Encara amb presos

L’Ebre gira el full del

model sanitari Sagessa

L’any va començar amb la desvin-culació dels hospitals municipalsd’Amposta i Tortosa i tanca ambl’anunci que el CatSalut gestiona-rà directament el de Móra.

Meritxell Roigé relleva

Ferran Bel a l’alcaldia

de Tortosa

Camions,

obligats a anar

per l’autopista

El desviament obligatori de camions perl’AP-7, vigent des del setembre, i la gra-tuïtat de l’autopista per als usuaris delterritori que fan viatges d’anada i torna-da en 24 hores entre Alcanar iVilafranca han suposat un punt d’infle-xió històric en la mobilitat viària, peròsense continuïtat a l’horitzó atenent quela concessió a Abertis s’acabarà a finalsdel 2019 i aleshores s’obrirà un nouescenari carregat d’incerteses, amb elpagament per ús al centre del debat. Elque sí que és inqüestionable és que lapressió sobre la nacional 340 s’hareduït considerablement.

L’any que ens va dixar

Manuel Pérez Bonfill

L’escriptor, poeta i filòleg tortosí, totun referent cultural a l’Ebre, vamorir el 19 de juny als 91 anys.

Anna Boada, bronze al

mundial de rem

L’ampostina Aina Cid i Anna Boadasignen la primera medalla en centanys per al rem espanyol.

RESUM DE L’ANY 2018

CARME FORCADELL, ELS JORDIS I SIS EXCONSELLERS continuen a lapresó i seran jutjats en breu pel delicte més greu, el de rebel·lió

L’INDEPENDENTISME recorda sense treva els presosi els exiliats, però encalla en l’estratègia política

El 2018 dixa l’independentisme a les porTerres dde ll’Ebre Òscar Meseguer

El 2018 ha estat políticamentl’any després de l’històricamentconvuls 2017, i això ha marcat tam-bé la política i el signe de les mobi-litzacions locals, sobretot desprésque al març tornessen a la presósense fiança els exconsellers RaülRomeva, Josep Rull, Jordi Turull iDolors Bassa i l’expresidentaebrenca del Parlament Carme For-cadell, tots ells entre els líders sobi-ranistes processats pel Tribunal Su-prem pel delicte més greu, larebel·lió. Un delicte que requerix vio-lència, cosa que ha forçat de formagairebé estrambòtica el relat de lajudicatura espanyola. Una mostraha estat la negativa de la justíciaalemanya a extraditar Carles Puig-demont per este delicte. Tots elsexiliats, començant per l’expresi-dent, continuen lluny del país. Encanvi, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart,Oriol Junqueras i Joaquim Forn famés d’un any que són en presó pre-ventiva, si bé a principis d’estiu totsels presos van ser traslladats a pre-sons catalanes. Carme Forcadell,per exemple, és a la presó de Masd’Enric, al Catllar, per ser més aprop de la seua família ebrenca. Laseua mare viu a Xerta. El 2019 hade ser l’any del macrojudici espan-yol al procés independentista.

Tot plegat ha fonamentat les mo-bilitzacions de protesta de l’indepen-dentisme. En municipis com la Sé-nia s’han fet cassolades diàries du-rant més de 440 dies, ininterrompu-dament. A Tortosa, es fan concentra-cions setmanals pels presos tots elsdilluns a la plaça d’Alfons XII, i així enmolts altres municipis ebrencs. Tam-bé s’han fet desdejunis organitzats,la majoria dels quals coincidint ambla vaga de fam que van protagonit-zar al desembre Rull, Turull, Sànchezi Forn, els quatre empresonats vin-culats a JxCAT. Reclamaven que elTribunal Constitucional es pronun-ciés sobre els recursos d’empara in-terposats, per a poder acudir a lajustícia europea, i l’alt tribunal ja n’ha resolt alguns.

Les mobilitzacions han tingut l’es-pai àlgid a les carreteres. El 27 demarç, unes 200 persones, sota laconsigna dels Comitès de Defensade la República (CDR) del Camp deTarragona i les Terres de l’Ebre, vantallar la frontera sud del país, tant

l'N-340 com l'AP-7, durant diverseshores. Els talls es van repetir a finald'any a l'Ampolla (amb tres detingutsper part dels Mossos) en el marc dela jornada de protesta nacional del21-D, coincidint amb el Consell deMinistres a Barcelona i convocadapels CDRs i per les entitats sobira-nistes, cadascú per la seua banda iamb diferències en la concepció dela protesta. De fet, un sector de l’in-dependentisme reclama als enca-putxats dels CDRs que no donenmunició als que van fixar i han ali-mentat el relat de la violència. Tam-bé les diferències entre ERC i JxCAT,entre l’aposta per eixamplar la base

social la de mantenir viva la unilate-ralitat, han afectat la consistènciad’un moviment independentistaque, de tota manera, va demostrarper la Diada, quan milers d’ebrencses van tornar a desplaçar a Barcelo-na, que continua ferm i ben viu. Lesentitats han demanat als partits uni-tat i passos inequívocs cap a la Re-pública. L’arenga del pare de JordiRomeva a les portes de la presó delCatllar, on centenars d’ebrencs vandonar suport el 12 d’octubre a Car-me Forcadell, va calar fort en el dis-curs independentista a les Terres del’Ebre.

Amb tot este rerefons, en el 2018

han cristal·litzat dos nous governs ala Generalitat i a La Moncloa i hi hahagut un relleu també històric a l’al-caldia de Tortosa.

DOS NOUS GOVERNS A Espanya,la sentència del cas Gürtel va rear-mar Pedro Sánchez, que contra totpronòstic, i amb el suport de l’inde-pendentisme representat al Congrésdels Diputats, va guanyar una mocióde censura que va acabar amb l’eraRajoy. Poc abans, després del vet dela justícia espanyola a Puigdemont iSànchez i de la CUP a Jordi Turull,havia pres possessió com a 131èpresident de la Generalitat Quim To-

rra, qüestionat per essencialista iper una situació de provisionalitatque ell mateix ha reafirmat i projec-tat. Pedro Sánchez i Quim Torra, mal-grat la seua debilitat política, hanrestablert si més no espais per a undiàleg que s’entreveu impossible, il’Estat, amb el nou govern del PSOE,ha tingut gestos com la retirada d’al-gun recurs d’inconstitucionalitatcontra lleis del Parlament i la reacti-vació de comissions bilaterals. Al-guns d’estos gestos han estat per-ceptibles des del territori: l’allibera-ment de l’autopista o l’anunci d’in-versions contra la regressió n’hanestat dos exemples.

POLÍTICA

RESUM DE L’ANY 2018 L,EBRE, DIVENDRES 4 DE GENER DEL 2019PÀGINA 20

A dalt, Carme Forcadell, amb Raül Romeva i Dolors Bassa, camí del Suprem just abans de ser empresonats. A baix, un dels talls de l’autopista per part delsCDRs a l’Ampolla, i a la dreta, el relleu històric entre Ferran Bel i Meritxell Roigé a Tortosa. / ACN / NÚRIA CARO

ortes del judici al Suprem

RESUM DE L’ANY 2018L,EBRE, DIVENDRES 4 DE GENER DEL 2019 PÀGINA 21

POÍTICA

El 2018 ha estat l’any en què s’ha celebrat el vuitantè aniversaride la Batalla de l’Ebre. Tortosa vaser al setembre la seu d’un ambi-ciós congrés internacional que vaapropar l’episodi bèl·lic a la ciutada-nia. S’han fet actes de recreació his-tòrica, s’han afegit noms a la llistade soldats desapareguts al Memo-rial de les Camposines; s’ha anun-ciat la tramitació d’una nova llei dememòria històrica catalana, que in-tegre totes les normatives en dan-sa, i han vist la llum les primeresimatges de les restes de soldats re-

publicans recuperades en les exca-vacions del Povet de Miravet, tot iles dificultats per a fer ara les identi-ficacions. El SETMANARI L’EBRE, en estecontext, va publicar en exclusivauna recerca sobre el lloc on està en-

terrat, al cementiri dels Reguers, elguerriller antifranquista FranciscoSerrano Iranzo, El Rubio, companydel mític La Pastora. El govern d’A-ragó reclama les restes de Serranoper a tornar-les a la seua filla. ■

Vuitantè aniversari de la Batalla de l’Ebre

MEMÒRIA HISTÒRICA

PROTAGONISTES

La xertolina Carme Forcadell,primera figura ebrenca a presidirel Parlament de Catalunya, va serempresonada el 23 de març del2018. Actualment complix presópreventiva al Catllar, al Tarragonès.És un dels 9 acusats de rebel·liópel jutge instructor del Suprem Pa-blo Llarena que són a la presó.

Bel va posar punt i final a un cicled’11 anys com a alcalde de Torto-sa, on va revitalitzar CiU malgratels condicionants imposats per lacrisi econòmica. Durant l’any haanat guanyant pes dins del PDe-CAT fins a convertir-se en l’actualsecretari d’organització.

L’exalcalde de Tortosa i presidentde l’agrupació local del PSC, va tor-nar a finals de juny a la primera líniapolítica, quan ja s’havia reincorporata la docència després del seu paspel Senat, com a primer ebrenc aconvertir-se en subdelegat del Go-vern espanyol.

El polític terraltí va recuperar aljuliol el lloc de delegat del Governa les Terres de l’Ebre, vuit mesosdesprés de ser apartat del càrrecper part del Govern espanyol. Jaho va ser des del 2010 fins a ladestitució. Ningú ho ha sigutdurant tant de temps.

CARME FORCADELL

FERRAN BEL JOAN SABATÉ XAVIER PALLARÈS

JORDI ROMEVA MERITXELL ROIGÉ

L’activista resident al Montsià,membre de l’ANC i pare del conse-ller empresonat Raül Romeva, JordiRomeva, va llançar un missatge degran calat als diputats independen-tistes a les portes de la presó delCatllar: “Com podeu fer vida nor-mal, mentre els vostres companyssón a la presó?”

Primera alcaldessa de la histò-ria a Tortosa, en substituir FerranBel. Manté la cartera d’urbanis-me, on el govern local ha centratla seua acció de govern més tan-gible, i optarà a rebre per primeravegada l’aval de la ciutadania enles eleccions del maig del 2019,com a candidata del PDeCAT

L’aterratge del PSOE a la Moncloatambé ha portat per primera vegadaun ebrenc, el tortosí Joan Sabaté, aocupar el lloc de subdelegat del Go-vern espanyol a la província de Tarra-gona. Sabaté s’ha compromès ambla millora sempre pendent de les in-fraestructures que afecten les Terresde l’Ebre i entre altres coses ha res-catat des dins de la maquinària esta-tal el repte de construir el tram pen-dent de l’autovia A-7 entre la Jana iel Perelló.

A Catalunya, el govern Torra vapropiciar el retorn de Xavier Palla-rès com a delegat del Govern a lesTerres de l’Ebre, després d’haverestat destituït per l’aplicació del’article 155 de la Constitució. Elseu retorn ha reactivat les respos-tes de proximitat de l’Administra-ció al territori, amb exemples comel d’una gestió pública per a l’Illadels Bous, però l’any s’ha tancatamb vagues en el sector públicque han constatat entre altres co-ses l’excés de pressió assistencialen el sistema sanitari.

Més enllà de les escenificacionsi de la gestió dels dos governs, eldesllorigador del conflicte políticés lluny i la justícia i la fiscalia es-panyoles seguixen el seu camí deforma inflexible, evidenciant lamagnitud de l’error polític edificatsobre la inacció de Rajoy. Les úni-ques bones notícies des del puntde vista judicial o processal hanestat l’arxivament de les causescontra els alcaldes Paco Gas, deRoquetes, o Paco Arasa, de l’Am-polla, per la presència de llaçosgrocs en espais públics durant lacampanya electoral del 21 de des-embre del 2017, o l’arxivament,per part de la fiscalia del TribunalSuprem, de la investigació a Fe-rran Bel pel seu suport al referèn-dum de l’1 d’octubre quan era al-calde de Tortosa. Altres tres alcal-des ebrencs, Adam Tomàs, LluísSoler i Josep Caparrós, estan pen-dents que la Fiscalia de Tarragonaseguisca el mateix guió i arxive lesdiligències contra ells, impulsadesen el seu moment pel desaparegutfiscal general de l’Estat, José Ma-nuel Maza.

Al marge del procés, Ferran Bel haestat també un dels grans protago-nistes polítics del 2018. Primer i so-bretot, perquè el 8 de febrer vaabandonar l’alcaldia de Tortosa des-prés de gairebé 11 anys en el cà-rrec. Oficialment, va dixar de presidirel consistori per incompatibilitatamb el seu nou paper com a mem-bre de l'executiva nacional del PDe-CAT, on ha anat agafant cada vega-

da més cos per a esdevenir-ne l’ac-tual secretari d’organització. Ofiosa-ment, era el moment idoni, a mésd’un any de les eleccions munici-pals, per a cedir el testimoni a Merit-xell Roigé, que es va convertir el 10de febrer en la primera alcaldessade la història de Tortosa. El relleu esva produir entre reivindicacions dela reforma del nucli antic i de la re-baixa de l’endeutament de l’Ajunta-ment, dos dels eixos que han mar-cat una obra de govern que Roigédefensarà ara com a alcaldable delPDeCAT. Una Roigé que ha reforçatl’entitat de la seua figura pública re-cuperant per a les Terres de l’Ebre,quinze anys després, la presidènciadel Consorci d’Aigües de Tarragona,que gestiona el minitransvasamentde l’Ebre.

Més enllà del relleu gens traumà-tic a Tortosa, el municipalismeebrenc ha estat marcat per una cer-ta estabilitat durant el 2018, des-prés del trencament dels pactes en-tre ERC i el PSC als consells comar-cals a finals del 2017. El PSC, ques’ha activat especialment per aaconseguir la gratuïtat per als usua-ris ebrencs de l’autopista i que ha

dut al Parlament l’espoli de les olive-res mil·lenàries, ha tancat l’any de-manant a l’independentisme quedone suport als pressupostos deSánchez. ERC ha situat també unaebrenca, la rapitenca Sus Martí, a lasecretaria d’organització nacional,l’any de la pèrdua d’influència -tot ique continua sent formalment el se-cretari general adjunt del partit- detot un referent, el també rapitencLluís Salvadó. Processat pel seu pa-per en l’organització de l‘1 d’octu-bre, l’exsecretari d’Hisenda ha vistdiluït el seu protagonisme dinsd’ERC des del dia que la justícia vafiltrar una broma masclista seua enuna conversa privada, quan va plan-tejar a l’alcalde de la Ràpita, JosepCaparrós, triar de consellera d’En-senyament “a qui tingués les mame-lles més grosses”.

En l’àmbit local, l’aposta mésatrevida d’ERC s’ha materialitzat aTortosa, amb Xavier Faura, advocatd’una il·lustre família conservadora,com a nou cap de llista. Unes elec-cions en què l’Ebre espera entre in-certeses diverses l’aterratge de Ciu-tadans als ajuntaments. ■

El relleu a l’alcaldia de

Tortosa ha marcat el

municipalisme a les

Terres de l’Ebre

Camions per l’AP-7 i gratuïtat per als res

Tortosa Ò. Meseguer / ACN

Després de dècades de reclama-cions estèrils, sense una alternativagratuïta d’altes prestacions i ambl’N-340 acumulant morts, a tocar del’esgotament de la concessió del’autopista AP-7 (a Abertis li quedatot just un any), l’Estat ha tingut ungest. A principis de setembre els ca-mions deixaven de circular pel tramebrenc de l'N-340 i eren desviats jaobligatòriament per l'AP-7 desprésde l'aprovació de les bonificacionsparcials dels peatges. A la vegada,els residents de les Terres de l’Ebreque usen l’autopista en viatgesd’anada i tornada en 24 hores, po-den fer-ho gratuïtament, a travésd’un sistema de telepeatge, en qual-sevol tram comprès entre Alcanar iVilafranca Sud. La nacional s’ha bui-dat de camions. No hi ha dades del’impacte de la gratuïtat parcial perals turismes. En tot cas, ha estat undels temes de l'any a les Terres del'Ebre.

ESPOLI D’OLIVERES L’any va co-mençar amb la certificació que lacompravenda d’oliveres mil·lenàries,sense altra regulació que l’especula-ció i la llei del mercat, esdevenia unproblema de primer ordre. Al generSalvem Lo Montsià va denunciar l’es-poli d’oliveres monumentals desprésque l’empresa Cultius Ponç se n’en-dugués desenes d’una finca compra-da a Ulldecona. Els ecologistes i laTaula del Sénia exigixen responsabili-tats a la Generalitat perquè, malgratla proposició de llei presentada pelPSC al Parlament, encara no s'haaprovat una normativa (com la delPaís Valencià) que protegisca estepatrimoni natural de l'espoli. La re-cent declaració com a Sistema Im-portant del Patrimoni Agrícola Mun-dial per part de la FAO (organitzacióde les Nacions Unides en Agriculturai Alimentació) subratlla la necessitatde protecció.

TRIMESTRE NEGRE AMB SETMORTS El 12 de maig van morir trespersones en estavellar-se una avio-

neta a Vinebre. Les víctimes, de na-cionalitat alemanya, havien sortit del'aeroport portuguès de Tires-Cascaisi es dirigien a Reus. La crònica desuccessos de l’any també va tenir unepisodi destacat al juny, amb un acci-dent a l’N-340 amb dos víctimesmortals, i al juliol, quan dos personesde 74 i 78 anys van morir en un acci-dent quan el vehicle en què circula-ven es va precipitar al canal de ladreta de l’Ebre, a Amposta.

REPRESA DE LA DESCONTAMI-NACIÓ A FLIX Després que, final-ment, representants de l'empresapública Tragsa es traslladessen elmarç passat a Flix per ultimar els pre-paratius de la represa de la descon-taminació del pantà, l'Ajuntament vaexigir a la Generalitat garanties en elcontrol de la qualitat de l'aire durantles obres. Les actuacions s'havien d'i-niciar este desembre, però no hi ha-gut cap anunci públic en este sentit.El consistori espera també que esmaterialitzen els incentius a les em-preses per a atraure activitat indus-trial al municipi.

EL MUNDIAL DE GARNATXESMés de 800 vins van participar a l’a-bril en el concurs internacional degarnatxes, que va catapultar la TerraAlta, on es concentra un terç de laproducció mundial de garnatxa blan-ca. Els vins de la DO Terra Alta es vanendur 44 medalles.

LA GRANOTA TORO I EL CRANCBLAU A principis de juliol es van de-tectar els primers capgrossos de gra-nota toro al delta de l’Ebre, la primeravegada que es reproduïx a l’Estat. Enpoques setmanes s’havien confinatgairebé un miler de capgrossos enuna zona de llacunes. Es tracta d’unaespècie invasora molt agressiva, quefagocita els hàbitats de la granota lo-cal. Es va intentar aïllar la zona deproliferació, però es desconeix el re-sultat de l’estratègia de combat.

A més a més, l’any 2018 ha estatl’any en què ha esclatat la invasió delcranc blau i l’Administració ha presconsciència de la magnitud de l’ame-

naça. El govern va crear al setembreun comitè de cogestió pesquera i, toti desestimar-ne la pesca recreativa,ha admès que l’única arma per acombatre el crustaci, que fa malbéeines de pesca i cries de musclo i gai-rebé ha liquidat el cranc autòcton, ésla pressió pesquera i la cerca de

nous mercats on col·locar el productegastronòmic, fins a recuperar-ne unpreu que amb prou faenes s’ha si-tuat per damunt de l’euro el quilo.

DIVUIT ANYS DE LA PDE El 16 desetembre es complien 18 anys de laconstitució de la Plataforma en De-

fensa de l’Ebre (PDE). El movimentantitransvasista ha celebrat la majo-ria d’edat de la seua lluita amb unprograma d’actes que encara s’allar-garan l’any entrant. S’han impulsatdebats, exposicions i actes lúdics detot tipus fins ben entrat el mes demarç per a commemorar els divuitanys de lluita per a defensar el futurde les Terres de l'Ebre a partir de lanova cultura de l'aigua, tant al carrercom a les institucions, des del mateixterritori o des de Brussel·les. Prepara-da per a oposar-se a noves formesde transvasaments entre conques,de moment la plataforma ha aconse-guit que el Govern de la Generalitatdesestimés la portada d’aigua delSegre a 31 municipis a través del ca-nal Segarra-Garrigues, cosa que, se-gons la PDE, obria la porta a un futurtransvasament cap a Barcelona.També la Campanya pels Sedimentsha aconseguit la implicació del Con-grés i del Parlament per a estudiarfórmules per a mobilitzar els sedi-ments atrapats als pantans i lluitarcontra la regressió i la subsidènciadel Delta.

AIGUATS Després d'un hivern i unestiu amb rècord de temperatures

El desviament obligatori de vehicles pesants per l’autopista i l’aixecament de barreres per als usuaris ebrencs en viatges d’anada i tornada en 24hores han suposat un punt d’inflexió històric en la mobilitat viària, però a la vegada un pedaç, ja que Abertis dixarà de ser la concessionària del’AP-7 en menys d’un any i s’obrirà un nou escenari carregat d’incerteses.

ECONOMIA I SOCIETAT

RESUM DE L’ANY 2018 L,EBRE, DIVENDRES 4 DE GENER DEL 2019PÀGINA 22

La nacional, lliure de camions, en una imatge que va ser portada del número 851 del setmanari.

Oliveres monumentals, a punt per a ser espoliades.

càlides, ja al setembre es van regis-trar inundacions destacables a la Rà-pita i a l’octubre les fortes llevanta-des de tardor van ocasionar danysimportants en infraestructures, pro-pietats i conreus, especialment a Al-canar i diversos pobles del Montsià.La majoria dels municipis rebranajuts de l’Estat i de la Generalitat pera fer front a les despeses extraordi-nàries que suposen les reparacions.Fins a 313 litres per metre quadratde pluja es van acumular al Parc Na-tural dels Ports en menys de dosdies, entre el 18 i el 19 d’octubre, iencara una setmana després vaploure en excés sobre mullat. Els ex-perts han alertat de la necessitat d’a-daptar la gestió del territori a la reali-tat del canvi climàtic, que reduïx elnombre d’episodis de pluja però elsfa més intensos.

TANCA AGROFRUIT, CREIX DAP-SA El passat 13 de novembre, Agro-fruit, la que havia estat primera em-presa catalana d'exportació de cí-trics, va tancar portes. La societat,que no ha pogut fer front als deutesamb proveïdors i creditors, ha entraten procés de liquidació. Per contra,en les darreres setmanes de l’any,

l’acceptació d’un quart i quint tornper part dels treballadors de l’antigaDAPSA aplana el camí perquè SaicaPack desplega tot el seu pla de crei-xement a l’Aldea, amb la creació defins a 150 nous llocs de treball.

LA RAMADERIA BOVINA ES RE-GENERA El 2018 també ha estatl’any en què les deu ramaderies debous braus de les Terres de l’Ebre s’han constituït en associació i hanimpulsat un pla per a reinventar-se.Volen un pla estratègic del sector pera reivindicar la història i canalitzar totel potencial turístic, de conservacióde territori i agroalimentari delsbraus. Busquen nous ingressos i di-xen la defensa dels correbous enmans de les penyes i els aficionats.

NOU COMPLEX ESPORTIU A TOR-TOSA A la capital ebrenca, l’any s’hatancat amb l’esperada obertura delcomplex esportiu Tortosa Win, que in-clou una nova piscina coberta de deucarrils homologada per a albergarqualsevol tipus de competició. En po-ques setmanes, s’ha multiplicat perquatre (de més de 300 a més de1.200) la xifra d’usuaris en relacióamb l’antiga piscina, que al desem-

bre va ser enderrocada. Al seu llocs’hi fan quatre pistes de pàdel.

DEBAT SANITARI L’any s’ha tancatamb la liquidació del model Sagessaal territori. Va començar amb la des-vinculació dels centres hospitalarisde propietat municipal de Tortosa iAmposta i acaba amb l’anunci que laGeneralitat gestionarà directamentl’hospital de Móra d’Ebre, que esdesvincularà finalment de l’Ajunta-ment de Reus després que s’hagendesviat més de set milions del fonsde reserva de Móra per a eixugar eldèficit de l’hospital de Reus. Així, l’hospital riberenc espera noves in-versions per part del CatSalut.

DENÚNCIES EN EXCLUSIVA Desde les pàgines d’esta publicació,també s’ha destacat en exclusivaque la caserna de la Guàrdia Civil a lanuclear d’Ascó es va fer sense llicèn-cia d’obres, cosa que va resoldre aposteriori la Comissió d’Urbanisme, oque la depuradora de Tivenys arros-sega defectes que fan que des de fa16 mesos l’ACA haja de portar les ai-gües residuals per carretera, cadadia, fins a Tortosa, i en este cas sen-se data de solució. ■

esidents, a un any de la fi de la concessió

Els aiguats van fer malbé la C-12 a la Carrova. Es va trigar setmanes a poderreparar la carretera.

RESUM DE L’ANY 2018L,EBRE, DIVENDRES 4 DE GENER DEL 2019 PÀGINA 23

ECONOMIA I SOCIETAT

ENERGIA

■ El grup ciutadà Cas Castor va presentar una querella al'Audiència Nacional contra Florentino Pérez i diversos exmi-nistres per suposada prevaricació, frau i malversació en l'a-provació i construcció del fracassat projecte de magatzem degas submarí. Tot i que ha estat arxivada, el Tribunal Supremva sentenciar el retorn dels pagaments carregats a la facturadel gas dels consumidors per a finançar la indemnització i elmanteniment de les instal·lacions, amb la qual cosa dona laraó a la patronal catalana CECOT i al govern.

Retorn dels pagaments pel Castor

■ A principis de novembre, el setmanari L’EBRE anunciava enprimícia que la Generalitat desencallava la tramitació de la pri-mera zona de concentració eòlica d’entre les adjudicades el2010. De fet, és l’única que sembla que es desenvoluparà i ésa la Terra Alta, amb 30 nous aerogeneradors entre Vilalba, Ba-tea i la Pobla de Massaluca. El rebuig generat ha estat peròcontundent. Els tres alcaldes ho avalen, però el Consell Co-marcal, la DO Terra Alta i les plataformes contràries han aixe-cat la veu amb fermesa.

Rebuig a tres parcs eòlics en marxa

El Govern espanyol va concedir a darrera hora la segona i últi-ma pròrroga de concessió a Repsol per a l'explotació petrolie-ra de la plataforma Casablanca, davant de les costes del Del-ta. El Consell de Ministres va ratificar que es complixen els re-quisits normatius per a prorrogar la concessió a l’única petro-liera activa a l'Estat espanyol. Repsol i les patronals ebren-ques havien alertat les setmanes abans que, tot i tenir pousen explotació amb permís vigent, el silenci de l’Estat fins ales-hores podia suposar el tancament sobtat de la plataforma.

Pròrroga in extremis a Repsol

El 2018 acomiada el literat ManTerres dde ll’Ebre L.B.

Les lletres ebrenques van aco-miadar l’any 2018 un dels referentsculturals de la segona meitat del se-gle XX. L’escriptor, poeta i filòleg tor-tosí Manuel Pérez Bonfill moria el19 de juny a l’edat de 91 anys. Nas-cut a Tortosa el 1926, va ser un re-ferent cultural per a moltes genera-cions com a docent, escriptor, cro-nista i agitador cultural. Va ser cate-dràtic de llengua i literatura caste-llanes a l’Institut Joaquín Bau (araInstitut Dertosa), on va exercir du-rant 40 anys, va ser pioner de l’en-senyament del català durant els pri-mers anys de la democràcia i va fun-dar l’aula de teatre a l’institut. Tam-bé va contribuir al món de la culturacom a fundador de Gèminis i va par-ticipar en diferents capçaleres depremsa. Pérez Bonfill va ser, però,sobretot un home de lletres i la seuaobra literària està formada per qua-tre llibres de narrativa, dos recullspoètics i una carpeta de poemesil·lustrats, a més de diverses partici-pacions en obres col·lectives. L’adeua Pérez Bonfill es va donar amb unfuneral laic el 20 de juny de 2018,una cerimònia carregada de culturaen la qual van participar familiars iamics recitant poemes i textos seus.

Cinc mesos després de la seuamort, al novembre del 2018 sortiapublicat Hemingway. Prosas de Ma-nuel Pérez Bonfill, el primer recullnarratiu amb l’obra en castellà del li-terat tortosí. El llibre, publicat perl’Onada edicions i patrocinat pelcentre de la UNED a Tortosa, haanat a cura d’Emigdi Subirats, queha hagut de fer un important treballde recerca per a recuperar els tex-tos, publicats fa més de 50 anys. Elllibre inclou quatre contes escritsentre les dècades de 1950 i 1960,cartes en castellà escrites a JuanAgustín Goytisolo i a Gerard Vergés iarticles de crítica literària.

UN ANY AMB MOLTES NOVE-TATS LITERÀRIES Malgrat la granpèrdua del literat Pérez Bonfill, el2018 va ser un bon any per a la lite-ratura ebrenca. Andreu Carranza vapresentar la seua “obra capital”,Ciutat de Llops, un viatge íntim através de l’Ebre; també va publicarla seua tercera novel·la l’escriptorade la Palma d’Ebre, Marta Rojals,un llibre que porta per títol El cel no

és per a tothom, i David Martí tam-bé va publicar El pirata de cala Mo-risca, Premi Nèstor Luján de Novel·laHistòrica 2018. Per Sant Jordi esvan presentar moltes novetats comel darrer llibre de Manel Ollé, L’esca-mot de la nit serrada, o de MiquelEsteve No deixis mai de mirar al cel,i també el darrer llibre de la prolíficaescriptora de Xerta, FrancescaAliern, que el 2018 publicava Darre-re els seus talons. També cal desta-car dos noms novells, la xertolinaMercè Falcó i la seua primera no-vel·la, L’illa de Bembé, avalada pel IIIPremi Autor Revelació, convocat perRosa dels Vents i l’escola d’Escriptu-ra de l’Ateneu Barcelonès, i que vaser un dels ‘best-sellers’ de l’any al’Ebre; i l’aparició de Joan Roca ambla novel·la Melodia d’una absènciapublicada per Capital Books.

VINT I CINC ANYS DE JAZZ I DETRADICIONÀRIUS El passat any2018 dos dels esdeveniments cul-turals més importants de les Terresde l’Ebre van complir 25 anys de vi-da: la Mostra de Jazz de Tortosa i elTradicionàrius de les Terres de l’E-bre. Per a celebrar-ho, la Mostra deJazz de Tortosa va convidar a la ciu-tat alguns dels millors artistes quehavien passat pel certamen en es-tos 25 anys. Així van tornar-hi a ac-tuar el virtuós violinista Ara Mali-kian (el 2 de juliol), el geni del latin

jazz, Paquito D’Rivera, (el 3 de ju-liol), i els nord-americans Naturally7 (6 de juliol).

El vint i cinquè aniversari el Tradi-cionàrius de les Terres de l’Ebre vacelebrar-se el 25 d’agost a l’Hort deCruells de Roquetes amb l’actuacióde grans noms com el de Kepa Jun-kera, Pep Gimeno Botifarra i MiquelGil o els incondicionals Quico el Cé-lio, el Noi i el Mut de Ferreries.

I ja que parlem d’aniversaris, el2018, la Fira del Llibre Ebrenc vacomplir 15 anys amb una edició es-pecial i el ceramista Joan Panisellova celebrar l’any 2018, 50 anys de

carrera professional.

JAUME ROCAMORA EXPOSA ATORTOSA Del 2018 cal destacartambé un nom propi, el de JaumeRocamora (Tortosa, 1946), que vaexposar per primera vegada al Mu-seu de Tortosa, després d’haver por-tat la seua obra arreu del món. Pro-posta per a una col·lecció va fer unrepàs vital de tota la trajectòria ar-tística de Rocamora amb una selec-ció de 40 obres representatives detotes les seues etapes creatives.L’exposició va estar oberta entre el2 de març i el 29 d’abril.

ROBERTO OLIVAN ESTRENA‘CUCULAND SOUVENIR’ El 2018el coreògraf i ballarí Roberto Oli-van, que va estrenat també Cucu-land Souvenir, un espectacle ges-tat al nou espai creatiu l’Obradorde Deltebre. Cucland Souvenir ésun espectacle de circ i dansa queintroduïx les arts visuals en l’esce-nografia. Cuculand Souvenir va es-trenar-se a la primavera al Sismò-graf d’Olot i ha passat pel FestivalGrec de Barcelona i el Teatre Na-cional de Catalunya, a més d’al-tres teatres de l’Estat espanyol, elfestival Deltebre Dansa i el FelipPedrell de Tortosa.

EL CENTENARI DE JULIO ANTO-NIO A final del 2018 van començarels actes del commemoració delcentenari de la mort de l’escultorde Móra d’Ebre Julio Antonio. El 13de novembre es van exhumar lesrestes de l’artista, que estaven en-terrades al cementiri de l’Almude-na de Madrid i les seues despulles,juntament amb les de la seua mareque estaven enterrades al mateixllloc, van ser traslladades fins al ce-mentiri de Móra d’Ebre on reposa-ran en un sepulcre definitiu. A mésdel trasllat de les restes de l’escul-tor, el Museu d’Art Modern de Ta-rragona recordarà la figura de l’es-cultor amb diversos actes este2019.■

CULTURA

RESUM DE L’ANY 2018 L,EBRE, DIVENDRES 4 DE GENER DEL 2019PÀGINA 24

Manuel Pérez Bonfill, que va morir el 19 de juny del 2018, va fer una de les últimes aparicions públiques l’1 d’octubre de 2017 quan va anar a votar al referèn-dum d’autodeterminació de Catalunya. / NÚRIA CARO

Les restes de l’escultor Julio Antonio van ser traslladades al novembre a Mórad’Ebre.

nuel Pérez Bonfill

RESUM DE L’ANY 2018L,EBRE, DIVENDRES 4 DE GENER DEL 2019 PÀGINA 25

CULTURA

■ Tortosa serà la Capital de la Cul-tura Catalana l’any 2021. Al mesde maig del 2018 l’organització del’esdeveniment va fer pública estadesignació, després que Tortosahagués presentat una candidaturaque posava en valor el patrimoni,l’activitat cultural i l’extensa xarxad’entitats culturals que hi ha a laciutat. La candidatura comptaamb el consens de tots els grupsmunicipals i amb el suport de lamajoria de les entitats culturals.“Tenim patrimoni, tenim moltaactivitat cultural i ganes de dur aterme esta capitalitat cultural”,

valorava l’alcaldessa de Tortosa,Meritxell Roigé, quan es va donar aconèixer la designació de Tortosa2021. Tot i que encara no se sapquin serà l’eix vertebrador de la

capitalitat cultural, l’Ajuntamenttreballa amb la voluntat de donarcabuda a totes les manifestacionsculturals que es donen lloc a laciutat.

Tortosa designada Capital de la Cultura Catalana 2021

El 2018 ha estat un any d’è-xit per a A Vore, un espectaclecreat i dirigit per Ramon Bala-gué i Sònia Gómez, que hairromput en el panorama tea-tral català amb una fusió de jo-ta i dansa contemporània queha estat mereixedor del PremiButaca al millor espectacle dedansa. El premi va sorprendreels mateixos creadors i intèr-prets d’A vore, ja que compe-tien amb altres muntatges in-ternacionals de dansa contem-porània. “La nominació ja vaser tota una sorpresa i el pre-mi ens ve a dir que l’especta-cle ha tingut una molt bonaacollida de públic”, admetiaen declaracions a L’EBRE RamonBalagué.

A vore és un espectacle quefusiona la jota i els cants tradi-cionals ebrencs amb la músicaelectrònica i la dansa contempo-rània i està inspirat en els textosdel folklorista tortosí Joan Morei-ra. L’espectacle compta amb laparticipació de Sònia Gómez (laSénia) i Ramon Balagué (Torto-sa), a la direcció, amb la parellade balladors Carme Balagué iPau Puig de l’escola Lo Planterde Tortosa i amb el grup Astrio.

Un Premi Butaca per a ‘A vore’MÚSICA I DANSA

I, A MÉS....

HAN ESTAT NOTÍCIA EL 2018

Eva Franch (Deltebre, 1978) vaser seleccionada el 2018 per a diri-gir l’Architectural Association Schoolde Londres, una escola de prestigiinternacional que servix de fòrumd’idees per al món de l’arquitectura il’art. Franch va ser escollida ambuna majoria del 67% dels vots i esva convertir en la primera dona en lahistòria que dirigix l’AA School.

Carles Guerra (Amposta, 1960) vatornar a la seua ciutat natal el2018 per a exposar al Centre d’ArtLo Pati. L’exposició encara es potveure fins al 20 de gener i Guerra hiha portat una sèrie d’obres que vacrear fa més de 20 anys a la fuste-ria del seu pare i on reflexiona so-bre el treball i la productivitat.

El realitzador ebrenc Mario Ponsva estrenar el 2018 el seu darrer filmEl Periple, en el qual establix un pa-ral·lelisme entre la crisi dels refugiatsde la Guerra de Síria i l’exili dels re-publicans l’any 1939. La pel·lícula varebre el premi a Millor Pel·lícula Do-cumental del Festival Internacionalde Cinema de Girona.

EVA FRANCH

CARLES GUERRA MARIO PONS

IGNASI BLANCH

MONTSE CASTELLÀ

L’il·lustrador ebrenc, IgnasiBlanch va ser notícia el 2018 perhaver il·lustrat el darrer treball de lacantant i actriu de Hollywood OliviaNewton John. Es tracta de LIV ON,un llibre disc que conté les cançonsdel darrer disc de Newton John i lesil·lustracions de Blanch. Tots els be-neficis del treball aniran destinats ala lluita contra el càncer.

La cantautora tortosina va obrirel 2018 presentant el seu últimdisc: Punts de llibre. Un doble CDque conté un total de 22 cançons.La cantautora ha compost músicai lletra dels 11 temes del primerdisc, mentre que del segon Caste-llà ha posat música a textos d'al-guns poetes i escriptors.

ZORAIDA BURGOS

La poetessa tortosina ZoraidaBurgos Matheu va ser guardonadaper Òmnium Cultural a les Terres del'Ebre amb el Premi Grifonet 2018.El lliurament del premi va tindre llocel dia 16 de desembre a Tortosa i eljurat va destacar la seua trajectòria“prolífica i creativa” i les seues “fer-mes conviccions”.

A vore va estrenar-se al mes degener a l’Auditori de Barcelona i vaes va poder veure a l’Auditori FelipPedrell de Tortosa, a l’abril.

L’espectacle ha estat produït perla Fira Mediterrània de Manresa,l’Auditori de Barcelona i el Mercatde les Flors.■

Comencen els preparatius per a la celebr

Terres dde ll’Ebre Redacció

Tortosa ha començat els prepara-tius per a la celebració dels WorldSports Games del 2019, un dels es-deveniments esportius més impor-tants de les darreres dècades a lesTerres de l’Ebre. L'Ajuntament, la Di-putació de Tarragona, la Unió de Con-sell Esportiu de Catalunya (UCEC) i laGeneralitat van constituir el comitèexecutiu i el comitè organitzador inte-grat pels ajuntaments, que seran seui subseu dels jocs (Amposta, Delte-bre, Gandesa, Móra d’Ebre i SantCarles de la Ràpita), Diputació de Ta-rragona, Generalitat, UCEC i repre-sentants dels consells comarcals iconsells esportius de les Terres del'Ebre. També està concretat el calen-dari dels WSG Tortosa 2019 que, fi-nalment, se celebraran del 2 al 7 dejuliol, amb participació d’esportistesde 35 països diferents.

Com és habitual en els darrersanys, també el 2018, el rem va tindreun destacat protagonisme. Aina Cid(CN Amposta) i Anna Boada, van fer

història, amb un bronze en el dossense timoner femení en els Mun-dials de Plovdiv (Bulgària). Medallaque serà recordada per ser la prime-ra en una modalitat olímpica femeni-na en 100 anys per al rem espanyol.

Boada i Cid van acabar per darreredel Canadà i Nova Zelanda.

També va destacar la sexta posiciód’Alex Sigurbjörnsson i Pau Vela a laCopa del Món de Lucerna, i Xavi Velaformant parella amb Willian Giaret-

ton, amb Brasil, aconseguint la clas-sificació per disputar els pròximsJocs Panamericans de Lima. Històri-ca temporada també per al canareuEduard Prades, que a les files del’Euskadi Murias ha certificat una

La previsió de l’impacte dels jocs populars mundials marca un any en què Aina Cid va fer història amb Anna Boadaen el rem espanyol, en aconseguir la primera medalla en cent anys en una modalitat olímpica d’un Mundial a Plov-div. El ciclista canareu Eduard Prades culmina una espectacular campanya.

Aina Cid i Anna Boada amb la medalla de bronze

ESPORTS

RESUM DE L’ANY 2018 L,EBRE, DIVENDRES 4 DE GENER DEL 2019PÀGINA 26

Tortosa va acollir el passat mes d’octubre el 40è Congrés del CSIT amb 25 països representats World Sports Games 2019.-

PROTAGONISTES

■ Els esportites ebrencs van tindre un destacat protagonis-me als Jocs del Mediterrani, disputats a Tarragona. Sobretoten la modalitat de l’handbol. La riberenca Judith Sans es vapenjar la medalla d’or amb la selecció espanyola, i el tortosíToni Gerona la de plata, com a tècnic de la selecció masculinade Tunísia. La tiradora asconenca Sònia Franquet va finalitzarnovena i es va quedar a les portes de la final, objectiu quetampoc va poder assolir el remer tortosí Rubén Garcia.

Protagonisme ebrenc als Jocs del Mediterrani

■ És com els bons vins, que millora amb l’edat. Josep Betalú,als 41 anys, ha protagonitzat una gran temporada, amb resul-tats espectaculars, on destaca entre les nombroses victòriesaconseguides el títol de campió per tercer any consecutiu dela Titan Desert by Garmin. Després, concretament al mes denovembre, va repetir victòria amb autoritat en la Ruta de losConquistadores a Costa Rica, en una edició que va destacarper la presència de Lance Armastrong.

Josep Betalú, de nou rei del desert i la selva

Llorenç Sales es va penjar la medalla d'or en la cursa dels1.500 metres, com a representant de la selecció espanyola,als Campionats Iberoamericans d'atletisme. L’atleta de La Ga-lera, que ha deixat el FC Barcelona, per a retornar a la UAMontsià, va completar el quilòmetre i mig en un temps de3.48.27, per davant del brasiler Thiago Do Rosario, plata amb3:49.50, i el porto-riqueny Alfredo Santana, bronze amb 3:50.15. També es va proclamar campió de Catalunya absolut.

Or de Llorenç Sales als Iberoamericans

ració a Tortosa dels World Sports Games

e aconseguida al mundial de Plovdiv i Eduard Prades, amb una imatge després de guanyar el Tour de Turquia.

RESUM DE L’ANY 2018L,EBRE, DIVENDRES 4 DE GENER DEL 2019 PÀGINA 27

magnífica temporada, amb el triomfal Tour de Noruega i Turquia, que lihan permès fitxar pel Team Movistar,i poder competir el 2019 al costatd’Alejandro Valverde, Nairo Quintanai Marc Soler.

SEGUIX LA CRISI DEL FUTBOLTampoc el 2018 ha estat gaire propi-ci per al futbol ebrenc. Les notesmés positives han estat la perma-nència de l’Ascó a Tercera i Rapiten-ca a Primera Catalana, principals re-ferents, tot i que amb una primeravolta preocupant de la temporada2018/19. Descens del Tortosa a Se-gona Catalana, categoria a la qualvan pujar Ampolla i Móra la Nova,encara que es va produir el descensdel Jesús Catalònia, la Cava i Batea.Van pujar a Tercera Catalana el Flix ila Rapitenca B, i baixaven a Quarta,Arnes i Pinell, este darrer ha desapa-regut juntament amb els filials delCamarles, Perelló, Ascó i Batea,mentre que La Cava B ha estat l’úni-ca nova incorporació. En futbol baseascens del cadet de la Rapitenca a

Divisió d’Honor i del juvenil de l’Am-posta a Preferent. En futbol sala, as-cens a Tercera del CFS Amposta, i enel femení descens de dos categoriesdel Tortosa Ebre, exclòs per incom-pareixences. Ara han tornat amb for-ça a Segona Catalana. En handbolfemení es manté l’Amposta a Divisiód’Honor de Plata, i Perelló i Ascó aLliga Catalana. Dolorós descens delCantaires de la Lliga EBA de bàs-quet, en l’any que comença la cele-bració del seu 50è aniversari. Esmantenen el CTT Tortosa en tennistaula, i el Volei Roquetes, mentreque el CHP Amposta i el CP Flix se-guixen el treball de promoció. Els Vi-nataus van estar prop de l’ascens ala Tercera Valenciana de rugbi.

NOMS PROPIS L’esgrima ha tornata donar moments de glòria a l’esportebrenc, amb la SE Amposta domi-nant la competició estatal, i les ac-tuacions d’Àngel Fabregat superantl’actual campió olímpic, el coreà ParkSang-Young. Han destacat també Eu-geni Gavaldà i Marc Andreu.

Meritxell Benito: Dotzena al mun-dial sub-20 d’atletisme en salt deperxa, plata a l’estatal.

Sònia Franquet: Domina les com-peticions estatals, i amb Pablo Carre-ra, medalla d’or a la Copa del Món deFort Benning .

Adam Raga: Va batre el rècord depuntuació de Lampkin al mundial detrial indoor i va superar el centenarde podis.

Jeremy Alcoba: El pilot jesusencva participar com a invitat a les pro-ves del Mundial de Moto GP de Xe-res, Motorland Alcanyís i Tailàndia.

Marc Alcoba: Campió d’Espanyade Superstock-600.

Mercè Llorca i Giusepe Sgroi:Campions d’Espanya,de cincballs aOropesa de Mar.

Albert Fontet: El pivot internacio-nal canareu va anunciar als 32 anysla retirada com a jugador,

David Bermejo: Tres medalles d’oral català júnior de natació i fitxatgepel CN Barcelona.

Ragna Debats: Campiona del’Skyrunner World Sèries 2018. ■

ESPORTS

PROTAGONISTES

■ El Club Patí l’Aldea seguix afegint èxits al seu ja extens palmarès, però so-bretot va destacar l’actuació del Grup Xou Petit, amb el programa Dona’m,dirigit per Manel Villarroya amb una espectacular coreografia, i amb l’equipformat per Albert Rovira, Júlia Ventura, Zaida Ardit, Lara Serrano, CristinaLlao, Laura Armenteros, Gemma Margarit, Júlia Marco, Sara Milian, Gem-ma López, i Laura Chavarria. En una brillant temporada, van ser capaçosd’aconseguir el títol territorial, català, i estatal, subcampiones a l’Europeude Lleida i bronze al Mundial de la localitat francesa de Mouilleron-le-Cap-tif. Ha estat elegit el millor equip de l'any en la gala dels Premis EsportiusBaix Ebre 2018.

Temporada per a emmarcar del Grup Xou Petit de l’Aldea

■ Les germanes rapitenques Carla i Marta Munté, pertanyents al ClubNàsautic Cambrils, han tornat a demostrar que són, malgrat la seua jo-ventut, una de les parelles més prometedores de la vela catalana i undels duos que podria debutar als Jocs Olímpics de Tòquio 2020 si seguixla seua progressió actual. El passat mes de juliol es van proclamar cam-piones d’Europa de vela de la classe 49è, a la localitat polonesa deGdynia, i afegixen un nou èxit al seu cada vegada més dilatat palmarès.

Carla i Marta Munté, campiones d’Europa de vela 49è

LES PORTADES DE L’ANY

RESUM DE L’ANY 2018 L,EBRE, DIVENDRES 4 DE GENER DEL 2019PÀGINA 28

RESUM DE L’ANY 2018L,EBRE, DIVENDRES 4 DE GENER DEL 2019 PÀGINA 29

LES PORTADES DE L’ANY

RESUM DE L’ANY 2018 L,EBRE, DIVENDRES 4 DE GENER DEL 2019PÀGINA 30