador

Notícies

Vídeos

ACN

Europa Press

Blocs de VilaWeb

Directori de Webs

Google.cat

Dilluns 18.02.13

ACNInformació