Recull de

Premsa

37

culturaara DIJOUS, 31 DE MARÇ DEL 2016

Amics del Liceu, de subvencionats a mecenesenguany es farà el 8 de juliol amb l’òpera La Bohème, de Puccini. El cost de la retransmissió, a través del canal 33, és de 120.000 euros. Per al director general del Liceu, Roger Guasch, aquest nou conveni repre-senta un “canvi de mentalitat”, i per a Bassas, “un canvi cultural, també per al Liceu”. Amics del Liceu pas-sarà de ser una entitat subvencio-nada pel teatre –l’últim exercici va rebre 20.850 euros– a aconseguir recursos i formar part del consell de mecenatge del Liceu.

Amics del Liceu té 1.200 socis i espera duplicar-ne la xifra en aquesta nova etapa. Per aconseguir la suma necessària per finançar els projectes ha creat tres noves tarifes

ÒPERA

Amics del Liceu està a punt de fer 30 anys i col·labora amb el teatre des del 1995, però el camí recorre-gut no ha sigut un obstacle per re-formular la seva relació. L’entitat, presidida per Ramon Bassas, deixa-rà de rebre diners del Liceu per fer les nombroses activitats que orga-nitza i es convertirà en mecenes del coliseu amb el patrocini d’un pro-jecte cada any. El primer que han seleccionat entre els que els ha pro-posat el Liceu, i per al qual desenvo-luparan una campanya de captació de fons, serà Liceu a la Fresca, que

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

Marc Minkowski amb Les Musiciens du Louvre i el Cor de Cambra del Palau. A. BOFILL

Retrat en música de l’últim any de vida de Mozart

CLÀSSICA

Marc Minkowski PALAU DE LA MÚSICA 229 DE MARÇ

Els programes temàtics poden adoptar formes ben variades. Marc Minkowski i Les Musiciens du Louvre han decidit concentrar-se en un compositor, Mozart, i un

any, 1791. De raons no en falten, perquè l’úl-tim any de la vida del compositor austríac va veure la creació d’algunes de les seves obres mestres més commovedores, com l’inacabat Rèquiem. La missa de difunts era l’epicentre d’una sessió que incloïa altres peces contem-porànies: el darrer concert per a instrument solista, fragments de les dues últimes òperes mozartianes i una partitura per a aquesta in-sòlita andròmina que és l’harmònica de vidre.

Entès en conjunt, el programa va ser molt més que una mera agregació atzarosa d’obres, per esdevenir un veritable retrat en música dels últims mesos de vida de Mozart, amb els seus contrastos entre llums i om-bres, entre afirmacions d’esperança i esclats de dolor. La decisió de Minkowski d’inter-pretar sense pausa les peces que conforma-ven cada part reforçava el fil narratiu. D’aquesta manera, els sons irreals que Tho-mas Bloch va desplegar en l’Adagio i rondo KV617 es van encadenar amb la punyent ària de Pamina de La flauta màgica i el Concert per a clarinet. Embolcallat per l’escalf sonor aportat per l’orquestra francesa, el clarine-tista Nicolas Baldeyrou va desplegar una lí-nia d’exquisida elegància.

La majestuositat de l’obertura de La cle-menza di Tito va ser el pròleg perfecte per a una versió del Rèquiem que encapsulava en ella mateixa tots els contrastos d’una propos-ta que compta amb el Cor de Cambra del Pa-lau com a coprotagonista d’una extensa gira europea. La formació de Josep Vila es va en-tregar sense reserves a la direcció de Minkowski, impetuosa en els passatges més agitats, amarada de dolçor en els parèntesis lí-rics. Una orquestra de nou pletòrica i un efi-caç quartet de solistes arrodonien una lectu-ra impactant. Quedava, però, una última peça sense anunciar, un Ave verum corpus tan ete-ri com el so de l’harmònica de vidre amb què havia començat el concert, com si Mozart, després de tant patiment, estigués ja més en-llà de qualsevol contingència terrenal.e

Crítica

BARCELONAXAVIER CESTER

de soci. La tarifa bàsica es mantin-drà en 80 euros –els menors de 30 anys en paguen 40– i apareixen ara les figures d’amic associat, que pa-ga 200 euros; l’amic preferent, que fa una aportació de 500 euros, i l’amic benefactor, que farà una do-nació de 800 euros. Tots ells tin-dran diferents avantatges. El pro-pòsit de Bassas és arribar a 300 amics associats, 150 amics prefe-rents i 50 benefactors.

A més de mecenatge, Guasch també va parlar de l’estat en què es-tà el projecte de Frederic Amat per a la façana del Liceu. No hi ha nove-tats: el Consell Assessor d’Art Pú-blic de l’Ajuntament de Barcelona es reunirà al llarg de l’abril.e

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

120000

12978

Diario

277 CM² - 33%

1468 €

37

España

31 Marzo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Recomanem...Dansa passats els 45per Carmen del Val

COMPRAR I BEUREEl mussol de l’Eixampleper Carlos Orquín

Amb una mica de retard, Edici-ons 62 porta a les llibreries Perquè llegir els clàssics, d’Italo Cal-

vino, enmolt bona traducció de TeresaMuñoz (Barcelona, 2016). El llibre és,originalment, del 2002, i va ser traduïtal castellà amb una gran puntualitat.Es tracta d’una recopilació d’articles es-crits a la premsa, conferències dictadesi pròlegs per a edicions italianes d’unasèrie d’autors “clàssics”, d’Homer a Ce-sare Pavese, que ja ho és. No és el pri-mer, ni serà l’últim dels llibres dedicatsa revisar el concepte de “clàssic” en elmón literari europeu i americà: per es-mentar només tres autors de calibreque han parlat de la mateixa qüestió,recordem el preciós article de SainteBeuve, Qu’est-ce qu’un classique, unspeech deMark Twain i l’article de T. S.Eliot ambelmateix títol:What Is aClas-sic. Com és natural, cap dels antics noes va fer aquesta pregunta pel fet quees trobaven immersos en la classicitat,si es pot dir així. Va ser la restauraciódel llegat grecollatí de l’humanisme re-naixentista, i després la Il·lustració, elsque van posar sobre la taula aquestaqüestió, al zenit de la qual es troba elllibre de Harold Bloom, The WesternCanon, pel qual un arriba a la conclusióque no hi ha res més clàssic i méscanònic almónqueWilliamShakespea-re: una exageració.

Tanmateix, per què aquest llibrearriba amb catorze anys de retard encatalà respecte a l’original italià, com jahem dit? La resposta potser es troba enel fet que a Catalunya, malgrat l’esforçque van fer els noucentistes per restau-rar els grans valors de la literatura uni-versal —inclosos els autors grecs i lla-tins, traduint-los i comentant-los tots—,i sens dubte a causa de la Guerra Civil,vam perdre les referències canòniquesdels grans autors de les terres de Po-nent. En primer lloc, perquè no tenimuna literatura dels segles XVI a XIX,aquest ben inclòs, que s’hagi emmira-llat en els grans autors de la tradicióeuropea —ni tan sols en els nostrespoetes i prosistes medievals, que cauenmassa lluny—; en segon lloc, perquè lapedagogia noucentista no va arribar aagafar —malgrat que va celebrar l’ani-versari de la mort de Goethe, el 1932,ambuna antologia de poemes seus “de-dicada a les escoles de Catalunya”—, i,finalment, pel fet que tota la literaturaque s’ha produït a Catalunya els últimscinquanta o seixanta anys, amb nota-bles excepcions i amb l’excepció clarade la poesia, ha estat una literaturad’ur-gència i testimoni”, la qual cosa no ga-

ranteix en absolut que hi ressoni capclàssic ni que pugui aspirar a convertir-se en tal cosa al cap dels anys. Com heescrit en diverses ocasions, Catalunyaja no tindrà mai una tradició literàriapròpia, perquè la major part dels lli-bres són d’ocasió —la novel·la, en espe-cial—, i l’altra part estan escrits amb undesconeixement total de la nostratradició moderna —que no existeix— ide la tradició europea i nord-america-na. Ara ja no hi ha gairebé ningú que,abans de posar-se a escriure, s’obligui ala lectura d’allò que Carles Capdevilaen deia “el que cal llegir” en un llibretque ve a ser el nostre cànon literari.

El llibre deCalvino, comes pot supo-sar, no pateix cap d’aquests problemes,perquè fins i tot el feixisme italià —peresmentar un temps de misèria— admi-rava Horaci, Ovidi i Virgili. Amb tota lafelicitat delmón, pròpia d’un lector sen-sible i intel·ligent, el llibre repassa l’o-bra de grans clàssics, entre ells Tirant

lo Blanc, l’Ariost, Daniel Defoe, Voltaire,Diderot, Balzac, Dickens, Flaubert, Tols-toi, Henry James, Gadda, Hemingwayo Jorge Luis Borges.

L’autor italià esgrimeix molts argu-ments per definir el que és un “clàssic”,entre altres el fet que es tracta de lli-bres i d’autors que sempre poden serrellegits ambprofit, o el fet que la savie-sa llur no s’acabamai. L’argument méssenzill de tots, però, no el fa servir. Unclàssic ho és perquè és molt bo des delseu moment fundacional, per molt queles capes hermenèutiques que se li afe-geixin el considerin de manera moltvària: ara amb lloes, adés ambdesdeny.No és qüestió que Voltaire tingui méslínies que quasi ningú a totes les enci-clopèdies literàries; és que era d’un ge-ni que tomba. No és qüestió que cadapaís s’inventi exageradament el valord’un autor per convertir-lo en clàssic i,així, en senyal o glòria d’una terra, comalgú podria pensar que ha succeït ambCervantes, Shakespeare o Goethe. No:la qüestió és molt més senzilla: sónclàssics, o ho esdevindran, aquells au-tors i aquelles obres que han nascutamb una severa i dificultosa voluntatde ser exemplars i perfectes. Ja la pa-raula llatina classicus designava els ciu-tadans “de primera”: els més bons, elsmés nobles, els més eminents.

En un article publicat en la Revista del Foment,Ponç Puigdevall ens reporta una frase d’E. M.Forster: els lectors de novel·les “són com el

marit de Xahrazad, perquè sempre volen saber quèpassa a continuació”. També ens diu que si la litera-tura ens fascina és perquè no parla del llenguatge,sinó de la vida; “no dels sons de les paraules, sinó delseu significat, i els escriptorsmés importants són elsque representen la humanitat de la manera méssignificativa”.

Són afirmacions evidents i, en aquests temps, empense que també són provocadores. El significat dela vida no sol ser el que atrau la majoria dels lectorsde les narracions urgides, d’un entreteniment tanreglamentat per convencions que elimina qualsevoltraça d’inquietud, que és la mena de literatura queencara es ven una mica entre nosaltres. I encara laquantitat de lectors —de la mena que siga— va des-cendint tan de pressa que sembla que el mer volersaber “què passa a continuació” perd adeptes de diaen dia. En canvi, tota la literatura de Puigdevall, tantla crítica com la narrativa, s’adreça a aquest lectorminvant, el lector que sap i vol llegir, el que noignora que endinsar-se en un relat verdaderamentviu i ple de significat és la millor manera —de fet, ésl’única manera— de viure unes altres vides sensedeixar de viure la pròpia.

Prova d’això són dos llibres que acaba de publi-car: Els convidats de pedra (Edicions El llop ferotge) iD’incògnit (Tusquets). El primer és un catàleg raonatd’escriptors catalans rars, que documenta l’atractiud’una tradició que en bona part hem menystingut.Pel seu costat,D’incògnit és una novel·la tan reptado-ra com els seus escrits crítics, o encara més. El re-sum de la seua trama aparent podria ser banal: unhome abandona la dona i marxa a Girona, a casad’uns parents, a esperar la carta salvadora d’un seuamor de joventut, amb qui pretén refer la vida.Aquesta trama n’amaga unes altres, més insidioses,de tal manera que el lector no sapmai què passarà acontinuació. L’única cosa que endevina és que, sigael que siga, tardarà a passar, perquè el protagonistaés un cagadubtes essencial, algú per al qual totadecisió és un laberint, i l’acte mateix de fer una pas-sa, enmig d’una Girona presa per la pluja, unaheroïcitat hercúlia que exigeix la més exhaustivadeliberació i un esfereïdor dispendi d’energia.

D’incògnit és un meravellós exercici d’èpica del’absurd i un triomf de la comèdia grotesca, duta al’extrem amb una coherència i una deliberació queesgota i enlluerna a parts iguals. Per descomptat, ellector comú la trobarà insuportable. No s’ha fet pera ell. Ni l’escripturaminuciosa, de precisió aclapara-dora i ritme incantatori, ni els paràgrafs tortuosos,ni les vastes digressions, ni l’aparent manca de sen-tit de tot plegat. D’incògnit és un llibre ambiciós iexigent que reclama lectors provats en mil batalles.Només per a ells serà una experiència alhora exhila-rant i estremidora. Saber quin eco pot tenir, ara i ací,un llibre com aquest, sense condescendència, potser també significatiu.

Dijous 31Calibro 35. Una banda italianade funk, però no una qualsevol,sinó una de les bandes favoritesde la Fundación Tony Manero.Tota una garantia. Marula.22.00 h (entre 12 i 15 euros).

Divendres 1Xavier Baró. El cantautor desecà, adust i sobri i moltvinculat a la tradició, presentanou disc, el que fa el número10 de la seva carrera. El titula Iuna fada ho transmuda, presd’un trobador occità del segleXII. Luz de Gas. 21.00 h(12 euros).

Pedro Iturralde. Un veterà octo-genari del saxo recordant el 83èaniversari del naixement del seuamic Tete Montoliu en quatreconcerts força especials, onpresentarà el seu darrer disc,Entre amigos. Amb aquestsconcerts el Jamboree arriba ales 26.400 actuacions.Jamboree. Dies 1 i 2. 20.00 i22.00 h (18 euros).

Judith Nedermann. La cantau-tora presenta oficialment el seusegon disc, Un segon. En elconcert, força especial,intervindran més de 12 músics.SAT Teatre. 21.00 h (10 euros).

Igor Paskual. Aquest roquer do-nostiarra, també escriptor, vaformar part de la banda deLoquillo, però té una sòlidacarrera en solitari. Ara presentaun nou disc, Tierra Firme. Barts.21.00 h (12 euros).

Nits Del Caballo Ballador. Unabarreja absoluta entre la músicade Za!, la violinista Sara Fontán iel duo Cabo San Roque, amb lesseves màquines, tot donantsuport al ball i la dansa de ClaraTena, Natalia Jiménez i VictoriaMacarte. L’Auditori. Dies 1,21.30 h; 2, 20.00 h; i 3, 18.30 h(12 euros).

BIS Festival. El Barcelona Inde-pendent Sessions és un festivali una fira discogràfica fets desdels segells de músicaindependent de Barcelona.Aquest any hi participen elsveterans Balago i MorgatMorgat, un projecte sorgit aBanyoles fa 5 anys. CentreCultural Albareda. 20.00 h(gratuït).

Dissabte 2Lapsus Festival. Mostrade música electrònica queaquest any ens proposa uncartell amb noms comDonnacha & Costello i DJ2D2.

Centre de CulturaContemporània. Diversoshoraris (35 euros).

Najwajean. Set anys han estatseparats Nawja Nimri i CarlosJean. Ara s’han tornat a reunirper llançar Bonzo, el seu noutreball. Electrònica i pop.Razzmatazz. 1.00 h (entre 13 i17 euros).

Diumenge 3Brunch Electrònik. La festaelectrònica del vermut presentaMichael Meyer, capo del segellKompakt. Poble Espanyol.12.00 h (13 euros).

VALER SABADUSL’Auditori. Avui a les 20.30 hANNE-SOPHIE MUTTERPalau de la Música1 d’abril, a les 20.30 h

H i ha moltes maneres degaudir de la música ba-rroca. La famosa violi-

nista alemanya Anne-SophieMutter, per exemple, fa dèca-des que toca l’obra més famosad’Antonio Vivaldi, Les quatre es-tacions, des d’una sensibilitatmusical que captiva per la sevaexuberància i bellesa sonora. Ila seva passió per Vivaldi il·lu-mina el concert que demà 1d’abril oferirà al Palau de laMú-sica (20.30 h) al costat del grupThe Mutter Virtuosi. Altres in-terpretacions barroques, comla que proposen avui a L’Audito-ri (20.30 h) l’emergent contrate-nor romanès Valer Sabadus i elconjunt alemany ConcertoKöln, aposten pel rigor i la fide-litat historicista.

Dos estils, dues èpoques idues celebracions. Als seus 30anys, Valer Barna Sabadus s’haconvertit en un dels contrate-nors de moda —va començaraquesta temporada amb ungran triomf a l’Òpera de Vienadonant vida a Nerone a L’inco-ronazione di Poppea, de ClaudioMonteverdi— i avui dijous,amb aquest concert barceloní,afronta finalment el seu debuta Espanya.

Sabadus recrearà l’època i elrepertori que va donar fama alcastrato Carlo Broschi, conegutamb el nom de Farinelli. El jo-ve contratenor interpretarà

àries de compositors que vanmarcar la llegendària carrerade Farinelli —el seu germà Ric-cardo Broschi, Nicola Porpora iGiuseppe Giacomelli, entre d’al-tres— acompanyat pel presti-giós Concerto Köln, que en-guany celebra precisament el30è aniversari.

En aquestes tres dècadesd’incessant activitat concertísti-ca i discogràfica, la formació deColònia s’ha mantingut sempre

en l’elit del moviment histori-cista, tot combinant una tècni-ca superba amb una gran flexi-bilitat i imaginació en la pràc-tica amb instruments d’època.

La gran experiència del con-junt alemany, que completaràel programa amb peces instru-mentals de Johann Adolf Hassei Francesco Corradini, és unafont d’estímuls per a Sabadus,que recrearà l’esplendor vocaldel segle XVIII amb una veu de

gran puresa i atractiu color. Elprograma, que s’allunya del re-pertori conegut, inclou pàginesde José de Nebra, JuanMarcoli-ni i Nicola Conforto.

La proposta d’Anne-SophieMutter (Rheinfelden, Baden,1963) és més eclèctica. Vivaldiés, sens dubte, el ganxo popu-lar d’un concert que forma partde la gira internacional amb laqual està celebrant els seus 40anys de carrera: el 1976, amb 13

anys, va debutar amb l’Orques-tra Filharmònica de Berlín sotala direcció de Herbert von Kara-jan, que la va catapultar a lafama.

Al costat de Les quatre esta-cions, un d’aquests clàssics po-pulars que no necessita presen-tació, Mutter combinarà en laprimera part del programaobres de Johann SebastianBach i l’estrena espanyola delNonet que el 2014 li va dedicarel compositor, pianista i direc-tor d’orquestra André Previn,amb el qual va estar casada en-tre 2002 i 2006. El Nonet, ambuna durada d’uns 16 minuts,s’articula com una obra dialo-gant entre dos quartets mode-rats pel contrabaix, amb un es-til molt vital de gran encantmelòdic i joc rítmic.

Mutter, que en la seva últi-ma actuació al Palau, el 2014,va tocar el Concert núm 1 deMax Bruch amb l’Orquesta Na-cional de España (ONE), dirigi-da per Miguel Harth-Bedoya,torna al temple modernistaamb un grup de solistes —TheMutter Virtuosi— format perantics i actuals becaris de laFundació Anne-Sophie Mutter,així com d’altres joves músicsde talent de tot el món. Des del2008, la fundació que porta elnom de la diva del violí promo-ciona joves solistes de violí, vio-la, violoncel i contrabaix espe-cialment dotats.

A la pregunta que em feia dijous pas-sat, “Què s’ha de fer per acabaramb l'Espanya negra?”, un bon

amic independentista me la va respondreper e-mail amb un sol verb: “Anar-se’n!”.La resposta, d’una admirable candidesa,pressuposa que a Catalunya no hi ha ne-gror. No n’hi ha? Un exemple: Jordi Pujol,cada dos per tres, es posava la cultura a laboca; però mai no va fer res ni va alçar laveu per denunciar el terrorisme culturalque s’infligeix als escriptors jubilats, elsque més han aportat al país. Sí que vapermetre (i potser incitar), en canvi, l’en-

riquiment il·legal de la seva família, undels més desmesurats de tots els que hemvist a Europa darrerament. També hi ha,doncs, una Catalunya negra, patriòtica,nacionalista i ara independentista (l’úl-tim i enèsim exemple, el de l’Ajuntamentde la Seu, i els que sortiran!). Si ens n’a-néssim, doncs, és obvi que també ens em-portaríem la negror enganxada.

Però parlem dels autors. Un autor per-cep, amb sort, un 10% del preu del llibre.Si el llibre val 15 euros, l’autor en rep 1,5.Un ciutadà culte, que compri llibres, vagial teatre, visiti museus, etc., necessita,

com a mínim 40.000 euros bruts a l’any.Per guanyar aquesta quantitat, un autorcatalà ha de vendre 26.500 exemplars ca-da any. Segons em diu l’editorial del meudarrer llibre, Poesia i veritat, sembla quese’n van fer 698 exemplars; d’aquests sen’han venut 380 en un any. He guanyat,doncs, després de la retenció, 524,87 eu-ros l’any; però si amb aquest llibre i al-tres drets d’autor passo del salari míniminterprofessional, estic en fals: la Segure-tat Social em retallarà la jubilació i, se-gons sembla, fins i tot em pot imposaruna multa. Quan sento polítics que diuenque estimen la cultura, penso que seriadivertit d’agafar un embut i fer-los empas-sar la mentida per la gola.

Si un escriptor es dóna d’alta d’autò-noms per evitar no estar fora de la llei,la pensió de la jubilació se li retallaràper la meitat, encara que com a autò-nom no guanyi ni la meitat de la meitat

retallada. La majoria dels escriptorshem hagut de treballar el doble perquèhem hagut de fer altres feines i, per tant,hem dedicat la majoria de les nostreshores d’oci a llegir, escriure i, amb sort,alguns hem publicat. Com a paga, ensrebaixen la pensió. No hi ha cap país aEuropa on passi això. Només a Espanya,només a l’Espanya governada per unspolítics que tenen sous desmesurats ipensions desmesurades, i a nosaltres noens deixen continuar escrivint, fer con-ferències o exercir qualsevol activitat ar-tística. Escriptors i creadors són l’ànimad’un país; són el que potser quedaràquan tot se n’hagi anat. Hi ha moltesmaneres de destruir l’art i la cultura, notan sols la dels talibans. Hi ha la subtilmanera dels nostres polítics, sobretotels més patriòtics. Reformulo, doncs, lapregunta: quan s’acabaran l’Espanya i laCatalunya negres?

El famós mussol de l’Eixamplebaixa dos carrers. El Café Búho, unnou local internacional, s’afegeix ala via de restauració de moda, elpasseig de Sant Joan. La cruïllaamb Aragó compta des de fa pocamb una interpretació del míticcartell, convertit en petit restau-rant amb ambient “brocante” (vin-tage), com diu Stéphane, un fran-cès establert a Barcelona. “El nos-tre esperit és obrir-nos al mónamb un lloc on tothom se senticòmode”, explica. Stéphane asse-

gura que el 60% dels seus produc-tes són biològics, un tipus de con-sum molt estès a França. Els cam-brers són de diferents punts delmón, cosa que atreu públic

d’arreu. Hi ha be-renars casolans,hamburgueses,a m a n i d e s ,còctels, batuts isucs de fruita.“Tot per poderconvidar el teuamic per 15 eu-ros”, explica l’a-mo. Al migdia en-tre setmana hiha menú per11.50 euros. Ho-

rari: de dimarts a dissabte de 8.30a 24 h, i diumenges de 10 a 24 h.

Café BúhoPg. Sant Joan, 84. Barcelona

PROVOCACIONS

Terrorisme cultural (i 2)Salvador Oliva

MARGINALIA

Els clàssics i la tradició literària a CatalunyaJordi Llovet

Concerts

Celebracions barroques

CARTES DE MÉS A PROP

Riureen la foscorEnric Sòria

La violinista Anne-Sophie Mutter torna al Palau de la Música. / harald hoffmann

Lector sensible i intel·ligent , Italo Calvino repassa tots els grans clàssics literaris.

El ballarí i coreògraf Sebastià Gar-cía Ferro presenta un espectaclesobre els límits de l’edat i la dansaamb ballarins més grans de 45anys i 40 aficionats seleccionatsen diferents ciutats catalanes. Estracta d’una intensa peça de dan-sa contemporània al voltant de lageneració coreogràfica i visual.(Mercat de les Flors. 1 i 2 d’abril ales 20.30h i 3 d’abril a les 18 h. 12euros)

Javier Pérez Senz

La major part dels llibressón d’ocasió o estan escritsamb un desconeixementtotal de la nostra tradició

QUADERN Dijous, 31 de març del 2016 A G E N D A . 7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

118000

20657

Semanal

610 CM² - 54%

5729 €

7

España

31 Marzo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

critica cinema

L a història. Kamakura, Japó, ara. Les germanes Sachi, Yos-hino i Chika comparteixen

casa, reben la notícia de la mort del pare que les va abandonar fa 15 anys, al funeral coneixen la jo-ve germanastra Suzu, i decideixen viure juntes. La pel·lícula. Vostè ha llegit bé el titular. Sí. Potser dubti que un film japonès pugui dibuixar somriures sense perdre un gram d’espiritua-litat. Per tant, és possible la comè-dia...en la mesura que voreja el me-lodrama.E q u i d i s t à n -cies? Contras-tos? Unes i al-tres. Amb la ma-teixa cura que les quatre germa-nes preparen li-cors de cireres i prunes, el dolç i l’àcid, així cui-na el nou film Hi-rokazu Kore-eda (Tokio, 1962), xef especialitzat en menús familiars. Apel·lar al cui-nar no és analogia: de les dues ho-res de Nuestra hermana peque-ña, la meitat les passen cuinant, bevent i menjant. La filmografia de Kore-eda és generosa en re-lats on la família (“De tal padre, tal hijo”, “Nadie sabe”), sobretot mares i pares, no són massa mo-dèlics. A partir del còmic El diario de Umimachi d’Akimi Yoshida, au-tora de culte al Japó, les tranqui-l·les peripècies d’aquestes quatre germanes, tan diferents i tan com-

plementàries, omplen la pantalla de mirades i de silencis, tan elo-qüents com matisats. En l’insolu-ble conflicte entre mares i pares, fills i filles, el director nipó pren de-cidit partit per les filles. Quatre do-nes, donetes, que, colze amb col-ze, superen els seus problemes de convivència aferrant-se a la bon-homia (segons dirien les Colaus de torn, a la bondonia!) amb un somriure vital als llavis i alguna llà-

grima necrològi-ca a les parpelles. Disquisicions pun-tuals que poden sonar cursis. Per cert, quan es po-sa diàleg al silenci, ¿qui en surt per-judicat, la imat-ge o la paraula? En qualsevol dels casos, el guionis-ta-director Ko-re-eda ho equili-bra amb solvència i tacte, fent que aquesta comèdia femenina ens faci sortir del cinema

amb un somrís esperançat. el tema. Viure és conviure, tenir en consideració el que ens uneix. No el que ens separa.La imatge. Les tres germanes vet-llant la ressaca de la petita, enmig de malsons familiars. La frase. “Siempre quieres ver el lado positivo de las cosas”, senten-cia el xicot de la Yoshino. El got mig ple.La recomanació. Una joia per a qui estima la família, la natura i el cinema.

marcel·lí Borrell / opinio@lamanyana.cat

És possible la comèdia...

‘nuestra hermana pequeña’

Director: Hirokazu Kore-eda.

Intèrprets: Haruka Ayase, Masam

Nagasawa, Suzu Hirose, Kaho,

Ryô Kase. Japó, 2015. 128’.

Funatic Lleida.

El Turó de la Seu Vella de Lleida lidera la Fase Clasificatòria del concurso El monument favorit de Catalunya, que organiza la revista Descobrir en su página web.

El conjunto patrimonial leri-dano ocupa la posición número 1 de este concurso con 11.859 votos, seguido de otra joya de la demarcación leridana, Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) con 11.665 votos.

Les siguen Santes Creus (Alt Camp), con 8.347 votos; el Cas-

tell de Miravet (Ribera d’Ebre), con 8.160 votos, y la Sagrada Família de Barcelona, con 6.548 votos, que ocupan la tercera, cuarta y quinta posición, respec-tivamente. Sant Pere de Rodes (Alt Empordà), con 6.255 vo-tos; Empúries, con 6.161 votos; el Amfiteatre de Tarragona, con 6.144 votos y el Palau de la Mú-sica Catalana, con 6.103 votos, completan una lista que cierra el Call de Girona. A día de hoy se pueden votar aún el Castell de Miravet y Sagrada Familia.

Taüll y la Seu Vella lideran el concurso ‘El monument favorit de Catalunya’

JUEVES 31 DE mArzo DE 2016 | ocio 37

La Biblioteca de Lleida acogió ayer por la tarde una conferencia alre-dedor de la figura de Pau Guimet. El acto contó con la participación de Josep Borrell, delegado de los Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Jau-me Barrull, historiador; Dionís Gutiérrez, impresor, y Meritxell Guimet, hija de Pau Guimet.

Conferencia sobre la figura de Pau Guimet en la Biblioteca

Joan Baigol Guilanyà, nuevo director del Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida“Pienso continuar la tarea de Pep Tort añadiendo mi experiencia profesional”LleidarEDACCióNJoan Baigol Guilanyà será el nue-vo director del Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida en sus-titución de Pep Tort. Baigol tiene una amplia experiencia en direc-ción técnica y económica admi-nistrativa, avalada por distintos proyectos expositivos y colabora como docente en programas uni-versitarios.

En declaraciones a LA MAÑA-NA, después que se anunciara su nombre ayer por la tarde, Baigol manifestó que este nuevo cargo “será un reto profesional de gran envergadura, que tomo con mu-cha ilusión y con el espíritu de colaboración con la ciudad de Lleida”. Preguntado por la tarea de su predecesor Pep Tort, el re-cién elegido director felicitó: “Los siete años en que Tort ha estado al frente del Turó se ha logrado impulsar su candidatura como Patrimonio Material de la Unesco y pienso continuar su tarea”. A la que él añadirá su experiencia pa-ra imprimir su sello personal.

Al concurso público, que se abrió el 11 de diciembre del 2015 y finalizó el 30 de enero, se han presentado un total de 12 candi-daturas.

Joan Baigol es licenciado en Administració i Direcció d’Empre-ses per la Universitat de Lleida (UdL). Ha ejercido funciones de integración y dirección ejecutiva de Turisme de Lleida, gestionan-do los recursos humanos, mate-riales, económicos y tecnológicos de éste en el Patronat de Turisme

de Lleida. En el ejercicio de este cargo ha sido también director del Castell de Gardeny y repre-sentante técnico de Turisme de Lleida. Durante su carrera profe-sional ha sido vicepresidente del Cercle d’Economia de Lleida y President de l’Associació Catalana d’Escoles de Turisme.

Foto: ramon Gabriel / Joan Baigol, nuevo director del consorci

Foto: Selena García / el acto tuvo lugar ayer en la Biblioteca de Lleida

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OCIO

2128

Diario

105 CM² - 10%

327 €

37

España

31 Marzo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS, 31 MARÇ 2016 LAVANGUARDIA 43

LA CARTELLERA DE PEL·LÍCULES ESTÀ SUBJECTA A POSSIBLES CANVIS D’ÚLTIMA HORA DELS CINEMES

M G M G M G M GPEL·LÍCULES BARCELONA

Agente contrainteligenteREGNE UNIT. 2016. DIR.: L. LETERRIER. INT.: S. BARON COHEN I M. STRONG. 16 A

Comèdia: L’assassí número u de l’MI6 té un germà. Lamentablement per a ell, ésun hooligan del futbol anglès, del poble de Grimsby. El Nobby té tot el que un homepobre de la ciutat anglesa de pescadors Grimsby pot desitjar: nou fills i la xicotamés atractiva del nord d’Anglaterra. Només enyora una cosa de la seva vida: el seugermà petit, el Sebastian. Després de ser adoptats de nens per famílies diferents, elNobby ha passat 28 anys buscant-lo. Després de descobrir la seva localització, elNobby decideix reunir-se amb el seu germà. 82 min.

Arenas de Barcelona 16.00 17.50c Balmes Multicines 16.10

Cinesa Diagonal 16.05 17.45 20.25Cinesa Diagonal Mar 16.40 18.40 20.40 22.40Cinesa Heron City 3D 16.20 20.30 22.20Cinesa La Maquinista 15.45 20.00 22.00Glòries Multicines 16.00 20.10Palau Balaña Multicines 22.05

Al sostre del mónFRANÇA, DINAMARCA. 2015. DIR.: RÉMI CHAYÉ. APTA

Animació: 1882, Sant Petersburg. La Sasha, una joveneta de l’aristocràcia russa, haestat sempre fascinada per la vida aventurera del seu avi, l’Olukin. Explorador famós,va fer construir un magnífic vaixell trencaglaç, el Davai, que no ha tornat de la sevadarrera expedició a la conquesta del Pol Nord. La Sasha decideix partir cap al GranNord seguint la pista del seu avi per tal de recuperar el famós vaixell. 80 min.C Cinemes Maldà 16.40

¡Ave, César!EUA. 2016. DIR.: J. COEN, E. COEN. INT.: J. BROLIN I G. CLOONEY. APTA

Comèdia: Eddie Mannix, solucionador de problemes d’un dels grans estudis cine-matogràfics, treballa per solucionar els imprevistos que sorgeixen durant un dia derodatge. 106 min.c Méliès 22.30c Renoir Floridablanca 16.10 20.20 22.25c Verdi HD 16.00 20.15c Verdi Park HD 18.15c Yelmo Cines Icaria 22.20

Batman v Superman: El amanecer de la justiciaEUA. 2016. DIR.: ZACK SNYDER. INT.: HENRY CAVILL I BEN AFFLECK. 12 A

Ciència ficció: Davant la por causada per les accions d’un desenfrenat Superheroi, elformidable i contundent vigilant de Gotham s’enfronta al més admirat heroi de l’eramoderna de Metròpolis, mentre el món es debat sobre quin tipus d’heroi necessitarealment. I amb Batman i Superman en guerra, aviat apareix una nova amenaça queposa la humanitat en un dels majors perills mai coneguts. 151 min.

Arenas de Barcelona 16.00 19.00 21.50Arenas de Barcelona 17.00 20.00

¶Arenas de Barcelona 18.00 21.00Aribau Multicines 16.00 19.00 22.00

c Balmes Multicines 16.00 18.00 20.00 22.00c Balmes Multicines 17.00 19.00 21.00

Bosque Multicines 16.00 19.00 22.00Cinesa Diagonal 16.00 19.05 20.35 22.10

¶Cinesa Diagonal 17.30Cinesa Diagonal Mar 16.00 19.05 22.10Cinesa Diagonal Mar 18.00 21.00

¶Cinesa Diagonal Mar 17.30 20.35Cinesa Heron City 3D 16.00 19.05 22.10Cinesa Heron City 3D 18.00 20.10

¶Cinesa Heron City 3D 17.00 21.00Cinesa La Maquinista 17.00 18.00 20.15 21.10

¶Cinesa La Maquinista 16.00 19.05 22.10Glòries Multicines 15.50 18.50 20.00 21.50Gran Sarrià Multicines 16.00 19.00 22.00Palau Balaña Multicines 15.45 18.40 21.35

c Phenomena 22.00c Renoir Floridablanca 16.00 19.00 22.00c Verdi HD 16.00 19.00 22.00 12.00c Yelmo Cines Icaria 17.30 19.00 20.30 22.00

Bone TomahawkEUA. 2015. DIR.: S. CRAIG ZAHLER. INT.: KURT RUSSELL I PATRICK WILSON. 18 A

Western: Any 1850. L’arribada d’un foraster a la petita localitat de Bright Hope aixecales sospites del xèrif Franklin Hunt, que el deté després d’una disputa. Una dona técura del pres a la presó fins que una nit els dos desapareixen. L’única pista de ladesaparició és una fletxa que sembla pertànyer a una violenta tribu d’indis antro-pòfags. El xèrif busca els desapareguts, acompanyat del seu vell ajudant, d’un pistolerexperimentat i del marit de la desapareguda. 132 min.c Cinemes Girona 19.30 22.00

BrooklynIRLANDA. 2016. DIR.: J. CROWLEY. INT.: S. RONAN I D. GLEESON. 7 A

Comèdia: Eilis Lacey, una jove immigrant irlandesa, intenta obrir-se pas en el Brooklyndels anys cinquanta. Atreta pel somni americà, l’Eilis canvia Irlanda i el confort de la llarmaternaperlaciutatdeNovaYork.Lanostàlgiaielslligamsinicialsdisminueixenràpida-ment quan un nou romanç la sumeix en l’embriagador encanteri de l’amor. 111 min.c Balmes Multicines 18.00

Cinesa Diagonal 20.00

Comèdia 19.30Gran Sarrià Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15

c Renoir Floridablanca 18.10 22.30c Verdi HD 18.00c Yelmo Cines Icaria 22.35

Calle Cloverfield 10EUA. 2016. DIR.: D. TRACHTENBERG. INT.: M. E. WINSTEAD I J. GOODMAN. 12 A

Thriller: Una jove té un accident de cotxe. Quan desperta es troba tancada en unacel·la sota terra, segrestada per un home estrany que diu haver-la salvat del dia deljudici final. L’excèntric captor assegura que l’exterior és inhabitable per culpa d’unterrible atac químic, cosa que la protagonista no pot corroborar. És així com començaun malson on analitzar la ment del criminal pot ser la clau per sobreviure. 104 min.

Arenas de Barcelona 15.40 20.00 22.10c Balmes Multicines 16.00 18.00 20.00 22.00

Cinesa Diagonal 16.00 20.30 22.30Cinesa Diagonal Mar 16.15 18.20 20.25 22.30Cinesa Heron City 3D 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa La Maquinista 15.45 18.05 22.45Glòries Multicines 18.00 22.10

c Verdi Park HD 16.30 22.15c Yelmo Cines Icaria 18.20 20.30 22.40

CarolDIVERSOS PAÏSOS. 2015. DIR.: T. HAYNES. INT.: C. BLANCHETT I R. MARA. APTA

Drama: La relació entre dues dones molt diferents en la dècada de 1950 a Nova York.Una jove de 20 anys, la Teresa, treballa en una botiga i somia amb una vida més plenaquan coneix la Carol, una seductora dona atrapada en un matrimoni adinerat, peròsense amor. A mesura que la història es desenvolupa, les seves vides comencen aenfonsar-se, i la Carol cada vegada té més por de perdre la custòdia de la seva filla encas d’una separació, ja que el seu marit qüestiona la seva capacitat com a mare endescobrir la relació que mantenia amb la seva millor amiga, l’Abby. 118 min.c Boliche 22.00

Comèdia 20.05c Méliès 22.25

Cien años de perdónDIVERSOS PAÏSOS. 2016. DIR.: D. CALPARSORO. INT.: P. VICO I L. TOSAR. 12 A

Suspens: Un matí plujós. Sis homes armats assalten la seu central d’un banc a Va-lència. El que havia de ser un robatori net i fàcil aviat es complica quan la directorade la sucursal revela un secret ocult en una de les caixes de seguretat. Els ànimss’encenen entre els líders de la banda i la sospita s’estén dins i fora del banc finsarribar a posar en perill el Govern del país. 104 min.

Arenas de Barcelona 15.40 17.50 20.00Aribau Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Balmes Multicines 20.10Bosque Multicines 16.05 18.10 20.15 22.20Cinesa Diagonal 16.30 18.20 20.30 22.40Cinesa Diagonal Mar 16.30 18.35 20.40 22.45Cinesa Heron City 3D 16.00 18.15 20.25 22.35Cinesa La Maquinista 15.45 20.15 22.30Glòries Multicines 15.50 17.50 19.50Palau Balaña Multicines 16.00 18.00 20.00 22.05Yelmo Cines Icaria 17.50 19.50

DeadpoolEUA. 2016. DIR.: TIM MILLER. INT.: RYAN REYNOLDS I MORENA BACCARIN. 16 A

Acció: Història de Wade Wilson, un antic operatiu de les forces especials convertiten mercenari. Després de ser el subjecte d’un experiment que li atorga el poder dela curació accelerada, adopta l’alter ego de Deadpool. Armat amb les seves noveshabilitats i un sentit de l’humor retorçat, el Deadpool es proposa caçar l’home quegairebé destrueix la seva vida. 106 min.

Arenas de Barcelona 20.00 22.10c Balmes Multicines 22.10

Bosque Multicines 20.20 22.30Cinesa Diagonal 22.45Cinesa Diagonal Mar 17.00 21.30Cinesa Heron City 3D 18.15 20.25 22.40Cinesa La Maquinista 18.00 20.35 22.45Glòries Multicines 20.00 22.10

c Yelmo Cines Icaria 18.15 20.25

DheepanFRANÇA. 2015. DIR.: J. AUDIARD. INT.: J. ANTONYTHASAN I K. SRINIVASAN. 16 A

Drama: La guerra civil està a punt d’acabar a Sri Lanka i la derrota és a prop. ElDheepan decideix fugir. Marxa amb una dona i una nena que no coneix, ambl’esperança d’obtenir més fàcilment asil polític a Europa. En arribar a París, la famíliava de llar d’acollida en llar d’acollida, fins que el Dheepan aconsegueix feina coma conserge en un edifici dels suburbis. Té l’esperança de construir una nova vida iuna veritable llar per a les seves falses filla i esposa. La violència quotidiana de laciutat fa que el Dheepan hagi de protegir la familia. 109 min.n Cinemes Texas 22.00

El abrazo de la serpienteCOLÒMBIA. 2015. DIR.: CIRO GUERRA. INT.: JAN BIJVOET I ANTONIO BOLÍVAR. 12 A

Aventura: El Karamakate és un poderós xaman de l’Amazònia, últim superviventde la seva tribu, que viu en el més profund de la selva en un aïllament voluntari.

Dècades de solitud l’han convertit en una despulla humana, desproveït de recordsi emocions. La seva buida existència es veu alterada per l’arribada de l’Evan, un etno-botànic a la recerca d’una poderosa planta sagrada, capaç d’ensenyar a somiar. Juntss’embarquen en un viatge al cor de la selva amazònica, en què el Karamakate a poc apoc va recuperant els records perduts. 125 min.c Verdi HD 22.25c Verdi Park HD 15.55c Zumzeig Cinema 18.30

El bosque de los suicidiosEUA. 2016. DIR.: JASON ZADA. INT.: NATALIE DORMER I TAYLOR KINNEY. 16 A

Thriller: Una jove americana, la Sara, va a buscar la seva germana bessona, desapa-reguda misteriosament. Malgrat totes les advertències de mantenir-se en la senda, laSara s’interna en el bosc, decidida a descobrir la veritat sobre el destí que ha corregutla seva germana, però en fer-ho s’enfronta a les ànimes turmentades d’aquells quehan mort en aquest lloc i que assetgen a tot aquell que deambuli al bosc. 93 min.

Cinesa Diagonal Mar 22.25

El fill de SaülHONGRIA . 2015. DIR.: LÁSZLÓ NEMES. INT.: GÉZA RÖHRIG I LEVENTE MOLNÁR.18 A

Drama: Auschwitz, 1944. Saul Auslander és un presoner hongarès que treballa enun dels forns crematoris d’Auschwitz. És obligat a cremar tots els cadàvers dels habi-tants del seu propi poble però, fent ús de la seva moral, tracta de salvar de les flamesel cos d’un jove que creu que és el seu fill i buscar un rabí per poder-lo enterrardecentment. 107 min.n Cinemes Texas 16.00 18.00 20.00c Méliès 16.00

El GrupESPANYA. 2015. DIR.: GUSTAVO VIZOSO. 7 A

Documental: El documental mostra com un grup d’aturats de mitjana edat es reuneixper iniciativa dels Serveis Socials del barri de Sant Antoni de Barcelona i l’equip clí-nic CIPAIS. A través de diverses trobades, les persones que en formen part parlensobre les seves experiències i el seu malestar per la situació que els ha tocat viure,reflex d’una societat en crisi, i milloren així la seva situació emocional. 85 min.C Cinemes Girona 20.00

El pregónESPANYA. 2016. DIR.: D. DE LA ORDEN. INT.: A. BUENAFUENTE I B. ROMERO. 12 A

Comèdia: Van jurar que no es veurien les cares mai més però, per una quantitatraonable de diners, estan disposats a fer una excepció. Els germans Osorio, glòriesoblidades de la música electrònica dels 90, han tocat fons. Quan els contracten peranar junts a fer el pregó al seu poble natal, Proverzo, no imaginen què els passarà. Lesseves intencions d’arribar, guanyar-se els diners i sortir corrent es veuen truncadesper plans secrets, hordes de fans i tradicions ancestrals. Si surten d’allà amb vida,serà tot un èxit. 85 min.

Arenas de Barcelona 15.40 17.50 20.00 22.10Aribau Multicines 16.00 18.00 20.00 22.00Balmes Multicines 18.00 19.30 21.00 22.30Bosque Multicines 16.15 18.10 20.05 22.00Cinesa Diagonal 16.15 18.15 20.15 22.15Cinesa Diagonal Mar 16.25 18.30 20.40 22.45Cinesa Heron City 3D 16.20 18.25 20.20 22.20Cinesa La Maquinista 16.30 18.30 20.30 22.30Comèdia 16.10 17.45 22.00Glòries Multicines 16.10 18.10 20.10 22.10Gran Sarrià Multicines 16.00 18.00 20.00Palau Balaña Multicines 16.10 18.05 19.55 22.10Yelmo Cines Icaria 18.15 20.15 22.15

El recuerdo de MarnieJAPÓ. 2014. DIR.: HIROMASA YONEBAYASHI. APTA

Animació: Quan la tímida Anna es trasllada a la vora de la mar a viure ambels seus oncles, descobreix la Casa Marsh, una antiga mansió envoltadaper pantans, i es troba amb la jove i misteriosa Marnie. Les dues noies for-men instantàniament una connexió única i una amistat que viatja pels límitsentre fantasia i realitat. A mesura que passen els dies, una atracció gaire-bé magnètica condueix l’Anna una vegada i una altra a la Casa Marsh. Aixícomença a reconstruir la història que envolta la seva estranya nova amiga. 103 min.

Cinesa Diagonal Mar 16.40

El regalEUA. 2015. DIR.: JOEL EDGERTON. INT.: JASON BATEMAN I REBECCA HALL. 12 A

Thriller: La vida d’una parella benestant que s’ha mudat a una meravellosa casa ala costa de Califòrnia canvia radicalment quan comencen a rebre misteriosos regalsd’un antic company de classe. Certs secrets del passat surten a la llum després demés de 20 anys. 108 min.

Arenas de Barcelona 19.00 22.10Cinesa Diagonal 16.00 18.15 20.30Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.05 20.15 22.25Cinesa Heron City 3D 15.45 19.10 22.00Cinesa La Maquinista 15.40 17.40 22.50

n Verdi HD 16.05 18.15 20.25 22.35 12.00c Yelmo Cines Icaria 17.10 19.30 21.50

El renacido (The revenant)EUA. 2015. DIR.: A. GONZÁLEZ IÑÁRRITU. INT.: L. DICAPRIO I T. HARDY. 16 A

Acció: A les profunditats de l’Amèrica salvatge, el caçador Hugh Glass resulta greu-ment ferit i és abandonat a la seva sort per un membre traïdor del seu equip, John Fitz-gerald. Amb la força de voluntat com a única arma, el Glass s’ha d’enfrontar a un terri-tori hostil, a un hivern brutal i a la guerra constant entre les tribus de nadius americans,en una recerca heroica i implacable per aconseguir venjar-se del Fitzgerald.100 min.

Arenas de Barcelona 22.10Aribau Club 21.45

c Balmes Multicines 22.00Bosque Multicines 22.00Cinesa Diagonal 21.30Cinesa Diagonal Mar 19.00 22.00Cinesa Heron City 3D 15.50 19.00 22.00Cinesa La Maquinista 15.45 18.55 22.05Glòries Multicines 21.50

c Verdi Park HD 18.45c Yelmo Cines Icaria 19.00 22.00

Irrational manEUA. 2015. DIR.: WOODY ALLEN. INT.: JOAQUIN PHOENIX I EMMA STONE. 12 A

Drama: El professor de filosofia Abe Lucas ha tocat fons a nivell emocional i es veuincapaç de trobar-li cap sentit ni alegria a la seva vida. Poc després de començar afer classe a la universitat d’una petita localitat, comença a relacionar-se amb duesdones: Rita Richards, una professora que se sent molt sola i que vol que la rescatd’un matrimoni infeliç, i Jill Pollard, la seva millor estudiant, que esdevé la seva amigamés íntima. Encara la Jill estima el xicot, el Roy, troba irresistible la personalitat artís-tica i turmentada de l’Abe, així com el seu exòtic passat. 96 min.n Cinemes Texas 22.00

JoyEUA. 2015. DIR.: D. O. RUSSELL. INT.: JENNIFER LAWRENCE I ROBERT DE NIRO. 7 A

Comèdia: El film se centra en una noia que aconsegueix fundar una dinastia de ne-gocis i es converteix en la matriarca familiar per dret propi. La traïció, la deslleialtat, lapèrdua de la innocència i les cicatrius de l’amor pavimenten el camí d’aquesta intensacomèdia humana i emocional sobre convertir-se en l’autèntic cap d’una família i lide-rar un negoci en un món implacable. Mentrestant, el món interior i la increïble imagi-nació de la Joy l’ajuden a travessar la tempesta a la qual ha de enfrontar-se.120 min.

Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.35 22.10Cinesa Heron City 3D 16.20 20.00 22.35

Kung Fu Panda 3EUA, XINA. 2016. DIR.: JENNIFER YUH, ALESSANDRO CARLONI. APTA

Animació: Quan el pare del panda Po reapareix inesperadament després de moltde temps perdut, pare i fill viatgen a un paradís secret de pandes on coneixen unmunt de nous i divertidíssims personatges pandes. Però quan el malvat Kai co-mença a recórrer la Xina derrotant tots els mestres kung fu, el Po ha d’aconseguirl’impossible: ser capaç d’entrenar un poblat de pandes maldestres amants de la di-versió per convertir-los en l’equip definitiu de Kung Fu Pandes. 90 min.

Arenas de Barcelona 15.40 17.50 20.00c Balmes Multicines 16.00

Bosque Multicines 15.55 18.00Cinesa Diagonal 18.20Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.05 20.10Cinesa Heron City 3D 16.00 18.05Cinesa La Maquinista 15.45 18.00 20.10Glòries Multicines 16.00 18.00

C Palau Balaña Multicines 15.55 17.50 19.40c Yelmo Cines Icaria 18.00

La chica danesaDIVERSOS PAÏSOS. 2015. DIR.: T. HOOPER. INT.: E. REDMAYNE I A. VIKANDER. 12 A

Drama: Copenhaguen, 1926. Els paisatges del pintor Einar Wegener, casat amb laGerda, són molt admirats per la societat danesa. La Gerda és una artista menysconeguda que el seu marit, però s’està fent un nom com a retratista de ciutadansimportants. Formen una parella molt unida, encara que a tots dos els manca acon-seguir la revelació artística i personal. Tot canvia el dia en què la Gerda ha de lliurarun retrat i demana al seu marit que supleixi la model posant-se un vestit de dona peracabar el quadre. És una experiència transformadora per a l’Einar. 120 min.c Verdi Park HD 20.20

La habitaciónIRLANDA. 2015. DIR.: L. ABRAHAMSON. INT.: JACOB TREMBLAY I BRIE LARSON.12 A

Drama: Explica la història de nen de cinc anys i la seva afectuosa mare, que tractade fer-lo feliç encara que les seves vides no tenen res de normal. Viuen tancats enun minúscul espai, sense finestres a l’exterior, que ella ha batejat com l’habitació. Hacreat un univers pel fill dins de l’habitació i res li impedirà aconseguir que tingui unavida plena tot i el reduït espai en què es mouen. Fins que decideix rebel·lar-se i pensaun arriscat pla que els permetrà fugir i que els portarà a enfrontar-se a una cosapotser més aterridora: el món real. 118 min.

Aribau Club 16.45 19.15c Balmes Multicines 20.05 22.15

Cinesa Diagonal 18.30 22.45Cinesa Diagonal Mar 19.00

c Verdi Park HD 18.05 22.35c Yelmo Cines Icaria 20.00 22.25

La juventudDIVERSOS PAÏSOS. 2015. DIR.: P. SORRENTINO. INT.: M. CAINE I H. KEITEL. 12 A

Drama: És primavera. El Fred i el Mick, dos vells amics que ara s’acosten als 80anys, estan de vacances en un hotel elegant als peus dels Alps. El Fred, compositori director d’orquestra, està a punt de retirar-se. El Mick, director de cinema, encaratreballa. Tots dos amics saben que el seu temps s’acaba ràpidament i decideixenenfrontar-se al futur junts. Miren amb curiositat i tendresa les vides confuses dels

segc

c

A

s’enamor

c

c

vidr

A

c

c

solters

són

s’enamorn

seminari d’Or

LEU

Acció:taRRdesconeguts:enafirma que és el nou xèrifc

CARTELLERA Vegeu els tràilers de les pel·lícules d’estrena i les sales de cinema de

Catalunya on es projecten a www.lavanguardia.com/trailers­cine

Cartellera elaborada per OneData. comercial@onedata.es

Ciertas Observaciones

El CCCB acull la sessió CiertasObservaciones, una trobadaque reunirà pel·lícules experi-mentals del cinema científic.S’analitzaran les diferentstècniques de filmació ques’utilitzen per captar la sevaessència a tall d’observatoricientífic. Montalegre, 5.20 hores. 4 euros.

La pianista georgiana KhatiaBuniatixvili torna a tocar alPalau de la Música en unconcert que forma part delcicle Palau 100 Piano, ambun programa que inclou lesobres musicals de Ravel, Liszti Stravinsky.De 15 a 35 euros.20.30 hores. Palau de laMúsica, 4-6. Khatia Buniatixvili

Tel Entrada: 902 10 12 12. Internet: www.telentrada.com x Ticketmaster: 902 15 00 25. Internet: www.ticketmaster.es

Abreviacions: DL: dilluns, DM: dimarts, DX: dimecres, DJ: dijous, DV: divendres, DS: dissabte, DG: diumenge, F: festius, c: v.o. subtitulada en castellà, n: v.o. subtitulada en català, C: parlada en català,M: matinal, G: golfa, U: en 3D

IDEESNOVETATS Direcció

Batman v Superman *** Zack Snyder

Nuestra hermana pequeña *** Hirokazu Kore-eda

O los tres o ninguno ** Kheiron

Resucitado ** Kevin Reynolds

Primavera en Normandía ** Anne Fontaine

La modista *** Jocelyn Moorehouse

El regalo *** Joel Edgerton

Calle Cloverfield 10 *** Dan Trachtenberg

El pregón *** Dani de la Orden

DOLENTA c REGULAR * BONA **MOLT BONA *** OBRA MESTRA ****

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2980 €

43

España

31 Marzo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

6 LAVANGUARDIA V I U R E DIJOUS, 31 MARÇ 2016

Carolina Ruiz, emocionada, fa l’ofrena floral a Fleming en plena Rambla

Carolina Ruiz Serrattenia 78 anys quanla vaig entrevistar.La seva filla, també

Carolina, és la vídua del moltrecordat i tan enyoratMiquelPallés, que es va guanyar unsobrenom simpàtic ben indi­catiu: Carolino. Les seves du­es combatives nétes, Carolinai Mercè, porten ben portadesles regnes de la floristeria enuns temps gens fàcils. Ja sóncinc les generacions de donesde la mateixa família que s’hihan dedicat a peu de Rambla,i d’abans que l’Ajuntamenthagués plantat i oficialitzatles parades fixes.El 1988 ella m’explicava

que havia vist desfilar per laRambla de les Flors moltíssi­mes personalitats i autoritatstant abans com després de laguerra incivil. Però la trobadaque més recordava, perquè lava fer emocionar, va ser ambFleming.Era un dia de Corpus, ho

recordava amb precisió, i vaafegir: “Uns clientsm’estavencomprant clavells per llan­çar­los al pas de la processópel carrer Ferran, i els vaig

demanar qui era un senyorque s’acostava en aquell mo­ment, acompanyat per tantagent. Em van dir que era eldoctor Fleming. Jo no sabiaqui era, però en vaig tenirprou de saber que era el des­cobridor de la penicil∙lina.Sense dubtar­ho, m’hi vaigacostar i li vaig donar un ram

de flors preciós, el més grosque tenia amà. El doctor Bar­raquer, que anava al seu cos­tat, em va traduir les gràciesmés expressives que em vadonar aquell gran savi”.Havia estat convidat el

1948 per l’hospital de laMarede Déu del Mar per a Infec­ciosos per pronunciar confe­rències; en va impartir cinc.Les dues setmanes que va es­tar aquí van donar per fer

moltes cosesmés: recepcions,sopars de gala, concert al Pa­lau de la Música (very ugly),toros, futbol, folklore al PobleEspanyol, processó de Cor­pus,Montserrat, etcètera.El que més el va impres­

sionar van ser les mostres re­petides de l’afecte popularque rebia anant pels carrers. Iaixí ho detalla als seus dieta­ris minuciosos, acabats deconsultar perDanielVenteo ala British Library de Londresper escriure uns dels capítolsde la seva impecable investi­gació: Barcelona i l’HospitaldelMar.Fleming confessa per escrit

que tota una sèrie de coses jali havien passat en altres ciu­tats que havia visitat, peròqueera laprimeravegadaquehavia rebut tanta “demostra­ció espontània d’afecte perpart de totes les classes soci­als”. I afegeix: “Crec que es vamanifestar per primera vega­da a la Rambla de les Flors, alvostre bonic mercat de flors”.S’explica, doncs, el comentarique li va ferperescrit a l’alcal­de, en el curs del sopar oficialdel Ritz: “Barcelona és real­ment una ciutat de flors, i lesflorsboniquesdonenalegria ala terra”.Així doncs, no és estrany

que sentenciés: la Rambla ésel passeigmés bonic del món.Coincidia, així, en el temps ien la valoració ambel granes­criptor SomersetMaugham.c

FlemingiCarolina

LaRambla va serl’escenari quemésva impressionar elsavi durant l’estadaa Barcelona el 1948

PÉREZ DE ROZAS / IMATGE CEDIDA PERL’ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA

QUADERN BARCELONÍ

GRÀCIES!Hi ha beneficis intangiblesdifícils de quantificar peròque, tot i així, la històriaacaba col∙locant al seu lloc ireconeixent la seva vàluasuprema. Quan esmuntaval’Exposició Universal del1888, lamajoria dels barce­lonins comentaven: “Aixòserà un fracàs i serem lariota delmón”. I és que,després de segles de deca­dència, la por i el pessimis­me havien arrelat fins alfons de l’ànima. De les bon­

dats derivades del gran èxitassolit per aquell certamen,van quedar espais, edificis imillores sensibles, peròconsidero que elmés im­portant va ser l’autoestima ila seguretat que es va impo­sar a tot arreu. Fins que vaarribar Cruyff, els barcelo­nistes comentaven davantla imminència d’un partitdifícil i crucial: “Què ussembla, perdrem diumen­ge?”. Ell va aconseguiresborrar per fi aquestaempremta de pessimisme

masoquista i inocular persempremés, gràcies a laseva grandesa com a juga­dor i la seva inventiva crea­dora com a entrenador, unaindestructiblemoral devictòria. Estimo que aques­ta transformació va ser tanradical i contagiosa que haestat augmentada imillora­da tot i haver­se retirat. Laseva transcendència encaraseràmés valorada a partird’ara, una característicalamentable de la nostramanera de ser.

L ’ÀLBUM LLUÍS PERMANYER

L’incendi d’un camió de pinturesprovoca una gran columna de fumBARCELONAwUn camió carre­gat de pintura es va incendiarahir quan circulava a la conflu­ència dels carrers Borrell i Se­púlveda pocs minuts després deles dotze del migdia. Dues dota­cions dels bombers van apagarràpidament el foc, que va pro­vocar al barri de Sant Antoniuna densa i gran columna defum negre visible des de dife­rents punts de la capital catala­na. El conductor del vehicleincendiat, de 35 anys, va resul­tar ferit de poca consideracióamb cremades a les mans i va

ser derivat a l’hospital Clínicper una ambulància del Sistemad’Emergències Mèdiques(SEM). A més del camió carre­gat de pintures, el foc va afectarun contenidor d’escombraries idos vehicles més que estavenestacionats al carrer. El trànsitals carrers de l’entorn es vaveure alterat al voltant d’unahora. Segons fonts municipals,els motius de l’incendi es desco­neixen. / Redacció

ÀLEX GARCIA

Els bombers apaguen el foc del camió incendiat

BATECCIUTADÀ

Desarticulat al Baix Llobregat un grupque distribuïa haixix a escala internacionalL’HOSPITALETwEls Mossosd’Esquadra han detingut sispersones –cinc ja són a la pre­só– per tràfic de drogues. Estracta d’un grup organitzatinstal∙lat al Baix Llobregat iliderat per tres germans denacionalitat marroquina ques’encarregaven de recollir hai­xix al Marroc per distribuir­lodesprés per Espanya, França iAlemanya. Feien servir un locala Santa Coloma de Cervelló coma magatzem, i també un bar al’Hospitalet de Llobregat, re­gentat per un d’ells, per facilitarels contactes. La investigacióva començar arran d’un controlde trànsit a Sant Joan Despí,

on la policia va intervenir300 quilos d’haixix. En total,s’han requisat 1.200 quilosd’aquesta substància amb unvalor proper als dos milionsd’euros, 70.000 euros en efectiui una arma de foc. D’altrabanda, els Mossos van fer ahiruna batuda al barri de SantCosme del Prat de Llobregatcontra una xarxa especialitzadaen robatoris en autopistes. Es vaacordonar tota la zona i es vautilitzar un helicòpter per evitarque els delinqüents s’escapes­sin. L’operació, que encara estàsota secret de sumari, continuaoberta i ja acumula almenys sisdetinguts. / Jose Polo

TARRAGONAwLa comissióassessora del Concurs de Cas­tells ha pactat amb les collescanvis per guanyar ritme enla XXVI edició (1 i 2 d’octubre)i posar fi als tempsmorts entreconstruccions. S’estrenaranles anomenades rondes enca­valcades. Cada colla tindràquatre o cinc minuts, en funcióde la dificultat dels castells,per col∙locar els segons, i sifan un peu desmuntat haurande deixar actuar una altracolla abans de tornar a provarla construcció. També s’hanincrementat els premisun 7,2%. /Esteve Giralt

UnConcurs deCastellsmés ràpidi espectacular

Mor un home a quili esclata una càpsulade droga al cosEL PRAT DE LLOBREGATwUnhome de nacionalitat lituanava morir el 22 demarç a l’aero­port del Prat després d’escla­tar­li una de les 34 càpsules decocaïna que amagava a l’inte­rior de l’organisme, segons haninformat elsMossos d’Esqua­dra. L’home va arribar a Barce­lona en un vol procedent delBrasil. Després d’aterrar a laterminal 1 es va colar a l’esta­ció de l’L9 demetro, on ins­tants després va perdre elconeixement i va caure a terra.L’home va començar a tenirconvulsions i va morir allàmateix. / Jose Polo

VEGEU EL VÍDEO DE L’INCENDIDEL CAMIÓ Ahttp://bit.ly/1V540Mo

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIVIR

657000

141874

Diario

553 CM² - 50%

14000 €

6

España

31 Marzo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

8TV

8 al Dia-Informatiu 29-2-2016

Connexió en directe amb el Palau de la Música per parlar del concert del Cor de

Cambra del Palau de la Música Catalana i Les Musiciens du Louvre, que sota la

direcció de Marc Minkowski van oferir un programa dedicat a Mozart, amb el

Requiem inclòs, el dia 29 de març, dins el cicle Palau 100. El concert forma part de la

gira europea de les dues formacions. La peça conté imatges del l’assaig de la tarda i

declaracions de Josep Vila i Casañas. Minut 31:04 a 32:30

Enllaç:

http://www.8tv.cat/8aldia/videos/informatiu-29-de-marc-del-2016/