Retrat de Singapur Biblioteca Jaume Fuster Inauguració de ... · El dibuix té un paper primordial en la trajectò-ria artística de Picasso. El conjunt ... Però no és fins al

Picasso 2006 BCN

Any del Llibre i la Lectura: recta final

Inauguració de la Biblioteca Jaume Fuster

Retrat de Singapur

24 / novembre-desembre 2005

Picasso 2006 BCN



Retrat de Singapur


2

En aquests mesos de novembre i desembre, arribem a la recta final de l’Any del Llibre i la Lectura. Una bona notícia per a la ciutat és la inauguració, el dia 13 de novembre, d’una nova biblioteca de districte, la Jaume Fuster, al cor del barri de Gràcia: la plaça Lesseps. Dies després, la Biblioteca reuni-rà experts i professionals de l’edició, local i internacional, en el Simposi “Els futurs de la indústria editorial”, per debatre el creixent paper de la indústria del llibre com a motor econòmic en les noves societats del coneixement, la globalització, la indústria cultural i les innovacions tecnològiques. A partir del 21 d’aquest mes, la Biblioteca Jaume Fuster acollirà un cicle de conferències per parlar de literatura amb escriptors de primer nivell d’arreu del món: Salman Rushdie, Terry Eagleton, Nélida Piñón, Kazuo Ishiguro i els catalans Albert Sánchez Piñol i Rafael Argullol.

I obrim ja la programació cultural de l’any vinent amb “Picasso 2006 BCN”, un rètol sota el qual la ciutat desplegarà un conjunt d’activitats al voltant de la figura i l’obra de Pablo Picasso que permetran aprofundir en la seva relació amb Barcelona. El Museu Picasso està preparant tres exposicions, dedicades al dibuix, al circ, i a les obres que va fer, als anys quaranta, a Provença.

Del món del circ, de la seva història recent i de les perspectives de futur que Barcelona té plantejades actualment, també en parlem en aquest número 24 de la revista. El Mercat de les Flors també inicia una nova etapa. Hem entrevistat Francesc Casa-desús, nou responsable de la programació, perquè ens avanci les línies del futur Centre Nacional de les Arts del Moviment.

Entre l’oferta d’activitats culturals que l’Institut de Cultura inau-gura aquests darrers mesos de l’any, cal assenyalar, a més de les exposicions dels llibres il·lustrats per Picasso i de les fotografies d’Abelardo Morell a la Virreina –totes dues en el marc de l’Any del Llibre–, la del Museu d’Història de la Ciutat “Barcelona & fotografia”, un esplèndid recorregut per imatges de la ciutat sota el guiatge de coneguts fotògrafs, i la programació de la Tardor Científica, que cada any per aquestes dates vol portar el debat científic als ciutadans. Amb el retrat cultural d’una ciutat de l’Orient, Singapur, reprenem les radiografies sobre què es fa en matèria de cultura en altres ciutats del món.

E D I T O R I A L

Junta de Govern

Ferran MascarellRegidor president de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social

Marina Subirats Vicepresidenta

Carles MartíMaravillas RojoJaume CiuranaTeresa M. FandosÁngeles EstellerXavier BassoRicard MartínezRicard GomàJúlia PérezJosep SànchezXavier RubertJosep RamonedaCarme Riera

Lluïsa Pedrosa Secretària delegada

Oriol Balaguer Director gerent

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla, 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10 www.bcn.es/[email protected]

Imatge de la coberta: Biblioteca Jaume Fuster

Foto: L’estudi

Consell de redaccióOriol Balaguer, Jaume Boix, Marta Clari, Xosé Denis, Carles Giner, Ramon Aymerich, Rosa Mach, Toni Mataix, Ferran Mascarell, Isabel Montané, Conxa Rodà, Carles Sala, Vladimir de Semir, Xavier Suñol i Joan Torrella

RedaccióJordi Canyissà i Judit Lara

TraduccióRicard Bonmatí i Carl Mac Gabhann

Coordinació editorialJudit Lara

Producció gràficaPrimer Segona Publicitat

D.L.: B-50591/2001ISSN: 1578-8903Revista impresa en paper ecològic ECF

3novembre-desembre 2005

Sumari

Picassso 2006 BCN

L’Any del Llibre i la Lectura: recta final

La Biblioteca Jaume Fuster i cicle de conferències

Dels jeroglífics a l’egiptologia

Llibres il·lustrats per Picasso

Kosmopolis ’05

Fotografies d’Abelardo Morell

Tardor de llibres i ciència

Agenda de l’Any del Llibre

Entrevista a Francesc Casadesús

Retrat de Singapur

“Barcelona & fotografia”

Agenda novembre-desembre

Agenda Nadal del 2005

Certamen Miquel Llobet

El circ a Barcelona

Han visitat Barcelona

Barcelona al món

Es roda

Novetats editorials

Click cultura

Textos en castellano

English version

Barcelona: espais de llibre

novembre-desembre 2005

4

6

7

8

9

10

11

12

13

14

16

18

19

23

24

25

26

27

28

29

30

31

35

39

4

Fernande Olivier, Pablo Picasso i Ramon Reventós en El Guaiaba, 1906 © Museu Picasso, Barcelona 2005

Foto

: Vid

al V

ento

sa

Picasso 2006 BCNDurant el 2006, el Museu Picasso serà el centre d’un conjunt d’activitats dedicades a recordar l’estreta relació de Pablo Picasso amb Barcelona. Fa cent anys, el 1906, Picasso va tornar de París i va iniciar, primerament a la nostra ciutat i després a Gósol, un camí artístic que marcaria per sempre l’art del segle XX. L’eix de la programació seran tres exposicions: “Picasso. La passió del dibuix”, “Els Picassos d’Antibes” i “Picasso i el circ”, que tractaran aspectes clau en la trajectòria de l’artista.

Picasso neix a Màlaga el 1881. S’instal·la per primera vegada a Barcelona el 1895. Segueixen anys d’aprenentatge, durant els quals s’integra de ple en l’avantguarda catalana al voltant d’Els Quatre Gats. El 1900, quan viatja per pri-mer cop a París, coneix de molt a prop l’avantguarda artística euro-pea. El 1906, torna a Catalunya, primerament a Barcelona i a conti-nuació a Gósol. A Barcelona, ell i la seva companya Fernande Olivier es retroben amb antics amics com Ramon i Cinto Reventós, Ricard

Canals, Enric Casanovas, Pau Gar-gallo i Joan Vidal i Ventosa, el qual, juntament amb Joaquim Borralle-ras, havia fundat el cercle del taller El Guaiaba, on Picasso probable-ment participa de la febre nou-centista que envaeix Catalunya i que, en certa manera, marcarà una part de la seva obra de Gósol. La referència al classicisme d’In-gres i l’arcaisme que desenvolupa durant aquesta estada a Gósol, marquen una inflexió decisiva en l’entrada de Picasso en el camí de l’avantguarda.

Aquell 1906, doncs, és un any emblemàtic que ens per-met adreçar la mirada envers el que va representar Picasso per a la transformació del llenguat-ge artístic del segle XX, i alhora manifestar la vinculació del pintor amb la nostra ciutat. El Museu Picasso de Barcelona, creat per voluntat de l’artista i del seu amic Jaume Sabartés, és el centre d’un conjunt d’activitats dedicades a l’artista malagueny que pretenen ser una bona base per millorar la funció del Museu com a institu-ció museística especialitzada en l’estudi i la difusió de l’obra de Picasso. Amb un esplèndid edi-fici, remodelat no fa gaires anys, i amb una col·lecció de l’obra de joventut de l’artista, el Museu ofereix una gran oportunitat a la ciutat per aprofundir en la història de Picasso lligada a Barcelona.

Les exposicionsL’exposició “Picasso. La pas-

sió del dibuix” aplegarà unes tres-centes obres, i es preveu que s’obrirà al públic del 8 de febrer al 8 de maig. El dibuix té un paper primordial en la trajectò-ria artística de Picasso. El conjunt de dibuixos que es presentaran en aquesta mostra, formen part


segle XIX, i després a París a la primeria del XX, Picasso visita els circs que s’instal·len als carrers. Però no és fins al final del 1904 i començament del 1905 que el tema del circ es converteix en un referent en la seva vida i obra i en el centre de les composicions del moment. Acròbates i equilibris-tes són representats en escenes familiars, amb els seus proble-mes domèstics i tot transmetent sentiments d’aïllament i incom-prensió. És aleshores que apareix

preveu que se celebrarà al Museu Picasso al mes de juliol amb la par-ticipació de reconeguts especialis-tes de l’obra picassiana realitzada a Gósol durant el 1906.

Entorn del tema de Picasso i el circ, destaquen els projectes del Gran Teatre del Liceu i l’Au-ditori. I és que Picasso, a partir del 1916, comença a col·laborar amb la companyia de dansa dels Ballets Russos de Serge de Diag-hilev, tot creant-ne els decorats i el vestuari i el maquillatge dels

de l’entorn més íntim de l’artis-ta, un llegat que ell va conser-var sempre, i a través del qual revela el seu autèntic laboratori d’experimentació. Amb el dibuix, Picasso estableix els ritmes de la seva creativitat, les seves inda-gacions i els seus èxits, i desvet-lla la gènesi i l’evolució de les seves obres essencials, i s’erigeix en l’instrument que transmet la pròpia autobiografia. Comissaria-da per Dominique Dupuis-Labbé, l’exposició s’exhibeix prèviament al Musée Picasso de Paris, dins la celebració del vintè aniversari de l’obertura de les seves sales.

La segona exposició de l’any serà “Els Picassos d’Antibes”, que romandrà oberta al públic del 4 de juliol al 15 d’octubre, amb un cen-tenar d’obres la major part de les quals provenen de les col·leccions del Musée Picasso d’Antibes. L’es-tiu del 1946, Picasso es va instal·lar a Antíbol, a la costa de Provença. El contacte amb la Mediterrània va fer aflorar una nova dimensió en seva l’obra. Personatges mitològics i escenes paganes n’esdevenen els autèntics protagonistes: els faunes, els centaures i les cabres, prenent el pols d’aquesta nova i exuberant etapa de la vida i l’obra de l’artista. Sota mil grafies i tècniques diver-ses, pintures, dibuixos, ceràmiques i escultures, l’artista crea diferents himnes a la vida. L’exposició es presentarà prèviament al Museo Picasso de Málaga.

“Picasso i el circ”, la tercera exposició que tindrà lloc al Museu el 2006 des del 15 de novembre i que es prolongarà fins al febrer del 2007, recorre les vinculacions de Picasso amb el món del circ. Ja a la Barcelona de la darreria del

”“Picassso 2006 BCN ofereix

l’oportunitat per aprofundir en la història de Picasso lligada a Barcelona

el personatge de l’arlequí, alter ego de l’artista, i que a partir d’aleshores i fins a la mort anirà sortint en diferents moments de la seva trajectòria. Comissariada per Dominique Dupuis-Labbé i Maria Teresa Ocaña, l’exposició es presentarà a continuació a la Fondation Pierre Gianadda de Martigny.

Altres activitats Al voltant dels tres eixos

principals de les exposicions, Picasso 2006 BCN aplegarà tot un seguit d’activitats que abas-ten, entre d’altres, concerts de música i ballet, activitats i tallers a les biblioteques, etc.

Hi destaca el Seminari “Gósol: el pròleg de l’avantguarda”, que es

personatges. Els tres ballets en els quals va treballar Picasso: Parade, Ícar i El sombrero de tres picos (El tricorn), es presentaran al Liceu els dies 22 i 23 d’octubre. El febrer del 2007, dins del cicle que l’Au-ditori dedicarà a Manuel de Falla, es presentaran les versions con-cert d’El sombrero de tres picos (El tricorn) i La vida breve.

La Universitat de Barcelona, el Festival de Barcelona Grec, les biblioteques públiques, el Museu de Ceràmica i l’Oficina de Turis-me de Barcelona –amb una ruta picassiana– són, entre d’altres, les entitats que estan aportant els projectes que durant el 2006 con-tribuiran a ampliar, des de diverses perspectives, el coneixement de l’obra i la figura de Picasso.

6

La recta final de l’Any del Llibre i la Lectura

La recta final de l’any del Llibre i la Lectura oferirà algunes de les propostes més destacades del seu programa. En els seus últims mesos de recorregut, l’Any del Llibre aprofundeix en les línies que ha desen-volupat des del gener: presència constant d’autors, sempre en contacte amb els lectors; iniciatives de difusió àmplia de la literatura i la lectura; exposicions que facin visible de manera atractiva aquest univers; debats professionals en el marc dels diferents sectors del món del llibre, i documentació i posada al dia dels coneixements sobre la relació de Barcelona amb la literatura i el món editorial.

En el capítol dels autors, durant els mesos anteriors al Nadal desfilaran per Barcelona uns quants crea-dors de primer nivell internacional, que compartiran espai amb algunes de les nostres figures literàries més conegudes. El cicle d’inauguració de la Biblioteca Jaume Fuster, per exemple, comptarà amb la presèn-cia, entre d’altres, de Salman Rushdie, Nélida Piñón o Kazuo Ishiguro, al costat de Rafael Argullol o Albert

Sánchez Piñol. En el cicle “Llibres per pensar, llibres per somiar”, narradors i filòsofs intercanvien papers: els pensadors parlen de novel·la, i els novel·listes, de filosofia. Juan Goytisolo serà objecte d’un homenatge per part del Círculo de Lectores, i l’edició compacta de Kosmopolis portarà figures representatives de les tendències narratives més innovadores.

El primer Saló del Llibre de Barcelona obrirà les seves portes amb la intenció de crear un nou espai de trobada entre editors, llibreters, autors i lectors. Mentre que la primera Mostra del Llibre de Ciència presentarà la vitalitat d’aquest gènere, tan en auge en el darrer decenni.

Pel que fa a les exposicions, són especialment destacables la que dedica el Museu Picasso als llibres il·lustrats pel pintor, la del Museu Egipci sobre el paper de l’escriptura en aquella civilització, i les de la Biblioteca de Catalunya, consagrades a la seva col·lecció cervantina i als llibres de bibliòfil.

En l’apartat professional, el novembre acollirà un debat que per a molts interessats es pot convertir en una trobada de referència. “Els futurs de la indústria editorial” comptarà amb la presència de grans figures de l’edició internacional (Sonny Mehta, Jane Friedman i Andrew Wylie), que contrastaran les seves opinions amb alguns dels principals representants de l’edició a Catalunya i Espanya. També les jornades “Bibliote-ca pública i lectures” proporcionaran una informació posada al dia del tema que els dóna títol.

Finalment, la Universitat de Barcelona s’integra en l’Any del Llibre amb una exhaustiva trobada aca-dèmica sobre “Barcelona i els llibres, els llibres de Barcelona”. Historiadors, filòlegs, periodistes, editors i autors presentaran al llarg de tres dies noves visions sobre la relació de Barcelona amb el món del llibre des de l’edat mitjana fins al present. I presumiblement demostraran que el contacte entre tots dos ha consti-tuït al llarg de la història, segons va definir recentment Manuel Planes, una autèntica història d’amor.

Les escultures llegeixen en la campanya de comunicació “A Barcelona llegim tots” amb motiu de l’Any del Llibre. Girafa presumida, de l’escultor Josep Granyer i situada a la rambla de Catalunya

6


Inauguració de la Biblioteca

Jaume Fuster

Posar el nom d’un escriptor a una biblioteca és, potser, un dels millors homenatges que se li pot fer. Aquesta ha estat la intenció a l’hora de posar el nom de Jaume Fuster (Barcelona, 1945-1998) a la nova biblioteca de Gràcia. Escriptor i guionista, traductor, membre actiu de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, estretament vin-culat a la realitat social i cultural de Barcelona, va donar categoria de clàssic a la novel·la de gènere en català.

L’edifici és obra de Josep Llinàs, arquitecte experimentat en la construcció d’aquest tipus d’equipaments (Vila de Gràcia i Fort Pienc). L’emplaçament a la plaça Lesseps, el situa en un lloc privilegiat, de centralitat indiscutible al districte de Gràcia i que de ben segur contribuirà a articular la vida d’aquesta plaça en procés de remodelació.

Amb una superfície total de 5.636 m2 distribuïts en quatre plantes, disposa d’un auditori, una sala polivalent, un amfiteatre, una sala d’exposicions i un bar cafeteria, a més de l’àrea infantil, l’àrea de diaris i revistes, la de fons general, i la de música i cinema. Té, a més, un espai multimèdia.

El fons documental inicial és de prop de vuitanta mil documents (24.200 dels quals provenen de les antigues biblioteques Antoni de Julià de Capmany i Pere Vila), i més de dues-centes subscripcions a revistes i diaris. La seva especialització temàtica és de cultura juvenil i viatges.

El 13 de novembre, obre les portes aquesta biblioteca de districte de nova planta, un edifici singular situat a la plaça Lesseps. Es tracta de la biblioteca més gran de la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat. Amb motiu de la inauguració, s’ha programat un cicle de conferències amb primeres figures de la literatura internacional.

Cicle de conferències “El valor de la paraula. Sis mirades entorn de la literatura”

En el context de l’Any del Llibre i la Lectura, s’ha convidat escriptors i teòrics de la literatura in-ternacional a donar la seva visió sobre el fet literari i la relació de la literatura amb la realitat, sobre com ens ajuda a afrontar la vida, i sobre quin és el seu valor i sentit en el conflictiu i apassionant món d’avui.

Dilluns 21 de novembreSalman Rushdie dialoga amb Rodrigo Fresán

Dimarts 22 de novembreTerry Eagleton

Dimecres 23 de novembreNélida Piñón

Dijous 24 de novembreKazuo Ishiguro dialoga amb Antonio Lozano

Dilluns 28 de novembreAlbert Sánchez Piñol dialoga amb Xavier Pla

Dimarts 29 de novembreRafael Argullol

Totes les conferències tenen lloc a les 19.00 h a la Biblioteca Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20-22)

Foto: L.M. Palomares

La nova Biblioteca Jaume Fuster

Foto

: L’e

stud

i

8

Dels jeroglífics a l’egiptologia

Les restes materials de la civilització de l’antic Egipte van despertar, al segle XVIII, la curiositat i la fascinació dels primers viatgers, aventurers, cien-tífics, militars, etc. que es van dedicar a investigar i donar testimoni, a través d’escrits i dibuixos, de la riquesa cultural de l’època dels faraons. El desxifra-ment de l’escriptura jeroglífica va posar les bases de la disciplina egiptològica. L’exposició reuneix veritables joies bibliogràfiques sobre les primeres impressions i estudis dels monuments de l’antic Egipte i sobre el desenvolupament de l’egiptolo-gia. Les peces, llibres i documents que s’exposen daten des del segle XVI fins al començament del XX i provenen de la Col·lecció d’Arqueologia Egípcia Jordi Clos i dels fons de la seva biblioteca.

Estructura en diferents àmbits, l’exposició s’obre explicant el sentit del títol “Paraules divines”. Per als antics egipcis, l’escriptura jeroglífica no va ser solament una eina d’organització del país i de transmissió dels coneixements, sinó que, a més, els seus signes posseïen connotacions màgiques i sagrades, eren considerats un do diví. El primer àmbit de l’exposició es deté en l’escriptura jeroglí-fica pròpiament: l’aparició dels primers signes, els tipus d’escriptura i els suports utilitzats, i el paper dels escribes. L’apartat “L’oblit de l’antic Egipte” mostra que aquella civilització, a partir del segle IV, va desaparèixer de la memòria històrica. El tercer àmbit està dedicat al “Naixement de l’egiptologia

A través de l’escriptura jeroglífica ha estat possible conèixer la riquesa cultural de la civilització de l’antic Egipte. En els darrers anys del segle XVII, l’expedició de Napoleó a Egipte, el descobriment de la pedra de Rosetta i el desxiframent dels jeroglífics per Champollion van desencadenar una veritable fascinació per la vida dels antics egipcis i el naixement de l’egiptologia. El Museu Egipci de Barcelona proposa un acostament a aquest món en l’exposició “Paraules divines: dels jeroglífics a l’egiptologia”, una visita imprescindible per conèixer els orígens de l’escriptura i els llibres.

“Paraules divines: dels jeroglífics a l’egiptologia”. Any del Llibre i la Lectura.Del 9 de novembre al 14 de març del 2006 al Museu Egipci de Barcelona (València, 284)

i les seves primeres grans obres”. És a partir de l’expedició napoleònica a Egipte que sorgeix una veritable fascinació pel món dels antics egipcis. El treball realitzat pels savis que acompanyaven l’exèrcit de Napoleó va potenciar l’estudi d’aquesta civilització, que va cristal·litzar amb el desxiframent dels jeroglífics per Champollion, considerat el veri-table pare de l’egiptologia. Així, es mostren llibres emblemàtics, com ara el diccionari de Champollion o els de viatges de Vivant Denon i d’altres il·lustres investigadors de l’època. El darrer apartat recull les publicacions egiptològiques més importants publi-cades a partir de l’any 1850 i fins a la primeria del segle XX. Entre aquestes, hi ha la narració del desco-briment i estudi de la tomba del faraó Tutankamon, amb el seu impressionant tresor, o la descoberta de les tombes reials de Tanis. Complementen la part gràfica de l’exposició una reconstrucció detallada del temple de Karnak en tres dimensions i les pro-jeccions de Description de l’Égypte, primera obra científica, impresa a París del 1809 al 1822, que constitueix el fonament de l’egiptologia.

Escriba decorant la seva tombaMuseu Egipci de Barcelona – Fundació Arqueològica Clos


Llibres il·lustrats per Picasso

L’exposició aplega vint-i-nou títols que perta-nyen als fons de llibres de bibliòfil del mateix Museu, datats entre el 1911 i el 1969. Són testimonis de la trajectòria artística i vital de Pablo Picasso i evi-dencien l’estreta relació que l’artista va mantenir, a partir del 1905, amb alguns dels poetes i escriptors més relle-vants del segle XX, com ara André Salmon, Max Jacob, Jean Cocteau, Iliazd, Tzara, Reverdy i Paul Éluard, entre d’altres.

Aquestes obres, a més de mostrar el treball i l’in-terès de Picasso en l’àmbit de l’edició, permeten veure la seva evolució i experi-mentació artística. Mostra d’aquesta unió entre art i edició, són els dos títols que obren l’exposició: Saint Matorel, del 1911, i Le siège de Jérusalem, del 1914. Per a aquestes dues obres –que formen part de la trilogia que va escriure Max Jacob sobre el seu alter ego, Mato-rel–, Picasso va realitzar, dins del llenguatge del cubisme, una sèrie de gravats que reflecteixen que el seu art vivia un moment de plenitud artística.

L’exposició presenta cinc àmbits que indiquen una classificació temàtica: “Autors clàssics”, “Lli-bres de creació literària”, “Toros”, “Sobre Picasso” i “Picasso, autor”. El visitant podrà gaudir de les obres originals –els llibres i, emmarcats, tots els gravats no relligats– i també “fullejar” digitalment

Dins del marc de l’Any del Llibre i la Lectura, el Museu Picasso de Barcelona presenta l’exposició “Llibres il·lustrats per Picasso. La col·lecció del Museu”, que mostra l’interès del pintor malagueny per l’edició de llibres, la relació que va establir amb poetes i escriptors, i el treball conjunt que va fer amb ells.

“Llibres il·lustrats per Picasso. La col·lecció del Museu”. Any del Llibre i la Lectura. De l’11 de novembre al 8 de gener del 2006 al Museu Picasso de Barcelona (Montcada, 15-23)

els exemplars en uns punts de consulta habilitats per a aquesta funció. El recorregut es completa amb títols com ara Les métamorphoses, d’Ovidi (1931), que conté el treball d’il·lustració preferit per Kanh-

weiler, marxant de Picasso, pels seus dibuixos d’un sol traç, purs i lluminosos; Vingt poèmes, de Góngo-ra (1948), amb quaranta-una pàgines il·lustrades amb gravats, i amb textos manuscrits sobre les plan-xes pel mateix Picasso; o Dans l’atelier de Picasso (1957), de Jaume Sabartés, del qual el Museu disposa d’un dels primers cinquanta exemplars, que, a diferèn-cia de la resta de l’edició, té una carpeta amb tret-ze litografies addicionals. Aquests són, entre d’altres, els magnífics títols que es poden veure en aquesta ocasió.

El gravat que reproduïm pertany al llibre El entierro del conde de Orgaz (Edito-

rial Gustavo Gili / Ediciones de la Cometa, Barcelona, 1939). Picasso el va il·lustrar amb tretze gravats. El pròleg, “No digo más que lo que digo”, és de Rafael Alberti.

Foto

: © P

ablo

Pic

asso

, VEG

AP,

Bar

celo

na, 2

005

El trozo de almíbar. París, 9 de juny del 1939. Burí sobre coure. Donació de R. Noguera, 1985


10

Kosmopolis ’05Edició especial

Per reflectir els canvis que estan afectant els hàbits de lectura i explorar la crisi ambigua del suport llibre, hem preparat una instal·lació audiovisual titulada Lector Mundi. Una conferència de Roger Chartier sobre l’evolució del públic lector des del segle XVII fins avui dia complementa aquesta producció pròpia, tot situant-la en un adequat marc teòric. Per constatar la llum perdurable de Cervantes, tindrem un singular col·loqui de joves escriptors dedicat a estimular els modes contemporanis de lectura d’El Quixot.

K05 presenta, a més, una síntesi del projecte “Geografies literàries del Raval”, amb intervencions especials de Juan Marsé, Quim Monzó i Carlos Ruiz Zafón. Continuarem fomentant el diàleg amb la ciència en una sessió dedicada al nou humanisme de tercera cultura. La trobada serà moderada per John Brockman i comptarà amb la presència de tres científics prestigiosos: Marc Hauser, Lee Smolin i Robert Trivers. També la influència d’Internet en la cuina de l’escriptura quedarà reflectida en la nostra

habitual tertúlia Cafè Europa, aquest cop amb @ incorporada, blocs per a la controvèrsia, interven-cions en xarxa, i música electrònica.

El hip-hop i la spoken word ocupen novament un espai privilegiat amb la convocatòria d’una “batalla de versos”, un taller d’escriptura a càrrec de Nach, sessions d’electrospoken amb Bruno Galindo i Alpha Decay + Pablo Maffi, i una performance de Dennis Rollins en què es rendeix homenatge als gairebé cinc-cents anys de la música negra americana. Hi haurà, també, una nova entrega de Canal Alfa, el primer canal experimental de televisió dedicat a la literatura; una activació especial de Pati Kos-mopolis, amb narradors orals; una recollida de lli-bres, bookcrossers, speaker’s corner, la Word Wall Web i un nou espai per al contacte directe entre el públic i els creadors (Espai Gutenberg), amb la visita d’Eduardo Arroyo, Frederic Amat, Gino Rubert i Joan Pere Viladecans.

El programa complet i tots els participants confir-mats fins ara, els podeu consultar a la nostra pàgina web. Ens complaurà mantenir-vos informats de les darreres novetats de la festa a través del vostre correu electrònic. Gràcies per col·laborar i participar en el final d’un any intensament literari.

Juan InsuaDirector de Kosmopolis

Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura altera el seu caràcter biennal amb una edició especial compacta, que tindrà lloc els propers 2, 3 i 4 de desembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La celebració de l’Any del Llibre i la Lectura i el quart centenari d’El Quixot són motius eloqüents per afegir-nos a un període d’alta intensitat mediàtica per a la literatura i intentar fer-ho sense haver de renunciar a l’estil que caracteritza aquest projecte.

KOSMOPOLIS. Festa Internacional de la Literatura 2005: edició especial. Any del Llibre i la Lectura2, 3 i 4 de desembre al CCCB (Montalegre, 5)www.cccb.org/kosmopolis


“Entrellibres. Fotografies d’Abelardo Morell”

“Entrellibres. Fotografies d’Abelardo Morell” es podria qualificar d’autèntic tribut visual a la paraula escrita. Per mitjà de la seva obra, el pres-tigiós fotògraf d’origen cubà Abelardo Morell ens transmet l’amor que sent pels llibres i per les pos-sibilitats que l’art ofereix per parlar-ne, tant com a objectes com pels continguts que enclouen. Així, l’exposició mostra les personals i elegants foto-grafies en blanc i negre d’Abelardo Morell, que fan desfilar davant nos-tre llibres poc comuns: llibres d’art, llibres que per si mateixos esdeve-nen peces artístiques, llibres que, pel volum que tenen, recorden escultures, etc.

El mateix fotògraf ens parla de la seva experiència en aquest projecte: “[...] La meva atracció pels llibres no tenia tant a veure amb la seva raresa o el seu preciosisme, com amb el meu desig de trobar-hi les històries que havia d’expli-car. La finalitat del meu treball és fer fotografies d’aquelles narracions imaginàries. Un dels plaers més grans que m’ha proporcionat aquest treball ha estat esmerçar molt de temps en els llibres: mirar-los, abraçar-los, olorar-los i llegir-ne moltíssims, de grossos, alts, pomposos, modestos, divertits, tris-tos, orgullosos, injuriosos i radiants. Naturalment, a més d’aquests, n’hi ha molts més que esperen ser

Exposició d’un centenar de fotografies d’Abelardo Morell que recorren la història del llibre, l’escriptura, les biblioteques i els exemplars incunables de diversos museus del món. L’Any del Llibre i la Lectura, l’Espai Xavier Miserachs del Palau de la Virreina, sala dedicada a la fotografia, se suma, amb aquesta exposició, a l’homenatge al món del llibre.

trobats... per qui sigui! Per mi, la màgia d’aquests objectes està en una dimensió que se situa entre la fotografia d’un llibre i el llibre en si mateix; de vega-des he viscut la meravellosa experiència d’arribar a la certesa que els llibres contenen tot el material de la vida, tot allò que cap entre la A i la Z.”

Abelardo Morell va néixer el 1948 a l’Havana, Cuba. Als catorze anys, va emigrar amb els seus

pares als Estats Units. Ha mostrat la seva obra en nombroses exposici-ons individuals, princi-palment als Estats Units: Chicago, Los Angeles, Baltimore, San Francis-co, Detroit, etc., però també al Canadà, Israel, Londres, París, Tòquio, Mèxic, etc. El Museum of Modern Art de Nova York, l’Art Institute de Chicago i més de qua-ranta museus i institu-cions d’arreu del món

han incorporat obres d’Abelardo Morell a les seves col·leccions. Ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaca el Guggenheim Fellowship, rebut el 1993. Ha publicat vuit llibres de fotografia i actual-ment és professor de fotografia al Massachusetts College of Art.

“Entrellibres. Fotografies d’Abelardo Morell”. Any del Llibre i la Lectura. Del 9 novembre al 8 de gener a l’Espai Xavier Miserachs del Palau de la Virreina (la Rambla, 99)

Don Quijote. 2005

12

Una tardor de llibres i ciència

Aquesta és una oportunitat per apropar-se a la literatura de divulgació i de pensament científic. En la societat actual, la ciència i la tecnologia tenen una presència important en el dia a dia, i la literatura, com en altres disciplines, ens pot ajudar a comprendre la realitat i a fer-nos-hi pensar i reflexionar.

Les activitats de la Tardor del Llibre de Ciència tenen lloc principalment dins de la Setmana de la Ciència (del 4 al 15 de novembre), tot i que s’allar-garan fins al final d’any. L’acte central és la I Mostra del Llibre de Ciència, del 4 al 13 de novembre, organitzada conjuntament per la Direcció de Pro-moció de Cultura Científica (Institut de Cultura) i CosmoCaixa, en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica. En aquesta confluència, que neix amb la voluntat de ser anual, es podrà trobar una selecció llibres ja considerats

La tardor a Barcelona pren tonalitats de ciència per quart any consecutiu. La literatu-ra i la ciència s’uneixen per molts motius, el principal dels quals és la celebració l’Any del Llibre i la Lectura, però també l’aniversari de la mort de Jules Verne. És aquesta simbio-si un anunci del que serà el 2007, l’Any de la Ciència.

Setmana de la Ciència: del 4 al 15 de novembre en diversos espais de la ciutatI Mostra del Llibre de Ciència: del 4 al 13 de novembre a CosmoCaixawww.bcn.es/cultura i www.cosmocaixa.com

com a clàssics i, també, els catàlegs i les novetats més recents de diversos temes científics.

La Mostra inclou un simposi que ha de servir per reflexionar sobre el llibre de ciència, el seus orígens, la seva complexa relació amb el món de l’edició o la influència que tenen les noves tecno-logies, o l’augment que experimenta aquest tipus de literatura al món anglosaxó. A més, comptarà amb la presència de diversos autors que signaran i presentaran els seus llibres.

Aquesta Tardor del Llibre de Ciència també té un espai especial a les biblioteques de Barcelona, on s’ha ofert, per primera vegada, un club de lec-tura sobre ciència i on se celebra un cafè científic. També, amb motiu de l’Any Mundial de la Física, es presentarà el conte Take, el fotó. Un vertiginós viatge des d’una supernova fins a Barcelona, adre-çat als nens i nenes que participen en l’Audiència Pública d’enguany: “Barcelona fa ciència!”

El Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella ofe-reix, també, un atractiu programa d’activitats durant la Setmana de la Ciència d’enguany, en el qual s’inclouen visites dinamitzades sobre la mitologia que envolta els dinosaures, o un taller sobre el vol dels ocells.

En definitiva, un programa que vol crear espais a la ciutat on trobar-se amb la ciència, sigui per mitjà de la lectura o d’activitats dinàmiques i divertides per a tota mena de públics.

Gemma Revuelta Directora de Promoció de Cultura Científica de l’Institut de Cultura de Barcelona

Tardor Científica del 2004


Any del Llibre i la Lectura. Una selecció

Novembre-desembre

www.anyllibre2005.bcn.es


“Literatures de l’exili”

Exposició que recorre la literatura catalana des de la caiguda de Barcelona el 1939, fins als anys setanta i les seves connexions amb les literatures amb les quals va conviure.Fins al 29 de gener al CCCB (Montalegre, 5)

Jornades “Biblioteca pública i lectures”

Congrés sobre els reptes que les biblioteques del segle XXI hauran d’assumir.2, 3 i 4 de novembre a l’Institut del Teatre, Sala Ovidi Montllor (pl. Margarida Xirgu, s/n)

“D’Ulisses a Ulisses. El desarrelament en la literatura universal d’Homer a Joyce”

Cicle de conferències que fan un itinerari per la literatura universal. Novembre a la Casa del Llibre, Espai Mallorca, Catalònia, Altaïr, Proa Espais, Áncora y Delfín, i última sessió al Saló del Llibre

“Diàlegs sense fronteres. Noves cartografies literàries”

Diàlegs entre escriptors exiliats a Barcelona i escriptors catalans. Hi participen Nazanin Amirian i Anna Briongos, Mathias Enard i Ana Nuño, Agnès Agboton i Manuel Serrat Crespo, Salah Jamal i Ignasi Riera, Leonardo Valencia i Enrique Vila-Matas, Monica Zgustova i Simona Skrabec. Organitzen el KRTU, el PEN Català i l’Ateneu Barcelonès.2, 8, 22 i 30 de novembre i 14 i 20 de desembre a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès (Canuda, 6)

“Converses a Barcelona. Llibres per pensar, llibres per somiar”

Cicle de conferències en què pensadors i narradors parlaran dels grans textos de la nostra cultura. Els dijous de novembre al Palau de la Virreina (la Rambla, 99)

“Barcelona i els llibres, els llibres de Barcelona”

Simposi internacional sobre edició, crítica i lectura, amb debats i taules rodones sobre la relació que han mantingut Barcelona i el món dels llibres.Del 8 al 10 de novembre a la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585)

I Saló del Llibre de Barcelona

Fira internacional de llibres, on es trobaran els fons de les editorials i es programaran debats, exposicions i activitats.Del 8 al 13 de novembre a la Fira de Barcelona (av. Reina Maria Cristina, s/n)

Simposi “Els futurs de la indústria editorial”

Reuneix experts i professionals, locals i internacionals, per parlar sobre els grans reptes de futur de la indústria editorial. El creixent paper de la indústria del llibre com a motor econòmic a les noves societats del coneixement, la globalització del sector, les seves relacions amb la indústria cultural i les innovacions tecnològiques delimiten actualment un escenari en què es dibuixen diferents vies de futur. 16, 17, 18 novembre a la Biblioteca Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20-22)

Encara es poden veure . . .

“Ignasi Aballí. 0-24 h”. Fins al 8 de gener al MACBA

“La paraula figurada”. Fins al 8 de gener al MNAC (Palau Nacional, parc de Montjuïc)

“Jules Verne. Viatjar, viatjar, viatjar”. Fins al 30 de gener a CosmoCaixa (Teodor Rovi-ralta, 55)

Foto

: Ros

send

Cas

anov

a

14

Entrevista: Francesc Casadesús

Vint anys després de ser inaugurat per Peter Brook, el Mercat de les Flors es converteix en un centre de caràcter nacional dedicat a la dansa, o més exactament

a les arts del moviment. El seu nou responsable és Francesc Casadesús (l’Esquirol, 1964), que aporta una experiència no només com a gestor (responsable de comunicació del

MACBA i gerent de l’Institut de Cultura de Vic), sinó també com a ballarí (amb Iago Pericot i Sèmola Teatre, entre d’altres).

Quin és el principal repte d’aquesta nova etapa del Mercat de les Flors?Hem de fer una definició i un canvi d’orientació. No ho dic en el sentit d’anar contra res del que s’ha fet, sinó en el de subratllar allò que el Mercat de les Flors havia anat fent els últims temps. El Mercat sempre ha fet una funció de cobrir allò que no feia cap altre espai de la ciutat: a vegades es tractava de mirar cap a l’estranger, i altres cops, de donar suport a la creació emergent. Quan es va inaugurar, va ser sobretot una finestra que mostrava el que es feia a fora. Però el panorama a Barcelona ha canviat molt des que es va inaugurar el Mercat l’any 1985.

En quin sentit?Ara hi ha espais i equipaments nous que abans no existien: hi ha un Teatre Nacional, unes sales privades, un nou Teatre Lliure. En canvi, crec que queda descuidat un sector, el del moviment.

Això es concreta en un nom: el Centre Nacional de les Arts del Moviment.Sí, és un nom que, de manera sorprenent, ha anat quedant com una espècie de marca des que vam presentar el nou projecte. Però cal dir que no ens plantegem abandonar el nom de Mercat de les Flors. La identitat no es fa canviant un nom.

Per què parlar de moviment en comptes de dansa?La paraula moviment és més gran que la paraula dansa. Dient moviment diem més coses; parlem d’una poètica del moviment. Evidentment, parlem del moviment del cos, és a dir de la dansa, però també del moviment visual, fet que ens porta al teatre visual; del moviment dels objectes, i en aquest cas parlarem del teatre d’objectes, o fins i tot podem incloure-hi el circ, sempre que sigui d’una poètica contemporània. Fins i tot la imatge digital és imatge


en moviment i s’utilitza cada cop més en els espec-tacles. Parlar de moviment ens dóna identitat, però alhora ens obre un camp molt ampli.

Quins projectes té el Mercat en tant que motor de la creació?Cal trobar una identitat per al Mercat en el panora-ma actual i aconseguir que compleixi la seva funció de motor i d’agitador. Trobar un espai propi dins de la ciutat. El Mercat no ha de fer una programació d’aparador, sinó d’agitador. El Mercat vol anar més enllà de ser un teatre o una sala d’exhibició; volem, també, acollir creadors i fer una reflexió sobre l’art contemporani lligat al moviment.

Per exemple?Considero que la programació no ha de ser el més important. Per això, cal fomentar trobades amb el públic, fer jornades de debat i de refle-xió, acollir companyies i fer residències, mostrar espectacles en procés de treball. Evidentment, la programació ha de tenir uns moments impor-tants i de gran reclam, però no podem oblidar un treball més de fons que produeixi resultats a mitjà termini. No té sentit programar només grans companyies que siguin un èxit assegurat avui, sinó que cal pensar també en projectes que puguin ser un èxit d’aquí a uns quants anys. Cal buscar un equilibri entre allò que porta públic i allò que és una aposta.

El seu doble perfil, com a ballarí i com a gestor, pot ajudar a trobar aquest equilibri.A un gestor potser li és més fàcil donar preferència als resultats, i en canvi un creador pot caure en la temptació de fer una programació que només vol ser rebel o trencadora. Tenir aquest doble perfil és com tenir dues consciències, i a vegades això em crea una certa tensió interna.

Quan començarem a notar els canvis?El 2006 serà encara un any de transició. El Mercat de les Flors com a centre de les arts del moviment arrencarà a partir de l’octubre del 2006 i, sobretot, a partir del 2007.

Fins ara, el Mercat de les Flors era un tea-tre municipal. Ara també hi ha finançament

de la Generalitat i del Ministeri de Cultura. Què suposa per al Mercat la participació del Ministeri?Suposa que el Mercat es converteix en l’únic centre dedicat al moviment a escala estatal. És positiu perquè vol dir que Barcelona és la seu d’un pro-jecte per a tot Espanya. És lògic, a més a més, que aquest centre es faci a Barcelona, perquè la gran majoria de creadors han acabat venint a Barcelona. Per tant, això ens permet atreure encara més cre-adors, establir més xarxes cap a altres institucions estatals i cap a l’estranger i, evidentment, suposa tenir més recursos.

Com veu la situació de la dansa a Barcelona des del punt de vista creatiu?Veig que hi ha molta sensibilitat dels creadors cap al públic. Els creadors van passar una època d’alt nivell de creació, però que els va distanciar del públic, que no sempre entenia aquelles obres. Ara hi ha unes ganes d’acostament. D’altra banda, veig que hi ha una gran riquesa de creadors joves que, si no els cuidem, marxaran, i hem de fer el possible perquè no marxin i desenvolupin un llenguatge nou.

Quin paper tindrà el Mercat en la futura Ciutat del Teatre?De moment cal posar les peces que formen aques-ta Ciutat del Teatre: l’Institut del Teatre, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i un futur espai de residències. Després caldrà consolidar-ho, i més endavant parlar-ne i buscar sinergies. I estic segur que serà fàcil trobar-les i que aleshores la força que tindrem aquí, a Montjuïc, serà molt gran.

”“El Mercat de les Flors

no ha de fer una programació d’aparador,

sinó d’agitador

16

Singapur, una vibrant ciutat per a les arts

Singapur ha prosperat de manera considerable en els dar-rers quaranta anys, fins a arribar a convertir-se en un reconegut actor de l’escena internacional. Aquesta ciutat Estat és una de les economies més fortes i més com-petitives del món, té una de les rendes per càpita més elevades de la regió i la pràctica totalitat dels seus ciutadans gaudeixen de plena ocupació. No obstant això, aquesta metròpolis multira-cial, la població de la qual supera lleugerament els quatre milions d’habitants, és una mica més que un bulliciós centre econòmic i financer. També és una de les ciutats més habitables del món, amb bons habitatges, un siste-ma de sanitat públic accessible i una avançada atenció mèdica, una xarxa de transport eficient, i un entorn net i verd. A més, la vida a Singapur es veu enriquida per una intensa activitat artística i cultural.

A Singapur, les arts estan experimentant una etapa de ràpid creixement. Reconeguda com una de les ciutats amb més dinamisme cultural de l’Àsia i el

Pacífic, Singapur presenta un dels programes de creativitat artística més rics de la regió, on, al costat de les ofertes locals, destaquen els treballs internacionals de pro-ductors i presentadors artístics independents. Diversos festivals internacionals, com ara el Festival de les Arts de Singapur –el prin-cipal esdeveniment artístic del país–, presenten regularment al públic local el millor de la ciutat i de la resta del món.

En la dècada passada, el total de les activitats artístiques de Singapur (definit com el nom-bre total de dies d’exposicions i actuacions) va créixer a un ritme anual del 16%. El 2004, les activi-tats artístiques van assolir la xifra de 19.095. Aquell mateix any, les assistències a actuacions de pagament van depassar la barre-ra del milió, bo i batent un nou record amb la xifra d’1,1 milions d’assistències (un augment del 13% respecte a l’any anterior). El 2002, un estudi triennal va revelar que, aquell any, el 27% dels habitants de Singapur havia assistit a una actuació artística o visitat una exposició d’art, xifra que representava un augment de l’11% respecte al 1996 i del 15% respecte al 1999. En deu anys, les societats i companyies artístiques registrades han experimentat una tendència de creixement del 5%. El 2004, es van registrar 588 socie-

tats i companyies relacionades amb les arts, i tots aquests indi-cadors continuen mantenint una tendència a l’alça.

El creixement de les arts a Singapur s’ha vist influït pel tradi-cional patrimoni asiàtic de la seva població multicultural i pel pols contemporani propi d’una ciutat cosmopolita. Des dels inicis de la seva història com a nació, els artistes de Singapur s’han inspi-rat en la confluència de cultures i de tradicions artístiques que la caracteritzen. Una vegada satisfe-tes les necessitats essencials que van marcar els inicis de la història del país, Singapur va començar a destinar més recursos a la creació d’una societat dinàmica i vibrant en l’àmbit cultural. L’informe del Consell Assessor per a l’Art i la Cultura del 1989 se sol consi-derar fonamental per al desen-volupament artístic i cultural de Singapur. Aquest informe va pre-parar el terreny per a la fundació del Consell Nacional de les Arts i el Consell Nacional del Patrimo-ni, a més d’impulsar el desenvo-lupament d’infraestructures, com ara el Museu d’Art de Singapur, el Museu de Civilitzacions Asiàti-ques i The Esplanade - Theatres on the Bay, inaugurat el 2002. Aquest complex cultural, la construcció del qual va suposar una inversió de 600 milions de dòlars nord-americans, inclou, entre altres


característiques principals, una sala de concerts per a mil sis-cents espectadors, equipada amb una volta acústica dissenyada pel gran mestre Russell Johnson, i un teatre amb un aforament de dos mil seients, un prosceni ajustable i una fossa d’orquestra. Durant el seu segon any a ple rendiment, va rebre més de set milions de visitants i va acollir més de mil vuit-centes representacions i més de disset mil artistes.

El Consell Nacional de les Arts va ser fundat el 1991 per impul-sar el desenvolupament artístic i cultural. El seu objectiu consisteix a construir un sòlid ecosistema artístic a Singapur mitjançant la creació d’un entorn que afavo-reixi la florida de les arts, sigui accessible per a tothom i en el qual els artistes i grups comptin amb el compromís institucional, el suport financer i els recursos necessaris per triomfar, tant al país, com en l’àmbit internacio-nal. En el darrer exercici financer, el Consell va concedir ajudes per un total de 12,3 milions de dòlars, destinades a subvencions gene-rals i de formació, subsidis per a locals i instal·lacions, contribuci-ons específiques a determinades obres i presentacions a l’estran-ger. Per ajudar a desenvolupar el talent artístic a Singapur, el Con-sell també treballa en estreta col-laboració amb diversos sectors relacionats, com ara institucions artístiques i educatives, entre les quals destaquen l’Acadèmia Nanyang de Belles Arts, el Col-legi de les Arts LaSalle-SIA i el Conservatori de Música Yong Siew Toh. Així mateix, participa activament en la creació de la

primera escola d’art de Singapur destinada a joves d’entre tretze i divuit anys.

Des de la fundació del Consell Nacional del Patrimoni, el 1993, s’han dedicat importants esforços a explorar i presentar el patrimo-ni i el sentiment nacionalista dels habitants de Singapur. Les insti-tucions integrades en el Consell són, entre d’altres, el Museu d’Art de Singapur i el Museu de Civi-litzacions Asiàtiques. Les galeri-es del Museu d’Art de Singapur exhibeixen treballs de la col·lecció permanent, composta per cinc mil cinc-centes obres d’art modern i contemporani del sud-est asiàtic del segle XX, i que constitueix la col·lecció més important en la seva classe a escala mundial. El Museu de Civilitzacions Asiàtiques, situ-at a l’Empress Place Building –un edifici magníficament restaurat de més de cent vint anys d’antigui-tat–, conté onze galeries, amb una extensió de més de 14.300 metres quadrats, que mostren cinc mil anys de la història i l’art de la Xina i del sud-est i sud-oest asiàtics.

Singapur també ocupa una posició clau pel que fa a la pro-moció i la creació d’oportunitats multilaterals de treball en xarxa entre organitzacions artístiques internacionals. El 2003, la Soci-etat Internacional per a les Arts Escèniques (ISPA) va celebrar a Singapur el seu primer congrés internacional a Àsia. Aquell mateix any, la ciutat també va organitzar altres quatre conferències inter-nacionals relacionades amb les arts: la IV Conferència de l’Aliança d’Orquestres de la regió d’Àsia-Pacífic, la 29a Conferència Inter-nacional de Música per Ordinador,

la Segona Cimera Mundial de les Arts i la Cultura, i la 2003 ClickArt-World Photojournalists Meet. A través del seu Consell Nacional de les Arts, Singapur ocupa un pa-per fonamental en associacions i xarxes com ara la Federació Inter-nacional de Consells de les Arts i Agències Culturals (IFACCA) i l’Associació Asiàtica de Festivals d’Arts Escèniques (AAPAF).

Singapur s’ha compromès a desenvolupar el seu paisatge artís-tic i cultural perquè considera que d’aquesta manera donarà curs a la capacitat creativa del país, la qual cosa contribuirà a crear una eco-nomia i una societat més actives i més vibrants. Ja s’han engegat nous desenvolupaments i noves iniciatives, incloent-hi la Biennal de Singapur, que se celebrarà l’any vinent. També s’ha donat a conèixer un ambiciós pla per transformar la ciutat en una metrò-polis cada dia més dinàmica. Part d’aquest pla inclou un nou centre urbà al costat de la badia, un més gran nombre d’àrees dedicades a la conservació de la natura, museus i galeries, centres hote-lers, i una infinitat de noves acti-vitats d’entreteniment.

Nigel SimConsell Nacional de les Arts de Singapur

www.nac.gov.sg

1818

Barcelona & fotografia

El 10 de novembre del 1839, el gravador barce-loní Ramon Alabern i Casas va obtenir un daguer-reotip de la Llotja i de la Casa Xifré. S’iniciava, així, una llarga història, fins ara de 166 anys, que ha unit Barcelona i la fotografia. Una relació relativament curta en el temps –si la comparem amb la trajec-tòria del dibuix i la pintura–, però molt fructífera. Sens dubte, la tècnica de captació de la realitat en imatges que més i millor ha dialogat amb la ciutat, ha estat la fotografia. Una gran quantitat de fotògrafs de qualitat s’han interessat a captar la realitat física i social de Barcelona, els seus espais i la gent que els ha ocupat i usat. Moltes altres ciutats els han semblat també atractives a aquests creadors, però Barcelona, per la condició de ciutat avançada i moderna en el seu context geogràfic, per la qualitat del seu marc físic, per la seva llum mediterrània, per la intensitat de la vida als seus carrers, per la suma d’aquests factors i d’altres, ho ha estat de manera sobresortint. En aquest sentit, és especialment significatiu el gran nombre de fotògrafs forans d’alt nivell que, des de l’origen mateix d’aquesta relació, han volgut plasmar en les seves obres la Ciutat Comtal.

L’exposició s’organitza en tres apartats. El pri-mer, “Mirades”, està relacionat amb les formes de veure pròpies de la fotografia, que aporten molt a la nostra manera d’analitzar, d’entendre, de criticar i de gaudir la ciutat. I el segon, “Espai”, i el tercer, “Societat”, tenen a veure amb els dos

El Museu d’Història de la Ciutat i l’editorial Lunwerg organitzen, a la Casa Padellàs, l’exposició “Barcelona & fotografia”, una mostra que té com a objectiu presentar d’una manera global i sintètica, les relacions riques i complexes entre aquests dos mons i, alhora, retre homenatge a la capacitat de la fotografia per captar i mostrar la realitat urbana.

“Barcelona & fotografia”Del 18 de novembre al 19 de març del 2006 al Museu d’Història de la Ciutat, Casa Padellàs (pl. del Rei, s/n)

elements bàsics que conformen la ciutat: el conti-nent i el contingut, l’espai urbà i la societat urba-na. En aquests tres àmbits, doncs, s’hi podran veure, des de la primera fotografia que es va fer a Barcelona, que és també la primera captada a l’Estat espanyol, fins a fotografies realitzades recentment per fotògrafs contemporanis. Més de vuitanta noms destacats de la fotografia europea, com ara Agustí Centelles, Bill Brandt, Francesc Ca-talà-Roca, Henri Cartier-Bresson, Joan Fontcuber-ta, José María Alguersuari, Juana M. Furió Sancho, Melva Levick, Oriol Maspons, Pere Formiguera, Ricard Tarré, Pilar Aymerich, Robert Capa, Wolfang Weber o Xavier Miserachs.

La mostra suposa una oportunitat única de conèixer millor la nostra ciutat a través d’imatges dels seus carrers, dels seus espais públics, dels seus habitants, de la vida quotidiana, de la festa, del conflicte, del treball, etc., procedents d’arxius molt diversos, entre els quals hi ha, per esmentar-ne tan sols uns quants, l’Arxiu Històric de la Ciutat. Arxiu Fotogràfic, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Bibliotèque National de France, l’Arxiu Mise-rachs, el Bill Brandt Archive, el Magnum Photos o la Biblioteca de Catalunya.

27/10/2004 08:12 h

Foto

: Rog

er G

abar

rús

Novembre - desembre a BarcelonaAquesta selecció conté una mostra de les activitats culturals més destacades organitzades per l’Institut de Cultura de Barcelona o altres entitats. Informació exhaustiva i permanentment actualitzada, a Internet:

www.bcn.es/culturawww.bcn.es/canalcultura

novembre-desembre 2005 19

Cicle “El cinema lletrista, entre la discrepància i la sublevació”

Programa de cinema comissariat per Eugeni Bonet i Eduard Escofet. Es projecten les obres: Une oeuvre, Les preuves, Un navet, The Song of Rio Jim, Le Film est déjà commencé?

Fins a l’1 de desembre al MACBA

X Mostra de Cinema Africà

Del 3 al 9 de novembre als Cinemes Casablanca (pg. de Gràcia, 115)

Loop ’05

Fira i Festival de Videoart

Del 7 al 20 de novembre al Barceló Hotel Sants (pl. Països Catalans, 1)

AUDIOVISUAL

L’Alternativa XII

Festival de cinema independent de Barcelona que presenta més de dues-centes pel·lícules que

donen fe de l’ampli panorama que ofereix la cinematografia més arriscada.

De l’11 al 19 de novembre al CCCB, Méliès Cinemes, FNAC el Triangle i Institut Francès

RESFEST

Festival de cinema digital, disseny, televisió, vídeo musical i net cinema, Resfest és el nou cinema independent, elaborat quasi exclusivament amb línies digitals. Inclou una retrospectiva del grup californià Traktor, un especial sobre els videoclips del músic Beck, etc.

De l’1 al 4 de desembre al Teatre Mercat de les Flors

Límit

De Nats Nus Dansa, amb la direcció de Toni Mira. Espectacle a l’entorn de la idea dels límits que envolten constantment l’ésser humà, en una recerca interior de com afecten a l’hora de viure.

Del 3 al 6 de novembre al Teatre Mercat de les Flors

Foi

Amb la companyia Les Ballets C. de la B.

12 i 13 de desembre al Teatre Lliure, Sala Fabià Puigserver

Psitt !! Psitt !! / Caravan

Amb la companyia Gelabert-Azzopardi.

Del 23 al 29 de desembre al Teatre Lliure, Sala Fabià Puigserver

DANSA

“Mientras tanto... Iván Zulueta”

Exposició de petit format on es mostren dos treballs pràcticament inèdits d’Iván Zulueta: la llarga sèrie de polaroides i algunes de les seves peces en súper vuit realitzades entre el 1971 i el 1976.

Fins al 18 de desembre al CCCB

“Entusiasme”

La creativitat de grups, clubs i comunitats, el cinema amateur i l’emergència de certa contracultura són alguns dels temes que exploren els artistes Neil Cummings i Marysia Lewandowska en la seva

EXPOSICIONS

recopilació d’imatges i textos encarregats especialment al voltant del tema de l’entusiasme.

Fins al 15 de gener del 2006 a la Fundació Antoni Tàpies

“Vola amb nosaltres”

Selecció de cartells d’aviació que mostra com evolucionen de forma paral·lela l’aviació (des dels vols pioners fins a la consolidació de les línies comercials) i la publicitat.

Del 2 de novembre al 8 de gener al Museu de les Arts Aplicades - Museu de les Arts Decoratives (Palau Reial de Pedralbes)

20

BAC ’05

Festival Internacional d’Art Contemporani a Barcelona.

Del 8 a l’11 de novembre en diversos espais de la ciutat

“Jo Spence”

Recorregut pel treball de Jo Spence (1934-1992), una personalitat clau en l’escena fotogràfica anglosaxona a partir de mitjan anys setanta, que mostra les seves preocupacions politicopedagògiques inicials fins al desenvolupament dels processos d’escenificació i de fototeràpia.

Del 10 de novembre al 15 de gener al MACBA

“Premis i beques Caja Madrid”

L’art de les darreres generacions d’artistes joves.

De l’11 de novembre al 31 de desembre a la Capella (Hospital, 56)

“Mestres del collage. De Picasso a Rauschenberg”

Recorregut per la història del collage, des dels inicis amb els cubistes (papier collé, fotomuntatge, assemblage, etc.), posant l’èmfasi en els pioners de cada període (Picasso, Braque, Matisse, Boccioni, Ernst, Cornell, Schwitters o Rauschenberg) i destacant-ne l’ús personal que en va fer Joan Miró tant en pintura, com en escultura.

Del 26 de novembre al 26 de febrer del 2006 a la Fundació Joan Miró

“Rembrandt. La llum de l’ombra”

Selecció de cent gravats de Rembrandt procedents de la Bibliothèque National de France i la Biblioteca Nacional de España. L’estampa dels cent florins, Les tres creus o Ecce Homo es mostren a través de diverses proves.

Del 28 de novembre al 26 de febrer a la Fundació Caixa Catalunya - la Pedrera

“Teatres de joguina de Catalunya”

Amb el subtítol “De l’entre-teniment al col·lec-cionisme. Catalunya

s. XIX-XX”, l’exposició permet

resseguir per primera vegada la història dels teatres de paper a Catalunya. Des de les ombres xineses fins als teatres litogràfics, amb els seus proscenis, telons de boca, de fons, bastidors i personatges, s’hi pot admirar una selecció de les principals editorials dels segles XIX i XX.

Del 15 de desembre al 30 de març al Museu Frederic Marès (pl. de Sant Iu, 5-6)

“El cubisme i els seus entorns a les col·leccions de Telefónica”

En la dècada dels vuitanta, Telefónica adquireix un important conjunt d’obres de Juan Gris. Entorn de l’obra d’aquest artista, la mostra reuneix, també, obres d’altres pintors lligats al moviment cubista, com ara Albert Gleizes, Jean Metzinger, George Valmier, Auguste Herbin o Natalia Gontxarova, i permet veure l’impacte que va tenir el cubisme en els artistes espanyols María Blanchard o Torres-García.

Del 22 de desembre al 23 d’abril al MNAC

“Gemmes de la península Ibérica”

Esplèndid recorregut pel procés de transformació del material gemmològic en joies: l’obtenció del material en brut, la investigació, l’anàlisi dels materials i les seves aplicacions. De cada exemplar i material se n’extreu tota la bellesa.

Fins al final d’any Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella - Museu de Geologia

Encara es poden veure...

“Temps de vídeo. 1965-2005. Col·lecció Nouveaux Médias del Centre Pompidou”. Fins al 8 de gener del 2006 a CaixaForum

“Robert Whitman. Playback”. Fins al 8 de gener al MACBA

“Günter Brus”. Fins al 15 de ge-ner al MACBA

“El descobriment de la cerà-mica catalana a les col·leccions privades. Segles XV-XVIII”. Fins al 15 de gener a la Fundación Francisco Godia

“Caravaggio i la pintura realis-ta europea”. Fins al 15 de gener al MNAC (Palau Nacional, parc de Montjuïc)

“Art Nouveau. El llegat de Sigfried Bing”. Fins al 29 de ge-ner del 2006 a CaixaForum

“El Perich sense concessions”. Fins al 8 de gener al Palau de la Virreina (la Rambla, 99)

EXPOSICIONS


Festival Internacional de Jazz de Barcelona

Chic Corea i Touchstone, Chucho Valdés Quartet, Maria Schneider Orchestra, Brad Mehldau, Michael Camilo i Llibert Fortuny, entre d’altres.

Fins al 4 de desembre al Palau de la Música Catalana, l’Auditori i el Teatre Nacional de Catalunya

Festival Hipersons

El seu àmbit és la descoberta i la presentació dels nous valors del pop i el rock que van sorgint en l’escena barcelonina.

De l’11 i el 26 de novembre al Sidecar, centre cívic Convent de Sant Agustí, MACBA i CCCB

Andrés Calamaro17 de novembre al Palau Sant Jordi

Coldplay20 de novembre al Palau Sant Jordi

Raimon

Amb motiu del centenari de l’Institut Químic de Sarrià.

21 de novembre al Palau de la Música Catalana

Festa de Santa Cecília

Activitats musicals per celebrar la diada de la patrona de la música.

22 de novembre en diversos espais de la ciutat

Cicle de Concerts de Tardor 2005

Tres concerts que posen l’èmfasi en compositors catalans que han estat importants en el panorama

MÚSICA

musical del nostre país. A càrrec de l’Orquestra de Cambra Catalana.

23, 27 i 22 de desembre al CCCB

Rosana

Presenta el seu últim treball, Magia.

25 i 26 de novembre al Palau de la Música Catalana

Festival del Mil·lenni

Del 27 al 30 de desembre al Palau de la Música Catalana

Joaquin Sabina

Del 29 de novembre a l’1 de desembre a l’Auditori

Arco y Flecha i Pocket Club

Dos cicles de concerts ben diferents: l’un, amb músics que exploren nous camins del jazz, i l’altre, la fusió de músiques de les joves generacions emergents.

Durant el novembre i el desembre al Mercat de les Flors

Festival d’Òpera de Butxaca

Festival que aposta per la nova creació operística. Estrena cinc obres: Juana, Stabat, Decorado con tres vistas, Orlando furioso! i Últimes cançons. El país convidat aquest any són els Països Baixos.

Del 3 al 26 de novembre al Mercat de les Flors, Sala Becket, Teatre Romea i Petit Palau, entre d’altres

Semiramide

De Gioachino Rossini. Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu. És l’opera seria de Rossini considerada un veritable testament estètic, que posa fi a aquest gènere aristocràtic de l’Europa dels segles XVIII i XIX.

Del 21 de novembre al 12 de desembre al Gran Teatre del Liceu

ÒPERA

Foto: © Amati Bacciardi

TEMPORADA DE MÚSICA CLÀSSICA

L’OBC continua la temporada a l’Auditori sota la batuta de diversos directors convidats: Franco Petrachi, Christopher Hogwood, Rumbo Gamba, Tugan Sokhiev, Franz-Paul Decker –que dirigirà a Kiri Te Kanava, que canta Strauss– i el seu titular, Ernest Martínez Izquierdo. Durant els mesos de novembre i desembre, l’Orquestra ofereix concerts dedicats a Mozart, Strauss, La creació de Haydn i la Quarta de Txaikovski, entre d’altres. L’Auditori també rep la visita de l’Orquestra Philharmonia de Praga, a més de formacions europees que ofereixen els tradicionals concerts del cicle nadalenc (vegeu l’agenda de Nadal).

Els diferents cicles del Palau de la Música Catalana porten fins al seu escenari solistes i formacions de gran prestigi. Dins de Palau 100 i els Concerts Simfònics al Palau, cal anomenar les orquestres simfòniques d’Hamburg i del Vallès. Aquesta última formació ofereix dos concerts dedicats als valsos. Una data destacada és el 22 de desembre, el dia del concert que ofereix Josep Carreras amb la City of London Simfonia.

22

Ricard 3r

De William Shakespeare. Àlex Rigola, el seu director, pregunta: “No venim nosaltres d’una onada de violència igual o superior a la que va veure Ricard III de petit? És Ricard més culpable que la societat que l’ha educat? Com eduquem els nostres fills? Què volem per a la nostra societat? Més Ricards?”

Fins al 4 de desembre al Teatre Lliure, Sala Fabià Puigserver

Terra baixa

Drama d’Àngel Guimerà, el més representat i traduït de la dramatúrgia catalana, és la història del triangle format

per la Marta, el Manelic i l’amo, Sebastià. Dirigit per Joan Guaski.

Fins al 4 de desembre al Guasch Teatre

Salamandra

De Josep Maria Benet i Jornet. Al desert californià, hi viu un rar amfibi en via d’extinció: la salamandra. A partir d’aquesta anècdota, Benet i Jornet construeix l’emotiva història d’uns personatges a la recerca dels seus orígens. Direcció: Toni Casares. Amb Pep Cruz, Cristina Genebat, Julio Manrique, Àngels Poch i David Selvas.

Fins al 4 de desembre al Teatre Nacional de Catalunya

El petit Dalí

D’Anna Obiols i Subi, amb la companyia Somniem Desperts.

Fins al 18 de desembre al Teatre Poliorama (la Rambla, 115)

TEATRE

10a Mostra de Teatre de Barcelona

La plataforma de llançament dels nous valors de l’escena teatral.

De l’1 al 4 de novembre al Mercat de les Flors

Bartleby

De Herman Melville. Es tracta d’un text d’una violenta comicitat. S’assembla a les narracions de Kleist, de Dostoievski, de Kafka o de Beckett.

De la Cia. ElnacionalNOensvol.

Del 9 de novembre al 4 de desembre al Versus Teatre

Mentiders

D’Anthony Neilson. Dirigit per Abel Folk.

Del 15 de novembre al 15 de desembre al Teatre Borràs

Cía. Marta Galán. Lola + Machos + El Perro

Trilogia clínica, 2003-2005. Tres espectacles autònoms que tenen en comú el cantant i performer Santiago Maravilla i que proposen generar un vincle operatiu entre el teatre i la festa.

Del 17 al 20 de novembre al Teatre Mercat de les Flors

Borges + Goya

Amb la companyia La Carnicería Teatro, dirigit per Rodrigo García.

Del 24 de novembre al 4 de desembre al Teatre Lliure, Sala Fabià Puigserver

Ruta de l’anarquisme

Itinerari amb autocar per la Barcelona anarquista. Iniciativa del col·lectiu Turisme Tàctit.

Fins al 20 de novembre des de l’estació de Drassanes (Portal de Santa Madrona) i per diversos espais de la ciutat

IX Congrés d’Història de Barcelona

Fòrum biennal d’intercanvi científic obert als grups de recerca històrica i estudiosos que tinguin la ciutat de Barcelona com a objecte d’estudi. El període històric de referència és “El tombant de 1868-1874”.

29 i 30 de novembre i 1 de desembre a l’Arxiu Històric de la Ciutat, Casa de l’Ardiaca (Santa Llúcia, 1)

Concurs de fotografia

Amb motiu de l’exposició “Barcelona & fotografia” al Museu d’Història de la Ciutat, es convoca aquest concurs de fotografia digital, que té com a tema la ciutat de Barcelona. Més informació sobre les bases i període de presentació: www.uoc.edu/expo/BCNfoto

Circ d’hivern

Un espectacle màgic per a tots els públics amb malabars, trapezistes, acrobàcies, etc.

Del final de desembre al principi de gener a l’Ateneu Popular de Nou Barris (Portlligat, s/n)

MÉS CULTURA


Nadal 2005Museus Per Nadal, una trentena de museus ofereixen rutes i itineraris, exposicions, cursos i tallers, espectacles i jocs de pistes.Del final de desembre al començament de gener en diversos museus de la ciutat www.bcn.es/museus

Biblioteques El cicle “Un Nadal de conte” ofereix diverses activitats lúdiques adreçades a infants d’entre quatre entre dotze anys. Del 23 de desembre al 3 de gener a les biblioteques de Barcelona www.bcn.es/biblioteques

Música

El Messies de Händel

The King’s Consort Orquestra i Cor. 15 i 16 de desembre al Palau de la Música Catalana (Sant Francesc de Paula, 2)

Cant de la Sibil·la

Un cant antic procedent de la tradició grega i llatina, a càrrec de la Capella de Música de la basílica.24 de desembre a la basílica de Santa Maria del Mar (pl. Santa Maria, 1)

Concert de Sant Esteve

Strauss International Festival Orchestra Ostrava. M. Bechynova, soprano. S. Vavrinek, director. Obres de Strauss i Kalmar.26 de desembre a l’Auditori (Lepant, 150)

Gran Gala Strauss

Strauss Philarmonic Orchestra Craiova. I. Ionescu, director. I. Lordachescu, soprano. A. Pascu, tenor. Obres de Johan Strauss, Josef Strauss i F. Lehar.27 de desembre a l’Auditori

Concert Extraordinari de Nadal amb l’OBC

Director: David Giménez. Obres de Txaikovski, Oneguin, Borodin, Khatxaturian i Rimski-Korsakov.8 i 9 de gener a l’Auditori

Espectac les in fant i l s

Pere i el llop

Espectacle de titelles de la Compañía Etcétera basant-se en l’obra, música i text, de Serguei Prokófiev. Direcció escènica d’Enrique Lanz. 5 i 6 de novembre al Petit Liceu

Les aventures extraordinàries d’en Massagran

De Josep M. Folch i Torres. Adaptació teatral de Joan Castells.Del 20 de desembre al 8 de gener al Teatre Nacional de Catalunya (pl. de les Arts, 1)

Viatge màgic per l’òpera

Espectacle creat per la companyia Comediants per iniciar el públic en el món de l’òpera. 25 i 26 de desembre al Petit Liceu

Més act iv i tats

Festival de la Infància i la Joventut

Del 20 al 30 de desembre a la Fira de Barcelona

Fira de Reis

Del 20 de novembre al 5 de gener a la Gran Via de les Corts Catalanes

Fira de Santa Llúcia

Del 29 de novembre al 23 de desembre als voltants de la Catedral

Fira de Nadal a la Sagrada Família

Del 29 de novembre al 23 de desembre a la plaça Sagrada Família

Exposició de pessebres

Del 9 de desembre al 2 de febrer a la parròquia de Betlem (Xuclà, 2)

Pau sense treva

Titelles i teatre musical, ludoteca infantil, jocs, exposicions, tallers, animació, etc.Del 27 al 29 de desembre i del 2 al 5 de gener al centre cívic Cotxeres de Sants (Sants, 79-83) i al Casinet d’Hostafrancs (Rector Triadó, 53)

Cavalcada de Reis

El cicle de les festes de Nadal es tanca amb la benvinguda a la cavalcada dels Reis d’Orient, que, com els darrers anys, segueix l’esperit i l’estètica de les arts de carrer. Amb la seva arribada des del mar, passejaran pels carrers de la ciutat la màgia i la il·lusió. 5 de gener

24

El Certamen de Guitarra

“Miquel Llobet”

El naixement de la guitarra al segle XV va tenir lloc en terres de la corona catalano-aragonesa. Es tracta d’un fet històric àmpliament contrastat, que explica que l’escola catalana de guitarra hagi tingut al llarg dels segles un paper molt representatiu dins del panorama creatiu i interpretatiu de tot l’Estat espanyol. Podem anomenar mestres virtuosos com Ferran Sors, Miquel Llobet, Domingo Prat, Graciano Tarragó, E. Sanz de la Maza o Emili Pujol i destacar, especialment, la talla musical de Francesc Tàrrega, estretament vinculat a la nostra ciutat. També cal assenyalar la vinculació d’Andrés Segovia amb Barcelona, on va acabar la seva formació. La nos-tra ciutat va arribar a ser el centre més important a escala mundial de la guitarra clàssica, un pano-rama musical que va quedar totalment estroncat amb la guerra civil espanyola. Les circumstàncies de la postguerra, el trencament que va suposar en moltes manifestacions artístiques, sumades a la falta de suport, van fer que el món de la guitarra anés desapareixent del moviment cultural català.

És dins d’aquesta tradició històrica i cultural que s’emmarca el II Certamen Internacional de Guitarra “Miquel Llobet”. Amb aquest nom es vol retre home-natge a aquest gran mestre català, un virtuós de la guitarra que va destacar pel seu repertori concertístic amb les transcripcions de músics com ara Albéniz, Granados, De Falla, Tàrrega o Sors i, sobretot, de cançons populars catalanes, obres que gràcies a Llobet han adquirit reconeixement mundial.

L’any 1995, es va celebrar la primera edició II Certamen Internacional de Guitarra “Miquel Llo-bet” en homenatge a la reconeguda guitarrista argentina María Luisa Anido. En aquest 2005, quart

Abans de la guerra civil espanyola, Barcelona havia estat un centre de renom internacio-nal en el camp de la interpretació i creació en guitarra clàssica. El II Certamen Internaci-onal de Guitarra “Miquel Llobet” vol recuperar per a la ciutat aquesta tradició de grans guitarristes i intèrprets, molt oblidada a Catalunya, però molt viva a l’Estat espanyol. Un seguit de concerts i conferències acompanyaran el concurs, que és obert a joves guitarristes.

II Certamen Internacional de Guitarra “Miquel Llobet”. Del 2 al 6 de novembre al Conservatori Municipal de Música de Barcelona • www.cigbcn.com

centenari d’El Quixot, té lloc la segona edició, que pretén complir amb tres objectius centrals: dotar la ciutat d’un certamen de guitarra específic i de prestigi, inserir joves intèrprets en el circuit professional, i aprofundir en la figura de Miquel Llobet i en el paper que en l’actualitat té la guitarra a Catalunya. Organitzat per Iberamerik Concert, juntament amb l’Estudi Musical Eulogio Dávalos Román, aquest certamen és obert a joves guitar-ristes, i inclou “Les tertúlies de la guitarra” entorn de l’obra de Miquel Llobet, una exposició de les guitarres Casimiro González, i dos recitals de dos destacats concertistes: Eduardo Fernández i Sergi Vicente & Orquestra de Guitarres de Barcelona.

Llobet i Anido


El circ i Barcelona: un retrobament cap al futur

Barcelona ha estat, històricament, una plaça de refe-rència circense. Després de l’aparició del circ modern al final del segle XVIII a la Gran Bretanya sota el guiatge de Philip Astley, Barcelona va veure passar algunes de les més importants companyies de circ internacionals durant tot el segle XIX i el primer quart del segle XX. A la ciutat van coincidir molts espais circenses fixos, el més conegut dels quals va ser el mític Teatre-Circ Olympia, amb una capacitat per a més de sis mil espectadors. I de Catalunya, en sorgien artistes i famílies d’artistes i empresaris que van ocupar un lloc específic en l’escena artística espanyola i internacional.

Va ser a mitjan segle XX que va anar decaient el circ com a gran manifestació popular i sorprenent. El cinema, la televisió, els nous costums i hàbits de la ciutadania i les dificultats del circ per trobar un llenguatge d’acord amb aquests canvis socials, el van anar col·locant en una situació cada cop més allunya-da dels circuits artístics i culturals de la ciutat.

No va ser fins a la darreria dels anys setanta que va sorgir una nova forma de fer circ que buscava la complicitat i intercanvi amb el teatre, la dansa, etc. i que s’allunyava de la concepció d’espectacle de circ tradicional. Aquest nou corrent va ser un dels pun-tals de l’eclosió de les arts de carrer, que, al nostre país, en els anys de la Transició es van posar al capdavant en la recuperació de l’espai públic com a espai cultural obert, participatiu i d’expressió democràtica.

L’any 1981, el Circ-Cric va engegar la seva pri-mera proposta de circ en carpa. I tot un seguit de petites companyies i artistes individuals van ocupar, durant aquells anys, bona part de les programacions artístiques de carrer a la ciutat.

Malgrat tot, a Barcelona i Catalunya va mancar una continuïtat. Sobretot perquè el circ va passar a ocupar un espai molt secundari entre les priori-tats de les administracions públiques. No obstant això, moltes companyies, amb molt d’esforç, es van consolidar generant nous treballs i propostes, que van tenir més reconeixement fora, en el panorama circense i internacional, que a Catalunya.

Tot just fa un any, i en el marc de les Jornades sobre Circ a Catalunya - Memorial Joan Armengol celebrades a Barcelona, es va constituir Associació de Professionals de Circ a Catalunya (APCC) com a ens representatiu dels professionals del sector i que recollia el relleu de l’antiga Associació de Circ de Catalunya (ACC).

En aquest últim any a Barcelona, gràcies al treball de l’APCC i a la predisposició de les institucions públi-ques, s’estan produint avenços per aconseguir que el circ sigui present de manera regular als teatres, festes i festivals de la ciutat. Així mateix, s’està treballant perquè l’Ajuntament faciliti i promogui la presència i ubicació de carpes de companyies circenses, com ara la del Circ Raluy, que any rere any presenta un espectacle de circ clàssic de qualitat. I també per resoldre la necessitat de disposar d’espais d’assaig, com el de La Makabra, (un antic complex industrial del Poblenou).

L’Associació de Circ Rogelio Rivel i Bidó de Nou Barris estan treballant amb l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat per convertir el projecte de circ de l’Ate-neu Popular Nou Barris en un referent en els àmbits de la formació dels futurs artistes, i en la creació i producció d’espectacles. En aquest projecte s’in-clou l’ampliació de l’actual Ateneu i la construcció d’un nou equipament per a l’Escola de Circ.

Durant molts anys han mancat les condicions perquè les administracions, amb els professionals i la complicitat del públic, acordessin les mesures i l’ori-entació més adequada per arribar a una situació de presència normal i regular del circ a la nostra societat. Barcelona, com a ciutat moderna i diversa, necessita el potencial creatiu i el cosmopolitisme que són inherents al circ: una de les arts amb el futur més obert i més ple de possibilitats.

Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC)

www.catcirc.com

26

Barcelona...Han visitat

L’arquitecte francès Jean Nouvel (França, 1945) va assistir a l’acte d’inauguració de la torre Agbar, un nova icona arquitectònica de Barcelona. Nouvel va explicar els seus referents a l’hora de concebre l’edifici –la forma de pinacle té a veure amb la muntanya de Montserrat i amb elements de l’arqui-tectura de Gaudí– i la pertinença de la seva obra a una geografia i una història concretes. I va afegir: “Barcelona és una ciutat bastant única... L’edifici podia influir en la percepció general de la ciutat, en la seva silueta urbana”.

cultura perquè des d’ella podem pensar i parlar sobre el que són el matrimoni, la sexualitat, la raça, la política, etc.

L’escriptor en llengua catalana Joan-Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) ha parlat també de cultura a Barcelona per presentar el seu darrer lli-bre Les amnèsies de Déu (Empúries). La seva visió és tota una altra: “La cultura no serveix de res. Desgraciadament. Pot ser un refugi, però també és una arma”.

David Sedaris (Nova York, 1956), de famlília d’inmigrants grecs i establert a París, ha participat en l’activitat “Realfiction. Trobada amb la literatu-ra contemporània nord-americana”, organitzada per l’editorial Mondadori i l’Institut de Cultura de Barcelona i dins de l’Any del Llibre i la Lectura, que ha tingut lloc a la Capella.

L’hispanista anglès Paul Preston (Liverpool, 1946) va rebre, el passat 3 d’octubre a Barcelona, el quinzè Premi Internacional Ramon Llull per la seva obra historiogràfica i, especialment, per la defensa del dret de Catalunya a recuperar els papers de Salamanca. El premi es concedeix als qui promouen a l’exterior la història i la llengua catalanes.

El Museu Picasso de Barcelona ha rebut la visita del cantaor Diego “el Cigala” (Madrid, 1967) amb motiu del seu nou disc, Picasso en mis ojos.

L’escriptor Mario Vargas Llosa i l’actriu Aitana Sánchez-Gijón han pujat a l’escenari del Teatre Romea per representar l’espectacle La verdad de las mentiras, dirigit per Joan Ollé. Iniciativa de l’Institut de Cultura per a l’Any del Llibre i la Lectura, es tracta d’un espectacle en el qual l’escriptor peruà ofereix la seva lectura personal sobre algunes grans novel-les del segle XX. L’escriptor també peruà Alfredo Bryce Echenique va assistir a la lectura dramatitzada del seu col·lega i amic.

Los tiempos 2004. La Sagrada Família y la torre Agbar, desde el aire. De José María Alguersuari. Dins l’exposició “Barcelona & fotografia”, al Museu d’Història de la Ciutat.

Thomas Zehetmair (Àustria, 1961), un dels vio-linistes més dotats de la seva generació, que pot tocar tant la música barroca de Bach com la con-temporània de Berg, ha fet un pas més en la seva carrera com a director d’orquestra, tot acceptant la invitació de l’OBC. El passat mes de setembre va inaugurar la temporada de la nostra formació simfònica amb el Festival Mozart.

Hanif Kureishi (Londres, 1954) ha estat a Barcelona per presentar la seva darrera obra, Mi oído en su corazón. Kureishi opina que tenim una

27

Barcelona al món


Parc de Recerca Biomèdica

El passat octubre, Joan Clos, alcalde de Barcelona, va assistir a l’acte constituent del consorci del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), un projec-te científic amb el qual Barcelona passarà a ser, a mitjà termini, un punt de referència internacional en la investigació biomèdica. Es tracta d’un campus de produc-ció intensiva de coneixement en l’àmbit de la biomedicina i les ciències de la salut, on hi haurà més de vuitanta grups de recerca que es dedicaran, tant a àrees de recerca fonamental, com a àrees aplicades i d’innovació. El PRBB aplegarà tres centres públics de recerca, l’àrea de ciències de la salut i de la vida de la UPF, i diver-ses plataformes tecnològiques. El Parc quedarà completat amb la incorporació d’empreses de l’àm-bit farmacèutic i biotecnològic al seu entorn, incloent-hi una bioin-cubadora. L’edifici del PRBB és un equipament singular que és ubi-cat al front marítim de Barcelona, entre l’Hospital del Mar i l’Hotel Arts de la Vila Olímpica.

Projectes solidarisBarcelona comptarà, en els

propers tres anys, amb el primer Pla local de cooperació internaci-onal i solidaritat que s’aprova a la ciutat. Aquest programa, impulsat per la Regidoria de Participa-ció, Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Barcelona, ha estat elaborat en col·laboració

amb ONGs catalanes i és pio-ner a l’Administració municipal espanyola. Les aportacions a projectes d’ajuda augmentaran fins a l’1% dels ingressos anuals dels impostos municipals. Entre els projectes actualment en curs, hi ha la regeneració de l’espai públic del barri d’Al-Nasser a la ciutat de Gaza, la rehabilitació del carrer de Barcelona de l’Havana, i el desenvolupament agrícola i turístic a Walata, Mauritània.

Patrimoni i exposicions Exposicions organitzades per

l’Institut de Cultura de Barcelona i peces del patrimoni museís-tic municipal viatgen per altres geografies. L’exposició “Mapas abiertos. Fotografía Latinoameri-cana 1991-2002”, produïda per La Virreina Exposicions, de l’Institut de Cultura, ha itinerat, del juliol fins al setembre, a la sala Isaac Díaz Pardo del Auditorio de Galícia. L’Instituto Cervantes de Nova York va inaugu-rar, el passat octubre, l’exposició “Listos para leer. Diseño de libros en España”, on han estat presen-tats dos catàlegs editats pel mateix servei: Alehop!, dissenyat per Andreu Balius, i el catàleg de Iago Pericot. El joc i l’engany, dissenyat per Josep Bagà. L’exposició “Entre Orient i Occident. Ceràmica orien-tal, nord-africana i europea”, del Museu de Ceràmica de Barcelona, ha viatjat al Taller Escuela de Cerá-mica de Muel, de la Diputació de Saragossa, on romandrà oberta fins al 18 de desembre. Peces del fons del Museu Barbier-Mueller

Cartografía interior nº 41, 1996, de Tatiana Parcero, dins l’exposició“Mapas abiertos”

d’Art Precolombí s’han exhibit a les exposicions: “Brésil indien”, al Grand Palais de París; “L’Homme et ses Masques”, al Musée Jac-quemart-André, també de París, i “Orígenes, arte tribal de África, América, Indonesia y Oceanía en la península Ibérica”, al Centro Cultu-ral Conde Duque de Madrid.

Teatre i cinemaEntre els projectes de direc-

tors i companyies catalanes que s’estan veient a Europa destaquen Madama Butterfly, de Calixto Biei-to, que ha obert temporada a la Komische Oper de Berlín i que ha presentat els projectes inter-nacionals del Teatre Romea, i La metamorfosi, de Kafka, que la Fura dels Baus ha estrenat al Japó en el marc de l’Exposició Universal de Nagoya. En cinema, cal des-tacar el documental Balseros, de Josep M. Domènech, que ha rebut el Premi Emmy de fotografia, la pel·lícula Frágiles, de Jaume Bala-gueró, presentada a la Mostra de Venècia, i La vida secreta de las palabras, d’Isabel Coixet.

28

Aquest 2005 està sent un any molt intens pel que fa a l’activitat fílmica a Barcelona. De fet, és un dels més actius si comparem les xifres dels darrers anys. Durant aquests nou mesos, del gener al setembre, s’han atès un total de 330 produccions. D’aquestes, 21 són produccions cinematogràfiques de ficció i documentals, i 85 tenen la pantalla de televisió com a destí final (entre els quals 15 són telefilms).

Entre les produccions rodades a la ciutat al llarg de l’any, destaca El perfum, adaptació del best-seller internacional, dirigida per Tom Tykwer i produïda per l’empresa alemanya Constantin Film GmbH. També cal assenyalar els tres llargmetratges de la productora MediaPro: Salvador, de Manuel Huerga; Nadie es perfecto, de Joaquín Oristrell, i Fuerte apache, de Jaume Andreu, i les produccions La silla, de Julio Walovitz; La línea recta, de José

Es roda!María de Orbe; El Triunfo, de Mireia Ros, i Animals ferits, de Ventura Pons.

Aquest gran volum de producció ha portat a la nos-tra ciutat reconeguts directors i nombroses cares popu-lars, com ara Ángela Molina, Juan Diego, Lluís Homar, Lolita, José Coronado, Luis Tosar, Aitana Sánchez-Gijón, Daniel Brühl, Ana Fernández o Nawja Nimri.

Aquesta tardor, també s’està presentant força activa pel que fa al volum de produccions ateses per l’oficina municipal de promoció de l’audiovi-sual Barcelona Plató Film Commission. Tot seguit n’esmentem les més destacades.

Tirant lo BlancEs tracta d’una de les darreres produccions cinema-togràfiques filmades a Barcelona. És el nou llarg-metratge del director Vicente Aranda (DeAPlaneta i Talent Films), basat en el llibre clàssic de cavalleries de Joanot Martorell. Està protagonitzat per Caspar Zafer, Esther Nubiola, Leonor Watling, Ingrid Rubio, Charlie Cox i Victoria Abril.

La educación de un hada i DealDe José Luis Cuerda, La educación de un hada (Tornasol Films i Messidor Films) també ha triat la ciutat de Barcelona per situar algunes seqüènci-es. Està basat en la novel·la homònima de Didier van Cauwelaert que narra la història de Nicolás, un home que es considera afortunat per haver trobat a Ingrid i el seu fill Raúl. No obstant això, després de quatre anys d’idíl·lica convivència, ella l’aban-dona. Nicolás sembla resignar-se a perdre les dues persones que més s’estima, però el petit Raúl inicia la recerca d’una fada que l’ajudi a salvar la relació de la parella. Ricardo Darín i Irene Jacob en són els protagonistes.

La productora Drimtim Entertainment també torna a rodar a la ciutat algunes de les escenes del telefilm Deal, un thriller amb escenes d’acció, dirigit per Bryan Goeres i protagonitzat per estrelles internacionals, com ara Penelope Ann Miller, Dean Stockwell, Henry Thomas o Abel Folk. Daniel Brühl en una escena de la pel·lícula Salvador

Foto

: Jor

di S

erra

/ B

arce

lona

Pla

tó F

ilm C

omm

issi

on

Novetatseditorials


Teatres de joguinaAmb el subtítol De l’entreteniment al col·leccionisme. Catalunya s. XIX-XX, aquest catàleg de l’exposició presentada al Museu Frederic Marès permet conèixer i rememorar un entreteniment familiar molt popu-lar durant el segle XIX. Consistia a representar funcions teatrals i d’òpe-ra a partir del muntatge de petits

escenaris i personatges de paper que reproduïen les obres més famoses. Estudis de Francesc d’A. López Sala, Pilar Vélez i Dietger Dröse. Edita l’Institut de Cultura de Barcelona - Museu Frederic Marès. En català, castellà i anglès. 336 pàgines.

Ocells i felins. Arts comparadesCatàleg de petit format sobre l’ex-posició al Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí de Barcelona. Proposa un diàleg entre cultures dels cinc continents, prenent com a fil conductor els ocells i els felins, a través del quals es pot conèixer els diferents tractaments i interpreta-cions estètiques dels mons màgic,

sagrat i amorós. Conté, també, fitxes d’algunes de les peces. Edita l’Institut de Cultura - Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí. 75 pàgines en color. Dues versions: català/francès i castellà/anglès.

Quaderns Tècnics del Museu d’Història de la Ciutat

Nova revista d’aquest conjunt de centres museístics de Barcelona que té com a objectiu explicar i difondre el treball intern que el museu duu a terme entorn de la conservació, la restauració i la comunicació de les col·leccions. Adreçada, bàsicament, al sec-tor professional del patrimoni museístic, aquesta publicació vol contribuir al debat tècnic i

científic sobre les metodologies de treball empra-des i les funcions de les nostres institucions. Aquest volum està dedicat a la restauració del convent de

Sant Agustí, que ha dut a terme el Laboratori del Servei d’Arqueologia, i al projecte de la plaça Vila de Madrid i la problemàtica de la museïtzació dels jaci-ments arqueològics. Editat per l’Institut de Cultura - Museu d’Història de la Ciutat.

Publicacions de l’Arxiu Històric de la Ciutat

Catàleg dels pergamins muni-cipals de Barcelona. Anys 885-1334 (volum I), de Maria Cinta Mañé. Edita l’Arxiu Municipal de Barcelona i l’Institut de Cul-tura - Arxiu Històric de la Ciutat.

Altres publicacions de l’Arxiu: — Col·lecció Quaderns del

Seminari d’Història de Barcelona: núm. 16, Els fons documentals municipals del període 1808-1868. Guia d’investigació, de Montserrat Beltran, Núria Burgui-llos, Sebastià Riera, Jordi Serchs, Xavier Tarraubella i Laura Ureña; núm. 17, Danys humans a la Guerra de Successió. El testimoni dels expedients matrimonials de Barcelona, 1714-1715, de Roser Tey i Freixa; núm. 18, Barcelonna 1843. Progressisme versus muralles, de Glòria Santa-Maria Batlló. — Col·lecció Barcelona Quaderns d’Història: núm. 10, La ciutat i les revolucions, 1808-1868. I, les lluites del liberalisme, coordinador Ramon Grau (primer volum arran del VIII Congrés d’Història de Barcelona).

Joan Brossa, poesia tipogràficaAntologia de poesia visual i tipogrà-fica de Joan Brossa a cura de Jaume Maymó i dedicat a la memòria de l’artista Christa Leem. Al llarg de les seves pàgines desfilen, convertits en un joc poètic, l’abecedari, la lletra A i quasi totes les altres, les xifres i els signes de puntuació. El resultat és el somrís, la mirada sorpresa i diver-

tida, el descobriment de les possibilitats creatives a partir d’una simple lletra o signe tipogràfic. Editat per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Joan Brossa. 248 pàgines.

30

Clickcultura

30

Jardí Botànic de Barcelonawww.jardibotanic.bcn.es

El Jardí Botànic ofereix un web amb cara nova, amb un disseny basat en el del web del Museu de Ciències Naturals del parc de la Ciutadella. L’objectiu ha estat donar el màxim d’accessibilitat als continguts des de qualsevol punt. Destaca, especialment, l’apartat “Col·leccions”, on el navegant es pot acostar a les diferents zones climàtiques que configuren el jardí. El web és en català, castellà i anglès.

Teatre Mercat de les Florswww.mercatflors.org

Aquesta temporada, el teatre municipal del Mercat de les Flors ha redissenyat el seu web. A més d’una àmplia informació de cadascun dels espectacles, els usuaris podran comprar les entrades, inscriure’s per rebre informació, consultar la història del teatre, etc. Sota la direcció del recentment nomenat Francesc Casadesús, l’espai web anirà augmentant les seves prestacions per tal d’arribar a ser una eina de referència per a totes les persones interessades en les arts del moviment.

Museu d’Història de la Immigració de Catalunyawww.mhic.net

Web del nou museu a Sant Adrià de Besòs. Es tracta d’un equipament cultural que ha nascut com a lloc de reflexió sobre el fet migratori al nostre país, un fenomen amb un pes importantíssim a Catalunya, on només entre els anys 1950 i 1970 van arribar prop d’1,4 milions de nous ciutadans. El web ofereix un acostament molt ampli i diversificat al tema: hi ha exposicions temporals virtuals, i hi destaca un arxiu digital amb testimonis dels protagonistes de la immigració a Catalunya que es nodreix d’una base de dades oberta a Internet on tothom pot afegir la seva història de vida relacionada amb la immigració.

Cineuropawww.cineuropa.org

Es tracta d’un web dedicat al cinema i a l’audiovisual europeu. Des de l’any 2002, i en els idiomes anglès, francès, castellà i italià, Cineuropa vol donar a conèixer l’actualitat cinematogràfica fent d’aparador de la diversitat cultural europea. Mitjançant les seves diferents seccions d’actualitat, notícies, entrevistes, butlletí, etc., Cineuropa també pretén ser un portal de referència per als professionals del sector, a més de fer conèixer produccions que poden passar inadvertides per al públic cinèfil.

Textos en castellano

Página 4Picasso 2006 BCN

Durante 2006, el Museu Picasso será el centro de un con-junto de actividades dedicadas a recor-dar la estrecha rela-

ción de Pablo Picasso con Barcelona. Hace cien años, en 1906, Picasso volvió de París e inició, primero en nuestra ciudad y des-pués en Gósol, un camino artístico que marcaría para siempre jamás el arte del siglo XX. El eje de la programación serán tres exposiciones: “Picasso. La pasión del dibujo”, “Los Picassos de Antibes” y “Picasso y el circo”, que tratarán aspec-tos clave en la trayectoria del artista.Picasso nace en Málaga en 1881. Se insta-la por primera vez en Barcelona en 1895. Siguen años de aprendizaje, durante los que se integra de pleno en la vanguar-dia catalana alrededor de Els Quatre Gats. En 1900, en su primera estancia en París, conoce de muy de cerca a la vanguardia artística europea. En 1906, vuelve a Cataluña, primero en Barcelona y a continuación en Gósol. En Barcelona, él y su compañera Fernande Olivier se reencuentran con antiguos amigos como Ramon y Cinto Reventós, Ricard Canals, Enric Casanovas, Pau Gargallo y Joan Vidal i Ventosa, quien, junto con Joaquim Borralleras, había fundado el círculo del taller El Guaiaba, donde Picasso proba-blemente participa de la fiebre noucen-tista que invade Cataluña y que, en cierto modo, marcará una parte de su obra de Gósol. La referencia al clasicismo de Ingres y el arcaísmo que desarrolla durante esa estancia en Gósol, marcan una inflexión decisiva en la entrada de Picasso en el camino de la vanguardia.Aquel 1906, pues, es un año emblemáti-co que nos permite dirigir la mirada hacia lo que representó Picasso para la trans-formación del lenguaje artístico del siglo XX, y al mismo tiempo manifestar la vin-culación del pintor con nuestra ciudad. El Museu Picasso de Barcelona, creado por voluntad del artista y de su amigo Jaume Sabartés, es el centro de un conjunto de actividades dedicadas al artista malague-ño que pretenden ser una buena base para mejorar la función del Museu como institución museística especializada en el estudio y la difusión de la obra de Picasso. Con un espléndido edificio, remodelado hace pocos años, y con una colección de la obra de juventud del artista, el Museu

ofrece una gran oportunidad a la ciudad para profundizar en la historia de Picasso ligada a Barcelona. Las exposicionesLa exposición “Picasso. La pasión del dibujo” reunirá unas trescientas obras, y está previsto que abrirá al público del 8 de febrero al 8 de mayo. El dibujo tiene un papel primordial en la trayectoria artística de Picasso. El conjunto de dibujos que se presentarán en esta muestra, forman parte del entorno más íntimo del artis-ta, un legado que él conservó siempre, y a través del cual revela su auténtico laboratorio de experimentación. Con el dibujo, Picasso establece los ritmos de su creatividad, sus indagaciones y sus éxitos, desvela la génesis y la evolución de sus obras esenciales, y se erige en el instrumento que transmite la propia auto-biografía. Comisariada por Dominique Dupuis-Labbé, la exposición se exhibe previamente en el Musée Picasso de Paris, dentro la celebración del vigésimo aniver-sario de la apertura de sus salas.La segunda exposición del año será “Los Picassos de Antibes”, que permanece-rá abierta al público del 4 de julio al 15 d’octubre, con un centenar de obras cuya mayor parte provienen de las colecciones del Musée Picasso d’Antibes. En verano de 1946, Picasso se instaló en Antibes, en la costa de Provenza. El contacto con el Mediterráneo hizo aflorar una nueva dimensión en su obra. Personajes mito-lógicos y escenas paganas se convierten en los auténticos protagonistas: los fau-nos, los centauros y las cabras, toman el pulso de esta nueva y exuberante etapa de la vida y la obra del artista. Bajo mil grafías y técnicas diversas, pinturas, dibu-jos, cerámicas y esculturas, el artista crea diferentes himnos a la vida. La exposición se presentará previamente en el Museo Picasso de Málaga. “Picasso y el circo”, la tercera exposición que tendrá lugar en el Museu en 2006 desde el 15 de noviembre y que se pro-longará hasta febrero de 2007, recorre las vinculaciones de Picasso con el mundo del circo a lo largo de la toda su trayectoria artística. Ya en la Barcelona de finales del siglo XIX, y después en París a principios del XX, Picasso visita los circos que se ins-talan en las calles. Pero no es hasta al final de 1904 y comienzo de 1905 cuando el tema del circo se convierte en un referen-te en su vida y obra y en el centro de las composiciones del momento. Acróbatas y equilibristas son representados en escenas familiares, con sus problemas domésticos y transmitiendo sentimientos de aislamiento e incomprensión. Es entonces cuando apa-rece el personaje del arlequín, protagonis-ta de la denominada época rosa, y alter ego del artista, y que a partir de entonces y hasta la muerte irá saliendo en diferentes momentos de su trayectoria. Comisariada por Dominique Dupuis-Labbé y Maria Teresa Ocaña, la exposición se presenta-

rá a continuación en la Fondation Pierre Gianadda de Martigny.Otras actividades Alrededor de las exposiciones, Picasso 2006 BCN reunirá una serie de activida-des que abarcan, entre otras, conciertos de música y ballet, actividades y talleres en las bibliotecas para el público lector y joven, y seminarios para especialistas en la obra de Picasso. Destaca, por la resonancia internacional que puede tener, el Seminario “Gósol: el prólogo de la vanguardia”, que está pre-visto que se celebrará en julio en el Museu Picasso, con la participación de recono-cidos especialistas de la obra picassiana realizada en Gósol durante 1906. En torno al tema de Picasso y el circo, destacan los proyectos del Gran Teatre del Liceu y L’Auditori. Y es que Picasso, a partir de 1916, empieza a colaborar con la compañía de danza de los Ballets Rusos de Serge de Diaghilev, creando los deco-rados y el vestuario y el maquillaje de los personajes. Los tres ballets en los que tra-bajó Picasso: Parade, Ícaro y El sombrero de tres picos, se presentarán en el Liceu los días 22 y 23 de octubre. En febrero de 2007, dentro del ciclo que L’Auditori dedi-cará a Manuel de Falla, se presentarán las versiones concierto de El sombrero de tres picos y La vida breve.La Universitat de Barcelona, el Festival de Barcelona Grec, las bibliotecas públi-cas, el Museu de Ceràmica y la Oficina de Turisme de Barcelona –con una ruta picassiana– son, entre otras, las entida-des que están aportando los proyectos que durante 2006 contribuirán a ampliar, desde varias perspectivas, el conocimien-to de la obra y la figura de Picasso.

Página 6La recta final del Año del Libro y la Lectura

La recta final del Año del Libro y la Lectura ofrecerá algunas de las propuestas más destacadas de su programa.

En sus últimos meses de recorrido, el Año del Libro profundiza en las líneas que ha desarrollado desde enero: pre-sencia constante de autores, siempre en contacto con los lectores; iniciativas de difusión amplia de la literatura y la lectura; exposiciones que hagan visible de forma atractiva este universo; debates profesio-nales en el marco de los distintos sectores del mundo del libro; y documentación y puesta al día de los conocimientos sobre la relación de Barcelona con la literatura y el mundo editorial.En el capítulo de los autores, en los meses anteriores a Navidad desfilarán por Barcelona unos cuantos creadores de primer nivel internacional, que com-partirán espacio con algunas de nuestras


figuras literarias más conocidas. El ciclo de inauguración de la Biblioteca Jaume Fuster, por ejemplo, contará con la pre-sencia, entre otros, de Salman Rushdie, Nélida Piñón o Kazuo Ishiguro, junto a Rafael Argullol o Albert Sánchez Piñol. En el ciclo “Libros para pensar, libros para soñar”, narradores y filósofos intercam-bian papeles: los pensadores hablan de novela, y los novelistas, de filosofía. Juan Goytisolo será objeto de un homenaje por parte del Círculo de Lectores, y la edición compacta de Kosmopolis traerá a figuras representativas de las tendencias narrati-vas más innovadoras.El primer Saló del Llibre de Barcelona abri-rá sus puertas con la intención de crear un nuevo espacio de encuentro entre edito-res, libreros, autores y lectores. Mientras que la primera Mostra del Llibre de Ciència presentará la vitalidad de este género, tan en auge en el último decenio.Por lo que respecta a las exposiciones, son especialmente destacables la que dedica el Museu Picasso a los libros ilustrados por el pintor, la del Museu Egipci sobre el papel de la escritura en esta civiliza-ción, y las de la Biblioteca de Catalunya, consagradas a su colección cervantina y a los libros de bibliófilo.En el apartado profesional, noviembre aco-gerá un debate que para muchos interesa-dos puede convertirse en un encuentro de referencia. “Los futuros de la industria edi-torial” contará con la presencia de grandes figuras de la edición internacional (Sonny Mehta, Jane Friedman y Andrew Wylie), que contrastarán sus opiniones con algu-nos de los principales representantes de la edición en Cataluña y España. También las Jornadas “Biblioteca pública y lecturas” proporcionarán una información puesta al día del tema que les da título.Por último, la Universitat de Barcelona se integra en el Año del Libro con un exhaustivo encuentro académico sobre “Barcelona y los libros, los libros de Bar-celona”. Historiadores, filólogos, perio-distas, editores y autores presentarán a lo largo de tres días nuevas visiones sobre la relación de Barcelona con el mundo del libro desde la edad media hasta el presen-te. Y presumiblemente demostrarán que el contacto entre ambos ha constituido a lo largo de la historia, según definió recientemente Manuel Llanas, una autén-tica historia de amor.

Página 9Libros ilustrados por Picasso

Dentro del marco del Año del Libro y la Lectura, el Museu Picasso de Barcelona presenta la exposición “Libros ilus-trados por Picasso. La colección del Museu”, que muestra el interés

del pintor malagueño por la edición de

libros, la relación que estableció con poetas y escritores, y el trabajo conjun-to que hizo con ellos.La exposición reúne veintinueve títulos que pertenecen a los fondos de libros de bibliófilo del propio Museu, datados entre 1911 y 1969. Son testigos de la trayecto-ria artística y vital de Pablo Picasso y evi-dencian la estrecha relación que el artista mantuvo, a partir de 1905, con algunos de los poetas y escritores más relevantes del siglo XX, como por ejemplo André Salmon, Max Jacob, Jean Cocteau, Iliazd, Tzara, Reverdy y Paul Éluard, entre otros. Estas obras, además de mostrar el trabajo y el interés de Picasso en el ámbito de la edición, permiten ver su evolución y experimentación artística. Muestra de esa unión entre arte y edición, son los dos títu-los que abren la exposición: Saint Matorel, de 1911, y Le siège de Jérusalem, de 1914. Para estas dos obras –que forman parte de la trilogía que escribió Max Jacob sobre su alter ego, Matorel–, Picasso realizó, den-tro del lenguaje del cubismo, una serie de grabados que reflejan como su arte vivía un momento de plenitud artística.La exposición presenta cinco ámbitos que apuntan una clasificación temática: “Autores clásicos”, “Libros de creación literaria”, “Toros”, “Sobre Picasso” y “Picasso, autor”. El visitante podrá dis-frutar de las obras originales –los libros y, enmarcados, todos los grabados no reli-gados– y también “hojear” digitalmente los ejemplares en unos puntos de consulta habilitados para esta función. El recorrido se completa con títulos como por ejemplo Les métamorphoses, d’Ovidi (1931), que contiene el trabajo de ilustración preferi-do por Kanhweiler, marchante de Picasso, por sus dibujos de un solo trazo, puros y luminosos; Vingt poèmes, de Góngora (1948), con cuarenta y una páginas ilus-tradas con grabados, y con textos manus-critos sobre las planchas por el propio Picasso; o Dans l’atelier de Picasso (1957), de Jaume Sabartés, del cual el Museu dis-pone de uno de los primeros cincuenta ejemplares, que, a diferencia del resto de la edición, cuenta con una carpeta con trece litografías adicionales. Estos son, entre otros, los magníficos títulos que pueden verse en esta ocasión.El grabado que reproducimos pertenece al libro El entierro del conde de Orgaz (Editorial Gustavo Gili / Ediciones de la Cometa, Barcelona, 1939). Picasso lo ilustró con trece grabados. El prólogo, “No digo más que lo que digo”, es de Rafael Alberti. “Libros ilustrados por Picasso. La colec-ción del Museu”.Del 11 de noviembre de 2005 al 8 de enero de 2006 en el Museu Picasso de Barcelona (Montcada, 15-23)

Página 10Kosmopolis ’05. Edición especialKosmopolis. Fiesta Internacional de la

32

Literatura altera su carácter bienal con una edición especial compacta, que ten-drá lugar los próxi-

mos 2, 3 y 4 de diciembre en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La celebración del Año del Libro y la Lectura y el cuarto centenario de Don Quijote son motivos elocuentes para añadirnos a un período de alta intensi-dad mediática para la literatura e inten-tar hacerlo sin tener que renunciar al estilo que caracteriza a este proyecto.Para reflejar los cambios que están afec-tando a los hábitos de lectura y explorar la crisis ambigua del soporte libro, hemos preparado una instalación audiovisual titulada Lector Mundi. Una conferencia de Roger Chartier sobre la evolución del público lector desde el siglo XVII hasta nuestros días complementa esta produc-ción propia, situándola en un adecuado marco teórico. Para constatar la luz perdu-rable de Cervantes, tendremos un singular coloquio de jóvenes escritores dedicado a estimular las modos contemporáneos de lectura de Don Quijote. K05 presenta, además, una síntesis del proyecto “Geografías literarias del Raval”, con intervenciones especiales de Juan Marsé, Quim Monzó y Carlos Ruiz Zafón. Seguiremos fomentando el diálogo con la ciencia en una sesión dedicada al nuevo humanismo de tercera cultura. El encuen-tro será moderado por John Brockman y contará con la presencia de tres científicos prestigiosos: Marc Hauser, Lee Smolin y Robert Trivers. También la influencia de Internet en la cocina de la escritura que-dará reflejada en nuestra habitual tertulia Café Europa, esta vez con @ incorporada, blogs para la controversia, intervenciones en red, y música electrónica.El hip-hop y la spoken word ocupan nue-vamente un espacio privilegiado con la convocatoria de una “batalla de versos”, un taller de escritura a cargo de Nach, sesiones de electrospoken con Bruno Galindo y Alpha Decay + Pablo Maffi, y una performance de Dennis Rollins en la que se rinde homenaje a los casi quinien-tos años de la música negra americana. Habrá, también, una nueva entrega de Canal Alfa, el primer canal experimental de televisión dedicado a la literatura; una activación especial de Pati Kosmopolis, con narradores orales; una recogida de libros, bookcrossers, speaker’s corner, la Word Wall Web y un nuevo espacio para el contacto directo entre el público y los creadores (Espacio Gutenberg), con la visita de Eduardo Arroyo, Frederic Amat, Gino Rubert y Joan Pere Viladecans.Juan InsuaDirector de KosmopolisKOSMOPOLIS. Fiesta Internacional de la Literatura. 2005: edición especialAño del Libro y la Lectura2, 3 y 4 de diciembre en el CCCB (Mon-talegre, 5) • www.cccb.org/kosmopolis

Página 11“Entrelibros. Fotografías de Abelardo Morell”

Exposición de un centenar de foto-grafías de Abelardo Morell que recorren la historia del libro, la escritura, las bibliote-

cas y los ejemplares incunables de varios museos del mundo. En el Año del Libro y la Lectura, el Espai Xavier Miserachs del Palau de la Virreina, sala dedicada a la fotografía, se suma, con esta exposición, al homenaje al mundo del libro.“Entrelibros. Fotografías de Abelardo Morell” se podría calificar de auténtico tributo visual a la palabra escrita. Por la vía de su obra, el prestigioso fotógrafo de origen cubano Abelardo Morell nos trans-mite el amor que siente por los libros y por las posibilidades que el arte ofrece para hablar de ellos, tanto como objetos como por los contenidos que albergan. Así, la exposición muestra las personales y ele-gantes fotografías en blanco y negro de Abelardo Morell, que hacen desfilar ante nosotros libros poco comunes: libros de arte, libros que por sí mismos se convier-ten en piezas artísticas, libros que por su volumen recuerdan esculturas, etc.El mismo fotógrafo nos habla de su expe-riencia en este proyecto: “[...] Mi atracción por los libros no tenía tanto que ver con su rareza o su preciosismo, como con mi deseo de encontrar las historias que tenía que explicar. La finalidad de mi trabajo es hacer fotografías de aquellas narra-ciones imaginarias. Uno de los mayores placeres que me ha proporcionado este trabajo ha sido invertir mucho tiempo en los libros: mirarlos, abrazarlos, olerlos y leer muchísimos: gordos, altos, pompo-sos, modestos, divertidos, tristes, orgullo-sos, injuriosos y radiantes. Naturalmente, además de éstos, hay muchos más que esperan ser encontrados... ¡por quien sea! Para mí, la magia de estos objetos está en una dimensión que se sitúa entre la foto-grafía de un libro y el libro en sí mismo; a veces he vivido la maravillosa experiencia de llegar a la certeza de que los libros contienden todo el material de la vida, todo lo que cabe entre la A y la Z.”“Entrelibros. Fotografías de Abelardo Morell” Del 9 noviembre al 8 de enero en el Espai Xavier Miserachs del Palau de la Virreina

Página 14Entrevista: Francesc Casadesús

Veinte años después de ser inaugurado por Peter Brook, el Mercat de les Flors se convierte en un centro de carác-

ter nacional dedicado a la danza, o más exactamente a las artes del movimien-to. Su nuevo responsable es Francesc

Casadesús (L’Esquirol, 1964), que apor-ta una experiencia como gestor (res-ponsable de comunicación del MACBA y gerente del Instituto de Cultura de Vic), a la vez que como bailarín (con Iago Pericot y Sèmola Teatre, entre otros). ¿Cuál es el principal reto de esta nueva etapa del Mercat de les Flors?Hay que hacer una definición y un cambio de orientación. No lo digo en el sentido de ir contra nada de lo que se ha hecho, sino en el sentido de subrayar lo que el Mercat de les Flors había ido haciendo en los últimos tiempos. El Mercat siempre ha tenido como función el cubrir lo que no hacían otros espa-cios de la ciudad: unas veces mirando hacia el extranjero, y otras, apoyando la creación emergente. Cuando se inauguró, fue sobre todo una ventana que mostraba lo que se hacía fuera. Pero el panorama en Barcelona ha cambiado mucho desde que se inauguró el Mercat en 1985. ¿En qué sentido?Ahora hay espacios y equipamientos nue-vos que antes no existían: hay un Teatre Nacional, unas salas privadas, un nuevo Teatre Lliure. En cambio, creo que queda descuidado un sector, el del movimiento. Esto se concreta en un nombre: el Centre Nacional de les Arts del Moviment.Sí, es un nombre que, de manera sorpren-dente, ha ido quedando como una espe-cie de marca desde que presentamos el nuevo proyecto. Pero hay que decir que no nos planteamos abandonar el nombre de Mercat de les Flors. La identidad no se hace cambiando un nombre.¿Por qué hablar de movimiento en vez de danza?La palabra movimiento es mayor que la palabra danza. Diciendo movimiento decimos más cosas; hablamos de una poética del movimiento. Evidentemente, hablamos del movimiento del cuerpo, es decir de la danza, pero también del movi-miento visual, lo que nos lleva al teatro visual; del movimiento de los objetos, y en este caso hablaremos del teatro de objetos, o incluso podemos incluir el circo, siempre y cuando sea de una poética con-temporánea. Incluso la imagen digital es imagen en movimiento y se utiliza cada vez más en los espectáculos. Hablar de movimiento nos da identidad, pero a la vez nos abre un campo muy amplio.¿Qué proyectos tiene el Mercat como motor de la creación?Hay que encontrar una identidad para el Mercat en el panorama actual y conseguir que cumpla su función de motor y de agi-tador. Encontrar un espacio propio dentro de la ciudad. El Mercat no tiene que hacer una programación de escaparate, sino de agitador. El Mercat quiere ir más allá de ser un teatro o una sala de exhibición; queremos, también, acoger a creadores y hacer una reflexión sobre el arte contem-poráneo ligado al movimiento.¿Por ejemplo?Considero que la programación no tiene

que ser lo más importante. Por eso hay que fomentar encuentros con el público, hacer jornadas de debate y de reflexión, acoger compañías y hacer residencias, mostrar espectáculos en proceso de tra-bajo. Evidentemente, la programación tiene que tener unos momentos impor-tantes y de gran reclamo, pero no pode-mos olvidar un trabajo más de fondo que produzca resultados a medio plazo. No tiene sentido programar sólo grandes compañías que sean un éxito asegurado hoy, sino que conviene pensar también en proyectos que puedan ser un éxito de aquí a varios años. Hay que buscar un equilibrio entre lo que atrae al público y lo que es una apuesta.Su doble perfil, como bailarín y como gestor, puede ayudar a encontrar ese equilibrio.A un gestor quizás le es más fácil dar pre-ferencia a los resultados, mientras que un creador puede caer en la tentación de hacer una programación rebelde o rompe-dora únicamente. Tener este doble perfil es como tener dos conciencias, y a veces esto me crea una cierta tensión interna.¿Cuándo empezaremos a notar los cambios?2006 será un año de transición. El Mercat de les Flors como centro de las artes del movimiento arrancará a partir de octubre de 2006 y, sobre todo, a partir de 2007.Hasta ahora, el Mercat de les Flors era un teatro municipal. Ahora también hay finan-ciación de la Generalitat y del Ministerio de Cultura. ¿Qué supone para el Mercat la participación del Ministerio?Supone que el Mercat se convierte en el único centro dedicado al movimiento a nivel estatal. Es positivo porque quiere decir que Barcelona es la sede de un pro-yecto para toda España. Es lógico, ade-más, que este centro esté en Barcelona, porque la gran mayoría de creadores han acabado viniendo a Barcelona. Por lo tanto, esto nos permite atraer a más creadores todavía, establecer más redes hacia otras instituciones estatales y hacia el extranjero y, evidentemente, supone tener más recursos.¿Cómo ve la situación de la danza en Bar-celona desde el punto de vista creativo?Veo que hay mucha sensibilidad de los creadores hacia el público. Los creado-res pasaron una época de gran nivel de creación, pero que les distanció del públi-co, que no siempre entendía esas obras. Ahora hay unas ganas de acercamiento. Por otro lado, veo que hay una gran riqueza de creadores jóvenes que, si no les cuidamos, se marcharán; y tenemos que hacer lo posible para que no se vayan y desarrollen un lenguaje nuevo.¿Qué papel tendrá el Mercat en la futura Ciutat del Teatre?Por el momento conviene poner las piezas que forman esta Ciutat del Teatre: el Institut del Teatre, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors y un futuro espacio de residencias.


34

Después habrá que consolidarlo, y más adelante hablar de ello y buscar sinergias. Y estoy seguro de que será fácil encontrar-las y que entonces la fuerza que tendremos aquí, en Montjuïc, será muy grande.

Página 16Singapur, una vibrante ciudad para las artes

Singapur ha pros-perado de forma considerable en los últimos cua-renta años, hasta llegar a convertir-

se en un reconocido actor de la escena internacional. Esta ciudad Estado es una de las economías más fuertes y más com-petitivas del mundo, tiene una de las ren-tas per cápita más elevadas de la región y la práctica totalidad de sus ciudadanos disfrutan de pleno empleo. Sin embargo, esta metrópoli multirracial, cuya pobla-ción supera ligeramente los cuatro millo-nes de habitantes, es algo más que un bullicioso centro económico y financiero. También es una de las ciudades más habi-tables del mundo, con buenas viviendas, un sistema de sanidad público accesible y una avanzada atención médica, una red de transporte eficiente, y un entorno lim-pio y verde. Además, la vida en Singapur se ve enriquecida por una intensa activi-dad artística y cultural.En Singapur, las artes están experimen-tando una etapa de rápido crecimiento. Reconocida como una de las ciudades con mayor dinamismo cultural de Asia y el Pacífico, Singapur presenta uno de los pro-gramas de creatividad artística más ricos de la región, donde, junto a las ofertas locales, destacan los trabajos internacionales de productores y presentadores artísticos inde-pendientes. Varios festivales internacionales, como el Festival de las Artes de Singapur –el principal evento artístico del país– presentan regularmente al público local lo mejor de la ciudad y del resto del mundo. En la última década, el total de las activida-des artísticas de Singapur (definido como el número total de días de exposiciones y actuaciones) creció a un ritmo anual del 16%. En 2004, las actividades artísticas alcanzaron la cifra de 19.095. Ese mismo año, las asistencias a actuaciones de pago rebasaron la barrera del millón, batiendo un nuevo record con la cifra de 1,1 millo-nes de asistencias (un aumento del 13% con respecto al año anterior). En 2002, un estudio trienal reveló que, ese año, el 27% de los habitantes de Singapur había asistido a una actuación artística o visitado una exposición de arte, lo que represen-taba un aumento del 11% con respecto a 1996 y del 15% con respecto a 1999. En diez años, las sociedades y compañías artísticas registradas han experimentado una tendencia de crecimiento del 5%. En 2004, se registraron 588 sociedades

y compañías relacionadas con las artes, y todos estos indicadores siguen mante-niendo una tendencia al alza.El crecimiento de las artes en Singapur se ha visto influido por el tradicional patrimo-nio asiático de su población multicultural y por el pulso contemporáneo propio de una ciudad cosmopolita. Desde los inicios de su historia como nación, los artistas de Singapur se han inspirado en la confluen-cia de culturas y de tradiciones artísticas que la caracterizan. Una vez satisfechas las necesidades esenciales que marcaron los inicios de la historia del país, Singapur empezó a destinar más recursos a la crea-ción de una dinámica y vibrante socie-dad en el ámbito cultural. El informe del Consejo Asesor para el Arte y la Cultura de 1989 suele considerarse fundamental para el desarrollo artístico y cultural de Singapur. Dicho informe preparó el terre-no para la fundación del Consejo Nacional de las Artes y el Consejo Nacional del Patrimonio, además de impulsar el desarrollo de infraestructuras, como el Museo de Arte de Singapur, el Museo de Civilizaciones Asiáticas y The Esplanade - Theatres on the Bay, inaugurado en 2002. Este complejo cultural, cuya construcción supuso una inversión de 600 millones de dólares norteamericanos, incluye, entre otras características principales, una sala de conciertos para mil seiscientos espec-tadores, equipada con una bóveda acús-tica diseñada por el gran maestro Russell Johnson, y un teatro con un aforo de dos mil asientos, un proscenio ajustable y un foso de orquesta. Durante su segundo año a pleno rendimiento, recibió más de siete millones de visitantes, albergó más de mil ochocientas representaciones y acogió a más de diecisiete mil artistas.El Consejo Nacional de las Artes fue fun-dado en 1991 para impulsar el desarrollo artístico y cultural. Su objetivo consiste en construir un sólido ecosistema artísti-co en Singapur mediante la creación de un entorno que favorezca el florecimiento de las artes, resulte accesible para todo el mundo y en el que los artistas y grupos cuenten con el compromiso institucional, el apoyo financiero y los recursos necesa-rios para triunfar, tanto en el país, como en el ámbito internacional. En el último ejercicio financiero, el Consejo conce-dió ayudas por un total de 12,3 millones de dólares, destinadas a subvenciones generales y de formación, subsidios para locales e instalaciones, contribu-ciones específicas a determinadas obras y presentaciones en el extranjero. Para ayudar a desarrollar el talento artístico en Singapur, el Consejo también traba-ja en estrecha colaboración con varios sectores relacionados, como institucio-nes artísticas y educativas, entre las que destacan la Academia Nanyang de Bellas Artes, el Colegio de las Artes LaSalle-SIA y el Conservatorio de Música Yong Siew Toh. Asimismo, participa activamente en

la creación de la primera escuela de arte de Singapur destinada a jóvenes de entre trece y dieciocho años de edad.Desde la fundación del Consejo Nacional del Patrimonio, en 1993, se han dedicado importantes esfuerzos a explorar y presen-tar el patrimonio y el sentimiento nacio-nalista de los habitantes de Singapur. Las instituciones integradas en el Consejo son, entre otras, el Museo de Arte de Singapur y el Museo de Civilizaciones Asiáticas. Las galerías del Museo de Arte de Singapur exhiben trabajos de la colección perma-nente, compuesta por cinco mil quinientas obras de arte moderno y contemporáneo del sudeste asiático del siglo XX, cons-tituyendo la colección más importante en su clase a escala mundial. El Museo de Civilizaciones Asiáticas, situado en el Empress Place Building –un edificio mag-níficamente restaurado de más de ciento veinte años de antigüedad–, alberga once galerías, con una extensión de más de 14.300 metros cuadrados, que muestran cinco mil años de la historia y el arte de China y del sudeste y sudoeste asiáticos. Singapur también ocupa una posición clave por lo que respecta a la promoción y creación de oportunidades multilatera-les de trabajo en red entre organizacio-nes artísticas internacionales. En 2003, la Sociedad Internacional para las Artes Escénicas (ISPA) celebró en Singapur su primer congreso internacional en Asia. Ese mismo año, la ciudad también orga-nizó otras cuatro conferencias interna-cionales relacionadas con las artes: la IV Conferencia de la Alianza de Orquestas de la región de Asia-Pacífico, la 29 Conferencia Internacional de Música por Ordenador, la Segunda Cumbre Mundial de las Artes y la Cultura, y la 2003 ClickArt-World Photojournalists Meet. A través de su Consejo Nacional de las Artes, Singapur desempeña un papel funda-mental en asociaciones y redes como la Federación Internacional de Consejos de las Artes y Agencias Culturales (IFACCA) y la Asociación Asiática de Festivales de Artes Escénicas (AAPAF).Singapur se ha comprometido a desarro-llar su paisaje artístico y cultural porque considera que de este modo dará rienda suelta a la capacidad creativa del país, lo que contribuirá a crear una economía y una sociedad más activas y más vibran-tes. Ya se han puesto en marcha nuevos desarrollos e iniciativas, incluida la Bienal de Singapur, que se celebrará el próximo año. También se ha dado a conocer un ambicioso plan para transformar la ciudad en una metrópolis cada día más dinámi-ca. Parte de dicho plan incluye un nuevo centro urbano junto a la bahía, un mayor número de áreas dedicadas a la conserva-ción de la naturaleza, museos y galerías, centros hoteleros, y un sinfín de nuevas actividades de entretenimiento. Nigel SimConsejo Nacional de las Artes de Singapur

English version

Page 4Picasso 2006 BCN

In 2006, the Museu Picasso will be the centre of a range of activities cel-ebrating the close links between Pablo

Picasso and Barcelona. One hundred years ago, in 1906, Picasso returned from Paris and set out on an artistic career, first in Barcelona and later in Gósol, which was to mark for ever the art of the 20th century. The main pillars of the programme comprise three exhibitions: “Picasso. The Passion of Drawing”, “The Picassos of Antibes” and “Picasso and the Circus”, each of which deals with key aspects of the painter’s career.Born in Malaga in 1881, Picasso first arrived in Barcelona in 1895. There fol-lowed years of learning and his whole-hearted participation in the Catalan avant-garde based around the Els 4 Gats tavern. In 1900, on his first trip to Paris, he was to come into contact with Europe’s artistic avant-garde. In 1906, he returned to Catalonia; first to Barcelona, and later to Gósol. In Barcelona, Picasso and his partner Fernande Olivier rejoined old friends such as Ramon and Cinto Reventós, Ricard Canals, Enric Casanovas, Pau Gargallo and Joan Vidal i Ventosa, who, along with Quim Borralleras, had founded the El Guaiaba circle, where Picasso probably participated in the nou-centista fervour which had taken grip in Catalonia and which, to a certain extent, was to mark part of the work he would complete in Gósol. The references to the classicism of Ingres and the archaism he would develop in Gósol were milestones marking Picasso’s development as an avant-garde painter.We see then that 1906 was an emblematic year in terms of Picasso’s contribution to the transformation of the language of art of the 20th century, and the exhibitions set out to celebrate this, along with his asso-ciation with our city. The Museu Picasso of Barcelona, created on the wishes of the painter and his friend Jaume Sabartés, will be the centre of a range of Picasso-linked activities. The programme aims to mark the first steps in heightening the museum’s role as a specialised centre for study and promotion of the work of Picasso. Set in a splendid, recently reno-vated building and housing a collection

from the artist’s early days, the Museu Picasso provides a marvellous opportunity for visitors to explore the painter’s associa-tions with the city. The ExhibitionsThe exhibition “Picasso. The Passion of Drawing” will bring together some 300 works and is scheduled to open to the public from 8 February to 8 May. Drawings played an essential role in Picasso’s artistic career. The drawings presented are part of the artist’s private world, a collection he had kept for himself. They reveal the lab-oratory of his imagination. Through draw-ings, Picasso established the rhythms of his creativity, explored and developed his strengths; in them we see the genesis and evolution of his essential works, serving as his artistic autobiography. Coordinated by Dominique Dupuis-Labbé, the exhibition will first be shown in the Musée Picasso in Paris, celebrating its 20th anniversary.The second exhibition in 2006 is entitled “The Picassos of Antibes”, and will open to the public from 4 July to 15 October. It will present almost 100 works, the majority of which from the collections of the Musée Picasso of Antibes. In sum-mer 1946, Picasso moved to the French Midi. Contact with the Mediterranean brought out a new dimension in his work. Mythological personages and pagan scenes came to the fore: fauns, centaurs and goats marked the pulse of this new, exuberant stage in the artist’s life and work. In a range of materials and tech-niques, painting, drawings, pottery and sculpture, the artist created a plethora of hymns to life. The exhibition will be pre-sented previously at the Museo Picasso in Malaga. “Picasso and the Circus”, the third exhibi-tion planned for the Museum in 2006 will run from 15 November to February 2007, and will celebrate the painter’s links with the world of the circus. At the end of the 19th century in Barcelona, and later in the first years of the 20th century in Paris, Picasso had watched the circus street performers who frequently visited the city. However, it was not until late 1904 and early 1905 that the circus was to find its way into his art and become a central theme of his works of that time. Acrobats and tightrope walkers are presented in family scenes with their domestic problems and convey a sense of isolation and misunderstanding. This was the time in which the harlequin appeared, the protagonist of what was to be known as the artist’s pink period, and his alter ego, which was to appear from then on at various moments in the painter’s artis-tic career until his death. Coordinated by Dominique Dupuis-Labbé and Maria Teresa Ocaña, this exhibition will then move to the Fondation Pierre Gianadda of Martigny. Other activities In addition to the three main exhibitions, Picasso 2006 BCN will also include a

range of activities spanning concerts, ballet, library and reading activities and workshops for readers and the young, and specialist seminars on Picasso’s work. Of note in terms of international impact will be the Seminar Gósol: prologue to the avant-garde, scheduled for the Picasso Museum in July 2006 with the participa-tion of prestigious specialists in Picasso’s work during the Gòsol period in 1906. In relation to Picasso and the circus, the Gran Teatre del Liceu and the Auditori will also present interesting projects. After 1916, Picasso began to work with Serge Diaghilev’s Russian Ballet dance company, designing costumes, sets and make-up. The three ballets on which Picasso worked, Parade, Icarus, and The Three-Cornered Hat are to be presented at the Liceu on 22 and 23 October. While in February 2007, as part of the Auditori’s cycle given over to Manuel de Falla, the concert versions of The Three-Cornered Hat and The Short Life are to be performed. The University of Barcelona, the Barcelona Grec Festival, the public libraries, the Ceramic Museum and the Barcelona Tourism Office –with a Picasso route– are, among others, the bodies providing Picasso-linked projects in 2006, the aim being to extend our knowledge and appreciation of the work of Pablo Picasso.

Page 6The final months of the Year of the Book and Reading

The final phase of the Year of the Book and Reading includes some of the high-lights of the pro-gramme.

In its final months, the Year of the Book will heighten some of the activities that have been running since January: a constant presence of authors and contacts with readers; initiatives to promote literature and reading; attractive exhibitions on the world of literature; professional debate on the publishing sector, and documen-tation and up-to-date insights into the links between Barcelona, literature and publishing.A number of first-class international writ-ers are due to visit Barcelona in the months running up to Christmas. The limelight will be shared with some of our own best known literary figures. The series mark-ing the inauguration of the Jaume Fuster Library, for example, will see visits by Salman Rushdie, Nelida Piñón and Kazuo Ishiguro, alongside Rafael Argullol and Albert Sánchez Piñol. In the cycle “Llibres per pensar, llibres per somiar” (“Books for thinking, books for dreaming”), writers and philosophers will swap roles: the thinkers will discuss novels, the writers philosophy.


Juan Goytisolo will be the subject of a spe-cial tribute on the part of the Círculo de Lectores, and the Kosmópolis compact edition will bring representatives of the most innovative literary trends.Barcelona’s first Book Fair will open its doors, aiming to become a new forum for publishers, booksellers, writers and readers. While the first Exhibition of Science Books aims to provide a reflection of the vitality of this genre which has pros-pered so notably over the last ten years.Among the exhibitions are one in the Museu Picasso on books illustrated by Picasso, another in the Egyptian Museum on the role of writing in Egyptian civilisation, and Library of Catalonia exhibitions of its Cervantes collection and collector’s items.November sees a debate of great inter-est for publishing professionals “The Futures of the Publishing Industry”, with participation by major international pub-lishers (Sonny Mehta, Jane Friedman, Andrew Wylie) alongside their Catalan and Spanish counterparts. In addition, the workshop “Public Libraries and Reading” will provide up-to-date information on the subject matter.Finally, the University of Barcelona will house a major academic event under the title “Barcelona and Books, the Books of Barcelona”, in which historians, philol-ogists, journalists, publishers and writers will examine the links between Barcelona and the world of books, from the Middle Ages to the present day. In all likelihood, the relationship between the city and books throughout history is likely to be seen, in the words of Manuel Llanas, as one of love.

Page 9Illustrated Books by Pablo Picasso

As part of the Year of the Book and Reading, the Picasso Museum of Barcelona presents the exhibition “Illustrated Books by Pablo Picasso. The Museum Collection”, which will reflect the Malagan painter’s inter-

est in books and his work in conjunction with contemporary poets and writers. The exhibition will assemble 29 books from the Museum’s collection, dating from between 1911 and 1969. They pro-vide testimony to the art and life of Picasso and the close links between the painter and some of the 20th century’s leading writers after 1905, including André Salmon, Max Jacob, Jean Cocteau, Iliazd, Tzara, Reverdy and Paul Éluard, among others.In addition to reflecting Picasso’s interest in the world of books, the exhibition will enable visitors to appreciate his artistic development and experimentation. Prime examples of this union between art and literature are the two works which open

the exhibition: Saint Matorel, dating from 1911 and Le siège de Jerusalem, from 1914. In preparation for these two works –which are part of a trilogy written by Max Jacob on his alter-ego, Matorel- Picasso made a series of Cubist engravings which show us that his art was bubbling over in creativity at that time. The exhibition is divided into five different thematic sections: Classic authors; Literary works; Bulls; On Picasso; and Picasso, the writer. Visitors can enjoy the original works –the books, and the framed engravings– and can also digitally “browse” through them. Other works include Les métamor-phoses, d’Ovidi (1931), with the illustra-tions preferred by Kanhweiler, Picasso’s art dealer, for their pure, luminous single line drawings; Vingt poèmes, de Góngora (1948), with 41 engraving-illus-trated pages, and with handwritten texts by Picasso himself; and Dans l’atelier de Picasso (1957), by Jaume Sabartés, of which the Museum is owner of one of the first 50 editions which, unlike the fol-lowing editions, included a portfolio with an additional 13 lithographs. These and other magnificent examples make up the content of this interesting exhibition. The engraving shown here is from El entie-rro del conde de Orgaz (Editorial Gustavo Gili / Ediciones de la Cometa, Barcelona, 1939), which Picasso illustrated with 13 engravings. The prologue “No digo más que lo que digo” is by Rafael Alberti. “Illustrated Books by Pablo Picasso. The Museum Collection”From 11 November 2005 to 8 January 2006 at the Picasso Museum of Barcelona (Montcada, 15-23)

Page 10Kosmopolis 05. Special edition

Kosmopolis. Interna-tional Festival of Lit-erature breaks with its customary biennial pattern to present

a special compact edition on 2, 3 and 4 December in Barcelona’s Centre of Contemporary Culture (CCCB). The Year of the Book and Reading and the fourth centenary of Don Quixote are more than sufficient excuse for the festival to par-ticipate in this celebration of literature while maintaining the hallmarks of its own identity. To reflect the changes affecting the habit of reading and explore the rather ambiguous crisis of the book format, an audiovisual installation entitled Lector Mundi has been prepared. This will be complemented by a background lecture by Roger Chartier on the development of the reading public from the 17th century up to the present day. The undying legacy of Cervantes will be the subject of a unique colloquium of young writers on contem-porary ways of reading Don Quixote.

36

K05 will also present a synthesis of the Literary Geographies of the Raval project, with participation by writers Juan Marsé, Quim Monzó and Carlos Ruiz Zafón. We will continue to foster communication with the world of science through a session on the new humanists of Third Culture. This meeting will be moderated by John Brockman and will include the participa-tion of three prestigious scientists: Marc Hauser, Lee Smolin and Robert Trivers. The influence of the Internet on the kitchen of writing will also be reflected in the usual discussion sessions Cafè (@) Europa, blogs, on-line contributions and electronic music. Hip-hop and the spoken word are once again afforded a central role with a “bat-tle in verse”, a writing workshop led by Nach, electrospoken sessions with Bruno Galindo, Alpha Decay + Pablo Maffi, and a performance by Dennis Rollins in homage to the almost 500 years of black music. There will also be new offerings from Canal Alfa, the first experimental televi-sion channel given over to literature; a spe-cial activation of Kosmopolis Patio, with oral storytellers, book collecting, book-crossers, speaker’s corner, the Word Wall Web and a new forum for direct contact between the public and creators (Space Gutenberg) with visits by Eduardo Arroyo, Frederic Amat, Gino Rubert and Joan Pere Viladecans. The full programme and the names of all the participants confirmed to date can be found on our website. We would be delighted to send you an e-mail with fes-tival updates. Thanks for your collabora-tion and participation in the final months of what has been an intensely literary year. Juan InsuaDirector of KosmopolisKOSMOPOLIS. International Festival of Literature. 2005: special edition Year of the Book and Reading. 2, 3 and 4 December, CCCB (Montalegre, 5) www.cccb.org/kosmopolis

Page 11“Entrellibres. Fotografies d’Abelardo Morell” (“Amongbooks. Photographs by Abelardo Morell”)

An exhibition of some 100 photographs by Abelardo Morell, cov-ering the history of the book, writing, librar-ies and incunabula

from museums from around the world. This exhibition in the Xavier Miserachs room of the Palau de la Virreina, is part of the events of the Year of the Book and Reading.“Amongbooks. Photographs by Abelardo Morell” is a veritable visual homage to the written word. Prestigious Cuban photo-grapher Abelardo conveys a sense of the love he feels for books and for the possi-

bilities provided by art to speak of them, both as objects in their own right and for their content. The exhibition comprises personal and elegant black and white photographs by Abelardo Morell, enabling us to see highly unusual books: books of art, books which are art in their own right, books which are almost sculptures in terms of their volume and mass, etc.The photographer himself tells us: “[...] The way books attract me is not so much a matter of their rarity or preciousness, but rather a matter of my desire to find in them the stories to be told. My aim was to take photographs of those imaginary tales. One of the greatest pleasures has been the chance to spend so much time immersed in books: looking at them, embracing them, smelling and reading them, many, many books, thick ones, tall ones, pompous, modest, funny, sad, proud, injurious and radiant books. Naturally, in addition to these there are many others that have yet to be found... by whoever it may be! For me, the magic of these objects lies in a dimension between photography of a book and the book in itself; at times, I have had the marvellous experience of absolutely knowing that books contain all of life, all that can fit in between A and Z.”Abelardo Morell was born in 1948 in Havana, Cuba. At the age of 14, he emi-grated with his parents to the United States. He has had numerous exhibitions of his work, mainly, in the US: Chicago, Los Angeles, Baltimore, San Francisco, Detroit, etc., but also in Canada, Israel, London, Paris, Tokyo, Mexico, etc. The Museum of Modern Art in New York, the Art Institute of Chicago and more than 40 other museums and institu-tions around the world include works by Abelardo Morell in their collections. He has received numerous prizes, including the Guggenheim Fellowship, which he received in 1993. He has pub-lished eight books of photography and presently teaches photography at the Massachusetts College of Art.“Entrellibres. Fotografies d’Abelardo Morell”From 9 November to 8 January in the Xavier Miserachs Room of Palau de la Virreina

Page 14Interview: Francesc Casadesús

Twenty years after its inauguration by Peter Brook, the Mercat de les Flors is to become a national centre for

dance, or movement arts. Its new direc-tor Francesc Casadesús (l’Esquirol, 1964), has a background not only in arts management (head of communi-cation for MACBA and director of the Institute of Culture of Vic) but also as

a dancer (with Iago Pericot and Sèmola Teatre, among others). What is the main challenge facing the Mercat de les Flors in this new period?We have to redefine and change our focus. I don’t mean that we have to be against anything that we have done so far, but we must highlight what we have been doing most recently. The Mercat always served to provide the kind of theatre or performances not found anywhere else in Barcelona: sometimes this meant bringing in performers from abroad, other times it was a matter of supporting emerging local talent. In the early days, the Mercat served especially to let us see what was going on elsewhere. However, things have changed a lot in Barcelona since the Mercat first opened in 1985. In what way?Now there are venues and facilities which didn’t exist at that time: we have the National Theatre, private venues, a new Teatre Lliure. But one area, that of move-ment, is still relatively uncatered for. This will now change as reflected by the new name: the National Centre for Movement Arts.Yes, the name, surprisingly has been seen as a sort of trademark since we presented the new project. But we have no intention of abandoning the name “El Mercat de les Flors”. Identity is not a matter of just changing the name.Why “movement” as opposed to “dance”?The word “movement” is bigger than dance. Movement covers more: the poetics of movement. Of course, we’re talking about bodily movement, that is, dance, but visual movement is also included, which means visual theatre; so is the movement of objects, which brings us to object theatre; we could even include the circus as long as it’s a form of contemporary poetics. Even digital movement is image in movement and is being used more and more in perform-ances. Through the word “movement” we strengthen our identity, while at the same time opening up a very wide field of endeavour.What projects has the Mercat planned to serve as a driving force for creativity?We have to find an identity for the Mercat in the present-day panorama and ensure that it fulfils its role as driving force and agitator. We must find our own position within the city. The Mercat’s role is not to be a showcase but to be an agitator. We must seek to go beyond being a theatre or exhibition hall, we want to accommodate creators and reflect on contemporary art in relation to movement.For example?I feel that the programme is not the most important factor. We’ve got to promote meetings with the public, workshops for discussion and thought, we must accom-modate companies and residencies,

present shows as insights into creator’s work. Of course, the programme must have some major moments and high-lights, but we must not forget the back-ground work which will produce results in the mid-term. There is no point only pre-senting major companies that are going to be a guaranteed success, instead we must work on projects that will be a suc-cess several years from now. We must seek a balance between drawing the crowds and taking a committed risk.Can your double background –that of dancer and manager– help in finding this balance?The manager might fall into the trap of only aiming for results whereas the cre-ator could err by designing a programme which is overly rebellious or iconoclastic. This double background is like having two consciences and sometimes creates a cer-tain inner tension in me.When will we begin to notice changes?The year 2006 will still be part of the transi-tion phase. As a centre for movement arts the Mercat de les Flors will begin to func-tion after October 2006 and, especially, from 2007 on.Until now, the Mercat de les Flors was a municipal theatre. Now there is to be funding from the Catalan Government and from the Spanish Ministry of Culture. What are the implications of the Ministry’s involvement?It means that the Mercat is the only per-formance centre given over to movement arts in the entire State. This is positive, since it means that Barcelona is home to an all-Spain project. It is also logical that this centre should be in Barcelona since the vast majority of creators have ended up in Barcelona. This enables us to attract even more creators, establish more networks with other bodies in Spain and abroad, and of course, it also means more resources.From the creative point of view, how do you see dance in Barcelona?The creators are highly aware of the needs of the public. After a great creative per-iod which unfortunately, due to a lack of understanding of some of the works, led to a certain distance between artists and public, now there is a desire to be under-stood. And in addition, there is a great wealth of young creative artists that we better take care of if we don’t want them going elsewhere. We must ensure they stay and develop new artistic languages.What role will the Mercat play in the future Theatre City?At present, the elements of the Theatre City have got to be put in place: the Theatre Institute, the Teatre Lliure, the Mercat de les Flors and the future residences. Then, it will be a matter of consolidation and later harnessing synergies. I’m convinced that these synergies will come naturally and then Montjuïc will really be a force to be reckoned with.


3838

Page 16Singapore – a vibrant city for the arts

Singapore has achieved much in the last 40 years and is now a recognized player on the

world stage. It is one of the world’s most robust and competitive economies, with its citizens enjoying almost full employ-ment and one of the highest per capita incomes in the region. Yet this city with a multi-racial population of slightly over 4 million is more than just a bustling busi-ness and financial centre. It is one of the world’s most livable cities, with good housing, affordable public health system and advanced medical care, efficient transport network, and a clean and green environment. Life in the city state is also enriched by a vibrant arts scene.The arts in Singapore is in a state of rapid growth. Among the Asia Pacific’s most cul-turally vibrant cities, Singapore hosts one of the region’s busiest calendars of artistic activity. Besides local offerings, the scene is also enriched by international works from independent arts presenters and impresarios. International festivals such as the country’s premier arts event, the Singapore Arts Festival, regularly present the best from Singapore and the world to local audiences. Over the last decade, total arts activities in Singapore (defined as total performances and exhibition days) grew at an annual rate of 16%. In 2004, this reached a total of 19,095 activities. In the same year, attend-ances at ticketed performances exceeded the 1-million mark, reaching a new height of 1.1 million ticketed attendances (a 13% increase from the previous year). In 2002, a study (conducted triennially) revealed that 27% of Singaporeans attended an arts performance or visited an art exhibition in that year. This figure was an increase from 11% in 1996 and 15% in 1999. The number of registered arts companies and societies has seen a 10-year growth trend of 5%, with 588 arts related companies and soci-eties registered in 2004. The above indica-tors continue on an upward trend.The growth of the arts in Singapore has been influenced by the traditional Asian heritage of its multicultural population and the contemporary beat of its cosmo-politan city. There can be no Singapore art without its artists, and since its early history as a nation, Singapore’s artists have created work which drew from this confluence of cultures and artistic tradi-tions. As Singapore grew beyond its basic ‘bread and butter’ concerns of its early history, more resources were devoted towards realising a vision of a culturally vibrant society. The report of the Advisory Council on Culture and the Arts in 1989 is largely seen as a watershed in the development of the arts and culture in

Singapore. The report paved the way for the formation of National Arts Council and the National Heritage Board. It also initiated the development of infrastruc-ture such as the Singapore Arts Museum, the Asian Civilisations Museum and The Esplanade – Theatres on the Bay. The lat-ter, costing S$600-million to build, was opened in 2002. Its main features are a 1,600-seat concert hall, with its acoustic canopy designed by master acoustician Russell Johnson, and a 2,000-seat the-atre, complete with an adjustable pro-scenium and orchestra pit. In its second full year of operations, the centre saw more than 7 million visitors, held more than 1,800 performances and welcomed over 17,000 artists.The National Arts Council was formed in 1991 to spearhead the development of the arts. It aims to build a robust arts ecosystem in Singapore by creating an environment conducive to the flourishing of the arts, where the arts are accessible to everyone, and artists and arts groups have the commitment, financial support and resources to excel at home, and on the world stage. In the last financial year, the Council rendered a total sup-port amounting to some S$12.3 million, covering general and training grants, arts housing subsidies, commissioning of works, and overseas presentations. To support the development of artistic tal-ent in Singapore, the Council also works closely with various stakeholders such as arts educational institutions. These insti-tutions include the Nanyang Academy of Fine Arts, LaSalle-SIA College of the Arts and the Yong Siew Toh Conservatory of Music. The Council is also involved in the establishment of Singapore’s first pre-ter-tiary arts school catering to youths aged 13 - 18.Since the National Heritage Board was set up in 1993, much has been done to explore and present the heritage and nationhood of the people of Singapore. The institutions under the Board include the Singapore Art Museum, the Asian Civilisations Museum and others. The galleries of the Singapore Art Museum feature artworks from the 5,500-strong permanent collection of 20th century South East Asian modern and contempor-ary art, the largest collection of its kind in the world. The Asian Civilisations Museum at the beautifully restored 120-year old Empress Place Building houses 11 galleries of over 14,300 square metres, covering 5,000 years of the history and art of China, South East Asia, South and West Asia. Increasingly, Singapore is also playing a greater role in promoting and generat-ing multilateral networking opportunities between international arts organisations. In 2003, the International Society for the Performing Arts (ISPA) held its first inter-national congress in Asia in Singapore. In the same year, four other arts related inter-

national conferences were also held in Singapore. These were the 4th Conference of the Alliance of Orchestras in the Asia-Pacific Region, the 29th International Computer Music Conference, the 2nd World Summit on the Arts and Culture and the 2003 ClickArt-World Photojournalists Meet. Through its National Arts Council, Singapore plays a key role in networks such as the International Federation of Arts Councils and Culture Agencies (IFACCA) and the Asian Association of Performing Arts Festivals (AAPAF).Singapore is committed to developing its arts and cultural landscape. It believes that by doing so, it can unleash the nation’s creative capacity to bring about a more vibrant economy and society. In the pipeline are various new developments and initiatives including the Singapore Biennale to be held next year. An ambi-tious plan has been unveiled to transform Singapore into an even more dynamic and vibrant metropolis. Part of this plan include a new downtown near the city bayfront, more nature conservation areas, museums and galleries, hotel resorts and a host of new entertainment activities. Nigel SimSingapore National Arts Council


Barcelona: espais de llibre*

39

Al llarg dels segles, Barcelona ha deixat testimoni, en la trama urbana de places i carrers, de monuments commemoratius en reconeixement i en memòria de personalitats literàries. Aquí teniu una relació d’aquests espais que la ciutat ha dedicat al llibre.

Monuments commemoratius

Frederic Soler (1839-1895)Plaça del TeatreConegut amb el pseudònim de “Serafí Pitarra”, és considerat un dels fundadors del teatre català modern. Erigit el 1906.

Jacint Verdaguer (1845-1902)Cruïlla de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Sant JoanPoeta més important de la Renaixen-ça literària catalana, es va representar amb sotana i mirant en direcció al mar Mediterrani. Monument projectat el 1912 i inaugurat el 1924.

Bonaventura Carles Aribau (1798-1862). Parc de la CiutadellaMonument erigit el 1884 per subs-cripció popular al pare de la Renaixen-ça literària catalana i autor de l’Oda a la pàtria (1833).

Dant Alighieri (1265-1321)Plaça de DantPoeta florentí autor de la Divina comè-dia (1295). Inaugurat el 1921 amb motiu del sisè centenari de la seva mort.

Àngel Guimerà (1845-1924)Plaça de Sant Josep OriolDramaturg i poeta, amb Mar i cel (1888) va ser un autor amb projecció internacional. L’estàtua és del 1983.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) Moll de la FustaInaugurada el 1992, es tracta d’una estàtua en bronze de Robert Krier

que recorda la vida d’aquest poeta avantguardista barceloní.

Bustos commemoratius

Víctor Balaguer (1824-1901)Parc de la CiutadellaPolític, historiador, poeta i dramaturg. Es va inaugurar el 1910.

Joan Maragall (1860-1911)Parc de la CiutadellaEl poeta més important del moder-nisme català, molt estimat a la ciutat. L’obra és del 1913.

Frederic Mistral (1830-1914)Passeig de les Cascades, a MontjuïcPoeta considerat el màxim repre-sentant de la recuperació de l’oc-cità en època moderna. Inaugurat el 1930.

Miguel de Cervantes (1547-1616)Plaça Major del Poble EspanyolBust en bronze obra de Frederic Marès, del 1953, de l’autor d’El Quixot.

Joan Junceda (1881-1948)Rambla de Catalunya, 84Monòlit de pedra del 1964 que conté un medalló amb el retrat de l’il·lustrador, que va col·laborar en publicacions com En Patufet, Cu-cut!, etc.

Apel·les Mestres (1854-1936)Font del Racó, a MontjuïcMonòlit, del 1938, dedicat al dibui-xant i escriptor barceloní.

Monuments al llibre i a les lletres

...sur Le livre. Institut Francès. Moià, 8El 1992, es va inaugurar la prime-ra escultura dedicada al llibre a Barcelona, obra de Josep Guinovart, i que va fer en homenatge al poeta francès Mallarmé.

Monument al llibreCruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el passeig de GràciaDe Joan Brossa i inaugurat el 1994, el monument fou promogut pel Gremi de Llibreters de Vell.

Arquitectura d’editorials històriques

Editorial Montaner i SimonAragó, 255Obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, avui és seu de la Fundació Antoni Tàpies.

Casa Thomas. Mallorca, 293També de Domènech i Montaner, del 1898. Actualment és la botiga d’objectes de disseny BD.

Salvat Editores. Mallorca, 45Edifici de Pau Salvat, premiat el 1916, on es produïen els millors diccionaris i enciclopèdies en llen-gua castellana.

Gustavo Gili. Rosselló, 87-89Edifici funcionalista dels arquitectes Joaquim Gili i Francesc Bassó, del Grup R, que el 1961 van rebre el premi FAD. Avui ha quedat amagat al pati interior d’illa.

Vicens Vives. Av. Sarrià, 130Dels arquitectes Francesc Mitjans, Josep Soteras i Rafael Casals, exe-cutat entre el 1955 i el 1967.

Espai monumental

Saló del Cent de l’Ajuntament de BarcelonaPlaça de Sant JaumeEn aquesta sala gòtica inaugurada el 1373, es van convocar els primers Jocs Florals de la ciutat, un certamen medieval en el qual competien els poetes. El 1859, es van restaurar en el marc de la Renaixença. La Guerra Civil en va interrompre la celebració, fins al 1971, any en què es van tornar a celebrar, i avui és el certament literari més destacat de la ciutat.

* Aquesta pàgina ha estat elaborada a par-tir del capítol “Monuments d’escriptors, llibres i lletres”, de Rossend Casanova, dins de Passejades per la Barcelona literària (Grup 62).

Picasso 2006 BCN



Retrat de Singapur


Picasso 2006 BCN



Retrat de Singapur


Documents

Retrat de Singapur Biblioteca Jaume Fuster Inauguració de ... · El dibuix té un paper primordial en la trajectò-ria artística de Picasso. El conjunt ... Però no és fins al