1RESUM DE CADA CRNICA

Pere Calders s un dels narradors ms significatius de la literatura catalana del segle XX i Crniques de la veritat oculta (1955) ha estat considerat unnimement un dels seus millors llibres. La trajectria literria de Calders, com la de tants autors de la seva generaci, es vei trasbalsada per les conseqncies de la Guerra Civil, que loblig a exiliar-se. De tornada a Catalunya, als anys seixanta, la seva obra contrastava vivament -i no sense polmica- amb el corrent dominant del moment el realisme histric.

Abans, per, de comenar a exposar cada crnica, seria interessant definir el concepte de crnica.Una crnica s un text historiogrfic, generalment circumstancial i no encaixat rgidament dins unitats cronolgiques, com sesdev amb els annals i els dietaris, sin amb text seguit, b que, en termes generals, respecti lordre en el temps.

1.1 La imprevista certesa

1.1.1 El desert (1952)

LEspol, sobrenom dEnric, s el protagonista de la primera crnica de Crniques de la veritat oculta. Un dia destiu, el protagonista t un dolor molt fort al costat dret i la por comena a cobrir-li tot el cos. Saferra a alguna cosa amb la m i tanca el puny amb molta fora, empresonant la vida, perqu no senti ms dolor fsic. En el palmell de la seva m, sagita la vida. Aix doncs, per evitar que un oblit momentani el perjudiqui, decideix explicar el qu li ha passat al gerent. Aquest reacciona duna manera rara. LEspol vol deixar la feina perqu ja no podr escriure mai ms amb la m dreta i el seu encarregat, resistint-se ara a prescindir de lEspol, li demana amb spliques que es quedi i que ja intentar donar-li un altre tipus de feina a la mateixa empresa perqu pugui treballar. s ben estrany aquesta situaci perqu el narrador comenta que el gerent sempre esperava loportunitat per treure-sel de sobre. Per, lEspol rebutja loferta. Tot seguit, el metge opina que estracta duna pertorbaci de tipus allrgic i li recomana informar-se duna escola sussa per a incapacitats on ensenyen a escriure amb la m esquerra en un lapse de temps determinat. A continuaci, la seva promesa, un cop havent escoltat la versi de lEspol, decideix teixir-li un guant sense dits amb lajuda de la seva mare. Desprs, es troba amb la seva tia que li exigeix que es treguila bena que duu. De mica en mica, quan se la va desenvolicant, lEspol t una sensaci molt rar i coneix el primer miratge. De sobte, lhome entra en un estat dexaltaci i es veu en un desert on el sinum ala el vent. El protagonista veu, en aquest mn onric, una nena i li explica qu li est passant. Altre cop, lEspol veu unes illusions: en el paisatge desolat veu venir uns camells i en les seves ninetes pot llegir: Circ Donamatti. Tres pistes, tres. Prxim debut. Una trapezista el saluda amb la m i ell repeteix el gest. Finalment, un floc se li escapa i intenta agafar-lo sense xit mentre veu com senlaire.

Aquesta crnica t com a punt de partida lalteraci de sentit produda en passar del figurat al literal, la qual instaura la lgica diferent en el relat. La histria narrada deriva de la interpretaci al peu de la lletra duna expressi que hom utilitza habitualment en un sentit metafric. A lEspol se li escapa la vida per aconsegueix retenir-la agafant-la amb la m. Aquesta metfora de lagonia darrera, del trnsit cap a la mort, s presa duna manera literal. En conseqncia, la vida passa a la categoria dobjecte material, fsicament aprehensible, capa dsser copsat mentalment: s un floc de color ambre que sagita dins el puny clos com un peix petit o una bola de mercuri. La visi de la vida canvia radicalment per a lEspol i, per aix, totes les expressions idiomtiques que hi fan referncia tenen per a ell ara un sentit diferent, marcat per la materialitat de la vida que porta dins lam tancada; quan el gerent li pregunta I com es guanyar la vida?, referint-se a lobtenci dels mitjans econmics necessaris per a garantir la subsistncia, lEspol li respon: La tinc aqu, ara, s a dir, guanyada, doncs, mentre no la deixa escapar. En aquesta crnica, hi predomina labsurd i,

sens dubte, ens vol fer reflexionar sobre la vida i la facilitat que t aquesta per canviar dun momenta laltre sense poder fer-hi res. El final del conte capta linters del lector perqu, per una distracci del protagonista, perd all que lhavia estat salvant del dolor i que amb tanta obsessi havia estat protegint dins la seva m amb fora i vigor.

1.1.2 La ratlla i el desig (1947)

El conte de Calders s una narraci sobre un viatge amb autobs durant el qual un home explica als companys de viatge les peripcies de la seva vida anterior. Tot el que sabem, ho sabem per la narraci que observa els esdeveniments des duna perspectiva histrica.

Un home comena a explicar la seva histria mentre viatge perdut pel coll dArea. Explica que ell mateix era agrimensor i que cada dia havia de tornar cap a casa seva desprs de fer la feina. Tant a la feina com abans darribar a la casa seua, es parava a pensar qu estaria fent la seva esposa i com denamorada la trobaria. La seva imaginaci el portava lluny don estava. Un dia, per, tornant cap a casa amb el seu cavall, va passar un revolt i va perdre lequilibri; lanimal sestimb i no li qued cap dubte que no podia sortir amb vida de la caiguda. Per ell no va sortir ills de laccident, tenia el turmell adolorit i limpedia la marxa. De sobte, li va venir lobsessi de la seva esposa tan estimada i tingu molta angnia perqu no sabia qu li podria passar. Amb la mirada perduda i alta, va veure la ratlla de la llum; una revelaci immediata que es tractava de la caiguda duna estrella i la reminiscncia supersticiosa que lobligava a formular el desig de trobar la casa i lesposa esperant-lo desprs del primer tombant de cam. Va tenir una illusi i va veure la seva casa i la sevadona. La seva dona el va a ajudar i es pregunta qu fan a vuit quilmetres de casa seva i la pot veure. Per calia prosseguir sense entretenir-se. Va comenar a creure que tot era possible i que un estat fsic especial havia alterat el seu esperit. Ell seguia entossudit a establir la veritat dels fets i va afirmar que havia estat vctima dun engany dels sentits. Si hi havia la casa, voldria tornar-la al seu lloc i, si no hi era, quelcom shauria trencat per sempre, perqu per a ell la famlia estava composta per esposa, casa i paisatge, i lalteraci dun sol daquests elements destruiria el seu equilibri.

Acabada la narraci, el vell del seu costat li va donar un consell: Aix que us sembla tan extraordinari ha passat milers i milers de vegades i cadasc adopta la soluci que va ms dacord amb el seu temperament, com en totes les coses. El narrador li dna les grcies i baixa de lmnibus que els havia dut fins aquell indret. El protagonista lloga un cavall i va comenar a caminar per fugir i no enfrontar-se a aquella sobtada realitat, confs per la misteriosa situaci que ha viscut.

Lautor trenca el teixit de la narraci i dedica una observaci directa als possibles lectors. Al protagonista, la vista de la naturalesa i els paisatges de la muntanya lencomanen una barreja de lirisme i inquietuds agrries. La seva esposa suposa la felicitat ms perfecta que precedeix els seus mals moments i lamor que hi ha entre ells va creixent.

El narrador en primera persona en el conte de Calders ens sedueix perqu fem el que estem acostumats a fer en la vida quotidiana: posar totes les informacions sobre largimensor en el mateix sac i delles extrapolar el concepte duna persona psicolgicament coherent que ha viscut totes les hores que han passat des de la seva primera arribada a la vall dArea fins al final del viatge dautobs. El narrador s agrimensor de professi. Lagrimensor intercala en la conversa amb ells una narraci sobre ell mateix en un passat indefinit, remot. s un personatge de la fbula junt amb el gran terratinent, els treballadors i la seva estimada esposa. La conscincia de lagrimensor unificatot el relat, garanteix lautenticitat. Per en aquest narrador-personatge samaga sota la mscara dun sol agrimensor. Aquesta perspectiva narrativa s una constant en la literatura de Pere Calders. La funci daquesta perspectiva s que el calidoscopi dimatges subjectives que ens mostra no ens permeti construir una sola veritat i amb aix ens recorda com ns de frgil all que nosaltres

creiem vertader i real en la vida que vivim. Quan escoltem les histries daquest agrimensor, ens recorda dolorosament la pres temporal en la qual estem tancats tamb nosaltres. El futur s incert i el passat s definitiu. Lagrimensor no t cap possibilitat de modificar all que ha estat la seva vida, per s que t dret a jugar un joc que comena en la infantesa i acompanya qualsevol persona humana durant tota la seva vida. T un to irnic. T una gran inquietud/angoixa interior: Per qu, si la realitat de la meva vida era all, quina ficci hi havia tan forta al capdavall dels vuit quilmetres? I a la inversa, si all a baix hi havia la veritat i el bon curs de les coses, qu representava el miratge?

Lacci transcorre en un lloc rural i la casa descrita pel mateix protagonista s de fusta i tot lexterior estava pintat de color roig indi, amb els marcs de les portes i finestres blanques. La casa noms produda una sola impressi; i la seva vida s comparada com una cinta damics.

En aquesta crnica, la realitzaci del desig demanat en contemplar la caiguda de lestrella serveix per a plantejar la reflexi sobre el concepte de realitat. Segons la teoria freudiana, lefecte sinistre derivat de lomnipotncia de pensament tamb prov duna determinada idea de realitat: el desig realitzat provoca inquietud perqu posa de manifest velles conviccions animistes del mn, tericament ja superades. Per, resultaran impermeables a tal efecte que han superat completament les antigues creences i basen la seva interpretaci de la realitat nicament en la ra.

En Calders, per, la manca de lefecte sinistre no prov del triomf de la ra neutralitzadora del record de la cosmovisi animista. Loposici real/irreal o ra/mgia no es resol a favor del primer terme, amb leliminaci del segon, sin que, precisament, la reflexi oberta per Calders el que indica s la necessitat dintegrar en la noci de realitat aquelles dimensions de lexperincia humanaque la ra ha ignorat pel seu hipottic carcter irracional o mgic.

Sha referit a aquest crnica com un conte metafric que funciona com una terpia de lexiliat. El passat de totes les persones s igualment inaccessible com ho sn per al nostre protagonista la caseta de fusta i la dona a la qual pertany el camafeu; si hi volgussim trobar laccs, ens trobarem condemnats al fracs. Calders ha sabut documentar el punt dinflexi de la seva vida, el pas duna frontera gens imaginria, per donar a conixer tota la dimensi de les circumstncies que lhan sobrevingut.

1.1.3 La conscincia, visitadora social (1947)

Un assass professional explica com la seva prpia conscincia, en forma dngel, un cmplice de lamort, li diu que ha de matar a una vella. Ell estava preparant molt enfeinat els seus detalls de com seria el seu assassinat premeditat. Decideix que larma que utilitzar pel crim daquest dia ser una arma blanca. Lngel evanglic que se li apareix li diu que no ho faci per ell ignora el consell. La seva conscincia li diu que no veu quina vida porta i de qu li ha servit ja que fins ara shavia escapat per miracle de la justcia, per que era ja no. Quan arriba a casa la seva vctima, observa queest al llit, amb una cfia plena de puntes que li mig tapen els ulls closos. Altra vegada, lngel li demana que no la mati i la deixi estar perqu no hi ha necessitat; li proposa que robi sense tocar-la i aix que la seva vida no perilli. Per finalment, clava leina destrament i lofega amb el coix. Quan sen torna novament al carrer, amb una gran tristesa, respon a lngel que ja far les seves intils reflexions sobre el cas ell mateix.

El protagonista daquesta crnica no sallunya gaire de la desorientaci, la buidor o la tristesa. DepaCarelli s conscient de la distncia que hi ha entre lngel dmod que representa la seva conscincia i el seu model de referncia. T un gran respecte per lngel. La transgressi, per, noms es pot realitzar a partir del codi.

Lngel, de cabells a la romana, es personifica amb la figura de la conscincia del b, de la dimensihumana que tendeix a la divinitat, mentre que la conscincia del mal, sota la influncia demonaca, pren laspecte del dimoni. Ara b, el seguiment de les normes morals preconitzat per la conscincia anglica no aconsegueix imposar-se, en el conte, a la fora del dest de lindividu. Si cada u es deu all que s, Depa Carelli s, des de la primera frase del relat, lassass; per aix, el gran respecteque sent per lngel no pot impedir que Carelli assassini, perqu la vocaci, quan se sent fortament,exerceix un gran domini i desprs de tants anys dofici, no retrocediria pas. Les funestes conseqncies a qu labocar lacci criminal, segons li recorda la conscincia, sn dissipades en la percepci del protagonista en el moment dacomplir amb mestria el ritual del seu ofici. El tema podria ser que ning pot escapar del seu dest. Sens dubte, s una crtica a la falsedat de la burgesia. El narrador-personatge s vctima del seu propi dest.

La caracteritzaci del personatge fora la identificaci del lector amb aquest assass que t inclinaci cap a una mena de poesia, que encara el seu dest amb una sbria dignitat; mentre que la figura de lngel, daparena publicitria i ultramarina, dna una imatge ridcula, de clix fals, a lautoritat moral que representa.

1.1.4 El principi de la saviesa (1940)

Un home ric explica la seva histria. Shavia comprat una casa blanca a la costa. Aquesta casa estava a ran de mar, amb moltes finestres i molts vidres. Ell mateix es va encarregar que fos com desitjava: jo mateix vaig acompanyar la m de larquitecte en traar els plnols.

El narrador ja dna pistes del desenlla amb algunes premonicions:El seu instint li deia que calia viure en una casa on no pogus ocrrer res dextraordinari. Aquest recurs s molt utilitzat perqu Calders lusa en molts altres contes. Aquesta casa vora el mar, tranquilla, blanca i neta, tenia un jard molt gran que havia de ser cuidat amb atenci. Com que ell era ric, es podia permetre el luxe de contractar a uns jardiners perqu el cuidessin. Altre cop, enmig de la narraci, va fent alguna reflexi que alhora serveix com a premonici de la crnica: Perqu alg, en un determinat moment, hi va poder entrar i deixar-hi quelcom que em va prendre la placidesa.

El narrador-personatge no tenia molta amistat amb el venat, ja que era un home sol i sembla arrogant, fins i tot tenia una mena de menyspreu a la gent ms baixa socialment parlant. Noms va entaular una conversa amb una vena pobra per aquest encara li tenia rancnia; per tant, tots els sentiments interiors que tenia envers la resta de persones era rona. No tenia ganes que ning lacompanys. Un dia, un dels seus criats anomenats Galsworthy, va crrer de seguida a la seva cambra per informar-lo duna troballa peculiar dins el seu jard: es tracta de la m esquerra dun hum. Lafer era greu de veres. A ms, duia un anell dor. Aix el va fer pensar que potser, si seguissin excavant, trobarien riqueses, i aix el va emocionar. Clarament, el narrador t cobdcia i noms va en busca de diners.

El que hauria de fer en aquests casos seria avisar a la policia, per va pensar que se naprofitarien i no satrevia a anar-hi. Finalment, va decidir que el millor seria publicar un redactat en un diari: Alg ha perdut una cosa molt important en un jard de casa bona. El qui acrediti dsser-ne propietari, que es presenti en bona forma i li ser donada satisfacci. De sobte, es va veure sorprs de totes les demandes que tenia per objectes perduts. Va rebre les visites de molts ciutadans: un que buscava un petit vis de vanadi, laltre que havia perdut lhonradesa o la memria, o un lladre que volia recuperar la cartera, etc. Tots acabaven trobant lobjecte o lelement que havien perdut al seu jard, per, s clar, ell cercava lamo daquella inslita m. El seu jard es va convertir en el centre de la vida del pas, fins que un des visitant, quiromntic de professi va analitzar aquella m i va determinar que pertanyien a un filsof petitburgs. A ms, li va dir que tenia molts anys, possea un enteniment clar, es tractava dun esperit superior que menyspreava la maledicncia humana. Lanell

dor indicava que les seves inicials eren F.E. El protagonista, rpid, va pensar que es tractava den Feliu de lEspatlleta, un ciutad exemplar quant a no sser carregs a la societat; a ms, totes les caracterstiques sadequaven a a aquest inslit personatge. Quan el va anar a veure, ell lestava esperant i sabia que en un primer moment hagus pensat en ell. En Feliu li explic el motiu pel qual la seva m estava dins el seu jard: Ara que tens aix, podries aprofitar-ho per a donar una lli a aquell senyor ric [] que es creu tan per damunt de la filosofia. I podria demostrar-li que [] puc prescindir airosament de coses que, perdudes per ell, li farien lefecte duna gran desgrcia.

Havent dit aix, el narrador reflexiona sobre aquestes paraules. Al cap i a la fi, tenia ra; havia de ser menys crtic i ms hum, sentimental. El conte acaba amb una petita moralitat que resumeix lessncia de la crnica: El jard del ric atreu els pobres perqu en lopulncia dels poderosos els indigents emmirallen llurs illusions. En Feliu li aconsella que converteixi el seu jard en municipali que lompli de rtols que diguin que s perms fer malb les flors perqu aix no hi vindr ning, com era el seu propsit inicial en el conte.

El senyor ric afirma que en aquest mn no som res de res. Viu amb la solitud i no s supersticis. Viu amb molt plaer i no t por de res ni de ning. El filsof petitburgs, per la seva banda, replica alprotagonista.

Altres personatges que apareixen en aquesta crnica sn: els tres jardiners i un artista que diu que eren els millors daquell temps. La pobra vena amb la qui tenia ganes de guanyar-se la seva amistat, estava tocada de la mania de llegir i escriure, i es veu obligada a venir-lo a veure i portar-li un cistellet de maduixes que no feia falta. T sis servents, i un dells s angls i es diu Galswrothy. Shaurien de mencionar tots els visitants: un home que ha perdut un petit vis de vanadi i que es presenta amb un gramfon antic sota el bra, una noieta que ha perdut lhonradesa, un home que inclinava a confiar-hi i era un lladre, desprs un quart que no shi presenta, el Marc Noblesa, un lampista que lnica cosa que no troba s la memria, i el quiromntic, un home alt i gros, una persona tmida que per por que els seus ulls no es trobessin amb els de linterlocutor. Movia molt rpidament les mans i no sabia qu fer. Llegeix el palmell de la m i coneixia amb profunditat el seuofici, portava gorra de plat tirada endavant, de manera que per a mirar havia dalar el cap; s lnicamb qui t una amistat duradora i el fa reflexionar sobre la riquesa que t i el tresor que ha tingut de trobar-lo i poder-lo ajudar en la cobdcia. Els seus consells, de filsof, lajudaren a tirar endavant.

Pel que fa al lloc, lacci principal sesdev en el jard de lamo que sestenia darrere la casa i no era pas gaire gran, per estava carregat de poesia. En el seu jard es feien transaccions sentimentals idaltra mena, i la gent sagradava de venir-hi a fer dringar les passions.

La m tallada que apareix al jard del senyor ric s, precisament, una m esquerra, la qual ve a trastornar lunivers personal que el protagonista creia dominar. El senyor ric basa el seu poder en elsvalors materials i, responent a la lgica de la prosa de la vida, sha fet construir una casa blanca i neta, que recul amb la major intensitat la llum del sol. La vena, tocada de la mania de llegir i escriure, per contra, percep latmosfera misteriosa que la influncia de la lluna deixa sentir a la casa;afirma que li faria por de viure en una casa tan oberta a la lluna i prop del mar perqu la gent estem subjectes a la seva atracci i que ens pot obligar a fer coses terribles. Shi contraposen, doncs, com a antecedents de lepisodi de laparici de la m tallada en el jard, i a manera de contextualitzaci ideolgica, dues visions del mn: la material i racional del senyor ric, obertament posicionada sota la influncia solar, i la de la vena, literria i explcitament vinculada a la influncia de la lluna. Loposici ra/intuci t correspondncia simblica amb les parelles de contraris sol/lluna i dreta/esquerra, com ens indica el sentit associat al smbol dret.

La descoberta duna m esquerra tallada al jard actua, doncs, com a factor de pertorbaci de lordredel mn en qu el propietari es creu slidament installat. La desfilada de personatges que han

perdut alguna cosa important en el jard, des dun punt de vis de vanadi a lhonradesa, ve a corroborar la visi literria que representa la vena, segons la qual si que poden ocrrer coses extraordinries.

Calders apella a la complicitat del lector, introduint en el discurs del senyor ric la menci, precisament en una histria que es construeix sobre el tpic literari de la m tallada, per a marcar la condici pardica de la utilitzaci del motiu.

Lenigma de la m es revela com la conseqncia duna ptica literal de la lectura, s a dir, sense capacitat per a descodificar el sentit figurat; la interpretaci al peu de la lletra dun dels seus principis per part del filsof petitburgs el condueix a lamputaci. La m tallada, doncs, s un element de procedncia literria que es desmarca dels seus precedents i actua com a detonant duna confrontaci de perspectives, encara que en el debat obert sarrenglera del costat de les veritats comunament acceptades i no del de les veritats ocultes.

1.1.5 Lany de la meva grcia (1938)

El narrador torna a explicar una histria personal. Estava casat i tenia una filla, era un home anod i sense valors. La seva filla constitua els nics esclats de color que trencaven la cinta duna existncia sense solta. Ell treballava en una fbrica destampats i consistia a fer present a tots els empleats, per Cap dAny, dun petit sobresou. Com que aquell any era el de la seva grcia, un dia, un passant per davant dun aparador duna botiga va descobrir una nina magnfica. Va pensar en comprar-la perqu aix la seva filla tindria una alegria considerable. Va entrar i va preguntar pel preu. El dependent va mostrar-se inexorable amb el preu, i tots els esforos per regatejar sn intils.El dependent lin mostra una altra, i decideix finalment comprar-la. El problema daquesta nina s que no est pintada. Quan arriba a casa seva, va passar-hi la m amb suavitat per damunt la cara de la nina, i pel contacte, la cara va acolorir-se i semblava la imatge mateixa de la vida. Va explicar-ho a la seva dona molt esverada i tothom va quedar bocabadat. Va pensar que es podria guanyar la vidaen el negoci de les nines, i aix fou. El negoci anava molt b i la tcnica de la producci era molt rpida. Els primers dies, el negoci va prendre una gran revolada. No parava de vendre i vendre fins que a la plaa va arribar un representant austrac, portador duna patent de nines extremadament notables. Per, sens dubte, no eren tan terrenals ni amb el color de la seva grcia tan natural i sanitosa, sembla una mica bleda i el tint foraster tenia tota la picardia de lartifici. Aix era una amenaa per la seva empresa. Va anar a parlar amb un consell de la poblaci per li va dir que aquell no en tenia la culpa si shavia posat desprs i que no hi podia fer res. Daquella entrevista va marxar molt enfadat i aquell li va dir les segents paraules: Abans, ciutad, lEstat no hauria pogut ajudar-vos perqu us hauria fet cremar prviament per bruixot. Aix encara el va indignar ms del que ja estava i al final acaba amb la conclusi que per qu hi ha al mn tantes coses que rutllen desballestades, que sn injustes i fan perdre el seny. Clarament, s una crnica que ofereix una crtica a la societat burgesa.

Un altre tpic arrelat en les supersticions populars s el de les persones investides de poders sobrenaturals, les persones amb una grcia, atorgada per la divinitat, predestinades a viure una existncia singular exercint el b com a intermediries de la bondat del Creador.

El lloc on succeeix la histria s a Dals, el poble natal del protagonista i narrador.

El desenvolupament de la histria aboca a un dels motius que ja hem analitzat entre els tpics del fantstic, el de lanimaci de linanimat, per, en aquest cas, la causalitat del fenomen el trasllada alterritori del meravells. La grcia del personatge t un origen sobrenatural que lemparenta amb el meravells tradicional.

El tractament del motiu, per, com sempre passa en Calders, se nallunya fins al capgirament radical del tpic. Les expectatives que desvetlla la profecia es basen en els precedents sagrats i profans de les histries de miracles i prodigis, convertides per al personatge en aliment duna illusi dxit. Tanmateix, el conflicte entre realitat i illusi es produir tant abans com desprs de la manifestaci de la grcia. Abans, la llarga espera apareix com a causa principal de la infelicitat del personatge, alhora que amenaa de canviar els valors de la fe en el sobrenatural per lescepticisme racionalista.

Lobtenci de la grcia tampoc no aconsegueix de satisfer els somnis que ella mateixa havia suscitat; el poder sobrenatural, lluny dsser acceptat com la consecuci de lideal, s acollit amb la resignaci amb qu hom acceptaria un premi de consolaci.

El fracs final, amb una producci sobrenatural que no pot competir comercialment amb la indstriaestrictament terrenal, torna a enfocar el motiu des de la perspectiva del canvi de valors en un mn en qu el sobrenatural ha passat de moda.

La realitat de la societat industrial es regeix per uns determinis comercials, poltics i sindicals impermeables al prestigi del sobrenatural. El protagonista ha volgut, una vegada ms, conciliar els dos registres mitjanant una interferncia impossible. Lallegat final en qu, en nom dels valors de lesperit, reclama protecci institucional per a un negoci que no pot competir dacord amb les lleis del mercat contradiu les expectatives de lucre amb qu el personatge-narrador ha contemplat la manifestaci de la grcia, quan maquinava la manera de treuren partit, i rep, en la resposta del conseller, la desmitificaci del parads perdut que simula reivindicar.

1.1.6 La cincia i la mesura

Un home milionari viu en un castell amb els seus tres fills, a Alemanya. El milionari va fer dissenyar una cambra que fos un rac de jocs per cada fill. En tenia tres: en Miquel de 8 anys, de temperament bellics, amb una certa tendncia al romanticisme. Sentia afecci i tenia aptituds per a la indstria de guerra. Desprs hi havia lAlexandre, de 6 anys; representava la pau interior, lamor al prosme. Tenia vocaci per a treure partit de la filantropia i clars indicis de la convenincia deducar-lo per a president de comit, i en Patrici, de 4 anys, que tenia un cinisme congnit i posici despectador negatiu enfront de la vida. Ells no li feien gens de cas, ja que preferien marxar a jugar amb els gitanos. s evident que al seu pare no li agradava aquest comportament, ja que ell volia que els seus fills demostressin la seva intelligncia dins lhabitaci.

Per acabar amb la situaci, el milionari va contractar un tcnic especialitzat perqu vigils els seus fills i sesplaiessin jugant i mostrant la seva intelligncia, per els nens el deixaven inconscient amb un ver i se nanaven a jugar amb els gitanos. Quan tornaven,el tcnic els renyava, per el seu serm no servia de res. Lhome va decidir lligar-los perqu no poguessin marxar. El pare al saber la manera que tenia el tcnic en educar als seus fills es va cabrejar moltssim, per va decidir no posar-hi remei. Al cap de vuit dies, els nens van arribar a un punt on no mostraven els seus sentiments, s a dir, es van tornar uns nens sense nima. Finalment el pare va trobar la soluci perfecta per donar-liun bon escarment. Va matar-lo. Per entendre aquest succs fa falta saber-ne una mica del seu passat.El pare daquest home era un mafis de Rssia que traficava amb drogues i criatures. La mare daquest noi va morir a causa de que els companys del seu marit van matar-la per equivocaci. Buscaven una dona grassa, de cabells arrissats, amb una piga al nas, i duna alada de metro seixanta. Era fcil confondre-la, ja que la dona del mafis era, alta, prima rossa i tenia un cabell llis impossible. Per descomptat que no tenia cap piga al nas. El pare volia venjar la mort de la seva donamatant a tots els seus companys. Aquests al saber-ho, van posar-se dacord per fer-lo fora de la mfia, i aix ho van fer. Li van dir que no el volien tornar a veure per all i que si ho feia el matarien, a ell i al seu fill. Per les amenaces van decidir quedar-se al carrer, ja que no tenien un lloc

on viure. Tots dos van comenar a viure com autntics indgenes: dormien en cartrons, tapats per diaris, el que menjaven era el que trobaven a la brossa i cada dia feien la ronda de les cabines, queconsistia en copejar les cabines de telfons perqu en sortissin diners. Van sobreviure durant uns quants mesos, fins que un dia accidentalment el pare del milionari va morir perqu no va ajudar a creuar la vorera a una anciana, aquesta cabrejada el va fer entrebancar amb el bast. Immediatament, va caure i va topar la seva boca amb la vorera, de manera que va quedar-se sense dents. Per aqu no va acabar la cosa, lhome va mirar al cel i va veure com una liga es dirigia cap a ell, aquesta el va agafar per la jaqueta i el va alar. El va dur durant un temps volant, fins que finalment va caure en un abocador, amb la mala sort de que acabava de arribar un cami industrial de la brossa i va caure sobre ell. s a dir, que va morir sepultat. El nen va ser testimoni de la mort del seu pare, llavors, va haver despavilar-se per sobreviure. Aix doncs, seguint els passos del seu pare, va veure en un descampat una cabra i aprofitant que el gitano sen va anar defecar, la va robar.Degut a aix, va poder veure llet durant molt de temps. Anava pels carrers amb la cabra i demanava caritat. Un dia, mentre anava pel carrer, va trobar un cartell de joves promeses, per cantava ms b la cabra que el nen. Tot i aix, va voler apuntar-shi per veure si podia guanyar alguns diners. Com que era lnic aspirant a guanyar el premi, va guanyar-lo. El premi constava dun xec duna quantitat considerable, que sels va gastar en lentrada dun pis compartit. Tot seguit va buscar feina. Finalment, va comenar a treballar durant les temporades destiu de venedor de gelats. Amb el que guanyava a lestiu sobrevivia tot lhivern. Encara que aquest treball no li feia gaire el pes, aix que va decidir demanar feina al club de la comdia. Al cap de dues setmanes, el van trucar i finalment el van contractar. Al cap dun mes i mig shavia convertit en un gran humorista. Va guanyar prestigi i desprs de treballar molt i va obtenir molts diners, degut aix, va poder accedir a treballar en una de les millors cadenes de televisi catalana. A causa dels diners i la fama que tenia, una dona el va seduir i el va pescar i al cap de sis mesos es van casar. Un cop casats, al viatge de nuvis, la dona es va quedar embarassada i inesperadament, al cap de set mesos, va tenir tres bessons. Al cap dun temps la dona del milionari va morir a causa dun cncer de mama, i ell va haver dencarregar-se de leducaci del seus fills.

El carcter del pare intua amb orgull la m dels seus fills en les desfetes, i donava grcies al Cel pelpresent duna nissaga que es feia la llei. Les criatures tenien la sensaci que els muntaven un paranyde grans proporcions.

Finalment, podem veure la reacci del pare en el segent fragment: Va agafar el tcnic amb les seves prpies mans i el clav com una papallona damunt lescut darmes del castell.

La cambra de jocs era una cambra gran com lala dun mercat, sense parets que la dividissin interiorment. I cada divisi contenia les joguines que la cincia aconsellava. A ms, en un dels extrems, hi figurava la tribuna des de la qual els familiars, amics i convidats podien contemplar els jocs i presidir-los. All, les autoritats prengueren seient en la tribuna de la cambra de jocs. Tant el temps com el lloc sn imprecisos, per sabem que els nens provenen dAlemanya, i que per tant, lacci podria esdevenir-se en aquest pas, encara que s del tot indecisa, la localitzaci.

El que ens vol demostrar lautor amb aquesta crnica s que leducaci no s una qesti purament cientfica i que hi intervenen molts altres i diversos factors.

1.1.7 La revolta del terrat

Un arquitecte hongars va construir una casa en la qual els edificis havien de rebre una expressi particular que els lligus espiritualment al pas al qual pertanyien. Aquesta casa, de la manera que sdescrita en la crnica, salava en un barri aristocrtic, on la gent tenia certs privilegis i el poder econmic era elevat (els aristocrtics eren duna classe social alta per era un grup social redut i minoritari -Calders far una crtica a la classe burgesa-aristocrtica-). El propietari daquesta casa

era ric i larquitecte va tenir les mans lliures per a fer all que ms li vingus de gust. La casa li va quedar tan europea que va atreure principalment estrangers daquesta part del mn: com txecs, polonesos, alemanys, russos, italians, etc.

El narrador, que aparentment s duna classe ms benestant, acomodant. Tenia un gos notable per moltes circumstncies; era ser i mesurat, per la seva salut era delicada, patia del pit i era precs tenir-ne cura.

La histria que ens vol explicar es basa a partir del gos del protagonista per a desfermar una petita guerra. Els elements dels quals es va servir latzar fluctuaven entre una concepci simple de largumentaci quotidi.

El problema va comenar quan una gran senyora alemanya, vena del protagonista, va rebre la visitadun amic foraster. Aquest venia dorient i portava, per obsequiar la seva amiga, un petit taps que tenia una gamma de valors que abastava lart, larqueologia i el diner. Aquella pea era extica i dun gran valor artstic incalculable. Passant per all davant, el gos va olorar-lo i li va agradar tant que va comenar a menjar-sel. El propietari de la casa, assabentat del fet, li va dir que la culpa no era del gos perqu no tenia responsabilitat civil i que el protagonista era lencarregat de respondre les seves accions, per ell no va cedir. Li va donar un termini de vint-i-quatre hores per treure el gosa fora. Tots els vens sindignaren de la decisi presa. Per els vens aristocrtics com un ciutad txec es van enfrontar amb el protagonista i va acabar, en aquest cas, amb la bursada llenada al carrer. Com que la situaci sanava complicant, un home de lleis va venir a posar pau, per el protagonista va respondre-li aix: Nosaltres representvem una nova concepci dels drets de lhome i una nova llei. Una lluita incessant es va iniciar i fou terrible. Tots es van arriscar a perdre lalta qualitat humana que posseen.

Hi va haver sang perqu un senyor que intentava sortir furtivament de la seva casa va ser esberlat i, posteriorment, van patir molta fam. Els dubtes sobre la justesa dels ideals en pugna i lenyorament de la normalitat. La situaci no anava millorant, sobretot pel que fa lalimentaci que cada vegada era ms escassa. El grup que defensava la postura del narrador va aconseguir una clara victria enfront la classe burgesa que vivia al mateix bloc de pisos; van aconseguir la victria i no van ser derrotats.

El primer per la seva tasca i la seva valentia de combatre amb les classes aristocrtiques ens ho explica detalladament el narrador en lltim pargraf: Hom ens diu que el nostre cas ha estat degudament anotat i que quan vingui lhora de les grans compensacions ens ser donat pblicament el premi. La compensaci ser el reconeixement pblic a la seva empenta per enfrontar-se contra laburgesia.

El tema principal s la venjana que tenen els humans; aix s el que Calders vol mostrar. Tamb suna crtica de la societat burgesa.

El protagonista mostra el seu model psicolgic: jo no ho creia aix, que sovint ens complaem a bastir muntanyes a base de coses insignificants i que si la gent no exagers tant tot tindria millor mesura.

Lacci es situa lany 1938 a Mxic. Per tant, el temps gramatical ser en passat com ho podem veure en les formes verbals que utilitza Calders: alava, va estendre, entr, descobr, va dirigir, etc. La revolta podria ser qesti duna o dues setmanes, ms o menys. Lpoca en qu es narra s, si tenim com a punt de referncia Espanya, la guerra civil. Calders va marxar a lexili i no va viure en primera persona els efectes bllics de la guerra. Precisament es va exiliar en aquest pas del continent americ.

En aquesta crnica trobem la ironia quan el gos del protagonista es menja el taps per tamb s totalment absurd. Juga amb la versemblana perqu perfectament una situaci com aquesta podria succeir.

1.1.8 La clara conscincia (1938)

Es contraposen dues concepcions de vida molt diferents. Dos amics estan parlant sobre diferents ancdotes. Expliquen que, aquestes ancdotes, fan la nostra vida sn elaborades i nosaltres mateixoshi hem de participar en una proporci molt petita. El seu company era tossut i poc gil fins al lmit.

El dest est molt marcat en aquesta crnica. Una bomba va caure sobre el seu amic. Rpidament el va anar a veure a lhospital perqu sestava a punt de morir a conseqncia de la bomba: Si ell sap que mestic morint, s perqu jo mateix li ho he dit. Aquesta va ser la seva sentncia quan reflexionava sobre el que estava passant i per qu li havia passat aix a ell. Abans de morir va explicar-li el seu secret ms ben guardat: una tarda, va tenir una clara conscincia de la seva fi. Era fatalista. Era conscient que el seu dest estaria format per les alternatives de la vida. I aix fou. El narrador de la histria, s a dir, el seu amic, li explica qu estava fent al moment anterior a la bomba. A ms, aprofita per narrar la seva psicologia: Mai no mhe estimat la vida, he estat sempre dissortat i a desgrat de tot no em resignava a morir. La reflexi del seu amic fou que la gent ms feli i ms ben tractada per la vida era la que tem menys la mort. Aquell dia va crrer la notcia que hi hauria un bombardeig. Amb la clara conscincia, va pensar que les persones que saben que van a morir es diuen que cal arreglar algunes coses. Ell confiava cegament que el dest ha previst les nostres accions i que s intil actuar-hi en contra.

Va comenar a fer coses absurdes, que perjudicaven els ciutadans i la societat, i que marcava fortament el seu temperament. Va donar-li cops a la seva minyona, va aixafar-li el nas, a sa portera de casa. All, per a ell, era una nova vida i un repte a la fatalitat.

Si no fingia un canvi en el seu temperament, el dest se naprofitaria de qualsevol falla que comets i realitzaria els seus designis. Es va enfilar als arbres i llenava boles de paper als transents. Tenia una actitud darrogncia, per finalment es va adonar que estava vivint pel seu compte exclusiu i que la fantasia li fallava.

Va veure un nen que havia fet enfadar a la seva mare al carrer i marxava corrent perqu aquesta no el pogus atrapar i renyar. La mare va dir que tard o dhora els comptes es paguen, i aquesta frase elva fer reaccionar; alguna cosa dins seu, lanunciava que el desenlla era cada vegada ms prxim. Quan va anar a treballar, lexplosi va ser enorme.

Finalment, estirat al llit de lhospital, va dir les seves ltimes paraules i va caure. El metge va dir que les illusions lhavien matat. La conclusi que se nextreu daquest conte s que era un home estpid, incapa de reflexionar sobre lexistncia humana.

El pressentiment acomplert tamb funciona com a pretext argumental per a exposar tres maneres diferents dentendre la relaci de lindividu amb el seu propi dest, corresponents a tres filosofies vitals tamb diferents. En primer lloc, hi ha lamic del narrador, convenut de la predeterminaci del dest, el qual mor, desprs de veure com sacompleix el pressentiment de la prpia mort, contra el qual ha intentat, primer, rebellar-se, per a, desprs, deixar-shi vncer. El fatalisme del personatge s assumit duna manera tan explcita que perd tota la crrega pertorbadora, dilut per la familiaritat amb qu se linvoca: Sc fatalista, ja ho saps; dem passat far dos anys que tho vaig dir. A ms, la manera dinterpretar el funcionament del fat per part del personatge-narrador t a veure ms amb una entitat material i fsica que amb la fora cega i abstracta que correspon a la

cosmovisi de referncia; aix, en el seu intent de revolta, sentia que el dest se li havia afluixat els ressorts de comandament i sadonava que estava vivint pel seu compte exclusiu. EL personatge, a ms, intenta alliberar-se del mal auguri temptant la sort amb un recurs que t ms de joc infantil quede superstici adulta.

El narrador, per la seva banda, t una mentalitat completament refractria al fatalisme i sost una visi del mn en qu el propi dest depn exclusivament de la voluntat. Per aix, interpreta la mort de lamic en termes psicolgics, per la seva incapacitat per saber com encarar la vida: Lhan matat les illusions. La tercera versi sobre la causa de la mort de lamic s la que dna el metge, representant duna cincia que entn els fenmens com una relaci de causes i efectes que es poden comprovar empricament: Les illusions no maten ning. Una vegada ms, lopci privilegiada pel narrador caldersi se situa en linestable i difcil de definir punt intermedi entre la visi mgica ila visi racional del mn, amb lesfor dentendre una especificitat humana que mira de fer compatibles aquestes dues dimensions de lexperincia.

1.1.9 Lhome i lofici (1946)

A Lhome i lofici, sens presenta un inventor enamorat del seu treball que no sent cap inters per les coses que resten fora del seu ofici: Tenia una vocaci que no es distreia i sabstreia de tota cosa que no fos la soluci dels problemes que es plantejava. Un desafortunat incident el porta a encetar un prometatge que lobliga, cada nit, a complir amb la convenci del festeig a casa de la nvia, tasca que efectua amb un posat totalment absent. Linventor inventava noms amb el propsitde millora lart de viure i fer ms habitable la llar humil dels ciutadans. Tenia una gran inclinaci per lofici i la manera com sabstreia de tota cosa que no fos la soluci dels problemes que es plantejava. La febre i el dolor lajudaren a inventar, i sobretot a recrear amb la imaginaci. Menjavai dormia molt poc, noms per necessitat.

Va anar a visitar un metge i la recomanar que lamor el reclamava; shavia denamorar. Va trobar una distingida senyoreta anomenada Sofia. Es va produir lexacerbaci de lesperit de la famlia. Per els seus pares eren molt grollers i quan veia que no prestava inters ni atenci per la seva filla, senfadaven amb linventor. El pare de la noia li volia donar feina a la farmcia on treballava, per els pares sentiren que sels encongia lnima i van crrer a lencal del jove.

Tenia una obsessi en inventar i crear fins al punt que cada dia al mat, corria al taller i passava a net all que havia fet el seu esperit mentre ell festejava o dormia. Per tant, dia i nit pensava i imaginava algun invent nou. Va dir que aquell invent era especial perqu revolucionaria la vida de famlia. Cada vegada es mostrava ms absent a casa de la seva dona i els seus sogres. El pare li va dir que all no podia seguir aix. Un dia, la serventa va dir que shavia presentat lesperit de linventor que demanava linventor a laparell, i desprs de dir aquestes paraules, va caure al terra. Linventor, rpidament, va empunyar lauricular i va respondre que ja ho havia trobat i que hi aniria de seguida, i va marxar sense acomiadar-se de la seva famlia. El seu pare va consolar a la seva filla i li va dir: Deixal estar. El seu dest s implacable: morir de mal damor sense tocar els peus a terra. I, finalment, el casori es va trencar.

El tema principal s que dediquem a exaltar aquelles altres coses que omplen els ulls noms pel seu volum, s a dir, la seva grandiositat. El sobrenatural neix de la realitzaci del sentit propi duna expressi figurada: estar abstret significa tenir el cap, el pensament, en un altre lloc. En aquesta crnica, tenim justament el cas dun individu que realment, literalment, t lesperit en un altre lloc. Aquesta utilitzaci del sentit propi-sentit figurat s molt curiosa pel que fa la relaci entre les figures retriques i el fantstic. En aquest conte, ms que un doble el que tenim s un desdoblament.No es tracta dun doble idntic al jo sin de les dues parts dun jo dual format de matria i esperit. El pas del sentit figurat al sentit literal es mostra obertament a la fi del relat, canviant, amb efecte

retroactiu, el significat de les expressions amb qu anteriorment shavia designat el desdoblament de linventor. Lesperit del protagonista, independitzat del seu complement carnal, es materialitza, i s capa de telefonar a casa de la nvia demanant per linventor i de parlar-hi.

Linventor mostra els seus documents didentitat en regla als espectadors de lincident que ha protagonitzat a la via pblica com a prova de la seva innocncia.

1.1.10 Coses de la Providncia

Un home que se sent feli opta per fer un volt. Quan torna a casa, sadona que no porta les claus a sobre i truca al timbre. No lobra la seva serventa, sin un home que vesteix semblant a ell. A lentrar a lhabitatge, veu que hi viu una famlia. El protagonista intenta convncer a tots que ell ns el propietari, per pensen que est trastocat. Tot i aix, al final, el cap de famlia acaba creient que s un pretendent de la seva filla, de manera que el convida a dinar. El protagonista, que ja no sap com pot demostrar que ell s lamo de la casa, hi accepta. En acabat lpat, els torna a dir que ell s el propietari i viu all. Aleshores, el pare li explica al protagonista que, de ben jove, li va passar una cosa semblant a la que est vivint ell i el que succeeix s que la Providncia, la mesura presa per endavant amb vista duna necessitat futura o possible, li ha mostrat el futur. Per acabar, el protagonista, captivat per la bellesa de la filla del matrimoni que habita la casa i incitat per la insistncia del pare de la jove, es casa amb la noia.

El tema central podria ser les males jugades del dest. En aquest conte predomina labsurd, present quan el protagonista afirma que el carrer guanya amb la seva presncia, quan diu que s gaireb segur que encomana als altres la seva alegria, ja que tamb somriuen, i en el moment en qu un home que no coneix lobre la porta de casa seva. A ms, labsurd apareix quan una de les filles de lactual propietari de la casa pensa que les paraules que diu en un moment donat el protagonista formen part dun anunci i quan una altra filla de la parella que ara habita a la casa diu que el que ha dit el personatge principal no forma part dun anunci, sin que s una endevinalla americana. A ms, labsurd tamb hi s quan lactual amo de la casa explica al protagonista una histria semblant a la seva, en qu comprava una barra de gel i se la posava al clatell. De la mateixa manera, labsurd s present quan lactual amo de la casa explica la personatge principal com va portar aquest gel a una casa que no nhavia demanat. Tamb apareix en el fet que la Irene, la serventa del protagonista, noms hi s al principi, i no sen torna a saber res ms della. Per acabar, la irrealitat tamb s present quan un ocell que endevina el futur dna un paper a la filla del qui ara s propietari de lhabitatge. En aquest conte, a ms, es tracta el dest, que apareix escrit en un paper que una de les filles de lactual amo de la casa, quan surt de missa, rep dun ocell endevinaire. Tamb, aquest element hi s quan es diu que tot el que li ha passat al protagonista s cosa de la Providncia, que li ha fet una mala jugada. De la mateixa manera, en el conte es tracta el dest quan lhome que ara s propietari de la casa esmenta que fa anys, de ben jove, li va passar una cosa semblant a la del personatge principal: un dia en qu se sentia feli va sortir a passejar i una mena de fora el feia seguir un itinerari concret (la Providncia). Finalment, tamb es parla del dest quan es diu que la Providncia no deixa gaires alternatives per triar al personatge principal (el protagonista, desorientat, accepta casar-se amb la filla de lactual amo de la casa. Ja no t on anar, perqu aquell habitatge ja no s el seu).

El protagonista troba, en tornar a casa, el seu habitatge ocupat per altres persones: una famlia del tot normal. Tamb, la reivindicaci de la propietat per part del protagonista xoca amb una reacci ms propera a la faccia o la burla que a lenfrontament dels nous estadants, els quals linviten a compartir la seva taula. Lintent del personatge de demostrar els seus drets sobre aquell espai, identificant-ne els objectes, fracassa perqu, tot i que continuen tenint alguna cosa de familiar, han sofert una transformaci que els converteix en estranys.

El fenomen respon a un designi de la Providncia per a acomplir el seu dest de casar-se amb la filladel matrimoni. La predicci del futur de la noia feta per locell i el precedent dels pares aix ho indiquen clarament i el protagonista shi resigna, sense donar-hi ms voltes, amb lnica recana de la desaparici de la seva vella serventa, engolida per la prodigiosa transformaci de la casa.

1.1.11 El Teatre Caramar (1938)

El pesonatge-narrador anava vestit de seda negra, ratllada, que, passant-hi les ungles, cantava. A ms, duia un brillant incrustat a lorella, a base del mateix procediment que el que usen les dones ndies per a clavar-se perles al front. El que li absorbien les illusions eren els teatre de les afores.

Sens explica la histria del seu desamor amb conseqncies absurdes i irniques. Mentre la seva xicota i ell ballaven, de sobte, ella es va llenar sobre dell i li va donar un cop a la cara. El seu amor es va girar cap a la porta mateixa de lenvelat, on tenia lloc la festa del ball, i ella li va recriminar que havia estat un malintencionat i un home sense principis i que amb ell no era possible ni convenient fer-hi tractes. A partir daquest mn, t una decepci molt gran. Aquella nit, va anar a fer una volta pel barri per poder meditar i es va trobar a la Plaa Blava, una gran tortuga amb un rtol pintat damunt la closca que anunciava les funcions del Teatre Caramar. Alg havia fet crrer que la veu que la intenci del protagonista era robar-la per no era aix.

Va veure el Teatre Caramar de lluny, i afirma que semblava una barca varada. Aquest Teatre estava muntat damunt la sorra de la platja, i les ones, en desfer-se de contorns al final de llur viatge, feien lliscar lescuma fins a les portes del local. Ledifici era de planta rectangular, com ens s descrita al llibre, i al seu damunt salaven unes parets de fusta pintades de color verd. La teulada, en forma desquena dase, tenia el perfil trencat per una colla de talles en fusta policromades, representant figures femenines, monstres marins i allegories musicals. A mesura que shi apropava, podia olor i gustejar la costa que encomanava una rara suggesti.

El narrador entra a dins per comprar una entrada i es troba amb el seu amic Elies Caramar. Caramar havia vist el mn des de tots els angles oberts als mariners. Li diu que quan acabi de veure lespectacle, que li expliqui qu li ha semblat. Quan hi entra i veu lespectacle, es meravella. Per elnarrador-personatge no mostra inters pel que sest escenificant sin amb una dona que estava asseguda, i el mirava, a una llotja prxima a la seva. Era una dona que li encantava i ella li seguia eljoc de lamor, li prenia la voluntat. Nervis, es va alar i va anar en busca della. Mentrestant, lespectacle continuava i shi representaven escenes amb els segents ttols: La innocncia robada, Dansa andalusa. En aquesta ltima, una ballarina va fer sentir les castanyoles. Els moviments de la ballarina eren pesats i poc espontanis, per lombra era grcil i flexible. El Teatre Caramar anava adquirint una mena de plenitud. La llotja comenava a ser casa del protagonista i el teatre se li veniagran. A mesura que lespectacle es deslligava de mans i avanava, un neguit singular li feia mal al cor, al protagonista. Tot el que hi havia se li anava fonent. El Teatre Caramar i la conscincia dexistir ell mateix el sostenien cada cop amb menys fora. Es va rendir a la pressi i una son hipntica el va recoll.

Es va despertar amb una gran tristesa, perqu acabava de somniar que la seva promesa, en sortir de lenvelat on havia estat ballant amb ell i desprs lhavia pegat i se nhavia anat recriminant-li la seva actitud, se nhavia anat amb un altre.

Per, no ms lluny de la realitat, encara estava al teatre. Era buit i unes dones ja escombraven el local. LElies el va convidar a sopar i li va dir un proverbi que li va clarificar la seva nima fins convertir-la en fresca.

La descripci de lhipnotitzador fa referncia al reconeixement cientfic de les seves aptituds, per,

tot seguit, el posa en qesti i situa lactivitat en el mn de lespectacle.

Calders juga amb el mn onric, el mn representat dels somnis. s un somni exagerat totalment. Juga, altre cop, amb la ironia i la fantasia, s per exemple el cas de la tortuga amb el rtol anunciant els espectacles del Teatre Caramar.

1.1.12 La clau de ferro

El narrador i protagonista t una casa on hi ha una vitrina molt especial. Aquesta vitrina noms es pot obrir amb una clau i cont un secret que ning coneix per que s molt especial. Hi ha dues claus dor i una de ferro. Una de les dor s loriginal i les altres sn cpies.

La clau de ferro, per, podria explicar tot el misteri. Mai ning no en sabr res. Aquest secret s unaprofecia. El protagonista s coneixedor de la necessitat de crear-se un clima de misteri, fa veure que sap moltes coses de les que podia dir. El protagonista arriba a tmer lenigma de larmari que ell ha posat en circulaci com a mitj per a assolir lxit social. Entre la clau i les paraules li van anar donant un prestigi que li servien per a prosperar. Aquest protagonista tenia una posici privilegiada, destacada: tenia crrecs municipals, presidia juntes, era lnic ciutad amb una llegenda, tenia fama dsser el ms interessant. Noms volia fama i diners, era un hipcrita.

Vivia en un palau rococ, estucat de color de rosa, amb cares dngel de pedra i espires i tirabuixonsflorals, alternant amb paneres i capitells insolentment intils. En el jard, al peu dels graons que portaven a lentrada de la casa, hi havia una figura dun gos de bronze, amb les orelles dretes i la rigidesa duna vigilncia metllica. La casa tenia dependncia per a tots els usos i necessitats. Hi havia, per, aquest armari isabell.

Si alg intentava forar-lo, els seus sentiments es convertien en maldat i venjana. Hi havia moltes hiptesis, versions sobre el qu hi podia haver amagat en aquell armari: unes cartes sentimentals que demostressin un amor infortunat, un cadver emblasamat, una vergonya, un misteri que flotava en la fama. En definitiva, volia ser envejat per ni ell mateix sabia qu contenia. Potser es tractava duna maledicci terrible. El tema central de la vida del protagonista era la por.

Com afegeix el protagonista-narrador: La llegenda s una creaci teva i pots arreglar-la ara mateix. Es va voler casar amb una senyoreta benestant i poc sollicitat. Quan ja foren casats, la curiositat daquella dona va anar creixent a poc a poc fins que va obrir aquell armari i va caure desmaiada. La noia es va enfadar amb el seu xicot i van trencar la relaci. Ell es va quedar pensant qu s el que hi podia haver. La seva sensaci era de solitud i desemparament. Era un home devorat per la seva prpia llegenda! La simple relaci duna desgrcia li allunyava la salut. Sentia angoixa i engany i molta rbia.

Finalment es va decidir a obrir-lo i es va descobrir el que ms temia: no contenia res. Va voler cremar una carta de la seva ex-dona perqu volia prendre totes les precaucions perqu la farsa inventada no mantingui ms linters de la gent, com fins ara avui estat. Finalment, sentia tanta enveja i era tanta la pressi que sentia en aquells moments que va decidir marxar. La crnica acaba dient que deix una carta en la qual es deia que no hi tornaria mai ms.

Fa una crtica de la gent que es creu superior i t una fama i una importncia que no li pertoca, o b,perqu no se la mereix, o b perqu s falsa i noms se la creat.

Aquesta crnica sha dentendre com la imitaci pardica dels relats dintriga, no tan cols per la gratutat del misteri de larmari, una pura fantasia del protagonista que li permetr assolir lxit social per de la qual acabar esdevenint vctima, sin, sobretot, pel trencament del pacte de lectura

per part del narrador extra-heterodiegtic, el qual fa una ostentaci domniscincia que no acompleix a lhora de proporcionar la informaci essencial que ha proms. La frustraci dels personatges del relat marc per no poder conixer el misteri que amaga la clau de ferro queda, en principi, al marge de les expectatives del lector per lanunci del narrador doferir-li la narraci completa i ordenada de lepisodi. Tanmateix, el desenlla de la histria deixa els interrogants principals sense resposta i sense cap interpretaci plausible a la llum de la informaci (suposadament exacta) sobre els fets esdevinguts. SI el relat dintriga planteja un misteri que la narraci ha de resoldre, Calders en capgira lesquema amb un conte que, primer, revela la inconsistncia dun misteri noms aparent, per que, a la fi, planteja un misteri real -la sang que sescola dun armari que hom creia buit- que restar sense soluci.

1.2 Ver, per inexplicable

1.2.1 El problema de lndia (1942)

El protagonista t una experincia un tan peculiar amb la religi hinduista. Calders dna per sabut que els hinds adoren els animals fins al punt de ser sagrats, per diu que el que no s obvi s que lamajoria de gent ignora que aquesta adoraci envers els animals sigui tan radical i incondicional.

El personatge principal sen va a Benars, a lndia. Quan va sortir de lhotel on shavia allotjat, el sorprn veure una vaca que caminava deixada per la vorera, sense aparena de tenir amo ni guardi.Pensa que el que ha de fer i el que la seva ra/ lgica li demana s anar a alertar a un policia local dela situaci absurda en qu es troba. El policia li diu que la vaca els guarda i que no li faci res; el que ha de fer el protagonista s canviar de cam i no causar-li cap molstia en aquell pobre animal. Sadona que a tot arreu hi ha vaques i la gent les tracta amb cortesia. Daltra banda, hi havia una noia anglesa que lhavia enamorat i, com a galant que era, va anar a buscar un ram de flors. Per una vaca el va veure de lluny i va venir cap a ell a fi de menjar-se el seu ram. Ell no podia dir res perqu si el seu ram li venia de gust menjar-lo, estava obligat a donar-lhi. Aix el va molestar i va planejar una estratgia en contra de les vaques. A la floristeria va encarregar dos rams: un deconmic i laltre opulent. El segon pom serviria per a satisfer la voracitat de lanimal. Quan va passar pel seu costat, i la vaca se li va cruspir. El policia que en aquell moment continuava all li va donar les grcies en nom de lndia per oferir el seu regal a la vaca. Aleshores, el protagonista li va explicar, al policia, que el ram que shavia menjat era de baixa categoria i que tenia laltre que era de bona qualitat. El policia es va enfadar quan va escoltar el que havia dit i el va detenir perqu deiaque havia coms un delicte: havia fet trampa a una vaca sagrada. Aquest engany va suposar-li tres mesos de pres.

El protagonista s un home europeu, molt galant amb les dones, per alhora s tramps i ignora el seu engany davant el policia. s un escptic que creu que aquesta norma sobre les vaques s noms una ximpleria que no t cap mena dimportncia per que lacabar duent a la pres.

La temtica s lestranyesa davant dels costums daltres cultures. Hem de ser ms respectuosos i coneixedors dels rituals o costums sagrats o de les lleis de les religions establertes en altres pasos que no siguin el nostre, i hem de comprendre la realitat que viu aquella gent ja que t una concepcimolt diferent de viure la vida. El lloc on succeeix lacci s a Benars, una ciutat del sud del riu Ganges, a lndia; es tracta duna de les set ciutats sagrades de lhinduisme, el jainisme i el budisme.El temps est en passat, s a dir, que s una narraci dun fet anterior. Lacci s cosa dun dia, de lendem del dia que va arribar en aquest lloc.

Aquest conte es caracteritza per lacumulaci delements del non sense, el desencadenament inicial sol per nimi, intranscendent i ordinari. Altre cop, en aquesta crnica trobem el recurs de labsurd que ens porta a reflexionar sobre una conducta millor i tenir ms consideraci i respecte. Aquesta

crnica s una crtica perqu jutja el valor, les qualitats i els defectes dun individu annim.

1.2.2 Els catalans pel mn

Un home, el mateix narrador de la histria, sen va a Birmnia per vigilar una expedici de blanc dEspanya. Quan arriba a Yakri, un dels pobles del costat, un reiet li ofereix hospitalitat de bona llei, i ell accepta. El reiet li dna una capa de perles fines i li diu que solament pot treure-se-la per anar a dormir. Aquella nit, el rei celebra una gala i el convida. Posen msica tpica daquell indret i surten a ballar dues-centes ballarines molt atractives, que dansen sense parar duna manera monortmica.

Ell, enfurismat, va dir en catal que preferia les danses de Castellterol, per un lloro del rei que lhavia escoltat atentament li va respondre, tamb en catal, que millor que no ho digus en veu alta perqu el rei senfadaria. I el lloro i lhome van comenar a parlar en catal sobre diferents temes com el Mediterrani i les seves esperances de tornar-se a veure. Lanimal li va dir que ell era de Cadaqus per que, per coses de latzar, estava a Birmnia. Per moltes que fessin les coses que els separarien, hi havia lidioma que els unia, i tenien records comuns. Els dos van tenir una molt bona amistat i lhome va tornar amb el cor ms tendre que el dia que havia arribat all.

El desprestigi irnic afecta igualment a lindividu que sens presenta declarant una activitat professional tan peregrina com s la de vigilar duna expedici de blan dEspanya a Birmnia.

Linterlocutor de lanimal s una persona adulta. La localitzaci extica, a la qual safegeix lescenari sumptus dun palau oriental, recrea una ambientaci prpia del meravells. La illusi de lescenari, per, es veu interferida per diversos elements incongruents, com ara lestrafolria professi del narrador que, daltra banda, resulta del tot prescindible per al desenvolupament de la histria.

En aquesta ocasi, lanimal que parla no constitueix, en principi, un fenomen sobrenatural, ja que estracta dun lloro, una bstia capa darticular sons que imiten la parla humana. El lloro t una psicologia i una capacitat lingstica molt complexa. El mecanisme pel qual Calders converteix aquest fet normal en un fet extraordinari s de carcter hiperblic: exagerant la capacitat de reproducci de paraules prpies dels lloros fins a convertir-la en llenguatge hum, ja que lanimal escomunica verbalment, vehicula lingsticament les idees i elabora un discurs autnom. All que causa un major impacte en el personatge s que el lloro parla en un catal tan correcte i s la llenguacomuna el que els agermana. Igualment, Calders torna a jugar a lexageraci o hiprbole: amb les dues-centes ballarines. Latzar i el dest tamb hi sn presents perqu s de molta curiositat que un lloro de Cadaqus i el protagonista shagin trobat a Birmnia, a laltra punt del mn.

Lacci t lloc a Yakri, un poble de Birmnia, i succeeix en un parell de dies. El temps gramatical sen passat.

Aquesta crnica t un significat molt especial, relacionat amb lexili i la posterior postguerra. El queens vol mostrar Calders amb aquest conte s que tots els catalans, fins i tot els animals (s evident que s una exageraci) van haver de fugir fora del seu territori.

1.2.3 Larbre domstic (1942)

Un mat, un home sadona que al menjador de casa seva, hi ha un arbre de veritat que creix i va arrencant les rajoles del terra i arriba fins al sostre. Sen va a la policia per explicar-ho i el capit li diu que s del tot impossible aquest fet que li est narrant. Desprs duna bona estona, el policia selcrei i li diu que li far un xec perqu aquest secret s dinters nacional. Ell es va negar a rebre

diners a canvi, no volia ni un cntim perqu defensava la ptria. Al cap duns dies, va rebre una carta del rei donant-li les grcies, i amb aquest gest, va ser quan realment es va sentir ben pagat.

La veritat oculta, aix que ens fa veure duna altra manera i alhora ens t enganyats, la veritat que desconeixem i una mentida que nosaltres creiem que s la veritat.

El narrador-protagonista admet la presncia dun arbre al bell mig del menjador de la seva casa per motius que afecten la seguretat nacional. Fins i tot, hi ha un moment que li fa nosa: Per larbre s all, prenent llum i fent-me nosa. El narrador accepta el secret mgic dissolent-se en el llegat patritic. La incursi de labsurd sovint es materialitza en aquesta crnica dextensi breu. Calders es retreu una visi massa minimalista i sincrtica a lhora de construir els seus personatges. Es tracta dun recurs totalment integrat en una estratgia conceptual. La societat contempornia es caracteritza per un desdibuixament dels individus sotmesos als seus esclavatges professionals, socials i vitals. La vida que viuen s insulsa fins que apareixen els fets que els trasbalsen i els fan canviar de rumb. Per aquests fets no depenen de la seva tria o de les seves accions. Els elements que els revelen una nova concepci de la realitat i de la vida sn externs. En aquesta crnica, no respon a cap inters per la jardineria del personatge. Pere Calders utilitza el fantstic, la ironia i lhumor combinat amb labsurd. La collisi entre la realitat i la subversi de la realitat per obra de la irracionalitat s ms evident si aquesta irracionalitat es manifesta en una espcia dallegories superiors a lordre hum. Els xocs dels dos mons s presentat duna manera desnaturalitzada que provoca el somriure irnic del lector, alhora que manifesta el carcter ineluctable del poder del mn no sotms a la lgica.

1.2.4 Cada u del seu ofici (1942)

El protagonista es troba navegant en alta mar. Anava a lfrica a caar una determinada raa de negres. El vaixell el feia petit. Ell va anar a veure el capit per parlar amb ell. Li explica que si alguna cosa mereix que un home hi dediqui la seva vida, s lart de la rellotgeria perqu els rellotges tenen nima i veu. Els homes tenim un rellotge per a cada u de nosaltres. Anem per la vida buscant el nostre rellotge i gaireb mai tenim la sort de trobar-lo. La gent que troba el seu rellotge, fa massa tard i dna la impressi que no acabar mai de trobar la seva jeia. El capit fa la seva feinaper herncia per perqu li havien dit que el vaixell sassemblava a un rellotge. El seu ofici de lnima s la rellotgeria. Al cap duns dies, el vaixell es va encallat en una illa. Lautor fa servir una comparaci de la vida com un rellotge, que t un sentit, una funci, i alhora amb lindividu mateix: tenir una nima i una veu, i una oculta personalitat que correspon a cada mquina-individu.

La temtica daquesta crnica s la importncia de tenir motivaci personal per dedicar-se al que tagrada. El lloc s en un vaixell a alta mar el de cam a lfrica, i el temps s passat (trobava, feia, vaig anar, etc.). La conversa transcorre en un parell de minuts.

Ni lexpedici de blanc dEspanya, ni la cacera de negres tenen cap relaci amb la histria relatada; la seva funci, doncs, s la diniciar la narraci provocant un moviment de retrocs en la disponibilitat didentificaci del lector.

1.2.5 Lesperit guia (1942)

Quan alg ja s vell, ja ha tingut algun contacte amb el sobrenatural. El protagonista ens ho vol explicar amb una histria. Les coses dels esperits no fan por. Cada abans danar a dormir, era despertat per uns cops donats a la paret de la seva habitaci, seguits dun tic-tac dun pndol. Ell es feia el distret perqu per a tractar amb esperits se nhan de tenir moltes ganes. Lesperit s carregat de prejudicis, per no est sencer. Venia a fer de missatger en un assumpte important. Ell va tractar-lo amb benevolncia. Lesperit li diu que dem un tren exprs descarrilar i hi haur moltes

desgrcies. Li diu que hauria davisar a tothom per prevenir la tragdia. El protagonista sen va a la companyia de ferrocarrils per avisar-los. El director li respon que lexprs descarrila cada dia, i s un fet quotidi. Va sortir fora enfadat i amb una legtima indignaci. La sentncia final del protagonista s clau per entendre la crnica: -Que en sou, de quimrics!.

El protagonista s despertat pel so dun rellotge que marca, a la nit, larribada de lespectre terrorfic.

La Companyia de ferrocarrils que considera una mena de tic de descarrilament diari de lexprs de les deu.

En aquesta crnica, Calders ofereix a travs del narrador personatge del conte, una declaraci de principis que funciona com a pacte de lectura pel que fa a la concepci del sobrenatural en la seva literatura, un pacte indispensable per a situar el punt de partida de lanlisi dels tpics del fantstic en la seva obra.

La necessria delimitaci del fantstic en lesfera de lexcepcional hi queda rebentada pel fet de considerar el sobrenatural una simple qesti dexperincia, circumscrit a lmbit de la quotidianitat. Per la declaraci va encara ms lluny i, a travs de la seva particular fixaci de lmitsdel sobrenatural, ens presenta algunes de les claus principals de la seva presa de posici literria.

El fantasma de Lesperit guia pertany al tipus desperit tutelar portador de missatges. La transgressi del registre caracterstica de la literatura caldersiana shi pot observar a diferents nivells. En primer lloc, la condici natural del fantasma, presentat com una realitat ordinria; de nit, quan sentim uns cops a la paret, els ms normal s que es tracte dun esperit que prova de cridar la nostra atenci. En la descripci que fa del fantasma, ens trobem amb un joc lingstic irnic establert entre la condici espectral del fantasma que, fsicament, no toca de peus a terra, tal i com prescriu el tpic, i el sentit figurat de lexpressi que utilitza Calders amb laire de no tocar de peusa terra.

El mateix tipus de joc irnic sestableix amb la frase final que el protagonista adrea a lesperit: Que en sou, de quimrics!, en qu tenim, duna banda, lallusi al carcter imaginari del fantasma, i, sobreposat, el judici que els esperits mereixen per la seva inclinaci a inventar visions apartir de fets tan quotidians com el descarrilament dun tren.

En la relaci establerta entre el narrador i lesperit, la posici dominant correspon clarament al narrador-personatge, el qual tracta el seu oponent amb benevolncia i considera una mania les missions que els esperit vnen a acomplir al nostre mn.

Lesperit adopta una actitud pacfica i submisa, sexcusa, alhora que manifesta que no est autoritzata prendre iniciatives que podrien esguerrar les coses.

1.2.6 Fet darmes (1942)

El personatge, i narrador alhora, conta com un dia, apartat de la situaci de la guerra que est patint el seu poble, viu un moment propici per a la reflexi. De sobte, quelcom altera la plcida situaci enqu es troba: un paracaigudista, estranyament vestit, pren terra a prop seu. El seu caducat uniforme est compost per una capa que amaga una metralladora i una bicicleta plegable. A continuaci, es produeix un altre fet sorprenent pel narrador. Lenemic se li adrea amb un accent estranger per preguntar-li com pot anar a lAjuntament del poble. Lencadenament de situacions fins aquest moment a trencat amb la tranquillitat del narrador i lestratgica pregunta de lenemic caigut del cel esdev tan absurda com la indumentria que vesteix. Lenemic i lautcton seuen lun al costat

de laltre, i sinicia aix un dileg assenyat com absurd, per a ajustar les seves respectives accions del model de conducta que correspondria als rols que representen. Amb una actitud reflexiva compartida, dacord amb el decrum de la bona educaci, es plantegen que el que haurien de fer s barallar-se, com correspondria a dos soldats que seguissin raonablement i duna manera adequada elcodi de conducta militar. Per es troben en un mbit on no correspon lenfrontament: irnicament esposa de manifest que ni el narrador porta armes ni sn al camp de batalla i, per tant, els resultats de la baralla no serien homologables per loficialitat. Lenemic, doncs, proposa dentrar al camp on pren sentit que es barallin. La incursi en el lloc on sest desenvolupant la batalla sels va tan difcil que el narrador, amb tota la cortesia de qu s capa i per tal dajudar a lenemic, proposa solucionar a cops de puny lassumpte que ambds tenen pendent. Per lenemic assenyadament remarca la inadequaci daquest procediment; es tracta duna soluci primitiva, desajustada al progrs i al prestigi dels respectius pasos que amb dos soldats representen. Finalment, ja que les propostes no resulten raonablement apropiades, el narrador proposa recorre a latzar. De manera quesi de resultes de fer-sho a la ratlleta guanya lenemic, aquest podr vestir-se amb luniforme de lautcton, que s el correcte, i fer-lo presoner, com correspon al codi de bona conducta militar. En el cas contrari, el presoner seria lenemic, a qui, duna manera escaient, es desposseiria les coses que du. Desprs de diferents deliberacions expressades amb la ms correcta de les formes, els dos enemics shan posat dacord i decideixen jugar amb el seu dest ms immediat.

La sort afavoreix el protagonista, que aquella mateixa tarda entra al campament per oferir el bot a la mxima autoritat militar, el general. Aquest, cofoi pels esdeveniments, tal com sestableixen els bons costums castrenses, vol recompensar la proesa del soldat autcton. I en preguntar-li qu vol a canvi, aquest li respon que si no li fa res (la bona educaci sempre el caracteritza) es quedaria amb la bicicleta.

Tot el conte est al servei duna nica idea: labsurditat de la prpia guerra. Un fet sorprenent trasbalsa la placidesa que est vivint el narrador. La conducta dels personatges, dacord amb el paper que els toca jugar, se sotmet a consideraci en un dileg ple de plantejaments raonablement absurds. Es desmitifica el rol del soldat, ja no noms pels orgens de la indumentria que du lenemic, els estris que porta i les estratgies que segueix, sin pel fet que lautor situa els personatges en un mbit en qu la conducta bllica que els s pertinent no t cap mena de sentit. El dubte a lhora de prendre alguna determinaci sempre est pautat pel codi de conducta social, aqu, el militar.

De labsurditat de les diferents situacions sen deriva, cada cop amb ms intensitat, la idea que el codi de conducta a qu est sotmet lhome en estat de guerra s del tot irracional. La lgica de labsurd que va amarant els esdeveniments i el comportament dels personatges troba una ajustada decisi en el final del conte. Construt com un cop defecte per lautor, el narrador es decideix com un nen enlluernat per la bicicleta com a recompensa dels seus actes heroics o antiheroics, depn des don es miri.

Lhumor hi t una presncia continuada. En la manera antiheroica amb qu apareix lenemic, les estratgies que segueix i en les diferents actituds de respecte cap a laltre que, fora de lloc, adopten els oponents. Les motivacions dels personatges, dependents amb un exagerat servilisme de les convencions socials, sn senzillament les duns nens que juguen a fer la guerra. Les referncies al progrs i a les institucions a les seves mans prenen un carcter plenament desmitificador.

La cortesia del bon soldat se sotmet a una ridiculitzaci que pren sentit en una concepci ms general de la guerra com un dels fets ms absurds de la conducta humana. Lsser hum, en aquest context, es comporta com un nen sotms a les pautes de conducta que el comminen a labsurd.

1.2.7 Histria natural

Al principi daquesta crnica, trobem la sentncia segent: hi ha ciutats bones que tenen una retirada amb les veritables ciutats dOccident. Bsicament, ser aix el que lautor voldr posar en qesti en aquesta obra.

El protagonista sen va a viure en una ciutat tropical, per no diu especficament quina s, s general i sadequa a totes les ciutats que tinguin aquesta caracterstica. En aquest cas, lautor utilitzala generalitzaci perqu el lector pugui adaptar-se a la situaci comunicativa de la histria que sanir a explicar a continuaci.

Aix doncs, aquesta ciutat tropical s una ciutat asfaltada, amb construccions a lamericana i semfors a cada xamfr, policies de carrer, uns tramvies que anaven b i un servei de cultes que omplia folgadament les necessitats dels habitants i de la gent que els visitava.

El protagonista lloga un pis modern al centre de la ciutat, tot ell de ciment armat i ferro, amb uns serveis sanitaris que eren triats del catleg ms recent duna fbrica i que tenien molta fama. Per tant, s una ciutat bastant desenvolupada, moderna i nova, en el sentit urbanstic i arquitectnic, encara que no ens detalla res sobre la societat que hi viu. El narrador explica que fa lefecte que si ha de viure molt b, per que no s veritat. El primer dia destar-hi, van comenar a sortir insectes per totes les escletxes i li semblava que el miraven per esperar que es dorms i aix poder-lo mossegar. Lendem, unes cuques estranyes que shavien de matar, desprs, unes rates, un rptil quecantava per les nits, escorpins, la mimeolalleuquis, un animal que es menja les orelles dels insectes, termites blanques, dentre daltres.

Tenia la sensaci que alguna cosa havia sobrevingut en aquell pis. Per, com que s europeu i, segons ells, els europeus no cedim, anem a la nostra i tenim un temperament bllic, va decidir amagar-se i esperar-se fins al pas de qualsevol daquells animals.

Per un dia, es va trobar amb un tigre a la cuina. Aquest fet va causar-li una gran indignaci i va fer veure que ja nhi havia prou i que calia fer alguna cosa. Va anar a parlar amb la portera que li va explicar qu s el que tenia a la cuina. La portera, sense cap mena despant ni nerviosisme com seriahabitual en aquestes circumstncies, li va dir que no el molesti gaire i que no es preocupi perqu no li far res ja que no ataca ni fa mal si sel deixa en pau. El que havia de fer era ignorar lanimal i no trepitjar-lo, doncs. Quan sen tornava ple de pressentiments i amb el cap cot, la portera li va dir una ltima cosa: Oblidava recomanar-vos que li feu un ja de palla a la cuina, i -daix feu-vos-en ben b crrec- que li tingueu sempre una galleda daigua neta a punt.

Calders mostra amb aquest conte un to irnic i sarcstic, sobretot en les paraules de la portera, que sembla que aquest fet s quotidi i es repeteix anualment: Ja? -respongu-. Aquest any sha avanat la temporada. Les bsties que t, si les cuida com du mana, encara li faran companyia. Tamb juga amb la contradicci i labsurd; que dun pis recentment nou per laspecte que ens descriu i tractant-se de la ciutat en qu est ubicada, no hauria de sortir cap animal perqu, primer que s nou i segon, que hauria destar allat. A ms, la presncia in situ dun animal salvatge i tan gran com un tigre dins la cuina del protagonista s totalment absurd i irnic, per, s clar, si pensemper un moment que en una zona tropical s evident, perqu s el ms normal, que hi hagin animals salvatges, tampoc no es sembla tan estrany ni extraordinari, per si aix passa dins un pis, la cosa varia. Calders trenca amb totes les normes, les lleis. Amb la imaginaci com a millor aliada, canvia fets totalment diaris i aparents, en un conte fantstic i li dna un aire metafsic per tal destudiar lindividu i les seves circumstncies, grcies a la utilitzaci de recursos onrics: la fantasia. Tot el conte s una gran allegoria i t una gran crrega simblica que no cal deixar desapercebuda.

El tema principal dHistria natural seria que cada persona t el seu lloc en el mn i, quan

labandona, es sent desubicat i no sap encaixar a on li pertoca. En aquesta crnica, la lgica torna a trencar-se, i el conte sesdev a partir de la primera observaci. El mn irracional juga una mala passada el protagonista que pertany al mn racional, i que s molt assenyat. Sens dubte, Calders ha sabut concentrar tots els seus recursos en aquesta crnica, basant-se en la fantasia del mn irracional.

s intemporal per el temps gramatical est en passat (verbs en pretrits); i el lloc s a una ciutat tropical.

1.2.8 La fi (1945)

El protagonista vol explicar al lector una histria que li va passar perqu est ja al final de la seva vida. Lancdota li va passar mentre estava a Barcelona. Un dia de festa, a la Porta de la Pau, una dona gitana va anunciar-li com seria el seu futur, la seva mort: moriria agafat per una bicicleta, per noms deu cntims. Ell va pagar-li i sho va prendre molt seriosament. Reconeix que, de vegades, es dedica a imaginar-se el seu final tan absurd com possible. Li ve la imatge que duu un barret per ell mai no nha portat cap. Camina pel carrer mirant a terra, pensant intensament en un llibre que li donar fama i diners. Llavors, Calders fa un salt en la narraci que s evident. Rpidament, passa explicar que la seva fi ser a un hospital, on haur perdut totes les facultats de conixer els qui el vinguin a veure com es troba. Alg dir: Quina llstima! Tan ros que era i semblar que sigui una litografia. El narrador far un esfor per llenar un ltim crit i, aix, podr morir amb la convicci que ha anat al cel tranquillament i on hi passar una llarga temporada. Per tant, el protagonista dna aquest futur com a segur i creu amb seguretat les paraules de la gitana.

El tema principal s la importncia que lsser hum dna a les coses, per absurdes o intils que siguin. El protagonista principal s el mateix narrador, el jo narratiu, i s conscient que la seva mort sest apropant i que ser el que la gitana li ha anunciat. La gitana viu a Barcelona i s una dona bruna, vestida amb retalls de seda de colors, que anuncia la desgrcia final, el dest del protagonista.

Lacci t lloc a la ciutat de Barcelona, el lloc de procedncia de lautor de Crniques. En aquesta crnica, barreja el temps passat: va acostar-sem, em digu, va fer; amb el futur per a imaginar-se la seva fi: anir, haur perdut, far, sentir, ser, trobar, guanyar, anir, quedar, passar, sortiran, etc. Per tamb apareix el present: camino, em veig.

La figura ficcional de lescriptor apareix alludida a travs dinformacions sobre el personatge que el representa que coincideixen amb la seva biografia o el seu fsic: lexili, la condici descriptor i els cabells rossos.

1.2.9 O ell, o jo

Aquest conte s la histria dun doble trobat, dun doble per multiplicitat. El procs a travs del qual lindividu arriba al desig de desfer-se del doble hostil, asfixiat per lamenaa que aquest representa per a la seva identitat, constitueix el nucli central de la narrativa fantstica. Un home va anar un dia a un parc datraccions que hi havia davant de lhotel on sallotjava. Ja feia dies que hi anava, per en un daquests, va veure un home que era igual que ell: era com la seva imatge reflectida en un mirall.

La situaci es torna insostenible; el doble, convertit en un malson, amenaa la identitat del personatge, sense fugida possible. Finalment, el narrador senfronta al seu doble en un duel a espasacom a nica via de salvaci; el desenlla, per, tal com prescriu el clix, comporta la mort dels dos. Limpuls de destrucci del doble, com a reacci dautodefensa, desemboca en la prpia autodestrucci perqu les accions contra el doble repercuteixen indefugiblement en el jo. Fins que

no va venir la policia, no els va separar.

Es pot entendre sense tenir presents histries de dobles. El fet que, en el desenlla del conte, el protagonista ens digui que va prevaler la ra, i la justcia va ser feta, ens remet a unes altres vegades, de les quals el conte res no ens ha dit, per que actuen com a model de comparaci implcit i, en qu, a diferncia del que ara ocorre, el resultat final de lenfrontament amb el doble s justament el contrari. Lacarament amb el doble, la reacci psicolgica que el descobriment provocaen el personatge i lenfrontament entre tots dos sn narrats de la manera ms succinta possible; i s la superposici del desenvolupament de la histria al model preexistent el que dna la clau pardica. Laltre s designat com a model de forma immediata i sense cap mena dambigitat, fent servir per a subratllar-ne la condici lhabitual clix de la prpia imatge reflectida a lespill. La reacci del personatge queda resumida en una frase tan lacnica com expressiva: Quina cosa ms intolerable! I la necessitat de resoldre lamenaa que suposa el doble per la via de lagressi sens presenta com la sortida ms coherent dacord amb els cnons socials de la dignitat. Lnic que funciona com a factor de motivaci en el conte caldersi s el model fantstic de referncia, la subversi del qual noms pot realitzar-se a partir del seu reconeixement.

El conflicte, la incompatibilitat jo-doble expressada ja des de la disjuntiva del ttol, es resol de manera contrria al desenvolupament tradicional. s possible, doncs, eliminar el doble sense que sen ressenti el jo: la catstrofe ha estat conjurada.

Aquesta crnica ens fa reflexionar com reaccionarem al trobar-nos pel carrer amb el nostre doble. Segons Calders, mai se sap. Els impulsos i els reflexos, moltes vegades, no els podem controlar. El protagonista de la lectura va reaccionar duna manera tan violenta que ell i el seu doble van acabar abufetades.

1.2.10 LHedera Helix (1944)

Era un home que una amiga li havia regalat una corbata sense cap motiu. Ell li volia oferir un altre regal encara ms impressionant: volia regalar-li una planta grimpadora, perqu la seva amiga tenia un jard interior molt gran. La idea era mostrar sollicitud i al mateix temps, conspirar contra el mur,que moriria ofegat per lherba.

No podia perdre el temps, i va comenar a anar a algunes floristeries. Finalment, va trobar una planta, per no una qualsevol, una que constitua una demanda especial perqu el client havia dacceptar la plena responsabilitat de la compra. Aquesta planta rep el nom de Hedera Helix. El venedor va advertir-lo que creixeria molt rpid, tal com ell havia demanat. La planta comenava a inflar-se i sobr en esclats minsculs per a donar sortida a uns quants brots verds. Fora del mercat, va parar-se a mirar un home que ballava sobre vidres trencats, i no shavia adonat que les fulles de la planta li arrapaven la cara i el molestaven, fins al punt que, en enfilar-se per la orella, el privaven duna audici normal. Anant molt de pressa cap a casa, va emprendre una carrera amb totes les seves forces ja que no aguantava el test amb les seves mans. Calders va explicant detalladament el creixement de la planta. Finalment, poc abans darribar a casa seva, grcies a la corbata que duia posada i que havia estat regalada per la seva amiga, aquesta el reconeix perqu sobresurt de la planta que havia engrandit duna manera brutal. Lamiga shi apropa i li diu irnicament: Baixa de larbre, grandols! No veus que ja no tens edat per a aquestes coses?.

En aquesta crnica juga un paper important la naturalesa de lirracional. La caracterstica destacada s que el fet extraordinari que subverteix la lgica del mn fsic no es relaciona amb cap allegoria ni prov de la voluntat dels personatges. El meravells irromp en escena sense cap preparaci ni avs i, per descomptat, sense cap motiu. La prdua dels referents despai i de lloc tamb hi sn presents. All inslit engabia el protagonista en el marc duna acci totalment rutinria com s

comprar una planta per regalar-la a una amiga. Aqu, el mn fantstic i meravells, representat per un element natural com s una planta, s lencarregat desborrar la civilitat del personatge per portar-lo a la incomprensi per part de lamiga i de la racionalitat duna tal experincia.

1.2.11 Una curiositat americana (1944)

Un dia, un senyor de Colmbia a qui ell no coneix s visitat pel protagonista-narrador. Venia per part dun amic seu que vivia a Santa Rosa per informar que ell i la seva famlia es trobaven b. El noi va ensenyar-li una arma de fantasia que duia. El narrador la va agafar i, sense voler-ho, va disparar amb la mala sort de tocar-lo i ferir-lo. Va anar a auxiliar-lo i van pensar que la millor idea seria avisar un metge perqu lans a veure. Per es van adonar que potser farien el ridcul. El protagonista vol donar una mica de bicarbonat. Cada vegada es comenava a sentir ms irritat i aquell cop lhavia afectat profundament. Daquell amic, amic de Colmbia ja li era igual, ara calia salvar la vida del visitant. Per una notcia no desitjada, es veu obligat a quedar-se a casa, lligat per les pors duna persona esveradissa. El protagonista i narrador noms t pensaments negatius, pensa en la mort en un moment molt delicat per laltre company, i li provoquen mal de caps: Per no em preocupava massa. Sempre he sentit dir que una persona no es mor aix com aix, i no podia creure que aquella, sense reals motius que jo pogus reconixer, dons un pas de tanta transcendncia en elsof de casa meva. Llavors, lintenta ajudar a caminar, per s intil perqu cau pel seu propi pes. En aquell moment, es sent avergonyit pel que ha fet i demana disculpes. Ell li explica alguna acudit per animar-lo, per semblava com si no lescolts.

De cop i volta, lhome va dir una frase en veu alta i caigu duna manera total, com si se li hagus trencat una gran roda. Ell ja no hi era. Tenia la sensaci clara que sacabava de produir un fet important. De seguida, va pensar que un home tan curs com ell mateix devia sser casat, tenir una esposa, per tant, i fills. Va voler escriure una carta a la