Q UA D E RN 1

LLIBRES ARQUITECTURA

La barreja de fa u la, Pares lnfantils urbans,

• astracanada i realisme en unes (onstruccions arnb l'cibra de Petruixévskaia aires de Hansel i Gretel

elpais,cat 1 DIJOUS, 5 DE NOVEMBRE DE 201 S, NÚM. 1607 PAGINA 4 PAGINAS

.. . ~. \ '•

• .. ri ,, - ~ /

~l · ~ .... 1 "¡ •

="· •••• • 1 \" .. •

~

• t ·

•. . . 1

Miquel Agull6 (esquerra), Joaquim Brang~dl, un lotOgraf no ldantiRcat, Carlos Pérez de Rons 1 Josap Badosa. lmatge d'autor desconegut.

La vida en un clic Un estudi recu/1 per primer cop dades i noms cabdals per recuperar la memoria grafica del fotoperiodisme

Xavier Theros

Q uan els autors delllibre Barcelona, repórcers grafics 1900·1939 (Ajunta· ment de Barcelona) van comen~ar

la seva recerca sobre el fotoperiodisme

catala, es van trobar que per a molles de le famllles d'aquells fotbgrafs era la prl· mera vegado que algtí s'lnteressnva perla feinn de l'avl o d pare. Els arxh1s hnvien esmt majorhllrfamenl exputgats pel fran· qulsmc, oblldats dalr d'un annarl, nns 1

tot llen~ats a les escombraries. Amb aquells esborranys de vides i oficis, els historiadors i antropolegs Andrés Antebl, Pablo González Morandi, Teresa Ferré i Roger Adam han recollit en forma! de llibre lotes les intimitats d'un ofici que va

deixar fixades algunes de les lmatges més emblematiques de la historia de Catalu· nya. El treball és una de les més exhausti· ves aproximacions a la memoria grafica, de la qua! des d'ara podem comen~ar a saber·ho tot. PASSA A LA PAGINA Z

2 .REPORTATGE

VE DE lA PlGINA Z

LES PRIMERES MIRADES

A diferencia del retratista classlc -amb temps per pensar,ll·luininar 1 fer la foto-, el periodista grll.flc ha d'afeglr el problema del temps 1 l'oportunttat a !'es­tricta tecnica fotogrllflca. Per aixo, aques­ta especialltat va tardar tant a desenvolu­par-se. El costum d'acompanyar les noti­cies amb una lmatge va comen~ar amb dlbuixos 1 gravats. Fins i tot, els daguerreo­tips havien de ser transformats en Jitogra­fles per poder ser Impresos. Va ser amb aquesta tecnica que els primers reporters van cobrir les campanyes mllitars de mlt­jans del segle XIX. com ara la Guerra de Crimea o la de Secessió americana. A Cata­lunya, els pares del genere van documen­tar la Guerra del Marroc de 1859, on va transcórrer la felna del malagueny Enri­que Fazio. O la Tercera Guerra Carlina, que van cobrir el frances Charles Monney Millet i I'espanyol Mauro lbáfiez. Tot 1 que el primer reportatge griú'ic s'atrlbueix al glroní Heribert Mariezcurrena, que el 1885 va publicar una serie sobre un terra­tremol que havia sacsejat Andalusia.

En catala, la primera revista griú'ica va ser La Rustració Catalana, que compta amb fotografs de prestigl com Frederlc Ballell. L'estandard el marquen la revista Blanco y Negro, que !'octubre de 1891 va editar quatre panoramiques de Sant Sebastiii. 1 sobretot el diari ABC, que el 1906 va publicar la instantania d'Eugenio Mesonero Romanos on es veu el moment precís en que la bomba de !'anarquista Mateo Morral va esclatar al pas de la car­rossa on viatjaven els reis Alfons XIII 1 Victoria Eugenia, que s'acabaven de ca­sar. Aquesta lmatge !canica va ser una revelacló pera molts fotografs, en demos­trar les possibilitats del genere per crear oplnió. La premsa va donar a hi fotografla un discurs nou, allunyat de la visió del segle XIX que Ji atorgava una cón­sideració artística inferior a altres tecni­ques de representació, com ara la pintura o el gravat. Va guanyar amb autonomla, 1 aixo U va obrir un ven tal! de nous temes i angles per abordar la realttat.

PREUS 1 TARIFES

En aquelles prlmeres publicacions grafiques treballaven els pioners del foto­periodisme catalil. A La Ilustración Espa­ñola y Americana publlcava Josep Bran­gulí, un gravador passat a fo.tOgraf que es va fer famós per un retrat del cadii.ver de mossen Cinto Verdaguer el 1902. Des d'aquell instant va ser considera! un deis millors crorustes vlsuals de Barcelona, co­brint esdevenlments com les grans mani­festacions del moviment obrer o la Guer­ra Civil. Brangulí va ser el piimer repbrter griú'ic amb projeccló internacional, gra­cies al seu reportatge sobre els convents cremats durant la Setrnana Traglca, el qual es va publicar en revistes i dlaris d'atreu del món. L'Agencla Branguli va ser clau en la normalltzacló i consolidacló de l'oficl, i el se u creador va es devenir una figura popular que va promoure assocla­cions professionals com I'Agrupacló de repbrters Grii.flcs de Barcelona Ell va esta­blir les bases del negoci, i diverses genera­cions de fotoperiodlstes c¡¡talans van co­men~ar treballant sota el seu mestratge.

Brangulí era el flll gran d'una familia d'empresaris. Al principi, tots aquests reporters procedlen de famílies bur­geses. Habitualment eren els bohemls, les ovelles negres de les seves respectlves nlssagues, amlcs de les tertúlies 1 de freqüentar els balxos fons. Es caracterlt· zaven pe] seu caracter oberl, i mol~s d'ells practicaven esport. Es velen cada dla i formaven un grup molt corporativis­ta. La seva jornada laboral comen~ava de bon matí a 1'1\juntament, on els lnfor­maven de les novetats de ]'agenda políti­ca, de l'activitat policial o de la tasca deis bombers. 1 seguia flns a altes hores de la

QUADERN Dijous, 5 de novembre del 2015

Alessandro Merlettl va ser l'línlc fotOgraf que va captv lmatp$ deljudlcl a Ferrer 1 Guardia gracles a una camera oculta de butxaca que es miJ constn1l ell matelx (a dalt, esquerra). Josep Bado.., va seguir Atrons Xlll ·quan lio inBUJ1UniC16 de I'Exposició lnt.maclonal de 1929 (a sota, esq"erra); ora un deis JVBIIS del fotoperlodlsme, 1 tlngu6 com a aprenent tot un A¡ustl Centelles. Els fotoreporters catalanS eren a l'avantparda; com demostren la precursora imatge de la con'struccl6 de la Torre de "'aume 1 el 1930 de Josf!p Gupar (a dalt, dreta) o la tuca durant la Guerra Civil del matelx Centelles, aqut retr.atat par un autor desconeJ!Ut.

nit: era una felna serise horarls. Pels papers de Brangulí sabem que el

1911 la tarlfa per un reportatge era de 10 pessetes perla primera fotografla publica­da i 5 per cadascuna de les altres; tot 1 que també es podia pactar un preu mensual. La majoria deis professionals malvivlen, de manera que completaven el sou ambla fotografió publicitaria que empreses com la de Torcuato Luca de Tena gestionaven a canvi d'una comlssió. Una altra practica habitual era colar als dlarls esdeveni­ments privats com si fossin noticies; els anomenats Ecos de Socfedad molt sovint eren festes o .reunlons familiars d'arlstil­crates 1 burgeses, recollides perla premsa previ pagament de l'lnteressat. Br'angulí guardava les factures de la boda de la se­nyoreta Puig, una foto de la qua! van publi­car a mitja pagina 1 'ABC i la revista Blanco y Negro. Per aquella foto va cobrar, respec­tivament, 500 1 400 pessetes.

El funcionament empresarial del foto­periodisme sempre va dificultar una atribució clara de l'autoria de cada lmat­ge. Era freqüent intercanviar, prestar, comprar o vendre fotografles, formava

párt de la loglca laboral d'empreses com !'Agencia Brangulí, o de les assoclaclons de dos o més fotagrafs, com seria el cas de Ramon Claret i Joan Bert, de Gabriel Casas 1 Joan Rovira, o el cas més reeixlt deis Tres Rels Mags (veure pe~a) . A més deis casos deis aprenents que no signa­ven les seves lmatges flns que podleil ln­dependltzar-se, com va ser el cas d'Agusti Centelles, que va comen~ar a treballar per a Josep Badosa, o de Rámon Claret mentre aprenla l'oflcl al costat d'Aiessan­dro Merletti.

1\VENCOS TEcNICS

Per reeixir en aquesta feina tan compli­cad&. a part d'un cert gust estetlc, s'ha­via de ser una lnica inventor, i saber improvisar. A part de novetats com les lleugeres cii.meres de rodet o l'aparició del flaix -que feia possibles les fotos al carrer o en espals poc iHuminats-. ets estrls creats per la necessltat resulta­ríen cabdals per poder fer els prlmers reportatges. En aquest sentit, destaca la figura de ]'Italia Merletti, famós per la

camera de butxaca que es va construir per asslstir al judicl del pedagog Fran­cesc Ferrer i Guardia. Malgr11-t que esta­va prohlbit fer fotos, ell va aconseguir amagar el seu invent i realitzar !'única lnstantanla corieguda de la sala on van condemnar a mort el pare de la revolucionarla EscoJa Moderna.

En aquells anys els reporters no esta­ven en plantilla, treballaven per lliure 1 les redacclons compraven el material al primer que arrlbava. Merlettl va com­prendre les condicions de la felna 1 es va motorltzar. El1906 va Incorporar un sidecar a una motocicleta per poder es­capar a tota velocitat de l'escenarl de la notícla, i l'ús de les motos entre els pe­riodlstes grltflcs es va generalttzar. Mer­lettl va ser !'autor de lerits, objectlus i estrls de tot tipus, comuna escala pl~ga­ble per fer preses zenitals que a la pun­ta porta va Incorporal un englny per sub­jectar-hl la camera. El seu caracter desimbolt el va convertir en un perso­natge molt popular a Barcelona, cone­gut coro I'Home deis Caramels. Se'l vela patinar per la Rambla, o condulnt un

QUADERN Dijous, 5 de novembre del2015

automobil de tres rodes que s'havia·fet el! mateix. També va ser el primer a fer-se publicitat com a "reporter grafic" a !'Anuario Riera de 1908. ·

" DIARIS DE MICOS"

La primera florida de professionals apa­reix durant la Setmana Tragica. El 1909, desenes de fotografs barcelonins van plasmar els edifÍcis cremats 1 van des.cobrir la varletat tematica que ofe­ria l'actualitat, com Alejandro Antoniet­ti o Adolf Mas. Amb lmatges com aque­l! es, els setmanaris del moment van multiplicar les seves vendes al quiosc. Per primera vegada en la historia de la premsa catalana, les edicions es van es­gotar, i aixi va comen~ar el costum de comprar el diari en ocasió de graos es­deveniments histories. Gracies a aques­ta rebuda popular, el 1911 va sortir als quioscs La Tribuna, el primer rotatiu grafic fet a Catalunya, al qua\ va acom­panyar a partir de 1913 El Día Gráfico (on va aprendre l'ofici Agustí Centelles), tots dos propietat de l'empresari i poli­tic Joan Pich i Pon.

No obstant aixo, aquells cronistes grilfics encara no recollien exactament la noticia, slnó un moment posterior a ella. Si mostraven un incendi es velen runes; si l'objecte era un atemptat, aga­faven una presa del carrer amb el ve!nat esverat a la vorera. Amb prou feines hi havia alguna imatge deis ma­teixos fets . Paradoxalment, per al nou lector de premsa il·lustrada la imatge s'estava transformant en la veracitat, davant del text partidista. Les revistes i els periodics cultes anomenaven des­pectivament "diaris de micos" aquesta mena de publicacions, les quals acu­saven de dirigir-se a gent inculta que no sabia llegir, i que s'assabentaven de les noticies a través de les imatges. Deien que per com portava el diari ün home es podia saber la seva condició: els bur­gesos duien la premsa sota el bra¡; per llegir-\a després amb calma; els obrers anaven per la vorera amb el periodic desplegar, mirant les fotos.

Les temlitiques preferirles d'aquells anys eren els aven~os tecnics, les graos aventures aeronau tiques, la moda i la incorporació de la dona a la moderni­tat, o les tradicions locals de caire etnografic, com festes populars, serveis religiosos o corrides de toros. Entre aquestes noves preocupacions de la so­cietat va destacar especialment l'es­pott. El 1906 naixia El Mundo Deporti­vo, el1910 la revista Stadium, i el1911 es creava el Sindicat de Perlodistes Espor­tius. Aquests espectacles de masses --i:Om la boxa o les curses ciclistes­van ocupar un espai central de les noti­cies durant la dictadura del general Pri-

El 1911 es pagaven els reportatges a 10 pessetes la primera foto i 5 la resta

mo de Rivera, per damunt deis succes­sos o la politica.

A partir de 1924 apareixen els repor­tatges pioners dedicats a l'esport. Josep Maria Co de Triola va ser el primer reporter grilfic especialitzat a captar aquesta mena d'esdeveniments, que aviat tindrla competidors com Antoni Campaña, Ramon Claret o 'Joan Bert. La premsa d'lnformació general ja tenia les seves seccions d'esports, pero les publl­cacions especialitzades es van fer molt populars en les decades de 1920 i 1930. A Barcelona, triomfaven diaris com La Jor- • nada Deportiva, Sports; Grafic-Sport, L'Es­porr Cata/a, Xut o La Rambla, aquest dar­rer famós per coHocar una pissarra a la porta de la redacció -al costat de la font de Canaletes- amb els resultats deis par­tits de futbol, tot iniciant la tradició de

Els Tres Reis Mags

La profeBIIIonalltzw:ló del pertodls­me graftc a partli' de 1929 va provo­car rapartcló de les prlmeres agen­cies de premsa loeals, segulnt el m o­del de la francesa Keystone. A Bal' cclona, Josep Maria deSagarra tre­ballava a La Vailsuonffa,l tenia tan­ta felna que es va assoclar amb Jo­sep GBSpar 1 Pablo Luis Torreuts per c:obrlr la demanda d'lmatges. Junta van fundar una mena d'ag~n­cla l'otogr811ca, per la qua! eren co-

negul8 com els Tres Rels Mags. Te­nlen l'estudl a la Vla Laietana, 1 un deis seus prlmers reponatges va ser elsegulment del rel Alfons xm durant la lnau¡uracló de l'Expo­slcló lntema~lonal, l!n aquella ocasló van cobrtr els fets des de tres angles dlferents: un a péu de carrer entre el púbUc, l'altre dalt d'uoa escala, 1 el tercer enftlat a un ternL Funclonaven com una em­presa, 1 molu:s vegades una mo­telxa fotograBa era publicada en mi~ dlferenl8 1 amb sl8n&tures diferents. L'assoclacló, pero, va ser efímera 1 van plegar el193Z-

REPORTATGE. 3

les discussions entre e\s seguidors del Bar~a i I'Espanyol en aquelllloc.

El BOOM DEL REPORTERlSME

A partir del 1920 van tomen~ar a so­vintejar els contractes d'exclusivitat en­tre els periodistes graftcs i les empreses periodístiques, ja n'hi havia que treballa­ven regularment per a determinats mit­jans. Pero va ser grades a I'Exposició In­ternacional que es va fiXar !'estructura del fotoperiodlsme modero. La gran de­manda de fotografs que va provocar l'es­deveniment va fer possible que els nous reporters ja no fossin tots fills de famílies benestants, 1 comencessin a provenir d'al­tres classes socials, ftns i tot pioneres fe­menines com Anna Maria Martinez Sagi. El 1929 es va produir un salt qualltatiu, en introdutr-se el model de setmanari grltfic d'actualitat que triomfava a Euro­pa, com la revista Imatges, patrocinada per l'escriptor Josep Maria deSagarra i el periodista Josep Maria Planes. Les publi­cacions cada cop estaven més interessa­des a treballar el disseny grltfic de la pagina, en la composició, l'espai i l'orientació de les fotografies. Aixo va coincidir amb una revolució tecnica, amb l'aparició de noves cameres més lleuge­res i plaques més perites, de 6 x 9. La gran estrella del moment seria la Leica de 35 mm i el seu objectiu de gran qualitat.

La Segona República va ser el mo­ment algid del fotoperiodisme. El nou cli­ma po\ític va significar una renovació de la premsa graftca, que ·va modificar els seus continguts i punts de vista, i es va convertir en una eina molt poderosa per orientar les classes populars. Conscients de la seva posició, els fotografs van iniciar una nova relació amb la publicitat i el cartellisme, com en el cas de Gabriel Ca­sas, que va fer cartells pera I'Ajuntament barceloní i per a la Generalitat.

El reporter grafic es converteix en un heroi de la modernitat, que viatja a rota velocitat en motocicleta, que puja a un aeropla per fotografiar els zepelins, o que es barreja ambla multitud per fer la foto desitjada. La professió arriba a la madu­resa i assumeix els nous valors demo­crlitics que defensa la República. Els re­portatges agafen un caire documental i de denúncia, que estableix les bases de la fotografia social. La historia es fa lliit­jan~ant instantanies de les multituds al carrer, de les condicions de vida de les classes assalariades o deis aixecaments anarquistes; fins a arribar a l'avortament del Cop d'Estat del general Franco i els combats als camps de batalla.

El punt culminan! d'aquell procés va ser la Guerra Civil, un conflicte on la figura del corresponsal de guerra va aga­far una dimensió mal vista. Va ser la primera guerra amb una cobertura pe-

La gran demanda de 1929 va fer que ja no fossin tots fills de famnies benestants

riodística internacional. on treballaven i coHaboraven fotografs d'aquí i d'arreu del món, com Gerda Taro, Robert Capa i David Seymor. 1 després d'aquesta fogo­nada, el sllencl. El fotoperlodisme catala, fins Uavors a !'altura del que es feia a la resta del continent, va desapa­reixer practicament el1939. Es van pren­dre represa\ies contra la majoria deis reporters, 1 les autoritats franquistes van nomenar Josep Compte Argimon per requisar tots els negatius fets du­rant el conflicte. Les coses no van millo­rar gaire en arribar la Transició, jaque aquests professionals no s'ajusfaven al model del fotograf artístic. Ara aquell silenci es comen¡;a a trencar amb llibres com Barcelona, repórters grafics 1900-1939, que rescaten un oficl cabdal per entendre el passat ben recent.