25de mediaciói arbitratge

Recullde

laudes

20122017

1

PRESENTACIÓ

La protecció de les persones consumidores requereix el reconeixement legal dels seus drets i comptar

amb procediments eficaços de resolució dels conflictes que es generen quan aquests drets es

consideren vulnerats. En aquest sentit, la mediació i l’arbitratge de consum constitueixen dos sistemes

de resolució d’aquests conflictes alternatius a la via judicial.

L’any 2006 es va elaborar el primer recull de laudes de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya, sota

la presidència de l’estimat Carlos J. Maluquer de Motes Bernet, qui va ser president de la JACC fins que

va traspassar el 10 de juny de 2010. La seva tasca al davant de la JACC va deixar una empremta

inesborrable.

Amb ocasió de la celebració del vint-i-cinquè aniversari de la JACC, vam recuperar la idea de fer un nou

recull de laudes que reflectís la feina feta a la Junta. Però havia de ser un instrument útil de consulta,

una recopilació de laudes que respongués a la realitat de la conflictivitat actual i que permetés donar

visibilitat a les argumentacions conduents a la seva resolució. Aquesta finalitat ens ha mogut a fer la

selecció dels laudes dels darrers cinc anys, això és entre el 2012 i el 2017. Tanmateix, hem incorporat

alguns laudes de data anterior per la vigència dels problemes que aborden.

L’evolució dels supòsits de fet que donen lloc a la conflictivitat s’ha traduït sovint en la major complexitat

dels temes, la qual cosa ha compel·lit els òrgans arbitrals a recórrer cada cop més a la normativa vigent

per donar suport argumental a la resolució adoptada, sempre sobre la base de l’equitat, tot donant

compliment al mandat de l’art. 33.2 del RD 231/2008, de 15 de febrer, de regulació del sistema arbitral

de consum que obliga a tenir en compte les normes aplicables com a complement de la decisió en

equitat.

En aquests anys hem viscut moments difícils motivats per la tramitació d’un nombre desbordant de

reclamacions per la comercialització de participacions preferents i obligacions de deute subordinat. En

aquest cas, els laudes s’havien de dictar en dret. Tot i que ja no és un tema que plantegi conflictivitat en

el si de la JACC, n’hem volgut deixar constància amb alguns dels laudes més representatius dels més

de 42.000 que es van dictar amb l’ajut inestimable de tot el personal de l’Agència Catalana del Consum i

dels més de 100 àrbitres que van ser nomenats per emetre’ls.

Els laudes són el resultat final del camí que segueix una reclamació no atesa per l’empresa. En el seu

recorregut, les reclamacions passen per moltes fases: informació, mediació, trasllat a arbitratge,

notificacions, citacions, etc. i, finalment, l’audiència de les parts i l’emissió del laude. Sense l’esforç diari

i l’excel·lència de la feina que realitzen totes les persones implicades en cadascun d’aquests moments,

no seria possible arribar a bon port. Serveixin aquestes línies d’agraïment a totes aquestes persones.

2

Finalment, els àrbitres són els que posen fi a la controvèrsia. Podem afirmar amb convicció que els

àrbitres que desenvolupen la seva funció a la JACC actuen des de la imparcialitat i la independència,

intentant trobar la solució més adequada a la controvèrsia plantejada, de vegades favorable a la part

reclamant, de vegades no; i en el 99% dels casos en què el laude l’emet un òrgan arbitral col·legiat, la

decisió és adoptada per unanimitat. La implicació dels àrbitres es tradueix en la qualitat dels laudes.

Gràcies a tots ells per aquesta implicació.

Malauradament, durant aquests vint-i-cinc anys ens han deixat alguns dels àrbitres que participaven en

els òrgans arbitrals de la JACC. A tots ells els recordem en l’exercici de les seves tasques arbitrals amb

gran professionalitat. En particular, volem tenir un record per a dos àrbitres vinculats a l’Agència

Catalana del Consum, en Carlos J. Maluquer de Motes Bernet i la Maria Rosa Llàcer Matacàs, ambdós

estimats no només per la seva feina, sinó també, i sobretot, per la seva qualitat humana.

Us lliurem aquest recull amb la intenció i el desig que sigui d’utilitat a totes les persones implicades en la

resolució dels litigis de consum, i amb el compromís de seguir treballant amb intensitat i qualitat en la

defensa dels drets dels consumidors.

Elisabet Abad i Giralt Mariló Gramunt i Fombuena Directora de l’Agència Catalana del Consum Presidenta de la Junta Arbitral de Consum de

Catalunya

3

Aigua

4

AIGUA

Facturació. Consum excessiu. Concurrència de causes.

Referència: REC/13983/2013

Òrgan Arbitral

Mariló Gramunt Fombuena, àrbitra,

Oriol Sánchez i Castro, secretari.

Antecedents

1.- La part reclamant va presentar sol·licitud d’arbitratge contra l’empresa reclamada, ja que va començar a rebre factures molt elevades i, per tant, va demanar a la part reclamada la verificació del comptador, la qual es va realitzar el 23 de juliol de 2012.

El 30 d'agost de 2012 l'hi van substituir i posteriorment, el 14 de gener de 2013 va rebre un comunicat en què li urgien el pagament de tres factures pendents i li adjuntaven l'avís de proper tall del subministrament en cas de no pagar. Les factures anteriors i posteriors al canvi de comptador reflecteixen que el consum d'aigua mitjà del reclamant abans i després del canvi de comptador és totalment diferent. L'antic comptador, 9TA270606, malgrat que en les proves realitzades no es trobessin defectes remarcables (de fet es va comunicar al reclamant que comptava menys per un estret marge), no funcionava correctament. El consum real sempre ha estat més baix i més normal des del canvi de comptador. La referència del nou comptador és 12LA729816. Els perjudicis causats per l’antic comptador són elevats i té tres factures pendents de pagament de consums anteriors al canvi de comptador, a l'espera de la celebració de la vista arbitral.

D’acord amb aquests fets, la part reclamant sol·licita la verificació al més aviat possible de l'antic comptador, que no li tallin el subministrament d'aigua i es refacturi d'acord amb el nou comptador. Així mateix, sol·licita una compensació respecte dels consums i despeses anteriors al canvi de comptador.

2.- La sol·licitud d'Arbitratge es va enviar a la part reclamada, adherida al Sistema Arbitral de Consum, que en fase de mediació va formular les al·legacions següents:

Manifesta que un cop revisada la seva base de dades, existeix expedient de queixa per desacord amb els consums facturats al punt de subministrament del carrer Barcelona, del T.M. de Collbató, del que és titular el reclamant. Aquest expedient es va tancar el 30 de maig d'enguany segons el resultat de verificació del comptador per part de la Generalitat i a petició del reclamant, que segons la conclusió de l'informe, el comptador funcionava amb els cabals per sota dels límits de tolerància reglamentàriament establerts.

Arran d'aquest resultat, no hi ha motiu per entendre que les factures van ser generades a partir d'un consum per sobre del real, motiu pel qual es va informar mitjançant comunicació escrita al reclamant que es donava per tancat l'expedient de queixa i es desbloquejaven les factures que estaven retingudes a l'espera del resultat de la verificació del comptador.

5

Audiència

Les parts, a l'audiència, celebrada a Barcelona, el 10 de novembre de 2015, fan les següents

Al·legacions

Part reclamant: Manifesta que no està d’acord amb les al·legacions de l’empresa reclamada, ja que les factures eren d’imports molt elevats.

Tanmateix, remarca que des del canvi de comptador els consums es van normalitzar, aporta còpia de tots els consums realitzats abans del canvi de comptador fins l’actualitat.

A la pregunta de l’Òrgan Arbitral, de si va fer alguna modificació d’usos en el seu consum, manifesta que no, únicament va modificar tota la instal·lació de canalització d’aigua, però en cap moment l’ús del servei d’aigua. Informa que el canvi de comptador el va fer personal de l’empresa reclamada. Finalment demana una refacturació tenint en compte els seus consums actuals.

Part reclamada: No assisteix a l’acte de l’audiència tot i estar notificada en temps i la forma escaient.

Fonaments

Vistes les proves aportades durant la tramitació de l'expedient i oïda la part assistent a l'audiència, l’Òrgan Arbitral considera que:

1.- La controvèrsia té el seu origen en la disconformitat del reclamant respecte l’actuació de la reclamada pel fet de considerar que aquesta li va exigir el pagament de tres factures amb uns consums sobre els quals no està d’acord.

2.- És cert que el resultat de la verificació del comptador indica que aquest funcionava fora dels marges de tolerància i la recomanació de la verificadora va ser que s’havia de reparar i tornar a verificar en cas de pretendre la seva reinstal·lació. El marge d’error era negatiu. Tanmateix, l’anàlisi del comportament de consum del reclamant reflecteix un canvi brusc amb el canvi de comptador. Passa d’una mitjana de 70m3 a una mitjana de 30m3.

3.- La representant del reclamant ha manifestat que amb posterioritat al canvi de comptador s’ha incrementat la família, de manera que lluny de poder reduir el consum, aquest ha augmentat lleugerament i, en canvi, és molt inferior a la data del canvi de comptador.

4.- També ha manifestat la representant del reclamant que l’habitatge on es rep el subministrament és antic i que quan es va procedir al canvi de comptador van aprofitar per substituir els elements de la conducció de l’aigua, fent-los exteriors.

5.- Tot i que només de manera indiciària, tot ens aboca a pensar en la possible existència d’alguna petita fuita que fos la causa de l’increment del consum inadvertit pel reclamant i del qual tampoc no el va advertir la reclamada tenint en compte que realment el consum era molt elevat.

6.- En definitiva, considerem que no es pot atribuir la causa de l’excés en la facturació a un mal funcionament del comptador però sí a una falta de diligència tant per part del reclamant, que no comprovava les factures, com per part de la reclamada, que malgrat un consum elevadíssim no va fer el pertinent advertiment a aquell.

6

7.- Atès que la resolució que adoptem es basa en l’equitat, considerem que l’excés s’ha de distribuir entre ambdues parts, de manera que l’empresa reclamada procedirà a efectuar la refacturació des de la factura núm. 9003962, que mesura el consum entre el 21 de maig i el 20 d’agost de 2009, i la factura núm. 11192012A100007531, que mesura el consum entre el 31 d’agost i el 2 de novembre de 2012, computant un consum de 50 m3 en totes les factures objecte de revisió. Atès que hi ha tres factures pendents de pagament (que també han de ser revisades) els imports resultants es compensaran i si el saldo és favorable al reclamant, l’empresa reclamada li farà el corresponent ingrés bancari i si ho és a favor de l’empresa, serà aquell qui haurà de fer el pagament corresponent.

D’acord amb aquestes consideracions, l’Òrgan Arbitral,

Resol

En equitat estimar en part la sol·licitud presentada per la part reclamant , en el sentit que expressa el fonament número 7 del present laude.

7

AIGUA

Facturació. Facturació excessiva. Pèrdua d'aigua involuntària.

Referència: REC/10464/2016

Òrgan Arbitral

Gemma Rubio Gimeno, àrbitra,

Ramon Beltran Borrego, secretari.

Antecedents

1.- La part reclamant va presentar sol·licitud d’arbitratge contra l’empresa reclamada.

Manifesta que a partir d'abril de 2014, la companyia reclamada ha presentat a cobrament factures que excedeixen en molt el consum habitual d'aigua de la reclamant i el seu marit. Han demanat una verificació de l'equip de mesura al Departament d'Indústria de la Generalitat de Catalunya i que, paral·lelament, han sol·licitat una revisió de la instal·lació a una empresa privada que no ha detectat fuites ni mal funcionament de l'equip. Que la companyia reclamada li ha fet una rebaixa insignificant de les factures. Les factures reclamades són de 887,36 €, 2760,54 € i 779,99 €.

D’acord amb aquests fets, la part reclamant sol·licita que s’anul·lin les factures esmentades i s'obligui a la companyia a tornar a emetre-les en relació a l'historial de consum.

2.- Manifesten que les comprovacions que han efectuat han donat un resultat correcte. No poden atendre la petició de la reclamant.

Audiència

Les parts, a l'audiència, celebrada a Barcelona, el 10 de maig de 2017, fan les següents

Al·legacions

Part reclamant: Manifesta que l’historial de factures es de 9 i 13 metres cúbics. Es va demanar inspecció a la companyia que va dir que no hi havia cap mena d’anomalia. Van demanar també una inspecció a una instal·ladora que tampoc va detectar anomalies. Tanmateix, quan es retira el comptador (10 de juliol de 2014) els consum tornen a barems normals d’entre 9 i 13 metres cúbics.

La verificació del comptador estableix que hi ha una averia. La companyia aplicaria una marges d’error que no són justos pel consum anterior. Atribueixen la pèrdua a un funcionament anormal.

Les factures controvertides no s’han pagat.

8

Part reclamada: Manifesten que l’informe de l’instal·lador no s’ha fet de manera correcta. No s’ha aplicat cap minoració per fuita sinó que s’han rebaixat segons la verificació oficial. Proposen rebaixar les factures segons concepte de fuita o pèrdua accidental i passar-ho a segon tram.

Fonaments

Vistes les proves aportades durant la tramitació de l'expedient i oïdes les parts assistents a l'audiència, l’Òrgan Arbitral considera que:

1.- La controvèrsia té el seu origen en el desacord de la part reclamant respecte l’actuació de la reclamada pel fet de manifestar que aquesta li presenta a cobrament un seguit de factures d’import molt elevat amb un sobre-consum d’aigua no compatible amb el consum mantingut i exclosa l’existència d’una situació de fuita o pèrdua involuntària.

2.- És un fet no controvertit entre les parts que, en efecte, la factura objecte de reclamació presenta un sobre-consum no compatible amb l’històric de consums en el punt de subministrament anterior i posterior a la incidència, tant l’enregistrat amb el comptador anterior com l’enregistrat amb el nou comptador que el va substituir arran de la verificació oficial de l’equip.

Cal palesar que aquestes situacions poden obeir a un defecte en el funcionament de l’equip de mesura, a un error de lectura o a una fuita o pèrdua accidental d’aigua en la instal·lació posterior al comptador. Quant a la primera causa probable, l’equip de mesura, a sol·licitud del reclamant i segons s’acredita en l’expedient, va ser verificat pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya (Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial) i el resultat d’aquesta verificació va evidenciar que el comptador enregistrava de més en uns determinats percentatges que en cap cas donarien lloc al sobre-consum de referència. D’altra banda, la correlació de lectures que apareixen en la factura objecte de reclamació i en el resultat de la verificació també exclou que s’hagi produït un error en la presa de lectures que doni lloc al sobre-consum plantejat. En conseqüència, descartades les esmentades circumstàncies, es determina que la causa probable del sobre-consum ha estat una pèrdua involuntària d’aigua de la qual s’ha de responsabilitzar l’usuari. La decisió es pren en atenció al resultat de la verificació que determina exactament l’abast del percentatge en el que s’ha incrementat indegudament el cabal mesurat per l’equip, sense que aquest òrgan pugui concloure que la desviació ha estat superior.

Tanmateix, en aquest cas i atès que versemblantment la pèrdua d’aigua ha estat involuntària, escau aplicar la corresponent reducció per fuita i per tant, recalcular l’import facturat mitjançant l’aplicació a tot el consum d’aigua en el que es quantifica la fuita (m3) a preu de primer tram (0,6341€) i el preu del cànon xifrar-lo en 0,5518€. La resolució es pren en equitat, i acorda aplicar preu de primer tram a l’aigua i no de segon donat que es considera que el reclamant ha desplegat una activitat probatòria consistent que no obstant, i atesa la dificultat de provar un fet negatiu, no ha permès desvirtuar la causa probable dels fets esdevinguts. Així, el preu total de l’aigua en la factura de 16 d’abril de 2014 i consum rectificat de 129 m3 serà de 79,82 més IVA, import al qual s’afegirà el del cànon calculat al preu esmentat i la TMTR; en la factura de 20 de juny de 2014 i consum rectificat de 358 m3 el preu total de l’aigua serà de 221,53 més IVA, al qual s’afegirà el del cànon calculat al preu esmentat i la TMTR i en la factura de 13 d’agost de 2014 i consum rectificat de 116 m3 el preu total de l’aigua serà de 71,7808€ més IVA, al qual s’afegirà el del cànon calculat al preu esmentat i la TMTR.

Sobre el resultat de la rectificació l’òrgan recomana l’aplicació d’un ajornament sense interessos en el pagament.

D’acord amb aquestes consideracions, l’Òrgan Arbitral,

9

Resol

En equitat, estimar en part la sol·licitud presentada per la part reclamant en el sentit d’ordenar la rectificació de les factures objecte de reclamació en els termes assenyalats en el fonament segon.

10

AIGUA

Informació precontractual. Manca d'informació relativa als preus.

Referència: REC/29698/2013

Òrgan Arbitral

Carles-Enric Florensa i Tomàs, àrbitre,

Natàlia Vergés-Tapiró Durà, secretària de l'Òrgan Arbitral.

Antecedents

1.- La part reclamant va presentar sol·licitud d’arbitratge contra l’empresa reclamada en base als següents fets:

Manifesta que quan va sol·licitar l'alta dels serveis no el van informar de la quantia mensual. Va rebre una factura de 117,21 € dels mesos de juny i juliol sense haver gastat aigua, ja que no va presentar la cèdula d'habitabilitat definitiva fins el 28 de setembre. A l'octubre va rebre una altra factura d'import 116,69 €, sense haver obert ni l'aixeta. En total ha pagat fins ara 389,57 € . Si hagués sabut que havia de pagar tants diners sense fer ús de l'aigua hagués esperat a sol·licitar l'alta quan hagués obtingut la cèdula definitiva.

Va presentar reclamació a l'empresa i li va respondre que els contractes de servei d'aigua es realitzen a instància de part i que el client és en tot moment coneixedor de la tarifa aplicable pel contracte provisional per manca de cèdula.

D’acord amb aquests fets, la part reclamant sol·licita la devolució de l'import que li han cobrat de més.

2.- La sol·licitud d'Arbitratge es va traslladar a la part reclamada, adherida al Sistema Arbitral de Consum de Catalunya, que no va formular al·legacions.

Audiència

Les parts, a l'audiència, celebrada a Reus, el 7 de maig de 2015, fan les següents

Al·legacions

Part reclamant: Manifesta que no creien que el preu seria tan elevat, per això no van ni preguntar el preu. Amb la llum no els havia passat això, de pagar tant sense fer-ne ús. I a Valladolid l’aigua era molt barata.

Quan va rebre la primera factura es va posar en contacte amb la reclamada i van aportar la cèdula ràpidament, la tenien a casa i encara no l’havien portat.

Sabia que el preu era superior mentre no portessin la cèdula definitiva. La van portar el 28 de setembre.

11

Creu que ha sortit perjudicat, perquè ha pagat molt sense consumir aigua. Després, els preus ja han estat normals.

Són tres factures les que reclama.

Part reclamada: Manifesta que permeten contractar l’aigua abans d’obtenir la cèdula per facilitar les coses al consumidor. En el seu reglament tenen un article que diu que si el sol·licitant no porta tots els documents per donar-lo d’alta, subministren aigua, com a fet excepcional, provisionalment, si acrediten que la cèdula està en tràmit. El supòsit habitual és que la gent fa obres a casa i necessita aigua provisionalment.

No van informar del preu concret, van informar que els preus eren superiors, però tenen les tarifes a disposició per a que es puguin consultar.

L’àrbitre comenta que considera que en el moment de contractar s’hauria d’informar del preu als clients.

Arran d’una carta que van enviar al consumidor va ser quan el reclamant va portar la cèdula. Aporten i lliuren a l’àrbitre la carta enviada al reclamant.

Fonaments

Vistes les proves aportades durant la tramitació de l'expedient i oïdes les parts assistents a l'audiència, l’Òrgan Arbitral considera que:

1.- Ha quedat acreditat que el reclamant va donar d’alta el servei de subministrament d’aigua a consciència de que era provisional, ja que no aportava la cèdula d’habitabilitat de l’immoble. Aquest tipus de contracte provisional fou signat per ambdues parts, havent complert la reclamada amb l’obligació d’informar que aquesta provisionalitat comportava un preu superior al del servei normal, però sense concretar més.

2.- Ha quedat acreditat que la cèdula d’habitabilitat fou presentada pel reclamant, a requeriment de la reclamada mitjançant escrit de data 18 de setembre de 2012, en data 28 de setembre de 2012.

3.- Les factures impugnades corresponen, doncs, al període anterior al cessament de la provisionalitat; són tres factures d’imports 155,67 €, la de 21 de juny de 2012 (període de facturació de 10 de maig a 1 de juny de 2012), de 117,21 €, la de 21 d’agost de 2012 (període facturat de 2 de juny a 31 de juliol de 2012), i de 116,69 €, la darrera de 22 d’octubre de 2012 (període facturat d’1 d’agost a 1 d’octubre de 2012). Cal dir que, llevat de la primera factura esmentada, la qual presenta un consum d’1 m3, en cap de les altres dues hi ha consum facturat, corresponent els imports facturats en aquests casos a conceptes aliens al del consum efectiu d’aigua.

4.- L’anterior demostra la bona fe del reclamant, en el sentit d’haver contractat el servei d’aigua sense conèixer exactament la possibilitat de fer-ho només a partir de la presentació de la cèdula d’habitabilitat.

5.- L’empresa reclamada, en aquest cas, no va complir íntegrament amb la seva obligació d’informació contractual prèvia en no facilitar els preus efectius del servei, més quan s’havia advertit que són superiors als habituals un cop el contracte ja està normalitzat amb la presentació de la cèdula d’habitabilitat. És ben cert, i ha quedat acreditat, que el reclamant tampoc no va preguntar per l’import efectiu malgrat saber, perquè així li va dir la reclamada, que era superior o més car mentre durés la provisionalitat, però no és menys cert que a la reclamada li és exigible en aquests casos un deure

12

superior de diligència que es concreta en haver de facilitar la informació precisa sobre els preus realment a aplicar, i ha quedat acreditat que aquesta circumstància no es va complir.

6.- En definitiva, doncs, la responsabilitat en aquest cas ha de ser compartida sense menystenir la quota de responsabilitat que ha d’assumir el reclamant que, davant la informació rebuda de que el preu del subministrament provisional era superior al normal, va confiar més en la seva suposició que no pas en la certesa del preu que hauria obtingut si ho hagués preguntat realment.

7.- És així, doncs, que cal moderar de manera raonable els imports de les factures satisfetes mitjançant una rebaixa del preu total satisfet per totes elles, que doni complida resposta a la coresponsabilitat d’ambdues parts en aquest assumpte.

D’acord amb aquestes consideracions, l’Òrgan Arbitral,

Resol

En equitat, estimar en part la sol·licitud presentada per la part reclamant, en el sentit que la reclamada abonarà a la reclamant, en compensació per l’incompliment del deure d’informació sobre el preu real a aplicar pel tipus de contracte realitzat, la quantitat de 100 €.

13

AIGUA

Inversió de comptadors. Pagament de l'indegut.

Referència: REC/11471/2011

Òrgan Arbitral

Gemma Rubio Gimeno, àrbitra,

Maria Pilar Catalán i Guix, secretària.

Antecedents

1.- La part reclamant va presentar una sol·licitud d’arbitratge contra l’empresa reclamada en base als fets següents:

Manifesta, en resum, que com a conseqüència d’un error en la lectura del comptador i en la factura subsegüent, li facturen més cànon del que correspondria pagar. Pel que fa a la lectura fins a 195 ja ha estat pagada amb el comptador erroni i, per tant, no li pertoca pagar cap import fins a arribar a aquella lectura.

D’acord amb els fets exposats, sol·licita la devolució de l'import i una indemnització, per un total de 89,5€.

2.- La sol·licitud d’arbitratge es va traslladar a l’empresa reclamada, adherida al Sistema Arbitral de Consum, que va formular l’escrit d’al·legacions següent:

Manifesta que una vegada revisades les al·legacions presentades per la reclamant, comuniquen que no les poden acceptar perquè les incidències en la facturació del subministrament 9434003 no els són imputables i, per tant, no se'n fan responsables, ja que la inversió detectada en la instal·lació va ser a causa de la informació errònia aportada per l'instal·lador particular de la finca al butlletí de conformitat de la instal·lació interior de la finca.

Explica que la facturació emesa fins a la data final 13-01-2011, amb una lectura de 195, es considera correcta.

D'altra banda, explica que a partir de la data de facturació final 13-01-2011, una vegada efectuades les modificacions corresponents als seus registres, ja s'ha facturat correctament el consum efectuat en cada subministrament.

En concret, les correccions efectuades van ser assignar a cada subministrament de la finca el foli correcte (posició a la bateria) i el número d'equip de mesura que realment subministrava a cada habitatge, així com modificar la lectura a partir de la qual facturar. Per tant, a la factura del mes d'abril de 2011 ja consta la informació correcta.

Així mateix, informa que la dada referent al concepte "lectura anterior" no queda modificada a les factures; per això, tot i que als registres tenen la informació modificada, a les factures de data final 12-04-2011 i 14-07-2011 consta la lectura anterior 1951; i a la factura de data final 14-10-2011 consta la lectura anterior 139.

14

Finalment, manifesta que per tot l’exposat no poden acceptar la pretensió de la part reclamant, ja que consideren correcte el consum facturat fins a la data 13/01/2001, amb una lectura 195, ja que les incidències en la instal·lació general de la finca, no són de la seva responsabilitat.

Audiència

Les parts, a l'audiència, celebrada a Barcelona, el 22 de gener de 2015, fan les següents

Al·legacions

Part reclamant: Manifesta que arran d’un rebut es va adonar que li cobraven més m3 que els consumits i va fer una reclamació a l’empresa. Va detectar que consumia molta aigua i no entenia per què. Llavors, va pensar que tenia una fuita, la qual cosa va comprovar, i en veure que no tenia una fuita, va reclamar a l’empresa.

Explica, en concret, que semblava que el comptador anés bé, però quan va venir l’inspector va comprovar una anomalia, però no va dir quina era. Diu que al mes següent li van cobrar un import tres vegades més elevat, factura que va acabar rectificant l’empresa.

Insisteix en el fet que no es tracta d’un problema d’estimacions de consum, i que al 2007, quan es van instal·lar els comptadors nous, l’instal·lador es va equivocar i va invertir el seu comptador amb el d’un veí. En aquest cas, explica que l’empresa li va dir que reclamés l’import al veí, i va corregir el comptador, però fins al 2014 no l’havien regularitzat.

Manifesta que el que ella demanava era que fins que no arribés a la lectura del comptador erroni, que no li facturessin els m3 a ella. En concret, li van cobrar fins a 195 quan li haurien d’haver cobrat 104, havent 91 m3 de diferència. Reconeix que a data d’avui el comptador ja s’ha regularitzat amb l’última factura, atès que ja ha arribat al 195, però han passat molts anys fins que s’ha solucionat. En aquest sentit, ha estat pagant un aigua que no havia de pagar, i aquesta és la seva reclamació.

Finalment manifesta que sí que veia consums excessius, la qual cosa li estranyava, atès que només són dos a casa i, malgrat això, tenia molt consum.

Part reclamada: Ratifica les al·legacions fetes per escrit, i a la pregunta de què fa l’empresa en aquests casos, explica el que va fer la comunitat pel que fa a la instal·lació de la bateria de comptadors. En el cas de la inversió de comptadors, com és en aquest cas, fins que un veí no es queixa, no es pot saber si hi ha o no una inversió. A més a més, l’única forma de saber-ho és que hi hagi algú a l’habitatge que faci la comprovació, o que reclami el client, o que hi hagi una avaria a la finca que faci que es detecti el supòsit. Per tant, quan un client ho reclama, en el moment en què es detecta la inversió s’arregla la base de dades, però com que es tracta d’un problema de la instal·lació interior, el consum facturat no és responsabilitat de l’empresa.

Pel que fa al recàlcul dels m3 facturats de més, diu que no ho ha calculat, però que sí que ha mirat que hi ha factures que tenen unes diferències petites amunt i avall, però que ara no pot saber de quin import es tracta.

A la pregunta de si pot enviar una liquidació de l’import que s’hauria d’abonar a la part reclamant, respon que l’enviarà.

3.- En l’acte de l’audiència, l’Òrgan Arbitral sol·licita a la part reclamada enviï un escrit amb la liquidació de l’import que l’empresa hauria d’abonar a la part reclamant, fruit de la inversió de

15

comptadors, escrit que envia l’empresa envia el simulacre de les factures de la Sra. Lladós amb el consum que li corresponia per una inversió, essent el quadre el següent:

4.- Traslladat aquest escrit a la part reclamant, aquesta manifesta que un cop revisades les factures, sembla que els imports que es van facturar són correctes, i que pel que fa a l’import facturat al veí, manifesta que no ho pot saber. Afegeix que, de totes maneres, està conforme amb l’import de 58,31€.

Fonaments

Vistes les proves i les al·legacions aportades durant la tramitació de l'expedient, i les manifestacions de les parts a l’acte de l’audiència, considero que:

1.- La controvèrsia té el seu origen en el desacord de la reclamant respecte de l’actuació de la reclamada pel fet de considerar que aquesta li ha estat cobrant els consums corresponents a un veí i que han estat superiors als que corresponen al seu consum d’aigua.

2.- La reclamada reconeix el fet que origina la reclamació, si bé manifesta que la inversió de comptadors que ha originat la situació indesitjada ha estat deguda a la instal·lació de la bateria de comptadors i que, per tant, és responsabilitat de l’instal·lador. En aquest sentit s’argumenta que la reclamant hauria d’adreçar la reclamació bé a l’instal·lador, bé al veí.

El cert és que la instal·lació de comptadors, si bé implica a l’usuari, no deixa de ser un instrument necessari per a la prestació del servei de subministrament de la reclamada i, per tant, cal considerar que entra dins el seu àmbit d’activitat i indirectament, de responsabilitat si finalment aflora un consum incorrectament facturat.

Així mateix, és un fet no discutit que la reclamant ha fet pagaments d’allò indegut a la reclamada i que segons l’art. 1095 del Codi civil espanyol, té acció per reclamar el reembossament d’aquests pagaments subjecte al termini general decennal de prescripció (art. 121-20 del Codi civil de Catalunya), sense perjudici de l’acció que correspongui contra el veí i dintre el període de prescripció triennal previst per a les obligacions periòdiques.

16

Ateses aquestes consideracions precedents, s’estima que és procedent l’acció de reclamació interposada i que la reclamada ha de reembossar a la reclamant l’import de 58,31 €, acollint el que resulta de l’estudi presentat per la companyia i amb el qual es mostra conforme la reclamant.

D’acord amb aquestes consideracions,

Resolc

En equitat, estimar la sol·licitud presentada per la part reclamant en el sentit de condemnar la reclamada que reemborsi a la part reclamant l’import de 58,31 €.

17

AIGUA

Suspensió del subministrament. Manca de notificació fefaent.

Referència: REC/16858/2014

Òrgan Arbitral

Carles-Enric Florensa i Tomàs, àrbitre,

Maria Jesús Moreno i Rodríguez, secretària

Antecedents

La part reclamant va presentar sol·licitud d'arbitratge contra l'empresa reclamada, en base als següents fets:

Primer.- El reclamant, en resum, manifesta un tall de subministrament d'aigua en el seu domicili per part de l'empresa SOREA, en data 20 de febrer de 2014, suposadament per no haver satisfet l'import de dues factures del contracte de subministrament 4584.217, amb venciment en dates 12/09/2013 i 11/12/2013. Manifesta que la mesura és desproporcionada en relació al deute generat.

Manifesta que no s'han dut a terme les previsions legals que estableix la llei per tal de prendre aquesta mesura coercitiva, no havent notificat a l'usuari aquests fets.

En data 20 d'agost de 2014, el reclamant presenta un escrit d'al·legacions en el qual reitera els seus arguments, insistint el que fet que no ha rebut cap carta certificada comunicant l'avís de suspensió, malgrat haver-ho reclamat, i sense obtenir cap resposta per part de l'empresa.

En data 27 d'octubre de 2014 el reclamant torna a presentar reclamació per un nou tall d'aigua per part de la mateixa empresa, per l'impagament d'unes factures que segons el reclamant, no ha rebut.

Manifesta també que tampoc en aquest cas per part de l'empresa s'ha avisat a l’interessat del tall d'aigua de manera fefaent. Manifesta que entén que l'aigua de boca és un bé de primera necessitat i que per procedir al tall, l'empresa subministradora ha d'avisar a l'interessat d'aquest fet.

Així, d'acord amb els fets exposats, la part reclamant demana que la companyia reclamada li retorni l'import de 66,45 € per la reconnexió del servei, els danys i perjudicis corresponents (1a reclamació), i la reposició del subministrament d'aigua i que acabi amb aquestes practiques abusives i prepotents envers els ciutadans (2a reclamació)

Segon.- La sol·licitud d'arbitratge va ser traslladada a l'empresa reclamada, adherida al Sistema Arbitral de Consum, que va formular les següents al·legacions:

Que en relació a la reclamació rebuda el dia 20 de febrer de 2014, la companyia va realitzar el tall de subministrament d'acord amb allò establert al Reglament del servei vigent.

S'adjunten les notificacions de deute, enviades en dates 18 d'octubre de 2013 i de 5 de desembre de 2013, així com la carta certificada comunicant l'avís de suspensió emesa el 13 de gener de 2014, i enviada per correu certificat, adjuntant també el justificant del codi de control de l'empresa distribuïdora va lliurar a la bústia de l'adreça de subministrament en data 17/01/2014

18

L'import de reobertura per impagament de 54,92 €, IVA a part, es cobra amb independència de les factures pendents que va generar la suspensió del servei, i que correspon al cost de les feines dels operaris i administratives, de reposició del servei.

Aquest preu cobrat per la companyia és el vigent i que esta aprovat i publicat en el BOPLL núm. 238, de data 27 de desembre de 2013. Que s'ofereix al reclamant a facilitar la comunicació i a millorar el servei, i se li ofereix la possibilitat de rebre les notificacions en una altra adreça de correspondència a part de l'adreça de subministrament, fent-li arribar la documentació a aquesta altra adreça que el reclamant indiqui.

En relació a la reclamació rebuda el 27 d'octubre de 2010, se li comunica exactament el mateix que en l'anterior escrit, amb l'única diferencia de la data de les notificacions, que en aquest cas son del 10 de juny de 2014, i 18 de setembre de 2014, confirmant tots els termes en igual redactat que l'anterior.

Audiència

Les parts, a l’audiència, celebrada a Lleida, el 18 de desembre de 2015, fan les següents

Al·legacions

Part reclamant: Manifesta, a preguntes de l’àrbitre, que paga les factures pel banc no van avisar correctament del tall. En aquestes dues ocasions podria ser que s'hagués enviat el rebuts i no s'atengués el pagament per manca de saldo. S'assabenta que no té aigua perquè no sortia per l'aixeta, no era conscient que els devia. Es va adonar el mateix dia que va interposar la reclamació, el 20 de febrer de 2014.

Va reclamar a la companyia i el van respondre que es va enviar carta certificada conforme tallaven l'aigua i a correus no ho troben. Va haver de pagar per tenir aigua les factures i la reconnexió a través de correus.

Té dret a l'aigua de boca segons dret reconegut per la constitució.

Demana el retorn de la reconnexió i el certificat d'avís de tallament que diuen que van enviar.

Part reclamada: Manifesta que el procés de tall esta regulat pel reglament del servei. El primer pas, si no està domiciliat, és 30 dies de pagament voluntari i després s'envia avis a l'adreça del subministrament o adreça de correspondència. En aquest cas coincideixen. Primer recordatori de deute, amb codi de barres per pagar durant un mes; després avis certificat de suspensió.

El 17 de gener es va enviar amb codi de sortida l'avís de tall, no poden aportar el resguard del certificat. Està pagat i la pòlissa està de baixa .

Voldria aportar missatges que surten en les factures, les dates i adreces són correctes. Durant el 2014 es van fer dos talls i es van enviar els comunicats. Es va reposar el subministrament immediatament el 20 de febrer i després es van continuar els avisos i a l'octubre es va tallar una altra vegada per impagament. Hi ha dues factures de reenganxament.

19

Fonaments

Vistes les proves aportades durant la tramitació de l'expedient i oïdes les parts assistents a l’audiència, I’Òrgan Arbitral considera que:

1.- L'empresa reclamada no ha pogut acreditar el compliment d'un requisit basic previ al tall de subministrament per impagament de rebuts, com és el de la notificació fefaent de l'avís de tall arran d'aquest impagament.

2.- Els avisos previs que puguin haver existit, incorporats en les factures o enviats per correu normal, en cap cas substitueixen l'obligació de la comunicació formal, que és la garantia de que el client se n'assabenti legalment de la seva condició de morós i que, per tant, pugui evitar les conseqüències de la seva morositat, com ara el tall de subministrament.

3.- Des d'aquesta perspectiva, cal entendre que l'empresa reclamada no ha complert, com s'ha dit, amb les exigències reglamentàriament previstes en relació a un aspecte fonamental de garantia dels drets del consumidor.

4.- Amb base en tot l'anterior, cal atendre la reclamació en el seu petitum principal com és el del retorn de l'import corresponent a les despeses de "reposició subministrament" que figura en la factura impugnada de 20 de febrer de 2014 i per import de 66,45€; cal entendre improcedent el cobrament d'aquest import pel concepte esmentat quan no s'ha donat oportunitat al reclamant, mitjançant la notificació fefaent reglamentàriament exigible, d'evitar el servei que ara es cobra.

5.- El reclamant, en l'acte de l’audiència, no concreta en absolut la part de la reclamació relacionada amb la indemnització de danys i perjudicis, ans el contrari, manifesta de manera tàcita la renúncia a la seva concreció i justificació.

D'acord amb aquestes consideracions, I’Òrgan Arbitral,

Resol

En equitat, estimar la sol·licitud presentada per la part reclamant, en el sentit que la reclamada abonarà al reclamant, mitjançant ingrés en el seu compte corrent, la quantitat de 66,45 €.

20

Assegurances

21

ASSEGURANCES

Condicions contractuals pòlissa - Terminis.

Referència: REC/48036/2012

Òrgan Arbitral

Mariló Gramunt Fombuena, àrbitra,

Maria Pilar Catalán i Guix, secretària.

Antecedents

1.- La part reclamant va presentar una sol·licitud d’arbitratge contra l’empresa reclamada en base als fets següents:

Manifesta que tenia contractada amb l'empresa reclamada una pòlissa d'assegurança per a la seva mascota amb data de venciment del 5 de maig de 2012. Explica que l'empresa asseguradora, a l'empara del punt 5 de l'article 22 de la llei 50 /1980 del Contracte d'Assegurances, va comunicar a la part prenedora de la pòlissa la decisió de rescissió de contracte.

Esmenta que la notificació de l'oposició a la renovació de la pòlissa, per qualsevol de les dues parts, s'ha de produir amb una antelació mínima al venciment de dos mesos.

Tenint en compte l’anterior, sol·licita que li sigui prorrogat el contracte per un any, ja que, segons el document de recepció de notificació que adjunta com a prova, aquesta es va produir el 9 de març de 2012, un cop esgotat el període de cancel·lació establert a la llei.

D’acord amb aquests fets, sol·licita que es consideri prorrogat per un any des del dia 05/05/12 el contracte d’assegurances.

2.- La sol·licitud d'arbitratge es va traslladar a la part reclamada, adherida al Sistema Arbitral de Consum, que en fase de mediació va formular les al·legacions següents:

Manifesta que basant-se en l'alta sinistralitat de la pòlissa en qüestió i d'acord amb l'article 22 de la Llei 50/198 de Contracte d'Assegurances, l'empresa es va veure obligada a donar de baixa a la prenedora de l’assegurança. Per aquest motiu, el 6 de febrer de 2012 va comunicar aquest fet per escrit a l'agent d'assegurances responsable, recordant-li l'existència d'un període d'al·legacions. Indica que l'1 de març de 2012 la part reclamada va notificar per escrit a la persona mutualista la voluntat de rescissió de la pòlissa en el següent venciment.

Posteriorment, el 14 de maig de 2012, un cop revisat tot el procés de notificació de la baixa, es va establir de nou comunicació escrita amb la mutualista per comunicar-li que no existia cap infracció en l'aplicació de l'article 22 de l'esmentada llei.

22

Audiència

Les parts, a l'audiència, celebrada a Barcelona, el 26 de maig de 2015, fan les següents:

Al·legacions

Part reclamant: A la pregunta de l’Òrgan Arbitral de quina és la seva petició a data d’avui, tenint en compte que la petició formulada en el seu dia ja no té sentit, respon que la petició era, en principi, que el contracte no es donés per rescindit perquè la comunicació per part de l’empresa es va fer fora de termini.

A la següent pregunta de l’Òrgan Arbitral de quin va ser l’últim rebut que va pagar, respon que l’últim rebut pagat va ser el del maig de 2012, abans de la rescissió del contracte, i després ja no va pagar cap més rebut. Manifesta que el gos finalment va morir, motiu pel qual, actualment sol·licita el retorn de les despeses corresponents que es van generar des del maig de 2012 al maig de 2013, reclamació d’un any, comptant el que van tenir en compte en aquell moment, de sol·licitud d’una pròrroga per un any. Aporta a l’acte de l’audiència la relació de despeses que reclama. Explica que el veterinari li facturava cada vegada que feia una intervenció, motiu pel qual creu que l’empresa considera que tenien una alta sinistralitat.

A la següent pregunta de l’Òrgan Arbitral de quin import pagava per cada mensualitat, respon que pagava l’import de 63,64€.

Finalment diu que després del rebut del mes de maig, ja no van rebre cap més rebut per part de l’empresa.

Part reclamada: Manifesta que les factures de despeses aportades per la part reclamant fan modificar la qüestió i hauria de mirar si es cobreix o no per la pòlissa, motiu pel qual sol·licita un termini per poder presentar al·legacions, perquè la falta de temps per poder-ho preparar no li ocasioni cap indefensió.

D’altra banda, ratifica les al·legacions fetes per escrit i manifesta que no es pot donar validesa a la pòlissa d’acord amb el que preveu l’article 15 de la Llei del contracte d’assegurances, atès que el contracte està extingit. Des de l’impagament de l’última prima, el contracte queda suspès per 1 mes, i transcorreguts 6 mesos, queda extingit, com ha succeït en aquest cas.

Afegeix que en tot cas, la pòlissa només podria haver tingut la vigència d’un mes, al juny de 2012, mes que estableix l’article 15, tenint en compte l’impagament de la pòlissa.

3.- Finalitzada l’audiència, l’Òrgan Arbitral atorga un termini de 10 dies a la part reclamada perquè formuli les al·legacions que consideri oportunes a la modificació de la petició formulada per part de la part reclamant, efectuada en el transcurs de l’acte de l’audiència.

Transcorregut aquest termini, l’empresa reclamada envia l’escrit d’al·legacions següent:

1.- Ratifica l’escrit inicial d’al·legacions en el sentit de considerar improcedent atendre la petició de la reclamant, qui pretén la vigència de la pòlissa per a l’anualitat 5/05/12 a 5/05/13, i això perquè manifesta haver rebut la comunicació de la reclamada de no renovació de la pòlissa per a dita anualitat el 9/03/12, per la qual cosa considera que no es va respectar el termini dels 2 mesos que s’estipula a la pòlissa.

23

Manifesta que ja van posar de relleu que el 6/02/12 van comunicar la baixa al mediador de la pòlissa i el dia 1/03/12, a la pròpia assegurada, segons acrediten els documents aportats amb l’escrit d’al·legacions.

Afegeix que es produeix la circumstància que el mediador de la pòlissa és a més a més veterinari i administrador de xxxxxx, la clínica on era atesa la mascota de la reclamant, tal i com es desprèn de les factures que han estat aportades a l’expedient, per la qual cosa, sense dubte, la reclamant deuria ser coneixedora ja al febrer de 2012 de la voluntat de no prorrogar el contracte d’assegurança subscrit.

2.- Manifesta que el fet determinant no és la data de recepció de la comunicació, sinó la data de l’emissió de la mateixa, ja que considera que el fet determinant és la data de manifestació de voluntat. Si tinguéssim en compte la data de recepció, es produirien situacions d’inseguretat jurídica, pel fet que la mateixa podria ser burlada o demorada pel receptor, la qual cosa provocaria en el cas que ens ocupa, o en el cas de tractar-se d’una interrupció de la prescripció d’una indefensió, atès que la rescissió del contracte, o el manteniment de les accions en el cas de la prescripció, dependrien de la voluntat del destinatari.

Sobre la base d’aquestes al·legacions és procedent desestimar la reclamació.

3.- Subsidiàriament i per al cas que no s’estimin les anteriors al·legacions, la data màxima fins a la qual es podria prorrogar la vigència de la pòlissa seria la del 3/06/12, d’acord amb el que preveu l’article 15.2 de la Llei de Contracte d’Assegurances, que estableix la suspensió de la pòlissa per un mes davant de la manca de pagament d’una de les primes.

Havent manifestat la part reclamant a l’acte de l’audiència que no va pagar la prima, la cobertura de la pòlissa va quedar en suspens un mes després del seu venciment, i el contracte extingit durant 6 mesos en els quals no consta cap manifestació de voluntat de l’assegurat a fer front al pagament de la prima.

Així doncs, de les factures aportades, només cabria acceptar aquelles de dates anteriors al 3/05/12, havent-se abonat ja, la de data 3/05/12, pel fet que era anterior al venciment de la pòlissa 5/05/12, segons s’acredita mitjançant documentació aportada. El pagament va ser de 106€, pel fet que dita factura inclou una llauna de menjar que en cap cas no està cobert per la pòlissa.

Pel que fa a la resta de factures, i per al supòsit que s’estimin les pretensions del contrari, manifesta que s’ha de tenir en compte que inclouen conceptes no coberts per la pòlissa d’acord amb les condicions aportades per la pròpia reclamant, i que es concreten en Assistència Sanitària per accident, Assistència Sanitària per malaltia, pèrdua i sacrifici, cobertures que vénen definides i desenvolupades a la pròpia pòlissa i que, per tant, no cobreix les despeses de taxi de les factures del 7/05/12, 22/05/12 i 11/06/12, atès que la pòlissa cobreix els desplaçaments, per exemple, d’una residència a una altra, però no pas les despeses de transport, la necessitat de les quals no ha estat acreditada i no s’ha expedit a nom de l’asseguradora. Afegeix que tampoc no cobreix l’import del menjar, factura de data 3/05/12 ja abonada i de data 5/10/12, que inclou una llauna de menjar.

Per últim, posen de manifest que la suma assegurada per a l’assistència sanitària és de 1.000€, excedint la quantitat que es demana d’aquest import.

A la vista de les manifestacions anteriors, l’empresa sol·licita la desestimació de les pretensions de la part reclamant.

4.- En resposta a l’escrit d’al·legacions de l’empresa reclamada, la part reclamant formula l’escrit d’al·legacions següent:

24

Manifesta que a la primera al·legació de l’empresa es recorda que al febrer de 2012 ja va comunicar la seva intenció de rescindir la pòlissa d’assegurança al mediador, que era el veterinari de la mascota i que, per tant, ja haurien de conèixer la intenció de l’empresa de rescindir el contracte. A aquest respecte, voldria tornar a posar de manifest que l’apartat 2 de l’article 22 de la llei 50/1980 del Contracte d’Assegurances reguladora del que tenia concertat, estableix que la comunicació d’oposició a la pròrroga del contracte ha de ser mitjançant una notificació escrita a l’altra part. Per tant, pensa que el fet que es comuniqués al mediador la possibilitat que es rescindís el contracte i aquest es comuniqués amb els clients, no seria rellevant, ja que la comunicació hauria estat únicament verbal i en cap cas directament de l’asseguradora cap als clients.

Tanmateix, pensa que el fet de que el mediador li hagués comunicat verbalment la possibilitat que la reclamada tingués la intenció de rescindir el contracte, no es podria considerar més que una potencial rescissió i no una comunicació de rescissió en ferm.

A la segona al·legació de la companyia, es recorda que el determinant no és la data de recepció, sinó la d’emissió del comunicat de rescissió. Si no fos així, la companyia al·lega que el receptor podria burlar o demorar-ne la recepció per tal de fer dependre la validesa de la comunicació de la voluntat del receptor. Al respecte, voldria recordar que l’únic fet que consta és que, tal i com acredita la còpia de l’entrega certificada, l’única comunicació d’ofici i, per tant, conforme a allò que realment és, la va rebre el 9 de març de 2012. Entén també que el mateix raonament sobre la possible burla o demora en la recepció del comunicat de rescissió es podria aplicar igualment a l’emissor del comunicat que, en aquest cas, faria dependre la rescissió del contracte de la mera afirmació no provada d’haver enviat la notificació de rescissió el dia 1 de març de 2012 i, per tant, en el termini establert en l’apartat número 5 de l’article 22 de la llei 50/1980 del Contracte d’Assegurances.

A la tercera al·legació, la companyia manté que en cas de no ser estimades les seves al·legacions, la vigència de la pòlissa es podria prorrogar únicament fins al dia 3 de juny de 2012 per falta de pagament de les primes següents a la notificació de la rescissió del contracte d’assegurança. Al respecte, voldria manifestar que li sembla un tant paradoxal que l’asseguradora argumenti inicialment que la rescissió del contracte d’assegurança és ferma i a continuació sostingui que no es van pagar les primes següents. Així mateix, i tal com va manifestar en l’acte d’arbitratge, la companyia no li va presentar a cobrament cap prima posterior a la comunicació de rescissió del contracte d’assegurança, tot i que per part seva va manifestar per escrit en dues ocasions que, no havent oposició per part seva, considerava el contracte d’assegurança prorrogat per un any. Finalment, l’empresa al·lega que podria haver pagat la prima mitjançant el seu mediador, a la qual cosa respon que per la nostra part desconeixem si és factible pagar a un mediador una prima d’assegurança que s’ha comunicat rescindida i que no ha estat emesa ni presentada a cobrament. En qualsevol cas, voldria recordar que l’única oposició a renovar el contracte d’assegurança per un any fou per part de l’asseguradora, tant per escrit com de fet no presentant a cobrament la prima corresponent, no comunicant-li la suposada falta de pagament, no comunicant-li al mediador i no sol·licitant-li que l’hi reclamés.

Manifesta que la companyia també al·lega que les factures aportades inclouen conceptes no coberts per la pòlissa d’assegurança. Al respecte, vol manifestar que no és la seva intenció rebre la compensació de despeses no incloses en el contracte d’assegurança. I vol, no obstant, aclarir que el trasllat en taxi per animals va obeir a la necessitat de traslladar a la seva mascota a la Clínica veterinària xxxx per indicació del seu veterinari habitual, per rebre atenció especialitzada donat el greu empitjorament del seu estat físic que requeria atenció especialitzada per una part i alhora impedia el seu trasllat per altres mitjans. Si bé és cert que la necessitat d’aquest trasllat no ha estat acreditada, pensa que en bona lògica es podria concloure, tant mitjançant la coincidència de les dates de les factures de taxi i les de la Clínica veterinària com del fet que finalment la seva mascota va morir en el

25

centre d’ingrés de la Clínica (la factura que ho acredita no s’ha presentat perquè la defunció es va produir després de l’any posterior a la comunicació de la rescissió i, per tant, no s’ha reclamat).

Així mateix, afegeix que és cert que les factures de taxi no estan expedides a nom seu però ho estan a nom de xxx xxx xxx, que és la seva parella, i que es va encarregar del tràmit de les factures de taxi. Entén que aquest fet podria constituir un error de forma, però li sembla que no justifica el dubtar, ni de la necessitat del trasllat, ni de l’ús que es va fer d’aquest mitjà de transport.

Pel que fa a l’al·legació que la suma assegurada per a l’assistència és de 1.000€ i, per tant, inferior a la quantitat sol·licitada, vol recordar que no és la seva intenció rebre la compensació de despeses no incloses en el contracte d’assegurança.

Així doncs, sobre la base del que ha al·legat, demana a aquest Òrgan arbitral que estimi la seva reclamació.

Fonaments

Vistes les proves aportades durant la tramitació de l'expedient, oïdes les parts assistents a l'audiència i les al·legacions presentades amb posterioritat a l’acte de l’audiència, l’Òrgan Arbitral considera que:

1.- La controvèrsia té el seu origen en el desacord de la part reclamant respecte del servei prestat per part de l’empresa reclamada, pel fet de considerar que aquesta va comunicar la voluntat de rescindir el contracte extemporàniament, és a dir, un cop exhaurit el termini preceptiu de 2 mesos d’antelació al venciment de la pròrroga del contracte, motiu pel qual sol·licita actualment que l’empresa reclamada es faci càrrec de l’import corresponent a les despeses de veterinari des del maig de 2012 al maig de 2013.

2.- El primer aspecte que cal examinar és el caràcter ajustat o no a Dret de la comunicació de la voluntat de no prorrogar la vigència del contracte d’assegurança per part de l’empresa reclamada. Per a determinar-ho és imprescindible l’anàlisi i interpretació de l’art. 22 de la Llei del contracte d’assegurances (Llei 50/1980, de 8 d’octubre). Aquest precepte disposa que “La duración del contrato serà determinada en la póliza, la cual no podrá fijar un plazo superior a diez años. Sin embargo, podrá establecerse que se prorrogue una o más veces por un período no superior a un año cada vez. Las partes pueden oponerse a la prórroga del contrato mediante una notificación escrita a la otra parte, efectuada con un plazo de dos meses de anticipación a la conclusión del período del seguro en curso”.

La reclamada afirma que el requisit de la notificació queda complert amb l’emissió de la declaració de voluntat, mentre que la reclamant afirma justament el contrari, considerant que no n’hi ha prou amb l’emissió, sinó que cal la recepció de la notificació per part del destinatari. Hem considerat necessari recórrer a la jurisprudència amb la finalitat de constatar quina és la interpretació que fan els tribunals de l’art. 22. Del conjunt de la jurisprudència consultada es desprèn que:

1. La pròrroga és facultativa i tàcita ja que a falta d’oposició expressa el contracte queda prorrogat tàcitament.

2. Es tracta d’una comunicació de caràcter receptici, és a dir, que no produeix efectes sinó quan és coneguda pel destinatari.

3. La càrrega de la prova del caràcter tempestiu de la comunicació i de la recepció correspon a qui emet la declaració de voluntat.

La jurisprudència és unànime en el sentit expressat: des de les Sentències del Tribunal Suprem de 10 d’abril de 1993 i de 9 de desembre de 1994, passant per les innumerables sentències de les diverses

26

Audiències Provincials (P.ex., AP Soria, 15 juliol 2015; Ap León, 10 juliol 2015; AP Málaga, 25 maig 2015; AP Cadiz, 20 maig 2015; AP Barcelona, 11 desembre 2014; AP Madrid, 23 desembre 2014).

En definitiva, no té raó la reclamada quan afirma que n’hi ha prou amb l’emissió de la declaració de voluntat, sinó que cal el coneixement del destinatari. I l’empresa no ha acreditat en cap cas de manera fefaent i ni tan sols indiciària, que la falta de recepció de la comunicació fos imputable a la conducta de la part reclamant. Per tant, no considerem que la reclamada hagués comunicat a la reclamant la seva voluntat contrària a la pròrroga dins del termini de dos mesos a què fa referència l’art. 22 LCS.

3.- La reclamada manifesta que, en cas de considerar, com ho hem fet, que la comunicació es va fer extemporàniament, resulti d’aplicació la previsió continguda en l’art. 15 LCS, concretament en la part que estableix “En caso de falta de pago de una de las primas siguientes, la cobertura del asegurador queda suspendida un mes después del día de su vencimiento”. Com a resultat de l’aplicació d’aquest precepte, la cobertura de la reclamada finalitzaria el 3 de maig de 2012, atès que la reclamada no va satisfer la mensualitat corresponent al mes d’abril, mes en què vencia el contracte. Tanmateix, fruit de la pròpia voluntat de l’empresa de no prorrogar el contracte –tot i que formulada extemporàniament– no va emetre el següent rebut ni el va passar al pagament a través de l’entitat bancària de la reclamada. Va ser, doncs, la pròpia actuació de la reclamada la que va impedir el pagament de la prima i no pot ara esgrimir com a argument en contra de la reclamant aquest impagament perquè en cap cas va ser fruit d’una actuació negligent seva. I si bé és cert que el pagament es pot fer al mediador, no oblidem que en cap cas la reclamada va informar-ne a la reclamant ni consta que el mediador disposés del rebut formalment emès per la reclamada.

En conclusió, no és admissible la limitació de la cobertura al 3 de maig de 2012, sinó que aquesta s’havia d’estendre durant tot un any, és a dir, fins el 3 d’abril de 2013.

4.- Resta ara entrar a valorar els conceptes que inclouen les factures aportades per la reclamant amb la finalitat de determinar si queden coberts per la pòlissa contractada.

Des del punt de vista temporal, atès que hem considerat que el contracte d’assegurança queda prorrogat per tot el període anual, quedarien emparades per la cobertura totes les factures presentades per la part reclamant. No obstant, cal observar també el seu contingut per poder concloure si queden coberts tots els conceptes que inclouen:

a) La reclamada manifesta, sense que s’hi hagi oposat la reclamant, que de la factura de 3 de maig de 2012 ja van ser abonats 106€ corresponents a la visita nocturna d’urgències i que no es van abonar els 5,70€ corresponents a l’alimentació de la mascota. Atès que no es tractava d’una estada hospitalària, entenem que es va excloure correctament l’abonament d’aquest import. Val a dir que aquesta factura pertany al període de vigència de la pòlissa, de manera que el seu import no fa còmput en relació amb la suma màxima coberta que és de 1.000€.

b) La factura de 7 de maig de 2012, d’import 183,65€, es correspon amb l’objecte principal del contracte que és l’assistència mèdica, de manera que queda coberta i el seu import ha de ser reintegrat a la reclamant.

c) El 22 de maig de 2012 li va ser practicada una prova mèdica a la mascota (una ressonància magnètica) que també ha de quedar coberta per la pòlissa contractada (411,35€).

d) La factura del dia 25 de juny de 2011 (48,90) es correspon amb l’administració de medicació, la qual forma part de l’àmbit de cobertura de la pòlissa.

e) A la factura de 5 d’octubre de 2012 torna a aparèixer el concepte d’alimentació. En aquest cas, la mascota va haver se ser intervinguda quirúrgicament el que va comportar una estada més àmplia en el centre veterinari i l’alimentació forma part de l’assistència sanitària rebuda, de manera que no es

27

considera procedent l’exclusió d’aquest concepte. Així doncs, és precedent el pagament de la totalitat de la factura, és a dir, 253,99€.

f) La factura de 7 de novembre de 2012, d’import 108,90€, recull una actuació mèdica que cau plenament en l’àmbit de cobertura de la pòlissa.

g) La de 18 de gener de 2013 es correspon novament a una atenció quirúrgica de l’animal i novament s’ha d’entendre que aquesta actuació es troba dins de l’àmbit de cobertura de l’assegurança, de manera que es reconeix el dret a recuperar els 282,80€ satisfets per la reclamant.

h) La factura de 7 de febrer de 2013 reflecteix l’import (43€) d’una visita ordinària al veterinari, coberta per la pòlissa.

i) La factura de 18 de març de 2013 per un import de 19€ es correspon amb una visita mèdica de control de la malaltia de la mascota i queda dins de l’àmbit de cobertura de la pòlissa.

j) Pel que fa a les factures corresponents als imports satisfets en concepte de trasllat en taxi a la clínica veterinària, la reclamada manifesta que no considera acreditat que es corresponguin amb trasllats a la clínica i que, a més, les factures no estan a nom de la prenedora de l’assegurança. Si analitzem les dites factures podem observar que totes elles es corresponen amb les dates en què el gos va haver de ser atès a la clínica veterinària, que el punt de recollida és el del domicili de la reclamant i, finalment, que s’ha pogut comprovar que el titular de la factura és la parella de la reclamant i que, de fet, és qui ha comparegut com a representant de la reclamant durant tot el procediment arbitral. Així doncs, cal admetre el retorn del total import de les factures corresponents als trasllats, és a dir, 60€.

Amb tot, no podem oblidar dos aspectes importants:

- En primer lloc, que la cobertura màxima per assistència sanitària és, tal i com es reflecteix en les condicions generals de la pòlissa, de 1.000€ per sinistre i anualitat. De l’anàlisi de les factures es desprèn que els tractaments rebuts per la mascota derivaven d’una mateixa malaltia, de manera que el total import de l’assistència sanitària, 1351,59€, ha de quedar reduït a 1.000€. A aquest import li ha de ser afegit el de 60€ del taxi perquè tenen una cobertura diferent, ja que es corresponen amb el trasllat.

- En segon lloc, cal tenir present que la reclamant sempre va estar disposada a satisfer l’import de la pòlissa i que no ho va poder fer a causa de la negativa de la reclamada. Per poder gaudir de la cobertura que li atorgava la pòlissa ha de satisfer-ne el seu import que, segons es desprèn de les condicions particulars aportades, és d’un import total de 190,84€.

En definitiva, aplicant les regles de compensació de crèdits i deutes contingudes en els arts. 1195 i 1196 del Codi civil espanyol, la reclamada ha d’abonar a la reclamant el total import de 869,75€.

D’acord amb aquestes consideracions, l’Òrgan Arbitral,

Resol

En equitat i per unanimitat, estimar en part la sol·licitud presentada per la part reclamant en el sentit que la reclamada li abonarà la quantitat de 869,75 €.

28

ASSEGURANCES

Condicions contractuals. Clàusules abusives.

Referència: REC/9079/2016

Òrgan Arbitral

Mariló Gramunt Fombuena, designació realitzada per l’Administració,

David Casellas Roca, designació realitzada per AICEC ADICAE. Associació d'Impositors de Bancs i Caixes d'Estalvis de Catalunya,

Joaquin Nebra Dobón, designació realitzada per FTN, Foment del Treball Nacional,

Ramon Beltran Borrego, secretari de l'Òrgan Arbitral.

Antecedents

1.- La part reclamant va presentar sol·licitud d’arbitratge contra l’empresa reclamada.

Manifesten que el dia 30 de març de 2015 es va produir una fuita a una de les escomeses de la comunitat. Que la van reparar a través d'una companyia anomenada XXX per valor de 639,73 €. Que la companyia reclamada, amb qui tenen una pòlissa subscrita no vol fer-se càrrec de la factura i ofereix només 180 €.

D’acord amb aquests fets, la part reclamant sol·licita que la companyia es faci càrrec de la factura complerta.

2.- La companyia manifesta que no se sotmet a l'arbitratge perquè ja disposen d’un servei d’atenció al client i que la reparació està per sobre dels preus de mercat atès que només es tractava de desmuntar una xapa metàl·lica. Mantenen l'oferiment de 180 €.

Audiència

Les parts, a l'audiència, celebrada a Barcelona, el 16 de maig de 2017, fan les següents:

Al·legacions

Part reclamant: No compareix malgrat estar correctament citada en temps i forma.

Part reclamada: No compareix malgrat estar correctament citada en temps i forma.

29

Fonaments

Vistes les proves aportades durant la tramitació de l'expedient, l’Òrgan Arbitral considera que:

1.- L’origen de la controvèrsia és la disconformitat de la reclamant amb l’actuació de la reclamada, per considerar injustificada la seva negativa a satisfer la factura presentada en concepte de detecció i reparació de la fuita d’aigua.

2.- En primer lloc, cal entrar a valorar la negativa de la reclamada a sotmetre’s a l’arbitratge de consum. L’anàlisi de les condicions generals de la pòlissa contractada revela que en el seu punt III.6, titulat Solució de conflictes entre les parts, s’estableix que “L’assegurat té dret a sotmetre a arbitratge qualsevol diferència que pugui sorgir entre ell i l’assegurador sobre aquesta cobertura”. La comunitat de propietaris, entitat sense personalitat jurídica pròpia i conformada per tots els propietaris dels habitatges, mereix la consideració de consumidor als efectes de la legislació vigent (art. 3 Llei General de Defensa dels Consumidors i Usuaris i art. 111.2.a) del Codi de consum de Catalunya). Això implica necessàriament l’aplicació de les normes que sobre clàusules abusives es contenen en la LGDCU, concretament l’art. 90.1 que considera nul·les per abusives les clàusules de submissió a arbitratges diferents dels de consum, quan una de les parts mereixi la qualificació de consumidora, com és el cas. Aplicant els criteris d’interpretació de les condicions generals continguts en l’art. 6 de la Llei de Condicions Generals de Contractació i els més genèrics del Codi civil espanyol (art. 1280 i ss), en aplicació del principi pro consumatore (art. 80.2 LGDCU i 312-12 Codi de Consum de Catalunya) i del principi de conservació dels contractes, cal entendre que la referència a l’arbitratge ho és al de consum.

3.- La reclamada no ha aportat cap document que desvirtuï la legitimitat i correcció de la factura ni del pressupost que qüestiona. La falta d’elements probatoris fonamentats, fa que estimem la reclamació.

D’acord amb aquestes consideracions, l’Òrgan Arbitral,

Resol

En equitat i per unanimitat, estimar la sol·licitud presentada per la part reclamant, en el sentit que la reclamada li abonarà la factura corresponent a la reparació, per l’import pendent, és a dir, 459,74 €.

30

ASSEGURANCES

Condicions contractuals. Interpretació clàusula baixa serveis.

Referència: REC/50653/2015

Òrgan Arbitral

Carles-Enric Florensa i Tomàs, àrbitre,

Ramon Beltran Borrego, secretari.

Antecedents

1.- La part reclamant va presentar sol·licitud d’arbitratge contra l’empresa reclamada.

La part reclamant manifesta que la reclamada que era mutualista de la companyia reclamada des de l'any 2000. Pòlissa que incorporava al matrimoni i als seus dos fills. Per motius personals va voler donar de baixa als seus dos fills, però la reclamada li va dir que llavors també l'havien de donar de baixa a ella. Informa que ha estat revisant les clàusules del contracte i no apareix en cap moment aquesta condició. Únicament es manifesta que tindrà dret a la cobertura del sinistre qui aboni la prima. La reclamada ha al·legat que és l'aplicació de l'art. 3 i 4 del reglament i que, per tant, la reclamant ha d'inscriure per sempre a totes les persones que viuen en la unitat familiar com a mutualistes, aspecte sobre el qual no està d'acord.

D’acord amb aquests fets, la part reclamant sol·licita que li permetin donar de baixa els seus dos fills de la pòlissa, sense que aquesta acció impliqui que el matrimoni també s’hagi de donar de baixa.

2.- La part reclamant manifesta que “volen expressar la nostra sorpresa en què la clienta s'hagi dirigit directament a aquest Organisme, sense haver presentat cap reclamació per escrit a la Mutualitat”.

Que la reclamant afirma que és clienta de la seva companyia. Aquesta afirmació no és correcta: la Mutualitat XXXXXX. és una mutualitat i, és una entitat sense afany de lucre. No és objecte d'aquesta reclamació establir quines diferències existeixen entre un client i una asseguradora i la relació existent entre el mutualista i la seva mutualitat.

La redacció de l'article 3 del Reglament redacció vigent en el moment en què la reclamant es va incorporar com a mutualista va assumir, voluntàriament, aquesta obligació que subsisteix durant tota la vigència de la pòlissa, llevat acord contrari de I 'Assemblea General.

Per altra banda, es va acordar la modificació dels art. 3 i 4 del Reglament. La modificació és aplicable a tots els mutualistes.

Audiència

Les parts, a l'audiència, celebrada a Barcelona, el 4 de maig de 2016, fan les següents

31

Al·legacions

Part reclamant: Reitera les al·legacions formulades en fase anteriors. Manifesta que van inscriure als fills mentre estaven a casa però que a dia d’avui estan independitzats i vol retirar-los. Cada tres mesos paga 74,44 € (gener de 2015).

Desconeixia la condició de que no es podien esborrar. Que li van donar els estatuts que aporta i que exhibeix. No va ser informada de que havia d’inscriure necessàriament a les persones que conviuen amb ella. Que els seus fills no volen seguir amb aquesta prestació. No entén que no es puguin donar de baixa i no ha rebut cap explicació.

Manifesta que no va ser informada de que s’havia produït la modificació de 2013.

Part reclamada: Manifesta que consideren que la unitat familiar és marit, muller i fills. O ascendents menors de 60 anys. Segons ells, com són una relació societària, les decisions preses en assemblea afecta a tots els mutualistes que les acorden democràticament. L’obligació ja existia a l’article 3 del reglament quan la reclamant va fer-se mutualista respecte a la prestació del servei d’enterrament. En aquest sentit, entenen que quan es pretén donar de baixa algun dels integrants de la pòlissa es dona de baixa la pòlissa sencera perquè era un requisit “sine qua non”.

Es cobren 6,34 € per mes i persona en termes de solidaritat intergeneracional.

Manifesta que les condicions queden clares en el moment de la adhesió als estatuts i que l’adhesió a la mutualitat s’ha de fer amb tots el membres, convisquin o no.

Fonaments

Vistes les proves aportades durant la tramitació de l'expedient i oïdes les parts assistents a l'audiència, l’Òrgan Arbitral considera que

1.- En primer lloc, cal establir amb tota claredat que estem en presència d’una relació de consum, tal com per altra banda reconeixen les parts en sotmetre’s a aquest tipus d’arbitratge, més enllà dels objectius o propòsits de l’entitat reclamada i amb independència de la seva concreta naturalesa o configuració jurídica. Des d’aquesta perspectiva, el contracte realitzat entre ambdues parts en el seu dia (any 2000) és de prestació de serveis d’assegurança entre una part que assumeix el rol d’empresari i una altra que l’assumeix com a consumidor.

2.- La qüestió controvertida gira al voltant de la pretesa impossibilitat, al·legada per la reclamada, de que la reclamant pugui donar de baixa als seus fills de la pòlissa del servei d’enterrament sense que aquesta baixa comporti la baixa de la mare (i la del pare), avui reclamant. La reclamant s’oposa a aquest efecte col·lateral de la baixa dels fills ja que la seva voluntat és la de romandre, juntament amb el seu espòs, com a assegurats de l’entitat.

3.- Ha quedat acreditat que en concloure el contracte l’asseguradora va assabentar la reclamant que s’havia de donar d’alta també als seus fills, tot i que l’art. 8 dels Estatuts ho presenta més com un benefici al que s´hi pot acollir el mutualista que no pas com una obligació. No obstant això, és cert que l’article 3 del Reglament vigent en el moment de concloure el contracte presentava la inscripció dels fills (de tots el que conviuen en la unitat familiar) com un deure. Sigui com sigui, la reclamant, assabentada d’aquest benefici, va optar per inscriure els fills en la mateixa pòlissa.

32

4.- Però, en canvi, una dada essencial per a la resolució del cas rau en que no ha quedat acreditat que ni abans ni en el moment de conclusió del contracte la reclamada informés, de manera clara i comprensible i, en tot cas, d’una manera concordant amb la seva importància, d’una condició tan rellevant com la que pretén ara fer efectiva, la qual cosa indica la possibilitat de que aquesta clàusula no s’incorporés al contracte.

5.- Del conjunt de normativa vigent en el moment de causar alta la reclamant, en lloc figurava que la decisió de la baixa dels fills arrossegués la baixa dels pares de manera inexorable; cal recordar el que ja s’ha dit, que una condició d’aquesta rellevància en cap cas s’ha acreditat que existís i, si existia, tampoc s’ha acreditat que es posés en coneixement de la reclamant ni abans ni en el moment de concloure el contracte, tenint en compte que una clàusula d’aquesta naturalesa pot ser determinant en prendre o no la decisió de contractar.

6.- És cert que l’any 2013, mitjançant el procediment estatutari establert, es produeix una modificació del Reglament de la prestació del servei d’enterrament en la que, al costat d’una nova redacció de la necessitat de la inscripció de totes les persones que convisquin amb el sol·licitant, llevat de les majors de 60 anys (art. 3), apareix per primer cop la pèrdua de condició de mutualista si es dona de baixa a les persones que formen la seva unitat familiar o conviuen amb ell, llevat el cas que els exclosos subscriguin una nova pòlissa (art 4).

7.- En primer lloc, cal dubtar de que aquesta nova redacció de l’art. 4 del Reglament sigui oposable a la reclamant, que va subscriure el contracte quan no existia cap disposició, ni estatutària ni reglamentària, que preveiés aquesta vinculació. El fet que la modificació reglamentària fos adoptada segons el procediment estatutàriament previst, no significa que hagi d’obligar tothom, tant si va concloure el contracte abans com després de la modificació, més si tenim en compte que es tracta d’una reforma que converteix en més onerosa la pòlissa, en afegir una càrrega que reglamentàriament no existia. Tampoc s’ha acreditat que l’entitat assabentés la reclamant d’aquesta modificació mitjançant una forma proporcional a una modificació tan substancial.

8.- En tot cas, però, l’art 62.3 del RDL 1/2007, estableix que “en los contratos de prestación de servicios (...) se prohíben las cláusulas que establezcan plazos de duración excesiva o limitaciones que excluyan u obstaculicen el derecho del consumidor y usuario a poner fin al contrato”; a més, afegeix que “el consumidor y usuario podrá ejercer su derecho a poner fin al contrato.... sin ningún tipo de sanción o de cargas onerosas o desproporcionadas”.

8.- Des de la perspectiva d’aquesta darrera disposició legal, cal entendre que la nova normativa de la Mutualitat limita i obstaculitza la llibertat contractual, entesa ara en el sentit de posar fi al contracte sense càrregues oneroses o desproporcionades. En efecte, el fet que posar fi al contracte en relació als fills comporti l’extinció del contracte també en relació als pares cal considerar-ho com una càrrega desproporcionada que, a més, atenta contra la llibertat contractual dels mateixos fills, el quals tenen dret a no estar indefinidament vinculats per una decisió aliena, més en aquest cas en què quan varen ser incorporats ja eren majors d’edat. En definitiva, no es pot transformar en un deure allò que neix fonamentalment com un benefici.

9.- A més, i aquest dada sembla força decisiva, els fills fa anys que viuen de manera independent dels seus pares, fins i tot en altres localitats; es vol dir amb això que formen unitats familiars independents i que les seves necessitats en relació als mateixos serveis d’enterrament poden ser molt diferents que quan es va concloure el contracte. Cal pensar que una disposició reglamentària com la del nou article 4 conculca el principi de llibertat contractual i no respon a una causa prou justa si pensem en aquesta emancipació dels fills, en les noves necessitats i en la circumstancia de que puguin viure i morir molt allunyats d’on presta serveis la reclamada.

33

10.- Si per a la inscripció dels fills el fet de la convivència amb el mutualista resultava tenir un pes específic important des del punt de vista reglamentari, la reciprocitat del mateix criteri hauria de permetre la desvinculació contractual dels fills, des de fa temps fora de l’habitatge familiar del mutualista, sense extingir el contracte amb el mutualista.

11.- A tot l’anterior cal afegir que una clàusula d’aquest tipus, que no permet la desvinculació del beneficiari si no és a costa de l’extinció del contracte també pel mutualista encara que aquest no vulgui, port ser qualificada d’abusiva en les circumstàncies descrites d’aquest cas (arts. 87.6 RDL 1/2007 i 123-2 CConsum). Pensi’s que per l’edat de la reclamant (i la del seu marit) l’extinció del contracte la situaria en una posició pràcticament de manca de cobertura, ja que l’accés a una nova pòlissa, amb la mateixa asseguradora o amb qualsevol altra, no està en absolut garantida i, en tot cas, mai en unes condicions com les que actualment gaudeix després de més de quinze anys de vigència de la pòlissa. En definitiva, l’abusivitat s’adverteix en la captivitat en què es tradueixen els efectes desproporcionats i onerosos de la desvinculació dels fills de la pòlissa.

12.- En definitiva, doncs, cal entendre que en aquest cas i per les circumstàncies que hi concorren, la reclamant té dret a desvincular als seus fills com a beneficiaris de la mateixa pòlissa, els quals perdran òbviament tots els drets fins ara assolits, tot mantenint la vigència del contracte pel que fa a ella i al seu marit, entenent que per la seva edat no tenen la possibilitat de causar baixa i nova alta de manera consecutiva en una nova pòlissa de la mateixa Mutualitat amb les mateixes condicions de les que gaudeixen actualment.

D’acord amb aquestes consideracions, l’Òrgan Arbitral,

Resol

En equitat, estimar la sol·licitud presentada per la part reclamant en el sentit que la reclamada donarà de baixa els dos fills de la reclamant de la pòlissa i la mantindrà vigent per la reclamant i el seu marit amb les mateixes condicions actuals.

34

ASSEGURANCES

Contractació. Cobertura de l'assegurança.

Referència: REC/4472/2013

Òrgan Arbitral

Gemma Rubio Gimeno, designació realitzada per l’Administració,

Carles García Roqueta, designació realitzada per , ACPB. Associació de Consumidors de la Provincia de Barcelona,

Joaquín Nebra Dobón, designació realitzada per FTN, Foment del Treball Nacional,

Maria Pilar Catalán i Guix, secretària.

Antecedents

1.- La part reclamant va presentar una sol·licitud d’arbitratge contra l’empresa reclamada en base als fets següents:

Manifesta que al 15 de setembre de 2015 quan es dirigia a Nador des Erfoud (El Marroc), es va trencar la caixa de canvis del vehicle, Buggy Polaris, quan circulaven per la N13.

Explica que va trucar a la reclamada perquè li proporcionés un vehicle d'assistència que el pogués remolcar fins al ferri, ja que un cop a Espanya ja disposava de mitjans per traslladar el vehicle avariat a un taller.

Diu que tot i que en un primer moment li van comunicar que estaven gestionant l'ajuda sol·licitada, davant el temps que tardava en arribar, van buscar una solució alternativa, però com que no hi havia peces d'aquest vehicle a la zona, i havia de trigar com a poc dues setmanes a enviar-les des dels Estats Units, no va tenir cap més alternativa que contractar un vehicle que transportés el vehicle fins a Melilla, la qual cosa li va suposar una despesa de 570 €, més el seu transport fins a la frontera que els va costar 300 €, més la corresponent nit d'hotel a Nador de 50 €. Finalment, afegeix les factures de telèfon que ascendeixen a 110 €. Explica que després de mesos de reclamacions, la reclamada li va enviar una carta informant-lo que no el podien assistir gratuïtament per estar en una competició, la qual cosa no és certa.

D’acord amb aquests fets, la part reclamant sol·licita que li abonin les despeses extraordinàries que normalment hauria d’haver cobert la reclamada i que pugen a un import de 1.030 €.

2.- La sol·licitud d’arbitratge es va traslladar a l’empresa reclamada, adherida al Sistema Arbitral de Consum, que en un escrit del 4 d'abril de 2014 manifesta que es va denegar l'assistència al reclamant per haver-se produït l'avaria per una de les causes excloses de l'assegurança, en concret, per haver estat produïda en una competició, tal com es recull a l’apartat 3.5 de les exclusions i limitacions, el qual estableix que estan exclosos de les cobertures els accidents o les avaries sobrevinguts en la pràctica de competicions esportives, oficials o privades, així com entrenaments, proves i apostes.

35

Manifesta que si bé el reclamant al·lega que es trobava en una via asfaltada, van comprovar per internet que el dia 15/09/12 la zona en què es trobava el client coincidia amb el trajecte de la competició Travessa Panafrica Marruecos. Fins i tot van poder comprovar que el reclamant va quedar amb l’esmentada competició en segon lloc en la categoria del vehicle pel qual sol·licitava l’assistència.

Per tant, i per les raons exposades, posa al seu coneixement que no poden atendre la petició del reclamant.

3.- Traslladat l’escrit d’al·legacions de l’empresa reclamada, la part reclamant envia l’escrit d’al·legacions següent:

Manifesta que l’empresa reclamada està intencionadament manipulant la informació amb l’objectiu d’eludir les seves obligacions de pagament.

Manifesta que l’empresa sap perfectament que han estat investigant l’edició Panafrica 2012, que estava prevista celebrar-se entre el 9 i el 16 de setembre de 2012, encara que desgraciadament es va anul·lar abans, a causa de la mort del metge de l’organització el dia 14 de setembre de 2012 durant una de les etapes. A partir d’aquest moment, les etapes 5ª i 6ª de la prova de navegació va quedar suspeses per motius de seguretat, abans de la data establerta.

Per aquest motiu, el dia 15 de setembre de 2012 els participants, juntament amb els seus vehicles, es van desplaçar per carretera asfaltada fins a Melilla, per així poder embarcar amb al ferry i poder tornar als domicilis. Aquest fet queda reflectit al certificat que també que s’adjunta segellat per l’organització i signat pel director.

També es pot verificar que el dia 15 de setembre de 2012, quan el reclamant va trucar a la reclamada per sol·licitar els serveis no es trobava en competició, ja que aquesta havia conclòs, sinó camí de casa per una carretera asfaltada. Per tant, sol·licita que es demani a la companyia la conversa gravada del dia de l’incident, perquè puguin comprovar que el reclamant va facilitar les coordenades del lloc a on es trobava i on van succeir els fets.

Finalment diu q