24
Cultura|s
LaVan
guardia
Dissabte,
23maig2015
ESCENARIS
Pujol,shakespeari
Entrevista a JordiCasanovas, dramaturg amb tres obres estrenades
recentment
Tot el teatre s poltic,fins i tot elms banal
Pujol, president s el nou projecte deJordi Casanovas, un text en
el qualtreballa amb calma i sense presses,perqu no vol que sigui
una obraamb data de caducitat. A travs dePujol sexplica no noms una
poca,la de la transici, sin que tambpermet entendre els poltics que
vanestar al capdavant daquell perode.Vull escriure sobre el
personatge dePujol perqu no puc entendre comha perms que el seu
afany de poderi dacumulaci de bns hagi posat fia un mite. Pujol s
un personatgeshakespeari, com Macbeth o RicardIII, personatges que
potser han arri-bat a ser grans perqu els qui elsenvolten els han
aixecat fins all onsn. En definitiva, vull escriure so-bre Pujol
perqu no entenc com totun pas ha estat enganyat per unindividu.
N.C.
NURIA CUADRADO
Abans de dedicar-me al teatre idesprs dabandonar els estudis
deTelecomunicacions, vaig estudiarBelles Arts; no sem donava
mala-ment, per al mn de lart si ten-dinses per una via costa que et
per-metin provar daltres. En teatre, encanvi, s que es pot fer. I
Jordi Ca-sanovas (Vilafranca del Peneds,1978) dna fe amb la seva
carreraque les seves paraules sn certes:autor i director (dels seus
textos idels dalguns companys de genera-ci), igual converteix en
teatre ladeclaraci deBrcenas davant Ruz
que li busca les pessigolles a JordiPujol, reflexiona sobre la
identitatcatalana, versiona Romeu i Julietaper a adolescents fans
de Gandashore o sendinsa en un thrillernegre-negre amb tocs de
comdia.Autor dispers? Al contrari; JordiCasanovas s un
renaixentista delteatre.
El seu teatre s molt heterogeni, perqu?Ha estat aix des del
principi i con-tinuar aix mentre el pblic mhopermeti. A la meva
producci, dis-tingeixo tres tipus dobres: teatresobre la identitat,
teatre documen-tal i thrillers com Idiota, una com-diamolt negra,
el tipus de comdianegra de qu gaudeixo com a es-pectador i en la
qual aprecio refe-rncies a Javier Daulte, a DavidMamet, a
AlfredHitchcock, aNar-ciso Ibez Serrador fins i tot emdiuen que a
Black mirror, la sriede televisi.
Diferencia entre teatre documental iel que reflexiona sobre la
identitat,per tots dos sn teatre poltic?Tot el teatre s poltic,
fins i tot el
que sembla ms banal. Per en latrilogia que sinicia ambUna
hist-ria catalana segueix amb Ptria iacaba a Vilafranca abordo la
nos-tra histria collectiva i lameva his-tria personal
Enfrontar-se a la identitat catalanalha ajudat a posicionar-se
als escena-ris o li ha reportat crtiques?s cert que vaig rebre
alguna crti-cadesprs de lestrenadUnahist-
ria catalana, per estic convenutque s necessari posar en
qesticontnuament tant la nostra iden-titat com els nostres mites.
La his-tria lescriuen els historiadors,potser la premsa; per hi ha
perso-natges, com Ricard III, que seransempre recordats per una
obra deteatre, en aquest cas, pel queShakespeare va escriure sobre
ell.
El dramaturg britnic David Hare deia
Escenari|s
El nostre teatresembla ms interessaten larqueologiaque en els
textoscontemporanis
Jordi Casanovas fotografiat recentment a Barcelona SERGI
ALCZAR
25
Cultura|s
LaVangu
ardia
Dissabte,23maig
2015
ESCENARIS
Casanovasconverteix enteatre el segoninterrogatori(juliol
del2013) del jut-ge Ruz a Br-cenas. La peaes va estrenar,amb
direccidAlberto SanJuan, nomsdeu mesosdesprs alTeatro delBarrio i
poste-riorment es vapresentar alTeatre Lliure
que el teatre documental, el que,coma Ruz-Brcenas reconstrueix
de-claracions o entrevistes, arriba on elsperiodistes no poden.
Vost afegeixque vams enll del treball dels
histo-riadors.Sempresmspotent el quedesco-breixes amb les emocions,
compas-sa al teatre. Encara que es basi enla realitat, Ruz-Brcenas
s teatre iper tant fals; per ens permet cons-truir la nostra prpia
realitat. Encanvi, no podem afegir-hi res auna lli dhistria, no hi
podemintervenir.
El teatre documental, el Verbatimtheatre, s habitual a
Anglaterra desdels anys setanta, per qu ha trigattant a arribar a
Espanya?No hi ha raons poltiques sin unproblema en el nostre
teatre, quesemblams interessat per larqueo-logia que pels textos
contempora-nis. A Anglaterra sn conscientsque lespectador local
busca pecescontempornies i conreen un ven-tall de temtiques ms
ampli. Iamb aix no estic dient que el nos-tre teatre sigui pitjor,
al contrari:llegeixo molts textos millors queels anglesos.
Guarda al tinter altres temes per re-moure el nostre passat?S.
Fa temps vaig escriure una peasobre l11-M, tema que crec quemereix
una reflexi; i matreuenels crims dAlcsser: el 1992, jo te-nia la
mateixa edat que aquellesnenes i el cas va suposar un puntdinflexi
enel tractamentdels suc-cessos a la televisi; ams, emper-metr
reflexionar sobre la subcul-tura del bakalao, molt injuriadaencara
que no va ser tan diferent alamovida madrilenya.
Tamb ha apuntat el seu inters pelcas Neymar o per les mfies
xine-ses els convertir en teatre?Jono.Magradaria encarregar tex-tos
a altres autors i poder organit-zar un cicle de teatre documental
aBarcelona la prxima temporada.
Ha firmat ms de trenta obres en pocms duna dcada, no li costa
des-criure?Mai no he tingut una crisi creativani he passat una poca
en qu nosabs qu volia fer
Reconeix que hi ha dos temes que pla-negen sobre tota la seva
obra: la vio-lncia i la frustraci.La violncia arriba quan
sacabenlesparaules, quan acaba la civilitza-ci Sc conscient que no
s en-frontar-me a ella, i que si hagusde fer-ho fugiria, per aixho
inves-tigo en el teatre. Crec que lexperi-ncia del teatre saproxima
a la
dels somnis perqu en els dos ca-sos rebem un aprenentatge de
ve-gades inconscient. La violncia emgeneramoltes preguntes:
emqes-tiono si s lcit que la utilitzem elsciutadans, si s lcit que
la utilitzinels governs, si s lnica via
Comveu lescena barcelonina en rela-ci amb la madrilenya, que
ltima-ment visita amb freqncia?Acausa de les retallades, el teatre
aBarcelona sha tornat ms conser-vador. AMadrid es viu
unmomentdexplosi de lautoria teatral que,a ms, salimenta del que
abans esva fer a Barcelona, de la Sala Bec-kett, del projecte T6
del TNC. Alltenen nous autors que sestan fo-guejant en petites
sales mentreaqu sembla que sestiguin bloque-jant els textos
dautoria catalana.
Noes programen autors catalans per-qu no sn rendibles?No s cert
que no siguin rendibles,nhi ha prou amb veure el resultatdobres com
Els vens de dalt o Elcrdit. Per molts teatres preferei-xen fer
arqueologia abansque apos-tar per autors contemporanis. I noem
queixo tant per mi o la mevageneraci com per la que ve darre-
re, perqu no estan trobant buitspels quals colar-se i donar-se a
co-nixer.
No sest tractant b els autors cata-lans contemporanis?Crecque
comagrup ja hemdemos-trat de qu som capaos, que po-dem fer el salt
a sales grans Viscla situaci actual com un retrocsencara que,
toquem ferro, potser sesoluciona la prxima temporada.
Ruz-Brcenas es convertir en pell-cula, participa en el gui?No,
encara que s evident que par-teixen dun treball que s meu.
Es planteja escriure per al cinema?Em costa molt. Escriure
teatre spensar una histria per a una caixai els recursos amb qu
aquesta cai-xa compta El teatre s com unpla seqncia dhora i mitja
quetan sols pots rodar una vegada
Per el cinema arribar?Tot arribar.
Est dit, Jordi Casanovas s unrenaixentista. |
Teatre i identitatTercera part (amb Una histria catalana i
Ptria) de la trilogia identitria de Casa-novas, ara centrada en la
famlia i les seves contradiccions. Lobra transcorre aVilafranca, on
va nixer lautor. Encara ha darribar a la cartellera de
Barcelona
Teatre documental
Thrillerteatral
Vilafranca. Un dinar defesta majorEstrenada el 19 de febrer
a
Vilafranca del Peneds
A la cartellera de laSala Muntaner, aquestretrat,
protagonitzatper Ramon Madaula,dun home a punt decaure pel
precipici,suposa el retorn deCasanovas a la com-dia negra, al
thriller, eltipus de teatre queadmet li agradaquan s ell qui seu
alpati de butaques
ltimes estrenes
sundels dramaturgs catalans actualsmsdestacats i prolfics, i les
seves obresobtenen sovint tant el beneplcit de la crtica comel del
pblic. En aquesta entrevistareflexiona sobre la relaci entre
lescena, les emocions i la realitat
IdiotaSALA MUNTANER
BARCELONA
Fins al 14 de juny
s necessariposar en qesticontnuamentla nostra identitati els
nostres mites
Ruz-BrcenasTEATRO DEL BARRIO
MADRID
Fins al 27 de maig
