Recull de

Premsa

37

culturaara DIMARTS, 17 DE MARÇ DEL 2015

El Festival Circ Cric no té un pressu-post mil·lenari. De fet, ni tan sols té un pressupost clar. “No tenim diners però tenim amics”, resumeix Jaume Mateu, àlies Tortell Poltrona. I el que fan cada primavera és convocar aquests amics a una macrofesta –s’allargarà del 4 d’abril al 19 de ju-liol– a casa seva, a les carpes del Circ Cric varades en una clariana del bosc a Sant Esteve de Palautordera.

La sisena edició d’aquesta pro-gramació estable arrencarà amb un concert familiar, inèdit i que mar-ca la filosofia de la casa: hi actuaran Albert Pla, Joan Garriga (La Troba Kung-Fú), Quimi Portet, Judit Far-rés, Pep Pascual, Oriol Mateu i Tor-tell Poltrona amb un repertori for-mat per peces de cadascun d’ells i cançons populars. “És important que els nostres fills cantin les matei-xes cançons que els nostres pares”, diu el pallasso. Entre el cicle de con-certs de la programació, destaca l’actuació de Sílvia Pérez Cruz amb Toti Soler (24 de maig), Manu Guix (12 de juny) i un espectacle que ja és un clàssic, l’actuació de La Tro-ba Kung-Fú amb la companyia del

BARCELONAL.S.

El festival del Circ Cric, la república de pallassos,

músics, còmics i amics

Circ Cric (19 de juny). Aquell cap de setmana de juny, a més, el Cric aco-llirà la Festa de l’Acordió, que cele-bra el desè aniversari de l’Associa-ció d’Acordionistes dels Països Ca-talans, i hi haurà activitats de circ, animació i música tot el dia. Tam-bé hi haurà una fira d’espectacles el Dia Mundial del Circ (12 d’abril) amb més d’una dotzena de compa-nyies de l’Estat de diferents estils.

Si bé la música és el tret de sorti-da, el circ de pista i els pallassos for-men el gruix del festival. Toti Toro-nell, Pere Hosta i Tortell Poltrona crearan al llarg de diverses sessions un espectacle participatiu que hau-rà de tenir versió definitiva l’últim cap de setmana de festival, el 18 de juliol. Tortell Poltrona presentarà el seu solo Grimègies i l’espectacle del Circ Cric, el premiat Bemoll Sos-tingut, que es podrà veure tretze diumenges. Abans d’aquest mun-tatge es podrà fer un itinerari peda-gògic pel bosc. També pels paratges del Montseny es podrà gaudir d’Un bosc de nassos, un recorregut esce-nificat per la natura.

Les pallasses mereixen capítol a part. L’any passat aquest certamen ja va acollir l’ànima del desaparegut Festival de Pallasses d’Andorra, en col·laboració amb l’Amazen, i en-

guany hi tornen amb la segona edi-ció del Festival Internacional de Pa-llasses (del 29 al 31 de maig), que re-unirà la Premio Nacional Merche Ochoa (La Cloti va al Circ), la Premi Nacional Pepa Plana (amb el seu clàssic shakespearià de nas vermell, Giulietta), la Cia Lolita & Corina, les brasileres Pé de Vento Teatro, la companyia Mercè Framis amb “la filigrana” del teatre d’ombres de The little circus, o La Bleda amb Tut turu tut la princesa.

I la tercera pota del festival és el teatre o circ de sala. Es programa-

01. A la glorieta del Circ’Hulon hi ha música, saltimbanquis, pallassos i acròbates. P. GAUTIER

02. La Troba Kung-Fú. ANDREU DOZ 03. Les brasileres Pé de Vento Teatro. DIOGO ANDRADE

ran quatre perles. L’Àrtica dels Ponten Pie, que té lloc en una ca-sa de fusta a 5 graus de temperatu-ra (1 i 2 de maig), la companyia francocatalana Baró d’Evel de Blai Mateu presentarà un duet íntim, i els italians Girovago e Rondella presentaran un espectacle de tite-lles d’alt voltatge poètic. El francès Circ’Hulon portaran la seva glori-eta al Montseny. També es podran veure les reposicions de les obres El casament dels petitburgesos de Gataro i l’homenatge a Monti Rhum.e

La companyia de Tortell Poltrona munta una programació familiar d’abril a juliol

ARTS ESCÈNIQUES

03 02

01

Especial ‘Àrtica’ de Ponten Pie té lloc en una casa de fusta a 5 graus

Jordi Savall albira el cim de la ‘Passió segons sant Mateu’pogués sentir. Per aquesta raó, po-sats a emprendre l’ascensió, és pre-ferible comptar amb el millor equi-pament possible. Descomptant un parell de solistes discretes (i un de subestàndard), Savall tenia les pe-ces adequades. Le Concert des Na-tions va tornar a ser l’orquestra cà-lida i expressiva dels millors dies, amb aportacions solistes de gran mèrit, començant pels dos concerti-nos (Manfredo Kraemer i Olivia Centurioni), i continuant per flau-tes, oboès i fagots, i el mateix Savall a la viola de gamba, sense oblidar els recitatius per Michael Behringer a l’orgue i Balázs Máté al violoncel.

En la Capella Reial de Catalunya, preparada per Lluís Vilamajó, hi convivien cantants joves que for-men part de l’acadèmia impulsada per la Fundació CIMA amb altres de més bregats, conformant un doble cor on, per sobre d’una unanimitat mil·limètrica, dominava la sensació d’estar davant una suma de veus in-dividuals amb personalitat pròpia. Això no va ser cap obstacle perquè tant els corals com els grans cors

Jordi Savall va dirigir per primera vegada la Passió segons sant Mateu al Palau de la Música. LORENZO DI NOZZI

que obren i tanquen la Passió tin-guessin l’amplitud i la cohesió ne-cessàries, a les quals va contribuir l’excel·lent Cor Infantil Amics de la Unió dirigit per Josep Vila i Jover. Del cor van sorgir els solistes de les àries, destacant amb força el contra-tenor Maarten Engeltjes, amb un cant de gran intensitat (com un ado-lorit Erbarme dich), la soprano Mar-ta Mathéu amb un extàtic Aus Liebe i el baríton Matthew Brook.

Per què no vam fer el cim? Dife-rents factors ho poden explicar, co-mençant pel caràcter general d’una versió que no va acabar d’agafar em-branzida fins a la segona part, quan les coses es posen lletges per a Je-sús. Hi va contribuir que la funció fos intermitent i que Savall a vega-des busca més el preciosisme sonor (amb les tonalitats àuries marca de la casa) que l’aprofundiment. Però tampoc cal posar-se nerviós: ¿algú creia que al primer intent ja sorgiria una versió definitiva? Aquesta no-tabilíssima Passió segons sant Ma-teu per Jordi Savall hauria de ser la base per a nous atacs al cim.e

CLÀSSICA

Jordi Savall PALAU DE LA MÚSICA 115 DE MARÇ

Les metàfores, ja siguin, per posar algun exemple, marineres o muntanyen-ques, tenen els seus riscos i poden derivar cap a di-

reccions que no són ben bé les pre-vistes per qui les enuncia. Ítaca se-gueix ben lluny, i de l’Everest, de moment, només n’hem albirat el cim. Això sí, el camp base ja queda enrere. La muntanya més alta del planeta va ser la imatge que va fer servir Jordi Savall per presentar la primera versió que dirigeix de la Passió segons sant Mateu de Bach.

La complexitat inherent de l’obra, el seu caràcter totèmic i la quantitat i qualitat de referents de tota mena justifiquen les possibles prevencions que el músic igualadí

Crítica

BARCELONAXAVIER CESTER

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

14121

Diario

394 CM² - 47%

2091 €

37

España

17 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

BILBAO. Seis meses de clausura, suspensión de todas las activida-des del club, ‘invitación’ al exilio del presidente y anulación de ac-tuaciones corales. La afición y el club culé pagaron cara su osadía. Se hacía necesario ejemplarizar, y Miguel Primo de Rivera no podía dejar pasar la ocasión. Y no lo hizo. El público de Les Corts y el Barça fueron acusados por el gobernador civil de «no guardar los respetos debidos a un himno que simboliza la patria». El dictador tenía clara la afrenta y exigió medidas contun-dentes para limpiarla. La decisión se tomaba cuatro días después de ocurridos los hechos.

Eran tiempos difíciles. La llega-da del general Primo de Rivera al Gobierno fue recibida con recelos por una buena parte de la sociedad catalana, que expresaba sin disimu-lo signos de resistencia contra el po-der central. El Barça se identifica-ba plenamente con las ideas cata-lanistas. El club blaugrana organi-

zó como homenaje al Orfeó Catalá un partido contra el CE Júpiter, el equipo de Poblenou que se había proclamado campeón de la Segun-da División. La autoridad guberna-tiva no concedió inicialmente el permiso; pero posteriormente rec-tificó y autorizó el encuentro, que debía celebrarse el 14 de junio de 1925 en el campo de Les Corts, sede del club blaugrana.

El estadio se construyó en un tiempo récord de tres meses. Con

una sola tribuna, disponía en 1922 de una capacidad para 30.000 espec-tadores (en 1926 se amplió hasta los 45.000) y se levantó para sustituir al obsoleto Camp del Carrer Indus-tria, donde Samitier, Alcántara, Za-mora y Emilio Sagi Barba conseguían auténticas maravillas e iniciaron la época dorada de la entidad. Les Corts fue escenario de la Copa de España que el 13 de mayo de 1923 enfren-tó al Athletic y al Club Esportiu Eu-ropa, con victoria de los bilbaínos.

El Barcelona organizó dos años después el partido de homenaje al Orfeó Català, en el que se enfrenta-ba como local al Júpiter. Los azul-grana se impusieron con claridad por 3-0 en un encuentro de guante blanco, celebrado un domingo casi veraniego. Al descanso, una banda de música de uno de los barcos de la Royal Navy atracados en el puerto de la Ciudad Condal amenizó la es-pera. Como deferencia ante el res-petable, interpretó la Marcha Real. Les Corts, con 14.000 espectadores en las gradas, estalló en pitos y abu-cheos. Sin embargo, recibió con una larga ovación al ‘God save the King’. El lío estaba montado.

Estelada Las reacciones se hicieron esperar unos días; pero llegaron con severa contundencia. No era la primera vez que el Júpiter se veía implicado en un incidente con la autoridad. Un año antes del polémico partido con el Barça, se vio obligado a modificar el escudo cuatribarrado y estelado. Primo de Rivera decretó su prohi-bición. El equipo, de fuertes convic-ciones catalanistas, se proclamó en

Los pitos que cerraron Les Corts14.000 aficionados del Barça abuchearon el himno en 1925 y Primo de Rivera cerró el campo seis meses

MIKEL ITURRALDE

�twitter: @MikelItu

El gobernador civil cargó contra Joan Gamper «por su indebida correspondencia a la hospitalidad que les ha dado la nación española»

udt4atmaéf

dO

FINAL DE COPA ATHLETIC-BARÇA Martes 17.03.15 EL CORREO56 DEPORTES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DEPORTES

410000

60453

Diario

1206 CM² - 134%

13646 €

56-57

España

17 Marzo, 2015

ORFEO CATALA

1917 campeón de Barcelona de Se-gunda Categoría y en 1925 campeón de Cataluña y de España del Grupo B, equivalente a la Segunda Divi-sión. Sus mejores años fueron en la década de los 30, cuando llegó a te-ner 2.000 socios y competía con el Barça y el Español. En el partido de la pitada se libró de las sanciones, que recayeron sobre el FC Barcelo-na y el Orfeó Catalá.

El gobernador civil de Barcelo-na, Milans del Bosch, convocó a los periodistas el 24 de junio. Les en-tregó los textos de la resolución adoptada, que debía publicarse al día siguiente en los diarios, y se que-jó de que Joan Gamper no había co-municado que se trataba de un ho-menaje al Orfeó Català. Además, habló de la «descortesía y descon-sideración con la que se escuchó la Marcha Real española», lo que cons-tituía «un acto de incalificable de-safecto a la patria, con el agravan-

te de producirse ante extranjeros», causa por la que el estadio quedó clausurado y el FC Barcelona sus-pendido como sociedad durante seis meses, sin poder utilizar ninguno de sus símbolos. Además de comu-nicar a la Federación Catalana de Fútbol lo «doloroso» que había sido tomar la decisión, se declaró la «sus-pensión del Orfeó Català».

Milans del Bosch tiene claro que la entidad organizadora del parti-do no había promovido «acto algu-no contrario a esa manifestación de desafecto ni la contrarrestaron de modo que afirmara su patriotismo». También critica el gobernad civil con dureza al presidente del Barça, el suizo Joan Gamper, y otros direc-tivos extranjeros «por su indebida correspondencia a la hospitalidad que les dispone la nación españo-la» y les reprocha que «rehuyeran citar el nombre de España llamán-dolo impropiamente campeonato peninsular».

Sanción reducida La junta directiva del Barcelona in-tentó desmarcarse de la acción. «Se-ría una injusticia hacer responsa-ble a nuestro club de cualquier acto que en su campo se realizase como espectáculo público». Al mismo tiempo proclama que «no se puede hacer solidario de ninguna mani-festación que atentara o menospre-ciara lo más mínimo» a las institu-ciones representadas de la patria y sus símbolos. Joan Gamper fue in-vitado a marcharse de España. Hizo las maletas y anunció que nunca más sería el presidente del club que fundó. La situación del Barça se complicó y su continuidad corría peligro.

En diciembre de ese mismo año, casi apagados los ecos del escánda-lo, llegó al club Arcadi Balaguer, a quien las malas lenguas atribuyen una íntima relación con Alfonso XIII. Balaguer consiguió reducir la sanción a tres meses, concitó el apo-yo popular y salvó de la quiebra al Barça con una espléndida aporta-ción de la Banca Jover y los socios. La Federación Catalana retrasó el inicio de las competiciones a la es-pera de que el equipo cumpliera su sanción.

Como explicó Josep Sunyol, pre-sidente del Barcelona desde 1935 hasta 1936 en una conferencia titu-lada ‘Deporte, escuela de ciudada-nía’, lo sucedido en el homenaje al Orfeó Catalá le hizo darse cuenta «de la relación entre el estadio y la calle». Ese vínculo, lejos de disociar-se, es hoy más fuerte que nunca. La comunión es total.

Les Corts, segundo estadio del Barça, se inauguró en 1922. Los días de partido la Guardia Civil solía controlar el orden público. El fundador y presidente Joan Gamper, en el centro con pajarita, recibió un cálido homenaje en 1923 (abajo). :: FC. BARCELONA

La decisión del organismo que preside Villar supone que el estadio rojiblanco sigue con posibilidades de acoger el Athletic-Barça

:: J. ORTIZ DE LAZCANO BILBAO. La Federación Española de Fútbol ha bloqueado el hotel Meliá Bilbao por si la final de Copa se juega en el estadio de San Ma-més. Con este movimiento, el or-ganismo que preside el bilbaíno Án-gel María Villar sigue mantenien-do a la capital vizcaína entre las tres ciudades que aparecen como aspi-rantes a acoger el partido entre el Athletic y el Barcelona del próxi-mo 30 de mayo. Este periódico ya adelantó que el club azulgrana con-sultó la disponibilidad de todo el hotel Carlton para ese fin de sema-na. Los otros campos que pueden ser sedes del partido son Mestalla (Valencia) y el Benito Villamarín (Sevilla). Si se juega en Bilbao, la Federación y el Barcelona tendrán todo dispuesto.

El Meliá sería el cuartel general de la Federación en Bilbao, según anunció anoche Telebilbao. El ho-

tel, de cinco estrellas, dispone de 211 habitaciones y apenas tenía unas pocas reservadas para esas fe-chas. Las fuentes consultadas por este periódico indican que los diri-gentes federativos han bloqueado el establecimiento entre el viernes 29 y el domingo 31.

El Athletic también trabaja ante los posibles escenarios. EL CORREO ha podido saber que ha reservado hoteles en Valencia y Sevilla. En la capital andaluza, se ha elegido Los Lebreros, situado en el centro de la ciudad, al lado del estadio Sánchez Pizjuán, como ‘cuartel general’ de la junta directiva, patrocinadores e invitados del club. El equipo, en todo caso, iría a un establecimien-to más tranquilo y alejado del bu-llicio de la afición.

La sede de la final se conocerá el 25 de marzo. La Federación ha ci-tado a los dos clubes que la juegan en Madrid para que elijan entre los

campos que se han postulado. Los únicos que han puesto su nombre sobre la mesa son el Valencia con Mestalla, sede en 2009 del enfren-tamiento entre estos dos mismos equipos, y la Federación Andaluza. Ha pedido que para conmemorar su centenario el Benito Villamarín del Betis reciba el partido. Los mo-vimientos de la Federación Espa-ñola y el Barcelona de reservar ho-teles en Bilbao demuestran que tra-bajan con la hipótesis de que San Mamés se postule para ser sede de este encuentro por primera vez en su historia. El aforo de estos tres estadios es similar. Mestalla ofre-ce 55.000, San Mamés 53.000 y el Villamarín 52.500.

La posibilidad del Bernabéu ha sido descartada por Florentino Pé-rez. En caso de que los dos finalis-tas no lleguen a un acuerdo, el asun-to se resolverá en votación en la junta directiva de la Federación. Sólo se ha llegado a esta situación una vez, en 2012. El Barcelona im-puso su sede (Manzanares) al Athletic (La Cartuja de Sevilla).

El candidato a alcalde del PNV, Juan María Aburto, dijo anoche en Telebilbao que sería «bueno» que la final se disputara en «un gran campo» como San Mamés.

La Federación bloquea un hotel en Bilbao por si la final se juega en San Mamés

San Mamés se encuentra entre los estadios que optan a acoger la final de Copa.

El Athletic también tiene bloqueados un hotel en Valencia y otro en Sevilla

57DEPORTESMartes 17.03.15 EL CORREO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DEPORTES

410000

60453

Diario

1206 CM² - 134%

13646 €

56-57

España

17 Marzo, 2015

ORFEO CATALA

cultura / espectacles DIMARTS54 17 DE MARÇ DEL 2015

Cúspide sacra de Jordi SavallCRÒNICA El músic dirigeix amb nota la ‘Passió segons sant Mateu’

CÉSAR LÓPEZ ROSELL BARCELONA

Una fita més per a Jordi Savall. El de-but del mestre d’Igualada en la di-recció de la Passió segons sant Mateu de Bach, ofert diumenge al Palau de la Música, es va saldar amb un gran èxit. El públic, que va omplir el re-cinte modernista, va acabar acla-mant els intèrprets de la producció d’aquest monument de la música sacra, que suposa la culminació del treball del violagambista amb l’au-tor. Les tres hores llargues, comp-

tant el descans, de durada d’aques-ta dramatització musical dels mo-ments més durs de la mort de Crist van commoure un entregat auditori. La dificultat d’abordar aquesta peça resideix no només en l’exten-sió –és la més llarga del compositor– sinó en l’àmplia gamma d’elements estilístics que hi utilitza i en el fet d’estar escrita per a doble cor i do-ble orquestra, amb inclusió de solis-tes i corals. Acoblar tots aquests ele-ments exigeix una precisió extrema perquè s’ha de deixar que cada una

de les veus participants trobi l’espai d’expressió dramàtica adequada, i a la vegada cal aconseguir que l’emo-ció narrativa del camí del Calvari no es perdi. Savall va obtenir bona nota en la seva empresa d’aconseguir l’homo-geneïtat interpretativa d’aquesta obra amb traços operístics, tot i que potser va faltar un punt d’emoció en alguna de les intervencions indivi-duals. Els 68 números de què consta aquesta passió van trobar en Le Con-cert des Nations i La Capella Reial

de Catalunya la base per solidificar una proposta que també va comp-tar amb el Cor Infantil Amics de la Unió.

VUIT SOLISTES / També va ser decisiva la bona elecció dels vuit solistes dels dos cors i la dels intèrprets de l’Evan-gelista (el tenor Jörg Dürmüller, d’exemplar fraseig i gran expressivi-tat en els seus recitatius) i la del barí-ton que va recrear Jesús (un sòlid i sensible Matthias Winckhler). D’en-tre els components del repartiment van destacar la soprano Marta Ma-théu, el contratenor Maarten En-geltjes i el baríton Stephen MacLe-od, que va dialogar brillantment amb la viola de gamba de Savall en dos commovedors passatges d’obra. Però el millor va ser el funcio-nament conjunt de tots els partici-pants d’aquesta cimera sacra. H

Martí Gironell novel·la l’espoli del romànic dels Pirineus

EL PERIÓDICOBARCELONA

Després de l’èxit del seu últim lli-bre El primer heroi (també en caste-llà, El primer héroe) –ambientat fa uns 7.000 anys, al poblat lacustre de la Draga (Banyoles)–, Martí Gi-rornell ja té a punt la seva pròxi-ma novel·la: Strappo (Ediciones B). Un relat que recrea l’espoli que van patir a principis del segle XX les pintures romàniques que cus-todiaven des de feia segles les es-glésies del Pallars i de la Vall de Boí. La novel·la, que sortirà a la venda el dia 8 d’abril i és una de les grans apostes de l’editori-al per al pròxim Sant Jordi, par-teix de l’arrencada dels murals de Santa Maria de Mur que va dur a terme, el 1919, Franco Steffano-ni aplicant la tècnica de l’strappo. D’aquí ve el nom de la novel·la. El restaurador de Bèrgam (Itàlia) va arribar al Pirineu cridat per l’antiquari Ignacio Pollak i per l’industrial i col·leccionista Lluís Plandiura. L’objectiu era arren-

car les pintures per protegir-les, la realitat, no obstant, va ser que les peces van acabar venudes al millor postor i que ara com ara la imatge del Crist de Mur que alça la mà dreta i sosté un llibre amb l’esquerra llueix al Museu de Be-lles Arts de Boston.

AFECCIÓ PER LA HISTÒRIA / La de Mur va ser la primera de les accions d’extracció de frescos romànics de les esglésies del Pirineu. Des-prés d’haver assajat amb èxit la fórmula de l’strappo, el procedi-ment es va traslladar a la vall de Boí, a la comarca de l’Alta Riba-gorça, però la sort d’aquests mu-rals va ser millor. La majoria van acabar a Barcelona, en mans de la Junta de Museus. De tot plegat, de la tenacitat d’uns per conser-var i de la cobdícia d’altres per vendre, parla el nou llibre de Mar-tí Gironell. Es tracta de la sisena novel·la del periodista en què recupera fets de la història de Catalunya poc coneguts, com ara el llegat del monjo Bonaventura Ubach, fundador del museu bíblic de Montserrat, a L’arqueòleg; i la his-tòria del monestir de Sant Benet de Bages a L’últim abat. H

NOVETAT EDITORIAL

El relat s’inspira en l’extracció per la tècnica de l’‘strappo’ de les pintures de Santa Maria de Mur

DISTINCIÓ CIUTADANA A UNA GRAN FIGURA DEL ‘BOOM’

ble», i també la indignació de la fi-lla d’uns amics quan va sentir el seu professor dir que el mític es-criptor colombià vivia a París. «¡I ara, però si viu a Sarrià!». Quan està a punt de complir-se, el mes que ve, un any de la mort de l’autor de Cien años de soledad, la fa-mília no té encara una data decidi-da per a l’aparició de la seva novel·la inacabada i pòstuma, En agosto nos vemos. «Volem prendre aquesta de-cisió amb tranquil·litat. Apareixe-rà certament, però és millor que no surti amb presses», assegura García Barcha. H

Pocs minuts abans que el Saló de Cent s’ompli d’assistents, a Gonza-lo García Barcha, el fill més jove de Gabriel García Márquez, se li mul-tipliquen els gestos d’afecte envers tots els amics que el pare tenia en aquesta ciutat. Barcelona, el ple de l’Ajuntament per unanimitat, co-sa que en aquests temps té el seu mèrit –com va assenyalar fent bro-ma l’alcalde Xavier Trias– va acor-dar concedir al nobel colombià la seva Medalla d’Or. Entre salutació i salutació, poc abans dels discur-sos protocol·laris de l’acte de con-cessió, ahir, García Barcha, de gran semblança física amb el seu pare, assegura en un apart que no ha dei-xat de tornar una vegada i una al-tra a la ciutat que va acollir la seva família entre el 1967 i el 1973. La ciutat on va començar a cultivar la fama d’extraordinari narrador i on va escriure El otoño del patriarca. «Va ser una etapa molt important de la meva vida, dels meus 6 als meus 12 anys, potser els més formatius –re-corda–. El meu pare va voler venir aquí perquè se sentia atret per un lloc amb una potent tradició edito-rial, llegendària ja des de l’Amèrica Llatina. Aquesta va ser la idea que el va impulsar a venir i no va canviar amb el temps». La seva gran agent Carmen Balcells, és sabut, va fer de catalitzador d’aquella aventura i naturalment tampoc es va voler perdre l’acte, guarnida amb la se-va ja característica túnica blau cel. Després dels discursos protocol-laris, l’editor Claudio López de La-madrid va evocar 15 anys de tracte amb García Márquez, els últims de la vida de l’autor, gairebé sempre fora de Barcelona, a Mèxic, perquè és sabut que l’autor tenia un apar-

tament al passeig de Gràcia que visi-tava molt de tant en tant i sense fo-cus promocionals. «Quan ens vèiem, indefectiblement, em preguntava, ¿Què ens expliques de Barcelona, Toni? Perquè solia confondre’m amb el meu oncle, que també va ser bon amic», evoca López de Lamadrid a la vegada que en recorda els impol·luts i hipersupervisats manuscrits. Gonzalo García Barcha, dissenya-dor gràfic i editor d’acuradíssims lli-bres d’art i autor de diversos tipus de lletra, va recordar les paraules que el seu pare va dirigir a Barcelona, una ciutat «bonica, llunàtica i indesxifra-

ELENA HEVIABARCELONA

33 HOMENATGE 8 Gonzalo García Barcha rep la Medalla d’Or de mans de l’alcade, Xavier Trias.

ELISENDA PONS

Barcelona va ser per a l’autor colombià una ciutat «bonica, llunàtica i indesxifrable»

En nom del pare Gonzalo García Barcha, el fill més jove de Gabriel García Márquez, recull al Saló de Cent de Barcelona la Medalla d’Or que l’Ajuntament ha concedit pòstumament al premi Nobel

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

540000

89305

Diario

234 CM² - 22%

4247 €

54

España

17 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Els Catarres tambésón peces úniques

L’APUNT molt actiu: han publicat tres discos d’estudi i un CD iDVD en directe, han acumulat unes quantes cançonsmemorables en el seu repertori, han fet desenes deconcerts arreu del país i, a sobre, encara troben tempsper pintar els discos un per un i convertir-los en pecesúniques, mentre continuen regalant les cançons perinternet. Els Catarres també són únics i irrepetibles.Xavier Castillón

La gran explosió d’Els Catarres, el seu big bang parti-cular, va ser Jenifer, una cançó tan omnipresent en elseu moment que, per a un grup novell, semblava lacondemna més clara per acabar sent un one-hit won-der, un fenomen d’un sol èxit enlluernador i sense re-petició possible: una maledicció, en definitiva. I resultaque no, que quatre anys després el grup continua viu i

EL PUNT AVUIDIMARTS, 17 DE MARÇ DEL 2015 | Cultura i Espectacles | 29

Ja abans de co-mençar el concert,la sensació de viu-re tot un esdeveni-ment surava enl’ambient,diumenge a la tar-da, al Palau de laMúsica Catalana:veure el mestre

Savall dirigir per primer cop la Pas-sió segons sant Mateu era un es-quer de primer ordre que fins i totva atreure públic estranger. Al meucostat, una parella d’austríacs esta-ven indignats perquè cinc minutsabans de començar l’espectacle en-cara hi havia gent entrant: “Això aViena seria impensable!” A darrere,uns nord-americans s’extasiavencontemplant la sala modernista:“Mare meva! Mira quin lloc!” La veri-tat és que feia goig: el recinte estavaple a vessar d’un públic expectant iben disposat, dignificat per perso-nalitats del món cultural, com aral’escriptor Jaume Cabré –melòmanconfés–, el poeta i hebraista ManelForcano, que sovint treballa ambSavall, o el novel·lista andorrà AlbertVillaró.

Aplaudiments: Savall apareix al’escenari amb una túnica negra i unposat sacerdotal. Ataca solemne ireverencial els primers acords de lamagna obra. Amb una conduccióamorosida, dirigeix tot aquell mag-ma i de músics –entre instrumen-

tistes i cantants–, pels puja i baixade la partitura. Ataca amb conten-ció i avança amb peus de plom perla narració sobre la detenció de Je-sús al jardí de Getsemaní. No és finsa la segona part, amb el judici i lacrucifixió, que l’emoció esclata al’escenari. De recitatiu en recitatiu,el conjunt va prenent volada ate-nyent moments superbs, com elque ofereix el contratenor holandèsMaarten Engeltjes a l’ària Erbarmedich, Mein Gott, la quinta essència

de la Passió. O bé, l’ària Aus liebe,que broda la soprano catalana Mar-ta Mathéu, d’una intensitat tan granque hauria convertit al cristianismel’agnòstic més recalcitrant. Un altredels moments de màxima atenció,ben segur: quan Savall deixa el podiper abraçar la viola de gamba. Pri-mer per acompanyar el tenor Tho-

mas Hobbs i, més endavant, el baixStephan McLeod a l’ària Komm,süsses Kreuz. Interpretades nor-malment al violoncel, la viola dagamba de Savall confereix un sod’aram a les àries assolint una refi-nació exquisida. Ras i curt: la comu-nió ja estava consumada.

Gran ovació per a Savall, que hademostrat que està més que prepa-rat per fer l’Everest, com diu ell ma-teix referint-se a la Passió. Entre elssolistes més aplaudits, el puntal del’obra, l’evangelista, el tenor Jörg Dür-müller, que va dosificar amb gran sa-viesa el relat i li va donar volum i re-lleu. Jesús, el baríton MatthiasWinckhler, va ser contundent i precís.Però el més aclamat va ser el contra-tenor holandès Maarten Engeltjes,que va anar transformant la seva fre-dor inicial en una emotiva interpreta-ció de les seves parts. Es veu que jaals 16 va debutar amb les àries decontralt de la Passió segons sant Ma-teu. Molt convincent, també, l’expres-siu baríton Matthew Brook, que vaaportar brillantor i dinamisme al con-junt. De la seva banda, Le Concertdes Nations va mostrar, un cop més,que té instrumentistes de gran quali-tat, i la Capella Reial de Catalunya ex-cel·leix amb aquest repertori com hofa amb qualsevol peça polifònica vo-cal del Segle d’Or hispànic. Tambévan fer molt bon paper el Cor InfantilAmics de la Unió. Una nit, en resum,per recordar.

Amb peus de plom

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crònicaclàssica

Jordi Savall dirigint la ‘Passió segons sant Mateu’ al Palau de la Música, diumenge passat ■ LORENZO DI NOZZI

Maarten Engeltjes vaanar transformant laseva fredor inicial enuna emotivainterpretació

ValèriaGaillard

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Barcelona

vam aprendre un munt. Però,és clar, si ha fet coses il·legals, jahi ha un sistema judicial que eldeclararà culpable...

Van pensar que ‘Jenifer’ els hohavia donat tot... però que tam-bé podria ser la seva creu?(Jan) Al principi ens va agafaramb els pixats al ventre, i sa-bíem perfectament que tot elque puja baixa. Però vam veu-re de seguida que, als con-certs, la gent també se sabiales altres cançons.

I han acabat sent un dels grupsmés populars del país...(Jan) Per a nosaltres ha estat totmolt progressiu. Vam veure quecada cop venia més gent als con-certs, que cada dia teníem mésseguidors a les xarxes socials...Quan molta gent ens van conèi-xer per la cançó de l’estiu [Rock& roll, triada per TV3 l’any2013] ja feia temps que omplíemen moltes festes majors.

Els Catarres, Txarango, OquesGrasses... han tornat a ‘dignificar’els concerts de festa major?(Jan) Per a nosaltres ja ho esta-ven! Tocar a barraques de Giro-na o a les festes majors de Vic oTona és insuperable. A Barcelo-na hi ha una mica més d’esno-bisme i es té potser més la sen-sació que el més important sónels festivals, però muntar unconcert amb diners públics ique sigui gratis per a tothom,tant per al pobre com per al ric,és una idea sensacional.

Com tenen el cos, poques set-manes abans d’emprendre unanova gira de concerts?(Roser) No tinc gaire temps depensar-hi. Demà [avui] surt elCD físic i tinc la sensació de notenir temps de plantejar-me res.Continuem amb l’autogestió:l’Èric programa el web i fa qua-drar les agendes, en Jan fa eldisseny i s’encarrega de les xar-xes socials, jo faig els números iporto la venda de productes alweb... El que abans podia arri-bar a fer en dues setmanes, araho faig en un dia i mig. ■

ue mai”— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

s ‘explosives’ de la seva carrera

Jan Riera, ÈricVergés i RoserCruells, els tresCatarres, ahir aBarcelona ■ JOSEP

LOSADA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

151000

14413

Diario

686 CM² - 64%

5255 €

29

España

17 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

5OPINIÓNSEGRE

Lunes, 16 de marzo de 2015

Horariosmás racionales¿Quién duerme más de siete horas? ¿Quién se acuesta antes de medianoche? Segu-ramente pocos lectores contestarán afirmativamente a estas dos preguntas, lo quesignifica que están sometidos a unos hábitos poco saludables y que, por tanto, re-percuten en su bienestar. Esta pasada semana Lleida ha acogido la reunión anualde la Sociedad Española de Sueño en la que los más de 200 especialistas participan-tes han dejado constancia de lo poco que cuidamos un aspecto tan vital de nuestrodía a día como es el hecho de dormir y de hacerlo bien y el tiempo suficiente. Yplanteado el problema, es fácil adivinar las causas: unos horarios laborales irracio-nales poco o nada concordes al periplo solar y, aunque parezca frívolo, una parri-lla televisiva que nos empuja a trasnochar hasta bien entrada la madrugada con losconsiguientes perjuicios que esto acarrea. Las soluciones tampoco son muy compli-cadas puesto que se basan en el sentido común pero implican un cambio de men-talidad que con toda seguridad requerirá años.

Así, entre las propuestas concurrentemente planteadas destaca el hecho de colocara España en el huso horario que le corresponde (y en el que estaba hasta 1942 pordecisión del dictador para alinearse con la Alemania de Hitler), el del meridiano deGreenwich, con lo que los relojes deberían atrasarse una hora. A partir de ahí seríanecesario reestructurar los horarios de diferentes ámbitos como sería el laboral enlas empresas y el de todo el sector lectivo, además de los referentes a los de las co-midas a lo largo del día y a su duración. Paralelamente, la programación televisivatendría que sumarse a la tendencia europea, con informativos con al menos una ho-ra de antelación en comparación a la actual y los programas prime time finalizan-do como máximo a las 23.00 horas, que paradójicamente es cuando aquí empiezanlos platos fuertes de la pequeña pantalla. Los especialistas alertan que dormir pocoy mal puede provocar dolencias tanto cardiovasculares como neurológicas, ademásdel consiguiente cansancio que comportan las pocas horas de sueño. Sería buenoplantearse de una vez una reestructuración profunda de nuestros hábitos, polémi-ca que se pone sobre la mesa solo de tanto en tanto y sin abordarla en profundidad.

EDITORIAL

Antonio Herrera Dorado gerente de impresión.

Josep Pon i Botarda jefe de publicidad.

EvaMiranda i Cos jefa de administración

Rosa Reig Crusells jefa de relaciones externas

Carles Duran Codina jefe de producción.

Joan Clivillé Figueras jefe de mantenimiento.

Ferran Perdrix Sapiña jefe de I+D.

Redacción, administración y publicidad: Calle del Riu, 6. 25007 Lleida. Tel. 973248 000. Tel. “club del subscriptor”973 248 008. Fax redacción: 973 246 031. Faxpublicidad: 973 229 076. Fax administración: 973 224 688. Apdo. de correos: 543.Planta de impresión: Calle de la Prensa, 2. 25660 Alcoletge. Tel. 973 196 600.Fax: 973 197 001.Delegaciones: LA SEU D’URGELL. Avenida Pau Claris, 8 entresuelo. Tel. 973 360202. TÀRREGA. Xavier Santesmasses (delegado). Governador Padules, 2. Tel. 973310 414. MOLLERUSSA. Avenida del Canal, 7. Tel. 973 603 772.Depósito legal: L-458-1982.

redaccio@segre.comwww. segre.com

Robert Serentill Utgéspresidente.

Juan Cal Sánchezdirector ejecutivo.

Santiago Costa Mirandadirector de redacción.

JoanMiras Muntadas, Anna Gómez iMarsol y Glòria Farré Lorentesubdirectores.

José Carlos Miranda Estery JoanMartí Alegret redactores jefe.

Secciones:Lleonard Delshams Valdés (fotografía),Anna Barcala Sirvent (diseño), José Carlos MongeClemente (deportes), Josep Grau Santesmasses(sociedad), Eva Martínez Muruaga (economía)y Helena Culleré Garcia (comarcas).

Secretaria de redacción: Maria Terré i Guillaumet.

DIARI SEGRE SLU

El bé comúESCRIVIA FA uns anys que nosóc amic de recomanar llibres nide donar lliçons a ningú.Si no emfalla lamemòria, devia ser cap al1996,ho vaig fermalgrat tot des-prés que una exalumna (coinci-dint amb Sant Josep) em regalésLe bien commun: Éloge de la so-lidarité, de Ricardo Petrella.Tot ique no m’acaben de fer el pes niels aniversaris ni les onomàsti-ques, encara agraeixo el detall ino em vaig poder estar, ni ales-hores ni ara, de demanar als lec-tors d’aquesta plana: si us plau,llegiu-lo. Diu algunes cosesd’aquelles que et fan passar delpessimisme a les ganes de treba-llar pel futur en un cop d’ull, unamirada. Ja n’hi ha prou demirar-se elmelic,ve a dir,o femunplan-tejament global pels 8.000 mili-ons de l’any 2020 i pels pocs omolts veïns i ciutadans del nostrebarri o ciutat, o tots a fer punye-tes. Escrivia Petrella que el mónté (tenia) sis nousmanaments ensubstitució dels que li van ser lliu-rats a Moisès al Sinaí. El primer,lamundialització: hauràs d’adap-tar-te a la globalització actual delscapitals, mercats i empreses. Se-gon, la innovació: has d’innovarsempre seguit per tal de reduirdespeses.Tercer, la liberalització:Obertura de tots els mercats.

Quart, la desreglamentació: do-naràs el poder al mercat a favord’un estat notari. Cinquè, la pri-vatització: eliminaràs qualsevolforma de propietat pública i deserveis públics. Sisè, la competi-tivitat: hauràs de ser el més fortsi vols sobreviure a la competèn-cia mundial.

Comuna profecia de savi soci-òleg als quals pocs fan cas, s’haacomplert inexorablement ambescreix les sismalediccions.Vist elque ha passat d’aleshores ençà elmeu optimisme d’aquell Sant Jo-sep té raons per haverminvat pe-rò... no s’hi val a desesperar. De-ia aleshores que en el vell món,aquell que predicava els deuma-naments clàssics, jo emdeclaravaagnòstic.Ara ja no; m’he fet ateudel tot, bel·ligerant amb aquestnou regne de l’economia demer-cat que permet i incentiva que elsmés rics ho siguinmés encara i elspobresmés pobres també.Novullalbirar un futurmésmodern,méstecnològic,més estructurat, per aquè? Simplement m’agradariapensar que demà seré, que de-mà serem, una mica més feliços,més lliures, més fraternals, méssolidaris.Sóc tanantiquat que con-tinuo creient en el be comú,en lasocietat i en el fet de compartirpenes i alegries.

PEPMÒDOLMYWAY

La investigación a laPaeria, en un plenoextraordinario❚ La Paeria celebra el jueves unpleno extraordinario para deba-tir sobre las investigacionesabiertas por Anticorrupción y An-tifraude a raíz de denuncias de laexteniente de alcalde Camps.

jueves

LA SEMANAPORDELANTE

19

Mollerussa abre unanueva edición de laFira de Sant Josep❚ El president de la Generalitat,Artur Mas, será el encargado deinaugurar el jueves la 143 Fira deSant Josep de Mollerussa que,hasta el domingo, reúne a casi300 expositores directos.

jueves19

Tiendas abiertashastamedianocheen el Eix Comercial❚ Los establecimientos de ochocalles del Eix Comercial participa-rán el viernes en la iniciativa StarNit Shop con las puertas abiertashasta medianoche para promo-cionar sus negocios y la zona.

viernes20

El lujode la culturaQUIENESTUVIMOS, el sábado,el privilegio de gozar la Pasiónsegún sanMateo de Bach inter-pretada por el grupo demúsicos,cantantes y coros que magistral-mente dirige Jordi Savall, hemospodido apreciar en primera per-sona y con toda su intensidadqué significa la cultura en unasociedadmoderna. El propio Sa-vall explica que un montaje co-mo el que estrenó en Lleida, yque ayer tuvo su apogeo en elPalau de la Música de Barcelo-na, sólo se puede organizar si sedispone de recursos económicosgenerosos porque de lo contra-rio es imposible agrupar a unconjunto tan selecto de músicospara interpretar una de las pie-zas cumbres del barroco. Com-pleja, diversa, difícil y seducto-ra a un tiempo, lamúsica de Bachmantuvo, durante tres horas ymedia, a unAuditori lleno a re-bosar, silencioso, respetuoso,arrobado, maravillado ante laobra sublime que se exponía an-te sus oídos.Algunos eran exper-tos,musicólogos –la minoría. Lamayoría, en cambio, sabía quevivía algo especial porque la sen-sibilidad humana sabe distinguirentre lo bello y lo sublime.Y, sinánimo de ser superlativos, la in-terpretación del sábado se acer-

caba a lo sublime. La ovación demás de diez minutos lo corrobo-ró al final. Quienes, en tiempode crisis, defienden que la cultu-ra es prescindible, que es un lu-jo innecesario en tiempo de po-breza y desahucios, debería re-cordar ese papel especial que jue-ga la cultura, que no sólo creabelleza y da empleo a profesio-nales cualificadísimos, sino queproduce autoestima a raudalesy constituye un instrumento deidentidad social del máximo va-lor hoy en día.

JUANCALLAPECERA

La sensibilidad humana

sabe distinguir entre lo

bello y lo sublime. Y el

concierto del sábado

nos aproxima a lo más

sublime del arte

Correo electrónico: jcal@segre.com · Twitter: @jcalsegrecom · Facebook: www.facebook.com/juancal1/

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

105000

10788

Diario

168 CM² - 20%

844 €

5

España

16 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA