rels, revista d’idees i cultura (2)

revista d’idees i cultura

2

hivern 2oo3

4 eu

ros

r lse

papersll ibresadoquins

testimonis

edicióRels d’Aigua, Associació CulturalGermans Cerveto, 6435oo Tortosatels. 9326812o2 / 62673536oA/e: [email protected]

direccióAdrià Chavarria Curto i Ivan Favà Vives

secretariaJordi Martí i Julián E. Castro

consell de redaccióXavier Ballester, Lluïsa Cavallé, Thaïs Cloquell,Jordi Laplana

assessorsNeus Aguado, Fina Birulés, Maria Bonet, ZoraidaBurgos, Jordi Carbonell, David Castillo, MariChordà, Agustí Colomines, Josefa Contijoch,Adelina Escandell, Robert Escoda, LeonardoEscoda, Josep-Anton Fernàndez, Gerard Horta,Lluïsa Julià, Miquel López Crespí, JesúsMassip, Frederic Mauri, Albert Mestres, ManelOllé, Montse Palau, Teresa Pasqual, ManuelPérez Bonfill, Albert Roig, Antonio Salcedo,Ricard Salvat, Josep Sànchez Cervelló, SalvadorTarragó i Gerard Vergés

fotografiesLeonardo Escoda

muntatgeIvan Favà

assessorament lingüístic i correccionsJordi Martí, Araceli Subirats i Julián E. Castro

amb el suport de,

col·laboren en aquest númeroArnau Pons és poeta i traductorAdrià Chavarria Curto és llicenciat en Història i críticliterariAntoni Mora és filòsofThaïs Cloquell és estudiant de FilosofiaLluïsa Julià????Albert Aixalà és ????Jordi Carrión és ????Fina Birulés és ????Albert Mestres és escriptorJordi Martí és llibreterXavier Ballester és estudiant de FilosofiaJulián Castro és ????Susanna Rafart és poetessaAndreu Subirats és ????Josefa Contijoch és poetessaAlfred Sargatal

imprimeixImpremta QuerolPol. Ind. Baix Ebre - 977 597 1oo*435oo Campredó - Tortosa

tirada5oo exemplars

Depòsit LegalT-885-2002

rels, revista d’idees i culturanúm. 2, hivern 2oo3

e

3

temesnúm. 2, hivern 2003

L’excursió a la muntanya. Franz KafkaEditorial

Simone Weil i el judaisme. ADRIÀ CHAVARRIA CURTOL’aporia com a reeixida. Autobiografia de Sarah Kofman. ANTONI MORA

El deure ètic d’escriure. THAÏS CLOQUELL VILLARTEDe nou Caterina Albert. LLUÏSA JULIÀElias Canetti. El testimoni escrivent. ALBERT AIXALÀ

El llarg viatge. Crònica d’una tarda al Col·loqui Internacional JorgeSemprún o les espirals de la memòria (Girona, abril del 2003). JORDICARRIÓNPrimer Simposi Internacional de Filòsofes. FINA BIRULÉS

LlibresPer acabar. Susanna Rafart, Andreu Subirats, Josefa ContijochLa gravetat de la literatura. ALFRED SARGATAL

nou mesos

Adoquins. LEONARDO ESCODA

57

814

202529

39

43

475962

66

67

4er ls

5

núm. 2, hivern 2oo3

L’EXCURSIÓ A LA MUNTANYA

«No ho sé», vaig cridar sense so, «doncs no ho sé.

Si ningú ve, és que ningú ve. No he fet cap mal a

ningú i ningú m’ha fet cap mal a mi, però ningú em

vol ajudar. Quin esplet de ningú! Però no és ben bé

això. Simplement que ningú m’ajuda —si no, aquest

esplet de ningú seria ben bonic. De bon grat faria

—i per què no, doncs— una excursió en companyia

de tot aquest esplet de ningú. Naturalment a la

muntanya, on si no doncs? Com s’espitgen entre

ells, tots aquests ningú, aquests tantíssims braços

allargats, doblegats i enganxats entre si, aquests

tantíssims peus separats per passos diminuts! És

clar que tots van de frac. I anem xino-xano, el vent

passa pels buits que nosaltres i la nostra massa de

membres deixem badats. Les goles s’eixamplen

lliurement a la muntanya! És un miracle que no

cantem.»

FRANZ KAFKA

(Traducció d’Arnau Pons)

[A partir de l’edició dels manuscrits]

6er ls

7


e ditorial

Les cendres no fan olor de terra, no desprenen cap aroma, però ens fan recordar. Idéu on estava? Recordans-ho.

Aquest és un nou número —u després de zero— de la nostra revista: una r, una e,una l i una s. Ja està. I hem volgut parlar de moltes coses, com sempre, però ens hemcentrat en un intent de dossier al voltant d’un tema tan espinós, i alhora magmàtic,com és la memòria històrica. No us hem d’enganyar, el nostre bagatge pels caminsd’allò que en diem història ens ha portat a reflexionar sobre ella, al cap i a la fi vàremdecidir estimar-la. No sabem si l’intent ens ha sortit reeixit, però amb els articles delsnostres col·laboradors ho hem intentat.

Maria-Mercè Marçal ens retornà, lectura rera lectura, pensament rera pensament, ala nostra terra. Ara, amb Paul Celan, ens traslladem a un univers del tot diferent, auna matinada, un matí i una nit que no oferien cap mena d’esperança a tota una sèried’individus que, sense pensar-s’ho, es van trobar de sobte amb la mort com acompanya, arrossegats pel míser torrent humà. Dir memòria vol dir futur? El recorddel cel d’aquella nit ens ha de fer conscients d’allò que va passar: va ser el fracàs del’Europa il·lustrada? Ens pensàvem que el progrés científico-tècnic comportaria unmillor estat ètic i moral? No, i Simone Weil ens suggeria que l’ús de la força fa del’home una cosa, i que és tan gran la seva empremta que quan s’excerceixdesmesuradament, cegament, els homes es converteixen en instruments i no pas enun anhel. Llavors, quedarà la força de l’amor?

Nihil obstat. Hem passat la primera censura. Ara ve la nostra: l’espai i el ser continuensent absurds. L’exil·li segueix a l’exil·li. Les oliveres, els marges, els tarongers, l’aigua...segueixen aquí. I nosaltres? Precaris i conscients, els nostres colors s’enfosqueixen.Per a l’ull del fotògraf la natura és fa parcel·la, clos, terra tancada, té límits, mor,desapareix. Els camins ja no porten enlloc, sols hi ha pistes i desplaçamanents. Lafilosofia, la història, la literatura i l’art, però, ens portaran més enllà.

Només això: disculpeu-nos el to, disculpeu-nos l’atreviment. Vindrà la canícula, idesprés l’hivern. Mentrestant, sols resta existir.

8er ls

Simone Weil i el judaisme*ADRIÀ CHAVARRIA CURTO

a ra, però, és quan ens trobem amb una vessantdel pensament de Simone Weil que no ensagrada, amb la que fins i tot ens sentim molt

lluny d’ella, motiu pel qual quasi bé la podríem arribara “condemnar”. Què li passa a Simone Weil ambaquests sentiments tant antijueus? Per què es voldràdespendre tant de l’herència d’aquesta cultura i d’unareligió que ha nodrit tants de segles? Per què voldràrefutar d’una manera tant gran la judaïtat dels seusavis i de la seva família? Per què aquest autoodi? Perquè s’allunya —sobretot en aquells moments— de ladissort del seu poble secularment perseguit al llargdels segles? Thaïs Cloquell1 en una conferència ensdeia que la història de les dones (tant les catòliquescom les protestants, les musulmanes, i les jueves) éscom una nafra que transversalment fereix tots elssegles. Això també hem fa pensar en la història secularde la persecució contra el poble jueu, ja que perexemple, fa només uns pocs anys, aquesta xerradaque fem avui a la sinagoga no hauria estat possible, jaque no en va, el dictador Franco, en el seu darrer discurspúblic de l’1 d’octubre del 1975 (amb les mans tacadesper la sang dels combatents assasinats de les darreresexecucions a l’estat espanyol), apel·lava un cop a laconjura que contra Espanya continuava fent el discurscomunista i judeo-masònic. L’actitud es diferencia, perexemple, de la seva “compatriota” Etty Hillesum, queen moments tan complicats assumeix el destí del seupoble amb aquestes paraules: “Bé, accepto aquesta

nova certesa: volen el nostre total anihilament. Ara jaho sé. No marejaré a ningú més amb les meves pors,sinó volen comprendre tot allò que està en joc per anosaltres, els jueus. Portem dintre nostre, Déu i el cel,i l’infern i la terra, i la vida i la mort, i els segles, tantsde segles”.2

Conec molt poc aquest tema, no l’he treballat, i el quefaré és limitar-me a citar algunes de les notes onpodrem veure el que sentia i quina era la seva visiód’Israel, i després si voleu ho comentem entre tots.Abans però, m’agradaria comentar-vos la visió que téWeil de la creació, cosa que palesa una diferència forçagran amb la de la concepció jueva, malgrat que moltsautors catòlics han identificat que Weil sosté la mateixaconcepció que sobre la creació tenien algunscabalistes hebreus.

Si no tinc entés malament, un cabalista del segle XVI,Isaac Luria, va desenvolupar una teoria de l’antigaCabalà, el tsimtum, segons la qual el camp de la realitatestava, originàriament, ocupat en la seva integritat perDéu. Aleshores, Déu es va retirar d’ell, i va sembrar uncamp lliure en el qual es podia procedir a la creació.En definitiva, és en els fregaments, que Déu va volerbuits d’ell mateix, on va sorgir l’home. Fins aquí la visiócoincideix amb la de Weil, ja que ella també pensavaque Déu crea buidant-se a ell mateix i perquè vol,perquè de fet no li’n feia cap falta. Però a partir d’aquíles coses canvien.

9


Per als cabalistes, el tsimtum no és més que la primerafase d’una doble operació. Aquest recés ésimmediatament continuat pel tikkum (reparació).Ambdós aspectes, però, són inseparables. L’univers,en un primer moment, sembla degradat pel recés deDéu, però, a la vegada resta entapissat per les restes(Klipot) “espurnes” de l’element diví que es trobendispersades. A partir d’aquest moment la matèria hade ser recreada —no descreada— a partir del caosoriginal produït pel tsimtum . A partir d’ara laresponsabilitat canvia i és a l’home qui li corresponreunir les restes i reparar l’univers. Aleshores elsiniciats produiran aquesta restauració de l’ordreprimordial mitjançant la seva rectitud moral, i a Israelse li atribueix un paper especial en la recol·leciód’aquestes espurnes disperses de la presència de Déu.Àdhuc crec, que l’esperança messiànica ésreinterpretada per la Cabalà en perspectiva del tikkum .La reparació de l’univers per part de l’home portarà a laredempció i culminarà en l’era messiànica. Per a Luria,el messíes ni tant sols haurà contribuït en res a unasituació íntegrament realitzada per la mà de l’home.El messies esdevindrà una mena de marmessor d’unacarta d’aquesta creació d’alliberació, escrita i obtingudaper la creatura.

En canvi, de vegades sembla que per a Simone Weilla col·laboració de la creatura amb Déu, es redueix aemprendre el camí de la “marxa”. Són constants lesanotacions del desig de “marxar” en els seus escrits,ja que creu que el moment del traspàs és el momentque conté la màxima baula de veritat per a l’individu.Penseu que ella havia escrit: “m’és necessari, m’estàprescrit de trobar-me sola, estrangera i en exili enrelació a qualsevol medi humà, sense excepció.”3

Per Weil la creació no és un acte d’expansió de Déu,sinó de contracció, de renunciament. Déu acceptaaquesta disminució (En espera de Déu). S’ha buidatell mateix d’una part del seu ésser. Potser és per aixòque sant Joan diu que l’anyell ha estat degollat des dela constitució del món. Déu pel buidament, permetl’existència d’altres coses fora d’ell, però que valeninfinitament menys que ell. El que passa és que siassumim aquesta visió, aleshores el primer relat de lacreació —Gènesi— resta en entredit, ja que allà és el

mateix Déu qui crea a l’home i a la dona a la sevasemblança. Els beneix i els diu que es multipliquin,que omplin la terra i que la dominin. En canvi, segonsSimone Weil, Déu es nega a favor nostre per tal dedonar-nos després la possibilitat de negar-nos per ell.Per a ella, aquest eco diví que nosaltres tenim a la màper tal de refusar o acceptar, seria la única justificaciópossible de l’acte creador. És a dir, per a Weil, el treballde la nostra gràcia —pel fet d’haver estat creatures deDéu— consistiria en la “descreació”, una menad’abolició on Déu pugui tornar a ocupar el lloc que teniaabans de la creació, és a dir, abans que nosaltresfossim creats.

Pel poc que sé de la teologia jueva, la concepció de lacreació tal com l’hem vist per la Cabalà, esdevé d’unamanera molt diferent. Déu va crear el món perquè en laseva actualització hi havia més perfecció que no pasen la seva virtualitat. És a dir, el creador, és més perfecteen acte, que no pas en la passivitat. A més a més lacreació és una activitat permament, no s’atura, i pelque veig això es reflexa constantment en la liturgiajueva, on la lloança que s’invoca a Déu, pretén renovarconstantment la creació sense interrupció. En el propirelat de la creació, Déu sempre està present, i noabsent. Déu crea no instantàniament, sinó mitjançantun treball que porta temps, sis dies, i per això al setè(el shabbat) descansa, i a més a més està content dela seva obra (Gen, 1,31). Per tant, en la tradició jueva,la creació és un bé absolut, però sembla que per Weilles religions que només professarien la desaparicióvoluntària de Déu són les veritables, i en canvi les querepresenten a Déu com allò que governa en qualsevolpart en què té poder per fer-ho són falses i idòlatres, nique siguin monoteïstes. Per tant, com veieu, l’opinióque alguns autors/res catòlics han atribuït a lasemblança de la creatio divina de Weil amb la creatiojueva, és falsa. (No és d’estranyar que Hillesum enplena Xoà, digui que la vida és bella, i que el que estàpassant no és culpa de l’acte creador de Déu, sinódels homes que no han tingut cura del propi Déu, i queper aquest oblit crearien aquesta carnisseria que sónels camps de concentració).

Voldria citar a quatre autors. Primer a DomenicoCanciani, per l’emotivitat de les seves paraules, en un

10er ls

diari seu escrit a París, en concret el dia 15 de marçde 1983: “He llegit el llibre de Paul Giniewski, i emsento molt preocupat. Crec que les seves pàginesprenen un partit que és carregar-se a l’autora, peròreconec que això no és suficient per treure’m deldamunt la qüestió que comporta. Per què Simone Weilsembla haver refusat amb tanta força i duresa el seujudaisme? El problema resta obert: el seu antijudaismeés sense cap dubte l’aspecte més desconcertant iinsostenible del seu pensament. És un obstacle queno se’l pot passar per damunt, és un error en el seupensament que no es pot minimitzar. Penso amb elsilenci inexplicable de Heidegger davant la Xoà, vullpensar que Simone si ho hagués sabut hauria estatautocrítica.”

Per altra banda, segons Isaïas Berlin, a la seva obraTres assaigs sobre la condició jueva, assenyala quefou un escriptor jueu alemany, Theodor Lessing, el quiva inventar el terme “jüdischer SelbsthaB”, que encatalà ho podríem traduir com aquell “autoodi” que certsjueus han tingut cap a ells mateixos, i cap als membresdel seu llinatge. El mateix Berlin cita Simone Weil,víctima d’una mena de neurosi, que segons ell, estrobaria en els seus nobles i atormentats assaigs.

Un altre autor, Wladimir Rabí, considera que SimoneWeil seria una altra part més del destí del poble jueu,que moltes vegades se sentia incòmode ambl’enfrontament amb els altres. Considera que perentendre el comportament de Weil, s’ha de comprendrel’amagriment del judaisme francès durant tot el segleXIX, i bona part d’inicis del XX. Tot això portaria a unaenorme feblesa, i a una pèrdua espiritual molt granque el resultat seria un personatge com Simone Weil,producte final d’una comunitat que aspirava a l’extinció.Segons l’autor, amb Weil es traduiria aquest desig finald’esbandiment que portaria a l’assimilació.

Finalment us vull citar aquesta frase d’EmmanuelLévinas: “Com parlar d’ella, i sobretot com parlar contraella?”

Després d’això anem a cercar els texts on SimoneWeil ataca durament a la religió del poble d’Israel, i deretruc als seus “compatriotes”. A l’article “Israel i elsgentils” dins del recull d’articles Pensamientosdesordenados, diu certes coses que com veureu no

estan gaire sotmeses a una elaboració teòricaprofunda, i que formen bona part de l’imaginari quesobre els jueus tenim tots aquells que hem estateducats dins de la tradició catòlica. “Segonsl’Escriptura, els hebreus anteriors a Moisès, nomésvan conèixer a Déu en tant que “Totpoderós”. Per tant,només coneixen de Déu l’atribut del Poder, i no el delbé que pròpiament és el de Déu”. “Si Déu és poder,aleshores, el coneixement drenat d’aquest Déu seràidolatria.”

“En les parts de la Bíblia anteriors a l’exili (excepte lahistòria de David, Job, i els Cantar dels Cantars, semprei quan no siguin anteriors a l’exili de Babilònia), Déuestà contínuament velat per l’atribut del poder” (Pensoque aquí hi ha una crítica encoberta a Marx, ja queaquest semblava fer desaparèixer el poder en la fasedel comunisme, i Weil pensava que s’equivocava, jaque entre d’altres coses, el poder sempre romandriaen el combat diari de la lluita dels contraris, tal compensava Heràclit, tot prenent-li ella mateixa aquestaidea al final d’un article propi que porta per nom: “Norecomencem la guerra de Troia. El poder dels mots”).

Ara anem a veure quina és la visió que té del profetaMoisès, i com se’l vol crear a la seva mida, ja que sibé es cert que Weil reclamava que faltaven moltsestudis comparats de religions, també hem de dir quela seva perspectiva històrica no és gens encertada, itot sovint realitza interpretacions que pretenen cercarla veritat però que no ho aconsegueixen:

“Moisès comprén que Déu vol imposar manamentsd’ordre moral, ja que ell si que estava instruït en lasaviesa egípcia. Moisès va definir a Déu com a ésser:“Jo sóc el que sóc” (Èxode). Els primers cristians vantractar d’explicar la semblança entre l’ensenyança deMoisès i Plató per la influència del primer sobre el segona través d’Egipte.”4 “En Moisès els preceptes de caritatsón estranys, hi ha tota una sèrie de mandats cruels iinjustos.”5 “Moisès refusaria l’ensenyança de la passióredemptora d’Osiris, i la imatge de Zeus suplicant.”Quins eren els motius: “Moisès funda un Estat, i ell vavoler aparèixer com un enviat del “Déu totpoderós” quefeia promeses temporals”. Per què cita a Osiris? Weilestava obssessionada i creia amb la idea que nomésla mediació (metaxú) d’un Déu-home podia aportar la

11


veritat redemptora en el camp d’allò sagrat. Per aixòllegeix amb molta atenció el Llibre dels morts egipci, iobserva que Osiris pateix passió, mort i ressurrecció,i des d’aquí s’erigeix com Salvador i imatge sobiranaper al bé de les ànimes. Aleshores la semblançad’Osiris la veurà amb Jesús de Natzaret.

Una altra de les coses que no pot soportar és la imatged’un Déu, suposadament nacional, que noméss’identifica amb Israel: “Els hebreus sempre hanoscil·lat entre la concepció de Yaveh com a Déunacional entre d’altres Déus de nacions, i Yaveh coma Déu universal. La confusió aspirava al somni que tétot poble del món a construir un Imperi”.

També dirà: “La noció de poble escollit és incompatibleamb el coneixement veritable de Déu. Això és unaidolatria social, la forma més nefasta d’idolatria.”Recordin allò de la “bèstia grossa” de la qual en parlavaPlató a la República. En una carta a Déodat Roche(estudiós del món càtar, pel qual Simone també s’hisentia molt atreta) de gener del 1941. Li comenta quela influència de l’Antic Testament i de l’Imperi Romàhan resultat nefastos per a l’església catòlica, ja queaquestes dues influències han resultat ser les duescauses essencials de la corrupció del cristianisme.

I ara escoltarem unes paraules clàssiques que moltsde nosaltres encara vam sentir de petits per boca

12er ls

d’alguns dels nostres avis en respecte al deïcidi delpoble d’Israel:“Israel ha estat escollit només en un sentit: el lloc onva néixer Crist, però també el lloc on el van matar.”“Els sacerdots i els fariseus van matar a Crist perquè,per una part, exhacerbava l’ànim del poble al’aixecament popular contra els romans, i per altra partl’assassinen perquè el seu missatge no era capaç deprotegir a la població de Palestina contra la repressióexercida per Roma. Se li va donar mort perquè no vafer res més que bé. Si hagués demostrat que era capaçde matar amb una paraula a desenes de milersd’homes, aquells mateixos sacerdots i fariseusl’haguessin aclamat com a Messíes. Però, és clar, nos’allibera a un poble subjugat curant a paralítics i acecs.”

Una de les altres coses que Weil mirarà amb mals ullsés la concepció —crec, però, molt aprofitada pels seusenemics— de la santedat del poble d’Israel. Santedat,però, que serà utilitzada fins a l’extrem per part delVaticà, de l’Església com a institució, i àdhuc per lesdiferents comunitats catòliques, en especial durant eltemps de “l’Espanya” dels reis catòlics. Escoltem latergiversació del missatge weillià: “Tot allò delcristianisme que està inspirat en l’Antic Testament ésdolent, i sobretot, el concepte de de Santedat del’Església, forjada sobre la idea de la Santedat d’Israel”.

Simone Weil —molt lligada a la seva opció pels“malheurs”— ens explica la seva experiència de comse li feu present el cristianisme en una processó depescadors a Portugal, on d’aquesta manera va podercapir que el cristianisme era la religió dels esclaus:“Si els hebreus com a poble haguessin portat a Déuamb si mateix, haguessin preferit l’esclavitud inflingidapels egipcis i no haguessin conquerit la llibertat donantmort als habitants del territori a conquerir (...).”

Continuant, ens dirà que els hebreus fins a l’exili, queés quan es posaran en contacte amb la saviesa caldea,persa i grega, no tindran una distinció entre Déu i elDiable. A més a més, segons l’autora, fins a l’exili nohi ha cap personatge de raça hebrea mencionat a laBíblia que no hagi estat sense màcula per haver fetcoses horribles. El primer ésser pur és Daniel, gràcies,però, a la saviesa caldea. Malgrat el manament:“Estimaràs a Déu amb totes les teves forces...”, només

es perceb amor a Déu en els texts posteriors a l’exili.I torna a comentar que això és degut a que el poder, ino l’amor, és qui ocupa el primer pla als textsvetotestamentaris.

Finalment, una altra de les crítiques a la religió delshebreus, és que Israel està buit de mística —ambl’excepció del Cantar dels Cantars— i per a Weilaquesta és la forma més elevada de la vida religiosa(el darrer Cahier6 , quan es refereix al “pa”, crec que fauna referència explícita a l’evangeli de Joan (6,31-36).L’Evangeli diu: “Els nostres pares van menjar en eldesert, tal com diu L’Escriptura: Els donà pa del celper aliment. Llavors Jesús els respongué: —Us benasseguro: No és Moisès qui us ha donat aquest pa delcel; és el meu Pare qui us dóna l’autèntic pa del cel.El pa de Déu és qui baixa del cel i dóna vida al món(...) Jo sóc el pa de la vida: qui ve a mi no passarà fami qui creu en mi no tindrà mai set”).Ja per acabar només us voldria dir, que malgrat certesinterpretacions dels autors catòlics, Simone Weil maientrarà a l’església, i rebutjarà el bateig, sobretot perquèestà en contra de la fòrmula catòlica de “l’anathemasit” i del poder absolutista que en moltes ocasions hapracticat el vaticanisme. Optarà per romandre de costatde totes les coses que no poden entrar dins l’església:“Però als meus ulls, el cristianisme és catòlic de dretperò no de fet. Hi ha tantes coses que en resten fora,tantes coses que Déu estima perquè altrament noexistirien! (...) com per exemple, totes les tradicionsacusades d’heretgia, com la tradició maniquea il’albigesa, o totes les coses sorgides del Renaixement,massa sovint degradades.”

Conclusió

“Hi havia una vegada una xiqueta que vivia amb la sevamadrastra i la seva filla. Un bon dia la xiqueta, vagarejantpel bosc, es va trobar davant d’una casa. Una veu li vapreguntar si volia entrar-hi per la porta d’or o per laporta de quitrà. La nena va contestar que li semblavabé entrar per la porta de quitrà. A l’instant li va caure asobre una pluja d’or. Quan la madrastra va veure l’orque portava la xiqueta, es va afanyar a enviar la sevapròpia filla al bosc, a la recerca de la casa encantada.Però la seva filla trià entrar per la porta d’or, i li vaploure quitrà.”

13


se durant tot el temps que els hi fou donat viure a laterra.”8 Weil podia haver estat una petita espurna d’unaflama per a aquells jueus que eren perseguits per totaEuropa. I en aquest punt es va equivocar. Weil va seruna advinguda i una assimilada a la cultura francesa,potser per treure’s del damunt la seva judaïtat que lamolestava alhora de sentir-se integrada als altres, ambla contradicció que suposa que per la seva manera defer i pensar es col·locava en els marges. Crec que ningúpot condemnar a ningú, però, pensem que aquest ésel punt més negre del seu pensament que, per altrabanda, està tan ple de llum i d’anhel cap a la veritat, ala manera com desitjava el seu estimat Plató.

Avui, però, des de Barcelona, l’hi hem llançat l’ampolladel poeta nàufrag a la qual es referia Paul Celan. Ensva deixar un testimoniatge, i ens agradi més o menys,ni que sigui per no llegir-la mai més —no serà el meucas— l’hi hem de retornar. Moltes gràcies.

La mare de Simone Weil li explicava de petita aquestconte. Weil trià sempre la porta de quitrà: els malauratsde la Renault, els seus companys dels sindicats queels dictava classes perquè eren analfabets, les donesde la processó de Portugal, els informes que feia peral govern fracès a l’exili de Londres quan ja estavamalalta, i el seu darrer rebuig —per no estar d’acordamb aquest govern francès de l’exili— a no formar partde la nova classe de la burocràcia francesa un cop elpaís fou alliberat de Hitler, el seu projecte d’infermeresde primera línia de front, etc. Pel seu anhel a la veritat,es sentia dintre d’ella posseïdora d’una baula d’or purcompacta, però, que pels temps que corrien no es podiamostrar del tot. I això creia que l’emparentava amb elsbojos de Shakespeare. Quinze dies abans de morir vaescriure a la seva mare: “En Shakespeare només elsbojos diuen la veritat. En aquest món només els ésserscaiguts en l’últim grau de la humiliació, molt per sotade la mendicitat, no només sense consideració social,sinó mirats per tots com desposseïts de la primeradignitat humana, la raó —només ells tenen de fet lapossibilitat de dir la veritat. Tota la resta menteixen(...) És clar, aquests bojos no tenen ni títol de professor,ni mitra de bisbe (...) la seva expressió de la veritat noés escoltada. Ningú, àdhuc, els expectadors i lectorsde Shakespeare, des de fa quatre segles, saben quediuen la veritat. No veritats satíriques o humorístiques,sinó simplement la veritat. Veritats pures, sensemescla, lluminoses, profundes, essencials (...)Estimada mare, sents l’afinitat, l’analogia esencial entreaquests bojos i jo, malgrat l’Escola, la càtedra i elselogis a la meva intel·ligència?”7

Hem de dir, malgrat que triés la porta de quitrà,abandonà als jueus. Als seus no els tingué en compte,malgrat savia que eren desplaçats per tota Europa, ipotser sospitava que passava alguna cosa més. Elmotiu del seu ressentiment no el sabrem mai del tot.Suposo que aquesta màcula és la que comporta queno la podem considerar finalment del tot una “pàriaconscient”, és a dir, una d’aquells personatges delsquals Hannah Arendt opinava que: “Àdhuc en els tempsmés obscurs tenim dret a esperar certa llum. Aquestapot procedir no tant de teories i conceptes, com de laflama vacil·lant, incerta i freqüentment dèbil que algunshomes i dones, en les seves vides i les seves obres,encendran sota qualsevol circumstància, projectant-

e

*Aquesta és la segona part de la conferència que tinguélloc el dia 17 de desembre a la sinagoga de la comunitatATID de Barcelona. La primera part ja fou publicada alnúmero 1 de Rels.

1. CLOQUELL, Thaïs. “El deure ètic d’escriure”.Conferència publicada en aquest Rels, pàgs. 21-23.

2. HILLESUM, Etty. Diario. Milà, gli Adelphi, 1997. Diaridels dies 1 i 3 de juliol de 1942. La traducció és pròpia apartir d’aquesta traducció italiana. El diari original estàescrit en holandès, llengua materna de l’autora.

3. WEIL, Simone. En espera de Déu, Barcelona, Edicions62, 1965, pàg 35.

4 WEIL, Simone. En espera de Déu , Op. cit.

5. Íd. . A partir d’aquí totes les citacions entre cometes deltext, sinó es diu el contrari, són d’aquest mateix llibre.

6. WEIL, Simone. Cahiers . Madrid, Trotta, 2001. ElsCahiers eren els quaderns on Weil anotava tots els seuspensaments que després podia aprofitar o no per a laredacció dels seus escrits.

7. Aquesta carta del 4 d’agost de 1943 la podeu trobar enel recull de Simone Weil, Escritos de Londres y últimascartas. Madrid, Trotta, 2000.

8. ARENDT, Hannah. Hombres en tiempos de oscuridad,Prefaci. Barcelona, Gedisa, 2002.

14er ls

1ressa per explicar-ho, per fer-ho sortir, perrelatar-ho: Sarah Kofman en el seu llibre—autobiogràfic?— Carrer Ordener, carrerLabat. Relatar què? L’«allò». I per una vegada

que la filòsofa es posa a escriure un text narratiu, noespeculatiu —testimonial?—, escull un estil directe,sec, angoixat, ple d’urgències.

De fet, aquest darrer escrit de Kofman, publicat el darrerany de la seva vida, el 1994, havia estat precedit d’unasèrie de llibres teòrics sobre el fet autobiogràfic. Isempre relacionant-lo amb l’aporia —el carreró sensesortida, l’atzucac. Ja abans d’aquests llibres haviapublicat un text breu que s’obria amb aquesta explícitamanifestació de la necessitat, del desig, de la dificultatd’escriure sobre la pròpia vida: “Sempre he tingut ganesde contar la meva vida.”2 D’aquí seguiren quatre llibresque precedeixen Carrer Ordener, carrer Labat, i semblaque s’hi encaminen, encarant-se amb aquest enigmaque és l’autobiografia, l’esfinx d’un mateix. Quatreatansaments teòrics, amb alguns senyals personalsara i adés, que conformen —forçant-lo— un camí desortida d’allò que sembla no tenir-ne (l’aporia, doncs),per arribar al cinquè text, que ja és l’esmentat llibredels dos carrers en el títol. Pas a pas, llibre a llibre perpoder escriure, sembla, la pròpia vida:

1, d’entrada, un escarni de l’autobiografia de granhome, que pren com a motiu conductorl’autobiografia del gat Murr, “editada” per E.T.A.

Hoffmann, però donant a entendre ja en el títolque l’acte autobiogràfic no és inofensiu: Kofmanen diu Autobioesgarrapades (1976 i 1984)3;

2, per continuar l’alè autobiogràfic amb un llibreque ja en el seu títol n’expressa l’aporia: ja ques’escriu Com sortir-se’n? (1983), que en francèstambé sona ‘com, sense sortida?’ (o sigui, escritComment, s’en sortir? , també pronunciable‘comment, sans sortie?’)4 ;

3, per ja parlar obertament, sota el títol prouparlador de Paraules ofegades (1987), d’un fetcentral que pertorba la vida de l’escriptora,l’assassinat del seu pare, rabí, a Auschwitz,cosa que fa que es presenti com a “intel·lectualjueva”5 ;

4, tot entretenint-se a explorar moltminuciosament el filòsof del qual es declara “filla”,Nietzsche, en l’anàlisi de la seva “autobiografia”en l’enorme llibre titulat Explosió (1992-1993),dins del qual, en un moment donat, l’autora espregunta si ella no hauria d’escriure també laseva autobiografia6 ;

per, i 5, acabar, de veritat que acabar, per escriureun llibre —un relat?— de caire obertamentautobiogràfic, no sense problemes, no senseangoixa, dolor i molta mort: Carrer Ordener, carrerLabat (1994).7

Amb una mort sobre aquest llibre, la del seu pare a

L’aporia com a reeixidaAutobiografia de Sarah Kofman1

ANTONI MORA

p

15


Auschwitz, i amb una mort es clou, la de la dona queli salvà la vida, a ella, la petita Sarah, i a la seva mare,malgrat que fou una salvació tenyida de suaus i alhoraimplacables imposicions. Tot plegat, familiar i estrany:sinistre, ominós (Freud sempre és present a Kofman).8

Perquè és això el que es conta en el llibre, l’experiènciapersonal viscuda per Kofman en la seva infantesa: laseva vida, i la de la seva família jueva, en la Françaocupada pels nazis. És el clima fantasmal,d’amenaces, d’avisos de gent que apareix i desapareix,d’incerteses barrejades amb les pitjors certeses queacaben per anar-se verificant, explicat per unaprotagonista d’aquell malson real, cinquanta anys méstard. D’aquí l’aporia autobiogràfica, que és aporia enels tres termes que aplega aquesta sola paraula: el jo(el ‘dir’ i el ‘ser’ un mateix), la vida, l’escriure(-ho).

L’aporia —ella mateixa— diu: no hi ha camí de sortida,i aquest és l’únic camí que hi ha (ja ho he indicat, eldoble ‘com sortir-se’n?’ / ’com, sense sortida?’).9 Enel cas singular de Kofman, l’aporia ja ve marcadad’entrada pel fet de ser dona i jueva. Són dos trets—marques— prou evidents per entretenir-nos-hi, demanera que sapiguem desdoblar-los (davant d’un llibreque tot ell el travessa el doble sinistre) en dues aporiessubjacents a cada terme de la ‘dona jueva’, i veure aixíque:

1, a la dificultat de ser dona s’afegeix la de sernena, infant; commou, esgarrifa, aquest relat dela nena manipulada, ofegada, oprimida sensecontemplacions pels adults que la posseeixen,cosa que ens recorda que ser infant és una formamés de ser dominat, subjugat, relegat i “decidit”pels altres (ara com llavors: en la vigenthipocresia de la protecció de la infantesa, quees manté avui com a indiscutida propietat delsgrans);

i 2, al costat de la impossibilitat de ser jueu,segons l’estigma del feixisme ‘titular’, el del’època fundadora del feixisme, cal no perdre devista que Kofman pertanyia a la primerageneració francesa d’una família polonesa, és adir, estrangera: el seu relat ens recorda que mésenllà del fet de ser estranger, per ser algú totjust acabat d’arribar ‘aquí’, quan es fa sistema

de l’estrangeria —per exemple, allà on espromulga una ‘llei d’estrangeria’— s’estàafermant un tret major del feixisme (bé que moltsovint amb l’etiqueta protectora de ‘democràcia’i amb la tòpica exaltació dels drets humans).

És evident que aquesta nena integrant, doncs, d’unaprimera generació francesa d’una família juevapolonesa va haver de començar per viure en un precariequilibri de llengües, religions, dietes alimentàries.L’expansió del nazisme, l’ocupació de França, trencàaquest precari equilibri, de manera que a la nena Sarahaviat se li féu evident que vivia entre dos mónsincompatibles, però no per l’entrada en escena delnazisme (que senzillament volia dir l’anihilació), sinóperquè aquells dos móns es desequilibraven i de copl’obligaven a escollir. I ella ho féu, alternativament,renunciant a la quotidianitat (més que a la fe) jueva enbenefici d’una quotidianitat cristiana, i d’aquí a un nouapropament —però ja reticent— al món jueu. Anades itornades, amb vomitades en cada trajecte: no és nomésel tipus d’alimentació que li feia vomitar tan sovint, sinóaquestes cultures mal assimilades —mal rebutjades:què vol dir, això d’assimilar? Amb aquest quadred’infantesa, no és estrany que Kofman acabés essentuna aplicada i singular filòsofa de la desconstrucció.

Sarah Kofman, jueva polonesa, polonesa jueva d’origen,nascuda a França i educada en francès, explica compatí un insuportablement ambigu procés de proteccióque a la vegada era una assimilació que no només perla qüestió més òbvia hem d’anomenar “ocupació”: hihagué francesos cristians que la protegiren delscristians francesos col·laboracionistes, però a canvid’una implícita desjudaïtzació, trencant-se així aquellprecari equilibri que dic d’una no menys precàriaprimera infantesa, feta de diferents llengües, cultures,religions, dietes alimentàries... La mare (no la “figura”de la mare, sinó la mare) se li desdoblà, de maneraque n’havia d’escollir una, només en podia estimar (ésa dir, servir) una, i ho feia d’una manera alternativa: esdesjudaïtzava, es cristianitzava, es rejudaïtzava, isempre vomitava en els trànsits. Per això dic queaquesta nena, peculiarment intel·ligent, sensible,observadora, curiosa, lectora voraç, de gran noméspodia acabar per ser una minuciosa lectora de

16er ls

Nietzsche i de Freud, als que interpretà d’una maneramolt personal i bril lant amb les armes de ladesconstrucció. La desconstrucció, amb tot allò quecomporta de separació, de prendre distància irònicavers la identitat (i sigui dit de passada, de minuciosameditació sobre la cosa autobiogràfica), amb la sevadimensió netament nietzschiana i freudiana —i encarajueva, tot i que J.-L. Nancy li està donant, darrerament,tota una dimensió cristiana, bé que per assajard’autodesconstruir-la—, m’atreveixo a dir que no seriael mateix sense Sarah Kofman. Vull insistir-hi, fins itot pensant en les prevencions que tot sovint es tenendavant aquest esdeveniment anomenat desconstrucció:Kofman n’és una peça clau.10

2

La pressa, les frases curtes, sincopades, angoixadesde Carrer Ordener, carrer Labat, no només reflecteixenel moment viscut que narren, sinó també, i no com amer recurs literari, constitueixen el temps —el tempo—de l’escriptura mateixa. Hi ha una pressa per deixardit això que ha de ser dit. No queda temps, percep deseguida el lector, per a vagareigs ni recreacionsestilístics. Aquest llibre (i tots els escrits de Kofman)són netament antiproustians, de manera que la mancade temps del moment de l’escriptura del llibrecorrespon a una negació d’una actitud recobradora deltemps hipotèticament perdut. ‘A la recerca del tempsperdut’ podria ser el títol i sobretot la designació d’unaestructura oposada a la que sosté el relat en el que estrobava ancorada, clavada i empresonada SarahKofman. El seu relat s’oposa igualment al que algúrelataria com a “infància recuperada”, retorn a unainfància sobrealimentada, autosatisfeta i egocèntrica(vet aquí apuntada, doncs, tota una altra manerad’autobiografiar-se per part d’un filòsof: la d’esculpir-se com a gran home —què passa, que de cop i voltados filòsofs espanyols coincideixen en aquestautobiografiar-se amb trets de panxacontenta?).

No hi ha dubte que aquesta pressa per escriure aquestllibre, Carrer Ordener, carrer Labat, és una manera deforçar la sortida d’això que no en té (novament: l’aporia).Però, de cop, la pressa es veu contrarestada amb uns

intents d’interrompre el relat mateix, ja que avançat elllibre, potser en adonar-se l’autora de la gravetat delcamí emprès —del camí que li queda, i potser ja no liqueda—, capgira la linealitat narrativa de la que s’haservit, a l’alçada dels capítols XVIII i XIX, per lliurar-sea l’especulació teòrica. Hi manté la primera persona,però en aquests dos intervals es posa a parlar deLeonardo da Vinci i de Freud (“En la portada del meuprimer llibre, La infantesa de l’art, vaig decidir posar unLeonardo...”), de Hitchcock (“Una de les mevespel·lícules favorites... és The Lady Vanishes...). La“tècnica” —diguem-ho així— de la interrupció deu molta la forma d’escriptura del gat Murr, cosa que, sensdubte, cal explicar. És una tècnica que consisteix abarrejar textos de distinta procedència. Però vet aquíque el resultat està condemnat al fracàs, almenys pelque fa a l’intent d’interrompre el procés de l’escriptura,ja que els escrits heterogenis acaben per fer un sentit(cosa que també li passa al gat Murr), empenyent,més aviat que detenint, la marxa de l’escriptura. Aquestés l’engany, de fet autoengany, ja que els textos“assagístics” ficats enmig d’un text que és un relatacaben per nodrir el mateix relat, gairebé ampliant-ho:la mare desdoblada, la mare absentada, substituïda,desplaçada, suplantada...

Així, doncs, la pressa, l’angoixa relatada ja forma partde la matèria de la que està fet el relat mateix. I aquestamatèria és pura aporia, ja que Kofman parteix de laimpossibilitat del relat. “Un relat?, no, prou relats, maimés”. Aquestes paraules extretes de La follia de lallum, de Maurice Blanchot, les recull Kofman almenysdues vegades, en els llibres que tracten l’aporiaautobiogràfica:

1, per tancar la primera part de Com sortir-se’n?,que no per casualitat porta el títol d’«Apories» idóna peu al primer assaig d’autobiografia perpart de la filòsofa, que no és altra cosa que unmalson atapeït de mort; aquí el “prou relats”s’insinua com una sortida de l’aporia que és lacultura occidental, des de Plató, de manera quese suggereix que Blanchot en seria un possiblecamí sortint. S’ha de llegir amb molt de compteaquest text, que fa concloure l’aporia occidentalincloent-hi Heidegger, de qui, com qui no fa la

17


18er ls

cosa, esmenta el Discurs del rectorat; Blanchotseria el punt des del qual intentar trencar ambel discurs “metòdic”, “tecnològic”, “policial”d’Occident;

i 2, per introduir, a Paraules ofegades, laimpossibilitat de “relatar” Auschwitz, i afegirencara unes altres paraules de Blanchot: elsrelats escrits després d’Auschwitz, són d’abansd’Auschwitz, ja que aquest esdevenimentabsolut de la “Història” trencà amb la possibilitatde relatar.

Sigui dit només de passada, crida l’atenció com Kofmanes refereix a Blanchot en aquests dos textos: gairebéque ni els comenta, els cita, passa la paraula al’escriptor, sovint extensament, com si ja no quedésgran cosa per afegir, com si no fos possible —o fosmolt costós— donar un pas més enllà. I encara unaaltra cosa digna de ser dita: tan problemàtica que liresultà a la filòsofa el desdoblament de la mare—qüestió central del relat que ja en el títol porta elsdos noms d’indrets identificats amb la llar que és cadamare: Carrer Ordener, carrer Labat—, en canvi, en elllibre suara esmentat —Paraules ofegades—, esprodueix un curiós fenomen no gens costós niproblemàtic de triplicat del pare, ja que el llibre duaquesta triple dedicatòria: “A la memòria del meu pare,mort a Auschwitz, / Per a Robert Antelme / Enhomenatge a Maurice Blanchot”.

S’entén l’aporia de l’autobiografia kofmaniana, al llargdels anys, si després d’Auschwitz no es poden escriurerelats. Segons Kofman/Blanchot, només per un efecteretroactiu se’n poden escriure, és a dir, i una vegadamés, no per recobrar el temps perdut —que serial’espantós temps que dugué a Auschwitz—, sinó permostrar-ne la culpabilitat. Testimoniar-ne no tant perdir allò que esdevingué, sinó per actuar, en la mesuradel possible, en conseqüència. Així, no es tracta nomésd’un acte personal —el problema de la filla del’assassinat a Auschwitz—, sinó de la vinculació d’unasingularitat amb l’esdeveniment col·lectiu que implicaa la totalitat de la cultura. Amb paraules de Kofman,en les que novament ressonen unes de Blanchot: “elmeu absolut, que comunica amb l’absolut de lahistòria.”11

El temps relatat, l’abans i ja temps d’Auschwitz, ésun temps culpable que no deixa marges per al perdó,de manera que Carrer Ordener, carrer Labat és un llibreinculpador: Auschwitz és un dels noms d’Europa —Europa revelada. Però aquest llibre està ple de detallsno ja del temps d’Auschwitz, sinó de la sevaperpetuació. Tot el llibre tracta d’aquesta perpetuaciómentre va relatant els fets del moment de l’ocupació.Ho fa amb una elusiva discreció, tot sovint com depassada: és així com es refereix al fet que el kapo queprobablement matà el seu pare, després de la guerratornés a obrir tranquil·lament la seva carnisseria a París;i també de passada, després d’explicar que la sevafamília hagué d’abandonar el pis parisenc on vivia,després d’haver estat visitat per sis agents de laGESTAPO, un per nen a detenir, diu que un cop acabadala guerra la família no pogué recuperar el pis per trobar-lo “ocupat” per un metge que havia estatcol·laboracionista. “Ocupat”, entre cometes de l’autora,assenyala l’ocupació posterior a la guerra. Una lecturaatenta del llibre haurà d’assenyalar i trobar els diferentssentits de les paraules entre cometes, sovint extretesd’aquell món ocupat que en molts sentits mai no hodeixà de ser.

3

On du la pressa del relat, quan justament es tracta dedeixar de relatar, “prou relats”? Vers on, Amb aquestapressa per enllestir?

A Autobioesgarrapades, Kofman cita un passatge deles Opinions del gat Murr, d’E.T.A. Hoffmann, ons’explica que Kreisler, va néixer tal dia i mes. En notaa peu de pàgina, Kofman assenyala que la datacoincideix amb la del naixement de Mozart, i és sabut,afegeix, que Hoffmann traslladà la seva veneració pelmúsic a un personatge que, de fet, era el seu dobleideal. Nosaltres podem afegir que només es pot decidirla data de naixement per donar un senyal de la pròpiavida, en un terreny ideal com aquest, en la creaciód’un doble. El que sí es pot fer és decidir la data de lapròpia mort, fent-la coincidir amb un esdeveniment queresulti un senyal. I així ho féu Sarah Kofman, donant-se la mort el dia exacte en què es commemoraven els

19


150 anys del naixement de Nietzsche. Amb aquestgest, tancà un cercle: no d’una manera simbòlica, jaque es matà efectivament.

Tots els pensadors pessimistes, de Schopenhauer aBlanchot, han coincidit a dir que el suïcidi és una sortidafalsa, una afirmació i no una negació de la vida. SarahKofman es passà tota una vida escrivint—autobiografiant— una sortida que només aconseguíparcialment. Aquest és l’aspecte reeixit de la seva vidaescrita, la seva “trajectòria” en general i del llibre CarrerOrdener, carrer Labat molt en concret. L’èxit ho és del’«obra», que troba amb aquest llibre un motiu, i ja uncamí, d’explicació. Queda dit en la primera pàgina delllibre, que ha començat per referir-se al seu pare, dequi només li ha quedat l’estilogràfica, com si ell lihagués llegat perquè escrivís el llibre. El segon paràgrafdiu així: “És probable que els meus nombrosos llibreshagin sigut vies transversals obligades per aconseguirparlar d’«allò».”12 L’obra, així, queda «alliberada» delsecret que l’ha guiada. Però, per altra banda, ni el llibreni l’obra —i ja, tot això que porten dintre— poguerensalvar la vida de l’autora. Segurament, tot el contrari.Però també és possible que la recerca del camí desortida no fes altra cosa que diferir tants anys aquestadarrera —impossible— solució.

A nosaltres, pobres lectors tardans, ens queda aquestaobra que podem llegir a l’inrevés de com fou escrita:des d’aquesta làpida fúnebre que és Carrer Ordener,carrer Labat, aquest petit llibre que és una enormitat,podem seguir un camí que ens ensenyarà molt demoltes coses: què fou ser dona jueva, a l’Europa decert temps; què ser infant i estranger, encara avui; quinés un dels altres noms d’Europa; què és, què enresulta, què s’hi juga, en autobiografiar-se; què és aixòde veure’s sense sortida i com sortir-se’n —amb osense reeixida... e

2. S. Kofman, “«Ma vie» et la psychanalise” (1976), recolliten el monogràfic dedicat a la filòsofa per la revista LesCahiers du Grif , núm.3, primavera 1997, pàg. 171.

3. S. Kofman, Autobiogriffures. Du chat Murr d’Hoffmann,París, Galilée, 1984. Es tracta d’una edició corregida iaugmentada de la de 1976. El llibre de Hoffmann —Opinions del gat Murr— no ha estat traduït al català —com per altra banda, tampoc res de Kofman—, però sí alcastellà, i darrerament amb insistència: el traduí J. Bofilli Ferro el 1944, i amb molt poc temps de distància espublicaren dues traduccions diferents: Cátedra, 1997(amb una àmplia introducció i moltes notes d’edició) iPre-Textos, 1998.

4. S. Kofman, Comment, s’en sortir?, París, Galilée, 1983.

5. S. Kofman, Paroles suffoquées, París, Galilée, 1987.

6. S. Kofman Explosion, I, De l’Ecce homo de Nietzsche ,París Galilée, 1992; II, Les enfants de Nietzsche, id, 1993.

7. S. Kofman, Calle Ordener, calle Labat, Valladolid,Cuatro, 2003, edició, pròleg i notes de Luis AragónGonzález.

8. D’entre diversos textos d’anàlisi de Freud, tinguempresent la brillant desconstrucció que féu Kofman delque Freud entén, no entén i ja desentén que és una dona,en un dels pocs llibres de la filòsofa traduïts fins ara alcastellà: El enigma de la mujer (1980), Barcelona, Gedisa,1982. Pel que fa l’Umheiliche, em remeto al primer text(titulat “Un filòsof unheimlich”), dins S. Kofman, Lecturesde Derrida, París, Galilée, 1984.

9. En les exactes paraules de l’editor (traductor i anotador)espanyol: “La aporía es el cierre, la asfixia, la falta deaire, las tinieblas, la oscuridad. Es una situaciónangustiosa en la que nos vemos atrapados, perdidos,desorientados, como en un laberinto, sin saber cómosalir pero muriendo por encontrar una salida. La aporía,lejos de provocar inactividad o parálisis, invita a la acción,a la búsqueda de una solución”, Luis Aragón González,“Para Sarah Kofman”, pròleg a S. Kofman, Calle Ordener,calle Labat, pàg. 11.

10. Cal recordar que Kofman fou fundadora —ambDerrida, Nancy i Lacoue-Labarthe— de la famosacol·lecció “La philosophie en effet”, de les edicions Galilée(tots quatre noms segueixen figurant com els seusdirectors).

11. Paroles suffoquées, pàg. 16.

12. Calle Ordener, calle Labat, pàg. 25.1. Una primera versió d’aquest text serví com a base pera la presentació de l’edició castellana de Carrer Ordener,carrer Labat, de Sarah Kofman, el 3 de juliol de 2002, a lallibreria La Central, de Barcelona.

20er ls

21


El deure ètic d’escriureTHAÏS CLOQUELL VILLARTE

aFilosofia i escriptura

Així com la llibertat d’expressió crea espaisamplis per a l’escriptura i per a qualsevol tipusde representació en general, l’escriptura

també eixampla els marges establerts i construeix nouscontextos comunicatius. No tot el que s’escriu segueixaquesta línia o entra en aquest marc, però sí que ho fal’escriptura que participa de certa insolència, ques’implica en la necessitat de la realitat de més realitat,que sorgeix d’un autor que pretén entendre on estàsituat i que vol afegir nous continguts a aquest espai.Aquesta escriptura insolent resta compromesa ambun cert deure ètic d’escriure.

S’ha dit de Mary Wollstonecraft que era una impertinent.Aquest epítet és del tot adequat si seguim la sevabiografia i llegim la seva obra Vindicació dels Drets dela Dona. Considerar impertinent Wollstonecraft potamagar dues intencionalitats diferents, però unides perun nexe comú que no és altre que la constatació de laimpertinència, i la diferència radica en la valoració quese’n fa.

En la introducció d’una de les dues traduccions alcastellà de Vindicació, Isabel Burdiel ens parla de labona acollida que va tenir l’obra tant a Europa com alsEstats Units. Evidentment, no va ser ben rebuda perpart de tothom; la prova la tenim en les paraules degrups d´opinió com el que representa Hannah Moore,que declarava a Horace Walpole: “Hi ha alguna cosa

de fantàstic i d’absurd en el mateix títol (…)no existeixanimal que necessiti més la subordinació per amantenir la seva bona conducta que la dona” .

Posteriorment, però, i només uns anys més tard, el fetde mencionar Wollstonecraft havia d’implicar mencionarl’escàndol. Potser, perquè en la biografia d’ella que varealitzar el seu marit, William Godwin, es narrava lahistòria d’una dona que no podia ser benvista per cappersona “benpensant” de l’època o, potser, perquè haviapassat el temps necessari per veure on volia arribarWollstonecraft amb Vindicació. Segurament, peraquests dos motius alhora ja que Wollstonecraft vaestablir una comunicació coherent entre vida i obra.

La impertinència de Wollstonecraft consisteix en lapretensió de dotar de contingut la seva vida des d’ellamateixa no acceptant la conversió acrítica i obligatòriaen un model concret de dona, tot i fent públic el seuintent i vinculant-lo amb el que ella anomenava “el destíde les dones”.

Wollstonecraft era una apassionada lectora deRousseau. A Vindicació podem resseguir la profundarelació d’amor i d’odi que va establir amb els seustextos.

Per una banda, se sentia traspassada per la idead’igualtat de drets que preconitzava Rousseau i, perun altre cantó, absolutament contrariada perquèaquesta idea d’igualtat no la feia extensible a les dones.

Rousseau que afirmava: “l’home ha nascut lliure i pertot

22er ls

es troba encadenat” no va ser capaç de prendreconsciència del fet que la dona era un subjectedoblement encadenat perquè ni tan sols es va plantejarel fet que la dona era un subjecte. Si a la GrèciaClàssica la polis havia exclòs la dona de l’àmbit de lapolítica, Rousseau també la deixava al marge del pactepolític tot confinant-la a l’espai d’allò domèstic. La donaés per Rousseau l’altra meitat. I la manera com potarribar a exercir una mena de poder és mitjançant launió conjugal. El seu deure serà conservar, cuidar, iprotegir tot el que li ve donat de mà de l’home. Had’estar sempre al marge de l’espontaneïtat i de lainiciativa, sense possibilitat, per tant, de transgredir.La transgressió suposaria negar-se a si mateixa. Enel cas de l’home, en canvi, implicaria afirmar-se,constatar la seva autonomia moral. Rousseau contradiula seva pròpia tesi sobre la universalitat dels dretsd’igual manera que la Declaració dels Drets de l’Homedel Ciutadà (1789) es desautoritza no tenint en comptela situació de discriminació brutal que viuen les dones.Aquesta desqualificació es fa patent sobretot quanOlympe de Gouges escriu la Declaració dels Drets dela Dona i de la Ciutadana (1791) declinant en femení elque suposadament havia estat formulat en neutre.

La Constitució Francesa de 1791 confirmava la distincióentre dues classes de ciutadans: actius —homesmajors de vint-i-cinc anys independents i ambpropietats— i passius —homes sense propietats i totel conjunt de les dones. Aquesta diferenciacióimplicava inculcar a les dones uns valors que lesmantinguessin subjectes a aquesta passivitat.

Uns valors que òbviament eren diferents dels que haviende definir el ciutadà actiu. Rousseau havia promogutaquesta necessitat d’assignar uns valors o uns altresen raó del sexe. A l’Emili, en el capítol en què parla deSofia, ens diu que l’educació que han de rebre les doness’ha de donar no en relació a elles mateixes, tot ifomentant així el pensament i, per tant, l’acció, sinósubordinant-les sempre a l’home. Rousseau considerales dones un mer mitjà de l’home i fins i tot creu que laseva mateixa naturalesa s’actualitza realitzant la sevafunció de mitjà; aquestes assoleixen la felicitat nomésocupant aquesta posició: contribuir a la felicitat del’home.

Vindicació és la recerca del trencament del conjunt deles dones com a col·lectiu subordinat al dels homes.Es tracta del fet que no hi hagi “virtuts femenines” i“virtuts masculines”, i que el subjecte no es declini enmasculí i l’objecte en femení.

Wollstonecraft en escriure es crea a si mateixaparticipant alhora en la construcció de nous contextos.A través de l’escriptura pretén fer-se filòsof, atorgar-sea si mateixa el que pel fet d’haver nascut dona li haviaestat negat. Es crea en posar-se en el text, en veure’sreflectida en el mirall de la paraula escrita. Esdevéd’aquesta manera un contraexemple a la suposadapassivitat femenina. La seva escriptura és el que noestà permès a les dones: la transgressió. I ho és endos sentits. Wollstonecraft vulnera l’espai que li ésassignat com a dona en convertir-se en autora, i, éstransgressora perquè el contingut de la seva obra preténsubvertir. Més que aspirar a canvis concrets, d’ordrelegal, el que pretén és que la dona deixi de ser el sexesubsidiari. Vol potser el més difícil de tot: canviarl’imaginari social, desmantellar la concepció de la donapresent a la cultura occidental. En els seus textos, noobstant, es respira encara cert conservadorisme; latransformació que proposa no és total, és insuficient,però prou contundent com per fer trontollar elsfonaments del patriarcat.

Wollstonecraft se sentia la iniciadora d’una espècie i,certament, a Vindicació es destil·la la fundació d’algunacosa diferent, d’un camí que no ha de serdesencaminat, que no ha de tenir alternativa, noméscontinuació.

L’obra de Wollstonecraft és dipositària del debat sobrel’educació que es manté a Anglaterra al llarg del segleXVIII. Un segle abans, a França, Poulain de la Barrepublicava, en el 1673, De la igualtat dels dos sexes, i al’any 1674 el seu Tractat sobre l’educació de les dames.

No podem afirmar, per tant, que el terreny en el quals’inscriu l’obra de Wollstonecraft fos del tot desert sinó,més aviat, el d’unes aigües que ja s’havien començata remoure.

En el segle XVII es creen a París els primers “salons”.En aquests espais les dones participen, però demanera molt esbiaixada, en la vida cultural.

23


Al segle XVIII els salons arribarien també a Londres i aBerlín. Destacarien les salonnières Ninon de Lenclos,Germaine de Staël, Marie du Deffand, o RahelVarnhagen, que es tractarien amb Montesquieu,Voltaire, Diderot, o D’Alembert. Però el que passa enalguns salons de l’aristocràcia europea és una menade miratge. Les dones continuaran sense “cambrapròpia” i sense poder accedir al nou emplaçament deles converses inspiradores: els cafès públics.

Com sempre, restaran a l’àmbit del privat administrantel món de la necessitat i sense ser importants per a lamajoria dels que pretenen modificar l’espai públic.

El cartesianisme havia dut a Europa l’exaltació de laraó i Poulain de la Barre escriu sobre la parcialitatd’alguns en el seu enaltiment. La Il·lustració, salvantles excepcions, seguirà la tradició dels que neguenque la raó sigui fonamental en les dones.

A Anglaterra, Burke publicarà al 1757 Una investigaciófilosòfica sobre l’origen de les nostres idees del sublimi el bell exaltant la sublimitat, com farà Kant a Alemanyaset anys més tard amb les seves Observacions sobreel bell i el sublim. Tant Burke com Kant identifiquen elbell amb la dona i la sublimitat amb l’home. Laintel·ligència profunda, la de l’home, és sublim, lasuperficial, la de la dona, és bella. Wollstonecraftdiscutirà aquestes idees amb Burke en el seu assaigVindicació dels Drets de l’Home.

Wollstonecraft debatrà amb les eines de la raó contrauna època que negarà la seva capacitat de ser portadorad’aquest instrument. L’escriptura serà la manerad’escapar al seu destí, de la mateixa manera queSimone de Beauvoir afirma que fa, un segle i mig méstard. Parlem, per tant, d’una sort compartidaintempestivament, destí que és el de les dones;opressió que fereix transversalment tots els segles.

Si s’escriu per escapar al destí, s’escriu per construirun destí, una destinació nova. Els itineraris individualssón inextricables del destí col·lectiu. Els plantejamentsde Wollstonecraft sobre la seva identitat com a donala porten a pensar en la identitat de les dones.

Observem el compromís ètic que fa que l’acte fet ensolitud de fer girar el canell sobre un espai buit capgiril’ordre de coses existent. Aquest compromís ha estat

recollit pel moviment feminista.

Quan he dit que l’opressió que sofreixen les donesfereix tots els segles també em referia al XXI. Es potil·lustrar amb força exemples però ja que aquí pretencparlar sobretot d’escriptura em mantindré en aquestàmbit.

Si les dones tenen una història tenen una genealogia.Aquesta història conté unes reivindicacions i inclouunes transformacions que afecten tots els contextos.Establim genealogies perquè no venim del no-res.

L’escriptura sempre és el reconeixement d’alguna cosa,d’alguna realitat. Qui no està reconegut està oprimit i,per tant, l’escriptura, entesa com a mitjà dereconeixement, és un mitjà contra l’opressió.

Trobem sovint en la producció escrita en el nostre tempsuna manca de reconeixement de les dones i de la sevahistòria. Aquestes omissions denoten l’encara nosortida del model patriarcal. Una presa de perspectivaobliqua respecte al passat implica una visió limitada iexclusiva del present. I aquesta visió comporta el fetde limitar i d’excloure persones concretes. És per aixòque és necessària una escriptura que reconegui lagenealogia vindicativa de les dones.

L’única via possible per canviar el que se suposa queno es pot canviar o que no s’ha de canviar és laimpertinència. L’escriptura és una eina clau per tald’aconseguir-ho, per tal de subvertir l’ordre d’allòcòmodament establert. La impertinència és colpejarun mur per provocar-hi l’esquerda: repte que enscontinua desafiant.

*Aquesta fou una comunicació presentada al passat XèCongrès de Dones Filòsofes, celebrat a Barcelona durantels 2, 3, 4 i 5 d’octubre del 2002.

e

24er ls

25


’any 1923 en el discurs d’entrada a la ReialAcadèmia de Bones Lletres Caterina Albertapuntava directament als prejudicis que per serdona, dona que “s’ocupa i es preocupa dels

negocis de l’esperit” havia tingut la recepció de la sevaobra ja publicada. Envoltada, primer, per tal escàndolque va fer-la decidir a amagar-se rera el pseudònim deVíctor Català i a viure a l’ombra, allunyada de laintel·lectualitat oficial. Després, va arribar l’admiració il’èxit, però va durar poc, de seguida va rebre l’atacdirecte i personal per part de certs sectorsnoucentistes, sobretot per part de Josep Carner, totcoincidint amb el moment que l’Institut d’EstudisCatalans dedicava tots els seus esforços a la fixació,tan necessària per altra banda, de la normativaortogràfica i gramatical de llengua literària (1913-1935).Un model que comportava uns criteris literarisuniformadors que deixava de banda obres del gruix deCaterina Albert perquè no responien als interessos delmoment. És un camp d’estudi fonamental per aentendre la recepció que ha tingut l’obra de CaterinaAlbert compresa en el període 1907-1930, que no éspas menor. També ho assenyalen amb insistència EnricPrat i Pep Vila en el pròleg a II Jornades d’Estudi “Vidai obra de Caterina Albert i Paradís (Víctor Català), 1869-1966” (Barcelona, PAM, 2002), llibre que reprèn lainvestigació literària sobre l’autora. No està de méstampoc parlar-ne ara que fa cent anys de l’aparició delvolum de dotze relats Drames rurals (1902) amb què

es va donar a conèixer.

Pels estudis de Núria Nardi i Francesca Bartrina sabemque Caterina Albert es volia dedicar al teatre i EnricGallén assenyala la necessitat d’estudiar “la teatralitatde la seva narrativa”. La influència del teatre és centralen el concepte d’escriptura de Caterina Albert, hoindica clarament el fet que Caterina Albert es donés aconèixer amb el monòleg teatral La Infanticida i d’altresaccions, com l’edició dels Quatre monòlegs el 1901.En aquest sentit la relació entre Caterina Albert i ÀngelGuimerà esdevé fonamental, tot i l’amistat quel’escriptora tenia amb els novel·listes coetanis NarcísOller, Dolors Monserdà o Josep Pin i Soler. L’obra deCaterina Albert segueix la línia del dramaturg, com jas’ha començat a apuntar.

En preguntar-me per què Caterina Albert sentia uninterès especial per Àngel Guimerà, per què aquellaadmiració incondicional, em ve al cap l’article titulatL’estàtua vivent que Caterina Albert dedica el 1924 ala mort del dramaturg en què remarca que per a ella ésel símbol absolut del que representa la força del segleXIX:

Cap poeta, cap dramaturg, cap patrici de la Renaixençaha revelat i personificat com ell tot lo que d’agreny,d’hirsut, de tendrament feréstec —d’almogàver—, restaencara en el fons de la nostra naturalesa; cap, comell, ha tingut el verb càlid i grandiloqüent, sens termesmitjos ni pal·liatius, de la revolta, de l’inconformisme,

De nou Caterina Albert

l

LLUÏSA JULIÀ

26er ls

de la intransigència en l’ideal, que pugna i bramulaimparablement dintre nostre [...]”

El veu idealista i observador de la realitat alhora,catalanista fins a la intransigència i tossut en les sevesreivindicacions, capaç de respondre amb el geni mésdesfermat o amb la impassibilitat més sorruda, segonsles circumstàncies. I després hi ha tota la forçapassional dels seus personatges, de protagonistes comen Manelic o la Marta de Terra baixa, de la marginalitatque pateixen per pertànyer a la classe treballadora ocamperola. I crec que com Guimerà, Caterina Albertvol fer de la seva escriptura no la descripció d’una èpocasinó la revolta, l’inconformisme i la intransigència enl’ideal al llarg de tota la seva vida dedicada a “preocupar-se pels negocis de l’esperit.”

Això ens porta a parlar dels models literaris que CaterinaAlbert tenia a l’abast, els models que la precedien enel moment que comença a parlar de la realitat quotidianaque a ella li interessa, i que ens mostra en els seusmonòlegs i en els Drames rurals. Unes obres que espoden definir d’estudis plàstics que mostren la situacióque vivia la dona en el camp. Per altra banda la paraula“drama” que recull en els contes no era pas nova, laliteratura catalana del XIX, fos en forma de teatre, depoesia o de novel·la, estava plena de drames, primerdrames romàntics amb rerafons històric. Parlant denarrativa, drames històrics entre L’orfeneta deMenàrguens d’Antoni de Bofarull (1862) i La papallonade Narcís Oller (1882), i després ja situats en èpocacoetània. A banda de les guerres, tema a què esdediquen exclusivament els herois masculins, el paperde més lluïment que s’encomana a les donesprotagonistes d’aquestes novel·les és la de l’ésser fràgil,sensible fins al desmai i sense família, que és salvadaper l’amor de l’heroi. És a dir, pel matrimoni. El modelés tan estantís (es poden recordar noms com Vidal iValenciano, Josep d’Argullol o Martí Genís i Aguilar)que tot i ser homes cultes, idealistes davant laprogressiva imposició del positivisme, la moral catòlicaels impedeix de trencar els esquemes doctrinals. Enaquest context, que una obra com La papallona, enquè una noia, seduïda i enganyada, no es casi, estransforma en una transgressió important, en un dramareal i modern. I certament que ho era en el seu moment.

Afegim a aquest panorama la industrialització creixentque planteja una situació inèdita fins al moment, elcontrast entre el camp i la ciutat. En les novel·les delsautors citats el progrés i els canvis de costums que esprodueixen en la ciutat esdevenen sinònim de societatcorrompuda i degenerada i això provoca la reacció dedescriure el camp com a lloc idíl·lic, no conflictiu;s’imposa un nou “rousseaunisme” del pagès, i a la donali correspon, lògicament, el paper de perpetuar aquellordre patriarcal que està desapareixent. Citem perexemple La família dels Garrigas (1887) de Josep Pini Soler o L’hereu Noradell (1898) de Carles Bosch de laTrinxeria.

Els models de personatges femenins a la literaturacatalana del XIX és un tema que reclama un estudimés detallat. Si ho apunto ara és perquè Caterina Albertreacciona contra aquest model de ruralitat que tél’epicentre en La Infanticida i desenvolupa en elsDrames rurals. El camp no és una arcàdia, sinó unmalson per a la dona treballadora, és un drama quotidiàque la institució de l’Església beneeix en protegir lesseves estructures de poder que passen pel matrimonii l’infantament. De totes maneres la bipolarització camp-ciutat ha permès introduir una novetat important pelque fa al model de personatge femení. A partir d’ara ladona tant pot encarnar el Bé com representar el Mal;això sí, amb tota la força maniquea, esquemàtica iimbuïda d’ideologia conservadora que marca el grandesfasament de tota la prosa del segle XIX catalàrespecte al realisme europeu.

El salt qualitatiu que a través del simbolisme suposala prosa modernista no serà mai prou remarcada; ambpocs anys la narrativa catalana aconsegueix unamaduresa impensable. La Fineta (1897) de JoaquimRuyra o Josafat (1906) de Prudenci Bertrana en sónbona mostra, però més enllà de la qualitat d’aquestsrelats, en general, la literatura finisecular catalana ieuropea no fan altra cosa que reelaborar un mateixmite, un motiu ancestral: la figura de l’etern femení.L’origen, els prerafaelistes anglesos encapçalats perDante Gabriel Rossetti i les seves “Beates Beatrius”.Belleses monstruoses, pell blanca, cabelleravermellosa, ulls verds, halo espectral. Mario Pratz enel seu llibre La carne, la muerte y el diablo en la

27


literatura romántica (1930) descriu amb riquesa dedetall el personatge de la “dona fatal”, figura àmpliamentelaborada pels escriptors europeus de la segona meitatdel XIX: des de Sade, Gautier, Flaubert, Wilde,Baudelaire, D’Annunzio. Triomfa literàriament laperversió i la prostitució femenina amb tintsdeliqüescents. La dona pot representar el canibalismesexual, el sadisme, la voluptuositat fins al martiri i lamort. Però, en tot cas, seguint Pratz es fa evident quela literatura no fa sinó reflectir aspectes de la vidaquotidiana, “fins i tot [darrera] les formes més artificials,reflecteix d’alguna manera aspectes de la vidaquotidiana.” I considera que aquests personatgesliteraris són una “paràbola” de la història dels sexesdurant el segle XIX. Una paràbola que ens parla, a travésde les obres apuntades, de la història de larepresentació del desig masculí projectat sobre lesdones.

Són pocs els que es deslliguen de la imatge de labagassa modernista que tipifica la Roda-soques d’Elssots feréstecs; pel tractament dels personatges ÀngelGuimerà i Prudenci Bertrana ho aconsegueixen. Un ialtre se situen en el conflicte intern dels personatges;també la veu de la dona comença a fer-se sentir en elsrelats La Fineta i Jacobé de Joaquim Ruyra.L’enfrontament social o la diferència social delspersonatges permet afrontar el tema i reaccionar-hi.

És Caterina Albert qui reacciona amb més força contraels models literaris masculins proposats, s’hi enfrontasense embuts, sense pors, i emprèn la seva escripturaen el punt central que calia situar-la: donant veu a ladona. Ho fa en la forma de monòlegs, de monòlegsamb veu de dona, cedint la veu a aquell personatgeque la tradició del XIX li negava, i dalt d’un escenari.L’atreviment va ser repel·lit amb contundència, semblaser que també dins l’àmbit familiar. La infanticida,recordem-ho perquè és prou significatiu, no va serportada a l’escena fins l’any 1967, morta ja la sevaautora. Parlava abans de ”revolta, d’inconformisme,d’intransigència en l’ideal”. Així que davant laimpossibilitat d’escriure per al teatre Caterina Albertes va posar a escriure allò que li deixaren, narrativa iva ser tant contundent, tan valenta, com havia estat enels monòlegs. Ara que el 1902 publicava Drames rurals,

relats situats en la mateixa línia. I s’hi va mantenir alllarg de tota la seva obra menys coneguda: La Mare-balena (1920); Contrallums (1930); Vida mòlta (1949)o Jubileu (1951).

Les històries literàries estableixen i mantenen desprésrelacions ben diverses amb els autors que les formen.De fet, un cop tancada la producció literària i morts elsautors, cada obra es transforma en la història de laseva recepció. I la sort que tenen és ben diversa,cenyida segons els casos a aspectes tècnics com lesedicions d’obres i d’altre material literari, les llegendesque envolten la seva vida, la valoració que n’han fetaltres escriptors o crítics posteriorment, la situaciópolítica i social, la inclusió o no en els programes deliteratura i un llarg etcètera que també inclou prejudicisextraliteraris. Aquest és habitualment el cas de lesescriptores a casa nostra i no sembla que es produeixiun tomb important d’actitud en les polítiquesuniversitàries tot i els avenços dels estudis literarisfeministes, que avancen separadament.

Els enfocaments dels estudis han de ser múltiples,però en ser la gran novetat del segle XX l’accés del’escriptora a la vida pública, a l’edició, aquest fet téuna repercussió directa en la seva obra i en la recepciómateixa. Lògicament, doncs, cal atendre sempre a ladiferència de gènere. En aquest sentit, cal llegir unarticle, sagaç com pocs, que Maria Aurèlia Capmanyescrivia sobre Caterina Albert amb el títol Els silencisde Víctor Català (1972) i que apuntava sobre lespressions ambientals i literàries que va haver de patirl’escriptora, sobre la recepció en vida que tenia l’obra.

El volum de ponències i estudis II Jornades d’estudi“Vida i obra de Caterina Albert i Paradís (Víctor Català),1869-1966”, (Barcelona, PAM, 2002) permet observarl’evolució que ja ha tingut la recepció de l’obra deCaterina Albert. Tot llegint les ponències i elsnombrosos estudis sobre l’obra, les relacions, lestraduccions, les repercussions... que s’hi troben espot pensar que una sèrie de prejudicis han caigutdefinitivament, que s’ha obert considerablement elventall de coneixements sobre la nostra autora i queens trobem en una nova recepció de l’autora que mostrala vigència de l’escriptora entre els autors i autoresd’avui, l’emmirallament, el diàleg viu que permet la seva

28er ls

manera d’acarar l’escriptura i, en conseqüència, la sevacondició de clàssic, de clàssica.

En les Jornades de 1992, les primeres que es vancelebrar amb gran èxit d’assistència, es va estudiartota la seva narrativa (La Mare-balena, 1920;Contrallums, 1930; Vida mòlta , 1949; Jubileu, 1951; ola novel·la Un film , 1921) i no sols la dels anys deprincipis de segle XX com s’havia fet fins al moment, itambé es va donar a conèixer molt més la seva obraplàstica, pràcticament desconeguda fins ara mateix.Al cap de deu anys, s’ha encetat un altre aspectefonamental per al coneixement i la repercussió deCaterina Albert; em refereixo a l’estudi comparatiu, ala relació amb d’altres autors i autores, sigui a travésde relacions d’amistat personal amb els seus coetanis,sigui a través de lectures de contrast amb les quals esva tramant un continu literari fonamental per deixar deveure isolada la figura de Caterina Albert. Els diversosestudis que presenta el volum aborden les relacionsamb Palmira Ventós (Felip de Malla), Aurora Bertrana,Joan Maragall, Martí Genís i Aguilar, i ho fan a travésde textos inèdits, sobretot d’epistolaris, textosfonamentals per arribar al coneixement sencer delcorpus literari d’un autor i que aporten molta informació

sobre les motivacions i les relacions literàries. Tambés’obre un panorama nou en establir comparació entreCaterina Albert i escriptores com la valenciana MariaIbars, Mercè Rodoreda i Maria-Mercè Marçal, nomsque marquen tres etapes ben diferenciades de lahistòria de l’escriptura amb veu de dona del segle XXcatalà; i, encara se’ns ofereixen relacions amb d’altrescultures a través de la traducció.

Al costat d’aquests estudis i com un canemàs decontinuïtat entre aquests deu anys, es remarca laimportància de La infanticida, els Drames rurals oSolitud, amb la presència d’estudis que obrenperspectives, sobretot amb els enfocamentstransversals —estudi de motius, d’elements generalsde tota l’obra, etc— que permeten descobrir cairesinèdits de l’obra.

Una primera versió d’aquest article va ser llegit a L’Escalaen la presentació del volum II Jornades d’Estudi “Vida iobra de Caterina Albert i Paradís (Víctor Català), 1869-1966” A cura d’Enric Prat i Pep Vila. (Col. Abat Oliva, 241.Barcelona, PAM, 2002)

e

29


«Un ja no té cap mesura per a res, des que lavida de l’home ja no és la mesura»

escendent de sefardites expulsats l’any 1492de la ciutat castellana de Cañete, EliasCanetti nasqué l’any 1905 a la ciutat búlgarade Ruse, al baix Danubi, en el si d’una família

benestant de comerciants. Més tard es traslladarà aManchester, Ginebra, Viena, Frankfurt i Zuric, perestablir-se primer a París l’any 1938, tot fugint delnazisme, i un any més tard a Londres, on residirà deforma més o menys definitiva. Tanmateix, els anysdecisius d’aprenentatge per Canetti foren els que visquéa Viena. De fet, la vienesitat conformà la personalitatdels seus progenitors, tot inculcant-li el gust per laliteratura, el teatre i les arts indestriable de la burgesiajueva de la Ringstrasse. Arran de la sobtada mort delseu pare, esdevinguda a Manchester amb trenta anys,Canetti arriba a la capital dels Habsburg l’any 1913amb la seva mare Hera i els seus dos germans petits,enmig d’una escalada de fervor bel·licista que menaràl’imperi austrohongarès a la Gran Guerra i al seuesfondrament definitiu. Aleshores el vienès, tal i comdescrivia Claudio Magris, és un home «heredero ihuérfano de aquel crisol plurinacional cuya desapariciónle había dejado el sentimiento profundo de nopertenecer a ningún mundo preciso».1 En Canettiaquest sentiment de nostàlgia immobilitzant restaràtraslladat per una nova percepció de la pertinença al

territori. En cursar els seus estudis secundaris aSuïssa, estat neutral en la contenda, el jove Canettino viurà directament la desintegració de la Cacània.Quan torna a Viena el 1924 per iniciar la carrera deciències químiques, topa amb una ciutat on la gentsembla suspesa en el temps, en el record d’allòirrecuperable, el miratge de la grandesa imperialpericlitada. Aquesta identitat que se li ofereix fugissera,inconcreta i fragmentada, aquell «home sense atributs»disseccionat per Musil, serà per a ell la font de la mésgran creativitat. L’ancoratge a una ciutat, nació o estatconvoquen una associació perniciosa de l’individu ambel poder. Això suposa malbaratar-ne el potencialemancipador, la seva capacitat de generarmetamorfosis, i aquesta és una de les claus per capirl’abast de l’esforç creador de Canetti, escriptor que nocerca sinó comprendre en un preguntar constant.

Com molt bé fa notar Jordi Llovet, «Elias Canettidemostra haver tingut sempre una sorprenentcomplaença a sentir-se bé en territoris no acotats, nodefinits, no excessivament marcats per les ideologiesnacionalistes.»2 Però el mateix podem referir en relacióa la seva obra, refractària a tota classificació en tractar-se d’un conjunt discontinu i polièdric.3 Aquest signefonamental en el pensament canettià, la varietat deregistres i l’heterogeneïtat del seu discurs, li pervé jaen els seus primers anys de vida. Les ciutats quehabitarà seran espais de poliglotia. Fill de la multiplicitatsupranacional de la «Mitteleuropa», Canetti encarna

Elias Canetti.El testimoni escriventALBERT AIXALÀ

d

30er ls

31


l’heteroclia pròpia de la identitat austríaca. De ben petitaprèn a no establir diferències entre els homes perraons nacionals o lingüístiques, sinó que més aviats’amara d’aquesta riquesa de cultures, parles icaràcters. De fet, sembla no tenir-ne mai prou. Assimilaràpidament les llengües de les ciutats on el du el seuintrincat itinerari vital i, empès per la inflexibilitat de samare, acaba per adoptar l’alemany.

La vivesa de la parla i la concepció de la llengua comun dinamisme orgànic influiran sobre manera la sevaforma d’expressió escrita. «Vull paraules que no espanseixin», remarca. Canetti es lliurarà «a la terriblegravetat de les paraules» i aquest donar-secompletament als mots, aquest voler-los intactes, eldu a considerar el llenguatge com un tot inviolable.Denigra la degradació de les paraules al combat verbal,quan els mots acaben per perdre el seu sentit perconvertir-se en instruments de poder i submissió. Elllenguatge té els seus propis drets inalienables. Convéno conculcar-los. Entès el llenguatge com un ens viuque emana la seva pròpia força i energia, per Canettiles paraules posseeixen una mena d’apassionamentidiosincràtic, únic. «En realidad —ens dirà— son comolos seres humanos, no se las puede descuidar ni olvidar.Como quiera que uno las conserve, ellas se mantienenvivas y cuando menos se piensa saltan a la superficiee imponen sus derechos.»4 Canetti apunta que el maldel món contemporani rau en la incapacitat de l’homede fer-se com a tal per mitjà del llenguatge. L’oblit delvessant moral de la llengua per part d’un individu quees fon en la massa i malbarata el valor dels mots perconvertir-los en consignes li sembla una catàstrofe quepot tornar-se definitiva. Les primeres envestides delnazisme no faran sinó afirmar aquesta idea que tantl’obsessiona.

Per Canetti els noms són un aliment familiar. És peraixò que els hi tributa un gran respecte. Els seus propismots s’ofereixen vius, durs, aspres i cantelluts,continguts en una prosa clara que desprèn l’aire d’allòque considerem essencial. Malgrat la seva procedènciaintel·lectual, Canneti evitarà el parany d’enfangar-se enla immobilitat que la consciència lingüística provocàen la intel·lectualitat vienesa del tombant de segle. Enaixò Karl Kraus, el fustigador colèric de la mascarada

vienesa, li serveix d’exemple. Recordem que per Krausla llengua no és innocent. La imprecisió en el seu úsés un problema moral de primer ordre. De lesexpressions més habituals, dirà Canetti, en pot sorgirde sobte el secret que amaguen, i aquest secret ja noté res de la innocència de l’ús habitual, sinó quedestapa quelcom d’amenaçador i sinistre. Canetti esreferirà a la consciència de les paraules, a la preuadamemòria que contenen i a l’ús moral que cal fer-ne. Unhom no pot tolerar-ne un malbaratament. Perquè alcap i a la fi la banalització del llenguatge és l’avantsalade la desintegració de la humanitat. Els mots cal quesiguin carn, que emanin d’una boca que els infonguialè, vida: «les paraules soles, sense la boca que lesha pronunciades, tenen per a mi quelcom devertiginós.»5

El capteniment inflexible i l’entrega absoluta a la veritat,trets determinants del tarannà del seu primer model,Karl Kraus, l’infatigable «testimoni oïdor» de les veusde Viena, no li resulten aliens a Canetti en el seu queferintel·lectual. D’aquí que les seves paraules hom no potpretendre adoptar-les de la mateixa manera. Un se n’hade servir: són atuells que ens permeten solcar enmigdel caos. L’ensamblatge de diversos models literaris iètics —Shakespeare, Stendall, Kraus, Broch, Büchner,Lichtenberg, Kafka i Musil— confereixen el perfilidentitari de l’obra literària i assagística de Canetti. Ésper això que la seva escriptura és certament inimitable.El seu ús del llenguatge admet una renúncia total al’artifici, a l’estampa impressionista: accepta elllenguatge tal com és. Fortament influït per HermannBroch, Canetti menysté l’atomització lingüísticaempresa per alguns escriptors com James Joyce. Lesparaules volen personatges, no d’altres paraules. Elque fonamentalment atreu Canetti és la substància dela vida que és el que prova de vessar en els seusescrits. Perquè «qui s’entrega a experiments amb elllenguatge, renuncia a la major part d’aquellasubstància.»

Tanmateix, també li serà decisiva la influència de dos«models inassolibles», Franz Kafka i Georg Büchner.L’obra de Canetti es nodreix de la unicitat quecaracteritza el món literari de Kafka, el «més pur delsmodels», car hi extirpa tota temptativa d’estetització

32er ls

sentimental. I l’autodegrinació dels personatges delWoyzeck büchnerià li serviran per rompre amb lavirulència satírica de Kraus, que acaba per considerarinjusta i del tot insuficient. En definir el to de DieBlendung («L’encegament»), la seva primera obra il’única novel·la que escrigué, Canetti ens parla de laseva intencionalitat respecte a un llibre que «hauriad’ésser rigorós i despietat amb mi mateix i amb ellector». Al cap i a la fi, en la novel·la de Canetti no hiha cabuda per cap mena de plàcida identificació ambels personatges que l’habiten, atenallats per la por iper una incapacitat radical d’ésser. Ens trobaríemdavant d’un espill acústic que ens ofereix una imatgeexacta del que som i on ens trobem. Aquí de bell nouhi trobem Kafka. «Si reflexionamos con un poco devalor, reconoceremos que nuestro mundo se halladominado por el miedo y la indiferencia. Y al expresarsu propia realidad sin miramientos, Kafka ha sido elprimero en ofrecer la imagen de este mundo.»6

Els punts de contacte entre l’obra de Canetti i la deFranz Kafka són constants, explicitats en un magistralassaig, L’altre procés. Canetti es buida en els seusescrits, hi podem constatar una escriptura singular queemana un alliberament interior. Per tant, mai no hitrobem un emmascarament ni una estilització de lesseves inquietuds més pregones. Per Canetti el mónestà esquinçat, desintegrat, i el narrador contemporaniha d’escriure atenent aquest fet decisiu. Com Kafka,Canetti ve a dir-nos que la inadvertència ens menarà ala catàstrofe. El que aprèn Canetti dels seus modelsinassolibles és que un escriptor digne d’aquest nomno condemna ni ordena, però tampoc calma niamanseix. A Die Blendung, hom no hi troba ningú quepugui salvar-se.

«Un día se me ocurrió que el mundo ya no podía serrecreado como en las novelas de antes, es decir, desdela perspectiva única del escritor; el mundo se hallabadesintegrado, y sólo si uno se atrevía a mostrarlo ensu disolución era posible ofrecer de él alguna imagenverosímil... había que inventar, con una consecuenciaextrema, individuos igualmente hiperbólicos —comolos que, en definitiva, integraban el mundo—, yyuxtaponerlos en medio de su disparidad.»7

Die Blendung representa un dels punts nodals del

pensament canettià: l’irresoluble contrast entre laliteratura i la condició humana, entre obra literària ivida, «entre allò que es fa amb coneixement previ i elque et dóna la natura, entre la intel·ligibilitat del llibre ila incomprensió de l’home.»8 L’obra de Canetti no éssinó l’obcecada temptativa d’assolir una uniónecessària entre ambdues esferes i que clourà ambles seves memòries, insuperada combinació de novel·lai document. Tal vegada l’exigència irrenunciable quereclama Canetti a l’ofici d’escriptor sigui la represad’aquest imperatiu lligam entre vida i obra. El qui nol’assumeixi s’immiscirà en temptatives diletants. «Pueslo cierto es que, hoy en día, nadie puede llamarseescritor si no pone seriamente en duda su derecho aserlo. Quien no tome conciencia de la situación delmundo en que vivimos, difícilmente tendrá algo que decirsobre él.»9

La temptativa constant de Kafka per sostreure’s aqualsevol forma de poder, per domèstica que sigui, obtéuna acollida exemplar en Canetti. «Kafka es el mayorexperto en materia de poder: lo vivió y configuró encada uno de sus aspectos... lo que de él emana y sedifunde entre los hombres comunes es la humillacióna través de la dominación.»10 D’igual forma, Canetti nojutja mai els seus semblants, no els sentencia. Mésaviat es jutja insistentment. S’autoexigeix la força, laresistència i l’aflicció martellejant dels humiliats, detots els sebollits per la història dels vencedors. I vetaquí la qüestió de la responsabilitat, la reivindicació il’acceptació dura, cruel i irracional d’un deure enverstot allò que un no ha comès. Perquè al cap i a la fi«todos toman más en serio lo que un hombre seimpone a sí mismo que lo que le viene impuesto por lafuerza.»11

El concepte canettià de la metamorfosi manté unarelació directa amb aquesta concepció de laresponsabilitat i l’autor el lliga amb l’obcecat afany depreservar la personalitat. La personalitat no és unaidentitat estable i petrificada, no es defineix per laconfrontació a una altra identitat per així establir-ne lapròpia. Quan això s’esdevé així és perquè el poder haempès els homes a contraposar-se. Però al cap i a lafi, com preservà Ovidi, la transformació i el joc són elselements que signifiquen veritablement l’essència de

33


34er ls

l’home. Per Canetti la personalitat només pot ésserentesa gràcies a la seva manifesta pluralitat, i és gràciesa aquesta que hom manté la possibilitat d’esdevenirsingular. Aquesta pluralitat la forneix l’experiència dela metamorfosi. L’obertura al món implica un procésde transformació constant per mitjà del qual l’individuadopta múltiples formes. I aquestes formes hom noméspot assolir-les a través del llenguatge. No endebades,Canetti definirà la figura de l’escriptor en tant queveritable «custodi de la metamorfosi». Aquí l’escriptorno és únicament emblema, sinó carnalitat que s’obrea l’experiència inesgotable de la mutació i eltrastocament de la realitat. Quan ens parla de laconcepció dels personatges en l’obra del seu benvolgutHermann Broch, escriu «son personajes instalados enaire: él ha respirado por ellos.»La metamorfosi s’ofereixcom una idea moral connectada amb el llenguatge iamb el caràcter provisori, indefinit, de la personalitat.L’home, dirà Canetti, ha d’aprendre a serconscientment moltes persones. D’aquí que Canettisigui un escriptor que no menysté ningú i deixa parlara tot el món, tot palesant la irreductibilitat que té elllenguatge. I ho fa per mitjà d’un afecte extrem a ladiversitat humana, a la multiplicitat del món i de lesseves veus, el que ell anomena «passió de lametamorfosi».

«L’origen de la llibertat es troba en l’acte de respirar.Tothom podia prendre qualsevol aire i la llibertat derespirar és l’única que, autènticament, fins avui no haestat destruïda.»12 A Canetti l’amoïna aquestapossibilitat, la destrucció d’aquesta llibertat inalienable.És per això que remarca la importància del respirarcom un acte íntimament personal que té molt a veureamb la llibertat individual: respirar és rebre món, sermón, tenir món, obrir-s’hi. Serà Broch qui li mostril’experiència d’aprehendre les atmosferes denses iresclosides del segle XX per així extreure’n una totalitataparentment liquidada pel desnonament del’experiència que amenaça l’home, per la dissoluciódel món. «No n’hi ha prou de pensar; un també ha derespirar. Són perillosos els pensadors que no hanrespirat prou.»13 A la novedosa experiència literàriainaugurada per Broch, Canetti l’anomena «la literaturad’allò atmosfèric com quelcom estàtic». A Broch, li

atribueix una exemplar «memòria respiratòria»(Atemgedächtnis). L’aleshores jove i abrandat Canetti,entregat al furor judicial de Karl Kraus, descobreix enl’autor de Els Somnàmbuls un ésser livià i alhora d’unaprofunditat excepcional, un home que escolta amb unesguard atent, entregat a les paraules de tot aquell aqui escolta. La seva respiració, el seu silenci essencialen l’escolta, «s’interrompia amb uns petits respirsperceptibles, que et convencien que no solament eresescoltat, sinó que eres rebut, com si, amb cada fraseque deies, entressis en una casa i t’hi asseguessiscerimoniosament.»14

Ens diu Canetti que l’experiència individual només potmanifestar-se de forma autèntica per mitjà del’acarament amb experiències que rebenten els límitsde les convencions. Aquestes ens vénen representadesrepetidament en les pàgines de l’autor: Büchner, Gógol,Tolstoi, Walser, Kafka, Broch, Kraus, Musil, el Dr.Abraham Sonne, Alban Berg, Fritz Wotruba... els illotshumans que basteixen ponts amb un futur que espresenta mesell de promeses de destrucció i barbàrie.Al cap i a la fi, llur gran virtut és la seva capacitat de ferfront a aquest poder cada cop més opac i inaprehensiblei en aquesta pugna se’ns vénen a marcar els punts defuga de la deriva a què ens empenyen les forces ceguesdesfermades pel progrés. El resultat més plausibled’aquesta escomesa n’és un llenguatge nou, unllenguatge que és capaç de fer front a la inexistènciad’un llenguatge comú, a la desfacció generalitzada queprovoca que ningú no vulgui entendre els altres.L’absència del llenguatge, la interrupció d’aquest noés sinó violència i anihilament. Com conclou Magris,«Canetti es el poeta de una humanidad que se suicidapor temor de ser asesinada, que se atrinchera contrala vida.»15

Canetti, entroncant amb el seu dilecte Confuci, no potsuportar la idea que els mots puguin debilitar-se, hande mantenir llur integritat. La importància que per ell téel mer element lingüístic, la dinàmica i la vivesa delllenguatge quan aquest es desplega en la parla, tambéel porta a concedir substancialitat al silenci, a larespiració. Les pauses, el frec imperceptible de lallengua en contacte amb els llavis, l’entonació, elmoment que segueix a la paraula pronunciada són trets

35


36er ls

essencialíssims del llenguatge mateix. Certament, elllenguatge limita amb el silenci i la vera literatura també.Però hom no hi pot claudicar. «El saber callat em resultaperillós», conclou. Per tant, el llenguatge no és neutreen absolut: tota frase, mot o interjecció contenen unvalor, una intenció, una actitud. I el silenci en puntua elto, el significat, l’eticitat. Canetti no deixarà mai demanifestar l’encís que li provoca la conformació físicade les paraules en l’acte de la parla i el món ric iinabastable de metamorfosis que el llenguatge és capaçde generar.

En això, sembla llepar les frases que escriu, els seusestranys i cisellats aforismes. Els anota maniàticamentcom si el servessin dret en la seva exhaustivatemptativa d’assolir la comprensió de la massa i delpoder que la deforma i manipula, però també amaratsd’un cert aire de nen fantasiós. Malgrat tot, la fantasiade Canetti no és altra que la salvació dels homes. Peraixò es capfica, anguniat, amb el poder, l’ataca en totesles seves formes possibles. Es diria que s’haencomanat la tasca elefantíaca d’encarar-les una peruna, com féu Kafka. Aquesta obsessió martellejant eldurà a escriure Massa i poder. Nogensmenys, Canetticonrea una preuada fortuna per les imatges concises,arrelades fortament en la vida. El seu pensament,sobretot en els seus aforismes, és del tot plàstic. Laseva escriptura, les seves frases, descripcions i temesno se sotmeten a cap sistema d’idees, el llenguatgede Canetti sempre ens remet a un objecte, unasensació, una fixació precisa d’una experiència osituació concreta. Podríem definir l’escriptura de Canetticom una aproximació amatent a allò particular i proper.D’aquí que ens digui «esquivar lo concreto se cuentaentre los fenómenos más inquietantes de la historiadel espíritu humano.»16

Com diu Canetti, l’escriptor viu impulsat per una«constant propensió al vici», una set insadollabled’homes i espais. Aguaita incessantment els signesde la seva realitat, els impulsos i els gestos dels homes,per descriptar-ne signes aparentment mancats desentit. D’aquí que la mirada de Canetti sigui capaç decongelar el temps, el gest, l’instant, allò efímer ifragmentari per extreure’n una visió col·lectiva. Canettis’autoexigeix un vincle total amb el món que l’envolta,

amb el seu temps. «Allò que el distingeix és la sinistraperseverança en el seu vici», un vici que li reclama unaindeturable atenció vers tot allò que forma part del mónque habita. Tanmateix, habitar-lo és precisamentaquesta tasca infatigable de vigília. En la seva radicalsolitud, l’escriptor es veu impel·lit a esgotar el món, arostar-lo amb deler, a extreure’n l’última gota de vida.Res no li pot passar per alt i res no li ha de costar ungran esforç: «El verdadero escritor vive entregado a sutiempo, es su vasallo y su esclavo, su siervo máshumilde. Se halla atado a él con una cadena corta eirrompible, adherido a él en cuerpo y alma. Su falta delibertad ha de ser tan grande que le impida sertrasplantado en cualquier otro lugar.»17

No oblidem com per Canetti l’escriptor es constitueixveritablement com a tal en tant que «custodi de lesmetamorfosis». En primer lloc, assumint la tradicióliterària, que ens llega una incalculable mostrad’aquestes, i alhora preservant la capacitat demetamorfossejar-se en qualsevol ésser, que no és sinóla capacitat de «mantenir oberts els canals decomunicació entre els homes». Recordem que perCanetti les paraules posseeixen un apassionament queels és propi. Buidar-les de sentit les fetitxitza. Abansde reïficar-les, de brandir-les com emblemesd’anorreament contra la humanitat, millor emmudir.«Sólo nos queda una actitud posible: podemos, siendomuy severos con la época y con nosotros mismos,llegar a la conclusión de que hoy en día no hayescritores, pero debemos desear apasionadamente quehaya unos cuantos.»18 No cal dir que Elias Canetti fouun d’ells.

1 Magris, C., El Danubio , Barcelona, Anagrama, 1997,pàg. 180.

2. Llovet, J. «Elias Canetti: Cent anys de fi de segle» a ElSentit i la Forma. Assaigs d’Estètica, Bacelona, Edicions62, 1990, pàg. 156.

3. La totalitat de l’obra de Canetti, per la que rebria elpremi Nobel de literatura l’any 1981, oscil·la entre lanovel·lística, la dramatúrgia, l’assaig, les ciències socials

e

37


i les memòries. Una novel·la, Die Blendung; tres obresde teatre, La boda, La comèdia de les vanitats dels bojosi Els que esperen; la que Canetti consignava com «l’obrad’una vida» i que l’ocuparà durant més de trenta anys,Massa i poder; dos volums de notes, La província del’home i El cor secret del rellotge; La consciència delsmots, un recull de la seva obra assagística; un llibre deviatges, Les veus de Marràqueix; i l’extraordinària trilogiaautobiogràfica conformada per La llengua salvada , Latorxa a l’orella i El joc d’ulls.

4. Canetti, E. «Arrebatos verbales» a La conciencia delas palabras, México, F.C.E., pàg. 221.

5. Canetti, E. La Província de l’Home , Barcelona, Edicions62, pàg. 119.

6. Canetti, E. «El otro proceso. Las cartas de Kafka aFelice», a La conciencia de las palabras, Op. cit., pàg.145.

7. Canetti, E. «El primer libro: Auto de fe» a Ibid., pàgs.312-313.

8. Canetti, E. La llengua salvada, Barcelona, Proa, 1985,pàg. 307.

9. Canetti, E. «La profesión de escritor» a La concienciade las palabras, op. cit., pàg. 350.

10. Canetti, E. «El otro proceso. Las cartas de Kafka aFelice», Ibid., pàgs. 175-176.

11. Canetti, E. «La profesión de escritor». Íbid., pàg. 353.

12. Canetti, E. La província de l’home. Op. cit., pàg.18.

13. Íbid., pàg. 230.

14. Canetti, E. El joc d’ulls, Barcelona, Proa, 2001, pàg.39.

15. Magris, C. «Canetti y la cacania», a Custodio de lamertamorfosis, Barcelona, Muchnik, 1985, pàg. 50.

16. Canetti, E. «Poder y supervivencia» a La concienciade las palabras , Op. cit., pàg. 34.

17. Canetti, E. «Hermann Broch» a La conciencia de laspalabras, Op.cit.

18. Canetti, E. «La profesión de escritor», Ibid., pàg. 354.

38er ls

39


1. Símptomes

l tren, camí de Girona, faig una llista delssímptomes. Malgrat que l’enumeració puguisemblar una fugida d’estudi, cal fer-la per tal

de no quedar-se en la superfície —m’intento convèncermentre el paisatge avança de cua d’ull.

Potser al quadre simptomàtic destaca l’exposicióMemòria dels camps, que va tenir lloc la primavera del’any passat al MNAC; el rescat de les fotografies deBoix es va posar en relació amb la reflexió teòrica—que des de fa ja dècades s’està duent a terme aFrança, Alemanya i els Estats Units, sobretot— i ambel record del catalans que van patir el sistemaconcentracionari a l’estranger (del propi tot just se’ncomença a parlar, però més aviat poc). Un altresímptoma rellevant va ser la projecció de Shoah, l’obramestra de Claude Lanzmann, a l’Institut Francès, perprimera vegada a Barcelona i també per primera vegadaen condicions normals a Espanya. S’hi ha d’afegirl’entrada del poeta i traductor Arnau Pons al debatinternacional sobre l’obra de Paul Celan. L’intent, perpart del CCCB, de fer un seminari sobre l’extermininazi, o el curs de doctorat que a la UB imparteix JordiLlovet sobre el tema, s’afegirien a aquest panorama defactors que fan pertinent la següent pregunta: Ensestem acostant a una reflexió rigurosa i valenta sobreel nostre passat?

En aquest sentit, un té la sensació que ens trobem a

anys llum de la cultura francòfona, la més propera. Éscom si la reflexió i l’exploració de la memòria històricapròpia anés a remolc del model francès. M’explico: elcatàleg de l’exposició del MNAC era la traducció del’elaborat per l’exposició original, a l’Hôtel de Sully(hivern del 2001), i va coincidir amb la presentació deFrancesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, de BenitoBermejo (La Magrana); la projecció de Shoah estavavinculada a la publicació de Shoah. Una pedagogia dela memòria, de Carles Torner (Proa), producte de latesi doctoral que l’autor va presentar a París VIII; ArnauPons és col·laborador i traductor del filòleg francés JeanBollack (veieu Piedra de corazón, Arena Libros), a quiva presentar a Barcelona també l’any passat. I, lastbut not least, Xavier Pla, el coordinador del col·loquiinternacional Jorge Semprún o les espirals de lamemòria , que té lloc aquest cap de setmana a laUniversitat de Girona, també s’ha format en part a lacapital de França. No cal dir que Semprún viu a l’altrabanda dels Pirineus, ni que escriu en la llengua deProust.

Evidentment, això vol dir que s’ha trobat en el modelfrancòfon una sèrie d’eines encertades per al’aproximació amb els temes que es relacionen ambels camps: memòria històrica, testimoniatge, trauma.

2. L’escriptura i la vidaA la porta de la sala (una preciosa capella suposo que

El llarg viatgeCrònica d’una tarda al Col·loqui Internacional Jorge Semprún oles espirals de la memòria (Girona, abril del 2003)

JORDI CARRIÓN

a

40er ls

desacralitzada) on es duen a terme les ponències delcol·loqui hi ha una relació dels participants (l’acte ésevidentment franco-català) i el pòster que Antoni Tàpiesha dedicat a l’esdeveniment: no devades és la primeravegada que la figura de Semprún centra un debatacadèmic a Espanya i l’ocasió s’ho val. En una èpocaen què l’extraterritorialitat —el terme defensat, entred’altres, per Steiner— és considerada com un valorafegit que enriqueix l’escriptura literària, no deixa desobtar que un dels pocs autors d’origen hispànic quemereix l’adjectiu d’extraterritorial, i l’únic (amb JuanGoytisolo) que a més a més participa com aprotagonista en les corrents internacionals de discussióintel·lectual, hagi estat durant tant de temps ignoratper les persones que consagren esforços des de lesseves càtedres a autors de segona filera, molt menysincòmodes, això sí, fàcilment classificables.

Sobre classificacions, precisament, està parlant DavidSerrano en el moment que ocupo un seient. El seudiscurs parteix de l’experiència dels republicansespanyols que van ser víctimes del sistemaconcentracionari, i en defensa la recuperació urgentdel seu testimoni. Això és sens dubte lloable; però noho és tant la terminologia que proposa per parlar de laliteratura que va resultar d’aquelles experiències. Elsegüent conferenciant és Josep Maria Lluró, que sostéque la cultura ibèrica és pionera en el desenvolupamentde sistemes de repressió i de persecució de l’altre, ireivindica una ampliació de la perspectiva històrica pera entendre els esdeveniments concentracionaris del’ecuador del segle XX, al mateix temps que alerta sobreels perills que siguin obres de ficció i no d’investigacióhistòrica les que expliquin els fets.

Totes dues intervencions provoquen un actiu debat ambel públic. Manuel Guerrero li retreu a Lluró la confusióentre premises que pertanyen al camp de les ciènciessocials i altres que pertanyen al de la ficció narrativa;la responsabilitat de l’historiador és ben diferent de lade l’escriptor, conclou. Per la forma com la gent mouel cap —sobretot Javier Cercas, que es troba entre elpúblic— diria que hi ha força consens al respecte.Xavier Antich, en relació amb les paraules de Serrano,comenta entre altres qüestions els problemes que

planteja el concepte “literatura concentracionària”, perla seva generalització. Són paral·lels a la problemàticaque està lligada a la paraula “Holocaust”, que Serranohavia resumit, després d’apel·lar a la definició del’Enciclopèdia Catalana, en dos problemes:l’exclussivitat jueva i la referència al foc del sacrifici,de manera que oblida l’etimologia grega del terme i laseva connotació teològica precisament de sacrifici: Aquina mena d’entitat? Per què?

Altres intervencions sobre temes més o menys derivats,i les conseqüents respostes dels ponents, conviden ala lectura i a l’anàlisi de les actes que es publicarand’aquest simposi. Després de la pausa pel café, OctaviMartí i Jordi Gracia parlen respectivament del miterepublicà que encarna Semprún en la cultura francesai de la construcció d’un jo literari, a mig camí entre laficció i el testimoni, que l’escriptor ha perfilat en elsseus llibres. Martí explica que quan l’autor de Laescritura o la vida (publicada per Tusquets, com bonapart de la seva bibliografia) va ser proposat perl’Acadèmia francesa, els motius de la sevadesestimació mai no van quedar clars, però seguramentes va deure a que era “espanyol i roig”. Justament enaquest moment entra el mateix Jorge Semprún —elscabells platejats i la mirada lúcida— i reacciona ambcerta estranyesa. La ponència de Gracia, qui confesahaver tingut un “pasmo intestinal” a l’haver conegut al’escriptor en persona, comença amb una resposta alscomentaris de Lluró sobre ficció i història. Segons ell,i el mateix Cercas no tardarà en intervenir per reafirmar-ho, la teoria literària deixa clara la separació delsparadigmes i és precisament en la hibridació on hi haun fèrtil territori que els autors han de conrear.

Finalment, Semprún agafa el micròfon per respondreuna pregunta del professor de la UdG i autor deSoldados de Salamina i per matisar l’afirmació queaquest ha fet sobre la recerca que la literatura fa de laveritat moral, que no és la del periodisme. La sevaintervenció és el punt i final que l’acte necessitava:“No busco sólo la verdad histórica, por tanto recurro ala ficción cuando la preciso; el límite es moral. No voya inventar datos que sean contrastables, porque ahíestá el peligro, en que el crítico revisionista demuestre

41


que ese dato es falso y eso le sirva de prueba paranegar la existencia de las cámaras de gas.”

3. El llarg viatgeSurto de la sala amb el ressò al cap de les paraulesde l’escriptor homenatjat. És cert, encara hi ha quinega l’existència històrica de les cambres de gas;espero que no passi el mateix amb la Inquisició, perposar un exemple relacionat que il·lustra com lacronologia d’Europa està farcida de mostres del’oposició sistemàtica a l’altre, al diferent, des del rebuigfins a l’assassinat. Capelles com aquesta queabandono van ser segurament espais des d’on es vanpromoure decisions que van conduir a la desapariciódel Cercle Cabalístic de Girona, un dels momentsculturals més importants de la història de Catalunya.Debats com el d’avui podrien ser només un símptomao, en canvi, un pas endavant definitiu: un inici. El d’unareflexió pertinent i plural, des d’aquí, sobre la històriaeuropea i sobre els relats que sobre ella s’han produït.La vida i l’obra de Semprún, el seu exili, la seva

conflictiva relació amb el Partit Comunista, la seva dobletrajectòria com a polític i com a escriptor, el seutestimoni de supervivent de Buchenwald, el seuconeixement històric, filosòfic i poètic, posat a prova ipotenciat per l’experiència profundament europea delscamps (convivència obligatòria amb habitants depràcticament tots els països del vell continent), tot aixòpodria ser —insisteixo— un començament.

Mentre surto de l’edifici, encara no sé que el Babeliad’aquest dissabte publicarà un article de CeciliaDreymüller sobre Imre Kertész on es llegeixenafirmacions tan ambigües i imprudents com: “¿Qué esla muerte masiva en los campos de concentración?Algo inconcebible y finalmente trivializado porque aburrela repetición de hechos únicos. ¿En qué se distinguenvíctima y verdugo? En el azar que permite a uno darrienda suelta a sus instintos violentos”.

En la cartellera dels estudiants, una fotocòpia anunciaque l’Àrea d’Història Contemporània de la Universitatorganitza un viatge a Mauthausen. e

42er ls

43


ntre el 2 i el 5 d’octubre, al Centre de CulturaContemporània de Barcelona, va tenir lloc elprimer Simposi Internacional de Filòsofes de

l’àmbit de la Mediterrània. La història d’aquest simposicomença l’any 99, quan des del Seminari “Filosofia igènere” de la UB, vam presentar la candidatura deBarcelona, tot competint amb la de Gothenburg, al’Associació Internacional de Filòsofes (IAPh,Internationale Association von Philosophinen), unaassociació amb seu a Berlin, que apadrina bianualmentun congrés d’alt nivell acadèmic, que s’ha anatrealitzant a ciutats com Zuric (2000), Boston, (1998) iViena (1996)

Aquest mes d’octubre, hem recollit el testimonitransmès per aquests darrers encontres i alhora, lesorganitzadores de Barcelona 2002 (Montse Barderi,Mercè Otero i Rosa Rius), hem volgut que el nostresimposi no es limités a aplegar filòsofes professionals,sinó també prestigioses dones que fan del pensamentla seva eina de treball. En la mesura que entenem lafilosofia en un sentit ampli i integrador, hem convidat aparticipar i a formar part del comitè d’Honor, no tant aautoritats en el sentit habitual del terme, sinó a donesamb autoritat en disciplines com són ara la ciència, laliteratura, la psicologia, la música o la pròpia filosofia—Margarita Salas, Ana Maria Moix, MontserratFigueras, Rada Ivekovic, Geneviève Fraisse i VictòriaSau. De manera que, tot i que el pes de la filosofia haestat notable, no ha constituït l’única veu que s’ha sentit

al llarg d’uns dies caracteritzats pel debat plural iinterdisciplinari. El fet que, a més d’aquestespensadores, intervinguessin figures com Celia Amorós,Luisa Muraro, Elizabeth List i Nawal Al-Saadawi, entred’altres, ha deixat ben palesa la diversitat i la riquesade discurs de les teòriques contemporànies.

El tema d’aquest primer congrés de filòsofes de lamediterrània ha estat La passió per la llibertat. Passiói llibertat, dues paraules claus per repensar ell lenguatge polític i filosòfic. Reflexionar sobrel’especificitat del concepte de llibertat política significacomençar a fer front a la necessitat d’analitzar elsimportants canvis que ha sofert el món des de 1989.Des de fa un temps el terme llibertat figura en elsdiscursos dels polítics, discursos que no diuen res ique, com a molt, conviden a iniciar empreses bèl·liquesa través d’una mera confrontació de mots en majúscula—Terror versus Llibertat “duradora”—. Al nostreentendre cal una anàlisi de la xarxa conceptual en quètrobem la categoria de llibertat però també les dejustícia, igualtat, autonomia. Així, doncs, el tema adebat en aquestes jornades convidava unareconsideració d’allò polític, de manera que hi va haverinteressants intervencions sobre qüestions cabdals delnostre temps que, a poc a poc, van configurarl’estructura del debat, tal com indiquen els noms deles seccions del simposi: “El cos, un espai públic?”,“Entorn d’una ciutadania heterogènia” “Globalització ifeminisme”, “Sobre l’amistat i d’altres formes de relació

Primer Simposi Internacionalde FilòsofesFINA BIRULÉS

e

44er ls

política”, “Tecnologies de la vida”, “Ciència i discurspolític”, “Ciència i política” “Sobre la violència”, “Lesnoves masculinitats”, “El cos com a límit en l’era de labiotecnologia” i un llarg etc.

Però, davant d’un Simposi de Filòsofes sempreemergeix l’habitual pregunta relativa a si hi ha unaespecificitat del pensament femení. De entrada, caldir que allò ens porta a pensar, a la reflexió filosòfica—el descontentament amb la rapidesa i lleugeresa dela vida ordinària, la necessitat de comprendre— éscomú a tot ésser humà, sigui home o dona. Ara bé,això no significa que les perspectives siguin iguals, nitan sols entre els diversos filòsofs. De fet, fins i tot ésdifícil o injust generalitzar i parlar de “les filòsofes” comsi totes elles haguessin pensat o pensessin de lamateixa manera. Bona mostra d’això van ésser lesintervencions ben diverses de les pensadores aplegadesaquests primers dies de la tardor del 2002 . En aquestsentit, crec que val la pena de fer, encara que sigui deforma molt breu, un parell d’apunts sobre el caràcterdel pensament filosòfic i sobre el pensament femení.

El pensament i el temps ajornatS’ha dit que la filosofia neix de l’astorament, neix d’uncanvi de rumb en l’atenció. De fet, el pensament filosòficapareix tan bon punt ens allunyem una mica de laimmediatesa irreflexiva de la vida quotidiana i de lesseves urgències. La vida de cada dia ens submergeixen afers que ens obliguen a reaccionar immediatament,de manera que no disposem de temps per a jutjar ihem d’apel·lar a prejudicis. La filosofia només éspossible quan ens col·loquem en una perspectiva queno és la de la vida ordinària ni tampoc la dels saberstècnics. En aquest sentit no té res d’estrany que fins itot en el llenguatge ordinari fem servir l’expressió “parar-se i pensar”. Com deia, cal interrompre, cal prendreuna mica de distància per tal de poder problematitzar,analitzar les xarxes de conceptes, de paraules ambles quals aconseguim dir el que ocorre. La filosofia téa veure, doncs, amb aquest gest de problematitzar allòque en principi sembla funcionar. Així, es podria afirmarque la filosofia serveix per fer les coses més difícils:pensar vol dir aturar-se allí on tenim la temptació deprecipitar-nos. És a dir, el treball del pensament filosòfic

és fer-nos perdre el terra segur que ens ofereixen lavida quotidiana i els diversos sabers especialitzats. Rasi curt, la filosofia és aparentment improductiva, nogenera seguretats, ens fa dubtar dels termes amb elsquals ens referim a nosaltres i al món, però això nopas per manca d’atenció, sinó més aviat al contrari:per un canvi en el curs de l’atenció. Com han dit algunspensadors, com per exemple Immanuel Kant o HannahArendt, no hem de confondre l’ànsia de conèixer ambla necessitat de pensar. La vida exigeix funcionalitat,però justament l’àmbit alliberat de la utilitat ha estat elterreny en el qual ha nascut i crescut la cultura. Eltemps ajornat és el temps del pensament i de l’art.

L’aspiració de qui pensa és justament la d’ajornar eltemps, d’aturar-se i reflexionar. La filosofia té algunacosa a veure amb trobar un àmbit des d’on dir què ésallò que ens manca en la nostra vida, què trobem afaltar, què volem, i alhora quin sentit atribuïm al queens passa o al que fem. Aquest àmbit o moment dereflexió només és possible quan no estem sota lapressió de les necessitats o de la sorollosa companyiade l’esfera pública —on sempre tenim massa feina itràfec per a pensar— i és aleshores quan emergeixenpreguntes que ens generen perplexitats i que no sempretenen resposta. Ara bé, i cal dir-ho, si limitem la nostraaspiració a tractar de trobar respostes definitives oindicacions útils, aleshores això significa que el queens mou no és tant el desig de pensar com el de trobarresultats que facin innecessari continuar pensant.

L’actualitat com a objecte de reflexióJa des dels inicis de la modernitat la filosofia inclou,entre els seus objectes de reflexió, la pròpia actualitat.Així, per exemple, a les darreries del segle XVIII, autorscom Kant o Hegel consideraren que el que realmentcalia pensar eren els fets la Revolució francesa. Crecque avui dia entre els esdeveniments de la nostraactualitat sobre els que cal una reflexió acurada hitrobem, d’una banda, les importants transformacionsque d’una manera una mica confusa s’apleguen sotael rètol de “globalització” i, d’altra, el que ensaconsellava ara fa uns vint anys, Luce Irigaray quandeia “La diferència sexual representa un dels problemesque la nostra època ha de pensar”.

45


Aquesta reflexió és la que vam endegar en el SimposiInternacional de Filòsofes i, al llarg d’aquelles atapeïdesjornades, va anar prenent cos la idea que cal realmentque les dones ens apleguem per conèixer i fer conèixerel que tenim a dir sobre el món. Vull dir que, tot i queja fa molt temps que estem a tots els nivells del saberi de la ciència, sempre que se’ns demana la nostraintervenció pública es fa per tal que parlem estrictamentde l’àmbit que representem o des de la perspectiva dela nostra professió, mai com a generadores d’opiniócrítica o reflexiva sobre els problemes del nostre món,tan farcit de nous esdeveniments i de discursos vells igastats i, en canvi, ben mancat de paraules amb sentit.

Així, doncs, el que va ésser objecte de debat en aquellsprimers dies d’octubre i que confiem a publicar en el2003, no és quelcom que només interessi les dones,ja que cal no oblidar que la universalitat del pensamentno té res a veure amb la seva neutralitat, sinó amb laseva capacitat per a produir sentit, significat. A més,

en organitzar aquest simposi també ha quedat palèsque és possible endegar fòrums de debat que noresponguin als dictats d’alguna institució o partit i que,proporcionin aliment per al pensament i la reflexiócritica en un moment en què a gairebé tots elsdiscursos es menteix tant que sovint es fa difícil saberon són els referents per a comprendre el present i pera pensar el nostre futur. Com molt bé es va expressar,en la darrera jornada del Simposi, no es pot inaugurarun món nou sense paraules i formes noves i sensecomptar amb les dones: sense comptar amb la meitatde la humanitat.

Fina Birulés ha estat la Directora del Xè SimposiInternacional de Filòsofes

e

46er ls

47


llibr se

MANDELBROT, Benoît. Fractales,hasard et finance. Flammarion.París, 1997. 246 pàgs.

Aquest l l ibre recull alguns delstreballs de Mandelbrot dedicats al’economia. Mandelbrot és elmatemàtic que a finals dels anyscinquanta va formular la teoria delsobjectes fractals, una nova geometriade la naturalesa i el caos, però el queés menys conegut és que els seusprimers treballs importants sobrecàlcul de probabilitat van ser dedicatsa l’estudi de l’economia.

Els problemes que estudia en aquestllibre són de la mena dels que, per aun llec en matemàtiques com jo,podrien descriure’s com lesrelacions entre probabilitat i infinit oentre atzar i determinisme, sempretenint en compte que el que es buscaés augmentar la capacitat de predirels fenòmens regits per l ’atzar .Recorreré al joc de cara i creu perentendre’ns, com fa sovint el mateixMandelbrot (ja em perdonaran els

experts les grosseries). En Francis(face ‘cara’) i en Pierre (pile ‘creu’) esposen a tirar una moneda, i cada copque surt cara guanya en Francis icreu en Pierre. Segons laprobabilística clàssica, l’atzar acabaequilibrant els resultats, de maneraque si en Francis i en Pierre s’hientretinguessin prou acabarienempatant. Però aquí és on sorgeixenels problemes. En primer lloc elresultat ha d’equilibrar-se en relacióamb una quantitat de tirades infinites,de manera que es podria tirar lamoneda eternament i que a lapràctica sortís sempre cara (o creu)perquè la perspectiva mai no seriasuficient. En segon lloc, calpreguntar-se si una tirada afecta laprobabilitat de la següent, és a dir, sipel fet que a la tirada 1 ha sortit carahi ha més probabilitat que a la tirada2 surti creu, o si l’atzar comença acomptar de nou a cada tirada i laprobabilitat torna a ser del 50%. Laprobabilitat no condicionada ni pelpassat ni pel futur se’n diu blanca.En aquestes condicions, com podemimaginar, la capacitat de predicció delfutur és minsa. Però és que a més amés les simulacions per ordinadormostren que com més tirades es fanmés brutals són els desequilibris (p.135). Per entendre’ns, si en Francis ien Pierre fessin mil t irades i

s’anessin repartint més o menysentre cara i creu i de cop i volta enFrancis tragués cent cops seguitscara, a la corba que en dibuixaríemhi hauria un daltabaix considerable.Aquest fet, curiosament, es dóna mésclarament amb 10.000 tirades queamb 500. Com més ens acostem al’infinit, doncs, més difícil esdevé laprevisió, i d’altra banda més inútil.Per això els matemàtics vanclassificar aquests alts i baixos del’atzar com a “patologies” o“monstruositats” no generalitzables.Mandelbrot, en canvi, va batejar lateoria clàssica de l’equilibri com aatzar benigne i les “monstruositats”,que s’observen en tots els àmbits dela naturalesa, com a atzar salvatge.D’altra banda, sempre segonsMandelbrot, dos comportamentscaracteritzen l’atzar salvatge, l’efecteJosep i l’efecte Noè. L’efecte Josep(“Vénen set anys d’una gran abundora tot el país d’Egipte. Després d’ells,s’aixecaran set anys de fam”) ésquan un atzar no és benigne i la faltade convergència (equilibri) es deu ala interdependència estadística (elcaràcter presudoperiòdic). Eneconomia: les grans variacions depreus no s’estenen en el temps demanera més o menys regular, sinóque es concentren en curtssubperíodes, de forma no periòdica

Les mans de l’atzar:els fractals deMandelbrot

48 llibreser ls

però sí cíclica. Mentre que l’efecteNoè (“s’esbotzaren totes les fonts delgran oceà i s’obriren les resclosesdel cel. Durant quaranta dies iquaranta nits caigué un aiguat a laterra”) és quan un atzar no és benignei la falta de convergència es deu a lamagnitud excepcional d’algunsvalors. En economia: quan el preud’una acció o un índex d’interès o decanvi poden variar instantàniament.

Per descriure aquesta mena decomportaments Mandelbrot varecórrer als fractals, un “mètode” decàlcul de probabilitat que va passara altres dominis de la ciència i avuis’utilitza pràcticament en tots elsàmbits.

La primera vegada que vaig sentir aparlar dels fractals va ser al meupare, el compositor Josep M. MestresQuadreny, que em va comentar quehavia fet servir el mètode fractal percompondre unes peces per a clarineti flauta. Més tard, el 1998, crec, enuna exposició sobre art corporal alMACBA ell mateix va fer un recorregutper aquelles parts de l’exposició quecoincidien amb la seva trajectòriaartística i en algun moment es vaaturar per explicar que els fractalseren la manera que tenia l’atzar dedonar forma a la naturalesa (és sabutque la seva tècnica compositiva esbasa en el càlcul de probabilitats i lacombinatòria). Entremig, haviaensopegat amb els fractals en unarticle de David Jou sobre laturbulència intermitent com acontribució a un llibre interdisciplinarieditat pel Club de Barcelona (vegeu-ne notícia a El Contemporani, 10, p.50). Després no sé on vaig llegir queeren uti l i tzats en la biologiaevolucionista dels neodarwinistes iNoam Chomsky n’invocaval’aplicació en alguns aspecteslingüístics en un article sobre elprograma minimista (vegeu-netambé notícia a El Contemporani, 18,p. 61). Enguany la fotògrafa JaneProphet exposava al Norwich ArtsCentre fotografies de paisatges

inexistents generats amb mate-màtiques fractals. Com potcomprendre’s, a aquestes alçadesla meva curiositat era molt gran. Caldir que la lectura d’aquest llibre, pera mi parcialment comprensible, nosolament no ha assaciat aquestacuriositat, sinó que encara l ’haexcitada més.

Ara bé, què són els fractals?Qualsevol nen que hagi jugat mai sapque un pilonet de terra és igual quela muntanya on es troba o hauràobservat que la fulla s’assembla al’arbre. És una qüestió d’escala. Elsfractals són un mètode matemàticrecursiu que permet descriure laintervenció de l’atzar en moltsaspectes de l’univers, i en el seuvessant geomètric (la dita geometriafractal) permet descriure les formes“sense forma”. Fractal, doncs, és lafórmula probabilística que aplicadarecursivament a totes les escalesdóna forma a un objecte: un núvol,una pedra, una molècula, unamuntanya, una cadena de mun-tanyes, un ADN, una llengua, unacosta, l’índex d’una acció borsària, lademografia d’una ciutat, les onades,una flor, una flama, una galàxia.

Finalment, Mandelbrot dedica l’últimcapítol del llibre a l’atzar i el discurs,on es demostra que, a més de lagràmatica, o amb la mateixagramàtica, l’atzar també dóna unaforma global al llenguatge, que espercep estadísticament. Així, resultaque la freqüència de paraules dediferents escriptors en una mateixa ien diferents l lengües dibuixapràcticament la mateixa corba, l’únicque canvia són les paraules. Demanera que els emissors demissatges verbals ens acostem alssignificats per probabilística i no, comcreiem, perquè només aquell conjuntde signes pot expressar aquellsignificat donat.

Amb gran domini de l’estil, moltfrancès, Mandelbrot fa servir un tomolt amè i fins i tot a vegades divertit

i recorre sovint, per il·lustrar les sevesexposicions, a contes matemàtics,petites meravelles borgianes, com eldel país dels llacs i les boires o eldel cementiri dels poetes joves(quants llibres podem calcular quehan deixat d’escriure?).

Per tot això aquest llibre superal’ interès merament matemàtic oeconòmic i és fascinant per al filòsof,l’humanista o fins i tot l’historiador ol’historiador de l’art. En paraules delmateix autor (p. 60): “En efecte, lameva llarga carrera científica ha estatmarcada per la identificació i l’estudid’una nova estructura general, queés subjacent a diversos fenòmensd’aparença heteròclita, i difusa através de les matemàtiques i lesciències físiques, biològiques isocials. Aquesta estructura és la dela invariància per reducció i dilatació;els objectes que caracteritza són elsfractals.”

ALBERT MESTRES

49


BEEVOR, Antony. Berlín. Lacaída: 1945, Barcelona, Crítica,2002.

El 30 d’abril de 1945, Adolf Hitler iEva Braun entraven a la seva cambraal búnker de la Cancelleria del Reich.Van ser uns instants d’una tensióescruixidora. Segons sembla, ningúva sentir el tret, però cap a un quartde quatre de la tarda, Heinz Linge,ajudant de la cambra del Führer,juntament amb Günsche, Goebbels,Bormann i Axmann, van entrar i vanretirar el cadàver de Hitler

embolcallat amb una manta de laWehrmacht. Poc després Hitler iesposa eren incinerats al jardí. Eldictador se n’havia anat per semprei, amb ell, el somni del Reichmil·lenari.

La caiguda de Berlín a mans de lestropes de l’Exèrcit Roig és un delsesdeveniments cabdals del prop-passat segle car, amb la capitulaciód’Alemanya, la guerra semblavadefinitivament decantada a favor deles tropes aliades. Però un infern vadeixar-ne pas a un altre ja que, desdel bell inici de la ofensiva perPrússia Oriental, els soldats d’Stalinvan cometre tota mena d’atrocitats.

Antony Beevor, (Leicester, 1938) fouoficial regular de l’exercit britànic.Com a historiador és autor de llibrestan importants com Creta. La batallai la resistencia, que va ésser premiatamb el Runciman Price i, sobretot,Stalingrado, obra de la que se n’haneditat vuit edicions en castellà. Berlín.La caída: 1945 és, segurament,l’obra definitiva sobre una de les mésimpressionants batalles de laSegona Guerra Mundial, ja que si béhi ha molts llibres que versen sobreaquest tema, fins ara no s’havienpogut consultar els arxius russos.Extraordinàriament escrit, i amb unaabundància de documentacióliteralment marejant, Beevoraconsegueix un treball absolutamentesplèndid, que es llegeix com unanovel·la, i que es constitueix en unexemple d’història viva.

La cada cop més feble idesesperada resistència de lestropes alemanyes, les mostrescreixents de deliri del Führer commés s’apropaven les tropessoviètiques, el recurs desesperat alsjoveníssims membres de lesjoventuts hitlerianes que pretenienaturar els tancs enemics ambllençagranades adossats a lesbicicletes, el ja esmentat suïcidi deHitler, el de Goebbels i la seva família,els intents de Heinrich Himmler denegociar pel seu compte un alto el

foc amb l’exèrcit dels Estats Units, ladesesperació dels berlinesos, lesviolacions massives per part de lestropes soviètiques (uns dos milionsde dones alemanyes, nenes iancianes incloses), els saqueigs iels assassinats, les disputes delsmariscals Zhukov i Konev per ser elsprimers d’arribar al cor de TercerReich, la mà negra d’Stalin moventels fils de la guerra des de la sevadatxa als afores de Moscou, l’enganyde què va ésser objecte Eisenhowerper part del dirigent rus, que el vamentir tant respecte la data com delnombre d’efectius que es preteniendestinar a la presa de Berlín i, en fi,els desigs poc dissimulats delsciutadans de la capital alemanya quefossin els americans els primers aarribar a les entranyes del Reich, totaixò és narrat per Antony Beevor ambun mestratge que deixa bocabadatel lector.

Una obra del tot imprescindiblesobre l’esdeveniment que marcàdecisivament la vida de les futuresgeneracions alemanyes i que vaposar les llavors del què, uns anysmés tard, acabaria produint la divisiód’Europa i del món en dues meitatsen el que la Humanitat coneixeriacom a Guerra Freda.

XAVIER BALLESTER

Berlín, els darrersdies

50 llibreser ls

BOIX, Carles. L’oberturacatalana. Barcelona, Centred’Estudis Contemporanis, col.“Assaig Breu”, 2003.

L’obertura catalana és el primer títolde la col·lecció “Assaig Breu” que,promoguda pel Centre d’EstudisContemporanis (CETC), s’afegeix ala revista trimestral Idees (tambésorgida d’aquesta organisme de laGeneralitat de Catalunya) ambl’objectiu de fomentar la reflexió sobre

aquelles problemàtiques que tenenuna especial importància en lasocietat catalana actual i que, per tant,mereixen una atenció destacada enel debat sociopolític al nostre país,al mate ix temps que exigeixen,almenys a ulls dels qui sabem (i,sobretot, volem) Catalunya com unaentitat singular amb la seva pròpiamanera d’encarar la història, unenfocament concret en clau catalana.

Aquest primer text està destinat aoferir, com s’insinua en el seu títol,una proposta d’estratègia per ubicarel nostre país com a entitat políticadiferenciada, dotada de veu i vot, enel context europeu actual (un contextque l’autor considera inqüestionabledes de Catalunya perquè seriaconseqüència de movimentshistòrics el signe del quals no estariaa les nostres mans de modificar). Laproposta de l’autor se circumscriuriadintre del marc de la teoria l’estatlegal i, per tant, cercaria transformarl’actual estatus del nostre país apartir d’una interpretació de lesnormatives estatals espanyoles i deles europees tendent a possibilitarque el nostre país arribi a constituir-se en interlocutor estable de dret enel si del Consell de Ministres Europeui en subjecte capacitat per a lainterposició de recursos davant delTribunal de Justícia Europeu (TJE). 1

Es tracta, com es veu, d’una propostagens agosarada i que l’autor creu deltot factible a partir del marc jurídic enel que Catalunya es troba inseridaen l’actualitat perquè exigiriaúnicament la voluntat de desplegarl’actual legislació estatal per, en elprimer cas, crear una comissióparlamentària (amb presència detots les forces amb representació ales Corts Espanyoles) de control delrepresentant espanyol de torn en elConsell de Ministres, que fiscalitzési aprovés l’actuació d’aquest en lesreunions d’aquell organisme 2 i, enel segon cas, per a l’establiment del’obligació de l’Estat espanyold’interposar recurs davant del TJE a

petició del Consell Executiu de laGeneralitat de Catalunya, delParlament de Catalunya o d’unamajoria qualif icada dels seusrepresentants o, alternativament,dels diputats i/o senadors catalansen les Corts Espanyoles, si així espreferís.3

Carles Boix, autor de la proposta queara comentem, es mostra, com esposa de manifest amb el que portemdit fins ara, extremadament prudenta l’hora de dissenyar una estràtegia(l’obertura) catalana encaminada adotar al nostre país d’un paper quefins al moment l i està vedat enl’escenari internacional, del qual estroba totalment absent des de lasignatura del Tracta d’Utrecht, el1713. Per justif icar aquestaprudència extrema (que de fet el duua defensar un accés indirecte imediat de Catalunya al contexteuropeu), el professor Boix(actualment docent al Departamentde Ciència Política de la Universitatde Chicago) introdueix la sevaproposta després de setantapàgines (la major part del llibre) enles que s’esforça per mostrar allector que la incapacitat del nostreper reeixir a constituir-se en unaentitat estatal normalitzada en termesactuals s’ha d’atribuir, més enllà deles causes externes —per totsconegudes—, a una detrerminadadinàmica històrica general que hatingut l’efecte de fer inviable unprojecte polític català llargamentanhelat i reiteradament assajat pelsqui ens han precedit. Concretament,Carles Boix fa referència a unatendència imparable a la creaciód’unitats polít iques extenses ihomogeneïtzades a partir de lairrupc ió, al segle XV, de l’armad’artilleria en les guerres europees,que va convertir en vulnerables lesdefenses tradicionals que fins aquellmoment havien tingut els senyoriusautònoms que definien l’estructurade sobiranies difuminades isobreposades característica de l’edat

L’obertura catalana

51


mitjana. Les fortificacions, sovintinexpugnables o sols sotmetiblesper la fam, que fins aleshores havientingut un paper determinant en en elsconflictes europeus, van esdevenir,en poc temps, molt menys efectives,alhora que el protagonisme militardel que havia gaudit fins llavors lacavalleria pesant, integrada per leshosts dels feudataris del monarca(que d’aquesta manera refermavenla seva posició), va exhaurir-se. Totplegat va motivar que lapreponderància política recaigués enles mans d’aquells que tenienrecursos suficients per disposard’una força artillera més important.Veient-se molts sobirans deslliuratsde la necessitat de pactar laparticipació de les hosts dels altressenyors, vassalls seus, en lesguerres que promovien i que se’lsdeclaraven, les prerrogativessobiranes d’aquests darrers vanesdevenir privilegis innecessaris i,per això, propicis a desaparèxer.D’altra banda, els nous estats sorgitsde l’enfonsament de l’equil ibrimedieval, van veure’s involucrats enconflictes armats que comportavenestralls molt superiors als que esderivaven de les antigues guerres,fins al punt que la via militar perresoldre les disputes polítiques vaarribar a mostrar-se, després de laguerra dels Trenta Anys, del totindesitjable, de manera que, fruitd’aquest acabat d’estrenar refúsgeneralitzat a les guerres va assajar-se la constitució d’una Europa ambfronteres estables en la qual cadaestat supervivent es constituïa engarant de les fronteres dels altres perl’interès que tenia que els altres, alseu torn, respectessin les sevespròpies. Catalunya, que havia reeixitmantenir la seva singularitat políticaen base a un sistema institucional—el de la corona hispànica— quereproduïa, a una escala més gran,“les pràctiques dels seglestardomedievals” (en paraules de C.Boix), després de fracassar, en laguerra dels Segadors, en l’intent

d’eregir-se en una nova veuindependent, va mirar d’aprofundir enel model confederal al que s’haviaquedat limitada, emprenent el 1705(i, f ins tot, potser abans) unaestratègia tendent a assegurar i, finsi tot, ampliar el seu autogovern“sense trencar el joc constitucional ia cavall de l’entorn internacional.”4 Elresultat, de tots sabut, fou la derrotadel 1714, una derrota que, tanmateixva quedar “magnificada pel tarannàdel nou ordre internacional en quèes va produir. En altres paraules,després de Wesfàlia 5 i d’Utrecht,Catalunya va quedar tancada en unapresó amb doble pany.”6

Carles Boix és conseqüent ambaquesta darrera visió de la situaciódel nostre país i per això propugnauna maniobra que, tal com ha succeït(sempre segons la sevainterpretació) amb els diversosepisodis intervencionistes en políticaespanyola protagonitzats pelscatalans des de la fi de la guerra delsSegadors, no és denotativa del queserien els seus desitjos sinó queconstitueix una estratègia pragmàticapracticable en el marc delsconstrenyiments imposats pelcontext internacional que, tributari, demanera immediata, de les duesguerres mundials i de l’ordre sorgitde la fi de la guerra Freda i, de maneraremota, del rincipi d’equilibri que vainspirar els tractats de Westfàlia id’Utrecht, és aquell en el que elnostre país es veu obligat a moure’s.Ens trobaríem, per tant, davant d’unaestratègia recomanable pernecessitat, i no per devoció, i això,per resumir-ho amb paraules del’autor, perquè “allò que ésessencialment impossible d’acon-seguir [com ara forçar transfor-macions de gran calat en el si del’Estat espanyol i/o de la UnióEuropea] desapareix del conjuntd’alternatives que es plantejaqualsevol individu.” 7

Però, com és que Carles Boix secentra, en la seva proposta

d’”obertura” en la partida queCatalunya té encara pendentd’acabar (i de guanyar), en el contexteuropeu, en comptes de fer-ho en elde l’Estat espanyol? La respostaseria que, malgrat que qualsevolintent de reforma legislativa enl’àmbit espanyol tendent a disminuirla tutela que des de Madrid s’exerceixsobre el nostre país i, correla-tivament, a reconèixer una més grancapacitat d’autorgovern per aCatalunya, topa amb enormesresistències que la fan difícilmentviable. El cert és que la sobiraniaespanyola en els afers que afectenCatalunya es va afeblint amb lacessió de competències estatals ala Unió Europea que, d’aquestamanera, passa a ser una instànciadavant de la qual es fa necessarireivindicar unes quotes més altesd’autogovern, més encara si tenimen compte que no és sols l’estat elque li cedeix competències, sinó quetambé ho fa la mateixa Administracióautònoma que, d’aquesta manera, vadesdibuixant-se sense haver maiarribat a tenir una fesomia gairecompleta. L’autogovern, per tant, hapassat de ser una reivindicació aplantejar a l’estat Espanyol a ser unaqüestió a plantejar, al mateix temps,davant de Madrid i de Brussel.les.Però és que, a més, la tendència queel professor Boix creu observar en ladinàmica històrica actual semblaconduir a un escenari marcat per unacada cop més gran dissolució delpaper dels grans estats centralitzats(sorgits de la crisi de les sobiraniesmedievals i consolidats per lanecessitat d’equilibri derivada de laconstatació de la inassumibilitat delscostos de les guerres modernes)que condueix a una progressivavertebració d’estructures polítiquesde dimensions continentals carac-teritzades per un sistema desobiranies flexibles i compartidesque, de fet, recordaria en certamesura el mapa polític de la baixaedat mitjana. Així, mentre que en uncontext d’economies pràcticament

52 llibreser ls

tancades (com l’existent entre elssegles XV i XX) la pertinença de lesentitats polítiques que havien sofertun procés de subordinació o annexióa un àmbit estatal més gran que noaquell del que per si solesdisposaven significava un “notableavantatge”8 en comportar aquest nouàmbit un increment potencial de lademanda, contemporàniament,l’aprofundiment en aquest procésd’integració ha acabat suposant,paradoxalment, una progressivadissolució dels estats moderns enhaver-se començat a consolidar unúnic mercat mundial en el queaquells mateixos estats que havienliquidat les antigues duanesmedievals (que fins a les darreriesdel segle XIX encara haviensobreviscut a Alemanya i Itàlia) hanesdevingut, ara ells, barreres quedificulten la fluïdesa dels intercanviseconòmics i dels moviments que elsacompanyen. Per dir-ho ambparaules de l’autor: “la globalitzacióintensa és favorable a la recuperacióde la sobirania dels països petits.”9

Catalunya, per tant, estaria assistinta un procés de desplaçament cap aEuropa de les instàncies de poderen les que ha anat a raure la sevasobirania perduda, alhora que lamateixa dinàmica que propiciariaaquest trasllat estaria fent sorgir uncontext històric en el que la sobiraniapolít ica es redimensionaria entermes més febles que no aquellsque fins ara l’han definida i, per tant,més fàcilment assumibles per unpaís com el nostre. Tot plegat fariaque la qüestió de la recuperació del’estatus polític perdut per Catalunyasigui ara més fàcilment abordable ique es comenci a plantejar més aviaten termes d’encaix a Europa.

A primer cop d’ull el plantejament delllibre pot semblar-nos afectat, en méso menys gran mesura, d’un certdeterminisme històric que es posariade manifest quan se’ns parla detendències històriques presentadescom a inqüestionables. No crec,

però, que aquesta acusació, cas defer-se, estés fonamentada: CarlesBoix parla de tendències històriques,però no de tendències històriquesnecessàries. El procés d’integracióal que implícitament al.ludeix és unprocés real i difícilment resistible,però en cap moment afirma que siguiirreversible en presència d’uns altrescondicionants ni molt menys queconstitueixi la manisfestació de capmena de naturalesa de la històriahumana. De fet, no li cal arribar aaquests extrems: el seu posi-cionamnet és fonamentalmentpragmàtic, així que en té prou sabent—pensant— que es troba davantd’una tendència sòlida a la que valmés que s’ajusti el nostre país permirar de reeixir en el seu plet històric.Al cap i a la fi, és aquesta aposta perla realpolit ik allò que el duu aformular una proposta en el marc delrespecte a la idea de l’estat legal, ésa dir, una proposta que defuig, en lamesura que això és possible, 10 ladecisió política, i que aprofundeix enla via de la interpretació sistemàticadel corpus legal per tal de trobaralternatives que no suposintransformacions radicals i sobtadesque podrien col.locar, el nostre paísen una tesitura de la que, a causa dela desproporció de forces, podriasortir encara més debilitat. CarlesBoix, d’aquesta manera, fa sevaaquella lamentació de Gaziel en Eldesconhort (1944) (recollida en lapàgina 74 del llibre que comentem):“ens hem revoltat repetides vegades,i sempre hem estat vençuts”, nose’ns pot, per tant, aconsellar quefem “una política de força, una políticairreductiblement nacionalista.” Itanmateix, una proposta que defuigqualsevol canv i que pugui serqualificat més de rupturista que nopas de reformista, inevitablement, nocondueix a un estat de cosessubstancialment diferent a l’actual, demanera que, aleshores, l ’únicaesperança que un canvi essencial esprodueixi consisteix a esperar queaquest sigui conseqüència d’una

transformació del marc general, és adir, que ens la trobem sense haver-la provocada (com d’alguna manerava passar-l i a determinadesexrepúbliques soviètiques en accedira l’estatus d’estats de ple dret). Defet, això mateix sembla reconèixerimplícitament el professor Boix quancompleta la proposta més amuntresumida amb un nou punt que elduu a reclamar la introducció, en elstextos constitucionals de la UnióEuropea, del que anomena una“clàusula de cantonalització”, a lamanera de les existents en lesconstitucions suïssa i nord-americana, per la qual s’obririaexplícitament, al temps que esregularia, la possibil itat i elprocediment “per modificar elscantons [és a dir, els membres de laUnió] existents, per crear-ne de nousd’acord amb la voluntat política i pergarantir-ne la participació directa alsòrgans de la federació.”11 Amb aquestnou punt la proposta no se’n surt,pròpiament, del marc contemplat perla teoria de l’estat legal pel fet que,tant la Constitució Espanyola com lafutura constitució europea (que nosembla que, ara per ara, hagid’incloure cap clàusula coml’esmentada), preveuen (de fet, en elcas de l’europea, preveurà) elsmecanismes legals per a l lurmodificació i, per tant, per ferlegalment possible l’adopció d’unmecanisme d’aquell tipus. Ara bé,amb aquest nou punt el que sí que fal’autor és certif icar, de maneraimplícita, la ineficàcia darrera d’unavia merament basada en l’astúcianegociadora, al mateix temps quemodifica significativament elplantejament de l’assaig en obrir laporta a una via que combini aquellahabilitat amb una “obertura” que posien escac l’estat, i és que sols en basea una mobilització que posi contra lescordes l’Estat espanyol (un estatconstituent) sembla possible,almenys en el moment present, unareforma legislativa de tantaprofunditat. No podia ser d’una altra

53


manera: al cap i a la fi la pèrdua de lasobirania política del nostre país ésfruit d’una decisió política imposadaper la força i no es pot aspirarseriosament a recuperar un estatusequivalent al perdut si les regles deljoc són les contingudes en textosconstitucionals que, en allò es-sencial, no contradiuen allò que vainiciar-se amb la Nova Planta deCatalunya, és a dir, sense trans-formacions que afectin el que la partdogmàtica del text constitucionalespanyol i la del futur textconstitucional europeu (tal i com aras’està esbosant), unes trans-formacions aquestes que, tot ipossibles, de iure , sense arribarrealment a trencar el marc legalactual, no semblen assequibles, defacto, sense una mobilització políticaque desencadeni aquell procés legali creï les condicions necessàries peral reconeixement que els drets—nacionals— de Catalunya12 sónanteriors a qualsevol text consti-tucional espanyol i que, en conse-qüència, el poble de Catalunyaconstitueix una unitat de sobirania nodiluïble en una marc més ampli. Fet ifet aquesta premissa seria l’únicalegalment defensable des delmoment que la negació de lasobirania prèvia del poble deCatalunya al capdavall deriva d’unmer acte de voluntat polít ica(contínuament renovat, malgrat elsmatisos que es puguin afegir perdissimular aquest fet) que, esborrantde cop lleis i constitucions, va establiruna nova planta al marge d’allòlegalment establert (sempre, és clar,que el dret dels prínceps, al cap i a lafi, expressió del decisionisme polítici no pas resultat d’una interpretaciósistemàtica de la l lei, no siguiconsiderat, incorrent-se llavors en unflagrant contradicció, veritable dret).

JORDI MARTÍ

1. Aquest serien els punts clau de laproposta que, de totes maneres, inclouriaalguns altres punts secundaris i, persuposat, la reivindicació de la constituciódel territori de la comunitat autònonomade Catalunya en circumscripció electoraleuropea. Més endavant comentarem unatercera consideració que, unida a aquestsdos punts completaria aquest nucli centralde la proposta.

2. Val a dir, a més, que una comissió comla postulada ja existeix en un dels estatsmembres de la Unió Europea,concretamnet a Dinamarca. De totesmaneres, tal com assenyala l’autor delllibre, el model danès no seria traslladable,sense més, a l’Estat espanyol, on, perreflectir la pluralitat nacional en ell existent,caldria reforçar la representació de lesnacionalitats històriques en el si d’aquellacomissió, d’una manera semblant a com java fer-se a l’hora d’establir la composicióde la ponència que va redactar laConstitució del 1977. De fet, aquell mateixesperit que va presidir la redacció del’actual carta magna i la composició de laseva ponència redactora seria el que enaquest moment exigiria l’establiment d’unorganisme de control de la política europeadel Govern espanyol com la comissió decontrol de la que ara parlem, i això pelsimple fet que, en paraules de Carles Boix,“aquest àmbit de decisions afecta demanera essencial el pacte constitucionalque es va signar ara fa vint-i-cinc anys.”(pàg. 91)

3. En l’actualitat, el Tribunal de JustíciaEuropeu exerceix el control judicial apetició dels estats membres, la qual cosafaria impossible que Catalunya tingués lacapacitat d’interposar recursos de maneradirecta sense una modificació prèvia dela legislació europea en aquest aspecte,una possibilitat aquesta que l’autor, queconsidera com a condició de possibilitatdels canvis a efectuar per modificar demanera substancial l’estatus català en laUnió Europea que aquests siguin el méspetites possible, dóna a entendre que valmés, sense arribar a desestimar-la, quees deixi de banda.

4. L’obertura catalana, pàg. 37

5. L’anomenada Pau de Westfàlia (1648)va suposar la fi de la guerra dels TrentaAnys (dintre de la qual pot inserir-se laguerra dels Segadors).

6. Ibidem, pàg. 41

7. Ibidem, pàg. 45

8. Ibidem, pàg. 50

9. Ibidem, pàg. 53. Tot seguit, a la plana55, l’autor il·lustra aquest afirmació ambl’estimació que, al segle XV, Europacomptava amb uns 200 “estats”, mentreque, a principis del segle XIX, el nombred’estats independents no passava de 24a tot el món, nombre que, en l’actualitat,amb la intensificació de la integracióeconòmica mundial, ha passat a ser de192 (incloent aquí, no obstant, els sorgitsde la caiguda del imperis centreeuropeusun cop finalitzada la Primera GuerraMundial i els apareguts amb l’ensulsiadade l’URSS).

10. La possibilitat de separar l’acciópolítica (impulsiva) i la interpretació legal(racional) en dues esferes perfectamentdiferenciades (tal i com, aparentment, esdefensa en les tesis de Hans Kelsen)sembla més aviat fruit d’un exerciciabstracció excessiu.

11. Ibidem, pàg. 94. El subratllat és meu.

12. Si bé és cert que la proposta inclosa al’Obertura catalana fa referènciaúnicament al que en l’actualitat és lacomunitat autònoma de Catalunya, cal dirque és extrapolable a les altres comunitatsautònomos existents dintre del quepodríem anomenar nació catalana: lesactuals Comunitat Valenciana i comunitatautònoma de les Illes Balears, de maneraque, amb la complexitat que exigeixaquesta triple descentralització, la totalitatde la proposta en qüestió és aplicable a lagairebé major part de la nació (cas a bandaserien les comarques de la que es coneixcom a Franja de Ponent i dels territoriscatalans cedits l’anys 1659 a la sobiraniafrancesa pel Tractat dels Pirineus).

54 llibreser ls

PASOLINI, Pier Paolo. El planyde l’excavadora. Antologiapoètica. Traducció de JosepBallester i Enric Salom. Alzira,Bromera poesia, 2001.

Les variacions poètiques de Pasoliniconfiguren una de les veus méstransgressores de la poesia italianadel recent segle que fa poctraspassàrem. Amb l’assassinat de

Pasolini, la nit de Tots Sants de 1975,a la lírica contemporània l imanllevaven un referent cabdal al’hora d’entendre els nous gestos quela poètica del vint ens suggestionava.

Era més que necessària unaantologia poètica de Pasolini encatalà —ja tenim publicades algunesnovel·les i peces teatrals—, i hem dedonar les mercès a Bromera, isobretot als seus traductors, JosepBallester i Enric Salom, que en catalàde València, ens han ofert unamagnífica traducció —en edicióbilingüe— dels millors poemes dela poesia del poeta friülès. Unrecorregut de versificació magnífic,que recorre els millors poemes dePasolini des de Le Ceneri di Gramsci(1957) fins a Transumanar eorganizar (1971), potser nomésdeixant-se els interesants i primitiuspoemes de Dal Diario (1945-1947) iEuropa (1945-1946).

Com ens va dir Maria-ÀngelsAnglada 1 , el tarannà vital i poètic dePier Paolo s’anirà teixint aconseqüència de dues diversitatstranscendentals a l’hora d’enfocar laseva poesia. Per una banda la sevaopció sexual, i per l’altra les opcionspolítiques radicals. Ara bé, siconsiderem que aquest nus potarribar a ser vital a l’hora d’entendrel’expressió poètica pasoliniana, nopodem deixar de banda que tota laseva obra és una constant reflexiósobre la seva tasca com a poeta, lescontradiccions que això li comporta,i el destí tràgic del líric en una societatcontemporània on la humanitat hadeixat d’entendre’s L’edat és lanostra, però més pròxima a la fi, / i ésl’inici de la nova Prehistòria. En bellmig del segle XX, Pasolini esqüestiona si la humanitat no ha entratde bell nou en un “purgatori” degravíssimes conseqüències per lamoral de l’invidu contemporani.

Tot l’edifici poètic de Pasolini —i commolt bé es veu a través d’aquestaantologia— es basteix en la base

d’unes connotacions de caràctermoral innegables. Ell és l’intel·lectual,el poeta compromès amb unasocietat que ha perdut els fils d’unatradició, i per aquest motiu es potpreguntar com és que els seuspolítics no coneixen ni la seva pròpiatradició. Diu al poema “Poesia de laTradició” dins de Transumanar eOrganizzar : Oh, generaciódesafortunada / Què passarà demà,si aquella classe dirigent / quan ereninexperts / no van conèixer la poesiade la tradició (...) us trobareu vellssense l’amor pels llibres i per la vida.El món de l’all iberament delsseixanta i setanta volia construir unaArcàdia d’alliberament infinita, peròel poeta preveu que el futur mésimmediat és gairebé un nou retorn ala caverna, com si els segles delssegles no haguessin encarahumanitzat a la humanitat. Què li restaal poeta? Desfullar una rosa, com faPasolini a Poesia in forma di Rosa?

La sortida de Friül, l’inici de la tascad’intel·lectual, el compromís polític, iel desvelament sexual representenel punt de partida del trencament dela, i l’entrada definitiva al món delsadults. Tot això resta reflectit enl’antologia de Ballester i Salom. A“Serenata Romana”, dins de LeCeneri di Gramsci , Pier Paolorepensa la tasca de l’intel·lectualcompromés no lliure del pecat Ah serdiferent —en un món que també / ésculpable —significa no ser innocent.Per tant, aquell que estima la vida i alseu poble —com tot aquell que esreclama intel·lectual hauria de fer—se sap no innocent, és a dir, se sapresponsable d’un món del qual noha triat, però que com a peça d’ell had’oferir la seva vida com a compromísmoral irrenunciable. Pasolini és und’ells, un pecador més, com tothom,i no per ser intel·lectual se’n salva.De fet no podem pensar en AlbertCamus, quan ens deia que a Jesúsde Natzaret cada vespre se lireverberava la seva no innocènciadel fet que els seus pares el van

Poesia en una novaPrehistòria?

55


treure cap a Egipte aquella nitmaliciosa de l’assassinat delsinnocents per Herodes? Doncs perPasolini, el poeta, el veritable poeta,és aquell que no s’estanca mai Solsl’estimar, sols el conèixer / val, nol’haver estimat, / no l’haver conegut.És angoixant / viure d’un amorextingit. (Le Ceneri di Gramsci). Ésel poeta que val, és el poeta quereflexiona i repensa, sobretot en unsmoments tan crít ics per a lahumanitat.

Qui s’enfronti amb la poesia dePasolini observarà que és una líricatrangressora, que ha trencat amb totaforma de composició poètica, i queha optat per una forma lliure onsegurament el poeta se sent millor al’hora d’expressar la sevaexperiència vital. És una líricaprofundament narrativa, però quealliçona l’anima perquè és capaçd’arribar als racons més profundsd’aquesta —amb semblances que acasa nostra ens recordarien la poesiade Ferrater, i la recent obra d’AnnaAguilar-Amat— tot relligant-se alsnous viaranys que la modernitatcomporta, o més ben dit, a lapostmodernitat que Pasolini anunciaa través dels seus textos i en tota laseva poesia.

Tota l’obra artística de Pasolini és unadenúncia al poder no entès com aautoritat que autoritza, sinó al poderque es manifesta a través de laviolència, a través del vici de la sevamisèria que coacciona la llibertat i ladignitat humana. La tranquil·litat delsdies de la jovenança a Friül semblaque van desapareixent dia rera dia alllarg de la terra, en contrapartida auna nova Prehistòria que (...) per culpatambé d’aquest nostre món humà /que lleva el pa als pobres, i alspoetes la pau.

Hem d’agrair profundament la tascadels traductors i l ’empeny deBromera, que lluny dels viciscapitalins de Barcelona, ha optat ambvalentia per mostrar-nos unes peces

poètiques on molts de nosaltres enspodem sentir identificats, i on podemveure una llum lírica de les mésbelles que ha donat la poesia italianadel segle passat. Amb Pasolini,l’avantguarda i la tradició es relligenper buscar a través de les paraules,quatre pedaços que ens ajudinconstantment en la nostra voladaparticular i social, tenint sempre encompte la nostra futilitat passatgeraPer això, després de la meua mort,no es notarà la meua falta, / totconstant però que la poesia—l’escriptura, la segona memòria deM. Blanchot— algun cop ens potdonar una llum, infinitament petita,infinitament fulminant (...) tot pensant,buscant infinites lliçons / en un solvers, en un trosset de vers. Carn depoema.

ADRIÀ CHAVARRIA

1 ANGLADA, Maria Àngels. Paisatgesamb poetes. Barcelona, Destino, 1988.

JARAMILLO AGUDELO, Darío.El juego del alfiler. Pre-textos,Narrativa, València, 2002.

Quan Kant va dir “actua de tal maneraque el teu actuar es converteixi enactuar universal”, pensava que elshomes donarien un exemple de vidaque fos en benefici del gènere humà.

La moral comprada

56 llibreser ls

Mai, però, va pensar que els dinersfàcils poguessin comprar la morald’un poble; aquesta situació es veureflexada al llibre El juego del alfileron el protagonista planteja: “Éscuriós tots aquells que he conegut ique admeteixen qualsevol relacióamb el comerç de la cocaina, nomésho reconeixen en forma col·laterallegalitzant dòlars per exemple, però,ningú va tocar un gram, ningú vaprovar-la, ningú va creuar fronteresamb això.”

El gran efecte que va tenir la droga ala societat colòmbiana va ser el depoder posar allò il·legal per damuntd’allò legal —de la moral— i és aixícom ho planteja Darío Jaramillo a Eljuego del alfiler , una novel·la onl’autor es posa en el paper deprotagonista, fet que es imaginatiu,però, que el seu desenvolupamentpot reflectir l’argument de qualsevolnotícia donada als informatius al’època dels 80 i 90 a Colòmbia.

Jaramillo juga amb la realitat-ficció,ja que té l’agulla de cap sempre a laseva mà alhora de cosir les històries;si bé es cert que la realitat de Daríoescriptor es diferent a la de Daríoprotagonista, aquesta darrerra obrasi que pot reflectir la realitat d’unapart de la societat colòmbiana.Aquest sector que té una mica depoder, que va fl irtejar amb els“narcos” alhora de guanyarprebendes, i que els va utilitzar perl’enriquiment il·lícit.

Aquesta és una novel·la petita quees va escriure amb un llenguatgesenzill on l’amistat, la naturalitat i lacomplicitat dels personatgespermeten identificar els diferentscontexts, experiències i vivènciesdels seus protagonistes; totaaquesta situació l’aprofita l’autor permostrar les diverses formes depensar de la societat colombiana,aconseguint l ’ identif icació ambalguns dels seus personatges, totconvertint així al qui l legeix encòmplice de la situació. El lector,

aleshores, resta atrapat al laberintd’una societat complexa, on a fi decomptes la justícia es comprada perqui té el poder, és a dir, del qui tél’agulla a la mà i vol jugar amb ella tot“deconstruïnt” la realitat.

JULIÁN E. CASTRO M.

Pensament i Filosofia a Catalunya( I i II ). Josep Montserrat Molas iPompeu Casanovas (eds.).Barcelona, INEHCA i SocietatCatalana de Filosofia, 2003.

Catalunya té una filosofia catalana?Té aquest petit país uns autors ques’hagin dedicat a repensar en catalào castellà els fets del món físic i elsdel món de l’esperit? S’ha fet a casa

El pecat de no tenir

57


nostra metafísica, teoria delconeixement o història de la filosofia?O serà només que els catalansestem abrivats a l’estètica a la qualens condemnava Unamuno? Totesaquestes qüestions, els “profans” enmatèria filosòfica se les poden ferperfectament. El que resta clar, però,és que la mancança del treballfilosòfic a Catalunya és flagrant. Omés ben dit, la cultureta oficial de labarretina i les editorials venudes auna suposada normalitzaciólingüística mal feta han comportatl ’arraconament dels l l ibres defilosofia al bagul dels records. Aixòno vol dir que els filòsofs no en siguinpas responsables, ja que quan unabandona la seva llengua laresponsabilitat és d’un mateix, ialeshores serveix de ben poc apel·laral victimisme ranci, o fins i totreaccionari.

Per això celebro amb entusiasmel’aparició d’enguany de dos volumsde filosofia i pensament que versensobre els nostres autors catalansmés coneguts, i els desconegutsalhora. Els professors JosepMontserrat (URL) i PompeuCasanovas (UAB) han organitzat alllarg del 2002 i 2003 tres cicles deconferències que pretenien palesarel pensament elaborat a Catalunyadurant tot el passat segle XX. És adir, el cicle no només es centravaamb els autors que escrivien encatalà, sinó també en d’altres que hofeien en castellà, bé per costum,imposició política, o pel fet d’escriurea l’exili, com fou en el cas de lamajoria dels filòsofs de l’Escola deBarcelona de la UniversitatAutònoma que van haver d’emigrardesprés de la derrota republicana del1939.

Com en tot treball col·lectiu elsresultats són diversos i els objectiuspotser també. Ara bé, pensem queen conjunt la fita dels dosorganitzadors s’ha acomplert.L’objectiu era deixar per escrit que enaquest país hi ha hagut una història

intel·lectual, sense deixar de bandales mancances, i sense oblidar elcontext històric advers que ha tingutCatalunya al llarg del segle XX.

El primer volum abraça l’inici delsegle fins a la implantació de ladictadura de Primo de Rivera. Voldriadestacar els articles de Toni Morasobre poètica i posició política enJoan Maragall, el del pare Batllorisobre els mossèns Clascar iCasanovas, i el de Mercè Rius alvoltant d’un aspecte de la filosofiad’Eugeni d’Ors.

Toni Mora presenta un Maragall quecreix des de la seva petitesa.Maragall, com a lector de Nietzsche,sap que la lluita és un dels elementsdefinidors de la vida, malgrat que enla majoria dels seus escrits apostiper l’harmonia i no pas per ladestrucció que acompanya tota lluita.El comte Arnau reflexaria una novaimatge on s’emmirallaria un Maragallamagat a contracor. L ’“essència”d’una nova fusta?; del pare Batllorien destacaríem la lucidesaintel·lectual del seu article, ja que sibé és cert que no aporta res de noual coneixement d’aquests dossacerdots, si més no l’article li serveixper palesar la incomprensió cap a ladoctrina “filosòfica” de l’esglésiaoficial, que encara al segle XX esdedicava a posicionar-se en elcombat del tomisme o del suarisme;Mercè Rius torna a rescabalar-nosalguns dels aspectes menysconeguts de la filosofia de Xènius.D’una manera punyent ens presentala posició d’Ors en respecte al mónfísic, tot palesant la seva por a queels canvis en aquest conportin ladesfeta de l’obra ben feta, drecerade bona part del pensament “orsià”.

Del segon volum m’ha resultat moltengrescador l’article del professorJordi Sales sobre el tractat de teoriadel coneixement Jardins de Sant Polde Pere Coromines. A la manera deles sis meditacions cartesianes,Coromines construeix un tractat de

teoria del coneixement amb tintesd’una metafísica transcendental,racionalista i teista, però, allunyadadel posicionament tomista eclesial itambé del positivisme més escèptic;voldria assenyalar també lessuggerents aportacions de Toni Morasobre el pare Miquel d’Espluges—fundador de la revista Criterion— il’article de Conrad Vilanou sobreJoaquim Xirau.

Espero que aquest camí iniciat peraquests dos professors tiri endavantamb d’altres projectes que ens ajudina rescabalar els filòsofs i pensadorsde la nostra tradició , sí és que entenim. Si arribem a la conclusió queno en tenim, no tindrem més remeique aguantar-nos. Però si la tenim—i això és el que es denota d’aquestsdos volums— aleshores, l’hauremde continuar treballant.

ADRIÀ CHAVARRIA CURTO

58er ls

p r acabare

59


Traçaré cercles amb obsidiana,tall a tall, resseguint el fosc dels verbs,quan el dia serà el darrer diaenmig de bèsties goludesque amb urpes enllunadesvoldran amar la vida d’un sol vers,benifici de brúixoles indemnessota columnes d’heura ennuvolades.Així serà que no escriurem el cursde rius vivíssims.Restaré als cercles sota neus adversesi aboliré la mar que m’incendiael llapis desolat d’aquests abismes.

Una ombra vellutada abriga els diesen l’òpal de les figuracions:arbres frements sagnen vels de pluges verdes;sanglota un tigre lent sota les unglesd’un nen de fira; en un tauler d’escacs,la reina dicta el fat; cavalls encesosentren al cor de fusta d’un molt vell;girem tu i jo, herència o fortuna,en un jardí gravat de sal severai els déus assalten anys que no tenim,revoltes afegides a l’oficid’enterrar ossos de sèpia en la boira.

Menteix l’ortiga al jonc, l’arrel a l’aigua,menteix l’arç a la vinya, el foc a l’aire,menteix la veu a l’arc que la retalla,menteix l’ona a l’escata que perllongael tímid sol d’abril damunt les pedres.Penya-segats amunt, les mans dels homespalpen miralls per posseir les ombres.

Poemes de Retrat en blanc (inèdit)SUSANNA RAFART

60er ls

UNA VERSIÓ D’AL-MUTAMID,

(poeta i rei, Sevilla 1040-1095)

Quantes nits delint-me vaig passar

en la de vernals natges i ampla cintura.

Com blanques espases i negra llança,

lo teu abraç , com un meandre del riu,

en la nit me guerxava, i la teua mirada

i també el teu coll eren una música

que no em podia desprendre.

I et vas despullar; i vas ser llavors

una flor a punt d’esclat, oculta,

absent dels meus sentits, propera

en lo pensament. T’adoro i t’acullo

gemegant i plorant com qui no vol més.

Me vas ben prendre com les sagetes,

vas trobar en mi la facilitat del manso,

anhelo tenir-te cada moment perquè

així el meu desig ho vol.

No em demanis res quan la distància

sigui llarga, esclava Ìtimat,

vaig ser company d’allò generós,

amant del perdó, senyor també

de les ànimes i els esperits.

ANDREU SUBIRATS

61


Si sabessis el mar com és bonic

si veiessis la llum de la carena

abans de perdre els ulls

podries fer-te creus

de l’esforç magnífic forassenyat

que representa qualsevol cosa

per exemple fer una pedra

podries sentir-te deixada de la mà de déu

(tanta emoció em van donar les teves mans

tu potser no te’n recordes

però jo sí)

sabries que costa molt aprendre

abans de perdre la memòria

al llindar de l’oblit

com fulla a punt de caure que tremola

cor que tant va costar de fer

cor latent assaonat

cor de pedra

JOSEFA CONTIJOCH

(del llibre inèdit “Neu de congesta”)

62er ls

aI

ra deu fer uns deu anys, vaig llegir un llibre d’Umberto Eco que duia per títol Com es fa una tesi doctoral .En honor de la veritat, he de fer constar que el vaig llegir en versió castellana; fins i tot, en recordol’editorial: Gedisa, era. Recordo també que es tractava d’una edició de butxaca, amb un paper forçadolent. Però, això sí, el vaig trobar un llibre divertit, a pesar de tocar un tema tan poc agraït.

El cas és que en un moment donat em va cridar l’atenció una afirmació que hi feia el professor italià. Venia a dir-nos que, si som addictes a la lectura i comprem llibres de butxaca —en principi, més barats que els enquadernats—pensant en els nostres néts o descendents, no ens fem gaires il·lusions, perquè, suposant que els nostres nétso familiars, en el futur els passés mai pel cap d’agafar-ne algun i de llegir-lo —cosa molt poc probable—, el méspossible és que es trobessin que, quan obrissin el llibre, les lletres s’haguessin desprès de les pàgines i no elpoguessin llegir.

He de dir que aquesta asseveració, d’entrada, em va deixar bocabadat interiorment. Però després, quan vaigreflexionar-hi amb més calma, em va venir el dubte de si no es tractava d’una boutade o d’una broma del semiòlegitalià —per altra banda, gens impensable en un savi com ell: ¿era materialment possible que les lletres d’unapàgina impresa es desprenguessin del paper?

Amb aquest neguit, un dia, parlant amb el meu amic Manel, que portava més de trenta anys treballant en unaconeguda editorial i que coneixia molt bé l’ofici de la impremta, li ho vaig voler comentar:

—Escolta, Manel, hi ha una cosa que m’intriga. A veure si m’ho resols.

—I ara! De què es tracta?—És una cosa curiosa. L’Umberto Eco, ja saps qui és (no pas un qualsevol), diu que, en el cas de certesedicions, pot passar que les lletres d’un llibre caiguin de les pàgines, o sigui que es desprenguin del paper. ¿Tucreus que és tècnicament possible, això?—En principi, les lletres no poden caure del llibre... Però...

—No em diguis que creus en fenòmens paranormals, tu que ets més realista que en Pla! —Després d’agafar unamica d’alè, vaig prosseguir: M’hauries de donar, si més no, una explicació... Una explicació tècnica, vull dir.—Mira. Si es tractés d’un llibre imprès en un paper de molt baixa qualitat, amb una tinta molt dolenta, malenquadernat... llavors, sí, en teoria podria ser. Però és molt poc probable.Vam fer una pausa tots dos. Jo mirava cap a terra, em sembla, o potser tenia la mirada perduda qui sap on; elldevia tenir la seva fita en mi.

ALFRED SARGATAL

B., 31 de desembre de 2002.

La gravet t de la l i tre

uat ar

a

63


—De tota manera, a veure —va inquirir de sobte en Manel, com en un rampell: ¿de quin tipus de llibre m’estàsparlant?

—Home, segons Umberto Eco, hauria de ser un llibre de butxaca, dels més barats, d’aquests que es venen alsquioscos, tipus best-seller.—Bé, avui dia —es tractava de finals dels anys vuitanta del segle passat—, els llibres de butxaca, en general,tenen una certa qualitat... Almenys pel que fa al paper, a la tinta...

Aquí va concloure la meva consulta. Vaig donar-me, doncs, per satisfet amb les expertes explicacions del meuamic: Umberto Eco, com sempre, podia tenir raó.

II

l cap de poc temps —no podria precisar si al cap d’unes setmanes o d’uns mesos—, vaig rellegir unarticle de Jorge Luis Borges inclòs en algun dels seus reculls d’assaigs: no recordo si era Inquisicioneso bé Otras inquisiciones. O cap d’aquests dos. O potser en una entrevista. Tant se val.

Parlant de novel·les o relats de misteri centrats en el tema clàssic d’un cadàver que algú descobreix en unahabitació tancada, deia el meu admirat Borges que les tres millors obres corresponien a Els crims del carrer dela Morgue, d’Edgar A. Poe, El misteri de la cambra groga, de Gaston Leroux, i La cámara ardiente —així, encastellà, la citava Borges—, de John Dickson Carr.

Jo coneixia i havia llegit, és clar, les dues primeres, però desconeixia la tercera, tot i que me’n sonava el nom del’autor —perquè n’havia vist múltiples edicions castellanes a les llibreries de vell i en els mercats d’ocasió.

Em vaig fer, doncs, un ferm propòsit: aconseguir La cámara ardente de John Dickson Carr. Vaig començar arecórrer llibreries de segona mà, preguntant a uns i altres, però ningú no me’n sabia donar raó. A tot estirar, emdeien el que ja sabia: que era un escriptor molt bo, que havia tingut molt d’èxit i que havia estat molt traduït, tot ique últimament no se n’editava res; que era molt prolífic i, per raons comercials —per no repetir-se—, s’havia vistobligat a fer servir diversos pseudònims (Carter Dickson, entre d’altres).Finalment, un dia vaig preguntar a l’Ernest, empleat en una llibreria de segona mà i que jo sabia que era un lectorvoraç i un expert en novel·les de misteri. Ell remenava i ordenava, en els baixos d’una cèntrica llibreria, pilons dellibres dels quals es desfeien els viudos i les viudes d’antics devoradors de llibres. Li vaig preguntar per La cámaraardiente.

—Fantàstic! Fora de sèrie! —em va dir.

—Que l’has vist mai per aquí?—Doncs, sí. Però ja fa temps que no en surt cap exemplar. Però encara me’n recordo, d’aquesta novel·la.

—Em podries avisar si algun dia apareix?...—No pateixis. Si surt, t’aviso.

Van passar dies, mesos. De tant en tant, procurant no fer-me pesat, treia el cap per aquella llibreria de vell i, quanencara no l’havia saludat, ja se m’anticipava:—Ho sento, xiquet. No apareix.

Entre el que m’havia explicat l’Ernest i el que havia pogut anar deduint de mica en mica, a partir de les consultesbibliogràfiques corresponents, m’havia forjat ja una idea força exacta de l’aparença del llibre: havia de ser un llibrede poc gruix, amb unes cobertes de cartró poc consistent, amb un dibuix al llapis o a la ploma tot pintat de colorscridaners —segurament de color vermell—, tot plegat amb un aspecte més aviat esgarrifós..., com aquells “LibrosPlaza” en què havíem llegit Cuerpos y almas o Sinuhé el egipcio, que tant havia fascinat Terenci Moix.

a

64er ls

III

n dia que vaig haver d’anar a la Biblioteca de la Universitat per una altra cosa, vaig aprofitar l’ocasió permirar-ne el catàleg, a veure si hi havia La cámara ardiente. En part per curiositat, però també perquèestava convençut que forçosament hi havia de ser: al capdavall, a més de ser una biblioteca universitària,o potser per damunt de tot, era el Dipòsit Legal, és a dir, el lloc on es guardaven dipositats tots els llibres

publicats a Barcelona, no sé si a partir dels anys cinquanta o seixanta.Ingenu de mi! No hi havia ni rastre del nom de Dickson Carr, John, ni de Carr, John Dickson —per si de cas.Disposat a fer les coses bé i a portar les perquisicions fins al final —com correspon a un admirador de SherlockHolmes—, vaig adreçar-me a una de les bibliotecàries, la que em va semblar que podia ser la responsabled’aquell santuari del saber.—Perdoni, li volia fer una consulta.—Vostè dirà.—Es tracta del següent. Fa temps que estic buscant una novel·la que, segons Borges, és una de les tres millorssobre el tema d’un assassinat en un àmbit tancat.—Com es titula?—La cámara ardiente.—Amb aquest títol... —va arrufar el nas. I de qui és?—De John Dickson Carr.—No em sona pas, aquest nom.—Doncs a mi sí. Però no n’he trobat ni rastre, del nom d’aquest autor ni de cap de les seves obres, en el catàleg.—És clar, no és conegut.—Deu voler dir de vostès.—Sí, sí, és clar.—A veure: ¿vostès decideixen quins llibres hi ha d’haver en aquesta biblioteca?—No, no. Nosaltres no decidim res.—Ja. Doncs qui ho decideix?—Miri, cada departament ens passa unes llistes amb els llibres que creuen que han de figurar a la biblioteca, inosaltres ens limitem a aconseguir-los, fitxar-los, etc.—Doncs ¿per què no hi ha un llibre com La cámara ardiente de John Dickson Carr?—Perquè no deu ser important.—Al parer dels savis dels departaments de literatura, és clar.—Sí.—Bé. Només una última pregunta. Pot contestar-la o no, com vulgui. ¿Qui creu que té més autoritat, literàriamentparlant: els caps de departament o el senyor Jorge Luis Borges?—Com comprendrà, això, no ho puc contestar.—Entesos —vaig concloure, secament, i vaig sortir amb la cua entre cames, com era d’esperar.

IV

l cap d’uns dies, una tarda, vaig haver d’anar a la Biblioteca de Catalunya. Potser en realitat no hi haviad’anar per a res, però subconscientment devia tenir alguna raó per anar-hi. I hi vaig anar.Tossut en la meva tafaneria, vaig dirigir-me de dret cap a la sala dels catàlegs. Vaig buscar la lletra C i

vaig agafar l’arxivador on, teòricament, hi havia de trobar les fitxes corresponents a Carr.

Vaig anar passant fitxes fins que, de cop i volta —oh sorpresa!—, els meus ulls van ensopegar amb el nom de

u

a

65


Carr, John Dickson. Eureka! Hi era! Vaig anar girant fulls i, més sorprenent encara!, vet aquí que va aparèixerdavant meu la fitxa de La Cámara ardiente. No vaig poder reprimir l’impuls de mirar-ne les dades editorials.Efectivament, es tractava d’una edició dels anys cinquanta, publicada per algú —una empresa editorial?, unaimpremta?— que es coneixia amb les inicials “J.L.” o una cosa així.

Vaig omplir ràpidament un paperet amb les meves dades personals i de lector i vaig fer-hi constar —requisitindispensable— el número d’un seient de la sala contigua, on se suposava que treballava.Un cop lliurat el full de petició del llibre en el lloc corresponent, vaig anar a seure allà on figurava que em trobarienquan el llibre sol·licitat arribés.

Com que ni havia portat res per llegir —de fet, en aquesta biblioteca calia entrar-hi com qui ingressa a la presó,deixant totes les pertinences al vestíbul— ni vaig considerar oportú d’agafar cap revista o periòdic per entretenir-me, vaig restar allà, assegut, mirant al buit de les voltes, a les pedres de les arcades, o simplement practicantuna mena de ioga d’estar per casa.

Al cap d’una mitja hora vaig notar que algú que empenyia una mena de carro s’acostava silenciosament a la mevataula. Va agafar un llibre del munt que transportava i el va dipositar en un angle de la taula, a la meva vista. Me’lvaig mirar de cua d’ull, primer, com volent assegurar-me que allò que jo havia somiat durant tant de temps era certi coincidia amb la imatge mental que me n’havia forjat.

En efecte, era tal com l’havia imaginat: de format petit, amb un llom rectangular i mínim, encolat, sense cosir,amb la part externa dels fulls pintats amb un vermell cridaner com la coberta, en la qual sobresortia el rostre d’unhome amb ulleres de cul de got i cabells lluents de brillantina...; en fi, el típic “llibre de quiosc” dels anys cinquantai seixanta del segle passat.

Em vaig regirar dins la cadira i m’hi vaig posar bé, disposat a assaborir, finalment, aquell llibre tan anhelat. Vaigagafar-lo amb les dues mans i vaig redreçar l’esquena com qui es prepara per llegir en veu alta, en públic.

Vaig obrir el llibre per la coberta. Va ser amb un cop sec, tot i que vaig sentir una mena de grinyol, com d’una granporta antiga i rovellada. Potser exagero una mica massa. Segurament que la cosa no va ser tan espectacular.Potser jo mateix vaig voler jugar a fer-me por i hi vaig afegir, mentalment, els efectes especials.

El cas és que el llibre es va obrir i pràcticament tota la tripa es va desprendre, en bloc, de la coberta. Tot seguitvaig girar el primer full, que quasi es va separar de la resta. A la dreta apareixia, ara, la portada interior, amb el títol—La Cámara ardiente— i l’autor —John Dickson Carr— amb caràcters ben visibles, en negretes. Es notava queels editors no invertien gaire en floritures, perquè no hi havia cap logotip, sinó únicament unes modestes inicials—J.L.—, darrera les quals devia amagar-se el nom de l’editor.

Vaig girar full i, darrere la portada, a la pàgina de crèdits, apareixia el nom del traductor, el qual semblava que nohagués volgut tampoc fer gaire ostentació de la seva personalitat. Només deia: J. L. Mira.

Tot seguit, vaig disposar-me ja a iniciar la lectura de la novel·la. Vaig agafar-la fort amb totes dues mans i la vaigsituar, amb decisió, a certa distància dels meus ulls, com per tenir una perspectiva més global de les pàgines. Enel moment que vaig fer aquest gest una mica brusc, d’allunyar relativament el llibre, vaig poder contemplar,astorat, com les lletres de la primera pàgina del primer capítol lliscaven sobre el paper i queien literalment damuntla taula.

Aquell espectacle em va fer recordar d’un altre de semblant, quan vaig veure els efectes devastadors d’un virusinformàtic sobre la pantalla d’un ordinador, on les lletres queien en l’abisme com una pluja d’estels imparable.

Garratibat, sense saber què fer, amb un vague sentiment de culpabilitat, vaig fer un tràveling amb la mirada pertota la sala, a veure si algú se n’havia adonat, i per fi amb un zoom vaig fixar l’atenció en la bibliotecària de la sala,que semblava concentrada en les seves fitxes o el que fos aquell escampall que tenia davant seu, damunt la taulade la tarima.

Vaig treure’m de la butxaca de la camisa el carnet d’identitat i amb molt de compte, mirant de no cridar l’atenció,vaig fer-la servir de pala per recollir les lletres que hi havia sobre la taula i vaig empènyer-les fins a deixar-les cauredins el llibre mig obert. Després el vaig tancar ben fort, com qui tanca la tomba que ha violat sense voler, i el vaigdeixar damunt la taula. Sense encomanar-me a Déu ni al diable, vaig sortir de la sala discretament.

66er ls

Leonardo EscodaAdoquins, 2002

ESBÒS D’UN GLOSSARI DE LA SUGGESTIÓ

Suggerir: portar a la pensa indirectament, per associació d’idees(una idea); apuntar a algú (alguna cosa) com a cosa a realitzar,determinació a prendre, etc. Suggestió: la cosa suggerida.Epidermis, textura, contrast, riquesa.

Adoquí: peça de granit que disposta una al costat de l’altra recobreixel terra i constitueix el paviment d’un carrer, camí o carretera.Adoquinar: acció de posar adoquins l’un al costat de l’altre. Construirespais, construir camins. Permanència. Memòria: facultat de l’ànimaper mitjà de la qual retenim i recordem les imatges de les cosesvistes, oïdes, etc., les idees adquirides.

Excavar: fer un sot o cavitat en una cosa. Excavadora: màquina queexcava.

Reformar: Fer modificacions en alguna cosa donant-li una novaforma, disposició, condició, especialment amb l’intent de millorar-la[o no]. Transformar: fer passar (quelcom) d’una forma a una altra;canviar (una substància) en una altra; modificar enterament. Aixecar,remoure, portar d’un lloc a un altre, fer desaparèixer: violència.

Definir: explicar (una cosa) pels seus atributs distintius; donar-neuna idea exacta. Redefinir: tornar a definir.

Sèrie realitzada durant les obres de reforma dels carres de l’Àngel iSant Blai de Tortosa. Tardor de 2002.

IVAN FAVÀ

68er ls

revista d’idees i culturanúm. 2, hivern 2oo3

e

Documents

rels, revista d’idees i cultura (2)