9
Recull de Premsa

Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Xavier Miserachs escrivia, en un text que s ha reproduït novament en un dels dos llibres publicats amb motiu de

  • Upload
    others

  • View
    2

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Xavier Miserachs escrivia, en un text que s ha reproduït novament en un dels dos llibres publicats amb motiu de

Recull de

Premsa

Page 2: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Xavier Miserachs escrivia, en un text que s ha reproduït novament en un dels dos llibres publicats amb motiu de

39ara DIVENDRES, 18 DE SETEMBRE DEL 2015 cultura

‘Star Wars’, Paquito D’Rivera i ‘Romeu i Julieta’, al cicle Simfònics al PalauSimfònics al Palau celebra enguany 20 anys acostant la música clàssica a nous públics. El cicle, que organitza l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Músi-ca, s’inaugurarà el 26 de setembre amb la cantata Car-mina Burana, de Carl Orff. Hi haurà concerts tan es-pecials com Un americà a París, que barrejarà Gersh-win i ritmes caribenys de la mà de Paquito D’Rivera;

l’Orfeó Català interpretarà Star Wars i grans cors de ci-nema; s’unirà música i literatura a Romeu i Julieta, on s’interpretarà l’obra homònima de Nino Rota, Txai-kovski i Prokófiev; i també hi haurà Tangos con Pasión Vega. La temporada inclou concerts extraordinaris: La Santa Espina, La Passió segons sant Mateu de Bach so-ta la direcció de Xavier Puig i la Novena de Beethoven.

01. Les escenografies fan de les imatges una experiència immersiva. PERE TORDERA

02. Una imatge convertida en un mural. EFE

De la vida íntima als grans canvis generalsLes fàbriques, les estacions de tren, els comerços, els cafès, els bars nocturns, les pistes de ball... Mise-rachs va defugir els llocs comuns i els turístics i va retratar la trans-formació urbanística i social de Barcelona des de la intimitat de les vides de les persones anònimes que trobava pels carrers.

Barcelona, el franquisme i els nous catalansUna de les imatges més recordades del llibre és la d’una família d’immi-grants sortint carregats de maletes de l’Estació de França. La dignitat amb què Miserachs els va retratar no aconsegueix ocultar els rigors econòmics de l’Espanya franquista i com arrencava l’abandonament progressiu del camp.

des de la perifèria fins que ens que-dem sols amb les persones que ha-biten les imatges –explicava Víc-tor Navarro–. El procés de treball ha consistit sobretot a entendre com podíem analitzar les fotogra-fies perquè ens servissin per expli-car la complexitat que pretenia el comissari”.

Bon ull per als detalls Xavier Miserachs escrivia, en un text que s’ha reproduït novament en un dels dos llibres publicats amb motiu de la mostra: “No pas-

sa res, la imatge sembla presa a l’atzar, hi ha gent que no se sap per què hi és, ni per què els vaig inclou-re a la foto; l’espai en què passa l’escena és del tot anodí. A la recer-ca d’un tema inexistent, la mirada es passeja per la imatge i va desco-brint signes en la indumentària, les parets, el mobiliari urbà, els ve-hicles. El fotògraf ha proposat una imatge de la realitat, però la inter-pretació va a càrrec del lector, que difícilment s’hi esforçaria si la ve-iés aïllada, fora del context d’un llibre, d’un discurs”.

“Miserachs era un home molt empàtic. No buscava fotografies mesquines ni sòrdides, a les seves imatges hi ha molta proximitat amb la gent”, va explicar el comissari, que també va recordar com el llibre que el fotògraf William Klein va de-dicar a la ciutat de Nova York li va canviar per complet la manera que tenia de veure la fotografia. “Tenia molt bon ull per a les panoràmi-ques, a les seves fotografies hi ha molts motius d’atenció”, afirma.

A partir del dia 12 de novembre el museu mostrarà en una sala an-

nexa a l’exposició i amb el títol d’A.XMI una selecció dels 60.000 negatius, 20.000 transparències i 2.500 fulls de contacte, entre altres materials, que formen l’Arxiu Mi-serachs. Aquesta mostra serà una prova pilot de la mediateca que el museu instal·larà a l’actual vestíbul del Centre d’Estudis i Documenta-ció. També es va anunciar que el 2011 l’Arxiu Miserachs seria un dels temes del pròxim curs del desapa-regut Programa d’Estudis Indepen-dent, però mai no es va arribar a crear un grup de treball.e

02

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

127000

14121

Diario

126 CM² - 15%

667 €

39

España

18 Septiembre, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 3: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Xavier Miserachs escrivia, en un text que s ha reproduït novament en un dels dos llibres publicats amb motiu de

E1 PP pide a laalcaldesa quecontrate unanueva auditora

BARCELONAE1PP se levant6 ayer contra la de-cisi6n de Ada Colau de contratara la auditora que fue incapaz dedetectar el desfalco del Palau de laMfisica.

E1 concejal popular, Javier Mu-lleras, exigi6 al gobiemo munici-pal que active un concurso parapromover la rotaci6n y que nue-vas firmas puedan optar a fiscali-zar las cuentas del Ayuntamientode Barcelona y sus empresas aso-ciadas despu6s de m~ de dos d6-cadas otorg~indole ininterrumpi-damente el contrato a GabineteT6cnico de Auditoria y Consulto-r/a SA. <<D6nde queda la regene-raci6n de Colau>>, se pregunt6 elpopular.

Tal y como avanz6 ayer estediario, el gobiemo de Barcelonadecidi6 renovar hasta noviembrede 2016 la vinculaci6n entre elConsistori y esta auditora quetampoco se percat6 de las nfime-rosas irregularidades que se pro-dujeron en el F6rum Universal deLes Cultures. La pr6rroga del con-trato que autoriz6 Colau la pasa-da semana reportar/~ 460.000 eu-rosa la UTE que la empresa com-parte conPficeWaterhouseCoopers.

Mulleras destac6 que un con-curso <~ofreceria oportunidades alos numerosos auditores que hayen Barcelona, para una mayortransparencia e higiene contablede las cuentas del Ayuntamien-to>>. E1 grupo municipal del PPsolicitar/~ formalmente a la alcal-desa que no vuelva a renovar au-tom~iticamente con la controver-tida firma.

E1 regidor popular consider6~sorprendente>> la decisi6n deColau y record6 que el partidoque lidera Alberto Fern/mdez enBarcelona lleva ocho afios recla-mando que se deje de en Gabine-te T6cnico de Auditoria y Consul-toria SA.

La auditora que seguir/~ anali-zando las cuentas del Ayunta-miento exoner6 al segundo tripar-tito tras el encargo en 2007 de in-formes externos de dudosautilidad que costaron al erario ca-talfin 729.000 euros. Despu6s sedescubfi6 que el Govern ya la ha-bia contratado para revisar en2005 las cuentas de los puertosde la Generalitat.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

44000

8860

Diario

113 CM² - 11%

660 €

15

España

18 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 4: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Xavier Miserachs escrivia, en un text que s ha reproduït novament en un dels dos llibres publicats amb motiu de

tradici6n de izquierdas que sabe quelas cosas cuestan mucho~.

In~s Arrimadas (Ciutadans) fuela mils insistente con la corrupci6n:rue la finica que record6 a Romevaque la lista que representa integraa un partido (Converg~ncia) quetiene 15 sedes embargadas pot elcaso Palau. En cuanto a la CUP,present6 en el debate a su ng~merodos, Anna Gabriel. Pas6 bastantedesapercibida, pero dej6 una de las

La CUP insiste ensu rechazo a Mas ypide un <<candidatode consenso>>

Rabell, Gabriel, Arrimadas, Iceta, Romeva, Garcia Albiol y Espadaler, ayer en el plat6 de 8tv. LLUJS GENt/AFP

La ausencia de Mas y la expulsiSnde la UE desquician a RomevaTodos los partidos excepto la CUP reprochan a Junts pel Si su propuesta unilateral

DANIEL G. SASTRE BARCELONAE1 protagonista del debate electoralde anoche de 8tv no sali6 ni un mi-nuto en pantalla. Todos los candi-datos alas elecciones de127-S cri-ticaron la ausencia de Artur Mas,el presidente de la Generalitat quese presenta a la reelecciSn en eln5mero cuatro de la lista de Juntspel Si. E1 cabeza de cartel simb61i-co de esa candidatura, Rafil Rome-va, acus6 los golpes y pass casi de-sapercibido en una discusiSn en la

que todos los no independentistasdieron por hecha la salida de Cata-lufia de la UE en caso de secesi6n.

E1 debate conducido por JosepCuni demostr6 que todos los patti-dos saben que el rival a batir esJunts pel Si, la lista conjunta deConverg~ncia y Esquerra. Y queuno de sus puntos d~biles es que,por equilibrios de candidatura ypot la voluntad de orillar las sospe-chas de corrupci6n, Mas no se pre-senta como cabeza de lista aunque

si aspira a repetir.Romeva no encontr6 nunca res-

puesta a esos ataques. Apagadodurante toda la emisi6n, apenasacert6 a reproducir los argumentosde su candidatura en los tres blo-ques que integraron el debate: porqu~ romper con Espafia, qu~ pasa-rfi con la economia de una Catalu-fia independiente y la permanenciao no del nuevo Estado en la UE.

E1 resto de candidatos si consi-gui6, en mayor o en menor medida,

colar su mensaje. Miquel Iceta(PSC), el m~s incisivo con la ausen-cia de Mas, defendi6 una y otra vezuna salida dialogada al problema ca-talgm; Xavier Garcia Albiol (PP) re-piti6 una y otra vez que (<no se pue-den romper las reglas del juego)>; Lluis Rabell (Catalunya Si que esPot), bastante desdibujado tambi~n,afe6 a los independentistas que nohayan apumdo la negociaci6n con elGobiemo: (<Tenemos que luchar potun referendum. Yo vengo de una

frases mils interesantes: cuando lepreguntaron si harfi president aMas, ella prefiri6 referirse a un((candidato de consenso>>.

Romeva, hacia el final del debate,no quiso responder qu6 pasaria si,como se ha elucubrado, Junts pel Sino obtiene la mayoria absoluta y laCUP le pide que sea ~1 quien seponga al frente del Govern.

E1 candidato de la lista de Massufri6 sobre todo en el filtimo blo-que, el dedicado a Europa. RamonEspadaler (Uni6), que habl6 pocopero consigui6 colocar sus princi-pales mensajes (el de la tercera viaentre el Gobiemo y la Generalitat,el del peligro de que la CUP sea de-cisiva y el de la bdsqueda del apo-yodel votante tradicional de CiU),afirm6: ~Nunca haremos nada quenos pueda dejar fuera de la UE>>.

E1 resto de candidatos dieronpor hecho que la secesi6n unilate-ral equivale a la expulsi6n de Euro-pa. Albiol subray6 que Catalufiapodria quedarse fuera <<cuatro,ocho o 10 ariosto, e Iceta remach6:~<Las decisiones de la UE se tomanpor unanimidad. Pensar que unproceso unilateral ser~ reconocidoen Europa es sofiar~.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

44000

8860

Diario

486 CM² - 47%

2820 €

8

España

18 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 5: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Xavier Miserachs escrivia, en un text que s ha reproduït novament en un dels dos llibres publicats amb motiu de

CATALUÑAVIERNES 18 DE SEPTIEMBRE DE 2015

[email protected] | ccaa.elpais.com/ccaa/catalunya.html | elpais.cat

El primer gran debate televisivode los siete candidatos a las elec-ciones del 27 de septiembre refle-jó anoche las dificultades deJunts pel Sí para conseguir cual-quier tipo de apoyo a su hoja deruta independentista y estuvoprotagonizado por la última ad-vertencia de la Comisión Euro-pea sobre la exclusión de Catalu-ña de la UE en caso de independi-zarse. El candidato de Junts pelSí, Raül Romeva, insistió en lasupuesta “seguridad jurídica” dela hoja de ruta independentista yde la posibilidad de alcanzar laindependencia con cierto gra-dualismo y negociación con elEstado. Este discurso no logró niel apoyo de la CUP, que abogaabiertamente por una “desco-nexión inmediata” con el Estado.

El debate, organizado por lacadena privada 8TV, reunió enel plató a Raül Romeva (Juntspel Sí), Miquel Iceta (PSC), LluísRabell (Catalunya Sí que es Pot),Ramon Espadaler (Unió), XavierGarcía Albiol (PP), Inés Arrima-das (Ciudadanos) y Anna Ga-briel (CUP).

El proceso hacia la indepen-dencia de Cataluña monopolizóel debate y todos los otros aspec-tos que salieron, desde las políti-cas sociales hasta la marcha dela economía, quedaron supedita-das a la cuestión nacional. El de-

batemás duro fue entre el candi-dato de Junts pel Sí y Xavier Gar-cía Albiol, del PP, lo que resaltóel carácter de plebiscito indepen-dentista que los soberanistashan conseguido otorgar al 27-S.

Todo el debate estuvo impreg-nado por la última advertenciade la Comisión Europea sobre laexclusión del proyecto comunita-rio de una Cataluña indepen-diente. Romeva la relativizó: “Es-ta declaración no dice nada quehaga imposible continuar en la

UE porque a nadie le interesauna Cataluña fuera de la UniónEuropea”. “No tienen derecho adejarnos sin pasaporte euro-peo”, le respondió Inés Arrima-das. “Cataluña es un donante ne-to a la Unión Europea”, dijo a unXavier Garcia Albiol que insistióen el riesgo de perder las ayudasde la PAC y los fondos de cohe-sión. “Pensar que un procesounilateral será reconocido por laUnión Europea es soñar”, apun-tó Miquel Iceta.

Frente al argumento de los so-beranistas de que Europa acepta-ría la independencia de Catalu-ña por “pragmatismo”, Iceta re-cordó que la adhesión de un nue-vo Estado requiere de unanimi-dad de todos los socios de la UE.“Pensar que habrá unanimidadpara aceptar a alguien que hasalido de mala manera de un es-tado miembro es soñar”, ha di-cho. “España no tendrá muchointerés en favorecer el reingresode Cataluña”, añadió. “No nos po-

demos permitir ni 24 horas fue-ra de la Unión Europea”, dijo ellíder socialista. “Para echarte dela UE deben reconocerte antescomo Estado”, replicó Romeva.

La candidata de Ciudadanos,Inés Arrimadas rechazó cual-quier referéndum sea o no pacta-do. “Si sale el sí a la independen-cia también saldríamos de Euro-pa”, dijo. La candidata de la CUPno ocultó una parte esencial desu programa respecto a Europa.“No se puede ridiculizar a losque pensamos que se puede de-fender la salida de la UE”, dijo.

El debate sobre Europa y laconsulta generó un duro cara acara entre Lluís Rabell e InésArrimadas. Esta última repro-chó al primero que votara sí-síen la pseudoconsulta del 9-N. “Sivoté sí-sí el 9-N es porque no ha-bía una papeleta que dijese ‘id ahacer puñetas’ porque comomu-chos ciudadanos consideré inso-portable la política del PP”. Rabe-ll acusó a Ciudadanos de “no serdemócratas” por rechazar el re-feréndum.

Romeva, que estuvo en un se-gundo plano en casi todo el deba-te también reprochó un déficitdemocrático al conjunto del Es-tado. Le respondió García Albiol:“Mire si hay democracia que us-ted se puede presentar a estaselecciones sin ser el candidato ala presidencia de la Generalitat”.

La corrupción salió a reluciren el debate pero rápidamen-te quedó enterrada porqueiba camino a convertirse enun arma arrojadiza que salpi-caba a casi todos. La candida-ta de Ciutadans, Inés Arrima-das, fue la que sacó a colaciónel tema al inicio, recordandolos casos que rodean a Con-vergència. Arrimadas lamentóque Raül Romeva fuera elcandidato de Junts pel Sípara desviar los temas queafectan a CDC: “Ustedes estánhaciendo que no se hable dela corrupción, hay 15 sedes

embargadas”, dijo la candida-ta de Ciutadans, aludiendo alcaso Palau, que afecta a Con-vergència.

Su ataque no fue más allá,pero la corrupción volvió asalir para volvérsele en con-tra. Lluís Rabell, de CatalunyaSí Que es Pot, le afeó los pac-tos en otras autonomías conel PP: “Están haciendo demuleta del partido más co-rrupto del país”, le espetóRabell. Contraatacó Arrima-das recordando el pacto dePodemos con el PSOE en

Andalucía, manchado por elcaso de los fondos de forma-ción de parados. Ante lasalusiones a socialistas y popu-lares, sus representantestambién se activaron. El líderdel PSC, Miquel Iceta, disparócontra el PP: “Ni a [Manuel]Chaves ni a [José Antonio]Griñán se les acusa de quedar-se dineros para su bolsillo nide repartir sobres”. Ante lavelada alusión al caso Gürtel,Xavier García-Albiol conside-ró que el de los ERE es másgrave: “¡Estamos hablandodel dinero de los parados!”

Ante una batalla que amena-zaba con manchar a todos, lacorrupción no volvió a sertema de conversación en elresto del debate.

La corrupción, un armaarrojadiza que acaba silenciada

Bruselas protagoniza el primer debate del 27-SRomeva se queda solo apelando al “pragmatismo” de Europa para evitar la salida de Cataluña de la UE encaso de independencia. La cuestión nacional eclipsa los recortes y la gestión de Artur Mas en el coloquio

ELECCIONES EN CATALUÑA

» PALCO DEL LICEO. El Ayuntamientode Barcelona no prevé compensar eco-nómicamente al Gran Teatre del Liceupor la renuncia al palco que el Consisto-rio tenía en uso preferente en el teatrolírico.

De izquierda a derecha los candidatos Lluís Rabell, Anna Gabriel, Inés Arrimadas, Miquel Iceta, Raül Romeva, Xavier García Albiol y Ramon Espadaler. / MASSIMILIANO MINOCRI

27-S

» CHIKUNGUNYA. Salud ha declarado elChikungunya enfermedad de declaraciónobligatoria, junto al dengue y otras 32enfermedades. Con la nueva regulación,enfermedades como la legionela hanpasado a ser de declaración urgente.

M.NOGUER / M. ROGER, Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

129000

25725

Diario

1131 CM² - 100%

10610 €

1

España

18 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 6: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Xavier Miserachs escrivia, en un text que s ha reproduït novament en un dels dos llibres publicats amb motiu de

La unió entre António Zam-bujo, una de les veus més re-novadores de Portugal, i l’Ori-ginal Jazz Orquestra del Ta-ller de Músics va obrir ahir alTeatre Atlàntica de Vic la 27aedició del Mercat de MúsicaViva, que fins diumenge aco-llirà estrenes dels nous pro-jectes de Bikimel, Egon Soda,Soleá Morente, Bremen, Ins-pira i Aspencat, entre d’altres.També ahir es va distingiramb el premi Puig PorretCàsting de balls per canviar elmón, un projecte de MiguelAngel Blanca i Joan Colomoque vincula èxits de la ràdiofórmula amb esdevenimentsde la història contemporà-nia. ■ PERE MASRAMON

UN ‘CROONER’ PORTUGUÈS A VIC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

AntónioZambujo obreel Mercat deMúsica Viva

| Cultura i Espectacles | 47EL PUNT AVUIDIVENDRES, 18 DE SETEMBRE DEL 2015

8649

07-1

1168

77w

Una nova manera d’en-tendre i fer polítiques cul-turals conjuntament ambels creadors i els ciuta-dans. Aquest és el repte dela comissionada de Cultu-ra de l’Ajuntament de Bar-celona, Berta Sureda: pro-moure la cultura com unbé comú. Repte és la pa-raula més precisa que defi-neix el seu pla, ja que im-plica una sacsejada radicala l’escala de valors que elsúltims temps regeixen elmón cultural, desvirtuatpel desig d’economitzar-lo. “No hi ha una única cul-tura en majúscules, sinócultures fetes i viscudesper la ciutadania”, va ex-clamar ahir en la seva pri-mera presentació davantla premsa per deixar claraquina és la seva aposta.

La cultura de base al po-der. Un crit de guerra que su-posarà molts canvis que ellai el seu equip –l’organigramaencara no està tancat– vo-len desplegar progressiva-ment, sense grans ensurts,conscients que no serà fàcil

trencar mentalitats i dinà-miques. Vet aquí algunesclaus del seu programa:

Deixar ferLa raó de ser de l’Institutde Cultura, l’Icub, es cap-girarà. La seva funció ja noserà la de productor deprojectes sinó la de “facili-tador” de projectes que esgeneren a fora. Ningú de-cidirà res en solitari dinsd’un despatx. Sureda haconfiat l’esperit col·lectiud’aquestes noves políti-ques culturals al Consellde Cultura, que tindrà unpes inèdit des que es vaconstituir, el 2007. Aquestòrgan es reformularà enquatre comissions de ca-ràcter transversal: cultu-ra de proximitat, media-ció i gestió comunitària;recursos i sostenibilitat;nova institucionalitat, icultura oberta i laborato-ris de la ciutadania.

Invertir, no gastarA Sureda no li agrada par-lar de subvencions sinó definançament de projectes.Nou discurs, nou vocabu-lari. El sistema s’agilitarà i

se simplificarà, i es refor-çarà amb més línies de su-port, convenis pluria-nuals... A més, replicarà elmodel del primer ConsellNacional de la Cultura i lesArts (Conca), defenestratpel conseller Ferran Mas-carell, amb la creació decomissions externes d’ex-

perts que avaluaran laconcessió dels ajuts.

Prou construirAdéu a la cultura del totxo.No es construirà cap mésinfraestructura: “La prio-ritat és consolidar les quetenim.” L’esbós de LaMuntanya dels Museus,

que recull la necessitatd’ampliar l’oferta de Mont-juïc, queda desat en un ca-laix. Per contra, Sureda síque parla de reorientar al-guns dels equipaments demés recent creació, comara el centre d’art de la Fa-bra i Coats, que no vol quetingui tant l’accent posat

en l’exhibició, o el contro-vertidíssim Museu de Cul-tures del Món, que enténque trepitja la missió delMuseu Etnològic i té unenfoc equivocat que “escorregirà”. En el cas delMuseu del Disseny, consi-dera que ha d’anar més en-llà d’exposar unes col·lec-cions. Una de les sevesapostes principals seràper les fàbriques de crea-ció: “Els nostres artistesmarxen perquè no tenenni recursos ni espais pertreballar.” I, per al conjuntd’institucions culturals, lamateixa recepta: el mà-xim d’autonomia jurídicaperquè puguin funcionaramb total llibertat, senseinterferències polítiques.

Pobra culturaPosar fi a la precarietat la-boral que pateix el sectorcultural sona a utopia. Pe-rò Sureda està disposadaa, com a mínim, desafiartot el que està sota la sevaresponsabilitat. Encarano ho ha fet, però asseguraque sol·licitarà una dota-ció econòmica extraordi-nària a Alcaldia. ■

Berta Sureda posarà els creadors i els ciutadans al centre de les polítiquesculturals de Barcelona, i avisa: s’han acabat els temps de construir equipaments

Maria PalauBARCELONA

Amb la cultura de base

Berta Sureda, ahir, al Palau de la Virreina ■ JOSEP LOSADA

L’Orquestra Simfònica delVallès (OSV) inauguraràel 26 de setembre la vinte-na temporada del cicleSimfònics al Palau amb lacantata Carmina Bura-na, de Carl Orff, al Palaude la Música. El concertQuadres d’una exposicióclourà el cicle –de tretzeconcerts– al juny. El direc-tor titular de l’OSV, RubénGimeno, va insistir ahir enla presentació del cicle que“tothom hi té cabuda”, jaque s’hi escoltarà des desimfonies de Txaikovski iMendelssohn fins a tango ibandes sonores com la deStar wars. ■

‘CarminaBurana’ obreel cicle del’OSV al Palau

RedaccióBARCELONA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

133000

23625

Diario

107 CM² - 10%

821 €

47

España

18 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 7: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Xavier Miserachs escrivia, en un text que s ha reproduït novament en un dels dos llibres publicats amb motiu de

48 LAVANGUARDIA DIVENDRES, 18 SETEMBRE 2015

tàncies la forcaran a acostar­seunaltrecopalmónfamiliardel qual s’ha escapat. Unmónideat per l’autor escocès Da­vid Harrower –autor deBlackbird, estrenadaperLluísPasqual al Lliure– que aral’actriu Àngels Bassas recreacada vespre a soles al teatre

Akadèmia deBarcelona.De fet, Bassas

ha hagut de sertan seductoracom la Ciara –i

tambéhaacabat sentelcentred’ungranequipd’homes–pertirar endavant un projectemolt personal. L’actriu, quetambé escriu teatre, durantels estius facursosd’escriptu­ra dramàtica, i es va apuntar aun que Harrower oferia aBarcelona. Ell aviat va saber

que ella era d’aquelles alum­nes que t’estimes i alhoratems. I va acabar suggerint­lique hauria d’estrenar a Espa­nya Ciara, que ell estava apuntd’estrenarmundialmenta Edimburg. Ciara va ser ungran èxit al regne Unit i Bas­sas, obstinada, ha aconseguit

finalment portar­la a Catalu­nyaambel suportde l’Ajunta­ment de Figueres i no d’un si­nó de dos directors: AndrésLima i Martí Torras. El tra­ductor de l’obra és l’escriptorYannickGarcia, que feia d’in­tèrpret al curs amb Harro­wer. Entre tots ells, Bassascom a Ciara, que començal’obra reflexionant sobre unquadre d’una geganta ador­mida sobre Glasgow. Una ge­gantaqueesdesperta iexami­na el seumón.c

JUSTO BARRANCOBarcelona

C iara és la històriad’una dona moltforta. De tota unaforçade lanaturaen

un món d’homes perillosos ipoderosos. Unmónde gàngs­

ters. De gàngs­ters de Glasgow,per ser exactes.Ella és la fillad’un d’ells. I lagermana d’un al­tre.Una sobredosi se li va em­portar fa temps un altre ger­mà. I el seu marit té negocisdubtosos. Ella ha intentatallunyar­se d’aquest mónsubmergint­se en el de l’art, ité una galeria.No esmoupre­cisamententre lesclassesbai­xes, però potser les circums­

GERARD RANCHAL

AGENDASi voleu publicar una activitat en aquesta pàgina o a l’agenda digital de La Vanguardia, entreu i creeu el vostre compte a:www.lavanguardia.com/agenda

Unageganta sobreGlasgow

Àngels Bassasen una escenade Ciara, quees representaal TeatreAkadèmia

Emergències ..................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat ... 012Sanitat respon .................................. 061

Policia .............................................. 091Guàrdia Civil ..................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona ................ 092

Bombers de Barcelona ...................... 080Informació carreteres ......... 900-123-505

Gas Natural ........................ 900-750-750Fecsa-Endesa ...................... 902-536-536Manyà 24 h ....................... 93-446-59-59

Serveis Funeraris de BCN ..... 902-076-902Àltima Serveis Funeraris ...... 902-230-238

Barcelona ciutat

Rodamons. Exposició col·lectiva delsusuaris de l’Espai Català-Roca.Francesc Català Roca, espai Arenes. Llan­çà, 21, baixos (fins el 30 d’octubre).

XIII JornadesdeportesobertesaVipas­sana. 30 tallers gratuïts relacionatsamb les teràpies naturals i l’estètica.Escola Vipassana. Consell de Cent, 555(entre avui i diumenge tot el dia).

Homenaje a Tin Tan en su centenario.Projecció de les pel·lícules El revolto-so, Simbad elmareado i El rey del bar-rio.Casa Mèxic Barcelona, Pavia, 72 (17 h).

Rutines. Espectacle de titelles a càrrecde d’Eugenio Navarro­La Puntual. EnMalic s’enfronta a la rebel·lió de per-sonatges i elements escènics en unaesbojarrada comèdia per a titelles.La Puntual, Putxinel∙lis de Barcelona.Allada Vermell, 15 (divendres i dissabte,18 h, diumenges, 12 i 17 h). 9 euros.

Els secretsmés ben guardats de la casaLleó iMorera. Visita teatralitzada pro-tagonitzada pels antics propietaris dela casa.Casa Lleó iMorera. Passeig deGràcia, 35(18 hores). 15 euros.

Hot Jazz. Concert a càrrec d’Elena Las-co, piano, i Oriol Romaní, clarinet. 14euros, inclou la visita al museu i elconcert.Museu Europeu d’Art Modern MEAM.Barra de Ferro, 5 (18 hores).

T’interessa. Sessió d’audició i comen-tari musical sobre el panorama poprock dels últims 12mesos a càrrec dePol Taltavull.Biblioteca Vapor Vell. Passatge VaporVell, s/n (19 hores).

Cocktail&Swing. Concert de jazz iswing a càrrec de Louisiana Vamper.Silken Gran Hotel Havana. Gran Via deles Corts Catalanes, 647 (19.30 hores).12 euros.

Amorante. Presentació d’aquest pro-jecte d’Iban Urizar: guitarra, trompe-ta, ukulele, harmònium... L’autorofereix una proposta que fusiona co-bla antiga, música d’Àfrica i en gene-

ral música de diferents cultures. 3euros.Euskal Etxea. Arc de Sant Vicenç (20 h).

BSW ­ Beginner’s Party. Festa gratuïtaespecialment dedicada a tots els quefa poc temps que balleu.Ballaswing. Bassegoda, 1 (de 20 a 2 h).

LATcinema –Mercè 2015. En la prime-ra sessió d’aquest cicle de cinema ar-gentí amb pel·lícules de Pablo Trape-ro, millor director i Lleó de Plata alFestival de Venècia 2015, es projectaCarancho. Gratuït.Cinemes Girona. Girona, 175 (20 h).

3r concert solidari en benefici de lespersones amb intel∙ligència límitd’acidH. Concert a càrrec de GospelGràcia, dirigit per Karol Green, i TheGourmets. 12 euros.Casino de l’Aliança del Poblenou. Ram­bla Poblenou, 42 (20.15 hores).

Classic 80’s Hits. Els èxits de la dècadaprodigiosa, Police, Queen, Vangelis oU2, en format líric, a càrrec de SergiGiménez, tenor, Mireia Dolç, sopra-no, i Numil Guerra, mezzo. 22 euros.Palau de la Música Catalana (20.30 h).

#nonstopgospel. L’Associació Esclatorganitza el concert solidari Non StopGospel a favor de les persones ambparàlisi cerebral i discapacitats simi-lars. 22 euros.L’Auditori. Lepant, 150 (21 hores).

Rumba y cosas. Marinah & Chicueloofereixen un concert amb motiu deles festes de la Mercè.Escenari La Mercè. Pl. Catalunya (21 h).

These are a few of my favorite songs.Jorge da Rocha presenta un directeen el qual el contrabaix és el protago-nista d’un repertori molt divers.El Arco de la Virgen. Verge, 10 (21.30hores).

Barcelona

MOLINS DE REI (Baix Llobregat)XXXII Fira d’Artesans. Entre avui i diu-menge se celebra aquesta fira ambmés de 80 parades d’artesans i mol-tes activitats paral·leles.Centre cultural La Marineta. Plaça del’Església, 7 (inauguració, 20 hores).

]Una dona molt forta enmig d’un món de gàngsters que, a més,són la seva família. És Ciara, una obra amb la qual l’escocès DavidHarrower ha aconseguit un nou èxit després de Blackbird i quel’actriu Àngels Bassas, incansable, ha aconseguit portar escena ambAndrés Lima i Martí Torras de codirectors.

‘CIARA’Teatre Akadèmia

Buenos Aires, 47. BarcelonaFins al 4 d’octubre

www.teatreakademia.cat

TELÈFONSÚTILS

Reserves per rigorós ordre d'inscripcióal tel. 93 295 63 48 o a [email protected] límit d’inscripció: dilluns 21 de setembre de 2015, a les 14 horesPreu del dinar: 50 €

Ens plau convidar-vos a la conferència i al dinar-col·loqui

Un Estat modern i just per a Catalunyaamb el Sr.Raül Romeva,cap de llista per Barcelona de Junts pel Sía les eleccions al Parlament de Catalunya

Presentació a càrrec del Sr. Joan Queralt, jurista

L'acte tindrà lloc el dimecres 23 de setembre, a les 13:30 hores,a l’hotel El Palace de Barcelona,Gran Via de les Corts Catalanes, 668

amb el suport de:

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

683000

141874

Diario

805 CM² - 71%

19880 €

48

España

18 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 8: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Xavier Miserachs escrivia, en un text que s ha reproduït novament en un dels dos llibres publicats amb motiu de
Page 9: Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Xavier Miserachs escrivia, en un text que s ha reproduït novament en un dels dos llibres publicats amb motiu de