Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · rar en 2012 el estado de sus cuentas con respecto alas de 2011, cuando tenia una deuda de 16,2 millones y un patrimo-nio negativo

Recull de

Premsa

El Tribunal deCuentas cifr6en 16,7 millonesla deuda deUni6 en 2012

ANGELS PII~OL, BarcelonaEl estado de las finanzas deUni6 y de Converg~ncia tam-bi6n estfi pesando en el procesode ruptura de la federaci6n na-cionalista. El Tribunal de Cuen-tas sostuvo en su flltimo infor-me fiscalizador sobre los patti-dos que la deuda financiera deUni6 alcanzaba al cierre de2012 los 16,7 millones de eurosde los que 4,4 millones erandeuda hipotecaria. E1 documen-to certificaba ademfis que el pa-trimonio neto de la formaci6ndemocristiana presentaba aesa fecha un saldo negativo de12,4 millones, por lo que le reco-mendaba ajustar su actividadecon6mica para alcanzar elequilibrio patrimonial

De hecho, Uni6 rio empeo-rar en 2012 el estado de suscuentas con respecto alas de2011, cuando tenia una deudade 16,2 millones y un patrimo-nio negativo de 11,2. Las finan-zas de la federaci6n tampoco go-zan de una salud espl6ndida. En2012, ambas formaciones com-partian una deuda financierade 9,9 millones de euros y unpatrimonio negativo comparti-do de 9,2 millones. En el supues-to de una eventual ruptura de lafederaci6n, se supone que losdos partidos deberian repartir-se la deuda. Uni6, sin embargo,se niega a plantearse esa hip6te-sis al sefialar que su intenci6nes no dar por zanjada la rela-ci6n com0n.

Frente a los 16,7 millonesde deuda de Uni6, Converg6n-cia Democrhtica de Catalunyaexhibe unas cuentas m~ts sa-neadas, al situarse su deuda enun total de 3,5 millones de eu-ros. La copula convergenteanunci6 en mayo su intenci6nde vender su sede de la calm deCbrsega, en Barcelona, para sa-near su economia. El partidode Artur Mas tiene varias se-des embargadas por el juezpot su supuesta implicaci6nen el caso Palau. Su patrimonioneto refleja un saldo positivode 7,7 millones de euros.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

129000

25725

Diario

147 CM² - 13%

1162 €

14

España

18 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Q U A D E R N .

Ada Colau, alcaldessa amb una candidatura de confluència d’esquerres, personalitza un canvi històric a Barcelona. / gianluca battista

DIJOUS, 18 DE JUNY DE 2015, NÚM. 1595

L ’historiador Josep Fontana argu-mentava fa un any que la millormanera d’intentar un canvi del sis-

tema polític a Catalunya i a Espanya con-sistia a atacar-lo “pels seus punts mésfebles i, concretament, plantejar el canvien les eleccions municipals”, on era clauuna Barcelona “que sempre s’ha mogutmolt”. Convençut de la idoneïtat però

escèptic —aleshores i ara— sobrel’eficàcia d’aquesta via revolucionària,Fontana va ser conseqüent amb la sevatrajectòria de compromís (va militar alPSUC fins als anys setanta) i el 24-M vatancar la llista electoral de Barcelona enComú. El triomf de la candidatura deconfluència ciutadana i d’esquerres queha convertit Ada Colau en alcaldessaconfirma el paper de Barcelona com asubjecte històric amb personalitat

pròpia i propici a promoure canvis. Unfet que, ben mirat, no és tan sorprenent.Per no retrocedir més d’un segle, i aco-tant-ho a contextos electorals o demo-cràtics, les eleccions municipals de 1931,1979 i 2015 ofereixen tres moments decanvi històric amb Barcelona com a pro-tagonista.

Salvant distàncies, i sense oblidar com-plexitats i òbvies diferències de context,Barcelona encapçala un intent de ruptu-

ra democràtica a Catalunya i a Espanyacomparable als dels anys trenta i setanta.És evident que no s’ha proclamat la Repú-blica després de les eleccionsmunicipals,com va passar el 14 d’abril de 1931 (peròsí que va abdicar el rei Joan Carles I, arafa un any, a favor del seu fill Felip VI). I ésclar que el país no lluita avui per posar fia una dictadura com la que va ser remata-da al carrer tot i que Franco morís al llit,ara farà 40 anys. Passa a la pàgina 2

LLIBRES

Hèctor Bofill ensopegaamb la División Azul enla seva darrera novel·la

SÓNAR

Els directors del festivalexpliquen què fani què caldrà sentir

Barcelona, sempre revolucionàriaLa sorpresa del triomf d’Ada Colau és un fenomen que la ciutat ja va viure als anys trenta i setanta

Pàgina 4 Pàgines 7 i 8

Marc Andreu

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

129000

25725

Semanal

3393 CM² - 300%

31830 €

1-3

España

18 Junio, 2015


2 . R E P O R T A T G E QUADERN Dijous, 18 de juny del 2015

Sense haver de recórrer nial tòpic de la Rosa de Focni a la mitificada Barcelo-

na resistent de 1714 o la revolu-cionària de 1936, són múltiplesels exemples que evoquen el pa-per revolucionari de la capital deCatalunya. Així, en unamemòriasobre les revoltes socials a l’Es-panya de 1873, Friedrich Engelsja va escriure que a Barcelona escomptabilitzaven “més combatsde barricada que en cap altra ciu-tat del món”. Un segle i quartdesprés, el 25 de març de 2003,l’expresident dels Estats UnitsGeorge Bush pare va dir, en re-ferència a la gran manifestaciódel No a la guerra celebrada tresdies abans: “Ningú pot permetreque la seva política sigui determi-nada pel nombre de gent que esmanifesta a Barcelona”. Per gusto a desgrat de qui sigui, això haestat així en diferents momentsclau de la història. I això és elque fa por o neguiteja alguns po-ders fàctics.

La “revolució democràtica”proclamada per Colau la ma-teixa nit electoral intenta ja sermetabolitzada, assumint fins itot el seu lèxic, pel president delCercle d’Economia, Antón Cos-tas: a la seva 31a reunió anual, elpassat 25 de maig a Sitges, vaparlar “d’il·lusió” per l’actual“primavera política” i la “revo-lució democràtica”. Dies des-prés Costas negava, en un debata la SER, que l’empresariat tin-gués “por”, però reconeixia “in-quietud”. També el president dela Cambra de Comerç, MiquelValls, s’ha ofert aquesta setmanaa “col·laborar” amb la nova alcal-dessa. Però membres de cercleseconòmics admeten, en públic iencara més en privat, el seu ne-guit pel canvi produït a Barcelo-na, Madrid i València. Les decla-racions, aquesta mateixa setma-na, del president del BBVA, Fran-cisco González, sobre “el risc del

populisme” i les “promeses invia-bles”, o les del president de laCEOE, Joan Rossell, alertantcontra els qui “volen fer-ho sal-tar tot pels aires, sense alternati-ves i sense un business plan”, ensón exemples. Un altre és aques-ta confessió privada d’un alt di-rectiu d’un important enseconòmic català: bona part delsseus socis, empresaris i ban-quers, ni tan sols volen donar elscent dies de gràcia al nouAjunta-ment de Barcelona.

Mentre el líder ecosocialistaJoan Herrera (ICV-EUiA és undels puntals de Colau) alertaque “el linxament mediàtic queva patir el tripartit serà un jocde nens comparat amb el quepatirà Barcelona en Comú”, a lapremsa ja hi ha qui comença aposar sordina a la revolució bar-

celonina. S’evoca el Joan Mara-gall que el 1909, arran de la Set-manaTràgica, va escriureLa ciu-tat del perdó, i se citen textosd’Agustí Calvet, Gaziel, dels anystrenta. De fet, ja durant la cam-panya el republicà Alfred Boschva intentar fer forat en la pugnaTrias-Colau apel·lant a “no tor-nar als enfrontaments entre laLliga i la FAI”.

En alguns imaginaris semblaque revisquin “la distopia bur-gesa i els pànicsmorals” descritsper l’historiador britànic ChrisEalham a La lucha por Barcelo-na. Clase cultura y conflicto:1898-1937 (Alianza, 2005), o elmón desencaixat que l’urbanistaJosé Luis Oyón explica aLa quie-bra de la ciudad popular. Espaciourbano, inmigración y anarquis-mo en la Barcelona de entregue-rras: 1914-1936 (Ediciones delSerbal, 2008). Ealham explica

que “els barris eren un entornsocial complet: espais de contes-tació i esperança i punt de parti-da de la resistència contra la ciu-tat burgesa, una lluita subversi-va que va donar a Barcelona fa-ma internacional de ciutat roja icapital revolucionària d’Espa-nya”. I Oyón insisteix a definirBarcelona com “la capital princi-pal de la revolució” i troba tam-bé en els barris el “subjecte so-cial que va estar al darrere de laBarcelona revolucionària” finsqueFranco (i certa burgesia cata-lana) va guanyar la Guerra Civil.

La situació actual no és ladels anys trenta. Però la crisi haaccentuat unes diferències so-cials i entre barris que inicial-ment, com analitza la sociòlogaMarina Subirats a Barcelona: dela necessitat a la llibertat

(L’Avenç, 2012), la ciutat demo-cràtica nascuda d’esquerres el1979 havia anat reduint. Un re-equilibri fruit, precisament, deles lluites urbanes dels anys se-tanta historiades a Barris, veïnsi democràcia (L’Avenç, 2015). El1975, mig any abans de morirFranco, un informe confiden-cial del Govern Civil calibravala força del moviment veïnal aBarcelona i comparava la si-tuació amb l’escenari de la Cata-lunya revolucionària dels anystrenta, per acabar recomanantal governador Rodolfo MartínVilla: “Hay que ceder ante elpueblo… de lo contrario no hayquien lo frene”.

Tres dècades després, ambel model de ciutat ja molt qües-tionat i el neoliberalisme triom-fant, qui el 2008 presidia el Cer-cle d’Economia, Josep Piqué, vaapostar per “recuperar l’esperit

burgès de Barcelona”. En con-cret, va demanar “desengan-xar” al màxim la ciutat del po-der polític i posar fi a qualsevolvestigi “de subordinació de lasocietat civil als poderspúblics”. Una situació que “espodia entendre en els primersanys de la Transició”, però que—i just a l’inici d’una crisi queNaomi Klein analitza en clau dedoctrina del xoc— el Cercle d’E-conomia considerava un llastper a “l’anomenada societat ci-vil que va protagonitzar les Ex-posicions Universals, les gransiniciatives culturals —des del Li-ceu fins al Palau de la Música—o els grans reptes urbanísticsde Barcelona”.

En aquest procés vivia la ciu-tat fins que ha guanyat Barcelo-na en Comú. El seu triomf enunabatalla que, sobretot, és d’he-gemonia cultural, ja preocupavala tardor del 2011, just desprésque CiU i Xavier Trias aconse-guissin una alcaldia que des de1979 havia estat en mans socia-listes. Així ho va expressar el pe-riodista Francesc-Marc Álvaroen un text a la revista municipalBarcelona Metròpoli, Barcelona,un debat d’idees impossible. Hiconstatava la “veritable anoma-lia” que els valors de la dreta esti-guessin infrarepresentats a Bar-celona i denunciava el “monòlegideològic en el qual les idees cen-trals d’una socialdemocràcia len-ta de reflexos són substituïdes idesplaçades per un magma dediscursos alterglobalitzadors,neollibertaris, neocomunistes,antiamericans, antisemites i an-tioccidentals”. Just després del15-M del 2011 ja s’estava cui-nant, segons Álvaro, “un confúsbrou antipolític i populista”.Però, com explica l’historiadorXavier Domènech a Hegemo-nías. Crisis, movimientos de resis-tencia y procesos políticos (Akal,2014), això té molta història aldarrere i també es pot llegir enpositiu. Sense por.

Ve de la pàgina 1Ara bé, no és menys cert que elsbons resultats de l’esquerra alter-nativa el 24 de maig, a Barcelonai en altres ciutats, s’inscriuen enun escenari de canvi de règim. Itampoc es pot ignorar que, fins itot des d’abans del 15-M, la protes-ta als carrers i places —amb duesvagues generals i tresmassiusOn-zes de Setembre— han configuratun cicle de mobilitzacions socialsque reacciona contra la dictadurade l’austeritat i les retallades, con-tra la corrupció i en demanda deldret a decidir i la democràciareal. És en aquest context que lavictòria de Barcelona en Comú si-tua la ciutat al capdavant del queColau anomena “revolució demo-cràtica”, que inclou l’exercici del’autodeterminació de Catalunyaperò no renuncia a establir com-plicitats amb Madrid i la Grèciade Syriza per estendre l’onadarevolucionària pel sud d’Europa.Tot i els contextos diferents, hi haelements de continuïtat sorpre-nents entre 1931, 1979 i 2015.

E Èxit de forces emergents.Si la nova política de Barcelonaen Comú ha guanyat gairebé unany després que aquesta con-fluència d’esquerres es gestés apartir del manifestGuanyem Bar-celona, convé recordar que ERCamb prou feines tenia un mes devida quan el 1931 va guanyar leseleccions. El resultat municipaldel 3 d’abril de 1979 potser va sermés esperat, però va repetir lasorpresa de les eleccions generalsdel 1977: van guanyar els nous so-cialistes (com a PSC-PSOE no esvan unificar fins al juliol de 1978),seguits dels vells comunistes delPSUC, mentre que els nacionalis-tes (també organitzativamentforça nous) de Jordi Pujol vanquedar tercers.

E L’espectre del 14 d’abril.Unade les diferències entre aquellmo-ment de canvi i l’actual, i a la vega-da amb el de 1931, és precisamentla ubicació de les eleccions muni-cipals en la seqüència històrica.No és casual que el juny de 1976,en la seva primera visita a l’es-tranger com a cap d’Estat, el reiJoan Carles digués al presidentdels Estats Units, segons latranscripció de la conversa des-classificada a Washington: “Tin-drem les eleccions nacionalsabans de les municipals. Això vaser un error que el meu avi vacometre el 1931”. Efectivament, laTransició es va fer postposantunes eleccions municipals quel’Estat temia per la força que l’es-querra política i els movimentssocials, obrer i veïnal, tenien enciutats comBarcelona. Dues elec-cions generals (15/6/1977 i1/3/1979) i dos referèndums (Re-forma Política de 1976 i Constitu-ció de 1978) vanprecedir els comi-cis municipals. Les autoritats vanpoder així prendre el pols a la so-cietat i desactivar el potencial deruptura provinent del món urbà.

EAgenda socialitzant.Excepcio-nalment i de forma temporal, laruptura va triomfar a la Barcelo-na que va forçar la dimissió delsalcaldes franquistes Josep MariaPorcioles (1973) i Joaquim Viola(1976) i va imposar una agendapolítica, social i participativa a l’al-calde de la Transició, JosepMariaSocías Humbert (1976-1979). Hiva incloure des del pas franc deles entitats als despatxos munici-

pals, fins a la creació de la targetade transport públic gratuït per alsjubilats o la cessió gratuïta a laFederació d’Associació de Veïnsde Barcelona (FAVB) del Palaud’Esports per fer tota mena d’ac-tes. I el temor dels empresaris ipropietaris immobiliaris a unademocràcia socialitzant vaperme-tre unaacumulació popular de ca-pital xifrada en 126 hectàrees desòlmunicipalitzatpel delegat d’Ur-banisme de Socías, Joan AntoniSolans, només per 3.000 milionsde pessetes. “Vam pagar molt ba-rat. La gent llençava les finques:alguns s’enduien els diners aSuïssa o Andorra; altres tancavenper la crisi”, explica Solans.

E Protagonisme veïnal.Elmovi-ment ciutadà que va assolir aque-lla fita no dista tant, per motius iactivisme social, del que hacontribuït al canvi actual. L’anticdirigent veïnal PepMartínez Bar-celó diu que “s’ha produït a Barce-lona el que fa més de 40 anys vasucceir al districte IX”. Comparael triomf de Colau amb l’acta deregidor pel terç familiar que el1973 va aconseguir Fernando Ro-dríguez Ocaña, candidat obrer iveïnal de Nou Barris i Sant An-dreu en una campanya ciutadanaorquestrada per Bandera Roja ifinalment anul·lada pel franquis-me. Jordi Borja, figura clau deBandera Roja, el PSUC i el movi-ment ciutadà d’aleshores, tambéhoha estat ara comamentor polí-tic de Colau des de l’ObservatoriDESC. La reiterada acusació de“fer política” que Xavier Trias hadirigit a la FAVB —de la seva jun-ta provenen Colau i la també regi-dora de Barcelona en ComúMer-cedes Vidal—no dista tampoc gai-re del que la mateixa entitat es vasentir dir als anys setanta. Amb la

diferència que, el 1979, els únicsexmembres de la junta veïnal es-collits regidors ho van ser per CiU(Albert PonsValón i Francesc Bor-rell) i PSC (Jordi Vallverdú i LluísReverter). El PSUC va oferir elseu tercer lloc al president de laFAVB, Carles Prieto, però aquestel va rebutjar per quedar-se almo-viment veïnal.

E Lluites per l’habitatge. Si ress’explica avui sense la Platafor-ma d’Afectats per la Hipoteca(PAH), on Colau ha forjat el seulideratge, no es pot oblidar queals anys setanta va ser cabdall’empenta col·lectiva de la lluitaper l’habitatge dels barris del’Obra Sindical del Hogar o delsbarraquistes de zones comel Car-mel. Res de nou, perquè ja a pri-mers dels anys trenta, en un con-text de crisi econòmica i atur ele-vat, un dels focusmobilitzadors aBarcelona va ser precisamentuna llarga vaga de llogaters (al-

guns impagaments es van per-llongar fins el 1939) sostingudaper la CNT i que va implicar mésde 100.000 persones. El 1930 elslloguers oscil·laven entre el 19% iel 38% del salari d’un obrer. I el1974 va calar en l’agenda reivindi-cativa la proposta que JoaquimSempere (sota el pseudònimd’Er-nest Martí) va fer en un article aNous Horitzons perquè no mésdel 10% del salari familiar fos des-tinat a pagar l’habitatge. No ésestrany, doncs, que de l’esclat dela bombolla immobiliària, i quanavui hi ha famílies que ni amb el100% dels seus ingressos podenfer front als deutes per habitatge,hagi sorgit un moviment com laPAH. Les actualsmarees ciutada-nes en defensa de l’educació i lasanitat públiques també tenenequivalents en les lluites veïnalsdels anys setanta.

E Mapa sociopolític superpo-sat. Tampoc és nova la geografiasociopolítica barcelonina, segonsl’anàlisi comparativa que el poli-tòleg Jordi Muñoz fa de les actesde les eleccions municipals de1934, que va guanyar ERC. Elsbarris de Sarrià-Sant Gervasi i lesCorts eren i són els de mésparticipació electoral. I, a granstrets, són també allí, i en punts del’Eixample, on va obtenir millorsresultats la Lliga el 1934 i on obte-nen encara bons resultats CiU i elPP. En canvi l’esquerra, abans iara, té el graner de vots als barrispopulars tradicionals (Poblenou,Sants, Sant Andreu, Gràcia…); alsllocs que l’urbanista José LuisOyón anomena “guetos proleta-ris” i socialmentmolt barrejats deCiutat Vella (Xino o Raval i Barce-loneta), i a les segones perifèriesde cases barates, noves abans dela guerra i hegemòniques des delboommigratori dels anys seixan-ta: Nou Barris, Zona Franca, BonPastor, Besòs, Sant Martí... SostéOyón a La quiebra de la ciudadpopularque a la Guerra Civil es vaarribar amb una ciutat fractura-da i on “la distància física entremón burgès i món proletari s’ha-via incrementat gairebé en un50%” en 30 anys. Salvant distàn-cies, avui això no ésmolt diferent,perquè s’han incrementat les des-igualtats entre barris: segons lesúltimes dades del 2012, la rendafamiliar disponible a Ciutat Meri-diana és de 37,5 (sobre 100) men-tre que a Pedralbes és de 240.

Com ja van titular els periodis-tes Jaume Fabre i Josep MariaHuertas el seu repàs a la Barcelo-na del segle XX (Flor del Vent,2000), la ciutat és Burgesa irevolucionària. La novetat és que,al segle XXI, una victòria electoralde l’esquerra a l’esquerra de lasocialdemocràcia, mai vista finsara, referma el segon adjectiu.Caldrà veure com es concreta enel model de ciutat, però ahir ma-teix ja va ser revolucionàriamentsimbòlic que la Barcelona famosapels Jocs Olímpics de 1992 renun-ciés, en la primera comissió degovern de Barcelona en Comú, ala candidatura olímpica dels Jocsd’Hivern del 2026.

Por de barricada i distopia burgesaM. A.

El primer alcalde democràtic de Barcelona, Narcís Serra, en una visita a una caserna de la policia municipal a la Trinitat el 1979. / pérez de rozas

Dues èpoques i algunes cosesen comú, com el problema del’habitatge. El del barraquismeque es va viure al Carmel (al’esquerra, a principis de 1970),i el que ha esperonat lesaccions de la PAH, on es vaforjar l’alcaldessa Ada Colau,com una ocupació del 2013 (adalt). / colita / albert garcia

La por durant laTransició feia que elsamos es malvenguessinles finques

La “revolució democràtica” proclamadaper Colau ha espantat el sector empresarial,que ara ja intenta metabolitzar-la

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

129000

25725

Semanal

3393 CM² - 300%

31830 €

1-3

España

18 Junio, 2015


Sense haver de recórrer nial tòpic de la Rosa de Focni a la mitificada Barcelo-

na resistent de 1714 o la revolu-cionària de 1936, són múltiplesels exemples que evoquen el pa-per revolucionari de la capital deCatalunya. Així, en unamemòriasobre les revoltes socials a l’Es-panya de 1873, Friedrich Engelsja va escriure que a Barcelona escomptabilitzaven “més combatsde barricada que en cap altra ciu-tat del món”. Un segle i quartdesprés, el 25 de març de 2003,l’expresident dels Estats UnitsGeorge Bush pare va dir, en re-ferència a la gran manifestaciódel No a la guerra celebrada tresdies abans: “Ningú pot permetreque la seva política sigui determi-nada pel nombre de gent que esmanifesta a Barcelona”. Per gusto a desgrat de qui sigui, això haestat així en diferents momentsclau de la història. I això és elque fa por o neguiteja alguns po-ders fàctics.

La “revolució democràtica”proclamada per Colau la ma-teixa nit electoral intenta ja sermetabolitzada, assumint fins itot el seu lèxic, pel president delCercle d’Economia, Antón Cos-tas: a la seva 31a reunió anual, elpassat 25 de maig a Sitges, vaparlar “d’il·lusió” per l’actual“primavera política” i la “revo-lució democràtica”. Dies des-prés Costas negava, en un debata la SER, que l’empresariat tin-gués “por”, però reconeixia “in-quietud”. També el president dela Cambra de Comerç, MiquelValls, s’ha ofert aquesta setmanaa “col·laborar” amb la nova alcal-dessa. Però membres de cercleseconòmics admeten, en públic iencara més en privat, el seu ne-guit pel canvi produït a Barcelo-na, Madrid i València. Les decla-racions, aquesta mateixa setma-na, del president del BBVA, Fran-cisco González, sobre “el risc del

populisme” i les “promeses invia-bles”, o les del president de laCEOE, Joan Rossell, alertantcontra els qui “volen fer-ho sal-tar tot pels aires, sense alternati-ves i sense un business plan”, ensón exemples. Un altre és aques-ta confessió privada d’un alt di-rectiu d’un important enseconòmic català: bona part delsseus socis, empresaris i ban-quers, ni tan sols volen donar elscent dies de gràcia al nouAjunta-ment de Barcelona.

Mentre el líder ecosocialistaJoan Herrera (ICV-EUiA és undels puntals de Colau) alertaque “el linxament mediàtic queva patir el tripartit serà un jocde nens comparat amb el quepatirà Barcelona en Comú”, a lapremsa ja hi ha qui comença aposar sordina a la revolució bar-

celonina. S’evoca el Joan Mara-gall que el 1909, arran de la Set-manaTràgica, va escriureLa ciu-tat del perdó, i se citen textosd’Agustí Calvet, Gaziel, dels anystrenta. De fet, ja durant la cam-panya el republicà Alfred Boschva intentar fer forat en la pugnaTrias-Colau apel·lant a “no tor-nar als enfrontaments entre laLliga i la FAI”.

En alguns imaginaris semblaque revisquin “la distopia bur-gesa i els pànicsmorals” descritsper l’historiador britànic ChrisEalham a La lucha por Barcelo-na. Clase cultura y conflicto:1898-1937 (Alianza, 2005), o elmón desencaixat que l’urbanistaJosé Luis Oyón explica aLa quie-bra de la ciudad popular. Espaciourbano, inmigración y anarquis-mo en la Barcelona de entregue-rras: 1914-1936 (Ediciones delSerbal, 2008). Ealham explica

que “els barris eren un entornsocial complet: espais de contes-tació i esperança i punt de parti-da de la resistència contra la ciu-tat burgesa, una lluita subversi-va que va donar a Barcelona fa-ma internacional de ciutat roja icapital revolucionària d’Espa-nya”. I Oyón insisteix a definirBarcelona com “la capital princi-pal de la revolució” i troba tam-bé en els barris el “subjecte so-cial que va estar al darrere de laBarcelona revolucionària” finsqueFranco (i certa burgesia cata-lana) va guanyar la Guerra Civil.

La situació actual no és ladels anys trenta. Però la crisi haaccentuat unes diferències so-cials i entre barris que inicial-ment, com analitza la sociòlogaMarina Subirats a Barcelona: dela necessitat a la llibertat

(L’Avenç, 2012), la ciutat demo-cràtica nascuda d’esquerres el1979 havia anat reduint. Un re-equilibri fruit, precisament, deles lluites urbanes dels anys se-tanta historiades a Barris, veïnsi democràcia (L’Avenç, 2015). El1975, mig any abans de morirFranco, un informe confiden-cial del Govern Civil calibravala força del moviment veïnal aBarcelona i comparava la si-tuació amb l’escenari de la Cata-lunya revolucionària dels anystrenta, per acabar recomanantal governador Rodolfo MartínVilla: “Hay que ceder ante elpueblo… de lo contrario no hayquien lo frene”.

Tres dècades després, ambel model de ciutat ja molt qües-tionat i el neoliberalisme triom-fant, qui el 2008 presidia el Cer-cle d’Economia, Josep Piqué, vaapostar per “recuperar l’esperit

burgès de Barcelona”. En con-cret, va demanar “desengan-xar” al màxim la ciutat del po-der polític i posar fi a qualsevolvestigi “de subordinació de lasocietat civil als poderspúblics”. Una situació que “espodia entendre en els primersanys de la Transició”, però que—i just a l’inici d’una crisi queNaomi Klein analitza en clau dedoctrina del xoc— el Cercle d’E-conomia considerava un llastper a “l’anomenada societat ci-vil que va protagonitzar les Ex-posicions Universals, les gransiniciatives culturals —des del Li-ceu fins al Palau de la Música—o els grans reptes urbanísticsde Barcelona”.

En aquest procés vivia la ciu-tat fins que ha guanyat Barcelo-na en Comú. El seu triomf enunabatalla que, sobretot, és d’he-gemonia cultural, ja preocupavala tardor del 2011, just desprésque CiU i Xavier Trias aconse-guissin una alcaldia que des de1979 havia estat en mans socia-listes. Així ho va expressar el pe-riodista Francesc-Marc Álvaroen un text a la revista municipalBarcelona Metròpoli, Barcelona,un debat d’idees impossible. Hiconstatava la “veritable anoma-lia” que els valors de la dreta esti-guessin infrarepresentats a Bar-celona i denunciava el “monòlegideològic en el qual les idees cen-trals d’una socialdemocràcia len-ta de reflexos són substituïdes idesplaçades per un magma dediscursos alterglobalitzadors,neollibertaris, neocomunistes,antiamericans, antisemites i an-tioccidentals”. Just després del15-M del 2011 ja s’estava cui-nant, segons Álvaro, “un confúsbrou antipolític i populista”.Però, com explica l’historiadorXavier Domènech a Hegemo-nías. Crisis, movimientos de resis-tencia y procesos políticos (Akal,2014), això té molta història aldarrere i també es pot llegir enpositiu. Sense por.

Ve de la pàgina 1Ara bé, no és menys cert que elsbons resultats de l’esquerra alter-nativa el 24 de maig, a Barcelonai en altres ciutats, s’inscriuen enun escenari de canvi de règim. Itampoc es pot ignorar que, fins itot des d’abans del 15-M, la protes-ta als carrers i places —amb duesvagues generals i tresmassiusOn-zes de Setembre— han configuratun cicle de mobilitzacions socialsque reacciona contra la dictadurade l’austeritat i les retallades, con-tra la corrupció i en demanda deldret a decidir i la democràciareal. És en aquest context que lavictòria de Barcelona en Comú si-tua la ciutat al capdavant del queColau anomena “revolució demo-cràtica”, que inclou l’exercici del’autodeterminació de Catalunyaperò no renuncia a establir com-plicitats amb Madrid i la Grèciade Syriza per estendre l’onadarevolucionària pel sud d’Europa.Tot i els contextos diferents, hi haelements de continuïtat sorpre-nents entre 1931, 1979 i 2015.

E Èxit de forces emergents.Si la nova política de Barcelonaen Comú ha guanyat gairebé unany després que aquesta con-fluència d’esquerres es gestés apartir del manifestGuanyem Bar-celona, convé recordar que ERCamb prou feines tenia un mes devida quan el 1931 va guanyar leseleccions. El resultat municipaldel 3 d’abril de 1979 potser va sermés esperat, però va repetir lasorpresa de les eleccions generalsdel 1977: van guanyar els nous so-cialistes (com a PSC-PSOE no esvan unificar fins al juliol de 1978),seguits dels vells comunistes delPSUC, mentre que els nacionalis-tes (també organitzativamentforça nous) de Jordi Pujol vanquedar tercers.

E L’espectre del 14 d’abril.Unade les diferències entre aquellmo-ment de canvi i l’actual, i a la vega-da amb el de 1931, és precisamentla ubicació de les eleccions muni-cipals en la seqüència històrica.No és casual que el juny de 1976,en la seva primera visita a l’es-tranger com a cap d’Estat, el reiJoan Carles digués al presidentdels Estats Units, segons latranscripció de la conversa des-classificada a Washington: “Tin-drem les eleccions nacionalsabans de les municipals. Això vaser un error que el meu avi vacometre el 1931”. Efectivament, laTransició es va fer postposantunes eleccions municipals quel’Estat temia per la força que l’es-querra política i els movimentssocials, obrer i veïnal, tenien enciutats comBarcelona. Dues elec-cions generals (15/6/1977 i1/3/1979) i dos referèndums (Re-forma Política de 1976 i Constitu-ció de 1978) vanprecedir els comi-cis municipals. Les autoritats vanpoder així prendre el pols a la so-cietat i desactivar el potencial deruptura provinent del món urbà.

EAgenda socialitzant.Excepcio-nalment i de forma temporal, laruptura va triomfar a la Barcelo-na que va forçar la dimissió delsalcaldes franquistes Josep MariaPorcioles (1973) i Joaquim Viola(1976) i va imposar una agendapolítica, social i participativa a l’al-calde de la Transició, JosepMariaSocías Humbert (1976-1979). Hiva incloure des del pas franc deles entitats als despatxos munici-

pals, fins a la creació de la targetade transport públic gratuït per alsjubilats o la cessió gratuïta a laFederació d’Associació de Veïnsde Barcelona (FAVB) del Palaud’Esports per fer tota mena d’ac-tes. I el temor dels empresaris ipropietaris immobiliaris a unademocràcia socialitzant vaperme-tre unaacumulació popular de ca-pital xifrada en 126 hectàrees desòlmunicipalitzatpel delegat d’Ur-banisme de Socías, Joan AntoniSolans, només per 3.000 milionsde pessetes. “Vam pagar molt ba-rat. La gent llençava les finques:alguns s’enduien els diners aSuïssa o Andorra; altres tancavenper la crisi”, explica Solans.

E Protagonisme veïnal.Elmovi-ment ciutadà que va assolir aque-lla fita no dista tant, per motius iactivisme social, del que hacontribuït al canvi actual. L’anticdirigent veïnal PepMartínez Bar-celó diu que “s’ha produït a Barce-lona el que fa més de 40 anys vasucceir al districte IX”. Comparael triomf de Colau amb l’acta deregidor pel terç familiar que el1973 va aconseguir Fernando Ro-dríguez Ocaña, candidat obrer iveïnal de Nou Barris i Sant An-dreu en una campanya ciutadanaorquestrada per Bandera Roja ifinalment anul·lada pel franquis-me. Jordi Borja, figura clau deBandera Roja, el PSUC i el movi-ment ciutadà d’aleshores, tambéhoha estat ara comamentor polí-tic de Colau des de l’ObservatoriDESC. La reiterada acusació de“fer política” que Xavier Trias hadirigit a la FAVB —de la seva jun-ta provenen Colau i la també regi-dora de Barcelona en ComúMer-cedes Vidal—no dista tampoc gai-re del que la mateixa entitat es vasentir dir als anys setanta. Amb la

diferència que, el 1979, els únicsexmembres de la junta veïnal es-collits regidors ho van ser per CiU(Albert PonsValón i Francesc Bor-rell) i PSC (Jordi Vallverdú i LluísReverter). El PSUC va oferir elseu tercer lloc al president de laFAVB, Carles Prieto, però aquestel va rebutjar per quedar-se almo-viment veïnal.

E Lluites per l’habitatge. Si ress’explica avui sense la Platafor-ma d’Afectats per la Hipoteca(PAH), on Colau ha forjat el seulideratge, no es pot oblidar queals anys setanta va ser cabdall’empenta col·lectiva de la lluitaper l’habitatge dels barris del’Obra Sindical del Hogar o delsbarraquistes de zones comel Car-mel. Res de nou, perquè ja a pri-mers dels anys trenta, en un con-text de crisi econòmica i atur ele-vat, un dels focusmobilitzadors aBarcelona va ser precisamentuna llarga vaga de llogaters (al-

guns impagaments es van per-llongar fins el 1939) sostingudaper la CNT i que va implicar mésde 100.000 persones. El 1930 elslloguers oscil·laven entre el 19% iel 38% del salari d’un obrer. I el1974 va calar en l’agenda reivindi-cativa la proposta que JoaquimSempere (sota el pseudònimd’Er-nest Martí) va fer en un article aNous Horitzons perquè no mésdel 10% del salari familiar fos des-tinat a pagar l’habitatge. No ésestrany, doncs, que de l’esclat dela bombolla immobiliària, i quanavui hi ha famílies que ni amb el100% dels seus ingressos podenfer front als deutes per habitatge,hagi sorgit un moviment com laPAH. Les actualsmarees ciutada-nes en defensa de l’educació i lasanitat públiques també tenenequivalents en les lluites veïnalsdels anys setanta.

E Mapa sociopolític superpo-sat. Tampoc és nova la geografiasociopolítica barcelonina, segonsl’anàlisi comparativa que el poli-tòleg Jordi Muñoz fa de les actesde les eleccions municipals de1934, que va guanyar ERC. Elsbarris de Sarrià-Sant Gervasi i lesCorts eren i són els de mésparticipació electoral. I, a granstrets, són també allí, i en punts del’Eixample, on va obtenir millorsresultats la Lliga el 1934 i on obte-nen encara bons resultats CiU i elPP. En canvi l’esquerra, abans iara, té el graner de vots als barrispopulars tradicionals (Poblenou,Sants, Sant Andreu, Gràcia…); alsllocs que l’urbanista José LuisOyón anomena “guetos proleta-ris” i socialmentmolt barrejats deCiutat Vella (Xino o Raval i Barce-loneta), i a les segones perifèriesde cases barates, noves abans dela guerra i hegemòniques des delboommigratori dels anys seixan-ta: Nou Barris, Zona Franca, BonPastor, Besòs, Sant Martí... SostéOyón a La quiebra de la ciudadpopularque a la Guerra Civil es vaarribar amb una ciutat fractura-da i on “la distància física entremón burgès i món proletari s’ha-via incrementat gairebé en un50%” en 30 anys. Salvant distàn-cies, avui això no ésmolt diferent,perquè s’han incrementat les des-igualtats entre barris: segons lesúltimes dades del 2012, la rendafamiliar disponible a Ciutat Meri-diana és de 37,5 (sobre 100) men-tre que a Pedralbes és de 240.

Com ja van titular els periodis-tes Jaume Fabre i Josep MariaHuertas el seu repàs a la Barcelo-na del segle XX (Flor del Vent,2000), la ciutat és Burgesa irevolucionària. La novetat és que,al segle XXI, una victòria electoralde l’esquerra a l’esquerra de lasocialdemocràcia, mai vista finsara, referma el segon adjectiu.Caldrà veure com es concreta enel model de ciutat, però ahir ma-teix ja va ser revolucionàriamentsimbòlic que la Barcelona famosapels Jocs Olímpics de 1992 renun-ciés, en la primera comissió degovern de Barcelona en Comú, ala candidatura olímpica dels Jocsd’Hivern del 2026.

Por de barricada i distopia burgesaM. A.

El primer alcalde democràtic de Barcelona, Narcís Serra, en una visita a una caserna de la policia municipal a la Trinitat el 1979. / pérez de rozas

Dues èpoques i algunes cosesen comú, com el problema del’habitatge. El del barraquismeque es va viure al Carmel (al’esquerra, a principis de 1970),i el que ha esperonat lesaccions de la PAH, on es vaforjar l’alcaldessa Ada Colau,com una ocupació del 2013 (adalt). / colita / albert garcia

La por durant laTransició feia que elsamos es malvenguessinles finques

La “revolució democràtica” proclamadaper Colau ha espantat el sector empresarial,que ara ja intenta metabolitzar-la

QUADERN Dijous, 18 de juny del 2015 R E P O R T A T G E . 3

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

129000

25725

Semanal

3393 CM² - 300%

31830 €

1-3

España

18 Junio, 2015


(VOSE), Méliès (VOSE) i Verdi (VOSE).

V 3VENGADORES: LA ERA DE ULTRÓN. De Joss Whedon. Amb Robert Downey Jr. 12 anys. EUA. 2015. FANTÀSTICA. 141 min. Stark crea un software per pre-servar la pau, però aquest es rebel·la contra ell. Cinesa Diagonal, C. Diagonal Mar, C. Heron City, C. La Ma-quinista, C. Maremàgnum, Icaria (VOSE) i P. Balañà.

3VIAJE A SILS MARIA. D’Olivier Assayas. Amb Juliet-te Binoche i Kristen Stewart. 12 anys. França-EUA. 2014. DRAMA. 124 min. Una veterana actriu accepta participar en una representació teatral de l’obra que la va fer famosa quan començava la seva carrera. Però ara, en lloc d’inter-pretar una jove, ha d’encarnar la seva antagonista, la víc-tima de la noia. Aribau Club, Balmes (VOSE), Boliche (VOSE), Bosque, Cinesa Heron City, Gran Sarrià, Ica-ria (VOSE), Verdi (VOSE) i Zumzeig (VOSE).

W 3WALKING ON SUNSHINE. De Max Giwa i Dania Pasquini. Amb Hannah Arterton. Apta. G. B. 2014. MUSICAL. 93 min. Una noia descobreix que la seva ger-mana es casarà amb un noi italià i decideix amagar-li que van tenir un idi·li. C. Diagonal, C. Diagonal Mar, C. He-ron City, C. La Maquinista i C. Maremàgnum.

3WINTER SLEEP. De Nuri Bilge Ceylan. Amb Haluk Bilginer i Melisa Sözen. 12 anys. Turquia. 2014. DRAMA. 196 min. Un actor jubilat regenta un hotel ajudat per la se-va dona, de qui està molt distanciat, i per la seva germa-na, acabada de divorciar. Maldà (VOSE).

‘La tortuga de Califòrnia’

La seCa-espai brossa - BArCELOnA

El pes de l’herència familiar

La Seca-Espai Brossa estrena el 26 de juny La tortuga de Califòrnia, obra de Daniela Feixas que estarà un mes en cartell i que forma part del Festival Grec de Barcelona. És la història de dos germans marcats per un passat familiar: la noia creu que el seu comportament i el dels seus descendents estarà marcat pels seus gens, mentre que el noi fuig d’aquest passat. El text planteja si hi ha coses que es porten a la sang o són determinants les circumstàncies de cada persona.

arts esCèniques

Funcions del 26 de juny al 5 de juliolCompra d’entrades a la web www.tresc.cat

18 €10 €

per a tr3sC bÀsiC / preMiuM / subsCriptors eL periÓDiCo

3EL PROCESO. D’Orson Welles. Amb Anthony Perkins i Jeanne Moreau. Alemanya-França. 1962. DRAMA. 116 min. Un home és jutjat sense que ni tan sols sàpiga de què se l’acusa. VOSE. 17.00.

3AVANTGUARDA I CRÒNICA EN EL CINEMA CA-TALÀ DELS ANYS 30. De M. Amat, R. Torras i J. Sal-vans. Espanya. 1934. DOCUMENTAL. 42 min. Quatre curts catalans dels anys 30. Muts. 18.30.

3HLM: HABITATGES LLEUGERAMENT MODIFI-CATS. De Guillaume Meigneux. França. 2013. DOCU-MENTAL. 76 min. Reportatge sobre la rehabilitació de la torre Bois-le-Prêtre, a París. VOSC. 20.00.

3ELS SOMRIURES DEL DESTÍ. De Fernando Lopes. Amb Ana Padrão i Rui Morrison. Portugal. 2009. DRAMA. 98 m. Un periodista descobreix accidentalment que la seva dona li és infidel amb un altre home. VOSC. 21.30.

Plaça de Salvador Seguí, 1-9. Tel. 93 567 10 70

3CINESA PARC VALLÈS. Can Jofresa, 85. Tel. 902 33 32 31. G.: dv. i ds. M.: dg. www.cinesa.es. Astérix... Juras-sic World. C i cast. D i 3D. nuestro último verano en... VOSC. Los caballeros las prefieren rubias. VO. Caza al asesino. Dale duro. Dando la nota... El maestro... El viaje más largo. Fast & Furious 7. Home... Horns. Insi-dious: capítulo 3. Insurgente. It follows. La canción del mar. La familia Bélier. La oveja Shaun. Lejos del mundanal ruido. Mad Max.... Minúsculos... negocios con resaca. Perdiendo el norte. Poltergeist. requisitos para ser... Son of a gun. Suite francesa. Superpoli... To-morrowland. ¡Upsss!... Vengadores... Walking on...

VaLLS3JCA VALLS. St. A. M. Claret, 8. Tel. 977 60 27 01. G.: dv. i vig. fes. www.jcacinemes.cat. Tomorrowland. Blackhat... Cómo sobrevivir a... Suite francesa. Có-mo entrenar... Astérix... Mad Max... El libro de la vida. Dando la nota... Babadook. El séptimo hijo. Chappie. Vengadores. 3D. La mujer de negro... Mortdecai. nu-estro último verano... Disney Junior... La oveja Shaun. Poltergeist. Jurassic World. Los Andersson...

ViC3SUCRE ACEC. Llotja, s/n. Tel. 93 883 21 08. www.ci-nesacec.es. La oveja Shaun. Mad Max... La familia Bélier. Tomorrowland. Dando la nota: aún... It follows. Insidious: capítulo 3. L’hivern i la primavera... C. nues-tro último verano en Escocia. C. ¡Upsss! ¿Dónde está noé? Jurassic World. D i 3D. La profesora de Historia.

3VIGATÀ ACEC. C. Verdaguer, 22. T. 938852403. www.cinesacec.es. Sabrina. VOSE. Jurassic World. C. Lejos del mundanal ruido.

ViLaFranCa DEL PEnEDèS3CASAL. Rbla. Nostra Senyora, 35-37. T. 600716688. Dv.: Els terrats. VO. Dv.: Una nueva amiga. VO. Sá. y do.: nu-estro último verano... Dj.: La fiesta de despedida. VO.

3KUBRICK. General Prim, 7. Tel. 93 890 24 13. Juras-sic World. C. ViLanOVa i La GELTrÚ3BOSC. Rbla. Principal, 90. T. 938938103. www.cine-mabosc.cat. Tomorrowland. Dando la nota... Minúscu-los... Insidious: capítulo 3. nuestro último verano... ¡Upss! ¿Dónde... Hablar. Phoenix. Jurassic World.

3LAUREN GARRAF. R. l’Onclet, 18. T. 902888300. G.: dv. i ds. www.laurencinemas.es. noche en el museo 3... Samba. rastros de sándalo. C. Candy. Divina pero peligrosa. Visitantes. Antes del frío invierno. Beautiful boxer. Desacuerdo perfecto. Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho? Spy game. The collector.

ViLa-SECa3OCINE. A. Pere Molas, 36. T. 902 170831. G.: dv. i vig. fes. M.: dg. www.ocine.es. nuestro último verano... Dan-do la nota... La oveja Shaun. Tomorrowland. Astérix... Poltergeist. Mad Max... Vengadores... Caza al asesino. Insidious... ¡Upsss! ¿Dónde... Jurassic World.

La Locomotora negra

paLau De La MúsiCa - BArCELOnA

Amb la vetllada ‘A tot swing!’

El mític grup La Locomotora negra oferirà al Palau de la Música el concert a tot swing!, un recorregut pels colors, orquestres, solistes i ambients que han format part del món del swing. El repertori de l’espectacle, per no parar de ballar, inclou cançons de Duke Ellington, Count Basie, Louis armstrong, Fats Waller, Cab Calloway, Lionel Hampton, Savoy Ballroom de Harlem i Greenwich Village. a més interpretaran alguns dels seus temes propis.

MúsiCa

Divendres 19 de juny / 21.00 horesCompra d’entrades a la web www.tresc.cat

11-36 €40%


Visita a Món sant benetMÓn sant benet-ST. FrUITóS DE BAGES

El Tr3SC proposa una visita al monestir de Món Sant Benet, amb quatre possibles recorreguts en els quals es poden combinar els diferents itineraris: el medieval, el modernista i la Fundació alícia, destinada a la investigació científica gastronòmica i liderada per Ferran adrià

espais

Fins diumenge, 21 de junyCompra d’entrades a la web www.tresc.cat

13-22 €25%


cartellera 18 DE JUNY DEL 2015 67DIJOUS

‘bemoll sostingut’ CirC CriC-ST. ESTEVE DE PALAUTOrDErA

Premi Zirkòlika 2014 al millor espectacle de circ en carpa, Bemoll sostingut combina música, poesia, circ i pallassos. Un equip d’artistes amb Tortell Poltrona al capdavant aprofundeixen en la realització de fer possible l’impossible a través de números de gran força visual.

arts esCèniques

Dissabte 28 de juny / 12.00 horesCompra d’entrades a la web www.tresc.cat

10-15 €8-10 €


tast amb formatges francesosespai peneDès bCn - BCn

Vins

26 de juny / 20.30 horesEntrades, a www.tresc.cat

24 €19 €

tr3sC bÀsiC / preMiuM / subsCriptors ep

Maridatge de vins del Penedès amb formatges francesos, del Loira a l’aquitània.

Vis à Vis de cultura i periodismeMeaM - BArCELOnA

Vins

Dijous 25 de juny / 19.00Entrades, a www.tresc.cat

exclusiu

5 €

tr3sC bÀsiC / preMiuM / subsCriptors ep

Conversa amb Toni Puntí, albert Puig i Laura Serra, i vins del celler Masroig.

picurt, mostra de cine de muntanyaarteDÓ - LA SEU D’UrGELL

Cine

Dissabte 27 de junyreserves, a www.tresc.cat

3 €gratuït

tr3sC bÀsiC / preMiuM

Clausura del festival, amb sis projeccions i un reconeixement a rosa Vergés.

Fes-te’n soci a www.tresc.cat

www.tresc.cat 902 33 90 33

el Club delsubscriptor de

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CARTELERA

545000

89305

Diario

936 CM² - 88%

21655 €

67

España

18 Junio, 2015


~ CULTURA

Co ro ocon cu[tur

Joan Mir6en el Brasil,

m odeAbertisAbertis, a trav~s de su filialen BrasiI,Arteris, patrocinala primera retrospectiva deJoan Plir6 que viaja a Brasil. Lamuestra toma el t(tulo de "JoanPlir6.A forga da materia"

Joan Pete MaluquerFotos:Abertis y Fundaci6 Joan Mir6

La magnffica y selecta retrospec-

tiva del artista mallorqufn Miro,"Joan Mird. A forfa da materia"yque refine un total de 114 obras

del polifacdtico genio, entre las que se

incluyen pinturas, dibujos, esculturas yobra grfifica realizados entre los afios 1931y 1981. Las obras forman parte de la co-lecddn de la Fundaddn Joan Mird (66 deltotal), y de pr&tamos de personas particu-lares e institudones mundiales.

"Primera retrospectivode Mir6 que puede verseen Brosil, primero 50oPoulo y posteriormente enFlorion6polis"

E1 tftulo elegido y la selecddn de obrasquieren poner de relieve la voluntad deMird de llegar a la pureza del arte explo-rando mils all~i de la pintura conventional.La muestra evidenda la experimentaddnconstante con tdcnicas, soportes y pro-cedimientos diferentes que lo llevaron aldesarrollo de una nueva visidn del arte.

Se trata de la primera exposiddn que laFundaddn Joan Mird organiza en Brasil,y se puede visitar de124 de mayo al 16 deagosto en el Instituto Tomie Ohtake, enS~o Paulo, y del 2 de septiembre al 15 denoviembre en el Museu de Arte de SantaCatarina, en la ciudad de Floriandpolis.

E1 consejero Delegado de Arteris,David Dfaz, destacd la importancia delpatrodnio cultural, a trav& de la pasadaexposicidn de Salvador Dalf y, ahora, la deJoan Mird, para reforzar la imagen de Arte-ris como una compafifa dedicada a la ges-tidn de autopistas de una manera efidentey sostenible, sin olvidar su compromisocon la Responsabilidad Sodal Corporativaen el territorio en el que opera, y con las

comunidades con las que convive.Por su parte, Ricardo Ohtake, presi-

dente del Instituto Tomie Ohtake, cen-tro que acoge la muestra en S~o Paulo,

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

Mensual

782 CM² - 200%

7880 €

64-65

España

1 Mayo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

agradeci6 a Abertis y a su filial Arteris sucompromiso con la cultura, ponidndolascoma ejemplo para otras empresas enBrasil.

Y coma no, Rosa Maria Malet, direc-tara de la Fundad6n Mir6 en Barcelona,explic6 la importanda de esta muestra:"Joan Mir6. A forga da matdria es la pri-mera exposici6n que la Fundad6n JoanMir6 organiza en Brasil. Para el equipode la Fundad6n es un reto estimulante el

%a muestra se presentabajo el titulo "Joan Mir6.A forc, a do mat&ia’;refine un total de 774obras del artista"

Con motivo de la retrospectiva de Dalf,se beneficiaron de este programa 640 ni-fios y personas desfavorecidas de Brasil.Monitores especializados explicaban las

obras y el papel de Salvador Dalf en el artecontemporfineo para despertar su inter&por las artes pl~isticas.

Una gran labor cultural. !

ABERTIS CON EL ARTE Y LA CULTURA

poder acercar la obra del artista al pfiblicode otros parses".

Finalmente, Sergi Loughney, directorde la Fundacidn Abertis, destac6 la im-portancia de la Responsabilidad SocialCorporativa paraAbertis, centrada en va-rios ejes de actividad, coma la cultura, el

medioambiente y la accidn social a trav&de la condendacidn par la seguridad vialy la reducddn de la siniestralidad en lascarreteras, prioritarias en todos los parsesen los que Abertis est~i presente.

AcCION SOCIAL Y EDUCAT1VAAbertis, a travds de su filial en Brasil,Arteris, impulsar~i una vez m~is su laborde acercar la cultura a los nifios y alaspersonas mg desfavoreddas.

Coma ya se hizo con la exposicidnde Dalf en Brasil, se prevd que grupos decolegios y de personas con discapacidadespuedan visitar la muestra y conocer laobra de Joan Mird de la mano de gufasespecializados, y a trav& de actividadesreladonadas con la exposiddn; tanto enla ciudad de S~to Paulo coma en Floria-ndpolis, las dos ciudades brasilefias queacoger~in la muestra.

UNA EMPRESA CON CLARA VOCACION SOCIAL, ARTJSTICA Y CULTURAL

Abertis, a trav~s de laFundaci6n Abertis y desus filiales en los paisesen los que est~ presente,ha patrocinado graneseventos artisticos, comomuestra de Salvador Dali,que bati6 r~cords de visi-tas: en 2o12, en el CentroGeorges Pompidou deParis (con patrocinio dela filial francesa de Aber-tis, Saner); en 2o13, en elReina Sofia de Madrid; yen 2o14,en Rio de Janeiroy S~o Paulo (con patroci-nio de la filial brasilefiade Abertis, Arteris).En la actualidad, Abertis,a trav~s de Sanef-su filialfrancesa-, es la principalpatrocinadora de la expo-sici6n del pintor Diego deVel~zquez que puede ver-se en el Grand Palais deParis y recibe una mediade 5.ooo visitas diarias;destaca el proyecto expo-sitivo de las coleccionesdel Kunstmuseum de Ba-silea en el Museo ReinaSofia de Madrid, hasta el14 de septiembre.La vinculaci6n de Abertiscon el mundo del arte

En la imagen durante la inauguracidn de la muestra, represen-tantes de Abertis, Arteris,junto a los organizadores.

cuenta tambi~n con otrohito hist6rico muy desta-cado, con la adquisici6nen el afio 2oo?, mediantedaci6n, del 6leo del ar-tista malague6o PabloRuiz Picasso, Mujer congorroy con cuello de piel(1937), actualmente en Museu Nacional d’Art deCatalu nya.

"Abertis mantieneun compromisopara hacer accesiblela cultura al granpOblico"

Adem~s, colabora con lasprincipales institucionesculturales y artisticas delpais como el Centro de

Cultura Contempor~neade Barcelona (CCCB), Fun-daci6n Amigos del MNAE,Fundaci6n Gran Teatredel Liceu, Fundaci6n Ma-cba, Fundaci6n Orquestade E~mara de Granollers,Fundaci6n Orfe6n Eata-I~n-Palau de la Mfisica,Fundaci6n Pau Easals,Fundaci6n del Auditorio,Fundaci6n Amigos Mu-seo del Prado, Teatro Real,Teatre Nacional de Eata-lunya, entre otros. En elexterior, Abertis colabo-ra con el Eentro EulturalBanco de Brasil en Rio deJaneiro, Instituto TomieOhtake de S~o Paulo, oFundaci6n CorpArtes, enChile.~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

Mensual

782 CM² - 200%

7880 €

64-65

España

1 Mayo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Blog oficial de BD

Buscar

• Archivo• RSS• ¿Te podemos ayudar en algo?

Go to Link Pop-up View Separately

El Palau de la Música Catalana celebra Portes Obertes el 21 de juny, Dia de la Música.

Els cors de l’Orfeó Català oferiran actuacions al llarg de tota la jornada i, com a novetat, s’oferiran dos tallers gratuïts de cant coral.

Pàgina 1 de 3Blog oficial de BD • El Palau de la Música Catalana celebra Portes...

18/06/2015http://barcelonadivina.tumblr.com/post/121762561701

El proper diumenge 21 de juny, el Palau de la Música Catalana celebrarà la tradicional Jornada de Portes Obertes, de 10 a 15 h, tot sumant-se per segon any consecutiu a les celebracions del Dia Internacional de la Música. Un esdeveniment obert a tota la ciutadania en què s’espera repetir l’èxit de l’edició passada, amb més de 5.000 visitants que van gaudir de les instal·lacions de l’edifici modernista Patrimoni de la Humanitat. La Jornada, que compta amb el patrocini de Gas Natural Fenosa, suposa una oportunitat molt especial també per escoltar en directe els cors de l’Orfeó Català, que actuaran a l’escenari de la Sala de Concerts, en formació completa i en petits grups, cada mitja hora.

Com a novetat, enguany s’ofereixen dos tallers de cant coral que impartiran Josep Vila i Casañas, director de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau, i Esteve Nabona, director de l’Escola Coral i del Cor Jove de l’Orfeó Català. Els 160 participants dels tallers, que s’hi han inscrit a través d’aquest formulari, oferiran en acabar una actuació també a la Sala de Concerts i d’aquesta manera debutaran al Palau de la Música Catalana.

En aquesta jornada festiva, durant 5 hores els visitants podran accedir a la Sala de Concerts (platea i segon pis), escenari de grans concerts i esdeveniments; a la Sala Lluís Millet, l’emblemàtica sala de descans situada a la planta principal i a la seva balconada que per primera vegada s’obrirà als assistents a la jornada per gaudir del jardí de columnes, totes diferents i coronades per capitells de pedra amb motius florals, tret característic de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. També s’obrirà al públic la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català, un espai íntim i acollidor on hi ha la primera pedra del Palau. Tal com ja s’ha fet els darrers anys, elCentre de Documentació de l’Orfeó Català tornarà a oferir enguany visites guiades a les seves instal·lacions, situades a la cinquena planta del Palau i que custodia fons documentals que es remunten al segle XII.

www.palaumusica.cat

• hace 15 horas • Enlace permanente

Share

URL corta

http://tmblr.co/Z7peQx1nPdJwb

TwitterFacebookPinterestGoogle+← Anterior • Siguiente →



Acerca de Tumblr

Bienvenid@ al blog de Barcelona Divina donde te ofrecemos las últimas tendencias, nuevas aperturas e inauguraciones, eventos culturales, shopping, la mejor gastronomía, consejos útiles para tus salidas urbanas... y mucho más.www.barcelonadivina.com

Síguenos en Twitter:

@BCNDivinaBarcelona Divina

Desde 1985 la revista BARCELONA DIVINA disfruta de un gran prestigio como la revista urbana y cosmopolita más importante de la Ciudad Condal.

• Set de fotos: ‘UNISA’ AÑADE BRILLO A SU NUEVA COLECCIÓN PARA ESTE VERANO 2015 CON LOS CRISTALES DE... http://t.co/EP7CIVIFMK about 12 hours ago • Reply

• Set de fotos: TERRE D’HERMÈS, EAU TRÈS FRAÎCHE, AHORA EN VAPORIZADOR 121 GRAMOS. Ligero como un puñado de... http://t.co/isaIFQfDAa about 12 hours ago • Reply

• Set de fotos: Los mosaicos, la última tendencia en decoración. Un mosaico es un elemento decorativo... http://t.co/AiIYyLuVNI about 12 hours ago • Reply

• Foto: El 94% de los niños afirma sentirse mejor con un animal de compañía cerca. El 60% de los niños afirma... http://t.co/gLfxRqmfk5 about 12 hours ago • Reply

• RSS• Aleatorio• Archivo• ¿Te podemos ayudar en algo?• Móvil

Barcelona Divina® 1985-2015. Todos los derechos reservados.

Effector Theme — Tumblr themes by Pixel Union

Follow



AGENDA / MÚSICA

El Palau de la Música celebra

portes obertesTwittear 0 0M'agradaM'agrada 0

Tipus d'activitat: Jornada de portes obertes

Espai: Palau de la Música Catalana • C/ Palau de la Música,

4-6 • BCN

Quan: Diumenge 21 de juny, de 10:00h a 15:00h

Edat recomanada: Per totes les edats

Preu: Entrada gratuïta

Com anar-hi: Amb transport públic o privat

+ info

#PortesObertesPalauEl Palau de la Música Catalana celebra la tradicional Jornada de Portes Obertes

tot sumant-se per segon any consecutiu a les celebracions del Dia Internacional

de la Música. Un esdeveniment obert a tota la ciutadania en què s'espera repetir

l'èxit de l'edició passada, amb més de 5.000 visitants que van gaudir de les

instal·lacions de l'edifici modernista Patrimoni de la Humanitat. Una oportunitat

molt especial també per escoltar en directe els cors de l'Orfeó Català, que

actuaran a l'escenari de la Sala de Concerts, en formació completa i en petits

grups, cada mitja hora.

et pot interessar

Troba'ns a Facebook

PetitBCN.com

25.715 people like PetitBCN.com.

M'agradaM'agrada

Pàgina 1 de 3PetitBCN : El Palau de la Música celebra portes obertes

18/06/2015http://www.petitbcn.com/producte/1861/palau/musica/celebra/portes/obertes

Com a novetat, enguany s'ofereix un taller de cant coral que impartiran Josep

Vila i Casañas, director de l'Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau, i Esteve

Nabona, director de l'Escola Coral i del Cor Jove de l'Orfeó Català. Els 80

participants del taller, que s'hi poden inscriure a través d’aquest formulari, oferiran

en acabar una actuació també a la Sala de Concerts i d'aquesta manera

debutaran al Palau de la Música Catalana.

En aquesta jornada festiva, durant 5 hores els visitants podran accedir a la Sala

de Concerts (platea i segon pis), escenari de grans concerts i esdeveniments; a

la Sala Lluís Millet, l'emblemàtica sala de descans situada a la planta principal i

a la seva balconada, que per primera vegada s'obrirà als assistents a la jornada,

per gaudir del jardí de columnes, totes diferents i coronades per capitells de

pedra amb motius florals, tret característic de l'arquitecte Lluís Domènech i

Montaner. També s'obrirà al públic la Sala d'Assaig de l'Orfeó Català, un espai

íntim i acollidor on hi ha la primera pedra del Palau. Tal com ja s'ha fet els darrers

anys, el Centre de Documentació de l'Orfeó Català tornarà a oferir enguany

visites guiades a les seves instal·lacions, situades a la cinquena planta del Palau

i que custodia fons documentals que es remunten al segle XII.

Finalment, el Bar del Foyer i el restaurant Mirador del Palau se sumen així

mateix a la celebració amb preus especials per esmorzar, vermuts i menú de

migdia.

Aquest diumenge 21 de juny

al matí, al Parc de la

Barceloneta, La Federació

d’Associacions de Mares i

Pares... fb.me/4pVG8t1jc

PetitBCN

petitbcn@

Expand

Aquest diumenge 21 de juny

al matí, al Parc de la

Barceloneta, La Federació

d’Associacions de Mares i

Pares... fb.me/1T7F1mYBk

PetitBCN

petitbcn@

PetitBCN

14h

14h

17h

Tweets Follow

Tweet to @petitbcn



© Copyright Petitcity S.L. 2014

Portes Obertes a les xarxes

Seguint el gran èxit de convocatòria de l'any passat, les Portes Obertes també

tindran protagonisme a les xarxes socials, on el Palau de la Música Catalana

aplega una comunitat de gairebé 25.000 seguidors. Amb les etiquetes

#PortesObertesPalau i #DiadelaMúsica es convidarà tota la ciutadania a gaudir

d'una jornada festiva en companyia de familiars i amics.

A més, durant el matí es promourà un concurs fotogràfic a través de les xarxes

socials en què es premiarà la fotografia més original amb un menú degustació

per a dues persones al restaurant Mirador del Palau, per gentilesa de Singularis.

Descomptes especials #DiadelaMúsica

Amb motiu de la Jornada de Portes Obertes i per celebrar el Dia de la Música

també s'oferirà un 10% de descompte en la compra d'entrades (tant a Taquilles

com a través d'internet) per als següents quatre concerts del mes de juliol: My

favorite things amb el Cor Infantil de l'Orfeó Català (02/07/2015, 21:00h);

Staatskapelle Berlin i Daniel Barenboim (07/07/2015, 20:30h); el concert del

contratenor Xavier Sabata (17/07/2015, 20:30h), i “La Venècia de Vivaldi” amb el

Cor de Noies de l'Orfeó Català (23/07/2015, 21:00h).

Tipus d'activitat: Jornada de portes obertes

Espai: Palau de la Música Catalana • C/ Palau de la Música,

4-6 • BCN

Quan: Diumenge 21 de juny, de 10:00h a 15:00h

Edat recomanada: Per totes les edats

Preu: Entrada gratuïta

Com anar-hi: Amb transport públic o privat

+ info



| MIÉRCOLES, 17 DE JUNIO DE 2015

Imagen del Parc Güell.

VIAJES

La ruta del Modernismo en Barcelona

‐ Visitar la genial Barcelona es recorrer las calles y avenidas que Gaudí,

Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch y tantos otros arquitectos se encargaron

de iluminar. Es perderse por aquellos lugares que marcan la Ruta del

Modernismo para admirar casas singulares, palacios increíbles, parques

excepcionales y edificios populares a la par que sorprendentes; y así hasta 115

obras que convierten a la ciudad en un museo al aire libre con el Modernismo

como muestra clave de ese arte vivo y creativo, propio de genios.

DAVID SENDRA DOMÈNECH

Cualquier amante de la

arquitectura ha visitado o visitará

en algún momento la ciudad de

Barcelona, única en el mundo por

ese conjunto de personajes

creadores que la poblaron. Quien

más, quien menos, conoce la

Basílica de la Sagrada Familia,

obra a la que Antoni Gaudí, figura

universal y arquitecto

internacional, dedicó más de

cuarenta años. En esa obra se

rompen los esquemas

establecidos y se desarrollan

sistemas constructivos y

estructurales fruto de la

metodología propia de Gaudí. Las

formas y expresividad de la

arquitectura se combina con los

colores que expresan vida; una

obra de increíble verticalidad que

se convierte en símbolo religioso excepcional con sus armoniosas

ZoomNews / Estilo de vida / Viajes

Pàgina 1 de 3La ruta del Modernismo en Barcelona | ZoomNews.es

18/06/2015http://www.zoomnews.es/549319/estilo-vida/viajes/ruta-del-modernismo-barcelona

El Palau Güell fue uno de los primeros encargos que recibió Gaudí del industrial y político Eusebio Güell: un palacio urbano que sería

residencia familiar, ideado para la intensa agenda social de la familia Güell

a la par que dramáticas figuras. Su

interior, con las columnas arborescentes, invita a entrar y transmite

paz, mientras la luz de colores cruza de mil formas generando

placidez e intimidad. La Basílica es equilibro y remite a la

naturaleza. Nada está al azar.

Precisamente Gaudí, es el artífice de muchas otras obras que

pueblan la ciudad. La Casa Milà, más conocida como La

Pedrera es una de esas ingeniosas construcciones que la mente

creativa del artista catalán ideó. Es un espacio modernista,

declarado Patrimonio Mundial de la UNESCO (al igual que muchas

otras obras de Gaudí), convertido en faro de la creación y el

conocimiento y que sólo se puede entender como una obra de arte

en sí misma por su singularidad y valor artístico excepcional. Lo

que en su día una pareja acaudalada decidió que fuera su

residencia familiar y pisos de alquiler, hoy día es un monumento

mundialmente conocido y reconocido. Hay que visitarla para

subir a su azotea desde sus patios interiores a cielo abierto,

recorriendo sus sinuosas formas, y situarse frente a frente con los

soldados que la protegen: las chimeneas. Nuevamente la

innovación arquitectónica que rompía con todo lo conocido. En el

mismo Passeig de Gràcia, se ubica otra sorprendente construcción

de Gaudí, la Casa Batlló, creativa y original, combinando piedra,

hierro forjado, trencadís de vidrio y cerámica policromada. Una

explosión artística de sorprendente belleza que recomiendo visitar

a la noche por su espectacular iluminación. La casa en sí es un

diálogo entre luz y color, donde los detalles no dejan de

sorprender al visitante, con sus escaleras helicoidales y los

espacios diáfanos.

El Palau Güell fue uno de los

primeros encargos que recibió

Gaudí de su mecenas, el industrial

y político Eusebio Güell: un

palacio urbano que sería residencia

familiar, un espacio funcional

ideado para la intensa agenda

social de la familia Güell. El Park

Güell, cuya construcción se inició

en 1900, en plena Barcelona

moderna y cosmopolita, con una economía e industria pujante,

es otro punto de enorme interés con su entrada de cuento de

hadas, su escalera con dragón incluido y su magnífica sala

hipóstila de 84 columnas estriadas, desde cuyo lateral, subiendo,

se llega al Teatro Griego y desde éste, bajando, al Pórtico de las

Lavanderas. Calles, caminos y construcciones creados a partir de

la ingeniosa creatividad de Gaudí. Y, finalizando esa colaboración

con los Güell, se eleva la Colònia Güell, donde residían los

obreros, al lado de la fábrica del industrial, pero rodeados de



Torre Bellesguard.

equipamientos culturales. Un punto clave es la Cripta de Gaudí

(declarada Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO), que iba

a ser la iglesia de la Colònia aunque quedó inacabada.

Gaudí entendía la arquitectura como un arte global, donde al

esqueleto había que darle armonía para convertirlo en arte

mayúsculo. La naturaleza era inspiradora y la geometría el

camino para elevarse. Otras obras suyas que pueden visitarse en

Barcelona son la Casa Vicens; los Pabellones Güell, de finales del

XIX, con su inconfundible verja de entrada; la Casa Calvet y la

Torre Bellesguard, con sus atípicas formas rectas.

Pero el Modernisme catalán

iba más allá de Gaudí y tenía

entre sus exponentes a Lluís

Domènech i Montaner con

tres obras emblemáticas: el

Palau de la Música Catalana,

construido como sede del

Orfeó Català, convertido en

perla arquitectónica del

modernismo catalán y única

sala de conciertos modernista

declarada Patrimonio Mundial

por la UNESCO. Una

estructura metálica central

recubierta de vidrio que traslada la luz natural al interior. Es una

combinación inteligente de escultura, mosaico, vitral y forja en un

espacio íntimo, de increíble acústica. Otro espacio emblemático es

el Recinto Modernista de Sant Pau, donde tenía su sede el pionero

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, de alto valor patrimonial y

artístico. Una ciudad dentro de la ciudad donde se cuidó de los

aspectos funcionales sin perder de vista los artísticos. Finalmente,

la Casa Lleó i Morera.

Y el recorrido modernista no podría concluir sin mencionar, por

supuesto, a Josep Puig i Cadafalch autor de la Casa Amatller y la

Casa de les Punxes.



Documents

Recull de Premsa - Palau de la Música Catalana · rar en 2012 el estado de sus cuentas con respecto alas de 2011, cuando tenia una deuda de 16,2 millones y un patrimo-nio negativo