Reial Acadèmia de Bones Lletres - es lo libre segon. lo l.M poetes … · 2019. 10. 23. · e dichte que es ver que Hector en batalles de molts gents fonch lo millor caualler del

LLIBRE TERCER

Acabat es lo libre segon. Comenca' lo libre tercei-. , ,

~ . a q u e s t tercer libre, per 50 com fa mencio de les Muses, deus presupondre que' los poetes han fingit nou Muses en forma de l.M

nou dones o donzilles, Rabitants e" Monte Parnaso e colents Ellcoria, e foren per ells apellades Caliope, Clio, kuterpe, ' Talia, :Melipomene, Pollimia;. Erato, Tersicore e Urania. E sobre aquestes fabuliza Ouidi en lo quint libre, que altresnou germanes nades en Grecia de Pireus pare seu e de mare Euipra, e per $o son dites Pierides, aprengueren sonar e cantar ma- rauelloqament. E per raho de aquella delectable sciencia (') qui es apellada musica, de la qual per ventura

314 CURIAL r GUELFA.,

elles no eren tan. granS 'maestres COA, pensauan, deuengueren molt superbes e variaglorioses en tant,

que menyspreant totes les altres persones expertes

en aquella art, se vo1guere.n no solament parificar ab les Muses, ans encara iubpeditarles. E axi oydores

per los deus, a batalla o disputa vengueren en aquesta manera; que l e s dites Muses disputaren una delles, e les Pierides semblantment altra de lurs germanes, les quals disputassen, e aquella que mills ho faria, guanyas pera la sua part la victoria. Perque oydes

les parts."fonch judgat Caliope hauer cantat e sonaf mills que la altra que l e s Pierides hauien elegida. Tantost les dites Pierides foren per los deus conuer-

tides en piques, que en comun lenguatge cathala son dites garces. E son ocells garruladors e aprenen parlar en totes lengues 50 quels inostren; empero no saben ni entenen $0 que dien. E quant a l integurnent da-

questa faula, diu Fulgenci que nou Muses son dites nou consonancies de l a veu humana e les nou Pieri-

des ,no" dissonancies. E diu papias que aquestis Muses son dites fil les de Jovis. e, de Juno, per raho com tota,veu de vent e de ajrgua se fa. E Musa ea

dita n moys, grech, que es aygua, perque tot $o mu-

sical de ayre e de aygua sengendra; car no pot alguna veu sonar sens vent e sens aygua e lurs mouiments,

e axi de aquestes dues coses totes les forces del cant e dela modulacio venen. Fas donques la veu per quatre dents contraposades, les quals la lengua fer, de les quals s i alguna defall ha defalliment en la veu;

LLIBRE mncn~. 335

dos' labis, dues cathacimbales, als quals l a lengua plega; e com se encorba forma u n vocal spirit en la concauidat del paladar e dela boca, qui per lo cami de gola corre com.per flauta; los leus o polmons axi con manxes enuien lo vetit, e despuys que es enuiat lo reuoquen e cobren. E aquests nou instruments son dirs nou Muses, a les quals es aiustat Appollo, per $0 com deu son les veus de tota melodia, e poch valdrien los instruments si no fos instrumentador; e aGo quant al cantar. Axi mateix Appollo se pinta ab decacordi, que voldir instrument ab deu cordes concordants o deu veus consonants, e finatment citara. E axi saltiri es dit de~acord i , '~uas i deu cordes consonants segons es dit, e per $0 lo psalmista: en

, decacordi, psaltifi ab cants e citara, etc. E ago quant al sonar e cantar son les Muses. ltem les dites Muses en altra manera son allegorizades; que la primera Musa sis appellada Clio, que es interpretada gloriosa dea, o cogitacio-gloriosa de cercar o cogitar sciencia; cleos en grech, en lati,fama, la qual segueix la sciencia. La segona ~ u t e r ~ e , que es interpretada be delectar, car primerament se deu cercar la sciencia e despuys delectar se en $0 que ha cercat: La t e r p Melpomene, quein fa perseuerar en aquel1 bon proposit. La quarta Talia, que es interpretada capacitat. La quinta Pollimia, que vol dir faent molta memoria. La sisena Ento, que vol dir inuencio; . . p es, que1 hom.deu fer de si alguna cosa noua. La setena Tersi- core, quasi instruccio o juyhi, car apres dela iriuencio

336 CURIAL Y GU~LFA.

coue. discernir o judgar.. La octaua Urania, quasi celestial enginy. La nouena e Liltima Caiiope, que e s eloquencia, e , si to t es.ordenada en la f i , de aquesta

. .prenen les altres illuminacio, creximent e fama, 'e ella d e totes. ,E :!$o q u m t a la sciencia sonen les MuseS. E,si per ventura les filles d e Pireus foren,. poetant, per los deus conuertides e n pique's, no sen inarauell persona alguna: Car com los homens pobres desciencia 'qui presumen saber molt, volen disputar o disputen ab los homens scjentificlis e d e reuerenda letradura, dels quals deurian oyr e apendre, volents

, . s e pariiicar e egualar a b ellsi son judgats despuys fo11s e d e pochsaber, e comparats ales piques, qui garr.ule'n e rallen e "o saben 50 que dien, e l u r por- tidia los aporta a vergonya.. Callem donchs los qui sabem poch, dauant aquells qui saben molt.

OLTES vegades; empero, aue ¡os honiens de molta sciencia esser supei-biosos e nienys;

preen !os altres h o n i e ~ s , qui n o aconseguexeii taifl, e ' tenen lo pit inflat, axi com si aquella scienciii ocupas loch molt gran e que als pits nols cabes, senyaladainent si son algun poch d e noble linage. Contra los quals ~ a l u i t i ; comune makm nobilitatis est superbia. E Sent Gregori: omnes studium ralionem bumilitatis equnles sumnrs ct studiuni primos parentes qui de humo factisunt. E Malachias propheta, secundo capitulo: Numquid non pafw zmus omnium nosfrum, nidmquid non Devs 21nw creavit nos, quare 'despuit

LI.IBRE TERCER. 337

z<nusquiquc nostrum frntrent suum. Foragitem donchs la superbia que es causa de tot inal e lo fum d e vanagloria se partesca dells, car si la scienci;~ es virtut e habita en ells, lo vici de vanagloria deu fugir qui es contrari seu, e dos contraris no poden estar ensernps. Contra los quals diu Tulli, o per ventura volent los scusar: Magnidicti ve1 magni facti frequens fanaa cum laude nedum superbos sed etianz humiles exccllelates Ni suis operibus et scienciis cecat. Item Valerius in titulo de cupiditate glorie; nulla cs tanta bumilitas qwc dulcedo glorie non tangatur. Pros- per etiam in suo libro: Cum omnia vicia superavit bomo manet periculum vehemens cum consciencia pocizw án se quam in Deo glorietur. Abaxen e humiliense los nobles e grans letrats, e cregan a aquel1 quils dix: Qui se exaltat humiliabitur, etc. E Curial, lo qual t e n i n ~ ,entre mans, bes deuia recordal- que al Rey Exechies per pecats que comes, l i foreii tolts quinze anys de la vida humanal; empero com se regonegues, per Nosti-e Senyor Deu li foren restituits e toi-nats. Sabia mes, que com los Emperadors ti-iunfaueil en Roma e anassen en un carro, lo pus vil esclau qui hauer se podia ei-e mes prop dell, lo qual doiiant l i

chollades li deya: Recognosce te ipsunt ne te extollas. E per $0 com Curial per la excellencia de la sua strenua caualleria deuench superbios, e p e r l a digni- ta t d e la sciencia algun poch vanaglorios, fonch pos- trat del carro del triuinphe d e la sua honor e tornat e n sclau set anys, a fi d e que reconegues que altre

2%

33'3 Cuninr Y GUELFA.

e s lo donador, altre e s lo reebedor. Empero á cap d e set anys regonexentse, restituit en sa libertat, fonch per Nostre Senyor Deu tornat al primer punt corn Nabuchodonosor, qui per pecat d e superbia e d e vanagloria fonch mudat per set anys en specie d e bestia fera. E qui be vol tenir esinent a la cayguda de Curial, la qual veurets en lo seguent libre, pijor temps passa que Job, car Job perdent los bens encara li romas un femer en lo qual jahia e ere seu propri e axi jahia en $0 del seu, e la sua persona era libera, car null temps fonch venuda per preu; mas Curial perdent los bens, perde lo cors o la libertat daquell, car fonch venut per preu e fet sclau. Empero despuys confessat e penedit, d e tnolts maiors bens que los passats fonch heretat e senyor.

E si sera licit a mi usar de $0 que los altres qui 3. scriuiren usaren o han usat, s o es inuocai- les

Muses, certes y o crech que no. Abans entench que seria una cosa Superflua, car elles no apai-exerien nes iiiostrarien a mi per molt que yo les apellas en subsidi e fauor mia, cai. no han cura sino d e homens d e gran sciencia e aquells seguexen encara que no s ien demanades, e mi e mos pars axi com ignorants han e n estrany auorriment, per 50 que yo axi en aquesta obra com e n totes les coses que parle, son imitador d e les miseres e garrules filles d e Pierides, enemigues capitals d e aquelles iiou egregies sorelles habitadores d e Monte Parnaso. Daltre part que elles se tenen per

rnenyspreades si son meses en obres intimes e baxes, car no solen seguir sino los molt alts e sublims stils scrits per solemnes e molt grans poetes e oradors. E si yo les hagues en la mia tendra edat seruides, aram socorrerien e aiudarien com als altres seruidors seus, mas yo no curi delles ne les conegui, e per $0 elles no curen de mi nem conexen. Be les voldria ara afalagar, mas sabent que riurien e trufarien de mi, elegesch callar. Perque no podentine yo aiudar dels dons de lur gracia, ab humil e baix parlament pro- ceyre axi com sabre a aquest tercer'e darrer libre, l o qual es algun poquet pus intrincat quels altres primers; per $0 com en aquest haura algunes ti-anfor- macions e poetiques ficcions, escrites no en la manera que a la materia se pertany, mas axi rudament e grossera com yo ho haure sabut fer.

4- v ERITAT es que aquest noble e valeros caualler del qual se scriu lo present libre, no fonch

gran capita ne gran guerrer o conquistador, axi com diriem Alexandre. Cesar, Anibal, Pirro e Cipio o altres molts, los quals per lur industria, mesclada empero ab caualleria, conquistaren los uns rluaixtot, los altres grans trocos o partides del mon. Einpero no Iie trobai en allo poch que he legit per be que ho -hage volg!. L

encercar, que algun de aquests nonieiiats hage meses les rnans a cors per cors en tants e tan estrets juyhis e lices, e ab tants e tan valents cauallers com Curial feu. Oyts he moltes vegades e encara legits, los tre-

340 CURIAL Y GUELFA.

balls daquell que en son temps fonch pus forts dels cauallers, $0 es, lo fill de Jupiter e d e Almena, qui mata jagants, leons, serps e destrui los monstruos seguint los per moltes pattides del mon. E encara d e Jasoii, qui axi com aquest, segons les ficcions poetiques, doma toros, inata serps, sembra dents d e que nasqueren cauallers, e en batalles mata inolts homens. Diras per ventura Hector ocis en batalles molts Reys e grans cauallers forts e molt valents, e , nulls temps fonch sobrat per caualler qui ab el1 combates, no obstant que en batalla no foryat ne sobrat, mas sinistrant la Fortuna, per desauentura i ~ ~ o r i s . Respon e dichte que es ver que Hector en batalles d e molts gents fonch lo millor caualler del mon mentre visque, e es ver que volenterosament accepta batalla a" cors per cors fnedora ab Achilles e no romas per el1 que nos faes. Empero no he legit', s a b u t , n e oyt, que el1 ne alguii dels desus dits, entras en Ilip o t amp clos, les ciriinonies del qual son espantables e temedores, ab alguil caualler semblant del1 mateix, ab eguals arnies, axi ofensiues com defensjues, e que entrat, dalli exir no pogues sino ,mort o vencedor. Pens yo ara que aquests nomenats e encara molts altres daquell teinps qui nomenarse porien, venint a ells lo cas q u e sens llica finar nos pogues, l o hagueren acceptat. Mas ago e s per venir, e Curial vench moltes vegades, segons en los passats libres porets hauer vist; axi q u e una es la raho del que ho faria, altra del que ho ha fet. E al que no ha fet, pero faria ho oferint s e lo

LLIBRE TERCER, 34'

cas, noli carregarem colpa; ne Lampoch callem ne ho tengam aniagat a aquel1 qui no una sola, inas moltes vegades ho ha fet, car seria malicia. Axi mateix si la Fortuna, axi com volgue mostrar aquelles lices a Curial e aquells cauallers ab los quals a cors per cors combate, li hagues donades tals capitanies com als altres dona, fora eslat venteni gran conquistadoi- e caualler i d e iiiaior fania e renom, car lo conguistar creix 12 fama, e la liga la virtut e lesforc. Concloerit, donchs, com lo pus estret juyhi, ans eslrem dels estrems, en actes militars sie la liga, la qual Curial mes que algun al'tre, no el1 cercant la, mas ella se- guintlo, hage usada, no digam los seus valerosos actes esser indignes d e recordacio venerable; car si per ventura fossen estats escrits per Tito Liuio, per Virgili, Staci o aIgun altre gran poeta o orador, foran estats legits, recordats e tenguts en gran stima per homens de reuerenda letradura. Carlos scriptors, se-' g o n s e s dit,liagueren d;iurat,fingint,los actes dargent, o si per ventura foren dor, ab la aiuda d e aquelles nou apollines nomenades, los muntaran en maior nombre d e quirats, a 4 laltesa daquell sublime e marauellos estil. E axi seguescain lo proces coniengat de la vida d e nostre- caualler.

5. D EXADES hauia Curial les quirimonies d e la For- tuil'a, mas no los pensainents, ans continua-.

ment torbat imaginaua que faria. Duna part veya que 1esta.r en Monferrat no solament sens fi-uyt, ans li

343 CURI.$L Y GUELPA.

poria esser molt noyble a l plaer e a la honor. Car estar musant e no hauer d e que sostenir lestat en lo qual se ere mes, venint a pobresa, haurie desonor e molt gran abatiment. Pensa algunes v e g ~ d e s anarsen en Alamanya, mas com Lemperador quil haguera sostengut honorablement fos rnort, no sabia quiny partit s e prengues ne on anas. Pensaua axi mateix anar sen al Rey Darago, lo qual haguera haut plaer de la sua venguda e li haguera feta bona companyia, e era la pus util e millor via que el1 podia tenir. Em- pero los infortunis quil seguien no donauen loch que el1 s e afermas en aquesta conclusio. Perque el1 torbat, marrit e trist ignoraua $0 que deuia fer, e no trobaua loch que fos couinent a ell. Conexia lo Marques de Monferrat per ventura hauer plaer que . el1 hagues honor, empero no li plauria que stigues e i i lo seu marquesat; ne tampoch aquella casa era tan gran que el1 hi cabes. E gxi la sua pensa un molt treballada, la q;al cosa conexent Melchior de Pando, dubtant la desesperanca del caualler, nos pogue tenir de venir a el1 e parlarli, dient:

MICH molt car: yot prech que not vulles torbar pei- aquest accident que tes vengut, ans te

prech que1 metas entre les prosperitats o bena ven- turances si aquest nom merexen hauer, e comtal per una; e seinblantment mira les benanances e veuras q u e no has raho de planyer, ans deus grayr a Nostre Senyor Deus, lo qual es prospera fortuna, o almenys

LIIBXE TERCBR. ,243

esta en la sua potestat, perque a tu sens merits teus les volgue otorgar, e perque les ha prestades a tu tan lonch temps. Digues, Curial, zrecordes te del primer jorn que aci venguist? Prech te que hages en memoria. Be sabs tu que pobre, molt humiliat e sens con-

sell, minyo de poca edat, e tal, que per ventura de pensar besties e trotar detras algun gentil hom foras estat content, aquesta casa te reebe et avünga, metent te en loch que altres, per esser nats en maior casa e esser priiners en lo seruey, merexien mills que lu. Empero dauant tots los altres de ia tua edat e encara de maior fuist ordonat; dago no plorist, abans te plahia e ho hauies per ben. fet; los altres empero ploi-auen rahonablement lo teu goig. E despuys que fuist un poch maior la Guelfa fiia en tu los seus ulls, e volent auangar alguna persona, elegi tu, e axi con1 ho pensa axi ho mes en obra, car mana :i mi quet donas deles sues riqueses, tu no pensant ato com, don, ne perque venia. Aquella senyora no to deuia, ne ton pai-e ne tu loy hauiets prestat, ne loy hauiets seruit, ne donada raho perque ella fer ho degues. Donchs si deute no la mogue, direm ab veritat que aquesta senyora fonch gracia peruenint, en la qual alegrant lo seu cor profita a tu, et mes en orde de be hauer e a propries despeses ta aportat al estat en que est, e ha comprada pera tu honor e fauor a molt gran preu. De l a honor que has guanyada 2quiny prolit lin ve? Certes'no degu, e si fa molt gran dan, car si tu no fosses, guardant ella lo seu

3 44 CURIAL Y GUELFA.

thesor fora la sua la pus rica casa de Ytalia, 50 que ara no es, car ella con? a prodiga ultra tota condicio de dona to ha donat, e tu con1 a prodich sens inesura e cornte ho has no sabiament despes e guastat. Be s;ibs encara corn per Laquesis perdist lo seny en Ala- inanya, e oblidant $0 que oblidai- no deuies, te escal- fist en amor stranya; be ho s e y o qui ab graii treball te traglii dalla. i A Curial, e com es dura cosa de comportar la prosperitat! Recordat lo soinpni que fist del home ingrat que tu volies iii;it;ir; pensa que tu niateix eres aquel]; no sabs que si la Guelfa no tagues aiudat, nulls ternps hi foras anat, o al almenys en tal estat, ni fora feta mencio d e tu mes que dalire gentil home pobre. Peiisa, Curial, que Laquesis fonch furia infernal quet aparague per destruirte, e cuyda ho aportar 3 efecte: e fet ho haguern si aquest vell que tes d a u ~ n t no si fos opposat, .e t u enfellonies,te ab mi per quet consellaua quet guardasses, tement 50 que tart te es vengut, cal- segons tos delictes, dies rnolts son passats que deuies Iiauer begut aquest calzer. E pur aquesta seiiyora la qual be sabia totes les coses, cluca los ulls, e a manera de qui beu purga, volgue trggar aquesta pillola tan ainarga, e luyta a b lo seny qui li consellaua lo contrari. e vencentlo toi-na a aiustar dan a dans e despesa a despeses, cur traiiies te en Franga per que guanyasses honor e cresquesses ab los treballs teus e les riqueses sues faina e renom, don;int a tu los seus thesors, no segons ta necessitat, inns segons t>i prodig;l volunt;it,

Lrisne TERCER. 345

car certes lo Marques a b tot l o son estat no ha con- sumada ,la ineytat d e la riquesa que tu. E axi com si d e propries rendes ho haguesses e que fallir not poguessen., lio has volgut malmetent perdre. E t u no conexent la sospita e gelpsia d e les dones, que per res del mon no volen ne consenten par en la cosa ainada, oblidada aquesta mena dor, tornist a Laquesis axi com los cans al vomit. Aquestes dues desrahons tas fetes, car a ella no li son dan, ans te dich que d e la tua ingratitut l i segueii gran profit. Lexem ara'les ,

lagremes; les quals t u no merexeiit Iio en alguna inanera per t u ha escainpades, car a aquestes nols pusch metre pi-eu. Solament te bast e t deu bastai quet parteix del lacom lo pecador del confessor, qui lexa pecats e abhominacions e 1;iltre li dona indul- gencies, car tu ten vas ricli do,nor e d e fama, e ella roiiian p o b r e d e dines e d e honor, car ab lo seus diners axi coin aquells quet costauan pocli, las comprada. E a ella no li seria obs per tot quant Iia, la infamia que denant lo a t u ab l o seu thesor ha ad- quirida. Finalment, recordet lo text quet allegui que n o t f;r injuria alguna si lo seu auxili, no lo teu denega, e pensa encara eri la ley que ordona corn primerament te comenca a auancar, dient que l o primer jorti que per seruidor seu te publicaries la perdries pera tots temps. Donchs t u sabs si es fama divulgada per lo mon ella donarte tot $0 que t u guastes; ella no ho ha dit ne yo tampoch. Donchs d e t u es exit, e aqiiesta es presuincio rahonable. Ves en nom d e

946 CURIAL U CUELFA.

Deu, q u e ara trobaras molts e molts quit voldran $0

q u e n o hagueres trobat lo jorn que primerament t e parii, e fa$ conclusio que millor partit ten portes que n o lexes a la Guelfa, segons en altre libret digui.

7. 0 YDEs per Curia1 patientment totes les paraules per Melchior a el1 dites, sospirant prirnerament

algun poch, respos:-No pusch ne vull negar les coses que dites mauets, ans dich e confes esser veres e contenents veritat, empero que y o hage traspassada la ley quem imposa no es ver, carde mi nulls temps isque tal mot. Empero pot be esser que alguns ho hagen pensat, e aquel1 pensament denunciat a altres, aquest fet se sera publicat, e axim pens 'que sera a l e s sues orelles peruengut. E puys que a1tr.e remey trobar no puch, millor mes molt lo partir daci que1 aturar. E axi yo tench joyel1s.e robes assats los quals lexare auop; prech vos m e prestets diners a b que anar men pusca. Melchior respos que era content. Perque stimats los joyells en molt gran preu, vint milia ducats sobre aquells li presta, e lin dona cinch milia graciosament, e presa la moneda secretanient, sich parti e sen ana alla on hauia lexada la sua gent, la qual hach inolt gran goig de la sua venguda. E el1 se vesti d e do1 e per ses jornades a Genoua peruench, e dins poch dies en una galera de inercaderia qui en Alexandria anaua, ab tota la sua gent inunta, e de Ge- noua partint, al viage que fer entenia dona principi e comenc.

LLIBRE TERCER. 347

N cossari genoues lo qual Ambrosino Despin- dola hauia nom, hach sentirnent Curial esser

molt .rich, e per cobdicia daquella roberia pensant que ab poch treball la hauria, mesa primerainent apunt una galera que tenia, de Portvendres parti, es mes en loch que la galera on Curial anaua encontras. E ax'i com Curial plen de pensament e de tristor en la cambra stigues, per lo patro e p,er altres de luny fonch vista la galera del cossari qui contra ells venie. E veent la venir en mal so, ab gran cuyta se comengaren a armar e a fer gran remor per la galera, a la qual remor Curial si be sestaua molt tabuxat del mal de la mar, alta lo cap e deman'a quiny brogit era aquell, e fonch li respost que una galera d e cossaris venia contra ell, e axi ques leuas es aparellas a la defensio, sino poria esser que el1 e tota la sua gent se perdrie. Curial oydes les noues, lleuas molt prest e ab los seus, si be los mes jahien del mal de la mar, armat isque e viu la galera del cossari molt prop, e acostant se la una galera a la altra, per les primers saluts una ruxada de viratons trarneteren e despuys comencaren a trinquiar ab les ballestes, en manera que lo'cossari nafraua molta gent a Curial, e Curial e los gentils homens qui ab el1 eien, estauan en la popa ociosos sens que no podien fer cosa alguna. Perque Curial, cridats lo patro e locomit, manals que en tot cas les galeres sacostassen pensant que axi trauria de1 cossari millor partit, e cuydali venir pijor, car lo cossari qui era valent home e molt exercitdt en la

348 CURIAL Y CUELFA.

mar, aiudat dels seus ab molts homens salta en iip

galera de Curial. e en un punt abans que Curial cosa alguna hagues feta', la meytat d e la galera quaix li prengueren, e los compenyons e altres de la galpra ia siauan en punt d e retres. Perque Curial siltant d e la popa ab lo seus, alguns ab hatxes, empero los demes ab les spases en les inans, fan se auant e quisque fonch aconseguit, nioi-t o nafrat cahia o tornaua atras. Perque los de Curiiil cobreii esforc e feren sens merce aquells del cossai:i e recobren la galera que hauien perduda, e fan tant d e les maqs, que los del cossari qui en la galera eren salunts, volgueran esser en la sua propia, e axi ho mostraren, car inolts cuydants escapar als ,colps de les spases e de les hatxes, se l anpuen en la mar e miseraiiient ferits d e molts viratons morien. Eri tant q u e la galera del cossari per cobrar son senyor, qui en laltra encara feya armes, sacosta tant , que los. d e Curial saltaren dins; e axi com aquells qui niolts companyons e los millors Iiauien perduts, nos poguereii longatnent defendre, abans retent se lo pus saluament que pogueren, foren presos tots, e lo cossari nafrat d e dos colps molt leigs en la cara, fonch per aquesta forma pres retengut. Perque curia1 ab les dues galeres a la illa. d e P o n p peruench, e reposat alguns dies, nies l o cossari en terra. ab los de la sua galera sauengue, per manera que l a galera del cossari romas a ell, e niu- dada tota la gent sua en aquella, acorniadantse d e laltra galera e presos d e aquella alguns companyons

qui de licencia del patro ab el1 volgueren anar, en Sicilia arriba, e a for~a de dines armada e mesa be apunt la sua galera, volgue partir per fer son viatge al,Sant Sepulcre.

R EGNAUA en aquel! temps en Siciiia un Rey no- 9, ble e molt valeros fadri, e d e poca edat, appe-

llat Corral, lo qual fonch fill del Emperador Frederich, Rey de Sicilia, e nebot de Mamfre semblantment Rey del dit Regne, lo qUal despuys que sabe le noua de Curial e de la vittoria que hauia hauda del cossari, mostra hauer plaer, e volguel retenir en son seruey. E de fet haguera vengut be a Curial si la Fortuna ho hagues consentit, mas certes lo Rey per larch e noble que fos no hauia poder de ferli be, Car los infortunis qui a Curial seguien noy donauen loch. Perque com lo Rey lagues fet requirir ques aturas en son,seruey e que el1 li faria bona companyia, Curial respos que per cosa del inon el1 no aturaria,, car anaua al Sant Sepulcre e no lexaria son viatge, e axi lo Rey 110s cura dell.

N caualler napoleta apellat AI rigueto Capere e tenia Mecina per lo Rey Corral, e la hauia ja

tenguda per Mamfre, cobeia la galera de Curial e suplica al Rey que li fes gracia daquella galera. Lo Rey li respos que no lay podia donar, que no era sua. Arrigueto replica:-Senyor, la galera es vostra e per $0 laus deman, car en altra manera no laus demnna-

ria. E lauors lo informa com hauia sabut que aquella galera era stada d e Ambrosino Despindola, seruidor bo e leal de la sua Real Corona, e que lo dit Ambro- si0 venint en Sicilia, apres d e gran batalla fonch pres e robat per aquest cossari e li hauia tolta la galera, e axi que tots t emps lan deuia pendre, e axi li suplicaua que ho fes e lay donas. Lo Rey apres que hach hoyt lo capita de Mecina, trames per lo patro e per lo comit d e la galera, e demanals don era lo caualler e com hauia hauda aquella galera. Ells respongueren com lo caualler era d e Monferrat e anaua al Sant Sepulcre, e daqui auant li comptaren tot $0 quels hauia esdeuengut a b lo cossari. Lo Rey apres quels hach oyts, los dix que sen anassen, e crida lo capita d e Mecina e dixli que per res del mon el1 n o lleuaria ne soferria que fos lleuada la galera a aquel1 caualler, e axi que li demanas altres coses, que aquella galera no lay podia donar. Perque Curial tantost com hach auinentesa d e partir, isque del port, e com fos en lo far d e Mecina foncli encontrat per nou galera del R e y Carles, e enuironat Curial, lleua rems. Perque lo capita d e les galeres lo feu requirir que vengues a ell, e Curial munta en la galera del capita e menalsen en Partenope on era lo Rey Carles. Em- pero de tant pres be a Curial, quen la sua galera no li feren nouitat alguna. Lo capita ana al Rey e li dix com haui i presa una galera de Corrali e hauia pres un caualler qui deya que era sua, e axi que manas que faria. Lo Rey era molt saui e valeros, magnanim

LLIBRE TERCER. 351

e de singular magnificencia, e trames per Curial, lo qual vengut demanali don era e on anaua. E respos que de Monferrat, e anaua al Sant Sepulcre. Dix lo Rey:-~Donchi com exiets de Mecina? Curial respos al Rey ab tot so que li hauia esdeuengut ab Ambro- sio Despindola e coiii per fortuna li hauia conuengut pendre en Sicilia. Dix lo key:-Digues, Corrali ihau- riet parlat que romanguesses ab ell? Curial respos que hoch, e que el1 li hauia res.post que per cosa del mon no kxaria son viage. E daqui auant lo Rey mana que li fos donada una bona posada e que li ten- guessen esment que no sen anas, que el1 lo volia interrogar pus amplament. Perque tantost fonch aposentat notablement, empero hom del mon no li feya honor, car la sua fortuna noy donaua loch.

o Rey apres parlant de Curial, 4ix en loch que molts ho hoyren:--.Certes molt me son altat da-

quest caualler, e n~o l t iiia seruit en destrossar aquel1 ribaut de Ambrosino Despindola, e sino quem tem que sia retengut per Corrali, yo1 pregaria que roinan- gues aci. E fonch li dit:-Senyor, aquest caualler no es sicilia ni ana nulls temps en mar, sino que anant segons diu al Sant Sepulcre, sencontra ab aquel1 cossari e despuys perueoch en Sicilia, e no ha volgui romandi-e ab Corrali, no obstant que1 hage molt pregat. Alguns ytalians deyan que aquest deuia esser gran traydor e que li lleuas la galera, el fes estrenyer e sabria la veritat. Altres francesos deyan que nos

35' CURIAL Y CUELP*.

deuia fer per cosa del inon,. abans lo deuian Iexar. anar quitarnent. Ladonchs lo Rey, qui era molt saui, oydes sobre aso moltes opinions, dix:-Lo caualler fins aci no ma deseruit ne feta cosa. perque yo1 deia nlaltractar. e si Cori-ali no1 ha destrossat hauent loy el1 merescut, {com lo destrossare yo, que' a mi ni a vassalls meus no ha fetü ofensa alguna? Tornats li lii galera e no li fallega un clau d e so quey era, e tantost sich partesca, car per rna fe jur que si el1 volgues, yo1 retendria de bon grat en inon seruey, sino que he dubte que tots temps visques ab sospita dell, e donats li un salconduyt per raho que si es encontrat per fustes mies, no li sie fet algun dan.

URIAL cobrada la galera e haut lo 'salconduyt, tantost sich parti, e nauega tant, que arriba

en Alexandria e isque en terra, e per terra ana en Jherusalem e visitat aquel1 sant locli on Nostre Senyor lhesu Christ fonch mes en sepultura, ana axi maleix a Monte Caluari e a tots los süntuaris on Jhesu Christ ere stat, e a n a molt per aquella terra menant tots temps en la sua companyia discrets e molt abtes pilots, que1 rnenauen per tots ros lochs on el1 anal- volia. E axi per ser jornades vench al Monastii- de Santa Catarina en lo Mont de Sinahi, e aqui tench nouena,.e tots los frares daquell Monastir li feyan marauellosa festa, e senyaladament un sant frare qu i dell nulls teinps se partia, ab lo qual Curial hauia molt gran plaer d e parlar per $0 com parlaua frances

LLIERE TERCER. 353

e hauia fama de molt santa persona, e lo frare conexia molt be a Curial. mas Curial no ell, e com abbdssos sacompanyassen, interrogant lo frare Curial a manera de qui confessa, descobri al frare tot lo fet de la Guelfa e la causa de la sua desapeknca, compla- nyentse molt de ia Fortuna qui a aquel1 pas lo hauia aportat. Lo frare com lach plenerament escoltat e a b paciencia oyt;respos e dix:

T u has be raho de dir mal de Fortuna, e yo not sabria reprendre si ten, clames, ans me ma-

rauell com no ten clames pus fort, car molts l l a $ ~ ~ ta parats e en diuerses lochs e .maneres, en algun dels quals es marauella com tan tart es caygut. Mas lexem la, car es Ilenegable, sorda e orba eL, no sab ques fa, ni sab a qui dona ne .a qui toll, e de$o que la deuem loar no la maldigam.Digues, Curial, ¿e no ti est de molt tengut que tan gran temps tage com- portat et hage fet, si dir se deu segons la.vanitat del mon, lo niillor e pus valent caualler que v i s a vuy, et hage fauorit sobre .tots. los cauallers? Has hauda festa de Einperadors, de Reys e de senyors mes que altre; riqueses ab gran larguesa, e finalment tots los seus dons tx comunicats copiosamente larga. E apres per $0 que no ofegasses en aquest golf de vanitat e no perdesses lanima, per co que wneguesses ton Saluador, ta aportat a aquest punt, ¿e encara dius mal della, que has hauda honor en aquest mon, ella pro- curant, e ara te procuia laltre? Has regnat en la terra

M

e ara si vols regnaras en lo cel. Dius mal d e Fortuna? 10 Curial! Deus te vol be, e si les vanitats del mon son algun be, gran part nas hauda, e queapres de la gloria terrenal te venga la celestial, la qual si la For- tuna no tagues mostrades les feres e brunes espatles, no conexeries, Zperquen dius donchs mal? Duna cosa la pots rependre, $0 es, que tan tart ho ha fet, e l o teu perill es estat molt gran, car si fosses inort en los temps passats. tu ten anaues dret als inferns,'los quals t u has guanyats ab gran treball e perill d e ton cors, et esperan alla ab gran festa e tenen a t u loch aparellat condecent a les tues errades. Lexa, lexa, donchs, les vanitats passades, que no son res; vet ques acosia l o Regne de Deu, penit te de $0 que has fet, confgsrat, frare meu. plora tos pecats, mira e contempla lo cel nou e la gloria de libertat, e, axi com infant quaix ara engendrat, fes lo cami ,de Parays. Not akilaguen les terrenals follies, tasta lopa celestial e mira la gloria dels angels; de!ectat eii lo seruey d e Deu, e si dius rnal d e Fortuna, fes ho solament per quet feu tant dormir en les vanitats del m o n , , e n o per quet ha despertat e ta presentades les riqueses e honors celestiils e terrenals.,Aquelles la Fprtuna "o les pot toldre a aquel1 qui les ha; no hauran enueia de t u tos participants. Mira, frare meu, los martirs d e [esu Christ ab quants treballs volaren al cel; rien ells de nostra vanitat e alegren se quant un d e nos s e regoneix. Castiga tos membresquit fan guerra; n o desiges les coses transitories e d e poca durada; vine

LLIBRE TERCER. 355

donchs, frare meu, e oges la veo diuinal. \Jet Deu quet crida et mana que sies seu: elegeix Regne sens t rebal le perill. Eri aquell no hauras paor quet maten enemichs; en aquell la misera enueia n o ha loch; no cobeiara algun los bens teus; not caldra pensar d e que mantidras estat. Ix de la cadena, frare meu; paga lo carceler, qui ab una gota daygua callara e not para p u s demanar; lexa les viandes qui costen rnolts dines; elegeix aquelles qui donen sens preu e sodollen lanima; fuig a fam e a set; f u i g a treballs e a vans pensaments. iO quina follia es la. dels hoinens q u e a b mil maneres de treballs conquisten los inferns e les eternals penes! E plores tu per la Guelfa? No faces; mes p i ~ r a per tos pecats e per les ofenses fetes a Deu. Ofer aquexes carnaces vils e pudents als treballs per lo Saluador. Mira que feu per tu ; obre los bragas e abrasa la diuinal gloria quis presenta a tu; ixla a cami; pren la rnentre has teinps; aquesta no la furtes a degu, car pera tofs es e tua es, no la perdes. ¡Ay d e mi, e quant temps jaguiyo en ajuestafossa! Sapies, Curial, que tum restituist d e niort a vida; em fist oblidar les vanitats que p l ~ r e s et fan anar trist. No ploraua Arniclates quant fugien los grüns senyors e richs homens e de p h o r cercauen cauernes e lochs solitaris en los boscatges, on a b $0 del seu se ama- gassen coin en ciutats gi-ans e ben rnurades, no hauent s p e r a n p de sulut. E aquell alegre, cantaua e aparexia en les p~aces; no teinent la ira ne furor dels Reys. Lexa donchs per ton grat $0 que per forca te

356 CURII~L Y GUELPA.

conue lexar, e sino ho lexes te sera tolt ensems ab la vida o abans, e perdent aquest mon no hauras laltre; sino que tu de ton grat te dispongues ago quet he dit, e de les vanitats daquest mon usa, axi com de la barca qui esta per passage de algun riu, que pasa hom despuys pagat lo barquer, te cascu son cami e no torna a la barca sino per necessitat de passar venint lo cas, e tantost lexar la. Usa donchs daquest mon ;i us necessari e les superfluitats trau de ton pensament e no desigs les grans coses, les quals encara que les haguesses, perdent les despuys entristexen lo cor; humiliat donchs e exalcar ta Deus qui es en los cels:E tu qui has batallat per les vanitats mnndanes, batalla ara contra lo diable en defensio de la tua anima, e es forts caualler e aspre, e tots temps te guerrege, e si del1 ab les armes de Christ nons guardam, com a vencedor en nostra mort sen porta la desferra.

O YDES Curial ab gran atencio les damunt dites 1 4. paraules, a l ~ a lo cap e mira lo frare en la cara,

e dix:-Pare meu, vos diets que yous tragui de la fossa, prech vos quem digats qui so&.-Yo son, dix lo frare, lo Sanglier que tu combatist en Paris.-Oh Santa Maria, dix Curial, ¿e com se pot fer queus siats tant abaxat e doblegat a passar aquesta vida? Respos lo Sanglier:-Jesucrist Nostre Senyor, qui per esser de linatge reyal li pertanyia Regne, e per esser Deu ara Senyor de tot lo mon, mo mostra, qui volgue

LLIBRE TERCER. 357

esser pobre per nos, e despuys mo ha mostrat Sant Francesch, lo qual seguint la pobresa e humilitat de

Jesus,meresque esser signat de les mfres del Salua- dor. E sapies Curial que no ha frare en aquest Monas- tir que baratas la sua vida per la del Rey de Franga, e mes es go que per cascun dels que aci viuen se :menysprea que $0 que tots los Reys del mon poden hauer. Acis veu contemplatiuarnent lo Regne de Deu e la gloria dels angels e la diuinal e eterna1 cort. E en lo mon :que pot hom mirar sitio vanitats efollies e cosas de poca durada e qiie sens gran treball nos poden hauer e sens maior treball nos poden posseyr, encara que sien vils, menyspreables e de poca durada? No es mal mercader aquel1 qui en la tira barata fanch a or, e baratar la terra per lo cel nom par sie grosseria. Lexa donchs Curial aquests pensaments folls e gitals de ton cor; fes loch a Ies paraules de Deu, que no entren sino alla on troben disposicio. Recordes te com anaues carregat de pedres e de perles e de or; Zon es a;a aquella vanital? Dich te que si la gloria era en lo mirar, tots los quit estauen en torn les rnirauen mills que tu, e a t u solament te sobraua lo treball de portarles a l col1 e la cura ansiosa de guardarles, e no sabs que primerament foren dalcre e son o seran daci auant. :Pera qui les guardaues? Yo crech qde no ho sabs. Pensa, pensn be engo qbe dich, car yot assegur que si tut vols dispondre a pensar en Deu e en les sues obres, $o que ara desiges auorriras, e menysprearas aquesta miseria que cuydes que sia

~5~ CUR~AL Y CUELFA.

algun be, e de hauer ho fet tan tart te tindras molt per mal mirent. Empero lo piados Saluador ha los bracos tan lonchs, que en qualseuol loch e temps lo pecador se penit, lo abrasa, el se acosta, el fa ciutada en la eterna1 gloria del regne de Parays. E prech te quem digues ¿que es $0 quet ha sobrat dela multitut de viandes precioses que has menjades, de les dances de les juntes e dels torneigs que has fets? ¿On son les festes en les quals te est trobat? Mostrales me, frarr meu. 2On es lo dia de ir? Mostralme. 2On es la gloria dels preciosos ornaments? NO sabs totes les coses hauer fi? Una sola cosa se quet poria profitar sit penits empei-o e vens-a estat de gracia, co es, algun poch de be si has fet per Jesucrist, es a saber, alguna obreta de caritat, pietat o misericordia al pobres seus, encara quem pens que sera poca cosa. Empero sit" perts, $0 que Deus no vulla, valdrat a hauer menor pena, e sit salues te profitara a hauer maior gloria, si tot per ventura no sera feta en temps degut ne de bens justament guanyats. iO catiu, e nots penits de les batalles que has fetes perla vanagloria del mon! Has rnorts homens, has trameses animes als inferns; digues (on es lo fum daquella vanagloria? {On, son aquestes coses caduques? Ja no sen parla nis fa mencio de tu. Tu nom sabries mostrar 50 quet ha romas daco, mas yo to mostrare e to reduire a memoria; ~o es, un saluatge pecat, pudent e abominable a Deu, es a saber, obstinacio e perseuerancia dampnada. Car dins ton cor encara te alegres et tens a gloria gran

LLISRE TEIC6R. 359.

hauer comesos aquells pecats e no ten penits, ans ensuperbinte te glorieges en ells, e pensant que per aquesta sola causa mereix honor e fauor, ten vas dret als inferns e camines cascun jorn mil legues perque pusques atenyer ab temps. Not cal cuytai-, que encara que altres vagen primers per pendre loch, no fallira loch a tu, e lo teu loch no1 pendra degu, ans hauras gran e ampla. posada, e sies cert' que not fallira aquel1 a qui has ser~iit , ans ta ja donat guardo de tot $0 e quan't per el1 has fet. E vet per ventura gtu penses que lo diable 'quit consella mal obrar, fa injuria a la anima en infern si li dona pena dient que aquella anima ha seruit aci en aquest mon? Donchs com s e pot fer que per seruir lo a el1 li done pena? Obre los ulls, car frare, e auiua los sentiments, car lo diable not dona pena per raho del seruey que li has fet, ans ta ia donat guardo, gloria e honor mundanal en esta manera,, car tu te eres glorieiat en cometre los pecats sobre dits e per aco has aconseguida. tractant lo diable mundanal, fauor e honor,. si aqueix nom mereix hauer. E axi lo guardo del diable ja las haut en aquest mon, e sit dbna pena en laltre, no ho fa per raho que las seruit, mas com execudor de la justicia, per les ofe'nses fetes a Deu e dans donats a ton proysme, e axim par que ho deus entendre. Ja Le dit totes les coses passen e no son sino fum. Di- guesme, ion son aquells grans Reys qui senyore- iauen lo mon? ¿On es Eletra, de la qual vengueren tots los Reys d e T r o y ? (0n es ~ r i i m ? (On son


Heiitor, Paris, Troyol, Deyfebus, Elenus e trenta fills seus altres? i o n es la gloria d e les sues nores? i o n es lo ducat e imperi d e Agamenon? i o n son tots 10% Reys de Grecia? ~ Q u e l s sobra de la victoria que hagueren dels troyans;e d e la cautelosa e falsa astu- cia e traycio del cauall e d e la destruccio daquella ciutat gran? (Vols que t o diga? Tots son en infern e sots la potestat del diable, e lo seu guardo fonch que los mes e rnillors rnoriren en aquella obsidio e los que rornangueren trobaren lurs n,ulle;s a b fills de altres homens, e despuys los uns morien per mans o iractes de lurs rnullers, los altres per iiians de lurs fills o fillastres, en inanera que tots arreu feren mala fi e son martirs en los inferns. p n es la festa que l o mon fa vuy dells? ¿Repiquen en les esgleyes? ?Cele- bren les gents uniuersalment les lurs festes? ~ R e g n a - ren lurs fills apres de la sua mort? Ve, ve, Curial, vulles esser curia1 en lo cel; segueix les peiades del pobre pescador, car Jhesucríst a aquel1 e no a Sarda- nopolus ne a Artaxerses ha comanades les claus d e Pqrays. Mira los sants apostols, los sants martirs e confessors, dels quals se celebra fesfa en lo cel e en l a terra; aquesta e s obra d e durada,. Descalcat e segueix lo f i l l den Peres Bernado, lo qual per ferse menor dels altres, es fet gran en los cels e gran en la terra, axi que tots los fets son nichil sino seruir Deu e hauer misericordia dels pobres seus, e abraca la virtut'de'caritat, la qual es molt agradable a Deu. E si altres virtuts aconseguir no pots, alrnenys aconse-

Lriene TERCER. 361

gueix apresent les cardinals, $0 es, ,prudencia, justicia, temperancia e fortalesa, de'les quals axi com raigs radiants, segons Macrobi, emanen raho, entenirnent, circunspeccio, prouidencia, doctilidat, caucio, ami- cicia, ignocencia, concordia, pietat, religio, afeccio, humanitat, modestia, vergonya, abstinencia, caste- dat, honestat, moderancia, sobrietat, pudicicia e fer- rnetat. E mentre ells en acosaguessen, una esquella rnolt petita fonch sonada en lo monastir, a la veu de la qual lo Sanglier dix:-Curial, yo no pusch estar pus aci, a Deu sies comanat; prech t e que les mies grosseres paraul'es te membren. Es ver que de les altres .virtuts que son molt necessaries a la saluacio d e la anima te volia un poch parlar, e algunes altres coses te volia dir, empero laobediencia m e costreny a seguir la veu daquella esquelleta. E girant la es- quena sen ana dient: en Parays nos veiam.

A NACSEN lo Sanglier e Curial romas tot torbat, e =S. si moltes lices daquelles ha'gues ,haudes, yom

pens que menyspreant lo iiion haguera seguides les peiades del Sanglier, mas la sua gent quil speraua era hujada'de star en aquel1 loch, car ia eren coni- plits los nou jorns, e axil requeriren que sen anassen. E lo diable stimulaua axi fort aquells gentils hoinens e per conseguent ells a Curial, que1 feren partir daqueil loch, e per ses jornades en Alexandria, on la sua galera haui;i lexada, ylen d e pensament d e $0 que hoyt hauia e penedit de les coses mal retes,

ab anima ansiosa torna. E entrat en la sua galera, anuides parlaua, e los jouens reyen del1 dients: iO quin begui! iO com es santa persona nostramo! E moteiauanlo tots, en manera que dins pochs dies oblidades les amonestacions del Sanglier, torna tal com era dabans. E vench li volrntat de veure lo Monte Parnaso, on los poetes e philosofs solien estar, e apendre on eren los temples de Appollo e de Baco, deus segons la opinio antigua de sapiencia e de sciencia. Empero la Fortuna qui no era encara contenta deis dans que a Curial a instancia de la enueia procurats hauia, volguera que en lo partir Dalexan- dria peris, e con1 lo teinps íos bo e plasent, e vees que curia1 ab bonanga sen inaua. salta auant e crida grans crits a Neptumno, deu de la mar, e ab veu congoxosa li parla e dix:

o quina peresa o negligencia es aquesta tua? ~ C o i n not vols apercebre Curial esser un dels

tnillors e pus valents cauallers del 'mon? No pots pensar que del ira dels cels, dels vents, e de la terra, e dels inferns, e encara de la mar, los noms de Ju- piter, de Juno, de Pluto .e de tu, e s farasenyor de tot? Pensa norresmenys que aquest n0'permetra;que aquesta gent morisca irnpla la fogueiant casa de Pluto; ans ab lo ,sant nom de aquell, los santuaris del qual el1 ha visitats! dintre e fora los murs de Jherusalem, lo girara a creure en aquell anyell qui porta los pecats del mon. E tu qui en aquestes terres

~ I B R E TERCER. P 3

ab tos germans est adorat, perdras la senyoria de la mar, e ells los regnes que senyoregen. Vet que Venus ja ha perdut lo nom de deessa, e tots los cristians afermen no esser collocada en lo cel tercer, e Cupido, fill seu, no e'sser res ne tenir arch ne ferir ab sagetes, e finalment 1os.deus dels gentils no esser cosa alguna. Perque abans que ocupe lo teu regne, fer lo e treballal; badalle la mar, e tota plena de bo- gues llance spumalls, e la arena Somoguda puge alt, e veia lo cel, e les aygues mostren esser munts e valls; sien tempeteiats per el1 to ts los altres qui naueguen. Vet que ia se te per dit tu no esser res, per $0 que fins aci les mars li hin mostrada lasquena blanda e lisa, e a manera de qui Ilenega, ha nauegat suaument e quieta, O pereos ¿e not mous encara? ¿Has por quet fira ab la sua ,spasa no vincible?.iO lassa yo, e ab qui parle! Yo no hagui paor de toldreli $0 que li hauia prestat, e t u has li,paor e espantes te com ous lo seu nom e no goses exir! - Prech te quet recorts esser spirit e la sua spasa not pot tenir dan. Despertat donchs e sie somoguda la mar e totes les tempestats que sols mostrar en les mars Oceans, e axi mateixen tot aquel1 stret de Gibraltat, vengan tost, e los mugits daquell leo f& e brau qui habita entre les illes de Mallorca e de Cerdenya pleguen aci, e no oblidades les tempestats del far de Mecina,

- e les dels golfs de Satalies d e creta junten $e totes e firen aquesta galera. Mostra tu esser poderos a regir ton regne; espaordeix lo cor daquell que nulls

364 Cunia~ v GUELFA.

temps hach por, n e per perill en ques ves se descolori ne muda la cara. No hages por; vet que una tembra li ha tolta la terra, d e la qual ella no es senyora; ( e donchs t u no li toldras les mars, les quals fins aci has p ~ s s e y d e s ? Mira que Jupiter estant en 1 0 ' ~ ~ s alt grau d e son regne t e mira e t fa indigne d e senyoria; ia los minyons burlaran d e tu, e ab to ts . los esquifs caualcaran les tues ma'rs, e posseyrsn 10 regne que antigament nols era atorgat. E si aquestes coses not mouen, tem los dans quet seguiran per la tua peresa, car t u axi corn indigne de senyoria, seras posat en escarn e vituperi entre les animes infernals, e enle- giras la resplandent casa d e Jouis, e ~ a t u r n o negara esser ton pare, e per Pluto seras emancipat a la pus dura e tenebrosa carcre dinfern perfumada d e sufre e d e goma pudent, e l o teu nom qui d e letres semblants dor era scrit, ara d e color escura e fosca sera legit en aquel1 regne plen d e fum, e cremaras en les viues flnmes, qui quasi blaues tornen en lo tremolar de les sues lengues agudes, e ia balliuceiant te de- nuncien les tues penes, e t menasen continuament, e no lexaras fama sino de pereos, per la qual aquest tan gran mal hages merescut. No lladrara entorn de t u Ecuba ab la sua boca d e can rabios, ne Meguera pregara Hercules quet firi a b la sua rna$a, car inassa gran honor te seria que animes nades d e tan clara sanch ministrassen torments a tu , mes altres qui per crims sutzeus, vils e pudents sien damnades, te sti- mularan continuament. E jatsia que tu diras les mies

LUBRE TERCER. 365

paraules esser pus leugeres quels vents e que no he poder de fer mal, y o ho atorch, empero sabs que he saber e enginy, e son instable e diligent e no se que es repos, ans ab continuus mouiments gire la mia roda, trametent los meus bens e les mies prosperitats alla on me plau. Tench a prop lo meu offici, e se tractar e pregar, e axi no solament ab diligencia. ans encara ab importunitat te perseguire per totes aquelles vies on te pore noure, en manera que tu conexeras que yo per peresa no merexere perdre lo meu regne axi 'mm tu.

'7- 1 A callaua la Fortuna e speraua la resposta de Neptumno, quan la mar meneiant el1 lo cap mur-

mura e en les sues profunditats comenca a bullir e fer mouiments. Torben se les aygues e mesclades ab arena arranquen oues, quant Neptumno tragueaquell terrible e espantable cap, e obrint la boca, paregue que totes les naus del mon no li serien un boci, ans les beurie totes en un glop, e ab gran veu e molt espauentable, parla e dix:-:Que es aco, falsa tragi- tadora? 2E penses tu que son yo la tua roda, quem menes e gires en la manera que tu vols? No sera certament axi, ans sus ara a despit teu yo atorgue guiatge e salconduyt al caualler, e. certes no1 malme- naras en lo meu regne, e usa les tues malicies alla on te sie consentit, car aci aquesta volta no sera donat loch a la tua variable volentat. O! be est fembra en tots los fets, que ara vols ara no vols, ara plores

366 Cuai~r. v CVELFA.

ara rius, ara dones, ara tolls, e finalment, en tu n o ha sola una ora de fermetat! Ve, ve falsa e variable fembra, qui si tul volguist aigun t emps comportar, confessant per la tua falsa I'engua el1 esser noble e molt valeros, axi mateix y o noble, vull aiudar a altre noble, e pur com noure ii volgues, no ho 'faria requirint men tan falsa e tan variable fembra com est, car to t s temps tagui per sospitosa, e no vull hauer nom d e afeminat quem gouerne per'tu.-E dites aquestes paraules; lo peix mular en lo qual Nep- tumno caualcaua, comenga a mugir, e les aygues bramauen, e comouent les ab la ,coa, volgues cabu- p r e entrar sen al fons; inas aquella'iniqua e varia h r t u n a crida yuarcosament:-No fuges axi tost, oume per ton prou, sino sies cert que yo cridare Juno, germana e senyora tua, e ladonclis oyr;is mal quet pes.'E com Nepturnno no volgues oyr, ;iris s e amagas en les profunditats d e la iiiar, qui ia li feyen cami per on anas, e mudat en lo seu carro d e quatre rodas, tirat per quatre, dalfins, tengues son canii, aquella falsa Fortuna crida grans crits:-O uno, ainiga iiiia, 2011 est? Vine a ini. e apareix me; vet inaci que tesper; noiii perdas la vergonya q u e to t s temps trobi eri tu, e la obediencia que liaguist enuers ini, no penses ainiga que per nios fets te vulla, ans son fets teus :iIs quals tapelle. E dites aquestes paraules, la dita Juno corneiiga a moure gran tempestat e a enuiar sagetes de llamps per diuerses parts, e los vents inouen teiilpestats, e a b fiblons feren les rnars

LLIBRE TERCER. 367

e comouen les. E despuys asseguda en u n Reyal siti tot negre, circuida de inoltes gents, a parlar comenca e dix:

. -

18. A MIGA mia rnolt cára: y o ,he oyda la oracio que tu has feta a Neptumno; e noin.marauell d e la

sw crua e curta resposta, car to ts temps ionch ta l , .e nos vol gouernar per persona del mon, ni , crech en algun cas que ell. reebes tos prechs, sabent que t u est feinbra feta a ta guisa e no ous prechs de degu, ne has spirit de pietat, ans en u n punt fe enfelloneys e vols q u e totes les coses stiguen a t a disposicio e ordonanca; e axi. Neptumno vol regir son Regne en aquexa matexa forma: E s o n molt niarauellad;~ coiil en aquest cas fuyst moguda a pregnr Neptumno que fos cruel a aquel1 caualler, corn el1 mateix sie tota la' qrueltat del m o n e no sapia estar un momeut sens fcr crueltats e obrar mal. <E corn penses t u que encara que en aquest punt , en aquesl loch, la inar stiga pa-

, . cifica e no mostre tempestats, que en altres parts n o fa- mouiments terribles e e ~ ~ a u e n t a b l e s , e no pe- rescan molls ab tots los bens lurs? Yot dich que tanta es la cobdicia de Neptunino, que si molt lo nauegar se usara, tots los bens e t o t e s les riqueses del [non, si aques tnom merexen hauer, alrapara e beura a b la sua insaciable gola. Car yo no crecli que tots los homens que viuen en lo mon hagen lants bens ne tantes riqueses com Neptumno los ha tolt. E posseeix maiors riqueses, seiis com,paracio, que


Jupiter, germa e marii meu, e tots los deus passats. E es veritat que tu dispons de les prosperitats e les dones a temps cert aqui a tu plau, empero tu pobre est, que no has res net pots res aturar, e de Nep- tumno es lo contrari, que el1 no .pot donar e toll continuament, e tots temps brama en una part o'en altra mknacant los nauegants. E iatsia que eils ho sapien molt be, empero nulls temps se castiguen, e per $0 sabent ~ e ~ t u m n o que si molt nauegaran a les sues mans tart o tost han a venir, algunes voltes los fa bona cara, els lexa en pau tornar a casa Ilur, yma- ginant que si tots temps mal usaua, algu no nauega- ria e el1 perdria per poch seny $0 que spera hauer, comportant les gents algun .poch. E hages per clar que encara que el1 hage sostenguda algun poch la navigacio daquest caualler, el1 lestoge pera maior mal que toldreli aqueix petit troc.de fust en que nauega, e finalment no riura del joch. Perque prech que calles e no1 vulles pus molestar e confia tant de la cobdicia e auaricia de Neptumno, que quant el1 conexera que f a p a fer, no li escapara. E si tul coneguésses tan be cofn no1 sollicitaries a mal obrar, car el1 mateix si es massa inclinat. E fent conclusio, te prech me perdons per $0 que arat dire: com voldras pregar algun que f a p per tu, no1 pregues injuriant ne ab menaces, ,car axo solament toldria a cascu la voluntat de complauret, car yo oy be les tues ergulloses e superbes menaces, e les injuries e vituperis que li has dits, e per ~o no1 entench a pregar que faca so

que vols a present; per temps s e pora fer ques fara encara que t u no ho requiras, c3r yo ho fare metre en lo meu memorial e nom exira d e memoria. E con1 la Fortuna li volgues respondre, Juno despitosa pec les injuries que a son frare hauia dites, no la volgue oyr, ans girant lasquena sen ana. Empero ab tot axo Fortuna veent que Juno li hauia perduda la vergonyi e sen era anada sens oyrla, fora exida d e seny a grans crits c o m e n p a parlar aris cridar e lancar fora l a sua boca paraules descompostes e a b desorde en la forma seguent:

OT cal fugir, falsa fembra, que yo son aci et perseguire a b totes les tues enemigues, les

quals en aquest mon te feren guerra e y o les induire que en laltre not perdonen. O Europa, filla del Rey Agenor, que per Jouis, requirint ho la tua bellesa, meresquist esser feta la terca part del mon. E tu Girona, filla d e Giron, que per Jo.uis fuist conuertide en jumenta, per $0 que profetizaues les coses veni- dores et meties dauant los deus. E t u Tiresias, aqui Juno tolgue los ulls corporals. E t u Prondes, filla del Rey dels argins apellat Acrisio, la qual per ton pare fuist tancada en una iorre sens forat per por de Jouis, e lo dit deu se conuerti en or colat o regalat, e entra dins e engendra en t u Perseus lo bon caualler. E t u Carmenes, qui primerament hauies nom Yo, e desflorada per Jouis fuist mudada en vaca e comanada a Argus, los cent ulls del qual, enganat per Mercurio,

3 70 CURIAL Y GUBLFA.

foren mudats en coa de pago,, e tu fugint ab la pota en les arenes de Libia, escriuias lo teu nom en cascun pis, e puys per lo dit Jouis tornada a esser persona, meresquist esser Reyna de Egipte. E tu Reyna de Macedonia, qui, segons se diu, tractant Neptanabo, gran filosof e astrolech, haguist del deu Amon, Ale- xandre ton fill, lo qual deu era Jouis mudat en forma de inolto. E tu Leda, filla de Theseu, la qual acollint te lo deu Jouis, quis muda en forma de signe, dauall, les sues ales perdist la tua virginitat. E tu filla de Ysop, deu del flum, qui per lo dit Jouis fuist strupada, prenent lo dit deu forma de focli. E tu Alci- mena, filla de Amfitrion, qui enganada per lo dit Jouis parist Hercules lo fort, es dobla aquella nit en dues nits. E tu filla de Nocturno, qui per lo dit Jouis fuist desflorada, prenent lo dit Jouis forma de Satur- no, deu de la mar, e nasqueren dos fadrins. E tu filla del Rey Alcedomonte, qui emprenyada per lo dit Jouis, per $0 que ton pare no ho sabes, parist com a coloma; e tot lo poble Dargina, qui foncli destruit per Juno, per $0 com Jouis son marit jague ab Ogienta nada daquell poble, lo qual Jouis despuys restaura e feu altre molt maior poble de sement d i formigues. E tu Ganimedes, nat de Yulo, Rey dels troyans, qui per lo dit Jouis en forma daguila fuist arrapat e inuntat al cel, e fuist fet pincerna seu. E tu Ceres, deessa de la terra, qui fuist strupada per lo dit Jouis, de que nasque Proserpina, la qual en Sicilia arrapadn per Pluto, fonch feta dea dels inferns. E vosaltrcs, ,

~

auzells qui fets versos, e nasques de la cendra del cors de Minos, fill de Aurora, lo qual en la encon- trada de Frigia fonch cremat per lo foch que Jouis hi trames, e par queus lamentets per la mort del dit Minos. E tu Menosia, qui per lo dit Jouis mudat en forma de pastor,. fuist strupada: E tu Deoyda, qui mudat lo dit Jouis en forma de serp, fuist desflorada per ell. E tu Menofron, qui per Jouis una nit fuist mudat en bestia fera, per go com volguist fer luxuria ab ta propria mare. E tu poble de Thebas, qui per Juno fuist destruit, per co corn Jouis jague ab Semel, donzella thebana, de la qual nasqué Baco, deu del vi. E tu poble de Corinto, qui pe'r lo dit Jouis fuist mudat en bolets, per $0 com deuenguist molt luxurios, e no escaparen sino dos jouens justs, apellats Cro- con e Miloe, qui foren conuertits en florsr Venits, venits tots e totes ensems ab totes les altres concu- bines de Jouis, ocupats e ensutzats lo llit de Juno, per forma que lo deu del foch noy entre ne la vulla, ne aquella falsa, ingrata e celerada Juno no salegie dels diuinals abracaments, ans sie menyspreada e auorrida per son marit, e solament li romanga nom de germana, lo qual encara no mereix per la sua superbia e ingratitut. Venits donchs a mi, a r yo sere ab vosaltres eus aiudare a hauer venjanga de aquella celerada e tempestosa Juno; no la temats que ja no es res, ans ha perduda tota la gloria de la sua deytat. E axi venits a mi, cdr ja son les mies armes prestes per anar contra aquella inica e fastijosa fembra, e

son certa que aiudats per mi haurets della dura e cruel ven jan~a , e tal que nulls temps fonch vista ne oyda.

tu Dione, Reyna de Xipre, qui trnctant yo tia- guist del dit deu Jouis, Venus filla tua, la qual

en gran singularitat fonch dotiida' d e bellesa e par¡ del dit deu Cupido son fill, e fonch estellificada e collocada en lo cel tercer; e com appareix en lalba ha nom Lucifer, e com ve lo vespre e appareix en poiient h a ' n o m ~ s ~ e r u s , per raho com se pon en lo Regne de Speria. Recort te de la bona sort que liaguist ab mi; car yot doni per enaiiiorat lo inaior de tots los deus mortals, e la tua filla deessa pari fill qui es deu delsenamorais, e fer a b les sues sagetes e no es persona quis pusca guardar de la sua inuisible treta; e com fer ab la fletxa dor enamora e encen, e com fer ab la fletxa de plom desenainora e rerreda, e no es poble en lo inon que no sie subiugat a la sua senyoria ne que pusca estorcre d e la sua amigable treta. E per $0 com es a t u inolt gran gloria que yo no Iiage oblidats lo noms d e tan excellent dea com fonch la tua filla, la qual en inolts lochs e s apellada Dione; vull dauant t u repetir la gloria de la sua deitat, la qual ine pens que sera no poch plaer a tu , perque veges com es stada tractada en lo mon e collocada en lo cel, e quant es gran la festa e mencio ques fa della uniuei'salment per tot lo inon.

INGEN, molt cara amiga mia, los poetes que Celso fonch sens p a r e e hach un ti11 apellat

Saturno e fonch Rey de Cret, e foren li tallats los geiiitius, per $0 com mataua to ts los tills que ~ i m - beles e Obsrea sa iiiuller paria; los quals genitius

f o r e n lancats en les niars de Cipi-e, Regne teu, e d e la spuciia de aquells nitsque Venus, filla tua, e per lo dit Jupi:ei. fonch deificada en lo cel tercer e conuertida en planeta. ~ ( u e s t planeta de sa natura importa d o l c u r ~ , es amigable e porta amor, alegria, guany; tempra la malicia del comhatent Mars; esta en c;iscun sigrle vint e nou jorns; segons Tholoineu; Ls calt e huiiiit, estanli desota Taurus e Libra, e regna en Piscis, e I;I sua casa e s en .Virgo; va alguna volta dauant lo sol e alguna volta lo segueix, e tant lo te ;S

aprop, que nulls temps se lunya dell. e confor'ta lo sol en la suana tu ra . Es ardent e calt; tota luxuria e voluptat prenen principi dell; fa lo seu cors en trecents quaranta e vuyt jorns, e toca per mesura dues parts de l Zodiach; fa loine namorat, vigil e sollicit, e segons he dit, en la sua natiuitat hach nom Venus. Es apellada Diana per los pobles quant apareix los matins en Orient, per $0 com anuncia lo adueniment del dia, e la gent grossa lapella la stela del alba. Es apellada Ciprinya per $0 com nasque en Cipre, e despuys del seu traspassament s e conuerti en estela, e ,

per $0 fonch axi apellada. Es apellada Esperus quant apareix al vespre deuant lo sol. Es apellada en grech jubar, que en lati vol dir Iluin, e,hach nom axi per lo

374 CURIAL Y GU~LFA.

dar llum d e sos raigs. Es apellada Frondosa. a frorr- dos. grech. que en lati vol dir spuma, perque nas. que d e la spuma dels genitius de Saturno e' fonch langada en la mar d e Xipre. E diu se Dione per tu , segons diu Dante en lo ter$ libre del Parays, alla on diu; Ma Dione adoravano e Cupido, quella per madre sua que110 per filgiolo, er decia chiMo slette in gremo a Dido (7 Es apellada Citerea, d e Citero, mont on s e diu que nasque; fonch muller de Vulcano, deu dels Ilamps. Aquesta tua filla conuerti les dones de Xipre en vagues e conuerti una iinage d e pedra en dona gentil e bella rnolt.

donchs, d o l p amiga mia, prechte quein oies. Sapies que aquella fastijosa e menyspreyuol

Juno a b la sua superbia indomita, ma,mostrades les crues e feres espatles e no ha oyts mos prechs ne ha volgut molestar aquel1 Neptumno, deu del sutzeu e pudent Regne de la mar, deu del eterna1 plor, qui a b menyspreu m e gira la cara scura e vil, e l o qual mentre li parli to ts teinps trainetia per la boca, per lo nas e per les orelles orrible fum d e sufre; e los ulls qui parien luquets quant se comencen a encen- dre e per la barba auall l i cahie sangonosa baba, qui cremada per lo focli paria vermella spuma, la qual bullia e feya brogit de paella a b poch oli bullent quant hi lancen alguna cosa freda. Vulles te recordar de les iniques persecucions que la dita Juno, enemiga capital e cruel tua e de ta filla, te feu mentre visque

en lo mon; e sit hagues poguda anichilar e raure de la memoria dels hornens, ho haguera aportat a effecte. Vet aci totes les altres amigues de Jouis, qui axi com tu foren per ella maltractades, les quals ab los cabells erigats, croxint les dents, tanquen e estrenyen los punys. Ja lurs ulls de viues brases se miren de luny, ilampega aquella vista encesa, ixen daquells ulls purnes de foch espeses, molt viues e ardents. Me- nacen Juno, enemiga Ilur. Ara veurem que fara 1:1 f a l s ~ e superba Jugo, car no te amich ne parent que be l i vulla; certes ara podem dir quels metges lan deseiii- parada. Sus,sus,donchs, dolga amiga mia, salta atiaiit e met te primer, car t u ho mereix per moltes rahons que no he temps de explicar. Don'ali salt, vage fora dels cels e habite en los sutzeus e pudents marjals fangosos, e a forma de cullereta o ranapeix de panta o marjal, visca en aquells pantans o marjals vils ab poca aygua, e solament los stius reuiua e los yuerns no sie res; car qui contra raho e dret vol esser sobre totes les viuents magnificada, mereix ab dret juyhi, deius totes les creatures animades, esser deformada, enuileyda e nbatuda, e si a altra cosa pus vil e inenys util o menys preada la pogues comparar e en aquella conuertir, sapies que no ho lexaria per cosa del mon.

us, sus donclis, aiustats vos totes; vet que i;i 23. S tesperen les altres, e desijoses de la tua i-eyal

companyia, estan auides e inolt prestes cascuna ab les sues armes; mira les luents spuses e les armes

,376 CURIAI.'~ CUELFA.

resplaiidents. ¿No veus tu Tiresias e Manto, fiII;i, sua? <NO veus Aronta, Erictona, Phitonissa, Eurifile e tots los altres deuins, a b los caps e ulls d e bubo, croxir lo bech e obrir la boca, denunciant a la dita Juno mals auvyrs? E ja son aci les Eumenides o Crines, $0 es,. Thesifone, Megera e Alecto, que son furies infernals. Mira coin volen contra ella les cruels arpies, $0 es , Aello, Accipito e Celeno. <Que esperes donchs? Sus, ve auant; certes ara perira de Juno la arrogancia superba. Euay! quantes animes dampnades, crinades d e serps, venen contra la superba e cruel Juno! Tots los .

camins son ja plens; deteriits vos un poch; nous ;icostets taiit enga; fets loch a Dione. mare de la gran deessa, qui acoiiipanyada no de gent pobre e menyspreada, mas dels deus, go es, Venus e Cupido, van en aiuda vostra. Mostre ara la superba Juno alguna de les sues obres; vei:im si estan en peus. Certes no foren de maior preu que les de Aragnes, que foren coriuertides e n nores. E donclis, amiga mia molt cal-a, prechte que mogues, e la tua resplandent e benauvyrada bandera met la en mig del cainp, e seguiran l o s deus; car yo so certa que tantost Jouis vindra en aiuda tua, car tu sabs be que inoltes vega- de; auorri lo talem de aquella bruta e brofega Juno, e acompanya a tu en lo Ilit, e ta legr is t dels abraga- ments del rnaior deu dels inortals, dels quals la dita Juno, axi com indigna, fonch despullada. No sies pe- reosa, amiga mia molt cara, ve auant solament un poch; no vulles perdre la honor quet fan los deus; ix

LL~BRE TERCER. 377

los al encontre e reeb los ab reuerencia. *E cuyd;is t u hauer tots jorns tanta honor? No pot esser; e si veen que no la prens coin tes oferta, 'per ventura serien indignats rahonablement contra tu e hauries la perduda pera tots teiiips. Ara veuras daquella celerada $0 que desigist. ¿E encara dubtes? ¿Verque not inous? Cer t e sno mereix nom cle senyor qui no sab o no vol senyoreiar. Senyoreia,donchs, amiga mia, a la superba Juno, que ha que fer eii senyoreiai- l u s humils, quis reteii de senolls, les ipans plegades. No,,no, que no es gloria als deus senyoreiar los flachs qui nos defenen, inas aquells qui son o. cuyden esser forts, es treballen conibatre contra maiors de si O

eguals a ells. o nliilenys forts e valeiits. Sic abatut adonchs lergull d e la pestilent Juno,. e vista la tua victoriosa e n o sobrable excellencia, t o t s los deus meiiyspi.eant lalti-a, fwan loch als teus adueniments,

- e entre los deus collocada, obtindras lo loch que eteriialment es a tu estoiat. Lladoiiclis Dione, oydes les oracioiis per 13 Fortuna a ella fetes, a b veu baxa e.niolt dolca en.la seguent forma respos:

o ilegal-e, senyora e aiiiiga mia malt cara, ne 24. N' oblidare los dons que tu , pus piadosa d e mi

que yo matexa ine o'ferist, ne les glories per tu a mi prestades seran-per algun teinps meses en olilit, ans conecli e conies tu , den e seiiyora d e totes les prosperitats, prestar aqueiies .a cascuna persona, a Uns mes, a altres menys, a uns poch temps, a altres gran,

278 C u a u ~ v GUELPA.

segons la disposicio d e la tua no reposable volentat. E es necessari que cascun jorn dons e tolgues e rnu- des los terrenals bens d e un linatge en altra e &e uns homens en altres, e per 50 com lo teu Regne e s gran, e continuament has a dispondre d e les riqueses mundanals e has a fer en moltes partides d e ton Regne, no es raho que la mia resposta sie longa. Empero to t s temps t e prech quem vulles oyr a b orella pacifica. E respon me, senyora: ~ Q u i t mou a fer aquests prechs? Q u i n a e s la causa de la tua in- dignacio contra aquel1 caualler? ¿No las assats mo- lestat?.tNo las abatut? ?No las treballat e derrocat de iloch on lo hauies mes? ~ N o t basta hauerli tolts los bens? ~ P e r q u e li vols toldre lo cors? T u n o sols esser homeyera, ans te porien dir robadora, perque vols fer 50 que no es pertinent a tu.-Marauell m e de tu , dix la Fortuna; 2per quem fas aquesta deman- da? T u no est ignorani, segons que t u matexa has dit dessus, e daltra part que la mia congoxa no sofer dilacio. Empero encarat dire, jatsia breu; tu sabs que y o n o son ferma ne stable, ans es obs que d o e tolga, e niude e barrege, be ho sabs. ~ D o n c h s perque h o demanes? Vine, dolca amiga mia; aiudam a destruir aquella celerada e falsa fembra, e despuys per ventura te donare compte de $0 que fac. encara que, noy sie íenguda.-Not parle de Juno. dix Dione, q u e j a e s fora d e la tua potestat per $0 coin es espirit; del caualler t e parle: <que ta fet per que1 deges perseguir?

u de mi, dix la Fortuna, e en aco han a venir mos prechs! Mes maguera valgüt callar e fer

mos fets, segons a mi serie estat possible. Anats, anats, homens del mon, e requirits vostres amichs queus aiuden en vostres necessitats; e com vindrets ab maior cuyta, fermaran lo colze, e demanaran no segons vostra congoxa, mas segons lur repos, la causa del amprament..Bo seria lo madurar si lo temps ho soferia, mas lo podrir es cosa dampnada, car qui no ha voluntat de aiudar sa ferma'en una rama tan '

prima, que no tendria una mosca, e dona' entendre que soferria los fetsde tot'lo mon. Yot requir, Dione, quem aiuts mentre ho he obs. Car si y o volia ara disputar ab tu, entretant perdria mon dret qui es en lo camp, e si no ho vols fer, nom tingas a noves, nem faces perdre temps. Car consumaria mos bens sperant, e despuys no poria suplir a les mies necessitats e perdria mos amichs, los quals son ia en la placa prests per combatre, e los iduersaris, sentint: ago, cobrarien cor e ami prearien fort poch. E pensa, Dione, que algunes coses son que sostenen madurar, altres ques volen sobtar, del nembre de les quals es aquesta de quet'parle. Sino mentens ia iudar , espatxat a respondre, a ti que no perda tu e los altres sperdnt.

26. 0 deessa deIs deus mortals, qui entre totes les altres obtenguist principat e maioria, not vu-

lles irritar contra mi e veges si es en mi $0 que tu

380 CVRIAL Y CULLFA.

vols que faga: Sabs be que ma filla Venus es dea d e concordia e d e pau, e conuida les gents a arnarse e volerse be, e Cupido fill seu forca e Costreiiy, enfla- ma e encen.a amor; .daquesta matexa condició son yo, car nulls teinps ine plague discordia- ne liagui desig d e venianp. Axi mateix, I;i dita filla mia ho hereta d e Jouis son pare, l o qual com tu sabs es planeta inolt plasent, enemich d e prauitat e ziinich d e pau, Rey e senyor de justicia,foiit d e veritat e d e dretura, amigable e virtuos; tempra la ferocitat de Mars e d; Satui-no. E daquest diu Dnnt en lo seu tercer libre: Ovi se.,uedel temperar de l o u tral patre etjilgio, e quiui me focceto, etc. C) Edonchs si yo de mapropria nstur3 no desig ne vull discordies, ne sedi- cions, ne venjances. tcoin cuydes t u que ara pogues tornar cruel e 'Ter contra n;itura $0 que per natura mes vedat? lmpossible seria a .mi fer c o q u e tu vols; Empei-o, si a tu plau, yom treballare en toldret aquest treball, e aquel1 es amicli quit gunrda de questio e de mal, e axi ho f ~ r e per tot mon poder e saber, tu empero voleiit Iii donar loch. E aquesta e s vera e no popular arnicicia, e axi ho diu lo philosof en lo quart d e les Etiques. E si aco not plau, apella Mars en t d aiuda, lo qual es bataller, e lexa lamor, la pau e la concordia, que son yo, que atals fets com son los quern apelles not porie profitar, car qui guerra vol, no deu portar cimbre doliua.

LLIBRE TERCER. 381

NUIOES hauia zcabat de parlar Dione, quant For- tuna se co rnenp a tirar los cabells e a esquin-

Gar les robes en los pits, e dix:-Euay d e mi, que yo a$¡ no venia per consell, q u e aiuda volia, aiuda e no consell! Digues, Dione, ¿e yo donit consell coin t u m e demanist aiuda? Ve be, Dione, sies amiga d e quit vu- Iles, car ya no he mester talsamichs. Assats haurie yo poch seny que de tal com t u prengues consell;, car no1 haguist pera t u quant laguist obs: e vols l o donar ami que no1 te deman. Dione, Dione, si:yot apellas a fer altre adulteri coin fist ab Jouis, bem pens que series presta, e no hauries obs molts prechs; car gracia deu t u e ta filla, be ho hauets haut per mans. Car t a filla fonch muller de Vulcano, deu dels lamps, e adultera a b Mars; e vista per lo sol per una streta finestra, fonch envergonyida, si dir s e pot fa puta poder hauer vergonya, e fonch mostrada a tots los deus, los quals s e tragueren escarn della. Axi que ta filla n o es dea damor, d e pau ne de concordia, mas dea d e luxuria e d e putei-ia. E per $0 que fonch rnolt pus luxuriosa que totes les dones del mon, axi com a pus ensutzada e enuileyda, lapellen dea daquell pecat e daquella sutzura. E no stela en lo cel, mas

truja sutza, vil e pudent es, e habita no en los cels ne es stela, cai- la stela ia era abans que ella nasques, mas en fanchs e lochs vils e pudents en los quals abans lo morro met que1 peu; e basta ami hauerte prouada, e t u sies daquelles amigues ab les quals pot hom menacar, mas no fzrir. E axi roman, que sens


tu haure victoria de mos enemichs. Prest inc deu aquesta parenta e amiga mia la Enueia que aci es e nos parteix de mi, e'tu e tes pars nulls temps vos veia en casa mia baldament. Car en ma fe a tu molta honor e a mi seria gran vituperi que tu e yo fossem trobades en una companyia; e lo caualler nauegue tant com li plaura e lo temps li donara loch. E anant sen desparech.

28. E NTRAT adonchs Curial en la sua galera, comenca a nauegar e volgue veure aquellaciutat antiga,

noble e molt famosa, qui dona leys a Roma, e mira aquell studi famos en lo qual la sciencia de conexer deu se aprenia. E axi com aquell qui era home scien- tifich e qui nulls temps lexaua lo studi, alegras molt de les coses que li foren mostrades e dites. Ana mes e viu aquella ciutat qui primerament musa Cadmo, de la qual tant scriu Staci en lo seu Thebaidos, los sepulcres de Etiocles e Pollinices, cruels germans fills de Edipo e de Yocasta. Ana mes e viu aquells monts appellats Nissa e Cirra, e viu los llorers consagrats a Apollo, deu de sapiencia, e les vinyes consagrades a Baco, deu llur de sciencia, e moltes coses antigues, les quals de paraula hauia oydes. E es veritat que aquest animos e sobres gran e valent caualler nulls temps hauia hauda pahor, o almenys home del mon no pogue conexer en tot lo temps passat que pahor hagues; mas cotn el1 a aquell temple de Apollo sacostas, no tench cabell en lo cap que nos ericas e

LLiECRE TLRCSR. 3*3

muda la color. Empero encara ana auant algun poch; los companyons seus espaordits e plens de glay calla- ren se tots, e defallint los la f o r p e la virtut. no pogueren anar auant, ans espaordits mirant se los uns als altres, se donaren causa de maior por. Car veyen se ab les cares inudades, tenyides de color de mort, muts e sens paraula, sens f o r p e sens vigor e sens cosa quels consolas nels animas los spirits, e per <o forqats hagueren a seure ans a jaure, no podent se tenir en peus. E com per longa saho axi stiguessen, Curial, qui mes era anat auant, se estanca, e no podent mes auant anar, en una grada de marbre segue, e inclinant lo cap en una altra pedra per lo gran treball que passat hauia, sadormi. E dormit, oy gians crits, e fonch li vijares ques despertas. Empero el1 dormia axi fort que no1 hagueran despertat leugerament, e fonch li mostrat en aquel1 sompni Hector, fill de Priam, loqual el1 tota la sua'vida veure hauia desijat. E la pahor que del1 hague fonch tanta,que si Honorada sa mare fos stada present, dins lo seu ventre si pogues o almenys dauall les sues faldes vergonyosa- ment fugint esglayat, se fora amagat de por.

O Curial, e fesses tu aquesta relacio qui ho vist en

29. sompnis, e la mia ploma vergonyosa que torna roia en la tnia ma no hagues a scriure lo cas seguent, car parla sens testimoni e alguns noy donaran fe. E si yo pogues lexar en lo tinter aquest acte, certes no sulcaria lo paper nel tenyiria ab aquesta tinta;


vet que la ma me denega lescriure e no consent ques faga. Daltre part que Dante rna avisat ab aquel1 metre qui diu, que Tuto aquel vero que ha faccin de iemon-

conia (4) etc. E tu f o r ~ a s me que ho diga, allegantme lo libre de Mi~crobi sobre lo sompni d e Scipio e lo sompiii d e Pharao, expost per Josep, . moralizat per Johannem Lirnonicensem en vuyt epistoles. E dius encara que es possible sompniar lome $0 que nulls temps ha vist ne pensat. E ago cascu lio sap, e no es forgat que les gents ho creguen que no es article d e fe, ans soinpni sompniat en la forma que cascu somia. E pei- $o haure ardiment d e parlar per no lexar tan alt e Fin notable acte con1 e s lo seguent; e axi tu dir co que has somiat, e yo scriure $0 que tu a molts publiquist,. segons l a inforinacio que he hauda, norn par sie errada gran. .

L crit que Curial hauiz oyt alarga los ulls e viu nou donzelles belles molt, e dignes de gran-

dissima reverencia, les quals coiifortauen un sobre reuerent liotne qui era citat a juyhi e no gosaua com- parer, tement la sentencia que conexia ques haurie adonar sobrel cas que ere appellat. E la una daquelles donzelles vench a Curial, e dix: -O tu qui dorms, despertat, vet que est elegit en judge; oyras les parts e donaras sentencia sobrel cas quet sera mostrat. Nosaltres som gerinanes filles de Jovis e habitans aci en Parnaso. E ara tenin coinpanyia a aquest reuerent poeta grech Homero, lo qual per fama tu coneix

LLIBRE rmncen. 385

molt be, e axi com aqueii que mentre visque nos ama, e per aquella raho li aiudam afer aquell libre tan noble appellat Achileydos, e altres obres moltes de recordancia dignes. E no penses que si be estam ara a b aquest, no hauem en o y n e auorrim sos aduersa- ris e grans acusadors, $0 es, Dites, gran historial, e Dares, gran poeta, qui sus araseran aci. Empero pre. gamte que la honor daquest vulles hauer recoma- nada, axi com aquell qui ho mereix molt be, axi com maior dels poetes grechs, per la boca del qual se dix ?, tot $o que dir se podia per la lengua grega. E be conexem que aquesta pregaria es superflua, car tu generalment honres a tots e mes aquells qui mes ho meiexen, empero per $0 com li som de molt tengudes, vull que sapies la intencio de nosaltres. Not pregain, empero, que de la justicia dels altres li dons un petit pel, sino solament que1 vulles tractar ab, honor. E es ver que aquest maestre maior dels poe-

* t es grechs, ab la aiuda de nosaltres poetant, scriui lo. dessus dit libre e parla en fauor de Achiles, qui fonch grech axi cbm ell, molt grans coses. Es estat repres pcr aquests altres dos. qui son homens de molta sciencia, no ernpei-o pai-s ne eguals a aquest, afer- rnants en nioltes coses hauer dit $0 que no era ne fonch; e que aquell Achilles del qual tants e tan ex- celients coses aquest diu, no heuerferit Hector bonament ne com a caualler. E que ab laltesa daquell sublime e marauellos estil amulceix los coratges dels homens letrats e despuis per conseguent dels oydors,

25

386 CVRIAL Y GUELFA.

entant quels fa creure moltes coses que no les hach Achilles, ne passaren axi com el1 escriu; don la ex-. cellencia daquell incomparable Hector perdia fama e renom. E axi ells seran ara aci; oyras les rahons e per la tua sentenciatoldrss la questio qui es entre los viuents sobre aquest cas. E dites aquestes paraules, calla. A la qual Curial quasi ernpeguit, respos:

molt noble e magnifica senyora: huinilment vos suplich que en vostres ulls y o tropia tanta-

gracia quem digats vostre noin e de vosires egregies germanes, a fi que yo sapia ab qui parle. E tantost aquella dea a b cara benigna, respos:-Nos soin nou germanes com te digui, filles de Jouis, pare del gran Alcides, e yo he noin Clio; les altres ,per orde axi com venen han nom, Euterpe, Melipoiiiene, Talia, Pollimia, Herato, Tersicore, Urania e Caliope. E axi con1 te dich, som filles del pare del fort Alcides e de - Radamanto, e hauem nom Muses. Nos conuertiin les filles d e Piereus en piques; estani entorn al deu Apollo, e el1 per arnor tempra la viola de set cordes, e enamorant canta molt suauinent e dolca, teliipi-aiit larmonia d e les set planetes. E si d e algunes coses- vols esser informát, parla, que Caliope rna sor, que e s dea d e eloquencia, te respondra. Perque t ient se. auant Caliope a Curial sacosta. Ladonchs Curial a b molta reuerencia e no sens gran vergonya, parla e dix:

LLIBRE TERCER. 387

egregia senyora, 6 quals fades me fadaren que yo tanta honor reebes, que nou germanes,filles :

del maior dels deus mortals, venguessen a mi e vissi- tasseti aquest sepulcre de ignorancia! Cert es a mi que vosaltres fes compagnia a Hoinero, Virgilio, Ora- cio, Ouidio e a Lucano e a molts altres, los quals per no esser lonch lexare de recitar; ines a mi quina raho hauets hauda de venir? Yo no son home de sciencia, ne meresqui ne meresch per donzelles de tanta excellencia esser vissitat. Lexats Aristotil e Pláto, e venits a mi.-Not marauells daco, dix Caliope, car nosaltres tots temps seguim aquells quens volen, e encara que stigam de present ab t u , nons partim dels altres, ans tots ternps estam ab ells, e per vinut de Deu soin fetes tals, que en tot loch quens volen som. E per ventura a vegades acompanyam, totes o alguna o algunes de nos, alguns homens que ells no so cuyden, els aiudam a fer e dir $o que fan e dien, a uns mes a altres menys, segons la disposicio que en ells trobam. Nos ara empero, axi com ma sor te dix, venim ab Apollo e confortam aquest poeta que ab la aiuda de nos dix tot $0 que perla lengua grega se podia, e volem oyr la acusacio que dos reuerents homens li San, e tu est elet en judge e decerniras la questio. E per $0 que en sa vida el1 nos ama e nulls temps de nos se parti, no1 volein en aquesta necessitat desemparar, a fi que no puscam esser notades de ingratitut.

. .. , ,

molt reuerent senyora, dix Curial, be sia ve. .~,- 33. o ritat tot ~o que hauets dit, empero com jud-

gare yo $0 que no eiitench, car en mi no cap aquest juhi? Com judgare yo tants e tant grans cauallers com

' aquells foren, e coin sabre yo, Homero si dix ver o no. que yo no viu james aquells actes dels quals el1 fa mencio?-No dubtes d e res, dix Caliope; totes les coses seran ubertes a tu , e axi coin si per les tues mans fossen passadeso almenys en ta presencia, d e tot en to t seras plenerainent instruit e informat. E mentres ells axi stiguessen, una armonia tan suau, una musical dolcor feri les orelles de Curial, car Apollo a b la sua viola sonant, canta tant d o l ~ a m e n t , que y o no pusch creure que les serenes qui retenien Ulixes, no fossen retengudes per tanta dolcor. Axi tna- teix Febus c o m e n p obrir lo carcaix e trametent sagetes per tot lo mon, illuminants la fa$ d e la terra, daura lo loch on Curial staua. Axi que Curial torbat alarga los ulls e inclina les orelles vers aquella part, viu los lorers reuerencialment inclinarse, e lo sol ab lo seu carro de quatre rodes tiriit per aquells quati-e caualls, co es , Titan, Etheus. L;iinpaus e Philogeus;venir fort yu:ir$osainent, en nianei:a que a Cuiial fonch vijares aquell esser lo p u s clar jorn que el1 jalnes hagues vist. e per la temperancia d e les vapors, los ulls de Curial sostenguereii longament aquella resplandor.

3 1 A DONCHS ordonat axi aquell tan noble consistori, e assegut en lo loch que la sua dignitat requi-

LLIBRE TERCER. 389

rie, primerament pres Curial per les dites nou donzelles, fonch menat e assegut a manera de judge en loch conuinent a la sua dignitat, e les dites nou egregies sorelles estant l i entorn confortaren lo, dient que no hagues pahor. E tantost Homero se presenta daua& el1 e crida Achilles, lo qual vench molt prest, e dixli axi:-O Rey e Senyor que fuist del maior Regne d e Grecia, flor e lum d e caualleria, be sabs que yo scriui e fiu libre en l o qual se conteiien los alts fets que tu fist, e m treballi a b paraules, si esser poglies, publicar la gloria de les tues virtories, les quals yo crech foren maiors fets que la !;?¡a ploma no podia explicar, yot prech que en preu de mos treballs sies fauorzible a mi, e tu que sabs la veritat, sies testirnoni meu en aquest consistori, axi com yo ho son stat teu en tot lo inon. Vet, los acusadors son dos, forts evalents , los quáls se son treballats en prouar contra mi que les loors que y o a t u doni no foren en tot veitaderes, e que Hector fonch millor caualler que tu , e que . s i el1 mor¡ per la tua ]anca, que1 hauries ferit a traycio. E sobre aco han assats scrit longament e yo he vista aquella scriptura, la qual no obstant que sia legida no ab tanta reuerencia coin la niia, empero ve a noticia d e moltes gents: E fins que aquel1 altissim poeta Virgili, maior de tots los altres poetes, crech que per reuerencia tua, altant se de la veritat, m i seguit e aiudat entrels latins, yoni pens que t u hagueres perduda molta fama. Per ijuet .suplich que axi com mentre fui& en lo mon defenist

tOtS los grechs e fuist causa de lur victoria contra tanta gent notable, defenas ara un grech tot sol seruidc;. teu, contra dos homens sols, los quals m e peris que encara que en les tues espatles hagen parlat. en los teus ulls tornaran muts, e aquella inenys- preablc scriptura sie freturosa de toda efficacia e valor. Edites aquestes paraules, l o dit Homero calla. E tantost Achilles sescalfa e los labis li comencaren a tremolar, e no podent tenir les rnans segures, volgues fer auant e parlar, mas Apollo li dix:-Calla, Achilles, la veritat de tots los fets yo la se, e axi lunyat, e t u Hornero ve ab ell, que aqui no ha mester moltes paraules; aci es lo teu libre e no pots dir pus de $0 que has dit.

3 5 E R A aquest Achilles couinentment gran de la persona, niolt ben proporcioiiat e d e gentil

fi~yqo, blaiich, los cabells rossos, i i~ol i ben parlant, molt prompte a respondre, home fort cuyi2t en totes les coses, forts de la persona, gran feridor de ]anca, al-dit e gran emprenedor, e no dubtaua cosa alguna que dauant li vengues, gran pliilosof e astrolech, gran sonador de esturments, gran a n t a d o r e portauas molt ornat, home molt enamorat e alegre, conexedor de erbes e molt entes en tota al-t de medecina, amich de son amicli e eneiiiich de son enemich, abte, ex- pert e molt industrios en tot exercici darnies, gran cacador de leons, larcli en donar e prodich en des- pendre, en tant , que en tots los grechs mentre vis-

q u e n o hach par ne egual. Era empero luxurios, cobeu e volia hauer gloria dels fets que feya, dels quals li playa vantarse, e menacnua molt, e segons l a Fiorita diu, era mentidor e fals, empero yo no hodich, car no ho he legit en altre Ioch. E axi Achilles e Homero sapartaren e meteren se entre aquells lorers, e comenta Achilles molt dolgament a cantar, e Achilles Com Emperador, e Hornero com a poeta, s e coronaren deis r ams daquells arbres a aquell deu consagrats

PARTATS aquests sego'ns es dit, foren apellats los altres dos, so es, Dites e Dares, g r a n s e

.mol t soleinnes historials e poetes, los quals acom- panyats per aquell alt e excellent fill maior debriarn, $0 es, Hector, del qual ells hauien escrit i-euerencial- ment, en aquell solemne consistori presentantse, meteren en les rnans a Curial dos libres escrits en lengua grega e latina, en los quals se contenien les victories e fets grans darines que Hector en aquell poch temps que hauia viscut hauia fets, e com hauia aportats tots los Reys d e Asia a esser tributaris d e Priarn. E contenien npres per orde seriat la edificacio e construccio de la gran Troya, e finalment totes les coses ordonadament que esdeuengueren fins a la sua destruccio, e encara la fi q u e apres feren tots los Princeps dels grechs, segons que ho ha tret dells maestre Guido de Columpnis (e), feel relator d e tots aquells fets. E dauant aquell strenuu e sobres gran

3 9 l CURIAL Y GUELFA.

Duch, venien quaranta set Reys, los quals per mans daquell, axi en la obsidio o m fora daquella noble e sobres gran ciutat, finaren lurs naturals dies, e semblantment Duchs e Princeps e altres l'egions d e gents en menor esclat, constituits en nombre gran, qui per laspasa daquell, axi com los dits Reys morts en batalles, foren per lo dit Hector tramesos al Regne d e Pluto. Era aquest Hcctor (7) . . . : . . . .

E N aquell , pun t que Curial viu Hector, cuyda

37. caui'e de la cadira on estaua, e en lo seu cor se mes tanta terror, que tots los ineinbres li cornen- $aren a tremolar. Mas aquel1 saui e cortes Hector, conexent la passio d e Curial, apnrtantse del1 un poch, en la seguent forma parla: -Curial, nom marauell si has por veeiit te entre tal gent constituit, car n o ha vuy home en lo mon que en tal placa com aquesta se tengues per segur. Enipero sies cert que algun dels que aci som, not pot tenir dan. So estat certifi- cat que turii desijaues veure; vet inagi, y o son aquell de qui tant se parla, e per ventura los fets ineus no foren tals que tanta inencio sen degiies fei-. Si a mi fos possible Ter alguna cosa per ta Iion,or, n o cansa- ria, m a s e s m e tolt, e a t u ne a alti-e ino puscli apro- fitar, e aquesta es la gens que pas; e calla. Curial n o fonch poderos a respoiidi.e, ans se fora iues a genolls si li fos estat consentit, mas era judge e conueniali

LLIERE renccn. 393

seure e no mudarse daquell Iloch. Com Apollo dix: -Hector, per $0 que es entrels viuents molt gran questio qual d e tu e de Achilles fonch millor caua- l le r , e seinblantmeiit qual escriptura d e aquestes es

pus vertadera, vull que siats judgats per Curial, qui v u y entrels quil coiiexen obte d e caualleria corona e principat, e no a tort, que yot fa$ segur que no es lloat de algun acte que el1 no1 hage rnills obrat que la lengua dels qui ho han vist'no han pogut expressar, e si el1 present no fos, yot diria molres coses que ara per no caure en vici d e adulacio haure de callar. Hector ladonchs mira a Curial mills que no hauia fet, p. viu lo pocli e quasi nan segons los homens daquell tt,inps, e no l i fonch vijai-es pogues esser tal corn Apollo dit hauia. E m ~ e r o Apollo qui conegue lo pensameiit d e Hector, replica:-Not marauelles de co que he dit, car sapies que tots los homens son vuy de poca sta- tura, e aquest entrels qui viuen es assats e encara rnassa gran. Hector calla. Ladonchs Apollo dix: -Hector, lunyat d e nosaltres e apartat vers aquesta aItra part del temple, yo vull informar aquest cauailer per $o que ell.pusca justament pronunciar. Al qual Hector respos:-Yo.iiiills temps fuy desijos de vana loor, e ara menys que james, e aquells que la desigen, hagen la, que yo d e tot en tot hi reiiuriciu. E girant les spotles ab tota la sua venerable coinitiua, daquell loch se lunya. E Curia1 com hach o y t Hector, no solarnent se tench per segur, ans encara romas alegre e molt consolat. E tüntost Apollo, retenguts

Dites e Dares, traines per Homero, lo qual vengut, en la seguent forina li parla:

- 38. H OMERO, not hauia yo fet per$oner meu e de la mia deytat, net hauia fct acompanyar e seruir

a aquestes inclites donzelles, les quals d e voluntat mia meiitre visquist te tengueren companya et feren honor;pera que tu usant de la inia deitat,aiudat delles scriuisses rnes a gloria tua que a la veritat del fet. Volguist mostrar quant senties de la niia sapiencia, e usant ,de la sciencia de Baco, poetant, te esforcits scriuint cercar poetiques Ficcions e rectoriques colors, fingint inoltes coses que no foren, donant als uns $o que no ere'llur, e aiiiagant $o que en los altres pu- blicament fonch conegut, e alcant en .alt aquel1 noble e niarauellos estil, ab la ploina has tet marauellar to ts los poetes qui api-es tu son venguts, e pensen que los fets axi com tu h,is escrit foren passats. Axo mateix ha fet Virgili, gr~iii aiis inolt inaior de tots los poetes latins, que ;ixi cotn tu ha cercades e, poetant , escrites coses tenyides d e color de mentira,dient entre les altres, Dido, Reyna de Cartago, esser se rnorta per Eneas, la qual cosa no foiich ni es veritat, car Eneas nulls teiiips viu Dido, ne Dido Eneas, car del un al altre hach prop d e trecents anys. Eaquella viuda punica, continent e honesta, no rompe la fe a les cendres de Siqueo, son marit, ans coin jai-ba, Rey dels inusicans. a f o r y la volgues per inuller, e per aquesta raho molt la gucrreias e quasi la teri-a li

LLIBRE TERCER. 395

destruis, veent la noble Reyna que en altra innanera libertat no podia aconseguir, voluntariament se mata ans que no consenti les sues carns contra la sua volentat esser per mans d e hom estrany tractades. Aquesta nom par trencas la fe a son marit, ja inolts dies hauia iiiort, ans per prouarla mori, e axi ho ssriui Sant Jeronim, qui no erra, en una sua Epistola ad Jovininnum. Bo es poetar, mas contra .veritat scriure, noin pa r s i a loor. Yo he legida tota la sua ' sci-iptura, e seinblaiitment la d e aquests dos qui agi son, e d e aquest mateix fet que t u han scrit; he mos- trats los libres a aquest caualler, qui deu entre vosaltres pronunciar, lo qual e s poeta molt gran e solemne orador, solainent vos deman si volets pus dir. Ladonchs Hornero, gran poeta, respos que no; assats hauia dit e no sabria ne porin pus dir. e semblantment los altres renunciaren e coiiclogueren. E ladonchs manals que de aquel1 loch se partissen e n o tornassen íins que fossen apellats a oyr sentencia. E axi ells apartats, Apollo presos alguiis r;iins dels arbres a el1 consagrals, lo cap del dit Curial cenyi, dient: millor e pus valelzt entre los cauallers e maior de tots los poetes e oriadors qzte vuy son. E comuni. cali tova la sapiencia de la sua deitat, en inaiiera que Curial fonch inforrnat axi d e l e s virtuts e estrenuitats dels cauallers, com de la composicio e ordinacio

dels libres. Per que ordonada la sentencia, apellades e vengudes les parts, en la seguent forina pronuncia: -Yo trobe Hector esser io millor caualler que fos

entre los troyans, e Achilles lo millor que fonch en los grechs, e que Hector feu mes, pus solemnes e maiois coses, hach mes virtuts e fonch menys vicios (R); Homero ha escrit libre que entre los homens de sciencia man que sia tengut en gran stima; Dites e Dares scriuiren la veritat, e axi ho pronuncie (8). E baxants los caps loants la sentencia, daquell loch desparexent se partiren.

ALIIA durat aquest acte gran estona, dins la qual los companyons de Curial, qui d e glay

en terra eren cayguts, se lleuaren e oynt la dolgor d e aquella melodía, alienats los sentiments;. igno- rauen lo loch on eren, car les angelicals veus e la dolgor de les cordes ferien axi suaument les orelles dels oydors que no sabien si era nuyt o jorn. C o m la resplandor del loch defallis, quasi una tenebrosa escuredat los cobri los ulls, axi que en aquel1 punt no veren cosa,alguna, empero trobaren se lleus e descansats axi com si no hagiiessen haut treball. E apres comencant a cobrar la visura virtut, anaren vers Curial, l o qual dormia molt fort, e inirantlo, veren lo coronat de lor, e l o loch on el1 era, plen d e una olor tan suau e tan plasent, que paria be loch on los deus hauien habitat. Care l ls no podien coni- pendre altra cosa, sino olor celestial e dolcor de parays. E lo celestial ros que banyaua aquella erba

d o n a u a tant plasent olor e de tanta suauitat, que no es blstant memoria d e homens a recordarlio, ne ploma a scriure. E pensa, legidor, que1 humanal saber

trobat en aquell stat, ne mans de homens no eren bastants a compondre aquella corona, ne a fer aquelles letres. Axi que Curial, a forma de home quis leua de longa e dura malaltia, molt flacament se leua dempeus e no podia anar ni tenir se; axi que aiudat dels seus, poch a poch fonch ainenat a la ciutat, e despuys per ses jornades a la galera preuench, e entrat dins, mana q u e a Genoua aportessen, perque lo patro mana fer aquella via. E axi nauegaren inolts jorns prosperament e salua.

T ANTA era la bonanga d e la mar, que a Curial

41. ne als seus no era vijares que james aquel1 temps se degues mudar, e axi anaren molts jorns ab b ~ n teinps. Empero, la Fortuna e la Enueia qui no dormien, per unes vies e per altres enfelloniren Nep- tuno, deu d e la mar, e tantost ab gran furor trames li,los seus harauts, publicant li guerra e maror, perque los harauts mostrades les esquenes als nauegants, tornaren a lu r Rey. Neptuno, adonchs, muntat en lo seu carro tirar per quatre dalfins, discorre e comou totes les profunditats de la mar. Eolo romp e trenca totes les coues d e Lipar, d e Ponca e de Sicilia; ixen vents tempestuosos, feren la fac d e aquella lisa e blanca inar, comouenla, tempestegenla e per los batiments brama e plora; la mesquina tormentada, molestada e inaltractada, lamentas d e hauer tan cruel tiran per Rey e senyor. Los mariners, vists los harauts de Neptuno, aperceben l e s mans e meten se

LLLBRE. TERCER, : 399

en so d e defendre, cinyen la sua galera ab ligains e cordes molt forts, liguen los galiots per $0 que Nep- tuno nols sen port ab la sua rapina. E com de luny vessen venir un nuuol molt negre, murinurant e menasani, cuyten los mariners e lo comit ab astes d e darts, preguen los galiots que voguen per atenyer a port d e salut. Empero, laplugeve en gran cantitat, bramen los nuuols e lascuredat creix, la nit mostra la sua bruna ans tenebrosa cara, mouen se les ones e fan inunts e valls, feren aquella galera que encara no sabia que ere mal , tempesteyen la, ara la menen - enea, ara enlla, ara amunt , ara auall, ara la meten en la pus alta sumitat de les ones, ara en la pus baxa profunditat de la mar, torbense los mariners, n o saben que facan, perden la speranca de lur salud e totes les diligencies que feyen no valien res, car la tempestat d e les ones e dels vents contraris qui uns a b altres com anernichs se combatien era,tanta, que trenca los rems, romp les bandes, va l a galera entre dues aygues, e a les voltes spiraua, a les voltes no aparexia: axi que aquella mesquina gent fonch tan treballada en poca ora, que a$o fonch una gran marauella. No han temps d e pregar Deu, ni'de inuocar sants ne santes quels muden lo temps, ne hagen pietat d e lurs animes mesquines; ans son en punt d e esser vianda de peys; ara perden un hoine, ara dos, perden larbitre del . nauegar, cruix la galera, desclauas e desuinyse, treinola e doblegant se paria.. enguila. E la nit, si be era en Agost, paria inolt longa:.

400 Cuniar Y GUELFA,

YO nous puch descriure los pensaments d e cascu, car nols viu; pus e quant deus volgue que lo jorn fonch vengut, cuydaren cobrar alguna poca spe ranp , per $0 que la tempestat del vent algun poch comenca a ablanir e perdre la f o r ~ a . Empero les ones crexien e la mar bramaua inolt spauentablement, e tempes- teiaua aquella mesquina galera, la qual feya molta aygua e era en punt de perdres, e axi ana to t aquel1 jorn e la nit seguent fins al ter$ jora que feri en terra dauant Tripol de Barberia. E com hagues poch temps que certes galeres e terides del Rey Darago haguessen donats grans dans en aquella ribera e sen hauien aportades moltes animes e dues galeres arma- des de moros, e cremades inoltes altres fustes me- nors, slaua tota aquella ribera ab les orelles alcades, perque los moros qui veren la galera venguda atraues corregueren alla, e veent que eren chrestians aquells pochs que en la galera trobaren vius, foren mesos a spasa e tots tallats en peces. E no escaparen, sino Curial e un,genti l home catala qui hauia nom Gal- ceran d e Madiona, home valent e d e gran e s f o r ~ , e aquests no foren escapats sino que pensauan que eran morts, qui axi com a inorts en la cambrti jayen. Empero, passada la furor als moros, trobaren que eren vius, e tragueren los d e la galera assats vitupe- rosament, e ab les mans ligades foren venuts a poch preu. Car no pensauan que poguessen escapar en rnanei-a alguna del mon, e foren comprats per un moro estranger, lo qual dins terra rnes d e quarante

LLIBRE TERCER. 40 1

legues los mes. E aquell moro despuys los vene a un caualler de tu ni^ molt rich e auar, joue empero, lo qual dins pochs dies, carregats de cadenes e de ferros, a peu tots nuus ab poch menjar e menys beure, plens de desayre e de mala sort, a Tuni$ los mena.

T ENIA aquest caualler en les ortes luny de Tunig 42. mija legua, una casa gentil e molt bella, noua,

flamant e tant blanca com una coloma, ab un ort molt gran e be11 e ben plantat de molts arbres e moltes altres terres. E aquell caualler delitauas molt en aquella.casa, e compra aquells dos catius pera conrear aquell ort e aquelles terres, e puys quels tench en aquell loch, feu los metre en possessio de sengles cauechs els feu mostrar $0 que hauien a fer. E manant los que diguessen lurs noms e de quina terra eren, Curial respos que era de Normandia e hauia nom Johan; laltre dix que era cathala e hada nom Berenguer. Lo caualler los dix que era allo que ells sabrien fer; respongueren que pensar besties. Dix lo moro:-Pensau a vosaltres mateix donchs, que aqui no ha altres besties que pensar. E ab mala cara los mana que cauassen e haguessen cura daquill .ort. E axi Johan e Berenguer per aquell ort se co- menpren a deportar, cauant e conreant lort e totes les terres, e f i na lyn t en poch temps foren molt bons lauradors. E com fossen molt forts de les persones e treballassen molt be, lo senyor lur, qui Faraig hauia nom, amauals rnolt. Empero aquella amor no

m

402 CUUAL Y GUELFL

aprofitaua gens als catius, ans los carregaua mes de ferros, els donaua mes en que treballassen; nulls temps los lexaua anar a la ciutat. En maneraque los, pobres homens no eren vists per altres catius ne mercaders, qui per ventura los hagueren coneguts,. ni eren socorreguts per persona alguna; en manera que aquells mesquins, trists e desauenturats pas- sauan molt afanosa vida. Cantaua Curial marauello-. sament, e semblantment- son companyo molt be, perque com eren ujats algunes vegades cantauan es. alegrauan, de una alegria de la qual guart Deu a mi e a tota res bona. Car los dits catius hauien poch pa e menys carn, e nols donauan vi, e cascu jorn eren dinats auans que sodolls, e treballar no mancaua, perque en poch temps ells foren tan desfrepts, que si aquells qui en la galera ab ells anauen los vessen, nols hagueren coneguts. Atressi no romas testimoni de lur preso, com tots los de la galera morissen sino. ells dos. E axi fonch publica fama la galera de Curial esser perduda e tota la gent morta, sens que no hauia escapat degu, com tots fossen passats pel fil de lespasa. E per mercaders genoueses fonch escrita Ge- noua, e daqui auant se sabe en Monferrat com Curial ere mort e la sua galera era anada atraues en Ber- beria, e finalment tots aquels qui ab el1 eren, eren estats mesos a espasa e non hauia escapat degu, e axi fonch haut per cert en totes les parts on eren coneguts.

LLIBRE TERCBR. 403

A fama parlera prouench a les orelles de la Guelfa, la qual trames per aquell vell cansat

Melchior de Pando e li demana si hauia oyda alguna cosa de Curial. Lo prom abans que comengas a parlar se torca les lagremes. e despuys axi -m pogue, plorosament dix:-A la fe, senyora, ja hauets acabat, e lo vostre auorriment no ha loch, e si Curial vos feu algun enuig, los moros de Berberia vos han venjada del1 molt be. El1 e tots quants eren en la suagalera son estats morts miserament e trista, e sens defensio alguna, e de tant han hauda pijor sort, que los ossos no han obtenguda sepultura, ans les lurs carns menjades de cans e besties feres han lexats los ossos nuus e descuberts. No han haut temps de confesar; certes, senyora, be lan seguit vostres maledicúons. Ara reposaran aquells vells falsos; ara la enveia no1 seguira pus e al menys lanima sera quita daquelles persecucions. ]A vells falsos'e maluats, reposats duymes! Mort es Curial, qui sens fervos enuig vos enujaua; ia nous cal tembre que torn; ara veurern quant vos millorarets de la sua ,mort, e quants anys vos seran tolts de la vellesa, e en quanta s h a cre- xeran vostres bens per aquesta mort. E vos, senyora, cercats altre seruidor, que aquell tan leal, tan noble e

tan virtuos, mort es en lexili al qual, a gran tort, lo hauiets dampnat.

41; E SCOLTADES hauia la Guelfa totes les paraules de Melchior, e sens mostrar en la su;i cara algun

404 CUWAL Y GUKLFA.

torbarnent, sens respondre, mana a Melchior que sen ams; e axi ho feu. Empero tantost tancades les porte* de la cambra. solament ab la Abadessa en un retret se tanca, e axi com entra a grans crits crida e &i : -Cur ia l meu, ion est? i o n vas, Curial? Apareix me, vine a mi, vege yo la tua cara, sperain que yot seguire. Tu est vengut a la mort per mi; yo he par- tida la companyia de la anima e dels cors; y o he donades les tues carns a cans e a leons, e los teus osaos estan sens sepultura. O honor de tots los cauallers del mon, ton ne vas? Mostram lo cami. Di- gpes m e , zper on te seguire? 2On est, anima rnia, vida mia? ¿En quaIs lochs habites e quals palaus son dignes de tu? O Guelta brofega e cruel, ¿e com te tolguist la lum dels teus ulls? ¿E perque nols me acrranque en manera que altre home no sie vist per mi? O Edipo, prech te quem prests los teus dits zimaestrats e ardits. Ay de mi, ¿e com viure sens Curial? O falsa e cruel, yo he mort aquel1 que los cauallers no podienmatar; yo he vencut lo vencedor de tots, donant a exili lo p'us'virtuos e .millar caua- Iker del mon.-E dites aquestes paraules, comenp a anar per la cambra recordant. les virtuts de Curial. Empero los seus ulls nos exugauen; romp los vels al cap e los cabells no foren quitis, met entrells les rvngles blanques e tallants, e entre los dits neuats trahia aquells cabells que pai-ia que fossen fils dor batut, e tant ana e tant parla e plora, que sobrada de dolor e de lagremes, en un llit de 1-epos cansada

LLIBRE TERCER. 4 5

caygue. La Abadessa, inesquina e catiua, mes se a genolls dauant ella e ab les millors paraules que podia se esforcaua consolar la, mas vanament se treba- Ilaua, car lanima daquella senyora era tan aflicta, que no podia reebre consolacio alguna; e com algun poch hagues callat, tornaua de nou a plorar, en manera que les sues lagremes no hauien fi. LoauaCurial de totes aquelles virtuts que caualler noble e virtuos podia esser loat, e no acabatia afermant que si caualleria fos persona, que lo jorn que Curial mori la deuen soterrar viua ab ell, com el1 fos xquell qui la sostenia en gran preu. E áxi tench lonchs dies de plor. Empero com la longuesa del temps fa fugir les lagremes, mana a Melchior que trametes homens discrets e sauis al loch on la galera de Curial era stada perduda e sabessen si era escapat algu, e sino que los ossos daquell, si podia esser possible que fossen coneguts, li fossen aportats, a fi que poguessen obtenir aquella sepultura que la sua valor hauia merescut. Perque tantost Melchior lo pus secretament que posque, enuia a Tripol homens sauis a fi que sauiament fessen $0 quels ere manat; los qqals en TripoLsaberen com la galera se perde e la gent mori tota?exceptats dos, los quals foren venuts a un . mercader estranger; empero pensauan que no degueren escapar, car eren quasi inorts corn los tre- gueren de la galera e nols pronusticauan a vida. E daco fonch pijor, que no pogueren saber lo nom del mercader quils hauia coinprats, rie la terra don era.

406 C u ~ i a ~ v GU~LFA.

Daqui auant anaren al loch on foren morts e veren molts ossos, empero no pogueren conexer cosa alguna, mas inforinaren se 'de la talla e estatura dels catius qui eren estats venuts e del abit en que foren atrobats, e fonch los respost que eren homens ben apressonats, especialment lo un dells era rnolt- gran de la persona e hauia molt bonacara, les carns molt blanques, e fonch pres, vestit de un jupo de se- da , lo qual lo inostraren e semblantment li fonch atro- bat en lo polze de la man dreta un anell doi- ab un leo, ab' loqual segellaua les sues letres. E tant feren e tant treballaren, que ells hagueren lo jupo e lanell e compraren ho a mes preu que no valia. E daqui auant partiren de Tripol e'anaren per moltes ciutats e viles cercant los catius, e no trobant res, vengueren a Tunic, e cercaren demanant perla ciutat axi a mercaders com a'catius cristians, si sabien on ereii dos catius qui escaparen de la galera de Curial ques perde a Tripol; empero nulls temps ne pogueren hauer 3Igun indici. Anaren per moltes alqueties e cases de les ortes cercant e interrogant los catius que tro- bauen, empero no vengueren a aqueila casa on ells; eren, ne encara que venguts hi fossen los. hagueran coneguts, tant eran ya cambiats e iiiudats, ne Curial se fora donat a conexer a e,lls, ne hauia desig de exir de catiu, ans alli volia morir. Perque com molt haguessen cercat e non poguessen hauer algun indi- di, muntats en una nau de genqueses, a Genova vengueren e despuys, per lurs jornades, a Monferrat, e

LLIBRE TERCER 407

presentant se a Melchior de Pando tot ?o que hauien fet li explicaren, e donaren li lo jupo e lanell que hauien comprat, e Melchior feu juyhi que aquel1 anell degue esser estat de Curial per raho del leo que tenia tallat, car tots temps Curial feya leo per amor de la Guelta.

P RESES adonchs Melchior lo jupo e lanell, a la

45- Guelfa sen ana, e dixli tot-$0 que hauia sabut, e apres mostrali lo jupo e lanell, e feren juyni que certament aqueli anell ere estat de Curial, e semblantment miraren lo jupo, e la Guelfa demana a Melchior si hauiacurial lexat algun jupo en casa sua: Melchior respon que hoch. Perque fent venir un altre jupo, mediren los e trobaren que abdosos foren fets para un cors, e sabuda la informacio com lo senyor daquell jupo e del anyell fonch tret viu de la galera e foren venuts, que era possible que fos viu, empero que no fonch ben cercat, sino que per ventura lague- ran trobat. Perque mana la Guelfa a Melchior que enuias altra vegada, e queaquells catius ab sobirana diligencia fossen cercats, e que si fossen trobats per qualseuol preu fossen reemuts, empero que Curial no tornas en Monferrat. E axi Melchior reenuia aquells homens a Tunic e ab la maior diligencia que pogueren se meteren a encercar si porien saber alguna cosa daquells dos catius, empero non podien hauer alguna ensenya, car ells no stauan en la ciutat ni venien james a aquella, ni tampoch aquells quils

cercauan esdeuenien en la casa on ells eren. E axi passaua lo temps sens los catius hauer consolacio e los cercadors alegrarse de $0 que desijauan trobar, e axi tornaren en Monferrat dients que no podia esser que vius rossen, car ells ab la mayor diligencia det~. mon hauien cercat no solament Tunic, ans moltes altres ciutats e viles, e que nulls temps ensenya alguna nauien poguda hauer, ans certament entenien. que eren morts.

L os catius se esforcauen be a treballar e seruien axi be a aquel! senyor de qui eren, que per

cosa del mon Faraig nols donara a algu, ans los amaua tant e confiaua tant dells, que no hauia cura si feyen molt o poch, tenint se per dit que nulls temps stauan en soll. E enaua sen a Tuni5 e passaua moltes vegades la setmana tota que no tornaua al ort, en lo qual tenia sa muller e una filla, ia de edat per ventura d e quinze anys. E era'tan bella, que segons la fama que aquells qui la hauien vista li feyen, no hauia par en tot lo Regne de Tunic. E certes no a tort, car si los ulls de Curial no eren enganats, no li era atribuida bellesa alguna que en ella no fos niills que ells no podien esperar, e hauia nom Cainmar. Son pare era tan gelos no solament de la filla ans encara de la muller, que bellissima dona era, que nulls temps a la ciutat les lexaua anar, ans les tenia en aquella casa no solament apartades, 311s amaga- des, e el1 anauassen a Tuni$ on tenia altre casa e

altres mullers, e ab aquelles e altres encara que cer- caua, axi com aqucll qui cra molt luxurios e vicios daquell pecat, e en el1 molt enfangat e ensutzat, e axi viuia. La muller sua, que Fatima hauia nom, se enamora del catiu cathala quis ieya dir berenguer e comenp l i a donar a meniar mills que no solia, axi q u e com Faraig no era, los catius valien mes e eren couinentment pensats. Empero lo treballar no cessaua, ans continuament crexia to ts jorns, e lo pes dels ferros augrnentaua. Empero l o cathala hauia millors nits e mes comports que Curial, lo qual Johan se feya apellar. E axi stigueren passats 'sis :inys en aquell ort, e ja la sua captiuitat los era conucrtida en natura, que no pensauan en hauer libertat, ni pensauan que james daquell loch ne de aquella apt iu i ta t deguessen exir.

47. c AMMAR sabent les amors d e sa rnare e de aquell catiu apellat Berenguer, veent la sua solitut e

la gelosia d e son pare, lo qual no pensaua en donar li marit, veent se desemparada e lunyada d e tata companyia de homens e encara de altres persones, sino d e aquells dos catius, sallint d e casa sen entraua en aquell ori , e ab aquells catius qui marauellosament cantauan, to t lo dia sestaua, e encara la mare, qui moltes vegades li feya companyia. Cantaua molt be Caminar, e Johan mostraii moltes cantiques, e a b acorts cantaua ab ella, e tant frequenta la tendra donzella aquest fet, ques pres esment de la bellesa del

410 C u ~ r . 4 ~ Y GUELFA.

cors d e Curial e d e la resplandor dels seus ulls, e mira li la boca e totes les circunferencies de la cara, e feu juyhi que en lo mon pus gentil home no hauia ne encara podia hauer, car Faraig qui era judgat u n del bells homens de tot aquel1 Regne, no egualaua' ab tornes de molt ab la bellesa de Johan. E mes pensa la donzella dins son cor, que si catiu no f o s e anas ornat e hagues deli ts com hauia desayres e treballs, altre seria que nos mostraua ara, e per aquesta raho comenca a donar li a nienjai- algunes viandes iniliors e pus delicades que no solia, e en maior copia, en tant que la vida dels catius fonch millorada sens comparacio, e si Fatima tenia a prop a Berenguer, Cammar no oblidaua johan, ans ab el1 staua e del1 null teinps se partia. Fatima no pensaua que Cainmar se enamoras d e Johan, mas que sabent lo fet de Be- renguer e della, per ferli plaer sestaua ab los catius, d e que la mare haiiia no poch plaer, ans los confor- taua molt a allo per cobi-ir sos mal fets. E com Cammar dels catius se partia. legia Leneydos d e Vir- gili, lo qual ella en lengua materna tenia ben glosat e moralisat, car son pare lo hauia haut del Rey, e molts altres libres en que la donzella passaua temps, e era tan entesa segons la sua, tendra edat, que aco era una gran inai-auella. E Johan que sabia molt be tot lo Virgili e los altres libres, li declaraua moltes coses que ella no sabia ne entenia, e yous dich que d e $0 que ellapodia pagaua be lo mestre. Parlaua Johan molt be aquella lengua, e Cainmar mostrali

hlsnn resceR. 41 1

legir e scriure, en manera que quant Faraig noy ere, ella e Johan nulls temps se partien. Empero com Faraig venia, elles se cobrien tan fort que no mos- trauan que james parlauan s b los catius. Empero

"Faraig los anaua a veure, e ells se clarna'uan del mal menjar e d e la poca cura q u e hauien dells, e Faraig tantost manaua quels fos donat a menjar, reptant les q u e no eren pera pensar dos catius. La mare responia:-Be par que mes amats ells que nos. e yo no crecli qü? tan be sien tractats los catius moros per los chrestians,.e be hauets vos oyt lo desayre que m o n cosi passa en Barchinona, e a bona fe aquests mo pagaran. Faraig reya, diguent:-Quiny mal meren aquests que en nia fe nc ciech millors catius hague al mon. Ells fan be $0 que han a fer, e cascu treballa per dos homens; perque yous prech los donets be a inenjar e sien comportats algun poch. E tantost en laltre jorn Faraig sen tornaua a Tuni$, d e que elles Iiauien gran goig, cár mes amauen veureli les espatles que la cara;€ tantost elles visitauen los catius, e axi las catius estauan be, sis pot dir catius poder be hauer. Empero com Johan no curas d e Cammar daquella cura que ella volguera, la inesquina de Cammar que encesa era del foch d e Curial, q u i en ella com en forn d e vidre cremaua, se consumaua tots jorns e perdia $0 que los catius~cobrauan, car ella no podia menjar ne dormir, e los catius menjauan be e dormi-

.ren mills e hauien plaet perque Faraig sestaua e n Tunic, car com el1 venia los catius perdien tot lo b e q u e el1 absent los ere fet.

A fama d e la bellesa d e Caminar peruench a les orelles del Rey, e trames per Faraig e dema-

nali d e la bellesa d e la sua filla. Faraig respos que hom del mon no podia dretament judgar en sos fills, e que a el1 bella li paria, empero poria esser que n o parria tan bella als altres; perque lo Rey li 'mana que. la fes venir, que el1 la volia veure. Faraig ana a la sua casa mostrant molta alegria e plaer per $0 com lo Rey li hauia demanada sa filla, e apartant sa muller a una part, $0 que lo Rey li hauia dit li denuncia, manant metes sa filla a punt; per 90 q u e al Rey la pogues amenar. La mare lo jorn vinent apella sa filla e dix l i : -Cammar , yom pens que tu sies vuyla pus benauenturada.donzella d e tot aquest Regne; vet, lo Rey ses enamorat d e t u e ha manat a ton pare quet m e n e a el1 e seras sa muller. Perque, sus, met te a punt, en manera que tantost pusques partir. E cara fiiia mia, prech te que com te-veges Reyna te recorts de ton pare e d e mi.

AMMAR oydes les paraules d e la mare, senti d e 49. c present en son cor dolor molt gran, e respos:

-Senyora, yo no vull esser muller del Rey ne daltri, e posat que marit hagues a pendre, pensats que en partit del mon no seria muller del Rey, no ara que t e mil mullers, mas com fos segura que a mi sola tengues, yo nom acordaria a esser sua. E la mort m e pot donar, mas yo nulls temps en tal matrimoni consentire, car yo he votada virginitat e aquella

Lrisan ~iacan. 413

guardare per tot mon poder, e qui toldre lam voldra, ensems ab aquella, o abans, me toldra la vida. E sobre a$o, senyora, no parlets pus, car tant com viure, que sera ben poch, 'trobarets em mi aquesta resposta, e seria molt pus honest a mon pare quem alcies que tal rnatrimoni m procuras. La mare que oy parlar axi la sua filla, fonch tota torbada, e dix:-Filla dolga, ¿e menysprearas tu lo Rey, qui es molt gentil senyor e joue? E yo se que tu seras pir el1 molt ben tractada; perque 611a mia, disponte a complaurel, car yot promet que no ten penediras, e ¿no es molt gran cosa que1 Rey nos prech de $0 que nosaltres lo deuriam pregar? Torna Cammar e dix a la senyora:-Ma intencio es no complaure el1 ne altre d e tal cosa, e axi cessen les paraules, que fort breu veurets per obra la mia disposicio, e per ventura encara vuy si molt tenits aquestes noues, veurets de mi 90 que anats cercant.

ARAIG pensaua que sa muller estaua en crexer 50. F la bellesa de la'sua filla, e pariali que trigaua

molt, perque e11 mateix ana a la cambra on eren e dix:-¿E encara estats axi? Sus, sus, espatxats vos que yo trigue massa e lo Rey se enujara desperar tant. Fatima respos:-Faraig, vostra filla noy vol anar de alguna manera; empero vets la aqui, manats li ques vulla adobar, o menats la tal com sesta. Faraig dix:-Filla mia, endrecat e met te apunt; vet que lo Rey te vol veure; yot fa$ segura quen hauras honor

414 CURIAL Y CUKLFA.

e molt de be, e nosaltres serem per tu honrats e auanpts molt; e axi, filla niia, vine ab mi e pensa .que no ha Rey en lo mon que no donas sa filla a tal Rey e.senyor com lo nostre. Ell lexara per tu totes les altres mullers, e tos fills seran Reys, e'axi, filla mia, espatxat. Tu sabs que yo no he altre be sino tu, e si yo not menaua al Rey, pensa que per tu haurie la mort, o al menys serie destruit pera tot temps.

C AMMAR qui era tan encesa en lamor daquell S I . catiu, no solament la vida daquell pare, mas

de cent pares haguera. donada per hauer sola una bona parauIa de Johan, e respos:-Senyor,.yo no negare en alguna manera que no dege fer vostre manament, e mentre sere viua, que sera poch temps, axi ho fare en totes les coses a mi posibles. Empero pensats que yo he oferta la mia virginitat a Deu e no lay toldre per cosa del mon. E axius prech quem procurets abans la'mort que marit, car marit tench, segons vos he dit, e non haure altre si a Deu plau. E acous tendre en molta gracia, e sino siats segur que si en aGo mes auant voldrets treballar, aquestes dues mans me trauran de poder vostre e del Rey. {Evo-.

'lets quem pinte? Yom pintare de la pintura que Deus se alta. E alcant les mans arrapas la cara, la qual en un punt fonch plena de sanch, e comen$a fer plant molt doIoros, de que son pare e sa mare foren molt torbats. E senyaladament lo pare fonch posat en gran pensarnent, car pensa que no porie respondre al Rey,

LLIBRE TERCER. 4 '5

e cas que li respongue ;, la resposta serie molt des- plasent, e per aquest:i raho lo Rey se enfelloniria, el faria matar o al menys lo destixyria., Car era home molt luxurios, e com sabia algunadonzella que bella fos, tantost la volie. e el-a niester que son pare tantost lay donas, sino la brega, lo oy e 1; rancor eren en lo camp, e sens mort no perdonaua. Perque Faraig dix a. la sua filla:

D IGUES, filla, <e penses tu que altre Deu sia maior. 52. que1 Rey? ¿E a qual Deu pots oferir lo teu cors

que mes honor e be te pusca fer? ?No sabs tu que co.que aquest.seny'or vol ques faca en son Regne, coue que sie fet? ~ C o m dire yo de no a aquel1 quim pot fer e desfer, segons li caura en lenteniment? Prech te, filla mia, que lexes aquestes maneres, que no taporten profit. Serueix lo Rey, puys que li plau, car qui serueix al Rey serueix a Deu. Car lo Rey

.Deu es en la terra, e si per ventura ab axo que fas poguesses escapar, encara seria tolerable, empero axo no toll que lo manament del Rey nos faca, ans a fina f o r p sa aíer. E axi mante, si manament de pare hach loch en tilla, quet vullas torcar la cara e adobar lo mills que pusques fer, car per res del mon yo no stare de fer lo manament del' Rey, e mes am sostenir les tues injustes lagremes, que no en correr la ira del Rey que nulls temps ha ti. La donzella q u ~ ov parlar son pare, penca ans creegue que la Yoldrie to.;%r, e contre son voler arnenar la al Rey,

e mira entorn e viu un coltell que estaua sobre un banch, e corrent pres aquel1 e dix:-Tum defendras del Rey. E feris ab lo coltell pels pits. E com seferis sens manera dubtant esser empatxada, no entra dret lo coltell, ans biaxa per la mamella esquerra, e no li entra e n lo tou del cors. Mas ab tot axo la nafra fonch molt gran, pregona e molt espauentable, e a la trista Cammar, vista la sang, fugi lo cor e caygue mig riua. La inare vist aquest acte tan inopinat, correch a sa filla, dient a grans crits com feinbra fora de seny:-Traydor, tu mas morta ma filla. O alcauot e :

acurador de la tua carn, Cperque has morta ta filla, e a mi, e encara tu mateix? Lo rnesqui de pare, torbat, no sabia que dir; mas caualca e fort cuytadament anassen a la ciutat, e trames lo cirurgia del Rey a casa sua., pregant lo molt que daquella minyona volgues curar. Perque lo cirurgia caualca tantost, e anant rnolt prest entra en casa e viu la nafra molt gran e molt perillosa, empero tots temps dix que la donze- Ila, aiudant Nostre Senyor, curaria be, no obstant que en perill son fet stigues e stech alla per quatre jorns.

P ASSATS los dits quatre jorns, lo cirurgia vench $3. a Tunic, e feta reuerencia al Rey, lo dit senyor

li deniana don venia. E11 respos que de pensar una filla de Faraig Audilbar, que tenia un gran colp en la rnamella esquerra, lo qual ella matexa ab un col- iell sauia donat, e que era molt perillosa. Lo Rey

LLIBRP TERCER. 487

torna a dir com era que aquelka se fos axi ab ses propries mans nafrade.-No crech, dix ell, que axi sia, ans sapies que yo hauie manat a sqn pare que lam amenas a ~ i e lo traydor, per no donarlani, la haura volguda matar; e certament axi es, car dies ha molts que yo conech que :iquest honi no va dret, mas el1 mo pagara.-E en aquell punt ti-ames per Faraig, e, sens dir li res e sens oyrlo, li feu tallar lo cap. E ab aquella matexa furor caualca e anassen a la casa dL Faraig, e troba Cammar en lo liit assats fiaca e dix 4i:-Cainmar amiga je que es stada la causa per que aquell foll de ton pare ta nafsada tan agrainent? La donzella respos:-Mon pare no 'ma narrada.-{E donchs qui ho ha fet? dix lo Rey. Respos Carnmar: -Yo matexa Iio fiu ab les mies mans pensant venir a fi de inos dies, empero encara quels hage un poch pus lonchs que no voldria, son ben certa que no seran molts, e nomfallira altra art per acabar la mia dolorosa vida. Lo Rey torna e dix:-laminar, y o he molt gran desplaer del mal qtie vos hauets, e si yo pogues metre remey en vostre treball? yo ho faria per tot mon poder. E tantost trames per Juves, un caualler molt notable, germa de la mare de Cammar, e dix li:-Juves, yo son amoros de Cammar, tant, q u e no ho .pusch dir, .e peñsant que son pare la hauria nafrnda, e encara axi ho crech, mani que li fos tolt lo cap. Prech te que not partescas daci, e Cammar no sapia la mort á e s o n pare, sino poria esser que lo ma l que te li doblaria e, per conseguent, poria morir.

1

418 CURIAL u CUEI.FA.

E tu poch a poch tendras manera que vulla esser inia, e yot jur que aquesta sera niaior d e toles mes tnullers, e per ella lexare moltes altres, segons ella voldra, e p e r ventura totes, e tu regiras mon Regne e yo n o f a r e sino 50 que tu voldras: E tornant a la

doiizella, dix:-Cammar, a Deus te sies; si yo pore ,fer alguna cosa que en ton plaer ~ u s k venir, prech, te que ino digues, que yo ho fare mantinent. La donzella no respos. Lo Rey sen va a Tunig e feu venir un gerina d e Faraig Audilbar e dix li:-Audalla, vet que yo hauia pregat ton frare Faraig quem donas per muller una filla sua apellada Caniniar. e fuy informat que per despit iiieu per que yo no lw hagues, la h;iuia niorta. Ara he s a b u t l o contrari, e penit iiie d e $o que he fet, e prech te que m o perdons, e pensa que tu e ta cas:(- e tots tosparentc. haure i e r recqnianats. ~ u d a l l a respqs:,-Senyor, Faraig, (non frare, no tiafra sa filla, ne yo he poguda saber la causn de so11 dan, ne vostra senyoria deuia pensar que ci-ueltat de hoiiie'del mon bastas a matar sos fills, e daltre part q u e el1 era tant vostre, qHe per res del m o n 'ne fera ne diguera cosa que en enuig vos degues venir. E que vos li haguessets de- rnanada'sa filla, e a el1 e a tot son linatge, era molta honor; laerrada solament es stada vos creure massa leugerament, e api-es hauer hauda'massa. proinpta execucio. Empero com ago ja reparacio no hage, la medecina es metre ho en oblit. LoSRey torna a diri -Audalla, la veritat es q u e y o son enamorat d e

LLIERE TERCER. 419

Cammnr ta neboda, e en tot cas la vull hauer; prech t e que tengas manera que y o la hage, w r yot promet en ma bona fe que yo li fare b o n ~ companyia e crexer lo seu stat e ta honor en tal manera, que tu seras d e mi content. Audalla respos que Iá donzella a-present staua en tal punt, que no era pera seruir a el1 en alguna manera. empero que coin fos restituida a sanitat se tendria monera que la sua senyoria fos seruida. Daqui auant lo Rey cascun jorn caualca per aquelles ortes e passaua prop casa de Faraig, e cuydant consolar la donzella alguna vegada la entraua a

veure, empero ella bi trobaua tant enuig, que d e malenconia cuydaua morir, e en tot aquel1 jorn no la podieii fer parlar ne volia menjar cosa alguna.

u N jorn Canimar stant en lo lit tota pensosa, 54. viu entrar Johan .en la wmbra, e, voltant ella

10s ulls, no viu altra persona alguna, e elegi usar d e la oportunitat, r fent 10 venir dauant a b paraula bal- buza li dix:-10 Johan, hages merce d e m i , e baste a t u aquest dan tan gran que per t u me es vengut! No vulles que perda la vida, que per volerte he norn par to hage merescut. Johan, torbat. respos:-Cam- mar, digueS m e es lo dan quet es vengut per mi? (;:ir yo nulls temps hagui plaer d e fer ne procu- rar dan a t u ne a altra persona alguna, e axi prech te' que nio digues, car yo ignocent ne s o e no pusch pensar com per mi te sia vengut dan en alguna inanera. Ladonchs aquella pobre donzella en la seguent

i forma parla:

enemich de la mia salut! iO acurtador de la 55. 0 mia . vida! , ¿E encara has per conexer yo esser

m e altada d e tu, e per aquesta raho hauer auorrits pare, mare, parents e amichs, e encara tota la mia honor? ¿E ignores la causa d e la nafra dels meus p i t d ¿E pensas tu que aquel! trog d e ferro que yo amagui en lo meu pits tendre, sie tota la mia dolor, tot lo meu mal e to t lo ineu treball? Maior es la nafra que

l o teu cor sens pielat m e fa, la qual creix tots dies. que aquesta que yom he poguda fer. E la quem ve d e tu , t u tot sol la pots guarir, e la que yom fiu pot reebre per qualseuol ma, saludable medicina. E de tant me creix la dolor, que no se persona ab la qual yo de tu rahonar me pusca, ne en qual poder tan cara e tan gran penyora com es aquest secret pusca confiar. Empero puys que Deus tanta gracia ina volguda atorgar que yo a tu pusca mostrar mos treballs, sapies que yo en mon cor hauent a tu atorgada la mia amor, fuy per mon pare requirida que casas ab lo Rey, lo qual volia lo meu matrimoni. ' per $0 que mon pare a forga me volia menar al Rey, no sabent yo altre manera per la qual men pogues escusar, apres de moltes rahons passades entre mon pare e mi, ferim ab u11 coltell en los pits e fiu me gran nafra. Jatsia en los meus ulls en esguart de $0 que yo per t u faria sia petita molt, empero molt es pus pregona la que tu mas feta, de la qual sino' per tu n o pusch guarir, cai una e s la nafra dels cors, altra la del cor. E si yo per estoiarme per a tu entens que

LLIBRE TERCPR. 43 1

dege morir, alinenys hage en t u spirit d e pietat e tropia y o en tu tanta merce quem mates ab les tues mans en un colp, e no pene morint en molts dies, ne vulles esperar que les mjes.mans sien homeyeres d e [ni, c.ir yo t o tindre a gracia singular.

56. J OHAN oynt aquestes paraules, pensa que aquesta doiizella prenia mal catni, e que el1 per cosa

del !non no la complauria, induit a a$o per moltes ralions que serien longues de resomtar, empero pensa que si no la metio en e s p e r a n p poria esser possible aquesta donzella se perdes, e per $0 d ix : -Cammar , y o nulls temps pensi ne haguera pensat que aquesta consideracio haguesses, empero puys que axi es e a t u plau, e s f o r p t a guarir e despuys yot respondre per manera q u e t u rahonable. ment deuras esser contenta. E entretant te.prech no mapells a parlament a fi que no sia sentida la causa d e l teu mal.

57. c AMMAR oyda 13 resposta de Johan, fonch contenta molt, pensant que ella guarida salegraria

dels seus desijiits ; ibrapments, . e sis comenga a es- f o r p r en tant , que en pochs dies pres gran millo-. rament, e los cirurgians del Rey hagueren molt gran plaer. E lo R e y semblantment nague molt gran alegria, e trametia li joyes e moltes coses per enamo- rarla, empero ella n o prenia res que el1 li enuias, ne hauia plaer d e mirar les sues joyes, ne encara que .

dallo l i parlassen. Empero sos oiicles, qui notables cauallers eren, la confortauen e la. pregauen que prengues $0 que lo Rey l i enuiaua, ella empero noy feya cara, e com molt la estrenguessen, hach per forca a traure d e la boca les paraules segiients:

18. S ENYORS oncles, yo no he altre iiial sino aquel1 que1 Rey me dona, e si el1 m e lexaua yo seria

tantost guarida, e si porfidiar voldra, no solament u n colp, axi com parlantme mon pare daquest fet m e doni, mis cent e mil si en menys colps morir no podia, m e donaria e donare per no venir a poder del Rey. Ara sabets lo meu mal, e no he altra dan sino aquest queus he dit.-Torbaren se los oncles e la tnare, e digueren li ques inarauellauen d e la s u a ora. dura; que ella no era digna d e tanta honor com lo R e y li volia fer, e no hauia Rey en lo mon que no hagues a bona sort que1 Rey de Tuniz vnlgues sa filla per muller; e que lo Rey volent e demanant la filla dun son vassal, per.rich que fos deuia trobar re- pulsa, ne ella deuia fer tan gran menyspreu del Rey; q u e guardas be $0 que feya, que poria esser que no serie a temps de penedir, e per ventura poria aquesta 5ua follia esser causa de la destrucaio d e to t son linatge. La mare. oydes les paraules d e Cammar, dix a l s altres ques lunyassen, e que ella volia parlar u n p o c h a b sa filla, e per ventura poria esser que sabes lacausa de tant gran auorriment. Perque desats los

. . . altres, a sa filla sacosta e dix: ..

LLIUUE TERCER. 423

ILLA mia dolga, inolt son marauellada de tu ; volte per muller lo Rey, e t u menysprees lo.

¿E qual dona o donzella ha en lo Regiie d e Tuniz que fes.la oradura que. t u fas? Yot promet en ma bona fe que yo no c ~ n e c h en to t lo Regne tan gentil cors de home ne tan gracios; e tots quanis c;iuallers ha en aquest Regne lo preguen cascu absa tilla, e el1 pregue a nos. <E direm li de no de $0 que d e genolls lo deuriem pregar? Filla rnia, no ho faces axi, sino sies certa que sobre aco lo Rey fara un casiicli dels grans de l mon.

Cainmar. Per cosa del mon yo no fare $0 que diets, e l o Rey ab to t son poder n'om pot donar pena que yo no la port ab millor voluntat q u e el1 i ~ o ' l a m pot donar; mas prech vos tengats manera,'si possible es. que el1 no' cur de mi,. e a$o li tendre en molta merce, e sino yo matexa fare cosa perla qual sere quita daquesta oppressio.

Fatima. , Filla mia, sapies que t u e tots nosaltres som morts, car tantost com lo Rey sabe que tu fuist narrada als pits, feu rnutar ton pare leuant li lo cap de les espatles, cuydant que el1 tagues firida, per raho que al Rey no anasses. E pensa que fara si sap que per t u ro,man. , .

Cam. ~ A x i que mort es ~ ' a r a j ~ ? . . Fat. : Si a l a fe: :

414

Cam. Fat. Cam.

Cam.

CURIAL Y GUELFA.

E y o a b ell. $?erque, filla mia? Car apres mort d e tal pare, no vull ne deig

viure pus. Fillü rnia, estoia aquexa fortalesa del teu

noble cor per a1ti.e cas, que a aquest not. poria profitar ne exiries ab ta opinio.

Certes no fare tan gran injuria a la sanch, d e mon pare, q u e yom sotapose a home qui voluntariainent la ha volguda escam- par.

iAy filla rnia, e q u e faras, ne qual cor taiu- dara a sostenir los turments forts e cruelc quet fai.a donar!

Vengan duymes totes les penes que el1 do. nar ine pusca, car mayor pena es a mi. esperar que passarles, e estar en esta vida par a mi conietre maluat delicte.

Ay filla mia ze no tems la furor e crueltat del Rey, lo qual com vol una cosa no es- colta'raho ne deniana consell, ans faent ley de la voluntat pessima, no tement superior iie reprensio dels seus, mana e . coue ques faca Foque vol. e iiiata nquellc qui per ventura contra raho ha en o y , E

no es qui lov gose demanar? E s i la crueltat del Rey no ha tanta forga que daquest mon me pusca. trüure, les mies tliaiis iiien trauran.'

LLli i l \~ TERCER. 4 2 5

Fat. Filla iiiia, j n o sabs que lo cor d e la fembra " e s flach e les mans tremoloses?

Cnm. Abans e s lo contrari, car escrit es, e n o per, un sol doctor, que los cauallers deuen h a u e r ardiment de fenibra e cor d e leo, e .axi ho dix Hercules n hilot te te coin l o feu caualler en Espanya. E axi lo meu cor. pus dur que pedra, iniin;~ a les iiians que executeii i r a ;ice q u e altre vegada ab rnenys raho han assaiat, e no soferran que yo sia per lo niatadoi de mon pare tan vilnient eiisutzada.

Fat. Filla mia, no v d l e s morir, cal- l o inorir no .es venjanp. e si tu morint mataues lo

. matador, alguna gloria te seria e n o gran, mas inorir tu e laltre viure e hauer to ts los plaers 'del mon, follia es pensar !lo e seria millor metre ho en obra. E com tu fosses morta al Rey no li hllirien iiiullers, e tu serias judgadii per folla e rnolriessens viriut.

Cain. Virtut e s la fortalesa del .meu cor, e Cato, honor de tots lbs rornans, m e mostra en Uticü lo caiiii d e la ,libertat e per aquel1 cdniinare, e a tal mest re tal dexebla.

Fat. í E penses t u que Cato com se fonch ferit en Utica e ab lo ferro (eu caini per on.fu- gis d e Ce&ir la sua espauentada ans es- glayada anima, nos penedis de hauerse

416 CURIAL Y C U ~ L F * .

donada mort, sino que no ho pogue dir en la fi? SE quiny mal feu a Cesar? ¿E libertat penses que sie la mort? Carpe escur e tenebros la pots apellar, e exili sens speranca de retorn. Mas si per ventura tens lo cor en altre part, digues mo, filla mia, que yo tindre manera que de tot tale- graras.

Cam. SE en qual p:irt pusch yo tenir lo-cor? íNo sabets vosbe que,ha set anys que a$¡. no ha entrat home del mon sino aquests catius?

Fat. 'Filla mia, sapies que moltes dones son que puys los es tolta auinentesa de practicar ab homens condecents a lur honor, prac- tiquen ab aquells qui poden hauer, segons ab lo nostre Berenguer qui es catiu, fa$ yo, que plagues a Deu fos percomen- car.

Cam. Si fos per fer, millor seria, empero no sots vos sola aquella que'en los actes de Ve- nus sots cayguda, e de tant hauets: hauda bona sort. que ho hauets fet ,ab home virtuos, car la captiuitat n o tol ia virtur, e si per lo contrari, la virtut tol la captiuitat. Car legim que Plato,,gran philosof, fonch presoner de un tiran e venut per preu, e dix al que1 hauiacomprat: Yo son maior que tu. E n o ho dix sino. perque era pus

virtuos. E'sper 40 diu Jeronim eii una epistola a Paulino, segons del nostre Johan he apres, sobre lestudi d e la scriptura santa,

. en comendacio del home virtuos, parlant d e ~ l a t o , ' ~ o s a t que Plato fos presoner e venut per esclau, puys era philosof e saui pus franch era que'aquell qui l compra. E mes que vos en aquests fets no hauets cercatstalems illicits, segons altres mol- te5 feren. Car legiin que Pasife, muller d e Minos, Rey de Cret, senamora d e un tor, e per industria d e Dedalo jague a b el1 e hach un fill mig hoine e inig bestia apellat Mino Tayro. Ne hauets fet com Phedra, muller de Theseu, quis enamora del cast Ypolit son fillastre, lo qual com fos molt perseguit per la madrastra que jagues ab ella, lo sobredit Ypolit no volent corrom- p r t lo llit paternal per teriir lealtat a son pare, s e mata. N; h¿;uetS fet axi com feu Seniiremis, Reyna d e Babilonia, ~ q u i pres Nino, fill seu, per marit, e feu ley que cascuna dona pagues casar ab son fill. Ne com Jocasta, Reyna de Thebes., qui jague a b Edipo, fill s e u , e. hague del1 dos fills

'apellats Ethiocles . e Polinices, los quals yeent la desauenturada mare, s e mataren lo un al altre. Ne encara hauets fet com la amarga Mirra, qui senamora de son pro-

Cam.

Fat.

Cam.

L L I ~ R L TERCER, 429

. a b tu elegescli habitar, car no crech que pijor loch sia que aquest, ne que tan gran pena alla se pusca donar com passa aci aquell qui viu sots potestat d e tiran. E axi anats vosen, nom parlets pus daquest fet, car siats certa que yo no reebre consell que la vida m pusca alongar.

;Ay filla mia, e nom vulles exorbar d e la tua vista! iHages merce d e mi e vulles viure al menysnper ;o que yo viual ¡Mira quet Ilaue 'la cara ab les mies amargues lagremes! .

Estoiats les vos, e no les escainpets ara, que en breu vos ser;\ temps prestat que les Iiaurets obs. Empero de una cosa po- dets esser segura: que nous apellar;Ín rnare de la adultera ne ensutzada.

Filla mia, no seras adultera ne ensutzada, que per muller te vol e fara matrimoni a b tu en la manera per Nostre Senyor Deu ordenada.

No es matrimoni aquell ques fa per forca, car entre persones liberes sk vol libera- ment contractar, e com hi esdeue forca, segons ara s e tracta, pert lo nom e encara lo efecte de matrimoni.

Filla mia, consent ho tu e fes ho d e ta volentat e consentiment, e sera matrimoni.

Mare mia, pren abans un coltell e donam

430 Cunia~ Y GUELFA,

libertat; hages pietat de la mia carn; trau la daquest mon a fi que no venga a poder d e mon enemich. E no sia yo d e pijor condicio que Virginea, donzella romana, a la qual son pare per qo que Apio Claudio Consol no desonestas, ab un coltell li dona inort, amant molt mes esser sens filla, que pare d e 1;i adiilteradn, ensutzada e vi- tuperada.

Fat. ¡Ay filla mia, imorta son, e abaiis inorre que tu!

Cam. No inorrets vos, ans viurets e serets appe. llada honrada rnare, de filla honesta.

Fat. A la fe si tu mors, morir vull. Cam. ¡Ay mare mia. e matats me vos ab vosti'es

mans, per $0 que yo no venga a poderde tiran! iHaiats d e mi aquella pietat que altres mares Iian Iiauda a sos fills! E recordats vos que Medea, filla del Rey Oetes, solament pet. fer despit a Jason, mata sos. propris fills. Semblantment Prognes, Iilla de Pandion, mata ltim son fiI1, el feu riienjar a Tereu son marit, per un sol despit, $0 es, perque a forca jague. e despuys talla la le?gua a Filoiiiena, germana de la dita Prognes, d e q u e lo dit Tereu fonch per los deus conuer t i ten upega, Filomena en rossinyol e Prognes en oro- nella. Empero los fills de Jason ne de

L L ~ ~ K E TERCER, 43 1

Tereu no pregauen lurs mares quels ma- tassen, ans plorauen per no morir. E y o

. prech a tu ab legremes, j e seras tan cruel que no reebas mos prechs?

Fat. Filla mia, a b a ~ s matare a tiii que a tu , e si aquest cami Prens, ta mare desauenturada te seguira.

oRNa adonchs la inare ab la resposta a ls altres;" 60. T ' e finalment los dix que no podia saber res d e

sa filla, sino que la veya pus disposta a morir que a viure, e que sens tota falla morria si la volien metre en poder del Rey. Tots foren niolt marauellats daco, e jas tenien per dit que la vida daquesta minyona era poca, car com fos guarida lo Rey la voldria hauer e ella no ho consentria; ans seria possible lo Rey voler ho saber della matexa, e ella respondre pe r forma que la faria matar, e axi stauan molt trists. Lo Rey d e ora en ora"volia saber lestat d e la donzella, e . . tiametia l i moltes coses per alegrarla, e'com el1 mes s e treballaua en cermr l i alguns plaers, ines la enuiaua, e axi les yoluntats del un e del altre eren molt luny. Cnmmar empero, que en altre fet sino en aquest no pensaua: cregue que ella no porie hauer del seu Johan $0 que desijaua, car l o Rey axi cotn fos u n poch mi llorad:^ a f o r ~ a l a sen metiaria, e axi delibera, mentre hauia temps, fer co que en lo cor li era caygut, $0 es, dpnar a Johan tot lo-thesor d e son pare: axi que si ella. escapas d e les mansL¿ielRey, lo dit.

43 2 C u ~ i . 4 ~ Y GUELTA.

Johan hagues aquel1 thesor a b que proueyr a la sua libertat e cercas manera com la sen pogues menar. E si per ventura la fortuna l i fos tan contraria que lo Rey a f o r p hauer la volgues, Johan hagues lo thesor e n o perdes ella e lo thesor en un jorn.

61. p ASAREN aiguns dies dins 10s quais Cam- mar hach auiiientesa de veure lo seu Johan, e

aquella vista era a ella consolacio sobirana. Perque un jorn captada ora que algu nols oys nels vees, lo dit Johan crida, e vengut, en la seguent manera li parla:-Johan, en langle del ort dauant lo presseguer inaior, mon pare, qui per t u ha perduda la vida, en algunes gerres tenia soteriat tot lo seu t h e s v , e trobaras en la paret tres ralles de almaguena. tantost al peu estan les gerres, e aso no ho sap persona a l mon foras yo. Prech que proueesques a la tua libertat e que tengas ton cami a la tua terra; yo son morta per tu, e pensa que nom leuare viua daquest Ilit, e si men leuen a forqa, la mia vida no sera d e longa durada. iA homeyer d e la persona que mes te ania en aquest rnon, per lo qual he mort nion pare, robe la sua casa, he escampada la propia sancli e tramet lanima al altre mon! prech te que si algun spirit d e pietat viu e regna a b t u , q u e apres que sie morta sies remembrant d e mi, car la mia anima solta daquest carsre tantost aparexera a t u en qualseuol loch sies, e si ab tu a la tua terra los meus ossos portar poguesses, altre parays n o desijaria, e axit prech que ho faces. Respon Johan:

LLlBRE TERCER. 4?3

62. c A M M A R , estoia aquexa moneda per a t u e vulles te esforgar, car yo no vull exir de catiu, ans

viure e morre catiu teu, e Deus nom leix tant viure que libertat pusca conseguir ne exir de ton poder. Ne vull tornar a la mia terra, car sapies que encara que alla tornas e men portas tot lo thesor del Rey hauria 'pijor vida que a$¡. Axi que en aquest ort me trobaras catiu teu mentre viure, e sino la rnort noin traura de ton poder.

LGUNA ans molt gran consolacio fonch a Carn- mar oyr les paraules de Johan, e si fos segura

que lo Rey no la dernanas, en aquel1 punt se fora leuada del lit, pensant que per ella aquelles paraules lohan hagues dites. Mas molt anaua luny de la vei-i- tat, car Johan tenia en altra part tot lo seu pensx- m e n t e passaua molt granVafany per la opinlo que Cammar hauia presa. La qual Cammar l i dix:-Johan. adobam aquesta ligadura que mes afloxada e he

dubte quem caia lenguent e pei ventura men porizi seguir algun poch de dan. Johan sacosta e Cammar en un punt li hach mesos los bracos pel col1 e hacli ficada la sua boca ab la de Johan, e com Johan lo pus suaurnent que pogue se fos della desaferrat, ella dix: -iO jorn beneyt, o Santa ora que yo aquest tan desijat plaer he aconseguit! 10 Rey., malayta sia la tua vida, e com me fas perdre la rnial-E aquella groga e descolorida cara se ences e, tornada tota vermella, dix:-Jolian, prech te quem vulles visitar, e pus que

88


yo a forga t e he pres a furt u n besar, eii do e gracia ten deman un altre que de ton grat m e vulles dondr. Johan llauors inclina lo cap e quasi reuerencialment a ella un poch acostnntse, aquells b r a ~ o s solts e des- empachats qui de polp paria que fossen, lo prengueren pel coll, e ella tirada per los b r a ~ o s qui al col1 d e Johan aferrats stauan, a l ~ a totes les spatles del lit e aquell magre cors e flach penjat al col1 del catiu, sa- b r a p ab el1 e a b aquells enuessos dels labis lo besa tan estretament que ne lo un ne laltre no podian es- pirar ne tornar ale, contrastant aquell lonch e molt cobeiat besar. E com axi per un gran spay estats fossen, apartaren se lo un del altre, e Johaii pres comiat, exirit de la cainbra, a lorr sen torna. E Cainmar romas en lo lit lauant ab la lengua los seus labis per pendre lo gucre d;iquella poca d e saliua que dels labis de Johan en los seus ere romasa.

A mare vench a la cambra e a sos vijares troba la tilla un poch ab inillor color que dabans no

tenia, e acostantse a ella l i troba lo pols tot batent, e dix:-Filla mia, icom estas? Cammar respos:-Un poch de fret he haut, e ara pens quem pren la febra que tota estich torbada.-Filla mia, dix la niare, no hages paor que no sera res; sit seras álgun poch re- fredada, o tendras'alguna coseta en lo ventrell quet faga enuig, empero no pot esser gran mal. La filla romas la pus contenta del mon, e, perque hagues loch d e pensar, la mare prega que tot Iioiii fes exir de la

cambra e ella sen anas e la lexassen dormir algun poch, e axi foncli fet, car exint de la cambra la lexa- ren a solas. Pens cascu qui enamorat es estat, com son plasents aquells pensgiments e com es dolga aquella solitut. Cammar contempla imaginariament aquel1 Johan, contempla aquels abracars e besars tan saborosos e tant dolcos, en tant que tots los plaers que en los temps passats hauia hauts l isernblaren desplaers e enuigs en esguart daquests, e dix:-¡Ay amor. ainor, coin es agradable la tua speranca e plasents les flors del teu amoros fruyt!

0Rqn.r adonchs al ort Johan, segons es dit, parla ab Bei-enguer e dix li tot lo fet d e la moneda,

perque hagueren a fer $0 que en algun partit no hagueren si aso n o fos assaiat, e haut son acort. la nit següent Berenguer dix a Fatima:-iQuem apro- fita lo be quein fas en dormir a b tu , si tots temps m e tens carregat d e ferros e y o ni mon companyo no podem hauer un jorn d e be? Prech t e almenys quens vul\es desferrar e donans a menjar, e seruiam te tota nostrn vida. Set anys ha vuy que som teus, no conexent ni hauent desig de conexer altre senyor; pro- vada has riostra lealtdt e nostra fe, e axi a cap de tan gran temps trobem en tu aquesta gracia que a nosaltres sera molta e es poca cosa a tu. Fatima dix que era contenta, e tantost , t rames per un ferrer, los feu desferrar els inillora la vida, la qual los era pijorada desque Camrn;ii jahia en l o lit. Tots temps empero

436 CURIAL Y GUEI.FA.

dormien en lort, de queells eren molt contents, e cercaren $0 que Cammar hauia dit a Johan e trobaren ho, e feren raho que ab aquelles dobles Curia1 poria tor- n3r en millor estat que nulls temps se fos trobat, si fos possible que en terra de chrestians les poguessen aportar. Alegraren se molt los catius, empero seruien e trebaliauen mills que james, e per $o eren molt amats e comportats en moltes maneres. Era la casa daq~iell Faraig la pus rica de tota Libia e per ventura d e Africa, car tots los auis d e Faraig e son pai-e foren thesorers d e molts Reys e ajustaren molt grans thesors, en tant que la sua moneda era innumerable. E foren to ts molt cobeiosos e auars en' estrem, e d e tan pobre cor, que una malla que despenessen los dolia, e lo mercadeiar e guanyar nulls temps cessaua e la cobdicia e auaricia crexian tots temps.

o Rey, qui era tan enamorat de Cammar qi;e 66. L oblidar , no la podia, trames per Juves e dix li:

-Juves, ícom esta ta neboda?-Senyor, respos Ju - ves, no pot millorar en partit del mon, ans en ma ie pens que axi entre mans, no sabem com, vos es cap;^^

e sen ira al altre mon.-2Com se pot fer? dix lo Re!:: lo meu cirurgia ma dit que la sua nafra esta en mait bona disposicio.-Ver es, dix Juves, mas no meoge cosa alguna ni dorm e no fa sino plorar, e es ja en tanta estremitat la sua debilitacio, que e s venguda als ossos; e en ma fe nom pusch pensar que ella gua- resca may, e si ho fa passara lonch teinps a h n s

. . L ~ i s u r rrncrr. 43 7

que sie tornada en son estat. Dix lo Rey:-Digues, Juves, ¿e perque plora tant?-Respos:-Senyor, per moIt que yo la hage volguda guardar, no he pogut fer tant que ella no hage sabuda la mort d e son pare, e la mesquina amaual mes que la sua vida e no fa sino plorar; e com vos he dit, ha perdut lo menjar e esta tan atnarga que no es hom del mon que la pusca consolar. Replica lo Rey:-iE qui lay dixl-Senyor, yo n o ho he pogut saber, car moltes persones lan visitada e visiten .cascun jorn, e per molt que yo hi hage volgut proveyr no he pogut. Empero, Deu VO-

lent , la longuesa del temps secara les lagreines e donara loch a les'.coses e enujar sa d e p1anyer.-Ver es, dix lo Rey, empero molt m e plauria saber qui loy ha dit. Torna Juves e ¿iix:-Senyor, per auant ella matexa ho dira. Lo Rey ladonchs dix:-Juves, yot prech que ~ a m m a r sie pensada e seruida lo niills que en lo rnon pusca esser, en manera que prestament sie tornada a sanitat, car en ma fe molt me tarda lo veurela en bon punt. Juves respos &e el1 si treballaria tant corn a el1 seria possible.

U R A N T aquest temps los catius anauen los di- vendres a Tuni$ e cercaran arnistats, e per fet

de ventura confiaren d e un genoues molt famos appe- Ilát Andrea d e ' ~ i ~ r o ; e comanaren li mil dobles pregant lo que les volgues guardar e tenir manera com fossen reemuts e isquessen d e catiu. Berenguer co- nexiii alguns mercaders catala'ns e entrels altres parla

413 CURI~L Y CULLPA.

a b u n q u e habia nom en Jacme Perpunter, home m0lt bo e de gran veritat, natural de Solsona, empero tenia casa en Barcliinona, e dix li com eren ca- t ius ell e u n caualler ab qui el1 estaua e com tenien dines pera reembres. E donaren li altres inil dobles pregant lo molt les guardas, c; ells entenien prestament exir d e catiu, e axi que com fossen franchs se poguessen socorrer de $0 del seu. Lo mercader l o s respos que era molt content e demana a Berenguer com hauia noin. Respos que Galceran d e Madiona, fill den Asbert d e Madiona, n o obstant que aras fes apellar Be;enguer, e que laltre catiu hauia norn Johan e era normant. Lo mercader, qui sabe aquest esser Galceran d e Madiona, feu li mol t gran reuerencia, e pres los diners e guardals molt be; e als catius dona una gran e molt bona caxa. E no feyen sino de nits anar e venir a Tuniz carregats en manera que en aquella gran caxa e en altra que hagueren 3 hauer aiudats del dit mercader, qui ab gran diligencia a b ells treballa, en la casa del mercader sobredit totes les dobles vengueren e moltes altres joyes da r ab pedres precioses e perles grosses, qui a x i mateix a b lo dit thesor foren atrobades. E aquell Jacme Per- punter lealment los aiuda e feelment $0 del seu los guarda.

68. T ROBAREN se los catius molt alegres com tengueren to t aquell thesor en casa del mercd-

der, empero lo treballar en lort nulls temps mancaua,

a n s treballauen mills e pus fort q u e james; e axi mateix eren pensats mills que en los teinps passats, e ja comencauan a cantar e hauer algun plaer, pensant q u e no podien estar longarnent en cami e que eren richs e d e bona ventura. E ta.nta era lur alegria, que Johan, qui Curial hauia noiii, pensant en la Guelfa e en lexili seu del Marquesit de ~ o n f e r r a t e de les -paraules que la Guelfa hauia dites, que si la Cort del Puig elsleals amadors no la pregassen, nulls lemps li perdonaria, axi com aquel1 qui era gran trobador feu una canco que diu:

. . . . . . ' . . . . . . . . . . . . .

INS aquest. temps Cammar fonch curada de la nafra, empero romas tan flaca e tan magra

q u e no tenii sino lesprit, e no la podien fer.inenjar. Perque l o Rey a cap dalguns dies, cüydant que ini- Ilorarie, mana que la amenassen a la ciutat, e leuaren la del lit, e ella feu se metre en una finestra inolt alta que exia al ort: E com molt hagues estat mirant Johanqu i casaua, e j2 s i mar; la pregas que menjas algun poch per $0 que en unes andes a la ciutar dur la poguessen, cridats los catius pera que les andes adobassen, l a mesquina donzella mana que alli en lo verger a r a n d e la paret en dret d e la finestra les andes li,adobassen,' e , mirant ho etla, l e s metessen a punt. E com ells no ho fessen a guisa d e la mare,

tantost Fatima deualla per metre les andes en millor estat. La donzella ques viu sens la mare, sabent que al Rey la volien amenar e que may n o vewria a Johan, cridant grans crits axi dix:

O neta d e Abanci, Rey de Tir e d e Sidonia, ne- 7O. boda d e Acrisio, Rey de16 ~ r ~ i u ; e filla d e

Bello, Rey de molts regnes, t u qui jurist sobre lec cendres dels ossos de Siqueo tenir Iealtat a ton marit despuys de la sua rnort, e apres fugida per pahor de Pigrnalion ton frare, roinpist la fe promesa a les reyals cendres per noua amor que en t u contra tota raho se nodri! Yo he vergonya esser nada en la tua Cartago per raho de la inconstancia que Virgili scriu d e tu , e sino fos esdeuengut lo segon cas, $0 es, que per mort reparist la tua gran errada, per-$0 que dues vegades no fosses trobada mopneguera , nom ape- llaria tua ne voldria hauer nom de enamorada carta-

'ginesa. Yo Caminar, íilla tua, seguint les segones pejades d e la tua furor encesa, ire per seruir a t u en los regnes innots, car n o es raho que Reyna tan noble vage sola entre animes nades d e clara -sanch. Se que son passats molts centenaris de anys que t u esperes alguna vassalla tua que gosas empendre lo cami que t u intrepida prenguist, per seguir la claredat daquell que dins lo c o r t e resplandi. Es ver que no fonch massa gran cosa a tu morir per amor, puys que lo pensar morir e lo morir foren en un moment, en manera que lo deliberar no precey a la execucio.

L u o u rracna. 44 1

Mes que si tu elegist morir per home digne de la tua amor, par e egual a tu , no es marauella gran, mes auant quet lexaua e no volia usar pus d e la tua companyia, e per ~o com a persona desesperada a la qual tots remeys desparexen, elegist morir sens alguna raho. C a r la furor tua fonch tanta que no sabent go que feyes morist, e per $0 not deu esser coinptat a virtut, sino solament que no volguist. oyr aquell tan vituperable i-ilot d e repudiada, e ago solament dona color a la tua celerada rigor. Empero yo punida e combatuda per aquells insanis enteniments, qui partiren la tua anima doloiosa daquella lagrimosa carn. t e inuoque et prech que reebas lanima 'mia que va per seruir a tu no usant d e imaginacio repentina, mas de longa e madura deliberacio per mi en molts dies dirigida. Se de cert que Artemisia prora com yo, empero plorant vence, e la Mareselua, aduersaria sua, mori d e do1 en lo cargre. ¡Ay, que aquesta mia no es la obra de Aragnes, que pe r l a dea Pallas fonch conuertida en no res! Abans sera mort amarga e cruel, empero donara fi a tots los meus inals. E axi, Reyna e sen'yora mia molt cara, no penses que vaig a tu per desig d e veu'ret, que si escusar men pogues agi ab un catiu meu voldria viure tots temps, mas puys aso mes tolt, vull anar mes a t u que mentir la fe que dins mon cor he a aquell atorgada. Per que, . '

Johan, aparella a mi los teus bragos e daquells fes lit en lo qual muyra. Reeb me, senyor , .que a t u vaig; chiestinna son e he nom Johana. Recomana al Beu teu

la mia anima, e lo cors en la tua terra hage sepultura.-E lexant se caure de la alta finestra en la baxa

. terra, dona del cap en la vora de les andes e trencats los ossos del cap en diuerses peces,exint lo ceruell per molts loshs, dins aquell'es andes inori. Los oncles qui prop della stauan corregueren a la scala, empero com a ella foren venguts ja era morta. La mesquina de la mare que altre be sino aquella fil1:i no tenia, comenca sobre l o cors de sa filla a fer molt gran plant, e rompent los vels, los cabells e les robes, volia morir. Los oncles d e Cammar tenien la, empero ells axi mateix plorauen molt sruament, axi que entre ells no hauia sino lagremes e plor, lo qual tots temps crexia. Alli s e recordaua la mort de Faraig, alli veyen la rnort d e Cammar e en les propries vides no hauien speranca, car pensauan que sabent ho lo Rey tots eren morts, e per $0 la sua dolor era molt maior. E alguns plorauen lo mal passat, altres lo present, alti-es lo veni- dor, axi que los seus spirits eren afligits tant , que en ells no hauia un moment despay ne de repos. Temien la furor del Rey e per conseguent la rigor de la sua acerba execucio, axi que si poguessen alla morir no pregarien Deu per lo allongament dels dies.

S ABENT lo Rey la rnort d e Cammar e totes les 7 I . paraules que hauia dites, per les quals el1

conegue certainent com per aquel1 catiu la hauia perduda, torbat tot, ensense de furios foch. Tramet per la mare e per los oncles, los quals venguts e feta per

LLIBRE TERCER. 443

ells tots relacio a l Rey d e la manera d e la iiiort de Cammar, mana lo Rey quk aquell catiu Johan li fos amenat, e semblantment lo c i r s de la donzella. E axi com lo Rey lo viu dix:-Digues, catiu, 2Cainmar caygue en 1os.teus bracos? Respos Johan:-Senyor, . .

no, car com yo , lexades les andes adobades, fos tor- n a t a cauar, a Iá veu dels clamants giri lo cap e per laer buyt la viu venir reuoltantse d e la tinestra auall, e corregui per socoi-rerla, inas noy fuy a ternps; abans que yo atengues; fonch iiiorta.-Estaua prop lo Rey un ambaxador del Rey Darago, caualler molt noble e valeros apellat Ramon Folch d e Ca~dona , lo Qual lo Rey honraua e festeiaua inolt, e viu lo catiu ab lo pus gentil cors que home que may a so! vijares hagues vist e miral, e a l t a del1 tant que m e s no podia. Lo Rey rabiaua,de mal talent; e mana que en aquell punt lo catiu e Cammar fossen donats als leons. En Ramon Folch dix:-Senyor, lexats , m e parlar un poch ab ell. Per que apartats a una part,

' . en Ramon Folch li dix: - Digues, amich, don est? Senyos, d i x ~ o h a n , yous ho dire, ab tal condicio que vos james'iio digats 1; ineu nom a persona del iiion. Lambaxador dix: - ~ r n i c h , no dubtes, digues qui est. -Senyor, dix ell, yo he nom Curial. Lambaxador lo mira, e dix: -2Sou vos lo que fonch en lo torneig d e Melu ab lo Rey Darago?-Si son, dix ell.-NO rnorrets per cert, o yo morre ab vos huy en aquest dia, dix lambaxador. Curial dix:-2E vos, senyor, qui sots?-Yo son un caualler, dix ell, del Rey Darago, e


so be vostre amich, si be nous viu fins ara. Lo catiu pres esforc. Dix lo Rey:-Sus anem e veurets un leo l o pus brau e lo pus bell que james sie estat vist. Respos lambaxador: Senyor, clam vos merce, m e facats una gracia.-Dix lo Rey, que l i playa, mes que no li deinanas la vida del catiu. Larnbaxador respos que n o lay demanaua, mas que l i suplicaua que puys no tolia al leo les ariiies naturais. no tolgues al home les arines artificials, e que solament una spasa e una darga li iiianas donar. Lo Rey, molt durarnent, ho otorga. Perque fetn venir una bona spasa e una.darga al catiu ho donaren, lo qual despullat en camisa fonch mes en lo corral.

J A la desauenturada Caminar tota nua, que n o 72. semblaua persona, era en lo corral ben ligada a

un pal, per $0 que dreta estigues. Larnbaxador viu al cap del lit del Rey un altra darga e una spasa, e eiicontinent los pres, e despullat en jupo, ana vers lo mirador on lo Rey era. Lo Rey, quil viu, dix:- que es $0 que volets fer? Dix 1ombaxador:-Ai-a ho veurets, que per cert lo catiu no morra sens mi. E mentre que en aquesta porfidia stiguessen, ja lo Rey manaua que lo catiu fos tret del corral. Empero en tant lo leo fonch exit e en Ramon Folch; que1 viu, volgue saltar an ell; mas lo Rey lo retencli a, gran forga. Lo catiu, que viu lo leo, mes les epatles al pal on staua Caminar ligada, per $0 que lo leo a ella no sacostas; lo leo no vench dret a ell, ans ana a altre part de l

Lris~r TERCER, 44 j

corral, empero tots temps lo miraua. Curial dix en lengua arabica:-Cammar, seg& ses dit, vos moris. per mi, e yb per donarvosen aquell guardo que pore, vos assegur que yo iiiorre abans que lo leo a vos sacost. E alqant lo brac, verdugueia la spasa; lo leo, qui viu l o mouiment-del brac, vench a el1 fort prest. Curial laten ab la darga dauant, e laspasa alca a b aquella vista tan segura e la cara tan ferma, que tot hom sen marauella; miral lo leo, e a la resplandor d e laspasa qui llarnpegaua a la claredat del sol, co- inensa ut? poch a badar. Curial feu un gran crit e a b dos passos, contrapassant molt prest, fonch jurit a l leo, e donali tant gran colp de la spasa pels ulls que lo leo volta per fugir. Mas Curial li hach donat un altre colp per los loms, que en poch estech de fer lo dos trocos ("). Lo Rey, qui viu lo leo mort, cuyda morir de malenconia, e mana quen traguessen u n altre. Lernbaxador dix al Rey que aco era inhuhanitat , e que li suplicaua que li fes gracia daquell catiu. Lo R e y nos disponia be a donarloy, perque u n caualler Despanya qui don Henrich d e Castella hauia nom e tenia mil rocins d e chrestians a gatges del Rey, suplica al R e y que fes aquella gracia an Ramon Folch. Perque lo Rey dubtant no solament en lo fet, ans encara en la paraula, dix:--Ara vets y o he rnanat traure altre leo, e si aquell ven$, sie quiti e rnenats lous en . En Ramon Folch bascaua per saltar en lo corral. Don Henrich li dix:-Si vos saltats, yo hi saltare. L o Rey los prega e mana q u e nos moguessen, e a b gran treball los

446 CURIAL Y GUELPA.

retench, car lo un per laltre per punt donor se foran mesos en tot perill: Lo leo fonch exit; Johan, qui hauia j;i torcadn la spasa en laltre leo, mira lo segon d e fit en fit. Lo leo sen va dret a ell; mas allo mateix o pitjor feu del segon que del primer. Los dos c a u a llers corren e entren en lo corral, e en Ramon Folch despulla un manto molt rich e mes lo dainunt lo catiu. Curial en un punt los hach despullat el mes sobre Cammar, e 3b aquel1 cobri les sues carns nues, e ficant lo genoll dauant ella, plorant dix:-i0 Cammar, senyora, que Deus no ma feta gracia que en vostra vida, e vos veent ho, prenguessets aquest petit seruey d e vostre catiu, ignocent d e vostra mort!-Lo Rey se feu venir lo catiu e li demana d o n era. Respos que d e Normandia e hauia nom Johan. Lo Rey lo interroga molt sobre 'la mort d e Cammar. Tots temps li respos no saberne res. Lo Rey li dix:- Ara vets per honor daquets cauallers, qui per t u man pregat, yot fa$ franch e duy ines ves on t e vulles, nias no aturs en tiion regne 'de dos mesos auant. Curial e los cauallers loy grayren molt . Curial li feu demanar lo cors d e Carnmar e. fonch per lo R e y otorgat. E axil tragueren del corral, e molt honorablement a casa del embaxador fonch aportat, e b e embalsamat e mirrat ab totes les circunstancies pertinents, en una molt rica caxa fonch mes, e despuys en terra de chrestians aportat e a b honor sepultat. Lambaxüdor dix: - C u r i a l , y o hauia lo inaior desig del mon de conexeruos, eus jur que he decijada vos-

t ra companyia mes que d e caualler qui visca. Loat sia Deu queus ma lexat trobar; yo he nom Rarnon Folch d e Cardona, e son ben prest, tant com viure, avos t r e plaer e honor. Yo tench aci dines ab queus porets metre apunt no segons soliets, ne vostra valor mereix; empero algun poch vos porets adobar. E feu venir d e les sues robes per vestir lo. Mas Curial li dix: S e n y o r , yo per res del mon no pendria cosa alguna, ne vull Zipresent exir d e la pobretat en q u e son posat. Ladonchs lambaxador li demana com era estat pres. Curial loy comta to t e com tenia un companyo catiu, lo qual desitjaua reembre e tenia..assats diners per pagar la reernso. E axi lambaxador tench manera que laltre catiu, qui Berenguer se feya apellar, fonch reernut, e en aquesta manera los catius abdosos hagueren libertat.

AMBAXADOR mlraua molt n Berenguer. e cuy- 73. daual conexer e dix li:-Amich, ?don e ts tu? Be-

renguer comenca a riure e dix:-4Nom conexets? Donchs yo a vos nous he desconegut. Lambaxador torna a dir: -Nom pot recordar qui sots; einpero, yous he vist certament. Ladonchs Berenguer dix: -Yo he nom Galceran de Madiona. Lambaxador, ab un gran crit, dix:-iO cosi meu, e catiu erets vos, e y o n e vosires parents n o ho sabiem! Beneyt sia Deu que yous he trobat; sapiats que en tota Catha- lunya es faina que vos erets mort. Loat sia Deu queus ma dat a trobar e vos vindrets ab mi o al menys yo.

448 CURIAC. Y GUELFA.

portare bones noues d e vos en Cathalunya, e vostra mare, que ha per vos cuydat perdrel seny e encara la vida, salegrara ab les noues que yo d e vos li coin- tare.-Ladonchs Galceran li respos que el1 per res no lexaria Curial en aquell estat, car sabia be que voldria tornar corn a catiu en $0 del seu; empero, que despuys poria esser, Deus donant li la vida, que la iria a veure.

M OLTA fonch la alegria que lambaxador hach en 74. hauer trobat aquel1 parent, e si li fonch molta

honor, e sapiats que daquell linatge d e Madiona son exits tots los d e la casa d e Pallars, e aquells eren cap e principi d e tot lo linatge. E demanali I:I causa perque Curial no hauia volgut pendre diners ,!e robes ne cosa alguna que el1 li volgues donar. E Galceraq respos que pensaua que corn a catiu voldria tornar en son pays, e que no voldria esser conegut en alguna manera.-E vos, dix lambaxador, ben se no haueis anar axi avergonya lnia e d e to t s quants parents e amichs hauets. E d e continent foren aportades robes e diners, e conuidal que ho prengues. Galceran respos que el1 no hauia presa la companyia de Curial, per exir un punt d e sa ordenanp, e axi que no faria sino seguir $0 que a Curial vindria en plaher. Lam. baxador torna a requerir e pregar a Curial, que volgues pendre dell, aiustant a aco que si el1 fos en tal estat pendria de Curial e d e tot altre caualler que en tal cas socorrerli volgues. Curial respos que apresent

L~iane rnrtcen. 449

li plagues soferir que ells dos anassen en tant pobre estat, que axi li conuenia tornar en la sua terra e en aco no podie fer als.

AMBAXADOR hauia oy t parlar del1 e de la sor del Marques e tantost li caygue en,lo cor que

per allo ho faya, e axi calla que no1 enuja pus. Ladonchs Curial li dix: -Senyor, vos nos hauets feta gracia gran e molta honor en traurens de catiu, e hauets donada a mi la vida, la qual si vos no fossets fora ja acabada. YO prech Deu vos en do guardo car y o no pusch: vulla Deu que a honor vostra yo pusca fer per vos alguna cosa per la qual yom puscn quitar daquest deute que de vos he manleuat. E perdonats nos que nos volem anar a casa dun mercader amich nostre; carestant prop vos seriem coneguts, la qual cosa y o hauria en pijor sort que no hagui com fuy fet catiu. E axi fetes moltes profertes per la una part a la altra, daquell loch partint, a casa del mercader seii anaren.

76. M OLT romas content en Ramon Folch en hauer tret de catiu a Curial e a Galceran, e si pensa

en son cor que li seria molta honor en tot loch on fos sabut; empero, per tot lo desig daquella honor, a el1 no conuenia dir ho per cosa del mon. Axi mateix los catius stauen molt alegres per la libertat que hauieii aconseguida; pero Curial daltre part staua molt trist per Ia mort de Cammar. Posauen en casa

PJ

4$0 CURIAL Y GULLPA.

daquell mercader cathala e ab el1 tractauen com porien exir de Tuni$, d e m y a n t li consell com e en quina guisa sen p o r i e ~ portar aquelles dobles que tenien. Lo mercader respos com aquel1 ambaxador era desempaxat, e en una galera sua grossa e molt ben armada que tenia sen porien ab el1 anar fins H i u i ~ a , on hauia una nau grossa que carregaua d e sa l e aquella nau era de genoueses, e que1 ambaxador era tan notable caualler que, si ells Ion pregauen, los metria en aquella nnu ab saluetat, e dalli porien anar a Genoua e despuys en la sua terra. E axi foncli fet que la sua moneda fonch iiiesa en la galera, e Andria d e Nigro nega la comanda d e les mil dobles, aferrnant ab jurament tals catius n o conexer ne tals dobles en coinanda hauer reebudes. La galera no partia per raho que1 inbaxador no podia partir; P e q u e lo dit iiibaxador mana al patro d e la galera, que aquells dos catius inentre el1 se desem- patxaua metes ab $0 del lur en Genoua, e axi partiren e nauegant eii pochs dies a Genoua ve;igueren. E lo

' patro de la galera tenia u n parent mercader en Ge- noua, lo qual no obstant fos de Barchinona, 'tcnia empero casa en Genoua, e responia a molts inerca- ders de Barcliinona, home molt sabi, industrios, feek e d e molta virtut. Lo patro qui hauia vista la festa que Ramon Folch hauia teta als catius, e semhlant- ment hauent sabut lo un esser Galceran de Madiona, recomanals tnolt al mercader, denunciant!i lo un daquells esser Galceran d e Madiona. Lo mercader,

L L I ~ R ~ TERCER. 45 1

molt content, se offeri a ells molt; perque ells tragueren $0 del seu de la galera, e molt secreta~nent en casa del mercader ho meteren, e pagada be e molt notablement la galera sich parti e ells romangueren e reposaren aqui alguns pociís jorns. . ,

o passaren gayres dies partiren d e Genoua e anaren a Monferrat e posaren en lospital. E N .

venien caseun jorn a pendre del relleu que donauen als pobres a la porta del palau del Marques, e moltes vegades esperünt cantauen, en tant que lo Marques ho hague a saber e feu los manar que vengliessen dauant ell. Venguts los caiius, lo Marques los oyhi, e altas tant daquell cantar e daquella canso del orifany que aso foiich marauella gran. E.de continent trames a dir a sa sor que jahie malalta, que alli liauia dos catius que cantauan molt be, sils volie oyr. La Guelfa respos que li playa, e axi lo Marques mana que a la Guejfa los amenassen-.

L A Guelfa hauia sabut com Curial, escapat de la

78. galera, era mort ensems a b son coinpanyo, car aquells homens qui foren tramesos per cercarlos ho hau,ien afermat, jatsia falsanient, d e la qual cosa la Guelfa hauia aportat maior do1 que per la mort d e son marit. E axi con1 aquests dos catius foren dauant ella, fonch los manat que cantassen; ells comen-. $aren a cantar la canco del orifany. La Guelfa que oyhi aquella canso, marauellas molt e manals q u e la

452 CURIAL T CUELPA.

tornassen a cactar, e axi ho feren. E sino tos que hauia per clar Curial esser mort , per ventura Iiaguera pensat esser lo un daquells; mas la certificacio quen hauia hauda no li lexaua creure ne encara pensar que aquel1 Tos. Empero tots temps se recorda d e Curial, e d e go que li hauia dit con1 lexella, que si la Cort de l Puig e los leals amadors no la pregassen, nulls tenips li perdonai-¡a. E tantost comenca a plorar e mana a Melchior que sen menas a casa sua aquells catius, els donas :i menjar: els vestis be, els, donas almoyna, per co que Deus hagues pietat d e la 'anima daquell qui en catiu era mort. Perque Melchiorde Pando, los sen niena n casa sua, els feu donar a inenjar e vol- guels vestir. Mas Curial no volgue quels fossen donades robes, dient que pi-iinerainent hauien a anar a Siinta Mari:! del Puig, e que porie esser que apres q u e y fossen estats, tornarien e pendrien per ventura $0 quels volguessen donar. Melchior torna a la Guelfa, e li dix, com aquells catius no hauien volgudes pendre robes ne cosa alguna, e quels hauia intei-rogats si sabien res de Curial, e que li hauien respos que no. La Guelfa torna a manar quels digues que venguessen; los quals venguts, iiianals que tornassen a cantal- aquella canco. E axi cantaren e apres que hagueren cantat, la Guelfa apella Curial, e demanali don era e com Iiauia nom. Respos que d e Norinandia e Iiauia noin Johan, e parlaua irances continuament. E la barba que li donaua quaix a la cinta, e lo desfrega- ment terrible, totes aquestes coses traliien memoria

a la Guelfa, ;iquest poder,esser Curial. Empero ina- nali que li digues aquella canco de paraula sens cantar, e eil ho feu tantoit , e com ella la Iiach oyda, li dix, qui hauia fe1a:iq"ella czingo. Ell dix que iio sabia, que e n Tunic la hauia apresa d e uns mercaders. ¡Ay tl-ist;i! dix ella, que yo conegui aquell qui la feu. Lo catiu respos: -Si,vos laguessets ben conegút no1 haguérats exellat. -E co~ i i sabs tu que yo1 exellas? dix la Guelfa. Respos: -Saber ho deig que so esta1 en catiu set aiiis, per uiia vostra fellonia. E coineiipi a parlar leiigua lombarda. Ladonchs ella1 mira e en los line.:ineiits d e la caraconeguel, e dixli:-Tr;iidor, quit apol ta a la mia cara? Respos ell: -Vos senyora, queni eiiui:is a manar que vengues. -Anats, anots,

"d ix ell:i, ;i cas;i de vosrre oste. e nom vengats p ~ i s aci. E .ixi Curial, inclinnnt lo cap, a casa de son oste un pocli alegre, reuerencialinent ;icomiadant se toriia.

79. A xi com Curiiil gira lasquena, la Guelfa crida a Melchior. e volent mostrar la cara tellona encara

que no podia, l i dix: -E sabets qui es lo catiu a b que yo he parlnt? -No, senyora, respos Melchior. Donchs demanats loy que el1 vos h a dira, e altre os t e tenits que no pensats. Melchior, ladonclis, ficant lo genoll, l i dix: -Ah, senyora, per Deu nieree, digats m e q ~ i i es. -Anats, anats, avostracasa, que alla trobarets aquell vostre fals amich Curial. -2E com senyora, aquell es? Hoc, dix ella, cert,iment.-A las, e tenguil en inii casa e no1 conegui? Perque correch a

cas;i sua e trobant Curial, a b r a ~ a l e besal, e plora de goig ab ell, e dix li $0 que a b la Guelfa despuys que sen era anat li hauia esdeuengut. Labadessa n o pogues pus tenir, ans com h o sabe, secretanient isque del nionastir el vench a veuse, e feu rabo q u e la alegria fonch moltaentre ells, en tant que n o la sabien regir en manera del mon.'

80. T ~ R B A D A la Guelfa, trames per Labadessa e tso- baren la en casa de Melcliior, e ana tantost a

la senyora, e ab la cara tota inflamada l i coiiita totes les coses que de Curial liach sabudes, pregant 12 inolt li enuias a manar que vengues, car sens Cilla el1 sescusaria be del cari-ech que injustament li hauien posat, e que el1 era innoceiit en tot cas. 'La senyora respos: -Aiiiiga i i ia, yo son rnolt alegre en saber que es viu, em desplau lo nials temps que ha passat. E son ben certa que si yol scoltaua a to i t o a dret , sabria el1 inolt ben cobrir totes les sues errades. Mas no placia a Deu que yo1 escolt nel veia pus. De $0 que ses fet, me pesa niolt, jatsia que ma consciencia no sie lesa, cara cas es "engut. Mas yo' seruare lo ineu vot e no rompi-e la fe a Deu, puys lay he pro; mesa; ans vos prech vos informets del1 pus aiiipla- ment de tot $0 que tins a$¡ l i e s esdeuengut, e n inanera que yo ho sapin tot per vos e per Melchior. E tan tost li digats que partesca daci, en inanera que no sie sentida la sua tornada e vage en noin d e Deu alla on li placia, e perda la spertinca que ha en

LLIBRB TERCER. 475

mi. Car yo torn a votar a Deu e a la Verge Maria, . , q u e t a n t com yo sie viua no mudare del proposit que

li digui com li doni coiniat.

Abadessa. lo tramktets, on li manats que vage? Assignats li algun loch on vos placia que

s., habite. Guelfa. Vaga on se vull'a; lo mon es gran e ample

e bey cabra ara,axi coin fins asi hi ha cabut.

Abad. Hoch, mas vos l i maniuets on anas, e axi ho feya. '

Guel. Manauali yo me& yol tenia per meu; ara no ho faria, car no he raho de fer ho. :

, , Abad. , Yo dich, senyora, que el1 es vostre, e ho

sera mentres sia viu; be ho proua la desauenturada Cammar, que per el1 menys preant un Rey perde la vida. ' '

Guel. , Esinerca fort mal, sua mort puys ques mata per home cruel e desconexent, e sil hagues conegut tan be com yo, mils haguera guardada la sua vida.

Abad,. . Certes, ella mori per $ 4 0 pus leal home del mon, .e no obstant que el1 fos 'causa de la sua mort, pero fonch sens colpa, e no podia complaure a ella e guardar la fe que a vos hauia promesa.

Guel. E donchs yo la mati segons aso.

Abad. , No la matas vos, ne tan poch moriria si vos no fossets.

Guel. ¡Ay de mi! A com fiillia encara quem carre- gueu lanima &aquella mora folla! Plagues a Deu.fos viua, e Curial hagues be ab. ella.

Abad. Curial no pot hauer be sens vos. Guel. Ne ab mi no laura, segons vos he dit. Abad. Puys que axi es que volets que sen vage,

haiats tanta pietat que no1 trametats a. demanar almoynes per, les portes. Do- nats li ab que isca daci es pusca metre en algun estat ralionable, fins que a Deu placia la sua mala sort hage fi, que e n ina fe no crech nasques may en lo mon - home pus mal fadat que aquest.

Guel. Sospira, e dix: -No hagues y o hauda a b el1 pGo!. sort que el1 ab mi, e daco no pus. Anats, e Melchior doneli $0 que hage obs per inetres en estat de vint caual- cadares e en aquel1 lo mantenga, e doneli los joyells e robes que li lexa empenyades com sich perti, e vagesen en nom de Deu e cerch son auantage. E no sperant d e mi perdo sino en la forma dauant dita, meta silenci en la sua boca e nom scriua, nes cur de mi car ceites yo1 he de tot en tot auorrit e com mes men parlats, tant mes pijoren sos fets.

81. p RES comiat,Labadess:i. e anant a Melchior, lavo- luntat d e la 'Guelfii l i obri. E tantost aquell

prom restitui a Curial totes les suescoses e sens manament les li haguera donades. 'Daqui auant foren entre ells tres rahonades e tractad'es moltes coses, apres de le squa l s donat,orde couinent a Curial e manera com se gouernas a b son companyo, b e n pro- veyts d e diners e de 'letres de cambis. daquell loch parti. L o proin los acompanya una jornada, e en . .

aquell cami Curial li descobri to t 19 fet del thesor q u e tenia en Genou:~ e tengueren manera que en breus dies foriih tot inudat a casa del prom.

u n i . 4 ~ sen va a ~ a i s e l l a e alli 'adobas algun poch; e .despu;s ana a Avin)o .e adobas mi-

l l o r e cresqueson estat. E ana per F r a n ~ a fins que hacli vint caualcdures, e ana a Santa Maria del Puig e t enchnouenaen la sgleya, e estech alli algun temps donant se plaer tant com podia. Daltre part Melchior, puys que hach cobrat lo thesor ' d e Curial, viu e feu juhi que Curial ere un dels richs senyors del h o n sens vassalls e sens terra, de'que fonch alegre molt. Cemblantrnent Curial pensant en .la sua riquesa, e daltre part que .cuyda hauer cobrada la Guelfa, s e dona a viure mollament e laciua coin si fos Arque- bisbe e gran Prelat, n o recordaiit se esser caualler ne home de sciencia, ans axi la disciplina militar com la vigilia del studi mes totalment en oblit, e en inen- jars, conuits e festes, vestirs e altres vanitats e en los


actes de Venus despenia totalment lo temps. Aquest era lo seu studi, lo seu deport e encara tot lo seu be, e finalment sino en aquests fastijosos plaers no pensaua. E mentre en aso stigues, que hom quil cone- gues no1 jugaua sino per gulos e deuorador, e finalment freturos d e tota virtut, e aplicat tant a la des- lionestat e fastig dels vicis. d e la carn, una nit en sompnis la segueiit visio li aparech:

QUELL deu que los gentils apellauen deu de sciencia, $0 es, Baco, fill d e Semel, estant en

uns palaus grans e niolt richs, emperamentats de panipols ab gran copia de raynis, acompanyat de infinides gens, a Curial s e mostra en la manera y orde que srgueix. Estauen dauant aquel1 deu, a la pnrt empero esquerra, una keyna ab aquella cara joue e fa- drina e una corona al cap no molt preciosa, circuyda d e intinits minyons, qui uns legieii, altres ploi'auen. E tenia la dita Reyna en la nia dreta unes correiades e en lasquerra un cantell de pa. Stauan dauant aquesta quatre donzelles molt belles, les quüls los seus iioms propris tenien brodats als pits e per aquestes letres Curial sabe lo nom d e cada una delles, $0 es, Orto- grafia, Ethimologia, Diassiniastica e Prosodia. Apres daquesta, ia pus prop de Baco, staua una altra Reyna ab la cara molt aguda e no podia estar segura e tenia ducs serps, $0 es, una en cascuna ma, les quals continuament se volien iilordre, e d e fet se morderan sino que la Reyna apartaua les nians en inanera que

LLIBRE rrncen. 459

nos podien aconseguir, e ineneiauen les lengues a b ,

tanta velocitat que paria q u e cascuna jet lengdes tengues, dauant la qual stauen.tres donzelles axi inateix ab los nonis seu brodats als p,its, ~o es, Probabilis, Dernostratiua e Sophistica. Tintos t pi-op daquesta staua una alti-a Reyna, de varies colors vestida, enipero molt ricament abillada, e staua tanale$r3 cantant que a$o ei.a una gran niirauella. E tenia en la ma u n cartel[ scrit e notat a nota d e cant, en lo qual mi- i;lua continuamente ab una ploma esinenaua, e tenia dauant si tres donzelles belles molt, les quals segons les letres d e lui-s pits i ren aiell:ides Judici:ilis, De- rnostratiua, Deliberatiua. Continuant prop. daque'sta ja pus prop d e Baco, hauia una altra Reyna, la qual tenia una.taula blanca dauant si, e d:iuaiit ella Iiauia dues donzelles qui la seruien, e, segons les letres de lurs pits, hauien nom Par, Dispar: Apresdaquesta ja pus prop de Baco, Ii:iuia una :iltra Reyna e tenia u n liuell en la una ina e eii laltra un coinpas e tres donzelles que li stauen dauant: segons los cartells de lurs pits, apellades Altimefria, Planiiinetria, Subeumetria. Apres daquesta, ia pus prop de Baco, hauia un altre Reyria e sonaua. un8 orguenc e cantaua ab tanta dolgor de inelodia, que yo no crech que inillor s o ne iniilor cant fos jaiiies,'ne sia ara ne pusca esser dagi auant. Stauan l i dauant tres donzelles les quals ab diuerses veus cantant se concordauan ab ella, e certes si los angels cantauen dauant lo Saluador maior'dol- $01- no porien iiiostrar. Eren los noms daquestes don-


zelles segons lurs cartells; Organico Flatu, Armonica Voce, Ritmica Pulsu. La setena e ultima Reyna e que pus prop del dit deu staua, tenia una spera en la ma e un quadrant als pits, e tenint alta l a m a miraua aquella spera, e hauia la vista tan agil, que penetraua e traspassaua los cels, e tenie dauant dues donzelles apellades Motus, Effeitus. Detras daquell deu Iiauia tanta g e n t e d e tan diuerses p:irtides e de tan stranyes terres, que si no fos que tots parlauen IIati, nulls teinps s e [oran entesos. Sehian als peus de la primera Reyna, Priscian, Uguici, Papias, Catholicon, lsidol-o, Alexindre e molts altres. Semblantrnent totes les altres dees tetiien molts irnitadors e seruidors en inultitud copiosa, los quals per gracia d e bieiiidat lexareii de nornenar. Pero con: Curial vees prop la derrerii dea Hercules. fill de Jupiter e d e Almena, lo qual iiientre visque tonch lo pus fort e pus saiii del mon , e lvees vestit d e la pell del leo a b aquella espauentable cara, hach inolt gran por e nulls teiiips hauia hauda pihor sino de Hectoi-, fill d e Priain, e ara la hach daquest. Empero el1 sacosta a Baco, lo. q u a l l o assegura, e tantost Curial ficant los genolls li feu niolt gran reuerencia, oferintse a el1 per seruidor. Baco, 1-eebentlo inolt alegreinent, les seguents paraules l i dix: -Curial, tu has reebudes per mi honors e molts auangaments en l o mon , e per mi has sentit que e s rabo e juyhi, e yo en lo teu studi fuy a t u rnolt fauorable, e veent la tua disposicio volgui habitar en tu e fiu que aquestes set deesses que aci

L ~ i e ~ e TERCER. 461

veus ta companyassen et graduassen cascuna en la sua dignitat, e mentre tu les amist no lexareii la tua companyin. Es ver que ara a b vituperi les has fora- gitades d e ta casa e mi tent les en oblit les has rnos- trades les feres 'e ingrates espatles, donant la tua vida a coses lasciues e no pertinents a tu, e, viuint viciosament, t e est fet sepulcre podrit e ' plen d e corrupcio. E tu que en lo' mon axi per cauallerfa coin per sciencia resplandies, ara est difamat aci on nouament te conexen, e Iio series molt ines si a la primera vida no.tornaues. Yot prech requir e amonest que torns al s t ~ i d i e vulles Iionrar.aquestes,dees que tan honrat e fauorit, e lexa aquexa vida qui porta lome a fretura, vituperi e desonor, e la sciencia que es don iiiuinal e eternal, no la vulles cambiar per la brutura e sutzura terrenal e temporal. Car si ho has legit, Sant Gregori ta dit: vilescztnt tempornlia cum cónsidernnt eterna. E daci,duant aquestes dees, ques claiuen rahonableinent d e tu , no tornen pus per aquesta causa dauant mi, sino sies cert que not apro- fitara tant lo tresor de..Cammar com te noura la tua desconexenqa e ingrati t~it . E dites aquestes paraules daquell loih se parti. Curial, desper ta i t se , estech fort rnarauellat e pensa be en $0 que somiat hauia, e feu juyhi que Baco li hauia dita veritat, perque tantost lo jorn seguent feu cercar libres en totes les facultats e torna al studi segons hauia acostuinat, tenint per perdut aquel1 teinps que sens studi hauia viscut.

J A sestenia la fama per tot ioch, com Curial ere toriiat, car molts quil hauien vist axi en Santa

Maria del Puig, com en altres lochs del Realme de Franca, ho publicauen pzr totes les encontrades. Perque venint a noticia del Marques mostra hauer molt gran plaer e sens tota falla li v e n c h niolt en grat. E anant a.sa sor- pensant que ella no ho sabes, li dix com Cui-ial era aparegut; de la qunl cosa ella ris molt, dient: -Mesquina, com se pot fer? Set anys ha que dien que e s mort e aquest maior mir;icle es que la ressucitacio d e Latzer, cai. aquell fonch ressu; citat quatre jorns apres que mori, e aquest set anys: ,ara us dich que nulls tetnps oylii tan, gran iniracle. Respos lo Marques: -Segons veig, el l ,no mori mas foncli cntiu en terra d e iiioros, e Deus' hali aiudat e es exit segons veig ab honor. E noni aiut Deu sino era gran tala que un tal caualler per tal via se perdes, e yorn tench molt per riialinirent con1 no fiu alguna 'diligencii en cercarlo e reembrel, car be rno hauia marescut. Respos la Guelfa: -Axi haui-a prouat que es be e mal. Perque lo Marques tantost li scri~ii e li trarnes un gentil home pregant lo ques ampras del1 en totes les 'coses que hagues mester, taent li moltes profertes. E com lescuder volgues ja partir, lo Marques dix a sa s o r com enuiaua aquel1 gentil home a Curial, -si li volia trametre res a dir. La Guelía respos: -Yo no, bastam que se que li va be segons diets, e per aqueix scuder ho sabrem pus cert. Lescuder sich parti, e ana tant fins que troba

LLIBRE TERCER. 463

Cuiial en Angers, e feta li primer-ament reuerencia, les letres de l Marques li dona, d e que Curia1 hach molt gran plaer e feu molta honor a( portador, e li dona robe; e diners. E daqui avant rescriui al Mar- ques, regraciant li molt la sua proferta; car sens enviar 14 a dir e;a ell. be? segur que1 Marques li ajudada, axi com a criat antich e servidor leal; . axi mateix li inanas $0 que li vengues en plaer, car el1 per to t son poder e saber, lo complauria e íaria per el1 mes q u e per home que fos en IoJmon. E ab tant lascuder informat be dels f e t s d e Curial, mol t content d e la festa que del1 hauia 'reebuda, rich e ben anant aMonferrat torna. E apres d e hauer donades les letres parlaua de Curial ab tanta affeccio que no e s en dir, d e que tot hom hauia plaei., exceptats los dos ancians qui encara n o podian a b paciencia sostenir que aquel1 escuder digues tant be de Curial, e inurmurauen e deyen en alguns lochs apartats que mentia. Empero lescuder n o senunt res daso, tots temps continuaua, d e qu,e la Guelfa sentia en son cor alegria inoll gran, e jatsia ella no interrogas lascuder, pero si hauia plaer d e oyrlo, es cuydaua desesperar per la rnurmuracio dels ancians, e ells pensant que1 hauia del tot auorrit, deyen ne tot+lo mal que podien; e la Guelfa reya $en. Mas certes non Iiauia plaer, ne tan pocli los feya be ans cascun jorn los lunyau;i d e si poch a poch. E a i o dura tant que la Fortuna senuja de perseguir Curial. E no penedintse del mal q u e fet li hauia, deliuera tornar lo altra volta en fauor. E jatsiala Fortuna n o

serue arde en sos fets ne instifich la sua causa, empero no pot tan1 noure al saui diligent com al igno- rant negligent. Ans aue moltes vegades que1 porfi- dios la ven$, en tant ques mante contra la Fortuna, no per ventura tan be com faria si ella li fos amiga e li aiudas, ne tan poch li va tan mal com faria si a ella d e genolls se retes e reinetes los fets a natura. E axi ella matexa cerca via com lo remuntas segons hauia comengat en lo furt dels dobles. E veent que sens la fauor de Venus bonament Ser nos paria, jatsia contra ella hagues un poch gros lo ventrell, pensa pi-egarla que per elles dos lo caualler fos aiudat. Perque la Fortuna tantos sen ana en l o regne de Xipre e muntn al temple d e Venus e com sacostas a les portes ticats los genolls, en la seguent forma parla:

celestial margarita! iO Diana molt resplandent! 85. 0 i O Lucifer, t u que preuens lo sol e denuncies

a les gents lo adueniment del dia! iO Esperus, t u quit pons en lo Regne Desperia e a alguns te pons massa tart, a altres massa tost, segons lu r s necessitats. Vet maci penedida de go que contra t u e ton excellent fill furiosament digui. Miram be e aqueix teu piados ull giral enuers mi, e sie yo mirada per tu ab aquella benignitat e mansuetut que fonch mirat lo violador de la boca, per lo qual foncli respost; si als quens amen inatam, {que farein a aquells als quals som en oy capital? Yo, deuota tua, t e deman mil vegades perdo e t suplich que n o vulles usar de la cruel

~ r i s n e ~ E R C E P . 465

condicio de les Parques, aiis rnisericordiosament t e vulles hauer enuers mi. T u sols perdonar nls q u i perdo not demanen, ;e donchs com lo negaras a mi ,que1 te dernan de genolls? Yo confes la tua deidat e son certa que no es persona en lo mon que de la tua sentencia pusca apellar, ans vullen o no, sn a fer ~o q u e tu en tot'lo'inoii ordones. E es tanta.-la tua potestat, que tot lo rnon per t u es en un rnornent circuit. e entres en tots los cois de les gents, .els indueys forcadainent 21 coniplir tos manarnents. Dich induc- . . . cio, peique la tua f o r p pl;iua tots nquells a qui es feia, e si alguns per ventura dien mal d e t u , es perque ton fill nols lp .fe[-its ab la sua treta dor, ans los auorreix e nols acull en los teus reyals palaus. Yo perseguidora e inaltractadorn dels hons, que no pense 60 que fag, ne inir degu, ne oig prechs, ni he spirit d e pietat, sino sola voluntat, la qual use nxi cotn m e plau, cansada,de perseguir un.ciiualler valent, vull girar la mia roda, e axi coni 1e.tengut haix e sota peu, lo vull algar ara en lo pus alt grau de la rnia spera, e axi ho ,he comengat a fer. E vull t e pregar et prech q u e t u axi n~a te ix prechs ton fill, que ab In sua ti-eta dor tira la senyora de Mila en In pus pi-egona part del seu cor, e la encena axi fort que no tropia loch on pusca Iiauer repos. Desig aquest caualler e cerch via contra tot son grat coin lo pusca Iiauei., e u n dia li s ie un any a esperarlo. Pregue aquells qui la solien pregar per el1 e ells anuides la vullen oyr. Alarguen li lo teinps, usen eiiuers ella segons que contra k l t r e

x4

ella ha usat, e conega que los vots ne les promissions que ella ha fets en ofensa d e la tua jurisdiccio diuinal, sens permissio tua, nos poden conseruar sino tant com a t u plau. E esperant resposta, calla. N.o triga molt que de l temple isque una veu suau e d o l p molt que dix:-Amiga mia molt cara, y o he oyda la tua oracio: $0 que demanes se fara. E tantosf For- tuna sich parti.

86. E N aquest temps hauia en Londres u n caualler d e Bretanya molt valent apellat Guillalmes del

Chastell, e no gosaua estar en lo Regne d e Franga per alguna cosa que hauia feta contra lo plaer de l Rey, e hauia molts anys que viuia en Anglaterra. Aquest caualler per fama, e encara de fet, era lo pus fort e lo pus valent caualler que en tot lo Reyalme d e Franga se trobas, e encara en Anglaterra no hauia par ne egual. Aquest caualler era stat germa de un caualler qui Bertran del Chastell hach noin, lo qual hauia coin- batut Curial en lo cami que a forma d e caualler errant feu al torneig de Melu. E perque Bertran del Cliastell despuys se parti del monastir en lo segon libre men- cionat, per aquella batalla perde lo seny e apres la vida. Guillalines del Chastell son frare, tenint per aquella raho lo ventrell gros contra Curial, sabent q u e Curial era tornat, per un haraut lo scriui requirint lo d e batalla pera dauant lo Rey Danglaterra, com lo dit Guillalmes en F r a n p no gosas passar. E jatsia Curial per dues letres se fos escusat daquella

Lrianr rrncen. 467

batalla, obrint a b bona veritat tot lo cas ques era seguit entre el1 e Bertran del Chastell, lo dit Guillalmes qui era molt ardit e forts, e niolt ultraios e a b gran ergull en estrem, li repl icaen tal manera e sots tal composicio de paraules, que a Curial segons art d e caualleria fora mills esser mort en lo catiueri que es- cusarse mes auant daquella batalla. Perque hach contra to t son grat a asceptar la, e puys que hach coneguda la volentat del caualler, segui la axi en lo deuisar d e les armes, com en la eleccio e norninacio de judge; car el1 li deuisa la batalla a b arnes comu d e guerra, a peu, a b hatxes,,spases e dagues, e de- signada la longuesa d e les dites armes, l i nomena per judge lo Rey Danglaterra. De to t l i scriui Curial que era content, no obstant que per estil d e batalla e dret o usancn darmes, la eleccio del judge e nomi- nacio de les armes a Curial pertangues. Lo breto alegre ultra manera se presenta ab tal companyia dauant lo Rey, joue e desijos d e veure tal fet; que tantost lo R e y respos que li playia tenir aquella .placa, e de continent scriui a Curial q u e vengues a cert jorn a el1 intimat en aquella letra en Anglaterra, e fos en Lon- dres lo jorn assignat per fer la batalla. Curial pres la letra e , fe t content lo haraut, respos que li playa. E tantost saparella per passar, e , haut son arnes tal com per Guillalmes li era deuisat, ab poca companyia en Londres passa. Empero fonch molt ben vengut e ben reebut e festeiat per lo Rey e per molts senyors daquell Regne., E perque no tengam temps, vindre al


fet, c;lr de les ceriinonies daquestes batalles assats e niolt nauem tractat desus. Lo canip fonch aplanat e feta una l l i ~ a no taii solemne com en Franga, car, segons ine apar, en Anglaterra en üquell temps nos feyeii tan gran$ cerimonies d e dos cauallers quis com- batessen. Cui-ial sabe que Guillalmes Iiauia parlat e parlaua del1 inolt desonestament e, no sens injui-ia, li menagaua d e mat;ii-lo en aquel1 caiup ab paraules descompostes e fora d e tot orde de cau;illeria. E anaua to t inflat e Iiauia desig d e la batalla, e encara de iiia- tarse ab el1 abans daquell jorn. E totora que passaua lo un prop laltre, Guillalnies dehia alguns rnots f'e- xuchs de Curial, per $0 que Curial los oys. Perque un jorn com en lo paliu del Rey, Curial prop lo dit Guillalmes passas, e Guillalmes digues semblants paraules contra Curial, com moltes altres vegades hauia fet, Curial sacosti a el1 e deuant molta notable gent l i dix:-Guillalmes, sius recordassets que en breu vos e yo donarem comte lo un al al trede $0 que hauein fet e dit, no parlariets segons que fets, e si Deus rnaiut les paraules que vos diets no son de tal caualler com vos cuydats esser. E si tan gran desig hauets d e obrar corn de parlar, pregats lo Rey queus vulla acurtar lo teinps e dema sie la jornada; o si daga tenits e daga tench, iscam decasa del Rey e raho- nem nos, o callats corn yo pas prop vos, car segons vos he di1 vostres paraules mes son de foll que de saui caualler. Guillalines, fello ans furios o rabios, volgue exir, mas aquells senyors qui entorn li estauan lo

LLIBRE TERCPR. 309

retenguei-en a f 0 r p Lo Rey, sentida la reinor, vench vers aquell:~ par1 e volpue saber tot lo fet. Guillalmes se rnes a genolls e suplica lo Rey que lo seguent jorn fos la batalla. Lo Rey mira Curial en 1;) cara. Curial no dix res, inas besa la ma al Rey axi com si ja h o hagues atorgat. Lo Rey se marauella e dix:-2Per- quein hauets besada la ina?-Perquem par que hauets respost queus plau.-0, dix lo Rey. inult sab aquest lonibari. Tots los que stauan entorn sti.marauellaren d e la ;;btesn de Curi;il, si tot,parlaiia ab paraulcs bla- nes e no a b aquell mouinienl ne ab aquella furor que1 breto. Perque lo Rey de voleiitat de les p i r t s los assigna lo jorn seguent, e fetes venii- les armes e re- gonegudes be , les reenuin 21s cauallers, axi corn aquelles qui eren eguals e noy hauia que dir. E lo Rey joue, qui era m'olt fuinos e h:iuia hauda molta malenconia de les par:iules d e Curial, car tots los ciicuns- tans lo acusaoen d e ultraios, confjant de la forg;! e vi r tu tdel breto, s e mes 1;i ma al cap e jura per aquell que lexaria venir la batalla a f i . Lo,s c:iuallers Iio sa- bereii e niostraren hauei iie plaer. En laltre jorn los cauallers so11 al camp be11 inati, e , fetes les cirimonies acost~in?i~des, lo,un contia laltre comencen 21 rnoure. Yous d k h que molt apren lo foll coin Deus li depare inaestre q u i - l i mostre, e axi Guillalmes apres d e tembre, que n o ho sabi:~. Perque abdosos sacosten e - ,

donen se de les hatxes niarauellosos colps. Curial, b e que fos iiiolt .forts ans forlissim. ab aso ensems hnui;i un saber; que comportaun iiiolt la su;i persona

470 C U R ~ . ~ Y GUÍLFA.

e lo seu ale, e sabia conexer lauantage d e la batalla, e com veya la sua no la lexaua perdre. Laltre prodich e foll a b incredible ardiment despenia tota la sua forca, e com mes anaua, mes se esforgaua e cansaua. Curial lo feria per los bracos e per les mans. en tant que lo breto coinenca a fluxar, e costret per lo can- sanient torna quatre o cinc11 passos atras. Curial no1 segui, ans en aquel1 mateix loch estech. Lo breto, cansat e las, comenga a reposar axi com-aquel1 qui ho hauiá ben obs: laltre speraua quant se voldria moure. Lo breto, qui deuia toi-nar a la batalla, se feu altre poch atras e alca la cara del bacinet, e per totes aquestes coses Curial conech que los iets del breto anauen mal. Aquest mateix juyhi feu lo Rey e feren tots los q u i rnirauen la batalla. E coin Curial vees que lo breto nos mouia, dix:-Guillalmes, iperque sots vengut aci? Pus brau erets en la cambra del Rey; ara no hauets mester queus tenga.-Perque Guillalmes auer- gonyit per aquest tan gran improperi, ab gran cuyta baxa la cara del bacinete, desijos de morir, a b passos molt cuytats ana contra Curial e c o m e n p l a comba- t r e iiiolt asprament. Curial, qui no dorinia, dona un colp tan forts de la hatxa al breto en la man dreta, q u e la hatxa li feu caure de les mans. Lo breto mes m a n s per lespasa, mas laltre li hach donat altre colp t a n gran en lo cap, que to t lo tabuxa. Lo breto. no surant de la spasa, se volgue metre en el1 e abragarlo. Curial li dona un altre colp axi forts al cap que lo breto anuides se tench en peus. Curial li percut altre

Lria~e TERCER. 47 1

colp tan terrible que estes lo mes per terra, e per ventura ere ja mort e encara.li dona en terra on jahia d o s colps tan -estranys, que lo ceruell l i feu exir per moltes parts del cap. Lo breto nos mou; Curial ,:

sarresta; los feels sacosten e, regonexent lo caualler, trobaren lo mort e anaren al Rey. Lo Reymana que1 traguessen del camp e que en una esgleya que prop estaua lo metessen, e hauent per quiti Curial, li feu dir que sen anas a son 'hostal. no faent ne procu-

' rantli honor alguna per raho d e la victoria. Empero aquells quil hauien acompanyat al anar a la plaga, lo acompanyaren'fins que fonch en son hostal. Curial tantost hach una fusta ah q u e sen tornas, e com en laltre jorn volgues pendre.comiat del Rey per anarsen,'lo Rey li trames a dir que nos sentia be, que sen anas en nom d e Deu. Curial viu que aso no anaua be; secretament sen vench a la mar e recollintse, feta vela, en F r a n ~ a torna.

QUESTA batalla se sabe per tot lo Realme d e Franga e per totes les parts conuicines, e Cu-

rial fonch tengut en molt maior stima que james. E lo Rey d e ~ r a n ~ a ; que arnaua Curial e hauia en oy lo breto, mostra hauer ne molt gran plaer e ho publica a tots, e volguera que Curial sen vengues a el1 tot dret , desijant auangarlo e ferli algun be, mas Curial se tenia tant per rich que no pensaua en allo.

88. L O Rey de Franca desija celebrar la su;i general cort en lo Puig de Nosti-a Doiizi, segons la an-

liga e loable costuiiia d e l ~ Reys de Franca, illustres predecessors seus. E caygueli en leriteniinent q u e tendria manera que lo Marques de Moiiferrat, sa muller e sa sor hi vendrien, e per ventura iiportar a efecte que Cui-ial casas ab la sor del Marques. E axi Coiii ho hach pensat se mes al cor de portar lio a execucio. E axi delibera solemnizar la sua cort lo primer jorri d e Maig primer vinent, e escr-iui al Marques de Moiiferrat pregaiitlo imolt que a aquella festa ven-. gues e ainenas ab si sa muller e sa sor. Lo Marques, reebudes les letres, hach son consell e fonch deliberat que en tot cas deuia anzir, per t res rahons: la. primera que seruiri:~ molt lo Rey; la segona que donaria fi en los fets de Anthoni Mossenyor; la tercera que paria esser possible que donaria iiiarit :i sa sor. Perque respos al Rey que per son seruey era prest anar a la soleiniiitzacio de Iii sua noble cort , d e que, lo Rey hach molt gran plaer. Empero hach 3 m d a r ~ la jornada, per co coin sabe que los Turchs eren en- *

ti-ats eri Limperi e feyen inortal guerr;i, e inolts dels conuidats irien a una batalla, la qiial a vint dies Da-. bril era assignada entre Lemperador e lo Solda. E per $0 torna a rescriure que axi com deuien venir a la sita festa lo prinier dia de Maig, venguessen pera l dia de Santa Maria Dagost primer vinent. E axi torna a rescriure a to ts que per a lod i t jorii li'volguessen fer honor, e tots respongu&.n esser contents.

ul{ini., qui oy parlar daquella jornada o batalla que deuiaesser entre Leiiiperador e lo Solda,

trames fort cuytadainent per una quantidat de les dobles que hauin aportades de Tuniz, e entre tant conuida rnolts cauallers e gentils homens pregantlos que per sos gatgts v o l g ~ e s s e n esser en'aquella jornada en companyia sua, e obtenguda bona e alegra resposta, tantost que los diners ioi-zn venguis, p:iga les gents e pnrti. Los caualleis egen t i l s homeiis qui ja apunt staueii, pres lo sou, partiren e continuaren son cami a la frontera oii maioi- quantitat d e Turchs hauia, e d iu se que foren los priiners esti-:iiigers qui a ln dita frontera ei-eii atesos. Leinperador que sabe la vtnguda de Curial a:, k i i bacinets fonch'alegre iilolt, sabent que ei-a un dels'milloi-s cauallers del mon. E scriui a Curial loant inolt la sua venguda; ofeiintse molt a ell'axi com era rallo. Curi:il vista la manera dels Turclis, los quals cascun jorn combaticn a cors per coi-s ab a"quells quis iiietien en auineiitesa de fe r armes ... ('3) Atressi ascaiamupuen a tnnts per . tants e algun jorn se niesclliueii inoltes gents en les escaraiiiuces,en m:inera que s:iliia ines n, batalla mortal que no a escnratiiuca., Curial niira molts jorns e vi11 que un turch apellat Critxi, Iioine iiiolt fort e g r m d e lapei-sonii, capita de tots los Turchs qui eren en aquella .frontera, iirdit e gran einpreiidedor,' haui;i moi-ts alguns chrestians eri duello. E axi niateix en les escar:tniuces era tant temut , -que je no trobaua en' qui pogues inetre jna. car tots los clirestians lo esqui-

474 CURIAL Y GUKLFA.

vauen com si fos tempesta o lamp. E tanta era la sua forga, que to ts los Turchs lo apellauen Hercules lo fort. E com Curial moltes vegades en diuerses jorns lagues mirat, e vist que no li exie chrestia algun per combatre a b eil, hach inolt gran malenconia e jura per Sant Jordi, que si lo Turch altre jorn exia, el1 lo combatria. La nit seguent mossen Sant Jordi s e mostra a Curial e dixli: -O caualler, arnich meu, t u has vuy jurat combatre lo Turch, apellat Critxi; ve segur a la batalla, e aporta aquesta creu mia als teu; pits, car t u seras vencedor no solanient en aquesta batalla, nias en totes altres que a .requeSta daltri empendras. E prechte q u e no'requiras algun chrestia d e batalla, mas si est request seras vencedor; e desparech. Curial, desparegut mossen Sant Jordi, s e desperta e trobas un petit escut blanch als pits, a b una creu vermella que paria sanch qui brullas. Leuas tantost del lit, e aquell escut feu cusir en lo seu jupo, per manera que sens aquell nulls temps anas, e hach daqui auant tanta deuocioe tanta confianga en Sant Jordi, que nos tench per dit que hom del mon li pogues fer forca. Lo jorn seguent, axi com per nostre senyor Deu era ordonat, tractants los fats, aquell desauenturat Turch a b molts altres a la esca- raiiiuga ja comenpda peruench, e mostras entrels altres marauellos duch, capita e senyor. E era tractat a b tanta reuerencia per ells, que si fos lo Solda no podien mes fer. Critxi, qui molt gran desig hauia d e combatre, s e mes a peu dauant los seus. Curial sarma,

LLIBRE TERCER. 475

e com fonch armat, viu lo Turch en loch couinent a batalla d e peu e que li tenien una langa e una maca

d e prop, e viu semblantment tots los chrestians mirar. Mas algun no hauia ardiment d e combatre, perque hach molt gran .vergonya que tots los chrestians estiguessen axi retrets, e feu s e m a n t . E enuia a dir a Critxi ques apartas dels seus, que el1 lo combatria. Critxi demana qui era. ~ o n c h li dit que u n gran capita.estranger qui a b mil bacinets era vengut. Critxi feu apartar los seus e manals que degu nos mogues. E donades certes rahenes e seguretats la

una part a l a altra, Curial s e mostra, e lo Turch se feu mes auant que no estaua, e , verdugueiant la langa, portant la maca en la ma esquerra, s e mou contra Curial. Curial quil viu venir, tenint una altra l a n p e n la ma dreta e una bona hatxa' en lasquerra; va contra1 Turch. Trameten se'les langes, e encara ques ferissen als pits les feels armes los guardaren d e dan. Ladonchs meten les mans. a les segones armes, $0

es, la hatxa e la rnagá, e comensen se a espolsar les cuyraces ab tal virtut, que tots los miradors stauen marauellats. Tenia lo Turch en lo cap una capellina escarada, Curial un bacinet ab la cara baxa; e do- nantse grans colps e molt espessos. Curial sauisa Critxi no hauercara en la capellina, perque tantost lo feri a b la punta d e la hatxa en la cara. Lo Turch, sentintse ferit, ahurta Curial molt cruelment mostrant to t quant podia fer; e Curial conech certament aquest esser lo pus dur e lo pus aspre caualler'que el1 james

hagues combatut. Enipero tota via lo feriki per la. cara, de que lo Turch fonch ,nolt torbat, que perdia inolta wnch.e , no sabentaltre reiney, lexant la maca, volgues abracar ab son enct~~ic l i . Mas Curial noy dona locli, car com lo viu axi torbat que quasi no. veya ne sabia $0 que feya, coiitrapassant li don;[ un tan gran colp 91 cap que tot lo tabux:i, e segutidali. altre colp tan forts que estes caech en terrki niort. E Cui-ial, veent que nos inouiq, feu se atras pensant que lanirna d~iquell j:i era en lo Regiie de Pluto.

os Turclis qui veren Ci-iixi inoi-t, 'lo qual era quaix speranca de tots el ls , sentiren en si doloi-

molt gran e trametei-en preg;ir Curial quels donas. lo cors de Ci-itxi per que1 yoguesseii soterrar, Curial dix que l i ?layi;i iiiolt, empero que les ai-ines sues ,

volie. Los Tui-clis desarniaren aquell coi's sens arma, e traiiieses les ai-nies a Cui-i;il, fonch trames Critxi en la sua ierra e ab general dolor de tots los seus honorablernerit sobollit. Eren les armes daquest Critxi totes de cuyr, orliides dor ;lb rnoltcs perles e pedres fines, e axi ei-en de molt gran preu. Lo Solda en pochs dies sabe la inort d e Critxi e pesali molt. E volguera [mes hauer pei-duts molts altres que aquell to t sol, com fos son parent niolt pi-opinque, gran capit< senyor de inoltes gents, v;ilent e molt forts combatidor, unica e sola speranga dels Turchs, los quals teiiients les forces de Curial; apreS la mort d e Critxi, ja comencaueii d e ~ e m p ~ i - a r aquella frontera.

Mas lo Solda, qui era valeiit e iiiolt ardit caualler, ana personalment en aquella pait e reforga tots los seus.en manera que tot honi estech segur e aquells qui sen eren anats ab ve'rgonya torna,ren.

4 xi mateix Leniperador sabe aquestes noues e 9 hach lo rnaior pl;ier del mon . E hauent sabut

Curial liauer feta aquella batalla, fonch inolt alegre e tench se per segur que nquell caualler seria destruccio d e tots los Turchs, e trames l i inolts diners per sos gatges e de la su;[ gent, e feu lo gran Conestable seu. E pregal que volgues pendre carrech de la capi- tania daq~iella frontem, car molt prestament o al inenys lo jorn d e la batalla serie. ab ell, e mana que fos obeyt per tots generaliiient, la qual cosa jasfeya sens lo manament del Emperador.

E N aquest rnateix ternps, o airnenys n0,triga molt, !P. que vench noua a Monferrat coin Curial era

en la frontera dels Turchs, Conestable del Emperador, e capita general de tota la sua gent, e hauent ja sabut

. com hauia mort Critxi, caualler d e gran renoni, molt prouat e famos, d e que to ts hagueren plaer. Lo Marques comunica aquestas noues a la Guelfa a b molt gran affeccio. E la Guelfa, per mostrar se altra q u e no era simplement, li respos:-Senyor pare, - nous marauellets daxo, car tots tostemps hauiam vist e sabut que Deus Ii vol be e li fa vencre totes les batalles en les quals el1 s e troba. {Nol hauets vist


apres dels set anys que estech en catiu, exir ab honor e aconseguir en un punt maiors honors e maiors fauors que dabans no hauie? <Que direm d e la sua captiuitat, sino que Nostre Senyor Deus li volgue tratnetre aquell flagell per que nos altificas mes d e $0 que li pertanyia? E segons que he hoit, una noble donzella mora, filla daquell quil hauia comprat, refu- sant lo matrimoni del Rey qui la volie, s e mata per que aquest no la volch amar. Axi que aquell qui Deus vol aiudar, aiudat es, el altre vanament s e treballa. E aquest no pot esser que no sie gran senyor en lo mon. Replica lo Mal-ques:-En lila fe, ma sor, en punt estich de amar a el1 desfrecat. La Guelfa res-

pos que no li paria condigna cosa que per veurel anas tan luny, e que el1 se vendria per temps el veuria. Ladonclis lo Marques, sens altra deliberacio, dix: -Certes, ma sor, yo ¡;e en to t cas e fare tres coses: seruire a Deu, veure a Curial, e axi mateix haure lamor del Emperador, que no e< poca cosa. Perque tantost ab molt gran cuyta pagades primerament les sues gents, sich parti e en pochs dies . foncli a b Lemperador, l o qual lacolli molt be e li feu festa molt gran.

L EMPERADOR, com lo dia d e la batalla sacostas, 93. aiustades totes les sues gents, e manat q u e

anassen al loch on la batalla deuia esser, comenGa a caualcar e, per ser jornades ja tota la gent en aquell loch aiustada, axi mateix cercat couinent loch pera

L ~ B R E TERCER. 479

les sues tendes, benauenturadament ates. E ja tots aleujats e lo cainp proueyt de infinides viandes, tots aquells qui en la batalla esser deuien per les sues letres mana que venguessen; e entrels altres, Curial, gran Conestable del Emperador, duch e capita de moltes gents, qui ab el1 aquella frontera hauian tenguda e marauellosament guardada, los quals, molt contents de la sua companyia, del1 per cosa del mon nos partien. Lo Marques, qui de la vista de Curial per no esser encara per el1 conegut ab studi se guardáua, mira be la gent qui venia ab Curial e c o n eren tots contents, e mira la festa que Lemperador li feu en estrem, e tots los Reys e ~ r i n c e ~ s , Duchs, senyors e grans Barons li feyen honor. Torbas tot, e viu que elt no era res en esguart de Curial e menys seria si a el1 se mostras, e no sabia elegir. Mas aquel1 gentil hom del Marques qui fonch trames a Curial a Angers, sens Saber ho lo ~ a r ~ u e s , ana a Curial e dixli com lo Marques ere vengut desfrecat, empero que nos era donat a conexer sino al Emperador solament. Curial dix:-Digues, amich, (e vol que yo1 conegal-No ho se, respos lescuder, empero mes mostra de no que de si.-Ara, dix Curial, ves a el1 e digues li com yo he sabut que el1 es aci e que men vaig a el1 tot dret. E mana a un .gentil hom de sa companyia que anas ab aquell escuder, per $0 que tornant li sabes mos-- trar lo loch on lo Marques era aleujat. Lo Marques, oyda lambaxada, dix al escuder:-iE tu sabs on es? - S i se, respos lescuder. Perque lo Marques veent

480 CURIAL r GUELPA.

que aquestes vistes escusar nos podien, a les tendes de Curial sen ana. E es ver que el1 no desijaua sino veure Curial e parlar, i i i era per als vengut, empero no1 volia veure axi tost. ja Curial s e metia a punt per anar al Marques; labracar e la festa fonch gran. Los senyors qui ab Curial eren, vista la festa que Cu- rial feyi al Marques; axi m;iteix lonrare~i inolt, car en altra manera no hagueren curat molt dell, e certes lo Marques nulls iemps se viu taiit d e be coin aquell joi:n. E axi lo Marques fonch festeiat e fauorit mes que no fonch en l i i sua vida tins aquell jorn. Curial lo prega que nos partis daquelles tendes e que aquella fos la sua posada. Lo Marques, prenent los prechs de Curial per inanaments, ho atorga. Perque Curial lo feu seruir esplendidaiiient e li donaua tot $0 que despenia bastantinent e larga. Curial era molt ben seruit e to ts temps s e seruia ab ministrers e ab grans cirimonies: conuidaua molts senyors grans e donaua grans dons, e aquestes coses e altres semblants l i procurauen molt grans honors e fauors. Lemperador qui hauia entre oyt lo fet d e la Guelfa, sabut l o Marques d e Monferrat esser en les tendes d e Curial, no obstant que per sos merits ial fauoris molt, ladonchs l o fauori molt mes e li feu inillor cara e l i donaua grans dons, axi que l o Marques staua tot esbayt e torbat, no sabia que dir, sino que el1 axi rnateix se treballaua ab tot son saber en dir e fer totes les coses que a Curial podien e deuien plaure. E tants eren los grans senyors que a Curial

L u s ~ a TERCER. 48 1

sacostauan, que anuides lo Marques liauia auinentesa d e acostar se a e l l , empero Curial lo cridaua e l sacostaua inolt, la qual cosa l o Marques tenia en mes preu que si Leinperador l o íesteias.

. .

T OTS ¡os conselis de la batalla se tenien en ' la 94 . tenda' de Curial. Aqui venia Leniperador,

Reys , duchs e princeps e to ts aquells qui a l consell eren apellats, e de cornun acort to ts conclogueren que Curial, qui era tal caualler 'com oyt hauets e axi rnateix gran'conestable del Emperador, deuia ordonar to ts aquets fets e n son carrech deuia esser del to t recoinanat; car I;I copia dels rnagnats era tanta, q u e

- serie iiiipossible se concordassen, e a b ~o que lo gran conestable faria serien to ts contents. Feren tots aquesta conclusio, e Leinperador, vell e molt antich, puys que axi fonch plaer de tots, crida Curial. E ell. metent s e a genolls dauant la sua sacra magestat, Leinperador alqa los braqos, e ines los al col1 d e Curial e dix: -Conestable, oyt hauets s o que aci ses deliberat; yous recoman lo seruey d e Deu e to t lo be de christiandat, lo qual va en aquesta joriad:,: E n o lexant lo respondre, tots los Reys e senyors qui presents eren, ho loaren e juraren obeyr lo e estar sens contradiccio a la sua ordonanga, e axi isqueren del consell. Curial .se viu n o solament honrat, mas carregat de inolt gran pes. E taiitost, haut l o secretari del Emperador, sabe lo nombre d e tota la gent, e seinblantrnent lo nombre dels s'enyors,

$1

482 CURIAL Y GUBLPA.

e cascu quanta gent tenia, e informas de lo manera e condicio d e les gents e bels haguera volguts veure en lo camp per conexer los mills, mas dubtiiiit s e dels espies dels Tui-clis no gosa nianai- que en p l a ~ a se mosti-assen.

o s Turclis fereii lo conti-ari, car, coi11 foren aiustats, feren mostra per veure lo Solda la sua

gent tota. E Curial, qui no dormia, obtengut salconduyt del Solda a manera dambaxador ana a el1 per concord;ii- algiines coses de la batalla, e per fet d e ventui-a fonch lo jorri que lo Solda feya fer la mostra a l e s sues gents. Lo Solda, axi com aquel1 qui no. temia poch ni molt al Eniperador, tios cura del ain- baxadoi., ans lo pres en coinpanya e ii niostra totes les sues gcnts, faent li d i r per los tui.cirn;inys, que si iio hauia ben inirat, tornas altrii vegada, e tant com en lo cninp starieii miras be a son plaer. Curial, concordat ab lo Solda, al ter$ jorn, qui era dilluns, fossen en lo camp, pres coniiat, a les sues gents torna. E aiustats tots aquells qui al consell eren diput;its, $0 que vist haui;i e la manera que1 Solda ha~iia tenguda los denuiicia. 'rorbnreti se rots e iiliraren se los uns als sltres. Curial, quils viu, ab veu iilolt esfoi-gada niostrant la granesn del seu noble cor, los dix axi: O senyor .molt excellent, iious vullats torbar del nombre gran dels eneinichs que per nii hauetssabut. Car vos tenits tantes gents e tan notables, que n o solament aquelis, mas encara topa la resta del mon

LLIBRE TERCER. 4%

poriers combatre e vengre en un jorn. E yotrs jur, puys que n la vostra senyoriü ha plagut que yo hage lo carrech daquesia batalla, que yo sere vencedor, e son cert que ara ni en iiltre teinps no puscli esser vencut e tal es la inia sort. Perque tot hom sesforce be? car los Turchs seran desconfits, venguts e imorts, e yous partire en breu tota 1;i sua desferra. E aci n o cal pus parlar, sino que no prengats en va la gracia que Deus vos presenta, ans li exits a cami, e si huy feyats festa de vencedors, vos jur corn a caualler que la poriets fer certament e no seriets enganats. Coiifor- Paren se tots algun poch e leuant se del consell, vist que Curial hauia carrech d e ordonar totes les coses, n o esperaren sino quant los serie manar isquessen a l a batalla. Curial, qui ab gran diligencia e sollicitut entenia al regiinent, en u n cartel1 ordona totes les sues batalles e foren vint e quatre, e ordonat en cascuna bon capita forts e notable, lo diliuns bon mati, uii poch quasi abans del jorn, a la resplandor d e la luna, los mana exir. E posades totes les batalles en orde reglat, com lo sol comengas a exir, ja les imperi;ils bandei-es resplaiidien en lo c;iinp. Lo vell Emperiidor, qui viu tots los senyors exits e ab i-egu- lar providencia ordoiiats, hach sobiran goig. E mes el1 en lloch molt alt, n ~ u n i t de alguna fortalesa e de valents cauallers quil gua rdasen , los eneinichs, qui ja en lo carnp semblantment eren, comengaren a esperar.,Los Turchs qui tan poch dormien, ordenades les sues trenta batalles, coinenfaren a nioure; contra


los quals dues batailes dels clirestiaiis en cors yuar$os de caualls, a b incredible desig d e combatre se presenten a l c;i,np. Feren se d e les l a n ~ e s pels pits, derroquen e maten se; uns caen d e $a, altres d:illa, e finalinent comencen forts e molt aspra batalla. Los Turchs anaden a les sues, alires dues batalles. Curial contra aquelles mes sola~nent una de les sues, e el1 ab aquella batalla sempeny a u a n t e fer de la larica lo conduidor dels Tui-chs axi vigorosainent que delaltra part lo passa. Feren los chrestians nb tanta virtut; quels fonch vijares que los Turchs no aportassen armes algurfes: moren e caen aquells barbres sens ley e les sues animes visiten la casa de Pluto. Los Turchs einpenyen auant quatre batalles, contra les quals Curial ernpeny tres de les sues; encontren se pits per pits; aqui virats aspre e mol t terrible con- flicte. Los Turchs inouen altres sis batalles; Curial mou cinch d e les sues, les quals a b incredible desig d e combatre se presenten als Turchs. Aqui se fa cruel e molt aspra batalla; tornen atras los Turchs, e los chrestians anuides los podien seguir, tanta era la multitut dels morts que ab molt gran treball yodien anar sobre los cossos qui sens animes jahien. Los crjts, los gemechs e lo brogit eren tan grans, que hom del mon no sentenia. Los Turclis mouen totes les sues batalles e coinencen a ferir de nou en los '

.dlrestians inolt poderosament. Curial axi inateix n ~ o u les sues, e recobra lo camp que los chrestians ja perdien. Met se per mig, e ab la sua inuencible

LLIBRL TERCER. 485

espasa fa coses de recordanca dignes. Corre e discorre per aquelles batalles, e tot inullat d e sanch d e Turchs, en la sua ,sobreuesta blanca anuides la creu vermella se conexia. E crida un g r l n crit en los seus, los quals oyda 1;i veu del seu valent e noble c;~pita, resunien e cobren esfoi-5, alcen aquells bracos, feren en aquells menyscreents. lxen dels cossos aquelles aniines sens fe, e moren sens conipte. La calor creix, los cauallers son braus e ardits e ben armats, e axi ferien sens merce e donauen se colps sens protnetre, dels quals no eren escassos, ans ;lb gran larguesa

cascu distribuhia tota la sua f o r ~ a en sos eneniichs. Ja los caualls anauen per sanch e passauen sobre cossos morts, dels quals era la espessura tan gran que no plegiuen los peus a terra. Los chrestians qui de diuerses iiacions eren, uns per enuei;~, diiltres, feyen coses que di r ,ne scriure nos poden. E conue- nials car los Turchs combatien tan valentiiienl, que sino fos lo virtuos esioi-q dels christians. estona ha q u e foren vencuts. Quant' a Curial vengueren los exploradors faent relacio que tots los Turclis eren en la ba t i l l a , e noy haui;i emboscü aiguka. Ladoiichs Curial, qui vuyt miliü hoinens darmes hauia per asi estoiats, los quals encara no eren enti-ats en la batalla, va a ells, e en senyul d e victori;~ los niou els amonesta ;i ben í'er. Estaua la batalla en pes que no sabi;~ hom a q u ; ~ l p;irt la b a l a n p decliiiarin, quant aquel1 caualler, aiis Ilatiip de ~iual ler ia , ab aquells v u y t milia fresclis entra pkr los eneniichs e alla on

486 CURIAL u GULLFA.

viu las banderes del Solda einpenyeiit se ab cors yuar5os ab aquella turma de gent , fei- per mig e cridant un gran crit: Mosscnyor Snlzt Jonli, ara es temps quens enuiets vostre S O M ~ S , derroquen aque- Ues banderes, passen los desus, esquexen, roinpen e desquaei-nen aquella multitui gloi-iosa deis Turchs. V i r a t ~ caure cossos sens itniines, peus e mans tallats volar a 13 terra, caps asclar, polrnons e fetges peceiar, geniechs e crits, e lo brogit de les arines e del ferir

ere taii gran que nos hoya lo cel ab la tei-rn. Legit he en Tito Liuio la victoi-ia que hach Anib;il dels i-omans. e despuys la que Scipio lhacli dels :tfricnns, e sernblnntineiit l a de Catliiliri;~, e no res iiieiiys la de Julio e Poinpeyo. Mas yo crech que si el1 aquesta hagues stibudn; no hagueia escrites iiquelles per iilaiors. Aquests iio coinbatien pei- tirania, sitio sola- inenl per 1;i fe de Jhesuclirist, la qu:il ai-dia en los cors dels clirestians. Aqui no anaue lo fet solament dels cossos, inas cossos e anirnes juntai:ient; e cascu batallaua en defensio de la sua ley. Los altres chres- tiaiis qui cansats flacnment coinbatieii, setitint lo fresch socors, cobi-en cor e 1-esumexen l u k forccs e foncli los vijares que en tot nquell diii no haguessen res fet. Empenyeii se auaiit, entren per aquelles rolu- res dels eneiniclis qui j;t el-en desordonats, maten los sens inerce. Gii-en los Tucchs les iniseres espatles, e coiii la inaior part dells fos sens armes, eren foradats e traspassats per les agudes e segants lances e espa- ses dels chrestians. Hauien ja perdudes les banderes

L ~ i a i w reiisrn. 497

c los rnillors e ines c~ipitans eren ja morts; donen s e a subsidi vengonyos de fuyta. la qual fa los couarts ardits car lo qui fuig iio íi-etura de acapdor . Mas ¿queus dire? Tal comeiica a cacnr que en tot aquell di;( no Iiauia gosat donar colp ne era entrat en la lmtaila,. e ara ei.;i pus brau e pus cruel en feriraquells ,qui ja nos defenien e en matar aquells qui demanant .misericordia se metien de genolls, que ab cadenes nols haguera hom poguts teiiir. Empero totr hi foren .obs, e si mes fossen estats, no haguera nienys valgut lo fet. Lo Solda qui viu d e tot en tot la batalla perduda e que no havia repnracio, girant Iasquena, do- loros e plen de I;igrernes, sen ana fugint; dura aquell .encal$ molt. Empero Curial, saui e diligent capita, s e m e s dauant los chrestians, tenint los que mes auant no anassen, dubtant que los Turclls fugint se porien refer, e los acacadors per cobdicia de seguir la desijada e molt agradable victoria se porien perdre. Foren los Turchs inorts infinits e los presos en rnolta quantitat. Axi que cascun vencedor a inanarnent del capita torna a la sua tenda, e corn Curial no t robas 10 Marques, hach inolt gran dubte que fos mort e hach molt gran dolor dins son cor, e aquella nit no pogue sopar ne dormir. Lo jorn vinent enuia espies per saber ques eren fets los enemichs, e sabe que tots desquaernats sen eren anats, no tenint u n ab altre, e qui mes pogue ines fugi, axi que aquells qui escapar pogueren ab gran treball en lurs terres rornaren.


C URIAL, ab molt gran diligencia, feu cercar lo g6. canip, mas lo Marques no fonch trobat entrels

morts ne entrels nafrats, e pensa que los Turchs lo sen menauen pres, e axi eia. Perque per ses jornades fonch t r ac ta t ab Turclis qui venien per reeinbre altres, que lo Marques fonch deliurat. E Curial dona deu Turchs grans senyors. pei- ell, e axil cobra. E despuys, vista la preda, e fetii de aquella iguals dis- tribucions, presa cascu la porcio sua, al seu logis a b gran goig la sen porta. Curial qui la singularitat de la sua magnaniniitat oblidar no podia, ans cascun jorn mes e mes la usaua, la pa r t a el1 pertinent, al Mar- ques de Monferrat, ensems ab aquella que de dret li pertanyia, gracbsament assigna, e api-es que fonch vengut dona liberanicnt e franca. Lo qual fet vendre $0 que dur no sen podia, de iiiolta riquesa e grandis- sima honor per iiiolis a el1 feta tata la sua vida sale- gra, e conteiit ultrti mesura loant se molt d e Curial, per tot locli deya, Curial esser lo maior e millor caualler del mon. E al., aquestes noues torna per t e rnpsa casa sua, aiustant a aqo que maiors Iiomens viuien en casa de Curial e li feyen honor que no era lo Marques d e Monferrat. Gran fonch la festa que tots los de Monferrat feren per la venguda d e son senyor. Mas la Guelfa escoltaua molt volenterosatnent tots los actes d e Curial, e jatsia dauant les gents fort poch los loas, empero estoiant los dins son cor, ab

Labadessa e ab Melchior despuys los recordaua e ls teilia en gran preu.

L ~ i s n e TERCER. 489

L EMPERADOR, obtenguda victoria del Solda e al- 97- t res Turchs, en $0 del seu torna, e fets e do,-

nats inolts dons a aquells quil hauien seruit, tots. los licencia, per que cnscu prenent comiat alegre torna a casa sua. E axi Curial, veninl al Emperador, notifi- cant li com Iiauia ;I esser a la solemnitzacio d e la cort. que lo Rey d e F r a n ~ a volke celebrar a Nostra Dona del Puig, pres son coniiiit. Mas Lemperador, ' abans d e donar l i licencia, en la segiient forma l i parla: -Curial, y o no sabria ne p6ria satisfer la honor quem hauets feta en ';iquesta batalla, la qual vos tot sol hauets venguda; hauets seruit a Nostre Senyor Deu e hauets fet gi-an be a mi e a tota chrestiandat; y o prech Nostre Senyor, que el1 qui es retribuidorde tols 10s bens, vos. en done guardo, car yo noy serie bastant, mes que de horne qui al rnon sie, e axi fets compte de ini en qualseuol loch que siats, e escri- uitsme. car en ma bona fe nous f~ll ire: aiis vos aiudare per to t nion poder. E dites aquestes paraules. li dix que alias en nom d e Deu. Curial sen ana a son ostal, e aquella vesprada mes en orde totes les s u e s coses afi que per lo inati popues partir. Tots los s e i s murniurauan p e q u e Leiiiperador no li hauia res donat, e eren mal contents d;igo dient inal del Emperador. Lo qual sens tota f;illa era lo pus franch, lo pus laich e liberal senyor del mon , e hauia deliberat ferho niolt be. Perque grnn mati e molt abans q u e Curial pertis, fonch sentit que a la porta d e la posada de Curial hauia molta gent e moltes atzeniblec

490 C U R ~ L Y CUÍLFA.

e besties c;irregades, e axi fonch dit a Curial, e tan-

tost lo C:iiiiarlench del Emperador e lo Thesorer . :

presentantse a Curi;il li digueren: Senyor Curial, Leiiiperador, veent que rio pot en manera del mon satisfei- l o treball que hauets passat ne renunciar la honor quc teta l i hatiets, no Iia liauda boca ab queus

parlas, ilias denianantvos mil {ierdons, vos prega vullats pendre pacientment aquest petit present, lo qual pera el1 a doriar e auos a pendre es poca cosa, segons a causa que1 mou e Leiiiperador deurin fer e vos inerexets; la intencio del Emperador es bona, e si Deus li prestara la vida. el1 lio esineiiara cascun any. Curial Iio pres rnoit reuerencialtinent regraciarit i no l t a I;i sua iuolt alta seiiyoria aquest taii gran e tan precios present; oferint se a son seruey tota vegada que seruir lo pogues. Es ver que Leiiiperador no lexa en casa sua, ne de sos seruidors, inoiieda, iie vaxella doi-, ne joyeils dos, ne pedres precioses, ne pei-les que de gi-an preu fossen, que a Curinl no ti'a- inetes. Perqiie Cui-ial pus content que dir nos pot, sicli parti. E Iiauts boiis e rnolt notables caualls, enuei-S Fr:irip poch a poch e a petites jornades, coti- tinua son caini e feu mlio que a quinze dies d e juny, Curial fonch prop Nostra Dona del Puig. E coiiiencas d e solacar per aquella terra, ara en una vila, ara en altra, treballaiit en fer peraineiits e iiioltes altres coses pera la gran festa. E com lo t e m p s sacostds, cascu coiiienca a rnetre tendes, a fer cadafals e totes nltres coses necessaries a ;iquella jornada. E axi

anateix Curial, qui hauia desig de no esser conegut, iiies t t ndes en quatre parts, per $0 que ara éh les unes ara en les altres pogues estar, e no fos forcat an:ir totauia a un loch, e axi tot Iioiii ben aparellat espera lo jorii assignat. Era aquella p l a ~ a inolt gran e circuida d e m o l t e s lotges e ben proveyda de totes ,

les coses necessaries, e crech que si tot teiiips :iquell loch pogues estar en aquel1 puiit, altre p:ii.ays en aquest tnon nos deurie desijar.

E X A U A h3ueinl la. Guelfa inolt luny de. nostres

g8. noues, e coin la obra present sie sua, raho es que dellii f q a m alguna inencio. Fortuna no oblidant $0 que envei-s Curial fer volia, acoinpanyada d e infinits sei-uidoi-s seus, uiia nit en sompnis a la Guelfa aparegue. Lo jorn passat la Guelh e Labadessa hauien molt pai-lat del Marques qui era en Alamanya, e encara no sabien res de la Llat:illn si era feta o no. E inolt ansiosa lo Guelfki per raho de son pare. e encara per i';iho de Cut-i;il, s i tot de vergonya no ho gosaua dir, passnua mal- jorns e pijoi-s nits. E axi ella e la Abadessa, tancades en la sua cainbra, en ti de moltes rahons, cansades pei- longa vigilia, caygueren al lit, E tantost coin foren colgades, foren preses d e tan estranya son, quels fonch vijares q u e iiiay dormit no Iiaguessen. E axi dormint, la seguent visio los aparescli: 'T,robai-eii se en uiia inolt delectable praderia circuida de infinits arbres, plens uns de flors, altres d e fruyts de-diuerses natures molt odorants,

492 C U R I ~ L Y CUELFA.

e la verdor del prat molt fresca, en tant quels fonch vijarex que nulls temps tan delectable 10th vist haguessen. E desenuolupades de totes les passions passades, les sues animes sentien un refrigeri e u n plaer tan gran, que a vijares lurs, maior ne taii gran nos podia hziuer en loch del mon. E mentre callant en aquest par~iys estiguesseii, oynts celestials ocells, a lur paser, qui caiits angelicals en diuerses manerec d e inelodia arinonicanieiit feyen, veren una dea venir ab un;i car:i molt resplandent, mostrant en Lo ris d e la sua cara alegria gran, ab aquells ulls r a d ' iants qui per lur resplandor parien dos esteis iiiuminants. Venia acompanyada de cauallers e gentils homens, en copia gran. e seiiiLil:intment dones e donzelles en multirut copiosa. Ei-a aquella senyora cuberia duri mantel1 de varies coloss, tot Lirodat d e esteles dor a dargeiit. E a la Guelf;i,que de genolls 1 1 speraua, coritinui~nt sen ami, e li dix:-Amiga inia, sapies que tractant ;iquesta falsa vella que teiicli dau;ill aquest iiiantell, yo he perseguit e inaltractat lo teu leal e valeros Curial fins que ses cuydat perdre, e sino tement que Antropos loni tragues denti-e inans, tractant aquesta iniqua vell:i, encara no l i Iiaguei-a per- donat. Sapies que y o son aquella Fortuna de la qu;il les gents taiit parlen. He deliberat tornar lo teu Curial en lestat, fauor e renoiii quere dabans e inolt iiiaior,. e axi ho. sabras en breu. Cai- yo he tenguda manera ab Mars que l i d o les sues.victorioses armes ab les, quals el1 entre en aquesti batalla ques deu fer eiitre

L~ii lne TERCER. 441

Leiiiperndor e lo Solda. E Mars lo dia de la batalla se(-a prop del1 e li donara la larica Dachilles e laspasa d e Hector. E daqui auant sapies que1 .peiseguire d honors e fauors sobre, to ts quants seruidors tench, e axi m g e i x li donare dels meus bens copiosament e larga. Car ja yo inanant e ordonant, Camar li dona tanta moneda la,qual'lo teu Melchior te per ell, que y o no crech que tan rich caualler per gran princip que Sia hage vuy en lo (non.-A la Guelfa, que la oy parlar, fonch -vijares hauer oyda una celestial veu. Empero dix:-Senyora, clam vos merce quem vullats mostrar la falsa vella quem diets que tenits dauall la falda. Ladonchs Fortuna obri lo mantell, e a manera d e qui sacut o espolsa roba, I l a n ~ a de fora una vella molt longa e niolt prima barbuda, ab los pels d e les celles molt lonchs, los ulls forrats de tercanell, tots d e color ~ e r i n ~ l l a ' l a ~ r i m o s o s ab laganya, lota ruada e descolorida; t a n , seca e magi-a, a b aquel1 col1 d e guitana que entre la pell els ossos no tenia carn alguna, a m b una roba burella d e drap gros. vella molt e descolorida, rompuda e molt peda~ada , ab los peus bambollats e qui per algun loch trametien quasi groga sancli. Tremplauen l i lo cap; les barres e les mnns, e e n la sua boca no liauia dent ne caxal; cahia li la saliua de la boca e lo nas l i destillaua; les sues orelles parien preseclis sechs o pansats, e los seus dits e artells sdi'ments ia d e dos o tres anys podats de l cep.

E la pell del seu cors a pedacos . . li caye, q u e no parie sino cep o parra a la qual can la scorca, e finaliiient


ni a bugres ('S) velles, sarnoses, ne a altra cos;i per vil e meiiyspreable que fos coinpiirar se podia. L;i Guelfa que l:i viu, cuydas fe; un pocli atras per lunyarse dellzi, e comen$:ila a rnal;lir.-Estals segura, dix la vella, e callats., que en vostra casa so cstada gran ternps, e segons lo ineu estat lionorablement nian- tenguda. Lndonchs la Guelfa li dix: -E coin haucts vos iiorn? Dix la vella: -E nom conexeu a bona fe? Jous fiu companyia gran temps contra Laquesis, e

encal-a vuy vos toca algun poch la inia sombra; sapiats q u e son una pobre dona e seruesch sens sol- dada, e he nom Enueia.-Pobre sints vos, dix la Guel- fa, e desauenturad;~, e yo prech Deu que nulls temps en casa mia ne encara en alti'a pensats vos habitar, tants rnals veneii per vos a totes les gents del iiion. -\'age, dix la vella, que meiitre tals amichs tenga en vostra casa, $0 es los dos ancians, no he dubte que on que vos siats ine Callega posada. Yo habite maior- ment en casa dels grans senyors e pcr persones d e gran esiat son venerada, no riienys que si ios ornada de precioses vestidures.-Certes, toi-na a dir la Guel- fa, tant coiii yo pore, vos vedase lantrada de la mia porta, e aqueys dos ostes, vostres amiclis, lanpire fora, asi que vos ne ells no usets en $0 del iiieu vostre no profitos ofici. Ladonchs Fortuna, que totes les paraules hauia escoltades, dix a la Guelfa: -Amiga molt cara, lexats estar aqueys dos vells en vostra casa, car encara que ells sen anasen, lo benanant no fretura denueiosos e altra pena maior no poden hauer

que morir ab lur enuejos pensarnent. ¿E volets los f e r pijor, que fer lo coiitriiri d e $0 quells desigen? E ab. tant a Deu siats comanada, vull fer loch a altre dea que sus ara a preclis meus vos vindra a visitar. E girant les espatles desparech.

99 c TAVAN encara la Guelfa e Labadessa tan cal-!.e- gades de son que nos podien despertar, e en

aquel1 inateix prat, totes adinirdtiuese estuporoses d e $0 que vist hauien, una altra visio los iipnrech. (!o es , que inir;lnt vers les parts orientals a vijares delles, los iels se obriren e aquella ;tela Diana que denunciant I n advenii i~ent+del dia preceix lo sol, cornen$a. a tranietr: sayetes.de i-Gsplandor e fei-iren los ulls de les dues dones, e elles voltats los ulls llurs ve r s aquella part, veren aquella resplandent Ven,us, q u i per rnolts"Lucifer es apellada, cllra e molt luminosa, qui corrent per lo arch del tercer cel, en alt niuntaua.. E trainetent un raig illustrantla teri-a, posa suaurnent e blana una excellentissinia dona, ab un infant arna- gnt dins son ni:iiitell, en la verdeiant e molt [I-esca erba daquell priit. La qual dona, :icomp;~nyada en un punt de infiriides gents, enuers les dites dues dones . pi-es cami. E axi COIII coinei~sa entrar per aquella :, praderia virats caunllers e geiitils hoiiiens ?i ' u a r a d descaualcar dames e donzelles, e despuys i rnb amo- rosos besars ferst plasent e molt bella festa. E cascu, prenent la sua pel b r a ~ , a la dita dea qui mes podia sacostaua ab tanta alegria que no es lengua que l ia


poglles recomptar. E en un punt ministrers coinen- p r e n a cornar ab tanta rnelodia, que yo no pens que Orpheu e Mercuri no fossen hauts per grossers ,dauant tanta musical dolcor. La deessn qui sobre totes les altres de resplandent bellesa obie principat e niaioria, sacosta a les dites dones; ere cenyit lo seu .cap dels ulls d e Argus, plens d e insoferible i-esplan- dor ; era vestii lo seu cors d e un niantell carrnesi ~ o t flanieiant de ancenalls dor; lo qual, aparer d e les dones ardia d u n foch tan plasent quels paria aquesta esser la rnaior gloria de parays. E si exien daquell foch encenalls e purnes k o l t ardents les quals per totes les parts del mon se estenien, e aquelles persones qui eren tocades daquella flaina soterien molt d o l ~ a ans dolcissima pena e desijauen pendre daq;ell fosh mes que no podian aconseguir. E algu dels penats no volia guarir del mal que soferia. Ladonchs .aquella dea, a b una angelical veu, a la Guelía parla .e dix:-iO amiga e molt amada mia! iO ingrata e desconexent! Com not vols recordar que entre totes aquelles que y o he' elegides a mon seruey, tauia pre- ferida et hauia donat en sort un dels pus nobles e p i l lors cauallers del mon, del qual tu est ainada e

+ lealment seruida. E tu menyspreant los doiis que yo, molt puS piadosa de tu que tu inateix;i,graciosa- tnent tauia donats, induida per dues falses lengues

.de dos enueiosos, falsos e mentidors ancians que dins casa tua tens, has fets vots e permissions contra tota consciencia en menys preu d e la mia diuinal

Lusae ~ancna. 497

jurisdiccio, cuydant apropriar a tu $0 que es meu e no donaria loch a tu ne a,altre que de tal eleccio usassets. E si yom volgues hauer enuers tu segons la tua repugnancia t ingratitut, y o t faria treballar sens fruyt, t a n i . temps com tu per la tua superba crueltat tist estar Curia1 en catiu. Vet alli Cammar la bella ques mata per ell, per esser e l l leal a tu e pas- sant per tu infinits treballs. Ara yot man que daci auant lo ames tant teinps com en aquest mon hauras durada. Y obrint lo mantell, Cupido, lo qual ella tenia dins aquel1 amagat, la feri ab una treta dor per l o costat sinistre, axi cruelment, que la treta sama- ga tota dins lo cor'dela dona, e no lexa loch ni sen- ya1 per on fos entrada. E tantost l a Guilfa caygue

, de genolls e penedint se deles crueltats passades se oferi voluntariament a fer tot $0 que per la dita dea li era manat. Era aquest Cupido fill de la dita dea, minyo molt resplandent. vestit de plomes daurades J

a m b ales molts grans e una touallola dauant los ulls. E era sort e hauia la cara,'los peus e les mans ver- melles com foch, e tenia en la ma esquerra un arch e al costat un carcaix plen de sagetes blanques e dor, e sens cessar colpeiaua e trametia les sues tretes per totes les parts del mon seris que no veya a qui feria. E puys que la dita dona fonch ferida, virats la gran festa e lo gran dancar, e de tant pres be a la Guelfa e a la Abadessa que tots los q u e veyen conexien: Aqui virats Tisbes e Piramus ferse marauellosa festa, Flors e Blanca flor, Tristany e Ysolda, Langalot .e

38

498 CURIAL I GUOLPA.

Genebra, Frondino e Brisona, Amadis e Uriana, (14)

Phedra ab Ypolit, Achilles tot sol menaqant son fill Pirro, Troyol e Briseyda, Paris e Viana, (1s) e molts altres dels quals per no esser lonch me callare. Lo jorn venia e un celestial ros mullaua la terra, e ladea e sompni en un punt sen anaren. E romangueren les dones en lo lit torbades en tant que no feyen sino pensar, e la Guelfa dubtaua si era ver que los estada ferida, e mes se la 1na al costat, mas no troba sen- ya1 de alguna nafra. E axi speraren lo jorn, lo qual apres que fonch vengut se lleuaren del lit, e ne la una ne la altra parlauen ne deyen res de SO que hauien vist. E axi tornarem a la materia que damunt hauien lexada, $0 es del torneig e gran festa ques solen fer a santa María del Puig.

I o o - A TENCUEREN lo Marques sa muller e sa sor a la

placa, e, ficades les sues tendes en un loch molt plasent, hagueren dins la vila posades con- uinents a lur estat. E la Guelfa tots temps tenia prop si la Abadessa a la qual obria tot son cor, e si la prega ques auisas si porie veure Curial ó algun seruidor seu, e ques informas on tenia les tendes. E Curial no era en aquel1 loch ans se era desat asi que no fos conegut. Lo Rey hauia ja ordonats tots los fets de son Regne, e meses totes les coses en reglat orde entenent al tranquille e pacifich estat de íota la sua senyoria, ya legits e fermats tots los legals ca- pitols en publica e comuna concordia de tots los

LLIBRE rr8cia. 499 '

grans senyors daquell Regne, la resta del temps solament a fer e solemnizar festa e teites totalment se donaren. Era dilluns lo dia de la festa de Santa Marta Dagost, perque lo diumenge abans celebraren les vespres del torneig. Totes les senyores ,munta- ren en les lotges, e la Reyna que viu la Guelfa plena de incredible bellesa, comenga a festeiarla axi per amor della e de Curial com per despit de'laquesis la qual tenie present. Mirarense les dues, e jatsia la Guelfa com a viuda fos de negre vestida, empero la sua gracia era tanta que paria que la honestat daquelles negres vestedures cresques la sua bellesa. Laquesis la miraua de fit en fit e no partie della la sua vista. Mirauen la tots los caullers e gentils homens e con mes la mirauen, mes crexia a cascu lo desig de mirarla, e paregue a tots que des que la Guelfa era venguda, Laquesis hauia perduda la mey-. tat de la sua bellesa. Empero entre tant en la p la~a se rompien moltes langes de cada part, e la Reyna retengue prop si la Guelfa e nos veya sodolla de contemplarla. Lo Duch Dorleans que era assats notable caualler vench a la plaga molt ben acompanyat e rompe moltes langes e feu marauelles de son cors. Axi mateix altres Duchs, Princeps, Comtes e grans senyors en gran nombre, rompien moltes langes e feyen maravelloses coses. Curial vench no molt be mas couinentment abillat, e per $0 no fonch conegut, car,sabien que pera el1 e sos quallers eren estats fets preciosos peraments esabien que era lo mills


abillat caualler del inon. E daltra part pensauan que estant la Gue l f~ en aquella placa; el1 se voldria mostrar e donar a conexer, e per $0 ab molt gran desig lesperauen tots. Empero lo Duch Dorleans, qui va: lent caurller era e tenia molts cauallers pus valents en la sua companyia,se ines al cap de abatre en aquell torneig lergull de Curial. ~ ' e l l s en aso estant, u n caualler molt ben inuntar mas n o preciosainent armat, vench a la placa, e alargant la ma pres un basto q u e dauanl la loia d e la Reyna era plantat, en lo qual era penjat un restell dor ab inoltes perles e diamants, lo qual era otorgat en pris a aquell que mills ho faria en aquells vespres, e dix:-VOS vindrets ab mi aques- t a vegada. La gent molta que aqui estaua comenca a riure edigueren1i:-Amich per $0 que fins agi Iiauets fet, no par merescats lo pris. Ladonchs el1 donant

-desperons, tenint una lanca grossa e molt forts en la sua encontra un caualler e derrocal; encontra altre e met lo per terra; eiicontra altre e fali buydar 1s sella, e axi feu de sis cauallers que la sua lanca encara era

.sencera. E torna al basto e dix: -Yom pens que men

.dure lo restell aquesta vesprada. Lo Duch Dorleans ,hauent oyt $0 que lo caualler hauia fet, vench vers aquella, part e alla on viu . lo caualler, va contra el1 e feril per mig lescut e rompe la langa. Laltre lencontra axi fort que per terra 1 mes e la lanqa tota via sance- ra. -Ay santa Maria dix lo Rey, ¿e qui es aquest caualler tan ultraios? ~ a ~ u i s i s sesmorti per la cayguda del Duch. Los cauallers qui ab lo Duch eren venguts,

LL~BRE TERCER. 5 0 1

cuydant venjar aquella onta, comencen a junyer a b lo caualler, mas d e tots un a un feu s o que del Duch hauia fet. E lo caualler torna al basto e dix: -Lo restell sera meu segons veig. Respos 1aKeyna: --Si sera certament si altre no1 vos toll. Desijauén tots la venguda de Curial, pensant q u e aquell defendria lo restell,, masvanarnent lo speraueri. Decebuts eren com son los jueus del sperar lo Messies, que1 tenien en mig e encara lesperauen. el speren vuy. En moltes parts d e la p l a ~ a se rompien diuerses lances es feya molt gran festa. La Guelfa pensaua que aquell qui ato feya era Curial, si tot nos volie dnnara conexer.Ladonchs . lo Rey, com lo ora del soparfos venguda, licencia les vespres del torneig donant lo restell al caualler ultraios, lo qual fent ficar en aquell mateix loch l a m a l a n p enaquella lo penja suplicant a l , R e y fos sa merce fer lo guardar.

OMANAT a l Rey lo restell, lo cauaiier gira las- - j. quena e feu son cami, e moltagent dix: -Per

cert aquest caualler es l o pws ultraios que sie en lo rnon. Altres interrogant digueren si serie Curia1:-No deyen tots, car Curial es lo pus cortes caualler e lo pus gracios q u e al mon sie e aquet v a d e to t en to t per lo contrari; e Curial es tan magni'fich que to t s t emps vindria ab la maior pompa del mon e aquest fort pobrement es vengut; axi que n o es aquest Curial. Lo Rey e la Reyna, cascu a sa part, soparen en aquelles lotges, e lo Rey conuida molts senyors e

50% CURIAL Y GUELFA.

graos barons,.e enirels altres conuida lo Marques de Monferrat. Axi mateix la Reyna conuida la Guelfa e Landreii, e mentre sopauen com de altra cosa sino del caualler ultraios nos parla, lo Rey demana al Marques si sabia algunes noues de Curial. Lo Mar- ques respos que no, ne creye que al torneig fos vengut, auistant a ago que el1 creya que si alli fos nos celaria a el1 per cosa del tnon. -O Deus, dix lo Rey, e com lo desig veure! Per cert no grech que tan valent caualler hage en lo mon e tots aquells qui venen Dalamanya comten. del1 marauelloses coses. Respos lo Marques: -Ayo us pusch dir yo molt be. E la donchs dix moltes coses que lo Rey no hauia encara oydes, e com mes lo Marques parlaua tant mes al Rey crexia desig de veurel. -Ara dix lo Rey o el1 es malalt o el1 sera dema en lo torneig.

A Reyna, que molt amaua a Curial, despuys que hagueren sopat crida Labadessa, e sabent

que era molt familiar a la Guelfa, e que sabia tots los fets della e de Curial, la conjura que, axi com hauia cara la vida, la volgues informar verdaderament dun fet que li volia demanar. Labadessa loy promes. Ladonchs la Reyna li dix: -Yous prech que vos me digats lo rompiment de la Guelfa e de Curial si pot hauer reparado. Labadessa dix que si, ab aquesta condicio, que lo Rey e ella e tota la cort que alli era justada la pregassen que li perdonas; e ladonchs l i dix lo vot. -Acabat es,dix la Reyna; ara venga Curial

LLlBRB TERCER. 5"3

o no venga, los prechs se faran en tot cas. La Reyna ho dix a1 Rey, e lo Rey dix que axis faria certament. No passa gran stona que un gentil home tot desfrecat vench al Rey e li dix, en manera que hom del mon no ho entes, com Curial ere aqui e li volia parlar sens esser per algun altre conegut. Lo Rey se mes en un retret e Curial entra, e fetali humil reuerencia, lo Rey li posa los bracos en les espatlles, e Curial li suplica que per sa merce hagues per reco- manats ¡o Marques de Monferrat, sa rnuller e sa sor. Lo Rey resposque era molt content per amor dell, anadint que per amor delb lauia-fet venir, e , si a el1 playa, se treballaria en fer matrimoni dell ab la Guelfa. Curial replica: -Senyor, jaus ,he suplicat $0 que vull de vos; del als no dich res; vos farets $0 que avostra senyoria vindra en plder. -Curia], dix lo Rey, 2per- que nous en portas lo restell que hauets vuy guanyat? Curial ris, e d i k -Quius dona entendre que yo1 hage guanyat? no ho creegats, Senyor. -Lo Rey torna a dir: -Curial, nous celets a mi pus, e prech vos que dema vengats en lo millor punt que vos puscats al torneig, e axi ho atorga Curial. E lo Rey, axi com Curial gira la squena, crida lo Marques e l i dix en gran secret, com hauia vist Curial e que el1 era lo que hauia guanyat lo pris, e que acendema vendria al torneig molt ben abillat. -Axo pot el1 fer molt be, dix lo Marques, mills que caualler del mon. Ab tant lo Marques pres comiat del Rey e ab sa rnuller e sa sor a les sues tendes sen ana, e tantost dix a sa sor

504 CUWAL u Cueria.

com Curial ere lo qui hauia guanyat lo pris, e que acendema vindria molt ben abillat. La Guelfa no feu molta mencio de aquestes noues, empero en tota aquella nit no dormiren ella ne Labadessa, ans ab rnolta alegria tota aquella nit vetlaren parlant de Curial. Era ferida la Guelfa al costat sinestre en mig del cor, e no hauia be ni repos sino tant com de Curial parlaua, e axi passa aquella nit la qual fonch la pus longa del mon.

F ucr la nit, e aquella stela que fosca e compelleix 104 los homens a amar, mostrant la sua cara res-

plandent, trames los seus raigs luminosos anunciant . lo adueniment del dia, .quant la Guelfa que dormir no podia, se lleua del lit e anaua per la tenda bas- cant. Labadessa, que conexie lo seu mal, reye de goig, e , leuantse semblantment, comencaren a metres a punt, axi que abans que la gent se leuas, a elles ja no fallia plato (is). Resplandia la cara de la Guelfa, e aquella bellesa sua, mesclada ab lo goig, semblaua que prenguesmarauellos creximent. Lo sol vagueros venie e lo seu carro paria que nos mogues, car lo prirner cauall apellat Titan que1 tira per los matins, a vijares de la GI;:!!?, se mouia fexugament e tardaua. Empero com lo dia fos vengut, la gent se lleua molt alegrement e tot hom anaua mirar la l a y a m e r a penjat lo restell. Era aquel1 restell de aquells qui son posats en les muralles per dubte descala. Curial que sabia la Guelfa esser en la placa, la qual

Llisnn reecen. 5 O j

nulls temps lo hauia vist en torneig, se abilia es mes en tangran punt que pera lo maior Rey del mon fora molt, e ab trenta cauallers de casa sua, prous e molt valents, venguaa la'ora del torneig, benauenturadament a la placa peruench. Aportaua Curial lescut tot negre a b un falco emcapellat ~pinta t en mig,, segons altres vegades hauia fet, e el1 e tots los seus, paraments burells e negres, e los escuts daquella mate'xa color. lleuat solament Curial qui tot negre lo -

portaua segons es dit. Lo cauall d e .Curia1 apo$aua unaesquella al coll, la qual de gran troc luny mouent se lo cauall se sentia, e daquesta matexa manera sis caualls emperamentats ab sis pages molt ben vestits

. , e ricament abillats li anauen dauant, ab sis lances tan grosses q u e dauant li portauen; que nulls temps caualler tan forts les porta a torneig, E com ja les lotges fossen plenes, e la placa ab infinides gents

, en multitut copiosa, aquel1 llamp 'de caualleria, a b brogit d e moltes trompetes, crits de infinides gen&, que uns cantaueh, altres cridauen. gran brogit d e tabals, e apres, melodios s o de ministrers, vench a les lotges. Enuirona lo la gent que se li met en torn, en tan gran copia, que no li donauen loch que a les lotges se pogues acostar. Empero com lo dit Curial a b molt gran treball hach feta reuerentia al Rey , lo qual de l a m a tenialo Marques, a la senyora ~ e ~ n a e -1s altres senyors e Senyores, en altes veus axi dix: ' :, ;~ -Yous supiiit. que demanant merce. m e obtengats &do, a grans crtts, d e una senyora que diu q u e es

mal contenta de mi. Ladonchs lo Rey primerament comensa: -Quis que ella sie, .yo la prech que per amor de mi vos vulla perdonar. La Reyna axi mateix segui les paraules del Rey, anadint: -E si yo so aquexa que vos diets, yous perdo. La IReyna tantost prega la Guelfa que seguis $0 que ella hauia dit. La Guelfa empeguida e tota plena de vergonxa, dix aquelles matexes paraules. Virats senyors e senyores en gran nombre e, finalment, tota la cort, per part del caualler cridar a la senyora no coneguda, merce, merce, merce. Los crits foren tan grans que nos oyen uns a altres, e quatre Reys darmes e molts harauts vestits de la liurea de Curial, anauan per tota la plaga, cridant merce, e conuidant e animant les gents a cadar. Mirauen tots a Turial, lo qual era vengut tan pompos que nos feya daltre mencio. Anauali de prop la gloria mundana, e en la sua roda aquest en aquella jornada tenia tota la sua ma. Fortuna mes lo clau en la sua roda e contra sa propia natura la tench segura e ferma. Curial, ladonchs, trague un estandart negre ab lo falco ia empero desencapellat, ab unes letres dor en les flamoles, ans anuk que pitie. Ladonchs ab tots los seus mouent lestandart sen ana al angle del camp, a la part esquerra del Rey, e alli ab los seus se reposa.

A plaga se comenca emplir de gents qui venien per fer armes e comengaren a rompre

lances per cada part, e molts senyors molt ben acom-

Lusw TERCER. 507

panyatS en. multitut glo.merosa comencen lo torneig. Per que Curial, prenent u,na de las sues lances, met se per mig, e encontra un caualler molt famos e derroca1 del cauall; encontra un altre e axi mateix lenderroca; e altre apres e si fa tans com dauant lin venen, en manera que no era caualler'qui per el1 fos ben encontrat que no desemparas lo cauall. Tot hom deya: -Aquest es. lo caualler de re; certes sua sera la honor daquesta jornada. Lo Duch Dorleans confiaua molt de la sua virtut e cuidant venjar la cayguda que en lo precedent dia hauia feta, se lexa -anar contra lo caualler qui allidauant la Reyna feya armes, e fer lo molt ardidament e ab tan gran forga que Cota la lancafeu volar en peces. Mas certes no feu cosa james de que tantost hagues guardo, que laltrel trasch de la sella tant com la langa hauia de lonch, e fonch tan gran lo colp que pres,"que hach obs aiuda al leuar. Laquesis que1 viu, malay locaualler -mas la Guelfa en son cor litornaua les saluts- cujdaua morir de malenconia e tota' rabiaua de mal talent. Los cauallers del Duch venen contra aquells de CU- rial, rompen les langes los uns en los altres, despuys meten mans per les spases e comengen un torneig molt forts. Lo Duch fonch muntat en les lotges e estech entre la Reyna e la Guelfa, e mira les marauelles del torneig. Laquesis deya mal continuament del caualler'del falco, no de la sua caualleria, car no la podia rependre, mas de la sua vanagloria e del ergull. Lo Duch li dix que callas, car ja era stat temps

que deya lo contrari,de que la Guelfa ris molt, aiustant lo Duch a estes paraules, que en la sua fe el1 no creya que en lo rnon fos vuy tan noble e tant valent caualler, e que en la sua fe el1 no li volia inal si be en dos jorns lo hauia endei-rocat dues vegades. -Queus dire? dix lo Duch, no ha caualler en tot lo torneig que d u r e n la sella sino tant coin aquest vol Curial vench vers les lotges, e lo Rey iniral e dix al Duch: -Vkts a ~ i lo caualler tan cortes que aiuda a to ts a descaualcar. Respos lo Duch: -Si inaiut Deus yo li son d e rnolt tengut, &r el1 rna aiudat en dos jorns dues vegades, en manera que sembla mes volar que descaualcar. tant ho fa fer leugerarnent. E en aquell cas que dacos parlaua Curial sacosta al basto del pris, en lo qual hauia una corona dor rnolt rica. e dix: -Yom pens que vos serets mia. -Hoch balda- rnent, dix lo Duch, e nom d o Deus honor si yom treball e? toldrelaus. La Guelfa qui no poch retenir la lengua dix: -Vos senyor, fets be en lexarli $0 que no li p o d e s toldre. Lo Duch ab un gran ris replica: -Senyorn. yo li son liberal de $0 del' seu. Ris lo Rey, reyen tots. Curial Iicant alli, prop lo basto, la sua l a y a que nulls ternps la hauia poguda rompre, mes mans per la spasa, e comenqa a ferir tan des- moderadarnent que mes sabia lo seu iet a rniracle que a acte humanal. Toll escuts d e coll, arranca elms de cap. e aquell qui a b laspasa atenyia nos tenia molt per segur. Senyas lo Rey, marauellen se tots; lo Marques, qui no partia los ulls del caualler, al Rey

LLISRS TERCER. 5 O 9

suplica que aquell caualler nianas exir del torneig, car la testa valia rnenys .per ell, perque lo Rey per un rey.darines lo prega quevengues'a ell. Tantost lo caualler, qui niolt obedient era, vench. Lo Rey fet muntar aquell en les, lotges prega. la Reyna, la Guelfa e Laquesis, que li Ileuassen' lelm del cap e aixi fonch fet. Viu lo Duch que era Curial, abragal molt amigablement e aqui foren perdonades totes les pas'ades iniquitats. Laquesis puys que1 hach vist volgues un poch apartar. dell, empero lo Duch dix: -Muller, yous fare amichs; sus, ara1 besats per amor demi. E aixi L;~quesis lo,besa. La Reyna lo feu besar a quantes nobies donzelles 'hauia e'n casa h a . Lo torneig bullia menys de foch, e virats colps de lan- ses, despases e de bastons tan spessament per totes . les parts, que no oyrats lo cel encara que tronas. Certes Jiipiter ne Juno null temps tan grans brogit? trameteren en la terra. Yous dich que lo caualler, qui hauia virtut en los bracos, loch tenia de prouarla. Curial ja desarinat e vestit de la rnillor,roba del Rey, estaua entre les dones que,no donauem loch que hom del mon a el1 sacostas. Lo Rey entre tant apar. ta lo Marques, e despuys molta composicio de paraules lo prega que donas a Curial la ~ u e l f a per rnuller. Lo Marques respos: -Que no hauia cosa en lo mon que tan desijas; per que lo Rey e la Reyna, cridada a una part la Guelfa, lo Marques e, la Abidesa, a la Guelfa lo .dit matrimoni parlaren. Callaua la Guelfa e de vergonya no sabia ne podia

5'0 CURIAL Y CUBLFA.

respondre, per que la Abadessa rompent lo silenci dix al Rey: -Senyor ¿que esperats? yo per ella us dix de si, eus responch que li plau. Lo Marques dix: -Ma sor, yous prech, yous prech, que f a p t s $0

que lo Rey mana. Ladonchs la Guelfa respos al Rey, 110 sens veu tremolosa e la cara tota carregada de vergonya: -No peF desig que yo hage de hauer marit, com yo hagues deliberat nulls temps fer matrimoni, mas no hauent boca per dir lo contrari de $0 que vostra molt alta senyoria mana, fets de mi $0 que en plaer vos vindra. Lo Rey e la Reyna, contents ultra manera, fet venir Larquebisbe de Rens, qui cosi era del Rey, muntades la Reyna e la Guelfa en sengles hacanees, en mig de la pla$a vengueren, e ab general festa lo Rey los feu esposar. Lo crit se mou molt gran, los cauallers refresquen lo torneig. La Reyna e la Guelfa tornaren en les lotges, e tantost entrades en un retret, la Guelfa fonch marauellosament vestida e ornada de tants e tan preciosos joyells que tot lo mon staua torbat. Res- plandia la bellesa daquella senyora sobre quantes eren. ¡Ay, e com cuyda morir Laquesisferida de tres enueges, $0 es del marit, de la bellesa', e de la festa! Miraull, mudaua lo color en mil maneres e per molt ques volgues cobrir, encara dix: -Benedicta tu tn

mulieribus. Lo Rey mana que lo torneig cessas aquel1 jorn e axi fonch fet. iO magnanirnitat e magnificencia de Rey! iO COI excellent e valerosl Certes no oblida Rey la singularitat de la sua Jiberalitat,

sopa. E a la sua taula segueren solament la Reyna, Curial e la Guelfa; en altres taules, Duchs e Duque- ses, Comtes, Barons e altres gents notables. Seruien grans senyors, en manera que la festa foncli gran en maneres diuerses, e qui mes podia o sab1.i festeiar mes festa feya. Virdts cauallers e gentils homens molts a b cardenals pels ulls, altres los b r a ~ o s en toualloles dels colps qui hauien presos al torneig. Empero no cesauen de riure, de cantar e de dancar. Les viandes foren moltes en aquell sopar, e los vins preciosos en gran abundancia. Axi que tot hom fonch seruit explendidament, e qui hauia haut desig de veure festa, molt se deguera esser treballat en veure aquesta, car certes no podia recordar memoria d e gents que tal ne" tan gran laguessen vista, hauents tots per tota conclusio que lo Rey solament per fer aquell matrimoni, hauia feta e celebrada aquella Real cort.

ASADA adonchs en aquesta manera gran part d e l an i t , lo Rey dona licencia a tothom que

wscu,a la sua posada tornas. Lo Duch Dorleans, pres les regnes de la Guelfa, e axi en companyia d e tots los Duchs e senyors, fins a la sua posada la acompanyaren, e pres amigable comiat cascu ana a son loch. Romangueren en la posada, lo Marques e Landrea, Curial e la Guelfa; los quals ocupats per inextimable goig anuides sabien anar dormir. Em- pero, a cap d e gran estona, com la nit ja sen anas,

I.LIBRE TERCER. 513

costrets pe r l a son anaren als Ilits. Mas qui dormira? Certes lo Marques n e s a muller no dormiren, nels basta la nit a parlar. La Guelía e Labadessú vetllaren e no sabien on se metessen d e goig. Recordauen l e s virtuts e proeses de Curial, e la Guelfa que tins aquel1 jorn ere citada coin a muda, certes ara hacii cobrada, l a paraula e deya coses dell tan agudes e tan subtils que en pochs pensaments cabien, e si be les portes d e la boca hauia fins aqucll jorn tengudes tancades, ella tenie ubertes les d e les orelles e de l enteniment. Ne Curial iampoch dormi, car pensant com hauia a b honor aconseguit son obtat, estaua to t encantat, e axi aquella resta de nit en parlar a b en Galceran de Madiona totalinent consuma. E no solament ells, ans encara infiiiits altres qui per lo cansiiment hagueren pus necessari dormir que vetllar, passaren axi aquella nit tota parlant o pensant. Lo Rey, qui era senyoi- de iiiolt gran prouidencia, acorda jornada per les iioces e no volgue que alli pus se torneias', ans son poch a poch (lB) a b les altres geiits ü la gran vila peruench. E donades al Marques grans e molt notables posades, ab sa iiiuller e sa sor en aquelles entra. E Curial en lo seu propri hostal, qui encara ab tota la persecucio d e la fortuna no1 hauia perdut, entra glo- riosanient. Molts foren los conuits, grans toren les festes que per aquest rnatriinoni se feren es celebraren en Paris. ,E cascu e cascuna s e treballauen en abillarse segons lur facultat. Mas la Guelfa,. que tenia los seus propris joyells e aquells d e Curial, t rans-

9 ' 4 Cu~iar u CVELFA.

passaua de gran res les altres totes. Mirenla, contein- planla tots, miran los seus joyells tan preciosos e en tanta quantitat, que no es lapidari al nion qui presu- ma posar los preu. Va alegre Curial. festegen lo tots, '

axi per merits de la sua virtut de c'aualleria e altres dons de gracia dels quals nostre senyor Deus copiosament lauia dotat, com encara perque veyen que era gran senyor e molt rich. Aparia li la Fortuna en mig daquells gents, reya li dauant e feya l i marauellosa festa, en tant que daltri sino del1 e de 1;i Guelfa nos feya mencio. Tots e totes deyen que Laquesis no era res. Lo Duch qui de Curial nos partie dix: -Cu- rial, vos inauets furtada ma muller, car yo no ha rnolts dies hauia la pus bella muller del mon, ara veig que l'a tenits vos. Empero jur vos que hom del mon nous en deu hauer enueia, que si la tenits, inolt be la hauets, e , en molts anys seruint, merescuda e a gran preu la hauets comprada. Moltes eren les paraules que en sola$ deca e della se deyen, e cascu e cascuna parlauen de Curial e de la Guella, e axi poch a poch los seus gloriosos actes generalment per tots integrament foren sabuts e, per cada part, per moites gents diuulgats. Axi mateix Curial dona an Galceran de Madiona per muller la sua donzella apellada Festa, e, partint ab el1 $0 que tenia amplia- ment e larga, lo dit Galceran, a cap empero de molt. gran temps, molt rich e alegre ab sn muller, de la qual era no poch content, en Cathalunya torna.

o Rey, qui no dormia les nits entegres, feu aparellar festa molt gran e conuidades infinides

gents a les noces de Curial, en un jorn li feu festa de nuui e de princep. Los conuits e les festes foren molt grans, les danges e les justes, e finalment, cosa alguna que a tal festa pertangues lo Rey no lexa per ter. No curare de nomenar la manera de les viandes, vins, justes ne dances, que assats ne parlat en aquests libres e leix ho per gracia de breuidat; ne parlare del desig que los nuuis hauien de anar al lit. Aquells que ho voldran saber, ligen maestre Cuido de Columpnis alla on tracta del dormir de Jason e de Medea, si be tota comparacio es desigual, car allo vench en un punt e ago fonch desijat per molts anys. Mas perque MaestreCuido se es treballat inolt en fer tals des- cripcions a el1 ho recoman. Les festes passeii axicom totes les altres coses. Tot hom finalment se nuge de loiigues e grans despeses. E axi tot hom son poch ;I poch sen ana, per que lo Princep e la Princesa,. no Marques e sa muller, axi com 10s altres feren. Car obtenguda licencia del Rey e de la Reyna, e reebuts dells preciosos dons, benauenturadament en les sues terres ab molta alegria tornaren. E aquel1 Melchior vell, cansat, qui viu lo Princep, abragsl plorant de goig, dient: 3fzmc dimitis seruun? tuum Dotnike s e c ~ w dgm verbum tznlm in pace. Explicit Deo gracias.

c s t ~ n d a r t negre a b la. 8ogiient ilegenda traoccsn: arL8 nnuie que pitie (p. oa'i). TDIB &9118it06 motsg llegendes en frnneás conlimen qoa lea s r t s de l a eavailoria. derirevnn eu aquella Bpoos prioei- pslment de modeis riitra-plriiialchs, obaarvaci6 feta J. per l o ominent romaiilata Morsi-Batio ,G?und:si de? Romanisehe P h i lologie. 111.8. I < ~ t o l a n ~ o h a Lllteralur p. 111). La lntloencia de iectnies franeeaea scnotaadem6s no solsper leseontiooes alusianm 81s liiOre8 de Tristan g Loncalot voluarisats per Chretlen de Troyes en 10 seeiexrr, S i n 0 per eerta galioismes com armnrers, mestre dostal, renarts burells y sltres, y sobre tol pcr l a moit i d e 1 6 del autor t i soviotejar nome propia fraucesos eom v. gr. los dels heraiits Ron Palissr Y Bonti. v los dele cavaliers. Bertran tiei Chastell, Jacques de híombroo, Áuger Belllnm, Parrot, Perrlo, lo 8suglier deViiahir,etc. En ean siat je i i toroelgde Malo, Corisl fa nlt eo uu canvcnt demonjes que porte0 oasi toteanoms ilustres eo 1s hlatoria de aquella naci6: Gileta de Berri, Johannina d e Borbo, Isi~bel Be Bar. Caterina d' Orlaaus, Yat ta d' Armaoysoh, Beatrlu de Foia y Yolsnd Lemengre germsna de Jobou Lemen- #re. Lo recort d'aqueet personstje, gui no ea altre que Jesn 11 le bielnlire 11366.142i) anomeiiat Boelerut, mareseal de Fraoca Y gobeAador de (fanova, ona de les figures mes prRns de sa &oca io t s lo regnst de Caries VI, lo qosl ererci en i' Orlsnt nna infloen- clacoiial.leralle v. Lu 1Sait;r eri OTLP~II «t( SI V a ~ ~ c l t . Zxpedl- t1oi.o *!u H~ie:bal Uoe~edut par J. D~lavl l le la Koula. Y%ris.laMIl. 6:s tanlb6 8 0 m l l ~ < . ~ > L i ~ ( t e r e ~ a ~ l l t Y m>strn iin coiirici8ioiii rt*oisr .. ~ -~ ~~

psr nostre autor Be lo historia frsiicesn. Son esperit sc manifeata a r l mateix mes favornble 6 Franqa que nls tspaoyols com se pot venre perla següent passatle: uear costuma ea m016 natirrnl da- q~est ir necio, que c o m a un gentil hom ce adgun caa tan sinistra qrepcrda la sua honor e clpisngapobre, no li foll un bordo a?, pus san an drrnortanl airnoynes a Sanc Jaurna en rorneria. Ees lo controri deis soanuola oue lanlost tornen nabre~ ab a o w l h ~~ ~ ~ ~ . " . maleeapabrital dsvenen ladre8 e robndors de camins [p. 904). No sempre tot son elogls !p. lis:, mes may arriba B dir com lo. autor de lTrant lo Blnneh.. . aquasios francesas son molt mala gent. (Ed. Agoll6. 11. 2!47I.

,a) P. 48, l. 2%-e fevpendra sogramenl als cnuallers qus no tenien ~ ~ ~ i t s , pedres, conjui.8 ne altias artiflcis qwe aiudar los p o g u ~ san. Ourloaa superstlct6. molt PreqUenl eo sqoelis temps en los torilelgs. Per lo vehinat y mes cootlnuu coritacte ab Fraopi 8' arrciarm aqui mes qua eu lo restant d'Eepknya les arts m&giqoe# y tota meua de superstioions. (V. La Alquimia en España, por D. Josá Rom6u de Luanco. 2 vol. 1888-18811. A pesar d' a16 ni en In obra de Ram6n Lull <Libre del orde de C%uayicrinn, ni en lo .Snmsri do les bstailes B oltran$al de PeraJoso Ferrer, cavaiier, h 6 del s. xv, he trobat re8 que '8 relacione ~b elles. Ram6n Lull, comes de soposar, se lea mostra molt contrarl ascriblnt en 1s Sisenapart de ditn okra: Mas ea=ayler qui dayso f a lo con. trari et c r e a en azirs el alraranjs, .fa contra neu. etc.. IBd. Aguii6. Bsroelona, 187P. p. SXX!:.

(9 F. b l , l. la:-napogusra Jerns mostrar moior aauoos. Beudor d b a u ~ o r . eom sl dlgoessem, major oateiitael6. mujer Joya O ale- grla, expresld pochoaada en los textos catalsns.

E plaj mi quant bausor Dels fiaseis que h n rstentlr Los chant Der lo boaeatrre...

-(Bertranü de Born.: Be >m plnyj. Don meoau eran baudor per tota la clutat.

(Vle de 8. Bonorat:. *Unde osque ln hadlerniim dlem ... llngoa romana b a u d o u ~ id ast paudiom daarum. ab lncalls nuneupator..

Vid. M. R8vnauai.d.-Lezioue t.oman du diotionnaira de La laagua des troubadours -Pnrls. 184r.-T. 11, p. 801.

tv) 1'. lis,l. ir:-No ou11 rnuanr sn escriarc. etc. Pros., Muíar, mu- na?; Ant. h'rnnc., Milacr; Ant. Esp., Muear; Ital., Musare; verU. e ~ p e r ~ r 811 VA, entretenlrse, etc.

Uul dn' auioi vol Llaarnir Elha '1 (ai 81 en lo1 rnuiar Que uzr .u, oiilds rarer oerlrz.

81 1' 08 m w a , l'autce baaaiidem) Vid. Ravnouard. Ibld. t. I F .

(.) P. 95, l. 1s:-paa~a~ 80" menguls loa strangera no conagula. La expresi6 malay se lleRelr encara en sltres dos lodrets:. .. HALA hi ~ r a o e n ~ i u t H o c a de F e r ' i ~ . 10% csp. S?)... qu.4 si lo jorn

O. &J. dembls 9\10 nquertaeaprees:.: rnoluy. no es allid oaaa qos Ir uui6 iel edjicllo mala cu uidl hora. pres mlscrbiilment y 1s osrlieulv locutii,a h.. .llulii. don usnoui3. euulvsl (i en nlol hora hc 8on oeiigutp, aoepcl6 qire Corrabors la fiaee del teat segiient: mala hr srn iicngirt.

[m) F. iO6,l. 1s:-e oco menlrs anima tlndrecn lo dora. Per equivoca- ei6 se ha poaet la nota en iguesta f rue , eu lloch de haverla col- laeet en la qna di": -oar pa r gracca de Deu un Rell lanirn, gwsns dono manera pus ssnapendre argent d a l t r l p a d ~ m cercar lo mon. En aquaat passatge cornenpa la gloriflcaol6 del Rey ?ers 111 la Grsii, ea oui sembla val enoarnar lo autor lo esmrlt

liiapliar b.r 1, ei,iicromsni de la Llerona naeloiirl, o ~rodohl l in.r la 1mlircsri;iloIri lserorade Ilaor y de UOCBECI,IOI) ~BCII~IOID

e x t r ~ t ~ r ~ r ~ iiiie i o o contilbuhiren L idasllasr la 8 d u m ~ ' B O U E I I - . . Ilegendari monarca. Molts son las punta en que lo autor inafs- teir eiilos elogis del lley cstal8. Oltsrem nqui lo cap 47, p. 121, del Llibre 1: (Hauia en ayaasc ternps en Aragd un ~ e y m016 noble E m016 oaleros sn estrarn. etc.); y co lo Llibre 11, las cap. 36, p. 198 (EL1 ce lo millor aaualler del mon sena cola falla); 80, p. 199, y 41, p. 907, pletis de rscorts del torneig de Burdeus: lo

? ? C - NOVBS.

.. ,cap, 40, 11. 303 k qae 'a@ ham de referir CLI sl t re reo!a, T lo o*#. 67, p. 210 (Ay uasl es lo Rey Darngo e e8 Iiw de sa l anp lo millor ca*nller del mon). essont eom la mapnifics coroils da toba eliR lo grandida elogl fat per lb Daiit qos omple tot lo cap. 115, d' iquel l matefx llibro (p. 2954 $97).

(*O) p. 108, 1. a: - s p r e s loncandora dd impln ... Impla esou vei 6 taca pera '1 Cap, quo s' uaave. autigamenl. S'emplea aqneste parsula pis sIgnlOCar 1% tala 6ns de que 's feyeu aqoestos vels. La nom alcandora scinble d'urigso bereber 6 intrsdoliit B Espaüa pels ArabeB. Sigoiflrs c%mlsn, ciimiseta. Segoos Egoilas eii son Die- c10118ri etime16g1shi po~te r lo r 81s t r ~ b a i l s de Dorp y de Engel- meiin, se depa alcandrie,gandora. Impla, en lo sentit de ter i t fl, sc trobtl eti lo Teatamcrcl del Princep de Viana y en alties punta. &u aquest eplaodi de 1' aloanaora d' impls. que2$ despnll. 1s ~4ueVs.psrsdonurls.B Curial, adornautlsdecreus deJaot Jordl. m'lil sembla vaure com uiin eape ie de parodie del sentlmerit nuiorda 1 tl3l~alleicscli. pnrodla<iue re aeriit..a qoau Curliil rea- c r x In eamlb8 4 DlCnl2llOri p ~ b l i r ~ m e i i t en u,, t~ r i i e lp ; r lencliri uer d, l " i r o L uu.iri!u aieuiiJoi.o r<on:iria 6ic n.o u Roca de12iiz ~ ~ .~ ~, solament. mes á i>istorideLeonissid l e batalla i>engires(p.lOsl. CiiR.1 couexeot que 1.8 dame8 se rayen d'el l eselama: oro p u c h

iiiciilci r ejniieli we reenrdi nilis S I I O U ) ~ c ~ ~ 1 ~ 1 , de 1>rf11aI LO

6'cznia. shout I i p a r ~ d i a ro p,i.rn tiiia al e r t i rm preseiitarktes ei. nunlieh ador~ul,t ea eimcra ah lo Sniir llraal Y ooaant sobres iI , " . ~ ~ ~~

~~~~t 1&pinla que la Princean 11 havladnrln,. iEd. Agoil6: II.r?J)

(11: 1.. i a i , l. 14:-hausnt B. Pera tres fLlle, la malar drls guok crc nppallat Don Aljonso, e o<ll~esl niori obans que aon pare, etc.

. . A 4 u i hi hs una prossa ineractitut hlatdrics. D. ,\lfooso no niori abiiris qoa son pare D. Pere, sluo que'l suocehi P 3s mort sri 1385. eii los rcynlmea d'Arsg6 y Valeucia. (Pr6spero Bofsruli. Los 0011689 de Barcelona ri8iflicadoa.- Barcelona. 1886. t. Ir. p. 94Li. J.' autor qua trnCta.de dounr G sa obra uu sabor histdriohmolt ?n%rcst, cst& en la oert qiiaut Biu qiie '1s Olla de Don Pepe farcii Don Alfonso, Don Joyriie (ale! y Dou Brederlch -Tal eegsds lo noatra eeariptor ConfoogiiC n9ui Don Aifoiisa I I ,6 t a l don8 la historia l o iiom de Lliberal, a b lo fill rld Dati Janme lo Conaueri- rlor del m ~ t o l x aam? que mor1 en vid* de son pare. (V. op. cit. p. 284. 11)-1,er tnadi.ertoiicin se ha posat ailuests iiob~ en la p. 123. l . 22.

..\1 terminar ailuesta ,>rimara part dich Fer unaobscrvaei6: y es quok " r ~ v t i r de Is p. 95 . I i iiiimeraotd deis cepitols hnsofert uua Ileugers.

alteraei6. pbr nmerae dcscornp6~ ill&dveifidao\eut ~ u d o a al Corra- g i i ~ a ICS probes. io e l p . 14. De B X ~ resuits. uuc'ii Iloolidela i n ca- pitola 6 aportats del &ol>uscrlt, o'lii ha uudo incs en la nostr i Irnpi~.sli. f. siga 17. i'eiia sq~eotasdvei ieucis pei y ~ r o.. qeregis 4 0 B Y l H I Ji.ic.lll. h8Yelll aItcr:itel.Ii> lile9 ~n8tl.m lncoplli \ l . 9. Ii.

a I i l i S . 1 1 l . ! . Q , , c . 0 , P a 1 , .!1

( I l P. 12s. 1 . lo:-o cnrlut <si* B sosbrter lci tiaJre8, ea B dir, caratse pera sufrir les nqPes. 1.a forma saxtensr sembln castellaniaads, tom nlguiics &re-6 que lo amor eioplea. Conaultadn en 10 Diecio iisri in6dit del nialagusnyrrt Agilll6,ls he trobsda sols usada wr Vifens Comes, autor del aegle xir.

f'" PP. 124. 1.7: C . ~ P O O ~ M C C P O ~ ~ la oroonia color es de Pooh. .. Mes .. ~ . ~ ~~ , . , aval1 811 18 lln. 17 se lleselx proy>rio que es la verdadera 111q6.- Mil&, Obras completas. t. 111. p. 490 al traoseriure un frsgment de lo eomeiiqameiit del Llibro 11 de 1s. noveln. en lo lleiiserestudi qoe li dedica, interprete erradameiit aqucst passatje eii lasegllent forma: e segrins a r a trobi la proppia, ete.

(a, P. 124, 1. 11: -10 leo qui a Danle se mostra .. La autor se serveir iridistintament de les formes Dabte ID. l e l . 874, SS$! y nant (p. 295, Su1 qne es la propln catalana. Bn tot cas la prlmera pot consido- rW8e tamhE com uii italianisma. Lo traductor de La Biaina Come dia, Andren Babrer, emple6sem1)re la Begona. Comenta 1a'Corne- t i a 11.. /)o,.! . ~ I l i g l i , r r i de t ' lar~r. , .~z,~le. 'Vtc1. 1 1 ~nlei .5 d e n . CB-

ver8 Vldsl y Vnleniiai,~. Rrreelot 8 16'8.. Eiicnrn qur lo ~oarre r( .cl lDtoIaIUd~6c~~n nl . icat unelatie iier uriiiiurs 5ecsda ail famas ~. ~~~ . " . . u

meta italiA, la. lis secuit abaus les sewa uetindea e?, lo f a ~ i t o l - . ~

iiel Llibre 1, (p. 04) iloe po<lrlam nnomsnar de la visio del c o r menjot, seutiaa adaptaddde la matao'glio8a vislone delaap. III fie la Vita iVuooa.

P) P. H E . l. 4:-ndes "os erofellonianb 00s mate ia , agss 00s naaleu nb Loatres mans. Geiierslment Bii lo lleuguatje de Curial, que Peca per sfsotaoid y arcaisme, se oanii las formen verbal8 de les segones peraoiies del ploial eii ala, ets. ila, que per Cr~dicld liters- ria conservara lo llcoguatje esorit. pero qos de molt temps abans i a havien deaspsregut de la lleiigiia parlada. Recordis lo tornau de P. Vidal, posat en booa de cstnlnris. No 6s aquests. 1s. úoics y 80la veRe.dB En ooo 's oreaenta ou lo novtre tcxt la eufonisaci6 de . . IS t fi11~1een lrde les formes verbkls 1ndieades;podriam cilar,molts mas exemplea. v. gr. p. 88 e digeu, p. 9% lezaz, p. 167, molt par- c o ~ . e l . . ece. Gsdenutar queen Ir T i ran1 lo Rloricli piir oi i re iz aolta i ~ i c s r e r ~ rts ~ t i e '1 Cmr~u I de III 1l:ii~on vlvs y ynrlaaa, ol>e- nes suiiro nitii~stes iormes rorbalr en o r d , el . , i l ~ . oredomlrrnt ea91 sempre les earrdlstlres mes cufooiqoes y me8 vulgar8 so u.

<-. P. l l 2 , 1. R:-que re i l4 ,u . u.rer ii u s i . L a r r a s & I~ iu !?Semble ;be rrf;rintac aqcl B la molr E U ~ ~ U U d. algiinscnsnllers de 1il;iidre ~ , ~ I ~ c R I ~ ~ ~ I I P ,i les :lot.,el.ei. 12 sri ic i t ale la Frase cl.,r. vogb

ya.? I O T ~ ~ .

sino lo que '8 dlu abans (p. 181); ~olc ls tornar en lo mon les malas Costumesde BFIEUS aenspietat. Su. sus lsuats tantost'e kagc yo les donrallas que hau.18 presea. otc. Eii tal cas 10 sentit deuria quedar 8x1:-Vilan caualler dies donzelles prsnela nos per les Crece87 qr<s resta p w áfer c i ácbratw (joeusl san8 >ida@ Aquas. t. matexe sapre~sid se rcpeteix ab motiu de la batalla 6. ultmnpa ab lo senyor de Mombru que devantzde Curisl haviamort trsydo- mment 1, eacuder y la donaella qoe amennva lo asoyor de Mon- lesu.-Curia1 reapos:-Ccrtes. ai 00s sala morl, yo d i z que8 morl RSE@898nbpiet<lt, SIC. ( p . 170.1. 8).

(9 P. 203, l. 21:-Sengoi., s i tots lm Rags de ~ i i s t inns~rm<a18Oaua- llnra com "o.< e lanien tala oassalli, no Iinaria maro en lo mon. Axia di" res ta s l Eey de Arsgb, desprende haser.contsmplntIes 3rorsea qme de BOU LDR hevi& fet en lo runieiy. boiixamcot, ex. preeai6goe rccordsii una de Yoi tsniaf rcfrrlntee al Rey Jnome 11 ,!e raab: ouue el..ta eeria enseutis oiie si r l r e m e de de Oranada - . -~ . foa de la sua conqoesta, gran tsmpa ha que fora de chreatlsos.* (@d. de 18 Renakensa, cap. CCXLVIII. p. 478'.

r! P. 211, 1.18;-tal cuyda ontas daltr i que creij: Ir.? %ea. Lo pensa. r s o t d' aquesta eayiressl66 refr6. eata. mes deseorotllat eula. D. 116,l. #:-Tal cuyda s$&r les onlea dnllr i que crsiz IcssueR. --La refraner 6 colecci6 de modismes provai.hials y vulgar0 d i C n ~ i a l no es. n lde molt. tan rleh com en I'irnnt, que ofcreir tina den de parla popiilar abui~daiit eom poehs de noahea claa- Mchs. Ab tot se 'n bi poden trobar slguua molt interessants. V. gr.:-boate8 epelco ú tres diespuden (p. 721.-Uils canten que I#loraran enúreu (p. 105):-car crrcrs tots die.3 amargaíp . l l l l : -no plcgaslan que tenendengs. net bozes lnnlque oalles mcnus :p. 175):-qui l~noia llopit lo tent hoguera feta laglosaíp. 915;: -6 manera dnauells c l ~ i carouen ocl en 10% e rauuen lo .ion&& . . !B. 2%):-Ú t a l rnestre tal dessbla rp. 1251, ctc., ete.

(') P. P81.1.2B:-Lo coaollsr h a non Cilria1.-E Snnta Mario, d k . lo fieg, e poings noml! Pep maje aquesl nomse pcrleny be ú tal

oaualler ciim el1 es. La mot Curia1 quo hn. desaparsgutdelkllen- ~ U B ~ 0 1 g n r ~ a t a I & ~ ~ , y q~le en &qnest llibre 8e iiaa oom nom pmpi llel Drotaaanfato. v tambB en lo seutit de adieetitl. significa cor-

corteament. Arta curiaiafestes (Tlrant. IV. 340', veneo i ser fes- te9 de cort 6 solemarials: usar de curialita6 íSomni de Bernat Met~e . P D T ~ S , 1889: P. 1271 es conformarse als osatges de la cort, 3 reebre molt curialmant (Curlal. 2181. ss com si dieoesslm. re.

49 P. 8x9. l. 11:-LO ~ e n t i t no est i ciar, sen diipte perqua lo copiata. n' ablldd slgun verb. Eembla qoe hsvla da dir: Parque la Rsym Jench, e lo Reg pres <1 Fcstoprr la ma, e dirc: onque iios eiats no itaran sensfesta.

("1 P. 235, 1. 80:-eportaua en l a rnansga lo..... e les letres tal com Dien en la tenda que haoia donada d Curial. Hi ha un bnvt au . . tcat. tal segada por iiu Iirvorlo e!it:s lo Eo1,lata 1.0 mot omi. rs t iroyOui qu'ed icbrrr. Kecniilli lullasauljr d i la pl19b.en qms's P i ' r deacripld drl preseiit I c L.gorrtr i; Ciiriai ... Atr.rr.; . ii.s«

NOTLS. 5 % 3

uno tendo a6 ouotre relrals molt bella. toda da cell raS carrnesi. brodada daiacos dor s de ul1a.e en [apor ta h a d a un lsbrsi. blonch molt ben fe1 qui ~embloiro pos oiu, e tenia un coiiar fet daperles s desafira, el iar Lea ooriea da lapor lo de l o tenda Iiairio lelrea de perlcs s da p e d m prebiosaa qrri datan: Cornant popa mon o a ~ c h r e o u ~ ~ nourter. la aran1 dolour nul li f a r t ti souPrir. , . - . " P. 289, 1 ~l:-~rec&dald ooa, senyora. de les paroulc3 qu; d h Guismunda da Tancredi ti son.pare sobra lo fe1 deGuiecar1. e da la descripciri da noblasa? Alodeia aqui 1' autor 6 la histans sentimental dels smors de OuisCart y Gulsmiioda que 'a conts ou

' la novela primera de la jornada IV del Decameronr de Boccneol. Butre 'la priocipia, la condiold'y la oculta amor de Curia1 y del lnfortunst smant de Snlern hlJlia slguna sembleopk. L' nutor ~c refeteir A elle y fd deaprBs menei5 de 1s trtiglee mort dels dos amants. La natdtlca iiarraclú de Boceaeel fou molt coneguda en la Edat b1itJa y ss ioflueuels. ha arribat fina nls ternps moderns. Lilerelurblatl f ü r gerrnonisqhe und romanisohe Philologio. XIII C. 412.-Shiherwood, Dle hcuenglischa Bearbeitvngan dcr Ei i ih lung Boaeaecior aon ~ i i w m o r i d a und Guiscardo.

ti,, P. 284, 1. 1R-8 a p r e ~ scn ana ' a l iMan1 de Sinolii al monaslir d6Sancla Caterina ... Aquant~monastlr tlngue en IaEdat MlUa molts anomeonda, y 6 la eepullura de 1% santa se 11 atribulan virtuts euratlves miiacolo~cs. Alli vlrian tretíe monjos en errrems. pobretat, puig no'le oadiaopoitar vlnnda slno tres Cops pei setmaua. .En cal monr l a (SyEai) Y li lois fudonnie parlarenl l i ongele le cors sainle ICalsriri<, 9uan de dt Le cief copi en Egipta. L a gis1 en vills q*e ses c o r a r y t . El lassusa une abcie de moinss Gris.. Brnoo1.-Fragmsnb r+ld¿lfs e la Galilsc, p. BD, dela Ili- naraires dJsr tua lsm, GeoevB 1888.

(':'j P. 286, 1. la:-& ogni unlo! porto cinla l a corda. Y desprda d'wueatn Cita encoml4atica. {cita ab qoc poas en alf Los famosos wtes del valer68 Rcy d'Arago; eecrilsen mollsaut~ntichsa gran$ librea per dioerses, grahp e moll solemnes doolors. segoelx Lo ca- meulilrl que ompla lo rostant del oapitol. rLegtd3r. aten be a le; paroslesgue diu: que de toda oalor, e no li posa dsfalliment. ete.. Lo teroioa del Dant, A l/i qual pertany lo Pragment Citat, es la aeguant: Que1 qne par sl membrato. d che a'accords, oantando coa eolui da1 masdhto nano, d'ogni valor porte cinta In Cordo. (Purgator1,eaiit VII. tarc. 88)

Ab LO rett.a:o del Rey que fap lo Dant y altrsv eacriptore, s'acorda lo del aotor de la presenk uovela: i A c i maliicz Cwriol, mdra lo Rey (Pere) e uiu lo moll espea de cota la persona e d e sonda.. oent atatura, lerR6le en l ed~uar t , los ulla tots ardcnls e guo pn- ráo qae alla on rntraua metia 1error:parlaua poch., (p. 199).

(au) P. 308,l. 14:- romp totes 1.8 cauemesdcLipar e pcr cadafora l imn actatj lsmpesl~osos, 030. Lipari snomenadi Mellgvnis sn 10. tamp8 nnticha es ln mesgran del srchipeleoh d'lllessolc8ni~ qnes d'aqnest nom, ahont las g r e d s hl possien lo estatga do BOIUR, lo dan dela vents. '

('3 P. Süü, 1.l@:-Plvla ubre la gola lanfnnt jlarnr, r pedrea pcr la boca de Vo1com.-Volcsno ee una sltre de ~ c s iues Lipsri, f a m o ss per son voleA qu'esmoatra aemore fumant, nb nn mmple orlLter de 6C4 m. de dlsmetre.

("'1 P. 308,l. 19:-i\fonpibell.-Lo9 Sioillms nnotnenso iUongibello 6 8lmnlement il Monte al Rtiia, lo voled mea alt d'BoroPs7 1%

ea,, d'It&llk. ~~ ~ ~ ~.~~~~ (''1 P. $14, l. S:-No es can Curial, ns 1. ~soaic tan be lo nam W m el1

penea. Rn de dir: no rs tan curial, cta. perqoe aqni no ss nom ProDi, slno adjectlu. Torna b j u p r 1' nutor ab nqoests doble acapol6 de nom propi y sdjeetiu en altrs passatje.-Ve, "a, Cir- riel, oullea esser evrial en lo cel. [p. 360, 1. 11).

!'*) P. 517; 1. 1:-Curia! nraiipoch mal rn ayo.-Aler, pcr mareiz. forma escnrssdamolt rara.Se troba tambe eii lo plural v.gr.:-quin!! malMEnEs nquesls, p. 411; l. 11. Iln Tiran1 lo Blaneh. nos' uaa. aqueñts.forma, sino la mcs viiigar y oorretit rnereis, v. gr. Si lo ooaaller ha jiietat ni marca al qui uleiter morl. (1. c. 35). Encara es mes notltlile lo escursament eii lo serhfedr que may pren 1s forma lncoaettva en lo nostre tert. V. 81.:- van contra aqudls francesca e FEREN en eII8, a lo bpogit de1 jet ir era tan gran, etc. (p. 218, l. 5!.-aeont qud liauia feril d e l a tanga. va a cll e PEBLO d e la spoaa, [lbid. l. 93'.

i'? P. 325, l. 15:-sino era que la Cort del Puig de Noslra DOM tato justada ... etc. Los paigs 6 puis elen oertsmens po4ttcha dlts també en altres temps Puis de Arostra Dame, del uom d e la vila de Velnf, ahout havian pres arlgenloscnnourao~ d'aqiiestaclaase, celebrnts prlmerament en hanordo InVorgeMarin, en loaquala se preml&Yeii les millora caropodcions po8tiqoes. Aquestospuis con. saarnvcu ii la. forma externa iine. imoorlanols. caDital. s llur iniuencla eontriboi &donar & aquella Poesin ou t6kou6tóiio y desagradable,sobre tot qnan desaparogii8 de les esferes aria- t o ~ t b t t q u ~ ~ , en lea qoe s'apoyara 81 meoys en alguna reslltlit. (La litlaroture/iancnisa D P moyen 0g~p~1088ton Paria.-París, U9U. Ii. lb:). L O ~ & U ~ ~ E O I ~ ~ ~ ~ O ~ T ~ U l l u l ~ l l i i l ~ 0 ~ t ~ d 0 t R n f 10 BCN1.l r iv y Bnl me* ;ivnut, y rcmblan baser prcrnogor les imirwinns aleuiaoseo dvlx Jlei lrr~ rontdr* -De la de\uei i oue 9 tenia 18 Verge del Puig p g donar idea lo segoent psss&e de Tiran1 lo Blanch (1. 74:-youspromct de ssruir "os ang complit en La omtra deuota cosa del Puig de Franca, e donarhi C marchs dargent.

(9 P. 326,l. 18:-Esnoora gna tols los enamurats que alli se.-ien dt - manaasan á criis merceper oos... Aqueat epissadl se Uegelx tbm- bB en les Cento muelle anlichi, per sltreoom dit Il Novellino,no- ~ e l e LII. D'uno norclla c!bGaoanns i n Provense olla aorta del Po.. EB 10 text mgaeonaiderable qua'n%ha qucüot de lea festes del Poig, y 1s relad6 6 argument es lo mateir de lppoeais de Bfaart da Barbessien, B 1s ~ u a l mes endevsnt hem de referirnon, y de lo Lai de Enmbors. [Vid. Xiln y Footanals. Obrascomplatas. t. 11. De 10s trobadore* en ríspaña. Enrcnlon~. 18R.-p. 111).

? P. SdS, l. 1I:-6 per i,aho de aqlrella dalecfable scie~icin ... En squest lloch bi ha en lo tcxt de bladrft un8 liuia de ponte horl. rontsl, interrompuds ab duas ratlletes verticnls, mes lo Rcotit uoeds comolert. - ~. .~

Cl P. 314, l. 8: -iUa Dione adoraoano e C L L P ~ ~ O , q u ~ l l a pev mndre sus. pvello perfilyiolo, sr deaia chillo slcftc in grerno ri Dido.- Lo text ltaii& da le Divina Comedia, mal traiiserit per Icautor 6 pel CopiRta, restitolt a sa verdadera llip6 es lo aegtsnt:

Xs Dlone adoravano e Copido, Roella per madre sua, questo per Bglio; Y1 dicesn eh'ei addote iti grembo B Dido;

(11 Paradho. Cant. VIII, terc. 2:)

P. 380, l. ]::-E dnquasl (Satorno) di& Danl eri lo sau farcsr libre; Ooise uedel temperar d i Iaue cral patra et JElgio, e quivi m e f o callo. 0tc. Ve1 &qui I & ra8titoci6 del text 6 que '8 referclx aqoes- tn clta de 1s Divina Comedia:

. 1'.5&4 1 e:-L)nl!rr ,.ori g d IJanre ,no nlii.or a6 aqwll mrrre V U ~ d ¡ ~ . <,Ub'l'UTO AQL'DT. YPLLO QUE I l A I .ACCLb Or: 31tiNCOllIA - L'sntor ei, io i icar ouut nl liiieotar referir l i aoiiiui dc Corlal eu lo Mont ~ a r u i s , te; entrar en lo terrer de lo I~icredible y mar* roll6a, y eiiuerio 6 de per riure, s;eacusa, ab sengles antorltlts, del aeu atrevlrneot. No 'a pot donar un respecte mes gran ala fare de 1s. reelitat. ab tot y traetsrse dluoa novela. Le cita del Dsnt com- plerta eslasegiient:

Semprs a que1 asi'ch'a facoia di mci,iog*a de 1' aorn chlicdar le la6bra quanl'd puote, rierocchd, sanso collia. fa wamoona . . - .

1 ) .'. 391. l. 4:-e rrponr l a F i o n i i . ~ diu. (Acbillcal ria mri.lilore ,?als. empero y o r o i ~ o d , e h . ear r o lio h e logir en nlrrr loeli. L i Fzorela de Que aooi'a oui la ea. arnsdi.vtr. la de Arrnnuiiino, jutzo de ~o1onya;cornPost~eo l sn i ona eom~ilafid de historia;omi U@, BegOnS 10 gmlt de 1s Cpocn, plrus de sirnparia per Iscsu8litra- yans, fetaper lo rnaJor psrt sobre la Ena ida y nltres faots, v. gr. los comentarla de Servio, lo Rornan d'Enra8 y ons traducelb

5 26 NOTES.

lliorm del poems de VlrgII1, per I'eattl de les Cl6ansons da gesi* Tal e8 1s optnld de Pamdl, lo d i m r delserodit~ que8'br.n oouuat d s la F+ortta ItoHans da Anosnoino. en los Sludi d i Rlologio mmamo, de Ernset Monael, fesc. a. ~ ~ ~ ~ . - i l l . p. l i s . ~ ~ x ~ a t e l r un exemplnr d't~questaFiorila en la Blbllotseu. Nicioonl de M* drlt, proesdent ds la del Duch d' Oauna, cltst ].sr J. M. Racarnori, Catálogo abrsuioda de los manuseráion de la Bibiiateaa del Ezcmo. Sr. D q u s da Oeunoy del Infantado. Madrld. l889,I.tB. Vid. Giorn.itor. dclla lstl. dtai. 1. W8.

('1 P. B91,l. s?:-sepons 9u6 ho ha trel dslls meaire Guido de Co- lruipnis. Se referelx d Dletya y Deres, ala qul se atribuhexen do1 narraclone no~~~eIs%qnes de l a decadancia rlBasica,sobra 1% g110R. deTroyn, cornpoates probnblemeot en grechy abrevladse cn llatl. Ea aqueatanos. oovs prova da la grao popularitst qne 1. CKmica tmyana obtlngué en la literaturs cstalena. 4 qosl coneramcnt =rrib6,segonssemblo. percandoctede0uido de Calorina, adrocat de Measine, qoi pos6 en Ilatl so lo segle xi11 lo fam6a Roman de Tmie da Benolt dessinte-More eacrit vers 1180. La obra de Qafdo fon tradohids sloatal6 eii 1967 psr Janme Conesa, protonotari de D. Pere IV. 8s oonservso d' ella ~ I P U I ~ oddlca.: 1111 (111 la Blbllo- teca Naalolial de Madrld. altre en'ia del Doch d' Osuna. aun ha pasnnt tarnb6 6 la Niolonal. y los que poiaehexeo respcctiv~ment D. Pau 011 de Bnragoaa. y U. Joaeph Amctller de Qlrans. Se 'n trovan clt-ts d'altrea en loa cotalcehe de les Bibllotequesdelitey D. Martly del Princep de Viana. Se gap qne D. Pere IV pag6 100 Uorins par 1s tridoccl6 del Dletya y Dnres, pero no's pot biima~ a lab a16 soli l referlr8e 6 1. obra de Colonnn. an'ea on eomoendl de lb8 do#. L'antor del Cuna1 parelx haver ooneuot dlrectiment aqusata, puix la Clta ab delectacl6 altres vegndes. Axla dlo (P. 68)

Iüo üuido de C~olupneb olla on desertu lo 1 etlaia nc Flaca.. . S toma Auaurals per testlrnoiil al parlar de lea bodes de Ourlil y Qorlfa lo. 515'. .Anuslh l u r Iin uuldrnn sobar ftaan mcairr Cuiiln . - - . . ~ ~ . ~ ~~ ~, < de Colurnonh al la hon t ractadel darrni.de Jason e de Medsa .... madpaq;r Meslra Giridose es trsbellat molt ari,fer tala dssdrip ciom a sll ho recoman.*

(l) P. IRS, 1.8:-Hi hesqai ea lo oodex de qos m'hc servit. m i t j s p l ~ m en blanch que tal vegads den correspoodre 6 uus. llacona del taxt orlglnal.

$6) P. 890,I. *-Heolor J'cu mes. pila ~olemncs a maiora ooear, Mcli mes drtutn s fonch msnyr uioias,.. AL marge d'equest passstje'8 troba en lo oodex da Madrid una nota que dio. refarintse B Achtlle8, com si I'autorae penadle d ' h v e r CarreBat maBaa. 1. m* m lo elogl dtHeetor: .oolillles feri be a Hcctor car en batalla oiiscu dsu csmar son oiianlaye~. Eo lo Tiran2 la Blonch 8' ab- a m a Ismatexs s imp~ t i s ensera 10 511 de Priam, quesentlren casl totm lee literatures mitjevnls Loa exsrolta del gran Turch por. taven en 18 80. bandera unea letrea d' or qoe deyan: Venjador. da apl~dl la Sanch de aqlrsll benoucnturat cauallar dan K e c i u ~ 1s Traya.(l. 380).

NOTES. 52'7

P! P. IB0,l. 6: - <Llom~r0 h a edcrit librd pub entre LOS homeM rlb aoienaia mnn que r ia tengilt sn gran mllma; Uitis s Dares acrG iwrn l a osril<LLe os* ha pronunrb. Apoests sentencia del h6roO delm no~ola , proba que ab ta t y los e l o ~ i 8 del autor enven Homsro. que dsmostran aoe lo Renaaament a' abria j s PM, no se havlen dessrrelat e6cnri.n aon esperit los prejudiclri de aimpatli do I i Edat Mltja envern los Troyans. ala quals conaiderava com Ion &ntlpe..s&ts dela Frauchs. de18 Romans y Ros dels matsxoa Br4tom. No IeC~ldo hever trobat en tots la liitereasant peragri- nao16 de 1s llegends trayina .sn Eepaoya al trav6a de l a Edat M i t h un ei>tBodi tan ourl6. v tan extenseorn aaueat de la Praieot

~.~~ por* decernir i i quear16 sobra I n r ~ s ~ , c e i l ~ a vor~cltst de les Itnrra- CioDU de Hamero da Darri lo f v i ~ l y do1 cretenelt Ditye

i". P.439, l. ir-:Curlall ozt oom a,uel l ~ , u i era gran lrobodor 7au una canpo yu i di":

Al~ass l a o n larcrifana. . " La Csnq, que iqui s' .irlbueir B C~r i a l , sl recor.larao de lea paranles de IP Ouelf~, de qne al 18 COI, del Pul* Y 108 1Iea:d ama- dora no la yreg iese~ no '1 perdona* jnmdr, no es nltra qne lu dcl trobador oroosocal Rleart de Barñsssleu. avbre 1' arruniont da la qu.1 a i tea i lo'de lo noveleta LXI de le; cenlo noveiÍs anliche, coleccl6 anomanada comoument Il Nonallino. A son torn totn la trama de la part smoroas y scutimeiital de C d a l &A casi be ealcads eohro aquelts po6tlca tradirl6 provan<nl. Reus aqiil com 1s drarrlu en Royooosrd: nDaon 18 eoor dn Pug-üolre Deme, tio oEelltil.hommsde~r.ud meriteeot lemalheurdcdcolarrc an bslle

~donner a fet I n f o r t u ~ d ~ ; slle regpondik RJB ne liul pardon&rai >iqn'antuit que ceot barona. eeot chevsllers. cent dames et cent idemoiaellea me orieront B 1. fols merel. ssns aavolr B qul laui. nprl6re s'sdresse..-11 dsvnlt y a s ~ l r blentbt one P€tequl sttlrait .ordiuai~emo~t uo graod concoiprs de peraonnes; le gbntilhomme >se B ~ t t a ooe sa dame s'v trooverslt. s t oo'il iioorralt T venir .snssr. de moude pour crier merol 11 c o m p h uñe chansin el la <mntln de la Mta 11 mantd sor un lieo eleu8, et la ~ b a o t a devant .une asga!riblde Imnteoae; e'eat In piece: Airssaicum 1.altfarid.. ICtroirdei Lioealea orl@nalea dea'i'roubsdoure, par M. Ftayoomard. T. V . D. 111 Y IF de 1 AdodrllslLmsnt Y 43s del t0.1).

18 caiicO. yuc scondopte lo coplate pena& transcri~re mes tan.Ts! solla Iiu dexa de fer per oo ontundro lo tez1 provencal Vet nqzi ara In orimsra eairofade la ~obs lsde Barbaroicu. uu'es enbalmsot tsmbCis. qne eoot6 en germ& lo penaament capitil del Cun6al.

Atreeoi eum I'olifsns Que qoan chal no1 pot levar Tm que IVaotra. nb lo erU8.r' De Lo, votz. 10 levon aos, 8% eu aegrai iqoel us

528 SO'TES.

Q u ~ r mos mesiaits rn' es tnu grens e yessus; . , . E si I&ooit'6 del Puei e '1 rie bobnns

. E i.' adreits preti delo leisle ~msdo r s No'm relevon, jamals non aerai sors; Que dsigneson par mi clamar mercs

. . Lai en preiirs ni merces no ;m val re! (Ibid.) : tlegueren quatre estrofesmes de 18 a t a s exteos16 que aqnesk.

("1 P. 446,l. 18: -ilIatl Cirrial li llach dona1 (al leo) un altrc solp par las ioms, que enpoch esterlb da fer la dos tropa. Aqosat apiasodi

, record6 un de aemhiant del cavaller D. Perede Qoerkll (s. XII1I7 canlat en lo Romnncer catolD del llarejat poata D. Fruiceach Ub&oh y Vingeta. (Segon apleoh. Barcelona. isB4. p. 381).

(v2, l< &78,1. PO:-Cui1<11 vista la manera dals TurcIa, 109 gicals cas. L.UR jo rn combalien á cors par cors a b nyvsllv p i s melisn en atri>2entcsa do fe? armsa..... Lo aoutit queda srqnl incomplert, Per mancameot de la ornoi6 priucipol. La obaouritat de la fraae den, i lo qne sembia, stribolrae al copista. p. 494,l. 1:-e jlnnlment ni a BoonEs cdles, sarnoscs, ne a atlra cosapcr uil e riengspreabla guefofos comparar 8spadia.-Bqre, ii.8~11 que correp.ir eii IR tdnr liirja per Kurop.. durh fin* h proD del iiootri. tcinpa. y sig!iilicnra A mts i1 Iieretja un borne eorregnt a t o t ~ mati* de bcatinlirsts. IBieeioriari d . ouloriliils de la Ilen . ~~~

gua catalaria, d a D. Mmlm Agoiló). ("1 P. 498. 1.1:-Frondirio a Brisona, Amodia e Uriona.-tu. dos16

al Amsdis ea intsressillit, eom una proya mcs de la dfmsalb del llihle do CRbnllerles molt anterior al Amndis cnsteliA. Be soma- ment curloss. també la menolb de Frondiiio y Brisona, t d vegada úntoa en In uoctia. literatura oibtdana. La hlstorin de apoeats daa nymadura v6 A esasr t ir i &<;la1 Orelaolá senslllistmn, 6 mes beuue. especie de mniiunl ~pistolari amor69 y gcdaot. harrejat de prosn y vers. de oortri exteaslb, d' Rutor desiovegut y d'origen piobable- ment fraoces. Degoé esser escrita 6. las dnrreries dels. xiv 6 eu lo Eomencament del xv. Oomdiu ab molta de rabd lo anbi Paol Xeyer qui publieA eu la Romaniir nna. versi6 provensal.cat&l&oe de agoesta relacid. (Any 1801, t. XX, n."80, p. 199 y s. s.), lo fet de Frondiuo d' mar a bntres &b los Tuicbs, els. molt natural en las tcmps del fam6s Bay~cet . (1889-1401).

(3s) P. 498, 1.3:-Paris e Viaria. Aqueste. snumeraei6 de noveles oabsr llerasqoes deis segles xlv y xv, venia d easer ou lloah comú de lb literaturnerbtiea de la epoca. Eu l o Cancionero da B ~ B M B D I l e ~ d z la segoent estrofa, eomposta en 1405, per Nioer Fr%nolaeo Imperial, en Ilsor del reoen nat priiioep D. Jaon, qui despren foo 10 BCgOO de CmtaI1B;

.<Todos los amores que ovieiou Aehilea Ptcrls e Troilos de los sus seüorea, Trlstan, Lancerote, <le los muy gentliea So8 en~moradns e muy de valores: 61 e su mugcr ayas msyores Qoe loa de I'aris e los dc Yys iv l3 de Amedis e los de Orynns. E qoo lo# de Blaoe~for e Piarcs>

liol'ts. 5 2 9

Ilc lb uarrneid uoveleac:i ae Pnris y Vinoo, tnir p p u l ~ ~ r eii le Edat Mit jn , s s coneFr~~~ i~ rersl6cetalaoa,gual onieh eaernpler poasehia D. biariao Apuil6, y ovoy son 1311. ab lo tito1 de Hisioria da lea amor3 e sido da1 Cawolle~paris: a da Viano, fllla del dalJ de (+anca. Hi ha a' ello. tradoecions itnlianes, ingleses, francase% ffam&ques, oailtellanos. ). fin8 on codal aUamlibt dagot & un mo. IISC~ &~.&ponó~;p~Ig 09th plede modi~rnes d'&qtlest dlalecte. (Vld. 1% H~aloRa de los amorea de Pnriv 1, Triana trasladada por un mnr i~co . nar D. Edoardo Saaveüra. Extracto de la R8ulsla hisl«- ~. rica. Baroelooa, Febrero de 18181. Eu la Tlranl se tioben tamk-d alualons B la historia de i'nrla y Dlans. (v. t. 11. c. 11% si be sosin. tejan mes les cites del elcle bret6.

:!: i>.sts. l . no - on4 son &och I I ~ U C I C . . 6 L O gran rl a psruenrh i.010~ A ~epstlcee wursta expm8~1L. Y 88, 10 matetx RCOIII, en In n h d i i n 615.1. 13. 46 a í i r o l huni aoia oo'h a oaeh ~ e i < ana. No l a he trobada m w . noe l o recarde, en les ioeves lectures de tertos .. . ~

cbtalans autichs. Be poguera esser uii cnatellnnisme; A lo metiya 1s he visto. usada. eii la mstens epoca, en la carta. S5 de Hsrnaiiüe del Pu ig~ r . eudresssda en 1478 al blsbs de Corl&,en lsquese piiiln. ab vI~8c0lois loesiatde Csstells. abmuis del aduenjmant dola Reya o&toltchs. .LOS psriadoa ..... aeordarori de se juotdr psra remedisi, algooas t i r an i~s que se entran su poco d poco eu la. lglesi& .... (V. Maaendea y r c l a y o , Anln/apin de poelaa [/ricos eaaldiaiioa. t. VI. p. cr.xv1i..

'1'AUL.I U' ERRADES

Pig. Lb. - DI" - E&S&

asprendrs ddsprendra pare pkie Apen'lo o esfrontsls 6 &ntnu&

Arta. calla cogdat pueos pressnt. vsolnt lo 1

car com kiilma aoqa efcreber. veent lo BOnrats qui .ats '401 trobarfigran grecloaemente

fer - Goatrst P9U08t

agl= 0ch dIiW %uy ouor&blsmenteut "

era era Cauallsr liu hnueo BBn perdfpa roeord~nt YO~<LUBB 8. 10s renon robo e11 rcstituiret9 iioii fspa deinllrrient perdesoem No es tan Curiiii auislsut quill ~18queseeli diilput&ren galera .le,-

Ha do dir .. . . . CBI& fI&m frare de~peudre despcndrc bar0 frara A! Perliil

O i.8, f~00L.18 tmoaus Arta ~ s l l a cuydata quen0 prcaeut. Yeoint lo v e q n , tniit com anlms (1) l ~ u p a sscrebat (7) veent aoiltst8 908 e.Il<tB que irobaria gran graeiosament .I"~&uB baxes f.t

858 iS a l pobres 8 11 10 glrara 370 9 slgne 381 n Ve be a84 7 Llmonioensein JA 11 e no abin 4 U Pb epatles 150 1s mb&x&dor 4% 17 mbmador 4 l i ?S roa ha diva lCü l b lexeren 4M 1 inatllicb rru 1 4 ii reyen hoiioi.. korbas &YO 10 S~BOIIS a E&USLL dYB I Beuta Mart~Dagost 199 16 c&uller3 501 1; 10 ora $08 1 auiataiit 305 U emc~pclliií 5m Y 1 doiiaaein

.Ir pobre* la girar* Clglle Ve, ve Limouieeusltlli e no a s b i ~ espatlea ambarador ambarador vos bo dlrs. lerarern iuatiñch II regeo houor.'toi.lnn segoos la. cnuaii Banta MntiaDagoa: cauallera la ora niu~tent eiionpellat donariari

Documents

Reial Acadèmia de Bones Lletres - es lo libre segon. lo l.M poetes … · 2019. 10. 23. · e dichte que es ver que Hector en batalles de molts gents fonch lo millor caualler del