REGISTRE D’ EIXIDA INTEGRANTS DE LA Núm ...locals.esquerra.cat/documents/ple-30-de-juliol.pdf · AJUNTAMENT DE SIMAT DE LA VALLDIGNA /PL. DE LA CONSTITUCIÓ, 1 ... 1.1 Examen i

AJUNTAMENT DE SIMAT DE LA VALLDIGNA / PL. DE LA CONSTITUCIÓ, 1 46750 SIMAT DE LA VALLDIGNA / CIF: P-4623300C / TELÈFON: 96 281 00 07 / FAX: 96 281 19 84

_____________________________________________________________________________________ [email protected] / www.simat.org

CONVOCATÒRIA

Per la present li notifique que l’alcalde-president de la Corporació Local ha resolt convocar sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament, a celebrar amb les dades i l’ordre del dia que tot seguit s’indica:

Data: dilluns 30 de juliol de 2012 Hora: 21,00 h (9,00 de la vesprada) Lloc: Casa Consistorial

ORDRE DEL DIA:

1 ASSUMPTES A TRACTAR i DEBATRE:

1.1 Examen i aprovació de les actes corresponents a les sessions celebrades els dies 28 de maig i 2 de juliol de 2012.

1.2 Expedient instruït en virtut de sol�licitud del CEIP Valldigna de dies no lectius per al curs 2012-2013.

1.3 Donar compte del Decret 203/2012 sobre responsabilitat patrimonial en el cas d’Araceli Martí Garrido.

1.4 Ratificació, si procedeix, del decret 230/2012 de 13 de juny sobre el Conveni col�laboració entre la Diputació de València i l’Ajuntament de Simat de la Valldigna per la realització de la V mostra professional de Contacontes “Contescoltes 2012”.

1.5 Informació dels pagaments realitzats en el segon trimestre de 2012, en relació a l’article quatre de la Llei 15/2010 de 6 de juliol de 2010.

1.6 Expedient de modificació de crèdits núm. 5/2012. 1.7 Aprovació, si procedeix, Compte general de 2011. 1.8 Donar compte decrets núm. 213, 234 i 249 de 2012. 1.9 Moció del PP sobre les fusions de municipis. 1.10 Mocions d’Esquerra Unida:

a) A favor de la sanitat pública. b) Sobre la gestió de vivendes. c) Amb motiu de la celebració del 28 de juny, dia internacional de l’orgull

LGTBI. d) Contra les mesures econòmiques i les retallades anunciades pel Govern

de l’Estat Espanyol.

REGISTRE D’ EIXIDA

Núm.: . . . . . . . . . .

Data: . . . . . . . . . . . . .

INTEGRANTS DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL


1.11 Mocions d’Esquerra Republicana a) En relació a la gestió dels incendis d’aquest mes de juliol. b) En relació a les agressions contra la nostra llengua.

2 ASSUMPTES FORA DE L’ORDRE DEL DIA

3 TORN D’INTERVENCIONS

I, perquè conste, a l’expedient, li pregue signe una còpia de la present.

Atentament, Simat de la Valldigna, 25 de juliol de 2012.

El secretari,

Aurelio Sansixto Bonet



1 1 Examen i aprovació de l’acta corresponent a la sessió celebrada el dia 28 de maig de 2012

PLE DE L’AJUNTAMENT Sessió: 4 / 2012

SESSIÓ ORDINÀRIA

Dia: 28 de maig de 2012

ASSISTENTS:

Alcalde-President: Sebastián Mahiques Morant

Regidors presents:

Grup PP Mónica Sancirilo Camarena Rafael Cabanilles Inza María Dominica Saneleuterio Brines Antonio Magraner Camarena Miguel Vidal Ferrando

Grup Socialista David Mogort Alberola (Portaveu) Álvaro Joaquín Almiñana Andrés

Grup EUPV Víctor Mansanet Boïgues (Portaveu)

Grup BLOC-INICIATIVA-VERDS- COALICIÓ-COMPROMÍS Agustina Brines Sirerol (Portaveu)

Grup ERPV (ESQUERRA REPUBLICANA Joan Serra i Folguerà (Portaveu)

Regidors absents: Cap

Secretari: Aurelio Sansixto Bonet

A Simat de la Valldigna, en la Casa Consistorial, sent les 20, 07 h. del dia vint-i-huit de maig de dos mil dotze, es reuniren les persones que dalt s’indica, en la condició que per a cadascú d’ells s’assenyala, per tal de realitzar sessió ordinària del Ple de L’Ajuntament, la qual ha estat prèviament notificada com cal. Els assumptes tractats són els del següent

ORDRE DEL DIA


1.1 Examen i aprovació de les actes corresponents a les sessions celebrades els dies 26 de març i 14 de maig de 2012.


1.2 Informació dels pagaments realitzats en el primer trimestre de 2012, en relació a l’article quatre de la Llei 15/2010 de 6 de juliol de 2010.

1.3 Donar compte de la incorporació al pressupost de 2012 de Romanents afectats de 2011.

1.4 Donar compte de la liquidació de 2011.

1.5 Expedient instruït en virtut de l’aprovació de l’ordenança reguladora de la gravació de les sessions plenàries.

1.6 Donar compte i ratificar, si procedeix, el decret 145/2012 sobre l’aprovació del model de conveni singular amb la Diputació de València per a la instal�lació de la gespa artificial al camp de futbol.

1.7 Donar compte del document de cessió de terrenys per a la instal�lació de contenidors.

1.8 Donar compte del Decret 140/2012 sobre l’aprovació del projecte PPOS 2012.

1.9 Moció presentada pel portaveu del GMS-PSOE, David Mogort Alberola, sobre els serveis de pediatria.

1.10 Mocions presentades pel portaveu del grup EUPV, Víctor Mansanet, en relació a:

a) La reconversió de Bankia en una banca pública.

b) La fusió d’ajuntaments.

c) Contra la LGTfòbia.

d) La reclamació a l’església catòlica de l’IBI i altres iniciatives de caràcter municipal.

2 ASSUMPTES NO INCLOSOS EN L’ORDRE DEL DIA.

3 TORN D’INTERVENCIONS.

---------------------------- // ----------------------------

Oberta la sessió es mamprenen els tractaments dels diferents punts de l’ordre del dia amb el resultat que tot seguit s’arreplega.


1.1 Examen i aprovació de les actes corresponents a les sessions celebrades els dies 26 de març i 14 de maig de 2012.

Es procedeix a l’examen i l’aprovació de les actes corresponents a les sessions celebrades els dies 26 de març i 14 de maig de 2012.

a) Es procedeix a l’examen i aprovació de l’acta corresponent a la sessió celebrada el dia 26 de març de 2012.

Respecte a l’esborrany de l’acta, la regidora Agustina Brines planteja que a la pàgina 77, li han posat de cognom “Briones”, la qual cosa és incorrecta. S’accepta que es modifique i es pose correctament.



Vist la qual cosa, i amb eixa modificació, el ple de la corporació, per DEU (10) VOTS A FAVOR (6 PP, 2 PSOE-GMS, 1 EU, 1 Bloc-COMPROMÍS, ) I UN (1) VOT EN CONTRA (1 ERPV), acorda:

Primer: Aprovar l’acta corresponent a la sessió plenària celebrada el dia 26 de març de 2012, acta número 2/2012.

El regidor Joan Serra manifesta que el seu vot en contra està motivat perquè considera que no reflexa les seues intervencions, en el punt 2.1 sobre l’ordenança per a la gravació del plens donat, tal i com les vaig fer, s’obvien els matisos i explicacions donades, com ja explicaré en el torn d’intervencions.

b) Es procedeix a l’examen i aprovació de l’acta corresponent a la sessió celebrada el dia 14 de maig de 2012.

Vist la qual cosa, el ple de la corporació, per UNANIMITAT dels onze membres assistents, acorda:

Primer: Aprovar l’acta corresponent a la sessió plenària celebrada el dia 14 de març de 2012, acta número 3/2012.

1.2 Informació dels pagaments realitzats en el primer trimestre de 2012, en relació a l’article quatre de la Llei 15/2010 de 6 de juliol.

Es dona compte del contingut de l’article 4.3 de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, per la qual s’estableixen mesures contra la morositat i en concret l’elaboració per les Corporacions Locals d’un informe trimestral sobre el compliment dels terminis previstos a la Llei per al pagament de les obligacions de cada Entitat Local.

Així doncs, es dona compte de la informació facilitada pels serveis informàtics municipals en relació als pagaments realitzats en el primer trimestre de 2012 i que d’acord amb l’article 4.3 i 4.4 de la Llei 15/2010 cal remetre als òrgans competents del Ministeri d’Economia i Hisenda, sense perjudici de la seua possible presentació i debat al Ple de la Corporació.

Després d’analitzada la informació, el Ple es dona per assabentat i conforme sobre les dades del primer trimestre de l’exercici 2012 i la seua remissió al Ministeri d’Hisenda.

1.3 Donar compte de la incorporació al pressupost de 2012 dels romanents afectats de 2011.

Vista la Resolució de l’alcaldia número 173 de 10 de maig, que es transcriu a la lletra tot seguit:

«Decret núm.: 173/2012 Simat de la Valldigna, 10 de maig de 2012

SEBASTIÁN MAHIQUES MORANT, alcalde-president de la Corporació Local de Simat de la Valldigna, en exercici de les facultats i les obligacions que la legalitat vigent em confereix en eixa condició, i atenent les següents consideracions:

Vista la providència de l’alcaldia per a la incorporació de romanents de crèdits al pressupost de l'exercici de 2012, de data 10 de maig de 2012, i l'informe emès per intervenció, de conformitat amb el que disposen els articles 175 i 182 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, i la Base d'Execució del Pressupost núm. 9, RESOLC:


Primer. Incorporar els següents romanents de crèdits:

Aplicació PROJECTES INC. ROMANENTS

241-13101 EMCORP: Pnal. Atur i int. gral.................................................................... 762, 90

241-16000 PAMER-INEM-EMCORP: Seguretat Social .............................................. 264, 82

432-13101 Tourist info: Sous EMCORP.....................................................................4.086, 05

432-16000 Tourist info: Seguretat Social ...................................................................1.620, 72

920-13100 A.O.D.L.: Sous........................................................................................... 10.800, 50

920-16001 A.O.D.L.: Seguretat Social.........................................................................3.082, 22

155-61902 Asfaltat de carrer ........................................................................................1.099, 58

155-61903 Reparació voreres.................................................................................... 18.200, 00

161-61900 Renovació xarxa aigua, clavegueram i dipòsit ................................... 26.600, 00

161-61902 Ministeri: sanejament Font Gran Fase II ............................................. 79.551, 41

342-62200 Construcció Minitrinquet..........................................................................7.900, 00

TOTAL 153.968, 20 TOTAL INCORPORACIÓ DE ROMANENTS 153.968, 20 €€€€

Segon. Per a finançar la incorporació del crèdit al Pressupost de l'exercici vigent es compta amb els següents recursos financers:

A. Transferències de capital corresponents a romanent afectat a despeses d’inversió finançades per:

- Desviació finanç. positiva. Informàtica EMCORP..............................................1.027, 72 €

- Desviació finanç. positiva. Turisme EMCORP ...................................................5.706, 77 €

- Desviació finanç. positiva. A.O.D.L.................................................................... 13.882, 72 €

- Desviació finanç. positiva. Asfaltat de carrers....................................................1.099, 58 €

- Desviació finanç. positiva. Reparació voreres................................................. 18.200, 00 €

- Desviació finanç. positiva. Renovació xarxa d’aigua ...................................... 26.600, 00 €

- Desviació finanç. positiva. Construcció minitrinquet.......................................7.900, 00 €

- Desviació finanç. positiva. Font Gran fase II .................................................... 79.551, 41 €

Total Romanent afectat ................................................................... 153.968, 20 €€€€

TOTAL FINANCIACIO INCORPORACIO DE ROMANENTS 153.968,20 €€€€

Es vol recordar el següent extrem: de la liquidació de l’exercici 2011, hi ha un Romanent de tresoreria per a despeses generals ajustat de 285.267, 06, del que s’ha de deduir la quantitat de 67.191, 44 del préstec ICO, que ha provocat que el pressupost consolidat de 2011, tinga este major ingrés sobre les despeses, donant un romanent disponible de 218.075, 62 €, del que s’ha de deduir el romanent de tresoreria utilitzat en la present incorporació de romanents, que ascendeix a 6, 02 €, i que es correspon amb els fons propis de la subvenció de l’’EMCORP per a turisme.



Tercer. Donar compte al Plenari de la corporació de la resolució adoptada.»

Obert el torn d’intervencions, no es fa ús d’ell.

Vista la qual cosa i amb el dictamen de la Comissió Informativa els membres del Ple de la corporació es donen per assabentats.

1.4 Donar compte de la liquidació de 2011.

Vista la Resolució de l’alcaldia número 104 de 26 de març, que es transcriu a la lletra tot seguit:

«Decret núm.: 104/2012 Simat de la Valldigna, 26 de març de 2012

SEBASTIAN MAHIQUES MORANT, alcaldes-president de la Corporació Local de Simat de la Valldigna, en exercici de les facultats i les obligacions que la legalitat vigent em confereix en eixa condició, i atenent les següents consideracions:

I. Antecedents de fet:

1. Pel serveis municipals ha esta confeccionada i preparada la liquidació del pressupost de l’exercici 2011.

II. Fonaments:

1. Cal resoldre sobre això, la qual cosa correspon esta alcaldia, tot assabentant de la seua aprovació al Ple de l’Ajuntament en una propera sessió.

RESOLC:

Primer Aprovar la Liquidació del pressupost municipal, corresponent a l’exercici 2011, de la qual, extractadament, s’assenyalen les següents dades:

RESULTAT PRESSUPOSTARI IMPORT (1) Drets reconeguts nets...................................................................................................3.065.701, 37 (2) Obligacions reconegudes netes...................................................................................2.879.914, 17 (3) Resultat pressupostari del exercici(1-2) 185.787, 20 Ajustos (4+5-6) -101.501, 54 (4) (+) Despeses finançades amb romanents ................................................................52.527, 66 (5) (+) Desviacions negatives de finançament........................................................................... 0, 00 (6) (-) Desviacions positives de finançament ..............................................................154.029, 20 (7) Resultat pressupostari ajustat (3 + Ajustos) 84.285, 66 ROMANENT DE TRESORERIA IMPORT (A) +Fons líquids a la tresoreria 308.566, 36 (B) + Deutors pendents de cobrament (1+2+3-4) 1.378.373, 45 (1) (+) De pressupost corrent .............................................................................................................726.435, 08 (2) (+) De pressuposts tancats ...........................................................................................................639.464, 14 (3) (+) D’operacions no pressupostàries .............................................................................................12.474, 23 (4) (-) Ingressos pendents d’aplicació .............................................................................................................. 0, 00 (C) - Creditors pendents de pagament (1+2+3-4) 1.019.597, 72 (1) De pressupost corrent.....................................................................................................................603.087, 65 (2) De pressuposts tancats...................................................................................................................191.991, 96 (3) D’operacions no pressupostàries .................................................................................................226.250, 09 (4) Pagaments pendents d’aplicació ....................................................................................................... 1.731, 98 (I) Romanent de tresoreria total (A+B-C) 667.342, 09 (II) (-)Saldos de cobrament dubtós 217.095, 52 (III) (-)Excés de financiació afectada 154.029, 20 (IV) Romanent de tresoreria per a despeses generals (I-II-III) 296.217, 37


Segon. A este romanent de tresoreria per a despeses generals (RTDG) cal deduir les següents quantitats:

(V) Operacions pendents d’aplicar al pressupost ...........................................................9.801, 42 € (VI) Obligacions per devolució d’ingressos ........................................................................1.148, 89 € (VII) Romanent de Tresoreria per a despeses generals ajustat (IV-V-VI) .................................................................... 285.267, 06 €€€€

Cal tenir en compte, que s’ha incorporat l’ingrés del préstec ICO per import de 67.191,44 €€€€ que ha fet que el pressupost consolidat de 2011 final tinga este major ingrés sobre les despeses i que caldria mantenir per tal de millorar la tresoreria tal i com era l’objectiu inicial, quedant per tal disponible un RTDG de 218.075,62 €.€.€.€.

Tercer.-Donar compte d’esta resolució en un proper Ple de l’Ajuntament i remetre còpia als organismes que pertoque.»

Obert el torn d’intervencions, s’informa del contingut de la liquidació. El decret d’aprovació i els documents que formen part de l’expedient de la liquidació. S’explica la qüestió relacionada amb el préstec de l’ICO i el RTDG disponible.

Finalitzades les intervencions, els membres del Ple de la corporació és donen per assabentats.

1.5 Expedient instruït en virtut de l’aprovació de l’ordenança reguladora de les gravacions de les sessions plenàries.

Vista la proposta de l’alcaldia, que es transcriu a la lletra tot seguit:

«PROPOSTA DE L’ALCALDIA

Vist l’expedient que està tramitant-se per a la aprovació de l’ordenança municipal reguladora de la gravació de les sessions plenàries de la corporació.

Aquesta Alcaldia proposa al Ple de la Corporació :

Primer. Aprovar provisionalment l’ordenança municipal reguladora de la gravació de les sessions plenàries de la corporació, amb la següent redacció:

«ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LA GRAVACIÓ DE LES SESSIONS PLENÀRIES DE LA CORPORACIÓ

PREÀMBUL.- La present Ordenança està dictada a l' empara del dret fonamental de comunicar o rebre lliurement informació per qualsevol mitjà de difusió, reconegut a l' article 20.1 d) de la CE, en relació amb l' article 88 del Reglament d' Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les corporacions locals, aprovat pel Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, que estableix que es donarà àmplia difusió al desenrotllament de les sessions del Ple municipal.

En el seu contingut es té en compte igualment, les facultats de policia del consistori a l' efecte de fer respectar el dret a la intimitat i a l' honor de les persones, que es protegeix per l' article 18.1 de la Constitució, així com per a assegurar el normal desenrotllament de les sessions. Les gravacions no podran ser utilitzades per a injuriar o degradar les persones

PRIMER. Tot el públic té dret a gravar les sessions que es celebren pel Ple de la Corporació, ja siguen de caràcter ordinari o extraordinari, sempre que la sessió siga pública i es respecten les condicions expressades en els punts següents.

SEGON. El dret a gravar obliga a no alterar el normal desenrotllament de la sessió.



TERCER. El dret a gravar NO comporta els següents drets:

- Dret a ocupar llocs preferencials entre el públic. - Fer preguntes als regidors o interrompre la sessió. - Elevar la veu o fer soroll impedint que continue la sessió.

QUART. La persona que vullga efectuar la gravació ha d' identificar-se deixant la seua direcció i telèfon, abans de l' inici de la sessió, a la Secretaria de l’Ajuntament.

Si és un periodista d’algun mitjà de comunicació, haurà d' indicar el mitjà per al que treballa.

Si s’ha de fer ús del subministrament elèctric de l' Ajuntament, o es va a utilitzar qualsevol element tècnic, electrònic o mobiliari municipal, s' haurà de comunicar amb l' antelació suficient perquè siga preparat pel personal municipal.

Si facilitar els mitjans municipals sol�licitats suposa un trastorn organitzatiu, podrà ser denegats motivadament per l' Alcalde-President.

CINQUÈ. La persona que haja de fer la gravació s' haurà de comprometre per escrit a:

- Facilitar una còpia de la gravació a l' Ajuntament si és requerit per a això.

- A efectuar un ús legítim d' allò que s' ha gravat, sense alterar el seu contingut de manera que resulte degradant per a les persones gravades.

- En cap cas podrà aparèixer la imatge de menors d' edat.

DISPÒSICIO FINAL: La present ordenança entrarà en vigor al dia següent de la seua publicació íntegra al Butlletí Oficial de la Província de Valencià i restarà en vigor fins la seua modificació o derogació expressa.”

Segon. Sotmetre la present Ordenança a informació pública, mitjançant anunci en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per un període de trenta dies per a què els interessats puguen presentar reclamacions.

Tercer. Donar compte al Ple de l'Ajuntament de les reclamacions que es formulen, les quals es resoldran amb caràcter definitiu. Si no se'n presentaren, l'acord provisional esdevindrà automàticament definitiu.

Obert el torn d’intervencions, l’alcalde manifesta que hi ha una proposta d’ordenança per regular la gravació dels plenaris, este assumpte ja es va tractar en la comissió informativa i també s’informa de les dos modificacions plantejades en Comissió respecte a la mateixa.

A continuació per part del regidor Joan Serra es manifesta que este és un motiu de la seua votació negativa a l’aprovació de l’acta, planteja que a l’anterior ple va donar lectura d’un document que havia entrat per registre d’entrada, on s’explicava clarament la posició i l’argumentació per a la gravació de plens, cosa que no consta en l’acta. I el punt de l’acta acaba dient “L’alcalde contesta que ell tampoc veu el problema, però el Sr. Serra no ha sigut capaç d’arribar a un acord, ell creia que no havia de fer entrega de cap còpia i anem a intentar la solució a este xicotet problema”. Jo en eixe intent de col�laboració que, com sempre he tingut, vaig entregar al secretari, i estava l’alcalde també, els documents i les sentències que marcaven que qualsevol persona té dret a gravar un acte que és públic i en eixes sentències s’aclareix quina és la funció de policia de l’alcalde, que està bé, quan una persona altera l’ordre, l’alcalde té la potestat i el deure de cridar-li l’atenció i si és el cas de desallotjar-lo. Però això no vol dir que puga prohibir-se qualsevol gravació, sols quan hi hagen situacions que manifestament impliquen una alteració de l’ordre i s’impedisca el desenvolupament normal de la sessió, és a dir, sols en eixe moment que


resulte impossible continuar la sessió, l’alcalde pot actuar exercint la seua funció de policia. És més, en les sentències que es van aportar estava ben documentat el dret a la gravació dels plens i ahí es parla de l’article 20 de la Constitució, i el no deixar gravar esta en contra d’eixe article, sentències que no apareixen reflexades en l’acta anterior. La Sentència del TSJ de la Comunitat Valenciana cobra especial interès, ja que explica bé com es va desenvolupar l’acte (a l’Ajuntament de Manises) i explica clarament quines són les funcions de policia de l’alcalde. El regidor detalla el contingut de la sentència en eixe punt. Manifesta que el dret a la informació no sols està permés als periodistes sinó que qualsevol ciutadà pot informar i traslladar dades pels mitjans tècnics que considere. En eixos documents hi ha sentències des de 2007 fins ací, en l’escrit hi havia tres sentències, una de Madrid, una de Pilar de la Horadada i una Manises, no marcava la que es va basar en un moment determinat el PP, en l’assessorament pertinent, que és del 18 juny de l’any 1998. Estem avançant en democràcia i hem de seguir el patró de la màxima llibertat d’expressió i no coartar-la, i això és el que es vol fer a l’obligar a que un ciutadà haja de facilitar una còpia a l’Ajuntament si vol gravar el ple. No podem pressuposar que després es farà una mal ús de la documentació que es té. Si algú actua mal per això estan els tribunals. De fet hi han hagut casos i no s’ha fet res. Nosaltres no podem presumir un actuació incorrecta a posteriori. I no podem marcar l’obligació de facilitar una còpia, no té res a vore. Jo li dic a l’Ajuntament que fora transparent i que gravara els plens i estigueren a disposició de tot el mon, això seria transparència. Altra cosa és coartar la llibertat. Es pot aprovar una ordenança però obligar a entregar còpia és coartar la llibertat al condicionar a un senyor a fer una tasca que no li correspon. Que no té l’obligació de passar la còpia. Ahí estan les sentències. Per què no s’han passat als companys. La de Manises és clara.

L’ alcalde contesta que en ningun moment es vol coartar la llibertat d’expressió de ningú ni la transparència. Les portes de l’Ajuntament estan obertes, es fan anuncis i el plenari es pot veure en directe i en viu. No hi ha cap inconvenient en que es grave i es pot fer una ordenança per regular-ho. Es fan bans i qui té gust de vindre, pot fer-ho. Regular en una ordenança que el que vinga a gravar no puga tallar per ací o per allà i entregar-li una còpia a l’Ajuntament, si ho considera, és una cosa que es va parlar en la comissió i hi havia gent que estava d’acord en esta moció. Ací hi ha llibertat per a tot. Mirarem el fet de comprar una càmera, i si té un cost raonable i no es molta tasca per a l’Ajuntament no tinc cap inconvenient en que es graven els plenaris i que es quede una gravació ací. Està molt raonat l’assumpte, i és pregunta, si és legal fer una ordenança i aprovar-la per l’Ajuntament. La portarem a la comissió informativa, en un principi tots estàvem d’acord amb unes puntualitzacions per part d’Esquerra Republicana.

El regidor Joan Serra li planteja a l’alcalde si considera que pot obligar a un ciutadà a que d’ací una setmana et porte una còpia. No li prohibeixes que grave però l’obligues a que una setmana després porte una còpia.

L’alcalde li contesta que si no és legal es queda damunt la taula i no hi ha cap problema. El secretari que diga si és legal. No veu inconvenient en gravar però tot val diners. Les coses que siguen precises i obligatòries les faré, però tenim que retallar les despeses que no siguen precises.

El regidor Joan Serra torna a explicar que en el seu moment la negativa estava basada en la funció de policia de l’alcalde i en quin cas seria aplicable i no ho seria que una persona es posés a gravar.

L’alcalde contesta que es va basar en l’assessorament que hi havia i es va prendre una decisió. Ací hi ha una total transparència. Després tu presentes açò com si forà un problema. Ací hi ha una total transparència i tota la informació està a la disposició de tots.

El regidor Joan Serra diu que ell això no ho ha qüestionat.

El secretari manifesta que esta qüestió ve des de fa temps. Manifesta que respecte a l’acta és veritat que el text que va presentar el regidor el 20 de maig no es va incorporar a este punt, en



la mateixa, s’haguera pogut posar. El secretari manifesta que tenia que haver tingut el detall de demanar-ho. En la comissió estava l’expedient i totes les sentències i ningú va dir que es repartiren i no hi cap reparo ni inconvenient per part de secretaria de repartir-lo si així es manifesta. Si s’haguera dit de passar les sentències s’haguera fet sense cap problema. Respecte a l’assumpte, es va fer la consulta a l’empresa que tenim contractada “Es publico” i la seua resposta es va donar en un ple i efectivament es basava en una sentència de 1998 i que entrava dins de les competències de la funció de policia de l’alcalde, que s’han de fonamentar, i això en el desenvolupament del ple li correspon a l’alcalde. Després es presentà un moció d’alcaldia per urgència a un plenari, que es faria una proposta d’ordenança per regular-ho. Les sentències aportades, sobre tot la de Manises, matisen la funció de policia de l’alcalde. La seua aplicació ha d’estar justificada. En la sentència de Pilar de Horadada era un recurs d’una empresa privada de televisió, que fa referència a l’article 20.1 de la Constitució sobre el dret a la informació i que s’està referint a l’activitat d’informació de la premsa. La sentència de Pilar Horadada li dona la raó a l’empresa privada i si ú és periodista i vinguera podria gravar el ple. La sentència de l’Ajuntament de Manises, és del TSJ de la CV i no ha arribat al Suprem, i amplia eixe dret a qualsevol ciutadà. El TSJ de Navarra també està dictant sentències en el mateix sentit i a més Navarra té normativa específica. El Dret Administratiu Espanyol és molt normativiste, i intenta regular amb normes i reglaments moltes activitats. El plenari accepta el criteri que si es pot gravar i s’aprova fer una ordenança, s’envia un proposta d’ordenança a la comissió i hi ha dictamen al respecte. Ara, vol dir això que l’ordenança és recurrible? Totes les ordenances poden ser recurribles, de fet respecte de la qüestió del dret a la informació i la gravació de plenaris hi ha interpretacions i per això han arribat als tribunals i hi ha sentències al respecte. És per tant un assumpte que ha estat controvertit. També cal destacar que hi ha una evolució en el temps i és en el sentit d’extendre el dret a la informació. Entenc que la decisió que es prenga pot ser recurrible, el dret al recurs és lliure, evidentment no es pot assegurar jurídicament que no es puga recórrer i es puga guanyar. S’ha plantejat un reglament. Es recurrible? per suposat, qualsevol que vote en contra podria fer-ho. Tant en esta qüestió com en qualsevol altra. En este tema ha hagut una evolució en el sentit de que es grave. Posa l’exemple dels jutjats que es graven les sessions públiques i es posen les gravacions a disposició dels advocats. Eixa es la tendència. En quant a l’ordenança es porten unes normes bàsiques per regir-nos. És recurrible l’aspecte de l’obligatorietat d’entregar una còpia? Per suposat que sí.

El regidor Joan Serra pregunta si té l’alcaldia potestat per obligar a una persona a que una setmana o quinze dies després utilitze temps i la seua disponibilitat per a treballar per l’Ajuntament fent-li una còpia de la gravació. Això volia dir en quant a coartar la llibertat.

L’alcalde contesta que és un tema que m’agradaria que s’aprovara per unanimitat i que tot estiga obert al públic. I si no es deixa damunt la taula

El secretari explica que la proposta inicial que es va presentar per urgència al ple va ser aprovada per unanimitat on estava esta indicació i la seua redacció en este punt s’ha suavitzat respecte al text presentat a la comissió.

El regidor David Mogort considera que han de participar tots els portaveus i planteja buscar una unanimitat i si cal llevar la qüestió de la còpia.

Per part del regidors es manté un intercanvi sobre com podria quedar una possible redacció al respecte.

La regidora Agustina Brines manifesta que ella en la comissió es va pronunciar favorablement a tindre una ordenança. S’ha dit que hi havia dos matisacions que s’havien fet i voldria que se li aclariren. El secretari explica les dos matisacions que són sobre el termini per preparar el subministrament elèctric i la qüestió que va platejar el regidor Víctor Mansanet sobre el mitjans. Després de la qual cosa la regidora considera que s’hauria d’arribar a un acord. Entenc que tot el mon té dret a gravar. Sols queda l’obligació de donar la còpia o no.

La regidora Mónica Sancirilo comenta que l’alcalde ho ha deixat clar. No es pot obligar i seria una qüestió voluntària.


L’alcalde planteja la voluntarietat de que es done si es vol la gravació. Si creguem que això és asfixiar al que grava, ho demanen per favor i si vol passa una còpia i si no vol no la passa. No té molta importància. Anem a canviar-la ja.

El regidor Joan Serra, per al�lusions, manifesta que representa a un trosset de poble i que sempre es va per davant en la documentació que és discutible. No es poden fer referències a actuacions particulars. Eixe tema és d’extremada importància perquè remarca una miqueta més de llibertat.

L’alcalde fa la proposta de que fem una redacció raonable que no obligue i que siga voluntari.

El regidor Víctor Mansanet fa referència al Reglament de Participació Ciutadana i manifesta que això es va incloure en eixe document per tal que es pogueren fer gravacions, que ja s’han fet. Per l’experiència que tinc en els municipis on no hi ha ordenança sempre se’ns ha permés gravar, sols amb el Reglament de Règim Intern com és el cas de València i Bètera. Algunes vegades hi ha hagut alteracions que s’han resolt per termes de via policial. També s’ha aprovat un reglament de bon governament on es deia que s’havia de facilitar informació al veí /veïna de tots els actes que es feien en la Corporació Local. plenaris i qualsevol altres. Fins i tot es contempla que puguen presentar mocions col�lectius legals i ciutadans que no formen part d’esta taula.

Després del debat, es proposa una redacció de forma que on diu:

“CINQUÈ. La persona que haja de fer la gravació s' haurà de comprometre per escrit a:

- Facilitar una còpia de la gravació a l' Ajuntament si és requerit per a això.

- A efectuar un ús legítim d' allò que s' ha gravat, sense alterar el seu contingut de manera que resulte degradant per a les persones gravades.

- En cap cas podrà aparèixer la imatge de menors d' edat. “

Ha de dir:

“CINQUÈ. Les persones que hagen de fer la gravació podran, si això ho consideren, facilitar una còpia, a requeriment de la Corporació, així com:

- Efectuar un ús legítim d' allò que s' ha gravat, sense alterar el seu contingut de manera que resulte degradant per a les persones gravades.

- En cap cas podrà aparèixer la imatge de menors d' edat. “

Vist la qual cosa i amb eixa modificació, el ple de la corporació, amb el dictamen favorable de la comissió informativa, per UNANIMITAT dels ONZE, membres assistents, acorda:

Primer. Aprovar provisionalment l’ordenança municipal reguladora de la gravació de les sessions plenàries de la corporació, amb la següent redacció:

«ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LA GRAVACIÓ DE LES SESSIONS PLENÀRIES DE LA CORPORACIÓ

PREAMBUL.- La present Ordenança està dictada a l' empara del dret fonamental de comunicar o rebre lliurement informació per qualsevol mitjà de difusió, reconegut a l' article 20.1 d) de la CE, en relació amb l' article 88 del Reglament d' Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les corporacions locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, que estableix que es donarà amplia difusió al desenrotllament de les sessions del Ple municipal.



En el seu contingut es té en compte igualment, les facultats de policia del consistori a l' efecte de fer respectar el dret a la intimitat i a l' honor de les persones, que se protegeix per l' article 18, 1 de la Constitució, així com per a assegurar el normal desenrotllament de les sessions. Les gravacions no podran ser utilitzades per a injuriar o degradar les persones

PRIMER.- Tot el públic té dret a gravar les sessions que es celebren pel Ple de la Corporació, ja siguen de caràcter ordinari o extraordinari, sempre que la sessió siga publica i es respecten les condicions expressades en els punts següents.

SEGON.- El dret a gravar obliga a no alterar el normal desenrotllament de la sessió.

TERCER.- El dret a gravar NO comporta els següents drets:

- Dret a ocupar llocs preferencials entre el públic. - Fer preguntes als regidors o interrupció de la sessió. - Elevar la veu o fer soroll impedint que continue la sessió.

QUART.- La persona que vullga efectuar la gravació ha d' identificar-se deixant la seua direcció i telèfon, abans de l' inici de la sessió, a la Secretaria de l’Ajuntament.

Si és un periodista d 'algun mitjà de comunicació haurà d' indicar el mitjà per al que treballa.

Si s’ha de fer ús de subministrament elèctric de l' Ajuntament, o es van a utilitzar qualsevol element tècnic, electrònic o mobiliari municipal s' haurà de comunicar amb l' antelació suficient perquè siga preparat pel personal municipal.

Si facilitar els mitjans municipals sol�licitats suposen un trastorn organitzatiu podran ser denegats motivadament per l' Alcalde-President.

CINQUÈ.- Les persones que hagen de fer la gravació podran, si això ho consideren, facilitar una còpia, a requeriment de la Corporació, així com

- Efectuar un ús legítim d'allò que s' ha gravat, sense alterar el seu contingut de manera que resulte degradant per a les persones gravades.

- En cap cas podrà aparèixer la imatge de menors d' edat.

DISPÒSICIO FINAL: La present ordenança entrarà en vigor al dia següent de la seua publicació integra al Butlletí Oficial de la Província de Valencià i restarà en vigor fins la seua modificació o derogació expressa.»

Segon. Sotmetre la present Ordenança a informació pública, mitjançant anunci en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per un període de trenta dies per a què els interessats puguen presentar reclamacions.

Tercer. Donar compte al Ple de l'Ajuntament de les reclamacions que es formulen, les quals es resoldran amb caràcter definitiu. Si no se'n presentaren, l'acord provisional esdevindrà automàticament definitiu.

1.6 Donar compte i ratificar, si procedeix, el decret 145/2012 sobre l’aprovació del model de conveni singular amb la Diputació de València per a la instal�lació de la gespa artificial al camp de futbol.

Vista la resolució núm. 145/2012, sobre l’aprovació del model de conveni singular amb la Diputació de València, per a la instal�lació de gespa artificial al camp de futbol, que es transcriu a la lletra tot seguit:


«Decret núm.: 145/2012 Simat de la Valldigna, 26 d'abril de 2012

SEBASTIÁN MAHIQUES MORANT, alcalde-president de la Corporació Local de Simat de la Valldigna, en exercici de les facultats i les obligacions que la legalitat vigent em confereix en eixa condició, i atenent les consideracions següents:

ANTECEDENTS

PRIMER. Atès que amb data 12 d'abril de 2012 este Ajuntament va sol�licitar a l'Excel�lentíssima Diputació Provincial de València, la firma d'un conveni entre ambdues entitats per tal de realitzar la instal�lació de gespa artificial en el camp de futbol municipal, en el marc de la cooperació econòmica, tècnica i financera de la Corporació Provincial amb les administracions locals.

SEGON. Atès que la cooperació entre l’Administració Local i les Administracions de l’Estat i de les comunitats autònomes, tant en serveis locals com en assumptes d’interés comú, es desenvoluparà amb caràcter voluntari, en les formes i en els termes que preveu les Lleis, podent tindre lloc, en tot cas, per mitjà de Convenis administratius que subscriguen.

TERCER. Atès que l'Excel�lentíssima Diputació Provincial de València ha comunitat a este Ajuntament la necessitat d'aprovar el Model de Conveni Singular remés amb la finalitat de tramitar l'expedient corresponent amb la major celeritat possible.

QUART. Resultant que l'Ajuntament de Simat té prevista consignació pressupostària en el Pressupost Municipal per a 2012 .

FONAMENTS DE DRET

1. Cal resoldre sobre això, la qual cosa correspon a esta alcaldia.

RESOLUCIÓ

PRIMER. Aprovar el Model de Conveni Singular de col�laboració que subscriuen la Diputació Provincial de València i l'Ajuntament de Simat de la Valldigna per a l'actuació «Instal�lació de gespa artificial en el camp de futbol municipal» així com els termes en ell contiguts.

SEGON. Ratificar la present Resolució pel Ple en la pròxima sessió que es celebre.

TERCER. Comunicar la present Resolució a l'Excel�lentíssima Diputació Provincial de València.»

Obert el torn d’intervencions, l’alcalde explica que s’ha firmat un conveni de 200.000, 00€ amb la Diputació de València per a instal�lar la gespa artificial en el camp de futbol. En este punt es tracta de donar compte i ratificar el decret.

El regidor David Mogort, portaveu del GMS-PSOE, manifesta que ells portaven en el programa electoral la instal�lació de la gespa artificial en el cap de futbol i estàvem a favor però sempre que la situació econòmica ho permitira. La situació actual no és bona, encara que ens agrada molt que la Diputació ens done 200.000, 00€, però després hi ha un manteniment que cal pagar i l’esforç que ha de fer l’Ajuntament és molt gran. En estos moments el poble no està per a tirar coets. Han tancat les dues Cooperatives, el turisme no va molt bé i la situació d’altres sectors no és bona. Simat es mereix serveis de primera, però hi ha altres necessitats, la gent no pot pagar hipoteques i té dificultats per a viure, en estos moments no és la millor inversió, estem a



favor del camp de futbol, però hi ha altres necessitats mes primàries i l’Ajuntament no deu de fer eixa elevada aportació, per tant votarem en contra.

El regidor Víctor Mansanet considera que ara és innecessària una inversió d’estes característiques, és molt forta. Hi ha altres esports que estan en perill d’extinció i són mes nostres, com la pilota valenciana, i mai se li ha donat la importància que sí que s’ha donat a altres esports, com ara el voleibol o ha aconseguit el pàdel. Considera que haurien haver millores en esports, a més en este que pareix que té un present i un futur palpable, però eixa inversió la destinaria a altres llocs. No obstant com la petició ja està feta, tot i pensant que s’hauria de dedicar a altres esports o altres llocs, s’abstindran.

La regidora Agustina Brines explica que a l’anterior legislatura ells ja van plantejar la instal�lació de la gespa artificial, era el 2010 i el grup popular va respondre que no era el moment. Vos varem proposar que féreu una consulta a les diferents associacions i que el poble diguera si era la inversió número 1. Considera que ara el moment és pitjor, estem en plena crisi. L’argumentació podria ser que ara la Diputació ens dona diners però es podria plantejar que la Diputació invertira en altres sectors de l’economia. Cal dotar al poble d’infraestructures? Clar que sí, un pavelló cobert seria una bona opció, hi ha molts diferents termes de fer inversions i Simat es mereix inversions de primera. Ara voleu fer una inversió d’uns 400.000€ i lleveu 7900 € del minitrinquet quan ho havien demanat molta gent, com el professor d’esport i altres, i ací la genètica és la pilota valenciana. Nosaltres intentarem recuperar el trinquet però hi van haver mil problemes per recuperar-lo Es va intentar. No entenc invertir 380.000 front a 7.900. A més s’han dit moltes coses i crec que es un “bulo” quan diuen que no ens deixen federar-nos si no tenim la gespa. Infraestructures a Simat? Si, però acabem de fer dos préstecs i entenem que no és el moment idoni per a fer-ho.

El regidor Joan Serra lamenta que el grup popular funcione a base d’oportunisme. Hi ha actuacions globals i encara estic esperant que l’alcaldia plantege un projecte de futur de poble. Una menuda parcel�leta és l’esport però cal fer un tractament global de l’esport. No perquè està Rus i em done un regal o un caramel tinc que fer això. Quan l’altre equip de Govern, li varem demanar que ens rebera per mai ens va rebre. La qüestió està en com solucionem el futur? El poble està inactiu, en una activitat baix cero. Ara es plantegen gastar 200.000€ en un préstec, més 300.000€ quantitat que cal confirmar, de la Diputació i després està la despesa del manteniment i en uns anys cal canviar la gespa i fer una nova inversió. És una despesa més una altra. Estem endeutant-nos per culpa d’altres i ara més. La gespa és per a una certa quantitat de xiquets però – dirigint-se al regidor d’Esport Antonio Magraner, no hi ha plantejament d’esports. Anem al populisme i el que s’hauria de fer és replantejar-se les inversions. No agrair la subvenció i si es considera que no s’ha d’acceptar la subvenció es diu i ja està, vosaltres ho plantejàveu en relació a subvencions anteriors, i ara caldria consultar al poble si és una inversió prioritària. Segons el Reglament de Participació Ciutadana cal fer una audiència pública per a l’aprovació dels pressupostos. El diners són de tots i no del grup popular i menys de Rus.

L’alcalde li contesta que és veritat que anem a fer un esforç econòmic, que l’Ajuntament el pot fer, i vists els informes és legal i podem arribar al nivell d’endeutament que tindrem. Si el banc ens els deixa podrem fer-ho. Repassa els deutes actuals: ICO, Proveïdors i ara el de la gespa. Ens deuen molts diners. Si no fora així en una modificació de crèdits s’haguera pogut fer. Però planifiquem i com no ens paguen les altres administracions públiques tenim un problema de liquiditat, no podem fer front als pagaments, i per això tenim que anar al préstec. Des del PP creguem que anem a fer un gran esforç i deguem fer-lo. Ara tenim l’oportunitat d’una subvenció d’almenys, el 50%. L’anterior equip de govern volia assumir tot el cost, i en 2010 ja estàvem en crisi i el PP va dir que no es podia assumit tot el cost, si ens hagueren donat el 60% ens haguérem adherit. La consulta popular es va fer el passat dia 20 de maig, quan es van fer les eleccions i ens van dir que governara el PP i en 4 anys ens tornaran a dir si ho hem fet bé. Estem escoltant a la gent, cada regidor parla i escolta a la gent, a les associacions i sabem el que pensen i el que volen, no és cosa de 6 persones, ens basem en l’opinió del poble. Un pavelló cobert? Clar que es podria fer, però no es viable ara. Tots els grups, menys Esquerra Republicana, portàvem en els programes


electorals el fer la gespa. La Diputació ens dona 200.000, 00€ i no sols es dedicarà a l’esport del futbol sinó que es milloraran les condicions del poliesportiu. I respecte al minitrinquet pensem que és millor i més prioritari canviar les tanques, les reixes i les finestres del col�legi. Respecte al “bulo” de la federació no me l’he cregut mai. Respecte a un projecte de futur per a Simat? Des de fa 25 anys Simat necessita un PGOU, fa anys que està redactant-se i potser que al final es quede tot parat. Explica les converses realitzades sobre el polígon industrial. Respecte a que a l’anterior equip de govern no el va rebre el President de la Diputació? Tindria treball, però vos va rebre el Sr. Medina i hi havia bones relacions. Respecte al manteniment de la gespa del camp de futbol intentarem que entre en les millores de les ofertes. Si d’ací a 10 anys fa falta canviar-la es farà, i respecte a les prioritats, ací en Simat no hi ha ningú encara que estiga morint-se de fam, no estem en eixa situació, estem oberts a atendre a qui faça falta. Ningú ens ha vingut a dir que no pot menjar, és veritat que han tancat les dos cooperatives i la situació no és bona. El PP té les coses clares i anem a tirar endavant i si és amb el vot a favor de l’oposició, millor i si no, per majoria. Sis vots són majoria, ara com abans.

El regidor Álvaro Almiñana comenta que no s’ha dit que estiguen patint fam, però si que fa falta treball, s’hauria d’invertir en crear llocs de treball, a més l’hivern ha sigut molt dur i l’estiu pareix que també ho serà, ja que este any no hi ha EMCORP ni PAMER.

El regidor Víctor Mansanet manifesta que si que hi ha gent que “escarba” en el fem. Respecte al joves hi ha un Casal Jove però l’activitat és la que és, hi ha un certa desesperança de persones, també de joves de 12 a 16 anys i el camp de futbol és una alternativa a la desesperança i els aparta d’altres pràctiques poc saludables.

La regidora Agustina Brines manifesta que respecte a les infraestructures la qüestió del pavelló cobert era una alternativa que es podria tindre, la gespa perfecte, quan més sucre més dolç. I si tenim molt de romanent de tresoreria que es pot gastar en el que vullgues no ens pareix bé llevar una partida que tenies per al minitrinquet. És important invertir en la formació de la gent, no hi ha eixides i tenim l’obligació de avançar-nos al futur.

És planteja un debat sobre la qüestió de les intervencions. L’alcalde dona un minut més per parlar als portaveus.

El regidor Joan Serra manifesta que el PGOU no s’ha portat endavant per una gràcia del Partit Popular, perquè en el seu moment va haver una connivència entre ATICA i el PP i algun altre grup, van preferir negociar amb ATICA la “rajola”, pel tema Bancaixa i per aquells del PP que han estat regint Bancaixa. Manifesta que el Reglament de Participació Ciutadana obliga a fer una audició-sessió pública per aprovar-ho i portar l’Agenda 21 que s’ho passeu pel “forro”. No cregueu en la participació.

L’alcalde li contesta que heu estat 3 anys governat i no heu posat en pràctica res del que has dit ara. Per exemple en quant als pressupostos que s’han aprovat, quan haveu fet una reunió amb participació ciutadana?. El regidor Antonio Magraner manifesta que ací s’han fet grans obres i no s’ha donat participació a ningú, com ha sigut la Font Gran. S’han fet obres faraòniques i no s’ha donat participació a ningú. La regidora Agustina Brines diu que el projecte de la Font Gran va estar exposat baix al públic.

Per qüestió d’al�lusions, i vist l’article 94.1.d) ROF l’alcalde li dona una última intervenció breu i concisa.

El regidor Joan Serra comenta que no s’ha de faltar a la veritat, els nostres projectes s’han debatut tots. Si no s’ha volgut participar, ha sigut per compte vostre.

Finalitzades les intervencions, el ple de la corporació, amb el dictamen favorable de la comissió informativa municipal, per SIS(6) VOTS A FAVOR (6 PP), QUATRE (4) EN CONTRA (2 GMS-PSOE, 1 COMPROMIS-BLOC i 1 ERPV) i UNA(1) ABSTENCIÓ(1 EUPV), acorda:



PRIMER. Aprovar el Model de Conveni Singular de col�laboració que subscriuen la Diputació Provincial de València i l'Ajuntament de Simat de la Valldigna per a l'actuació «Instal�lació de gespa artificial en el camp de futbol municipal» així com els termes en ell contiguts.

SEGON. Ratificar la present Resolució pel Ple en la pròxima sessió que es celebre.

TERCER. Comunicar la present Resolució a l'Excel�lentíssima Diputació Provincial de València.

1.7 Donar compte del document de cessió dels terrenys per a la instal�lació de contenidors.

Vist el contracte signat entre l’Ajuntament de Simat de la Valldigna i Rafael Mogort Donet, per a la cessió de terrenys per la instal�lació de contenidors i que es transcriu a la lletra tot seguit:

« En l’Ajuntament de Simat de la Valldigna, 9 de maig de 2012,

COMPAREIXEN:

D’una part, Rafael Mogort Donet, major d’edat, amb DNI 20705176R i domiciliat a Simat de la Valldigna, a l’Avinguda Jaume I, 33

D’altra part, Sebastian Mahiques Morant, amb DNI 20803748H, com alcalde-president d’este Ajuntament.

MANIFESTEN:

Primer. Que Rafael Mogort Donet és propietari de la parcel�la 133 del polígon 17, situada al Pla de Corrals, amb una superfície de 1.436 m2, ref. cad. 46233A017001330000EH, i els límits del qual, consten a la certificació cadastral.

Segon. Que sabedors que l’Ajuntament de Simat de la Valldigna té coneixement de l’estat actual que es troba dit solar (brosses, escombraries, etc.) i vista la voluntat per part de l‘Ajuntament de netejar esta parcel�la amb la fi de destinar-la a la instal�lació de contenidors de reciclatge, així com a la càrrega i descàrrega dels mateixos, donada la necessitat d’habilitar zones per este objectiu al Pla de Corrals que facen possible un millor servei als ciutadans i al medi ambient, i com que eixa parcel�la es troba en la ubicació adequada per al seu arrendament amb aquesta finalitat, és per això que ambdues parts ho porten a efecte d’acord amb les següents clàusules que es pacten, convenen i atorguen:

a) El propietari cedeix en arrendament a l’Ajuntament de Simat de la Valldigna, representat per l’alcalde, qui accepta com arrendatari eixa parcel�la 133 del polígon 17, situada al Pla de Corrals, amb una superfície de 1.436 m2, i ref. cad. 46233A017001330000EH, els límits de la qual, consten a la certificació cadastral.

b) L’arrendament de la parcel�la tindrà una durada de tres (3) anys, comptadors des del 9 de maig de 2012, fins el 8 de maig de 2015, i


l’Ajuntament el destinarà per a la instal�lació de contenidors de reciclatge i per a la seua càrrega i descàrrega

c) El preu convingut total serà l’import que a l’arrendatari corresponga abonar a l’Ajuntament per l’Impost de Béns Immobles, de naturalesa rústica, per la parcel�la corresponent a la referència cadastral 46233A017001330000EH que l’Ajuntament abonarà, amb factura prèvia presentada pels propietaris, mes un pagament anual de 150€ que farà l’Ajuntament al propietari durant el primer semestre de cada any. Els abonaments es faran en el compte corrent que ens facilite l’interessat.

d) El propietari Rafael Mogort Donet, autoritza l’Ajuntament a procedir a la neteja, esplanació, arrancada d’arbres i qualsevol operació en els terrenys per adequar-los a la seua finalitat.

e) L’Ajuntament no adquirirà cap dret mes enllà del que es manifesta a este document i finalitzat el termini establert en l’apartat segon b), el present contracte es podrà prorrogar per voluntat d’ambdues parts, per anys naturals i en tot cas, finalitzarà el 31 de desembre de 2015, i la parcel�la es tornarà en el seu ser i estat al seu propietari, sense que este puga reclamar cap quantitat per retirada de materials d’esplanació, de reposició d’arbres, si n’hi haguera amb anterioritat.

f) En cas que el propietari de la parcel�la vullga vendre-la ho comunicarà de forma justificada i fefaent a l’Ajuntament que en un termini màxim de tres mesos deixarà d’ocupar la parcel�la.

Ambdues parts de comú acord el troben conforme i s’obliguen al seu exacte i fidel compliment, i en prova d’això, ho firmen en duplicat exemplar a un sol efecte en la ciutat i data de l’encapçalament.»

Obert el torn d’intervencions, l’alcalde explica el contingut del document i com afectarà a la prestació del servei en el Pla de Corrals. Hi ha un terreny particular abandonat i hem arribat a un acord amb el propietari, ho deixarem net i posarem les contenidors de reciclatge i fem. En tots els punts del Pla de Corrals hi haurà fem, plàstic cartró i vidre. En principi volem donar millor servici i esperem que la gent ho comprenga i no ho tire on no toca, ho explicarem a la gent i esperem que responga. Llevarem algun punt i l gent s’haurà de desplaçar un poc mes lluny.

Finalitzades les intervencions, el ple de la corporació, es dona per assabentat.



1.8 Donar compte del Decret 140/2012 sobre l’aprovació del projecte PPOS 2012.

Vista la resolució núm. 140/2012 sobre l’aprovació del projecte PPOS 2012, que es transcriu a la lletra tot seguit:

« Decret núm.: 140/2012 Simat de la Valldigna, 26 d'abril de 2012


ANTECEDENTS

PRIMER. Atès que este Ajuntament va sol�licitar a l'Excel�lentíssima Diputació Provincial de València, mitjançant Decret de l'alcaldia núm. 4/2012, de 4 de gener, la inclusió al Pla Provincial d'Obres i Serveis per a l'any 2012 de l'obra “Reurbanització del Carrer La Muntanyeta i accessos”.

SEGON. Atès que amb data de Registre d'Entrada d'este Ajuntament 2 de març de 2012, es va rebre comunicació relativa a l'aprovació, en sessió plenària de la Corporació Provincial de 21 de febrer de 2012, del Pla Provincial de Cooperació a les Obres i Serveis de Competència Municipal (PPOS) per a l'exercici 2012, segons la qual s'inclou la concessió de l'ajuda sol�licitada per a l'execució de l'obra “Reurbanització del Carrer La Muntanyeta i accessos”, amb número 335 i import 61.305, 00.-€, dels quals 27.587, 25.-€ estan subvencionats a càrrec de la Diputació, 30.652, 50.-€ a càrrec de l'Estat, sent l'aportació municipal 3.065, 25.-€.

TERCER. Vist que amb data 5 de març de 2012, l'alcalde-president detectà la necessitat de realitzar obres de reurbanització en el Carrer la Muntanyeta, obres que es poden qualificar com obres de reforma i adequació, encomanant la redacció del corresponent projecte tècnic a l'arquitecte municipal, Juan José Sancirilo Camarena.

QUART. Atès que amb data 23 d'abril de 2012, s'ha emés Informe per Secretaria sobre la legislació aplicable i el procediment a seguir, en el qual es considera que la motivació de la necessitat de projecte resulta suficient.

CINQUÈ. Atès que el termini establert per l'Excel�lentíssima Diputació Provincial de València per tal de presentar un exemplar del projecte en format digital finalitza el proper 30 d'abril de 2012.

SISÈ. Vist el projecte d'execució de l'obra “Reurbanización de la Calle Muntanyeta y accesos”, redactat per Juan José Sancirilo Camarena, arquitecte col�legiat núm. 4.314, el pressupost de licitació del qual munta la quantitat de 61.305, 00.-€, i els Honoraris de redacció del projecte (IVA inlòs) i Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, Coordinació i Direcció obra que ascendeixen a 5.265, 03€.

SETÈ. Examinada la documentació que l'acompanya.

FONAMENTS DE DRET

Cal resoldre sobre això, la qual cosa correspon a esta alcaldia.

RESOLUCIÓ


PRIMER. Aprovar el projecte de les obres anomenat “Reurbanización de la Calle Muntanyeta y accesos”, redactat per Juan José Sancirilo Camarena, arquitecte col�legiat núm. 4.314, el pressupost bàsic de licitació del qual munta la quantitat de 51.953, 39 euros i 9.351, 61 euros d'IVA, i la despesa corresponent als Honoraris per redacció de projecte i Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, Coordinació i Direcció d'obra que munta a 5.265, 03.-€, ja que reuneix els requisits exigits pel Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic aprovat per Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre i pel Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

SEGON. Manifestar que este Ajuntament assumeix el compromís de finançar la part de les obres no subvencionada, amb càrrec a la partida “151.61902 PPOS 2012 (Obra, redacció de projectes i altres)” del Pressupost Municipal de l'exercici 2012.

TERCER. Que es duga a terme el replantejament del Projecte d'obres, de conformitat amb l'article 126 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic aprovat per Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.

QUART. Donar compte de la present Resolució al Plenari de la Corporació Local a la pròxima sessió que es celebre.

CINQUÈ. Comunicar la present Resolució al Servei de Cooperació Municipal de l'Excel�lentíssima Diputació Provincial de València.»

Obert el torn d’intervencions, l’alcalde explica en què consisteix el projecte i en què afecta a l’aigua i al clavegueram.

El regidor Joan Serra manifesta que actualment tenim clavegueram i canonades d’aigua potable no autoritzades. Hi ha solars amb irregularitats, sense dotació i em pareix que en este cas és una actuació molt puntual i concreta que va a beneficiar a alguns que han actuat irregularment. S’hauria d’haver seguit en els actuacions de millora de la xarxa potable de caràcter general.

L’alcalde li contesta que es tracta d’una zona deteriorada, està dins la delimitació urbana i millora al veïns d’allí, es millora l’aigua i el clavegueram del poble.

Finalitzades les intervencions, i vist el dictamen de la comissió informativa, el ple de la corporació, es dona per assabentat.

1.9 Moció presentada pel portaveu del GMS-PSOE, David Mogort Alberola, sobre els serveis de pediatria.

Vista la moció presentada pel portaveu del GMS-PSOE, sobre els serveis de pediatria, que es transcriu a la lletra tot seguit:

«MOCIÓ DEMANANT ELS SERVEIS DE PEDIATRIA

David Mogort Alberola, portaveu del grup municipal socialista de l'Ajuntament de Simat de la Valldigna, de conformitat amb el que estableix l'article 91.4 del Reglament d'Organització Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovat per RD 2568/1986, i demés legislació vigent, formula la següent moció per tal que, prèvia la seua inclusió en l'ordre del dia del Ple, es sotmesa al seu debat i aprovació.

MOCIÓ següent:

Ben sabut és, que a Simat, gaudim dún Consultori sanitari nou i equipat, per a donar el serveis bàsics a un poble de dimensions com el nostre. Els serveis de consultoria en general són



acceptables, amb léxcepció de pediatria, que es el servei que ens ocupa i preocupa, per la manca d´hores i dies que aquest servei pateix al poble.

Ja massa vegades ha passat al poble, que una persona cride per telèfon o que es presente al Consultori per agafar número, i que la resposta siga…”es que hui no ve el pediatra”.

Potser, la gent més jove, encara que molesta i resignada, agafe el seu vehicle, i seń vaja amb la criatura a que látenguen a Tavernes. Però, i la gent major? Que en un nombre elevadíssim, cuida dels seus netets per qüestions laborals dels pares dels xiquets? Potser també, a aquestes persones els vinga mal agafar el cotxe i el xiquet/a i desplaçar-se per a que atenguen a la criatura.

No sols ens quedem sense pediatra quan falta a Simat per qualsevol raó, també, si falta al Consultori de Tavernes, criden a la de Simat per a que vaja a substituir-la a Tavernes, deixant el nostre poble sense servei, perquè li se dona prioritat a la de Tavernes.

Per això, i pels drets de totes i tots els simaters, volem DEMANAR ací en Plenari que les nostres peticions arriben a qui corresponga:

-Que es complisquen els horaris i els dies establerts per la Conselleria al nostre Consultori en el tema referent al servei de Pediatria.

-Que si és festa, pont, o festes del poble del costat (ha passat, que el dia de disfresses de Tavernes, ací no hi hagué pediatra perquè la metge era de Tavernes, i això als simaters ens importa ben poc), ens envien una substitut per a que realitze la tasca per als nostres veïns, i que aquestos tinguen assegurat el dret bàsic dúna atenció pediàtrica al seu poble. Ja de per sí, és curta, creiem que s´ha de complir el que està establert.

Així mateix demanen que aquesta Moció siga remesa a la Conselleria de Sanitat de la Geraralitat Valenciana per quedar-ne constància de la preocupació de tots els simaters i simateres i al A.M.P.A. del nostre poble.»

Obert el torn d’intervencions, el regidor Álvaro Almiñana explica el contingut de la moció que és d’àmbit local i afecta a qüestions de caràcter molt concret, és específicament local. Dona lectura a la part dels acords proposats.

El regidor Víctor Mansanet manifesta que el seu grup va a donar suport a la moció. La primera raó es perquè es de justícia que es continue amb l’assistència mèdica que s’implantà ara fa 4 ó 5 anys, gràcies a l’esforç de la Corporació, amb una la dotació d’hores i dies que ens corresponen. Seria una errada i una falta de consideració respecte al poble que per qüestions “chauvinistes” es perguera eixe servei. Persones amb xiquets xicotets no es poden desplaçar a 6 Km. No es pot permetre anar i que no estiga el titular. Si fa un temps es va aconseguir ara no ho podem perdre. A més en la proposta d’acord caldria afegir que s’enviara també als responsables de l’Àrea 12.

La regidora Agustina Brines manifesta que el seu grup va a recolzar-la.

El regidor Joan Serra manifesta que també està d’acord amb la moció presentada. El regidor Álvaro Almiñana l’ha explicat molt bé. No és qüestió de demanar-ho si no d’intentar aconseguir-ho.

L’alcalde li pareix bé, però caldria llevar l’expressió que està entre parèntesis, que no li pareix encertada i que es transcriu a continuació «ha passat, que el dia de disfresses de Tavernes, ací no hi hagué pediatra perquè la metge era de Tavernes, i això als simaters ens importa ben poc». El regidor Álvaro Almiñana manifesta que està d’acord en llevar eixa frase.


La regidora Dominique Saneleuterio manifesta que ha fet gestions sobre esta qüestió, manifesta que no ens van a llevar el servei. Però han hagut problemes personals i en el cas de pediatria no s’ha posat substitut. Manifesta que també recolza la moció.

Finalitzades les intervencions, el ple de la corporació, amb el dictamen favorable de la comissió informativa, per UNANIMITAT dels onze membres assistents (6 PP, 2 GMS-PSOE, 1 EUPV, 1 COMPROMIS-BLOC i 1 ERPV), s’aprova la moció presentada i per tant s’acorda:

PRIMER. Que es complisquen els horaris i els dies establerts per la Conselleria al nostre Consultori en el tema referent al servei de Pediatria.

SEGON. Que si és festa, pont, o festes del poble del costat, ens envien un substitut per a que realitze la tasca per als nostres veïns, i que aquestos tinguen assegurat el dret bàsic dúna atenció pediàtrica al seu poble. Ja que de per sí, és curta, creiem que s´ha de complir el que està establert.

TERCER. Remetre aquesta Moció a la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana per quedar-ne constància de la preocupació de tots els simaters i simateres, a l’àrea 12 i a l’A.M.P.A. del nostre poble.

1.10 Mocions presentades pel portaveu del grup EUPV, Víctor Mansanet, en relació a:

a) Sobre la reconversió de Bankia en una banca pública.

Vista la moció presentada pel portaveu del grup EUPV, sobre la reconversió de Bankia en una banca pública, i que es transcriu a la lletra tot seguit:

« Moció sobre la reconversió de Bankia en una banca pública

Víctor Mansanet i Boïgues, portaveu del Grup Municipal d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), en nom i representació d'aquest i a l'empara del que estableix la normativa aplicable, per raons d'urgència, eleva al Ple de la Corporació, per al seu debat, la moció següent:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Amb la dimissió del president de Bankia, Rodrigo Rato, ha quedat en evidència el moment pel qual passa l’entitat, la quarta del Estat espanyol, generat per la seua alta exposició al sector immobiliari (descomunal volum de crèdit immobiliari, el major del país) i la seua morositat. La situació de Bankia era insostenible i malgrat les excuses del seu president deixa, després de dos anys de vida, una entitat pràcticament intervinguda i ofegada.

Amb aquesta situació del sistema financer, el Govern central ha anunciat que convertirà en accions els 4.465 milions de participacions preferents de l'Estat en capital, la qual cosa suposa la nacionalització de BFA i queda com accionista majoritari de Bankia amb un 45 %.

El ministre d’Economia, Luís de Guindos, digué fa poc, en relació amb la reforma del sistema financer, que el Govern no posaria ni un euro públic per a salvar cap entitat financera. Açò demostra que és fals que no hi haja diners per a salvar els serveis públics, sinó que la prioritat del Govern que presideix Mariano Rajoy és salvar la banca.

Des de finals de 2011, els bancs i les caixes d’estalvi han rebut uns 115.046 milions d’euros d’ajudes públiques, des d’ajudes directes amb càrrec al FROB fins a avals per un import de 100.000 milions d’euros, i en aquests mesos de 2012, el BCE ha concedit als bancs espanyols crèdits a tres anys amb un interès de l’1% i un import superior als 300.000 milions d’euros. Si sols una part d’eixos recursos s’hagueren destinat a crear ocupació i donar suport a les xicotetes empreses, hui no existirien els greus problemes d’atur i de deute.



Ara s’informa que una part de Bankia va a nacionalitzar-se, però no al 100%. Si es nacionalitza la totalitat de Bankia, l’Estat recuperaria instruments per a eixir de la crisi, perquè el que necessitem és establir uns criteris socials de finançament de l’economia productiva que siguen eficaços per posar en marxa un pla estratègic d’eixida social a la crisi.

Des d’Esquerra Unida, entenem que nacionalitzar Bankia hauria de ser una opció definitiva per a convertir, no sols aquesta entitat, sinó també altres que pateixen situacions molt semblants, en una banca pública.

Per tot això, traslladem al Ple de la Corporació els següents

ACORDS

1. Des de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna ens oposem a què es dedique un euro públic a ajudar les entitats financeres espanyoles.

2. Des de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna demanem que s’intervinga Bankia i que es nacionalitze totalment, per així mantindre l’obra social de les set caixes que configuren el capital social de Bankia i dels llocs de treball de totes les entitats.

3. Des de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna demanem que aquesta iniciativa represente el començament de la Banca Pública, on poc a poc vagen incorporant-se la resta de caixes d’estalvi, començant per les que ja estan intervingudes de fet i que compten amb ajudes de capital. Una vegada nacionalitzada completament, demanem que es revertisca Bancaixa com a la banca pública valenciana.

4. Donar trasllat dels acords al president del Govern espanyol, al president de la Generalitat Valenciana, al ministre d’Economia i als grups parlamentaris del Congrés dels diputats i del Senat, així com als grups parlamentaris de les Corts Valencianes.”

Obert el torn d’intervencions, el regidor Víctor Mansanet explica el contingut de la moció, manifesta que esta situació de Bankia afecta a tots els contribuents, que estan farts que el negoci siga pagat pels més dèbils. Els diferents grups de l’oposició han demanat una Comissió d’investigació i la resposta no ha estat positiva. Van a nacionalitzar la banca? No, mentida van a nacionalitzar els productes tòxics.

Passa a donar lectura a la moció i fa comentaris sobre el contingut de la mateixa.

La regidora Agustina Brines manifesta que caldria afegir que es demanen responsabilitats al seus directius.

El regidor Joan Serra diu que açò és com el “cuento de la lechera”. ¿Qui regia Bankia? Rodrigo Rato i dona una llista de noms (entre d’altres Santiago Alarcon, Claudio Aguirre, cosí d’Esperanza Aguirre), tots membres del Partit Popular i l’únic que ha fet el PP en este tema ha sigut mentir. Els retalls són per donar diners als seus amics. I manifesta que dubta que el PP de Simat tinga suficient coratge per donar-li suport a la moció.

Finalitzades les intervencions, el ple de la corporació, vist el dictamen de la comissió informativa, per CINC VOTS A FAVOR (2 Grup Socialista (PSOE), 1EUPV, 1 Bloc-COMPROMÍS i 1 ERPV) i SIS VOTS EN CONTRA (6 PP), acorda :

ÙNIC: Desestimar la moció presentada.

b) Sobre la fusió dels ajuntaments.

Vista la moció presentada pel portaveu del grup EUPV, sobre la fusió dels ajuntaments, i que es transcriu a la lletra tot seguit:

« MOCIÓ SOBRE LA FUSIÓ D'AJUNTAMENTS


Víctor Mansanet i Boïgues, portaveu del Grup municipal d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), en nom i representació d'aquest i a l'empara del que estableix la normativa aplicable, per raons d'urgència, eleva al Ple de la Corporació, per al seu debat, la moció següent:


El darrer 3 de maig es va fer públic el Pla Nacional de Reformes (2012-2015) que el Govern espanyol va remetre a la Unió Europea. En aquest pla s’inclou la previsió d’estalviar uns 10.500 milions d’euros mitjançant la reducció de bona part dels 8.116 ajuntaments de l'Estat espanyol. Per això, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques baralla la xifra d’un mínim de 5.000 habitants com a una de les opcions per agrupar ajuntaments.

Amb dades del padró oficial d’1 de gener de 2011, aquesta mesura afectaria 6.796 consistoris, dels quals uns 383 serien del País Valencià (d'un total de 542 municipis), entre ells Simat de la Valldigna.

Aquesta proposta del Govern central d’agrupar ajuntaments amb la pretensió d’estalviar costos és un atemptat contra la democràcia i contra el municipalisme que no busca racionalitzar la gestió ni estalviar costos, sinó acabar amb l’autonomia de molts municipis xicotets, com el nostre. Amb això, l’únic que s'aconseguirà és transformar una administració propera i accessible, en una de llunyana i despersonalitzada. A més a més, s'atempta contra el principi de subsidiarietat, un principi reconegut per la Unió Europea, que implica que els serveis públics han de ser prestats per les administracions més properes a la ciutadania.

Des d’EUPV defensem l’administració local com la més eficient, democràtica i pròxima al ciutadà i a la ciutadana. A més a més, si s'eliminen ajuntaments no s’aconseguirà abaratir la gestió, sinó entorpir els serveis dels municipis, i això afectarà directament els veïns i les veïnes. Per a millorar i abaratir els costos d’aquests serveis ja existeixen les mancomunitats.

Es tracta, doncs, d’una cortina de fum per a tapar els problemes reals i els incompliments del Partit Popular, com és la promesa de dotar de finançament suficient l’administració local. A més a més, fa responsable a les entitats locals del dèficit públic. Precisament, els ajuntaments pateixen d'una flagrant falta de finançament, a pesar d'haver assumit en els últims anys totes les competències que han desatés les diferents conselleries. Tot açò respon a la política de malbaratament que ha portat durant anys el govern autonòmic del Partit Popular i de la qual ara vol fer responsables els ajuntaments.

La solució tampoc passa per les diputacions provincials, com ja s’ha insinuat, perquè es tracta d’una institució obsoleta que respon a una divisió artificial del nostre país. Des d’EUPV portem molt de temps reivindicant una llei de comarcalització que descentralitze realment la presa de decisions i l’administració de recursos.

Per tot això, proposem a la Corporació local els següents

ACORDS

1. L’Ajuntament de Simat de la Valldigna manifesta el seu desacord a la fusió d’ajuntaments proposat pel Govern central.

2. L’Ajuntament de Simat de la Valldigna insta a les Corts Valencianes a aprovar una llei de comarcalització del País Valencià que desenvolupe allò expressat en l’article 65 de l’Estatut d’Autonomia i, per tant, que es procedisca a la supressió de les diputacions provincials.

3. Traslladar els acords al president del Govern de l'Estat espanyol, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, al president de la Generalitat Valenciana, als grups parlamentaris de les



Corts Valencianes, a les presidències de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.»

Obert el torn d’intervencions, el regidor Víctor Mansanet explica el contingut de la moció.

El regidor David Mogort manifesta que votaran a favor de la moció, considera que els plenaris tenen prou coneixement per saber si han de mancomunar serveis, per exemple els de Simat sabem si hem de mancomunar-nos amb Barx o Benifairó, i creguem que hi ha persones amb seny per fer el que més interessa.

La regidora Agustina Brines manifesta que està a favor de la moció, considera que el fusionar municipis és anar contra la identitat dels pobles, llevar un ajuntament és llevar-li la identitat.

El regidor Joan Serra també manifesta que votarà que sí, agraeix la mateixa i considera que és una moció completa.



c) Contra la LGTfòbia.

Vista la moció presentada pel portaveu del grup EUPV, contra la LGTfòbia, i que es transcriu a la lletra tot seguit:

« MOCIÓ CONTRA LA LGTFÒBIA

Víctor Mansanet i Boïgues, portaveu del Grup municipal d’ Esquerra Unida del País Valencià en l'Ajuntament de Simat de la Valldigna, en nom i representació d’aquest, i a l'empara del que estableix la normativa aplicable, per raons d'urgència, eleva al Ple de la Corporació, per al seu debat, la següent moció:


Avui, la realitat de les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals és ambivalent. L'any 1973, l'homosexualitat va deixar de ser considerada com una malaltia; no obstant això, en l'actualitat els manuals internacionals de malalties mentals continuen considerant una patologia la transsexualitat com a “disfòria de gènere”. D'altra banda, en els últims anys, l’Estat espanyol ha estat pioner en el reconeixement dels drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, però en molts altres països el col�lectiu LGTB segueix sofrint discriminació. En el cas concret del nostre país, la igualtat legal és ja una realitat generalitzada, tot i que la igualtat social i real del col�lectiu LGTB és, encara, una assignatura pendent que cal abordar amb urgència i decisió.

El 17 de maig se celebra el Dia Internacional contra la LGTBfòbia, és a dir, un dia de lluita contra la discriminació per motius d'orientació sexual i identitat de gènere. Per desgràcia, la LGTBfòbia continua molt present en la nostra societat, mostrant-se amb moltes i diverses cares. La discriminació exercida contra lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals és violència i com a tal, ha de ser denunciada i condemnada enèrgicament tant per la societat, com pels poders públics.

Aquesta violència es manifesta i es reprodueix avui de múltiples formes. Quan es considera una patologia la identitat de les persones transsexuals o es fa invisible la realitat de la gent major LGTB, existeix LGTBfòbia. Quan l'Església, una institució subvencionada amb diners públics, ataca la diversitat sexual, es recorren els drets de LGTB davant el Tribunal Constitucional i es tolera el bullying o l’assetjament escolar LGTBfòbic a les escoles, existeix LGTBfòbia. Quan es


condemna el col�lectiu LGTB a l'atur i la precarietat, s'impulsen retallades en Sanitat que afecten de manera especial les persones transsexuals o s'elimina la dotació pressupostària que sosté el Pla Nacional sobre la SIDA, també existeix LGTBfòbia.

Davant la tara de la LGTBfòbia, l'educació apareix com l'instrument més eficaç en la lluita contra la discriminació i la intolerància. Per aquesta raó, és necessari defensar una educació pública, laica, humanista i inclusiva que contribuïsca a posar fi a aquesta tara social i a promoure el respecte a la dignitat ciutadana de les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. No s’ha d’oblidar, però, que aquesta lluita per la igualtat no serà completa si oblidem treballar al mateix temps contra altres desigualtats, com el masclisme i el racisme.

La discriminació per raons d'orientació sexual i identitat de gènere és una trista realitat que ha de ser eradicada mitjançant el compromís de totes i de tots. Per això, en aquest Dia Internacional contra la LGTBfòbia cal reiterar que és necessari seguir treballant a favor de la igualtat i del respecte a la diversitat afectivosexual, reafirmant un compromís actiu amb els drets de les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals i condemnant rotundament la discriminació i la intolerància que encara sofreix el col�lectiu LGTB.

Per tot això, el Grup municipal d’EUPV eleva al Ple de la Corporació Local els següents:

ACORDS

• Contribuir, en les competències que són pròpies d’aquest ajuntament, al desenvolupament i aplicació de totes les mesures previstes en la legislació vigent contra tota discriminació per orientació sexual, identitat de gènere i diversitat familiar, amb la finalitat d'eradicar de la nostra societat, i per tant del nostre municipi, qualsevol tipus de LGTBfòbia en l'àmbit familiar, escolar, laboral, social i/o polític.

• Col�laborar amb tots els mitjans necessaris a l'educació i sensibilització social per al reconeixement de la igualtat social i real i el respecte als drets de les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals.

• Sol�licitar al Govern central que abandone la seua política injusta i antisocial de retallades i ajustos, amb especials conseqüències per al col�lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Demanar específicament al Govern que reforce el seu compromís en la lluita contra el VIHS/SIDA i garantisca la viabilitat econòmica i pressupostària del Pla Nacional sobre SIDA, així com la inclusió del procés de reassignació de sexe al catàleg de prestacions generals de la Seguretat Social.

• De la present moció es donarà trasllat al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat; a la Conselleria de Política Social / Igualtat, i al moviment associatiu LGTB de la Safor-Valldigna.»

Obert el torn d’intervencions, el regidor Víctor Mansanet manifesta que esta és una moció que els han passat els representants de l’associació. Lamenta els comentaris públics que s’han fet i les agressions contra la llibertat sexual de les persones. Com el cas d’Ana Botella i no es poden consentir les paraules de Reig Pla (crec que és d’Albaida).

La regidora Agustina Brines manifesta que votarà que sí. I està a favor de la llibertat i el respecte en tot el seu sentit de la paraula a totes les persones en l’àmbit de la seua inclinació sexual i el Govern esta fent un atac contra això.





d) Sobre la reclamació a l’església catòlica de l’IBI i altres iniciatives de caràcter municipal.

Vista la moció presentada pel portaveu del grup EUPV, sobre la reclamació a l’església catòlica de l’IBI i altres iniciatives de caràcter municipal, i que es transcriu a la lletra tot seguit:

«MOCIÓ SOBRE LA RECLAMACIÓ A L'ESGLÉSIA CATÒLICA DE L'IBI I ALTRES INICIATIVES DE CARÀCTER MUNICIPAL

Víctor Mansanet i Boïgues, portaveu del Grup municipal d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), en nom i representació d'aquest, i a l'empara del que estableix la normativa aplicable, per raons d'urgència, eleva al Ple de la Corporació local, per al seu debat, la següent moció.


L’església catòlica espanyola viu en un paradís fiscal gràcies al qual es beneficia d'exempcions de taxes i impostos per un valor incalculable. Aquesta situació privilegiada xoca frontalment amb el principi constitucional de no confessionalitat de l'estat. Al mateix temps, l'Estat espanyol entrega a l'església catòlica més de 9.000 milions d'euros anuals entre aportacions directes i indirectes, com ara assignacions tributàries per la via de l'IRPF, exempcions en distints tributs, finançament de personal que imparteix l'assignatura de Religió catòlica i de centres d'ideari catòlic, transferències per a assistència sanitària i obra social, finançament de funcionaris capellans, manteniment de patrimoni artístic de la seua propietat i altres subvencions i finançament d'events religiosos o per a associacions d'àmbit local, tot això en virtut dels Acords amb el Vaticà de 1979, però també per un tracte de favor polític en distintes disposicions en la Llei de Mecenatge, la Llei de Fundacions i altra normativa en vigor, un conjunt d'argúcies legals que es remunten en el temps fins la Desamortització de Mendizábal.

L'article 62 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de las Hisendes Locals, fa referència explícita a les exempcions de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), i en el punt c) diu que estaran exempts d'aquest impost “els béns de l’església Catòlica, en els termes previstos en l’Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre Afers Econòmics, de 3 de gener de 1979, i els de les associacions confessionals no catòliques legalment reconegudes, en els termes establerts en els respectius acords de cooperació subscrits en virtut d’allò disposat en l’article 16 de la Constitució”. Aquesta exempció total i permanent de la contribució territorial urbana afecta temples i capelles, residències de bisbes i retors, oficines, seminaris i convents. El punt 2 també exempta del seu pagament, prèvia sol�licitud, alguns béns com els centres docents i altres.

En el punt 4 de l'esmentada norma legal s'especifica que els ajuntaments “podran establir, en raó de criteris d’eficiència i economia en la gestió recaptatòria del tribut, l’exempció dels immobles rústics i urbans...”.

¿Per què l'Estat espanyol ha de fer un tractament fiscal distint al que fan altres països de la Unió Europea, com per exemple Itàlia, on l'església catòlica està obligada al pagament de l'IBI pels seus béns immobles? ¿Per què l'Estat espanyol no segueix l'orientació general de la Comissió Europea per a acabar amb aquests privilegis fiscals injustificats?

Enmig de la profunda crisi econòmica i laboral que colpeja la ciutadania i en un moment en què els ajuntaments es veuen forçats a fer un dràstic augment de l'IBI a particulars i empreses, resulta necessari que l'església catòlica, com a una de les principals societats propietàries de l'Estat espanyol, participe en l'esforç col�lectiu indispensable per a superar la crisi, una crisi que el nostre municipi pateix de manera especial al tancar-se les dos cooperatives agrícoles locals a l'octubre del 2011, la qual cosa afecta l'economia familiar de la majoria dels treballadors i les treballadores del municipi, i fa trontollar l'economia dels petits comerços i les empreses locals.


Per tot això, el Grup municipal d'Esquerra Unida del País Valencià fa les propostes següents:

PRIMERA. Que l'Ajuntament comunique a aquesta Corporació com més prompte possible la relació de béns immobles rústics i urbans que estan censats i/o registrats a nom de l’església catòlica i dels seus organismes dependents dins del terme municipal de Simat de la Valldigna.

SEGONA. Que una vegada establida la relació dels esmentats béns, l'Ajuntament procedisca al cobrament de l'IBI perquè l'església catòlica deixe de tindre privilegis, contribuïsca a pal�liar la crisi econòmica local i pague religiosament l'IBI i altres impostos i taxes locals (ocupació de la via pública, guals i d'altres serveis públics de caràcter municipal).

TERCERA. Que l'Ajuntament procedisca com més prompte possible a registrar com a edificis o espais de titularitat municipal tots aquells béns immobles i rústics que estiguen ocupats actualment per l'església catòlica i no són legalment de titularitat d'aquesta ni d'altra entitat, organisme o persona particular, amb la finalitat de dotar-los d'una funció publica de la qual es beneficien tots els veïns i les veïnes del municipi.

QUARTA. Que es negocie amb l'església local i se signe un conveni de col�laboració per a la realització de diverses activitats, ja siguen culturals o de qualsevol altra índole, que afecten o puguen alterar la normal vida pública (talls de la via pública per a processons, ús de les instal�lacions municipals per a actes religiosos, etc.), a fi d'acabar amb determinats privilegis i injustícies que s'amaguen darrere de l'etiqueta de la "tradició" i tractar de manera igualitària tota la ciutadania, siga de religió catòlica o de qualsevol altra religió.

QUINTA. Sol�licitar als governs espanyol i al de la Generalitat que impulsen modificacions de les normes tributàries en la Llei de Mecenatge i la Llei de Fundacions, així com altres normes legals pertinents.

SEXTA. Enviar l'acord de la Corporació, en cas d'aprovar-se, al president del Govern espanyol, al president de la Generalitat Valenciana i al president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.»

Obert el torn d’intervenció el regidor Víctor Mansanet explica el contingut de la moció. Ja va presentar una moció anterior al respecte i esta l’he concretada en este poble. Fa referència a la situació delicada, de crisis de les empres i les famílies i l’estat te un dèficit d’ingressos i es inconcebible que l’Església Catòlica no col�labore. Posa l’exemple d’Italia. Fa referència a legislació aplicable, Concordat i altres beneficis fiscal. Concreta quins serien el bens que al poble de Simat es podrien vore afectats i caldria fer un inventari dels mateixos i determinar quins son de propietat de l’Església i els que no ho siguen que se’ls registre l’Ajuntament. Manifesta que el retall a l’escola pública ha estat brutal i a les escoles concertades religioses no s’ha llevat ni un centim, i això ho considera injust i immoral. Dona lectura als punts d’acord proposats.

El regidor David Mogort manifesta que esta moció ara ens ve com anell al dit, l’agrupació del PSPV i el PSOE s’ha fet l’ànim de demanar-li a l’Església que paguen este impost, considera que s’està fent un ús comercial de determinats bens i per tant han de pagar l’IBI.

La regidora Agustina Brines manifesta que ja és va presentar, que es pot fer extensiva a totes les religions, i a més afectaria a la gran quantitat de bens que té l’Església i considerem que han de pagar els seus impostos. S’hauria de fer una moció conjunta.

El regidor Joan Serra li comenta a David que ja era hora. I al PP li pregunta, per què es puja l’IBI a qualsevol ciutadà i a l’Església se li perdona? Considera que s’han apropiat de determinats bens, com és el cas de l’Ermita de la Xara. En esta qüestió no s’ha de discriminar a ningú, als catòlics i al no catòlics. Qui te un a propietat que pague



La regidora Dominique Saneleuterio manifesta que respecta les diferents opinions, però com ha dit el regidor Víctor Mansanet és una competència de l’Estat i ve regulat pel Concordat, mentes estiga així no podem canviar-ho, si cobrar l’IBI o no. Que ho faça Itàlia li pareix bé, però la situació no és comparable amb Espanya, allí és molt moltíssim mes gran la quantitat de bens. En quant als col�legis concertats no té ningun sentit i és completament diferent als dels col�legis públics i fa referència als seus professional i que no son comparables. Ningú ha parlat del treball de la gent que està al costat de l’Església i dels serveis que dona de cara als necessitats i buscar feina.

La regidora Agustina Brines contesta que és veritat que fa molta feina però cal saber Càritas va de la mà de l’Església però s’estem referint al bens d’ús no religiós.

El regidor Víctor Mansanet, manifesta que el seu grup està fent una campanya perquè l’Església pague l’IBI, ho considerem de justícia i de solidaritat. A Simat hi ha espais que els ocupa l’Església i/o hi ha algunes possessions que té que no està molt clar que siguen d’ella i no estan registrats a nom de l’Església i vull saber quins son i a qui pertanyen. I Quan no estiga registrat que ho registre l’ajuntament i siga un espai públic

La regidora Mónica Sancirilo contesta que és una informació que pots aconseguir en el Registre de la Propietat.

El regidor Joan Serra en relació a la intervenció de la regidora Dominique Saneleuterio manifesta que ha sigut molt cautelosa sobre la no comparació dels professionals de la publica i la privada i no ha dit perquè. La moció no anava per ahi i manifesta que respecte a Càritas ha dit que és com una ONG però tots els seu fons venen de l’Estat i no d’Església, eixe lligam també s’hauria de tindre en compte. Perquè quan hi ha ànim de lucre s’ha de contribuir. Ells van fent-se rics i la ciutadania pobra.

----------------------------------------------------------------------------------------------

En este moment sent les 22, 10 hores l’alcalde suspèn durant cinc minuts la sessió plenària per tal de fer un recés.

--------------------------------------------------------------------------------------------



---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

2. ASSUMPTES NO INCLOSOS EN L’ORDRE DEL DIA.

D’acord amb el que estableix l’article 51 del RDL 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el TRRL i l’article 82.3 del ROF i RJ de les EELL, l’alcalde proposa la inclusió en l’ordre del dia per al seu tractament, prèvia motivació i votació de la urgència, del següent assumpte:

2.1.-EXPEDIENT DE MODIFICACIO DE CREDITS 4/2012.

L’alcalde motiva la urgència de la proposta en la necessitat de consignar en determinades partides pressupostàries quantitat suficient per fer front a despeses que cal tenir en compte.

El ple, per unanimitat dels membres assistents, ratifica la urgència de la moció i passa a tractar-se la mateixa, que es transcriu a la lletra tot seguit:



Vista la memòria realitzada per l’alcaldia justificativa de la necessitat de modificar crèdits en el Pressupost de despeses de l’exercici vigent, mitjançant crèdit extraordinari, redactada d’acord amb el que disposa l’article 37, 2 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desplega el capítol primer del títol sisè de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals, en matèria de pressupostos.

Els serveis que presta l’Ajuntament de Simat de la Valldigna, les obres que executa i les activitats que promou i realitza en el seu àmbit competencial, en els termes de la legislació vigent, exigeixen efectuar en l’actualitat les despeses especifiques i determinades que s’expressen a continuació, les quals no poden demorar-se a altres exercicis futurs.

Atès que algunes despeses no tenen crèdit en el pressupost vigent, en conseqüència, es proposa:

Primer. Aprovar inicialment l’ expedient de modificació de crèdits núm. 4/2012, per

crèdits extraordinari, amb les següents dades:

a) Concedir crèdits extraordinaris a les següents aplicacions:

PDA DENOMINACIÓ CRÈD EXTRA.

130.23120 Locomoció policia local.................................................................................................... 3.000, 00 €

011.31012 Interessos préstec RDL 4/2012 Pla d’ajust ...............................................................10.000, 00 €

171.63900 Inversions en jardins públics ........................................................................................... 5.000, 00 €

TOTAL CRÈDITS EXTRAORDINARIS .............................................................. 18.000, 00 €€€€

b) Esta modificació, cal finançar-la amb càrrec a:

Amb càrrec al romanent líquid de Tresoreria per a despeses generals (liquidació exercici 2011) ......................................................................................................18.000, 00 €

TOTAL FINANÇAMENT MODIFICACIÓ DE CRÈDITS ................................. 18.000, 00 €€€€

Es vol recordar el següent extrem: de la liquidació de l’exercici 2011, hi ha un Romanent de tresoreria per a despeses generals ajustat de 285.267, 06, del que s’ha de deduir:

Préstec ICO que ha provocat que el pressupost consolidat de 2011, tinga este major ingrés sobre les despeses..................................................................................................................................................67.191, 44

01/IR/2012 de data 10 de maig de 2012.......................................................................................................... 6, 02

MC 02/2012 per a la reforma de la piscina municipal ........................................................................25.200, 00

MC 03/2012..................................................................................................................................................31.209, 00

REC 01/2012. Reconeixement extrajudicial de crèdits ....................................................................... 7.503, 71

RTDG (Abans d’esta modificació) .......................................................................................................154.156, 89

MC 04/2012..................................................................................................................................................18.000, 00

RTDG (Disponible) ..................................................................................................................................136.156, 89

Segon. Exposar al públic l'aprovació inicial, al tauler d'anuncis i en el Butlletí Oficial de la Província, pel termini de quinze dies hàbils, comptadors des del dia següent al de la publicació en



aquest. Durant aquest termini els interessats podran examinar la documentació corresponent i presentar reclamacions davant del Plenari.

Tercer. Considerar definitivament aprovada aquesta modificació si durant el període de quinze dies no es presenten reclamacions.”

Obert el torn d’intervencions l’alcalde explica el contingut de la proposta i informa el que es vol fer en els jardins i comenta com està l’obra de la Font Gran

La regidora Agustina Brines manifesta que hi ha diners per al que es vol i demana que es recapacite sobre la inversió al minitrinquet.

El regidor David Mogort planteja que cal tindre esta informació amb més temps.

El regidor Joan Serra manifesta que respecte a algunes partides, hi ha hagut una modificació del projecte, fa referència a l’obra de la Font Gran, cal incorporar una quantitat de diners. L’alcalde li contesta que ha parlat amb els tècnics i li han explicat com estava, ja sabeu que hi ha qüestions relacionades amb patrimoni i altres en relació a la subvenció del Ministeri de l’any passat. Explica com està la situació en estos moments. Quan ens diguem com està la cosa ja ho tramitarem.

Finalitzades les intervencions, el ple de la corporació, per NOU (9) VOTS A FAVOR (6 PP, 1EUPV, 1 Bloc-COMPROMÍS i 1 ERPV) i DOS ABSTENCIONS (2 Grup Socialista PSOE), acorda :

Primer. Aprovar inicialment l’ expedient de modificació de crèdits núm. 4/2012, per crèdits extraordinari, amb les següents dades:

a) Concedir crèdits extraordinaris a les següents aplicacions:

PDA DENOMINACIÓ CRÈD EXTRA.

130.23120 Locomoció policia local.................................................................................................... 3.000, 00 €

011.31012 Interessos préstec RDL 4/2012 Pla d’ajust ...............................................................10.000, 00 €

171.63900 Inversions en jardins públics ........................................................................................... 5.000, 00 €

TOTAL CRÈDITS EXTRAORDINARIS .............................................................. 18.000, 00 €€€€

b) Esta modificació, cal finançar-la amb càrrec a:

Amb càrrec al romanent líquid de Tresoreria per a despeses generals (liquidació exercici 2011) ......................................................................................................18.000, 00 €

TOTAL FINANÇAMENT MODIFICACIÓ DE CRÈDITS ................................. 18.000, 00 €€€€

Es vol recordar el següent extrem: de la liquidació de l’exercici 2011, hi ha un Romanent de tresoreria per a despeses generals ajustat de 285.267, 06, del que s’ha de deduir:

Préstec ICO que ha provocat que el pressupost consolidat de 2011, tinga este major ingrés sobre les despeses..................................................................................................................................................67.191, 44

01/IR/2012 de data 10 de maig de 2012.......................................................................................................... 6, 02

MC 02/2012 per a la reforma de la piscina municipal ........................................................................25.200, 00


MC 03/2012..................................................................................................................................................31.209, 00

REC 01/2012. Reconeixement extrajudicial de crèdits ....................................................................... 7.503, 71

RTDG (Abans d’esta modificació) .......................................................................................................154.156, 89

MC 04/2012..................................................................................................................................................18.000, 00

RTDG (Disponible) ..................................................................................................................................136.156, 89

Segon. Exposar al públic l'aprovació inicial, al tauler d'anuncis i en el Butlletí Oficial de la Província, pel termini de quinze dies hàbils, comptadors des del dia següent al de la publicació en aquest. Durant aquest termini els interessats podran examinar la documentació corresponent i presentar reclamacions davant del Plenari.

Tercer. Considerar definitivament aprovada aquesta modificació si durant el període de quinze dies no es presenten reclamacions.

------------------------------------------------------------------

A continuació l’alcalde planteja si algun regidor vol proposar la inclusió d’algun altre assumpte per al seu tractament, prèvia motivació i votació de la urgència.

El regidor Víctor Mansanet, portaveu del grup municipal d’Esquerra Unida, planteja el tractament d’una moció del seu grup a favor de la sanitat pública i la considera urgent donades les actuals circumstàncies.

L’alcalde planteja que esta moció es tracte a un proper ple, la qual cosa és acceptada.

3. TORN D’INTERVENCIONS.

Per part dels regidors es plantegen les següents intervencions:

3.1. El regidor David Mogort pregunta al regidor d’Agricultura, si el Consell Agrari s’ha reunit i està fent alguna cosa.

El regidor Rafael Cabanilles contesta que si, que s’ha reunit dos vegades, explica el contingut de les mateixes i s’ha tractat principalment la qüestió dels camins a millorar, i s’estan fixant prioritats donant una relació dels més urgents. Comenta que Joan Brines esta sobre l’assumpte.

3.2. El regidor David Mogort pregunta com està l’EMCORP i el PAMER per enguany.

L’alcalde li contesta que respecte a l’INEM hi ha una quantitat similar a la de l’any passat. Hi ha fins el 4 de juny per a remetre la memòria i després vindrà la selecció de la gent. Dels altres dos programes per ara no hi ha res.

3.3. El regidor David Mogort pregunta si a nivell de l’Ajuntament hi ha alguna aportació.

L’alcalde li contesta que hem posat una partida d’uns 16.000,00€.

3.4. El regidor Álvaro Almiñana pregunta com serà la selecció del personal.

L’alcalde explica que serà com tots el anys i s’explica el procediment on intervé el SERVEF i participen els sindicats.



3.5. El regidor David Mogort pregunta per la problemàtica de les “fontetes” de la Font Gran.

L’alcalde li contesta que el problema és que els xiquets juguen amb l’aigua, en Tavernes les tanquen però a ell personalment no li agrada eixa solució. Es comenta esta qüestió. La regidora Mónica Sancirilo manifesta que de les tres que hi ha podríen deixar-ne sols 1 però els xiquets juguen i és difícil.

3.6. El regidor Víctor Mansanet pregunta sobre la situació d’una tanca metàl�lica a casa Prudencio està desballestant-se, pareix que esta caient.

L’alcalde contesta que és un tema de que cal llevar els cartells que posem. La regidora Mónica Sancirilo explica el que està passant amb els cartells que estan al riu Vaca i a l’altura de la circumval�lació i les gestions amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a que els lleven.

3.7. La regidora Agustina Brines vol donar l’enhorabona als organitzadors de la Trobada de les Joves. Considera que ha estat un èxit. La gent està contenta, han hagut moltes activitats realitzades pels joves de la Safor i cal arribar a tots. A continuació plateja que li han comentat algunes queixes sobre el Poliesportiu, sobre tot els lavabos. Pareix que no hi ha una persona allí quan hi han algunes activitats i vol fer-ho present per tal que ho penseu. L’alcalde li contesta que la gent s’oblida del que ha firmat, la persona que s’ho queda ha de fer la feina ben feta. La regidora planteja la regularització de qui esta allí i que s’ha de complir encara que sap que és complicat. També comenta que hi ha problemes en les claus del poliesportiu i algun dia va haver un incident en la pista de pàdel.

L’alcalde dona les gràcies per la felicitació sobre la Trobada, manifesta que totes les regidories han participat i encara que eren unes hores d’activitat (4 ó 5) dona molta feina. Les associacions s’han portat molt bé. Estem contents de com va quedar eixe dia.

Respecte al poliesportiu comenta com està la pista de pàdel, comenta que ja està acabada però falta una última certificació i la recepció de les obres. Explica el que va passar en la pista de pàdel i com està la qüestió de les claus.

La regidora Mónica Sancirilo comenta que a més del treball de Antonio, Miguel i l’alcalde cal donar-li l’enhorabona als tècnics. El regidor Antonio Magraner manifesta que a Lorena també que ha treballat molt.

3.8. El regidor Joan Serra sol�licita algunes aclaracions sobre el solar que es va permutar amb Botella. L’alcalde explica la situació.

A continuació el regidor Joan Serra pregunta, per què el grup del PP no vol demanar que s’inicien els tràmits pera l’exempció de l’IBI de rústica com es va plantejar en una moció que no es va aprovar. L’alcalde li contesta que potser alguna proposta dels acords no ens agrada.

El regidor Joan Serra li comenta que està tot en els punts d’acord de la moció, i s’ho torneu a llegir i ho mireu.

L’alcalde comenta que ho miraran.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En finalitzar el torn d’intervencions dels regidors i d’acord amb el que estableix l’article 21.4 del RPC es dóna la paraula a les persones del públic perquè hi participen, si volen.

Per part de la veïna Imma Cunyat, es planteja:


1. Manifesta la seua felicitació, dirigint-se al regidor de joventut, per la Trobada. Però com representant de l’AMPA de l’Institut no van ser convidats. Ho lamenta perquè s’havia parlat i finalment no els van convidar. Algú s’ha preguntat perquè no han participat.

El regidor Antonio Magraner contesta que es va comentar que es va parlar amb Lorena (joventut) i que com l’IES perteneix a Tavernes era la tècnica de Tavernes qui tenia que contactar amb l’AMPA. I no sé com quedaren al final les gestions. Imma Cunyat diu que estan registrats al Registre d’Associacions dels País Valencià i en tot cas pertany a la Valldigna i per part del regidor es va dir que ens convocaria.

El regidor Antoni Magraner manifesta que respecte a la Trobada i des de Joventut s’ha donat i s’està donant a conèixer el Calaix Jove. En quant a l’associació ara no hi ha molts xiquets i volem que s’implique més gent. En festes es vol obrir per la vesprada i s’estan fet moltes activitats per potenciar-ho.

2.- Per part d’Inma Cunyat es planteja que hi ha un sector d’alumnes que demana que s’amplie l’horari de la biblioteca i més de cara la nit.

L’alcalde li contesta que s’ha ampliat matí i vesprada, ara està oberta des de les 9 del matí, l’horari s’ha ampliat molt però per la nit no, i s’estan fent treballs de digitalització i s’està fent un seguiment del seu ús. La regidora Mónica Sancirilo manifesta que si es vol fer algun treball hi ha una sala per això, i hi ha pobles que s’han ampliat l’horari però no va molta gent. No hi ha molta demanda.

-----------------------------------------------------------------------------------

En finalitzar el tractament dels punts de l’ordre del dia, els quals comporten l’adopció de resolucions administratives, el Ple de L’Ajuntament va resoldre, pel que fa els diferents acords aprovats els quals posen fi a la via administrativa, el següent extrem:

“Este acord posa fi a la via administrativa. Contra ell cap interposar recurs contenciós-administratiu, davant el Jutjat del contenciós-administratiu, en el termini de dos mesos, o, potestativament, recurs de reposició davant el Ple de L’Ajuntament, en el termini d’un mes, sense perjudici que es puga interposar qualsevol altre que s’estime procedent. Ambdós terminis comptadors des l’endemà de la notificació.”

No havent més assumptes a tractar l’alcalde- president, va cloure la sessió sent-ne les 23 hores i 05 minuts, del dia 28 de maig de 2012 i, perquè hi conste el tractat, estenc la present acta.

Simat de la Valldigna, juny de 2012

El secretari,



1 1 Examen i aprovació de l’acta corresponent a la sessió celebrada el dia 2 de juliol de 2012

U:\secretaria\Documentos\2011 - AJUNTAMENT SIMAT\PLENARIS\05 PLE EXTRAORDINARI 02 JULIOL 2012\01 Acta sessió plenaria 02 07 2012.doc

PLE DE L’AJUNTAMENT Sessió: 3 / 2012

Sessió: 05 /2012

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA Dia: 2 de juliol de 2012 ASSISTENTS: Alcalde-President: Sebastián Mahiques Morant Regidors presents:

Grup PP

Mónica Sancirilo Camarena Rafael Cabanilles Inza María Dominica Saneleuterio Brines Antonio Magraner Camarena Miguel Vidal Ferrando

Grup Socialista

David Mogort Alberola (Portaveu) Álvaro Joaquín Almiñana Andrés

Grup EUPV

Víctor Mansanet Boïgues (Portaveu)

Grup BLOC-INICIATIVA-VERDS- COALICIÓ-COMPROMÍS Agustina Brines Sirerol (Portaveu)

Grup ERPV (ESQUERRA REPUBLICANA Joan Serra i Folguerà (Portaveu)

Regidors absents. Cap

Secretari: Aurelio Sansixto Bonet

A Simat de la Valldigna, en la Casa Consistorial, sent les 20,25h. del dia dos de juliol de dos mil dotze, es reuniren les persones que dalt s’indica, en la condició que per a cadascú d’ells s’assenyala, per tal de realitzar sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament, la qual ha estat prèviament notificada com cal. Els assumptes tractats són els següents

ORDRE DEL DIA:


4.1 Determinació dels dies festius laborals locals per a 2013. 4.2 Aprovació, si procedeix, del projecte bàsic i d’execució, i del Plec de condicions per

a l’adjudicació de la contractació de l’obra “REFORMA DEL CAMP DE FUTBOL PER A LA INSTAL�LACIÓ DE GESPA ARTIFICIAL”

4.3 Aprovació, si precedeix, de préstec a llarg termini per al finançament de la instal�lació de gespa artificial al camp de futbol.

--------------------------- // ----------------------------

Oberta la sessió, es mamprèn els tractaments dels diferents punts de l’ordre del dia amb el resultat que tot seguit s’arreplega.



1.1. Determinació dels dies festius laborals locals per a 2013.



Vist l'escrit tramés per la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, Direcció Territorial d’Educació, Formació i Treball, per mitjà del qual sol�licita la remissió de l'acord de la corporació municipal que determine les dues festes locals que, amb caràcter de no recuperables, se celebraran en aquest municipi durant el pròxim any 2013, a l'objecte de procedir a l'elaboració del calendari laboral de la província.

Atès el calendari de l’any 2013.

Atesos els costums i tradicions d’esta població, pel que fa la celebració de festius locals.

Vista la qual cosa es proposa al Plenari:

Primer. Determinar com a festes locals no recuperables del municipi de Simat de la Valldigna per al pròxim any 2013 les següents (dos d’elles):

- 8 d’abril, dilluns, festivitat de Sant Vicent Ferrer. - 26 de juliol, divendres festivitat de Santa Anna

Segon. Trametre un certificat d'aquest acord a la Direcció Territorial d’Educació, Formació i Treball de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, a l’efecte que s’incloguen les festes en el Calendari Laboral de la província de València per a l'any 2013.»

Obert el torn d’intervencions, l’alcalde explica que cal determinar dos dies de festes locals i que la proposta en concret son el dilluns dia de Sant Vicent i el divendres de Santa Anna.

El regidor Joan Serra planteja el canvi del dia de Santa Anna per el “dia del Cristo” i per si el grup popular ho ha parlet o no, com quedava la qüestió.

L’alcalde li contesta que creiem convenient seguir com fins ara i es mantè la proposta.

Finalitzades les intervencions, el ple de la corporació, amb el dictamen favorable de la comissió informativa, per NOU (9) VOTS A FAVOR ( 6 PP, 2 GMS-PSOE, 1 COMPROMIS-BLOC) i DOS( 2) ABSTENCIONS( 1 EUPV i 1 ERPV), acorda:

Primer. Determinar com a festes locals no recuperables del municipi de Simat de la Valldigna per al pròxim any 2013 les següents (dos d’elles):

- 8 d’abril, dilluns, festivitat de Sant Vicent Ferrer. - 26 de juliol, divendres festivitat de Santa Anna



Segon. Trametre un certificat d'aquest acord a la Direcció Territorial d’Educació, Formació i Treball de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, a l’efecte que s’incloguen les festes en el Calendari Laboral de la província de València per a l'any 2013.

1.2. Aprovació, si procedeix, del projecte bàsic i d’execució, i del Plec de condicions per a l’adjudicació de la contractació de l’obra “REFORMA DEL CAMP DE FUTBOL PER A LA INSTAL�LACIÓ DE GESPA ARTIFICIAL”



Atés que cal procedir a l’aprovació del projecte de les obres consistents en “Reforma de camp de futbol municipal per a la instal�lació de gespa artificial” .

Atés que cal declarar urgent l’execució de l’obra per tal estiga acabada en el termini més curt possible davant la necessitat de la seua utilització per part del clubs locals en començar la temporada regular de futbol, que en principi està previst que ho faça a principis d’octubre, i que afecta a un centenar de joves practicants d’eixe esport que cas contrari haurien d’anar a jugar a un altre poble.

Atèrs que s’estima que l’execució de l’obra es de 75 dies i que el Conveni amb la Diputació de València, que finança part de la inversió, té una durada que comprén l’exercici de 2012 i cal justificar-ho dins l'esmentat termini.

Ateses totes estes circumstàncies es considera com a procediment més adequat per a la seua contractació el procediment obert, l’oferta econòmicament més avantatjosa amb varis criteris d'adjudicació, i tramitació urgent d’acord amb l’article 112 del RDL 3/2011, de 14 de novembre pel qual s’aprova el Text Refós de la LCSP.

Atés que en data 28 de juny de 2012 es va emetre informe d’Secretaria-Intervenció sobre el percentatge que suposa la contractació en relació amb els recursos ordinaris del pressupost vigent.

Atès que en data 28 de juny de 2012 es va emetre Informe de Secretaria-Intervenció sobre la Legislació aplicable i el procediment a seguir, i atés que de conformitat amb aquest, l’òrgan competent per aprovar i adjudicar el contracte és el Plenari perquè l’import del Pressupost base de licitació (IVA exclòs) ascendeix a 314.539,53€, i l’Impost sobre el Valor afegit, a data de hui (18%), i ascendeix a 56.617,12€ i per tant, si que supera el 10 % dels recursos ordinaris previstos del pressupost d’aquest Ajuntament per a 2012 que munten la quantitat de 2.267.092,71€.

Atès que en data 25 de juny de 2012, s’ha presentat el Projecte d’Obres redactat per AQURB-2005,SLP, sent l’arquitecte Juan Jose Sancirilo Camarena.

Atès que s’ha incorporat a l’expedient el Plec de Clàusules Administratives Particulars, redactat a l’efecte, que ha de regir l’adjudicació del contracte.

Examinada la documentació que l’acompanya, i de conformitat amb allò que estableix l’article 94, la Disposició Addicional Segona de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic, els articles 109 i ss del RDL 3/2011, de 14 de novembre pel que s’aprova el Text Refós de la LCSP, esta Alcaldia proposa l’adopció dels següents acords:

PRIMER. Aprovar el projecte de l’obra “Reforma del camp de futbol per a la instal�lació de gespa artificial ” redactat per AQURB-2005,SLP, sent l’arquitecte Juan Jose Sancirilo Camarena.


SEGON. Aprovar l’expedient de contractació mitjançant procediment obert, oferta econòmicament mes avantatjosa amb varis criteris d’adjudicació, i tramitació urgent per a l’obra consistent en “Reforma del camp de futbol per a la instal�lació de gespa artificial”

TERCER. Autoritzar el gasto, per la quantia de 314.539,53€ com a pressupost base de licitació i per 56.617,12 € en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit (18%), que fa una despesa total de 371.156,65€, que per a este Ajuntament representa la contractació de les obres de “Reforma del camp de futbol per a la instal�lació de gespa artificial ” , amb càrrec a l’aplicació pressupostaria “ 61999.341. Millores Camp de Futbol (Gespa Artificial)”, mitjançant procediment obert, oferta econòmicament més avantatjosa i amb varis criteris d’adjudicació i tramitació urgent, amb càrrec al finançament que li ha estat atribuït pel pressupost municipal de 2012, consistent en un Conveni amb la Diputació de València per un import màxim de 200.000,00€ i un préstec a llarg termini a formalitzar per l’ajuntament per un import de 200.000,00€

QUART. Aprovar el Plec de Clàusules Administratives Particulars que han de regir el contracte d’obres consistent en “Reforma del camp de futbol per a la instal�lació de gespa artificial” mitjançant procediment obert, oferta econòmicament més avantatjosa amb varis criteris d'adjudicació i tramitació urgent.

CINQUÈ. Publicar, en el Butlletí Oficial de la Província de Valencia i en el Perfil de Contractant, anunci de l’aprovació del projecte de l’obra i del Plec de Clàusules Administratives Particulars, perquè durant el termini de tretze dies, els interessats puguen presentar les al�legacions que estimen pertinents. Cas de no presentar-se s’entendran definitivament aprovats. Si se’n presenten seran resoltes pel ple de la Corporació.

SISÈ. Publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Valencia i en el Perfil de Contractant anunci de licitació, perquè durant el termini de tretze dies puguen presentar-se les proposicions que estimen pertinents. En cap cas s’obririen les ofertes sense estar definitivament aprovat el projecte d’obres. Cas que es presentaren al�legacions al projecte que modificaren les condicions de les ofertes presentades estes es retornarien als interessats i s’obriria un nou termini perquè es presentaren noves ofertes. »

Obert el torn d’intervencions, l’alcalde manifesta que el divendres es va fer una reunió informativa amb el tècnic que va redactar el projecte de l’obra, i a mes hi ha un CD per cada grup. A mes del projecte també cal aprovar el plec de condicions per a la seua adjudicació i d’acord com hem quedat en la Comissió informativa és planteja la modificació en relació al foment de l’ocupació. Es dona lectura al text a incloure.

L’alcalde explica les modificacions plantejades al plec inicialment presentat i es dona compte de les mateixes. S’informa com es valoraran i s’aplicarien els criteris avaluables.

La regidora Agustina Brines manifesta que el BLOC en este punt anem a abstindre-mos. Encara que ja varem votar en contra perquè creguem que no és el moment per esta inversió en el poble de Simat. Tècnicament no tenim res en contra del projecte ni del plec de condicions i en este punt anem a votar abstenció.

El regidor David Mogort, manifesta que també van a votar abstenció. Encara que, en el seu moment, votarem en contra del camp d futbol, ja explicaren que ho portàvem al seu programa però no es el moment. Però la inclusió del punt 1.7 de foment de l’ocupació va ser una idea que teniem i que ha plantejat el regidor Alvaro Almiñana, estem contents i agraïts que l’equip de govern ho haja arreplegat i que ho pose al contracte. Però en el fondo no podem votar a favor i ens abstindre’m.

El regidor Victor Mansanet, manifesta que per coherència quan es va presentar el projecte global també anem a votar abstenció.



El regidor Joan Serra manifesta que els seu grup va a votar en contra perquè no es la prioritat numero 1 de poble, hi ha altres priorites molt més importants i que estan en una situació molts mes deficitària, pensem en educació, per exemple en l’escola. No tenim res en contra del projecte, a més estarem perquè es complisquen el plec de condicions i que el projecte es factible i a tots ens apeteix tindre millor equipaments però en este cas en altres menesters on tot el poble participa i siguen mes importants.

L’alcalde contesta que des de el grup popular creguem que ara tenim l’oportunitat de fer-lo, ara hi ha subvenció de la Diputació de 200.000,00€ i pot ser que l’any que bé no estiguin i l’altre tampoc. Conforme esta l’ajuntament esta obra la port suportar legalment, esta clar que tenim que aportar una part en forma de préstec i que després tenim que aprovar en este ple. La implantació de la gespa artificial ja estiguérem parlant-ho la legislatura passada i l’ajuntament no podia assumir el cost total era una l’inversió molt forta.

Finalitzades les intervencions, el ple de la corporació, amb el dictamen favorable de la comissió informativa, per SIS(6) VOTS A FAVOR (6 PP), UN (1) EN CONTRA (1 ERPV) i QUATRE(4) ABSTENCIONS ( 2 GMS-PSOE, 1 EUPV i 1 COMPROMIS- BLOC i ), acorda:

PRIMER. Aprovar el projecte de l’obra “Reforma del camp de futbol per a la instal�lació de gespa artificial ” redactat per AQURB-2005,SLP, sent l’arquitecte Juan Jose Sancirilo Camarena.

SEGON. Aprovar l’expedient de contractació mitjançant procediment obert, oferta econòmicament mes avantatjosa amb varis criteris d’adjudicació, i tramitació urgent per a l’obra consistent en “Reforma del camp de futbol per a la instal�lació de gespa artificial”

TERCER. Autoritzar el gasto, per la quantia de 314.539,53€ com a pressupost base de licitació i per 56.617,12 € en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit (18%), que fa una despesa total de 371.156,65€, que per a este Ajuntament representa la contractació de les obres de “Reforma del camp de futbol per a la instal�lació de gespa artificial ” , amb càrrec a l’aplicació pressupostaria “ 61999.341. Millores Camp de Futbol (Gespa Artificial)”, mitjançant procediment obert, oferta econòmicament més avantatjosa i amb varis criteris d’adjudicació i tramitació urgent, amb càrrec al finançament que li ha estat atribuït pel pressupost municipal de 2012, consistent en un Conveni amb la Diputació de València per un import màxim de 200.000,00€ i un préstec a llarg termini a formalitzar per l’ajuntament per un import de 200.000,00€

QUART. Aprovar el Plec de Clàusules Administratives Particulars que han de regir el contracte d’obres consistent en “Reforma del camp de futbol per a la instal�lació de gespa artificial” mitjançant procediment obert, oferta econòmicament més avantatjosa amb varis criteris d'adjudicació i tramitació urgent i que textualment diu:

PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS QUE HAN DE REGIR LA LICITACIÓ, MITJANÇANT PROCEDIMENT OBERT, TRAMITACIÓ URGENT,

OFERTA ECONÒMICAMENT MÉS AVANTATJOSA, DIVERSOS CRITERIS D'ADJUDICACIÓ, DE L'OBRA “REFORMA DEL CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL

PER A LA INSTAL�LACIÓ DE GESPA ARTIFICIAL”.

CLÀUSULA PRIMERA. Objecte i Qualificació

L’objecte del contracte és la realització de les obres de REFORMA DEL CAMP DE

FUTBOL MUNICIPAL PER A LA INSTAL�LACIÓ DE GESPA ARTIFICIAL en les condicions

previstes en el projecte bàsic i d'execució redactat per AQURB-2005, S.L.P., sent arquitecte Juan


José Sancirilo Camarena, col�legiat núm. 4.314, la codificació del qual és:

CPV 45212290-5 Reparació i manteniment d'instal�lacions esportives.

Les obres citades es plategen amb la finalitat d'aconseguir la millora de les condicions de

joc del camp, dotant al mateix de les característiques adequades per a la pràctica de l'esport.

El contracte definit té la qualificació de contracte administratiu d’obres, d’acord amb allò

que estableix l’article 6 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat pel Reial

Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.

Aquest contracte es regirà pel plec de clàusules administratives particulars, pel plec de

prescripcions tècniques, pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, pel que s’aprova el Text Refós de la

Llei de Contractes del Sector Públic, i en quant no es trobe derogat per aquesta, pel Reglament

General de la Llei de contractes de les administracions públiques, aprovat pel Reial Decret

1098/2011 de 12 d’octubre. En tot cas, se li aplicarà allò establert a l’article 68.3 del mencionat

reglament.

L’òrgan per a contractar serà el Ple de la corporació, vist que el pressupost del mateix és

superior al 10% dels recursos ordinaris del pressupost municipal, tal i com disposa la disposició

addicional segona del Text Refós.

CLÀUSULA SEGONA. Procediment de Selecció i Adjudicació. Tramitació de l'expedient.

La forma d’adjudicació del contracte d’obres de REFORMA DE CAMP DE FUTBOL

MUNICIPAL PER A INSTAL�LACIÓ DE GESPA ARTIFICIAL serà el procediment obert, en què

tot empresari interessat podrà presentar una proposició; s’exclou tota negociació dels termes del

contracte amb els licitadors, de conformitat amb l’article 157 del Text Refós de la Llei de

Contractes del Sector Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.

Per a la valoració de les proposicions i la determinació de l’oferta econòmicament més

avantatjosa s’han d’atendre a diversos criteris directament vinculats a l’objecte del contracte, de

conformitat amb l’article 150.1 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat

pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre i amb la clàusula desena d’aquest Plec.

L’òrgan de contractació no podrà declarar deserta una licitació quan existeixi alguna oferta

o proposició que sigui admissible d’acord amb els criteris que consten en aquest plec.



Aquest expedient, es tramitarà de forma urgent, vist que l’obra cal que estiga acabada en

el termini més curt possible davant la necessitat de la seua utilització per part del clubs locals en

començar la temporada regular de futbol, que en principi està previst que ho faça a finals de

setembre o primers d’octubre, tenint en compte que l’estimació d’execució de l’obra és de 75

dies i que el Conveni amb la Diputació de València, que finança part de la inversió, té una durada

que compren l’exercici 2012 i cal justificar-ho dins eixe termini.

CLÀUSULA TERCERA. El Perfil de Contractant

Per assegurar la transparència i l’accés públic a la informació relativa a la seva activitat

contractual, i sense perjudici de la utilització d’altres mitjans de publicitat, aquest Ajuntament

compta amb el Perfil de Contractant al qual es podrà accedir segons les especificacions que es

regulen en la pàgina web següent: www.simat.org.

CLÀUSULA QUARTA. Import del Contracte

L’import del present contracte ascendeix a la quantia de tres-cents catorze mil cinc-cents

trenta-nou euros i cinquanta-tres cèntims (314.539,53.-€), al qual s’addicionarà l’Impost sobre el

Valor Afegit per valor de cinquanta-sis mil sis-cents dèsset euros i dotze cèntims (56.617,12.-€),

fet que suposa un total de tres-cents setanta-u mil cent cinquanta-sis euros i seixanta-cinc cèntims

(371.156,65.-€).

El valor estimat del contracte ascendeix a la quantia de euros tres-cents catorze mil cinc-

cents trenta-nou euros i cinquanta-tres cèntims (314.539,53.-€) IVA exclòs.

L’import s’abonarà amb càrrec a l’aplicació pressupostària de gastos «341.61999

MILLORES CAMP DE FUTBOL (GESPA ARTIFICIAL)» del Pressupost Municipal vigent, que es

finança amb càrrec al Conveni singular de col�laboració subscrit entre la Diputació Provincial de València i

l'Ajuntament de Simat de la Valldigna per a l'actuació “Instal�lació de gespa artificial en el camp de futbol

municipal” amb data 17 de maig de 2012, per un import màxim de dos-cents mil euros

(200.000,00.-€), i mitjançant la formalització d'un préstec a llarg termini per un import màxim de

dos-cents mil euros (200.000,00.-€); si existeix crèdit suficient fins a l’import aprovat per

l’Ajuntament, quedarà acreditada la plena disponibilitat de les aportacions que permeten finançar el

contracte. L'ordre d'abonament serà primer amb càrrec al Conveni singular de data 17 de maig de

2012 , fins l'import definitiu, i en segon termini amb càrrec al préstec.


CLÀUSULA CINQUENA. Durada de l’execució de l’obra

La durada de l’execució de les obres de REFORMA DE CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL

PER A INSTAL�LACIÓ DE GESPA ARTIFICIAL serà de dos mesos i quinze dies, des de l’acta de

replanteig.

L’execució del contracte d’obres començarà amb l’acta de comprovació del

replantejament en el termini de deu dies des de la data de formalització del contracte.

CLÀUSULA SISENA. Acreditació de l’Aptitud per Contractar

Podran presentar proposicions les persones naturals o jurídiques, espanyoles o

estrangeres, que tinguen plena capacitat d’obrar, no estiguen incurses en prohibicions de

contractar, i acrediten la seua solvència econòmica, financera i tècnica o professional.

1. La capacitat d’obrar de l’empresari s’acreditarà:

a) La capacitat d’obrar dels empresaris que siguen persones jurídiques, mitjançant

l’escriptura o document de constitució, els estatuts o l’acte fundacional, en què consten les

normes per les quals es regula la seva activitat, degudament inscrits, si s’escau, en el Registre

públic que corresponga, segons el tipus de persona jurídica de què es tracte.

b) La capacitat d’obrar dels empresaris no espanyols que siguen nacionals d’Estats

membres de la Unió Europea, per a la seua inscripció en el registre procedent d’acord amb la

legislació de l’Estat on estiguen establerts, o mitjançant la presentació d’una declaració jurada o un

certificat, en els termes que s’estableixen reglamentàriament, d’acord amb les disposicions

comunitàries d’aplicació.

c) Els altres empresaris estrangers, amb informe de la Missió Diplomàtica Permanent

d’Espanya en l’Estat corresponent o de l’Oficina Consular en l’àmbit territorial del qual radique el

domicili de l’empresa.

2. La prova per part dels empresaris de la no concurrència d’alguna de les

prohibicions de contractar de l’article 60 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector

Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, es podrà realitzar:

a) Mitjançant testimoni judicial o certificació administrativa, segons els casos, i quan aquest

document no puga ser expedit per l’autoritat competent, podrà ser substituït per una declaració



responsable atorgada davant una autoritat administrativa, notari públic o organisme professional

qualificat.

b) Quan es tracte d’empreses d’Estats membres de la Unió Europea i aquesta possibilitat

estiga prevista en la legislació de l’Estat respectiu, podrà també substituir-se per una declaració

responsable, atorgada davant una autoritat judicial.

3. La solvència de l’empresari:

3.1 La solvència econòmica i financera de l’empresari podrà acreditar-se per un o

diversos dels mitjans següents:

a) Declaracions apropiades d’entitats financeres o, si s’escau, justificant de l’existència

d’una assegurança d’indemnització per riscs professionals.

b) Els comptes anuals presentats en el Registre Mercantil o en el Registre oficial que

corresponga. Els empresaris no obligats a presentar els comptes en Registres oficiales poden

aportar, com a mitjà alternatiu d’acreditació, els llibres de comptabilitat degudament legalitzats.

c) Declaració sobre el volum global de negocis i, si s’escau, sobre el volum de negocis en

l’àmbit d’activitats corresponent a l’objecte del contracte, referit com a màxim als tres últims

exercicis disponibles en funció de la data de creació o d’inici de les activitats de l’empresari, en la

mesura en què es dispose de les referències d’aquest volum de negocis.

3.2. En els contractes d’obres, la solvència tècnica dels empresaris s’acreditarà per un o

diversos dels mitjans següents:

a) Relació de les obres executades durant els últims cinc anys, avalada per certificats de

bona execució per a les obres més importants; aquest certificats indicaran l’import, les dates i el

lloc d’execució de les obres i es precisarà si es van realitzar segons les regles per les quals es

regeix la professió i es van portar normalment a bon terme; si escau, l’autoritat competent

comunicarà aquests certificats directament a l’òrgan de contractació.

b) Declaració tot indicant els tècnics o les unitats tècniques, integrades o no en l’empresa,

dels quals es disposa per a l’execució de les obres, especialment els encarregats de control de

qualitat, junt amb els documents acreditatius corresponents.

c) Títols acadèmics i professionals de l’empresari i dels directius de l’empresa i, en

particular, del responsable o responsables de les obres.


d) En els casos adequats, indicació de les mesures de gestió mediambiental que l’empresari

podrà aplicar en executar el contracte.

e) Declaració sobre la plantilla mitjana anual de l’empresa i la importància del seu personal

directiu durant els tres últims anys, acompanyada de la documentació justificativa corresponent.

f) Declaració que indique la maquinària, material i equip tècnic del qual es disposarà per a

l’execució de les obres, a la qual s’ha d’adjuntar la documentació acreditativa pertinent.

CLÀUSULA SETENA. Classificació del Contractista

No serà preceptiva l'exigència de la classificació del contractista d'acord amb allò que

estableix l'article 65 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el

text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, en relació amb l'article 88 del mateix Reial

Decret Legislatiu i atès que el valor de l'obra (PEM) no és igual o superior a 350.000,00.-€.

CLÀUSULA VUITENA. Presentació de Proposicions i Documentació Administrativa

Les ofertes es presentaran en l’Ajuntament, Plaça Constitució, 1, 46.750 Simat de la

Valldigna, en horari d’atenció al públic (de 9 a 14 hores), dins del termini de tretze dies, tal com

estableix l’article 159.2 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat pel Reial

Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, a comptar a partir del dia següent al de la publicació

de l’anunci de licitació en el Butlletí Oficial de la Província de València i en el Perfil de Contractant.

Les proposicions es podran presentar, per correu, per telefax, o per mitjans electrònics,

informàtics o telemàtics, en qualsevol dels indrets establerts en l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de

26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment

Administratiu Comú.

Quan les proposicions s’envien per correu, l’empresari ha de justificar la data d’imposició

de l’enviament en l’oficina de Correus i anunciar a l’òrgan de contractació la remissió de l’oferta

mitjançant tèlex, fax o telegrama en el mateix dia, consignant-se el número de l’expedient, títol

complet de l’objecte del contracte i nom del licitador.

L’acreditació de la recepció de l’esmentat tèlex, fax o telegrama s’efectuarà mitjançant

diligència estesa pel Secretari municipal. Sense la concurrència d’ambdós requisits, no serà admesa



la proposició si és rebuda per l’òrgan de contractació amb posterioritat a la data de terminació del

termini assenyalat en l’anunci de licitació.

Els mitjans electrònics, informàtics i telemàtics utilitzables han de complir, a més, els

requisits establerts en la Disposició Addicional Setzena del Text Refós de la Llei de Contractes del

Sector Públic, aprovat per Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.

Cada licitador no podrà presentar més d’una oferta [sense perjudici d’allò que estableixen els

articles 147 i 148 del Text Refós de la Llei de Contractes aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de

14 de novembre]. Tampoc no podrà subscriure cap proposta en unió temporal amb altres si ho ha

fet individualment o consta en més d’una unió temporal. La infracció d’aquestes normes donarà

lloc a la no admissió de totes les propostes subscrites pel licitador.

La presentació d’una proposició suposa l’acceptació incondicionada per l’empresari de les

clàusules d’aquest Plec.

Les proposicions per participar en la negociació es presentaran en dos sobres tancats,

signats pel licitador i amb indicació del domicili als efectes de notificacions, en què hi constarà la

denominació del sobre i la llegenda «Proposició per licitar a la contractació d’obres de REFORMA

DE CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL PER A INSTAL�LACIÓ DE GESPA ARTIFICIAL». La

denominació dels sobres és la següent:

— Sobre «A»: Documentació Administrativa.

— Sobre «B»: Proposició Econòmica i Documentació Quantificable de Forma Automàtica.

Els documents a incloure en cada sobre han de ser originals o còpies autenticades, d’acord

amb la Legislació en vigor.

No s'acceptarà cap proposta que incloga documentació econòmica en el sobre de

documentació administrativa atés que la citada circumstància podria condicionar el resultat del

procés.

A dins de cada sobre, s’inclouran els documents següents així com una relació numerada

dels mateixos:

SOBRE «A»

DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA

a) Documents que acreditin la personalitat jurídica de l’empresari.


b) Documents que acreditin la representació.

— Els que compareguen o signen proposicions en nom d’un altre, presentaran còpia

notarial del poder de representació, validat pel Secretari de la Corporació.

— Si el licitador és persona jurídica, aquest poder ha de constar inscrit en el Registre

Mercantil, quan siga exigible legalment.

— Igualment la persona amb poder validat a efectes de representació, ha d’acompanyar

fotocòpia compulsada administrativament o testimoni notarial del seu document nacional

d’identitat.

c) Declaració responsable de no estar incurs en cap prohibició per contractar de

les recollides en l’article 60 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic,

aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.

Aquesta declaració inclourà la manifestació d’estar al corrent en el compliment de les

obligacions tributàries i amb la Seguretat Social imposades per les disposicions vigents, sense

perjudici que la justificació acreditativa d’aquest requisit s’haja de presentar, abans de l’adjudicació

definitiva, per l’empresari a favor del qual se n’haja d’efectuar.

d) Els que justifiquen els requisits de solvència econòmica, financera i tècnica o

professional.

Documentació descrita a la clàusula sisena del present Plec.

e) Si escau, una adreça de correu electrònic on efectuar les notificacions.

f) Resguard acreditatiu d’haver constituït la garantia provisional per import de

nou mil quatre-cents trenta-sis euros i dènou cèntims (9.436,19.-€), €), €), €), corresponents al 3%

del pressupost del contracte, exclòs l'Impost sobre el Valor Afegit.

g) Les empreses estrangeres presentaran declaració de submissió a la

Jurisdicció dels Jutjats i Tribunals espanyols de qualsevol ordre, per a totes aquelles

incidències que de manera directa o indirecta puguen sorgir del contracte, amb

renúncia, si s’escau, al fur jurisdiccional estranger que puga correspondre al licitador.

SOBRE «B»

PROPOSICIÓ ECONÒMICA I DOCUMENTACIÓ QUANTIFICABLE DE FORMA AUTOMÀTICA.



a) Proposició econòmica.

Es presentarà conforme al model següent:

«En/Na _________________________, amb domicili als efectes de notificacions a

_____________, c/ ____________________, n.º ___, amb DNI n.º _________, en

representació de l’Entitat ___________________, amb CIF n.º ___________, assabentat de

l’expedient per a la contractació de les obres de REFORMA DE CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL

PER A INSTAL�LACIÓ DE GESPA ARTIFICIAL, mitjançant procediment obert, oferta

econòmicament més avantatjosa, diversos criteris d’adjudicació, i tramitació urgent, anunciat en el

Butlletí Oficial de la Província n.º ___, de data _______, i en el Perfil de contractant, faig constar

que conec el Plec que serveix de base al contracte i l’accepte íntegrament, participe en la licitació i

em compromet a portar a terme l’objecte del contracte per l’import de/d’ _________________

euros i ___________ euros corresponents a l’Impost sobre el Valor Afegit.

____________, ___ de/d’ ________ de 2012.

Signatura del licitador,

Signatura: _________________»

En cas de presentar discordança l’oferta econòmica entre la xifra expressada en

lletra i en número, llevat que siga evident un mer error de transcripció, es considerarà

vàlida l'oferta expressada en lletra.

b) Documents relatius als criteris de valoració, diferents del preu, que es

quantifiquen de forma automàtica.

CLÀUSULA NOVENA. Garantia Provisional

Els licitadors han de constituir una garantia provisional per import de nou mil quatre-cents

trenta-sis euros i dènou cèntims (9.436,19.-€), import que correspon al 3% del contracte, exclòs

l'Impost sobre el Valor Afegit, que respondrà del manteniment de les seves ofertes fins a

l’adjudicació del contracte.

La garantia provisional es dipositarà, tot d'acord amb l'article 130.2 del Reial Decret

Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Contractes del

Sector Públic:


— A la Caixa General de Dipòsits o a les seves sucursals enquadrades a les Delegacions

d’Economia i Hisenda, o a la Caixa o establiment públic equivalent de les Comunitats Autònomes

o Entitats locals contractants davant les quals hagen de sortir efecte, quan es tracte de garanties

en efectiu.

— Davant l’òrgan de contractació, quan es tracte de certificats d’immobilització de valors

anotats, d’avals o de certificats d’assegurança de caució.

La garantia provisional s’extingirà automàticament i es retornarà als licitadors

immediatament després de l’adjudicació del contracte. En tot cas, la garantia serà retinguda al

licitador la proposició del qual haja estat seleccionada per a l’adjudicació fins que procedeixa a la

constitució de la garantia definitiva, i confiscada a les empreses que retiren injustificadament la

seva proposició abans de l’adjudicació.

L’adjudicatari podrà aplicar l’import de la garantia provisional a la definitiva o procedir a una

nova constitució d’aquesta última, en el qual cas la garantia provisional es cancel�larà

simultàniament a la constitució de la definitiva.

CLÀUSULA DESENA. Criteris d’Adjudicació

Per a la valoració de les proposicions i la determinació de l’oferta econòmicament més

avantatjosa s’atendrà a diversos criteris d’adjudicació, avaluables de forma automàtica, que són els

que consten a continuació, als quals se'ls assignarà un màxim de 100 punts.

Criteris Fòrmula Valoració

1.- CRITERIS AVALUABLES DE FORMA AUTOMÁTICA 1.1.- Estudi del projecte i comparatiu, concreció monetària.

Proporcionalitat directa

15

1.2.- Altres millores relacionades i quantificades econòmicament, com:. Substitució de tanca perimetral, revestiment de paraments, grades desmuntables.


45

1.3.- Increment de l’Aval legalment exigible.


5

1.4.- Oferiment del manteniment i conservació de la gespa per anualitats, durant el termini de garantia, podent ampliar-se el citat termini amb el manteniment corresponent.


18

1.5.- Reducció del termini d’execució. Proporcionalitat directa

5



Criteris Fòrmula Valoració 1.6.- Baixa en el pressupost de licitació. Proporcionalitat

directa 2

1.7.- Foment de l’ocupació. La contractació de personal aturat del municipi en jornades completes de treball.


10

Total punts 100

VALORACIÓ DE CRITERIS AVALUABLES DE FORMA AUTOMÀTICA I

DOCUMENTACIÓ JUSTIFICATIVA/ACREDITATIVA A INCLOURE.

A este apartat se li assignarà un màxim de 100 punts. Per a puntuar este mèrit és

necessari que el licitador expressament es comprometa a executar tals millores sense cap

cost addicional per a l’Ajuntament, i que la verificació de la seua execució es farà per mitjà

de certificació específica, diferenciada, i no correlativa en numeració, a les certificacions

d’obra que s’expedisquen.

1.1.- Concreció de l’estudi comparatiu, admetent com a millores, les

diferències observades, o altres que es considere adequades per a completar el Projecte

en qüestió, fins a un màxim de 15 punts.

Totes estes diferències i/o omissions, s’hauran de quantificar econòmicament.

L’assignació de valor a les mateixes, es realitzarà de forma proporcional, per mitjà de

l’aplicació d’una regla de tres directa, assignant-li la màxima puntuació a aquella proposta

la valoració econòmica de la qual siga la major i equivalga almenys al 7% del P.E.M. del

projecte. La no presentació de la valoració econòmica de les mateixes, portarà implícita al

seu torn la no assignació de punts a este apartat. El cost econòmic assignat a les citades

diferències i/o omissions, s’entendrà assumit pel contractista, excepte indicació expressa

en sentit contrari, i en este cas, no se li assignarà cap puntuació en el dit apartat.

En el cas que realitzat, pel licitador, un estudi complet (perfectament detallat i

justificat), s’arribara a la conclusió de la inexistència de diferències entre el projecte i la

comprovació realitzada per este i a més es concloguera pel contractista, que excepte

error o omissió d’existir alguna diferència s’assumirà la mateixa pel contractista si

resultara adjudicatari, este obtindrà la mateixa puntuació de l’empresa que haja obtingut la

màxima puntuació en este apartat.


La documentació justificativa a aportar consistirà en l’elaboració, per part de

cadascun dels aspirants, d’un estudi comparatiu entre els mesuraments de les distintes

unitats d’obra que figuren en el Projecte, i les realment comprovades pel contractista, que

incloga, tant les omissions, com els defectes i/o discordances detectades en la

documentació del Projecte. Així mateix, s’especificaran les discordances que poguera

haver-hi entre la documentació gràfica i l’escrita (memòria, pressupost, mesuraments,

preus unitaris i descompostos). Als efectes de poder avaluar adequadament este apartat,

el licitador haurà de: relacionar correlativament les unitats d’obra omeses(1) segons el seu

criteri, incorporant una breu descripció de les mateixes així com el preu unitari d’estes;

respecte de la comprovació dels mesuraments (2), ressenyar les partides que presenten

diferències de mesurament (tant en excés com en defecte), i detallar les possibles

discordances i la resta d’aspectes no tinguts en consideració que considere rellevants per

a l’execució de l’obra. Tot això es reflectirà en format Excel, en el document en què es

compare allò que s’ha assenyalat en els punts (1) i (2), fixant la quantia econòmica que

això represente. També s’aportarà una Memòria Descriptiva en què es posarà de

manifest: el coneixement de l’obra a pressupostar; les solucions per a la seua correcta

execució; i millores en els accessos i en el plantejament global. Es realitzarà una descripció

del solar/parcel�la objecte de l’actuació, indicant la seua topografia, servicis i

infraestructures existents, instal�lacions, accessos, servituds, edificacions existents, etc. A

més s’inclourà un reportatge fotogràfic acreditatiu dels mateixos. Acompanyarà a la

descripció, pla d’organització general de l’obra, que incloga quantes dades d’interés

considere el licitador. S’acompanyarà d’un Pla d’Obra, el qual formarà part propi del

contracte, i vincularà com a document obligacional al licitador, en cas de resultar este

adjudicatari del mateix.

1.2.- Altres millores que es concreten en: Substitució de tanca perimetral,

revestiment de paraments, grades desmuntables fins a un màxim de 45 punts.

Les millores que es valoraran són: Substitució de tanca perimetral, revestiment de

paraments, grades desmuntables.

Es valorarà l’import econòmic total assignat als mateixos segons la qualitat i

descripció indicada en l’ANNEX 1 per a les partides de Desmuntatge i Substitució del



tancament perimetral existent en mal estat, el revestiment dels paraments de tancament del

recinte del Camp de Futbol i el tipus de les grades mòbils descrites en el mateix.

Totes estes millores, s’hauran de quantificar econòmicament. L’assignació de valor

a les mateixes, es realitzarà de forma proporcional, per mitjà de l’aplicació d’una regla de

tres directa, assignant-li la màxima puntuació a aquella proposta la valoració econòmica de

la qual siga la major i equivalga almenys al 2% del P.E.M. del Projecte. La no presentació de

la valoració econòmica de les mateixes, portarà implícita al seu torn la no assignació de

punts a este apartat. El cost econòmic assignat a les citades millores, s’entendrà assumit

pel contractista, excepte indicació expressa en sentit contrari, i en este cas, no se li

assignarà cap puntuació en el citat apartat.

1.3.- Increment de l’Aval legalment exigible: A este apartat se li assignarà fins a

un màxim de 5 punts.

Es valorarà l’increment sobre tant per cent de l’AVAL legalment establert del 5%

aplicat sobre l’import d’Adjudicació del Contracte., establint que com a màxim aquesta

podrà arribar al 10% del preu del contracte (article 95.2 RDL 3/2011).

L’assignació de valor a les mateixes, es realitzarà de forma proporcional, per mitjà

de l’aplicació d’una regla de tres directa, assignant-li la màxima puntuació a aquella

proposta la valoració econòmica de la qual siga la major i equivalga almenys a l’1% de

l’import d’Adjudicació del Contracte.

1.4.- Oferiment del manteniment i conservació de la gespa per

anualitats, durant el termini de garantia, podent ampliar-se el citat termini

amb el manteniment corresponent: A este apartat se li assignarà fins a un màxim de

18 punts.

Es valorarà:

L’oferiment del manteniment i conservació de la gespa per anualitats, durant el

termini de garantia, lligant l’ampliació del citat termini de garantia amb el manteniment

corresponent.


L’ampliació del termini mínim de garantia xifrat en 12 mesos, amb l’assumpció de

compromís de manteniment segons el PROGRAMA de treballs indicats en la descripció

següent:

PLA ANUAL DE MANTENIMENT

La freqüència dels treballs a realitzar seria la següent:

TASQUES TRIMESTRAL MENSUAL

Neteja de la superfície *

Descompactació dels farciments *

Raspallat, redistribució del farcit *

Verificació de l’estat de les juntes i línies *

Verificació dels farciments *

Reparación juntes i línies *

Neteja perimetral *

Revisió equipament esportiu *

Tractaments fitosanitaris *

Revisió de xarxa de reg i drenatge *

Assistència tècnica 365 dies * *

Informe tècnic de l’estat del camp *

DESCRIPCIÓ DELS TREBALLS DE MANTENIMENT:

- NETEJA DE LA SUPERFÍCIE.

Consistix en l’agranat dels residus que solen acumular-se en la superfície com ara

fulles seques, restes de papers, plàstics, puntes de cigarret i qualsevol tipus de residu sòlid

que es deposita en la superfície.

Esta tasca es realitza amb màquina especial, manta arreplega residus o inclús per

mitjà de mitjans manuals.

- DESCOMPACTACIÓ DELS FARCIMENTS.

En funció de l’ús de la instal�lació els farciments poden compactar-se en major o

menor intensitat provocant l’enduriment de la superfície de joc incidint negativament en



les propietats esportives del mateix quant al bot del baló, més dificultat en l’agarre dels

tacs, major abrasividad, etc.

Per això és necessari procedir a la descompactació dels mateixos airejant-los amb

maquinària adequada aconseguint d’esta manera recuperar les qualitats esportives inicials i

evitar la ruptura de les fibres provocada per l’acció constant del calçat del jugador sobre

una base excessivament endurida, permetent així allargar la vida útil del camp.

- RASPALLAT.

A més de netejar la superfície amb el raspallat s’aconseguix suprimir i redistribuir

les possibles acumulacions de cautxú en determinades zones homogeneïtzant la superfície

i alçar les fibres que s’hagen tombat o hagen quedat soterrades en el farcit. Esta operació

és convenient realitzar-la amb maquinària especialitzada per a aconseguir un acabat

correcte.

- COMPROVACIÓ De l’ESTAT DE LES JUNTES.

Encara que la instal�lació i l’encolat de les juntes haja sigut la correcta, pot succeir

amb el temps que a causa de les tensions provocades pels jugadors en la disputa dels

partits o per un altre tipus d’incidents alguna part de les mateixes es desapeguen. En este

sentit les zones de major risc són les juntes, línies de marcatge i en especial el punt de

penal.

- VERIFICACIÓ DE FARCIMENTS.

En algunes zones de major ús com puguen ser les àrees i les bandes laterals del

camp, per la seua proximitat a la canaleta de desaigüe, pot ocórrer que ocasionalment siga

necessària una aportació de farciments.

Esta operació es realitza manualment en cas de zones concretes localitzades o amb

maquinària específica si es tracta d’una aportació generalitzada.

- REPARACIÓ DE JUNTES I ESBOSSES.

Comprovat l’encolat de les juntes i les línies es procedirà a reparar les

defectuoses.


- NETEJA PERIMETRAL, BANDES, FONS, POSTERIORS DE PORTERIES I

CANONS.

- REVISIÓ D’ESTAT I SEGURETAT DE L’EQUIPAMENT ESPORTIU, PORTERIES,

XARXES PARABALONS, ETC.

- TRACTAMENTS FITOSANITARIS.

En el cas d’observar-se l’aparició de males herbes, fongs o molsa s’ha d’aplicar

algun tipus de tractament amb productes herbicides o fungicides no tòxics per a persones

o animals i que no siga abrasiu amb les superfícies. Estos tractaments poden aplicar-se

també de forma preventiva, sempre per personal especialitzat i amb les mesures de

seguretat necessàries.

- XARXES DE REG I DRENATGE.

Encara que no han de veure directament amb el manteniment del paviment

esportiu és convenient la verificació del funcionament correcte d’estos elements ja que

formen part del camp de joc. Convé en este apartat procedir a revisar el sistema de reg

per a detectar possibles fallides.

- ASSISTÈNCIA TÈCNICA 365 DIES.

- REALITZACIÓ D’UN INFORME TÈCNIC DE L’ESTAT GENERAL DEL CAMP.

MAQUINÀRIA ESPECÍFICA PER AL MANTENIMENT DE GESPA ARTIFICIAL A EMPRAR:

“RECEBADORAS”.

DESCOMPACTADORES.



RASPALLADORES.

NETEJADORES.

SULFATADORS.

COMPROVACIÓ DE JUNTES.


L’import fixat per a la realització dels treballs s’estableix en un import anual de

2.200,00.-€ IVA vigent no inclòs.

El licitador en este punt podrà ofertar les anualitats completes que considere

oportunes i la millora consistirà en el resultat de les anualitats pel preu de cadascuna de

les anualitats.


de l’aplicació d’una regla de tres directa, assignant-li la màxima puntuació a aquella

proposta la valoració de la qual en anualitats supere a la mínima d’1 any.

1.5.- Reducció del termini d’execució: Es valorarà la reducció del termini total

d’execució de les obres, fins a un total de 5 punts. Assignant-se una valoració de 0,50

punts/dia natural de reducció de termini total (inclosos festius).

Als efectes de justificar la citada reducció s’acompanyarà d'un Pla d’Obra, el qual

formarà part pròpia del contracte, i vincularà com a document obligacional al licitador, en

cas de resultar este adjudicatari del mateix.

1.6.- Baixa en el pressupost de licitació: A este apartat se li assignarà fins a un màxim

d’2 punts. L’assignació de valor a la mateixa, es realitzarà de forma proporcional a l’import de

la baixa presentada, per mitjà de l’aplicació d’una regla de tres directa.

1.7 .- Foment de l’ocupació. La contractació de personal aturat del municipi

en jornades completes de treball. En este apartat es valorarà el compromís formal i

quantificat de jornades de treball de personal del municipi que reunisquen la condició

d’aturats i l’import de les mateixes. L’import màxim es puntuarà amb 10 punts i la resta de

forma proporcional. Al final de l’obra l’empresa adjudicatària justificarà el seu compromís

aportant els TCs corresponents . Cas d’incompliment complet o parcial d’este compromís



per part de l’adjudicatari, es detraurà de la certificació final o de la fiança definitiva l’import

equivalent i que en cap cas serà inferior a l’1,5% del preu base de licitació.

Les puntuacions d’estos CRITERIS AVALUABLES DE FORMA AUTOMÀTICA es

realitzaran d’acord amb les bases establertes en els apartats 1.1 a 1.7.

Es ponderarà la valoració a assignar en funció dels percentatges del P.E.M.

determinats com a mínims en cada apartat, atorgant la major puntuació en els distints

apartats relatius als criteris objectius, a aquelles ofertes que presenten: el major import

econòmic de la baixa; la major reducció en el termini d’execució; el major import econòmic

de la millora, el major numero de jornades completes de treball de personal aturat…...


de l’aplicació d’una regla de tres directa, prenent com a base de referència la millor oferta,

que complisca els criteris apuntats en cadascun dels citats apartats.

El plec de clàusules administratives particulars preveu un termini de garantia o/i

conservació de 12 mesos. Es considerarà millora, l’increment del citat termini de garantia o/i

conservació, sempre que per part del licitador, es mantinguen o milloren, aquelles

obligacions que li són exigibles a este durant el termini al qual es fa referència, en els termes

descrits en este plec, i en el que estableix l’article 167 RGLCAP.

A les ofertes econòmiques que es consideren com anormals, segons el que preveu

la clàusula 18, se li atorgarà la mateixa puntuació que a l’oferta econòmica immediata

superior que no es trobe en tal circumstància.

CLÀUSULA ONZENA. Mesa de Contractació

La Mesa de Contractació, d’acord amb allò que estableix el punt 10 de la Disposició

Addicional Segona del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic aprovat pel Reial

Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, en relació amb l’article 21.2 del Reial Decret

817/2009, de 8 de maig, pel qual es desplega parcialment la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de

Contractes del Sector Públic estarà presidida per un membre de la Corporació o un funcionari

d’aquesta i actuarà com a Secretari un funcionari de la Corporació. N’han de formar part,

almenys quatre vocals, entre els quals estarà el Secretari o, si escau, el titular que tinga

atribuïda la funció d’assessorament jurídic, i l’Interventor, com també els altres que designe l’òrgan


de contractació entre el personal funcionari de carrera o personal laboral al servei de la

Corporació, o membres electes d’aquesta.

Conformen la Mesa de Contractació els membres següents:

— Sebastián Mahiques Morant, alcalde de la Corporació Local, que actuarà com a

President de la Mesa.

— Aurelio Sansixto Bonet, Vocal (Secretari-Interventor de la Corporació).

— Un representant designat del Grup Polític Municipal PP, Vocal.

— Un representant designat del Grup Polític Municipal GMS (PSOE), Vocal.

— Un representant del Grup Polític Municipal EUPV, Vocal.

— Un representant del Grup Polític Municipal COMPROMÍS- BLOC), Vocal.

— Un representant designat del Grup Polític Municipal ERPV, Vocal.

— Juan José Sancirilo Camarena, arquitecte municipal, Vocal.

— Vicente Ripoll Solanes, arquitecte tècnic municipal, Vocal.

— Anna Ripoll Fons, que actuarà, amb veu i sense vot, com a Secretària de la Mesa.

— Paula Torres Cuenca, actuarà com assessor relacionat amb l'expedient a tractar,

amb veu però sense vot.

CLÀUSULA DOTZENA. Prerrogatives de l’Administració

L’òrgan de contractació, de conformitat amb l’article 210 del Text Refós de la Llei de

Contractes del Sector Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre,

ostenta les prerrogatives següents:

a) Interpretació del contracte.

b) Resolució dels dubtes que ofereix el seu compliment.

c) Modificació del contracte per raons d’interès públic.

d) Acordar la resolució del contracte i determinar-ne els efectes.



CLÀUSULA TRETZENA. Obertura de Proposicions

L’obertura de les proposicions s’ha d’efectuar en el termini màxim de quinze dies a comptar des

de la data de finalització del termini per presentar les ofertes.

La Mesa de Contractació es constituirà abans del cinquè dia hàbil després de la finalització

del termini de presentació de les proposicions, a l'hora que es determine per l'Alcaldia, es

procedirà a l’obertura dels Sobres «A» i es qualificarà la documentació administrativa continguda

en aquests.

La Mesa podrà concedir, si ho estima convenient, un termini no superior a tres dies perquè

el licitador corregeixa els defectes o omissions esmenables observats en la documentació

presentada.

Després de la lectura de les diferents proposicions, la Mesa, si així ho considera, sol�licitarà

els informes tècnics que considere convenients, per a la valoració d’aquestes d’acord amb els

criteris i les ponderacions establertes en aquest Plec.

CLÀUSULA CATORZENA. Requeriment de la Documentació

En cas que s'haja requerit documentació, es reunirà novament la Mesa de Contractació. A

continuació es procedirà a l’obertura dels sobres «B».

Atesa la valoració dels criteris la ponderació dels quals és automàtica (Sobre «B»), la Mesa

de Contractació proposarà al licitador que haja presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa,

es a dir, aquella que haja obtés la màxima puntuació.

Seguidament, es requerirà al licitador que haja presentat l’oferta econòmicament més

avantatjosa perquè, en el termini màxim de deu dies hàbils, a comptar des del següent en què reba

el requeriment, presente la documentació justificativa d’estar al corrent en el compliment de les

seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, de disposar efectivament dels mitjans que

s’haja compromès a dedicar o adscriure a l’execució del contracte conforme a l’article 64.2 del

Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011,

de 14 de novembre, i d’haver constituït la garantia definitiva que siga procedent.


CLÀUSULA QUINZENA. Garantia Definitiva

El licitador que haja presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa acreditarà la

constitució de la garantia del 5% de l’import d’adjudicació, exclòs l’Impost sobre el Valor Afegit,

per quantia de quinze mil set-cents vint-i-sis euros i noranta-vuit cèntims (15.726,98.-€).

En cas que el licitador amb major puntuació haguera presentat com una millora l'increment

de la garantia definitiva haurà de constituir-la de forma separada i presentar els documents

justificatius corresponents.

Cadascuna d'aquestes garanties es podrà presentar en alguna de les formes següents:

a) En efectiu o en valors de Deute Públic, amb subjecció, en cada cas, a les condicions

establertes en les normes de desenvolupament d’aquesta Llei. L’efectiu i els valors

d’immobilització dels valors anotats es dipositaran en la Caixa General de Dipòsits o en les seves

sucursals enquadrades en les Delegacions d’Economia i Hisenda, o en les Caixes o establiments

públics equivalents de les Comunitats Autònomes o Entitats locals contractants davant les quals

hagen de sortir efectes, en la forma i amb les condicions que les normes de desenvolupament

d’aquesta Llei estableixen.

b) Mitjançant aval, prestat en la forma i condicions que estableixen les normes de

desplegament d’aquesta Llei, per algun dels bancs, caixes d’estalvis, cooperatives de crèdit,

establiments financers de crèdit i societats de garantia recíproca autoritzats per operar a Espanya,

que es dipositarà en els establiments assenyalats en la lletra a) anterior.

c) Mitjançant contracte d’assegurança de caució, celebrat en la forma i condicions que les

normes de desenvolupament d’aquesta Llei estableixen, amb una entitat asseguradora autoritzada

per operar en el ram. El certificat de l’assegurança s’ha de lliurar en els establiments assenyalats en

la lletra a) anterior.

La garantia no serà retornada o cancel�lada fins que s’haja produït el venciment del termini

de garantia i el compliment satisfactori del contracte.

Aquesta garantia respondrà als conceptes inclosos en l’article 100 del Text Refós de la Llei

de Contractes del Sector Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.



CLÀUSULA SETZENA. Rebuig de proposicions. Criteris per a la Consideració que l’Oferta conté Valors Anormals o Desproporcionats.

16.1 REBUIG DE LES PROPOSICIONS

Les ofertes corresponents a proposicions que siguen rebutjades per no reunir els

requisits de capacitat i solvència exigits quedaran excloses del procediment d’adjudicació

del contracte i el sobre que continguen la proposició econòmica d’estes empreses no

seran oberts.

En la valoració de les ofertes tècniques i econòmiques dels licitadors es procedirà,

mitjançant una resolució motivada, a l’exclusió d’aquelles proposicions que incórreguen en

alguna de les causes següents:

• Superar del pressupost màxim de licitació o del termini màxim assenyalat

per a l’execució d’esta obra.

• Presentar més d’una proposició o subscriure proposta en unió temporal

amb altres empresaris si s’ha fet individualment, o figurar en més d’una unió

temporal.

• Presentar proposicions amb variants o alternatives, llevat que

expressament es prevegen per a l’obra concreta i segons s’especifica en

CLÀUSULA DESENA.

• No presentar la documentació en els sobres tancats en els termes

establerts en el present plec.

• Realitzar plantejaments que suposen un incompliment manifest de les

especificacions del present Plec, o de les Normes, Reglaments o Instruccions

vigents aplicables a l’execució d’obres.

• Reconeixement per part del licitador, en l’acte d’obertura de les

proposicions econòmiques o amb anterioritat al mateix, de que la seua proposició

patix d’error o inconsistència que la fan inviable.

16.2 OFERTES AMB VALORS ANORMALS O DESPROPORCIONATS


El caràcter desproporcionat o anormal de les ofertes s'apreciarà quan el licitador

faça una oferta el total de la qual, entre les millores econòmiques i la baixa econòmica,

signifique un import superior al 20% del preu de licitació (exclòs l’IVA).

En el cas que la proposta d’adjudicació efectuada per la Mesa de contractació es

realitze a una oferta amb valors anormals o desproporcionats d’acord amb els criteris

establits en este plec, es concedirà al contractista afectat un termini de deu dies hàbils

(10) a comptar des de la data de comunicació de tal circumstància, perquè justifique les

raons que li permeten executar l’obra en les condicions oferides. A la vista de la la dita

motivació s’emetrà un informe pels tècnics municipals i/o al redactor del projecte per a

determinar si la justificació realitzada pel proponent és assumible.

Si a la vista dels informes emesos, considera que l’oferta pot ser complida, es

realitzarà la proposta d’adjudicació a eixe licitador.

CLÀUSULA DISSETENA. Adjudicació del Contracte

Rebuda la documentació sol�licitada, l’òrgan de contractació adjudicarà el contracte dins

dels tres dies hàbils següents a la recepció de la documentació.

En cap cas es podrà declarar deserta una licitació quan existeixa alguna oferta o

proposició que siga admissible d’acord amb els criteris que consten en el plec.

L’adjudicació serà motivada i es notificarà als candidats o licitadors i es publicarà

simultàniament en el perfil de contractant.

La notificació contindrà, en tot cas, la informació necessària per permetre al licitador

exclòs o al candidat descartat interposar recurs suficientment fundat contra la decisió

d’adjudicació. En particular expressarà els extrems següents:

3. En relació amb els candidats descartats, l’exposició resumida de les raons per les quals s’ha

desestimat la seva candidatura.

4. Respecte els licitadors exclosos del procediment d’adjudicació, també en forma resumida,

les raons per les quals no s’ha admès la seva oferta.



5. En tot cas, el nom de l’adjudicatari, les característiques i avantatges de la proposició de

l’adjudicatari determinants per seleccionar l’oferta d’aquest amb preferència a la de la resta dels

licitadors les ofertes dels quals hagen estat admeses.

6. En la notificació i en el perfil de contractant s’indicarà el termini en què cal procedir a la

seva formalització.

La notificació es farà per qualsevol dels mitjans que permeten deixar constància de la seva

recepció per part del destinatari. En particular, podrà efectuar-se per correu electrònic a l’adreça

que les licitadors o candidats designen en presentar les seves proposicions, en els termes que

estableix l’article 28 de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels ciutadans als Serveis

Públics.

CLÀUSULA DIVUITENA. Formalització del Contracte

La formalització del contracte en document administratiu s’efectuarà en els quinze dies

hàbils següents a comptar des de la data de la notificació de l’adjudicació; aquest document

constituirà títol suficient per accedir a qualsevol registre públic.

El contractista podrà sol�licitar que el contracte s’eleve a escriptura pública, i seran a càrrec

seu les despeses corresponents.

CLÀUSULA DINOVENA. Drets i Obligacions de l’Adjudicatari

A més de les obligacions generals derivades del règim jurídic d’aquest contracte, són

obligacions específiques del contractista les següents:

A) Abonaments al contractista.

L’expedició de les certificacions de l’obra executada s’efectuarà en els terminis que

assenyale el Director d’obra. L’obra certificada es valorarà d’acord amb els preus del Projecte

Tècnic i les certificacions tindran sempre caràcter provisional, i restaran subjectes a la medició i

certificació que es puga fer en la liquidació final, no suposant, per tant, ni aprovació ni recepció de

les obres que comprenguen.

El contractista podrà desenvolupar els treballs amb major celeritat que la necessària per

executar les obres en el termini contractual, llevat que a judici de la Direcció de les obres

existeixen raons per estimar-ho inconvenient.


Es podran verificar abonaments a compte, prèvia petició escrita del contractista per

provisions de materials, instal�lacions i equips adscrits a l’obra, en la forma i amb les garanties que,

a aquest efecte, determinen l’article 232 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic,

aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, i articles 155 a 157 del RGLCAP.

B) Obligacions del contractista.

A més de les obligacions generals derivades del règim jurídic d’aquest contracte, són

obligacions específiques del contractista les següents:

— Obligacions laborals i socials. El contractista està obligat al compliment de les

disposicions vigents en matèria laboral, de seguretat social i de prevenció de riscs laborals.

— El contractista està obligat a dedicar o adscriure a l’execució del contracte els mitjans

personals o materials suficients per a això (article 64.2 del Text Refós de la Llei de Contractes del

Sector Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre).

— El contractista està obligat al compliment dels requisits previstos en l’article 227 del

Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011,

de 14 de novembre per als supòsits de subcontractació.

— Senyalització de les obres. El contractista està obligat a instal�lar a càrrec seu, les

senyalitzacions precises per indicar l’accés a l’obra, la circulació en la zona que ocupen els treballs

i els punts de possible perill deguts a la marxa d’aquells, tant en aquesta zona com en els seus

límits i immediacions.

— El contractista, al seu càrrec, està obligat a col�locar en lloc ben visible cartell

informatiu de què es tracta d'una obra finançada per la Diputació Provincial de València, el model

del qual li serà facilitat per l'Ajuntament.

— El contractista ha de complir les previsions recollides en el Pla de Seguretat i Salut

en el Treball.

— Despeses exigibles al contractista. Són a càrrec del contractista les despeses i

impostos de l’anunci o anuncis d’adjudicació de la formalització del contracte, així com qualsevol

altres que resulten d’aplicació, segons les disposicions vigents en la forma i quantia que aquestes

assenyalen.

CLÀUSULA VINTENA. Pla de Seguretat i Salut en el Treball

Formalitzat el contracte l’adjudicatari elaborarà un Pla de Seguretat i Salut en el Treball de

l’Obra, ajustat a l’Estudi de Seguretat i Salut del Projecte, en què s’analitzen, estudien,

desenvolupen i complementen les previsions contingudes en aquests.

En aquest Pla s’inclouran, si s’escau, les propostes de mesures alternatives de prevenció



que el Contractista propose amb la corresponent justificació tècnica, que no podran implicar

disminució del nivell de protecció previst en l’Estudi.

El Pla serà aprovat per l’Ajuntament, abans de l’inici de l’obra, amb informe previ del

Coordinador en matèria de seguretat i salut o de la Direcció facultativa de l’Obra, si no fóra

preceptiu designar Coordinador, i es comunicarà a l’autoritat Laboral. Efectuat aquest tràmit, es

procedirà a l’acta de replantejament i inici de l’obra. (Article 7.2 del Reial Decret 1627/1997, de

24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de

construcció).

CLÀUSULA VINT-I-UNENA. Revisió de Preus

El preu d’aquest contracte no podrà ser objecte de revisió en cap cas, vist que la seua

durada és inferior a un any.

CLÀUSULA VINT-I-DOSENA. Recepció i Termini de Garantia

A la recepció de les obres una vegada acabades hi ha de concórrer el responsable del

contracte, si se n’ha nomenat, o un facultatiu designat per l’Administració representant d’aquesta,

el facultatiu encarregat de la direcció de les obres i el contractista assistit, si ho considera oportú,

del seu facultatiu.

Dins el termini de tres mesos comptats a partir de la recepció, l’òrgan de contractació ha

d’aprovar la certificació final de les obres executades, que ha de ser abonada al contractista a

càrrec de la liquidació del contracte.

Si estan en bon estat i d’acord amb les prescripcions previstes, el funcionari tècnic

designat per l’Administració contractant i representant d’aquesta, les ha de donar per rebudes, i se

n’ha d’estendre l’acta corresponent, moment en què comença el termini de garantia.

Quan les obres no es troben en estat de ser rebudes, s’ha de fer constar a l’acta i el

director de les obres ha d’assenyalar els defectes observats, detallar les instruccions necessàries i

fixar un termini per esmenar-los. Si transcorregut aquest termini el contractista no ho ha efectuat,

se li pot concedir un altre termini improrrogable o bé es pot declarar resolt el contracte.

S’estableix un termini de garantia mínim d'1 any a comptar des de la data de recepció de

les obres. Caldrà tindre en compte la possible millora de manteniment i conservació de gespa per

anualitats, descrita en la clàusula desena punt 1.4.


Dins el termini de quinze dies anteriors al compliment del termini de garantia, el director

facultatiu de l’obra, d’ofici o a instància del contractista, ha de redactar un informe sobre l’estat de

les obres. Si és favorable, el contractista queda rellevat de qualsevol responsabilitat, llevada la

responsabilitat per vicis ocults, i s’ha de procedir a la devolució o cancel�lació de la garantia, a la

liquidació del contracte i, si s’escau, al pagament de les obligacions pendents que s’ha d’efectuar en

el termini de seixanta dies. En el cas que l’informe no siga favorable i els defectes observats es

deguen a deficiències en l’execució de l’obra i no a l’ús del que s’haja construït durant el termini

de garantia, el director facultatiu ha de procedir a dictar les oportunes instruccions al contractista

per a la deguda reparació del que s’haja construït, i li ha de concedir un termini per fer-ho durant

el qual continua encarregat de la conservació de les obres, sense dret a percebre cap quantitat per

ampliació del termini de garantia.

Si l’obra s’arruïna amb posterioritat a l’expiració del termini de garantia per vicis ocults de

la construcció, a causa de l’incompliment del contracte per part del contractista, aquest ha de

respondre dels danys i perjudicis que es manifesten durant un termini de quinze anys a comptar de

la recepció.

CLÀUSULA VINT-I-TRESENA. Execució del Contracte

L’execució del contracte d’obres començarà amb la segona acta de comprovació del

replantejament i inici de les obres. A aquests efectes, dins del termini que es consigne en el

contracte, que no podrà ser superior a quinze dies des de la data de la seva formalització, el servei

de l’Administració encarregada de les obres procedirà, en presència del contractista, a efectuar la

comprovació del replantejament fet amb ocasió de l’aprovació del Projecte d’obres, estenent-se

aquesta segona acta del resultat que serà signada per ambdues parts interessades, amb remissió

d’un exemplar d’aquesta a l’òrgan que va celebrar el contracte.

Les obres s’executaran amb estricta subjecció a les estipulacions contingudes en aquest

Plec de Clàusules Administratives Particulars i al projecte que serveix de base al contracte i

d’acord amb les instruccions que en interpretació tècnica d’aquest va donar al contractista el

Director facultatiu de les obres, en els àmbits de la seva competència respectiva.

El contractista està obligat a complir el contracte dins del termini total fixat per a la

realització d’aquest, així com dels terminis parcials assenyalats per a la seva execució successiva.

La constitució en mora del contractista no precisarà intimació prèvia per part de

l’Administració.



CLÀUSULA VINT-I-QUATRENA. Modificació del Contracte

De conformitat amb el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic aprovat pel

Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, sense perjudici dels supòsits previstos en

aquesta normativa per als casos de successió en la persona del contractista, cessió del contracte,

revisió de preus i pròrroga del termini d’execució, aquest contracte només podrà modificar-se

en els casos i amb els límits establerts en l’article 107 del mateix text legal.

CLÀUSULA VINT-I-CINQUENA. Penalitats per Incompliment

— Quan el contractista, per causes imputables a ell mateix, incorre en demora respecte al

compliment del termini total, l’Administració podrà optar indistintament per la resolució del

contracte o per la imposició de les penalitats diàries en la proporció que preveu l’article 212.4

TRLCSP: de 0,20 euros per cada 1.000 euros del preu del contracte.

Cada vegada que les penalitats per demora assoleixen un múltiple del 5% del preu del

contracte, l’òrgan de contractació estarà facultat per a resoldre’l o acordar la continuïtat de

l’execució amb imposició de noves penalitats.

— Quan el contractista, per causes imputables a ell mateix, incompleixa l’execució parcial

de les prestacions definides en el contracte, l’Administració podrà optar, indistintament, per

resoldre’l o per la imposició de les penalitats establertes anteriorment.

— Quan el contractista haja incomplert l’adscripció a l’execució del contracte de mitjans

personals o materials suficients per a això, s’imposaran penalitats en la proporció de la gravetat de

l’incompliment i la seva quantia no podrà ser superior al 10% del pressupost del contracte.

Les penalitats s’imposaran per acord de l’òrgan de contractació, adoptat a proposta del

responsable del contracte si s’ha designat, que serà immediatament executiu, i es faran efectives

mitjançant deducció de les quantitats que, en concepte de pagament total o parcial, s’hagen

d’abonar al contractista o sobre la garantia que, si s’escau, s’haja constituït, quan no puguen

deduir-se de les esmentades certificacions.

CLÀUSULA VINT-I-SISENA. Resolució del Contracte

La resolució del contracte tindrà lloc en els supòsits que s’assenyalen en aquest Plec i en

els fixats en els articles 223 i 237, del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic,

aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre; l’òrgan de contractació l’acordarà,

d’ofici o a instància del contractista.


Quan el contracte es resolga per culpa del contractista, es confiscarà la garantia definitiva,

sense perjudici de la indemnització pels danys i perjudicis originats a l’Administració, en el que

excedeixa l’import de la garantia.

CLÀUSULA VINT-I-SETENA. Règim Jurídic del Contracte

Aquest contracte té caràcter administratiu i la seva preparació, adjudicació, efectes i

extinció es regirà per allò que establisca aquest Plec, i en tot allò que aquest no preveu, serà

d’aplicació el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat pel Reial Decret

Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, el Reial Decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desplega

parcialment la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic, i el Reial Decret

1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament General de la Llei de Contractes de

les Administracions Públiques en tot allò que no s’opose al Text Refós de la Llei de Contractes del

Sector Públic i estiga vigent després de l’entrada en vigor del Reial Decret 817/2009 i el Reial

Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament General de la Llei de

Contractes de les Administracions Públiques; supletòriament s’aplicaran les restants normes de

dret administratiu, i en el seu defecte, les normes de dret privat.

L’Ordre jurisdiccional contenciós administratiu és el competent per resoldre les

controvèrsies que se susciten entre les parts en aquest contracte de conformitat amb allò

que disposa l’article 21.1 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic,

aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.”

CINQUÈ. Publicar, en el Butlletí Oficial de la Província de Valencia i en el Perfil de Contractant, anunci de l’aprovació del projecte de l’obra i del Plec de Clàusules Administratives Particulars, perquè durant el termini de tretze dies, els interessats puguen presentar les al�legacions que estimen pertinents. Cas de no presentar-se s’entendran definitivament aprovats. Si se’n presenten seran resoltes pel ple de la Corporació.

SISÈ. Publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Valencia i en el Perfil de Contractant anunci de licitació, perquè durant el termini de tretze dies puguen presentar-se les proposicions que estimen pertinents. En cap cas s’obririen les ofertes sense estar definitivament aprovat el projecte d’obres. Cas que es presentaren al�legacions al projecte que modificaren les condicions de les ofertes presentades estes es retornarien als interessats i s’obriria un nou termini perquè es presentaren noves ofertes.

1.3.- Aprovació, si precedeix, de préstec a llarg termini per al finançament de la instal�lació de gespa artificial al camp de futbol.





Atès que en data 22 de maig de 2012, es va iniciar procediment per concertar una operació de préstec per al finançament de la instal�lació de gespa artificial al camp de futbol prevista en el Pressupost d’aquest Ajuntament per a l’exercici 2012.

Atès que en data 29 de maig de 2012, es van sol�licitar ofertes a les Entitats de la localitat atorgant el termini de fins el 15 de juny de 2012 per a la presentació d’aquestes.

Examinada la documentació presentada, d’acord amb aquesta i de conformitat amb allò que estableix l’article 52.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova del Text Refós de la Llei de les Hisendes Locals, es proposa al ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords

PRIMER. Adjudicar la concertació de l’operació de préstec per al finançament de la instal�lació de gespa artificial al camp de futbol prevista en el pressupost d’aquest ajuntament per a l’exercici 2012, per import de 200.000,00€, amb l’Entitat bancària BBVA(BCL), amb les condicions establertes en la seua oferta i que entre d’altres són:

— Tipus d’interès: Euríbor 3 meses + 6,50%.

— Comissions:

� D’obertura: 0,5% � D’amortització anticipada: nul�la � Termini: 20 anys (18 anys + 2 de carència). � Disposició: plena

— Quotes: 19.982,36€ anuals, constants, inclòs l’amortització i els interessos.

— Terminis de pagament: Trimestrals (quotes trimestrals, amortització més interessos).

SEGON. Sol�licitar la presa de coneixement de l’operació de crèdit a l’Autoritat competent en matèria econòmica i financera en la Comunitat Autònoma.

TERCER. Notificar aquest acord a les Entitats financeres que van presentar ofertes.

QUART. Adherir-se, si escau, al Conveni firmat entre la Diputació i el BCL per tenir una subvenció del pagament d’interessos durant els 5 primers anys.

Obert el torn d’intervencions, s’informa el contingut de la proposta i s’explica com ha estat el procés.

L’alcalde explica que la subvenció de la diputació per al interesses és com si fora un préstec de fins 90.000,00€. S’informa que hi ha un reglament de Cooperació de la Diputació que seria el aplicable en este cas si hi ha consignació suficient i segons el rang de població de Simat tenim una limitació que seria com si férem un préstec d’un màxim d’eixa quantitat.

El regidor David Mogort manifesta que pels motius explicats en el punt anterior es van abstenir.

El regidor Victor Mansanet manifesta que la seua posició també es igual i s’abstindrà.

La regidora Agustina Brines manifesta que en este punt anem a votar en contra. Com vam manifestar hi ha diners pel que es vol, ara es va a fer una inversió de 400.000,00€ per la gespa vam fer ujn préstec per als proveïdors de 3000 € i ara uns altres 20000i no hi ha 7000€ per una altre esport tant valencia, en això no s’inverteix. Entenem que ens deuen molts diners que ens han de


tornar, uns 700.000,00€, però tal com estan les coses mentrestant anem fent préstecs i anem pagant interessos. Per tot això i per coherència anem a votar en contra,

El regidor Joan Serra manifesta que si abans no tenia cap objecció al projecte ni al plec de condicions, ací si, anem a fer un endeutament a 20 anys, i significa que abans d’acabar de pagar-lo tenim que renovar la gespa, que te una durada d’uns 10 anys. Si no podem mantindré com anem a fer un préstec que augmenta mes els que ja tenim. Com ja s’ha dit, este any ja s’ha fet un préstec de mes de 300000,00€ i ara este. L’any que ve també hi ha ajuntament i dia a dia, farem un altre préstec? on portarem l’ajuntament? A un caixó sense fons? Com ho podrem pagar? . Tot això augmenta els pressupostos per pagar els interessos i no podrem dedicar diners a les partides que mes necessita el poble, com es treball i coherència. El PP ha de marcar prioritats i no ho ha fet.

L’alcalde manifesta com queda la situació financera d’ l’ajuntament quan es faça este préstec. Es fa una aclariment sobre quin sols deutes en este moment i quina es el deute viu.

L’alcalde manifesta que esta inversió repercutirà en un be per al poble. El manteniment que s’ha de fer després es mes barat que el que es fa ara. A mes el reg ara esta desfet. Se van fer unes inversions en 2005/2006 on es va renovar la xarxa de reg i passats 7 anys, esta fet pols En esta inversió millorarem coses que fan falta al poliesportiu. Ara tenim l’oportunitat de fer-ho i és el moment de donar-li solució al tema este.

Finalitzades les intervencions, el ple de la corporació, amb el dictamen favorable de la comissió informativa, per SIS(6) VOTS A FAVOR (6 PP), DOS (2) EN CONTRA (1 COMPROMIS-BLOC i 1 ERPV) i TRES( 3) ABSTENCIONS ( 2 GMS-PSOE i 1 EUPV), acorda:

PRIMER. Adjudicar la concertació de l’operació de préstec per al finançament de la instal�lació de gespa artificial al camp de futbol prevista en el pressupost d’aquest ajuntament per a l’exercici 2012, per import de 200.000,00€, amb l’Entitat bancària BBVA(BCL), amb les condicions establertes en la seua oferta i que entre d’altres són:

— Tipus d’interès: Euríbor 3 meses + 6,50%.

— Comissions:

� D’obertura: 0,5% � D’amortització anticipada: nul�la � Termini: 20 anys (18 anys + 2 de carència). � Disposició: plena

— Quotes: 19.982,36€ anuals, constants, inclòs l’amortització i els interessos.

— Terminis de pagament: Trimestrals (quotes trimestrals, amortització més interessos).

SEGON. Sol�licitar la presa de coneixement de l’operació de crèdit a l’Autoritat competent en matèria econòmica i financera en la Comunitat Autònoma.

TERCER. Notificar aquest acord a les Entitats financeres que van presentar ofertes.

QUART. Adherir-se, si escau, al Conveni firmat entre la Diputació i el BCL per tenir una subvenció del pagament d’interessos durant els 5 primers anys.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------



En finalitzar el tractament dels punts de l’ordre del dia, els quals comporten l’adopció de resolucions administratives, el Ple de L’Ajuntament va resoldre, pel que fa els diferents acords aprovats els quals posen fi a la via administrativa, el següent extrem:

“Este acord posa fi a la via administrativa. Contra ell cap interposar recurs contenciós-administratiu, davant el Jutjat del contenciós-administratiu, en el termini de dos mesos, o, potestativament, recurs de reposició davant el Ple de L’Ajuntament, en el termini d’un mes, sense perjudici que es puga interposar qualsevol altre que s’estime procedent. Ambdós terminis comptadors des l’endemà de la notificació.”

No havent més assumptes a tractar l’alcalde, president, va cloure la sessió sent-ne les 21,45 hores, del dia 2 de juliol de 2012 i, perquè hi conste el tractat, estenc la present acta.

Simat de la Valldigna, juliol de 2012

El secretari,



1 7 Aprovació si procedeix, del compte genera de 2011

La memòria del compte general està composta pels documents que apareixen més avall.

Degut a la seua extensió (150 fulls aproximadament), vos remetem junt amb la convocatòria del ple, els punts de l’1 al 4 i el 22 en document Word, més els PDFs de l’apartat 21 (indicadors).

En cas de que estiguereu interessats en algun punt en concret, el podrieu consultar o sol·licitar una còpia en la secretaria de l’Ajuntament.

Codi Memòria Descripció Llistat 1. Organització Doc. Word 2. Gestió indirecta de serveis públics Doc. Word 3. Bases de presentació dels comptes Doc. Word 4. Normes de valoració. Doc. Word 5. Inversions destinades a l'ús general MEM5 6. Immobilitzacions immaterials. MEM6 7. Immobilitzacions materials MEM7 8. Inversions gestionades MEM8 9. Patrimoni públic del sòl. MEM9 10. Inversions financeres. MEM10 11. Existències. MEM11 12. Tresoreria. MEM12 13. Fons propis. MEM13 14. Informació sobre l'endeutament. 14.A. Passius financers a llarg i curt termini 14.A.1. Estat del deute. Capitals 14.A.1.1. Deutes en moneda nacional MEM14A11 14.A.1.2. Deutes en moneda diferent de l'euro 14.A.2. Estat del deute. Interessos explícits. 14.A.2.1. Interessos explícits de deute en moneda nacional MEM14A21 14.A.2.2. Interessos explícits del deute en moneda diferent de l'euro 14.A.3. Estat del deute. Interessos implícits. 14.A.3.1. Interessos implícits de deute en moneda nacional 14.A.3.2. Interessos implícits del deute en moneda diferent de l'euro 14.B. Operacions d'intercanvi financer. 14.C. Avals concedits. MEM14C 15. Informació de les operacions per administració de recursos per

compte d’altres ens públics

15.A. Gestió dels recursos administrats MEM15A 15.B. Devolucions d'ingressos. MEM15B 15.C. Obligacions derivades de la gestió dels recursos administrats per

compte d'altres ens públics MEM15C

15.D. Comptes corrents amb altres ens públics MEM15D 16. Informació de les operacions no pressupostàries de tresoreria. 16.A. Deutors MEM161 16.B. Creditors MEM162 16.C. Partides pendents d'aplicació. Cobraments MEM163 16.D. Partides pendents d'aplicació. Pagaments MEM164 17. Ingressos i gastos. MEM17 18. Informació sobre valors rebuts en depòsits. MEM18 19. Quadro de finançament. 20. Informació pressupostària. 20.1. Exercici corrent. 20.1.A. Pressupost de gastos. 20.1.A.1. Modificacions de crèdit. MEM201A1 20.1.A.2. Romanents de crèdit. MEM201A2 20.1.A.3. Execució de projectes de gastos. MEM201A3 20.1.A.4. Creditors per operacions pendents d'aplicar a pressupostos. MEM201A4


20.1.B. Pressupost d'ingressos. 20.1.B.1. Procés de gestió. 20.1.B.1.A. Drets Anul·lats MEM201B1A 20.1.B.1.B. Drets Cancel·lats MEM201B1B 20.1.B.1.C. Recaptació Neta MEM201B1C 20.1.B.2. Devolucions d'ingressos. MEM201B2 20.1.B.3. Compromisos d'ingressos. MEM201B3 20.2. Exercicis tancats. 20.2.A. Obligacions de pressupostos tancats. MEM202A 20.2.B. Drets a cobrar de pressupostos tancats (1a Part) MEM202B1 20.2.C. Drets a cobrar de pressupostos tancats (2a Part) MEM202B2 20.2.D. Variació de resultats pressupostaris d'exercicis anteriors. MEM202C 20.3. Exercicis posteriors. 20.3.A. Compromisos de gastos a càrrec de pressupostos d'exercicis

posteriors. MEM203A

20.3.B. Compromisos d'ingressos a càrrec de pressupostos d'exercicis posteriors.

MEM203B

20.4. Gastos amb finançament afectat. 20.4.1. Desviacions de Finançament MEM2041 20.4.2. Informació de cada unitat de gasto MEM2042 20.5. Romanent de tresoreria. MEM205 21. Indicadors. 21.A. Indicadors financers i patrimonials MEM21A 21.B. Indicadors pressupostaris. MEM21B 21.C. Indicadors de gestió. MEM21C 22. Esdeveniments posteriors al tancament. Doc. Word



U:\secretaria\Documentos\2011 - AJUNTAMENT SIMAT\LIQUIDACIO I COMPTE GENERAL\2011\COMPTE GENERAL 2011\MEMORIA\01 04 MEMÒRIA.doc

Memòria de l'exercici 2011

1. Organització

Població i dades socioeconòmiques

L'Ajuntament de Simat de la Valldigna té una població segons el padró obtingut a 1 de gener de 2011 és de 3666 habitants, sent la seua superfície de 38,50 Km2, la qual cosa suposa una densitat de població de 95,22 habitants per Km2.

El municipi està dins de la comarca de la Safor, sent el seu principal sector d'activitat l’agricultura.

Activitat principal de l’entitat

L’entitat és netament administrativa i de gestió de serveis públics i està caracteritzada per les funcions encomanades per la normativa vigent als ajuntaments.

Entitat de què depèn

L’Ajuntament gaudeix d’autonomia municipal i financera reconeguda per la Constitució per a l’exercici de les seues funcions.

Estructura organitzativa política i administrativa

Els òrgans de govern de l’Ajuntament són l’Alcaldia i el Ple.

La comissió informativa permanent que ha existit durant l’exercici, ha sigut la Comissió Informativa Municipal i Especial de Comptes.

L'estructura organitzativa es concreta en el següent organigrama:

L'Ajuntament està organitzat en 5 regidories. A 31 de desembre de 2011, hi havia 15 funcionaris i 27 empleats laborals.

L'Ajuntament no disposa d'Organisme ni de Ens dependents, però participa en la Mancomunitat de la Valldigna i en la de la Safor. Estes participacions han suposat unes aportacions de 52.532,53 i 50.202,45 euros respectivament durant l'actual exercici.


Principals fonts de finançament

D’acord amb el pressupost aprovat per al present exercici i la seua corresponent liquidació, les principals fonts de finançament de l’Ajuntament, es corresponen amb les següents:

OPERACIONS NO FINANCERES

Ingressos corrents:

Tributs:......................................................................................................................32,90 %

Transferències d'altres administracions:............................................................30,24 %

Taxes i preus públics:.............................................................................................21,47 %

Altres ingressos:........................................................................................................ 1,09 %

Ingressos de capital

Venda d’inversions reials:........................................................................................ 2,08 %

Transferències de capital.......................................................................................10,03 %

OPERACIONS FINANCERES

Actius financers: ........................................................................................................ 2,19 %

Amb els drets reconeguts nets de les operacions no financeres, que en l’exercici 2011, han sigut de 2.998.509,93 €, s’ha finançat:

- 2.829.441,81€ (94,36 €) a satisfer les despeses ordinàries no financeres de l’exercici.

- 50.472,36 € (1,68 %) a satisfer les despeses derivades de l’endeutament financer.

- 118.595,76 € (3,96%) a recursos generats nets durant l'exercici.

El sistema comptable és l'adaptat a la Instrucció de comptabilitat per a l'Administració Local (ICAL) en el model NORMAL.

2. Gestió dels serveis públics

Les competències i els serveis que presta l'Ajuntament són:

— Serveis obligatoris

L'AJUNTAMENT presta els següents serveis obligatoris: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastiment domiciliari d'aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de la població, pavimentació de les vies públiques i control d’aliments i begudes.



— Serveis voluntaris o impropis

Com a serveis voluntaris o impropis, l'Ajuntament també presta, entre altres, el servei d’Escoleta Infantil Municipal, biblioteca, mercat, brigada d’obres, jardins i zones verdes, serveis i instal�lacions esportives, etc.

La majoria d'estos serveis són prestats de manera directa per l'Ajuntament. No obstant això, l'abastiment domiciliari d'aigua potable, la recollida, tractament i eliminació dels residus sòlids urbans així com el servei de recaptació de tributs, són prestats per empreses externes a aquesta entitat.

El servei d'abastiment d'aigua potable és prestat per l'empresa Juan Francisco Martínez Camarena des de l'1 de gener fins el 31 de desembre de 2011. Aquesta contractació té com objecte, la revisió mensual de les instal�lacions municipals d’aigua potable de Simat de la Valldigna.

L'arreplegada, tractament i eliminació de residus sòlids urbans són realitzats per l’empresa Joaquín Lerma, S.L.

La recaptació dels següents tributs, es gestiona directament per l’Ajuntament en període voluntari: l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, l'Impost sobre Construccions i les taxes i preus públics. En canvi, s’ha delegat en la Diputació Provincial de València, la gestió en voluntària de la resta de tributs municipals i la gestió en via executiva de la totalitat de tributs municipals. La retribució per la seua gestió s'ha establert en el 3% de la recaptació en via voluntària i la totalitat de l'import del recàrrec de constrenyiment per als ingressos en via executiva.

3. Bases de presentació dels comptes

Els Principis Comptables utilitzats per a l'elaboració d'estos comptes anuals són els arreplegats en la Instrucció de comptabilitat Local, Orde EHA/4042/2004.

L’entitat presenta la comparativa de cadascuna de les partides del Balanç de Situació i del Compte de Resultats, comparades amb les de l’exercici anterior, és a dir, el 2010.

4. Normes de valoració

Les normes de valoració desenvolupen els principis comptables, tot contenint els criteris i regles d'aplicació a operacions o fets econòmics, així com als diversos elements patrimonials. Es formulen d'acord amb el PGCPAL, annex a la Instrucció del Model Normal de comptabilitat Local, seran d'aplicació obligatòria.

És consideraren principis i normes de comptabilitat generalment acceptats els establerts en:

a) El Pla General de comptabilitat Pública adaptat a l'Administració Local.

b) Els documents de principis comptables públics elaborats per la Comissió de Principis i Normes Comptables Públiques i per la Intervenció General de l'Administració de l'Estat.

Els bens que formen part de l’immobilitzat material es troben valorats al preu d’adquisició o cost de producció.


Dins de l'immobilitzat immaterial figuren els drets sobre els béns en arrendament financer. L'import pendent de satisfer (principal més interessos no meritats) dels seus contractes figura en l'endeutament, en el compte 173 Proveïdors d'immobilitzat a llarg termini, mentre que en el compte 272 Gastos financers diferits figuren els interessos no meritats fins al 31 de desembre.

Els criteris de valoració dels nous actius d'immobilitzat són exclusivament els de cost d'adquisició pels béns adquirits ja elaborats, a excepció de les següents despeses d’honoraris, que s’han satisfet com a despesa ordinària:

- Redacció del projecte de millora de l’eficiència energètica per a l’enllumenat en el camp de futbol, que va ascendir a 708€

- Direcció de l’execució i estudi bàsic de seguretat i salut, de l’obra de millora de la xarxa d’aigua 2010, per un import de 1.406,41€

- Direcció d’obra, de l’obra de millora de la xarxa d’aigua 2010, per un import de 1.081,85€.

- Redacció del projecte bàsic i d’execució de l’obra de millora de la xarxa d’aigua 2010, per un import de 2.776,75€.

- Direcció de l’execució i estudi bàsic de seguretat i salut, de l’obra de millora de la xarxa d’aigua 2011, per un import de 1.406,41€.

- Direcció d’obra, de l’obra de millora de la xarxa d’aigua 2011, per un import de 1.081,84€.

La resta de les construccions en curs, o finalitzades durant l’exercici, estan valorades al cost de les obligacions reconegudes fins a 31 de desembre. En cap cas s'ha incorporat al valor d'immobilitzat els costos financers que hagen hagut.

Els deutes a llarg termini, figuren en el passiu del Balanç pel valor del seu reemborsament.

L'Ajuntament no disposa a la data de l'aprovació dels comptes anuals d'este exercici, d'un inventari de béns detallat i conciliat amb els imports que figuren en els comptes de l'immobilitzat.

Els deutes que poden observar-se en balanç s'han valorat en 229.417,32, de les que 127.099,76 es corresponen amb l’import que s’ha de reintegrar de la participació en els tributs de l’Estat.

D'acord amb allò establert en els normes de valoració 9 “Crèdits i altres drets a cobrar no pressupostaris” i 12 “Drets a cobrar pressupostaris i obligacions pressupostàries” contingudes en el Pla General de comptabilitat Pública adaptat a l'Administració local, hom ha practicat les correccions de valor, dotant els corresponents provisions, amb l'objectiu de reflectir les possibles insolvències que es presenten respecte al cobrament de drets.



El criteri adoptat per l'entitat en les Bases d'execució del Pressupost de l'exercici 2011 és el següent:

Exercici de procedència Drets de difícil recaptació Exercici (n) 20%

Exercici (n-1) 40%

Exercici (n-2) 75%

Exercici (n-3 i ss.) 100%

S'exceptuaran d'este càlcul els ingressos per obligacions suficientment documentades amb este Ajuntament per part d'entitats locals (mancomunitats, altres ajuntaments i Diputació) així com d'altres Administracions Públiques.

22. Esdeveniments posteriors al tancament

No ha succeït cap fet amb posterioritat al tancament que siga d’utilitat per a la lectura dels comptes anuals de l’entitat.


1 8 Donar compte dels Decret núm. 213, 234 i 249/2012

Decret núm.: 213/2012 Simat de la Valldigna, 5 de juny de 2012


ANTECEDENTS

PRIMER. De conformitat amb la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, article 25, el municipi, per a la gestió dels seus interessos, i , en l'àmbit de les seues competències, pot promoure tota classe d'activitats i prestar tots aquells serveis públics que contribuïsquen a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal.

SEGON. L'Ajuntament de Simat de la Valldigna, conscient de la necessitat de prestar el servei d'escola infantil, i atesa la demanda ciutadana al respecte, posà en funcionament l'Escola d'Educació Infantil Municipal de Primer Cicle el curs 2006-2007.

TERCER. Amb data 28 de juny de 2007 s'aprovà el Conveni entre la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Esport, i este Ajuntament per a la creació de l'Escola Infantil de Primer Cicle de titularitat municipal, centre amb codi 46027826.

QUART. Amb data 26 de maig de 2010 es va publicar al DOCV núm. 6.275 la Resolució de 20 d'abril de 2010, del Conseller d'Educació, per la qual es modifica el conveni de creació de l'Escola Infantil Municipal de Simat de la Valldigna, per ampliació de nombre d'unitats i canvi d'ús d'unitats autoritzades.

CINQUÉ. Atès que cal sistematitzar l'entrada d'alumnes a l'Escola Infantil per al curs 2012-2013, els òrgans municipals han elaborat les Bases de convocatòria per a l'ingrés i permanència en l'Escola Infantil Municipal de Simat de la Valldigna. Curs 2012-2013.

FONAMENTS DE DRET

I. Cal aprovar les bases de convocatòria, la qual cosa correspon a esta Alcaldia.

RESOLUCIÓ

PRIMER. Aprovar les Bases de convocatòria per a l'ingrés i permanència en l'Escola Infantil Municipal de Simat de la Valldigna. Curs 2012-2013, inclòs l'Annex I. Model imprés sol�licitud.

SEGON. Donar publicitat a les bases a fi de completar el procés establert en les mateixes.

TERCER. Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació Local a la propera sessió que es celebre.

L’alcalde Davant meu,

El secretari

Sebastián Mahiques Morant Aurelio Sansixto Bonet





ANTECEDENTS

PRIMER. Atés que este Ajuntament va sol�licitar a l'Excel�lentíssima Diputació Provincial de València, mitjançant Decret de l'Alcaldia núm. 014/2012, de 20 de gener, la inclusió al Pla de Nuclis per a l'any 2012 de l'obra ”Condicionament de l'edifici de l'antiga escoleta per a usos múltiples i del seu entorn per a zona d'esplai”.

SEGON. Atés que amb data de Registre d'Entrada d'este Ajuntament 10 d'abril de 2012, es va rebre comunicació relativa a l'aprovació, en sessió plenària de la Corporació Provincial celebrada el dia 21 de març, del Pla de Nuclis (NUC) per a l'exercici 2012, segons la qual s'inclou la concessió d'una ajuda per a l'execució de l'obra ”Condicionament de l'edifici de l'antiga escoleta per a usos múltiples i del seu entorn per a zona d'esplai”, amb número 80 i import de quaranta mil euros (40.000,00.-€) subvencionats en la seua totalitat per la Diputació.

TERCER. Vist que amb data 10 de maig de 2012, l'alcalde-president detectà la necessitat de dur a terme les obres necessàries per tal de dotar l'edifici de l'antiga escola del Pla de Corrals de les condicions adequades per als usos que actualment presta a la comunitat, completant-les amb la millora del seu entorn per a zona d'esplai, obres que es poden qualificar com obres de reforma i adequació, encomanant la redacció del corresponent projecte tècnic a l'arquitecte municipal, Juan José Sancirilo Camarena.

QUART. Atés que amb data 19 de juny de 2012, s'ha emés Informe de Secretaria sobre la legislació aplicable i el procediment a seguir, en la qual es considera que la motivació de la necessitat de projecte resulta suficient.

CINQUÉ. Atés que el termini establert per l'Excel�lentíssima Diputació Provincial de València per tal de presentar un exemplar del projecte en format digital finalitza el proper 30 de juny de 2012.

SISÉ. Vist el projecte d'execució de l'obra “Acondicionamiento del edificio de la antigua escuela para usos múltiples y de su entorno para zona de recreo en núcleo urbano Pla de Corrals”, redactat per Juan José Sancirilo Camarena, arquitecte col�legiat núm. 4.314, el pressupost de licitació del qual munta la quantitat de quaranta mil euros (40.000,00.-€), i els honoraris de redacció del projecte (IVA inclòs) i Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, Coordinació i Direcció d'obra que ascendeixen a tres mil sis-cents vuitanta-u euros i vint cèntims (3.681,20.-€).

SITÉ. Examinada la documentació que l'acompanya.

FONAMENTS DE DRET

I. Cal resoldre sobre això, la qual cosa correspon a esta alcaldia.


RESOLUCIÓ

PRIMER. Aprovar el projecte de les obres anomenat “Acondicionamiento del edificio de la antigua escuela para usos múltiples y de su entorno para zona de recreo en núcleo urbano Pla de Corrals”, redactat per Juan José Sancirilo Camarena, arquitecte col�legiat núm. 4.314, el pressupost bàsic de licitació del qual munta la quantitat de trenta-tres mil vuit-cents noranta-vuit euros i trenta-u cèntims (33.898,31.-€) i sis mil cent-u euros i seixanta-nou cèntims (6.101,69.-€) corresponents a l'Impost sobre el Valor Afegit, així com la despesa corresponent als Honoraris de redacció de projecte (IVA inclòs) i Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, Coordinació i Direcció d'obra que munta a tres mil sis-cents vuitanta-u euros i vint cèntims (3.681,20.-€), ja que reuneix els requisits exigits pel Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre i pel Reial Decret 1098/2001, de 12 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

SEGON. Manifestar expressament que este Ajuntament assumeix el compromís de finançar la part de les obres no subvencionada, amb càrrec a la partida «151.60900 PLA DE NUCLIS 2012» del Pressupost Municipal de despeses de l'exercici 2012.

TERCER. Que es duga a terme el replantejament del Projecte d'obres, de conformitat amb l'article 126 del text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic aprovat per Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.

QUART. Donar compte de la present Resolució al Plenari de la Corporació Local a la pròxima sessió que este celebre.

CINQUÉ. Comunicar la present Resolució al Servei de Cooperació Municipal de l'Excel�lentíssima Diputació Provincial de València, tot i adjuntant la documentació pertinent.

L’alcalde Davant meu,

El secretari


AJUNTAMENT DE SIMAT DE LA VALLDIGNA / PL. DE LA CONSTITUCIÓ, 1 46750, SIMAT DE LA VALLDIGNA / CIF: P-4623300C / TELÈFON: 96 281 00 07 / FAX: 96 281 19 84


8



ANTECEDENTS

PRIMER. Atés que este Ajuntament va sol�licitar a l'Excel�lentíssima Diputació Provincial de València, mitjançant Decret de l'Alcaldia núm. 013/2012, de 20 de gener, la inclusió al Pla de Camins Rurals per a l'any 2012 de l'obra ”Arreglament de camins rurals 2012: Camins Ermita, Ballador i Pileta”.

SEGON. Atés que amb data de Registre d'Entrada d'este Ajuntament 10 de maig de 2012, es va rebre comunicació relativa a l'aprovació, en sessió plenària de la Corporació Provincial celebrada el dia 24 d'abril, del Pla de Camins Rurals (PCR) per a l'exercici 2012, segons la qual s'inclou la concessió d'una ajuda per a l'execució de l'obra ”Arreglament de Camins Rurals 2012: Camins Ermita, Ballador i Pileta”, amb número 128 i import de trenta mil euros (30.000,00.-€) subvencionats en la seua totalitat per la Diputació.

TERCER. Vist que amb data 18 de maig de 2012, l'alcalde-president detectà la necessitat de dur a terme les obres necessàries per tal de pavimentar el Camí Ermita, obres que es poden qualificar com obres de reforma, encomanant la redacció del corresponent projecte tècnic a l'enginyer tècnic agrícola municipal, Juan Brines Solanes.

QUART. Atés que amb data 22 de juny de 2012, s'ha emés Informe de Secretaria sobre la legislació aplicable i el procediment a seguir, en la qual es considera que la motivació de la necessitat de projecte resulta suficient.

CINQUÉ. Atés que el termini establert per l'Excel�lentíssima Diputació Provincial de València per tal de presentar un exemplar del projecte en format digital finalitza el proper 30 de juny de 2012.

SISÉ. Vist el projecte d'execució de l'obra “Plan de Caminos Rurales – 2012: Camí Ermita”, redactat per Juan Brines Solanes, enginyer tècnic agrícola col�legiat núm. 1.623, el pressupost de licitació del qual munta la quantitat de trenta mil euros (30.000,00.-€), i els honoraris de redacció del projecte (IVA inclòs) que ascendeixen a mil tres-cents quaranta-cinc euros i noranta-sis cèntims (1.345,96.-€).

SITÉ. Examinada la documentació que l'acompanya.

FONAMENTS DE DRET

I. Cal resoldre sobre això, la qual cosa correspon a esta alcaldia.

RESOLUCIÓ

PRIMER. Aprovar el projecte de les obres anomenat “Plan de Caminos Rurales – 2012: Camí Ermita”, redactat per Juan Brines Solanes, enginyer tècnic agrícola col�legiat núm. 1.623“, el pressupost bàsic de licitació del qual munta la quantitat de vint-i-cinc mil quatre-cents vint-i-tres euros i setanta-tres cèntims (25.423,73.-€) i quatre mil cinc-cents setanta-sis euros i vint-i-set cèntims (4.576,27.-€) corresponents a l'Impost sobre el Valor Afegit, així com la despesa

______________________________________________________________________ [email protected] / www.simat.org

corresponent als Honoraris de redacció de projecte (IVA inclòs) que munten a mil tres-cents quaranta-cinc euros i noranta-sis cèntims (1.345,96.-€), ja que reuneix els requisits exigits pel Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre i pel Reial Decret 1098/2001, de 12 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

SEGON. Manifestar expressament que este Ajuntament assumeix el compromís de finançar la part de les obres no subvencionada, amb càrrec a la partida «414.61002 PLA DE CAMINS RURALS 2012» del Pressupost Municipal de despeses de l'exercici 2012.

TERCER. Que es duga a terme el replantejament del Projecte d'obres, de conformitat amb l'article 126 del text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic aprovat per Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.

QUART. Donar compte de la present Resolució al Plenari de la Corporació Local a la pròxima sessió que este celebre.

CINQUÉ. Comunicar la present Resolució al Servei de Cooperació Municipal de l'Excel�lentíssima Diputació Provincial de València, tot i adjuntant la documentació pertinent.

L’alcalde Davant meu, El secretari




8

1 11 Moció d’Esquerra Republicana, en relació a la gestió dels incendis d’aquest mes de juliol

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ESQUERRA REPUBLICANA DEL PAÍS VALENCIÀ EN RELACIÓ A LA GESTIÓ DELS INCENDIS D’AQUEST MES

DE JULIOL

IL.LM. SR. SEBASTIAN MAHIQUES MORANT, ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DE SIMAT DE LA VALLDIGNA

En Joan Serra i Folguerà, portaveu del Grup Municipal d’ESQUERRA REPUBLICANA DEL PAÍS VALENCIA-SIMAT DE LA VALLDIGNA, presenta per a la seua inclusió i debat al Ple de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna la següent MOCIÓ en relació amb la gestió dels incendis d’aquest mes de juliol efectuada pel Govern de la Generalitat Valenciana.


El País Valencià s’ha cremat. La realitat és així de dura. A una ferotge política urbanística, depredadora de l’entorn natural, i una inexistent política mediambiental, s’ha unit un foc devastador que ha arrasat aproximadament 50.000 hectàrees en els incendis que esclataren a Cortes de Pallàs i Andilla a principis de mes. Així mateix, el 12 de juliol un nou incendi amenaça d’endur-se per davant una bona part del Parc Natural de la Serra de Mariola. Moltes vides, incloent-hi la del pilot de l’helicòpter que va caure al pantà de la Forata, s’han apagat mentre el foc es feia més i més viu. El dany és irreparable i tardarem dècades a poder tornar a gaudir del nostre verd.

Deixant de costat els dos treballadors, culpables directes, hem de mirar més al fons de la qüestió i preguntar-nos, per exemple, que feia el President del Govern Espanyol, Mariano Rajoy, a Kiev en lloc d’estar donant suport al poble valencià que està passant una tragèdia ecològica. O mirar la política de retallades que ha fet que la Generalitat Valenciana destinara 5 milions d’euros menys a la prevenció d’incendis: una retallada del 14%. O el fet de contractar 1000 brigadistes menys que l’any passat. Tot plegat un cúmul de despropòsits.

A més, el silenci del Govern Valencià, que va tardar fins a quatre dies a donar cap mena d’informació sobre el desastre ecològic i natural és vergonyós. De fet, la sensació general, fins i tot entre alguns alcaldes del mateix partit que governa a la Generalitat, és que el govern valencià, en lloc de posar-se al davant de la gestió de la tragèdia, primer ha volgut minimitzar-la i després espolsar-se les hipotètiques culpes.

Encara més. Modificacions legislatives recents com la que possibilita el canvi de qualificació urbanística d’un zona cremada obliguen a malpensar en un país, el País Valencià, amb un lamentable historial urbanístic, denunciat fins i tot per Brussel�les

Davant aquest panorama desolador, el grup municipal d’Esquerra Republicana del País Valencià proposa al Ple de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna l’adopció dels següents


ACORDS

1. Instar la Generalitat Valenciana perquè pose en marxa una comissió d’investigació a les Corts Valencianes que aclarisca i depure les responsabilitats polítiques que han convertit en tragèdia mediambiental els incendis que estem patint al País Valencià,

2. Demanar la dimissió o el cessament del Conseller de Governació, Serafín Castellano, per la seua irresponsabilitat i manca de transparència informativa en la gestió dels incendis .

3. Exigir a la Generalitat Valenciana que pose en funcionament un vertader programa de prevenció d’incendis, que requereix la neteja de malesa i matolls acumulats durant l’hivern perquè no es convertisquen en un vertader polvorí durant l’estiu.

4. Requerir a la Generalitat Valenciana que garantisca el pressupost i la dotació de bombers suficient per impedir que tragèdies com aquesta tornen a ocórrer.

5. Traslladar al President de la Generalitat Valenciana, al President de les Corts Valencianes i als portaveus dels diferents grups polítics representats en aquestes una còpia de l’aprovació d’aquesta moció.

Simat de la Valldigna, 12 de juliol de 2012

Joan Serra i Folguerà,

Portaveu del grup municipal d’ERPV-Simat de la Valldigna



8

1 11 Moció d’Esquerra Republicana, en relació a les agressions contra la nostra llengua

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ESQUERRA REPUBLICANA DEL PAÍS VALENCIÀ EN RELACIÓ A LES AGRESSIONS CONTRA LA NOSTRA

LLENGUA

IL.LM. SR. SEBASTIAN MAHIQUES MORANT, ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DE SIMAT DE LA VALLDIGNA

En Joan Serra i Folguerà, portaveu del Grup Municipal d’ESQUERRA REPUBLICANA DEL PAÍS VALENCIA-SIMAT DE LA VALLDIGNA, presenta per a la seua inclusió i debat al Ple de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna la següent MOCIÓ en relació amb les agressions, per acció o per omissió, perpetrades contra la unitat de la llengua catalana i els seus processos de normalització.


El valencià, la llengua catalana, que és el nom amb què es coneix internacionalment i acadèmicament la llengua pròpia del valencians, tal com ha sentenciat en incomptables ocasions el Tribunal Superior de Justícia valencià acaba de patir la penúltima de les agressions que està rebent d’ençà que, al 1707, els Decrets de Nova Planta imposaren a sang i foc les lleis, els costums i la llengua de Castella al poble valencià.

D’aleshores ençà, els intents per desvirtuar i denigrar la nostra llengua han estat infinits, des de les ordres del 1751 dels frares escolapis que obligaven tots els religiosos a parlar en castellà, sota pena de “pan y agua”, passant per la prohibició del Consejo de Castilla a la Universitat de Cervera d’editar llibres d’ensenyament en català (1773), la prescripció del Bisbe de Mallorca d’usar només el castellà a les parròquies (1776) o la infausta Llei Moyano d’Instrucció Pública (1857), que només autoritzava l’ús del castellà a les escoles.

Ara mateix fóra una tasca massa ingent fer una relació de totes les agressions que ha rebut la llengua dels valencians, amb una clara intenció de genocidi cultural. I fóra una tasca inhumana descriure les vexacions que els catalanoparlants, del País Valencià i de tot arreu dels territoris de parla catalana, hem hagut de patir durant els negres anys de la dictadura franquista. Tanmateix, els intents lingüicides no van tenir fi amb la mort del dictador, sinó que, malauradament, es van perllongar en el temps i continuen fins ara.

De fet, la polèmica nominalista valencià/català, atiada al País Valencià per la dreta tardofranquista, sempre ha tingut el mateix propòsit: menystenir el nostre signe d’identitat més visible i rellevant, la llengua, per tal de beneficiar una homogeneïtzació que ni “el justo derecho de conquista” decretat per Felip V mai no va aconseguir.

Però si no en teníem prou, en els últims mesos n’hem rebut unes quantes més, de bastonades:

1. El govern balear de José Ramón Bauzà decreta una llei que posa fi a dècades d’ensenyament en català a les escoles de les Illes Balears, que han permès als nens de ses Illes aprendre la seua llengua i en la seua llengua.


2. El mateix govern decreta una modificació de la llei de la funció pública per la qual el coneixement del català deixa de ser un requisit per a qualsevol funcionari que haja d’exercir a les Illes Balears.

3. Per acabar-ho d’adobar, el govern de l’Aragó, decreta, perquè sí, que la llengua pròpia de les comarques de la Baixa Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya ja no és llengua catalana, sinó “lengua aragonesa propia de la zona oriental de Aragón.

4. Pel que fa al País Valencià, el govern de la Generalitat, no sols vulnera la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), sinó que, amb les seues actuacions o amb les seues omissions, perjudica a consciència i de manera premeditada la normalització lingüística del català, posant traves innombrables als programes d’ensenyament en valencià, negant-se reiteradament a la catalogació lingüística de les places docents i vetant el requisit de coneixement de la llengua pròpia en les oposicions d’accés a la funció pública.

Comptat i debatut, el menysteniment pel valencià que practica des de fa ja massa temps la Generalitat Valenciana i les actuacions clarament agressives contra la llengua catalana practicades des dels governs balear i aragonès, ens porten a denunciar públicament la continuïtat d’unes polítiques lingüístiques que pretenen clavar l’estocada final a la nostra llengua, clarament contràries a l’article 3.3 de la Constitució Espanyola, a la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i a la Declaració Universal dels Drets dels Pobles.

Per tot això, proposem al Ple de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna l’adopció dels següents

ACORDS

1. Instar la Generalitat Valenciana perquè complisca la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià en tots els seus termes, cosa que comporta el manteniment i l’impuls dels programes d’ensenyament en valencià.

2. Requerir a la Generalitat Valenciana perquè use el valencià com a idioma preferent o per defecte en les seues comunicacions amb la ciutadania.

3. Instar la Generalitat Valenciana perquè deixe de posar traves a l’ús normal de la denominació acadèmica llengua catalana, assumida fins i tot per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, a qui la mateixa Generalitat ha atorgat, en la seua llei de creació, l’autoritat i la potestat en matèria lingüística.

4. En aquest mateix sentit, cal instar la Generalitat Valenciana a complir les sentències dictades al respecte pel Tribunal Superior de Justícia valencià.

5. Traslladar al Govern Balear, al Govern Aragonès i a les presidències dels Parlaments de les Illes Balears i de l’Aragó el més ferm rebuig de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna a unes actuacions que es consideren clarament lesives i perjudicials cap a la llengua catalana, que és la llengua pròpia que compartim històricament.

Simat de la Valldigna, 12 de juliol de 2012



8

Joan Serra i Folguerà,

Portaveu del grup municipal d’ERPV-Simat de la Valldigna