8/3/2019 Respondre a una agressi oferint les natges
1/1
Respondre a una agressi oferint les natges
Per Mikimiquel Kamarada
Els darrers anys, en concret al perode iniciat per la
legalitzaci del matrimoni entre persones homosexuals, la
Esglsia
Catlica espanyola ha experimentat una mena dxtasi blasfem. Heus
aqu una breu relaci dexemples, que no pretn ser
exhaustiva, per s illustrativa:
- Larquebisbe de Madrid, Rouco Varela, president de la
Conferencia Episcopal, considera que el matrimoni gainega la prpia
ra humana o que s responsable de la crisi econmica.
- Per la seva banda, larquebisbe de Valncia, Agustn Garca Gasco,
s de lopini que la ignorncia, el menyspreuo lanimadversi contra el
matrimoni i la famlia comporten funestes conseqncies per al futur
de la societat, peral fonament de la convivncia de mocrtica i per
al benestar i la felicitat de les persones. Tamb ha sentenciat
quemanifestar-se a favor que es respecti laliana conjugal entre
lhome i la dona, que saposti per les famlies ambun slid fonament
matrimonial indissoluble, s manifestar- se pel b de tots, pel b de
la humanitat .
- El jesuta portaveu de la Conferncia Episcopal Espanyola, Juan
Antonio Martnez Camino, pensa que la conductahomosexual s
desordenada.
- Segons el bisbe de Crdova la UNESCO t programat per als
propers 20 anys fer que la meitat de la poblaci
mundial sigui homosexual. - El seu company Bernardo lvarez,
bisbe de Tenerife, diu dels nens de tretze anys que si et descuides
etprovoquen. Per, cas de rendir -se a la temptaci hom no seria
homosexual, fora nom s un tipus diferent desexualitat.
- Aquest darrer bisbe podria, de no ser per motius evidents
dedat, haver estat vctima de la educaci sexual a lesaules , la qual
es limita, almenys al darrer perode de govern del PSOE a fer
exaltaci de la homosexualitat, enparaules del piets bisbe de
Segorbe-Castell, Juan Antonio Reig Pla.
Aquesta llista destupideses dites per la cria catlica espanyola
(a qui segurament ning havia preguntat en la majoria delscasos)
podria ser sis vegades ms llarga, per com a tast illustratiu la
donarem per bona en aquest punt. No entrarem a
valorar si comentaris tan necis com els que hem citat, propis de
persones mesquines pr operes a lultra -dreta, poden haverestat o no
inspirats per lEsperit Sant o per una demncia senil que, en tot
cas, no ha estat diagnosticada que nosaltressapiguem.
Fer aquesta llista s un exercici fcil per al qual no cal excavar
gaire als principals diaris. Fins i tot davant les cmeres de TV3,el
beatssim membre de lOpus Dei, Jaume Soler , arquebisbe de
Tarragona, va escopir: 'hi ha comportaments (referint-se agais i
lesbianes) que no sn adequats ni per a la persona ni per a la
societat'.
No es tallen un pl. Aix s el que sobta. La pregunta s: sels ha
acudit que pogus ser necessari contractar alg ambcapacitats
literries que pols els seus discursos? No creuen en leufemisme i
estan relaxats. Relaxaci prpia de gent rica,dominadora, asseguda al
sof del seu ranxo Crawford, com Aznar quan va estar a cal Mr.
Danger i va posar les camperes
triomfalment- damunt de la tauleta de caf: els bisbes parlen a
llurs dicesis com els se orito s parlen als respectiuscortijos.
Primers terratinents de lestat espanyol, perv ertits que van
convertir una rebelli tradora en una santa croada, lany 1936
i,feien entrar Franco, cabdill por la Gracia de Diox sota palli a
la Casa del Seor , els quals no shan pened it mai de totplegat, sin
ben al contrari -com comprovem ben sovint als mitjans de
comunicaci-, aquests cnics psicpates prediquenque davant duna
agressi, Jesucrist ens ensenya a oferir laltra galta, per no veuen
cap mal en estar sempre de banda delagressor. Sn dels que foten les
hsties. Sempre estan de banda del poder, perqu ells estan al poder.
Ells tamb hi sn.
Aquesta manera desacomplexada de dir el que pensen potser indica
que se senten en un bon moment. Potser s queobjectivament vivim una
poca propcia a aquests sauris franquistes de l encens i les
faldilles. Potser el creixent malestar
social per la crisi i les retallades ha donat la conseqncia
paradoxal que la dreta eterni s hagi consolidat, al poder i les
sevesrodalies, indefinidament... Potser tnen ra d expressar-se com
a all que sn. Sn els que manen.
O potser sigui ms cert que les desbarrades de ses santedats els
bisbes d Espanya siguin indicadors de la decadncia greudun rgim, el
rgim postfranquista, que agonitza pornogrficament davant la nostra
mirada.
Sacosta la primavera. La primavera rab? La primavera grega? O la
nostra primavera.
