REFERENTS#5: Maria Wallace (estemdeconstruint.wordpress.com) 1

REFERENTS#5: Maria Wallace (2a part) Novembre de 2015 - estemdeconstruint.wordpress.com

> http://www.facebook.com/tallaghtsoundings2 > mtmir [at] yahoo.com

“Un poema ha de tenir, en el seu esquelet, quan el llegeixes, una certa musicalitat, com aigua de riu, aquella sonoritat que tʼatrapa. Els sons i la trajectòria del poema han de reflectir les emocions o les experiències que, amb ell, es volen compartir”  

 

 

REFERENTS#5: Maria Wallace (estemdeconstruint.wordpress.com) 2

“Em sento vinculada al món de la pintura des de fa molts anys i vaig tenir un període en què llegia biografies de pintors per elaborar poemes. En tinc molts dʼaquella etapa. Per a mi, la manera com presentes un poema en una pàgina –com un bloc, escapçat, llarg en vertical o en horitzontal, amb molts espais…—, és una mena dʼaproximació a la pintura, a la bellesa, i un poema, com un quadre, et pot interpel·lar”  

 

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

REFERENTS#5: Maria Wallace (estemdeconstruint.wordpress.com) 3

“El món familiar és un recurs creatiu, encara que si tʼho penses bé, és possible crear un poema gairebé del no-res, et pots inspirar amb qualsevol estímul… Tornant als pares, la relació amb el meu pare va ser intensa i això, evidentment, em va marcar”  

 

   

 

 

 

 

 

 

 

 

REFERENTS#5: Maria Wallace (estemdeconstruint.wordpress.com) 4

“Trobo que la meva poesia pot tenir, a vegades, aquell punt dʼintersecció entre la mirada material al món i la recerca o acceptació dʼun més enllà, dʼun nivell superior aliè a la realitat més immediata… Tot i que mʼagraden totes dues aproximacions a lʼexistència, ara em tira més tot allò relacionat amb els enigmes i amb la possibilitat dʼun món ideal. Per què, si no, què ens queda?”  

 

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

REFERENTS#5: Maria Wallace (estemdeconstruint.wordpress.com) 5

“Algunes vegades comptades pots sentir una felicitat interior, un moment de pau, un instant on saps que hi ha quelcom més enllà de la matèria i del caràcter físic de les coses. Això sol passar en solitud, sobretot en la natura, amb aquella sensació de plenitud que tʼenvolta, com si aquell fos un moment sagrat. Sol passar molt poc, però aquesta situació és veritablement única, un privilegi”  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

REFERENTS#5: Maria Wallace (estemdeconstruint.wordpress.com) 6

“Es tracta dʼensenyar-ho però de forma mig amagada, que el lector vegi que hi és però sense que tu ho ensenyis del tot… No cal dir-ho absolutament tot, perquè això seria com un insult a la intel·ligència i a les habilitats interpretatives i intuitives del lector. Sovint, quan menys hi diguis, millor: el lector en sap com tu, o probablement més i tot”  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

REFERENTS#5: Maria Wallace (estemdeconstruint.wordpress.com) 7

“Sovint, algú et diu una frase i la guardes perquè tʼha arribat. Altres cops, llegeixes unes deu o vint pàgines dʼun llibre i, tot dʼuna, és com si en sobresortís alguna frase. O estàs sentint gent que parla i, de cop, és com si alguna dʼaquelles paraules tʼinterpelés, sʼadrecés a tu. Així neixen i es construeixen molts poemes, al voltant dʼuna frase que mʼha aparegut i mʼagradava. Torno a la idea que, dins nostre, hi ha alguna força, més elevada que nosaltres, un mena dʼesperit que ens impulsa i ens dirigeix, tot i que no en sapiguem el perquè…”  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

REFERENTS#5: Maria Wallace (estemdeconstruint.wordpress.com) 8

“Hi ha poemes que escriuria diferent, si els tornés a escriure. Però nʼhi ha dʼaltres que els veig tal com són, acabats: són en sí mateixos una sola entitat, aquella unitat petita que conté un instant, una guspira de bellesa, i no voldria retocar-los perquè se sustenten així, tal com van ser creats”

REFERENTS#5: Maria Wallace (estemdeconstruint.wordpress.com) 9

 

Gràcies, Maria, per aquest devessall de versos “que se sustenten així, tal com van ser creats”! Esperem rellegir-te aviat, amb nous poemes publicats!