1

Click here to load reader

Ressò acollida Mallorca

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Cat. Cristiana. 21 d'agost de 2011

Citation preview

Page 1: Ressò acollida Mallorca

21 agost 201117Església a Catalunya

MallorcaCamí de la JMJ - Dies d’Acollida a les Diòcesis

Cristina SánchezPalma

Mallorca s’ha convertit, durant una setmana, en un gresol de cultures, llen-gües i nacionalitats unides per un sol objectiu: la fe. 1.000 joves procedents de tot el món han escollit la diòcesi de Mallorca per passar els Dies Previs a la Jornada Mundial de la Joventut. Dies en què l’esbarjo, l’oració i la convivèn-cia s’han barrejat en un resultat difícil d’oblidar per als pelegrins nouvinguts i per als voluntaris mallorquins. S’han reunit a Mallorca pelegrins de diverses nacionalitats, especialment d’Itàlia, Canadà, Malàisia, Nicaragua i Veneçue-la, i pertanyents a grups, parròquies i moviments diversos.

Dimecres a la nit anaven arribant els primers grups grans, procedents del Canadà, Itàlia i Veneçuela. El grup canadenc ho feia a través de l’aeroport de Son Sant Joan passades les 22 h, així com un grup d’alumnes dels col·legis de la Puresa de Maria de Veneçuela. Els joves de la diòcesi de Ferrara-Co-macchio (Itàlia) arribaven a l’illa en vaixell després d’un llarg viatge de més de 24 hores. Tots ells eren rebuts per membres de la delegació diocesana de Pastoral de Joventut.

L’endemà, una vegada instal·lats i descansats, era el moment de les pre-sentacions. El bisbe de Mallorca, Mons. Jesús Murgui, va voler rebre personal-ment a casa seva els responsables dels grups que compartirien aquests dies amb els joves mallorquins que aniran a Madrid. Entre ells hi havia l’arquebisbe de Grouad-McLennan, Mons. Gerard Pettipas, i prelats d’Itàlia i Polònia. El mateix prelat va dirigir una visita guiada al magnífic Palau Episcopal i, en acabar, va oferir un senzill refrigreri als assistents.

Però no era aquesta la primera de les benvingudes que els joves rebien. Al matí eren els usuaris de la residència d’ancians de les Germanetes dels Pobres els qui feien el mateix amb els 50 joves canadencs que s’allotjaven al convent

Esbarjo, oració i convivència per preparar la JMJEls joves pelegrins marxen de Mallorca agraint l’extraordinària acollida i la tascadels voluntaris mallorquins

que les religioses tenen a Palma. Aquest és un dels grups més nombrosos que han visitat l’illa, provinents de la diòcesi de Grouad-McLennan i del Trinity Youth Group. Després d’unes paraules de ben-vinguda del delegat de Joventut, Mn. Rafel Mas, en castellà, anglès i francès, els ancians van interpretar l’himne de la JMJ, Firmes en la fe, en quatre idiomes. Va suposar un moment emotiu i espe-cial, ja que els ancians feia mesos que assajaven amb il·lusió la seva actuació. A continuació es va donar pas als Dies Previs amb una eucaristia presidida per l’arquebisbe Gerard Pettipas a la capella de les Germanetes dels Pobres.

Descobrint Palma

El primer acte conjunt de tots els joves pelegrins va tenir lloc al centre de Palma. Diferents nacionalitats ompliren els carrers de la capital mallorquina en un itinerari cultural i espiritual per grups lingüístics (castellà, anglès i italià). Els visitants, acompanyats per voluntaris mallorquins que participaran a la JMJ, van conèixer les arrels del cristianisme a Mallorca a través de la «santedat» ma-llorquina: el beat Ramon Llull, santa Ca-talina Thomàs i sant Alonso Rodríguez; i dels llocs on van habitar: la basílica de Sant Francesc, l’església de Monti-sion i el Convent de Santa Magdalena.

Acabada la visita tots els joves es re-uniren a la catedral de Mallorca, on el bisbe de Mallorca, Mons. Jesús Murgui, va presidir una vetlla d’oració. Hi eren presents també el Vicari General de la diòcesi, Mn. Lluc Riera, el president del Capítol Catedral, Mn. Joan Bauzà, i diversos bisbes que acompanyen els pe-legrins. No hi va faltar la representació política, encapçalada pel president de les Illes Balears, José Ramón Bauzà; el batlle de Palma, Mateu Isern, i la Conse-llera de Benestar Social, Catalina Cirer. En el transcurs de la solemne celebració els peregrins van rebre de mans del bisbe Jesús Murgui una creu realitzada pels alumnes del centre de discapacitats de Mater Misericordiae.

I tocava el torn de la part forana i de la de-voció popular. Els 1.500 pelegrins joves (estran-gers i mallorquins) es desplaçaren dissabte al santuari de Lluc, tal vegada el lloc espiritual i cultural més emblemà-tic de Mallorca. Després de l’acollida, els assis-tents, acompanyats per voluntaris mallorquins, participaren de la sa-batina, oració pròpia del dissabte dedicada a la Mare de Déu, que comptà amb els cants de l’Escolania de Lluc. Acte seguit l’Acolliment de Lluc s’omplí de cants i balls típics d’arreu del món en una festa que s’allargà fins ben avan-çat el vespre. S’uniren a la festa uns 300 joves ex-tremenys del Moviment Neocatecumenal.

El diumenge, darrer dia de l’estada dels jo-ves a l’illa, es va escollir la parròquia de Santa Maria de Robines de Binissalem per acollir una solemne celebració

d’enviament dels pelegrins que aquests dies estan participant en la Jornada Mundial de la Joventut. Amb aquesta cerimònia, participada per estrangers i voluntaris mallorquins i dirigida en diver-sos idiomes, se simbolitzava l’enviament que el bisbe fa als pelegrins que «viuran dies inoblidables a Madrid». A més, cada grup de pelegrins va rebre com a record de mans de Mons. Jesús Murgui un siurell i un llibre sobre el Cant de la Sibil·la.

Després d’un dinar multitudinari ofert pel poble de Binissalem a la plaça, el grup de joves es dirigí cap a Son Serra de Marina on gaudiren d’una jornada de sol i platja que acabà amb una pregària organitzada pels joves de les comuni-tats de Santa Margalida i Son Serra de Marina.

Es posava punt i final d’aquesta mane-ra a cinc dies de celebracions en què els joves mallorquins han vist enrobustida la seva fe en contacte amb altres cultures i llengües.

«Mallorca s’ha convertit, durant una setmana, en un gresol de cultures, llengües i nacionalitats unides per un sol objectiu: la fe»

La missa d’enviament va tenir lloc a Santa Maria de Robines de Binissalem.

Al santuari de Lluc, els pelegrins van compartir les seves dots artístiques.