RECURSOS NATURALS

Són aquells recursos (béns) que ens proporciona el medi natural.

Es classifiquen en:• Renovables: Es regeneren contínuament

(aigua, energia solar, vent, pesca, ramaderia, conreus...)

• No renovables: No es regeneren a l’escala humana del temps i per tant les reserves disminueixen a mesura que els consumim (carbó, petroli, gas natural, minerals...)

SOBREEXPLOTACIÓ

La sobreexplotació es refereix a la recollida sostinguda d'un recurs renovable que pot

conduir a la destrucció del recurs. El terme s'aplica als recursos naturals , com ara: plantes

silvestres, plantes medicinals, pastures , les poblacions de peixos , boscos i els aqüífers

d'aigua .

La sobreexplotació pot conduir a la destrucció dels recursos, incloent-ne l'extinció.

SOBREEXPLOTACIÓ

Les existències del bacallà De l'Atlàntic han estat sobreexplotades per la sobrepesca durant les dècades de 1970 i 1980 fins el col·lapse de 1992

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Es defineix com un desenvolupament que satisfà les necessitats de les

generacions presents sense comprometre les possibilitats de les

generacions futures per a tal que puguin atendre les seves pròpies

necessitats".

SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

Sobirania alimentària és el dret de tot poble i país a garantir la pròpia alimentació de manera suficient, sana,

lliure de transgènics, lligada a les seves tradicions culturals i als mercats locals.

No obstant això, i sent un dret fonamental, està sent posat en qüestió cada dia: no només segueixen amenaçats per la fam crònica 852 milions de persones en el món,

sinó que els mecanismes econòmics i les conseqüències socials de la globalització estan posant en perill la

independència alimentària de la majoria dels països del planeta.

Principis de la sobirania alimentària

• Treballar el camp Es conreen les llavors que s’han heretat dels avantpassats, adaptades a la zona, així com als recursos socials i naturals

• Manufacturar els aliments de manera artesanal (confitar, salar, fumar...)

• Distribuir els aliments frescos i conservats en circuïts curts de distància -entre qui els produeix i qui els consumeix- i de temps - entre quan es fa la collita i quan es menja-. Quan els productes necessàriament han de venir de lluny (per exemple les espècies, cafè, té,..) assegurar-se que s’han seguit criteris de comerç just

• Consumir els productes respectant les necessitats i seguint la tradició alimentària de la zona, en el nostre cas la mediterrània

• Amb aquestes pràctiques es disminueix l’efecte hivernacle i per tant el canvi climàtic

Aliments transgènics

Són organismes genèticament modificats (OMG)

https://www.youtube.com/watch?v=4URnZUBpSmw

TRACTATS DE LLIURE COMERÇ (TLC)

L’àrea de lliure comerç està integrada per un grup específic d'estats que han acordat eliminar les tarifes, quotes i preferències a la majoria (o tots) els béns comerciats entre ells.

Un tractat de lliure comerç (TLC) consisteix en un acord comercial regional o bilateral per ampliar el mercat de béns i serveis entre els països participants

Els principals objectius d'un TLC són :

  1. Eliminar barreres que afectin o minvin el comerç . 2. Promoure les condicions per a una competència justa .    3. Incrementar les oportunitats d'inversió .    4. Proporcionar una protecció adequada als drets de propietat intel · lectual.    5. Establir processos efectius per a l'estimulació de la producció nacional .    6. Fomentar la cooperació entre països amics .    7. Oferir una solució a controvèrsies .

Els tractats de lliure comerç són importants doncs es constitueixen en un mitjà eficaç per garantir l'accés de productes als mercats externs , d'una forma més fàcil i sense barreres . A més , permeten que augmenti la comercialització de productes nacionals , es generi més ocupació , es modernitzi l'aparell productiu , millori el benestar de la població i es promogui la creació de noves empreses per part d'inversors nacionals i estrangers . Però a més el comerç serveix per abaratir els preus que paga el consumidor pels productes que no es produeixen al país .

Exemples de tractats de lliure comerç a Amèrica Llatina

     Aliança del Pacífic      Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques - ALCA (finalitzat)

Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord - TLCAN Tractat de Lliure Comerç Xile-Estats Units

     Tractat de Lliure Comerç entre Colòmbia i els Estats Units      Tractat de Lliure Comerç entre Estats Units, Centreamèrica i República Dominicana

     Tractat de Lliure Comerç entre Mèxic i Japó      Tractat de Lliure Comerç entre Perú i els Estats Units

CANVI CLIMÀTIC

El canvi climàtic és un dels problemes ambientals més greus. El seu origen es troba fonamentalment en la crema de combustibles fòssils que emeten gasos d’efecte hivernacle (GEI). Des de els inicis de la

revolució industrial la concentració de GEI a l’atmosfera ha augmentat en un 35% el que ha fet que la Tª global

de la superfície de la Terra hagi pujat 0.74ºC en els últims 100 anys. Els seus impactes apareixen en forma de sequeres, inundacions, onades de calor. Els països del Sud són els més susceptibles a aquests impactes

donat que disposen de pitjors condicions de partida i de menys recursos per adaptar-se a aquestes noves situacions. Altres conseqüències socials són els

problemes de salut, l’increment de càrregues financeres... Que afecten a les persones amb menys

recursos econòmics, tant en els països del Sud com en els països del Nord

MODEL AGROALIMENTARI

1. El model actual (globalització, TLC...) és un dels principals responsables de les emissions de GEI. Tot i que la contribució de

l’agricultura suposa un 11-15% de les emissions, si hi incloem tot el procés industrial, des de la producció fins que els aliments arriben a

la nostra taula (Deforestació, fertilitzants, envasat, refrigeració, transport...), les xifres s’eleven a un 44-57%.

2. Aquest model, orientat a l’exportació, i fortament dirigit per empreses multinacionals, fa que cada volta més siguin aquestes les que

decideixen, què, com, quan i on es produeixen i comercialitzen els aliments, per sobre dels criteris ambientals o socials.

3. Aquest model permet accedir a productes fora de temporada i a una gran varietat de productes exòtics i tropicals que tenen associat un recorregut molt elevat dels aliments abans de que aquest aliments

arribin als nostres plats4. La importació d’aliments implica injustícies socials i ambientals greus, tant en la utilització de recursos naturals de països del Sud,

com per la quantitat de GEI durant el seu transport

PRINCIPALS IMPACTES DEL SISTEMA AGROALIMENTARI

1. Contaminació atmosfèrica per GEI i del sòl productes químics (fertilitzants, pesticides, insecticides...)

2. Esgotament de recursos naturals no renovables (petroli)

3. Desforestació4. Destrucció d’hàbitats per construir

infraestructures de transport..5. Pèrdua de biodiversitat

ALIMENTS KILOMÈTRICS

A l’Estat Espanyol, l’any 2008 el transport representava un 40% del consum final d’energia

(igual que a Europa) en front del 30% de la industria i del 3.5% de l’agricultura, i fou

responsable del 31% de les emissions dels GEI.La distància que recorren els nostres aliments s’ha

incrementat moltíssim des dels inicis de la revolució verde en els anys 60, degut al preu

relativament baix del petroli. Aquest increment està relacionat amb l’alliberació dels mercats agraris impulsada per la OMC i els tractats

bilaterals de comerç

2007

Importacions a Espanya de productes alimentaris i animals vius

Emissions de CO2 per les importacions a Espanya de productes alimentaris i

animals vius

L’any 2007 l’Estat Espanyol va importar un 53% més de productes alimentaris i animals vius que l’any 1995, la qual cosa va suposar un 67% més d’emissions de CO2. Més de les ¾ parts de les importacions corresponen al cereals i derivats i pinsos per a animals. La nostra dependència dels cereals l’any 2007 va suposar l’emissió d’1.4 milions de tones de CO2, un 30% de les emissions

totals produïdes per a la importació d’aliments

Importacions en 2007 de productes alimentaris i animals vius i emissions de CO2 associades, per zones geogràfiques.

L’any 1995 els EUA era el principal subministrador d’aliments al mercat espanyol, seguit per França, Regne Unit, Brasil i Alemanya. L’any 2007 les importacions d’Argentina i Brasil havien augmentat en un 295% . Portugal va multiplicar per 4 el volum d’aliments dirigits al mercat espanyol i Àsia i Àfrica també experimentaren increments significatius (un 35% i un 58% respectivament), tot i que la importància relativa quant a les emissions d’aquest dos últims continents no és alta (7% i 6%, respectivament de les emissions totals de CO2)

Els productes importats l’any 2007 viatjaran una mitjana de 5.013Km

(760Km més que l’any 1995), sent els que varen ser transportats en avió els que recorregueren les distàncies més

llargues. El medi de transport més freqüent era el transport marítim (70%),

responsable del 45% de les emissions de GEI

Observem que el recorregut en ferrocarril és mínims ( un 50% menys que el 1995), en canvi,

aquest medi de transport emet 20 vegades menys CO2 que el

transport en camions

Els productes lactis i els animals vius són els menys viatgers (mitjana de 1.350 Km), mentre que el peix, les verdures, les fruites i llegums, el cafè, té, cacau i espècies i els

pinsos d’animals són els que recorren distàncies més grans, 6.000 Km de mitjana

Petjada ecològica És un indicador que permet mesurar el gran impacte que suposa el transport d’aliments per

hectàrea i any. La petjada ecològica del Carboni per l’any 1995 va ser de 1.57 milions d’hectàrees i per el 2007 de 2.63 milions d’hectàrees

Comparativa 2007-2011

QUÈ PODEM FER NOSALTRES?

Promocionar un model d’agricultura a petita escala, social i sostenible, que faci servir

mètodes artesanals, orientat als mercats locals a través de canals curts de comercialització, dins d’un model basat en els principis de la

sobirania alimentària seria una alternativa als problemes alimentaris, de pèrdua de

biodiversitat o de despoblament rural. És també una de les solucions en la lluita contra

el canvi climàtic.